Generalitat de Catalunya

Departament dEnsenyament
Secretaria de Poltiques Educatives
Subdirecci General de Llengua i Plurilingisme
Servei dImmersi i Acolliment Lingstics

Activitats per treballar

el lxic i la morfosintaxi

Ttol: El primer pis (lectura)

Nivell: cicle mitj deducaci primria
Tasques a realitzar per part dels alumnes: treballar el text, per tal dassegurar-ne

la
comprensi, a partir de memoritzar estructures i paraules i utilitzar-les en contextos
diferents.

SERVEI DIMMERSI I ACOLLIMENT LINGSTICS- DEPARTAMENT DENSENYAMENT

Els continguts daquesta publicaci estan subjectes a una llicncia de ReconeixementNo comercial- Compartir 3.0 de Creative Commons. Sen permet cpia, distribuci i
comunicaci pblica sense s comercial, sempre que sen citi lautoria i la distribuci
de les possibles obres derivades es faci amb una llicncia igual a la que regula lobra
original.
La llicncia completa es pot consultar a:
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/deed.ca

SERVEI DIMMERSI I ACOLLIMENT LINGSTICS- DEPARTAMENT DENSENYAMENT

ndex

1. Activitat sobre la lectura: El primer pis ........................................................ 4

2. Orientacions didctiques per treballar les estructures morfosintctiques .... 7
3. Exemples dactivitats per fer amb les estructures morfosintctiques........... 7
4. Orientacions didctiques per treballar el lxic ............................................. 8
5. Lensenyament del lxic a la classe collectiva de lectura .......................... 8
6. Classes especfiques de lxic ..................................................................... 9
7. Annex. Lectura............................................................................................11

SERVEI DIMMERSI I ACOLLIMENT LINGSTICS- DEPARTAMENT DENSENYAMENT

1. Activitat sobre la lectura: El primer pis

Treball en una aula de quart deducaci primria sobre ensenyament del component
lingstic (lxic i estructures morfosintctiques) a partir del context comunicatiu que
ofereix la lectura: Primer pis1
Seqncia didctica:
1. La lectura ja estava treballada, per tant, el dia que sha realitzat lactivitat noms se
nha recordat largument. La lectura sha explicat entre tres alumnes.
2. Sha posat mfasi en dos dels aspectes que no suportava el fantasma. Sha fet el
segent esquema a la pissarra:

COSES QUE NO SUPORTAVA EL

FANTASMA

EL SOROLL

EMBRUTAR-SE

amb el soroll se li feien estrips al

llenol i sels havia de COSIR

Com que era un fantasma molt finolis

shavia de RENTAR el llenol

3. Lactivitat consisteix en classificar lxic que pertany a tres centres dinters

diferents:
a) Soroll/silenci
b) Cosir
c) Rentar
4. Shan fet 3 grups diferents. Cada grup havia de classificar una srie de paraules en
les categories corresponents. Cada grup feia un centre dinters diferent. Mentre
feien lactivitat shan comentat les paraules difcils i sha aclarit el significat dels
mots que desconeixien. Si havien sortit a la lectura sels feia buscar el mot per
veure si podien aclarir el significat.
5. Quan un grup acabava passava el material manipulable a un altre grup. Daquesta
manera tots els grups han treballat tots els centres dinters.
6. Desprs els grups que no tenien al davant el centre dinters, havien de recordar i
dir el mxim de paraules per categories. Els membres del grup que les tenien
anaven girant les paraules que deien la resta.

El primer pis. ALIBS, MA DOLORS: Pizzes fantstiques den Moi Mozarella.

(Adaptaci). Ed. Bruo. (Annex Pg. 8).

SERVEI DIMMERSI I ACOLLIMENT LINGSTICS- DEPARTAMENT DENSENYAMENT

7. El material utilitzat per fer lactivitat sha quedat a laula per tal de fer noves
activitats que permetin ladquisici del lxic que sha treballat.
8. Treball destructures morfosintctiques.
Shan repartit 3 frases. Una frase a cada grup.
-

Si per mala sort li queia oli damanida, salsa de tomquet, ou ferrat o nata, no
tenia altra opci que rentar la taca ell mateix.

Si alg llegia: llibres, revistes, diaris... no tenia altra soluci que girar els fulls
amb molta suavitat.

Si lestrip era gros i lestona de sargir es feia llarga, no li quedava cap ms

remei que posar-se el xandall del nen de la casa.

Sha observat quines coses tenien en com:

-

Comencen igual si...

Tenen un tros que vol dir el mateix: no tenia altra opci, no tenia altra soluci,
no li quedava cap ms remei

Per tant, lesquema de lestructura que es treballa s:

SI..... no tenia altra opci
no tenia altra soluci
no li quedava cap ms remei
9. Cada grup havia de pensar frases que seguissin aquesta estructura i que tingus
relaci amb el tema que han tractat abans amb el vocabulari.
Frases que shan posat dexemple:
-

Si per culpa dun soroll se li estripava el llenol, no li quedava cap ms remei

que posar-se el jersei de lAlani i sargir lestrip.

Si lAlani jugant al pati es feia un estrip als pantalons, la seva mare no tenia
altre remei que cosir-li lestrip o posar-li un peda.

Si la mare de lAlani s adonava que no tenia sabonet per la roba fina, no tenia
cap ms remei que comprar-ne ms.

10. Desprs els alumnes havien de pensar frases amb la mateixa estructura per que
no tinguessin relaci amb el contingut de la lectura.
Camps semntics consensuats
Camps semntics que es poden treballar a partir de la lectura El primer pis.
En negreta el lxic que surt a la lectura, la resta lxic que es podria treballar.
COSIR
OBJECTES QUE FAN
FALTA PER COSIR

ACCIONS

COSES QUE S'HAN DE

COSIR

La capsa dels fils

Fil
Una agulla de cosir
Un didal
Unes tisores
Un rodet de fil
Agulles de cap

Cosir
Enfilar / desenfilar
Fer un nus
Sargir
Apedaar
Escurar
Estrnyer

Un estrip
Un forat
Un descosit
La vora
Un bot
Una butxaca
Una cremallera

SERVEI DIMMERSI I ACOLLIMENT LINGSTICS- DEPARTAMENT DENSENYAMENT

Pea de roba
Mquina de cosir
Tambor de brodar
Gafets
Betes
Velcro
Cremalleres
Gomes
Cinta mtrica
Enfilador
Ou de sargir

ACCIONS
Rentar
Mullar
Netejar
Embrutar
Ensabonar
Estendre
Esbandir
Eixugar
Escrrer
Estovar
Remullar
Ensabonar
Secar
Plegar
Planxar
Endrear
Repassar
Rentar
Fer la bugada
Estendre
Fer safareig

Embastar
Fer bores
Tallar
Filar prim
Posar fil a l'agulla
Anar a filar estam

Un afegit
Un trau

RENTAR
LLOCS ON ES
PRODUCTES QUE
POT RENTAR LA
NETEGEN
ROBA
La bugaderia
Sabonet per a la
roba fina
El safareig
Sabonet perfumat La galleda
Sab neutre
El lavabo
Sab per rentadora La rentadora
El cosi
Llevataques
Suavitzant
El cubell
Detergent
Blauet
Llexiu
Sab de pastilla
Sab lquid
Sab en pols

COSES QUE
S'HAN DE
RENTAR
Un esquitx
Una taca
Un regalim
La brutcia

SOROLL / SILENCI
SOROLL
Cridar
Timbre de la porta
Timbre del telfon
Timbre del despertador
Fer fressa
Terrabastall
Parlar
Clxon
Engegar amb tota la veu
Ress
Sorolls

SILENCI
Callar
Parlar en veu baixa
Caminar de puntetes
Girar les pgines amb molta suavitat
Se li ha menjat la llengua el gat
Fer gens de fressa
Xiuxiuejar

SERVEI DIMMERSI I ACOLLIMENT LINGSTICS- DEPARTAMENT DENSENYAMENT

2. Orientacions didctiques per treballar les estructures

morfosintctiques
Seqncia didctica

Definir quines estructures morfosintctiques

sistematitzaci.
a. Aquelles que sn prpies del catal.

sn

objecte

de

reflexi

b. Aquelles que sassemblen molt al castell per difereixen en alguns aspectes.

Presentar lestructura morfosintctica que es vol treballar dins dun context. Una
situaci comunicativa (un conte, una can, una poesia, una lectura, una
conversa...).

Identificar- allar lestructura morfosintctica.

Donar models-exemples de lestructura per tal que els alumnes en puguin observar
el seu funcionament.

Exercitar lestructura en exercicis concrets (orals o escrits)

Fixar lestructura. Memoritzar-ne un fragment. Deixar-lo escrit com a referent.

Identificar estructures similars en altres textos

Vetllar exigir, recordar ls daquesta estructura en altres situacions.

Potenciar la correcci personal i collectiva de lestructura que sha treballat. Fer

referncia al context on ha aparegut.

3. Exemples dactivitats per fer amb les estructures

morfosintctiques
Objectius:

Assegurar la comprensi de lestructura que es treballa.

Memoritzar lestructura que sha seleccionat.

Utilitzar lestructura en contextos diferents.

Activitat A
1. Donar per escrit una frase amb lestructura que es vol treballar i fer-la
canviar per lequivalent ms senzill o a linrevs.
Exemples:
En arribar va esmorzar
Quan va arribar va esmorzar
Quan va entrar ho va sentir tot
En entrar ho va sentir tot

SERVEI DIMMERSI I ACOLLIMENT LINGSTICS- DEPARTAMENT DENSENYAMENT

Activitat B
1. Cada alumne ha de dir noms una paraula de la frase que es treballa (primer amb
ajuda de la llengua escrita i desprs de memria).
2. Jugar a la frase maleda.
3. Silenciar cada cop una paraula.
4. La mestra pensa una situaci on calgui dir lestructura duna manera repetitiva.
Activitat C
1. Pensar una frase on surti lestructura que es treballa.
2. Identificar lestructura en diverses frases que diu la mestra.
Per exemple: La pndola I no haurem de menjar...
3. Els alumnes pensen situacions on es pot dir una frase determinada.
Per exemple: Que no dius res? Fan teatre.

4. Orientacions didctiques per treballar el lxic

1. Les paraules shan densenyar en grups semntics o b que estiguin relacionades
entre elles.
2. De les paraules, se nha daprendre tant el significat com ls dins de contextos
diferents.
3. Cada vegada sha densenyar un nombre redut de paraules.
4. Sha de crear una actitud positiva, una bona disposici, per aprendre paraules
noves.
5. Les paraules que sintrodueixen shan de repassar, sin sobliden.
6. Per determinar quines paraules shan densenyar es tindran en compte dos criteris:
7. El vocabulari bsic que orienta sobre quines paraules shan de saber a les
diferents edats.
8. Les paraules claus que apareixen en diferents contextos escolars (les diferents
rees, situacions de joc, sortides...).

5. Lensenyament del lxic a la classe collectiva de lectura

Abans de llegir

Durant la lectura

Desprs de llegir

SERVEI DIMMERSI I ACOLLIMENT LINGSTICS- DEPARTAMENT DENSENYAMENT

6. Classes especfiques de lxic

Activitats per fer amb el lxic
Objectius

Memoritzar paraules dun camp semntic: reforar (repassar) i ampliar vocabulari.

Assegurar ls de les paraules en contextos diferents (frases).

Reflexionar sobre el significat de les paraules.

Descripci
Entre tots es busquen les paraules de la lectura que pertanyen al camp semntic
seleccionat i samplien amb les que ja sabem i amb les que proposa la mestra
(programaci). Sescriuen a la pissarra i es deixa un temps per memoritzar-les.
Desprs es poden fer diverses activitats:
Activitat A
1. Esborrar-ne unes quantes i tractar dendevinar quines shan esborrat.
2. Afegir-ne unes quantes (del mateix camp semntic o dun altre) i tractar
dendevinar quines shan afegit.
3. En un temps determinat els alumnes han de dir (escriure) el mxim nombre de
paraules sense repetir, els altres han de comptar quantes paraules diferents han
dit.
4. Els alumnes es posen en rotllana i han de dir paraules del mateix camp semntic.
Shan danar acumulant.
Per exemple: Fruites. El primer diu poma, el segon diu poma i pera, el tercer diu
poma, pera i taronja ...
5. Sha de tenir un dau. Es tira el dau i shan de dir tantes paraules com marca el dau
dun mateix camp semntic. Sense repetir les que ha dit el company. Els jugadors
poden servir-se de la llengua escrita per no repetir-se.
6. Classificar paraules.
7. Seguir un ritme i anar dient paraules dun mateix camp semntic. Cada nen/nena
s una paraula (semblant al Pare carbasser)
Activitat B
1. Escollir 3 paraules i fer una frase on hi surtin totes.
2. A cada alumne li toca una paraula i ha de pensar una frase on hi surti.
3. A partir duna paraula pensar-ne daltres que hi estiguin relacionades i fer frases.
Per exemple: llepar { gelat, llaminadura, gos...} La nena llepa el gelat, el gos
mha llepat la m...Fer frases amb els diferents significats de les paraules.
Activitat C
1. Jugar a endevinar quina paraula sha pensat a partir de la definici/descripci que
fan el propis alumnes. Es pot fer amb forma de joc.

SERVEI DIMMERSI I ACOLLIMENT LINGSTICS- DEPARTAMENT DENSENYAMENT

2. La mestra o un alumne llegeix la definici duna paraula i els alumnes han

descriure o dir a quina paraula es refereix. (tamb es treballa la comprensi i es
dna model de com sn les definicions).
3. Jugar al Dicciopinta. Lequip contrari ha dendevinar les paraules a partir del dibuix.
4. Pensar i dir els diferents significats que pot tenir una paraula.
5. Utilitzar la mmica per representar el significat de la paraula.

10

SERVEI DIMMERSI I ACOLLIMENT LINGSTICS- DEPARTAMENT DENSENYAMENT

7. Annex. Lectura
El primer pis
Al principi cap membre de la famlia Girivert no shavia adonat de res. Ning no
sabia que un fantasma delicat i figaflor sacabava dinstallar al primer pis daquella
casa normal i corrent, daquest pas corrent i normal.
Com qualsevol fantasma autntic, el nouvingut es vestia amb un llenol; ara, aix
s, en aquest cas amb una particularitat; el llenol era duna seda molt fina, tan
exageradament fina, que cada cop que alg esternudava se li feia un estrip.
Naturalment que un fantasma tan finolis i primmirat no acceptaria pas danar pel mn
amb estrips. Ni pel mn ni per casa. Noms faltaria aquesta!

Aix que un estrip al llenol li suposava una gran feinada. Sel treia curosament,
lestenia b sobre el respatller duna cadira i posava la directa per anar a buscar la
capsa dels fils. Amb les ulleres cavalcant damunt del nas triava els fils ms fins, el
color ms semblant a la seda i, s clar, tamb lagulla, el didal i les tisores adients.
Si lestrip era gros i lestona de sargir es feia llarga, no li quedava cap ms remei
que posar-se el xandall del nen de la casa.
Perqu al primer pis hi vivia un nen, un nen que es deia Alani Girivert.
Al fantasma no li feia ni mica de grcia aix dhaver-se de posar el xandall de
1

SERVEI DIMMERSI I ACOLLIMENT LINGSTICS- DEPARTAMENT DENSENYAMENT

lAlani. Trobava que aquella pea pesava, rascava el seu finssim clatell i feia una
pudor insuportable.
I aquesta qesti dels estrips al llenol era una de les moltes pegues que havia de
suportar el fantasma, per nhi havia daltres. Per exemple: si alg obria massa una
aixeta, segur que la meitat dels esquitxos anaven a parar a la seva panxa i, ja us ho
deveu pensar, si ning no es troba cmode amb la panxa esquitxada i regalimant,
menys shi pot trobar un fantasma de les caracterstiques que diem. El cert s que la
mullena el feia sentir molt desgraciat i a punt de plorar, tot i que saguantava les
llgrimes tant com podia per no mullar-se encara ms.
Una altra calamitat. Si per mala sort queia oli de lamanida, salsa de tomquet, ou
ferrat o nata, anaven a espetegar gaireb sempre sobre el fantasma. I s clar: ell no
podia pas resistir la ms petita taca i ja mel teniu despullant-se, i com que no hauria
pas confiat el seu llenol de seda a cap bugaderia del barri, no tenia altra opci que
rentar-lo ell mateix a m, amb un sabonet per a roba fina.
Ja ho comentava la mare de lAlani, que no podia entendre com, en dos dies, se li
havia acabat el sabonet perfumat i neutre que guardava ben guardat a larmari de les
coses delicades.
A ms, el fantasma agafava mal dorella cada vegada que sentia cops de clxon o
sorolls semblants i es tornava negre cada cop que se nanava el llum.
I els timbres, ui els timbres!

En una casa normal i corrent hi ha molts timbres per trucar: el de la porta, el del
telfon, el del despertador... A cada ring-ring el fantasma de sucre feia un salt.
Aquest era el panorama del primer pis, i el nen, lAlani Girivert era lnic de la
famlia que coneixia perfectament la situaci i sadonava del fantasma i dels seus
problemes.
2

SERVEI DIMMERSI I ACOLLIMENT LINGSTICS- DEPARTAMENT DENSENYAMENT

No volia anunciar-ho aix de cop i volta: Ei!, escolteu tots, que tenim un fantasma
a casa! Que els grans estan per les seves coses, sespanten per no res i es
compliquen la vida cridant els bombers... Per aix lAlani no esternudava ni quan en
tenia necessitat i, en tot cas, feia uns esternuts muts i cap a dintre.
Tampoc no feia cap ms mena de soroll.
El canvi que havia fet lAlani tothom el notava. Als grans ja els agradava, ja,
aquest comportament tan civilitzat, i al principi el felicitaven i tot.
-Alani, tests fent un home!
Per al cap de dos dies es mostraven sorpresos, admirats i nerviosos de deb.
Estaven molt preocupats i, a ms, sestaven acostumant a parlar en veu baixa i a
caminar de puntetes, ja fos per seguir el bon exemple del seu nen o b per no
destorbar els seus silencis.

-No s normal que lAlani estigui tan callat i quiet...

-No, no s normal.
Fins i tot el televisor, que funcionava tot el dia, ara el posaven amb el so tan
baixet, tan baixet, que semblava que se li havia menjat la llengua el gat.
Si alg llegia: llibres, revistes, diaris... qualsevol cosa que tingus pgines, les feia
girar amb suavitat, com si estigus buscant una pua entre les formigues que formen
les paraules.
I els exemples de silenci podrien durar tot el dia.
3

SERVEI DIMMERSI I ACOLLIMENT LINGSTICS- DEPARTAMENT DENSENYAMENT

Aquest era el panorama i la situaci al primer pis.

Fins que el divendres, cap al tard, tota la famlia era a casa disposada a passar el
cap de setmana sense fer gens de fressa. El silenci era total. Llavors lAlani va decidir
que ja nhi havia prou, que ja estava durant massa aquella histria i va engegar amb
tota la veu:
-No trobeu que tots plegats ens estem convertint en fantasmes?
-Fantasmes?
El gat va engegar un marramu talment com si li haguessin trepitjat la cua. A
tothom li va caure la forquilla o el ganivet. La senyora Girivert va fer un crit esgarrifs.
Al senyor Girivert li va caure el got a terra i es va esmicolar en mil trossets.
El ress de tants sorolls sorollosos va fer caure la prestatgeria on guardaven
peces de cermica, cristall i ferro colat.
CRAIX!!! El terrabastall va ser llarg i ample.
El fantasma, ms mort que viu i esgarrifat, amb el llenol fet un colador i el mn
perdut de vista va dir:
-Men vaig ara mateix daquesta casa de bojos!
I aix va ser com va tornar la normalitat al primer pis daquella casa tan corrent.

ALIBS, MA DOLORS: Pizzes fantstiques den Moi Mozarella.

(Adaptaci). Ed. Bruo.