Mart Vidal

4t ESO

GUILLEM DE CABESTANY

1. Context histric
Guillem de Cabestany va ser un cavaller i trobador del Rossell i,
com tots els trobadors, tenia una dama jove, bella i alegre, a qui
cantar el seu amor. Ella es deia Soremonda i era lesposa de
Ramon de Castell Rossell. Aix succeeix a ledat mitjana.

S'ALLARGA EL DIA EN TENDRE EXCS

S'allarga el dia en tendre excs,
les flors esclaten pels vergers
i els ocells coregen llurs rims
pels bardissars, que feia ombrers
el fred; mes ara pels alts cims
i entre les flors i els branquells prims,
piulen en gaia volior.
I jo m'enjoio amb tal clamor
car tinc al cor un goig d'amor,
de qu un desig molt dol ha eixit.
Fix com la serp al sicomor,
no me'l traur el malreeixit.
Tot altre goig esdev oblit
davant l'amor que, ai las, no em val.
Des que menjava el fruit fatal,
Adam, de qu ens perdura el mal,
ms bella no n'ha fet el Crist:
cos precis, dels ulls regal,
blanc i fi, com mai no s'ha vist ...
Tan bella s, que en resto trist,
car ella en mi no para esment.

Mart Vidal

Poc que jo vull fer-me'n absent,

que mai l'amor que ara m'encn
pugui fer via a altres destins,
car, a cops, tal deseiximent
fa que s'escampi fora i dins.
L'amor cobreix els meus camins
talment s ric de flors l'hisop.
I estimo tant que ms d'un cop
tinc por que la mort m's a prop.
Prou l'Amor vull, pr m's hostil,
i aix em lacera a tot estrop.
El foc que em crema s tal, que el Nil
l'extingiria igual que un fil
aguantaria un tron d'honor.
Mes jo tot sol mantinc l'ardor
del meu amor, ric de temor,
de fins desigs, d'angoixa greu,
i m'engrogueixo de color.
Pr si fos vell i volgus Du
que ella em veis blanc com la neu,
no em sentiria ni un lament.
Perqu midons torna valent
el desvalgut i el malcontent.
Que tal qui s franc, d'humor tranquil,
si no estims dama avinent
per tothom fra esquiu o vil.
D'on amb qui s digne sc humil
i uso d'orgull amb el dolent.
Joglar, mal que ja s lluny l'abril,
vs als amics, parla-hi gentil,
ms amb Raimon, bar excel.lent.

4t ESO

Mart Vidal

4t ESO

Que el mal m's un plaer subtil,

i l'escs b, dol nodriment.

2. Anlisi del poema (Sallarga el dia en tendre excs)

2.1. Est format per 9 estrofes de 7 versos (amb excepcions de les
ltimes 2 estrofes, que tenen 3 i 2 versos) de 8 sllabes cada. T
rima consonant i el caracteritza lart menor (ja que tenen 8 sllabes
els versos).

2.2. Comprensi
Exc. 1: Llegeix el poema i respon:
a) Quina s la mtrica dels versos?
8 sllabes.

b) A qui es dirigeix el trobador? Amb quina finalitat?

Es dirigeix al joglar i a en Raimon amb la finalitat dexplicar la
situaci que viu.

c) Com reacciona a lamor que sent?

Primer sent satisfacci i canta amb goig i alegria per desprs
sangoixa quan descobreix que el plaer li durar poc.

d) Fins quan est disposat a estimar secretament a la dama?

Fins a la mort, perqu est molt enamorat della i considera que s
la ms bella del mn.

Mart Vidal

4t ESO

2. Escriu els versos en qu sexpressen els conceptes:

a) La dama s la ms bella del mn. Vers 17.
b) Lamor que sent per la dama no sacabar mai. Versos 36-39.
c) El trobador demostra ser un bon cavaller. Versos 43-44.

2.3. Tema
El poeta expressa lamor que t per la dama dient que lestimar
fins a la mort, per sadona que el plaer s efmer perqu ella no li
correspon, ja que est casada.

3. Breu comentari final.

s un poema de Guillem de Cabestany en el qu expressa el seu
amor per la dama Soremonda. s damor i de desamor. En el
principi s damor, i expressa els sentiments cap a ella, per al final
s de desamor perqu sadona de lefmer plaer perqu ella no li
correspon.