SONET MAR

Bartomeu Rossell-Prcel
Introducci
Sonet Mar s un poema del llibre Quadern de sonets que Rossell-Prcel va
dedicar al seu gran amic Salvador Espriu. Aquest, va ser escrit durant el
creuer que el poeta va fer lany 1933 junt amb altres intellectuals destacats
de lpoca, com el mateix Espriu. Concretament, Rossell-Prcel va escriure
aquesta poesia entre Malta i Alexandria i constitueix un reflex de
lexperincia del viatge.

Vocabulari
Sadoll: satisfet plenament en un desig.
Conf: lnia imaginria que limita i separa un territori dun altre.
Blanor: tendresa, docilitat.
Trava: cosa que impedeix o dificulta el desenvolupament duna acci.
Frvol: flac, mancat de forces, sense vigor.
Llampeig: llampegueig
Esclatants: amb esclat, impetuosos.
Brega: baralla, combat.
Peresa: mandra.
Encs: encant.

Comentari del poema i figures retriques

El poema fa referncia al viatge que va emprendre Rossell-Prcel el 1933
junt amb altres intellectuals. Per aix, el poema t nombroses referncies al
mar. Tamb reflexiona sobre fer poesia en algun punt.
La primera estrofa se centra en el mar, al qual atribueix lluminositat (sadoll
de blancs en llum) i diu que s lencarregat daguantar el cel (espatlla en
fora blava). A ms dsser llumins, es diu que el mar s misteris (amb
un incgnit suau que mai no acaba), ja que dna la sensaci de ser etern i
no se sap on sacaba.
La segona estrofa continua descrivint el paisatge: el vent que mou laigua,
els dofins que sn al mar i sespanten pels vaixells que hi naveguen (un
llampeig de dofins/tremola esclat despases i argents sobre lesclava
teulada). En aquest fragment apareixen dues metfores: lesclat despases

i argents es refereix als vaixells i la teulada es refereix al mar. A ms, es diu

que el mar t infinits camins, s a dir, s vist com un smbol de llibertat.
En la quarta estrofa el poeta reflexiona sobre la impossibilitat de dir males
paraules davant la bellesa imponent de la naturalesa i, sobretot, davant dels
seus colors.
En la darrera estrofa mostra la impossibilitat de sentir ganes de combatre
davant la dolor i la tranquillitat dels cants, s a dir, la poesia la qual
compara amb el batre dales dngel.
Al llarg de tota la poesia existeix una comparaci entre els estats canviants
del mar com ara la calma i lagitaci amb el fet de fer poesia. A ms a
ms, el poeta reflexiona sobre els lmits daquesta, aix com ho fa amb el
mar.
A ms de les figures retriques esmentades, apareix encavallament en varis
versos del poema, aix preguntes retriques (al llarg de la tercera i la quarta
estrofa) i polisndetons (tamb en les estrofes tres i quatre).
Pel que fa a la mtrica, el poema s un sonet i, per tant, presenta dues
estrofes de quatre versos i dues de tres. A ms, en les dues primeres
sintrodueix i exposa el tema i en les dues darreres es fa una reflexi. La
composici presenta versos de 13 sllabes i una rima consonant amb
lestructura ABAB ABAB CDC DCD.
* Sassembla al Cementiri mar de Paul Valry, perqu hi ha moltes
imatges, per la forma de descriure el mar, les sinestsies... Potser la teulada
s una referncia daquest poema.