F.2.

ERECTON
FITXA TCNICA
Edifici: Ercteon
Autor: Mnsicles
(segle V a.C)
Cronologia: 421405 a.C
Tipologia:
temple
Material: marbre
del Pentlic
Estil: grec clssic
Localitzaci:
Acrpoli
dAtenes

AUTOR
La construcci de lErecton ha estat atribuda a Mnsicles un
arquitecte important de lAtenes de Pricles , tot i que alguns autors
pensen en Filocles com arquitecte de la construcci.

DESCRIPCI FORMAL
LErecton s un temple grec dordre jnic que
presenta un edifici central i dos annexos als
extrems dambds costats: el prtic de les
caritides(G) i el prtic nord(E).
La faana principal es troba a lest i compta
amb sis columnes. El temple s hexstil
prstil, tot i que el prtic nord presenti sis
columnes ms.
La construcci principal es divideix en el
santuari dAtena(A), les celles de Posid i
Erecteu(D) i un vestbul a la part
posterior(C).
El prtic nord era laccs al santuari dAtena.
Aquest est en la faana lateral per respectar
el lloc on creixia la llegendria olivera
dAtena.

El prtic de les caritides deu el seu nom a les vuit figures

femenines que fan de columnes. Aquestes presenten naturalitat,
tant en els rostres com en les seves robes.

ENTORN I INTEGRACI URBANSTICA

LErecton est construt al costat nord del Parten, just on segons la
llegenda Posid va fer brollar una font daigua duna roca.
LErecton es relaciona harmnicament amb les altres construccions
de lacrpolis dAtenes.

FUNCI, CONTINGUT I SIGNIFICAT

El temple est dedicat als dus Atena i Posid, a Ccrops i al rei
Erecteu, considerat el fundador de les festivitats dAtenes en honor a
Atena (les Panatenees). Segons la mitologia grega, Posid i Atena
competien per ser els protectors de la ciutat dAtenes, per aix van
fer sorgir una font duna roca i una olivera, respectivament. Ccrops,
rei de ltica, va donar la victria a Atena.
El prtic de les caritides guarden la tomba de Ccrops. Aquestes
figures representen les dones de Cria (a lsia Menor), agafades
desclaves pels grecs.

MODELS I INFLUNCIES
LErecton segueix el model constructiu tpic dels temples grecs i s
lobra ms important dordre jnic. Tot i aix, s molt singular per la
seva planta.
Les caritides semblen inspirades en una columna coronada per tres
dones (les dansaires de Delfos) atribuda a Callmac, i trobada a
prop del santuari de Delfos.

F.99. VICTRIA
DE SAMOTRCIA
FITXA TCNICA
Ttol: Victria

de Samotrcia
Autor: atribuIda a Pitcrit de Rodes
Cronologia: 200-190 a.C
Tipologia: escultura exempta
Material: marbre de Paros
Estil: grec hellenstic
Localitzaci: Muse du Louvre (Pars)

AUTOR
Segons algunes fonts, lobra sha datribuir a
Pitcrit de Rodes (de lescola de Rodes), per
daltres la creuen dautoria
desconeguda.
Lescultura va ser descoberta a lilla de
Samotrcia, erigida a laire lliure sobre un
pedestal en forma de proa dun vaixell.

DESCRIPCI FORMAL
Lescultura
s
una
figura
femenina dreta, la qual no presenta braos ni cap. La figura

representa la deessa Atena, vestida amb una tnica de lli fina lligada
sota el pit amb un cord, anomenada xit. A ms, a lalada dels
malucs duu una capa per abrigar-se, anomenada himati.
La principal caracterstica de lobra s el dinamisme, marcat pel
contraps de les ales, la cama dreta avanada i les corbes i plecs
de la roba, adherida al cos utilitzant la tcnica dels draps molls.
Aquest efecte aporta, tamb, una notable sensualitat.

TEMTICA
Lescultura representa a Nik (Victria), deessa portadora de la bona
sort. Aquesta solia representar-se amb ales i una fulla de palma o
garlanda com a smbols de victria. Tanmateix, a vegades apareix
sense ales, com la Atena ptera.
Les dimensions de lescultura indiquen que es tracta duna obra de
carcter commemoratiu.

MODELS I INFLUNCIES
La Victria de Samotrcia presenta una ruptura esttica respecte
als cnons de proporci i equilibri de lpoca clssica.
La seva fora i dinamisme ha fet que shagi assenyalat com a
influncia del personatge principal del quadre Llibertat guiant el
poble, de Delacroix.
Daltra banda, tamb el corrent del Futurisme (de principis del segle
XX i caracteritzat per voler representar el moviment i la velocitat) va
agafar aquesta escultura com a model de lart del passat que calia
superar.