Professional Documents
Culture Documents
Espanya Relleu PDF
Espanya Relleu PDF
LEspanya continental
La pennsula Ibrica s una de les zones ms muntanyoses
dEuropa. El seu relleu sorganitza al voltant dun gran altipl
central, la Meseta, inclinat lleugerament cap a loest. Per aquesta ra els seus rius desemboquen a loce Atlntic.
La Meseta est travessada per una muralla grantica, el Sistema Central, que divideix laltipl en dues subunitats: la Submeseta nord (750 m daltitud mitjana) i la Submeseta sud
(550 m daltitud mitjana). Aquesta ltima s travessada pels
Monts de Toledo.
El paisatge de la Meseta s monton i uniforme i els terrenys
plans shi succeeixen de manera continuada. Ocasionalment, les
valls dalguns rius en trenquen la monotonia.
La Meseta est envoltada per un seguit de serralades: els
Monts de Lle (nord-oest), la Serralada Cantbrica (nord), la
Serralada Ibrica (nord-est i est) i Sierra Morena (sud).
VOCABULARI
Albufera. Llacs daigua salada separats de la mar per una llenca de
sorra.
Depressi. Sector de la superfcie
terrestre enfonsat respecte de les
zones del seu voltant.
116
Quan les muntanyes no entren en contacte directe amb la mar es formen costes sorrenques anomenades costes baixes. s el paisatge predominant de la faana mediterrnia de la Pennsula, llevat de la zona de la Serralada Btica, ja que
aquesta tamb arriba fins a la mar. A la costa
oriental cal destacar-hi les albuferes* (lAlbufera
de Valncia i la Mar Menor de Mrcia).
MAR CANTBRIC
SER
Eb
AS
S
S
Mio G A
L
Sil
D E
P R
E S
S E
R R
S U B M E S E T A
Duero
T
N
SO
Ebre
SE
LA
RRA
DA
LIT
Tajo
A
AM
Cap
de Formentor
Puig Major
1445
Odiel
Ti n
to
Guad
a
DE
E
PR
SS
Guada
lq
A
A D
A L
R
R
S E
AD
I CSe
T
B
B
S U
MU
A
NT
Mallorca
Cabrera
L
I L
Formentera
MAR MENOR
Cap de Palos
MAR
MEDITERRNIA
Veleta Mulhacn
3478
3392
PENIBTICA
ADA
RAL
R
Cap de Gata
SE
Cap Trafalgar
Punta de Tarifa
ILLES CANRIES
GU
EL
VIR
ir
uiv
RA
Menorca
Cap
dArtrutx
ra
gu
Golf
de Cadis
ivir
lqu
na
Cap de
la Nau
E N A
M O R
UI
ALQ
di a
T
DE
NA
Cap de Salines
Evissa
X qu e r
ua
Sa
Golf
de Valncia
S U D
A
R R
I E
Delta de lEbre
ria
DE TOLEDO
Corocho de Rocigalgo
1447
S U B M E S E T A
Gu adian a
AL
Pearroya
2024
M E S E T A
TS
ON
OR
AN
Cap de Salou
L
TA
CA
Tajo
Estret de Gibraltar
Lanzarote
Roque de
los Muchachos
2426
La Palma
Golf de Roses
Ter
I C
ARR
Cap de Creus
RRA
G U AD
EDOS
E GR
SIE
MO
Cad
2647
Moncayo
2313
ANDORRA
Aneto
3404
E M
R
SER
S T ERRA D
S
S I
AD
PORTUGAL
A
AT
EG
Du e r o
N O R D
Llobregat
Pea Trevinca
D
2045 NTS
MO
re
LL
so
MUNTANYES a
BASQUES
Ria d A ro u s
Pea Labra
2007
Gorbeia Mendia
1475
CANTBRICA
RALADA
F R A N A
Bi d
Cap Finisterre
Golf
de
Biscaia
Cap de
Matxitxako
Naranco
de Bulnes
2519
l n
Nerbin
AIC
Na
Cap de Peas
ALGRIA
Tenerife
Teide
3718
Fuerteventura
MARROC
Gomera
Gran Canria
El Hierro
A la part ms exterior de la Meseta, gaireb sempre tocant a la mar, la part espanyola de la pennsula Ibrica presenta cinc sistemes muntanyencs: el
Masss Galaic, les Muntanyes Basques, el Pirineu, la Serralada Litoral Catalana i les Serralades
Btiques.
Les Serralades Btiques presenten dos arcs de
muntanyes: lun situat ms a la vora de la costa, des
de Gibraltar fins al cap de Gata, anomenat Serralada Penibtica, i laltre situat ms a linterior, que
sanomena Serralada Subbtica.
Finalment, cal assenyalar dues depressions*: la
de lEbre, entre el Pirineu i la Serralada Ibrica i la
del Guadalquivir entre les serralades btiques i
Sierra Morena.
200 km
LEspanya insular
Espanya comprn, a ms del territori peninsular, dos grups dilles: larxiplag de les Balears, a
la mar Mediterrnia, i el de les
Canries, a loce Atlntic, davant de les costes africanes del
Shara.
El relleu de les illes Balears, tret de la part nord de lilla de
Menorca, s una continuaci de la serralada Subbtica. Les illes
Canries sn unes illes volcniques situades sobre una plataforma
de falles.
A C T I V I T A T S
2. Quines sn les grans unitats de relleu de la pennsula Ibrica?
3. Classifica les unitats de relleu peninsulars en interiors o exteriors
respecte de la Meseta.
4. A partir del mapa fsic de la pennsula Ibrica, fes un esbs amb
totes les unitats de relleu que has estudiat. Memoritza-les de manera que spigues situar-les damunt duna mapa fsic mut.
5. Localitza en el mapa de la pennsula Ibrica el nom dels accidents
geogrfics segents: tres ries, tres caps i tres golfs.
SABIES QUE?
El nom de les illes Canries prov
del mot llat canis, que vol dir gos.
El nom de les illes Canries, doncs,
vol dir illes dels gossos. La raa
dels gossos de les illes Canries
s representada en el seu escut.
oa
Arag
Gu
he
erc
Alb
r
Tita
Milla
rs
P o r
Tajo
Ca
r ia
b ri e
l
Xquer
ela
Cig
Jaba
ln
ar
Guadiana
Seg
re
p
alo
ad
Jaram
a
Alagn
Cinca
Huerv
a
Pisu
e rg
Es l
a
t u g
a l
Eb
re
a
sm
Jal
Er
e
Te r
Llobre ga
Du e r o
Tor
m
Andorra
Gllego
Si l
Mi o
F r a n a
as
Nerbi n
bre
Tam
Ulla
Bid
Nal
li
a
Gua d
Se
gu
uivir
dalq
Gua
Od
i
to
el
ra
T in
Cabals:
Genil
Menys de 20 m3/s
Guad
De 20 a 50 m3/s
o
alh
r ce
De 50 a 100 m3/s
200 km
Vessant mediterrani
Vessant cantbric
Ms de 500 m3/s
Llargada en quilmetres
1120
908
744
680
340
Tajo
Vessant atlntic
Duero
Ebre
Guadiana Guadalquivir
Mio
El vessant cantbric
Els rius del vessant cantbric sn curts, cabalosos i de rgim* regular. Sn curts perqu neixen a la Serralada Cantbrica, a les
Muntanyes Basques o b al Masss Galaic, sistemes muntanyosos
que sn molt a la vora del mar. Sn cabalosos i de rgim regular
perqu la seva conca* pertany a la Ibria humida i hi plou de manera constant al llarg de lany.
El vessant atlntic
Els rius del vessant atlntic sn llargs, de cabal mitj i de rgim
irregular. Llevat del Guadalquivir, la major part dels grans rius
del vessant atlntic recorren la Meseta. Les seves conques sn
molt grans per hi plou poc, ja que pertanyen a la Ibria seca. Sn
irregulars perqu el seu cabal creix a la tardor i a la primavera, a
causa de les precipitacions. En canvi, a lestiu duen poca aigua.
El vessant mediterrani
Els rius del vessant mediterrani, llevat de lEbre, es caracteritzen
per ser curts, de cabal escs i de rgim molt irregular. Neixen
molt a la vora de la costa i solen tenir un pendent molt pronunciat. A lestiu gaireb no porten aigua, ja que a les seves conques
hi plou poc. En canvi, a la tardor poden arribar a desbordar-se a
causa de les pluges intenses. A la zona mediterrnia trobem sovint
cursos daigua intermitents: les rieres o rambles. Solen inundarse a la tardor com a conseqncia dels temporals locals.
LEbre constitueix una excepci dins del vessant mediterrani,
ja que neix en el sistema cantbric. s el riu ms cabals de la
Pennsula perqu rep aiges dels afluents procedents del Pirineu.
VOCABULARI
Rgim fluvial. Grau de regularitat
del cabal dun riu al llarg dun any
sencer. Si el riu varia poc de cabal
diem que t un rgim regular. Si el
riu porta molta aigua en una poca
de lany i molt poca durant la resta,
diem que t un rgim irregular.
Conca. Territori del qual un riu i la
seva xarxa dafluents recullen les aiges.
Recorda
El cabal dun riu es mesura en
metres cbics per segon, i es determina en un punt determinat
anomenat estaci hidrogrfica.
A C T I V I T A T S
Qu sentn per cabal dun
riu? Posan un exemple.
8. Qu sentn per rgim dun
riu? Posan un exemple i explican algun factor.
9. Esmenta tres rius dEspanya que siguin cabalosos i de
rgim regular. Digues per qu
ho sn.
10. Esmenta tres rius dEspanya que siguin poc cabalosos
i de rgim irregular. Quins factors ho expliquen?
11. Busca informaci en una
enciclopdia o a travs dInternet i explica don agafa laigua i
on la deixa el transvasament
del Tajo al Segura.
7.