Materials I Elelemtns Construcció

AULA DARQUITECTURA 29
Propietats dels materials

i elements de construcci
AULA DARQUITECTURA
Ramon Sastre Sastre
Propietats dels materials

i elements de construcci
EDICIONS UPC
Aquesta obra fou guardonada en el cinqu concurs

"Ajut a l'elaboraci de material docent" convocat per la UPC.
Primera edici: novembre de 2000
Aquesta publicaci s'acull a la poltica de normalitzaci lingstica

i ha comptat amb la collaboraci del Departament de Cultura i
de la Direcci General d'Universitats, de la Generalitat de Catalunya.
En collaboraci amb el Servei de Llenges i Terminologia de la UPC
Disseny de la coberta: Manuel Andreu
Ramon Sastre, 2000
Edicions UPC, 2000

Edicions de la Universitat Politcnica de Catalunya, SL
Jordi Girona Salgado 31, 08034 Barcelona
Tel.: 934 016 883 Fax: 934 015 885
Edicions Virtuals: www.edicionsupc.es
A/e: edicions-upc@upc.es
Producci:
CPDA (Publicacions d'Abast)

Av. Diagonal 647, ETSEIB, 08028 Barcelona
Dipsit legal: B-34.145-2000

ISBN: 84-8301-422-X
Sn rigorosament prohibides, sense l'autoritzaci escrita dels titulars del copyright, sota les sancions
establertes a la llei, la reproducci total o parcial d'aquesta obra per qualsevol procediment, inclosos la
reprografia i el tractament informtic, i la distribuci d'exemplars mitjanant lloguer o prstec pblics.
Taula de contingut
PROPIETATS DELS MATERIALS DE CONSTRUCCI........1

1.1
1.2
1.3
1.4
1.5
1.6
1.7
1.8
1.9
1.10
2
INTRODUCCI.............................................................................1
EL RIGOR ....................................................................................3
ELS ASSAIGS I LA NORMATIVA ...................................................4
LES UNITATS ..............................................................................6
MAGNITUDS FONAMENTALS ......................................................7
MAGNITUDS DERIVADES ............................................................8
LES PROPIETATS .......................................................................10
ELS FENMENS.........................................................................12
ELS TRACTAMENTS ..................................................................13
ELS ADDITIUS ...........................................................................14
ESTATS DE LA MATRIA. LA MASSA ..................................15

2.1
2.2
INTRODUCCI...........................................................................15
PROPIETATS COMUNES A TOTS ELS MATERIALS ......................16
2.3
LA DENSITAT ............................................................................17
2.4
INTERS TECNOLGIC A L'ARQUITECTURA ..............................18
2.4.1
La densitat i l'allament acstic .......................................18
2.4.2
La densitat i la inrcia trmica dels edificis....................18
2.4.3
La densitat i l'estructura ..................................................19
2.5
ANISOTROPIA A LA CONSTRUCCI ARQUITECTNICA .............19
2.6
TAULA DE DENSITATS DELS MATERIALS DE CONSTRUCCI.....20
3 PROPIETATS DELS GASOS, LQUIDS, PASTES I SLIDS
GRANULARS. .......................................................................................23
3.1
INTRODUCCI...........................................................................23
3.2
ELS GASOS ...............................................................................23
3.2.1
La pressi.........................................................................24
3.2.2
La pressi de vapor .........................................................24
3.2.3
La humitat (absoluta o relativa) ......................................25
3.2.4
Altres propietats de laire:...............................................26
3.3
ELS LQUIDS .............................................................................26
3.4
LES PASTES ..............................................................................28
3.5
MATERIALS GRANULARS .........................................................29
4
PROPIETATS DE LA MASSA DELS SLIDS.........................35

4.1
4.2
4.3
4.4
4.5
4.6
4.7
4.8
5
INTRODUCCI...........................................................................35
ELS SLIDS I ELS BUITS INTERIORS ..........................................35
LABSORCI I LADSORCI ......................................................36
LA HUMITAT.............................................................................37
LES EFLORESCNCIES ..............................................................38
LA PERMEABILITAT ..................................................................39
PERMEABILITAT AL VAPOR DAIGUA .......................................39
LA FILTRACI...........................................................................41
PROPIETATS MECNIQUES DELS SLIDS ........................43

5.1
5.2
INTRODUCCI...........................................................................43
LA DEFORMABILITAT DELS MATERIALS I ELEMENTS DE
CONSTRUCCI ......................................................................................43
Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.
II
Propietats dels materials y elements de construcci
5.3
5.4
5.5
5.6
5.7
5.8
6
ELS MDULS DE DEFORMACI................................................. 45

ELASTICITAT I PLASTICITAT .................................................... 47
LA RUPTURA O TRENCAMENT .................................................. 48
LA RESISTNCIA DELS MATERIALS. ......................................... 49
LA RESISTNCIA DE CLCUL.................................................... 51
ALTRES PROPIETATS MECNIQUES .......................................... 52
PROPIETATS REOLGIQUES DELS SLIDS...................... 55

6.1
6.2
6.3
6.4
6.5
INTRODUCCI .......................................................................... 55
ELS MATERIALS I LA TEMPERATURA ....................................... 55
ELS MATERIALS I LA HUMITAT ................................................ 57
LA COERCI DE LES DEFORMACIONS ....................................... 59
LA INTUMESCNCIA ................................................................. 61
PROPIETATS TRMIQUES DELS SLIDS ........................... 63

7.1
7.2
7.3
7.4
7.5
7.6
7.7
7.8
7.9
7.10
LA CALOR I LA TEMPERATURA ................................................ 63

LA TRANSMISSI DE LA CALOR ............................................... 64
LA CONDUCCI DE LA CALOR .................................................. 64
LALLAMENT TRMIC ............................................................. 67
EL COEFICIENT DE TRANSMISSI TRMICA.............................. 69
LA INRCIA TRMICA ............................................................... 71
EL RETARD TRMIC.................................................................. 73
LESMORTEMENT TRMIC....................................................... 75
LA TEMPERATURA INTERIOR DUN EDIFICI.............................. 76
L'ESCALFAMENT DELS TANCAMENTS ...................................... 77
8 PROPIETATS DELS SLIDS AMB ELS FENMENS

ONDULATORIS. .................................................................................. 81
8.1
8.2
8.3
8.4
8.5
8.6
8.7
8.8
8.9
INTRODUCCI ALS FENMENS ONDULATORIS ......................... 81

FENMENS ONDULATORIS QUE AFECTEN ELS EDIFICIS ........... 82
LES ONES I ELS EDIFICIS ........................................................... 83
EL SO I ELS MATERIALS I ELEMENTS DE CONSTRUCCI ........... 84
L'ALLAMENT ACSTIC ............................................................ 84
L'ALLAMENT A LES VIBRACIONS. EL SOROLL D'IMPACTE ...... 86
EL CONDICIONAMENT ACSTIC. .............................................. 87
LES ONES ELECTROMAGNTIQUES .......................................... 90
COMPORTAMENT DELS EDIFICIS AMB LES ONES
ELECTROMAGNTIQUES ....................................................................... 90
9
PROPIETATS APARENTS DELS SLIDS. ............................. 93

9.1
9.2
9.3
9.4
9.5
9.6
9.7
9.8
9.9
10
10.1
PROPIETATS APARENTS............................................................ 93
LOLOR, EL GUST I EL SO ......................................................... 93
EL TACTE ................................................................................. 94
LA VISTA .................................................................................. 95
EL COLOR DELS OBJECTES ....................................................... 96
LA BRILLANTOR ....................................................................... 97
LA TRANSMISSI DE LA LLUM ................................................. 97
LA TEMPERATURA DELS ELEMENTS CONSTRUCTIUS ............... 99
L'EFECTE HIVERNACLE ............................................................ 99
PROPIETATS TEMPORALS DELS SLIDS. ................... 103
INTRODUCCI ........................................................................ 103
III
Taula de contingut
10.2 LA PUTREFACCI ...................................................................104

10.3 ELS XILFAGS ........................................................................105
10.4 LA METEORITZACI ...............................................................105
10.4.3 La geladicitat .................................................................106
10.4.4 Lexpansibilitat ..............................................................106
10.4.5 La solubilitat..................................................................106
10.4.6 Les alteracions qumiques .............................................106
10.4.7 El desgast per fricci. ....................................................108
10.5 L'OXIDACI I LA CORROSI....................................................108
10.6 LA CORROSI ELECTROQUMICA ...........................................109
10.7 LA CARBONATACI EN EL FORMIG ARMAT .........................110
10.8 LA DURABILITAT DELS PLSTICS ...........................................110
10.9 LA RADIACI ULTRAVIOLADA ...............................................111
10.10
EL FOC ................................................................................112
11
ALTRES PROPIETATS. ELS COSTOS ............................115
11.1 ELS COSTOS ............................................................................115

11.2 COSTOS MATERIALS ...............................................................116
11.2.1 Tipus de preus................................................................116
11.3 COSTOS ENERGTICS .............................................................118
11.4 COSTOS ECOLGICS I AMBIENTALS .......................................119
11.4.1 Reduir ............................................................................119
11.4.2 Reutilitzar ......................................................................119
11.4.3 Reciclar..........................................................................120
11.4.4 Sostenibilitat ..................................................................120
11.4.5 Impacte ambiental. Contaminaci.................................122
11.4.6 Tractament de residus....................................................125
11.5 COSTOS DE SALUT ..................................................................126
11.5.1 La posici i la ventilaci................................................127
11.5.2 La degradaci i el manteniment ....................................128
11.5.3 Materials txics .............................................................129
11.5.4 Partcules en suspensi a laire.....................................129
11.5.5 Emissi de vapors en la collocaci...............................130
11.5.6 Volatilitzaci a llarg termini..........................................131
11.5.7 Els formaldehids ............................................................132
11.5.8 Pols; activitats de manteniment.....................................132
11.5.9 Radiaci.........................................................................132
1 Propietats dels materials de construcci
1 Propietats dels materials de

construcci
1.1
Introducci
Cada dia s ms difcil escollir els materials de construcci amb els quals
construir un edifici. Aquesta complexitat t causes ben diferents, per,
fins a un cert punt, totes tenen un mateix origen.
En primer lloc ha augmentat molt l'oferta. Noms cal entrar en qualsevol
magatzem o botiga de materials de construcci per adonar-se que el
nombre de productes utilitzats a l'edificaci ha augmentat de forma
extraordinria en les dues o tres darreres dcades. Els prestatges sn plens
de productes coneguts, de tota la vida, o de productes desconeguts, dels
quals amb prou feines es pot deduir quina s la seva funci.
Aix mateix, les revistes d'arquitectura, d'enginyeria o de construcci,
solen portar un seguit de pgines dedicades a la promoci d'aquests
productes abans esmentats. En aquest cas tamb es fcil trobar productes
nous, la referncia dels quals s una fotografia de l'edifici on han estat
usats.
I ja no parlem de les fires del sector de l'edificaci. Cada vegada sn ms
nombroses i ms grans. Les superfcies d'exposici i el nombre
d'expositors augmenta any rera any, i passejar-s'hi amb atenci requereix
un munt d'hores.
Per no es tracta solament del nombre de productes.
Tamb ha augmentat enormement la varietat. No es pot
parlar de ciment, de morter, de formig, etc., sin que cal
definir molt b quin ciment, quin morter o quin formig
es precisa. La diversitat de possibilitats implica conixer
molt b el producte requerit.
Aix doncs, ni els materials de sempre: fusta, vidre, acer,
cermica, conglomerants, etc., no es lliuren d'aquesta
especialitzaci i s'ofereixen a l'usuari sota multitud de
denominacions, d'acord amb els additius emprats, la proporci dels seus components, el mtode de la seva
fabricaci, etc.
Propietats dels materials i elements de construcci
Finalment, per si aix no era prou, s'ha entrat en l'poca dels anomenats
nous materials. La enginyeria gentica aplicada als materials est
produint uns hbrids que dalguna manera shan popularitzat amb el
terme angls de composites per als qual podem anomenar
tranquillament compostos.
Mescles de plstics, cermiques, vidres i metalls donen una mena
daliatges de possibilitats i nombre inimaginables. Perqu no noms
sutilitzen per a ledificaci, sin que aquests materials fets a mida poden ser utilitzats per a infinitud daplicacions, la qual cosa els far ser
cada vegada ms competitius, tant en prestacions com en preu.
De tot aquest panorama, sen pot treure una conclusi rpida: Cal saber
escollir!
Qu significa aix? Senzillament escollir el millor, s a dir, escollir el
material que ms b acompleixi els requeriments pels quals ha estat
elegit. I s en aquest moment quan entra en joc el coneixement de les
seves propietats. Quan el nombre de materials era molt redut, quan cada
material tenia la seva missi, quan cada part de ledificaci tenia el seu
material propi o idoni, no hi havia possibilitat descollir, i per tant no hi
havia possibilitat derror.
El disseny constructiu consisteix a avaluar molt b els requeriments que
ha de respectar un determinat element, i veure entre les diverses
possibilitats quines sn aquelles que tenen les propietats que sadapten de
la millor manera als requeriments esmentats. s per aix que, cada
vegada ms, el tcnic ha de conixer ms aquestes propietats i lindustrial
o fabricant ha de fer-les pbliques ms mpliament.
Afortunadament, els catlegs, prospectes, fullets, etc., que acompanyen
els diferents productes de la construcci sn cada vegada ms complets.
Ja s ms fcil trobar una informaci objectiva i coherent que no pas un
seguit dafirmacions gratutes, no demostrades, que prediquen
lextraordinria qualitat daquell producte. Tanmateix, aquestes taules de
propietats esdevenen, algunes vegades, intils b per la manca de
coneixements de lusuari que les llegeix, o b per lexcessiva complexitat
de la informaci aportada.
Efectivament, per poder entendre i assimilar aquesta informaci cal
dominar el significat de cada una de les propietats d'una manera clara i
objectiva. Cal no confondre termes semblants per no idntics. I
finalment cal tenir una noci dels valors ms normals de cada una
d'aquestes propietats, per tal de poder valorar la bondat del material en
qesti. En fi, per poder optar per la millor elecci, l'estudi i el
conseqent coneixement de les propietats dels materials s
imprescindible.
D'alguna manera, es pot considerar aquest estudi de les propietats dels
materials com l'alternativa actual a l'estudi tradicional, molt ms general,
dels materials de construcci. Aquesta s una cincia complexa i
absolutament necessria si es vol atnyer un nivell cientfic o
especialitzat de la disciplina. Per, per altra banda, com ha estat reflectit

anteriorment, la quantitat creixent dia a dia del nombre de materials de
construcci, i la complexitat del nivell d'investigaci al qual es pot
arribar, fan que per a un estudiant d'arquitectura esdevingui una matria
inabastable.
Tant s aix que la Cincia dels Materials (en general, no noms de construcci) ha esdevingut una disciplina amb entitat prpia, composta de
diferents assignatures o rees, que arriben a formar un veritable
especialista, la qual cosa ultrapassa les possibilitats dels coneixements
d'un arquitecte generalista.
1.2
El rigor
L'exactitud, la precisi, el rigor, etc., sn termes que s'haurien d'aplicar

sempre en les definicions d'un projecte d'arquitectura. Ara b, si en algun
cas aix s completament ineludible, ser en les definicions que afecten
el procs constructiu i, en definitiva, els materials i les seves propietats.
Malauradament, hi ha quantitat d'exemples que ens demostren que aix
no s aix. Sigui per un autntic desconeixement, sigui per deixadesa o
negligncia, la veritat s que moltes vegades els projectes sn plens
d'incorreccions o termes confusos que poden donar lloc a costosos errors,
monetaris o constructius.
A continuaci s'exposa un brevssima llista d'algunes d'aquestes

confusions ms habituals:
ciment - morter - formig
plstic (polmer) - material plstic (plasticitat)
fibra de vidre - plstic reforat amb fibra de vidre
ferro - acer
fora - esfor
poliestir - poliestir expandit - poliestir extrudit
xapat - contraxapat
elstic - molt deformable
resistent al foc - no inflamable - no combustible
gres (roca) - gres (cermica)
ma - totxo - ma de quart
absorci - adsorci
amiant - asbest - fibrociment
allament - barrera
nus rgid - nus encastat
ignfug - incombustible - autoextingible
inflamable - combustible
etctera
Si la confusi de termes, com els anteriors, pot donar lloc a errors importants, la confusi de marques registrades amb el producte pot comportar
problemes econmics a l'hora de fixar un pressupost. En aquest sentit cal
saber diferenciar molt b els dos conceptes. A continuaci se n'exposen
alguns exemples:
Uralita - placa ondulada de fibrociment
Porexpan - poliestir expandit
Grifi - ciment prtland blanc
Rea - barra d'acer corrugat
Pam - ciment cola
Gravent - finestra de lamelles horitzontals de vidre
Spitrock - tac o fixaci d'alta resistncia
Frmica - xapat de melamina o similar
i molts ms.
1.3
Els assaigs i la normativa
Des d'un punt de vista semntic "propietat" vol dir: all que s propi
d'alguna cosa, qualitat peculiar, caracterstica. Des del punt de vista
tcnic, s a dir, com a terme aplicable als materials de construcci,
"propietats" sn totes les caracterstiques que poden ser mesurades de
forma objectiva.
Aquesta darrera definici comporta automticament l'aparici d'un concepte: l'assaig. Un assaig s cada una de les experincies a qu s sotms
un material per tal de valorar-ne objectivament les caracterstiques.
Si, per exemple, es vol esbrinar quin s el pes d'un cos, es colloca el cos
en el plat d'una balana i s'observa el valor que marca l'agulla. En aquest
cas el pes s la propietat, collocar el cos a la balana i observar l'agulla
s l'assaig i, finalment, el valor observat n's el resultat.
L'assaig per obtenir el pes d'un cos s molt simple i noms cal disposar
d'una balana. Per si es vol ser rigors cal exigir algunes coses ms. La
balana no tan sols ha de ser de precisi (que mesuri grams, decgrams,
centgrams, etc.), sin que tamb ha de poder ser comprovada sovint per
establir-ne el seu bon funcionament. A ms a ms, alg ha d'haver
establert un sistema de referncia (afortunadament disposem del sistema
internacional que gaireb tothom segueix) que permeti objectivar el
resultat, en aquest cas en una quantitat numrica. Finalment, s ben
conegut que el pes d'alguns objectes s susceptible de variar d'acord amb
la humitat prpia, per tant si el valor final ha de ser objectiu, cal definir
quina s la humitat que ha de tenir el cos en ser pesat. I si encara es vol
anar ms lluny, el pes d'un objecte no s res ms que la seva massa per
l'acceleraci de la gravetat de la terra. Si aquesta acceleraci varia (a
nivell del mar, dalt l'Everest o en el fons de l'avenc ms profund), el
resultat tamb variar. Per tant caldr fixar una acceleraci de la gravetat
concreta a fi d'obtenir uns valors coherents.
De tot aix es dedueix que la tcnica dels assaigs pot ser molt complexa.
La missi dels laboratoris s disposar dels mitjans necessaris per dur a
terme aquestes tasques, mentre que la missi de les comissions tcniques
(locals, nacionals o internacionals) s la d'establir una normativa que
expliqui com s'han de realitzar els assaigs, quines condicions s'han
d'acomplir i, sobretot, indicar com s'han d'interpretar i especificar els
resultats obtinguts.
Hi ha propietats, com per exemple la duresa, que poden ser
experimentades amb diversos assaigs (Mohr, Brinell, Barcol, etc).
Evidentment els resultats obtinguts sn inherents al propi assaig, i per
tant difcilment comparables els uns amb els altres. De vegades existeixen
taules de conversi entre els diferents resultats. Aquestes taules poden ser
exactes, per el ms probable s que noms siguin aproximades, ja que la
majoria de vegades els resultats obtinguts depenen molt directament del
tipus d'assaig.
D'altres propietats, com per exemple el color, sn molt difcils de definir
de forma objectiva. O b es defineixen amb valors numrics les energies
lumniques reflectides, corresponents a les diferents longituds d'ona, la
qual cosa s completament inintelligible per a un prof, o b s'utilitza
una taula de colors estndard i es defineix per aproximaci a un d'ells, o
b simplement s'anomena un color genric amb qualificatius o sense:
groc, verd clar, roig rob, etc.
TAULA 1
Factor de
multiplicaci
1024
1021
1018
1015
1012
109
106
1.000
100
10
0'1
0'01
0'001
10-6
10-9
10-12
10-15
10-18
10-21
10-24
Prefix
Yotta
Zetta
Exa
Peta
Tera
Giga
Mega
quilo, kilo
Hecto
Deca
Deci
Centi
milli
Micro
Nano
Pico
Femto
Atto
Zepto
Yocto
Smbol
Y
Z
E
P
T
G
M
k
h
da
d
c
m
n
p
f
a
z
y
En el mn de la construcci qui estableix el marc de com s'han de fer els

assaigs i de com s'han d'interpretar els resultats s la Normativa. La
Normativa, com ja ha estat comentat, pot ser local (comunitats
autonmiques), estatal o supraestatal (europea, internacional, etc.). L'estat
espanyol disposa d'un cos normatiu anomenat UNE (Una Norma
Espanyola) que consta de centenars de normes que especifiquen de la
forma ms clara i inconfusible com s'han de fer els assaigs. Cada una
d'aquestes noms rep un nom format per les lletres UNE i un nmero
complex, per exemple: UNE 7.083-54. Per, de vegades, s'utilitzen
normes d'altres mbits, ja que s'utilitzen materials provinents d'altres
pasos. Normes DIN, ISO, AISI, etc, en sn exemples quotidians.
1.4
Les unitats
Els resultats d'un assaig, com ja ha estat establert poden ser heterogenis.
s a dir, poden ser un nmero, un qualificatiu, un nom, etc. Si el resultat
s numric, llavors apareix un nou concepte de vital importncia: les
unitats de mesura de la propietat estudiada.
Els sistemes d'unitats formen un conjunt coherent que permet mesurar
qualsevol magnitud relacionada amb les propietats dels materials. A
causa del desenvolupament histric dels diferents pasos han existit, i
existeixen encara, diferents sistemes d'unitats. Cada vegada ms, per, la
comunitat internacional tendeix a utilitzar-ne un de sol: el sistema
internacional (SI). El fet que un pas tan poders com els Estats Units
d'Amrica del Nord no el segueixi ha impedit que a hores d'ara el SI sigui
l'nic sistema acceptat a nivell cientfic. Altres sistemes d'unitats
mpliament utilitzats sn el CGS, MKSA, el sistema imperial britnic IU,
etc.
Abans d'entrar en l'estudi de les unitats, pot ser necessari fer un petit
reps als prefixos que el SI utilitza per a anomenar els seus mltiples i
submltiples. A la taula 1 trobem els ms usuals.
A la taula 2 s'exposa la llista de les unitats simples del SI, de forma que
les altres unitats seran sempre derivades d'aquestes.
Magnitud
Longitud
Massa
Temps
Intensitat
elctrica
Intensitat
lluminosa
Temperatura
TAULA 2
Unitat
metre
quilogram
segon
Smbol
m
kg
s
amper
candela
grau centgrad
cd
K (C)
s interessant tenir sempre a m alguna taula de conversi d'unitats, ja

que no sempre s fcil obtenir els resultats d'un assaig, o la mesura d'una
caracterstica en les mateixes unitats. A ms a ms, moltes vegades hem
de treballar amb dades procedents, sobretot, de pasos d'ascendncia
britnica on les unitats imperials IU sn encara ben vives. Les taules que
presentem tot seguit pretenen cobrir la gran majoria de conversions tils
en el camp dels materials de construcci.
1.5
Magnituds fonamentals
TEMPS
Unitats
Smbol
segon
S
minut
Min
hora
H
1 h = 60 min = 3600 s
1 min = 60 s
Equivalncies (IU)
Exemples: un dia = 24 hores
LONGITUD
Unitats
quilmetre
metre
centmetre
millmetre
Smbol
Km
M
Cm
Mm
Equivalncies (IU)
1 milla = 1'609 km
1 iarda = 0'914 m
1 peu = 30'5 cm
1 polzada = 25'4 mm
Exemples: un ma = 5 x 14 x 29 cm; un cotxe = 5 m; una persona = 180

m
MASSA
Unitats
quilogram
gram
tona
Smbol
Kg
G
T
Equivalncies (IU)
1 lliura = 0'454 kg
1 una = 2837 g
1 T (UK) = 1.016 kg
1 T (USA) = 907 kg
1 T = 1.000 kg
Exemples: un ma = 2.500 g; un cotxe = 1.000 kg; un cami = 13 T
CORRENT ELCTRIC
Unitats
Smbol
amper
A
Unitats relacionades :
potencial elctric
V
resistncia electrica
Equivalncies (IU)
1 volt = 1 watt / 1 amper

1 ohm = 1 volt / 1 amper
INTENSITAT LLUMINOSA
Unitats
Smbol
candela
cd
Unitats relacionades :
flux llumins: lumen lm
illuminncia: lux
lx
Equivalncies (IU)
1 candela / estereoradian
1 lumen / m
TEMPERATURA
Unitats
Smbol
grau (Kelvin)
K
Unitats alternatives :
grau Celsius: nivell
diferncia
1.6
Equivalncies (IU)
grau (Fahrenheit) = 5/9 K
C = K + 273
K = C - 273
C = K
F = 9/5 C + 32
C = 5/9 (F - 32)
C = 9/5 F
F = 5/9 C
Magnituds derivades
SUPERFCIE
Unitats
Smbol
quilmetre quadrat
hectrea
metre quadrat m
centmetre quadrat
millmetre quadrat
Equivalncies (IU)
km
1 milla =2'59 km
ha
1 acre = 0'405 ha
1 iarda = 0'836 m
cm
1 peu = 930 cm
mm 1 polzada = 645'16
Exemples: un dormitori = 10 m; un camp de futbol = ha

VOLUM
Unitats
Smbol
metre cbic
centmetre cbic
millmetre cbic
Equivalncies (IU)
m
1 iarda = 0'765 m
cm
1 peu = 28.320 cm
mm 1 polzada = 1.639 mm
Exemples: una habitaci = 30 m
CAPACITAT
Unitats
Smbol Equivalncies (IU)
litre
l
1 gal (UK) = 4'546 l
1 gal (USA) = 3'785 l
1 litre = 1 decmetre cbic (l = dm)
Exemples: un bid de gasoil = 200 l
DENSITAT
Unitats
quilogram per metre kg/m 1 lliura/peu = 16'019 kg/m
cbic
gram per centmetre
g/cm
cbic
1 kg/m = kg/dm = kg/l
1 g/cm = 1 T/m
Exemples: aigua = 1 g/cm; formig = 22 T/m; acer = 785 T/m
FORA (PES)
Unitats
newton
N
1 lliura-fora = 4'448 N
1 N = 1 kg.m/s
1 dyn (dina) = 1 gcm/s = 10-5 N
1 N = 0'103 kgf (kp)
1 kp = 9'8 N 10 N
Exemples: pes 1 litre daigua = 98 N
PRESSI (TENSI)
Unitats
pascal
Pa
1 lliura-fora/polzada = 6.894'8 N/m
N/m
megapascal
MPa 1 lliura-fora/peu =0'04788 MN/m
MN/m
N/mm
1 bar = 1 daN/cm 1 kp/cm
1 mbar = 0'001 bar = 100 MN/m
1 atmosfera = 1 kp/cm = 1.013 mbar bar
1 mca (metre columna d'aigua) = 0'1 atmosfera
10 mca = 1 atmosfera = 1 kp/cm
1 mmca (millmetre columna d'aigua) 0'1 mbar
1 N/mm = 1MPa 10 kg/cm
Exemples: un pneumtic de cotxe = 18 bar; una coberta inflable = 20
mmca
10
VELOCITAT
Unitats
metre per segonm/s
1 iarda/segon = 0'914 m/s
quilmetres per hora km/h 1 milla/hora = 1'609 km/h
1 km/h = 0'278 m/s
1 m/s = 3'6 km/h
1 milla/h = 0'447 m/s
ENERGIA, CALOR
Unitats
joule
J
1 BTU = 1.055 J
Nm
1 J = 1 W.s = 0'278 kW.h = 0'000278 W.h
1 kW.h = 3.600.000 J = 36 . 106 J
1 cal (caloria) = 4'184 J
1 kcal (quilocaloria) = 4.184 J = 1'163 Wh
1 J = 0'2389 cal
POTNCIA
Unitats
watt

W
1 BTU/h = 0'293 W
J/s
1 W = 1 J/s = 3600 J/h
1 W = 0'868 kcal/h
1 kcal/h = 1'163 W
1 hp (cavall) = 750 W
FREQNCIA
Unitats
hertz
Hz
(cicle per segon)
c.p.s. = Hz
1.7
Les propietats
Les propietats o caracterstiques dun material, dun cos o dun element

constructiu sn moltes i molt variades. Si es vol fer un estudi sistemtic
de totes les que interessen des del punt de vista de ledificaci i
larquitectura, sembla interessant classificar-les.
Com en qualsevol tipus de classificaci, sempre existeix un primer
agrupament que s ms o menys intencionat per tal dobtenir una
distribuci que ajudi a situar un element o una propietat dins el conjunt
global de tots els elements o propietats estudiades.
11
Classificacions com les que agrupen propietats fsiques o propietats

qumiques sn bvies i objectives, evidentment, per no sempre seran les
ms cmodes i apropiades per estudiar els materials de construcci.
Sha pensat, doncs, fer servir altres tipus de classificaci, fent ms referncia a lestat de la matria (tal com ha estat exposat anteriorment) de
forma que les propietats siguin una mera conseqncia daquest estat.
En aquest sentit, apareix una classificaci com aquesta:
PROPIETATS FSIQUES
a) Propietats comuns a tots els materials:
Massa, pes i densitat. Homogenetat. Isotropia.
b) Propietats dels fluids:

Pressi. Tensi superficial, viscositat, tixotropia.
c) Propietats de les pastes:

Consistncia (fludesa).
d) Propietats comunes als slids granulars.

Porositat i compacitat. Capillaritat. Cohesi. Finor.
Angle de fricci interna. Angle de tals natural.
e) Propietats comunes a tots els slids.

- De la matria:
Porositat. Capillaritat. Eflorescncia. Adsorci. Absorci.
Permeabilitat. Difusibilitat. Polidesa. Rugositat.
Brillantor. Color. Transparncia. Translucidesa. Opacitat.
- Mecniques:
Resistncia a la ruptura, tenacitat. (tracci, compressi,
flexi, etc.). Resilincia. Duresa.
Deformabilitat: elasticitat, plasticitat, fragilitat. Rigidesa.
Ductilitat, malleabilitat.
- Reolgiques:
Dilataci trmica. Entumiment. Retracci. Intumescncia.
- Trmiques:
Conductivitat. Calor especfica. Fusi. Soldabilitat.
12
- Ones (llum, radiaci, so):

Absorci. Reflexi. Transmissi. Refracci. Emissivitat.
PROPIETATS FSICOQUMIQUES
a) Resistncia als productes qumics.
b) Resistncia al foc.
Combustibilitat. Inflamabilitat. Tractaments ignfugs.
Autoextingibilitat.
c) Durabilitat.
Putrefacci1. Resistncia als insectes1. Geladicitat.
Resistncia als raigs ultraviolats. Oxidaci. Corrosi.
Carbonataci.
ALTRES PROPIETATS
a) Costos.
(extracci de les matries primeres, elaboraci, muntatge,
collocaci, manteniment, enderroc i transports, etc.).
Ambientals. Energtics. Monetaris (preu).
b) Toxicitat.
Directa. Sublimaci. Combusti.
c) Reciclabilitat.
Sostenibilitat.
s evident que aquesta classificaci t molt punts interrelacionats. Aix
s inevitable, ja que una mateixa propietat pot ser contemplada des de
diferents punts de vista, per exemple: la carbonataci tant s un procs
qumic com un aspecte ms de la durabilitat d'un material (el formig).
Aix doncs, la classificaci de les propietats, tal com ha estat presentada,
pretn ser ms una eina coherent que permeti estudiar-les ordenadament
que no una catalogaci tancada i inamovible.
1.8
Els fenmens
A la llista anterior de les propietats dels materials apareixen paraules que

des del punt de vista de la terminologia no sn propietats: absorci,
entumiment, retracci, etc. Aquests mots, molts d'ells acabats amb el
sufix -ci, representen fenmens.
Aquestes propietats ms que fisicoqumiques sn biolgiques, per ats que formen part del conjunt
de propietats que determinen la durabilitat d'un material, s'ha cregut convenient situar-les dins
d'aquesta classificaci
13
Des del punt de vista tcnic un fenomen s all que, manifestant-se als
sentits o a la conscincia, pot ser objecte d'una experincia i es pot
valorar objectivament.
De fet, quan anteriorment s'ha parlat dels assaigs, no es tracta de res ms
que la provocaci d'un cert fenomen per tal de valorar el comportament
d'un material i obtenir-ne uns valors que anomenem propietats.
Aix doncs, cal no confondre els termes de propietats i fenmens. Moltes
vegades existeixen els dos, com per exemple conducci i conductivitat,
transmissi i transmitncia, etc. D'altres vegades usem prioritriament el
terme que fa referncia al fenomen i no el de la propietat: corrosi (no
corrosibilitat), eflorescncia ( no eflorescivitat), etc. Finalment, existeixen
termes usats per a propietats, mentre que el fenomen al qual fan
referncia no t un terme reconegut: densitat, color, rigidesa, etc.
Com a norma general, podem dir que sufixos del tipus -tat, -esa, -ncia, ncia, etc., corresponen a propietats, mentre que els acabats en -i corresponen a fenmens. No obstant aix podem trobar moltes excepcions, per
la qual cosa aquesta norma t un carcter marcadament orientatiu.
1.9
Els tractaments
Denominem tractament d'un material a l'operaci a qu se sotmet per

tal de conferir-hi una determinada qualitat o propietat. De vegades aquest
tractament sn noms superficials i, per tant, queden enterament vistos (a
excepci que fossin del tot transparents) i reben el nom d'acabats.
Des del punt de vista de les propietats cal adonar-se que no s el mateix
un material que ja t una determinada propietat, a un altre que l'adquireix
amb un tractament. Tamb la terminologia emprada haur de ser diferent.
Un material ser incombustible o ignifugat, per cal fixar-se b quin dels
dos termes s'ha d'utilitzar en un determinat cas.
Entre els tractaments ms habituals dels materials de construcci es
poden citar els segents:
- ignifugar
- hidrofugar
- galvanitzar
- anoditzar
- cuperitzar
- etctera
Tampoc no s'ha de confondre l'agent tractant amb el material tractat. s a
dir no s el mateix un ignifugant o ignfug que un ignifugat.
Malauradament, es poden trobar quantitat de textos on aquesta precisi s
ignorada, provocant moltes vegades grans confusions.
14
En fi, es pot dir que un tractament ve a augmentar el nombre de propietats

interessants d'un material de construcci.
1.10 Els additius

A diferncia dels tractaments, els additius sn unes substncies que
formen part de la massa del material des del moment de la seva
fabricaci. s a dir, sn un component ms en la seva formulaci, encara
que, igualment com succeeix amb els tractaments, la seva missi es dotar
el material dalguna propietat que no tenia. Dadditius, en podem trobar
en molts materials, per bviament caldr cercar-los en aquells materials
la composici dels quals s una mescla de diferents productes: pastes
(morter, formig, guix, ...), materials compostos (plstics, taulers
aglomerats, composites), etc.
Com a additius ms tpics i ms usats podem trobar: airejants,
plastificants, modificadors denduriment (retardadors, accelerants),
hidrofugants, escumants, etc
2 Estats de la matria. La massa.
15
2 Estats de la matria. La massa

2.1
Introducci
Segons la fsica tradicional, lestat dagregaci dun sistema material, s a

dir segons el grau de cohesi de les molcules que el formen, pot
presentar tres fases fonamentals: slida, lquida i gasosa; i hom anomena
canvi destat o canvi de fase el pas dun dells a un altre qualsevol.
Tanmateix, des del punt de vista dels materials de construcci, aquesta
classificaci resulta massa genrica i no s'hi adapta prou b. Moltes
vegades els lmits entre slids i lquids sn difcils de definir, i per tal de
ser ms coherents amb les seves caracterstiques ms rellevants, es
proposa una nova classificaci. Aix doncs, es mant lestat gass, es
distingeix entre lquids i pastes, per un costat, i entre slids i materials
granulars, per laltre.
1 - Gasos.
2 - Lquids.
Omplen el volum del contenidor .

S'adapten al volum del contenidor i formen una
lmina si se'ls colloca sobre un pla.
3 - Pastes.
S'adapten al volum del contenidor i formen una
massa deforme, ms o menys compacta, si se'ls
colloca sobre un pla.
4 - Slids granulars. S'adapten al volum del contenidor i formen una
massa en forma de con, ms o menys agut, si se'ls
colloca sobre un pla.
5 - Slids compactes. No s'adapten al volum del contenidor ni canvien de
forma.
I encara dins el grup dels slids compactes podem diferenciar les

categories segents:
- Amorfs, cristallins, fibrosos, laminars, esponjosos, etc.
Aquesta classificaci permetr estudiar els materials i les seves propietats
duna manera ms ordenada, ja que, com es veur, algunes propietats sn
inherents noms a un petit grup de materials mentre que, contrriament,
altres propietats sn comunes a la totalitat dels materials.
16
2.2
Propietats comunes a tots els materials
Evidentment, totes les propietats fsiques dels materials tenen a veure

amb la prpia matria que els forma. La composici de la matria, per,
s quelcom que est fora de l'abast d'aquest text. No obstant aix, com
que tots els materials estan compostos dunes mateixes partcules,
molcules, toms, protons, electrons, etc., existeixen certes propietats,
directament relacionades amb aquests fet, comuns a tots els materials,
siguin slids, lquids o gasos.
La primera daquestes propietats s aquella que quantifica aquesta
matria. La que diu si nhi ha molta o poca. Aquesta propietat s la
massa. Tots els cossos tenen una certa massa, i labsncia de massa
sanomena el buit.
Massa:
Quantitat de matria considerable en un sol tros.
Unitats de mesura: g (gram), kg (quilogram), T (tona)
Mots relacionats:
massa (f), masss -issa (a), massiu -iva (a), massissar (v)
La massa, per, s un concepte ms aviat teric, encara que t una

importncia cabdal quan es tracta de fer quelcom fora de la Terra.
Nosaltres apreciem la massa en forma de pes, s a dir la fora produda
per lacceleraci de la gravetat, dacord amb la coneguda equaci:
f=ma.
Pes:
Fora amb qu la Terra atreu un cos qualsevol com a conseqncia del fenomen
de la gravitaci.
Unitats de mesura: N (newton), dyn (dina),
kgf , kp (kilogram-fora, kilopond)
Mots relacionats:
pesant (a), pesantor (f), pesar (v)
De la uniformitat en la composici daquesta massa se nanomena

homogenetat i el seu contrari heterogenetat. Des del punt de vista dels
materials de construcci, la homogenetat no s avaluada a un nivell
molecular sin ms aviat a un nivell de textura. Es pot dir, per tant, que
una pea de fusta s homognia, encara que hi puguem distingir vetes,
nusos, etc. Fins i tot es pot dir que una pea de formig en massa s
homognia, a pesar que el formig s un material compost.
Homogenetat:
Qualitat dels materials constituts de parts, elements o individus de la mateixa
natura o uniformement integrats.
(Antnim:
Heterogenetat)
Mots relacionats:
homogeni (a), homogenetzar (v), heterogeni (a)
Finalment, hi ha encara una altra propietat comuna a tots els materials

que s la isotropia. Molt lligada a la homogenetat, per sense haver-hi
relaci biunvoca, la isotropia dna informaci del comportament, de les
propietats dun material en funci de la direcci en qu sobserva aquest
comportament o propietat.
17
Isotropia:
Qualitat de les substncies o mitjans que presenten les mateixes propietats
fsiques en totes direccions.
(Antnim:
Anisotropia)
Mots relacionats:
istrop, -a (a), isotropia (f), anistrop, -a (a), anisotropia (f)
Una substncia pot ser istropa o anistropa noms respecte a una

determinada propietat. Les substncies amorfes sn generalment
istropes, i les cristallitzades en el sistema cbic ho sn respecte a les
propietats ptiques. En canvi, presenten anisotropia aquelles substncies
en els cristalls de les quals les molcules o ions no sn disposats
idnticament en totes direccions. Hom constata diferncies sensibles
quant a propagaci de la llum (ndex de refracci), resistncia a la tracci,
dilataci lineal, piezoelectricitat, etc.
2.3
La densitat
La massa i el pes dun cos representen uns conceptes absoluts. Per, com
succeeix moltes vegades, el que ens interessa en un moment donat s,
ms aviat, un concepte relatiu que ens permeti comparar i, per tant,
prendre certes decisions a lhora descollir entre diverses opcions. El
valor relatiu que farem servir amb la massa (i indirectament amb el pes)
s la densitat. Amb aquest concepte relacionem el volum aparent dun
cos, material o element constructiu amb la seva massa.
Densitat:
Quantitat de massa per unitat de volum.
Unitats de mesura: g/cm, T/m
Mots relacionats:
dens -a (a)
Si b sembla que propietats com massa o pes sn totalment objectives ja

que poden ser mesurades amb una balana, no s el mateix quant a la
densitat. En aquest cas en intervenir el volum, ens trobem amb materials
i, sobretot, elements constructius plens de forats o buits. Aquests forats o
buits poden ser clarament visibles, com sn els buits dun element
constructiu com la totxana o el "gero", etc., o no, com s el cas dels
porus de la prpia cermica, amb la qual es fabriquen els maons, siguin
massissos, totxanes o "geros".
Aix doncs, en primer lloc cal definir aquella densitat que sobt en
dividir el pes d'un cos pel seu volum global o aparent (que inclou els
forats) que s'anomena densitat aparent o relativa.
Si es calcula el volum real del material, s a dir, es resta del volum
aparent el volum dels buits i porus, i s'utilitza el resultat per a obtenir la
densitat, el valor obtingut s, bviament, superior i s'anomena densitat
real o absoluta.
s possible que aquests forats o buits no estiguin plens d'aire sin que
estiguin plens d'aigua en part o totalment. En aquest cas el pes de
l'element ser variable i la densitat obtinguda tamb ho ser. S'anomena
densitat humida i t poca importncia per la seva manca de fiabilitat.
18
Moltes vegades l'anomenada densitat aparent, abans esmentada, no

deixa de ser aquesta densitat humida.
Si mitjanant un forn o qualsevol altre aparell tota l'aigua interior s
expulsada, sobt un pes que dna lloc a la densitat seca (mnima
aparent). Contrriament, si per immersi s'omplen tots els porus amb
aigua, el pes final donar lloc a la densitat saturada (mxima aparent).
Existeix encara un altre tipus de densitat anomenada densitat
submergida que s el resultat de restar a la densitat saturada el pes del
volum del lquid que ocupa, s a dir l'empenta hidrosttica. Aquest s un
valor til, sobretot, en estudis que tenen relaci amb terrenys negats (sota
el nivell fretic).
2.4
2.4.1
Inters tecnolgic a l'arquitectura

La densitat i l'allament acstic
Lallament acstic, al so aeri, d'un tancament homogeni segueix l'anomenada llei de massa.
Aquesta llei estableix que la reducci de la intensitat acstica a travs
d'un determinat element s funci del quadrat del producte de la massa
unitria per la freqncia del so considerat: a (f M) , equaci que
expressada en decibels es transforma en a 10 log (f M).
En el captol dedicat a lallament acstic tractarem ms a fons aquesta
llei i podrem establir una srie de valors numrics que facilitin
lenteniment daquesta propietat.
2.4.2
La densitat i la inrcia trmica dels edificis
Quan s'estudia el comportament energtic d'un edifici i, conseqentment,

el dels seus tancaments, a ms a ms de la seva capacitat d'allament
trmic cal considerar quina s la inrcia trmica d'aquest edifici i
tancaments.
La inrcia trmica ens indica la capacitat d'un edifici a mantenir el ms
constant possible la seva temperatura interior a pesar dels canvis de
temperatura del seu entorn.
Aquesta propietat, entre d'altres factors, depn directament de la capacitat
calorfica (Qc) dels seus tancaments, la qual no s res ms que el sumatori
dels productes de les masses dels materials que el conformen per la seva
calor especfica:
Qc = M . Ce
19
Si tenim en compte que la calor especfica de la majoria de materials

slids usats a la construcci est al voltant de 0'2 kcal/kgC, ens
adonarem que per a un mateix volum d'edifici o de tancaments (no es
tracta de fer parets de dos metres de gruix), la capacitat calorfica depn
primordialment de la massa dels materials usats. Aix, un edifici fet amb
murs de formig o parets gruixudes massisses tindr molta ms inrcia
trmica que no un edifici de dimensions similars fet amb tancaments
lleugers (de fusta, plafons de material escumat, etc.).
La convenincia o no que un edifici tingui molta o poca inrcia trmica s
un aspecte que s'escapa de l'estudi de la densitat, per que ser comentat
adequadament en altres captols.
2.4.3
La densitat i l'estructura
La densitat t una importncia capital entre les propietats dels materials

de construcci ja que la seva repercussi, si ms no des del punt de vista
estructural, s insalvable.
A ms densitat, ms pes. Aix s obvi, i podem dir que un edifici ms
pesat tindr una estructura ms
important i resistent que no un
de ms lleuger. No obstant aix,
la qesti no s tan simple com
sembla quan es tracta d'avaluar
la prpia estructura.
Est clar que l'acer pesa ms
que el formig i que aquest pesa
ms que la fusta. Tanmateix, per
suportar una determinada crrega
no podem assegurar, ni de molt,
que una biga d'acer pesar ms
que una de formig i aquesta ms
que una de fusta. Caldr combinar
altres propietats del material i de
lelement constructiu: forma de la
secci, resistncia, elasticitat, etc.
i el resultat ser aleatori.
2.5
Anisotropia a la construcci arquitectnica
Des del punt de vista arquitectnic la importncia de la anisotropia s

capital, ja que determina la collocaci o disposici d'un determinat
element constructiu. El fet que les propietats del material puguin variar
segons una direcci determinada, aconsellar, i fins i tot obligar en molts
casos, a usar una determinada forma, una determinada proporci o
escollir un cert sistema constructiu.
20
Cal no confondre la anisotropia amb el fet que molts materials presentin

unes diferncies molt grans de resistncia a la tracci i a la compressi,
com s el cas del formig. Aleshores es tracta de dues propietats diferents
i per tant no podem parlar d'isotropia o anisotropia.
Un cas ben diferent, i un bon exemple d'anisotropia, s el de la fusta. A
causa de la seva estructura vegetal, dels conductes verticals per on circula
la saba, de les fibres allargades, etc., aquest material presenta una
resistncia a la tracci molt diferent si s'aplica l'esfor en el sentit de la
fibra o si s'hi aplica perpendicularment. El mateix podrem dir de la
resistncia a la compressi, al punxonament, etc.
Relaci de materials amb importants comportaments anistrops:
La fusta i alguns dels seus derivats
La pissarra i altres roques exfoliables
Vidres amb tractaments superficials
A ms a ms de les propietats de la resistncia mecniques abans

esmentades, unes altres propietats que es veuen afectades sovint per la
direccionalitat sn: reflexions i absorcions lumniques i acstiques, la
capillaritat, la transparncia o translucidesa, etc.
2.6
Taula de densitats dels materials de construcci
Essent com s una propietat molt fcil de determinar i de gran

importncia en la tecnologia de l'arquitectura, cal conixer la densitat de
la majoria de materials de construcci. A continuaci exposem un recull
de la densitat dels ms quotidians.
Materials o elements constructius

Aire
Poliestir expandit
Escuma de poliuret
Manta de fibra de vidre
Suro premsat
Fusta de balsa
Plafons allants lleugers de fibres
Vermiculita exfoliada
Plaques rgides d'escuma de vidre
Plafons allants semipesants de fibres
Formig airejat baixa densitat
Plaques de palla comprimida
Plaques de llana de fusta
Formig de vermiculita exfoliada
Tauler aglomerat.
Fusta (conferes), contraxapats
Fusta (frondoses)
Cal
Argila expandida, solta
Mur de bloc de guix
Mur de ma buit (totxana)
Guix, escaiola
Ciment
Mur de ma calat ("gero")
Mur de bloc de morter
Morter de cal
Morter de ciment
Sorra
Grava
Mur de ma masss (totxo)
Mur ma silicocalcari
Formig en massa
Roca calcria
Gres (roca sorrenca)
Formig armat
Vidre
Marbre, roca calcria compacta
Pissarra
Granit
Alumini
Basalt
Zinc
Estany
Acer
Bronze, llaut
Coure
Plom
21
kg / m
1'29
15-30
24-40
16-48
128
160
240-350
80-144
128-136
350-800
320-700
365
450
400-800
450-800
513
769
1.000
320-1.040
1.000
1.200
1.250
1.200-1.600
1.500
1.300-1.600
1.600
2.000
1.500
1.700
1.800
2.000
2.100-2.300
2.310-2.400
2.500-2.600
2.500
2.520-2.600
2.800
2.590-2.800
2.660-2.800
2.700
3.000
7.200
7.400
7.850
8.500
9.000
11.340
3 Propietats dels gasos, lquids, pastes i slids granulars
3 Propietats dels gasos, lquids, pastes i

slids granulars.
3.1
Introducci
La quasi totalitat dels materials que formen els edificis presenten un estat
slid de la matria. s a dir, es tracta de materials, objectes o elements
constructius que no es deformen fcilment i que no canvien de forma
sigui quin sigui el seu contenidor. s cert, per, que per fer alguns
daquests materials (per exemple el formig) ens cal utilitzar altres que
no podem qualificar simplement de slids, b perqu no ho sn, s el cas
dels lquids i els gasos, o b perqu tenen uns comportaments i propietats
peculiars, com sn els materials granulars, les massilles, etc.
En aquesta sessi es tractar de les propietats ms caracterstiques
daquests materials.
3.2
Els gasos
En realitat s difcil parlar de gasos com a material de construcci. En

general lnic gas que sol aparixer, si ms no en els clculs, en lestudi
teric dun edifici s laire i, de forma indirecta, el vapor daigua que
cont. El comportament de les cambres daire des del punt de vista de
lallament trmic o acstic, ns una bona mostra. Tamb laire forma
part dels materials porosos, siguin els porus oberts o tancats, i en aquest
sentit cal citar la presncia daltres gasos en la formaci de materials
escumats com sn els plstics utilitzats com a allaments trmics :
poliuret, poliisocianurat, etc. Aquests gasos, el nom dels quals no s
gaire interessant des del punt de vista arquitectnic, solen tenir un
coeficient de transmissi trmica inferior a la de laire, per la qual cosa el
conjunt format pel plstic i el gas expansor millora el seu rendiment
allant.
Les propietats ms interessants dels gasos, des del punt de vista
arquitectnic, sn les segents :
23
24
3.2.1
La pressi
Normalment es tractar de la pressi atmosfrica del lloc on se situa

ledifici. No obstant aix, quan hi intervinguin installacions mecniques
de ventilaci, o simplement com a conseqncia del moviment de laire
(efecte Venturi), es produiran sobrepressions en un lloc respecte dun
altre. En aquest cas, la pressi (o la sobrepressi) ser una dada
important. Un exemple ben caracterstic daquesta importncia el tenim
en les construccions inflables o pneumtiques on la forma i lestabilitat
del conjunt saconsegueix grcies a aquesta sobrepressi.
Pressi normal de laire (al nivell del mar): 1 atm, 1013 mbar, 760
mm.Hg , 1 kg/cm, 10 m.c.a.
Pressi (d'un fluid) (
):
Fora que, per unitat de superfcie, exerceix un fluid sobre un slid. (Aquesta
pressi s funci de l'altura de fluid que hi ha per sobre del punt on es mesura la
pressi).
Unitats de mesura: N/m,
kg/cm, atmosfera, bar, mm.Hg, m.c.a.
Mots relacionats : sobrepressi (f), compressi (f)
3.2.2
La pressi de vapor
Tal com ho expressa la definici, la pressi de vapor dun gas s aquella

amb la qual el gas es troba en equilibri en el seu propi lquid. En el cas
del vapor daigua s, bviament, amb laigua. Aquesta propietat, per,
depn directament de la temperatura.
Pressi de vapor (P):
Pressi constant en qu un lquid es troba en equilibri amb el seu vapor, a una
determinada temperatura.
Unitats de mesura: N/m,
kg/cm
Cal, per, prestar atenci al fet que moltes vegades els textos es
refereixen a la pressi de vapor amb el terme de pressi de saturaci,
mentre que utilitzen el terme pressi de vapor per designar la pressi
parcial del vapor daigua en el conjunt de laire, ja que laire, com s ben
conegut, s una mescla de nitrogen (78%), oxigen (21%) i altres gasos
(arg, CO2, vapor daigua, etc.).
Pressi de vapor de laigua en funci de la
temperatura
temperatura
Pressi
C
mm.Hg
kPa
0
4,581
0,611
10
9,209
1,23
15
12,653
1,69
20
17,535
2,34
30
31,824
4,24
40
55,335
7,38
Des del punt de vista de l'edificaci, aquesta pressi de vapor (o pressi

parcial del vapor) s interessant ats que ens indica quin s el sentit de
pas del vapor de laigua a travs dun tancament, ja que sempre anir des
del costat on hi hagi una major pressi de vapor al costat on nhi hagi
menys.
3.2.3
La humitat (absoluta o relativa)
Com que laire sol contenir una certa quantitat daigua, aquesta pot ser
mesurada. La quantitat de vapor que hi ha en un determinat volum daire
s el que es defineix per humitat absoluta de laire. s un valor que no
t per si mateix gaire utilitat.
Tanmateix, sutilitza per determinar la humitat relativa, ja que aquesta
ltima s el quocient de dividir la humitat absoluta per la humitat de
saturaci.
Humitat absoluta (Ha):
Quantitat de vapor daigua que cont una unitat de volum dun gas (laire, per
exemple).
Unitats de mesura: g/m
Mots relacionats :
humiditat(f), humit -ida (a), humitejar (v), humitejament
(m)
Humitat relativa (Hr):
Relaci existent entre la humitat absoluta i la humitat de saturaci.
Unitats de mesura: %
La humitat de saturaci ens indica la quantitat de vapor daigua que hi ha

en un determinat volum daire en el moment en qu sha arribat a la
pressi de vapor de laigua, s a dir, quan ja no pot haver-nhi ms, ja que
en aquest cas es produiria la condensaci del vapor per passar a la forma
lquida. Es poden, doncs, establir les relacions equivalents segents:
Humitat relativa = (humitat absoluta / humitat de saturaci ) * 100
Humitat relativa = (pressi de vapor / pressi de saturaci ) * 100
Humitat relativa = (pressi parcial del vapor / pressi de vapor ) * 100
Humitat de saturaci (Hs):
Quantitat de vapor daigua que cont una unitat de volum dun gas, quan la
pressi parcial del vapor daigua s igual a la pressi de vapor de laigua a la
temperatura en la qual es troba el gas.
Unitats de mesura: g/m
25
26
3.2.4
Altres propietats de laire:

Densitat
Conductivitat trmica ()
3.3
1,29 kg/m
0,026 W/mK = 0,022 kcal/mKh
Els lquids
Deixant de banda els lquids que poden formar part de la maquinria

utilitzada en el condicionament higrotrmic dels edificis, s difcil trobar
lquids com a elements que formin part dels edificis (alguna cambra
d'aigua, en tot cas). No obstant aix, molts dels materials o elements
constructius utilitzats en l'edifici s'han realitzat utilitzant aigua o algun
altre lquid. Tant s aix que utilitzem el terme "construcci humida" per
referir-nos a la construcci que usa aigua (o compostos que la necessiten)
com a element imprescindible.
Els lquids, com a fluids que sn, comparteixen propietats amb els gasos,
per des del punt de vista de la tecnologia de l'edificaci, ens referirem
noms a algunes propietats que poden afectar la bondat del comportament
del propi material. En aquest sentit caldr, en primer lloc, establir quan i
com interv un lquid en la tecnologia edificatria.
Un primer aspecte per a considerar s el de la distribuci i conducci de
l'aigua potable en un edifici o en una zona urbana. Hi ha dues propietats
que sn capitals: la pressi i el cabal.
La pressi ens indica la fora que exerceix l'aigua sobre els conductes i
per tant la capacitat d'arribar ms amunt en una edificaci, ja que, a ms
d'altres forces de fricci, ha de vncer la fora de la gravetat. bviament,
s'utilitzen unitats de pressi per mesurar-la (kg/cm, bars, atm, etc.)
encara que en aquest cas, les unitats m.c.a. (metres de columna d'aigua)
sn especialment tils ja que donen rpidament una idea de fins a quina
altura de l'edifici es pot subministrar aigua sense necessitat de suport
energtic addicional. Les pressions de subministrament normals van entre

1 i 6 kg/cm, una pressi ms gran (que permets arribar a altures molt
grans) seria incmoda per als nivells baixos i exigiria unes conduccions i
unes connexions molt cares. D'altra banda una pressi inferior produiria
una manca de confort a la dutxa, rentamans, etc., i faria inviable l's
d'alguns aparells domstics o industrials.
El cabal ens indica la quantitat d'aigua que podem utilitzar per unitat de
temps. Aquesta propietat va molt lligada amb el concepte de simultanetat
d's, ja que un cabal determinat pot ser suficient de forma general, per
insuficient en un moment determinat. Les unitats de mesura ms
utilitzades sn els litres/segon, litres/hora o m/hora.
Deixant de banda aquests aspectes, dinters per a l'usuari, des del punt
de vista de la mecnica de fluids (clculs d'installacions, sobretot) cal
considerar dues propietats dels lquids que intervenen en una srie de
fenmens habituals en l'edificaci: la tensi superficial i la viscositat.
) :
Tensi superficial (
Manifestaci de les forces de cohesi moleculars d'una substncia lquida o en
soluci, en la superfcie de separaci amb un altre medi, que tendeix a conferir-li
la forma de mnima energia potencial.
Unitats de mesura: N./ m
kg / cm
La tensi superficial d'un lquid, que mesura la fora necessria per

trencar-ne la superfcie, i que s la responsable de la forma esfrica de les
gotes d'aigua (reduint al mnim possible la superfcie de la gota), s
tamb la responsable del fenomen de la capillaritat. Aquesta tensi
superficial provoca que en comunicar un lquid amb un tub, el nivell del
lquid pugi a travs del tub fins a una altura determinada. La tensi
superficial, per, ha de suportar el pes d'aquesta columna de lquid i per
tant l'altura disminuir quan augmenta la densitat del lquid o el dimetre
de tub. Per tal que aquest fenomen tingui una importncia significativa, el
dimetre del tub ha de ser realment molt petit, s a dir un capillar (mot
derivat de cabell). En la construcci d'edificis, a fi de prevenir la
capillaritat de l'aigua a travs de la majoria de materials porosos o
granulars, es requereix un disseny constructiu molt acurat per tal evitar,
d'aquesta forma, humitats no desitjades.
Tensi superficial de l'aigua = 0'073 N / m
Per no sempre el fenomen de la capillaritat s negatiu. Quan es tracta
que un determinat producte (un hidrofugant, un fungicida, etc.) penetri en
tota la massa d'un material o element constructiu, la tensi superficial del
lquid adquireix un aspecte positiu que cal potenciar.
27
28
Viscositat (
):
Resistncia que ofereix un fluid al moviment relatiu de les seves partcules, fricci
interna.
Unitats de mesura: N.s / m = Pa.s poise = dina / cm = 0'1 Pa.s
Mots relacionats :
viscs -a (a)
La viscositat no t una consideraci superficial, sin que mesura el grau

de fricci entre les molcules que formen el lquid i la fricci entre elles i
les molcules del conducte per on circula. s per aix que aquesta
propietat t una especial importncia quan es valora el moviment d'aquest
lquid. En la mecnica de fluids en general, i en el disseny i clcul
d'installacions en particular, utilitzem sovint el coeficient de viscositat
.
La majoria de vegades es tractar dinstallacions daigua i daire
condicionat, per tant, el que ms ens interessa ser el coeficient de
viscositat de laigua i de laire. Tanmateix, per tal de comparar valors, la
taula segent en presenta daltres :
Coeficient de viscositat de diversos fluids
(mPas)
Fluid
T (C)
Aigua
0
1.80
20
1.0
60
0.65
Sang
37
4.0
Oli motors
30
200.
Glicerina
0
10000.
20
1410.
60
81.
Aire
20
0.018
s fcil d'apreciar que en la majoria de fluids baixa el coeficient de

viscositat a mesura que augmenta la temperatura. En edificaci, per, hi
ha certs fluids en els quals el coeficient de viscositat baixa quan es
remouen. Aquesta propietat sanomena tixotropia i t especial inters en
productes com les pintures (viscoses en reps i poc viscoses quan es
remenen) i els llots utilitzats en la construcci de pilonatges i pantalles de
contenci en terrenys poc coherents. La propietat inversa, dilatncia, s
menys aprofitada des del camp de ledificaci arquitectnica.
Tixotropia:
Propietat de certs materials presentats en forma collodal que en remenar-los o
agitar-los esdevenen lquids (disminueix la seva viscositat) i quan satura
lagitaci tenen la capacitat de tornar a la consistncia original.
(Antnim:
Dilatncia)
Mots relacionats :
tixotrpic -a (a)
3.4
Les pastes
Anomenem pasta a aquell estat de la matria intermedi entre un lquid i

un slid, o dit d'una altra manera, aquell lquid que t una viscositat molt
29
elevada o aquell slid que t una cohesi molt reduda. De les pastes, ms
que el coeficient de viscositat, ens interessa la capacitat de mantenir la
forma fins que endureix, ja que lestat final de qualsevol pasta a
ledificaci s lestat slid.
Consistncia (docilitat):
Manifestaci de la cohesi existent entre les partcules que constitueixen una
massa pastosa.
Classificaci:
Lquida, fluida, tova, plstica i seca.
Mots relacionats : consistent (a)
A part de massilles, pastes segellants, etc., el formig (i tamb el morter)

s la pasta ms comuna en ledificaci. I s precisament la tecnologia del
formig la que ha desenvolupat una forma ben particular de mesurar la
docilitat o consistncia duna pasta. Sutilitza un motlle en forma
troncocnica, anomenat "con dAbrams", que somple de formig fins a
la part superior (la secci ms petita), desprs es retira el motlle i es
mesura quant ha baixat la massa de formig. En funci daquest
descens sestableixen les consistncies segents:
Assentament del
con dAbrams (cm)
0-2
3-5
6-9
10 - 15
3.5
Tipus de
consistncia
Seca
Plstica
Tova
Fluida
Materials granulars
Sn aquells materials compostos per unitats de dimetre molt petit, i

formen una massa que fcilment tendeix a ocupar el volum que la cont.
En construcci trobem aquest tipus de materials en quatre fases molt
diferenciades:
a) com a element que serveix per formar altres compostos: morter,
enguixats, formig, etc.
b) com a element que s'utilitza com a tal, s a dir, en forma granular:
argila expandida, sorra (repl), etc.
c) com a element que, sense utilitzar-lo directament, fa de suport i
exerceix pressi sobre les edificacions: el terreny natural.
d) com a element configurador de zones exteriors no pavimentades:
talussos, ajardinaments, etc.
A part de les propietats que, com a slids que sn, comparteixen amb
molts altres materials de la construcci (per exemple la resistncia, el
coeficient de conductivitat trmica, etc.), els materials granulars tenen
una srie de propietats que els defineixen molt millor que cap altra. Entre
altres podem considerar: pes o densitat (aparent, sec, saturat, submergit,
de la matria), porositat, ndex de buits, humitat, cohesi, angle de fricci
30
interna, angle de tals natural, finor (granulometria), coeficient

d'uniformitat, mdul de compressi edomtric, coeficient de balast
(reacci), compacitat, etc.
Compacitat:
Propietat d'un material granular que ens dna idea de la seva densitat aparent i,
per tant, de la quantitat d'aire en oclusi dins la seva massa.
(Antnim: porositat)
Mots relacionats : compacte -a (a), compactar (v), compactabilitat (f),
compactaci (f), compactadora (f), compactament (m),
compactmetre (m), pors -osa (a)
Finor:
Qualitat d'un material granular que ens informa del dimetre dels grans que el
conformen.
Mots relacionats : fi fina (a)
La mida del gra (recordem que s la partcula elemental que forma un

material granular) determina bastants de les propietats d'aquests
materials. En els sls, segons la mesura del dimetre de la partcula
(suposem un coeficient d'uniformitat alt), podem distingir els tipus
segents:
argila
llim
sorra
grava
cdols
roques
< 0'002 mm
0'002 - 0'06 mm (fi, mig, gruixut)
0'06 - 2 mm (fina, mitja, gruixuda)
2 - 60 mm (fina, mitja, gruixuda)
60 - 200 mm
> 200 mm
La mida tan petita dels grans d'argila confereix a aquest material una
propietat molt important que s la cohesi. La podem trobar tamb en la
majoria de sls compostos, i va sempre lligada a la quantitat d'argila que
cont el sl. La cohesi s tamb la responsable d'una propietat dels
terrenys que s'anomena altura crtica d'excavaci vertical i que, com
indica clarament el mot, fa referncia a la capacitat d'excavar
verticalment un sl sense haver-lo d'apuntalar. Generalment, la cohesi
dels materials granulars s inversament proporcional a la seva humitat.
Cohesi (c):
Fora datracci que mant unides les molcules d'un cos o les partcules d'un
material granular.
Unitats de mesura: N/m, T/m, kg/cm
Mots relacionats :
cohesiu -iva (a), cohesionar (v)
En aquests sentit, podem parlar de la consistncia dels sls coherents

(argilosos) i dels estats semislid, plstic i lquid de l'argila. El punt
d'humitat que determina el pas d'un estat a un altre rep el nom de lmits
d'Atterberg (en honor al seu autor): Lmit lquid (wl), lmit plstic (wp) i
lmit de retracci(ws).
L'ndex de plasticitat (Ip) s la diferncia entre els lmits lquid i plstic.
Ens dna una idea de la confiana que, des del punt de vista de la
mecnica del sl, mereix un sl argils, en el sentit de la facilitat que t
de perdre resistncia.
Contrriament a les argiles, trobem els sls arenosos, s a dir, sls amb
poca o cap cohesi ja que la mida del gra fa que les forces d'atracci
moleculars siguin molt petites davant del pes de cada partcula. En aquest
sls observarem altres propietats. L'angle de tals natural ens dna una
idea de la capacitat de deixar un terreny en forma de pla inclinat. L'angle
de fricci interna (que gaireb coincideix amb l'angle de tals natural si
la cohesi del sl s zero) ens informa de les forces de fricci que es
generen en el sl i, per tant, de la resistncia a tallant d'aquest sl en
funci de la compressi a la qual est sotms.
Angle de tals natural:

Angle o pendent que tendeix a prendre la superfcie d'una matria granular
amuntegada.
Unitats de mesura: graus
):
Angle de fricci interna (
Angle teric, la tangent del qual, relaciona la resistncia al tall d'un material
granular amb la pressi a la qual est sotms ( = c + tg , essent c la cohesi
del material granular).
Unitats de mesura: graus
Normalment per, la majoria de sls no sn purs sin que estan

compostos per diferents fraccions de cada un d'aquests que hem estat
considerant. Per tal de poder ponderar o determinar la composici d'un
determinat sl estudiem la seva granulometria (en realitat la corba
granulomtrica). Aquesta corba representa en abscisses l'obertura d'un
seds i en ordenades el tant per cent en pes de sl que ha travessat aquest
seds. Del pendent d'aquesta corba (entre els valor d'ordenades
corresponents a 10% i 60%) s'obt l'anomenat coeficient d'uniformitat
"U" que classifica els sls en homogenis o uniformes per un costat i
heterogenis o continus per l'altre.
U<5
15 > U > 5
U > 15
Sl uniforme (per exemple el loess)

Sl heterogeni (sorra, llim argils)
Sl mol heterogeni (graves, sl de meteoritzaci, etc.)
Els rids del formig, com a exemple, solen tenir U al voltant de 36.
Els materials granulars, fins i tot els ms heterogenis, contenen en el seu
volum una gran quantitat d'espais lliures a causa de la prpia geometria
dels grans que el conformen. Aquest espais s'anomenen buits i la seva
quantificaci es fa a travs de dues propietats: la porositat i l'ndex de
buits. La porositat "n" mesura la part del volum unitari no ocupada per
les partcules de matria slida, per tant es mesura amb un valor de zero a
u. L'ndex de buits "e" s la relaci entre el volum dels buits i el volum
de les partcules de la matria slida. El seu valor teric oscilla entre zero
i infinit.
n = e / (1 + e)
e = n / (1 - n)
31
32
s obvi que aquest buits poden estar ocupats no gens, parcialment o

totalment per aigua, ja que no estem parlant del que seria una porositat
tancada d'un veritable slid.
La humitat (w) s la propietat que quantifica aquesta aigua i expressa la
relaci entre el pes de l'aigua existent en el sl i el pes sec (de les
partcules slides) d'aquest sl. Els valors de la humitat sn molt
variables:
sorra humida
argila arenosa
argila
sl orgnic
0'02 a 0'10
0'20 a 0'40
0'20 a 0'60
0'50 a 8'00
El grau de saturaci "S w" o "nw" ens indica la humitat relativa, s a dir,
mesura la proporci dels buits del sl que estan ocupats per aigua.
Sw = 0
Sw = 0 a 0'25
Sw = 0'25 a 0'50
Sw = 0'50 a 0'75
Sw = 0'75 a 1
Sw = 1
sl sec
sl lleugerament humit
sl humit
sl molt humit
sl quasi saturat
sl saturat
Com a conclusi, i una vegada entesa l'estructura d'un material granular,

podem considerar els diferents pesos (o densitats) que s'utilitzen en la
tecnologia de l'edificaci. Aix el pes aparent (o pes humit) () s el pes
d'una mostra de material granular tal i com es troba in situ. El pes sec (d)
s el que s'obt una vegada s'ha desallotjat l'aigua intersticial (no l'aigua
que entra en la composici qumica de la matria). Contrriament, el pes
saturat (sat) s el que correspon a un sl on tots els buits han estat
ocupats per l'aigua. El pes del material (s) designa el pes de les
partcules slides que formen el sl i s'aproxima generalment a 2'7 T/m.
Finalment, el pes submergit (') s el que correspon a una massa de sl
saturada,
submergida dins l'aigua (in situ, sota el nivell fretic) i per tant sotmesa a
l'empenta d'Ar
qumedes. De forma numrica podem relacionar tots aquests pesos entre
ells amb les equacions segents:
d
sat
'
= (1 - n) s
= (1 - n) s + nw
= (1 - n) s + n
= (1 - n) (s - 1)
33
La norma bsica NBE-AE-88 fa un classificaci dacord amb les

caracterstiques empriques dels sls:
Classe de sl
Pes aparent
(T/m)
Terrenys naturals
Grava i sorra compacta
Grava i sorra solta
Argila
Replens
Terra vegetal
Terrapl
Pedrapl
Angle de
fricci interna
(graus)
ndex de
buits
n (%)
2'0
1'7
2'1
30
30
20
30
40
--
1'7
1'7
1'8
25
30
40
40
40
35
4 Propietats de la massa dels slids
35
4.1
Introducci
Els edificis estan formats, principalment, per materials slids. s ben cert
que durant el procs de construcci poden haver estat lquids o pastes,
per una vegada collocats en obra sendureixen i esdevenen slids. Aix
doncs, l'anlisi de les propietats del slids ocupar la major part de
lestudi de les propietats dels materials de construcci.
En aquest captol ens ocuparem daquelles propietats que indiquen
directament com sestructura la matria que forma lelement o material de
construcci i com aix nafecta el comportament. Deixarem per a
successius captols les altres propietats.
4.2
Els slids i els buits interiors
Aix com succeeix amb els materials granulars estudiats al captol

anterior, els slids tamb solen tenir espais buits en el seu interior.
Aquesta propietat sanomena porositat i el seu contrari compacitat. La
ra, per, daquests buits s molt diferent. No es tracta ja de conjuntar un
seguit de petits grans slids que, tot i ser de diferent granulometria,
deixen espais entre ells (com si es tracts dun munt de bales de vidre),
sin que ens trobem amb slids que durant el seu procs de formaci han
tancat volums daire a linterior. s un procs similar al de la formaci
dels forats del conegut formatge Gruyre.
Porositat:
Volum no ocupat per la fracci slida. Normalment aquests buits sn plens d'aire, per
poden contenir, normalment, aigua o altres gasos o lquids.
Podem distingir dos tipus de porositat: oberta, quan tots els porus estan connectats entre
ells, i tancada, quan els porus sn independents els uns dels altres.
Compacitat).
(Antnim:
Unitats de mesura: % (100 . volum de porus / volum total)
Compacitat:
Volum d'un material o element constructiu ocupat per la fracci slida.
Porositat)
(Antnim:
Unitats de mesura: % (100 . volum de la fracci slida / volum total); Prctor %
36
L'existncia daquests buits s capital en el comportament daquests

materials, si b cal diferenciar entre aquells materials els buits dels quals
estan connectats entre ells (diem que tenen una porositat oberta) i aquells
altres els buits dels quals no estan connectats (parlem llavors duna
porositat tancada).
En primer lloc, i s obvi, una gran porositat implica una disminuci del
pes o de la densitat daquest material. No podem, per, agafar dos
materials diferents i pretendre fer comparacions entre ells segons les
seves respectives porositats o densitats. No solament la densitat
disminueix sin que tamb ho fan la resistncia mecnica (en general), la
massa i, per tant, la capacitat dallament acstic del so aeri, la capacitat
calorfica de lelement constructiu fet daquest material, etc.
Per no totes les propietats disminueixen amb aquests descens de la
massa o augment de la porositat. El fet que els buits petits interiors
quedin ocupats per aire i que aquest aire, sense possibilitat de fer
conveccions, sigui un bon allant trmic fa que els materials molt porosos
siguin gaireb sempre uns materials de baixa conductivitat trmica i, per
tant, sutilitzin per a la formaci delements constructius allants trmics.
4.3
Labsorci i ladsorci
Si un material t porus oberts, s a dir, t espais buits connectats entre ells

i a lexterior existeix la possibilitat que aquests espais quedin ocupats per
altres fluids, direm que hi ha absorci. Des del punt de vista de la
construcci arquitectnica el cas que ms ens interessar s el de
labsorci de laigua o del vapor daigua.
Absorci:
Capacitat d'un material o element constructiu pors, d'omplir els seus porus amb un fluid
(aigua, normalment).
Unitats de mesura: % (100 . volum de porus / volum total)
Mots relacionats: absorbir (v), absorbent (a), absorbible (a), absorbilitat (f)
absorcimetre (m),
Si el que sabsorbeix s el vapor daigua de lambient (la humitat de

laire) la propietat que considerem s la higroscopicitat. s un fenomen
molt important en construcci ja que aquesta humitat, que penetra en
forma de gas a linterior dels materials i elements constructius, pot arribar
fcilment a condensar-se (si el material est ms fred que laire de
lambient) i transformar-se en aigua.
Higroscopicitat:
Capacitat d'un material o element constructiu pors, d'absorbir rpidament la humitat
(vapor daigua).
Mots relacionats: higroscpic, -a (a), higrmetre (m), higromtric, -a (a),
higroscopi (m), higrometria (f)
Aquesta aigua pot, simplement, omplir els porus dels slids de forma que
en vari la humitat relativa o, i aix s ms important, pot integrar-se en
lestructura molecular del slid i formar una molcula hidratada. Aquest
37
procs pot anar acompanyat, i aix passa la majoria de vegades, dun

augment de volum del slid, la qual cosa s origen de diverses patologies
en el mn de la construcci arquitectnica. Per altra banda, si es produeix
un fenomen dhidrataci cal, generalment, augmentar moltssim la
temperatura del slid per tal d'extreure'n laigua assimilada, mentre que si
no es produeix aquesta hidrataci el fenomen de dessecaci s espontani
quan baixa la humitat relativa de laire de lentorn.
Hidrataci:
Procs fisicoqumic a travs del qual un material (generalment format per sals
metlliques) assimila molcules d'aigua que passen a formar part de la seva estructura
Mots relacionats: hidratar (v), hidrat (m), hidratable (a), hidratant (a)
No sha de confondre el fenomen de labsorci amb el de ladsorci.

Aquest darrer s un fenomen que poc interessa la tecnologia de
larquitectura, tot i que s present en tcniques de tractament superficial
de vidres i altres similars.
Adsorci:
Adhesi dels toms o molcules d'un material damunt la superfcie d'un altre que
produeix un augment de la concentraci d'aquell a la interfcie, i que s deguda a les
forces residuals fsiques i qumiques existents a les superfcies de slids i lquids.
Mots relacionats: adsorbent (m), adsorbat (m)
4.4
La humitat
Laigua absorbida pels materials i elements constructius t una gran

importncia ja que pot alterar moltes de les altres propietats. De forma
genrica, podem dir que la humitat dun slid li augmenta la densitat, de
vegades el volum (entumiment), la conductivitat trmica (per tant perd les
caracterstiques dallant trmic), la conductivitat elctrica, etc. i en
materials orgnics facilita la putrefacci.
Humitat:
Quantitat d'aigua continguda en un slid que pot ser eliminada per dessecaci.
Unitats de mesura:
% (100 . aigua / matria seca)
Per no s a travs de la higroscopicitat lnica manera de penetrar

l'aigua a linterior dun cos. Evidentment, podem considerar labsorci
directa quan un cos es submergeix dins laigua o hi est en contacte
directe i continuat (com s el cas de la pluja). No obstant aix, hi ha
encara una via tpica dabsorci daigua: es tracta del fenomen de la
capillaritat.
Capillaritat:
Qualitat d'un material o element constructiu, amb porositat oberta, que en posar-se en
contacte amb un lquid provoca una succi d'aquest lquid, el qual passa a omplir, en
major o menor grau, els porus del slid.
Mots relacionats: capillar (a) i (m)
Aquest fenomen depn de dues caracterstiques bsiques: del dimetre

dels capillars i de la tensi superficial del lquid absorbit. En construcci
el lquid ser prcticament sempre laigua, per la qual cosa tot dependr
38
del dimetre dels capillars (porus oberts de forma ms o menys

longitudinal o fibrosa). La capillaritat s la causa de greus problemes
dhumitat en els edificis: soleres en contacte directe amb el terra, parets
mullades exteriorment per la pluja, tancament en contacte amb dipsits,
cisternes, etc.
Cal considerar la humitat dun slid, tal com es va fer en el captol
anterior, amb els qualificatius d'humitat relativa (%), humitat absoluta
(gr/m) i humitat de saturaci (100 %), ja que cada un daquest valors
ens donar idea del comportament possible daquell element determinat.
4.5
Les eflorescncies
Conseqncia directa del fenomen de dessecaci natural per evaporaci

de laigua retinguda pels slids sn les eflorescncies. Es tracta dun
procs de transformaci dun cos en una matria pulverulenta per la
prdua de laigua de cristallitzaci, es forma una acumulaci de sals
solubles a flor de terra per evaporaci de solucions salines del sl, i en la
superfcie dels maons, dels morters o del formig quan aquestes solucions
salines provenen de linterior daquests materials.
Eflorescncia:
Taca produda per la cristallitzaci de sals solubles a la superfcie d'un material,
normalment els maons cermics.
Mots relacionats: eflorescent (a)
Encara que de vegades semblin el mateix, no shan de confondre les

eflorescncies amb les taques de morter. A ms a ms, encara que la
majoria de vegades les eflorescncies es produeixen en la superfcie dels
maons (ja que la seva capillaritat sol ser superior a la del morter),
lorigen de les sals solubles causants del problema pot estar en qualsevol
dels elements que formen una paret: maons, morter (ciment, aigua i
rids).
El fenomen de les eflorescncies sol desaparixer amb el temps, ja que
les sals cristallitzades sn dissoltes per laigua de la pluja i arrossegades
fora de la superfcie on shavien format. Una excepci a aquest cas s
aquell on les solucions salines provenen directament del sl ja que, s
clar, la quantitat de sal all existent s prcticament illimitada.
Deixant de banda les qualitats esttiques de la superfcie afectada, les
eflorescncies no solen provocar patologies als materials. Tanmateix, s
possible que durant el fenomen de cristallitzaci de les sals es produeixin
augments de volum a linterior dels porus superficials i en provoquin la
ruptura, de forma que, a la llarga, sarribin a produir lesions
dimportncia en els materials o elements constructius involucrats en el
procs.
4.6
39
La permeabilitat
Lexistncia despais buits, comunicats entre ells (porositat oberta), a

linterior dun slid permet el pas de la majoria de fluids a travs seu.
Aquesta propietat, anomenada permeabilitat, depn, bviament, del tipus
de fluid. En els lquids ens fixarem en la seva viscositat, la tensi
superficial, la consistncia, etc. mentre que en els gasos dependr
prcticament noms de la mida de la molcula de cada gas.
Expressions com permeable a laigua, als gasos, al vapor daigua, al
CO2, etc., esdevindran comunes a les taules de caracterstiques dels
tancaments, ja que tant lestanquitat dun element constructiu com les
condensacions superficials o interiors dels tancaments sn propietats de
capital importncia.
Permeabilitat:
Capacitat d'un material o element constructiu pors de deixar passar un lquid o un gas a
travs dels seus porus.
(Antnims:
Impermeabilitat, estanquitat, hermeticitat (dun element mbil)).
Mots relacionats: permeable (a), permeabilitzar (v), estanc, -a (a), hermtic, -a (a)
4.7
Permeabilitat al vapor daigua
El vapor daigua, com la majoria de gasos, s capa de travessar els

slids. La quantitat de vapor que passar (en grams) a travs dun slid
depn directament de la pressi a la qual se sotmet el gas contra el slid,
la superfcie a travs de la qual passa i del temps daplicaci, mentre que
depn de forma inversa del gruix del slid que cal travessar. De lanlisi
emprica daquest fenomen, podem establir una constant prpia de cada
material que serveix per a mesurar el vapor que ha passat a travs seu.
Aquesta propietat sanomena permeabilitat o difusibilitat al vapor
daigua.
Difusibilitat (al vapor d'aigua):
Capacitat d'un material pors, de deixar passar un gas (vapor d'aigua) a travs dels seus
porus. s la propietat inversa a la resistivitat (al vapor d'aigua).
Sinnim:
(Permeabilitat.)
Unitats de mesura: g.m / MN.s
g.cm / mmHg.m.dia
Equivalncies:
1 g.m / MN.s = 1.152 g.cm / mmHg.m.dia
1g.cm / mmHg.m.dia = 0.000868 g.m / MN.s
Quan es tracta davaluar no un material sin un element constructiu amb

unes dimensions determinades, utilitzem la propietat anomenada
permencia al vapor daigua o el seu contrari resistncia.
Permencia (al vapor d'aigua):
Capacitat d'un element constructiu pors de deixar passar un gas (vapor d'aigua) a
travs seu, s a dir, s'incorpora el gruix de l'element en el concepte. s la propietat
inversa a la resistncia (al vapor d'aigua).
Unitats de mesura: g / MNs g / mmHgmdia
40
Dacord amb la norma NBE-CT-79, poden considerar-se com a barrera

de vapor aquells materials en lmines la resistncia de vapor dels quals
est compresa entre 10 i 230 MNs/g (0,86 i 20 mmHgmdia/g). La
importncia de disposar duna barrera de vapor en un tancament sol ser,
per, difcil davaluar.
D'una banda, si est collocada correctament (s a dir, al costat calent de
lallament trmic), evita que el vapor daigua es pugui condensar sobre
aquest allament trmic i provocar la seva inutilitat temporal o definitiva
(si es tracta dun material que es fa malb amb la humitat). s cert que hi
ha alguns allants trmics que no pateixen aquest inconvenient, com s el
cas del poliestir extrudit, per aix s excepcional.
De l'altra banda, per, amb barreres de vapor sevita una eliminaci del
vapor que es va produint de forma lenta per continuada a molts ambients
ds quotidi. Tal s el cas de les barreres de vapor involuntries situades
en cobertes quan la barrera impermeable s un material en membrana o
en forma de lmina (asfalt, PVC, butil, etc.). En aquests casos, o sescull
una soluci en coberta invertida o cal collocar, a ms a ms de la barrera
impermeable, una barrera de vapor per sota de lallament trmic.
RESISTIVITAT AL VAPOR DAIGUA

Materials
Aire en moviment (ventilaci)
Perlita expandida solta
Plaques damiant-ciment
Aire en reps (cambres)
Argila expandida en sec.
Fibra de vidre
Llana mineral
Tauler aglomerat
Obra de ma
Formig lleuger - normal
Ma buit
Fustes
Enguixat
Ma masss
Arrebossats (en general)
Obra de pedra natural
Contraxapat de fusta
Ebonita expandida
Alumini
Allants trmics
Aglomerats de suro
Poliestir expandit
Poliestir extrudit
Escuma de poliuret
Escuma dureaformaldehid
MNs/gm
0
0
1,6 - 3,5
5,5
10
10,23
9,6 - 10,5
15 - 60
30 - 55
30 - 100
34,16
45 -75
60 - 68
62,59
100
150 - 450
1.500 - 6.000
11.000 - 60.000
4109
MNs/gm
92
138 - 253
523 - 1.047
76 - 184
20 - 30
mmHgmdia/gcm
0
0
0,001 - 0,003
0,004
0,0075
0,0088
0,007 - 0,008
0,013 - 0,052
0,026 - 0,048
0,026 - 0,086
0,0294
0,030 - 0,066
0,052
0,0538
0,087
0,13 - 0,39
1,30 - 5,20
9,515 - 51,9
3,44106
mmHgmdia/gcm
0,08
0,12 - 0 22
0,46 - 0 90
0,066 - 0,166
0,017 - 0,026
En algunes publicacions o en alguns quadres de caracterstiques dels

materials, podrem trobar el que sanomena factor de difusibilitat o
) al vapor daigua. Aquest s un valor relatiu
coeficient de difusibilitat (
41
comparat amb la resistivitat al vapor daigua de laire en reps. Aquest

factor, bviament, no t dimensions ja que s un valor relatiu. Aix doncs,
si un material t un factor de difusibilitat igual a 4, vol dir que la seva
resistivitat al vapor daigua val 4 x 5,5 = 22 MNs/gm.
A partir daquests valors, multiplicant-los pel gruix duna capa o lmina,
obtindrem la resistncia al vapor daigua de les distintes lmines
emprades com a barrera de vapor. Ats, per, que la majoria de vegades
es tracta de lmines molt fines, de les quals s molt difcil avaluar el
gruix, en aquest apartat es mostra una taula amb valors de resistncia al
vapor daigua.
RESISTNCIA AL VAPOR DAIGUA
Materials en lmines
Full dalumini de 8 micres
Polietil de 0,05 mm
Polietil de 0,10 mm
Polister de 25 micres
Paper Kraft
Paper Kraft amb oxiasfalt
Paper vinlic de revestiment
Pintura a lesmalt
4.8
MNs/g
4.000
103
230
24
0,43
9,7
5 - 10
7,5 - 40
mmHgmdia/g
347
9
20
2,08
0,037
0,84
0,43 - 0,86
0,65 - 3,48
La filtraci
De la mateixa manera que la difusibilitat mesura el pas del vapor daigua

a travs dun slid (dun tancament duna edificaci), podem mesurar,
tamb, el pas de laire a travs daquest mateix tancament. Aquesta
mesura sanomena ndex de filtraci de laire i sobt de forma
experimental, ja que no existeix de moment cap normativa que defineixi
el tipus i les condicions de lassaig corresponent. Evidentment, el resultat
obtingut ens assenyala la quantitat daire (m) que passa a travs dun
tancament de gruix unitat (m) i de superfcie unitria (m), quan la
diferncia de temperatures (i per tant existeix un gradient de pressi) s
d'1 C.
NDEXS DE FILTRACI
Materials tipus
Pedra
Ma
Pasta de ciment
Pasta de guix
Fusta
ndex (f) (m/hC)

0,000124
0,000201
0,000137
0,000041
0,001010
La filtraci de laigua a travs dun tancament tamb podria ser motiu

destudi i davaluaci com a propietat dun material o dun tancament,
per de moment s una dada que no es recull en cap taula de
caracterstiques dels materials ja que, sobretot en arquitectura, no t una
aplicaci gaire til.
5 Propietats mecniques dels slids
43
5.1
Introducci
En la construcci hi ha materials que sutilitzen per conformar

lestructura dels edificis, sigui de forma especialitzada (perfils metllics,
pilars de formig, etc.), sigui de forma indirecta (parets de tancament,
cobertes en volta, etc.). Daquests materials, les propietats que ms ens
interessaran, sense dubte, sn les mecniques, s a dir, aquelles que tenen
a veure amb lequilibri o moviment dels sistemes fsics sota lacci de
forces.
De totes maneres, no noms ens interessen les propietats mecniques dels
materials o elements estructurals sin que tamb de tots els materials ja
que, si ms no, han de suportar el propi pes, la qual cosa ja s una acci o
una fora.
A ms, veurem com les propietats reolgiques dels materials tamb van
lligades de forma molt directa amb les propietats mecniques, ja que la
majoria de vegades els moviments reolgics dels elements constructius
sn coartats o impedits per altres elements contigus.
5.2
La deformabilitat dels materials i elements de construcci
Tots els materials slids, s'emprin o no en la construcci, responen de la

mateixa forma a una acci exterior:
1) Adquireixen una acceleraci que s proporcional a la seva massa
(segona llei de Newton, aquest s un supsit que no ens interessa,

perqu els edificis no entren en moviment).
2) Es deformen tot emmagatzemant una energia que compensa el treball
efectuat per lacci en deformar el cos.

Aix doncs, en primer lloc la propietat que sembla ms obvia de
considerar s la deformabilitat del material. No tots els materials es
deformen d'una manera igual. Una mateixa pea, amb les mateixes
dimensions i sotmesa a la mateixa acci es deforma diferentment segons
quin sigui el material que la forma. En aquest sentit podrem parlar de
materials molt deformables, altament deformables o senzillament
44
deformables, i en laltre extrem, de materials poc deformables, molt

poc deformables o senzillament no deformables (la qual cosa no s
certa de forma estricta). La propietat inversa de la deformabilitat s la
rigidesa, aix podem prendre per equivalents expressions tal com molt
deformable o poc rgid.
La forma de valorar de manera objectiva aquesta propietat s cercar el
valor del seu mdul de deformaci, s a dir, aquell valor que relaciona
lacci aplicada i el grau de deformaci que sofreix la pea o el material
afectat. Ara b, quan sotmetem un cos o un element constructiu a una
determinada acci, aquesta provoca sobre lelement, a ms a ms de la
deformaci, una reacci igual i de sentit contrari (tercera llei de Newton).
Lacci i la reacci conjuntament sn les que en definitiva deformen el
cos o element duna manera determinada: estirant-lo, escurant-lo,
torant-lo, flectint-lo, etc.
Deformabilitat:
Capacitat d'un material o element constructiu de deformar-se (canviar de forma).
Normalment aquesta deformaci es produeix en modificar l'estat tensional del
material o element.
(Antnim:
Rigidesa)
Mots relacionats:
deformable (a), deformaci (f), deformador, -a (a),
deformar (v)
NOTA: Quan es diu que un material s deformable hom es refereix al fet que s
molt deformable, ja que deformables, en ms o menys grau, ho sn tots els
materials.
Rigidesa:
Capacitat d'un material o element constructiu d'oposar-se a una deformaci.
Normalment aquesta deformaci es produeix en modificar l'estat tensional del
material o element.
(Antnim:
Deformabilitat)
Mots relacionats:
rgid, -a (a), rgidament (adv), rigiditat (f), rigiditzar (v)
NOTA: Quan es diu que un material s rgid hom es refereix al fet que s molt
rgid, ja que rgids, en ms o menys grau, ho sn tots els materials.
Aquests diferents tipus de deformaci provoquen, en una determinada

secci o pla del cos deformat, uns apropaments, separacions, lliscaments,
etc. de les molcules que delimiten aquesta secci. Aquest fenomen rep el
nom desfor, i pot ser de diferents ndoles: de tracci, de compressi, de
cisallament, de flexi, etc. La forma de quantificar aquest esfor rep el
nom de tensi. La tensi s aquell valor que sobt en dividir lacci per
la propietat geomtrica que soposa o que resisteix aquesta acci.
Si es tracta dun esfor de tracci, compressi o tallant, la propietat
geomtrica s la secci transversal perpendicular a lacci (rea, m), si
s un esfor de flexi o de torsi aquesta propietat geomtrica s
lanomenat mdul resistent (m).
Tipus d'esfor
tracci
compressi
tallant
flexi
torsi
45
Tensi
= F / S = N/m
= M / W = mN/m = N/m
En general, podem dir que la tensi a la qual se sotmet un material es

mesura en unitats de fora per unitats de superfcie (N/m), per tant la
geometria afectada per una determinada acci es mesurar en unes unitats
adients per tal que:
tensi
= acci / geometria
N / m
Si efectuem un assaig en el qual puguem mesurar tensions i

deformacions, veurem que no en tots els materials, ni en tots els casos,
obtenim uns resultats que permetin considerar un valor del mdul de
deformaci constant i propi del material. Normalment, fins a una certa
tensi, podem considerar que la majoria de materials presenten un valor
constant. Aquest tensi lmit (si existeix) sanomena lmit de
proporcionalitat del mdul de deformaci.
5.3
Els mduls de deformaci.
Quan es tracta desforos axials (tracci i compressi), el mdul de

deformaci del material rep el nom de mdul de Young (Y) o mdul
delasticitat (E). La relaci entre el mdul de deformaci, la prpia
deformaci i la tensi ve determinada per la coneguda equaci:
E=/
= E
A continuaci es troba una taula amb una relaci dels mduls delasticitat
ms tpics dels materials de construcci (o daltres aliens, per poder
comparar):
46
Mduls d'elasticitat (E)

Material
GN/m
kg/cm
Acer, Nquel
207
2.100.000
Alumini
70
700.000
Coure
110
1.100.000
Ferro forjat
190
1.900.000
Llaut
90 / 101
900.000
Plom
16
160.000
Vidre
73
730.000
Roca calcria
6'8 / 31'8
68.000 / 318.000
6'9 / 21
69.000 / 210.000
Marbre
30 / 60
300.000 / 600.000
Granit
41'2 / 70'7
412.000 / 707.000
Pissarra
60 / 90
600.000 / 900.000
Formig
20'7 / 34'5
207.000 / 345.000
Formig d'alta resistncia
34'5 / 44'8
345.000 / 448.000
Formig lleuger
6'89 / 20'7
68.900 / 207.000
Formig airejat
1'45 / 3'12
14.500 / 31.200
Maons amb morter de cal
1'4
14.000
Maons amb morter de ciment
6'2
62.000
Maons d'alta resist. amb morter de ciment
19
190.000
Fusta tova (confera)
5 /11
50.000 / 110.000
Fusta dura (frondosa & tropical)
7'4 / 21'6
74.000 / 216.000
Polietil alta densitat
1'07 / 1'09
10.700 / 10.900
Polietil baixa densitat
0'17 / 0'28
1.700 / 2.800
PVC
2'4 / 4'1
24.000 / 41.000
Polipropil
1'14 / 1'55
11.400 / 15.500
Poliestir
2'28 / 3'28
22.800 / 32.800
Metacrilat (PMMA)
2'24 / 3'24
22.400 / 32.400
Polister
2'07 / 4'41
20.700 / 44.100
Neopr (100% deformaci)
0'7 /20
7.000 / 200.000
Poliuret (elastmer 100% def.)
0'17 / 34'5
1.700 / 345.000
Cautx natural (100% deformaci)
3'3 / 5'9
33.000 / 59.000
Ossos (tracci)
16
160.000
Ossos (compressi)
9
90.000
Si es tracta d'un esfor de cisallament (tallant), la tensi i la deformaci

sn tamb proporcionals entre si segons l'expressi:
G=/
=G
on G s l'anomenat mdul de cisallament, () s la tensi y () la

deformaci.
47
D'altra banda, si sobre un material s'aplica un esfor axial (tracci o

compressi), ja sabem que es produeixen deformacions en aquesta
direcci (allargament o escurament). Per no noms es produeixen
aquestes deformacions, sin que transversalment a la direcci de l'esfor
apareixen unes deformacions contrries que tendeixen a deixar invariable
el volum total de l'element. s a dir, si un objecte s'allarga per una
tracci, transversament s'encongeix i viceversa.
El parmetre anomenat coeficient de Poisson (
) s el quocient entre les
deformacions axials i transversals d'un cos. El mdul d'elasticitat, el
mdul de cisallament i el coeficient de Poisson estan relacionats entre si a
travs de la frmula:
E = 2 G (1 + )
G = E / (2 +2 )
El coeficient de Poisson oscilla entre 0'20 i 0'50 prcticament en tots els

materials slids. Aix doncs, si coneixem el valor de E podem fcilment
esbrinar de forma molt aproximada el valor de G.
5.4
Coeficient de Poisson ()
)
Alumini
Llaut
Coure
Magnesi
Nquel
Acer
Titani
Tungst
Vidre
Formig
0'33
0'35
0'35
0'29
0'31
0'27
0'36
0'28
0'22
0'20
Elasticitat i plasticitat
Un aspecte importantssim que s'ha de considerar en el tema de les

deformacions s el de la reversibilitat del fenomen, s a dir, si el
material recupera o no la seva forma inicial una vegada ha finalitzat
laplicaci de lacci que ha provocat la deformaci. Si la deformaci es
reversible, el material es considera que t un comportament elstic,
mentre que en cas contrari, si no recupera totalment o parcialment la
forma inicial es considera que el material t un comportament plstic.
Elasticitat:
Capacitat d'un material o element constructiu de contraure's, de dilatar-se, de
deformar-se sota un determinat esfor (compressi, tracci, flexi, etc.) i
reprendre la seva forma i el seu volum primitius quan cessa aquesta acci.
(Antnim:
Plasticitat)
Mots relacionats: elstic, -a (a), elsticament (adv), elastmer (m)
NOTA: Hom confon moltes vegades elasticitat amb deformabilitat. Cal tenir
molta cura en aquest sentit.
La majoria de materials tenen un comportament elstic si les tensions

aplicades a lelement no sn massa elevades. Aquesta tensi lmit, a partir
de la qual el material ja no t un comportament linealment elstic,
sanomena lmit elstic del material. Si a ms a ms de tenir
comportament elstic, el material t un mdul de deformaci constant
dins uns lmits normals, en els quals treballar realment lelement
constructiu concret, podem dir que el material en qesti s linealment
elstic o que el seu mdul de deformaci (tamb anomenat en aquest cas
mdul delasticitat o mdul elstic) E s constant.
Lmit elstic
Material
acer A-37
acer A-42
acer A-52
alumini Magnal
alumini Cobral
alumini Simagal
alumini Zincal
kg/cm
2.400
2.600
3.600
550/2200
1300/4000
850/2600
1700/4600
48
Plasticitat:
Capacitat d'un material o element constructiu de contraure's, de dilatar-se, de
deformar-se sota un determinat esfor (compressi, tracci, flexi, etc.) i
conservar indefinidament aquesta deformaci quan cessa l'acci que l'ha
provocat.
(Antnim:
Elasticitat)
Mots relacionats: plstic (m), plstic, -a (a), plsticament (adv), plastificar (v),
plastificaci (f), plastificant (m) i (a)
NOTA: Hom confon moltes vegades plasticitat amb fluncia. Sn propietats que
sovint es presenten simultniament per no sn equivalents.
En fi, els materials es poden classificar, de forma simplista, en materials

elstics, plstics o elastoplstics segons que el seu comportament a
tensions normals de treball sigui elstic, plstic o elstic en una primera
fase i plstic desprs. (No hi ha en el mn de la construcci
comportaments plastoelstics dignes de mencionar).
Sobretot quan ja sha arribat al perode de comportament elstic dun
material, pot aparixer un fenomen que anomenem fluncia. Aquesta
fenomen consisteix en un augment de la deformaci sense que existeixi
cap augment de la tensi. La fluncia pot ser instantnia, (s a dir, es
produeix en arribar a una certa deformaci) o diferida. La fluncia
diferida, la que es produeix al llarg del temps, s la ms prpia dels
materials de construcci. De fet, hi ha materials (com per exemple el
formig) en els quals aquesta fluncia pot arribar a durar alguns anys,
depenent de les condicions climtiques: humitat, temperatura, etc.
Fluncia:
Qualitat que tenen certs materials (generalment elstics) de deformar-se
plsticament, sense cap augment apreciable de l'esfor al qual estan sotmesos,
quan assoleixen el lmit de comportament elstic i s'acosten al punt de ruptura.
Mots relacionats: fluir (v), fluent (a), fluid (m), fluid, -a (a), fludesa (f)
5.5
La ruptura o trencament
Hi ha materials (gaireb tots) que a base daugmentar les tensions, i per

tant les deformacions, arriben a trencar-se, s a dir, a descompondres en
dos o ms unitats. Diem llavors que sha produt la ruptura o
trencament del material. Si hem seguit el procs de ruptura analitzant-ne
les tensions i deformacions que es produeixen, podrem establir un grfic
de tensions-deformacions i definir els valors de tensi de ruptura i de
deformaci de ruptura.
Fragilitat:
1. Vulgarment: Qualitat dels materials que es trenquen fcilment.
2. Tecnologia: Propietat d'un material o element constructiu de trencar-se sense
presentar, prviament, deformacions aparents (aquestes deformacions, per,
existeixen). No t cap relaci directa amb la seva resistncia.
Mots relacionats: frgil (a), frgilment (adv)
NOTA: Vegeu la diferncia de sentit entre el terme popular i el tecnolgic.
49
Quan la deformaci de ruptura s molt petita, no observable a simple

vista, si ho comparem amb les deformacions de ruptura de la mitjana dels
materials, direm que es tracta dun material frgil. Fixem-nos que aquest
significat no es correspon gaire amb laccepci popular del mot. En
construcci, els materials frgils (formig, ferro fos, etc.) presenten un
perill potencial de ruptura inesperada (sense avisar, com es diu
normalment) que cal resoldre mitjanant laplicaci duns coeficients de
seguretat molt ms alts que en altres materials menys frgils (o ms
deformables, que ve a ser el mateix).
La ruptura dun material no es produeix sempre en el mateix estat
tensional. Hi ha materials que tenen, en aquest sentit, un comportament
ms fidel i presenten una tensi de ruptura constant, per en la majoria
dels materials de construcci podem apreciar dos fenmens que, fent
sempre una referncia al pas del temps, afecten el procs de ruptura dels
elements de construcci: la fatiga i el cansament. Com podem veure es
tracta de dos mots extrets del llenguatge popular que fan esment a estats
fsics de les persones.
Tal com es pot veure en la prpia definici, el terme fatiga fa referncia a
canvis freqents en lestat de crregues dun element constructiu. T
molta importncia quan es tracta destructures que suporten mquines o
aparells que produeixen vibracions, o quan un edifici es troba prop duna
font vibratria: via del tren, un pont, etc.
Fatiga:
Disminuci de la resistncia a la ruptura d'un material o element constructiu
elstic sotms a tensions d'intensitat i signe variables.
Mots relacionats: fatigaci (f), fatigant (a), fatigar (v)
El cansament es refereix a un altre concepte. Afecta principalment

estructures o elements constructius que suporten sempre grans crregues.
Aix s tpic daquelles estructures amb pesos propis molt elevats, ja que
aquesta s una crrega que sempre hi est present. No obstant aix, s
obvi que podem referir-nos a estructures lleugeres que suportin accions
constants que mai no deixin dactuar.
Cansament:
Disminuci de la resistncia a la ruptura d'un material o element constructiu
elstic sotms a crregues permanents molt elevades.
Mots relacionats: cansar (v), cansat, -ada (a)
5.6
La resistncia dels materials.
Una vegada explicat el fenomen de la ruptura dun material o element

constructiu, cal entrar en una de les propietats ms importants daquests
materials o elements: la resistncia.
50
Resistncia:
1. Capacitat d'un material o element constructiu per a suportar accions
externes o internes sense trencar-se, deformar-se excessivament o
malmetres.
2. Oposici que presenta un material o element constructiu de ser travessat
per qualsevol agent extern (corrent elctric, vapor, calor, etc.).
Mots relacionats:
resistent (a), resistibilitat (f), resistible (a), resistir (v)
NOTA: Quan es diu que un material s molt resistent (sense dir a qu)
normalment hom es refereix a la resistncia mecnica.
Moltes vegades hom parla de resistncia sense aclarir a quina acci s

resistent lobjecte que sest estudiant. Normalment quan es diu que un
material o element constructiu s molt resistent es fa referncia a la gran
resistncia mecnica, ja que si no fos aix es diria que s molt resistent
als cids, als raigs ultraviolats, a latac dinsectes, etc.
Resistncia mecnica:
Capacitat d'un material o element constructiu per a suportar esforos i
deformacions sense trencar-se ni deformar-se excessivament.
Segons el tipus d'esfor o deformaci aplicat, podem definir els tipus

segents de resistncia mecnica:
- Resistncia a tracci
- Resistncia a compressi
- Resistncia a flexi
- Resistncia a tallant o a cisallament
- Resistncia a torsi
- Resistncia a flexotracci, flexocompressi, etc. (compostos)
- etctera
Que un material tingui una gran resistncia a un determinat tipus desfor
no vol dir que tamb la tingui als altres. Aquesta s una caracterstica
importantssima que no es pot oblidar a lhora descollir els materials,
sobretot en el camp estructural. Un exemple tpic en el mn de la
construcci arquitectnica s el cas del formig o de les roques naturals.
Aquests materials presenten unes resistncies a la compressi bastant
elevades (alguns formigons especials superen fcilment els 500 kg/cm)
mentre que la seva resistncia a la tracci sol ser de lordre de 25 vegades
menys. Contrriament, lacer s un material de construcci que, en
situacions normals, suporta digual forma els esforos de tracci i els de
compressi, parlem en aquest cas dun material amb una gran tenacitat.
Tenacitat:
Capacitat d'un material o element constructiu per a suportar esforos de
tracci, flexi, estirament, etc., prpia dels materials que presenten una gran
cohesi.
Mots relacionats: tena (a), tenament (adv)
La ra daquesta propietat cal buscar-la en el procs de ruptura dels

cossos. Quan noms depn de la cohesi interna dels materials, la
resistncia a tracci i compressi sol ser similar, per quan apareixen
altres factors, com per exemple la fissuraci o microfissuraci de molt
slids rocosos, lacumulaci de tensions de tracci produdes per les
51
discontinutats dels material provoca un ruptura molt ms rpida que en el

cas desforos de compressi, ja que en aquest cas les discontinutats no
interrompen la transmissi de les tensions que es transfereixen
simplement per contacte.
Cohesi:
Fora d'atracci que mant unides les molcules o partcules dun cos.
Mots relacionats: coherncia (f), coherent (a),
cohesiu -iva (a), cohesionar (v)
A ms a ms, quan utilitzem el mot resistncia, sense precisar a qu,

estem entenent que aquell objecte ja porta implcit el tipus desfor o
dacci que suportar. Si valorem la resistncia dun cable, no cal dir que
es tracta de valorar la resistncia a la tracci. Si el que valorem s la
resistncia duna cola, est clar que parlem implcitament de
ladherncia: resistncia a la tracci i a l'esfor tallant o rasant, etc.
5.7
La resistncia de clcul
La resistncia a la ruptura s un valor que ens informa dels resultats

dun assaig en el qual hem trencat una determinada pea. El resultat es
dna sempre citant lesfor al qual hem sotms lobjecte i el valor
numric de la tensi assolida. Seria, per, una temeritat utilitzar aquests
valors per a dissenyar els nostres edificis, ja que un error en la valoraci
de les accions que actuen sobre lelement, estructural o no, o una
desviaci de la resistncia del material ens portarien a la ruptura de
lelement, i aix, bviament, s lltima cosa que busca un arquitecte.
Aquesta reflexi s la que ens duu a establir els anomenats coeficients de
seguretat. Aquests coeficients (valors numrics) tenen la missi de
garantir que mai no arribarem a valors de tensions de treball que sacostin
massa a les tensions de ruptura, avaluades amb assaigs, del material o de
lelement en qesti. Existeixen dos tipus de coeficients de seguretat, els
coeficients de majoraci i els coeficients de minoraci.
Els coeficients de majoraci son valors que augmenten les dades que
utilitzem en el clcul. Sn valors superiors a la unitat (11, 15, etc.) si
multipliquen alguna dada o inferiors a la unitat (09, 05, etc.) si la
divideixen. Aquests coeficients sapliquen , per exemple, a les accions
que cal avaluar en un disseny determinat. La ra daquests coeficients s
per garantir dues coses, que les accions reals siguin superiors a les
utilitzades en el clcul o que els mtodes de clcul siguin aproximats i,
per tant, susceptibles de produir o acumular errors. Quant ms gran sigui
la possibilitat dinexactitud ms elevat ser el coeficient de majoraci.
Els coeficients de minoraci sn valors que disminueixen les dades que
utilitzem en el clcul. Sn valors superior a la unitat (11, 15, etc.) si
divideixen alguna dada o inferior a la unitat (09, 05, etc.) si la
multipliquen. Aquests coeficients sapliquen, per exemple, a les
resistncies dels materials que formen els elements duna estructura. La
ra daquest coeficient s per garantir dues coses, que la propietat del
52
material real sigui inferior a la del material assajat o que el mtode

dassaig sigui susceptible de donar valors ms o menys dispersos i, per
tant, susceptibles de produir o acumular errors. Quant ms gran sigui la
possibilitat dinexactitud ms elevat ser el coeficient de minoraci.
Aix doncs, els procs de determinar les caracterstiques (normalment les
dimensions) dun determinat element constructiu on intervingui la
resistncia mecnica s el segent:
accions que actuen coeficient de majoraci
caracterstiques de lelement = ----------------------------------------------------------(1)
resistncia del material coeficient de minoraci
De vegades, per facilitar els processos de disseny, els coeficients de

majoraci i de minoraci aplicats es resumeixen en un de sol anomenat
simplement coeficient de seguretat que no s res ms que el resultat de
dividir el coeficient de majoraci pel coeficient de minoraci.
coeficient de seguretat =
(2)
coeficient de majoraci (>1)

-----------------------------------------------coeficient de minoraci (<1)
i automticament podem parlar de la resistncia de clcul dun material,

que s aquella resistncia que porta implcits els coeficients de seguretat.
resistncia de clcul
(3)
resistncia del material

---------------------------------------coeficient de seguretat
Es pot comprovar fcilment que de les equacions (1) (2) i (3) surt
directament lequaci (4).
caracterstiques de lelement =
(4)
accions que actuen

---------------------------------------resistncia de clcul
Amb aquest valor de resistncia de clcul (que no sempre s fcil de

determinar, ja que els coeficients de majoraci i de minoraci depenen de
diversos factors) podem simplificar moltes vegades els processos de
disseny dels elements constructius.
5.8
Altres propietats mecniques
La resistncia mecnica no s lnica propietat dels materials i elements

de construcci que ens interessa. Si es tracta dun element estructural, s
53
possible que sigui aix, per si es tracta dalgun altre element (de
tancament, allant, etc.) aix no s pas veritat.
Gaireb sempre aquestes propietats es poden agrupar en un conjunt que
definirem com a resistncia a ..., ja que avaluen alguna caracterstica
mecnica que fa front a un determinat tipus dacci.
Un exemple tpic s la resistncia al xoc o resilincia, prpia de molt
objectes que han de sofrir aquest tipus daccions en la seva vida habitual.
Aquesta propietat mesura la capacitat d'absorbir energia elstica quan es
deforma un element sense trencar-se i la capacitat de cedir aquesta
energia altra vegada quan es deixa d'aplicar l'acci.
, K):
Resilincia (
Resistncia que presenten els slids al trencament per xoc.
Unitats de mesura: N.m / cm (assaigs Charpy, Izod)
Conseqentment, els materials que presenten una bona resilincia sn

aquells que tenen un lmit elstic molt alt i un mdul d'elasticitat molt
baix, com succeeix en aliatges metllics utilitzats en molles.
En un altre apartat hem parlat de la resistncia a la fricci, a labrasi, al
desgast, etc. En definitiva sn termes que valoren, dun material, la
resistncia a ser ratllat superficialment o el que s el mateix: la duresa.
Duresa:
Qualitat que tenen certs materials que presenten una forta resistncia a sser
penetrats, encetats, ratllats; que no cedeixen fcilment a la pressi.
Unitats de mesura: (segons diferents escales: Mohs, Barcol, Brinell,
Rockwell, Shore, Knoop, Martens, Meyer, Vickers,
E.C.P., etc.)
Mots relacionats: dur, -a (a), durament (adv)
NOTA: Tot i la creena popular, la duresa dun material no va lligada
directament a la seva resistncia mecnica ni a la seva fragilitat.
Malauradament, no s fcil valorar la duresa duna manera objectiva i

fcilment comparable, ja que existeixen una gran quantitat de possibles
assaigs que es poden realitzar per quantificar aquesta propietat. Depenent
que es tracti de valorar la duresa dun metall, duna pea de cermica,
dun tros de plstic, etc., farem servir un determinat assaig i obtindrem un
valor en una escala que generalment pren el nom de la persona que va
dissenyar aquest assaig.
Amb el formig (en massa o armat) sutilitza molt un assaig no destructiu
en qu es fa servir un instrument anomenat esclermetre. Es tracta dun
cilindre amb un pist a l'interior que colpeja violentament la superfcie
del formig, marcant una longitud de retrocs del pist contra una molla
interior. Daquest valor de retrocs, a travs dunes taules que incorpora
el propi esclermetre, sen dedueix una resistncia a compressi
aproximada del formig. s a dir, es relaciona la duresa del material amb
la seva resistncia a compressi. Cal dir que s un assaig poc fiable i
que se n'han de fer moltes lectures per tal de desestimar els valors
Escala de dureses segons MOHS

1
Talc
2
Guix
3
Calcita
4
Fluorita
5
Apatita
6
Ortosa, ortclasi
7
Quars
8
Topazi
9
Corind
10
Diamant
54
extrems que poden indicar moltes alteracions: formig mal vibrat,

proximitat de larmadura, etc.
Altres vegades, el que mesura una determinada propietat mecnica no s
la resistncia a ... sin el contrari, s a dir la facilitat a ..., aquest s el cas
de dues propietats molt utilitzades en la indstria metallrgica
relacionada amb la construcci arquitectnica: la ductilitat i la
malleabilitat.
Ductilitat:
Capacitat que tenen certs materials de poder ser estirats significativament
sense rompre's. s una propietat tpica de la majoria de metalls.
Mots relacionats: dctil (a)
La ductilitat s una propietat que t una importncia capital en els

processos industrials de la fabricaci de productes extrudits: fils, filferros,
perfils metllics en general, etc. De fet, aquesta propietat t una relaci
inversa amb la fragilitat dels materials i una relaci directa amb la
capacitat de comportar-se plsticament (sigui en fred o en calent) bastant
abans darribar a les tensions de ruptura. De perfils conformats en fred en
trobem principalment dacer i dalumini, mentre que de perfils laminats
en calent (s una altra forma de dir-ho), nhi ha principalment dacer.
Malleabilitat:
Capacitat que tenen certs materials d'estendre's en lmines per lacci dun
esfor extern. s una propietat tpica de la majoria de metalls i augmenta
clarament amb la temperatura.
Mots relacionats: malleable (a), malleabilitzaci (f), malleabilitzar (v)
La malleabilitat s una propietat utilitzada en molts oficis (recordem, per

exemple, lorfebreria: els recobriments dor i plata de molts objectes). En
construcci tamb podem trobar exemples daquesta utilitat en la
collocaci de lmines de plom en cobertes (s'adapten a tots els racons), o
altres tipus de lmines plstiques, asfltiques, etc
6 Propietats reolgiques dels slids
55
6.1
Introducci
En lestudi de les propietats mecniques dels slids hem vist com aquests
materials i, conseqentment, els elements constructius fets a partir dells,
es deformen quan se sotmeten a un esfor determinat produt per
qualsevol acci externa (fora o moment) i la corresponent reacci.
Per no sempre les deformacions produdes en un slid sn degudes a
forces o moments aplicats exteriorment. Hi ha altres accions externes
(radiaci solar, temperatura, humitat ambiental, etc.) que modifiquen les
propietats internes dels slids (temperatura i humitat prpies,
principalment) i provoquen tamb deformacions dels materials i elements
constructius. Aquestes deformacions, tant o ms importants que les
deformacions mecniques, sn estudiades, entre daltres coses, per la
cincia anomenada reologia i, per tant, les propietats relacionades amb
ella sanomenen reolgiques.
6.2
Els materials i la temperatura
s un fet ben conegut que la majoria de materials augmenten de volum

quan augmenta la seva temperatura i viceversa. Aquest fenomen,
anomenat dilataci i contracci trmica, s aprofitat, entre daltres
molts exemples, en el funcionament dels termmetres, b mitjanant la
dilataci dun lquid per linterior dun tub molt prim, o b mitjanant la
dilataci duna espiral metllica, etc.
Dilataci:
Acci per la qual un material o element constructiu augmenta de volum, de
llarg, d'ample o de gruix, sense augmentar-ne la massa.
Contracci)
(Antnim:
Unitats de mesura: (unitari),
l (absolut) en mm
(mm/m)
Mots relacionats: dilatar (v), dilatar-se (v), dilatable (a), dilatabilitat (f),
contreure (v), contreures (v), contraure (v), contraures (v)
Aquesta dilataci del material es pot estudiar de maneres diverses:

linealment (llargria, amplria, gruix, etc.), superficialment o
volumtricament. s a dir, podem considerar quin s laugment (o la
disminuci) duna longitud, duna superfcie o del volum dun determinat
material o element constructiu. Empricament s fcil observar com
56
aquesta deformaci s caracterstica de cada material i segueix una llei

molt simple:
dL = L dT
dS = S dT
dV= V dT,
on (s fcilment demostrable) = 2. i = 3.,

3. sent dL, dS i dV les
deformacions lineals, superficials i volumtriques de lelement estudiat i
L, S i V la longitud, superfcie i volum inicials de lesmentat element.
La constant , prpia de cada material, sanomena coeficient de
dilataci trmica i les seves unitats sn K-1 (s a dir 1/C). Normalment
es tracta dun valor molt petit (el de lacer s 0,000012), per la qual cosa
se sol presentar en forma exponencial negativa. En aquest cas, doncs,
direm que lacer t una = 12.10-6. A continuaci trobem una taula amb
una srie de valors de agrupats en tres categories: poc, ms i molt
dilatables. Evidentment, aquesta s una classificaci no gens cientfica i
noms pretn donar una idea de compatibilitat de deformacions quan
colloquem en una obra, de forma compacta, elements constructius fets de
diversos materials.
s tamb interessant comprovar com la utilitzaci d'un material tan

conegut, com s el formig armat, s possible grcies al fet que els
coeficients de dilataci trmica de lacer de les armadures i del formig
en massa sn prcticament iguals. Si no fos aix en el primer canvi
substancial de temperatura es produiria una ruptura (es desenganxaria
l'armadura del formig) en la pea de formig armat.
Coeficient de dilataci trmica

Material
Fusta (longitudinal)
Taulers de fibra i ciment
Maons cermics: llarg
Formigons airejats
Roques calcries
Marbre
Vidre
Pissarra
Granit
Maons cermics: amplria i gruix
Tauler contraplacat
Formig armat
Acer
Morters
Formigons normals
Enguixat
Coure
Acer inoxidable
Llaut
Formig amb fibra de vidre
Polister
Alumini
(10 -6 K-1)
3-6
5
4-8
8
1,7 - 9
1,4 - 11
6-9
4,5 - 10
3,7 - 10
8 - 12
4 - 16
3,7 - 16
11
11 - 13
11 - 13
10 - 14
16,6
17,3
17,3
18
13 - 20
18 - 25
24
Coeficient de dilataci trmica

Material
Plom
Zinc
Fenlics
Fusta (transversal)
PVC
Acrlics
Polietil (alta densitat)
Polietil (baixa densitat)
6.3
57
(10 -6 K-1)
29
31
15 - 45
30 - 70
70
72 - 90
144
198
Els materials i la humitat
Llevat dalguns casos molt evidents (parlem de materials o elements que

shan bufat, per exemple una pintura), no s un fet molt conegut que
alguns materials de construcci augmenten o disminueixen de volum
quan varia la seva humitat. De fet aix passa amb tots els materials que
sn capaos de tenir humitat, s a dir, de tenir aigua ocupant una part o la
totalitat dels porus daquest material. Si no hi ha porus, no hi ha humitat
interna i no hi ha cap variaci del volum en aquest sentit.
Entumiment:
Dilataci reversible d'un material o element constructiu produda per l'augment
de la humitat.
Unitats de mesura: (unitari),
l (absolut) en mm
(mm/m)
Mots relacionats: entumir (v)
Aquest fenomen de variaci de volum sanomena entumiment i

normalment fa referncia a laugment del volum d'un slid quan puja la
humitat, s a dir, fa referncia a una variaci positiva. No obstant aix, s
ben clar que aquesta variaci de volum s negativa quan baixa la humitat.
En aquest cas s'acostuma a donar cap nom al fenomen (en tot cas, de
forma no correcta del tot, es parla de retracci), per aquest fet ens
permet definir lentumiment com a un moviment reversible dels materials
porosos.
A fi de ser exactes haurem de valorar l'entumiment en funci de
l'augment de la humitat del slid. Aix, per, s molt difcil i se sol donar
com a valor d'entumiment d'un slid aquell valor que expressa
l'augment del seu volum en passar d'una humitat mnima (0 % si s
possible) a una de mxima (saturaci). Aquest augment de volum
acostuma a produir-se de forma idntica en totes les dimensions (cal
exceptuar certs materials anistrops com la fusta) i per aix s'expressa en
valor unitari o percentual.
58
Valors dentumiment
Material
Roca calcria densa
Roca calcria molt porosa
Roca sorrenca: Gres
Formig normal
Formig lleuger
Formig airejat (a laire)
Formig airejat (autoclau)
Morter
Ma cermic
Guix
Ma silicocalcari
Ma de morter
Bloc de formig lleuger
Fusta: longitudinal ()
Fusta: tangencial ()
Fusta: radial ()
() Per unitat dhumitat relativa
0,0001
0,0008
0,0007
0,0003 - 0,0004
0,00016 - 0,0009
0,0022
0,0006
mm/m
0,1
0,8
0,7
0,3 - 0,4
0,16 - 0,9
2,2
0,6
0,0001 - 0,0002
0,0015 - 0,002
0,00001 - 0,0005
0,0004 - 0,0006
0,0005 - 0,0006
negligible
0,0037
0,00185
0,1 - 0,2
1,5 - 2
0,01 - 0,5
0,4 - 0,6
0,5 - 0,6
3,7
1,85
La retracci, en canvi, s un moviment irreversible dels materials; fa

referncia a la variaci de la humitat inherent (no la que omple els porus
sin la que forma part de la composici del material, s a dir, de les
molcules ms o menys hidratades) en el perode posterior a la seva
fabricaci.
Tots el materials formats a base dalgun conglomerant: cal, ciment o
guix, necessiten de laigua en la seva formaci. Normalment la quantitat
daigua afegida s superior a lestrictament necessria per a les reaccions
qumiques que es produiran en el procs denduriment de la pasta
formada. Aquesta aigua, per, pot ser necessria per altres raons: facilitat
de posada de la pasta en obra, manteniment de la temperatura de reacci,
etc.
Una vegada totalment finalitzat el procs denduriment de la pasta
(perode que pot oscillar entre uns minuts o uns anys, segons el tipus de
conglomerant o les condicions de lentorn), laigua sobrant tendeix a
evaporar-se i, per tant, lelement constructiu perd massa i volum.
Est clar, doncs, que si el moviment depn duna reacci qumica no pot
ser reversible, ja que la reacci tampoc no ho s. Moltes vegades, per, el
fenomen de la retracci (sobretot quan es produeix a travs d'un perode
molt llarg) es barreja amb el de lentumiment, donant lloc a uns
moviments reversibles que poden confondre lobservador.
Retracci:
Contracci no reversible d'un material en perdre part de l'aigua de formaci.
Unitats de mesura: (unitari), (mm/m)
l (absolut) en mm
Mots relacionats:
retraure (v), retraures (v), retreure (v), retreures (v)
Generalment, la retracci es produeix per una prdua daigua i per tant

ocasiona un moviment de contracci (disminuci de volum). Tanmateix
hi ha casos (com s el de la cermica) on la formaci del material es fa a
59
travs de temperatures molt altes que eliminen ms aigua de la

necessria. Aquests materials es tornen vids daigua per tal dhidratar
correctament les seves molcules i, en lloc de retreures, augmenten de
volum en el perode immediat a la seva fabricaci. Tenen, podrem dir,
una retracci negativa.
Valors de retracci
Material
mm/m
Formig
0,00035 - 0,0008
0,35 - 0,8
Formig armat
0,00025
0,25
Morter
0,0004 - 0,001
0,4 - 1
Ma cermic
0,001 - 0,002 (*)
1 - 2 (*)
Guix: 1 hora
0,0015 - 0,0035 (*)
1,5 - 3,5 (*)
Guix: definitiu
0,0002 - 0,0015 (*)
0,2 - 1,5 (*)
Ma silicocalcari
0,0001 - 0,0005
0,1 - 0,5
Ma de morter
0,0003 - 0,0004
0,3 - 0,04
Bloc de formig lleuger
0,0006
0,6
Ytong
0,00015
015
Fusta
Vegeu les dades dentumiment
(*) Retracci negativa = Dilataci permanent
6.4
La coerci de les deformacions
Fins ara hem parlat de deformacions produdes en un slid, sense aparici

desforos (ni tensions, s clar), degudes a canvis dhumitat i
temperatura. La realitat, per, sol ser diferent ja que els elements
constructius formen part dun tot que s ledifici. Cada element est
connectat als altres mitjanant unions, les quals tamb poden ser, molt
diferents pel que fa a la capacitat dabsorbir esforos.
Aix doncs, podem trobar unions simples, que noms suporten esforos
de compressi pel simple contacte entre els dos elements; unions amb
capacitat de suportar esforos de cisallament o tallant (moltes vegades per
la fricci que es genera en existir una compressi) i, finalment, unions
rgides, capaces de suportar qualsevol tipus desfor (tracci, flexi, etc.).
Sigui quin sigui el tipus duni existent entre els elements constructius
dun edifici, s molt possible que algunes daquestes deformacions
reolgiques, no es puguin produir lliurement, ja que la deformaci dun
element implica, automticament, la deformaci dun altre element. En
aquest cas direm que la deformaci est coercida totalment o
parcialment.
Quan ens trobem davant dun daquests casos, lequilibri del conjunt es
produeix en una fase o estat intermedi, on els elements constructius que
havien de sofrir una deformaci reolgica noms shan deformat una
mica (o prcticament no gens), mentre que altres elements contigus, sense
aquestes mateixes propietats reolgiques o amb propietats iguals per de
magnitud diferent, shan deformat ms del que els pertocava.
En aquest moment es produeix un fet important que s laparici
desforos i, per tant, de tensions. El valor daquestes tensions s igual a
60
les que es produirien en el propi element si, mitjanant forces o

deformacions externes, hagussim situat lelement en qesti, deformat
lliurement de forma reolgica, en la fase definitiva, s a dir amb la
deformaci coercida.
Vegem-ne un exemple. Suposem un pilar de formig de 4 m
daltura que per dilataci trmica hauria d'allargar-se 10 mm.
Com que el pilar forma part de tota una edificaci, aquesta
deformaci es veu coercida a noms 6 mm. Aix es podria
interpretar com que el pilar, una vegada allargats els 10 mm, sha
vist sotms a unes forces produdes pels elements constructius que
lenvolten que lhan escurat 4 mm. Si coneixem el mdul de
deformaci E del material que forma aquest element (el formig)
podrem saber quina s la tensi generada que ha provocat aquest
escurament.
= dL / L = -4 / 4000 = -10-3
Eformig = 200.000 kg/cm
= E = -200 kg/cm (compressi)

Aquesta tensi, aplicada a la secci del pilar, produir una fora
total que ha de ser contrarestada per forces similars i de signe
contrari que actuaran sobre els elements contigus, de forma que la
suma total de forces sobre el conjunt sigui igual a zero, ja que no
hi actua cap fora exterior. s a dir, segur que al voltant del pilar
hi ha dhaver elements comprimits, traccionats o flectats que, de la
mateixa forma que succeeix en el pilar, provoquen unes tensions
les quals, globalment, nequilibren la compressi.
L'estudi de la compatibilitat de deformacions s una part molt important
en l'estudi del comportament estructural d'un edifici. Tant en la fase de
disseny com en l'estudi de les patologies dels edificis, cal comprovar que
no es produiran tensions excessives o inacceptables en el elements
constructius que, tard o d'hora, acabaran per provocar fissures o
esquerdes en el conjunt.
La propietat d'un element constructiu que ens permet avaluar la seva
compatibilitat de deformaci amb els elements contigus rep el nom de
rigidesa (podrem dir-li rigidesa geomtrica). La rigidesa geomtrica d'un
element (que no s'ha de confondre amb la rigidesa dels materials) va
lligada a la geometria de l'element i a les constants de deformaci del
material (mdul d'elasticitat, coeficient de Poisson, etc.). A ms a ms
depn tamb del tipus d'acci i de deformaci que es contempla.
En el clcul estructural es parla de la matriu de rigidesa d'un element
com el conjunt de les diferents rigideses de l'element en funci del tipus
de deformaci (allargament, gir d'una punta, gir de l'altra punta, etc.). Si,
per exemple, considerem una biga rgida per ambds costats, de longitud
L, amb una secci A, la qual t un moment d'inrcia J en el pla de les
flexions, formada per un material amb un mdul d'elasticitat E, podem
definir (entre d'altres) les rigideses de la biga segents:
61
Tipus d'acci considerada sobre la biga

Rigidesa lineal (tracci o compressi): fora, deformaci
Rigidesa transversal d'una punta: fora, deformaci
Rigidesa transversal d'una punta: moment, deformaci
Rigidesa de rotaci d'una punta: moment, rotaci
6.5
Rigidesa
EA/L
12 E J / L
6 E J / L
4EJ/L
La intumescncia
Una propietat molt menys coneguda dels materials s la intumescncia.

De fet sn molt pocs els materials que presenten aquesta propietat. Es
tracta d'un augment molt important i aparent del volum d'un element
constructiu causat per un gran augment de la temperatura. No es tracta ja
d'una dilataci trmica normal produda per la variaci de la temperatura
ambient sin que ens estem referint a temperatures molt ms elevades
(foc, escalfaments d'origen mecnic o elctric, etc.)
Intumescncia:
Augment de volum considerable causat per lacci de la calor (i de vegades per
l'acci de l'aigua).
Unitats de mesura: unitari, %
Mots relacionats: intumescent (a)
Aquest augment tan notable del volum s'aconsegueix mitjanant una

expansi del material que s'omple de porus plens d'aire. Aquesta
particularitat fa que el producte final tingui una gran capacitat d'allament
trmic. Aquesta s la ra per la qual s'utilitzen les pintures intumescents
com a elements de protecci contra incendis de les estructures
metlliques.
Si pintem una estructura metllica amb una pintura intumescent no
combustible, en cas d'incendi es produir l'expansi de la pintura i en
augmentar de volum protegir l'estructura de les temperatures altes,
d'aquesta manera evitar que perdi resistncia i collapsi. Normalment
aquesta protecci no impedir el collapse de l'estructura indefinidament,
sin que el que es pretn s allargar el mxim possible el temps en qu
l'estructura es mantindr en peu.
Un procs similar s el que es produeix quan certs materials entren en
contacte amb l'aigua. Aquesta propietat s molt utilitzada en materials
segellants d'unions que han de ser estanques: tubs que travessen una
paret, unions de pantalles de formig amb lloses de fonamentaci, murs
d'una piscina, etc.
En aquest cas no es tracta, normalment, de pintures sin de materials
tipus mstic, formant cilindres, bandes o lmines ms o menys gruixudes.
Aix la protecci produda per aquesta expansi sol ser de llarga durada,
si no indefinida, ja que l'aigua no sol afectar la durabilitat del material en
qesti.
7 Propietats trmiques dels slids
63
7.1
La calor i la temperatura
La calor s la manifestaci de l'energia interna d'un cos deguda al

moviment de les seves partcules moleculars. Aquest tipus d'energia que,
com qualsevol altre, s capa de transformar-se de diferents maneres t
una importncia capital en la tecnologia de l'edificaci, ja que afecta, per
un costat, els mateixos edificis i, per l'altre costat, el confort dels seus
usuaris.
La temperatura s una magnitud que serveix per posar en evidncia
aquesta calor, sempre comparant-la amb la d'un altre cos que ens fa de
referncia. La temperatura, que mesurem amb un termmetre, pot tenir un
valor teric mnim (-273 C), que correspondria a la inactivitat total de les
partcules del cos, per no t un valor mxim teric. De qualsevol forma,
aquelles temperatures que ens interessen en la tecnologia de l'edificaci
estan limitades per uns valors molt ms ajustats.
Calor (Q):
Energia prpia d'un cos deguda a l'estat dexcitaci de les seves partcules.
Invers:
Fred
Unitats de mesura: cal, kcal, J, Wh
Mots relacionats: calorfug, -a (a), calorifugar (v)
Temperatura (T):
Magnitud termodinmica que posa en evidncia la temperatura d'un cos en
relaci amb la d'un altre.
Unitats de mesura: C (Celsius), K (Kelvin), F
(Fahrenheit)
Mots relacionats: temperat, -da (a)
De forma resumida, i utilitzant un smil hidrulic, podem dir que si un cos

s un dipsit, la calor del cos seria la quantitat de lquid que cont mentre
que la temperatura seria l'altura o nivell d'aquest lquid. Tot i ser valors
relacionats, s obvi que ning no confon els termes. Aquest mateix smil
ens ajuda a entendre el fenomen de transferncia de calor d'un cos a un
altre. Aix com l'aigua va del dipsit que t el nivell ms alt al que t el
nivell ms baix, independentment de la quantitat d'aigua que hi hagi a
cada dipsit, de la mateixa manera la calor va del cos amb ms
temperatura al cos que en t menys, independentment de l'energia
64
calorfica que tingui cada cos. s a dir, a l'univers hi ha una tendncia que
tots els cossos tinguin la mateixa temperatura.
7.2
La transmissi de la calor
Ja hem dit que la calor es propaga des d'un punt de temperatura ms

elevada a un de temperatura ms baixa. Aquesta propagaci s pot
efectuar de tres maneres: per conducci, per convecci i per radiaci.
Aquestes tres formes de transferncia d'energia es donen en un edifici,
tant entre les seves parts: a travs de la coberta, del terra, de les
particions, de la llar de foc, de la calefacci, de l'aire condicionat, de la
ventilaci natural, etc., com entre l'edifici i les persones; s el que
anomenem el confort trmic.
s cert que el confort de les persones s ms aviat un confort higrotrmic
(humitat i temperatura, conjuntament) que no noms un confort trmic
(temperatura exclusivament). No obstant aix, cal reconixer que tot i
que la humitat modifica el confort trmic, aquest t un comportament
molt ms exigent, ja que el camp de fluctuaci de la temperatura s molt
ms gran que el de la humitat. A ms a ms, si volem assolir un confort
complet hem dafegir, a la temperatura i a la humitat, la velocitat o
moviment de laire.
7.3
La conducci de la calor
Aquesta forma de propagaci es produeix quan hi ha contacte directe

entre dos cossos que tenen diferent temperatura, o quan entre els dos n'hi
ha un altre de forma ininterrompuda, sense haver-hi moviment de
matria. Aquesta s la forma tpica de transferncia de calor a travs d'un
tancament. Quan l'aire interior d'un edifici i l'aire exterior es troben a
diferent temperatura, s'estableix un flux de calor a travs seu. Per no s
aquest lnic exemple que podem trobar de conducci de calor en
ledificaci; pensem en la sensaci de caminar descal sobre el paviment,
lescalfor duna bossa daigua calenta al llit, la resistncia elctrica dins
un acumulador daigua calenta, etc.
El pas de calor, s a dir denergia, a travs dun cos no s sempre el
mateix. Podem dir que la quantitat denergia que passa a travs dun cos
per unitat de temps depn de la diferncia de temperatura entre els dos
costats, de la superfcie de pas, del gruix o espessor del cos i, finalment,
duna caracterstica o propietat particular daquest cos, , que anomenem
coeficient de conductivitat trmica.
Q=
h S t
e
Per tal dobtenir les unitats de ,

lallem de lequaci anterior i obtenim
les segents unitats: W / mK (o el que s el mateix kcal/hmC). Aquest
65
valor s molt utilitzat en construcci perqu quan es calcula lallament

trmic dun tancament, cal sumar lallament de cada una de les capes que
el formen i, per tant, de tots els materials que el formen. Quan un material
t una molt alta diem que s un bon conductor de calor (o un mal allant
trmic), mentre que si t una molt baixa diem que s un bon allant
trmic o simplement un allant trmic (o un mal conductor de calor).
De vegades, el valor que ens interessa no s el coeficient de
conductivitat trmica , sin el seu invers que anomenem coeficient de
resistivitat trmica (r) (1/
), les seves unitats sn: hmC/kcal o mK/W.
Com ms alt s aquest valor ms allant s el material.
Coeficients de conductivitat trmica
kcal/hmC
W/mK
Material
Materials bsics
0.51/0.52
0.22
0.59/0.61
0.26
aigua, gel
aire
Roques i sls (in situ)

3.0
2.0
1.2
1.8
0.8
3.5
2.33
1.4
2.1
0.93
roques compactes, 2.500-3.000 kg/m

roques poroses,
1.700-2.500 kg/m
sorra amb humitat natural
sl coherent amb humitat natural
argila
Materials assecats a laire lliure

0.5
0.58
0.7
0.81
0.16
0.19
0.35
0.41
Allants trmics
0.073/0.098
0.034/0.040
0.029
0.038/0.031
0.036/0.040
0.049/0.022
0.028
0.033
0.022
0.020/0.034
0.085/0.114
0.039
0.034
0.044/0.036
0.042/0.047
0.057/0.026
0.033
0.038
0.026
0.023/0.040
0.029/0.030
0.030
0.038
0.034/0.035
0.035
0.044
Materials bituminosos
0.60
0.70
0.15
0.17
0.16
0.19
continua a la pgina segent ...
sorra
grava rodona o matxucada
escria de carb
runa cermica
argila expandida
suro
espuma elastomrica
fibra de vidre, 10 / 91 kg/m
llana mineral, 30 / 130 kg/m
poliestir expandit, 10 / 25 kg/m
poliestir extrudit
polietil reticulat
espuma de poliisocianurat
espuma o plaf rgid de poliuret,
32/80kg/m
espuma dureaformol, 10 / 14 kg/m
vermiculita expandida
vidre cellular
asfalt
betum
lmines bituminoses
66
kcal/hmC
W/mK
Revestiments secs
0.16
0.19
0.04
0.05
0.13/0.18
0.15/0.21
0.09/0.12
0.11/0.14
0.12
0.14
0.07
0.08
Material
linleum
moquetes, catifes
fusta de frondoses
fusta de conferes
contraplacat
tauler aglomerat de partcules
Revestiments humits
0.75
1.20
0.26
0.16
0.87
1.40
0.30
0.18
de cal o bastards
de ciment
de guix
de perlita
Vidre
0.6/1.0
0.7/1.16
vidre pla
Cermica
0.75
0.65
0.42
0.90
0.87
0.76
0.49
1.05
paret de ma masss
paret de ma calat
paret de ma buit
plaqueta de revestiment
Formigons
0.10
0.47
1.00
1.40
0.38/0.48
0.30/0.60
0.12
0.55
1.16
1.63
0.44/0.56
0.35/0.70
0.48/0.68
0.56/0.79
formig en massa, 500 kg/m

formig en massa, 1.500 kg/m
bloc de morter, 1.000 / 1.400 kg/m
bloc de morter cellular,
600 / 1.200 kg/m
maons silicocalcaris,
1.600 / 2.500 kg/m
Metalls
14/21
35/40
44/55
40/50
41/45
55
69
69/107
103
96/131
86/199
210
345/370
330/400
359/369
16/25
30/35
38/47
46/58
48/52
64
80
80/92
120
82/113
100/231
244
297/318
384/465
418/429
acer inoxidable
plom
estany
fosa (gris, esferodal, malleable)
acer (alt/baix en carboni)
bronze
ferro
nquel
llaut
zinc
alumini (aliatges)
alumini pur
or
coure
plata
7.4
67
Lallament trmic
Quan contemplem les propietats trmiques dun edifici, podem considerar

com a ms important aquella que fa referncia a la capacitat devitar que
la calor sescapi de ledifici en poques fredes o que penetri en poques
clides. Si aix s aix, podem garantir una continutat de lambient
agradable interior, sense una despesa massa gran en calefacci o
refrigeraci. Aix s el que anomenem lallament trmic de ledifici.
Ats que el que ens preocupa s una relaci interior-exterior, lallament
trmic s una qualitat prpia dels tancaments exteriors dels edificis i, com
a tal, correspon ms a una propietat dun element constructiu que no pas a
la dun determinat material.
De forma molt simple podem dir que lallament que ens dna un plaf
homogeni (dun sol material) s funci del coeficient de resistivitat
trmica daquest material i del seu gruix, i rep el nom de resistncia
trmica (Rt).
Rt = gruix r = gruix (1/)
(mK/W) ; ( mhC/kcal)
Linvers daquest valor sanomena conductncia trmica (Ct) de lelement, les seves unitats sn, bviament, les inverses de les de la Rt.
Quan un tancament no s homogeni, sin que est format per ms duna
capa, s a dir, quan es tracta dun tancament multicapa, la resistncia
trmica del tancament s la suma de les resistncies trmiques de cada
una de les capes:
Rt = e/
(mK/W) ; ( mhC/kcal)
essent e i el gruix i el coeficient de conductivitat trmica,
respectivament, de cada una de les capes que formen el tancament. A ms
a ms, si el que volem s establir el flux total de calor a travs dun
tancament, hem de tenir en compte com es transfereix la calor entre laire
(dels dos costats del tancament) i les superfcies interior i exterior
daquest tancament. Aquesta facilitat de pas de calor entre la superfcie
dun tancament i laire que lenvolta es mesura amb el que anomenem
coeficient superficial de transmissi de calor (h). La inversa daquest
coeficient rep el nom de resistncia trmica superficial (1/h) del
tancament.
Aquesta transferncia de calor en aquestes dues capes lmits es fa seguint
els coneguts mecanismes de radiaci, conducci i convecci. La radiaci
entre un tancament normal dun edifici i laire que lenvolta s
68
prcticament nulla comparada amb els altres mecanismes. En canvi, el

mecanisme de convecci depn duna srie diversa de factors:
de la posici del tancament (horitzontal, vertical, etc.)

de la direcci del flux de calor (ascendent, descendent)
dels corrents daire (forats, naturals, el vent, etc.)
de la rugositat de la superfcie
etctera
A fi devitar les formulacions molt complexes daquests valors, la

normativa, en aquest cas la NRE.AT-87 o la NBE-CT-79, fixa uns valors
de h per als diferents casos que podem trobar en una edificaci normal.
Anomena hi al coeficient superficial de transmissi de calor de la
superfcie interior dun tancament i he al de la superfcie exterior (o la
que dna a un local obert ben ventilat) del mateix tancament.
Resistncies trmiques superficials dels tancaments
Posici del tancament i
1 / hi
sentit del flux de calor
mK/W mhC/kcal
vertical o pendent major de 60
flux horitzontal
011
013
horitzontal o pendent inferior a 60
flux ascendent
009
011
flux descendent
017
020
1 / he
mK/W mhC/kcal
006
007
005
005
006
006
Una cambra daire no ventilada s un cas particular delement constructiu

que proporciona una resistncia trmica a travs de les resistncies
trmiques superficials dels dos costats que formen lesmentada cambra.
El valor daquesta resistncia trmica depn de la dimensi de la cambra,
de la posici i del tipus de flux de calor que shi estableixi.
Resistncies trmiques duna cambra daire no ventilada (m K / W)
Posici de la cambra i
gruix de la cambra, en mm
sentit del flux de calor
10
20
50
100
vertical o pendent major de 60
flux horitzontal
014
016
018
017
horitzontal o pendent inferior a 60
flux ascendent
014
015
016
016
flux descendent
015
018
021
021
150
016
016
021
Daquesta manera, podem concloure que la resistncia trmica total

(RT) dun tancament s la suma de les resistncies trmiques (Rt) dels
diferents elements que el formen, ms les resistncies trmiques
superficials, interior i exterior, del tancament:
RT = 1/hi + 1/he + R1 + R2+ R3 + ...
(mK/W)
Quan en un tancament hi ha cambres daire, ms o menys ventilades, el

clcul de la resistncia trmica total del tancament s molt ms complex,
ja que depn del grau de ventilaci de la cambra.
7.5
69
El coeficient de transmissi trmica
La inversa de RT sanomena coeficient de transmissi trmica dun

tancament (K) o tamb transmitncia dun tancament i s un valor que
ens informa de la quantitat de calor que es perd per metre quadrat de
tancament i per unitat de temps, suposant que hi hagi una diferncia de
temperatura, entre els dos costats del tancament, igual a un grau.
K = 1 / RT
(W/mK)
A continuaci presentem una srie de taules on es poden trobar valors de

RT i K tpics de solucions constructives habituals en el nostre entorn.
Evidentment, nhi ha moltes ms de les que es presenten, per es tracta
ms dexposar un ordre de magnituds que de ser exhaustius.
Resistncia trmica aproximada dalguns tipus de forjat
(sense revestiments ni paviments)
Tipus de forjat
Unidireccional, bigueta de formig, revolt cermic simple, 11 < h < 15 cm
Unidireccional, bigueta de formig, revolt cermic doble, 15 < h < 30 cm
Unidireccional, bigueta de formig, revolt formig simple, 15 < h < 30 cm
Unidireccional, bigueta de formig, revolt formig doble, 25 < h < 30 cm
Nota. h s el cantell del forjat: revolt ms capa de compressi.
RT
(mK/W)
008 / 016
013 / 034
011 / 019
022 / 027
Al quadre anterior trobem valors de resistncia trmica i no de

transmissi trmica perqu es tracta delements incomplets als quals,
entre daltres capes (allaments, paviments, enguixats, etc.), cal afegir la
resistncia trmica superficial, que depn de factors diversos com sn
la inclinaci del sostre, la ventilaci dels espais que delimita, etc.
70
Coeficients de transmissi trmica aproximats dalgunes cobertes inclinades i terrats

K
Tipus de coberta
(W/mK)
Teula rab, morter (1), forjat (20+3), guix (15), sense allament
237
Teula rab, morter (1), forjat (20+3), allament (3/5/10), guix (15)
078/053/030
Teula rab, encadellat cermic (5), llates i biguetes de fusta
148
Teula rab, plaques de mars (5), llates i biguetes de fusta
167
Teula rab, morter (1), allament (3/5/10), encadellat cermic o mars (5),
llates i biguetes de fusta
064/047/028
Terrat 2 capes de rajola amb el seu morter, formig cellular (10),
forjat (20+3), guix (15)
064
Terrat 2 capes de rajola amb el seu morter, formig cellular (10),
allament (3/5/10), forjat (20+3), guix (15)
038/033/021
Terrat 2 capes de rajola amb el seu morter, doble encadellat cermic (10),
cambra daire no ventilada (10), forjat (20+3), guix (15)
099
Terrat 2 capes de rajola amb el seu morter, doble encadellat cermic (10),
cambra daire no ventilada (10) allament (3/5/10), forjat (20+3),
guix(15)
053/041/026
Teula rab o placa de fibrociment, encadellat cermic (5), cambra daire
no ventilada (10), forjat (20+3), guix (15)
136
Teula rab o placa de fibrociment, encadellat cermic (5), cambra daire
no ventilada (10) allament (3/5/10), forjat (20+3), guix (15)
053/041/026
Nota: lallament que sha considerat t una = 0035 W/mK. (Gruixos en cm)
Coeficients de transmissi trmica aproximats dalgunes faanes

K
Tipus de tancament (gruixos en cm)
(W/mK)
Ma masss (14), (amb/sense) cambra daire, ma buit (5), guix (15)
155/219
Ma masss (14), allament (3/5/10), ma buit (5), guix (15)
0,76/0,52/0,30
Ma masss (14), (amb/sense) cambra daire, cartr guix (15)
149/204
Ma masss (14), allament (3/5/10), cartr guix (15)
0,73/0,51/0,29
Arrebossat (15), totxana (14), cambra daire (5), ma buit (5), guix (15)
121
Arrebossat (15), totxana (14), , ma buit (5), guix (15)
066/048/028
Mur de pedra calcria, densitat relativa entre 18 i 22 (40/60)
244/186
Mur de pedra grantica, densitat relativa entre 25 i 30 (40/60)
349/291
Mur de pedra (de 40 a 60), allament (3/5/10), ma buit (5), guix (15) 077/053/030
Arrebossat (15), bloc argila expandida (20-25), cambra daire (5), bloc del
mateix material (5), guix (15)
077
Arrebossat (15), bloc argila expandida (20-25), allament (3/5/10), bloc del
109
Arrebossat (15), bloc de morter normal (20-25), allament (3/5/10), bloc del
062/045/028
Nota: lallament que sha considerat t una = 0035 W/mK. (Gruixos en cm.)
s interessant de fixar-se com els coeficients de transmissi trmica K

sn prcticament iguals en aquells tancaments on lallament trmic s
molt important, independentment del tipus de tancament.
Si dissenyem una coberta amb cambra daire molt ventilada (com s el

cas del terrat a la catalana), cal tenir en compte que s'ha de collocar
lallament trmic, si nhi ha, per sota de la cambra daire, i no comptar
en el clcul de la K els elements collocats per sobre daquesta cambra,
perqu podem considerar que la temperatura de la cambra ventilada s la
mateixa que la de lexterior.
71
Coeficients de transmissi trmica aproximats dalgunes obertures

Tipus de obertura
Finestra amb marcs de fusta, vidre senzill, vertical (> 60)
Finestra amb marcs de fusta, vidre senzill, horitzontal (< 60)
Finestra amb marcs dalumini, vidre senzill, vertical (> 60)
Finestra amb marcs dalumini, vidre senzill, horitzontal (< 60)
Finestra amb marcs de fusta, vidre doble 6/12 mm, vertical (> 60)
Finestra amb marcs de fusta, vidre doble 6/12 mm, horitzontal (< 60)
Finestra amb marcs dalumini, vidre doble 6/12 mm, vertical (> 60)
Finestra amb marcs dalumini, vidre doble 6/12 mm, horitzontal (< 60)
Doble finestra amb marcs de fusta, cambra > 30 mm, vertical (>60)
Doble finestra amb marcs de fusta, cambra > 30 mm, horitzontal (< 60)
Doble finestra amb marcs dalumini, cambra > 30 mm, vertical (>60)
Doble finestra amb marcs dalumini, cambra > 30 mm, horitzontal (< 60)
Formig translcid (pavs), vertical (>60)
Formig translcid (pavs), horitzontal (< 60)
Porta de fusta opaca a lexterior
Porta de fusta opaca a un local sense calefacci
Porta de fusta amb vidres simples <30% / >30%
Porta de fusta amb vidres dobles
Porta metllica amb vidres dobles (cambra de 6 mm) <30%/>30%
Porta de vidre simple, metllica o mixta, a lexterior
Porta de vidre simple, metllica o mixta, a un local sense calefacci
K
(W/mK)
50
55
58
65
33/29
35/31
40/37
43/40
26
27
30
32
35
37
35
20
40/45
33
55/48
58
45
Si fem la mitjana ponderada de totes les diferents K dels tancaments que

formen un edifici, obtenim lanomenat coeficient de transmissi
trmica global de ledifici (KG).
KG = (Ki Si) / Si
Essent Ki i Si el coeficient de transmissi de calor i la superfcie de cada
tancament exterior de ledifici.
7.6
La inrcia trmica
En lestudi del confort trmic dels edificis hi ha, per, un altre aspecte
molt important que tamb cal tenir en compte (a ms a ms de lallament
trmic) i que fa referncia a la forma en qu els edificis canvien la prpia
temperatura davant els canvis de temperatura exteriors.
Quan un cos se situa en un ambient (normalment laire que lenvolta)
amb una temperatura diferent a la que t ell, tendeix a igualar la
temperatura amb la de lentorn, cedint o guanyant calor segons la
temperatura ambient sigui, respectivament, ms freda o ms clida.
Aquest guany de calor es fa a travs de la superfcie de contacte del
material i lentorn tenint en compte els coeficients de conductivitat
trmica i la resistncia trmica superficial dels dos materials. Ara b,
72
aquest guany de calor no va lligat proporcionalment a un guany de

temperatura, sin que depn de cada material. La caracterstica que
defineix aquesta relaci guany de calor / guany de temperatura
sanomena calor especfica (Ce) del material.
Calor especfica(Ce):
Quantitat de calor requerida per augmentar una unitat de temperatura d'una
unitat de massa.
Unitats de mesura: J / kg K, cal / g C
A continuaci trobem una taula amb una srie de valors de calor

especfica de diversos materials de construcci. Val la pena fixar-se com
la majoria de materials slids se situen en la franja 0,22 / 0,36. s a dir, es
tracta dun valor que no varia gaire dun material a un altre. Una altra
dada a tenir en compte s lelevat valor corresponent a laigua
Calor especfica
Material
aigua
aire
polietil
gel
vapor daigua
fusta
lmina acrlica
plaf fibres allants
plaf aglomerat dens
poliestir
PVC
morter ciment
morter de cal, guix
formig
cermica
granit
roques calcries
vidre, fibra de vidre
alumini
acer
coure, zinc
plom
estany, plata
Kcal/kgC
1,00
0,24
0,55
0,50
0,42
0,36/0,60
0,35
0,33
0,30
0,30
0,25
0,25
0,20
0,21/0,26
0,22/0,24
0,16
0,22
0,20
0,20/0,215
0,11/0,12
0,092
0,031
0,055
J/kgK
4.187
1.000
2.300
2.100
1.760
1.500/2.510
1.460
1.400
1.250
1.250
1.040
1.046
830
840/1.040
920/1.000
650
920
840
830/950
450/512
386/390
128/130
230/240
Tal com queda reflectit en la definici, aquest valor de la

calor especfica fa referncia a la unitat de massa. Per tant,
si volem saber la quantitat de calor necessria per variar la
temperatura dun cos o dun element constructiu, caldr
aplicar aquest valor a tota la massa, obtindrem aix una
caracterstica prpia dels cossos (no dels materials) que
anomenem capacitat trmica (Qt). Evidentment el valor
daquesta magnitud lobtenim multiplicant la massa dun cos
per la seva calor especfica.
73
Capacitat trmica (Qt):

Capacitat d'un cos demmagatzemar calor.
Sinnim:
Massa trmica (MT)
Unitats de mesura: J / K, cal / C
Un determinat material, doncs, en funci de la calor

especfica (Ce), de la densitat () i de la
conductivitat trmica (
), aconseguir escalfar-se
ms o menys de pressa. Hi ha una propietat dels
material que fa referncia a aquesta capacitat i
sanomena difusibilitat trmica (
) dels materials.
= / Ce
(m/s)
La difusibilitat trmica dun material, que equival al

quocient entre la conductivitat trmica i la
capacitat calorfica duna unitat de volum del
material; s una propietat que ens indica la facilitat en
qu els canvis de la temperatura es propaguen dins
dun cos. Com ms gran s el valor de ms rpida
s la propagaci dels canvis de temperatura.
Si seguim amb aquest raonament i considerem un edifici (sobretot la seva
pell exterior: faanes, solera, coberta, etc.) com una unitat, podrem definir
la capacitat trmica dels tancaments dun edifici com la suma de les
capacitats trmiques de cada un dels tancaments exteriors.
Difusibilitat trmica ()
Aquest valor ens donar una idea de la calor

necessria per modificar la temperatura de la pell de
ledifici i, relacionant-ho amb altres propietats,
podem deduir el temps que trigar a fer aquesta
modificaci. Aquest concepte de retardament en la
modificaci de la temperatura un edifici sanomena
inrcia trmica de ledifici.
Difusibilitat trmica (
):
Propietat dun material que mesura la propagaci dels canvis
de temperatura a travs dun slid.
Unitats de mesura: m/s
7.7
Material
coure
alumini
llaut (70% Cu,30% Zn)
aire (1 atm)
acer
mercuri
acer inoxidable, 18-8
fibra de vidre
formig
vidre Pyrex
terreny argils
suro
aigua
neopr
fusta de pi
PVC
El retard trmic.
En construcci arquitectnica treballem sempre amb unes temperatures

exteriors de ledifici que no sn constants. Les temperatures canvien
contnuament al llarg del dia i al llarg de lany. Els canvis poden ser molt
suaus o molt bruscs, en funci de lassolellament, de larribada duna
pertorbaci meteorolgica, etc. No obstant aix, es pot acceptar que la
(10 m/s)
-6
112
84
342
225
188
44
39
16
075
051
05
016
015
008
007
005
74
fluctuaci trmica de laire exterior a un edifici es pot representar amb

una grfica sinusodal, amb una periodicitat de 24 hores.
Evidentment, lescalfament i refredament dels tancaments dun edifici,
estudiats a lapartat anterior, sofriran tamb unes variacions en el mateix
sentit i, en conseqncia, laire o ambient interior de ledifici tindr
tamb una variaci de forma sinusodal. Ara b, segons la capacitat
trmica dels tancaments, existir un desfasament entre lona que
representa la temperatura exterior i lona que representa la temperatura
interior. En principi, com ms gran sigui la capacitat trmica dels
tancaments ms gran ser el desfasament de les dues ones. Aquest
desfasament de l'ona trmica rep, tamb, el nom de retard trmic (Rt)
dels tancaments de ledifici.
Si es tracts dunes variacions perfectament sinusodals (ja hem vist que
la realitat s molt ms complexa) i els tancaments fossin homogenis, es
podria calcular el valor exacte del retard trmic amb l'equaci segent:
Rt =
Retard trmic (Rt) de diferents materials
Material
Rt
(1 m de gruix)
hores
alumini
25
aire en reps (10C)
545
allants termicoplstics
693
pedra natural
218/2312
morter de ciment
2585
formig en massa
29/30
ma masss
3028
ma calat
3066
ma buit
3304
formig lleuger
337
enguixat
3428
bloc cermic alleugerit
4481
aigua
618
suro
67
fusta
58/74
cautx
80
Ce
t
L
2
t
on:
Rt =
t =
hores)
L =
=
Ce =
g=
=
retard trmic (hores)

perode de lona trmica
(lgicament 24
gruix del tancament (m)

conductivitat trmica del material
(W/mK)
Calor especfica del material (W/kgK)
densitat del material (kg/m)
3,14159
Aix doncs, aquesta equaci del retard trmic, per a un

tancament dun edifici, es pot escriure ms directament de
la segent forma:
R t = 1,382 L
Ce
o tamb en funci de la difusibilitat trmica (

) del material.
Rt =
1,382 L
7.8
75
Lesmortement trmic
Els efectes dun tancament davant una acci trmica de forma sinusodal
no sn noms un retard trmic sin que tamb provoquen una prdua de
lamplitud daquesta ona. s a dir, si la variaci de les temperatures
exteriors val Aex (igual a la diferncia de la temperatura mxima i la
temperatura mnima a lexterior), la variaci de temperatures interiors
valdr Ain (igual a la diferncia de la temperatura mxima i la temperatura
mnima a linterior), de tal forma que:
Aex > Ain
La relaci entre aquests dos valors sanomena coeficient
) del tancament i, s clar, no t dimensions de
desmortement trmic (
mesura.
= Ain / Aex
bviament, els valors de oscillen entre zero i un. Un valor igual a zero
significa que la variaci de temperatures internes s nulla, s a dir, que
no importa quina sigui la temperatura exterior, a linterior es mant una
temperatura constant. Aquest s un valor propi duna cova profunda, i
proper al que presenta una catedral, un celler, etc. Contrriament un valor
igual a la unitat significa que la variaci de temperatures interiors s igual
a la de les exteriors; s com si no hi hagus tancament. Seria el cas duna
tenda de campanya, dun edifici de vidre, etc.
Cal notar que rarament trobarem valors de iguals a un, ja que a causa de
lefecte hivernacle, les temperatures ms baixes se solen mantenir ni que
sigui minimament, a no ser que a ms de tenir uns tancaments amb molt
poca capacitat trmica, existeixin grans corrents daire que arribin a
anullar lesmentat efecte hivernacle.
El valor del coeficient desmortement trmic (
) dun tancament
homogeni determinat pot ser avaluat a travs de la equaci segent:
=e
C e
L
t
on els termes de l'equaci tenen el mateix significat que els assenyalats a

lapartat anterior quan sha avaluat el retard trmic (Rt). El fet de tractarse duna equaci exponencial fa que de cap manera el coeficient sigui
proporcional al gruix L del tancament.
Quan es tracta dun tancament multicapa, format per diferents gruixos de
diferents materials, el clcul del coeficient desmortement trmic s una
mica ms complex. La idea s que cada capa amorteix la capa anterior,
per tant el valor resultant per al conjunt dun tancament de n capes s:
t = 1 2 3 ... n
76
7.9
La temperatura interior dun edifici
Fins ara hem comentat com els tancaments dun edifici regulen la
transmissi de la calor a travs de tres parmetres:
1. Allament trmic
2. Retard trmic
3. Esmortement trmic
Aquests tres parmetres ens donen una idea dall que passa a la
superfcie interior dun tancament, per no del que succeeix a linterior
dun edifici. De fet, el concepte de temperatura interior dun edifici s un
concepte complex.
Si, mitjanant un termmetre, comprovem quina s la temperatura
interior dun edifici, veurem que no s un valor concret. Hi ha moltes
temperatures diferents en funci don fem la mesura: prop del sostre,
prop del terra, prop dun tancament exterior, etc. i tot aix suposant que
no hi hagi radiaci solar directa, ni conveccions molt fortes produdes per
la calefacci, ni ventilaci exterior, ni altres situacions que afectin
directament la temperatura.
Dalguna manera, per, podem assegurar que la temperatura mitjana de
linterior dun edifici va en funci de tres components bsics:
1. la temperatura superficial interior dels tancaments i de les seves
resistncies trmiques superficials,
2. la capacitat trmica de linterior de ledifici,
3. el factor de forma de ledifici
De la temperatura superficial interior dels tancaments i de les resistncies
trmiques superficials, nhem parlat abastament en els apartats anteriors
daquest captol.
Pel que fa a la capacitat trmica de linterior de ledifici haurem de fernos les preguntes segents: Evolucionar igualment la temperatura
interior de dos edificis idntics exteriorment, amb els mateixos
tancaments exteriors per amb uns interiors completament distints? s a
dir, un edifici buit (pavell esportiu, esglsia, magatzem buit, etc.) i un
edifici ple (habitatge, oficines, magatzem ple, etc.) tenen la mateixa
evoluci de la temperatura interior? Doncs, evidentment, no. Aix com les
propietats trmiques dels tancaments afecten la temperatura superficial
interior dels tancaments, les propietats trmiques dels elements interiors
dun edifici afectaran la temperatura mitjana del seu interior. De forma
planera podem dir que com ms gran sigui la capacitat trmica de
linterior de ledifici, ms uniforme (ms petit ser ) es mantindr la
temperatura interior.
77
Finalment, ens queda fer esment del factor de forma (ff) de ledifici.
Aquesta propietat relaciona la pell (els tancaments de ledifici) amb
linterior. s a dir, valora la importncia dels canvis de temperatura que, a
travs de la pell, afectaran tot un volum interior.
Factor de forma (ff):

Quocient entre la superfcie exterior dun edifici i el volum interior del mateix
edifici.
Unitats de mesura: m-1
Si un edifici t un factor de forma molt alt, vol dir que per a un mateix
volum t una gran superfcie de pell per on intercanviar temperatures amb
lexterior, per tant, la variaci de temperatures de linterior ser ms gran
(ms gran ser ) que en un altre edifici amb el mateix volum per amb
una pell mes petita, el que significa un factor de forma inferior.
Sembla obvi que com ms gran sigui aquest factor ms incidncia tenen
els canvis exteriors de temperatura sobre la temperatura interior, ja que hi
ha ms superfcie, proporcionalment parlant, per on repercuteixen aquests
canvis.
Aix doncs, queda clara la dificultat destablir una equaci matemtica
que ens relacioni la temperatura interior dun edifici amb la temperatura
exterior. Existeixen estudis terics i experimentals que proporcionen
frmules aproximades per calcular aquests valors, per queden fora de
labast daquest text. No obstant aix podem establir la relaci de valors
segent:
Ai = ( Ae ff / Qti)
on Ai s lamplitud de lona de temperatures interiors, Ae s lamplitud de
lona de temperatures exteriors, ff s el factor de forma de ledifici i Qti la
capacitat trmica dels elements de linterior de lesmentat edifici.
Semblantment podem valorar el retard trmic o desfasament de les dues
ones trmiques, la de lexterior i la de linterior de ledifici, amb
lequaci:
Rti = ( Rt / Qti)
on Rti s el retard trmic de la temperatura interior respecte a la de
lexterior i Rt s el retard trmic de la cara interior dels tancaments, tal
com sha avaluat en apartats anteriors.
7.10 L'escalfament dels tancaments

L'estudi del comportament trmic dels edificis i el confort de l'interior s
una matria de gran importncia en el desenvolupament d'un projecte
arquitectnic. No obstant aix, moltes vegades, en aquests estudis trmics
78
es negligeix una atenci a la temperatura que poden atnyer els

tancaments sotmesos a la radiaci solar directa i difusa, i a les seves
conseqncies.
s molt difcil saber quina s la temperatura exacta d'un tancament
exposat directament a la radiaci solar, ja que amb el moviment de la
Terra, varia constantment la posici del Sol respecte del tancament. Aix
per un costat, per a ms a ms hem de tenir en compte el procs de
conducci de la calor a travs del propi tancament cap a l'interior.
No obstant aix, si suposem un moment ideal d'equilibri (un estat
estacionari), podem deduir la temperatura mxima a la qual arribaria un
tancament (Tt) en funci de la temperatura de l'aire exterior, (Ta) i de la
radiaci solar total (IS) incident en el tancament (directa i difusa) en
aquest moment determinat.
De forma terica podem calcular lanomenada temperatura sol-aire TSA,
que s aquella temperatura hipottica de laire exterior que provocaria un
escalfament i un flux de calor igual al que provoca la temperatura real de
laire ms la radiaci solar. Aquesta temperatura sol-aire sobt a partir
de la equaci segent:
TSA = Ta + 1/he (IS S - IL)
on he s el coeficient superficial exterior de transmissi de calor dun
tancament, s s labsorbncia mitjana de la superfcie exterior del
tancament, s l'emitncia de la superfcie del tancament i IL s la
radiaci dona llarga (baixa freqncia) emesa per un cos negre a la
temperatura del tancament.
En faanes, el valor de la radiaci dona llarga IL emesa pel tancament pot

negligir-se, ja que s compensada per la radiaci dona llarga emesa pel
terra o pels objectes, edificis, etc. que envolten el tancament. A les
cobertes la situaci real sassembla ms a la terica i no podem
desestimar aquest valor.
79
Una vegada obtinguda aquesta temperatura terica sol-aire, podem fer

lestudi de temperatures superficials dun tancament, coneixent, aix s,
la temperatura interior Ti de ledifici i la K total del tancament. Aix
doncs, la temperatura superficial exterior del tancament Tt ser:
Tt = TSA - (TSA - Ti) ( K / he)
Aquesta temperatura mxima s til, entre altres coses, per calcular la
dilataci trmica dels fulls exteriors de les faanes i cobertes, per calcular
l'entrada de calor per conducci a l'interior d'un edifici, etc.
Cal fer lobservaci que quan la K sigui molt petita (tancaments molt
allants) la temperatura superficial del tancament Tt s prcticament igual
a la temperatura sol-aire TSA, mentre que amb tancaments molt poc
allants (una xapa dalumini) on la K t un valor alt, la temperatura
superficial del tancament ser com a molt de lordre de la mitjana entre la
temperatura sol-aire i la temperatura interior de ledifici.
8 Propietats dels slids amb els fenmens ondulatoris
81
8 Propietats dels slids amb els fenmens

ondulatoris.
8.1
Introducci als fenmens ondulatoris
La majoria de fenmens fsics que interessen l'edificaci, s a dir, que

afecten o sn afectats pels materials i elements de construcci, poden ser
mesurats de forma concreta, i donen normalment un valor precs en
efectuar aquesta mesura. Aix, podem dir que en un moment determinat,
la temperatura de l'aire s de 25C, la pressi atmosfrica s de 1012
mbars, l'empenta del vent s de 75 kg/m, etc.
No obstant aix, existeixen una srie de fenmens fsics que si els
mesurem no obtenim una quantitat concreta o precisa, sin que obtenim
una srie de valors oscillants, ara ms alts, ara ms baixos. Aquestes
variacions, per, no sn aleatries, sin que moltes vegades responen a
una variaci sinusodal o en forma d'ona. s a dir els valors alts i baixos
es van repetint en una cadncia contnua i ms o menys uniforme. A cada
una d'aquestes repeticions l'anomenem cicle, per tant al fenomen
ondulatori tamb se'l pot anomenar fenomen cclic i, parallelament, de
cada cicle, tamb en podem dir ona.
Ats que en la mesura i valoraci d'aquests fenmens interv el temps, s
a dir, el temps que transcorre entre les diferents fases o repeticions del
fenomen, automticament ens apareixen una srie de valors que
relacionen totes aquestes variables:
Perode (T):
Temps de durada dun cicle complet dun fenomen ondulatori.
Invers:
Freqncia.
Unitats de mesura: Segons (s).
Mots relacionats: Peridic, -a (a), periodicitat (f)
Freqncia (f):
Nombre doscillacions per unitat de temps en un fenomen peridic, igual a la
inversa del perode.
Invers:
Perode.
Unitats de mesura: Hz (Hertz = cicle/segon), s-1
Mots relacionats: Freqencial (a), freqencmetre (m)
82
Una altra de les variables que ens interessaran en un fenomen ondulatori

s la diferncia entre el mxim o mnim valor de la variable ondulatria i
el valor mitj, s a dir, la seva amplitud. De vegades podem parlar
d'amplitud doble si volem referir-nos a la diferncia entre els valors
mxim i mnim.
):
Amplitud (
En la propagaci dun fenomen ondulatori, valor mxim que pren la magnitud
variable, objecte del fenomen, en un semiperode.
Unitats de mesura: (les unitats tpiques de la magnitud)
Un altre dels aspectes singulars en l'observaci dels fenmens ondulatoris

s el fet de prendre la mesura determinada (prpia del fenomen) en dos o
ms punts diferenciats. El ms probable s que els valors obtinguts en
cada una d'aquestes mesures, en un mateix instant, siguin diferents.
Tanmateix, si variem la posici dels punts d'observaci, trobarem una
srie de punts que mesuren sempre el mateix valor de la magnitud.
Aquests punts, direm, estan separats un nombre enter de longituds d'ona.
):
Longitud dona (
En un fenomen ondulatori, distncia mnima entre dos punts que es troben en el
mateix estat de variaci.
Unitats de mesura: m, (ngstrom = 10-10 m)
Una vegada definida la longitud d'ona (que mesurem amb unitats de

longitud) i la freqncia (que mesurem en unitats de temps-1), fcilment
podem definir una nova magnitud obtinguda multiplicant les dues
magnituds esmentades: f que anomenarem velocitat de l'ona: v = f
Velocitat (de fase, de lona):
En la propagaci dun fenomen ondulatori, velocitat a la qual es propaguen els
punts que es troben en el mateix estat de pertorbaci.
Unitats de mesura: m/s, km/s
8.2
Fenmens ondulatoris que afecten els edificis
De fenmens ondulatoris a la naturalesa, en podem trobar molts i

diferents. Un dels ms tpics, ja que es pot observar a simple vista, s el
de les ones del mar, el qual ha donat nom a aquest tipus de fenomen. En
aquest cas, la magnitud que mesurem s l'altura del nivell de l'aigua que
varia de forma uniforme en el temps. Aquesta altura de les ones s
l'amplitud doble abans esmentada, la distncia entre les crestes de les
ones s la longitud d'ona, etc.
No obstant aix, no tots aquests fenmens interessen la construcci
arquitectnica, s a dir, els edificis. De fet, podem dir que hi ha noms
tres tipus de fenmens ondulatoris que ens interessen: el so, les
vibracions i les ones electromagntiques (llum, calor, raigs ultraviolats,
etc.). Si b aquests tres fenmens sn molt diferents (lun mesura
variacions en la pressi de l'aire, laltre deformacions dun slid i l'altre
mesura variacions en el camp electromagntic), en certs aspectes tenen un
comportament similar. s per aix que podem fer un estudi general del
83
comportament d'aquests fenmens en els edificis i desprs, quan calgui,

fer un estudi ms particular de cada un d'ells.
8.3
Les ones i els edificis
Quan una ona (l'energia que provoca el fenomen ondulatori) incideix en

un edifici (un objecte o un canvi de medi interposat en el seu
desplaament rectilini) es produeixen una srie de fenmens que poden
ser estudiats de forma genrica i simple amb la teoria segent:
a) Una part de l'energia que porta l'ona travessa l'objecte en qesti (un
tancament d'un edifici, per exemple), creant una nova ona de
caracterstiques iguals a l'altre costat de l'objecte. Aquest fenomen rep el
nom de transmissi. Si la direcci de l'ona generada a l'altre costat no
coincideix amb la prolongaci de la direcci de l'ona incident, sin que hi
ha hagut un canvi en aquesta direcci, diem que s'ha produt un fenomen
de refracci.
Transmissi:
Acci per la qual la superfcie d'un objecte deixa passar, totalment o
parcialment, l'energia d'una ona que hi incideix.
Tipus:
Regular (directa), difusa, dispersa (semidifusa).
Mots relacionats:
transmissivitat (f), transmissor, -a (a), transmetre (v),
transmitncia (f), transmissible (a), transmissibilitat (f)
Refracci:
Moviment de la trajectria d'un raig o d'un front d'una ona quan travessa una
superfcie que limita dos medis diferents.
Mots relacionats: refractar (v), refractiu, -iva (a), refractivitat (f), refractmetre
(m), refractari, -tria (a)
b) Una part de l'energia s reflectida per l'objecte, i crea una nova ona de
caracterstiques similars al mateix costat de l'objecte. Aquest fenomen rep
el nom de reflexi.
Reflexi:
Acci per la qual la superfcie d'un cos fa que l'energia d'una ona que hi
incideix, totalment o parcialment, no hi penetri i se n'allunyi prenent una nova
direcci.
Tipus:
Especular (regular, directa), difusa, dispersa (semidifusa).
Mots relacionats:
reflectncia (f), reflector, -a (a), reflectir (v), reflex (m),
reflexible (a), reflexibilitat (f)
c) Una part de l'energia s absorbida per l'objecte, transformant-se en un

altre tipus d'energia, normalment calorfica, que escalfa, dilata, etc.
l'objecte en qesti. Aquest fenomen rep el nom d'absorci. De vegades
l'energia absorbida per un objecte s capa de transformar-se altra vegada
en ones i ser emeses tant cap a un costat com cap a l'altre de l'objecte.
84
Aquestes ones, per, no tenen perqu ser iguals a les primeres i, de fet, no
ho solen ser mai.
Absorci:
Acci de fer penetrar i retenir dins seu.
Prdua d'intensitat d'un feix de radiacions o d'ones sonores en travessar un
medi absorbent.
Mots relacionats:
absorbir (v), absorbible (a), absorbent (a), absorbilitat (f),
absorcimetre (m), absorbidor, -a (a), absorbncia (f)
Absorbncia:
Valor numric de labsorci que es produeix quan la llum o qualsevol altra
energia radiant travessa un material o un element constructiu.
Tipus:
especfica, mitjana
Com a conclusi d'aquest apartat, cal fer un esment molt notori del fet
que els fenmens de transmissi, reflexi i absorci d'una ona sobre un
objecte (per nosaltres gaireb sempre ser el tancament d'un edifici)
depenen, del material i de les caracterstiques fsiques de l'objecte, per
tamb de la longitud d'ona incident (o de la freqncia, que s la seva
inversa). Aix t una importncia capital, tal com veurem ms endavant,
ja que tant el so perceptible per l'oda humana com les diferent ones
electromagntiques que ens arriben de l'espai exterior, per sobretot del
sol, estan formats per un conjunt molt divers i ampli d'ones de diferent
longitud.
8.4
El so i els materials i elements de construcci
La variaci de la pressi i densitat de l'aire (tamb podria tractar-se d'un

altre fluid o d'un slid) produda de forma ondulatria, s a dir una
vibraci, pot ser percebuda pels rgans auditius dels animals si es
produeix en una freqncia i intensitat adequada. De fet no tots els
animals sn sensibles a les mateixes freqncies del so. De tots s ben
sabut que n'hi ha que utilitzen ultrasons per comunicar-se o b per
desplaar-se (ratapinyades, dofins, etc.)
L'sser hum s capa de percebre, en condicions ptimes d'oda, sons de
freqncies compreses entre els 20 Hz i els 15 kHz aproximadament, la
freqncia de mxima sensibilitat se situa al voltant dels 2 kHz. A mesura
que augmenta l'envelliment de les persones, aquests valors es redueixen
sensiblement. No cal dir que per percebre un determinat so cal, a ms a
ms de tenir un freqncia determinada, que aquest tingui una intensitat
(una amplitud) adequada.
8.5
L'allament acstic
Quan una ona sonora arriba a un tancament d'un edifici, en funci de la

seva longitud d'ona i de les caracterstiques fsiques del tancament, part
d'aquesta ona travessa el tancament a causa del fenomen de transmissi.
85
Si l'energia de l'ona transmesa s petita comparada amb l'energia de l'ona

incident, direm que el tancament s un bon allament acstic (si ms no
en aquesta freqncia). Per entendre per qu un determinat tancament s
o no un bon allament acstic cal fer una reflexi sobre aquest fenomen
de transmissi del so.
L'energia de l'ona acstica (variaci de la pressi de l'aire) en arribar a un
tancament d'un edifici provoca la seva vibraci, s a dir transforma part
d'aquesta energia en energia mecnica que mou el tancament.
Automticament, aquest moviment provoca un canvi de pressi en l'aire
que hi ha a l'altre costat del tancament, s a dir, provoca l'aparici d'una
altra ona sonora de la mateixa freqncia que la incident.
Allament acstic (R):
Diferncia entre el nivell de pressi acstica del local on es produeix el so i el
del local on es rep.
Unitats de mesura: dB (decibels),
dBA (decibels de l'escala ponderada)
Tipus:
a) D'un element constructiu determinat.
b) Brut entre dos locals.
c) Normalitzat entre dos locals (es t en compte la
reverberaci del local receptor).
Si aquest s el fenomen, s fcil d'entendre que com ms pesi el

tancament ms costar de moure'l i, per tant, menor ser la intensitat de
l'ona transmesa. En tancaments homogenis, s a dir, d'un sol material,
s'han fet estudis terics i emprics del procs descrit abans que
condueixen a l'anomenada llei de massa. Aquesta llei estableix que la
reducci de la intensitat acstica a travs d'un determinat element s
funci del quadrat del producte de la massa unitria per la freqncia del
so aeri considerat.
a (f M)
equaci que expressada en decibels es transforma en
a 10 log (f M)
de la qual cosa podem deduir que, per a una determinada freqncia,
l'allament acstic augmenta 6 dB quan es dobla la massa del tancament.
El mateix succeeix si mantenim la massa per doblem la freqncia del
so. Aquests sn, per, valors terics. L'assaig fet sobre diferents solucions
constructives dna valors que sovint no es corresponen en absolut a la llei
de massa. De fet, molts assaigs donen un valor experimental de 4 dB
enlloc dels 6 dB terics. Depn, entre daltres coses del gruix o de la
massa del tancament sobre el qual fem lexperiment.
86
Allament acstic
Tipus de paret
Mur de "gero" 1
Mur de ma masss 1
Mur de ma silicocalcari 1
Mur de bloc de formig 1
Mur de formig armat

1
gruix
cm
14
29
14
29
11'5
24
14
19
29
14
20
30
massa
kg/m
250
460
286
532
252
484
225
270
370
350
500
750
Allament
dBA
46
56
48
58
46
56
44
47
52
51
57
63
Superfcies referides (arrebossades, enguixades, etc.) per ambds costats.
Cal fixar-se, per, en dues dades que han estat esmentades: so aeri i
homogeni. Si es tracta d'un so d'impacte o una vibraci, s possible que
siguin ms importants altres factors com la flexibilitat de la superfcie del
tancament o la seva porositat, etc., que no la seva massa. Per tant, en un
cas aix s'hauria de posar atenci a tots aquells aspectes que afecten la
producci i la transmissi de l'impacte o vibraci.
Aix mateix, quan un tancament no s homogeni (o monocapa), el procs
de transmissi del so a travs seu es complica bastant, ja que entren en
funcionament els mecanismes d'absorci entre capa i capa, de manera que
un tancament multicapa ben dissenyat pot ser molt ms bon allant acstic
que no un monocapa de molta ms massa.
8.6
L'allament a les vibracions. El soroll d'impacte
Fins ara hem considerat el fenomen de transmissi d'un so a travs de

l'aire o d'un element constructiu. Tanmateix, hi ha la possibilitat que el so
es generi sobre un slid a travs d'un cop o d'un impacte. Aquest impacte
fa vibrar l'element slid i automticament es crea un so ms alt pel costat
on s'ha produt l'impacte i ms baix per l'altre costat. En aquest tipus de
so, anomenat soroll d'impacte, el que es tracta s d'absorbir l'energia de
la vibraci per tal d'evitar que el so es propagui a l'altre costat.
La soluci ms efectiva consisteix a collocar una capa elstica que a
travs de la seva deformaci dissipi el mxim d'energia. Aquesta capa
elstica s ms efica si es pot collocar superficialment al costat on es
produeix el cop o impacte. Si no s possible, se situar a l'interior del
tancament, formant un element sandvitx o multicapa que, en el cas de
particions horitzontals, rep el nom de paviment flotant.
Nivell de soroll dimpacte normalitzat (LN):
Nivell de so produt per la mquina dimpactes que es descriu a la norma UNE
74-040-84, en el local situat a laltre costat.
Unitats de mesura:
dB (decibels)
87
La capacitat d'allament al soroll d'impacte dun tancament (normalment

horitzontal) no mesura la resistncia al pas de l'energia sonora (tal com es
fa amb el so aeri), sin el nivell de soroll perceptible a laltre costat del
tancament analitzat quan s'hi produeix un impacte (segons normativa). Si
no es disposa de resultats de laboratori, es pot considerar que el nivell de
soroll dimpacte normalitzat (LN) dun tancament s igual a
LN = 135 - R (dBA)
s a dir, com ms alt s el valor LN menys alla, i viceversa. Ara b, si
aquest tancament disposa dalguna capa elstica, lallament millora, s a
dir, el valor LN disminueix.
Millora de lallament al soroll dimpacte (NBE-CA-88)
dBA
Paviments
2
Plstic (PVC, vinlic, etc.)
6
Flotant de formig sobre feltre
7
Plstic sobre suro
8
Plstic sobre feltre
10
Parquet sobre suro
11
Plstic sobre espuma
15
Flotant de formig sobre fibra mineral
18
Flotant de formig sobre plaques elastificades de poliestir expandit
16
Moqueta
18
Flotant de parquet
20
Moqueta sobre feltre
22
Moqueta sobre espuma
Sostres
10
Cel ras flotant
8.7
El condicionament acstic.
Entenem per condicionament acstic totes aquelles disposicions

constructives o projectuals, fruit d'estudis terics o prctics, que
aconsegueixen que el so perceptible en un determinat lloc (normalment
en un local o en una sala d'un edifici) ho sigui de la forma ms
confortable per a les persones. s a dir, que sigui clar, sense
interferncies d'altres sons (un bon allament), sense interferncies del
mateix so (no hi hagi eco) i amb una intensitat adequada (ni massa fort ni
massa fluix). Podrem parlar, encara, de qualitats ms fines del so, com
per exemple l'equalitzaci o la direccionalitat, per aquests estudis
sortirien fora de l'mbit d'aquest text.
Abans hem estudiat el tema de la transmissi de les ones sonores i de
l'allament acstic. Per tant si volem estudiar el condicionament acstic
d'un local, ens cal tractar el tema de la reflexi acstica.
Quan una ona incideix sobre un tancament i n's reflectida, produeix
sobre les persones un fenomen particular, que anomenem eco o
reverberaci, que consisteix a sentir un mateix so dues o ms vegades
88
(cada vegada en menor intensitat) pel fet que una mateixa ona ens arriba
de forma directa, reflectida per un tancament, per un altre tancament, etc.
Temps de reverberaci:
1. Temps en qu hom continua sentint un so, una vegada sentit aquest so de
forma directa des del lloc on s'ha produt, a causa de la reflexi d'aquest so en
les diferents parets que tanquen el local.
2. (NBE-CA-88) Temps en el qual la pressi acstica es redueix a la millsima
part del seu valor inicial (temps que tarda a reduir-se el nivell de pressi en 60
dB) una vegada finalitzada l'emissi de la font sonora. En general s funci de
la freqncia. Pot calcular-se amb una certa aproximaci mitjanant la segent
expressi:
T = 0'163 V / A
on
V s el volum del local en m
A l'absorci del local en m = S (Superfcie coeficient d'absorci)
Unitats de mesura: s (segons)
No obstant aix, si el temps de reverberaci d'un local s molt alt, no

tan sols pot provocar una audici no confortable dels sons sin que, a ms
a ms, moltes vegades s la causa de calgui apujar la intensitat del mateix
so (o dels sons, si es tracta d'una sala on hi ha diverses fonts sonores).
Aquest augment provoca una situaci incontrolable ja que en apujar la
intensitat, augmenta el temps de reverberaci i es repeteix el procs des
del comenament.
NBE-CA-88
Tipus
d'edifici
Residencial
Administratiu
i oficines
Sanitari
Docent
Local
Sales, dormitoris i serveis
Zones comunes
Despatxos professionals
i oficines
Zones comunes
Zones d'estar
Zones comunes
Dormitoris
Aules, sales de lectura
Zones comunes
Temps de reverberaci
recomanat (en segons)
1
1,5
1
1,5
0,8 T 1,5
1,5 T 2
1
0,8 T 1,5
1,5
Aix doncs, no ha destranyar que la forma ms corrent de controlar el

condicionament acstic d'un local sigui a travs del control de l'absorci
acstica dels seus tancaments. De forma simple, per molt aproximada a
la realitat, podem dir que l'absorci d'un tancament d'un edifici depn,
prcticament, noms del material i de la textura de la seva superfcie. Els
materials ms durs i amb una textura llisa tendeixen a produir molta
reflexi sonora i per tant ajuden a augmentar el temps de reverberaci
d'una sala. Per contra, els materials tous i amb textures rugoses i,
sobretot, poroses (porus oberts) tendeixen a reduir la reflexi i,
conseqentment, el temps de reverberaci.
89
Coeficient dabsorci acstica (

):
s la relaci entre lenergia acstica absorbida per un material i lenergia
acstica incident sobre lesmentat material, per unitat de superfcie. Depn de
la freqncia.
Unitats de mesura:
Unitari, %
La mesura de labsorci o de la reflexi (sn valors complementaris) d'un

tancament es fa a travs del coeficient d'absorci de la capa superficial.
Aquest coeficient varia, s clar, entre zero i la unitat. Zero significaria
una absorci nulla o una reflexi total, mentre que la unitat representaria
el contrari. Cal recordar que, com la majoria de propietats acstiques dels
materials i elements constructius, l'absorci i la reflexi acstica depenen
de la freqncia de l'ona incident (amb la majoria de materials, per no
amb tots, l'absorci augmenta amb la freqncia).
De vegades, aquests valors dabsorci ens vnen donats en forma global
per a un objecte sencer, s a dir, tenint en compte la superfcie de
l'element o objecte en qesti. Parlem, llavors, drea dabsorci
equivalent, que s el resultat de multiplicar la superfcie dun element
constructiu pel seu coeficient dabsorci.
A=S
(m)
Coeficients d'absorci (
) 1
freqncia en Hz
Revestiments
125
250
500
1000
2000
Formig lliscat o pintat
0,01
0,01
0,01
0,02
0,05
Paret d'obra vista(o pintada)
0,03
0,04
0,04
0,05
0,05
Paret de bloc de morter rugs 0,30
0,45
0,30
0,25
0,40
Paret de bloc de morter pintat 0,10
0,09
0,08
0,09
0,10
Arrebossat molt rugs
0,08
0,09
0,10
0,18
0,50
Enguixat
0,01
0,01
0,02
0,03
0,0
Fusta envernissada
0,10
0,11
0,10
0,09
0,08
Plaques acstiques (mxim)
0,41
0,50
0,94
0,86
0,82
Plaques acstiques (mnim)
0,09
0,24
0,60
0,29
0,55
Poliestir expandit
0,30
0,45
0,60
0,42
0,40
Fibra de vidre
0,35
0,54
0,72
0,79
0,7
Suro (o aglomerat de suro)
0,12
0,28
0,85
0,82
0,72
Vellut frunzit
0,14
0,35
0,55
0,72
0,70
Vidres petits (portes)
0,35
0,25
0,18
0,12
0,07
Grans plafons de vidre
0,18
0,06
0,04
0,03
0,02
Cortines de cot
0,10
0,20
0,40
0,50
0,65
Aigua duna piscina
0,01
0,01
0,01
0,015
0,025
Finestra oberta
1,00
1,00
1,00
1,00
1,00
Paviments
Terratzo.
0,01
0,01
0,01
0,02
0,02
Marbre, granit.
0,01
0,01
0,01
0,02
0,03
Rajoles plstiques encolades
0,02
0,02
0,04
0,03
0,02
Parquet encolat
0,04
0,04
0,07
0,07
0,07
Parquet sobre llates
0,20
0,15
0,12
0,10
0,08
Moqueta
0,05
0,10
0,25
0,40
0,60
Moqueta sobre feltre
0,10
0,20
0,50
0,60
0,80
1
La majoria d'aquests valors provenen d'assaigs no normalitzats, per la qual cosa
podem trobar valors diferents segons la font d'informaci.
90
Absorci acstica (
):
s la magnitud que quantifica lenergia extreta del camp acstic quan lona
sonora travessa un medi determinat o amb el xoc de lesmentada ona amb les
superfcies lmits del recinte. Depn de la freqncia.
Unitats de mesura:
m
rea d'absorci equivalent

Objecte
Persona asseguda
Butaca entapissada de plstic
Butaca entapissada de vellut
8.8
125
0,20
0,15
0,15
250
0,36
0,40
0,20
m
500
0,45
0,40
0,30
1000
0,50
0,40
0,40
2000
0,5
0,30
0,50
Les ones electromagntiques
Lunivers est format per una multitud dastres la majoria dels quals es
troben a unes temperatures molt elevades (milers de graus). A aquesta
temperatura els astres emeten radiacions electromagntiques en totes les
direccions i en una gamma de longituds dona (freqncies) amplssima.
No cal dir que el sol no ns una excepci i per tant, com lestrella ms
propera que s, s la principal responsable de les radiacions
electromagntiques que rep la terra i, per consegent, els edificis.
Quan aquesta radiaci arriba a la Terra, s reflectida, absorbida,
transmesa a travs de latmosfera, filtrada per les diferents capes que
troba: oz, aire, CO2, etc., i finalment incideix sobre els tancaments
exteriors dels edificis. Ja hem comentat que no tota la radiaci t el
mateix comportament en aquests processos, ja que dacord amb la seva
longitud dona, ens trobem que noms certa part de lespectre incideix
sobre els edificis de forma significativa.
Duna manera simplista podem assegurar que, des del punt de vista de la
tecnologia arquitectnica, noms ens interessen les radiacions segents:
Radiaci ultraviolada: Afecta a la durabilitat de molts materials.
Radiaci visible:
Perceptible a travs de la vista.
Radiaci infraroja:
Mxima aportaci de calor.
Pel que fa als altres tipus de radiaci, no est clara la seva influncia
sobre les edificacions ni sobre les persones, per s obvi que aquesta
influncia existeix i no sempre s positiva, ms aviat el contrari. Cal
doncs deixar un apartat obert, en aquest sentit, per tal danar comprovant
levoluci de la cincia i la tecnologia en aquests camps.
8.9
Comportament dels edificis amb les ones electromagntiques
En el nostre entorn, tots els objectes estan sotmesos a la influncia de les

ones electromagntiques produdes per la radiaci solar. Aquestes ones
viatgen a travs de l'espai amb un espectre de freqncies molt ampli, a la
91
velocitat de la llum ja coneguda de 300.000 km/s (de fet la llum s

considerada un tipus de radiaci electromagntica).
Radiaci:
Emissi i transferncia denergia en forma dones electromagntiques o
partcules.
Mots relacionats: radiador (m), radiar (v), radiant (a),
radincia (f), irradiar (v), irradiaci
(f)
Quan una ona electromagntica incideix en un edifici i xoca amb els seus
tancaments, una part de l'energia de l'ona s absorbida pel tancament,
transformant-se en calor i augmentant-li la temperatura, una altra part s
reflectida, amb una ona de caracterstiques similars, i la part restant s
transmesa cap a l'interior, tamb en forma d'ona igual a la incident.
Emissi:
Producci en un punt donat i transmissi a l'espai d'ones electromagntiques,
de partcules elementals, de calor (cos negre), de vibracions mecniques (so) i
gasoses.
Mots relacionats: emissor (m), emetre (v), emitncia (f), emissivitat (f),
ems -a (a)
Radiacions electromagntiques
Tipus de radiaci
Freqncia
Hz
Raigs gamma
> 1018
Raigs X
1016 a 1020
Raigs ultraviolats
7'5.1014 a 1017
Raigs visibles
4.1014 a 7'5.1014
Lila
7.1014
Blau
6'3.1014
Verd
5'7.1014
Groc
5'2.1014
Taronja
4'6.1014
Roig
4.1014
Raigs infraroigs
1012 a 4.1014
Microones
1011 a 1012
Radar
109 a 1011
Televisi (UHF, VHF) 107 a 109
Radio FM
108 a 109
Radio AM
103 a 108
Ones hertzianes
<3.104
Corrent altern
50 a 60
Longitud dona
m
< 10-10
10-9 a 10-12
4.10-7 a 10-9
7'5.10-7 a 4.10-7
4,25.10-7
4'75.10-7
5'25.10-7
5'75.10-7
6'5.10-7
7.10-7
10-4 a 7'5.10-7
10-3 a 10-4
10-1 a 10-3
10 a 10-1
1 a 10-1
1 a 105
104
5.106 a 6.106
Ats que molts tancaments sn heterogenis en superfcie (parts opaques i

obertures) o en gruix (tancaments multicapa) cal estudiar aquests
fenmens de reflexi, absorci i transmissi separadament per cada zona
del tancament, per cada capa i per cada freqncia. s obvi que la
transmissi ser molt alta en els envidraments de les obertures, mentre
que en un tancament pintat de blanc el que ser molt gran s la reflexi i,
finalment, tindrem una gran absorci en un tancament pintat de negre .
92
Com que aquests fenmens no sn iguals amb totes les freqncies, de

forma genrica (poc exacta, s clar) podem dir que les radiacions d'ona
curta presenten un valor alt de transmissi, mentre que les d'ona llarga
provoquen una major absorci i reflexi. La facilitat d'emetre radiacions
d'ona curta est en funci de la temperatura del cos emissor, la qual sol
ser molt alta, mentre que a temperatures baixes es produeix una emissi
de radiaci en ona ms llarga (infraroja).
A ms a ms, no tots els objectes, a una mateixa temperatura, tenen el

mateix poder d'emissi, la mateixa emissivitat, sin que depn de cada
material i, de vegades, de la textura de la seva superfcie.
Tot aix ens condueix a la conclusi que el comportament dels edificis
davant la radiaci solar (i altres ones electromagntiques) s un fenomen
complicat, que depn tant del tipus de radiaci com de les propietats
particulars del materials que formen els tancaments.
9 Propietats aparents dels slids
93
9 Propietats aparents dels slids.
9.1
Propietats aparents
Fins aqu shan estudiat una srie de propietats dels materials i elements
de construcci (siguin slids, granulars, lquids, etc.) que podrem
considerar amb el qualificatiu de tcniques, ja que no sn, normalment,
enteses ni interessants per la gent del carrer.
No obstant aix, sense utilitzar aquells adjectius ms tcnics, qualsevol
persona s capa de descriure les propietats dun material o element
constructiu basant-se, noms, amb la percepci dels seus sentits
corporals.
Aquest tipus de propietats, que sn apercebudes pel tacte, per la vista, per
loda, per lolfacte i fins i tot pel gust, les anomenarem propietats
aparents. De vegades es fa una altra classificaci daquestes propietats,
anomenades propietats organolptiques, que engloba noms aquelles
que sn apercebudes pel tacte, el gust i lolfacte, per aquesta s ms una
qesti semntica que no tcnica.
Tanmateix, cal entendre que aquestes propietats, pel fet de ser
apercebudes pels sentits, no vol dir, ni molt menys, que no puguin ser
avaluades de forma rigorosa i cientfica mitjanant assaigs.
9.2
Lolor, el gust i el so
Entre les propietats aparents, aquelles que sn percebudes per lolfacte, el

gust i loda sn les menys tils en construcci. La ms interessant,
potser, s lolor, i ms de forma indirecta que no pas directa. s a dir,
lolor de certs materials de construcci pot fer-se present durant la
fabricaci, collocaci, s, etc. Aquesta olor, a ms de ser caracterstica
del material, pot ser lindicador de cert perill ja que, moltes vegades, s
deguda a productes voltils que tenen un provat grau de toxicitat. Entre
aquests materials trobem la majoria de pintures, vernissos i elements que
inclouen dissolvents en la seva composici.
Quant al gust, cal dir que, segurament, s el sentit menys utilitzat en la
valoraci de les propietats dels materials de construcci. No s que els
materials o elements constructius no tinguin mai gust, (cosa certa moltes
vegades), sin que en cas de tenir-ne hi ha el perill que sigui txic, per
94
aquest motiu s millor no utilitzar aquest sentit si no sest molt segur de

la innocutat del producte analitzat.
Prcticament el mateix podrem dir del so i del sentit de loda. El
materials i elements constructius per si sols no produeixen cap so. Ara b,
quan sn afectats per cert tipus denergia (un cop, el vent, vibracions,
etc.) poden generar algun so, tenen una sonoritat. Aix, per exemple, una
forma de distingir entre una placa de metacrilat o un vidre pot ser a partir
de la valoraci del so produt en donar uns copets amb els nusos dels dits.
Trobarem segur altres exemples tant o ms vlids.
9.3
El tacte
El tacte s, certament, un sentit molt utilitzat en la valoraci i percepci

de les propietats aparents dels materials i elements constructius. En passar
la m (una de les parts del cos ms utilitzades pel tacte) per sobre un
determinat cos apreciem un seguit de qualitats de la seva superfcie.
Parlem de la textura dun material o element.
Textura:
Aspecte perceptiu visual, tctil, etc., dun cos o d'una substncia per la manera
com nestan disposades les partcules.
Normalment, la sensaci ms fcil de descriure s aquella que ens

determina el grau de rugositat. Aquesta s una propietat molt important
dels elements constructius perqu va lligada a moltes altres. La rugositat
sol ser directament proporcional a labsorci acstica i lluminosa, dna
qualitats antilliscants als paviments, sembruta ms fcilment i costa ms
de netejar, pot produir ferides si hi ha un fregament fort de la pell sobre la
superfcie, etc.
Rugositat:
Qualitat de la superfcie dun cos que presenta petites prominncies, solcs,
porus oberts, etc.
(Antnim:
polidesa)
Mots relacionats: rugs, -a (a)
La rugositat dun material s deguda al gruix de les partcules que el

formen i que es fan aparents a la superfcie. No obstant aix, hi ha
materials que sn susceptibles de ser tractats adequadament i adquirir una
superfcie llisa, s a dir es poden polir. La polidesa dun element
constructiu li atorga unes propietats contrries a les que hem esmentat en
el cas de la rugositat. El material aconsegueix un grau de brillantor que li
augmenta la reflexi lluminosa i sonora, es torna lliscant, no sembruta,
es fcil de netejar, etc.
95
Polidesa:
Qualitat de la superfcie dun cos que presenta una textura llisa i lluent.
(Antnim:
rugositat)
Mots relacionats: polir (v), polidor, -a (a), polit, -ida (a)
Amb el tacte tamb podem valorar altres propietats que, de forma

habitual, no anomenarem propietats aparents. Un exemple tpic s la
capacitat de conducci trmica dun material. De forma vulgar hom parla
de materials clids (suro, moqueta, ...) o materials freds (marbre, acer,
...) per la sensaci que sobt en tocar aquests materials amb les mans o
amb els peus descalos a una temperatura ambient normal (menys de 30
C). Com que el cos hum es troba a una temperatura al voltant del 37 C,
en tocar un cos de menys temperatura perd calor a travs daquest
contacte per conducci. Aquesta prdua, i per tant aquesta sensaci, s
ms gran quan ms alt sigui el coeficient de conducci trmica del
material. Tanmateix, aquesta definici de material fred o clid s molt
poc cientfica ja que, si la temperatura del cos que toquem fos superior als
37 C, la sensaci seria inversa i anomenarem materials clids als que
abans havem qualificat de freds, i viceversa.
Altres propietats, no considerades aparents, que podem valorar amb el
tacte sn la densitat, la duresa, la resistncia mecnica, etc.
9.4
La vista
Finalment, tractarem el sentit ms utilitzat en descriure moltes de les

propietats aparents dels materials i elements constructius. Es tracta de la
vista. La primera propietat que ens aporta la vista s la forma del cos.
Normalment la forma dun cos presenta dos lligams molt clars en
larquitectura: lesttic i el funcional. El primer sescapa del propsit
daquest text. El segon, en canvi, va lligat a algunes de les altres
propietats analitzades en aquest captol i en d'altres, per normalment
aquestes propietats sestudien des daltres punts de vista ms que des de
la forma. Hi ha, per, casos en qu aquesta forma dun element
constructiu pot ser determinant en alguna propietat, pensem sin com
afecta la sonoritat dun local una superfcie cncava o convexa, com es
produeix vinclament dun element sotms a compressi en funci de la
seva esveltesa, etc.
A banda de la forma, la propietat segent que ens aporta la vista s el
color de lobjecte o el cos. Aquesta propietat, tan elemental des dun punt
de vista quotidi, n'engloba unes altres que caldr considerar.
Color:
Qualitat dels fenmens visuals que depn de lefecte distint que produeixen
sobre la retina les llums de diferent longitud dona.
Unitats de mesura:
Hz. (tamb amb noms propis: blau, groc, etc.)
Mots relacionats:
coloraci (f), colorant (a) (m), colorar (v),
colormetre (m), colorimetria (f)
De la definici de color podem deduir que aquesta propietat, apercebuda

per la retina dels ulls, va lligada totalment als fenmens ondulatoris,
96
especialment a les ones electromagntiques, estudiades en el captol

anterior. Aquestes ones, provinents dun cos i amb una freqncia situada
dins la gamma visible (4.1014 a 7'5.1014 Hz), poden tenir dos orgens ben
diferenciats: emissi i reflexi.
9.5
El color dels objectes
Tots els cossos, a causa de la calor interna (temperatura superior a 0 K),

emeten per radiaci una part daquesta energia en forma dones
electromagntiques. Normalment aquesta radiaci es fa en diferents
longituds dona (diferent freqncia) i crea un determinat espectre. A
temperatures baixes (les de la superfcie de la Terra, per exemple)
lespectre de la radiaci inclou ones amb una freqncia molt baixa que
sn totalment imperceptibles per la vista. Aquests objectes no poden ser
vistos en la foscor. A mesura que naugmentem la temperatura (pensem
en una barra de ferro a la forja) augmenta la freqncia de les ones
emeses pel cos i, a poc a poc, el material adquireix un color que
comenant pel vermell fosc, passa pel vermell, taronja, groc, i blanc
blavs. Aquests colors sn propis del cos i poden ser apercebuts
perfectament en la foscor.
s el cas del Sol, lespectre de la radiaci solar s amplssim (dels raigs
gamma fins a ones hertzianes), per des del punt de vista del color noms
ens fixarem en aquells raigs visibles citats anteriorment. Aquesta radiaci
visible, que globalment la retina dels ulls laprecia de color blanc, s una
barreja no homognia de diferents longituds dona que, separades
convenientment (arc de Sant Mart), ens permeten dapreciar, sense
soluci de continutat, els colors violat, blau, verd, groc, taronja i vermell.
Quan aquesta radiaci afecta un cos (com ja hem estudiat), part della s
reflectida. Ara b, sabem que la majoria de les propietats que afecten les
ones electromagntiques estan en funci de la seva freqncia i,
efectivament, aix passa amb els raigs visibles. s aix que, en funci de
lestructura interna molecular dun cos, certes longituds dona son
reflectides mentre que daltres sn absorbides. Aix fa que la radiaci
que ens arriba a la retina dels ulls, provinent dun cos per reflexi, tingui
un espectre molt diferent al de la radiaci incident sobre aquest cos.
Si un cos absorbeix totes les freqncies menys aquelles que es troben al
voltant dels 57.1014 (verd), nosaltres el veurem de color verd, ja que
aquesta s lnica freqncia que apercebem. Aquest mateix objecte
verd, si lobservssim en un laboratori fotogrfic on noms hi hagus
llum vermella (4.1014 Hz) el veurem negre, ja que absorbiria la
radiaci vermella i no en reflectiria cap. Aquest fenomen s un exemple
molt extrem, per quan parlem de llum artificial pren una gran
importncia. La majoria de fonts lluminoses artificials tenen un espectre
de radiaci visible molt diferent al del sol i, a ms a ms, discontinu
(falten certes freqncies incloses en la gamma dels raigs visibles). Quan
observem un objecte sota aquesta llum podem apreciar colors diferents
que els que apreciarem a la llum del sol. Aquesta s lexplicaci daquell
97
fet tan tpic de sortir al carrer per comprovar el color dun teixit, duna
roba, etc. que ens ha agradat a dins la botiga.
9.6
La brillantor
Els objectes, com acabem de dir, en funci de la seva estructura interna

molecular seleccionen quines freqncies sn absorbides i quines sn
reflectides. s a dir, tenen una resposta qualitativa quant a la reflexi. Ara
b, en funci de la textura de la superfcie (rugositat, polidesa, etc.), tenen
tamb un resposta quantitativa (de la radiaci incident, una part s
absorbida no pel cos sin per la superfcie). El mateix podem dir del color
propi, s a dir, del que emet un cos; pot fer-ho amb molta energia o amb
poca energia, sempre sense modificar-ne lespectre de la radiaci.
Brillantor:
Qualitat dun cos que escampa una llum viva i trmula, prpia o reflectida.
(Antnim:
qualitat de mat)
Sinnim:
Llussor, brill, lluentor.
Mots relacionats: brillant (a), brillar (v), lluir (v), lluent, -a (a), setinat -ada (a)
Un objecte pot ser verd molt llumins o verd molt apagat. Direm llavors
que es tracta d'un objecte brillant, lluent o setinat o d'un objecte mat.
Quan la superfcie del cos s polida i brillant en extrem, podem parlar de
superfcies especulars, que produeixen una reflexi directa, com s el cas
d'un mirall.
Valors orientatius del coeficient de reflexi (Cr) de la llum de diferents

colors
Color
Cr
blanc (en general)
0,7 - 0,8
superfcie acabada de blanquejar
0,85 - 0,9
marbre blanc
0,5 - 0,6
gris clar
0,3 - 0,5
groc, taronja i vermell clar
0,5 - 0,7
vermell fosc, blau viu
0,3
verd clar
0,5
gris fosc, blau fosc, verd fosc
0,1 - 0,3
negre brillant
0,15 - 0,2
negre mat
0 - 0,1
Nota: Els valors superiors a 0,7 exigeixen superfcies molt
poc rugoses
9.7
La transmissi de la llum
En estudiar el color dels objectes hem parlat dels fenmens demissi i

reflexi (bviament tamb de labsorci). Queda, per, un altre fenomen
molt important a ser estudiat: el comportament dels materials i elements
constructius davant la radiaci que els vol travessar.
Quan una radiaci troba en el seu trajecte un cos, en funci de la seva
longitud d'ona o freqncia, part de l'energia travessa aquest cos. Aquest
98
fenomen t un relleu especial quan es tracta de radiacions visibles, ja que

aix ens permet veure a travs dels objectes. El vidre pla d'una finestra
n's segurament l'exemple ms paradigmtic. Diem que aquest cos o
material s transparent.
Transparncia:
1. Qualitat del material o element constructiu que deixa passar la llum de
manera que es poden veure distintament els objecte a travs seu.
2. Que deixa passar, sense absorci, certs tipus de radiacions o feixos de
partcules.
(Antnim:
Opacitat)
Mots relacionats: transparent (a), transparentar (v), transparentment (adv)
Si la transparncia s un mot ms general, des del punt de vista tcnic

s'utilitza una propietat anomenada factor de transmissi lluminosa que
s'aplica, sobretot, als vidres i altres elements similars, i t un valor
numric molt ms precs.
Factor de transmissi lluminosa (TL) :
Relaci entre el flux llumins transms i el flux llumins incident.
De vegades, per, a causa d'imperfeccions interiors o superficials d'aquest

vidre o material transparent, podem veure a travs la claror de la llum,
fins i tot certes formes, per no arribem a distingir els contorns ni els
perfils de les coses. En aquest cas, diem que es tracta d'un material o
objecte translcid. Existeixen una srie de materials naturals que sn
ms o menys translcids: l' alabastre, roques cristallitzades, etc. per en
construcci utilitzem sobretot vidres tractats (glaats, gravats, amb
rugositats o rentats amb cid fluorhdric) o plstics glaats (metacrilat o
policarbonat).
Translucidesa:
Qualitat del material o element constructiu que deixa passar la llum per no
veure distintament els objecte a travs seu.
Mots relacionats: translcid, -a (a), transluciditat, translucidesa (f)
Certs emmotllats de vidre, en forma de blocs ms o menys prismtics,

donen tamb una qualitat de translucidesa molt apreciada. Tanmateix,
quan el que es tracta de mesurar s la capacitat d'un material o element
constructiu a no deixar passar la llum, valorem la propietat contrria a la
transparncia, que anomenem opacitat. Aquesta s una propietat tpica
dels tancaments dels edificis, quan no volem que la llum de l'exterior
penetri a l'interior, o de certs locals: laboratori de fotografia, sala
cinematogrfica, etc.
Opacitat:
Qualitat del material o element constructiu que no deixa passar la llum a travs
seu.
(Antnim:
Transparncia)
Mots relacionats: opac, -a (a), opacament (adv)
99
La transparncia i l'opacitat, per, no fan referncia exclusivament al pas

de la llum (radiaci visible) sin a qualsevol tipus de radiaci. Aix
doncs, podem dir que una fusta s transparent als raigs X i que el plom hi
s opac.
9.8
La temperatura dels elements constructius
s molt difcil saber quina s la temperatura exacta d'un objecte exposat

directament a la radiaci solar, per podem assegurar que depn,
principalment, de tres parmetres: la temperatura de laire que lenvolta
(intercanvi de calor per conducci i per convecci), de la radiaci que rep
(directa i difusa) i de la radiaci que emet (dona llarga).
En aquest sentit, les propietats dels materials que formen part dels
elements constructius, i que determinen aquest valor sn: el coeficient de
) del material, labsorbncia mitjana (s) i
conductivitat trmica (
lemissivitat ()de la superfcie exterior de lelement constructiu en
qesti.
s important fixar-se amb la importncia del terme superfcie exterior,
ja que una simple pintura dun element constructiu afecta totalment els
valors de s i de lelement, mentre que el valor de la conducci trmica
daquest element no rep prcticament cap variaci.
s):
Absorbncia mitjana (
Relaci entre la radiaci absorbida per un material o element constructiu (no
transmesa ni reflectida) i radiaci total incident sobre aquest material o
element constructiu.
Emissivitat ():
Poder major o menor d'emissi.
Relaci entre el poder emissiu total d'un cos i el poder emissiu total d'un cos
negre perfecte a la mateixa temperatura.
9.9
L'efecte hivernacle
Una consideraci serena del processos de transmissi, absorci i reflexi

de les ones electromagntiques sobre els edificis (i sobre el planeta Terra)
ens duran a comprendre qu s el tan anomenat efecte hivernacle. El seu
nom prov del fet que s en les construccions anomenades hivernacles
(grans cobertes i parets de vidre on generalment es cultiven plantes en
condicions ms favorables que a la intemprie) on es produeix
principalment aquest efecte.
100
Valors orientatius de l'absorbncia mitjana s a

la radiaci solar i de lemissivitat a l'infraroig
de diversos tipus de superfcies.
s
Superfcie
Coberta asfltica
0,9
0,85
Fibrociment
0,6
0,93 - 0,96
Teula cermica
0,7
0,9
Formig
0,7
0,94
Roca natural
0,92
Cermica
0,85 - 0,95
Grava
0,28 - 0,44
Vidre
0,2
0,94
Esmalt blanc
0,90
Guix
0,90 - 0,92
Fusta
0,78 - 0,90
Ma
0,7
0,9
Alumini polit
0,05
0,05
Alumini oxidat
0,15
0,12
Paper blanc
0,2
0,8 - 0,95
Teixit
0,95
Aigua
0,9
0,95
La radiaci solar (ultraviolada, visible i infraroja) incideix sobre els

tancaments de l'hivernacle. Una part d'aquesta radiaci s reflectida i
retornada cap a l'exterior, una altra part s absorbida escalfant el
tancament el qual emet radiaci tant cap a l'interior com cap a l'exterior, i,
finalment, una altra part s transmesa a travs del tancament cap a
l'interior (factor de transmissi energtica).
Factor de transmissi energtica (TE):
Relaci entre l'energia transmesa i l'energia incident.
En resum, a l'interior hi arriba energia a travs de la transmissi permesa

pel tancament i per la radiaci generada per aquest tancament cap a
l'interior. La propietat del tancament que regula aquest pas d'energia cap a
l'interior s'anomena factor solar i normalment s una dada prpia dels
vidres o plstics transparents.
Factor solar (FS):
s la relaci entre lenergia total que entra en un local a travs dun
envidrament i l'energia solar que incideix sobre aquest envidrament.
Aquesta energia que ha entrat en forma de radiaci s de dos tipus: d'ona

curta, la que prov de l'exterior, i d'ona llarga, lemesa pel tancament
escalfat. Totes dues sn absorbides i reflectides en major o menor grau
per l'aire i els objectes que hi troben. Aquests una vegada escalfats,
emeten energia en forma de radiaci d'ona llarga, la qual no pot travessar
el tancament, perqu s opac a aquest tipus de radiaci, amb la qual cosa
la calor generada a l'interior noms es pot escapar per conducci a travs
del tancament, i aix s molt ms lent. Noms una part de l'energia d'ona
curta reflectida pels objectes de l'interior pot escapar-se a travs del
tancament (l'altra part s reflectida o absorbida una altra vegada cap a
l'interior).
101
Caracterstiques d'alguns vidres

Tipus de vidre
gruix
TL
FS
mm
%
%
Vidre normal incolor
6
89
85
Climalit
6-12-6
80
72
Clomalit amb Planitherm S 6-12-6
67
52
Climalit = Doble vidre amb cambra d'aire interior
PlanithermS = Capa metllica invisible d'aspecte neutre.
K
kcal/hCm
4,9
2,6
1,5
En definitiva, la temperatura dins d'un hivernacle es mant alta i bastant

constant al llarg del dia. En el cas de la Terra el fenomen s el mateix,
amb la diferncia que el "tancament" en aquest cas est format per una
srie de gasos que formen part de l'atmosfera. N'hi ha que contribueixen
molt a aquest fenomen perqu sn molt abundants (CO2), d'altres no sn
tan abundants per sn ms eficaos (H2O, CH4, CFCs, oz, etc.). En fi,
entre tots plegats contribueixen a l'anomenat rescalfament del planeta.
10 Propietats temporals dels slids
103
10 Propietats temporals dels slids.
10.1 Introducci
Parlar de propietats temporals pot semblar una imprecisi, ja que de fet
totes les propietats dels cossos sn temporals, si ms no, quan agafem un
perode de temps prou llarg: la formaci del planeta, del Sol, etc. s obvi,
per, que des del punt de vista de la construcci dels edificis, ens
interessaran perodes de temps molt ms curts, que normalment
anomenem la vida til de l'edifici i que, en molts casos, no superar els
cent anys.
Que els materials o elements constructius conservin durant aquest temps,
o en un temps ms curt, si no hi altre remei, les propietats per les quals
els hem escollit, s una factor determinant per valorar la bondat, la
qualitat i, en definitiva, la idonetat d'aquest material o element. Aquesta
capacitat de mantenir les propietats s la durabilitat.
Durabilitat:
Perode de temps en el qual un material o element constructiu conserva les
seves propietats.
Antnim:
Caducitat
Unitats de mesura: Anys
Mots relacionats: durable (a), durar (v)
La durabilitat no s sempre una propietat absoluta, sin que la majoria de

vegades va en funci d'una srie d'actuacions, precaucions, condicions,
etc. que cal efectuar o tenir en compte al llarg de la vida del producte i
que anomenem manteniment. Aix doncs, l'estudi de l'envelliment dels
materials i elements de construcci, de la seva obsolescncia, caldr ferlo sempre d'acord amb un seguit de condicions d's, sense les quals seria
molt difcil fer qualsevol pronstic de la seva durabilitat.
Manteniment:
Conjunt d'accions que cal realitzar sobre un determinat material o element
constructiu per assegurar-ne la durabilitat.
Mots relacionats: mantenidor, -a (a), mantenir (v)
s clar que no tots els materials ni elements de construcci tenen la

mateixa durabilitat, per darrera les diferents qualitats dels materials, dels
manteniments ms ben o ms mal portats, etc., caldr no oblidar quina s
104
la ra principal de per qu un material perd les seves propietats i

caracterstiques.
De forma molt simplista podem dir que els materials o elements de
construcci tenen una tendncia a tornar al seu estat original. Aix vol dir
que el material emprat, si s utilitzat amb la mateixa forma que es troba a
la natura, tindr una durabilitat superior a aquell altre que s'ha obtingut a
travs d'un procs de transformaci. Hem dit, per, que si el perode de
referncia fos molt gran arribarem a la conclusi que tots els materials
sn producte d'una transformaci i, per tant, tots tendeixen a evolucionar
i a canviar.
Tot i que aix s cert, des del punt de vista de la tecnologia edificatria
no t cap rellevncia i caldr fer altres aproximacions al problema de
l'envelliment o de la durabilitat. Sembla que una manera ordenada
d'entrar en aquest problema s estudiar de forma diferenciada els
diferents processos de degradaci propis de cada grup de materials.
10.2 La putrefacci
Com la resta de materials orgnics, aquells que sn utilitzats a la
construcci tenen una tendncia (si no s'hi fa un tractament determinat) a
descompondre's. Els fongs i els bacteris, i un medi adequat (contingut
d'humitat CH>20% i una temperatura entre 20 i 30 C), transformen la
matria orgnica amb matria mineral, moltes vegades alliberant gasos de
mal olor.
Putrefacci:
Descomposici d'un material orgnic per l'acci dels bacteris, fongs, etc., amb
prdua de les seves propietats.
Sinnim:
Podriment
Mots relacionats: putrefacte (a), putrefactiu -iva (a), putrescncia (f)
putrescent (a), putrescibilitat (f), putrescible (a), ptrid -a (a)
podrir (v), podrit -ida (a), podridura (f)
En el nostre sistema de construcci no utilitzem els materials orgnics

d'una forma tan exhaustiva com ho poden fer altres cultures, per tot i
aix podem trobar-nos amb els materials segents els quals poden ser
objecte de podriment:
1. Fusta i els seus derivats: taulers contraplacats, taulers aglomerats,
taulers d'encenalls, etc.
2. Estores fetes amb teixits trenats de jonc, de palla, d'espart o de jute.
3. Cobertes dels mateixos materials esmentats al punt anterior.
4. Teixits (veles, tendals, cortines, tapissos, etc.) de cot, de lli, de seda,
de llana, ...
5. Moquetes de llana.
6. Mstics i massilles orgnics.
7. Pintures a la cola, empaperats de parets.
8. etc.
105
Per tal d'evitar aquest fenomen, normalment, cal efectuar un tractament

amb lquids impregnants biocides, antifongs o simplement hidrofugants.
Cal tenir en compte, per, la durabilitat per evaporaci d'aquests
productes i, en aquest cas, considerar un pla determinat de manteniment.
10.3 Els xilfags

Un problema similar a la degradaci de la matria orgnica s el que es
produeix amb l'atac d'insectes, especialment colepters, que s'alimenten
d'aquestes fibres. El cas ms important pel perjudici econmic de les
seves destrosses s el dels xilfags de la fusta. Els trmits, els corcs, les
arnes i d'altres insectes van devorant tota la fusta des de l'interior o des de
l'exterior, podent arribar a reduir a res estructures senceres d'edificis,
mobles, tancaments, etc.
La prevenci d'aquests atacs obliga a prendre decisions molt importants
en el projecte d'edificis susceptibles de ser atacats per aquestes plagues, ja
que des del terra poden arribar a travessar espessors considerables de
formig, morter o ma fins arribar a la fusta. S'han arribat a utilitzar
lmines plstiques, txiques per als insectes, fent tota una capa que
envolta els fonaments i la solera, com si es tracts d'impermeabilitzar sota
nivell fretic.
Evidentment, el tractament de la fusta amb productes adequats pot
prevenir aquests atacs, sempre que la impregnaci sigui completa i la
durabilitat del producte estigui garantida.
10.4 La meteoritzaci
Deixant de banda els materials d'origen orgnic, ens trobem amb els
materials ms tpics de la construcci humida del nostre entorn: la pedra
natural i artificial, els formigons, els morters i la cermica. El procs
d'envelliment d'aquests materials s, bviament, molt semblant a la resta
de les roques que formen la Terra. s per aix que s'ha escollit el terme
meteoritzaci per agrupar tot un seguit de formes de degradaci
d'aquests materials.
Meteoritzaci:
Alteraci i esmicolament de les roques de l'escora terrestre per l'acci
mecnica i qumica dels agents erosius atmosfrics.
Mots relacionats: meteoritzar(v)
106
10.4.3 La geladicitat
Una de les formes de meteoritzaci ms tpica s la produda per l'efecte
expansiu de la gelada. L'aigua penetra en els porus oberts, les fissures i
esquerdes de les roques o dels materials cermics, en produir-se la gelada
l'aigua augmenta de volum i comprimeix les parets de les cavitats on es
troba. Si aquesta compressi s suficient forta pot arribar a esmicolar el
material. Aquest esmicolament que a la natura pot arribar a produir grans
blocs de pedra, en la construcci es tradueix en una escamaci continuada
de la superfcie del material.
Els materials cermics o petris que, generalment per una manca de
porositat o una porositat molt baixa, no es veuen afectats per aquest
fenomen es diu que sn resistents a la gelada.
10.4.4 Lexpansibilitat
Es tracta d'un tipus de patologia semblant a la produda per la gelada. En
aquest cas, per, la ra de l'augment de volum no s l'aigua que es gela
sin un seguit de causes diferents, per amb les mateixes conseqncies o
semblants. Entre aquestes causes podem citar:
Dilatacions per canvis de temperatura.
Dilatacions per canvis d'humitat (entumiment).
Reaccions qumiques entre els slids i l'ambient ms o menys agressiu
que els envolten.
10.4.5 La solubilitat.
Ms aviat afecta certs tipus de roques calcries que no la cermica. La
solubilitat de diferents components de les roques fa que aquestes, si estan
exposades a la pluja o a un corrent continu d'aigua, es vagin dissolent i
formin cavitats, porus oberts, etc., amb la qual cosa s'incrementa el
procs de meteoritzaci. La propietat del material per evitar aquest
fenomen s la insolubilitat.
10.4.6 Les alteracions qumiques

Les alteracions qumiques produdes per les molt complicades reaccions
que poden produir-se en les diferents roques utilitzades en la construcci
arquitectnica, condueixen gaireb sempre als dos fenmens de
meteoritzaci abans esmentats: expansibilitat i solubilitat. Podem reunir
aquestes alteracions en dos grups. Aquelles que afecten els materials
petris i les que afecten formigons i morters:
Alteracions que afecten els materials petris:
1. Bicarbonataci: Produda pel dixid de carboni (CO2) que torna
cides les aiges de pluja i afecta els carbonats de les roques,
107
principalment de calci i magnesi (poc solubles) i els transforma en

bicarbonats (molt ms solubles):
CO3Ca + CO2 + H2O = (CO3H)2Ca
Tamb poden resultar afectats els granits (feldspats i mica que el
componen) i convertir-los en caol.
2. Sulfataci: Produda pel dixid de sofre (SO2), procedent de les

atmosferes contaminades urbanes i industrials, fcilment s'oxida a
SO3, en ser higroscpic es combina amb l'aigua formant cid
sulfric (SO4H2) i combina amb el carbonat clcic de les roques
calcries formant sulfat clcic anhidre, que es precipita en forma
dihidratada (guix).
CO3Ca + SO4H2 = SO4Ca2 + CO2 + H2O SO4Ca22H2O
Si aquesta reacci es produeix a l'interior, l'augment de volum s
molt perills, mentre que si es produeix en superfcie desapareix
rpidament en ser soluble. Prcticament podrem dir el mateix si en
lloc de parlar del SO2 o fssim del NO2. Llavors el procs seria el
de nitrataci.
3. Finalment, els fluorurs, presents tamb en les atmosferes

contaminades urbanes i sobretot industrials afecten ms aquelles
roques amb importants continguts silicis:
SiO2 + 4 FH = F4Si + 2 H2O
on el tetrafluorur silcic, que s voltil, tendeix a desaparixer.
Alteracions que afecten els morters i formigons:

1. Atacs per cids: Processos idntics als esmentats de sulfataci,
nitrataci i carbonataci, a ms a ms dels atacs per cid clorhdric,
que afecten tots els compostos clcics del formig i morters
(hidrxid clcic, silicat clcic hidratat i aluminat clcic hidratat).
Per altra banda algunes sals de magnesi i amoni actuen com si
fossin cids, ja que intercanvien el radical metllic que tenen els
compostos del formig.
2. Les aiges pures (de pluja) o toves dissolen els compostos clcics
de forma molt semblant a com ho fan els cids.
3. El sulfats, i sobretot el sulfat de magnesi, reaccionen amb els
aluminats i formen les sals de Candlot (sulfoaluminat triclcic) que
provoquen un gran augment de volum. Tamb ho fan amb
l'hidrxid de cal (Ca(OH)2) i formen el, ja esmentat anteriorment,
sulfat de calci dihidratat (guix) molt expansiu.
108
10.4.7 El desgast per fricci.

Una acci mecnica continuada, sigui una fricci, sigui un xoc de
partcules (com s el cas del vent o de l'aigua en moviment) fan que la
superfcie de roques i materials cermics es vagi desgastant. A nivell
microscpic, parts del material sn arrencades per aquestes forces de
fricci o impacte. s el tpic desgast de les esteses de les escales,
passamans de baranes, etc.
En aquest cas, la caracterstica del material que evita o dificulta aquest
fenomen s la duresa, tot i que moltes vegades es fa servir el terme de
resistent a la fricci, resistent a l'abrasi o resistent al desgast.
10.5 L'oxidaci i la corrosi

La majoria dels metalls es troben a la natura en forma d'xids, hidrxids i
sals. s lgic, doncs, que la tendncia sigui a recuperar aquesta forma
inicial ms estable. El metalls ms nobles, com l'or, la plata o el coure,
que poden aparixer a la natura en forma metllica romanen inalterats.
Oxidaci:
Procs pel qual un element perd electrons. Combinar una substncia amb oxigen
o altres radicals oxidants.
(Antnim:
Reducci)
Mots relacionats: oxidar (v), xid, oxidabilitat (f), oxidable (a), oxidant (a)
rovell (m), rovellar (v), rovellat, -ada (a)
El primer d'aquests processos de tornar a la forma inicial ms estables sol

ser sempre el d'oxidaci. Sigui directament a travs de l'oxigen, de l'aire
o de l'aigua, sigui a travs d'altres elements oxidants (cids, sals, etc.), la
majoria dels metalls emprats en la construcci, perden els electrons de les
ltimes capes i queden oxidats. Aquest xid es diposita en forma de capa
sobre els propis metalls, i fa que perdin la brillantor que els caracteritza.
A partir d'aquest moment el procs pot ser molt diferent.
Hi ha la possibilitat que la mateixa capa dxid, enganxada perfectament
a la superfcie del metall, aturi el procs d'oxidaci en no deixar posar en
contacte l'oxigen i el metall. s el que succeeix en els anomenats metalls
no frrics (coure, alumini, zinc, plom, estany, etc.) i alguns dels seus
aliatges (llaut, bronzes, etc.). En alguns casos aquesta oxidaci es fa de
forma controlada per tal d'obtenir un pellcula dxid adherent i contnua
(l'anoditzat de l'alumini).
L'altra possibilitat, la que afecta els metalls frrics (ferro i la majoria
d'acers), s que la capa d'xid es transformi fcilment en hidrxid soluble
i desaparegui en contacte amb un corrent d'aigua (la pluja, per exemple).
A partir d'aqu el procs d'oxidaci tornar a recomenar indefinidament
fins que s'esgota el metall afectat. Aquest fenomen rep el nom de
corrosi.
109
Corrosi:
Procs de degradaci lenta i progressiva d'un metall per l'acci d'un agent
exterior: qumic o elctric. (Causes diferents de l'acci mecnica: erosi,
desgast per fregament, etc.).
Mots relacionats: corroir (v), corrosible (a), corrosiu, -iva (a)
10.6 La corrosi electroqumica

La corrosi, per, es pot presentar en processos molt diferents. El ms
important s el que s'origina per la presncia de piles electroqumiques,
on un metall actua com a node i, conseqentment, a travs d'una acci
complexa es va dissolent. Quan dos metalls en contacte (contacte elctric)
estan immersos en un lquid conductor (electrlit), es forma una petita
pila galvnica. El metall de l'node es va desfent en ions positius, mentre
que el ctode roman inalterat.
La ra per la qual un metall es torna node o ctode d'aquesta pila depn
del potencial elctric que poden desenvolupar en contacte amb l'electrlit.
Potencials relatius desenvolupats per alguns metalls

Metalls
Potencial
Metalls
Potencial
(ctode: protegit)
cadmi
-0,4
or
+1,42/ 1,5
ferro
-0,43 / 0,44
plat
+0,87 / 1,2
crom
-0,71
plata
+0,8
zinc
-0,73 / 0,76
mercuri
+0,8
alumini
-1,67
coure
+0,34 / 0,35
magnesi
-2,38
hidrogen
0,0
sodi
-2,71
plom
-0,13
potassi
-2,92
estany
-0,14
liti
-3,02
nquel
-0,23 / 0,25
(node: corrot)
La corrosi electroqumica, anomenada tamb corrosi galvnica, pot

ocrrer de diverses formes:
a) El contacte de dos metalls dins l'electrlit, com per exemple en el forat
del galvanitzat de zinc (node) en un dipsit d'acer, o en l'estanyat
(ctode) d'una llauna, l'node de sacrifici (magnesi) en una installaci
d'aigua calenta, etc.
b) Partcules dipositades sobre un metall, com per exemple en les
partcules de coure o plom que passen de tubs d'aquest material a
d'altres, posteriors, d'acer galvanitzat.
c) En alguns aliatges pot establir-se una pila entre els components.
d) Diferncies entre l'electrlit (ms o menys actiu en una zona del
metall que en l'altra).
No s d'estranyar, doncs, que de vegades ens trobem que un cargol
d'alumini, per exemple, que per si sol no es corroeix, desapareix al cap
110
d'un temps pel fet d'estar en contacte amb un perfil d'acer (galvanitzat o
no) que en principi s ms "oxidable" que l'alumini. s un tipus de
corrosi que cal tenir molt en compte a l'hora de escollir els metalls d'un
detall constructiu determinat.
10.7 La carbonataci en el formig armat

El formig armat s un material format per formig en massa i armadures
d'acer. Tot i que existeixen armadures d'acer inoxidable o tractades amb
bons galvanitzats, la gran majoria d'armadures sn d'acer normal, s a dir
acer susceptible d'oxidar-se i corroir-se. Aix doncs, quan estudiem la
durabilitat del formig armat hem de contemplar tant aspectes de
durabilitat del formig com de durabilitat de l'acer.
Per qu no s'oxida i es corroeix l'acer de les armadures? Hem vist que
l'oxidaci ha de comenar amb la presncia d'oxigen, agents oxidants
(CO2 o clorurs) o un medi electroltic (aigua) que cre una diferencia de
potencial entre dos punts de l'armadura. Doncs b, el formig que envolta
les armadures s l'encarregat d'evitar qualsevol d'aquests supsits. El pH
del formig s lleugerament bsic (>7), aix provoca que els agents
oxidants, que per difusi penetren en el formig, reaccionin amb aquests
compostos bsics existents sense arribar a l'armadura. s obvi per, que
tard o d'hora aquest compostos bsics s'acabaran, es produir una
despassivaci de l'armadura i pot comenar l'atac a l'acer: oxidaci i
corrosi.
Carbonataci:
Procs pel qual el dixid de carboni (CO2), que t propietats dbilment cides,
reacciona amb xids i hidrxids metllics formant carbonats. Al llarg d'aquest
procs el material afectat perd el seu pH bsic, que protegeix de l'oxidaci els
metalls que hi pugui haver a l'interior, i pot derivar en compostos bicarbonatats
solubles.
Naturalment aquest procs es veu augmentat quan el formig est

fortament fissurat, s molt pors o la seva composici s defectuosa en
quantitat o qualitat del ciment.
10.8 La durabilitat dels plstics

Des del punt de vista de l'ecologia tothom est ben conscienciat de la
dificultat que presenta l'eliminaci dels plstics. El material que ha estat
el smbol de la indstria del segle XX, que ha arribat a formar part de
qualsevol activitat humana, presenta seriosos problemes a l'hora final de
la seva utilitzaci.
Aquest problema, per, podria considerar-se una virtut del material ja que
aix voldria dir que t una gran durabilitat. Per no necessriament aix
s aix. Que el material costi d'eliminar, de reciclar o de descompondre's
no vol dir que mantingui totes les propietats tal com el primer dia, que en
definitiva s el que entenem per durabilitat.
111
Un plstic pur (sense additius) s un material format per molcules

polimriques, s a dir per llargues molcules que formen cadenes de
petites unitats anomenades monmers. El que sol passar s que el plstic
pur t unes propietats molt limitades (color, deformabilitat, plasticitat,
etc.) que obliguen a combinar-lo amb altres substncies (altres plstics,
colorants, elastificants, etc.) d'aquesta manera s'obt de vegades un
producte que (com passa amb el PVC) no t ni el 50 % del plstic amb el
qual s'anomena. Aix doncs, la durabilitat o la degradaci d'un plstic es
pot presentar de dues formes:
a) Descomposici prpia dels additius, i aix fa que el producte perdi
moltes de les qualitats que el conformaven (color, elasticitat, etc.).
b) Descomposici del plstic, es trenquen les cadenes polimriques i se'n
formen d'altres molt ms curtes o s'arriba, fins i tot, als monmers
originals.
La ra principal d'aquest procs s la radiaci ultraviolada. Aquest tipus
de radiaci s la causa de moltes transformacions i de prdua de
propietats de molt materials de construcci, i en el cas dels plstics s,
potser, la ms important. Quant als additius, la seva durabilitat depn del
tipus. Molts d'ells sn voltils i es desprenen per sublimaci. Altres
poden reaccionar amb les substncies presents en l'atmosfera ms o
menys contaminada de l'entorn i, finalment, poden aparixer tamb
agents com la temperatura, les deformacions, etc. com a causa d'aquesta
degradaci.
10.9 La radiaci ultraviolada

De totes les radiacions que emet el Sol, s a dir del seu espectre
electromagntic, anomenem radiaci ultraviolada la que correspon a una
longitud d'ona entre 1 i 400 nanmetres (10-9 m). La capacitat destructiva
de les cllules vives d'aquesta radiaci s molt elevada i s grcies al
filtre atmosfric (l'oz i altres gasos) que existeix vida sobre el planeta.
No obstant aix, aquesta radiaci s la causant de la destrucci de la
majoria de materials de construcci formats per cllules vives o per
molcules al voltant de la qumica del carboni (hidrocarburs i els seu
derivats).
Els productes orgnics, deixant de banda la putrefacci i l'atac per
insectes (ja tractats anteriorment) que tamb sn una agressi orgnica,
sofreixen la destrucci progressiva de les seves cllules per la radiaci
ultraviolada.
A l'apartat anterior sobre la durabilitat dels plstics, hem comentat aquest
fet. Per no noms els plstics sin la fusta i els seu derivats es veuen
afectats per aquesta radiaci. Tots els pigments sn destruts i per aix
qualsevol fusta es torna grisa amb el temps. Si es vol conservar el color,
cal protegir-lo repetidament amb vernissos que facin de barrera a la
radiaci o amb una reposici de la pigmentaci amb lquids
112
impregnadors. Amb ms temps la radiaci arriba a afectar fins i tot a la

lignina de la fusta.
Els materials bituminosos (pintures i teles asfltiques, massilles, mstics,
etc.) els afecta, tamb, la radiaci ultraviolada. Aquesta radiaci provoca
la descomposici de les molcules grosses dhidrocarburs en d'altres de
ms petites que fcilment es volatilitzen, aix fa que perdin la flexibilitat
i l'elasticitat del material.
10.10 El foc
Esmentar el foc com a element que afecta la durabilitat dels materials i
elements de construcci vol dir parlar dincendis.
Foc:
Combusti caracteritzada per una emissi de calor acompanyada de fum o de
flames o d'ambdues coses.
Qu succeeix quan hi ha un incendi en un edifici? Poden passar tres

coses:
1. que els materials reaccionin amb el foc, i es produeix una combusti
ms o menys rpida i completa.
Combustibilitat:
Qualitat dels materials capaos de combinar-se amb l'oxigen que dna lloc a
una oxidaci acompanyada d'un despreniment de llum i calor, amb flama o
sense.
Mots relacionats: combustible (a), combusti (f), comburent (a)
Reacci al foc:
Resposta d'un material davant el foc al qual est exposat i alimenta.
Classificaci:
M0, M1, M2, M3, M4 (M5)
Punt de fusi
Material
Acer estructural
Nquel
Acer inoxidable
Coure
Or
Plata
Llaut
Alumini
Zinc
Plom
Vidre
Plstics (punt de
reblaniment)
C
1900
1453
1430
1083
1063
960
904 / 990
660
419
327
1500
80 / 295
2. que sarribi al punt de fusi del material o prop, i, per tant, aquest
canvi destat, passant normalment per una fase de material plstic
molt deformable.
Fusi:
Procs pel qual un slid passa a lquid per l'acci de la calor.
Mots relacionats: fondre (v), fos, -a (a), foneds, -issa (a),
fosa (f), fusible (a), fusibilitat (f)
3. que el material romangui totalment estable, a pesar de sofrir grans

deformacions trmiques.
En funci daquest comportament dels materials i elements de
construcci davant el foc, la normativa actual NBE-CPI-96 defineix els
materials en cinc classes: M0, M1, M2, M3 i M4 (la normativa NBECPI-82 contemplava encara la classe M5). La classe M0 indica que un
material no s combustible segons un assaig normalitzat (UNE 23 093),
la classe M1 s combustible per no inflamable, mentre que M2, M3 i
M4 indiquen un grau dinflamabilitat baixa, mitjana i alta respectivament.
113
Inflamabilitat:
L'aptitud d'un material o d'un producte per cremar amb flames.
Mots relacionats: inflamable (a), inflamar (v), inflamaci (f), inflamador, -a
(a)
Aix quant als materials, per amb els elements constructius la norma t
unes exigncies diferents, segons siguin els requeriments als quals est
sotms el material. Podem contemplar les exigncies segents:
a) estabilitat o capacitat portant
b) absncia demissi de gasos inflamables per la cara no
exposada
c) estanquitat al pas de flames o gasos calents
d) resistncia trmica suficient per impedir que es produeixin a la
cara no exposada temperatures superiors a les que
sestableixen a la norma UNE 23 093
Resistncia al foc:
Aptitud d'un element de construcci, component, equip o estructura, de
conservar durant un temps determinat l'estabilitat, l'estanquitat, l'allament
trmic requerit i la no emissi de gasos inflamables, especificats als assaigs de
resistncia al foc.
Classificaci:
240, 180, 120, 90, 60 ,30 i 15 minuts. (NBE-CPI-96)
Quan es requereix estabilitat al foc (EF) cal aplicar lexigncia a); si el

que es vol aconseguir s un element paraflames (PF) saplicaran les
exigncies a), b) i c); finalment si el que es demana s una resistncia al
foc (RF) caldr aplicar totes quatre exigncies.
A partir daqu, la norma estableix per a cada element estructural, de
tancament, sectoritzador, etc. unes diferents exigncies.
Grau destabilitat al foc exigible als elements estructurals

s del recinte inferior
Mx. altura devacuaci de ledifici
28 m
al sostre considerat Soterrani
<8m
< 15 m
< 28 m
habitatge unifamiliar
EF-30
EF-15
EF-30
habitatge residencial
EF-90
EF-60
EF-90
EF-90
Ef-120
docent; administratiu
EF-90
EF-30
EF-60
EF-90
Ef-120
comercial, pblic
EF-120
EF-60
EF-90
EF-120
Ef-120
hospitalari
EF-120
EF-90
EF-90
EF-120
Ef-180
Aix quant als elements estructurals, ara b si es tracta de qualificar els

materials, directament, les dades que ens interessaran les trobarem a la
taula segent:
114
Reacci al foc dels materials segons la norma UNE-23-727-80

Material
Classificaci
Fosa (ferro colat), ferro forjat, acer, aliatges d'acer, acer inoxidable
alumini en perfils, aliatges d'alumini, coure, aliatges de coure
bronze, llaut, zinc, plom, xapa galvanitzada
granit, basalt, roca calcria, marbres, pissarra, pastes de ciment
M0
formigons de tot tipus, pedra artificial, terratzos, amiant-ciment,
cermica, terra cuita, gres cermic, porcellana, argila refractria,
guix, magnesita, llana mineral, fibra d'amiant, feltre de vidre,
escria granulada
melamina-formol, urea-formol, PVC rgid
M1
tauler aglomerat de fusta sense ignifugar, polietil amb retardador,
M2
resines fenliques (fenoplasts), polipropil amb retardador
fusta corrent sense ignifugar, poliamides, poliestir amb retardador,
copolmer ABS, copolmer ABS amb retardador, PVC flexible,
M3
cellulsics
polietil, polipropil, poliestir, polimetacrilat de metil,
polimetacrilat de metil amb retardadors, polister reforat,
M4
polister reforat amb additius, resines epoxi reforades,
espuma de poliestir ignifugat
espuma de poliestir normal, espuma de poliuret normal,
M4
espuma de poliuret ignifugat
(M5)
Els elements que regulen el pas entre diferents sectors dincendi (portes)
no cal que tinguin el mateix comportament al foc que els elements que
comparteixen els sectors. La variaci daquest requeriment sol estar entre
la meitat i la quarta part de temps.
Resistncies al foc exigibles als elements de
compartimentaci
element
porta
RF-180
RF-90
RF-60
PF-15
RF-120
RF-60
RF-30
PF-15
RF-90
RF-60
RF-30
PF-15
RF-60
RF-30
RF-15
PF-15
RF-30
RF-15
PF-15
Tampoc no tots els edificis sn iguals quant al grau de perillositat davant

un incendi, per aix en edificis que tinguin locals o zones de risc especial
es poden exigir requeriments de ms nivell.
Exigncies davant del foc de locals o zones de risc especial
revestiments de:
Tipus de local
parets i
elements
parets i
o de zona
sostres
estructurals
sostres
de risc alt
RF-240
EF-240
M1
de risc mitj
RF-180
EF-180
M1
de risc baix
RF-90
EF-90
M1
terres
M1
M1
M2
11 Altres propietats. Els costos
115
11 Altres propietats.
Els costos
11.1 Els costos

Hom entn per cost all que cal aportar o satisfer per l'obtenci d'alguna
cosa, sigui concreta o abstracta. Naturalment, per l'obtenci dels materials
i elements de construcci tamb cal aportar o satisfer diferents conceptes
i, per tant, haurem d' estudiar aquests costos sota diferents punts de vista.
D'acord amb el tipus d'aportaci que calgui fer podem considerar:
Costos materials: Preu. Aportaci monetria.
Costos energtics. Formen part dels costos materials, per van molt
relacionats amb els costos ambientals.
Costos ecolgics i ambientals. Degradaci de l'entorn, sostenibilitat.
Costos de salut: toxicitat. Possibilitat d'emmalaltir.
D'altra banda, en l'avaluaci de qualsevol d'aquests costos, caldr
contemplar el cicle de la vida del material o element constructiu en
qesti. Aquest cicle, de forma genrica, inclou:
Obtenci de la matria primera.

Transport a fbrica o taller.
Fabricaci del material o confecci de l'element.
Transport a obra.
Muntatge, collocaci.
Manteniment.
Desmuntatge, enderroc.
Transport a magatzem, obra, abocador, taller, incineradora, etc.
Reutilitzaci, reciclatge, eliminaci (abocament, incineraci, etc.)
Qualsevol d'aquests processos parcials pot tenir una importncia cabdal

en el cmput global d'un cost determinat. Si, per exemple, considerem el
cost material de l'aigua en la construcci d'un edifici, podrem comprovar
com en aquest cas el preu de l'element s exclusivament el preu del
transport (inclou el servei de la companyia) des del punt d'obtenci fins a
Bona part daquest captol ha estat redactat a partir del material del curs "Construcci i
Medi Ambient", confegit pels professors lex Rifa i Albert Cuch a l'E.T.S.
d'Arquitectura del Valls.
116
l'obra. Contrriament, si fem referncia a costos ecolgics, veurem com

en alguns plstics, per exemple el PVC, la fabricaci i l'eliminaci sn els
punts ms importants en el cost global.
Una bona anlisi ser essencial en el clcul del cost (qualsevol tipus de
cost) d'un material o element de construcci.
11.2 Costos materials
Aquest tipus de cost s el ms fcil d'entendre ja que en la nostra societat
tot t un preu, com es diu vulgarment. s obvi que si volem aconseguir
qualsevol cosa, entre elles un material o element de construcci, caldr
pagar una certa quantitat de diners.
Tanmateix, cal saber qu estem pagant; quins dels processos assenyalats a
l'apartat anterior van inclosos en aquest preu. De forma genrica podem
dir que el preu base sempre inclou tots els costos fins a la fabricaci del
material o la confecci de l'element. A partir d'aqu cal comprovar si el
transport o la collocaci formen part d'aquest preu.
Hi ha elements molt aparatosos, com s el cas de grans jsseres
prefabricades, on el transport pot ser ms car que el propi cost de
fabricaci de la jssera. En altres casos, la collocaci pot ser el factor
determinant en el preu, pensem sin en un pintat exterior amb cal o un
paviment amb una rajola cermica molt senzilla.
11.2.1 Tipus de preus
En general, podem diferenciar diversos tipus de preu segons shi
incloguin o no una srie de serveis o opcions. A continuaci es mostren
els ms usuals:
1. Preu base. s el preu que sol figurar en els catlegs dels fabricants.
Ats que li falten una srie dopcions, sol ser de ms utilitat per als
constructors o promotors que per a lusuari final.
2. Preu collocat en obra. Aquest preu inclou el transport del material o
element fins a lobra. En alguns casos s molt important aclarir si la
collocaci del material inclour o no les ajudes necessries per
aquesta collocaci. Pensem, per exemple, en el cas del formig i els
treballs necessaris per abocar-lo dins els encofrats.
3. Preu total. Cal afegir els impostos indirectes (I.V.A.) o altres taxes
del lloc (municipi, comarca, etc.). Cal tamb afegir els descomptes
per pagament al comptat o els recrrecs per pagament a terminis.
Altres vegades la classificaci dels preus es fa diferenciant el fet que un
element o material sigui compost per altres elements o materials, o b que
sigui un material simple. En aquest cas podem distingir entre:
117
1. Preu simple. s el corresponent als elements simples:

materials, m dobra i maquinria.
Radiador de plaf dacer de 600 mm de llargria, per aigua calenta de 6 bar i 110C
com a mxim, de 300 mm d'alria mxima 1120 PTA/U
2. Preu compost. s aquell que sobt amb la suma duna srie de

preus simples, uncop quantificades cada una de les parts que
intervenen en aquest preu.
FORMIG DE DOSIFICACI 150 kg/m DE CIMENT PORTLAND,

ELABORAT A OBRA
Manobre especialitzat
06 h
x 932 = 5592
Aigua
160 l
x 005 =
80
Sorra de pedrera de pedra grantica per a formigons 720 kg x 141 =1.0152
Grava de pedrera de pedra grantica per a formigons 1.440 kg x 135 =1.9440
Ciment Prtland en sacs PA-350
150 kg x 987 =1.4805
Formigonera de 250 l
02 h
x 254 = 508
TOTAL
5.058 PTA
3. Partida d'obra. Es el preu corresponent a una part de la

construcci que es realitza simultniament i que incorpora una
srie de preus simples i preus compostos en la seva
quantificaci.
VORADA RECTA I AMB RIGOLA, DE PECES DE FORMIG, DE 50X20 cm,
COLLOCADA SOBRE ESPLANADA COMPACTADA, I REJUNTADA AMB
MORTER M-40/b
Oficial de 1 d'obra pblica
047 h x 1.068
= 501'96
Manobre
0'47 hl x 901
= 423'47
Morter M40/b
0'004 m x 6.024'55 =
24'10
Pea recta prefabricada de formig, per a vorades
amb rigola, de 50x20 cm
1'050 m x 1.065
= 1.118'25
Total parcial
2.067'78
Mitjans auxiliars 1%
20'68
TOTAL
2.088 PTA
L'avantatge d'aquesta classificaci s que permet actualitzar de forma

automtica els preus compostos i les partides d'obra quan varien els preus
simples, sobretot quan es tracta de bancs de dades informatitzats.
118
11.3 Costos energtics

Els costos materials dels elements de construcci, ho hem vist a l'apartat
anterior, inclouen una srie de factors: fabricaci, transport, matries
primeres, etc. Entre aquests factors trobem els costos de l'energia
emprada en tot el procs d'obtenci de l'element. Aquest factor energtic
t una importncia molt gran ja que incideix directament, per un costat,
en el preu de l'element (cal pagar aquesta energia) i, per l'altre costat, en
un consum d'energia que es tradueix en contaminaci, augment de la
temperatura del planeta, exhauriment de recursos escassos, etc., tal com
es veur en un proper apartat.
L'energia utilitzada en l'obtenci d'un element tamb pot desglossar-se en
diferents aspectes: matries primeres, transports, fabricaci, collocaci,
etc. Tanmateix, s en el procs d'obtenci de les matries primeres quan
el consum d'energia s ms significatiu. Per aix, en la taula que
presentem a continuaci hem fet un recull de dades sobre l'energia
necessria per a obtenir materials tpics de la construcci d'edificis.
Cal notar l'ampli marge numric que es fa servir en alguns materials, aix
s fruit de la diversitat de valors que se'ns presenten a travs de diverses
publicacions.
Energia necessria per a la producci o fabricaci d'alguns materials de construcci.

Material
Metalls
Magnesi (aliatges)
Ferro forjat
Alumini (aliatges)
Acer inoxidable
Coure (aliatges)
Zenc (aliatges)
Acer
Plom (aliatges)
MJ/kg
410 / 420
60 / 260
97 / 305
110 / 120
54 / 115
97 / 73
47 / 60
28 / 32
Materials petris
Vidre
Fibra de vidre
Porcellana fina
Cermica basta
Cermica refractria
Terrissa
Ciment
Formig
Formig armat
Bloc de morter
Sorra, grava (natural)
Grava matxucada
Granulat lleuger
13 / 33
38 / 64
270
3'4 / 6
1 / 50
6 / 15
4'5 / 8
1/6
8 / 20
1'8 / 4'7
0'1
0'4
1'8
Material
Polmers
Nylon 66
Polipropil
Polietil alta densitat
Polietil baixa densitat
Poliestir
PVC
Goma sinttica
Goma natural
MJ/kg
170 / 180
108 / 113
103 / 120
80 / 104
96 / 140
67 / 92
120 / 140
5'5 / 6'5
Altres
Fusta local
Fusta tropical
Lmina asfltica
Polmers reforats
amb fibra de vidre
Polmers reforats
amb fibra de carboni
Petroli
Carb
130 / 300
44
29
Allaments
Plstics espumats
Llana mineral
Llana de cellulosa
Encenalls
135
28
12
11
0'8 / 4
5'2
162
90 / 120
119
Aquestes dades sn difcils de contrastar ja que normalment els fabricants

no les subministren en les informacions dels seus productes. La majoria
d'elles s'obtenen d'informacions relacionades amb temes ecolgics, per la
qual cosa alg pot considerar que aquests valors estan ms o menys
inflats en alguna direcci, no obstant aix, cal constatar una certa lgica
interna en els valors, cosa que els fa bastant crebles.
11.4 Costos ecolgics i ambientals

Fins aquest moment hem fet referncia a all que costa, econmicament
parlant, un material o element de construcci als usuaris, directa o
indirectament. Per qu costa a l'entorn? El fet d'obtenir, amb major o
menor quantitat, una srie de matries primeres afecta l'entorn? En aquest
sentit caldr recordar uns mots relacionats amb el tema. Comencen per
les anomenades tres erres: "RRR" (reduir, reutilitzar i reciclar).
11.4.1 Reduir
Des del punt de vista dels costos ecolgics, el ms important s reduir la
quantitat de matria i energia precisa per obtenir un servei concret. Una
manera de reduir s utilitzar menys. Una altra s fer elements ms
durables en el temps, amb la introducci de la durabilitat com a un factor
molt important en el disseny.
Determinar la quantitat d'arquitectura, la quantitat de material i d'energia
precisa per a complir unes certes necessitats, mantenint-la als mnims s,
sens dubte, el principal requisit que podem complir des del punt de vista
del medi ambient.
11.4.2 Reutilitzar
Quan s'enderroca un edifici o simplement quan es renova, moltes vegades
obtenim elements constructius que segueixen estant en bon estat i sn
capaos de complir perfectament amb els requeriments pels quals van ser
dissenyats. En aquest cas direm que es tracta de materials o elements
reutilitzables.
En aquest apartat podem pensar en perfils d'acer laminat, perfils
d'alumini, plaques d'allament trmic, bigues de fusta, teules, portes i
finestres (en casos molt especials), reixes, etc.
Des del punt de vista ecolgic aquesta s la millor opci i, per tant, un
factor molt important a l'hora d'escollir un material o element constructiu.
Hem de recordar, per, que all que realment s important es reutilitzar
elements o materials, no ho s tant fer servir elements o materials
reutilitzables.
120
11.4.3 Reciclar
Reciclar s un concepte similar a l'anterior, per amb una diferncia
important: el material o element constructiu s manipulat ms o menys
profundament, alterat en matria o en forma, per tal d'obtenir un nou
material o element de construcci, que pot coincidir o no amb l'original.
Els materials ms reciclables en construcci sn:
-
Metalls. Poden ser fosos per obtenir nous elements.

Vidres. Poden ser fosos per obtenir nous elements.
Formigons i elements petris. Poden ser matxucats per obtenir
granulats per a nous formigons o per capes de grava en
pavimentaci i soleres.
Plstics. Poden ser triturats i fosos per obtenir nous elements
emmotllats. Hi ha plstics que poden suportar bastants cicles de
reciclatge mentre que d'altres noms en suporten un o dos.
Fustes. Poden ser triturades per obtenir taulers aglomerats.
El reciclatge suposa dos avantatges que cal valorar profundament. Per un

costat es redueix el volum de material en forma de residu que es produeix
en el procs constructiu i per l'altre s'aconsegueix un estalvi energtic i
econmic molt important.
Una altra vegada hem de recordar, per, que all que realment s
important es reciclar elements o materials, no tant utilitzar elements o
materials reciclables.
Estalvi d'energia en el procs de reciclat dels materials

Nou
Reciclat
MJ/kg
MJ/kg
Formig
Vidre
13 / 33
10 / 20
Plstics (en general)
80 / 220
50 / 60
Acer
25 / 45
9 / 15
Coure
70 / 170
10 / 80
Alumini
150 / 220
10 / 15
Estalvi
%
35
30
66
63
93
11.4.4 Sostenibilitat
El terme de sostenibilitat s bastant nou. Pot ser aplicat a gaireb
qualsevol activitat humana i fa referncia a la possibilitat de desenvolupar
aquesta activitat de forma indefinida, ja que l'entorn no queda malms ni
alterat a llarg termini.
En el camp de la construcci en general, i quant a materials i elements en
particular, la importncia del tema se sol centrar en l's de certs materials,
ja que fcilment podem arribar a exhaurir-los o, si ms no, deixar-ne tan
poca quantitat que faci totalment no rendible la seva obtenci.
121
Un procs constructiu sostenible s aquell que:

Usa materials en forma de cicle tancat.
Usa fonts denergia netes i renovables.
En aquest sentit, cal pensar que en general aquells productes que
provenen d'ssers vius, animals o vegetals, seran sempre renovables. Hem
de considerar, per, que el procs de renovaci es fa d'acord amb el
perode de vida de l'sser viu, i per tant cal obtenir noms la quantitat
determinada que permeti la regeneraci, ja que una sobreexplotaci
posaria en perill aquesta capacitat regenerativa .
Per altra banda, hi ha materials no renovables a curt termini (no oblidem
que si contem en temps geolgic milions d'anys- tot s ms o menys
renovable) que sn tan abundants que tampoc no presenten cap perill
d'exhauriment.
Amb aquests criteris s'ha confeccionat la taula de recursos materials
segent. S'ha d'observar aquesta taula amb una certa precauci. Per un
costat podem trobar materials renovables, com la fusta, que noms ho sn
si provenen d'una silvicultura correcta. s a dir, amb un tipus de bosc
controlat, replantat i respectant el ms possible varietats autctones
d'arbres, ja que la utilitzaci d'espcies niques, de creixement rpid,
comporta uns perills ocasionats per a la proliferaci de malalties i de
canvis en l'ecosistema local.
Disponibilitat de recursos: En perill dextinci, sostenible, abundant, escs.
Renovables
(sostenible)
Fustes i derivats de
la fusta.
Suro.
Fibres naturals.
Plstics experimentals.
Cautx.
Llana.
Silvicultura(Sobreexplotaci)
Alzina surera (cada 10 anys)
Jute, cot, sisal, palla...
Garrof, residus de loliva
Arbre del ltex (Hevea brasiliensis)
Ovelles
Materials
molt abundants
No
renovables
argila
sorra
pedres
abundants
alumini
ferro
escassos
(en perill dextinci)
metalls: plom, coure, zinc, estany

derivats del petroli (plstics)
determinats marbres i pedres
122
D'altra banda, cal reflexionar sobre el fet s molt difcil assegurar-se que
cert tipus de fusta tropical prov d'explotacions sostenibles. A ms de les
possibles (i per desgrcia reals) trampes en els certificats d'origen, ens
trobem amb el freqent desconeixement de l'origen dels productes que
comercialitzen els provedors de materials de construcci.
Actualment, per exemple, no existeix a casa nostra cap segell o marxamo
de qualitat que garanteixi que una determinada fusta sha obtingut duna
forma sostenible.
A continuaci trobarem dues taules, una amb fustes tropicals que poden
ser de silvicultura i l'altra amb fustes provinents d'arbres en perill
d'extinci.
Fustes tropicals que poden ser de silvicultura.
Fusta
Origen
Palodearco(Ip, Greenheart, Guayacn)
Guayana
Arbre del cautx
Malaisia
Tec
Birmnia, Tailndia i Java (Indonsia)
Afrormosia
frica
Abura
frica
Bans (bano)
frica, ndia i Sri Lanka
Caoba (Mahogany, Magno)
Amrica Central i del Sud
Caoba africana i asitica
frica, Filipines i ndia
Cedre americ
Amrica Central i del Sud
Coral (Palo rojo, Padauk)
frica, sia i Illes del Pacfic
Iroco (Tec afric, Abang, Kambala)
frica
Jelutong
Malisia i Indonsia
Kapur
Malisia i Indonsia
Kempas
Malisia
Keruing (Gurjun)
Malisia
Meranti (Lauan)
Malisia
Merbau
Malisia i Indonsia
Mongoy (Amazukov Ovengkol)
frica
Okwen
frica
Pal de Rosa (Palo rosa, Pao rosa)
Brasil
Pau marfim
Brasil
Peroba
Brasil
Ramin
Malisia i Indonsia
Sapelli
frica
Utile (Abebay, Assi)
frica
Wenge (Panga panga, Awong)
frica
11.4.5 Impacte ambiental. Contaminaci

Fins aqu hem considerat els avantatges, inconvenients, perills, etc.
derivats dels propis materials que afecten la seva obtenci. Ara b,
aquesta obtenci dels materials tamb afecta l'entorn. Quin no ha vist els
efectes visuals d'una pedrera al vessant d'una muntanya, el color d'un riu
quan passa per una indstria de pintures, les olors al voltant d'una
indstria paperera, etc.
Aquest conjunt de factors rep el nom d'impacte ambiental.
Malauradament, sovint aquest impacte es materialitza de forma negativa
123
en un enrariment de l'aire, de l'aigua o del terra que ens envolta. Parlem

en aquest cas de contaminaci.
Contaminaci: Escalfament global, forat d'oz, pluja cida, toxicitat
Emissions a
la atmosfera
Processos de
transformaci
dels materials
Emissions
a laigua Mar,
Contaminaci
del sl
Lligats al consum denergia: CO2, SO2, NO2,...

Lligats al procs de transformaci CO2, CFCs,
C.O.V.
Corrents superficials
Fretics
Clor, metalls pesants
dissolvents
Abocament de residus perillosos
I com hem comentat en altres punts, aquesta contaminaci o l'impacte

ambiental d'un determinat material o element de construcci, cal
considerar-lo al llarg de tot el cicle de vida. Trobarem materials
contaminants en el moment de la fabricaci, altres en el moment de la
collocaci o durant l's i, finalment, altres que contaminen en el moment
de l'enderroc o de desmuntar-los.
124
Impacte ambiental d'un material en el seu cicle de vida

Extracci
Fabricaci
Collocaci
Fi de vida
Escalfament global, Escalfament global,

forat en la capa
forat en la capa
Emissions i
d'oz, pluja cida, d'oz, pluja cida,
contaminaci global: abocaments de
abocaments de
CO2, CFC, CH4, SO2,
substncies
substncies
NO2, ...
txiques
txiques
Mar, rius, fretics.
(dissolvents,
(dissolvents,
metalls pesants,
metalls pesants,
clor, ...)
clor, ...)
Efectes sobre
la salut de les
persones
Consum energtic
kWh/kg
Consum d'aigua
litres/kg
Cost d'eliminaci de
residus
Efectes directes
sobre l'operari que
treballa en el
procs extractiu
Efectes sobre
l'operari que
treballa en el
procs de
fabricaci
Efectes sobre
Efectes directes l'usuari que hi est
sobre l'operari que en contacte i que
treballa en una obra realitza tasques de
amb un determinat
manteniment
producte
durant la vida de
l'edifici
Efectes sobre
l'operari que
enderroca,
desmunta o
recicla
Cost energtic
Cost energtic de
del procs
totes les operacions
d'enderroc/desm
de manteniment
Consum energtic Cost energtic del
Cost energtic de
untatge/reciclatg
d'un material
de l'activitat
procs de
collocaci
e. Cost energtic
(element
extractiva
fabricaci
negatiu en cas de
constructiu) durant
reutilitzaci o
la vida de l'edifici
reciclatge
Quantitat d'aigua
Quantitat d'aigua necessria per a la
fabricaci d'un
emprada en el
procs extractiu material o element
determinat
Volum de residus i
subproductes en
operacions
Extractives
Residus en els
processos de
fabricaci
Quantitat d'aigua
emprada en l' obra
proporcional a un
determinat material
Residus que es
generen en obra
Fi de vida del
material:
reutilitzaci
reciclatge
residu
Al quadre anterior s'intenta resumir l'impacte ambiental dels materials,

segons el moment i la forma en qu es produeix aquesta contaminaci.
Un altre tipus de contaminaci ms general i potser per aix mateix
tamb considerada, s la que es produeix sobre l'atmosfera de forma
genrica, no de forma local. En aquest sentit no podem oblidar l'efecte
hivernacle que generen una srie de gasos que es troben en l'atmosfera i
que la majoria de vegades sn conseqncia de la fabricaci o s d'algun
element o material de construcci.
125
s interessant constatar com alguns d'aquests gasos (CO2), a pesar de ser

molt abundants, tenen un efecte proporcionalment ms petit que d'altres
menys abundants per ms efectius (CFCs).
Contribuci de diversos gasos
a l'efecte hivernacle
CO2
50 - 56 %
16 - 18 %
CH4 (met)
CFCs
7 - 14 %
4- 6%
N2O
Efectivitat comparada amb la del CO2 en la

contribuci a lescalfament global
CO2
1
CH4
20
CFCs
10000 - 20000
11.4.6 Tractament de residus

Ja per finalitzar aquest captol de costos ecolgics, comentarem com
incideix en el medi ambient la fase final del cicle de vida d'un material o
element constructiu.
Si es tracta d'un material reutilitzable, no hi ha cap tipus d'efecte (sempre
que es reutilitzi, s clar!), ja que de fet el cicle de vida de l'element o
material no ha acabat sin que torna a comenar. Si es tracta de materials
reciclables (que de veritat es reciclin), s possible que en aquest procs es
generin certs residus que caldr eliminar. Finalment, en el cas que el
material o element no sigui ni reciclable ni reutilitzable caldr tractar-lo
com si es tracts d'un residu i eliminar-lo. En aquest punt s'han de
considerar residus reintegrables i inerts, daltres tipus de residus, que
caldr tractar.
Una altra vegada ens trobem en un procs que sol comportar greus
problemes per al medi ambient. Tant si el residu es porta a un abocador
(donem per suposat que est controlat, regulat, etc.), com si s'elimina per
incineraci (que torna a produir una quantitat de subresidus no
incinerables), el terra, l'aire, les aiges superficials i fretiques, etc.
queden ms o menys afectades.
s aquest un tipus de cost que cal avaluar molt b a l'hora d'escollir un
determinat material o element en la fase de disseny.
Percentatge (en pes) de materials en els residus de la construcci (U.E.)

8%
Material
Fbrica
Formig
Fusta
Metall
Plstic - paper
%
45
40
8
4
3
45%
40%
CSTB magazine n 66 - jul-ago 93
4% 3%
126
En el grfic anterior observem la manera com s'agrupen els diferents

materials a l'hora de la producci de residus en el mn de l'edificaci i la
construcci en general. Ara b, aquesta agrupaci pot resultar poc
aclaridora des del punt de vista ecolgic, ja que no queda explcita quina
s la repercussi d'aquests residus en el medi ambient, noms es fa
referncia al seu pes.
Un aspecte molt interessant de considerar s l'energia necessria per a la
producci d'aquests materials que, desprs, acaben en un abocador. El
grfic segent fa referncia a aquest aspecte i s interessant comprovar
com el grup dels metalls, plstics i paper que noms representen el 7%
del pes global de residus, signifiquen llenar a les escombraries un 74%
de l'energia emprada en la fabricaci dels materials de construcci.
Energia malbaratada en els residus de la construcci (U.E.)
5% 4%
17%
39%
Material
Plstic paper
Metall
Fbrica
Formig
Fusta
Mitjana
MJ/kg
100
66
2'85
5'4
3'6
7'62
%
39'4
34'7
16'8
1'03
3'7
35%
Altres aspectes que podrem considerar sn la descomposici dels

materials, la contaminaci de l'entorn, l'aspecte visual dels residus, etc.
11.5 Costos de salut

Aclariment.
Els arquitectes i altres tcnics de la construcci no tenim
coneixements suficients per fer nostres les afirmacions daltres
professionals pel que fa als efectes dels materials de construcci
sobre la salut de les persones. No obstant aix, no podem estar al
marge de la realitat social, de les normatives sanitries ni de la
preocupaci creixent que hi ha sobre lefecte que t el medi en el
qual ens trobem sobre la qualitat de vida de tots. s per aix que
pensem convenient incloure aquest apartat titulat Costos de
salut.
Cada vegada ms, la societat es preocupa per la salut de les persones i
pels factors que hi incideixen negativament. L'alimentaci, el consum de
tabac, l'activitat fsica, l'estrs, etc. sn elements que es tenen molt en
compte, dels quals es parla, i, fins i tot, es legislen.
La construcci, materials i elements inclosos, no es pot escapar d'aquesta
preocupaci, tot i que moltes vegades la gent no s'adona d'aquest fet. Pot
127
comportar perills per a la salut, la construcci? La resposta s clarament

afirmativa, per en un sentit genric, ja que aquesta perillositat es pot
considerar sota diferents punts de vista.
Toxicitat:
Qualitat d'una substncia de comportar-se com una metzina. Activitat txica
d'una substncia.
Mots relacionats: txic, -a (a), nociu, -iva (a), nocivitat (f)
s obvi que hi ha substncies txiques o nocives per a la salut entre els

materials de la construcci. A ning no se li ocorreria beure's una
ampolla d'un additiu per al formig, o empassar-se un clau. Tanmateix
tant els treballadors que participen en el procs de fabricaci, construcci,
transport i enderroc de molts materials, com els usuaris que hi conviuen
durant molts anys, assimilen molts productes nocius procedents de les
edificacions. De vegades per desconeixement, d'altres per
irresponsabilitat i d'altres perqu no hi ha ms remei.
Podem considerar, per una banda, la forma com afecten la salut:
Aspiraci:
- partcules en suspensi a l'aire: asbest, fibra de vidre, etc.
- vapors emesos durant la collocaci: dissolvents, pintures, coles,
adhesius, etc.
- volatilitzaci a llarg termini (off-gassing): pintures, plstics,
escumes allants, txtils sinttics, taulers aglomerats, etc.
- pols: activitats de manteniment de fustes tractades, rascat de
pintures velles, neteja de moquetes, catifes, sofs, etc.
Ingesti: aigua que circula per canonades antigues de plom, etc.
Tacte: allrgies (normalment cutnies) produdes pel contacte amb
certs materials.
Radiaci: grau de radioactivitat de certs granits, argiles, etc.; nivells
de rad, etc.
Per l'altra banda la perillositat d'un element de construcci va en funci
de:
-
La naturalesa dels materials que el formen.

La posici en el edifici.
La ventilaci.
Les formes de degradaci.
La necessitat de manteniment
La combusti i emissi de gasos en cas d'incendi.
11.5.1 La posici i la ventilaci

La posici en l'edifici s determinant a l'hora de matisar el grau de
perillositat d'un material o element constructiu. Aix, admetent que el
plom s un metall txic, caldr diferenciar si es tracta d'una canonada
vella per on circula aigua potable o si es tracta d'una planxa de remat
d'una coberta. En el primer cas es tracta d'una ingesti directa, mentre que
128
en el segon cas suposar una contaminaci de les aiges pluvials i dels

aqfers, amb un perill molt ms baix pel poc grau de concentraci.
El fet que un material, potencialment perills, es trobi a l'exterior
comporta un grau de perillositat inferior o prcticament nul que si es
troba a l'interior. Una pintura de la qual es volatilitzen metalls pesants, a
causa dels seus colorants, pot ser perjudicial en un interior tancat,
sobretot si hi ha molta superfcie pintada (parets i sostres) i si, a ms a
ms, es tracta d'un lloc on s'hi passen moltes hores, com s el cas dels
dormitoris. A l'exterior aquesta pintura seria prcticament inncua, ja que
la concentraci en l'atmosfera seria inapreciable.
De tot aix, es desprn que la ventilaci t un paper molt important en
aquest tipus de risc per a la salut. La renovaci de l'aire viciat interior per
aire net de l'exterior minimitza la repercussi d'aquests volatilitzacions.
El mateix podem dir d'aquells materials que se situen en cambres
ventilades (sostres, faanes, cambres sanitries, etc.)
Una altra forma de reduir el risc consisteix a recobrir l'element
susceptible de volatilitzar-se amb pintures o segellants que impedeixin
aquesta activitat. s obvi que caldr vigilar la innocutat d'aquesta pintura
o segellant.
De tot aix, es dedueix que el grau de toxicitat d'un material o element
constructiu es pot matisar molt. Per poc nocius que puguin ser certs
acabats dels paraments interiors: sostres, parets, terra, etc. poden arribar a
ser ms perjudicials que altres materials de grau de toxicitat ms elevat,
per que es troben en menor quantitat i ubicats fora dels espais tancats,
com per exemple un insecticida aplicat a les bigues de fusta d'una coberta
ventilada.
11.5.2 La degradaci i el manteniment

La degeneraci o degradaci d'un material o element pot augmentar el
risc de perillositat per la salut en funci de la forma en qu es produeixi.
Els materials subjectes a desgast alliberaran partcules amb ms facilitat.
Si aquest desgast s motivat per fenmens meteorolgics a l'exterior no
ser tan greu com si es tracta d'un desgast a l'interior. Un exemple ben
colpidor d'aquest fet el trobem en la degradaci que pateix la fibra de
vidre d'alguns conductes d'aire condicionat o de simple ventilaci
mecnica. Aquestes partcules, si no es prenen les degudes precaucions,
poden distribuir-se totalment en l'aire de l'interior de l'edifici amb les
corresponents conseqncies.
Per altra banda no cal oblidar que el desgast degut a un s quotidi,
encara que inapreciable, pot ser ms important que el desgast espordic
ms evident. Un paviment que es trepitja cada dia pot alliberar ms
partcules (nocives o no) durant la seva vida til que les que s'alliberen en
una tasca de polit ocasional.
129
De la mateixa manera podem fer la reflexi sobre el grau de manteniment

necessari i la perillositat per a la salut que pugui comportar aquest
manteniment. En molts casos pot ser millor escollir una material ms
dubts que un altre, si el seu manteniment s nul o molt inferior a un
altre, en principi menys nociu, que comporta un manteniment
contaminant que cal fer sovint.
Un cas particular de degradaci s la combusti en cas d'incendi. Tot i
que es tracta d'un risc estadsticament baix, pot convertir una quantitat de
materials aparentment inerts i innocus en un nvol de gasos txics o fins i
tot mortals que cal tenir en compte. Aquestes situacions s'agreugen de
forma alarmant en localitzacions poc o mal ventilades, com s el cas dels
soterranis.
11.5.3 Materials txics

s impossible fer una llista de materials txics utilitzats en la construcci.
En primer lloc, per la complexitat de les apreciacions sobre els lmits de
la toxicitat i en segon lloc, pel fet que els materials de construcci,
especialment els sinttics, es troben en constant evoluci: cada dia n'hi ha
ms i cada dia es coneixen noves propietats sobre la salut de les persones.
De qualsevol forma, ms a tall d'exemple que amb intencions de ser
exhaustius, a continuaci trobarem una srie d'exemples de productes
nocius usats freqentment en la construcci d'edificis, agrupats segons la
manera que tenen de perjudicar-nos.
11.5.4 Partcules en suspensi a laire

Asbest
L'asbest, i tamb l'amiant, sn amfbols que es presenten en forma de
fibres minerals llargues i fines, de colors variats (al voltant del gris), tils
per la seva incombustibilitat, resistncia als atacs qumics, i baixa
conductivitat trmica. La manipulaci s la que comporta el risc a causa
de lalliberament de fibres. Es troba present, entre altres, en:
- Materials de recobriment per protecci al foc
- Pintures (normalment fora de circulaci)
- Fibrociment (tubs, plaques ondulades, dipsits)
- Farciment de plstics (paviments de vinil)
Segons el grau dexposici pot produir asbestosi (incrustaci de fibres), i
cncer (tumors). Les fases en qu s perills sn la manufactura, la
collocaci en obra, la demolici o enderroc i lincendi a altes
temperatures. Tamb en aquells casos on hi ha desgast motivat per ls de
ledifici. En tasques relacionades amb el fibrociment (tallat o trepat de
tubs o plaques) sha de deixar ledifici desocupat durant bastant de temps.
L'asbest ha estat un exemple clar de la dificultat que pot comportar provar
la toxicitat dun material. L'any 1900 mor el primer obrer relacionat amb
lasbest, per no es fa pblic fins al 1907. Cap a l'any 1930 es generalitza
130
aquesta patologia, per no s fins al 1960 que es reconeix com a tal. Des
de 1983 hi ha diverses disposicions al Regne Unit que prohibeixen la
importaci o l's en la manufactura de lasbest blanc i el marr, o
prohibeixen ls daltres tipus d'asbest en allaments a base desprais. A
la resta de pasos europeus no ha estat fins la segona meitat dels 90 quan
ha aparegut una normativa al respecte
Fibres de vidre i llanes minerals

Sn fibres artificials obtingudes per cocci de materials diversos,
utilitzades com a allament trmic. Una altra vegada s la manipulaci la
que comporta el risc motivat per lalliberament de fibres. Les podem
trobar presents a:
-
Mantes sobre paper kraft, per a collocaci en cels rasos i cambres

d'aire horitzontals
En forma de plafons rgids, soles o formant part de plafons
compostos
En tubs dinstallacions daire condicionat o ventilaci.
Sn perjudicials per a la salut a causa de la incrustaci de fibres als

pulmons, i a la irritaci de pell i ulls. Per evitar el risc, s suficient
manipular-les amb les degudes proteccions, tant en la fase de collocaci
com en la de demolici. En tubs daire cal controlar el seu manteniment.
No semblen ser carcingenes.
Vermiculita.
s un mineral (fillosilicat pertanyent a les argiles, procedent de
l'alteraci de les miques) que sutilitza com a allant trmic, tant de forma
natural per a reomplir cambres o compondre capes horitzontals, com
formant part de morters. Excepte la provinent de Sudfrica, la vermiculita
cont asbest. Si ms no, ella mateixa pot ser fibrosa. Es perjudicial,
doncs, la manipulaci del material.
11.5.5 Emissi de vapors en la collocaci

Dissolvents
Es troben bsicament en adhesius, pintures i vernissos. La majoria sn
txics en major o menor grau, depn de ladequada protecci de qui els
faci servir, o del grau de ventilaci del local on es manipulen. Cal
destacar els segents:
- Tolu: s dels ms txics. s present al quitr de carb, als
adhesius, pintures i lquids antihumitats.
- Benz: s un carcinogen en concentracions altes. Es troba als
vernissos, decapants i adhesius.
- Aiguarrs sinttic: Dissolvent ds general.
- Xil: Present al quitr de carb i utilitzat en segellants i
tapaporus.
- Estir: Present als segellants.
131
11.5.6 Volatilitzaci a llarg termini

Plastificants, colorants, assecants, estabilitzants, COV (compostos
orgnics voltils), fungicides, etc.
Tots aquests materials sn alguns dels elements que normalment es
volatilitzen a llarg termini durant la vida del material del qual formen
part. En general, podem dir que el grau de concentraci de partcules
daquests elements en laire es baix i que la seva toxicitat es deu, a ms
de la seva naturalesa, a la permanncia en el temps del procs de
volatilitzaci.
Pintures, esmalts i vernissos: Les pintures velles alliberen partcules del
plom contingut com a assecant. Tamb poden desprendre metalls pesants
txics que formen molcules on es troba el crom, cadmi, mercuri o
estany. Com a exemple destaquem la norma UNE de criteris ecolgics
sobre pintures i vernissos (UNE 48-300-94), que, entre altres, fa les
considera-cions segents:
- El contingut en COV ha de ser inferior a 250 g/l
- Els compostos orgnics perillosos no poden excedir el 0,5% de la
massa total (llista A, on consta una vintena de diferents
productes)
- El contingut dhidrocarburs aromtics no pot ser superior al 5%
- Els hidrocarburs halogenats no poden superar el 0,1%
- Els compostos organometllics i organoclorats queden prohibits
(llista B, on consta una vintena de diferents productes)
- Prohibeix els pigments txics (metalls pesants), i les substncies
carcingenes, teratgenes i mutgenes
Plstics: Entre els plstics que ms substncies txiques volatilitzen es
troben el PVC, el PU, l'escuma de PU i lUF. Lescuma durea
formaldehid (UF) allibera formaldehid. El PVC, com la majoria de
productes provinents de la indstria que utilitza clor, es perills,
especialment per l'emissi de clorur de vinil, que s carcinogen a nivells
de parts per mili. A ms a ms, s dels plstics que s'utilitzen amb ms
varietat dadditius, molts dels quals, en cremar-se, alliberen dioxines. El
PU genera cianur quan es crema.
Escumes allants i plstics expandits: Alliberen estir, etilbenz i
formaldehid.
Taulers aglomerats i taulers contraplacats de fusta; plafons rgids de fibra
de vidre; txtils sinttics: Alliberen formaldehid.
Adhesius: Alliberen tolu, xil i formaldehid.
132
11.5.7 Els formaldehids

Com es pot veure, tant la llista de materials que alliberen elements txics,
com la dels mateixos elements que es volatilitzen pot ser molt llarga. No
obstant aix, entre els elements presents en els dissolvents ja mencionats,
apareix sovint el formaldehid.
Es tracta d'una resina (metanal) que serveix per a aglomerar diversos
tipus de plafons i taulers. On es troba en quantitats ms considerables s
als taulers aglomerats de partcules de fusta, no obstant aix, el mercat ja
ofereix en alguns pasos taulers amb baix contingut de formaldehids.
Aquesta substncia, en petites quantitats, perjudica una de cada cinc
persones. s un irritant de les mucoses i afecta els ulls i les vies
respiratries. Hi ha indicis per creure que s carcinogen. El problema,
per, s menys greu si es localitza en cambres tancades no accessibles a
les persones, en espais ventilats o si els materials que el contenen es
recobreixen amb algun tapaporus o element barrera de vapor.
Els lmits de concentraci en laire establerts al nostre pas sn de 0'1
mg/m en habitatge i de 0'37 mg/m en indstria.
11.5.8 Pols; activitats de manteniment

Les activitats de manteniment generen pols en grans quantitats, encara
que de forma ocasional, que lgicament contindr partcules de diversa
naturalesa, ja siguin colorants, plastificants, fungicides, dissolvents,
metalls pesants, etc. Tant si es tracta del poliment dun parquet
envernissat, o del decopatge i esmerilament dunes fusteries esmaltades, o
de la rascada de pintures velles en parets, etc., el problema estar en
funci de la naturalesa del material de suport i de la composici de
lacabat envellit que se suposa que hem deliminar.
En la rascada o el poliment de pintures velles, escamparem el plom que
aquestes podien contenir com a assecant. Per tant s aconsellable evitar
aquestes activitats o utilitzar eines daire calent que funcionin per sota
dels 500 C. En pintures per a la protecci de lacer, tamb i podem
trobar al plom.
Altres metalls pesants tamb perillosos que trobem a les pintures com a
colorants, sn el cadmi i el crom hexavalent, el mercuri i el mateix plom.
La norma UNE 48-300-94, els prohibeix expressament en la formulaci
de qualsevol pigment. Trobem el crom hexavalent com a cromat de zinc
apte per a la imprimaci de metalls.
La pols de la fusta tamb es considera dolenta per a la salut.
11.5.9 Radiaci
Ve donada per la quantitat distops radioactius, bsicament 238U,
232Th, i 40K, que es troben sempre en petits percentatges en els
133
materials de construcci. Els que donen nivells ms alts sn els ciments

prtland i les cermiques.
Noms en algunes ocasions aquests nivells poden ser qestionables, en
funci de la zona geogrfica don provenen. Sn coneguts els valors alts
donats per les cermiques de la zona de Calaf. Tamb cal esmentar els
granits, en general, pels seus nivells de radiaci.
Cal afegir el rad (222R), que s un gas que es pot trobar en
concentracions elevades en locals soterranis poc ventilats, construts
sobre terrenys grantics, o amb cert tipus de maons i ciments. Es creu que
s causa de cncers de pulm.
135
ndex
Carbonataci...........................110
Absorbncia ............................. 84
Coeficient dabsorci acstica (

) .89
absorbncia mitjana ............ 78

absorbncia mitjana (s) ..... 99
Absorbncia mitjana (
s) ............ 99
absorci............... 36, 37, 83, 91
Absorci ............................. 36, 84
Absorci acstica (
) ................. 90
adherncia ............................ 51
adsorci................................. 37
Adsorci ................................... 37
Allament acstic ....................... 86
Allament acstic (R) .................. 85
allament trmic ................... 67
altura crtica d'excavaci
vertical .............................. 30
amplitud................................ 82
Amplitud (
) ............................ 82
amplitud doble ..................... 82
angle de fricci interna........ 31
Angle de fricci interna (
) .......... 31
angle de tals natural .......... 31
Angle de tals natural ................ 31
Anisotropia ............................... 17
rea dabsorci equivalent .. 89
rea d'absorci equivalent .......... 90
Asbest .................................. 129
B
barrera de vapor.................. 40
Bicarbonataci ................... 106
brillant .................................. 97
Brillantor ................................. 97
C
cabal ................................ 26, 27
Caducitat ................................ 103
Calor especfica(Ce) ................... 72
Calor (Q) .................................. 63
calor especfica (Ce)........ 72, 73

cansament ............................. 49
Cansament ............................... 49
capacitat calorfica............... 73
capacitat trmica............ 74, 75
capacitat trmica (Qt) .......... 72
Capacitat trmica (Qt) ................ 73
capillaritat ........................... 37
Capillaritat .............................. 37
Caracterstiques d'alguns vidres 101
cicle ........................................81
coeficient desmortement
)...........................75
trmic (
coeficient d'absorci.............89
coeficient de conductivitat
).........................99
trmica (
trmica ............................65
trmica...............................64
) 40
coeficient de difusibilitat (
coeficient de dilataci trmica
............................................56
Coeficient de dilataci trmica.56, 57
).......47
coeficient de Poisson (
)......47
Coeficient de Poisson ()
)
coeficient de resistivitat trmica
) ..............................65
(r) (1/
coeficient de transmissi
trmica...............................69
coeficient de transmissi
trmica global ...................71
coeficient de viscositat..........28
Coeficient de viscositat de
diversos fluids ...................28
coeficient d'uniformitat .30, 31
coeficient superficial de
transmissi de calor (h)....67
Coeficients d'absorci (
) ............89
......................................65, 66
coeficients de majoraci.......51
coeficients de minoraci.......51
coeficients de seguretat ..49, 51
Coeficients de transmissi trmica
aproximats dalgunes cobertes
inclinades i terrats ..................70
aproximats dalgunes faanes ..70
aproximats dalgunes obertures 71
cohesi .............................30, 50
Cohesi.....................................51
Cohesi (c) ................................30
color.......................................95
Color ........................................95
Combustibilitat ........................112
compacitat.............................35
136
Compacitat ......................... 30, 35

con dAbrams........................ 29
conducci.............................. 64
conductncia trmica (Ct) ... 67
conductivitat trmica........... 73
conductivitat trmica () ...... 73
confort trmic....................... 64
consistncia........................... 29
Consistncia (docilitat) ............... 29
Contaminaci....................... 122
Contracci................................ 55
contracci trmica ............... 55
convecci............................... 64
corba granulomtrica.......... 31
corrosi ............................... 108
Corrosi ................................. 109
corrosi galvnica.............. 109
costos ................................... 115
Costos de salut..................... 126
Costos ecolgics i ambientals
......................................... 119
Costos energtics ................. 118
Costos materials .................. 116
D
deformabilitat ...................... 43
Deformabilitat .......................... 44
deformaci de ruptura ........ 48
densitat ................................. 17
Densitat ................................... 17
densitat aparent .................... 18
densitat aparent o relativa .. 17
densitat humida ................... 17
densitat real o absoluta......... 17
densitat saturada ................. 18
densitat seca ......................... 18
densitat submergida ............ 18
densitat () ............................ 73
desfasament de la ona trmica
........................................... 74
difusibilitat ........................... 39
Difusibilitat (al vapor d'aigua) ..... 39
difusibilitat trmica ............. 73
) . 73, 74
difusibilitat trmica (
Difusibilitat trmica () ............. 73
difusi ................................. 110
dilataci ................................ 55
Dilataci .................................. 55
dilatncia .............................. 28
Dilatncia ................................. 28
Dissolvents .......................... 130
docilitat ................................. 29
ductilitat................................ 54
Ductilitat .................................. 54
durabilitat ........................... 103
Durabilitat .............................. 103
duresa............................ 53, 108
Duresa ..................................... 53
E
efecte hivernacle............. 75, 99
Eflorescncia ............................. 38
eflorescncies ........................ 38
elstic..................................... 47
Elasticitat ........................... 47, 48
Emissi..................................... 91
emissivitat ....................... 92, 99
Emissivitat () ........................... 99
entumiment............. 57, 58, 106
Entumiment .............................. 57
Escala de dureses segons MOHS .. 53
esclermetre.......................... 53
esfor ..................................... 44
espectre ................................. 96
especulars.............................. 97
estabilitat al foc .................. 113
estanquitat ............................ 39
Exigncies davant del foc de locals o
zones de risc especial ............ 114
Expansibilitat ..................... 106

F
factor de difusibilitat............ 40
factor de forma..................... 77
factor de forma (ff)............... 77
Factor de forma (ff) .................... 77
factor de transmissi
energtica........................ 100
Factor de transmissi energtica (TE)
......................................... 100
factor de transmissi
lluminosa........................... 98
Factor de transmissi lluminosa (TL)
........................................... 98
factor solar.......................... 100
Factor solar (FS) ...................... 100
fatiga...................................... 49
Fatiga....................................... 49
Finor ........................................ 30
fluncia.................................. 48
Fluncia ................................... 48
Foc ........................................ 112
forma ..................................... 95
formaldehids ........................ 132
137
ndex
frgil ...................................... 49
Fragilitat .................................. 48
Freqncia ............................... 81
Fusi...................................... 112
G
granulometria....................... 31
Grau destabilitat al foc exigible als
elements estructurals............ 113
grau de saturaci.................. 32
gust ........................................ 94
H
heterogenetat....................... 16
Heterogenetat........................... 16
Hidrataci ................................ 37
higroscopicitat...................... 36
Higroscopicitat .......................... 36
homogenetat ........................ 16
Homogenetat ............................ 16
humitat...................... 32, 37, 38

Humitat ................................... 37
humitat absoluta ............ 25, 38

Humitat absoluta (Ha) ................ 25
humitat de saturaci ............ 38

Humitat de saturaci (Hs) ........... 25
humitat relativa.............. 25, 38

Humitat relativa (Hr) ................. 25
I
Impacte ambiental................ 122
ndex de buits ....................... 31
ndex de filtraci .................. 41
ndex de plasticitat ............... 30
NDEXS DE FILTRACI .......... 41
inrcia trmica ..................... 73
Inflamabilitat .......................... 113
insolubilitat......................... 106
intumescncia ....................... 61
Intumescncia ........................... 61
isotropia ................................ 16
Isotropia .................................. 17
L
la tensi superficial .............. 27
lmit de proporcionalitat ..... 45
lmit elstic............................ 47
Lmit elstic .............................. 47
lmits d'Atterberg................. 30
linealment elstic................... 47
llei de massa .................... 18, 85
lluent ..................................... 97
Longitud dona (
) .....................82
longituds d'ona .....................82

M
malleabilitat .........................54
Malleabilitat .............................54
manteniment .......................103
Manteniment ...........................103
massa .....................................16
Massa .......................................16
Massa trmica (MT) ....................73
mat...........................................97
Material o element constructiu .....21
materials clids.....................95
materials freds ......................95
matriu de rigidesa ................60
meteoritzaci.......................105
Meteoritzaci ..........................105
Millora de lallament al soroll
dimpacte (NBE-CA-88) .........87
mdul delasticitat................47
mdul delasticitat (E)..........45
mdul de cisallament............46
mdul de deformaci............44
mdul de Young (Y) .............45
mdul elstic..........................47
Mduls d'elasticitat (E)........46
N
NBE-CA-88 ...............................88
nitrataci .............................107
nivell de soroll dimpacte
normalitzat (LN)................87
Nivell de soroll dimpacte
normalitzat (LN).....................86
O
ona .........................................81
opacitat..................................98
Opacitat ....................................98
oxidaci ...............................108
Oxidaci .................................108
P
paraflames...........................113
Perode .....................................81
permeabilitat.........................39
Permeabilitat .............................39
permencia............................39
.....39
pes ..........................................16
Pes ...........................................16
Permencia (al vapor d'aigua)
138
pes aparent ........................... 32

pes del material (s).............. 32
pes humit) ()........................ 32
pes saturat (sat).................... 32
pes sec (d)............................. 32
pes submergit (')................. 32
plstic.................................... 47
Plasticitat............................ 47, 48
Podriment .............................. 104
polidesa .................................... 94
Polidesa ................................... 95
porositat ...................... 30, 31, 35
Porositat .................................. 35
resistncia a compressi ...... 53

resistncia a la ruptura........ 51
resistncia a ser ratllat......... 53
resistncia al foc ................. 113
Resistncia al foc ..................... 113
Potencials relatius desenvolupats per

alguns metalls ..................... 109
resistncia trmica superficial

........................................... 69
resistncia trmica superficial
(1/h) ................................... 67
resistncia trmica total (RT)
........................................... 68
Resistncies al foc .................... 114
resistncies trmiques (Rt) .... 68
pressi ................................... 26
Pressi (d'un fluid) (
) ............... 24
pressi de saturaci .............. 24
pressi de vapor ................... 24
Pressi de vapor (P) ................... 24
Pressi de vapor de laigua en funci
de la temperatura ................... 24
preu ..................................... 116

Prctor ..................................... 35
propietats organolptiques . 93
Punt de fusi ........................... 112
Putrefacci ............................. 104
R
radiaci ................................. 64
Radiaci ........................... 91, 132
radiaci solar........................ 90
Radiacions electromagntiques .... 91
Reacci al foc .......................... 112
Reacci al foc dels materials segons la
norma UNE-23-727-80 ......... 114
Reciclar................................ 120
Reducci ................................ 108
Reduir .................................. 119
reflexi ............................ 83, 91
Reflexi.................................... 83
refracci................................ 83
Refracci.................................. 83
Relaci de materials amb importants
comportament anistrops ....... 20
reolgiques ........................... 55
resilincia.............................. 53
Resilincia (
, K) ....................... 53
resistncia ................. 39, 49, 51
Resistncia ............................... 50
resistncia (al vapor d'aigua) ........ 39
resistncia a ... ...................... 53
RESISTNCIA AL VAPOR
DAIGUA ............................. 41
resistncia al xoc................... 53
resistncia mecnica............. 50
Resistncia mecnica .................. 50
resistncia trmica ............... 69
resistncia trmica (Rt) ........ 67
Resistncia trmica aproximada
dalguns tipus de forjat ........... 69
Resistncies trmiques duna cambra

daire no ventilada (m K / W). 68
resistncies trmiques
superficials ........................ 68
Resistncies trmiques superficials
dels tancaments ..................... 68
resistent a la fricci ............ 108

resistent a l'abrasi ............ 108
resistent al desgast.............. 108
resistents a la gelada .......... 106
resistivitat (al vapor d'aigua) ......... 39
resistivitat al vapor daigua... 40
RESISTIVITAT AL VAPOR
DAIGUA ............................. 40
retard trmic (Rt) ........... 74, 75

Retard trmic (Rt) de diferents
materials .............................. 74
retracci .......................... 57, 58

Retracci .................................. 58
retracci negativa................. 59
Reutilitzar............................. 119
rigidesa............................ 44, 60
Rigidesa .............................. 44, 61
rugositat .......................... 94, 95
Rugositat .................................. 94
ruptura.................................. 49
S
setinat .................................... 97
solubilitat ............................ 106
sonoritat ................................ 94
139
ndex
soroll d'impacte.................... 86
Sostenibilitat ........................ 120
Sulfataci ............................ 107
T
Temperatura (T)........................ 63
temps de reverberaci ......... 88

Temps de reverberaci ............... 88
transmissi ......................83, 91
Transmissi...............................83
transmissi trmica ..............69

transmitncia........................69
transparncia........................98
Transparncia ...........................98
V
tenacitat ................................ 50
valor d'entumiment..............57
Tenacitat .................................. 50
Valors dentumiment ...................58

Valors de retracci ......................59
Valors orientatius de l'absorbncia
mitjana s a la radiaci solar i de
lemissivitat a l'infraroig de
diversos tipus de superfcies. ..100
Valors orientatius del coeficient de
reflexi (Cr de la llum de diferents
colors ...................................97
tensi ..................................... 44
tensi de ruptura.................. 48
tensi superficial .................. 27
Tensi superficial (
) .................. 27
textura................................... 94
Textura .................................... 94
tixotropia .............................. 28
Tixotropia ................................ 28
toxicitat ................................. 93
Toxicitat ................................. 127
Tractament de residus .......... 125
translcid.............................. 98
Translucidesa ............................ 98
velocitat .................................82
Velocitat (de fase, de lona) ..........82
viscositat..........................27, 28
Viscositat (
) .............................28
voltils ...................................93

Materials I Elelemtns Construcció

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Materials I Elelemtns Construcció

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

AULA DARQUITECTURA 29

Propietats dels materials

Ramon Sastre Sastre

Propietats dels materials

Aquesta obra fou guardonada en el cinqu concurs

Primera edici: novembre de 2000

Aquesta publicaci s'acull a la poltica de normalitzaci lingstica

Ramon Sastre, 2000

Edicions UPC, 2000

CPDA (Publicacions d'Abast)

Dipsit legal: B-34.145-2000

PROPIETATS DELS MATERIALS DE CONSTRUCCI........1

ESTATS DE LA MATRIA. LA MASSA ..................................15

PROPIETATS DE LA MASSA DELS SLIDS.........................35

PROPIETATS MECNIQUES DELS SLIDS ........................43

Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.

Propietats dels materials y elements de construcci

ELS MDULS DE DEFORMACI................................................. 45

PROPIETATS REOLGIQUES DELS SLIDS...................... 55

PROPIETATS TRMIQUES DELS SLIDS ........................... 63

LA CALOR I LA TEMPERATURA ................................................ 63

8 PROPIETATS DELS SLIDS AMB ELS FENMENS

INTRODUCCI ALS FENMENS ONDULATORIS ......................... 81

PROPIETATS APARENTS DELS SLIDS. ............................. 93

Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.

10.2 LA PUTREFACCI ...................................................................104

ALTRES PROPIETATS. ELS COSTOS ............................115

11.1 ELS COSTOS ............................................................................115

Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.

1 Propietats dels materials de construcci

1 Propietats dels materials de

Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.

Propietats dels materials i elements de construcci

Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.

1 Propietats dels materials de construcci

especialitzat de la disciplina. Per, per altra banda, com ha estat reflectit

L'exactitud, la precisi, el rigor, etc., sn termes que s'haurien d'aplicar

A continuaci s'exposa un brevssima llista d'algunes d'aquestes

Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.

Propietats dels materials i elements de construcci

Els assaigs i la normativa

Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.

1 Propietats dels materials de construcci

Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.

Propietats dels materials i elements de construcci

En el mn de la construcci qui estableix el marc de com s'han de fer els

Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.

1 Propietats dels materials de construcci

s interessant tenir sempre a m alguna taula de conversi d'unitats, ja

Exemples: un dia = 24 hores

Exemples: un ma = 5 x 14 x 29 cm; un cotxe = 5 m; una persona = 180

Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.

Propietats dels materials i elements de construcci

1 volt = 1 watt / 1 amper

Exemples: un dormitori = 10 m; un camp de futbol = ha

Exemples: una habitaci = 30 m

Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.

1 Propietats dels materials de construcci

Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.

Propietats dels materials i elements de construcci

Smbol Equivalncies (IU)

Les propietats o caracterstiques dun material, dun cos o dun element

Els autors, 2001; Edicions UPC, 2001.