VER, PER INEXPLICABLE

1. EL PROBLEMA DE LNDIA
La histria narra la vivncia del protagonista, el qual va anar a la ndia sense
conixer-ne els costums. Per aix, quan es topa amb una vaca mentre
passeja se sorprn molt, i va a comunicar-li a un policia. Aquest li diu que s
ben normal i li fa entendre que all la gent les admira molt.
En una altra ocasi, el protagonista compra un ram de flors per una noia
que ha conegut, per una vaca se li menja. Aleshores, empipat, ell aparta la
vaca i de seguida sacosta una multitud de gent, indignada pel que ha fet.
Ms endavant, ell decideix comprar un ram de flors nou i comprar-ne un de
barat per deixar-li menjar a la vaca quan se la trobi. Al trobar-se la vaca,
doncs, el protagonista li dna el ram de menys qualitat. Aleshores, sacosta
el policia i ell li ho explica. Aquest senfada perqu lhome ha intentat
enganyar una vaca sagrada i al final acaba a la pres durant tres mesos.

2. ELS CATALANS PEL MN

El protagonista se'n va a Birmnia per vigilar una expedici de blanc
d'Espanya. Quan va arribar, un rei li ofer hospitalitat a la seva cort. A les
residncies reials d'aquell pas hi viuen persones i bsties en com, i el dia
del comiat un lloro catal que havia arribat all li va explicar la seva histria
al protagonista i van parlar de reveure el Mediterrani. Finalment, se'n va
amb el cor ms tendre que el dia de l'arribada.

3. LARBRE DOMSTIC
Un home confessa un secret que havia estat guardant tota la seva vida.
Un mat, quan es va llevar, va trobar-se que en el menjador de casa seva
havia crescut un arbre totalment real. Lhome, molt sorprs, va decidir
explicar-ho a la policia. Quan el policia va sentir la historia ho creia
inconcebible. Deia que si fos veritat representaria un canvi radical de tots
els principis establerts fins aleshores. s per aix, que quan el senyor
finalment conven al policia, aquest, com a soluci, li proposa fer un pacte
econmic a canvi de que queds tot en secret. El senyor, entenent que es
tractava duna noticia de tal ress i importncia no accepta cap
recompensa. Al cap de quatre dies el senyor rebia una carta del rei agraint-li
el seu gest.
TEMA: La realitat oficial divergeix de la veritat autntica de cada individu. La
suposada realitat no s acceptada perqu soposa a la realitat oficial i
tindria unes conseqncies inimaginables. Per aix es converteix en un
secret personal.

4. CADA U DEL SEU OFICI

El protagonista va anar a lfrica a buscar esclaus(caar negres). Durant el
viatge en vaixell, va matar lavorriment anant a parlar amb el capit, amb
qui va mantenir una llarga conversa. El capit li va explicar que els rellotges
tenen personalitat prpia i que cadasc t un sol rellotge en tot el mn que
li vagi b. Deia que lhome que ha trobat el seu rellotge es distingeix de la
resta perqu distribueix perfectament el seu temps; quan treu el rellotge el
sospesa, passa el dit pel vidre i mai li dna corda fora dhores. La resta
noms miren el rellotge quan no en troben cap de torre, sempre que
coneixen alg li pregunten si t hora bona i canvien la seva. Quan tenen el
rellotge a la m li donen corda i sel miren amb desconfiana; sempre
arriben massa tard o massa dhora. El capit li digu que la seva vocaci era
la rellotgeria i que fa de capit per herncia i perqu li van dir que un vaixell
sassembla molt a un rellotge, cosa que s falsa. Desprs daquesta
conversa, el vaixell encall a una illota on no eren benvinguts.
Tema: La infelicitat del qui segueix els convencionalismes socials en
comptes del seu cor. El capit es va deixar enganyar per la societat i va
haver de renunciar a la seva mxima vocaci, la rellotgeria.

5. LESPERIT GUIA
El narrador explica que sempre sha mogut ms pel ms enll que pel mn
real. A ms, explica una experincia que va tenir amb un esperit, i aprofita
per dir que als esperits no sels ha de tmer, sin que sols sha de saber
com tractar-los.
L'endem un esperit li demana que faci de missatger, que aviss els
passatges del tren exprs que aquest descarrilaria. El primer que pensa el
protagonista s posar un missatge al diari, per cap director l'accepta.
Llavors decideix anar directament a la companyia de ferrocarrils.
L'interventor li diu que el tren descarrilava cada dia, era 'una mena de tic'.
En tornar, el narrador menysprea l'esperit per la notcia que li ha donat.
Crida lesperit i li diu que els esperits sn uns quimrics (imaginari, irreal,
illusori, impossible, visionari) i aquest es queda glaat.
Tema: La realitat supera la ficci.

6. FET DARMES

Dos soldats de bndols contraris es troben fora del camp de batalla. Abans
de lluitar, reflexionen i decideixen que han de tornar a la guerra, perqu
lluitar all sols no t sentit. Ho intenten per hi ha tanta confusi que han de
tornar a sortir. Decideixen 'sortejar' la victria i guanya el narrador.
Quan apareix al seu campament amb el bot de guerra, el seu superior el
deixa triar un objecte. Contra tota lgica de guerra, el protagonista tria la
bicicleta i no la metralleta.
Tema: Com es pot fer servir la lgica de la pau en temps de guerra ???
7. HISRIA NATURAL
El conte sinicia amb un home que decideix anar a viure a un altre lloc. El pis
que lloga en principi s normal per, el primer dia comencen a sortir
insectes per tot arreu que el miren atentament esperen a que sadormi per
picar-li. El protagonista no es capfica massa. Per lendem descobreix que
ara no sn uns simples insectes el que hi ha al seu apartament, sin que ara
sn cuques, rates, rptils, escorpins En comptes de demanar ajuda
decideix enfrontar-se a ells fins que un dia descobreix que a la seva cuina hi
ha un tigre. Decideix baixar a demanar explicacions a la portera i aquesta,
sense estranyar-se li diu que s normal, ja que ha arribat el mal temps i les
tigresses pugen als pisos per poder criar. Tamb li diu que a lhora del part
marxi uns dies que el propietari li far preu damic i que no soblidi de
deixar-li preparada aigua.
Tema: El conte tracta sobre que no sempre s la naturalesa qui sha
dadaptar a nosaltres, sin que, a vegades nosaltres tamb ens hem
dadaptar a ella.

8. LA FI
El protagonista est escrivint les seves memries, perqu est al final de la
seva vida i t moltes coses a explicar.
Vol explicar una ancdota que li va passar un cop que anava viatjant per
Barcelona. Una gitana li va endevinar el futur: li va anunciar la seva mort,
una mort ridcula per ell s'ho pren seriosament moriria atropellat per una
bicicleta.
S'imagina la seva mort: va passejant i l'atropella una bicicleta. Diu que fins
que no estigui a l'hospital, els seus amics no arribaran. Finalment, morir. El
protagonista dna aquest futur com a segur, creu les paraules de la gitana.

9. O ELL, O JO

El personatge explica que era molt feli, i de tan feli que era s'avorria, i era
desgraciat per aix. Com que ha viscut una temporada llarga de felicitat,
creu que aix canviar i en t ganes.
Instal.len un parc d'atraccions prop d'on ell viu. Ell hi va i s'ho passa tan b
que s'oblida d'aquesta obsessi amb la felicitat.
Un dia, abans que marxs la fira, es troba amb un home que s exactament
igual que ell. De sobte, comencen una baralla lun contra laltre que acaba
sent dissolta per un policia.
Quan els estan apunt de portar a pres, el protagonista explica el motiu de
la baralla a lagent, el qual decideix que no hi ha delicte perqu, segons ell,
tothom hauria reaccionat igual.

10.

L<<HEDERA HELIX>>

El protagonista, amb la intenci de correspondre al detall que una noia va

tenir amb ell (un dels seus plats favorits i una corbata), pens en regalar-li
una planta trepadora per a una paret del pati de casa la jove.
El dia desprs del detall de la noia, el protagonista va anar al mercat de
flors, on va demanar la planta que creixs ms rpid, perqu no volia
esperar molt de temps a veure la paret coberta . El venedor, veient que no
tenia la planta que el noi buscava, li va aconsellar una tenda de plantes
difcils. Aleshores compr una planta que creix en qesti de minuts
anomenada Hedera Helix. En el cam a casa la noia, el protagonista, es
distreu tant pel carrer que la planta acaba envoltant-lo amb les seves fulles i
branques.
Al final la noia sel troba a la porta de casa seva engolit per la planta.
Aquesta en veure la corbata i lo poc visible del seu rostre el reconeix i li diu
que deixi de fer el ximple i que baixi de larbre.

11.

UNA CURIOSITAT AMERICANA

El protagonista rep un dia una visita a casa, la dun amic dun amic seu,
que, aprofitant un viatge de negocis a la localitat, li portava notcies sobre
lamic que compartien. Lhome era tmid i se sentia incmode en una casa
aliena; era ben educat, elegant i extremadament polit.
Enmig de la conversa, el visitant mostr a lamfitri la pistola automtica
que portava noms per plaer; mentre el protagonista es mirava aquella
arma plena de decoracions, se li va disparar i la bala va anar a parar a
lestmac de lestranger. Aquest es va comenar a queixar de dolor i es
sentia molt mal educat, ja que era de poca cortesia morir a casa dun altre.

En canvi, el protagonista li treia importncia al tema explicant que era una

ferida inofensiva i que no calia molestar el metge per aquella feblesa.
Desprs destirar el malferit al sof i de fer cas oms de les seves delicades
protestes, li va posar un remei casol a la ferida i esper a que lhome es
recupers. Tanmateix, al cap dunes hores, el visitant va morir al seu sof, i
el protagonista va pensar a identificar el cadver i enviar-li una carta a la
vdua explicant-li la mort del seu marit. Per va acabar per cremar els
documents personals del difunt, ja que era millor desentendres del tema i
no saber ni tan sols el nom del foraster.
Finalment, cansat de lassumpte, va penjar el cadver per lamericana a
larmari i es va prendre unes vacances a una casa rural davant dun llac. En
tornar, va descobrir que el cadver es mantenia en perfectes condicions i
que havia adoptat laparena duna falla valenciana de cartr. Aprofitant
aquest fet, li va posar una faldilla de colors i el va penjar del rebedor de
casa, com a element decoratiu. Des daleshores, tots els visitants veuen
aquella estranya figura com una original curiositat americana.

12.

QUIETA NIT

A la nit de Nadal es presenta el Pare Noel a casa d'una famlia. Per resulta
que aquests diuen que no creuen en ell i que, per tant, no volen els seus
regals i el conviden a marxar. El Pare Noel s'hi nega i afirma que si s en
aquella casa s per algun motiu.
Desprs la mare li diu que els protestants utilitzen aquest mtode d'entrar a
les cases per divulgar les seves idees i el tornen a convidar a que marxi.
Ms tard els nens baixen al menjador i veuen aquell home i el reconeixen
d'haver-lo vist en una revista americana. Per la famlia el torna a convidar a
marxar i ell se sent ofs i els contesta que no s manera de tractar una
persona que els porta regals i els fa un serm sobre el significat real del
Nadal. La famlia se'n penedeix i li ofereixen un lloc a taula.
Tot va b fins que un membre de la famlia torna a treure el tema de
celebrar el Nadal o Reis. Llavors la mare adopta una expressi agressiva i el
Pare Noel decideix marxar d'aquella casa. Quan ho fa, els nens comencen a
plorar perqu volien els seus regals.
Tema: Rebuig de noves o altres ideologies, costums, tradicions per la
convicci plena i inamovibles dunes altres diferents o oposades.