Procediment davaluaci a lEscola de Policia de Catalunya.

La importncia de la variable estat

JULIANA VILERT I BARNET
Cap de la Secci de Selecci i Avaluaci

MONTSERRAT HERNNDEZ I PADIAL

Tcnica
Servei de Selecci, Avaluaci i Seguiment de lEscola de Policia de Catalunya

1. INTRODUCCI
Larticle 2.1 de la Llei 16/1991, de 10 de juliol, de les policies locals estableix
que aquestes sn instituts armats de naturalesa civil amb estructura i organitzaci
jerarquitzades. A lexposici de motius del Reglament darmament de les policies
locals 219/1996, de 12 de juny, es diu que sobre la base de la condici de membres dun institut armat s necessari que els processos de selecci i la formaci
dels policies locals garanteixin plenament tant les aptituds psicofsiques com la
preparaci teoricoprctica dels seus membres, aix com el control peridic daquestes aptituds, cosa que contribueix a la seva modernitzaci, efectivitat i professionalitzaci. Per aquest motiu, en larticle 23 (captol 4, Control de les condicions
per dur armes) de lesmentat Reglament sestableix que shauran de realitzar revisions psicotcniques als membres de les plantilles de policia local, com a mnim
cada dos anys, mitjanant una bateria aptitudinal, qestionaris de personalitat i
altres proves per a detectar disfuncions o anomalies caracterials. Les revisions
psicotcniques shan de dur a terme per compte dels ajuntaments, tot i que el
punt 23.2 del Decret preveu que aquests puguin sollicitar la collaboraci del
Departament de Governaci de la Generalitat de Catalunya.1
Aix doncs, a partir de la publicaci del Reglament darmament de les policies
locals, el Servei de Selecci, Avaluaci i Seguiment de lEscola de Policia de
Catalunya (EPC) va iniciar les avaluacions sistemtiques a diverses plantilles de
policia local. Des de lany 1996 shan realitzat centenars davaluacions, amb la
qual cosa lexperincia acumulada s considerable.

1. Actualment, Departament dInterior des de la nova distribuci de competncies regulada pel

Decret 296/2003, de 20 de desembre, de creaci, denominaci i determinaci de lmbit de la competncia dels departaments de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya.

RCSP
14/2004

107

Juliana Vilert i Barnet / Montserrat Hernndez i Padial

108

No cal dir que a mesura que shan anat duent a terme aquestes avaluacions shan
plantejat reflexions al seu voltant fins a construir un protocol davaluaci sistematitzat,
amb el qual sest treballant actualment i que en lany 2003 ha obtingut la certificaci
ISO 9001/2000. En aquest procs delaboraci del procediment davaluaci hem
pogut comptar amb la collaboraci de moltes persones2 dentre les quals volem destacar els mateixos policies avaluats i sobretot els responsables policials de les plantilles a les quals pertanyien3 que, amb les seves valoracions, comentaris i aportacions han contribut a la redacci definitiva daquest protocol.
Lobjectiu daquest treball s presentar en lnies generals el procediment que se
segueix a lEPC per a lavaluaci de les condicions psicolgiques per a ls de les
armes de foc en policies. En primer lloc es contextualitzar lavaluaci fent una
referncia a aquells trets diferenciadors de lavaluaci en policies respecte a lmbit
no policial. Desprs sexposaran els mbits que des de lEPC es considera que shan
dexplorar per a poder prendre decisions i es far una relaci dels instruments que
sutilitzen per a lavaluaci de cadascun dells. Finalment sanalitzar amb ms detall
lentrevista psicolgica, que s linstrument que en el nostre procediment es considera clau en tot el procs, fonamentalment pel seu valor integrador.
Al llarg de tot larticle sanir destacant la importncia de la variable estat en
tot el procs avaluatiu en aquest context. De tots s conegut que la variabilitat en
el comportament de les persones t dos tipus de causes: primer les causes que
poden atribuir-se a les caracterstiques estables i prpies de lindividu, la personalitat, i en segon lloc les que li sn externes, que sn el medi o la situaci. Les relacions entre aquestes dues fonts de variabilitat sn molt complexes i, a ms, hi ha
daltres causes de variabilitat que les modulen. Entre aquestes variables moduladores destaca lestat psicolgic (vegeu fig. 1). Els estats psicolgics, doncs, sn
fenmens transitoris a causa de lefecte de la situaci sobre la personalitat dels
subjecte per que poden tenir un efecte determinant sobre la conducta del subjecte (pensem en la por, tristesa, rbia, estrs, ansietat, etc.). Els estats psicolgics
sn molt utilitzats per explicar els comportaments anmals dels individus o els
comportaments moderadament alterats (Andrs 1996).
La nostra experincia i lanlisi de les dades, aix com lestudi de les causes
ms freqents que ens condueixen a recomanar la retirada de larma ens evidencien la importncia de lestat psicolgic a lhora dexplicar la situaci de risc en
relaci amb el seu s. En aquest sentit cal esmentar que una de les conclusions a
les quals arriba lestudi empric ms exhaustiu dut a terme en aquest context4 s

2. Han estat molt profitoses tamb les aportacions de les psiclogues de la Direcci General de
Seguretat Ciutadana dedicades a lavaluaci de policies locals, liderades pel subdirector general de
Coordinaci de Policies Locals, senyor Carles Snchez i Ruiz.
3. En especial Jordi Dalmases, psicleg i inspector en cap de la Policia Local dIgualada.
4. NAVARRO MONTES, Jordi. Estudi de les variables predictores de la inadequaci psicolgica per a
ls darmes de foc en els mbits policial, de seguretat privada i civil, 2001. La investigaci en qu es
basa lestudi es va dur a terme grcies a lajut de lEscola de Policia de Catalunya per a la realitzaci de
treballs de recerca en matria policial i de seguretat ciutadana (Resoluci del 22/11/2000, DOGC nm.
3305 del 15/01/2001) i sen va publicar una sntesi en el nm. 10, juny de 2002, p. 101-119, daquesta
mateixa Revista Catalana de Seguretat Pblica.

Procediment davaluaci a lEscola de Policia de Catalunya. La importncia de la variable estat

Figura 1. Andrs Pueyo, A., 2001, amb perms de lautor

Situacions

Personalitat

Estat psicolgic

Conducta

109

precisament, que lavaluaci de les variables situacionals i ambientals referides a

les situacions conflictives, estressants o de tensi, dna la informaci decisiva
per a fer la valoraci daptitud o ineptitud en la mesura en qu estan influint en
lestat psicolgic de la persona avaluada. Daltra banda les variables psicomtriques en les quals el mateix estudi evidencia diferncies estadsticament significatives sn 8 de les 12 escales del qestionari CAQ. 5 Aquest qestionari avalua
trets patolgics en poblaci normal; per tant, malgrat que combina aspectes
destructura de personalitat, aquestes es combinen alhora amb dades de tipus
patolgic, en concret manifestacions primries de la depressi i aspectes identificats en el conjunt delements del MMPI6 (Seidedos Cubero 1987), que malgrat
que sn factors disposicionals avaluen aspectes destat psicolgic ms que no
pas de tret.7-8

2. CONSIDERACIONS PRVIES
s indubtable que no s el mateix valorar ladequaci per a la tinena duna
arma en poblaci civil que en professionals dels cossos de seguretat. De fet per
tot all que fa referncia a ladquisici, tinena i s darmes, aix com lacreditaci
de laptitud psicofsica necessria per a tenir i usar armes, legalment hi ha normes
que regulen de forma diferenciada el personal que es trobi en actiu, o en la situa-

5. Qestionari dAnlisi Clnica (Krug 1980).

6. Inventari Multifsic de Personalitat (Hattaway, McKinley 1940).
7. La prova ms evident daquest fet s que el propi manual del CAQ parla de la idonetat de linstrument tant per al diagnstic com per al tractament, aix com per a avaluar els canvis ocorreguts per
aquesta intervenci psicolgica. En lapndix del Manual del CAQ (Tea Ediciones S.A., 1987) sexposen
una srie de casos clnics en els quals es pot observar els canvis de perfil CAQ com a conseqncia
duna intervenci psicolgica.
8. Daltra banda recordem que, segons diu Antonio Andrs Pueyo, ...el problema de la diferncia
entre tret i estat... s merament metodolgica i fa referncia a la delimitaci temporal daquests conceptes. Manual de Psicologia Diferencial. Madrid, McGraw Hill. 1997, p. 76.

Juliana Vilert i Barnet / Montserrat Hernndez i Padial

ci que sestimi reglamentriament com a tal, de les forces armades i de les forces
i cossos de seguretat de les persones que no pertanyin a aquests cossos.9
Aquests trets especfics i diferenciadors, per, afecten tant la poblaci en qu
lavaluaci es duu a terme (professional versus no professional) com la prpia
variable objecte destudi, s a dir la conducta de mal s de larma.
Pel que fa a la poblaci davaluaci cal tenir en compte les segents caracterstiques:

110

1. En primer lloc cal tenir present que els avaluats sn policies i per tant no es
pot confondre lobjectiu de les revisions de les condicions per a dur arma
de foc en una avaluaci sobre laptitud o adequaci al perfil policial.10 En
aquestes valoracions sest duent a terme un control sobre aquelles variables psicolgiques directament relacionades amb ls duna arma de foc,
sobreentenent que la persona avaluada t les caracterstiques de personalitat, les capacitats i els recursos personals per a dur a terme les funcions
associades al seu crrec.
2. En segon lloc hem de tenir en compte que en aquest cas larma s una eina
de feina,11 i per tant els seus portadors estan sotmesos a mecanismes de
control formal12 i informal del propi entorn laboral. Com a mecanismes de
control informal trobem la xarxa de relacions laborals i personals que sestableixen entre els membres duna plantilla, que regulen els comportaments inadequats que en algun moment poden sorgir i que no exigeixen la
posada en marxa de mecanismes disciplinaris o regulats reglamentria-

9. Reglament darmes aprovat per Reial decret 137/1993, de 29 de gener. Captol preliminar, secci
1a, article 1 i Reial decret 2487/1998, de 20 de novembre, pel qual es regula lacreditaci de laptitud psicofsica necessria per a tenir i usar armes i per prestar serveis de seguretat privada.
10. Recordem que el Reglament darmament de les policies locals estableix que, ats el carcter
armat dels cossos de policia local, en els seus processos de selecci i formaci shan de garantir les
aptituds psicofsiques per a portar armes de foc. Larticle 22 estableix que les proves de selecci han
dincloure proves psicotcniques i proves mdiques que garanteixin ladequaci per a poder portar
armes de foc. Daltra banda i des de la publicaci de la Llei 16/91, de les policies locals s requisit indispensable superar en loposici un curs selectiu a lEscola de Policia de Catalunya (art. 29.3). Durant el
curs de formaci es duu a terme un procs de seguiment i avaluaci que permetr valorar si la personalitat, conducta, actitud i habilitats dels alumnes sn congruents amb lexecuci de les tasques policials
fent especial mfasi en el fet que hauran de ser portadors darmes de foc.
11. Els policies locals, com a integrants dun institut armat, portaran larmament reglamentari que
sels assigni.... Llei de policies locals 16/91, article 8.
Tots els membres dels cossos de policia dels municipis de Catalunya hauran destar dotats duna
arma reglamentria de foc curta per a lexercici de les seves funcions, dacord amb el que preveu aquest
decret. Reglament darmament 219/96, article 2.1.
12. En primer lloc el fet de pertnyer a un context laboral amb una estructura i organitzaci jerarquitzades i molt normativitzada. Duna banda all que estableix la Llei 16/91 sobre larmament i el rgim
disciplinari en el qual es preveuen com a faltes de diferent gravetat diversos supsits relacionats amb ls
de larma de foc. I daltra banda tot all fixat en el Reglament darmament 219/96 sobre la dotaci de larma i la seva guia, la responsabilitat, les mesures cautelars i les de seguretat, en especial el seu article 11,
que diu ...els ajuntaments obriran a cadascun dels membres de la policia local un expedient on constaran totes les dades referents a la conservaci, la tinena i ls de les armes i de les municions de les quals
estigui dotat, i de qualsevol altra dada dinters relacionat amb la tinena i ls de larma de foc. Tamb
shi inclouran les revisions peridiques, les prctiques o els cursos de formaci realitzats.

Procediment davaluaci a lEscola de Policia de Catalunya. La importncia de la variable estat

ment. Daqu la importncia cabdal de la conscienciaci dels membres de

les policies locals de la vulnerabilitat de les persones a patir canvis en el
seu equilibri psicolgic que poden posar en risc un adequat exercici de les
tasques encomanades o el bon s de les eines de feina associades a les
seves funcions.
3. Finalment tamb cal recordar que les caracterstiques de la prpia feina
sn generadores destrs sovint amb efecte acumulatiu. Un dels pioners en
recerca sobre lestrs (Selye 1978) va descriure la tasca policial com una
de les ms arriscades, fins i tot excedint lalt nivell destrs i tensi del control aeri. Com a principals motius destrs de la tasca shan descrit tant les
condicions del sistema laboral de torns, el veures involucrat en procediments sancionadors o administratius daltre tipus o les freqents relacions
amb els tribunals de justcia (Kroes, Margolis i Hurrell, 1974), aix com el
mateix contingut de la tasca que els exposa sovint a situacions de risc,
amenaadores i el maneig de situacions de conflicte (Lawrence, 1984).
Daltra banda cal tenir en compte que la conducta sobre la qual tenim lobjectiu de la predicci s inadequat de larma de foc, presenta una srie de caracterstiques que dificulten la tasca de la predicci (Sol, Vilert, Garcia 1999).
1. s una conducta de molt baixa freqncia i per tant lestudi de les variables
que es combinen en la seva aparici es fa difcil, la qual cosa dificulta la
identificaci de variables crtiques que faciliten la seva ocurrncia. De tots
sn conegudes les limitacions en la predicci en general i de la conducta
humana en particular, sobretot quan els esdeveniments a predir sn poc
freqents, com el cas que ens ocupa, o altres de similars caracterstiques
com el sucidi (Cohen, Motto, Seiden 1996; Litman, Farberow 1961).
2. La conducta ds de larma (adequat/inadequat) est molt mediatitzada per
variables situacionals pensem en la perillositat real de la situaci mateixa, el risc real per a la vida prpia o la de tercers, el nivell de criminalitat del
context en el qual el subjecte dugui a terme la seva tasca, lalarma social
que shagi pogut generar en relaci amb fets recents,13 etc. Recordem que
locurrncia de la conducta s conseqncia de lacci tant de factors

13. Serveixi com a exemple el clima generat a Barcelona per lassassinat dun agent de la Gurdia
Urbana de Barcelona, que, probablement, va ser una de les causes perqu al cap duns dies i al davant
dun cotxe sospits un altre agent shi acosts amb larma a les mans i aconsegus la detenci de dos
etarres. Noms en els dies entre lassassinat i la detenci van sortir trenta-sis articles a ledici dEl Pas
a Barcelona sobre el tema.
Edicin impresa | EL PAIS | Espaa - 21-12-2000. LA OFENSIVA TERRORISTA -ETA mata a un polica municipal en Barcelona. El agente fue tiroteado por dos etarras que empujaban un coche averiado y
cargado de dinamita. PERE ROS / ARIADNA TRILLAS
Edicin impresa | EL PAIS | Espaa - 12-01-2001
Una pareja de policas urbanos detiene en Barcelona a dos etarras que llevaban 15 kilos de explosivos.
Los terroristas no ofrecieron resistencia ante la rpida actuacin de los agentes municipales (lagent
es va acostar a un cotxe sospits apuntant amb larma reglamentria). PERE ROS / BLANCA CA
Edicin impresa | EL PAIS | Espaa - 12-01-2001

111

Juliana Vilert i Barnet / Montserrat Hernndez i Padial

112

externs a lindividu fenmens ambientals: estmuls o situacions com

de factors propis al subjecte disposicions de personalitat (Andrs
1997). Malgrat que no cal oblidar que davant de cada fenomen conductual
podrem trobar explicacions causals, tant proximals com distals, en la conducta de ls de larma limpacte de les causes ms proximals a la seva
ocurrncia s a dir les circumstncies espaciotemporals que envolten
lacci sn fonamentals.
3. Finalment la dificultat de la definici de la conducta de mal s de larma
de foc. Com en tot procs davaluaci psicolgica el que primer cal fer s
definir clarament all que volem mesurar (Fernndez Ballesteros 1995), en
el nostre cas all que entenem per mal s de larma de foc en policies. A
partir dentrevistes a professionals de la seguretat i de diferents cossos policials, aix com a psiclegs vinculats a lavaluaci psicolgica en mbit
policial vam obtenir una primera aproximaci a la variable. Aquesta primera
definici es basava en termes dautoagressi, s a dir en el risc de sucidi,
o dheteroagressi, s a dir lesi als altres. En una segona fase conduda
per Navarro Montes es va arribar a una definici entenem que ms objectiva i concreta i que inclou aspectes diferenciadors quan el portador de larma s policia. La variable es va arribar a fer operacional a partir duna anlisi en profunditat de la legislaci en la qual sestableixen les conductes
relacionades amb la tinena i ls darmes de foc tant civil com en cossos i
forces de seguretat duna banda com de lentrevista i revisi de llistes de
control (checklists) amb professionals especialitzats en la formaci i la instrucci de tir,14 comandaments policials i psiclegs vinculats a lavaluaci
psicolgica de recursos humans policials. Finalment doncs la definici va
quedar com sexposa en la figura 2.

A m no me vas a matar como a mi compaero. El agente tiene un hermano guardia civil que le
aconsej: Si te encuentras a un etarra, apntale t primero B. C. / P. R.
14. Volem agrair la collaboraci dels policies mossos desquadra assignats a la Unitat de Tcniques Policials de lEscola de Policia de Catalunya per les seves aportacions.

Procediment davaluaci a lEscola de Policia de Catalunya. La importncia de la variable estat

Figura 2. Quadre de definici de la variable mal s de larma de foc

Els usos inadequats comuns a les armes de foc per a civils (caa i esport) i per a
professionals (policies i vigilants de seguretat privada) serien:
els que atemptin contra la seva prpia persona (intents de sucidi);
els que atemptin contra les altres persones (intimidacions, amenaces, coaccions,
lesions, intents dhomicidi);
els que facin ostentaci de larma en pblic o la manipulin en pblic;
els que facin servir el poder intimidatori de larma de foc per a obtenir beneficis
materials (robatoris) com de persones (assetjament);
els que facin s o manipulin larma de foc davant de persones no adequades, com
menors dedat, persones amb trastorns o persones sense llicncies per a la tinena
darmes (inclou el no guardar larma en un lloc protegit i segur, no guardar-la
descarregada ni desmuntada);
els que facin un s de larma de foc diferent per al qual ha estat fabricada larma, usos
que poden donar lloc a accidents;
els que ensenyin com susa una arma de foc a persones inadequades com menors
dedat, deficients o persones amb trastorns psicolgics i, en general, a qualsevol
persona sense un perms per a usar armes de foc.
Als usos inadequats especfics per als professionals de la vigilncia de seguretat privada i
membres de la policia safegirien:
fer s de larma de foc en situacions de baixa o nulla intensitat o tensi, on no s
necessari ni convenient;
fer s de larma de foc de manera ostentosa, intimidatria sense que la situaci ho
demani;
fer s de larma de foc sense prendre les mesures de protecci convenients, mesures
dautoprotecci i de protecci de les altres persones;
manipular de manera incorrecta i insegura larma, tant de manera privada com durant el
compliment de les seves tasques professionals;
fer un s de larma de foc en pblic tot posant en perill ms persones de les que ha de
protegir amb la seva conducta professional;
no guardar larma de foc en el lloc reglamentari un cop fora de servei;
no tenir cura del manteniment, la revisi o lestat de larma de foc;
no informar dalteracions o manipulacions de larma de foc.
(Navarro Montes, J., 2001)

113

Juliana Vilert i Barnet / Montserrat Hernndez i Padial

3. MBITS DAVALUACI I PROCEDIMENT A LESCOLA DE POLICIA DE CATALUNYA

3.1 mbits davaluaci

114

Entenent lavaluaci psicolgica com un procs (Bernstein, Nietzel 1982; Roig,

Forns 2001) i un cop superada la primera fase que fa referncia a loperacionalitzaci de la variable dependent, cal respondre les preguntes segents: Qu s all
que volem conixer? Com es pot avaluar all que volem conixer? Quanta informaci sobre una persona s suficient? Quines dades sn ms valuoses que daltres?, etc. (Bernstein, Nietzel 1982). Aquesta fase es correspondria amb les fases
de formulaci dhiptesis sobre la naturalesa de la variable a predir i com sorganitzen les variables intervinents i tamb amb la fase de planificaci de lavaluaci,
que inclour la selecci de les tcniques i les proves ms adequades per a cada
mbit, la planificaci de lordre en ladministraci de les proves i la seva temporalitzaci (Roig, Forns 2001).
Dacord amb les consideracions fetes en el captol anterior i dacord amb lobjectiu de lavaluaci en el procediment que emprem shan establert com a mbits
davaluaci els segents:
3.1.1 Perfil de personalitat
El model teric en el qual ens situem s el de la psicologia diferencial i en concret en els models lexicofactorials de la personalitat. Entenem, doncs, per personalitat aquell conjunt de caracterstiques psicolgiques estables i consistents que
predisposen un subjecte a actuar duna manera determinada.
En el context davaluaci de les condicions psicolgiques per a ls de larma
de foc en policies ja hem comentat en el primer captol que es parteix de la suposici que les persones que avaluem compleixen uns criteris dadequaci al perfil
de personalitat exigit per a un policia, ats que prviament a laccs a aquesta
condici han estat avaluats en aquest sentit. Malgrat tot, cal valorar la personalitat
del policia subjecte de lavaluaci, ja que conixer els seus trets disposicionals15
ens ajudar a entendre i contextualitzar tot all que ens relati el subjecte a lentrevista, aix com els resultats daltres proves. Daltra banda i situant-nos en el model
biopsicosocial de Millon (1969, 1974, 1990), entenent que hi ha continutat entre la
conducta normal i lanormal, s evident que poder descriure la personalitat ens
ajudar a predir com una persona es comportar sota els efectes dun determinat
estat psicolgic o en situacions destrs moderat o greu. Aix, per exemple, una
personalitat forta que en la seva conducta normal es manifesti dura, assertiva i
enrgica davant duna situaci dalteraci emocional pot mostrar-se de forma
agressiva o belligerant. De la mateixa manera una persona afable i molt sensible,
davant de canvis emocionals, pot mostrar-se agitada, irritable i desorientada. O,

15. Sobretot els relacionats ms directament amb la conducta de ls de larma: lautocontrol, lansietat, lagressivitat, lautocontrol, lestabilitat, la impulsivitat, etc.).

Procediment davaluaci a lEscola de Policia de Catalunya. La importncia de la variable estat

per posar un altre exemple, no tindr la mateixa significaci una elevada pressi
ambiental, de conflicte laboral, o un disgust recent important en un tipus de personalitat que en una altra.
En lmbit de la personalitat tamb avaluarem tot all que fa referncia als
estils de processament de la informaci i les estratgies dafrontament a lestrs.
3.1.2 Estat psicolgic
La idea que subjau a la necessitat de fer revisions preventives cada dos anys
s levidncia que les persones sobretot les pertanyents a determinats collectius laborals poden patir canvis transitoris o permanents sobre el seu equilibri
psicolgic fruit de nivells disfuncionals destrs, conseqncia de trastorns psicolgics sobrevinguts, situacions personals determinades, etc.; per tant s fonamental en el procediment davaluaci de les condicions per a dur arma de foc fer
mfasi en la valoraci de lestat psicolgic, lestat dnim i aquelles possibles alteracions psicopatolgiques relacionades amb ladaptaci personal i social. Al primer captol ja sha exposat la importncia de lestat psicolgic a lhora de determinar comportaments anmals o moderadament anormals.
En el marc de lexploraci de lestat psicolgic s en el qual se situaria tamb
lexploraci daspectes clnics o en concret la presncia de psicopatologia. En el
manual de referncia de classificaci de les malalties mentals (DSM-IV), aix com
en la literatura especialitzada, hi ha nombroses alteracions psicopatolgiques transitries, lligades a circumstncies concretes o reactives a determinades situacions, que sn les que seria necessari explorar. En concret aquells trastorns de
leix I del DSM-IV prestant especial atenci als trastorns dansietat, trastorns relacionats amb ls i labs de substncies, trastorns de lestat dnim, trastorns de
la son i trastorns adaptatius.
Per la seva especificitat en lavaluaci psicolgica en un entorn laboral i en
particular en un cos de seguretat i de servei pblic, cal recordar que s important
tamb reconixer aquells indicadors psicolgics relacionats amb el sndrome de
Burn-Out que pot resultar dun estat destrs laboral crnic. La seva expressi distintiva s que afecta tots els mbits de la vida i no noms la professional.
Bsicament es caracteritza per una trada: esgotament emocional, despersonalitzaci i manca de realitzaci personal i laboral (Sala 2003).
3.1.3 Context personal, social i laboral
Com a conseqncia del que hem dit anteriorment hem de prestar una atenci especial a les variables de context personal, social i laboral de la persona avaluada per tal de valorar lexistncia de problemes psicosocials i/o ambientals generadors destrs o dalteraci de lestat psicolgic. Ens referim tant a la presncia
desdeveniments vitals negatius o altres problemes ambientals problemes familiars, relatius a lambient social, laborals, econmics, relacions amb la justcia,
etc., com a factors destrs positius, per exemple una promoci laboral, noms
quan aquests constitueixen un problema en el sentit que la persona tingui dificul-

115

Juliana Vilert i Barnet / Montserrat Hernndez i Padial

tats per a adaptar-se a la nova situaci. Tamb tindrem en compte en aquest apartat totes aquelles variables de lentorn on es desenvolupa la tasca, tant del municipi com de les caracterstiques prpies de lorganitzaci. Molts estudis identifiquen
com a variables amb una influncia molt important en la conducta de ls de la
fora en policies les caracterstiques ambientals, organitzacionals i situacionals
(White 2001, Fyfe 1998).
3.1.4 Variables psicofsiques o de rendiment

116

La definici de la variable que hem proposat ens obliga a incloure en lavaluaci aspectes ms enll de la personalitat i lestat psicolgic i valorar processos
cognitius i variables psicomotrius (temps de reacci, precisi perceptiva, etc.). Cal
veure que quan avaluem professionals de la seguretat hem de poder garantir no
noms que es troba en condicions psicolgiques per a poder decidir quan conv o
no conv utilitzar larma de foc sin tamb garantir que quan es vegi obligat a utilitzar-la pugui fer-ho adequadament. Aquest darrer punt est relacionat a banda
daspectes obvis com sn la formaci i lentrenament amb una srie de variables cognitives i de rendiment psicomotriu.16
3.2 Procediment davaluaci
Per a avaluar els mbits esmentats se segueix sempre el mateix procediment,
del qual lexploraci psicolgica ns la part fonamental; altres aspectes del procediment fan referncia a lestabliment de la relaci amb les persones a avaluar i
amb qui sollicita lavaluaci. Recordem que aquests tipus davaluacions es fan
per un requeriment legal, per tant qui sollicita lavaluaci s el mxim responsable
dels efectius policials a avaluar, s a dir lalcalde del municipi en qesti, la qual
cosa ens situa en un clima davaluaci molt concret que no est precisament
caracteritzat dentrada per la voluntarietat i linters particular en lavaluaci sin
en moltes ocasions per resistncies i actituds defensives.
La nostra experincia ens ha condut a dedicar una atenci especial a una fase
prvia a lavaluaci prpiament dita i que incloem com una part imprescindible del
procediment, amb lobjectiu de crear un clima propici a lavaluaci que sensibilitzi
els policies de la importncia i la necessitat de dur a terme aquestes revisions, que
els predisposi a collaborar i a manifestar-se de forma espontnia i que eviti generar conflictes o dificultats afegides a la prpia situaci. Tal com esmenten molts
autors, la validesa duna exploraci psicolgica est molt relacionada amb lacceptaci de la mateixa exploraci.

16. De fet, el Reial decret 2487/1998, que regula lacreditaci de laptitud psicofsica necessria
per a tenir i usar armes i per a prestar serveis de seguretat privada, estableix en larticle 3 que les proves
daptitud hauran de comprovar que no hi ha deficincies en uns mbits concrets, alguns dels quals se
citen en lapartat n): dificultats perceptivo-motores i de presa de decisons. En lannex del mateix
Decret, on es concreten els aspectes a avaluar en lapartat XIV, sestableixen els segents: atenci dicriminativa; resistncia a la fatiga; impulsivitat i tendncia a la transgressi de normes.

Procediment davaluaci a lEscola de Policia de Catalunya. La importncia de la variable estat

Per aquesta ra es va dissenyar un trptic informatiu17 que es distribueix abans

diniciar les sessions davaluacions i es dedica una part de la primera sessi a
resoldre tots aquells dubtes o inquietuds que es generin sobre la qesti.
Lexploraci psicolgica prpiament dita que du a terme el Servei de Selecci,
Avaluaci i Seguiment de lEscola de Policia de Catalunya, i dacord amb tots els
plantejaments anteriors, combina les proves psicomtriques, les proves de rendiment i lentrevista. La relaci entre les proves i els mbits davaluaci s la que es
pot veure en la figura 3.
Figura 3. Quadre esquemtic dmbits i instruments davaluaci
Instrument
mbit
davaluaci

personalitat

Prova de
personalitat

Prova
clnica

Proves de
rendiment

Inventari
destrs

117
Escala
de clima
laboral

v. context
personal
i social

variables
de context
laboral

Entrevista
amb el cap
de la policia

estat psicolgic

variables
psicomotrius

Entrevista
personal

Lordre en laplicaci de les proves s tamb sempre el mateix, es comena

per les psicomtriques, se segueix per les proves de rendiment i es finalitza amb
lentrevista personal.
3.2.1 Proves psicomtriques
De tots sn conegudes les limitacions de la psicometria en la predicci de la
conducta i ja en daltres ocasions hem pogut exposar-les amb ms detall (Sol,
Vilert, Garca 1999; Mirrlees-Black 1992). Sigui com sigui, en el nostre context
podem destacar com a ms rellevants: la manca de barems en poblacions similars

17. El trptic Qu cal saber sobre les condicions per a ls de les armes de foc? informa sobre quines sn les condicions psicolgiques que shan de reunir per a dur una arma de foc; com savaluen, per
qu cal fer aquestes revisions; com es donen els resultats, i tamb sobre qu passa si es recomana la
retirada darma a alg.

Juliana Vilert i Barnet / Montserrat Hernndez i Padial

118

a les avaluades, lelevada possibilitat de manipulaci i falsejament de les dades

quan el subjecte sap que est en una situaci davaluaci que pot tenir conseqncies per a ell no desitjades, els problemes tics mpliament tractats tamb
posen limitacions a ls daquestes tcniques en processos de control duna
poblaci laboral, etc. Malgrat tot, la psicometria t importants avantatges: sen pot
obtenir informaci que en cap cas sobtindria a travs de lobservaci o en entrevista, identifica atributs individuals particularment apropiats o inapropiats per a la
tasca (policia armat), explica una part de la variana del comportament i finalment
els tests poden ser eines diagnstiques per a detectar trastorns mentals.
La funci dels tests psicomtrics que sapliquen en lmbit de personalitat i de
lestat psicolgic s la de mesurar els trets ms significatius dels subjectes examinats, rellevants per a ls de les armes de foc, amb lobjectiu de descriure el perfil
psicolgic individual i detectar possibles alteracions conductuals i psicopatolgiques, relacionades amb ladaptaci personal i social. En la categoria de proves
psicomtriques incloem, en el nostre procediment, una prova de personalitat i una
prova clnica.
Les variables que per la nostra experincia shan revelat com a ms significatives i que, per tant, constituirien un senyal dalerta i de necessitat dexplorar amb
ms profunditat serien les que conformen perfils de personalitat caracteritzats per:
a) alta inestabilitat emocional / ansietat / manca de control emocional, duna
banda, i
b) impulsivitat / agressivitat / temeritat, de laltra.18
Aquests perfils es correspondrien amb els de persones amb un elevat nivell de
neuroticisme duna banda, en les quals observarem manifestacions conductuals
diferents en funci del seu grau dextraversi. Serien senyals dalerta aquells perfils de persones extrovertides inestables (intranquilles, excitables, impulsives, actives, agressives, etc.) i les persones introvertides inestables (malhumorades, ansioses, rgides, serioses, pessimistes, reservades, poc sociables, etc.). Daltra banda
serien els perfils de personalitat caracteritzats per un alt nivell de psicoticisme i
que es manifestarien com a persones impulsives, agressives, poc sociables,
egocntriques, fredes i amb alta duresa (Eysenck 1976, 1981).
Daltra banda, pel que fa als aspectes clnics els indicadors ms significatius
serien:
lampli espectre de la simptomatologia depressiva
escales de paranoia (suspiccia i desconfiana)
simptomatologia obsessiva19

18. En lestudi abans esmentat de Navarro Montes es van apreciar diferncies estadsticament significatives en escales de diferents instruments que avaluaven lestabilitat emocional, sociabilitat i
dependncia.
19. De nou en el mateix estudi sevidencien com a significatives estadsticament les escales relacionades amb la hipocondria, la depressi, la paranoia, lesquizofrnia i la psicoastnia.

Procediment davaluaci a lEscola de Policia de Catalunya. La importncia de la variable estat

Quant a les proves psicomtriques i ats que les escales significatives sn

mesurades en la majoria de qestionaris de personalitat, pensem que cada professional pot utilitzar linstrument que ms conegui. Algunes de les proves ms
tils sn:

el 16-PF5, de Cattell;
el Big-Five de Caprara, Barbaranelli i Borgogni;
el CAQ, de Krug;
lMMPI, de Hattaway;
lMCMI, de Millon;
el PAI, el NEO-PI-R, de Costa i McRae, etc.
119

Malgrat que no sn prpiament instruments psicomtrics, en aquest apartat

inclourem dues proves de paper i llapis que sadministren abans de lentrevista.
Una de les proves t com a objectiu mesurar el nombre dincidents vitals rellevants susceptibles de generar estrs en els subjectes que els experimenten. En
aquest cas el subjecte examinat ha dindicar els esdeveniments als quals ha estat
sotms en els dos anys immediatament anteriors al dia de lexploraci. Laltra
prova s una escala de clima laboral, elaborada per nosaltres, i que valora el grau
de satisfacci del subjecte avaluat en lmbit de la feina (clima laboral, relacions
interpersonals amb els altres membres de la plantilla i amb els comandaments i
responsables poltics).
3.2.2 Proves cronomtriques o de rendiment
Les variables cognitives i de rendiment psicomotriu, relacionades amb ls de
larma en concret (atenci discriminativa, resistncia a la fatiga, temps crtic dinhibici, etc.), no sn avaluables mitjanant procediments convencionals i sha de fer
amb procediments computeritzats. En el nostre procediment davaluaci seguim
la lnia definida en el Reial decret 2487/1998, per tant avaluem en aquest apartat
les variables datenci discriminativa, resistncia a la fatiga, impulsivitat i tendncia a la transgressi de normes.
Aquestes avaluacions es duen a terme amb la bateria TDA-0120-21 duna
banda i de laltra amb una bateria de proves confeccionada pel laboratori clinicoexperimental de la Universitat de Barcelona, que avalua els mateixos mbits.
Les dades ms significatives serien aquells patrons de resposta caracteritzats
per:

20. Bateria que cont les proves que sexigeixen en lannex del Reial decret 2487/1998, de 20 de
novembre, en el seu apartat XIV. En el nostre procediment noms sapliquen les quatre primeres exploracions, que van ser desenvolupades.
21. El setembre de 2003, lempresa general ASDE S.A. va fer cessi dun equip a lEscola de Policia
de Catalunya amb finalitat dinvestigaci per a obtenir i confeccionar barems especfics per a poblaci
de policies.

Juliana Vilert i Barnet / Montserrat Hernndez i Padial

a) alentiment / inseguretat, que sevidenciaria amb temps de reacci molt alts

i moltes omissions de resposta;
b) impulsivitat, que estaria indicada per un alt percentatge derrors per manca
de control inhibitori de respostes i temps de reacci molt baixos.22
Un aspecte a tenir en compte en aquest tipus de mesures s que els resultats
poden estar condicionats pel context dexploraci, la motivaci i el comproms
personal amb la tasca sollicitada (Forns 2001).
3.2.3 Entrevista amb el cap de la policia
120

En lentrevista amb el cap de la policia savalua de nou el clima laboral, lestructura organitzativa, lestil de lideratge, les caracterstiques del municipi (nombre
dhabitants, rtio policia/habitants, el grau de conflictivitat, etc.), els antecedents
de la plantilla en ls de larma de foc, nombre de segones armes i poltica de lajuntament en relaci amb aquestes i totes aquelles qestions que es considerin
rellevants per al procs davaluaci que es du a terme.
3.2.4 Entrevista personal
Finalment sentrevista el policia avaluat seguint el gui dentrevista semiestructurada per a ls de larma de foc, elaborat pel Servei de Selecci de lEPC,
que lentrevistador ha dadaptar en funci que sigui una primera revisi o una revisi dapte o no apte anterior.

4. LENTREVISTA
Com es pot comprovar, una gran part del procediment davaluaci bviament es
basa en la psicometria i en daltres proves dautoinforme; ja hem exposat abans per
els avantatges i sobretot els desavantatges quan estem treballant amb poblaci amb
resistncies a ser avaluats, per tant s absolutament necessari complementar aquest
tipus de mesura amb altres. Coneixem que s prctica habitual de molts centres de
reconeixement, mtues de treball i psiclegs que treballen en lmbit privat utilitzar la
psicometria com a screening inicial per a detectar perfils de risc. Una vegada determinats aquests perfils, saprofundeix lavaluaci amb altres proves o amb lentrevista individual, mentre que la resta de perfils es donen com a aptes.
Lentrevista ha estat i segueix sent una de les tcniques davaluaci psicolgica ms utilitzades. No s aquest el moment de parlar dels avantatges i desavan-

22. A lestudi de Navarro Montes (2001) es detectava un tercer patr de respostes que combinaria
aquests dos, s a dir temps de reacci molt baixos, amb errades i omissions, que indicaria imprecisi de
les respostes i que, segons lopini de linvestigador, estaria relacionat amb el perfil de personalitat de
propensi als accidents.

Procediment davaluaci a lEscola de Policia de Catalunya. La importncia de la variable estat

tatges daquest instrument pel que fa a la seva facilitat daplicaci, flexibilitat i poc
cost duna banda i pels problemes de la qualitat de les dades que se nobtenen
des del punt de vista de la fiabilitat i la validesa. Malgrat tot, en el nostre procediment considerem imprescindible dur a terme lentrevista individual a tots els subjectes avaluats ja que entenem que s la forma ms adequada per:
a) contrastar els resultats de les proves psicomtriques i de rendiment;
b) avaluar aspectes destat dnim i psicolgic no detectables a partir de les
proves de paper i llapis. En aquest sentit cal dir que amb lentrevista es
poden obtenir mesures directes sobre lestat dnim, ja que all que observem, enregistrar la conducta, s lefecte de lestat psicolgic del subjecte
(Zuckerman 1991) i tamb del contingut de les experincies tal com sn
recordades (Beutlet 1995);
c) integrar tota la informaci obtinguda del subjecte.23
El gui dentrevista semiestructurada que hem confeccionat avalua els mbits
que sexposen en el quadre de la figura 4. En el futur s objectiu del Servei de
Selecci, Avaluaci i Seguiment publicar el gui dentrevista utilitzat amb un protocol per a valorar-la. s indiscutible que lentrenament dels entrevistadors en ls
del gui i en la seva valoraci augmenta en gran mesura la validesa i la fiabilitat de
les dades obtingudes, ja que facilita la sistematitzaci en la recollida i el registre de les
dades, homogenetza els criteris de valoraci i permet una comparaci entre subjectes diferents i amb el mateix subjecte quan se lentrevista en moments diferents
(revisions posteriors). Que lentrevistador conegui perfectament els aspectes de la
tasca policial, les condicions laborals i les caracterstiques de lentorn on es desenvolupa la tasca, aix com lespecificat i la regulaci de ls de larma professional.
El gui ha de ser per prou flexible per a obtenir i registrar informaci addicional rellevant que pugui aparixer al llarg de lentrevista.
Figura 4. Gui dentrevista semiestructurada
REA LABORAL
Valorar el grau de satisfacci i autorealitzaci a la feina,
dinters per la tasca policial, daspiracions professionals
destabilitat i de rendiment laboral.

5
+

REA CLIMA LABORAL

Valorar la percepci de lambient laboral, les relacions
interpersonals, la cohesi, el suport dels comandaments
i la pressi a la feina.

5
+


23. Cal dir que en lestudi abans citat de Navarro Montes, es van presentar les dades de lentrevista com un bon predictor del possible s inadequat de larma.

121

Juliana Vilert i Barnet / Montserrat Hernndez i Padial

REA ARMA
Valorar el grau dinters per una bona preparaci
per a ls de larma, nivell de conscincia professional
sobre larma i ls de la fora.

Valorar el nivell de disfuncionalitat aparent en relaci

amb la tinena i ls de larma (usos inapropiats, inters
poc adaptatiu, incidents injustificats, etc.).

5
+

5
+

REA PERSONAL

122

rea somtica

Valorar els problemes de salut, de consum excessiu

o de risc dalcohol o txics i grau de medicaci.

rea afectiva

Valorar lexistncia de nivells disfuncionals destrs

o de trastorns de lestat dnim.

rea de relacions

Valorar lexistncia dun entorn familiar i de relacions

saludable i satisfactori.

PERFIL PSICOLGIC

Valorar lexistncia dindicadors de risc de patir trastorn

psicolgic o de problemes de salut mental.

5
+

5
+

5
+

5
+

Internament, es complementa la informaci de lentrevista amb la resta de les

proves i el tcnic emet una valoraci final seguint aquests parmetres.
Aquesta valoraci final s la que inclour aquells matisos que van ms enll
de la recomanaci daptitud o no i facilitar les revisions posteriors.

VALORACI FINAL:
1
Retirada de larma

5
Tinena arma

Apte
No apte
RECOMANACIONS:

A lajuntament sollicitant de lavaluaci nicament es presenta un informe on

semet el procediment genric utilitzat, les proves aplicades i una llista de les persones avaluades amb la recomanaci dapte/no apte. Sigui com sigui, sempre es
mant una entrevista de tancament de tot el procs amb el responsable de la plan-

Procediment davaluaci a lEscola de Policia de Catalunya. La importncia de la variable estat

tilla, en la qual es fan recomanacions duna banda sobre com donar els resultats a
les persones interessades, possibles lnies dactuaci sobre lactitud davant del fet
i exigncies laborals, i, daltra banda, el suggeriment a totes les persones a les
quals shagi fet una recomanaci de no apte que sollicitin una entrevista personal
amb el tcnic que lha avaluat.24
La transmissi de la informaci a la persona interessada forma part de tot procs davaluaci psicolgica, per tant tamb daquest procediment. En aquest cas
la devoluci de la informaci organitzada degudament i ajustada a linterlocutor
permet al subjecte interessat de prendre conscincia sobre la seva situaci i, en la
mesura que sigui possible, de la responsabilitat sobre les possibilitats de canvi
amb orientacions concretes sobre possibles lnies dactuaci. De fet hi ha autors
que consideren que el moment dinformar dels resultats la persona interessada es
pot configurar com un tipus dintervenci breu (Finn, Tonsager 1997, citat per
Abad, Forns 2001).

4. CONCLUSIONS
Finalment, volem fer mfasi en alguns dels aspectes tractats. Primerament,
recordar que lavaluaci psicolgica de les condicions per a dur arma de foc ha de
ser mplia i integrar diferents aspectes, prestant una atenci especial a lestat psicolgic, ja que precisament s el que justificaria un dels aspectes ms controvertits de la normativa: la periodicitat cada dos anys de les avaluacions. En segon lloc
cal tenir en compte que aquesta exploraci psicolgica sha dubicar en el marc
duna exploraci global dels avaluats ja que, per exemple, les condicions mdiques i lentrenament, com a factors individuals tamb sn fonamentals a lhora de
pronosticar el bon o mal s de larma de foc.
A lltim, tamb cal tenir present que la revisi de les condicions per dur arma
de foc en una plantilla policial transcendeix lmbit estrictament individual i cal
valorar els resultats daquestes avaluacions individuals en el context situacional,
s a dir les caracterstiques del municipi i el clima laboral de la plantilla.

BIBLIOGRAFIA
ABAD, J.; FORNS, M. La integraci de dades i lanlisi de levoluci del conflicte.
Cap. 6. A: ABAD J.; FORNS, M. et al. Avaluaci psicolgica. Col. Manuals. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, 2001.
ANDRS PUEYO, A. Manual de psicologia diferencial. Madrid: ed. McGraw Hill, 1997.
BERNSTEIN, D.A.; NIETZCHEL, M. Introduccin a la psicologa clnica. Mxic: ed.
McGraw Hill, 1982.

24. Larticle 23.3 del Reglament darmament 219/1996 estableix que linteressat t dret a ser informat dels resultats de la revisi amb una entrevista amb lespecialista que lhagi avaluat....

123

Juliana Vilert i Barnet / Montserrat Hernndez i Padial

124

CATTELL, R.B. 16PF, cuestionario factorial de personalidad: adolescentes y adultos.

Madrid: Tea Ediciones, SA, 1988.
DAVIS, M.; MCKAY, M.; ROBBINS ESHELMAN, E. Tcnicas de autocontrol emocional.
Barcelona: Martnez Roca, 1985.
ASSOCIACI PSIQUITRICA AMERICANA. Manual diagnstico y estadstico de los trastornos mentales, DSM-IV. Barcelona: Masson, s.a., 1995.
FERNNDEZ BALLESTEROS, R. Evaluacin conductual hoy. Un enfoque para el cambio
en psicologa clnica y de la salud. Madrid: Ed. Pirmide, 1995.
HOLMES, TH.H. Inventario de experiencias recientes. Seattle: Escola de Medicina de
la Universitat de Washington.
KROES, W.H.; MARGOLIS, B.L.; HURRELL, J.J. Job stress in policemen. Journal of
Policie Science and Administration, 2, 1974, p. 145-155.
KRUG, SAMUEL E. CAQ, cuestionario de anlisis clnico. Madrid: Tea Ediciones,
1980.
LAWRENCE, R.A. Police stress and personality factors: A conceptual model. Journal of Criminal Justice, 12, p. 247-263.
MILLON, TH. Transtornos de la personalidad. Ms all del DSM-IV. 1a ed. Barcelona:
Masson, s.a., 1998.
MIRRLEES-BLACK, C. Using psychometric personality tests in the selection of firearms officers. Research and Planning Unit, paper 68. Londres: Home Office,
1992.
MONTORO, L.; TORTOSA, F.; SANMARTN, J.; ALONSO, F.; MOLINA, G.; PASTOR, J.C.; CIVERA,
C.I.; ESTEBAN, C. Batera de tests TDA-01. Pruebas de aptitud psicolgica para
tenencia y uso de armas de fuego y seguridad privada. Generals ASDE, SA.
Valncia: La Nau Llibres, 1999.
ROIG, F.; FORNS, M. Lavaluaci psicolgica com a procs. Cap. 2. A: ABAD J.;
FORNS, M. et al. Avaluaci psicolgica. Col. Manuals. Barcelona: Universitat
Oberta de Catalunya, 2001.
SELYE, H. The stress of police work. Police Stress, 1, p. 7-8.
SOL, A.; VILERT, J.; GARCA, D. Els processos davaluaci per a ls de les armes de
foc als serveis de policia. Primeres Jornades de Psicologia Jurdica a Catalunya, organitzades pel Collegi de Psiclegs de Catalunya i el Centre dEstudis
Jurdics del Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya, 1999.
W HITE , M ICHAEL D. Identifying situacions predictors of policie shootings using
multivariate analysis. Departament de Sociologia, Antropologia i Justcia Criminal de la Universitat de Florida del Nord. Jacksonville, Florida, EUA.
http://www.emeraldinsignt.com/1363-951 X.htm