Pla Acció Sobre Drogues de Barcelona 2013 - 16

Pla dAcci sobre Drogues de Barcelona 2013-16
Agncia de Salut Pblica de Barcelona
Documents
Pla dAcci sobre Drogues

de Barcelona 2013-16
Pla dacci sobre drogues

Aprovat pel Plenari del Consell

Municipal de lAjuntament de Barcelona
en sessi del dia 18 doctubre de 2013
Edita: Agncia de Salut Pblica de Barcelona

Edici: Barcelona, desembre 2013
Tiratge: 1.000 exemplars
D.L.: B.26660-2013
Producci grfica: El Tinter, SAL (empresa certificada EMAS)
Imprs amb paper 100% reciclat
Professionals i institucions que han participat
Presidenta de lAgncia de Salut Pblica de Barcelona i

Delegada de Salut de lAjuntament de Barcelona
Cristina Iniesta Blasco
Gerent de lAgncia de Salut Pblica de Barcelona
Conrad Casas i Segal
Director de Qualitat i Processos de lAgncia de Salut
Pblica de Barcelona
Joan Ramon Villalb i Hereter
Coordinaci general
M. Teresa Brugal i Puig
Cap del Servei de Prevenci i Atenci a les Drogo
dependncies
Redacci
M. Teresa Brugal, Anna M. Guitart i Albert Espelt
Referncia bibliogrfica recomanada:
Brugal MT, Guitart AM, Espelt A (Reds). Pla dAcci sobre Drogues de Barcelona 2013-16. Barcelona: Agncia
de Salut Pblica de Barcelona, 2013.
Professionals i institucions que han participat
Agram la participaci de tots els professionals

implicats en lelaboraci del Pla i de les institucions que hi han collaborat.
Gerncia de Recursos Humans i Organitzaci.

Departament de Prevenci de Riscos Laborals
Gerncia de Cultura, Coneixement, Creativitat i
Innovaci
Relaci dorganismes i institucions

participants en la lelaboraci del
Pla dAcci sobre Drogues 2013-16
Representants daltres administracions:

Consorci Sanitari de Barcelona.
Comit Operatiu de Salut Mental i Addiccions (COSMIA)
de lAIS Barcelona Litoral
de lAIS Barcelona Nord
de lAIS Barcelona Dreta
de lAIS Barcelona Esquerra
rgan Tcnic de Salut Mental i Addiccions
Subdirecci General de Drogodependncies. Agncia de
Salut Pblica de Catalunya. Generalitat de Catalunya.
Consorci dEducaci de Barcelona.
Servei de Psiquiatria. Hospital Clnic.
Servei de Psiquiatria. Hospital de la Vall dHebron
Servei de Psiquiatria. Hospital de Sant Pau
Servei de Psiquiatria. Parc de Salut Mar
Grup poltic de drogues de lAjuntament de

Barcelona format pels Illustrssims Regidors:
Sra. Maite Fandos i Pay (CiU)
Sra. Sara Jaurrieta i Guarner (PSC)
Sr. Joan Laporta i Estruch (UxB)
Sra. Imma Moraleda i Prez (PSC)
Sra. Beln Pajares i Ribas (PPC)
Sr. Joan Puigdollers i Fargas (CiU)
Sra. Isabel Ribas i Seix (ICV-EUiA)
I la Delegada de Salut Sra. Cristina Iniesta i Blasco (CiU)
Professionals dels serveis de lAgncia de Salut

Pblica de Barcelona
Consell Municipal de Benestar Social.

Membres del grup de treball sobre
drogodependncies
Gerncia
Servei dAvaluaci i Mtodes dIntervenci
Servei dEpidemiologia
Servei de Prevenci i Atenci a les Drogodependncies
Servei de Programes i Intervencions Preventives
Servei de Salut Comunitria
Servei de Salut Laboral
Servei dAssessoria Jurdica
mbit Prevenci
Associaci Benestar i Desenvolupament
Associaci de Pacients Dependents a Opiacis
Associaci de Vens del barri de Porta
Collegi Oficial dInfermeria de Barcelona
Collegi Oficial de Psiclegs de Catalunya
Creu Roja a Barcelona
Departament dAtenci a Persones Vulnerables
Direcci Programa dAdolescncia i Joventut /AQVIE
Direcci de Programa de Salut /AQVIE
FCVS/Projecte Home
Federaci Catalana de Drogodependncies
Fundaci ESPORTSALUS
Fundaci Igenus
Fundaci IPSS- Lnia Verda. Generalitat Catalunya
Fundaci La Caixa
Fundaci Salut i Comunitat
Grup Poltic Municipal CiU
Grup Poltic Municipal ICV-EUiA
Grup Poltic Municipal PP
Gurdia Urbana de Barcelona
Regi Policial Metropolitana de Barcelona Mossos
desquadra
Representants de ladministraci municipal

Gerncia de Qualitat de vida, Igualtat i Esports:
Direcci del Programa dAdolescncia i Joventut
Direcci del Programa de Dona
Direcci del Programa de Salut
Departament dAtenci a Persones Vulnerables
Departament Famlia i Infncia
Servei de Gesti de Conflictes
Departament de Participaci Social
Institut Municipal de Serveis Socials
Institut Barcelona dEsports
Gerncia de Prevenci, Seguretat i Mobilitat:
Direcci de Serveis de Prevenci
Gurdia Urbana de Barcelona
Institut del Paisatge Urb i la Qualitat de Vida.
Departament dUsos del Paisatge.
NDEX
1. Introducci........................................................................................................................................................ 9
2. Metodologia.................................................................................................................................................... 13
3. Avaluaci del PADB 2009-12........................................................................................................................... 17
Abordatge de Ciutat......................................................................................................................................... 19
Poblacions Especfiques.................................................................................................................................... 22
Infncia i adolescncia............................................................................................................................... 22
Joves i Adults Joves.................................................................................................................................... 25
Poblaci Addicta a Substncies Psicoactives.............................................................................................. 26
Quadre resum del seguiment objectius del PADB 2009-12................................................................................ 30
4. Anlisi de situaci........................................................................................................................................... 47
Com s la Ciutat on Vivim?............................................................................................................................... 49
Qu Sabem dels Ciutadans i Ciutadanes Que Viuen a la Ciutat?....................................................................... 49
5. Pla dAcci sobre Drogues de Barcelona 2013-16......................................................................................... 59
Marc Conceptual............................................................................................................................................... 61
Missi, Visi I Valors......................................................................................................................................... 61
Filosofia I Principis Rectors................................................................................................................................ 61
Planificaci Operativa........................................................................................................................................ 63
Lnia Estratgica 1. Abordatge de ciutat.................................................................................................... 65
Lnia Estratgica 2. Perspectiva de salut pblica i els seus determinants.................................................... 67
Lnia Estratgica 3. Millor accessibilitat als recursos i major inclusi social................................................. 71
Lnia Estratgica 4. Ms qualitat i major expertesa.................................................................................... 75
Lnia Estratgica 5. Teixint Aliances............................................................................................................ 77
6. Cartera de serveis i pla dequipaments.......................................................................................................... 79
Cartera de Serveis dels Centres Assistencials..................................................................................................... 81
Criteris del Pla dequipaments........................................................................................................................... 82
Propostes Especfiques per Equipaments.......................................................................................................... 83
7. Disponibilitat de recusos segons districte..................................................................................................... 85
8. Sigles i acrnims.............................................................................................................................................. 95
9. Bibliografia...................................................................................................................................................... 99
1. INTRODUCCI
1. Introducci
El primer Pla dacci sobre Drogues de Barcelona, que

far 25 anys, va representar un punt dinflexi en
labordatge daquest problema a la ciutat. Va proporcionar un consens social ample per afrontar el problema
de les drogues, i ha estat el model sobre el que shan
bastit els successius Plans de drogues de la ciutat.
Aquests configuren el que sovint sha anomenat el model Barcelona de resposta a les drogues.
El model Barcelona de resposta al problema de les drogues sha construt a partir del lideratge poltic, basat
en la transversalitat i el consens de tots els grups municipals. Comporta lexistncia dun sistema dinformaci
slid que permet fonamentar en dades les actuacions,
la combinaci de les accions coercitives sobre loferta
amb les accions de reducci de la demanda basades en
la prevenci i latenci de les persones amb consum de
drogues. I es recolza en el lideratge professional aportat pels professionals assistencials i de salut pblica, i
en la seva implicaci social amb totes les parts interessades. Aix, el nou Pla dacci sobre drogues 2013-16
sha fet a partir de les directrius del Grup poltic de
drogues i del Pla de Salut de Catalunya 2011-151, tenint en compte EMCDDA 2013-15 strategy and work
programme2 de lObservatori Europeu de les Drogues i
les Toxicomanies, el Plan de Accin sobre Drogas de
Espaa 2013-163 i el Pla Director de Salut Mental i
Addiccions de Catalunya4. El PADB 2013-16 ha partit de
lavaluaci del Pla anterior, de lanlisi dels indicadors
que defineixen la situaci actual de les drogues a la
ciutat, del coneixement de la literatura cientfica sobre
les opcions dintervenci, i de la participaci i aportacions de les diverses parts interessades. Aquestes inclouen els diversos sectors de ladministraci executiva
municipal, aix com de ladministraci sanitria (CSB i
CatSalut, Departament de Salut i ASPCAT). Tamb sha
treballat al grup de Treball sobre Drogues del Consell
Municipal de Benestar Social, que recull els sectors socials i professionals ms implicats i compromesos amb
aquesta problemtica. Les aportacions dels diversos
grups poltics han proporcionat visions complementries, amb accents i prioritats diversos, que shan recollit a les propostes. La situaci actual del problema s
millor que anys enrere, i malgrat el context econmic,
els serveis existents i previstos permeten afrontar les
necessitats amb una oferta distribuda per barris i districtes amb criteris dequitat i ajustats a les necessitats.
Sidentifiquen reptes pendents i problemes emergents
a afrontar, amb una bateria de propostes i accions per
a fer-ho, basades en el coneixement dels fets i les dades
i tamb en les intervencions efectives. El resultat s un
Pla bastit sobre les expectatives dels diversos actors
clau, lexperincia, el coneixement i la cincia, que ha
de permetre millorar la situaci a la ciutat.
Amb els Plans dacci sha millorat molt la resposta al

problema, tot responent de forma adaptativa a la seva
naturalesa canviant. Algunes fites destacades, entomades al llarg dels anys, sn: la consolidaci duna xarxa
datenci fonamentada en el tractament dels addictes
com a malalts i en el coneixement cientfic; la introducci dels programes de manteniment amb metadona;
labordatge de les infeccions ms freqents entre els
usuaris i usuries de drogues; la resposta a lemergncia
de laddicci a la cocana; els programes de reducci de
danys; la consideraci dels estralls causats per labs de
lalcohol en la seva justa dimensi; lincrement de trfic
de drogues al casc urb desprs de lenderroc de Can
Tunis; les necessitats datenci de la poblaci dorigen
estranger; i la integraci de serveis fragmentats i la distribuci de recursos arreu de la ciutat. Els Plans de drogues de 2005-08 i 2009-12 varen posar un mfasi
especial en els equipaments, i van comportar la construcci dun model de serveis ms integrat. Aquest intenta aproximar latenci de la poblaci amb problemes
dalcohol i altres drogues i escurar el temps fins que
inicien tractament per primera vegada. En aquesta
perspectiva, la integraci dels serveis dacollida i reducci de danys amb els datenci ambulatria a les addiccions es configura com un esquema nou que pot
permetre millorar lefectivitat dels serveis i la seva eficincia, tot reforant lequitat. A ms, den el 2009
es va fer especial mfasi en lacci conjunta amb el
Servei Catal de la Salut (grcies al Consorci Sanitari de
Barcelona), i a buscar lencaix en el Pla director de salut
mental i addiccions. Aquest esfor va dur a la formulaci del Pla operatiu dintegraci de les addiccions a la
xarxa sanitria de la ciutat acordat per lAjuntament i el
Departament de Salut, que va permetre ampliar serveis
i millorar la coordinaci i la resposta assistencial durant
aquests anys.
11
2. METODOLOGIA
2. Metodologia
Per a lelaboraci del Pla dAcci sobre Drogues de Bar

celona 2013-16 sha seguit una metodologia participativa seguint les mateixes directrius de plans anteriors.
Sha utilitzat la metodologia participativa prpia del
Health Impact Assessment (HIA)5 o Avaluaci de lIm
pacte en la Salut (AIS), contactant amb diferents actors
i agents sanitaris, socials, educatius, culturals, del lleure, dels cossos de seguretat i daltres, a fi de cercar el
consens poltic, social i professional.
Aquesta metodologia participativa, es fonamenta en els

segents principis:
Lexistncia dun model de governana (Figura 1)
considerant que el benestar individual i comunitari est
determinat per un ampli rang de determinants de la salut
que inclouen des dels aspectes biolgics, les circumstncies
personals o familiars i estils de vida, lambient social (posici socioeconmica, cultura, xarxes socials i participaci
comunitria), el medi fsic (qualitat de laire, habitatge,
criminalitat, disseny urb i transport) i els serveis pblics.
Aquesta metodologia implica la prioritzaci de poltiques o programes en relaci als seus potencials efectes
en la salut de la poblaci, combinant el debat i el consens entre els diferents estaments implicats amb levi
dncia de les intervencions plantejades. Els objectius
de lAIS sadrecen a avaluar els impactes potencials en
la salut positius i negatius de les poltiques, programes i projectes, ls de la millor evidncia disponible
per valorar els possibles efectes en la salut duna poltica en un marc concret, i la millora de la qualitat del
procs de presa de decisions pbliques a travs de recomanacions per reforar els impactes positius i minimitzar els negatius.
Lmfasi explcit en lequitat, la justcia social i els

drets humans. En aquest context lequitat t una dimensi moral i tica que resulta de les diferncies injustes i evitables en lestat de salut.
Un enfocament multidisciplinari i participatiu basat
en lexperincia i coneixements dun ampli ventall de persones afectades o interessades, que simpliquen durant el
procs, incloent professionals amb coneixements rellevants dels temes tractats, poltics claus, organitzacions no
governamentals, i representants dels grups socials que es
veuran afectats per una determinada poltica o projecte.
Figura 1. Model de Governana Urbana sobre els Determinants de la Salut
GOVERNANA URBANA
CONTEXT FSIC
CONTEXT SOCIECONMIC
Natural: clima, geografia.

Entorn arquitectnic:
- Urbanisme: infraestructures pbliques,
equipaments (espais verds, etc.)
- Habitatge
Mobilitat I transports.
Caracterstiques mediambientals: aire,
aigua, soroll.
Seguretat alimentria i accs a alimentaci
saludable.
Gesti demergncies.
Factors econmics: taxes.

Ocupaci i condicions de treball.
Entorn familiar i domstic.
Poltiques pbliques: educaci, serveis
sanitaris i socials, etc.
Transferncies socials: pensions, ajuts, etc.
Seguretat.
Xarxes socials.
Participaci a la comunitat.
ENTORNS
Barri, escola, famlia, etc.
CARACTERISTIQUES INDIVIDUALS
Edat, sexe, migraci, gentica
Font: Elaborat a partir de Borrell C et al.6
15
Ls devidncia i la informaci quantitativa i qualitativa, que implica lavaluaci del Pla anterior, levi
dncia cientfica quantitativa quan est disponible, i
quan no ho est, la informaci qualitativa (experincia,
expectatives dels grups ms directament afectats per les
poltiques pbliques, etc.).
Millor accessibilitat als recursos i major inclusi social

Ms qualitat i major expertesa
Teixint aliances
I una cartera de serveis i pla dequipaments.
Tal com hem esmentat a la introducci, ens hem basat
per la elaboraci daquest Pla en les lnies estratgiques marcades a nivell Europeu per lEstratgia 201315 de lObservatori Europeu de les Drogues i les
Toxicomanies2, a nivell Estatal pel Plan de Accin sobre
Drogas de Espaa 2013-163 i a nivell autonmic el Pla
de Salut de Catalunya 2011-151, Pla Director de Salut
Mental i Addicions4; Pla dActuaci en Prevenci sobre
Drogues 2012-167; Llibre Blanc de la Prevenci a Ca
talunya8. Tamb shan utilitzat els objectius de salut
reflectits als Plans Municipals de: Pla municipal per a la
infncia 2013-16; Pla dAdolescncia i Joventut 201316; Pla municipal per a la igualtat doportunitats real i
efectiva entre dones i homes 2012-15; Pla Municipal
per a la inclusi social 2013-16; Pla de Treball dIm
migraci 2012-15; Pla Estratgic de lEsport de Bar
celona 2012-22 i el Programa dActuaci Municipal
2012-15.
Totes les aportacions i conclusions shan revisat, contrastat i incorporat al Pla 2013-16, creant un nou document de treball que sha fet servir per a la interlocuci
amb els diferents grups poltics del Consistori, amb el
Consell Municipal de Benestar Social, i amb els comandaments i tcnics dels diferents sectors de ladministraci
autonmica i municipal, essent finalment aprovat per el
Grup poltic de droguesa.
Lestructura del nou Pla segueix en sntesi la de lanterior,
una primera part amb els resultats de lavaluaci del Pla
2009-12, una segona part amb lanlisi de situaci, una
tercera amb els objectius plantejats en 5 lnees estratgiques:
Abordatge de ciutat
Perspectiva de salut pblica i els seus determinants
a. Sannexa la relaci detallada del diferents actors i organismes
implicats en el procs.
16
3. AVALUACI DEL PADB 2009-12
3. Avaluaci del PADB 2013-16
El Pla dAcci sobre Drogues (PADB) 2009-12 es va dissenyar partint duna estratgia comuna per al conjunt
de la ciutat i que, alhora, tamb tingus en compte les
caracterstiques prpies dels diferents collectius que la
integren. Per aquest motiu es va estructurar en 3 grans
apartats: Abordatge de ciutat, poblacions vulnerables o
especfiques (infants, adolescents i joves) i poblaci ad
dicta a substncies psicoactives.
Baluard va passar a ser un CAS integrat de baixa

exigncia.
Lampliaci a tots els CAS municipals dun espai de
reducci de danys, redefinint-los com a CAS integrals.
La reducci dels nuclis de mercadeig i consum a la via
pblica.
Formaci de taules tcniques i comunitries de coordinaci als districtes de Ciutat Vella, Sants-Montjuc,
Sant Andreu i Sant Mart, per tal de reduir limpacte
del consum a lespai pblic i reduir les molsties provocades pels nous equipaments.
Lelaboraci duns Criteris per a la gesti del patrocini
i la publicitat dalcohol en activitats relacionades amb
lAjuntament, els quals varen ser aprovats pel grup
Poltic de Drogues i per la comissi de govern.
La inclusi a les ordenances municipals i en el nomencltor de la Gurdia Urbana els supsits de larticle 5 de la Llei 10/1991 de 10 de maig i de la llei
42/2010 de 30 de desembre, del Parlament de Cata
lunya i lEstat espanyol, per tal de regular el consum
indegut de begudes alcohliques i tabac en els establiments pblics de lliure concurrncia.
Per a la seva avaluaci se segueix el mateix esquema, analitzant el compliment dels diferents objectius a partir dels
indicadors elaborats pel Sistema dInformaci sobre
Drogues de Barcelona i de les dades, informes o opinions
aportades pels diferents actors implicats i grups ms directament afectats per les poltiques pbiques. Al final
daquest apartat, es presenta unes taules resum amb el
grau de compliment dels objectius del Pla 2009-12. En
aquestes taules, es pot observar que de 17 objectius i 167
accions, el 75,4% shan assolit totalment. A continuaci
passarem a detallar lavaluaci en els diferents apartats.
ABORDATGE DE CIUTAT
La valoraci del grau de compliment daquests objectius

s: BONA ja que sha realitzat el 75% de les accions
plantejades.
s un eix transversal i integrador format per 4 objectius

generals i 28 accions o objectius especfics, que tenia
com a finalitats la reordenaci dels espais de consum,
la reducci de loferta de drogues psicoactives vetllant
pel compliment efectiu de la normativa, la garantia
duna coordinaci intersectorial efica i la implicaci
dels ciutadans en les poltiques afavoridores destils de
vida saludables.
Sha garantit que tots els districtes disposessin de com

mnim un equipament assistencial. A la Figura 2 podem
veure la nova reordenaci dequipaments a la ciutat de
Barcelona. Com es pot observar, actualment sols queda
un districte sense centre de tractament, el districte de les
Corts, la resta del territori compta com a mnim amb un
recurs assistencial. En aquest grfic, tamb podem veure
els nous dispositius a la zona del Frum i a Grcia, aix
com els centres integrals que han sofert una remodelaci
i compten amb tractament i reducci de danys.
Dels 4 objectius generals, el 100% han tingut un grau

dacompliment mig-alt, i de les 28 accions el 85,7%
tamb shan assolit, la resta (5 accions) estan en procs
de realitzaci.
De lobjectiu 1 i 2 Impulsar la reordenaci dels espais
de consum i evitar nuclis de marginaci i concentraci
que fomentin lexclusi social i facilitin el consum problemtic de drogues i Reduir loferta de les drogues
psicoactives i vetllar pel compliment efectiu de les normatives sobre promoci, publicitat, venda i consum
dalcohol, cal destacar:
Tamb es bona pel que fa a dur a terme accions que contribussin a reduir espais de consum problemtic i impulsar estratgies per eradicar o reduir consum de drogues a
la via pblica. Shan creat meses comunitries en aquells
territoris que aix ho requerien (Ciutat Vella, Sants i Sant
Andreu). A la Figura 3 podem veure lindicador de consum problemtic a la via pblica, observant-se, que durant la vigncia del Pla avaluat shan redut les xeringues
recollides a la via pblica en un 38,7%, principalment als
territoris de Ciutat Vella, Sants i Sant Andreu.
Lobertura de dos nous equipaments al Districte de

Grcia i de Sant Mart.
Reordenaci dels centres assistencials de Ciutat
Vella amb, per una banda, el trasllat del CAS Creu
Roja del c/ Junta de Comer al c/ Davant del Portal
Nou formant el CAS Llus Companys conjuntament
amb el Centre Dispensador de Metadona de la
Generalitat de Catalunya. Per altra banda, la Sala
Pel que fa a evitar nuclis de trfic de drogues al voltant

de centres educatius i altres equipaments per a adolescents i joves, ha estat una de les prioritats dels cossos de
seguretat, al igual que reduir limpacte del consum
dalcohol i altres drogues a la via pblica. A la Figura 4
19
Figura 2. Mapa de recursos de drogodependncies. Barcelona, desembre 2012.
Font: Sistema dInformaci de Drogues de Barcelona. Agncia de Salut Pblica de Barcelona.
podem veure lactivitat dels cossos de seguretat, observant que algunes comissaries com
lEixample, Ciutat Vella i Sant Mart han tingut
molta activitat en els darrers anys.
Figura 3. Distribuci de la mitjana mensual de xeringues recollides al carrer per districte. Barcelona 2004-12.
Respecte a lactivitat dels cossos de seguretat

en el control dels conductors sota lafecte de
lalcohol i altres drogues, podem veure a la
Figura 5 levoluci de les alcoholmies realitzades en els darrers anys, com es pot observar,
aquestes van experimentar un creixement important lany 2008 i durant els darrers anys
shan mantingut estables. Cal destacar lelevat
nombre dalcoholmies preventives, ja que les
positives durant la vigncia daquest Pla shan
mantingut al voltant del 7-8%.
10.000
Pel que fa al compliment de la llei del tabac, els

darrers estudis realitzats demostren que la concentraci ambiental de nicotina ha baixat de forma
considerable en tot els mbits, fins i tot el privat
(llars), mbit que no estava contemplat a la llei9.
14.000
12.000
8.000
6.000
4.000
2.000
0
2004
2005
2006
2007
2008
2009
Ciutat Vella
Sants-Montjuic
Sant Andreu
Sant Mart
2010
2011
2012
Nou Barris
Font: BCN pel medi ambient, Parcs i Jardins i Sistema dInformaci de Drogues
de Barcelona de lAgncia de Salut Pblica de Barcelona.
Respecte a lobjectiu 3, Garantir una coordinaci intersectorial

efica entre els diferents nivells de lAdministraci local i autonmica, i altres entitats cal destacar:
20
Figura 4. Nombre de sancions per consumir begudes alcohliques i per consum o tinena de drogues illegals als
espais pblics, segons districte comissaria i any. Barcelona, 2009-2012.
12.000
300
10.000
250
8.000
200
6.000
150
4.000
100
2.000
50
Ciutat Eixample SantsLes

Vella
Montjuc Corts
2009
Sarri- Grcia Horta- Nou

Sant
Guinard Barris
Gervasi
2010
2011
Sant
Sant
Andreu Mart

Vella
Montjuc Corts
2012
2009

Sant
Guinard Barris
Gervasi
2010
2011
Sant
Sant
Andreu Mart
2012
Font: Oficina Permanent Coordinaci Operativa. Prefectura. Gurdia Urbana. Ajuntament de Barcelona.
La creaci dels Comits Operatius de

Salut Mental i Addiccions (COSMIA) en
els quatre sectors sanitaris de Barcelona
(AIS). Aquests comits, que inclouen professionals de psiquiatria dels hospitals caps de
sector, professionals de latenci ambulatria de la salut mental (CSMA i CSMIJ), professionals dels centres de tractament de les
addiccions (CAS) i professionals de latenci
primria de salut, shan reunit trimestralment en els darrers 4 anys, elaborant protocols de coordinaci i guies de prctica
clnica, per tal de millorar latenci i la continutat teraputica dels pacients amb trastorns mentals o daddiccions.
Lelaboraci conjunta amb lInstitut Barce
lona Esports i Joventut de programes preventius doci saludable com el De marxa
fent esport i lestabliment de taules de
coordinaci estables.
La valoraci del grau de compliment de lob
jectiu 3 s: ACCEPTABLE ja que shan complert el 50% de les accions plantejades.
De lobjectiu 4, Implicar els ciutadans com a
veritables agents socials de salut, impulsant
decididament accions de prevenci i promoci
de salut, poltiques de vida quotidiana i afavoridores destils de vida saludables, cal assenyalar que:
Shan desplegat programes de Salut als
Barris a 7 barris (Sant Pere, Santa Caterina
i la Ribera; Raval; Barceloneta; Poblesec; Ro
quetes i Torre Bar, Ciutat Meridiana i Vall
Figura 5. Evoluci de les alcoholmies realitzades (positives

i preventives). Barcelona 2005-12.
140.000
120.000
100.000
80.000
60.000
40.000
18,9%
15,4%
14,7%
7,1%
8,5%
8,8%
7,3%
7,4%
20.000
0
2005
2006
2007
2008
Alcoholmies realitzades
2009
2010
2011
2012
Alcoholmies positives
Font: Sistemes dInformaci. Gerncia de Prevenci, Seguretat i Mobilitat.

Ajuntament de Barcelona.
Figura 6. Concentracions ambientals de nicotina a diferents

mbits abans i desprs de la modificaci de la Llei antitabac
al 2010. Barcelona 2010-11.
20
18
16
14
12
10
8
6
4
2
0
3,8
0,7
Pre
Post
Font: Lpez MJ et al.9.
bona i Bon Pastor-Bar de Viver. En la fase de participaci

ciutadana, en 5 dels 7 barris shan prioritzat els programes de
prevenci del consum dalcohol i altres drogues en la poblaci
21
Elaboraci i implementaci del programa Fem Salut

per a centres educatius i consell escolar. Proposta
participativa de tota la comunitat escolar, en la que
les famlies, els professors i lalumnat participen en
lestratgia preventiva del centre escolar.
La elaboraci i implantaci del programa dhabilitats parentals per a famlies.
La reformulaci de fulletons de prevenci de drogues
per a adolescents
Elaboraci i realitzaci de mduls de formaci de
prevenci de drogues per a professors, educadors i
monitors del lleure.
Extensi del programa de marxa fent esport a
totes les escoles que ho sollicitin dins del marc de
salut al barris.
Collaboraci amb Joventut elaborant dues guies
sobre consum drogues, sexualitat i alimentaci per
als PIJ i Punt Jip.
juvenil, i shan formulat 4 programes de prevenci

selectiva de drogues en lmbit comunitari.
Shan incorporat agents de salut com a mediadors
socials als barris amb ms problemtica pel que fa al
consum de drogues visible a la via publica. Els quals
han estat molt ben valorats per tots els territoris.
Romanen estables i actius els grups de treball de
Drogodependncies i de Salut del Consell Municipal
de Benestar Social.
Sha treballat amb el Collegi de periodistes i amb
el Consell de lAudiovisual de Catalunya per un
tracte no discriminatori de les persones amb problemes de drogues, aix com sha elaborat una guia de
bones prctiques per tractar al consum dalcohol i
altres drogues en els mitjans.
La valoraci del grau de compliment de lobjectiu 4 s:
BONA ja que shan realitzat el 100% de les accions proposades.
La valoraci del grau de compliment de lobjectiu 1 s:

BONA ja que shan complert el 85,7% de les accions
plantejades.
POBLACIONS ESPECFIQUES
Aquest apartat est integrat per les accions dutes a terme ens els sectors de poblaci ms vulnerables pel que
fa al consum de risc de drogues (infncia i adolescncia,
joves i dones).
Aquest fet, sha tradut amb un increment en ledat

dinici del consum dalcohol, tabac i cnnabis en els
nois, si b en les noies ha experimentat un cert decrement, apropant-se en ambds sexes els patrons de
consum (Figura 7). Tot i aix, levoluci del consum
perjudicial o de risc, tant en el nois com en les noies ha
disminut. Aix tenim que, les borratxeres en els darrers
6 mesos, el tabac setmanal o el cnnabis en els darrers
30 dies ha experimentat una davallada important en
els nois i moderada en les noies (Figura 8).
Infncia i adolescncia
En aquesta poblaci, es varen plantejar 2 objectius amb
41 accions distribudes entre els mbits comunitari, de
lleure, educatiu, familiar i individual. Aquests objectius
anaven dirigits a evitar o, si ms no, endarrerir ledat
dinici del consum de drogues entre els adolescents,
potenciant els factors de protecci i promovent els hbits i les actituds saludables, aix com a disminuir la
prevalena del consum de drogues i els seus problemes
associats. Aquests objectius shan assolit en un 85%, i
les accions especifiques plantejades en un 83%. Les
accions que tenen un grau dassoliment parcial o que
no shan assolit, corresponen a activitats a realitzar en
lmbit familiar.
Pel que fa a la cobertura dels programes de prevenci

universal a les escoles pbliques i privades de Barcelona,
sha mantingut estable al voltant del 40% de les escoles, tant per al programa Sobre Canyes i Petes de 3er.
ESO com per al programa PASE de 1er. ESO (Figura 9)
Durant la vigncia del Pla sha ests loferta doci saludable per a nois i noies menors de 18 anys. En aquest
sentit sha ofert, conjuntament amb lIBE, un programa desport no competitiu a preus assequibles i fora
de lhorari escolar per a nois i noies que no realitzen
cap ms altre activitat extraescolar. Aquest programa
que es diu De marxa fent esport sha ofert a secundria i consisteix amb una activitat esportiva monitoritzada durant 2 dies a la setmana fins que el noi/noia
fa 18 anys. En la Figura 10, podem veure el nombre
de joves que han participat en el programa. En els
darrers cursos, anualment han participat uns 1.600
joves en el programa, dels quals el 49,6% eren noies i
ledat mitja era de 16 anys. Pel que fa al pas dorigen
De lobjectiu 1 Evitar o, si ms no, endarrerir ledat

dinici de consum de drogues entre els menors de 18
anys, reforant els factors de protecci i la promoci
dactituds i hbits saludables mitjanant activitats preventives de tipus universal en diferents mbits cal destacar:
La reformulaci del programes de prevenci
universal a les escoles, tenint en compte la perspectiva intercultural
22
Figura 7. Evoluci de ledat dinici de consum dalcohol, tabac o cnnabis en escolars deducaci secundria
obligatria (ESO). Barcelona, 1996-2012.
Noies
Nois
16
16
14
14
12
12
10
10
1996
1999
2004
Alcohol
Tabac
2008
2011
1996
Cannabis
1999
2004
Alcohol
2008
Tabac
2011
Cannabis
FONT: Enquesta FRESC 2011-12. Agncia de Salut Pblica de Barcelona.
Figura 8. Evoluci del consum dalcohol, tabac i cnnabis en escolars de 14 a 18 anys de Barcelona, 2004-12.
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
Nois
2004
Borratxeres ltims 6 mesos
Cnnabis ltims 30 dies
2008
50
45
40
35
30
25
20
15
10
5
0
2012
Tabac setmanalment
Noies
2004
2008
Borratxeres ltims 6 mesos

Cnnabis ltims 30 dies
2012
Tabac setmanalment
FONT: Enquesta FRESC 2011-12. Agncia de Salut Pblica de Barcelona.
el 37% eren estrangers i la seva majoria vivien

en barris on es dur a terme el programa de
Salut als Barris.
Figura 9. Percentatge de la cobertura dels programes de

prevenci universal de drogues a les escoles de secundaria.
Barcelona 2008-12.
Pel que fa al programa Fem Salut, que s una

proposta participativa de tota la comunitat
escolar, on les famlies participen en lestra
tgia preventiva del centre escolar. Fins a finals del 2012, shan implicat un total de 20
centres educatius i ms de 200 famlies en
subcomissions.
45
El programa de desenvolupament dhabilitats

parentals es va endegar en el curs escolar
2011-12, fins a lactualitat shan fet 4 cursos
de formaci a professionals de Serveis Socials i
sest duent a terme en diferents barris on est
implementat el programa de Salut als Barris.
40
35
30
25
20
15
10
5
0
2008-09
2009-10
PASE 1er. ESO
2010-11
2011-2012
Sobre Canyes i Petes 3er. ESO
FONT: Servei de Salut Comunitria. Agncia de Salut Pblica de Barcelona.
23
Figura 10. Nombre de joves que han participat en el programa de prevenci selectiva De Marxa Fent Esport.
Barcelona, 2008-12.
350
300
250
200
150
100
50
0

Vella
Montjuc Corts
2008-09

Sant
Guinard Barris
Gervasi
2009-10
2010-11
Sant
Andreu
Sant
Mart
2011-12
Font: Sistema dInformaci de Drogues de Barcelona. Agncia de Salut Pblica de Barcelona.
De lobjectiu 2 Potenciar lacompanyament

educatiu dels infants i adolescents de collec
tius ms vulnerables per tal de disminuir la
prevalena de consum de drogues i problemes
associats mitjanant activitats preventives selectives i indicades en diferents mbits cal
destacar:
El disseny i implantaci de programes de
prevenci selectiva comunitria als barris amb ms problemtica de consum dalcohol i altres drogues i amb poblaci juvenil
vulnerable.
Sha consolidat el programa de prevenci
indicada de mesures alternatives a menors
denunciats per consum dalcohol i altres dro
gues a la via pblica.
Sha dissenyat una web per a pares per
facilitar la informaci i assessorament sobre
alcohol i altres drogues.
Sha creat un centre de tractament especialitzat en joves i les seves famlies per
poblaci que ja han desenvolupat un consum problemtic de drogues.
La valoraci del grau de compliment de lob
jectiu 2 s: BONA ja que shan complert el
80% de les accions plantejades.
En aquest sentit, cal destacar les intervencions de prevenci selectiva que es fan dins
del programa salut als barris. Aquestes es
realitzen conjuntament amb els plans comunitaris, els educadors de carrers, els centres
juvenils i salut comunitria. Aquests programes sn:
La KARPA que inclou un espai desport, ms un espai de

creaci i difusi de material audiovisual de prevenci del
consum de drogues ms un espai formatiu i dinserci laboral. Es realitza a la zona de Roquetes, Torre Bar i Trinitat
Nova.
LESFORAT que es va iniciar a Bon Pastor/Bar de Viver en el
curs escolar 2011-12. En aquesta intervenci suneix un espai
esportiu ms un espai formatiu i dinserci treballant limatge mitjanant lestilisme, el maquillatge, lescenografia i la
fotografia.
FEM SALUT A TRAVS DEL CIRC que es va iniciar en el curs
escolar 2010-11. Aquest programa, que acull uns 700 joves
anualment, consisteix en cursos de circ per a adolescents
amb representacions posteriors a diferents places i actes del
barri.
DIVENDRES ALTERNATIUS i DISSABTES AL POU inclou activitats de lleure no formal i tallers educatius que es realitzen en
caps de setmana.
24
Figura 11. Nombre de joves que han participat en els programes de formaci dins del programa De Marxa Sense
Entrebancs. Barcelona 2008-12.
250
200
150
100
50
0
2008-09
2009-10
2010-11
2011-12
Nombre de participants
Font: Sistema dInformaci de Drogues de Barcelona de lAgncia de Salut Pblica de Barcelona.
A la Figura 11 podem veure el nombre de joves

que shan acollit cada any als programes de formaci i dinserci laboral als barris de Roquetes,
Torre Bar, Trinitat Nova, Bon Pastor i Bar de
Viver.
Figura 12. Persones ateses al servei dorientaci sobre drogues (SOD) per any. Barcelona 2006-12.
600
Persones ateses
Inici Programa
mesures alternatives
(23/05/2008)
500
Un altre programa que ha presentat un gran

creixement en els darrers anys s el Servei
dOrientaci de Drogues. Aquest programa dissenyat com una intervenci de prevenci indicada dna resposta als joves que han comenat a
consumir i les seves famlies. s un programa
psico-educatiu al qual shi pot accedir per iniciativa de la famlia o b derivat del programa salut
i escola, de latenci primria de salut o social,
dels CSMIJ, o com a mesura alternativa a una
sanci administrativa per consum dalcohol i altres drogues a la via pblica. Des que es va signar
el protocol de collaboraci entre els cossos de
seguretat i lASPB, satenen una mitjana de 450
joves menors de 18 anys anualment (Figura 12).
Joves i Adults Joves

Els 2 objectius i les 29 accions distribudes amb
diversos mbits dactuaci, anaven dirigits a
potenciar els factors de protecci en front dels
consums de drogues, promovent actituds i hbits saludables i prevenint els riscos associats al
consum de drogues. Aquests objectius shan
assolit en un 60%, i les accions especifiques
plantejades en un 65,5%. Les accions que tenen
un grau dassoliment parcial o no shan assolit,
corresponen a activitats a realitzar en lmbit
laboral i del lleure.
400
300
200
100
0
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
Font: Sistema dInformaci de Drogues de Barcelona. Agncia de Salut Pblica

de Barcelona.
Daquests objectius cal destacar:

Campanya de prevenci en els mitjans de comunicaci amb
rdio Flaix
Programa de prevenci per a universitats i centres de formaci
professional, en qu saborda de forma conjunta la prevenci
del consum de tabac i cnnabis.
Anlisi de la utilitat de les intervencions entre iguals per a facilitar informaci preventiva dirigida a usuaris/ries dxtasi i
altres drogues recreatives en ambients doci nocturn.
La valoraci del grau de compliment daquests objectius s:
ACCEPTABLE ja que shan realitzat el 65% de les accions programades.
Tot i aix, les prevalences del consum de cocana i cnnabis en els
homes de la poblaci general estan disminuint en els darrers anys.
Aquest decreixement s especialment marcat en el homes joves de
15-24 anys. Un patr similar sobserva en les dones, malgrat tenir
25
Figura 13. Prevalena de consum de cnnabis o cocana en els darrers 12 mesos per sexe i grup dedat. Barcelona,
2007-2011.
60
50
40
30
20
10
0
2007
2009
Cannabis
2011
2007
2009
Cocana
2011
2007
2009
Cannabis
2011
Homes
2007
2009
Cocana
2011
Dones
15-24
25-34
35-44
45-54
Font: Plan Nacional de Drogas. Encuesta EDADES 2007, 2009 i 2011.
un comportament ms errtic, degut probablement al baix nombre defectius (Figura 13).

Respecte als programes de prevenci universal i
selectiva que shan dut a terme per aquesta franja de poblaci podem dir que, per al programa
de rdio Flaix, shan elaborat 20 cpsules amb
missatges preventius que shan passat al llarg de
diferents programes daquesta emissora.
Quant al programa Passo de fumar s una
intervenci de prevenci indicada per deixar de
fumar tabac i cnnabis dirigida a joves de 18 a
30 anys. Consisteix en una terpia cognitiuconductual que consta de 8 sessions de les que
5 sn presencials i 3 virtuals. Al llarg de 3 anys
es van reclutar 166 participants dels que 98 van
passar a formar part del Grup Intervenci (GI) i
68 del Grup Comparaci (GC). Lanlisi defec
tivitat mostra que la taxa de cessaci en el GI
va ser del 28.6% front al 5.9% en el GC. Ser
universitari, consumidor diari de tabac i tenir
germans no consumidors sn caracterstiques
que sassocien a participar en una intervenci
daquestes caracterstiques.
Pel que fa a la intervenci deducaci i suport
entre iguals, es considera que t un gran impacte i eficcia sobretot vinculada a laccessibilitat a
la poblaci diana, limpacte daquestes intervencions diguals en la transmissi de missatges de
reducci de riscos associats al consum recreatiu
de drogues en els espais doci. Durant aquests
anys, lAssociaci Energy-Control ha fet assessoraments als organitzadors dels esdeveniments
organitzats a Barcelona i a les principals discote-
ques de la ciutat. Ha editat ms de 15 Guies preventives i 8 Guies

de dispensaci responsable alcohol. Tamb ha realitzat anualment
52 proves preventives dalcoholmia i ms de 700 anlisis in situ
de les substncies consumides.
Poblaci Addicta a Substncies Psicoactives

Els 9 objectius generals i les 56 accions estan adreats a millorar la
qualitat i esperana de vida de les persones addictes a les drogues,
garantir el seu accs als recursos assistencials, estimular la coor
dinaci intersectorial i promoure la recerca de les drogodepen
dncies. Aquests objectius shan assolit en un 70%, i les accions
especifiques plantejades en un 67,8%. Les accions que tenen un
grau dassoliment parcial o no shan assolit, corresponen a intervencions a realitzar en lmbit de la detecci i derivaci de latenci
primria de salut i social, de la inserci socio-laboral, de la perspectiva de gnere en els programes de tractament i les accions dirigides a impulsar i promoure nous equipaments socials.
Pel que fa als lobjectius 1 i 2, Potenciar les actuacions que
afavoreixin el canvi dhbits i comportaments de risc de la poblaci addicta a lalcohol i altres drogues i Donar el suport necessari perqu les persones que volen abandonar el consum
dalcohol i altres drogues ho aconsegueixin cal destacar:
Elevat nombre dinicis per alcohol i increment dels inics per
cnnabis.
El nombre important de pacients que atenen els CAS de
Barcelona i lalta activitat que realitzen.
Lincrement dels dies despera per a una primera visita de metge
El lleuger augment de la derivaci de latenci primria, principalment pel que fa referncia a lalcohol.
La valoraci del grau de compliment daquests objectius s:
ACCEPTABLE ja que sha realitzat el 66,7% de les accions plani-
26
ficades. Les accions que tenen un grau dasso

liment parcial o no shan assolit, corresponen a
activitats a realitzar en lmbit laboral i del
lleure.
Figura 14. Evoluci dels inicis de tractament segons substncia que el motiva. Barcelona 1997-2012.
2.800
Inicis de tractament
2.400
2.000
1.600
1.200
800
Opiacis
Cocana
Alcohol
2012
2011
2010
2009
2008
2007
2006
2005
2004
2003
2002
2001
2000
1999
1998
400
1997
Durant la vigncia del Pla 2009-12, es varen

produir com a mitjana un total de 4.000 inicis
de tractament anuals, dels quals el 75% van
ser homes, essent les principals substncies
implicades lalcohol i la cocana (Figura 14).
Destaca la estabilitzaci dels casos relacionats
amb el consum dopiacis, i lincrement sostingut des de lany 2009 dels inicis de tractament
per cnnabis.
Cannabis
Font: Sistema dinformaci de drogues de Barcelona. Agncia de Salut Pblica

de Barcelona.
El nombre de pacients atesos en els 6 CAS gestionats per lASPB i 3 afins (Barceloneta, Baluard,
Sants, Sarri, Vall Hebron, Horta-Guinard, Nou
Barris, Garbivent, i Frum) (Figura 15) sn uns
8.500 pacients anuals, els quals reben de mitjana unes 27 visites especialitzades a lany (no inclou dispensaci farmacolgica ni presa de
mostres danaltica).
que els recursos amb ms llista despera (mitjana superior o propera als 30 dies) sn els CAS de la Barceloneta, Sants, Llus Companys
i Clnic. Cal destacar que Barceloneta i Llus Companys sn recursos
de Ciutat Vella, amb molta problemtica de consum de drogues.
Pel que fa a lobjectiu 3, 4 i 5, Promoure recursos i programes
deficcia provada i disminuir els efectes negatius que el consum
dalcohol i altres drogues comporta en la salut i en lentorn social, Impulsar poltiques i programes especfics que facilitin la
rehabilitaci i integraci social de les persones amb problemes
dalcoholisme i altres drogodependncies i Disminuir la problemtica de salut associada al consum dalcohol i altres drogues en
collectius de dones especialment vulnerables. Cal destacar:
Si observem els inicis de tractament segons centre derivador (Figura 16), podem veure que en
els darrers anys sha produt un increment de les
derivacions des de latenci primria de salut,
bsicament pel que fa a lalcohol. Aquest nombre segueix sent insuficient ja que no arriba a un
ter del nombre total dinics i a ms s molt diferent segons territori.
Lelevat nombre de pacients atesos als centres de reducci de

danys, i el nombre important de derivacions daquests a un
centre de tractament ms reglat.
El temps despera per iniciar tractament segons

centre es pot veure a la Figura 17. Observem
8.471
8.639
8.613
8.911
8.491
28,0
25,0
20,0
3.333
3.652
3.588
3.771
3.670
3.550
30,0
27,5
28,4
22,0
3.483
3.633
4.013
3.947
3.256
3.286
26,5
25,6
23,1
28,7
35,0
15,0
10,0
5,0
2000
2001
2002
2003
2004
Primeres visites
2005
2006
2007
Pacients en tractament
2008
2010
Rtio Segones/ primeres
* Barceloneta, Baluard, Sants, Sarri, Vall Hebron, Horta-Guinard, Nou Barris, Garbivent, i Frum.
Font: Sistema dinformaci de Drogues de Barcelona. Agncia de Salut Pblica de Barcelona.
27
2009
2011
2012
0,0
Ra segones/primeres
27,8
25,1
23,4
8.504
31,4
8.651
33,0
8.667
8.908
8.388
7.397
7.558
7.315
10.000
9.000
8.000
7.000
6.000
5.000
4.000
3.000
2.000
1.000
0
3.197
Nombre pacients atesos
Figura 15. Nombre de primeres visites, pacients atesos i rtio segones/primeres. Centres ASPB i afins*. Barcelona
2000-12.
Figura 16. Inicis de tractament segons procedncia. Barcelona 1997-2012.

100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
1197
1998
1999
2000
2001
2002
2003
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
Iniciativa propia
Familiars o amics
Centres de drogodependncies
Atenci primria de salut
Hospitals i altres serveis sanitaris
Seveis Socials
Serveis legals o policials
Altres
Figura 17. Mitjana anual dels dies despera per a la primera visita mdica als CAS de Barcelona. 2006-12.
90
Mitjana dies espera
80
70
60
50
40
30
20
10
0
2006
2007
Barceloneta
Horta
Sarri
2008
2009
CECAS
H. Pau
Spott
2010
Llus Companys
Acacies
Vall Hebron
2011
Clnic
Nou Barris
Frum
2012
Garbivent
Sants
Grcia
La valoraci del grau de compliment daquest

objectiu s: BONA ja que shan assolit els objectius marcats en un 84,6%. Les accions que
tenen un grau dassoliment parcial o no shan
assolit, corresponen al cribratge de la violncia
masclista, i al cribratge i derivaci dels pacients
amb TUS des de la atenci primria de salut i
social.
Aix tenim que els centres reducci de danys
han vinculat cada any, durant aquest quadrienni, una mitjana de 4.000 persones amb consum de drogues en situaci de risc, si b al
darrer any aquest nombre ha disminut a 3.500
pacients (Figura 18). Daquestes persones,
ms dun 10% han estat derivades a un centre de tractament de

ms alta exigncia.
Figura 18. Usuaris atesos anualment als centres de reducci
de danys. Barcelona 2009-12.
2.500
2.000
N. usuaris
Lestabilitzaci de la mortalitat per sobredosi

en ambds sexes i lespectacular disminuci
dels nous diagnstics dHIV i daltres infeccioses en pacients consumidors de drogues.
1.500
1.000
500
0
2009
Baluard
Vall Hebron
Llus Companys
2010
2011
Robador
Zona Franca
Sants
2012
SAPS
Frum
Garbivent
Font: Sistema dinformaci de Drogues de Barcelona. Agncia de Salut Pblica

de Barcelona.
28
Pel que fa als objectius 6, 7, 8 i 9, Incorporar

la perspectiva de gnere als programes assistencials sociosanitaris i de disminuci de riscos
i de danys, que tinguin en compte les diferents
necessitats dels homes i les dones, Aconseguir
la implicaci i satisfacci dels professionals de
la xarxa datenci a les drogodependncies i
dels recursos de reducci de danys i Estimular
la coordinaci i collaboraci de les diferents
institucions pbliques i entitats no governamentals. Cal destacar:
El poc impacte en la incorporaci de la perspectiva de gnere en els programes assistencials i socio-sanitaris
El grau de qualitat tcnica i dimplicaci dels
professionals de la Xarxa
La millora de la coordinaci amb la xarxa
especialitzada de salut mental
La consolidaci del sistema dinformaci
SIDB des de lany 1992 elaborant indicadors
trimestrals que es poden consultar a: http://
aspb.cat/quefem/documents_informacio_
drogodependencies.htm
El participar en xarxes dinvestigaci dexcel
lncia com el Grup del CIBERESP de Drogo
dependncies o la Red de investigacin
cooperativa de drogas (RTA).
Guard Ramn de Teserach 2007 al programa de Prevenci del Consum de Cnnabis
en joves Xklolias?(XKpts).
25
20
15
10
2012
2011
2010
2009
2008
2007
2006
2005
2004
2003
2002
2001
2000
1999
1998
1997
1996
1995
Finalment, si observem els nous diagnstics de

VIH en aquest collectiu com a exemple de les
malalties infeccioses concomitants, observem
que en lltim bienni sols shan diagnosticat 25
casos vs els 404 que shan diagnosticat en homes que mantenen relacions sexuals amb altres
homes, panorama molt diferent al que es veia
durant els anys 90. Tot i aix, cal destacar lele
vat retard diagnstic que es produeix, tant en
homes com en dones, del collectiu dusuaris
de drogues per via parenteral.
Figura 19. Taxa de mortalitat per sobredosi segons edat i

sexe en residents a Barcelona de 15 a 64 anys. Barcelona
1995-2012.
Taxes de mortalitat per

100.000 habitants
Pel que fa a les complicacions associades al consum de drogues, destaca la mortalitat per sobredosi, que podria ser evitada amb els recursos
i latenci necessria. En els quatre anys de durada daquest Pla, la mortalitat per sobredosi va
experimentar un lleuger repunt a lany 2009
degut a lentrada duna herona dalta puresa,
posteriorment sha mantingut constant al voltant dunes 65 morts anuals (Figura 19).
any
Taxes mortalitat homes
Taxes mortalitat dones

de Barcelona.
Figura 20. Nombre de nous diagnstics dinfecci pel VIH i

situaci clnica dels segons categoria de transmissi. Bar
celona, 2011-12.
IDUd
25
IDUh
HTd
116
HTh
HSH
404
Total
0%
10%
SIDA
20%
30%
<200
40%
50%
200<350
60%
70%
80%
350<500
90% 100%
500 i ms
IDUd: injector de drogues dona

IDUh: injector de drogues home
HTd: heterosexual dona
HTh heterosexual home
HSH: home que t sexe amb homes
de Barcelona.
La valoraci del grau de compliment daquest objectiu s: BONA

ja que shan assolit els objectius marcats en un 71,4%. Les accions que tenen un grau dassoliment parcial o no shan assolit,
corresponen a lapartat dincorporar la perspectiva de gnere als
programes assistencials.
29
No assolit
Baix
(assolit
parcialment)
Mitj
(acceptable)
Grau dassoliment dels objectius

Alt
(Bona)
30
Eliminar el patrocini per part dindstries i marques de begudes alcohliques de les festes populars promogudes
per lAjuntament i altres activitats municipals, defugint que lAjuntament pugui quedar associat a la promoci del
consum dalcohol.
Adequar la prescripci dels psicofrmacs en els serveis de salut i afavorir el seu control efectiu en les oficines de
farmcies
Fer complir les normatives que prohibeixen la venda dalcohol als menors dedat i que regulen altres aspectes de la
venda i consum dalcohol, reforant la implicaci i coordinaci de tots els cossos de seguretat i inspecci.
Coresponsabilitzar a tots els actors de la ciutat en el control de loferta.
OBJECTIU 2. Reduir loferta de les drogues psicoactives i vetllar pel compliment efectiu de les normatives sobre promoci, publicitat, venda i consum dalcohol.
Mantenir com a prioritat el control dels conductors sota els efectes de lalcohol i augmentar la prioritat de control
dels conductors sota els efectes daltres drogues.
Potenciar el paper dels agents de salut i entitats venals com a mediadors socials per sensibilitzar i afavorir
ladherncia de les persones nouvingudes als recursos socials i sanitaris.
Possibilitar un model dintegraci intercultural ds de lespai pblic.
Impulsar estratgies per reduir limpacte del consum dalcohol i altres drogues en especial atenci en les
celebracions desdeveniments amb gran afluncia de pblic.
Implementar noves estratgies per tal deradicar, o si ms no, reduir limpacte del consum de drogues a la via
pblica.
Evitar nuclis doferta i mercadeig al voltant dels centres educatius i altres equipaments adreats a adolescents i
joves.
Analitzar, dissenyar i dur a terme accions destinades a la reordenaci de barris i zones especialment deprimides per
reduir els espais facilitadors de consum problemtic.
Distribuir de forma equilibrada equipaments i recursos, garantint que tots els districtes disposin com a mnim dun
equipament.
OBJECTIU 1. Impulsar la reordenaci dels espais de consum i evitar nuclis de marginaci i concentraci que fomentin lexclusi social i facilitin el consum problemtic de
drogues.
ABORDATGE DE CIUTAT
Objectius
QUADRE RESUM DEL SEGUIMENT OBJECTIUS DEL PADB 2009-12
No assolit
Baix
(assolit
parcialment)
Mitj
(acceptable)

Alt
(Bona)
31
Impulsar poltiques afavoridores destils de vida saludable i facilitar espais de participaci ciutadana que potencin el
teixit social i les organitzacions no governamentals.
OBJECTIU 4. Implicar la ciutadania com a veritable agent social de salut, impulsant decididament accions de prevenci i promoci de salut, poltiques de vida quotidiana i
afavoridores destils de vida saludables.
Fomentar taules de participaci i coordinaci entre lAdministraci i els empresaris del mn de la nit per tal de
desenvolupar programes de disminuci de riscos associats a loci nocturn i fer complir la normativa vigent.
Intensificar la collaboraci amb el Collegi Oficial de Farmacutics de Barcelona, el Departament de Salut de la

Generalitat de Catalunya i lAgncia de Salut Pblica de Barcelona per a dur a terme programes de prevenci i
reducci de danys.
Facilitar els espais de reflexi, participaci i coordinaci entre professionals dels diferents mbits sanitari, social,
educatiu, judicial, de seguretat i de loci, per tal de potenciar les intervencions i cercar una major coherncia.
Treballar conjuntament amb sectors municipals que poden tenir un paper rellevant en la prevenci (Institut
Barcelona Esports, Consorci dEducaci de Barcelona, Joventut, etc.).
Potenciar un sistema de gesti integrada en el territori dels serveis de Salut Mental, de les addiccions i dels serveis
socio-sanitaris per tal de garantir la continutat assistencial.
Millorar les poltiques de prevenci, intervenci, assistncia i inserci mitjanant una coordinaci efectiva entre les
institucions, amb especial atenci amb el Departament de Salut i Departament de Justcia de la Generalitat i
lAjuntament de Barcelona.
OBJECTIU 3. Garantir una coordinaci intersectorial efica entre els diferents nivells de lAdministraci local i autonmica, i altres entitats.
Incloure a les ordenances municipals de mesures per fomentar i garantir la convivncia ciutadana i les
destabliments pblics de lliure concurrncia els supsits de larticle 5 de la Llei 10/1991 de 10 de maig, del
Parlament de Catalunya, per tal de regular millor el consum indegut de begudes alcohliques.
Implicar i sensibilitzar els empresaris vinculats al mn de la nit i comerciants, per tal devitar la venda dalcohol a
menors, la venda ambulant dalcohol i altres situacions irregulars.
Desenvolupar i aplicar un codi tic en totes aquelles campanyes publicitries que faci lAjuntament de Barcelona i
que pugui influir sobre les conductes relacionades amb el consum de drogues.
Vetllar pel compliment de la normativa relativa a la publicitat dalcohol i limitar la publicitat i promocions
encobertes de consum dalcohol.
OBJECTIU 2. Reduir loferta de les drogues psicoactives i vetllar pel compliment efectiu de les normatives sobre promoci, publicitat, venda i consum dalcohol.
ABORDATGE DE CIUTAT
Objectius
No assolit
Baix
(assolit
parcialment)
Mitj
(acceptable)

Alt
(Bona)
32
Elaborar i difondre material informatiu per sensibilitzar els ms joves dels riscos del consum de substncies
psicoactives
Potenciar la collaboraci amb el PlajoveBCN per tal de cercar estratgies preventives conjuntes
Elaborar estratgies de prevenci de les addiccions i dels trastorns mentals adreades a la poblaci adolescent en
els diferents mbits
Impulsar programes de formaci per als professionals que treballen amb poblaci adolescent i joves dels diferents
mbits dintervenci que els permeti prevenir i detectar precoment les addiccions i els trastorns mentals.
mbit comunitari:
OBJECTIU 1. Evitar o, si ms no, endarrerir ledat dinici de consum de drogues entre els menors de 18 anys, reforant els factors de protecci i la promoci dactituds i
hbits saludables mitjanant activitats preventives de tipus universal en diferents mbits.
INFNCIA I ADOLESCNCIA
Establir mecanismes de collaboraci amb els mitjans de comunicaci, adequant els missatges que transmeten a la
ciutadania, per tal que aquests siguin promotors destils de vida saludable i millorin la informaci sobre drogues.
Impulsar poltiques afavoridores destils de vida saludable i facilitar espais de participaci ciutadana que potencin el
teixit social i les organitzacions no governamentals.
Reforar el paper de la famlia com a instituci i nucli de convivncia en el qual es promouen valors, aix com
afavorir un espai de solidaritat i dajuda mtua.
Promoure intervencions comunitries dirigides a modificar la pauta social de banalitzaci del consum de drogues,
especialment pel que fa al consum dalcohol i de cnnabis en els adolescents i joves.
Promoure la solidaritat de la ciutadania per tal que assumeixi la necessitat dubicar infrastructures i recursos per a
persones amb problemes de drogodependncies
Iniciar a tots els barris afectats per la Llei de Barris el programa de Salut als Barris, sense oblidar aquelles zones
que no estan afectades per aquesta Llei i que pateixen o poden patir problemes relacionats amb el consum de
drogues.
Establir mecanismes de collaboraci amb els mitjans de comunicaci, adequant els missatges que transmeten a la
ciutadania, per tal que aquests siguin promotors destils de vida saludable i millorin la informaci sobre drogues.
OBJECTIU 4. Implicar la ciutadania com a veritable agent social de salut, impulsant decididament accions de prevenci i promoci de salut, poltiques de vida quotidiana i
afavoridores destils de vida saludables.
ABORDATGE DE CIUTAT
Objectius
No assolit
Baix
(assolit
parcialment)
Mitj
(acceptable)

Alt
(Bona)
33
b. Sentn per programes de prevenci universal deficcia provada el que diu la literatura cientfica, que hi inclou als que contenen leducaci crtica per a la presa de decisions i lentrenament dhabilitats per a
identificar la pressi social per a consumir substncies addictives, aix com de resistncia i assertivitat per a rebutjar el consum.
Garantir que els Punts Jove Informat i Participa (PUNJIP) dels Centres dEducaci Secundria tinguin informaci
relacionada amb el consum de drogues i altres temes de salut.
Consolidar mduls de formaci per al professorat en la prevenci de les addiccions, acordats amb les institucions
educatives.
Afavorir lavaluaci de les estratgies dintervenci emprades.
Potenciar el coneixement dels programes de prevenci del consum de drogues desenvolupats per lASPB entre les
Associacions de Mares i Pares dAlumnes dels centres educatius de la ciutat, per tal de reforar la seva aplicaci.
Afavorir un model descola ms participativa, amb la implicaci de famlies, alumnat i professorat per a la promoci
de la salut.
Promoure programes especfics de prevenci de les addiccions i altres conductes de risc.
Facilitar i promoure els programes de prevenci universal amb eficciab provada.
mbit escolar:
Promoure festes alternatives per a adolescents on no hi hagi consum dalcohol, i potenciar-les perqu puguin
arribar a ser una alternativa real.
Impulsar la formaci deducadors/es del lleure i dotar-los de les eines necessries perqu puguin desenvolupar
accions preventives en els espais no formals i informals.
Sensibilitzar els diferents agents socials de la potencialitat del lleure no formal i informal com a mbit dactuaci
preventiva.
Promoure activitats doci saludable per a infants i adolescents i estimular la creaci duna oferta atractiva desport.
mbit del lleure:
Objectius
No assolit
Baix
(assolit
parcialment)
Mitj
(acceptable)

Alt
(Bona)
34
Impulsar protocol dactuaci per oferir un programa de mesures alternatives a menors denunciats per consum
dalcohol a la via pblica.
Promoure i fomentar espais de coordinaci interinstitucional per impulsar programes de detecci preco i
intervenci dirigits a menors en risc o amb problemes de consum de drogues.
Elaborar i promoure programes de prevenci especfics per a adolescents en risc aplicables a diferents mbits
dactuaci
Promoure i potenciar intervencions de sensibilitzaci, informaci, formaci i assessorament a entitats que treballen
amb infants i adolescents, especialment daquelles activitats dirigides a grups dadolescents de major risc.
mbit comunitari:
OBJETIU 2. Potenciar lacompanyament educatiu dels infants i adolescents de collectius ms vulnerables per tal de disminuir la prevalena de consum de drogues i
problemes associats mitjanant activitats preventives selectives i indicades en diferents mbits.
Sensibilitzar i formar els professionals dels equips datenci primria de la salut de les rees Bsiques de Salut
(ABS), per tal de promoure el cribatge i consell sobre el consum de drogues.
mbit individual:
Estimular la participaci i la implicaci de les famlies en el desenvolupament dels programes de prevenci del
consum de drogues.
Impulsar intervencions de sensibilitzaci, informaci, formaci i assessorament a mares i pares per a la prevenci de
les addiccions.
mbit familiar:
Disposar dun catleg o Banc dexperincies per tal de difondre el conjunt de projectes preventius en lmbit
educatiu que es fan a la ciutat.
Afavorir que els centres on estigui implantat el Programa Salut i Escola incorporin intervencions preventives grupals
amb eficcia provada.
Afavorir que el Programa Salut i Escola assoleixi altes cobertures i la consulta oberta sigui un espai dinformaci,
cribatge i derivaci a serveis sanitaris especialitzats.
Objectius
No assolit
Baix
(assolit
parcialment)
Mitj
(acceptable)

Alt
(Bona)
35
Fomentar programes especfics per a fills i filles de drogodepenents que es troben en tractament.
Impulsar intervencions selectives amb famlies en risc vinculades a programes i recursos sanitaris, socials o
educatius.
Promoure la detecci preco daquelles famlies que es troben en situaci de major vulnerabilitat.
mbit familiar:
Explorar esquemes dintervenci en lentorn de les escoles secundries per afavorir la prevenci del consum, tot
implicant els centres educatius, els educadors, i les forces policials, valorant experincies com la de lagent tutor i
altres similars.
Afavorir circuits de derivaci entre la comunitat educativa i els recursos especfics per a adolescents i joves (SOD)
Consolidar la formaci continuada en la prevenci de drogodependncies dels professionals que intervenen en

lmbit educatiu.
Desenvolupar i impulsar programes de prevenci selectiva i indicada dirigits a grups vulnerables
mbit escolar:
Potenciar el lleure no formal i informal com a mbit dactuaci preventiva per aquells adolescents en situacions
de risc.
Potenciar el control de loferta, de carcter preventiu, a la via pblica, els espais de socialitzaci juvenil i les diferents
festes que acullen a adolescents i joves.
Collaborar amb el PlajoveBCN per promoure estratgies dintervenci orientades a reduir riscos associats a ls
problemtic en menors.
mbit del lleure:
Consolidar el programa psicoeducatiu de mesures alternatives per a menors sancionats per tinena i/o consum de
drogues illegals a la via pblica.
Objectius
No assolit
Baix
(assolit
parcialment)
Mitj
(acceptable)

Alt
(Bona)
36
Dissenyar accions preventives per tal devitar les lesions associades als accidents (trnsit, laboral, esportiu, etc.)
relacionats amb el consum dalcohol i altres substncies psicoactives.
Elaborar material informatiu per sensibilitzar els joves dels riscos del consum de substncies psicoactives.
Fomentar la transculturalitat en les estratgies preventives adreades a joves nouvinguts i daltres cultures.
Promoure la mobilitzaci i la participaci activa de la comunitat en estratgies eficaces per a la reducci de les
conseqncies negatives del consum de drogues.
Impulsar espais de debat que afavoreixin el coneixement de les problemtiques de salut de la gent jove, que
estiguin orientats cap el canvi de conductes i estils de vida saludable, enfortint la participaci social dels joves.
mbit comunitari:
OBJECTIU 1. Potenciar els factors de protecci en front dels consums de drogues i fomentar actituds i hbits saludables mitjanant activitats preventives de tipus universal
en els diferents mbits.
JOVES
Garantir latenci daquells adolescents que ja han desenvolupat un consum problemtic de drogues i les seves
famlies.
Impulsar la derivaci al SOD des dels serveis durgncies hospitalries, en els casos dintoxicacions per consum de
drogues.
Consolidar els recursos socials, educatius i judicials com a centres derivadors del Servei dOrientaci sobre Drogues.
Consolidar i garantir el Servei dOrientaci sobre Drogues (SOD).
mbit individual:
Potenciar la utilitzaci de les noves tecnologies per facilitar informaci i assessorament sobre drogues a les famlies
Objectius
No assolit
Baix
(assolit
parcialment)
Mitj
(acceptable)

Alt
(Bona)
37
Promoure ls de les noves tecnologies per tal donar informaci sobre els riscos associats al consum de lalcohol i
altres drogues.
Sensibilitzar i formar els professionals dels equips datenci primria de la salut per tal de promoure hbits i estils
de vida saludables.
mbit individual:
Divulgar, informar i fer complir les ordenances municipals pel que fa a ls de lespai pblic.
Sensibilitzar i formar els monitors i educadors de lleure perqu simpliquin en el foment dhbits saludables i
resoluci de conflictes.
Afavorir iniciatives que millorin la participaci dels joves i entitats juvenils per reduir el consum de drogues.
Promoure festes alternatives per joves on no hi hagi consum dalcohol, i potenciar-les perqu puguin arribar a ser
una alternativa real.
Promoure iniciatives de lleure juvenil participatiu i saludable, per fomentar la llibertat delecci i la capacitat crtica
dels joves.
mbit del lleure:
Impulsar estratgies preventives basades en la reducci de loferta i de la demanda adreades a afavorir hbits
saludables i a modificar actituds individuals, comportaments nocius i situacions de consum dalcohol i altres
drogues amb la finalitat de millorar el nivell de salut dels treballadors/es.
Incloure en els plans de prevenci de riscos laborals un mdul de formaci sobre el consum de drogues, riscos i
conseqncies legals.
mbit laboral:
Assegurar que els Punts dInformaci Juvenils (PIJ) tinguin informaci i donin resposta a temes relacionats amb el
consum de drogues i de lmbit de la salut. Alhora que es garantir lorientaci individualitzada per a aquells casos
que aix ho requereixin.
OBJECTIU 1. Potenciar els factors de protecci en front dels consums de drogues i fomentar actituds i hbits saludables mitjanant activitats preventives de tipus universal
en els diferents mbits.
JOVES
Objectius
No assolit
Baix
(assolit
parcialment)
Mitj
(acceptable)

Alt
(Bona)
38
Promoure i avaluar en lmbit universitari un mdul de prevenci indicada per a la deshabituaci del consum de
tabac i cnnabis.
Impulsar programes de prevenci selectiva i indicada als centres docents (universitat, cicles formatius superiors).
mbit formatiu:
Impulsar les intervencions breus motivacionals per alcohol i altres drogues en els plans preventius de les grans
empreses.
Oferir a les empreses programes de prevenci dels efectes del tabac sobre la salut.
Impulsar programes de prevenci especfics per a collectius de major risc de consum de drogues i per aquells
collectius de risc a tercers, promovent leliminaci o la reducci de les condicions de treball que sassocien a un major
risc de consum dalcohol i drogues illegals com a estratgies dafrontament i afavorint la no discriminaci laboral.
mbit laboral:
Afavorir la formaci dels treballadors/es que desenvolupen la seva activitat en ambients nocturns doci (ex. Primers
auxilis, ...).
Desenvolupar i promoure estratgies de disminuci de riscos en espais doci per a joves, tot mesurant la seva
eficcia.
mbit del lleure:
3. Promoure i fomentar espais de coordinaci interinstitucional sanitria, social, educativa i/o judicial- per tal
dimpulsar programes de detecci i intervenci dirigits a joves en risc o amb problemes de consum de drogues.
2. Promoure grups de discussi de joves orientats cap a la reducci del consum de drogues i els seus problemes
associats, enfortint la seva participaci social i les xarxes relacionals.
1. Fomentar ls de les noves tecnologies com a font de difusi de missatges de disminuci de riscos per tal de
minimitzar els consums problemtics de drogues.
mbit comunitari:
OBJECTIU 2. Potenciar lacompanyament educatiu dels joves per tal de prevenir els problemes associats al consum de drogues mitjanant activitats preventives selectives i
indicades als diferents mbits.
JOVES
Objectius
No assolit
Baix
(assolit
parcialment)
Mitj
(acceptable)

Alt
(Bona)
39
Desenvolupar i promoure estratgies de disminuci de riscos en espais doci per a poblaci consumidora.
mbit del lleure:
Potenciar la participaci de les oficines de farmcia en programes de prevenci i reducci de danys.
Promoure les intervencions per a la no discriminaci dels consumidors de drogues en ls dinstallacions dutilitat
pblica.
Incloure la identificaci del consum de risc i la dependncia a substncies psicoactives en totes aquelles persones
que estan en mesures penals alternatives per conducci temerria o violncia de gnere i, si sescau, fer la derivaci
a centres especialitzats, dacord amb les competncies municipals i coordinats amb el Departaments de Salut i
Justcia de la Generalitat de Catalunya.
Potenciar mesures alternatives a les sentncies penals i treballs per a la comunitat en les infraccions administratives
per consum de drogues psicoactives, i afavorir que sincentivin les entitats que hi collaboren.
mbit comunitari:
OBJECTIU 1. Potenciar les actuacions que afavoreixin el canvi dhbits i comportaments de risc de la poblaci addicta a lalcohol i altres drogues.
POBLACIO ADDICTA A SUBSTNCIES PSICOACTIVES
Promoure ls de noves tecnologies per tal dinformar, assessorar i donar consell personalitzat sobre el consum
dalcohol i altres drogues.
Sensibilitzar i formar els professionals dels equips datenci primria de lrea de salut i de serveis socials, per tal
promoure el cribatge, detecci, i derivaci als serveis especialitzats dels usuaris problemtics de drogues.
Consolidar i garantir el servei datenci i orientaci per a joves fins a 21 anys que han iniciat consum, i a les seves
famlies.
Promoure estratgies de disminuci de riscos associades al consum en el marc de la prevenci indicada.
mbit individual:
OBJECTIU 2. Potenciar lacompanyament educatiu dels joves per tal de prevenir els problemes associats al consum de drogues mitjanant activitats preventives selectives i
indicades als diferents mbits.
JOVES
Objectius
No assolit
Baix
(assolit
parcialment)
Mitj
(acceptable)
40
Promoure mesures dintegraci i no discriminaci en el lloc de treball del les persones addictes a lalcohol i altres
drogues.
mbit laboral:
OBJECTIU 2. Donar el suport necessari perqu les persones que volen abandonar el consum dalcohol i altres drogues ho aconsegueixin.
Impulsar la detecci, consell, intervenci breu i derivaci als CAS des dels serveis hospitalaris davant de consums
crnics i intoxicacions agudes per consum dalcohol i altres drogues psicoactives.
Reforar la detecci, consell, intervenci breu i derivaci als CAS des de lAtenci Primria de Salut davant de
consums crnics per consum dalcohol i altres drogues psicoactives
Millorar la capacitat dintervenci de lAtenci Primria de Salut en problemtiques de salut mental i addiccions,
mitjanant lincrement del suport per part de latenci especialitzada per tal de disposar duna cartera de serveis
especfica en salut mental i addiccions a latenci primria.
mbit individual:
Estimular la participaci de la famlia en lacompanyament de lusuari de drogues cap al canvi dhbits i

comportaments de risc.
mbit familiar:
Promoure la creaci de plans de drogues dempresa, especialment a lAjuntament de Barcelona, que com a entitat
pblica amb forta vocaci social i com a agent dintegraci socio-laboral disposi dun programa de prevenci de
lalcoholisme i altres drogodependncies dirigit als treballadors municipals.
mbit laboral:
Endegar intervencions especfiques amb mediadors culturals per a poblaci estrangera per tal dafavorir consums
de menys risc i tinguin coneixement de la normativa legal vigent.
Impulsar i promoure programes de dispensaci responsable de begudes alcohliques per reduir els episodis
dintoxicaci i violncia en els locals i el seu entorn.
OBJECTIU 1. Potenciar les actuacions que afavoreixin el canvi dhbits i comportaments de risc de la poblaci addicta a lalcohol i altres drogues.
Objectius
Alt
(Bona)
No assolit
Baix
(assolit
parcialment)
41
Alt
(Bona)
Fomentar la creaci dunitats de llarga estada i centres de dia per a drogodependents amb patologia dual.
Crear recursos socials que afavoreixin la integraci i socialitzaci daquelles persones drogodepenents que ho
necessitin.
Fomentar la recerca aplicada i les avaluacions de les intervencions dutes a terme.
Potenciar nous programes de tractament basats en levidncia cientfica, desprs de la seva autoritzaci per
lautoritat sanitria.
Propiciar sistemes dacompanyament i tutela per a persones drogodependents amb alta exclusi social.
mbit comunitari:
OBJECTIU 3. Promoure recursos i programes deficcia provada i disminuir els efectes negatius que el consum dalcohol i altres drogues comporta en la salut
i en lentorn social.
Dispensar assistncia sanitria i social, ambulatria, hospitalria o residencial a les persones amb abs o
dependncia de drogues.
Garantir laccs a latenci especialitzada i de qualitat, de forma directa i amb un circuit especial per atendre les
situacions de crisi de forma immediata, treballant per reduir el temps despera de manera homognia entre centres.
Assegurar el tractament orientat a labstinncia per a la dependncia de substncies psicoactives per a qui ho
desitgin.
mbit individual:
Aconseguir que la cartera de serveis daddiccions estigui realment orientada a les persones usuries i les seves
famlies, tot potenciant un model dintervenci ms actiu i comunitari.
Facilitar latenci, consell i tractament a aquelles unitats familiars que algun dels seus membres tingui una
problemtica de drogues.
mbit familiar:
Mitj
(acceptable)
OBJECTIU 2. Donar el suport necessari perqu les persones que volen abandonar el consum dalcohol i altres drogues ho aconsegueixin.
Objectius
No assolit
Baix
(assolit
parcialment)
Mitj
(acceptable)

Alt
(Bona)
42
Promoure i facilitar programes de prevenci indicada, realitzada per iguals per tal devitar les sobredosi, fomentar el
consum higinic i impulsar el sexe segur.
Adequar la utilitzaci dels serveis disponibles en els CAS en funci de les necessitats individuals del pacient segons
un model de gesti de casos i reorganitzar els serveis actuals dacord amb les noves necessitats estratgiques.
Potenciar programes teraputics i intervencions de reducci de danys per millorar la qualitat i esperana de vida de
la poblaci drogodependent.
Consolidar i millorar la qualitat dels programes de tractament farmacolgics i psicoteraputics.
Facilitar laccs i millorar ladherncia als recursos socials i sanitaris de les persones amb problemes de
drogodependncies.
mbit individual:
Afavorir laccs a programes esportius i de lleure per a usuaris de drogues.
mbit del lleure:
Impulsar lorganitzaci de grups i associacions dusuaris de drogues psicoactives per tal de garantir els seus drets i
deures i facilitar la seva integraci social, en lmbit laboral.
Potenciar xarxes socials complementries als tractaments amb funcions dinserci laboral, social, ocupaci del
temps lliure i creaci de xarxa relacional.
Fomentar tallers ocupacionals i espais de cerca laboral en els centres de tractament especialitzats.
mbit laboral:
Impulsar la creaci de centres socio-sanitaris dinternament per a malalts crnics amb dependncia fsica o en
situaci terminal amb consum actiu de drogues.
Promoure la reorganitzaci de les Unitats Hospitalries de Desintoxicaci per incorporar en la cartera de serveis la
intervenci en crisi.
Objectius
No assolit
Baix
(assolit
parcialment)
Mitj
(acceptable)

Alt
(Bona)
43
Fomentar programes deducaci sexual i reproductiva per disminuir el risc associat al consum de drogues durant la
gestaci i la lactncia.
Impulsar programes de salut sexual i reproductiva i de cribatge de malalties de transmissi sexual per a usuries
drogodepenents.
Minimitzar els factors de risc que situen a la dona en una situaci de major vulnerabilitat davant del consum
(parelles o amics consumidors, treballadores del sexe, etc.).
Promoure el cribratge, la detecci i el consell sobre el consum de drogues, tant des de latenci primria, social i
sanitria, com des de latenci especialitzada, especialment per a aquelles dones que es troben en una situaci de
major vulnerabilitat degut a factors de risc personals, familiars i/o socials.
OBJECTIU 5. Disminuir la problemtica de salut associada al consum dalcohol i altres drogues en collectius de dones especialment vulnerables.
Promoure la coordinaci amb les associacions de persones afectades, associacions de familiars i acostats, per tal de
fomentar activitats dintegraci social i de canvi dimatge social de les persones drogodependents.
Fomentar la creaci dempreses o cooperatives dusuaris de drogues que puguin establir convenis amb altres
empreses per fer treballs de baixa exigncia amb benefici social.
Promoure estratgies per facilitar el procs dintegraci social i lacceptaci en les xarxes socials i sanitries
normalitzades.
Promoure programes de rehabilitaci i de reinserci per a persones amb addicci a drogues i que estiguin en
situaci de risc social.
OBJECTIU 4. Impulsar poltiques i programes especfics que facilitin la rehabilitaci i integraci social de les persones amb problemes dalcoholisme i altres
drogodependncies.
Promoure un sistema datenci i uns serveis respectuosos amb lautonomia dels usuaris, responsables en relaci a
les seves necessitats, i curosos amb els seus drets i obligacions.
Aconseguir que la cartera de serveis daddiccions i salut mental estigui realment orientada als usuaris i les seves
famlies.
Ampliar la farmacopea disponible (dispensaci dacetilmorfina, bupremorfina per al tractament de les persones
heronmanes que han fracassat reiteradament amb els tractaments estndards per millorar la seva qualitat de
vida, aprofitant les opcions de tractament que permeti la participaci en assajos clnics degudament autoritzats o
les opcions existents de dispensaci compassiva.
Garantir lassistncia sanitria global de les persones drogodependents, consolidant els tractaments directament
observats de les malalties infeccioses tractables, i assegurar el tractament de les comorbilitats psiquitriques.
Objectius
No assolit
Baix
(assolit
parcialment)
Mitj
(acceptable)

Alt
(Bona)
44
Millorar la planificaci, disseny, gesti i avaluaci de les intervencions que es realitzin en matria de drogues.
Propiciar la coordinaci i coherncia entre les diferents xarxes pbliques o privades que atenen a persones
drogodependents, per tal de millorar la seva intervenci i derivaci.
OBJECTIU 8. Estimular la coordinaci i collaboraci de les diferents institucions pbliques i entitats no governamentals.
Incrementar la satisfacci dels professionals mitjanant estratgies de participaci i implicaci, de desenvolupament

professional i de formaci apropiades.
Garantir en els plecs de condicions de prestaci dels centres datenci i seguiment i de reducci de danys de
diverses mesures que facin viable la cura i el reciclatge dels professionals mitjanant la formaci continuada,
supervisi grupal i individual, perodes dexcedncia pactats.
OBJECTIU 7. Aconseguir la implicaci i satisfacci dels professionals de la xarxa datenci a les drogodependncies i dels recursos de reducci de danys
Facilitar laccs a les ajudes econmiques, formatives i laborals, en base a una discriminaci positiva, per contribuir
als itineraris dincorporaci social.
Fomentar intervencions especfiques per a famlies monoparentals amb fills/es consumidors/es.
Possibilitar laccs i adequar els centres dacollida per a dones maltractades, tenint en compte la problemtica
especfica del consum de drogues.
Facilitar laccs als recursos de tractament a aquelles dones que es troben en una situaci dalt risc (adequant
horaris, establint espais per a atendre els fills, etc.).
Establir mecanismes de coordinaci de les oficines de farmcia, atenci primria de salut i centres de salut mental
per afavorir millores en la prescripci de frmacs psicoactius.
Promoure la formaci dels professionals sanitaris de latenci primria per a la detecci de problemes de consum
dalcohol i de drogues entre les dones.
Desenvolupar i promoure xarxes de suport social complementries a la xarxa de recursos assistencial per tal de
fomentar la participaci de les dones en la detecci i canalitzaci del consum problemtic de drogues.
Afavorir el treball en xarxa amb la coordinaci dels diferents nivells dintervenci sanitria, social, educativa i
comunitria, donant importncia a la detecci preco dels factors de risc associats al consum problemtic de
drogues per part de les dones.
OBJECTIU 6. Incorporar la perspectiva de gnere als programes assistencials sociosanitaris i de disminuci de riscos i de danys, que tinguin en compte les diferents
necessitats dels homes i les dones.
Objectius
No assolit
Baix
(assolit
parcialment)
Mitj
(acceptable)
45
Potenciar la cultura de lavaluaci com a estratgia per a la millora de la qualitat a les organitzacions i als
professionals.
Impulsar la recerca de les diferncies de gnere en ls de substncies psicoactives i en les conductes addictives.
Afavorir la investigaci epidemiolgica i aplicada en el camp de les drogues.
Incloure en lindicador durgncies hospitalries del SIDB el consum abusiu dalcohol.
Consolidar i perfeccionar el sistema dinformaci de drogues de Barcelona (SIDB), com a eina epidemiolgica til
per monitoritzar el fenomen social i sanitari de les drogues.
Potenciar la creaci dun programa de formaci continuada dels professionals de serveis especialitzats de la xarxa
social, sanitria, judicial, educativa, etc., que atenen persones amb problemtica de drogodependncies.
OBJECTIU 9. Promoure la formaci, la recerca aplicada i el desenvolupament de sistemes dinformaci en el camp de les drogodependncies.
Impulsar la transversalitat en la definici i disseny de nous recursos que integrin les vessants socials, sanitries i laborals
o necessitats de les persones amb problemtica de consum dalcohol i altres drogodependncies. (pla funcional)
Avanar en ls o laplicaci de sistemes dinformaci que siguin efectius en la integraci de dades dusuaris que
comparteixen recursos o serveis de la xarxa sanitria i social.
Potenciar un sistema de gesti integrada en el territori dels serveis de salut mental, addiccions i reducci de danys,
que garanteixi la continutat assistencial.
OBJECTIU 8. Estimular la coordinaci i collaboraci de les diferents institucions pbliques i entitats no governamentals.
Objectius
Alt
(Bona)
4. ANLISI DE SITUACI
4. Anlisi de situaci
jerrquica de lordre de les taxes de tres indicadors: la

mortalitat per reacci aguda adversa a drogues, les urgncies en consumidors de drogues i els inicis de tractament segons substncia psicoactiva, exceptuant els
inicis per tabac. La puntuaci alta reflexa que s ms
gran la problemtica en el territori estudiat.
Per poder realitzar lanlisi de situaci shan utilitzat tres

fonts principals que ajuden a obtenir dades de la realitat
del consum de drogues de la ciutat. Aquestes fonts sn:
1. El Sistema dInformaci de Drogues de Barce
lona (SIDB) de lASPB, que elabora des del lany
1987 els indicadors bsics dinicis de tractament dels
centres datenci i seguiment de les drogodependncies de la xarxa pblica, de ls de les urgncies pels
consumidors de drogues en els hospitals pblics caps
de sector i la mortalitat per reacci aguda adversa a
drogues.
2. LEnquesta a estudiants dEducaci Secundria
(FRESC) de lASPB que peridicament proporciona
informaci sobre el consum de tabac, alcohol, altres
drogues i daltres factors relacionats amb la salut
dels estudiants de secundria de les escoles pbliques i privades de la ciutat de Barcelona.
3. LEnquesta domiciliria sobre alcohol i drogues
(EDADES) i lEnquesta a estudiants (ESTUDES),
proporciona la prevalena de consum dalcohol i altres
drogues en poblaci de 15 a 64 anys i de 14 a 18 anys
respectivament, aix com els seus patrons de consum
ms rellevants. Sn enquestes poblacionals de tota
Espanya, encara que les dades reflectides en aquest
document sn les que corresponen a Barcelona ciutat,
proporcionades per lASPCAT.
Amb la distribuci per barris (Figura 21) sobserven les

diferncies de lICPD entre territoris. Els barris amb una
puntuaci ms alta pertanyen al districte de Ciutat Vella
(els quatre barris), al districte de Sants-Montjuc (barris
de La Marina del Port i la Marina del Prat Vermell); al
districte dHorta-Guinard (els barris dEl Carmel, Can
Bar, Horta i Sant Gens dels Agudells), al districte de
Nou Barris (els barris de Torre Bar, Les Roquetes, La
Trinitat Nova, Verdun, La Guineueta i Can Peguera), al
districte de Sant Andreu (els barris de Trinitat Vella i Bar
de Viver) i al Districte de Sant Mart (els barris del Bess
i el Maresme).
Si es compara la distribuci dels barris segons els mapes,
es visualitza que molts barris amb rendes familiars ms
baixes sn tamb barris amb una major problemtica en
el consum de drogues segons lICPD. Aquesta impressi
queda contrastada matemticament si es calcula la correlaci de Spearman entre la distribuci de la renda
familiar dels barris de Barcelona de lany 2011 i
lCPD del mateix any, donant un resultat de 0.62 (pvalor<0,001), la qual cosa indica que als barris amb un
ndex de Consum Problemtic ms elevat tenen ms
probabilitat de tenir unes rendes familiars ms baixes
(Figura 22). Per donat que les conseqncies socials
del context solen aparixer ms aviat que els problemes
de salut, si comparem lICPD de lany 2011 amb la
Renda que hi havia a lany 2008, la correlaci encara es
ms gran, amb un valor de 0,67. Aquest fet faria preveure que la situaci social del 2011 es podria veure reflectida ms endavant en temes de problemtica del
consum de drogues.
COM S LA CIUTAT ON VIVIM?

Barcelona disposa duna mplia i consolidada xarxa assistencial, que sha anat adequant als canvis en la realitat
del consum de substncies psicoactives i a les necessitats
i particularitats dels diferents territoris. En els darrers quatre anys, shan reestructurat tots els centres datenci i
seguiment (CAS) municipals dotant-los dun model de
tractament integral, alhora que shan obert dos nous
centres, el CAS Grcia i el CAS Frum, en dos districtes
que fins aleshores no disposaven de cap recurs datenci
a les drogodependncies. Pel que fa al Districte de Ciutat
Vella es varen reordenar els dispositius assistencials, reubicant el CAS Creu Roja al Cen
tre Dispensador de
Metadona format lactual CAS Llus Companys, alhora
que la Sala Baluard es va reconvertir en un CAS integral
de baixa exigncia. Actualment, a tots els districtes
(menys al districte de Les Corts on el problema s poc
rellevant) hi ha un recurs per a atendre a drogodependents i a les seves famlies, amb loferta estndard de la
cartera de serveis.
QU SABEM DELS CIUTADANS I

CIUTADANES QUE VIUEN A LA CIUTAT?
Segons dades del Padr municipal de lany 2012,
Barcelona t 1.619.831 habitants, dels quals el 52,5%
sn dones, el 82,3% de nacionalitat espanyola i el
44,6% estan compresos en la franja dedat dentre 20 i
49 anys; el percentatge datur entre els homes s de
18,2% i en les dones de 16,2%.
La poblaci estrangera a Barcelona la conformen
286.781 habitants. Les franges dedat on les persones
immigrants representen percentatges ms alts sobre el
Lndex de consum problemtic dalcohol i altres

drogues (ICPD) ajuda a establir prioritats segons territori. El seu clcul es realitza fent la suma de la puntuaci
49
Figura 21. Mapa de lndex de Consum Problemtic de Drogues i de la renda familiar disponible per cpita, segons barri. Barcelona 2009-11.
Fonts: A) Sistema dInformaci sobre Drogues de Barcelona. Agncia Pblica de Salut Pblica de Barcelona.
B) Distribuci territorial de la renda familiar a Barcelona, Barcelona Economia, Gabinet Tcnic de Programaci. Ajuntament de Barcelona.
La poblaci en edat escolar densenyament

secundari obligatori resident a Barcelona, a
gener de 2012, era de 61.926 joves amb edats
compreses entre 12 i 16 anys i el nombre de
centres que oferien educaci secundria obligatria a la ciutat era de 216. Segons les dades
procedents de lenquesta FRESCa del 2012
realitzada sobre una mostra de 3.492 estudiants de secundria, batxillerat i cicles formatius de Barcelona, les substncies psicoactives
ms consumides sn lalcohol, el tabac i el
cnnabis. El percentatge dadolescents de 14 a
18 anys, que diuen haver consumit el darrer
mes alcohol i/o cnnabis sn de 34,6% i 10,6%
respectivament, mentre que el consum de tabac diari s del 11,0%. Si es comparen les prevalences de consum en totes les substncies
amb les dades del 2008 es constata una davallada o una estabilitzaci daquest consum en
totes les substncies. Per altra banda, si comparem aquestes dades amb les obtingudes a
a. Enquesta FRESC (Factors de Risc en Estudiants de Secun

dria). Es pot consultar: http://www.aspb.cat/quefem/enquesta.aspx
Figura 22. Correlaci entre la distribuci de la renda familiar

i lndex de consum problemtic de drogues. Barcelona,
2011.
250
ndex de Consum
Problemtic 2011
total sn els joves de 25 a 29 anys, amb un

40,3% sobre el total daquesta franja i els de
30-34 anys amb un 38,8%. (Figura 23)
200
150
100
50
0
0
50
100
150
200
Distribuci Renda Familiar 2011
250
Font: Elaboraci prpia a partir del Sistema dInformaci sobre Drogues de

Barcelona. Agncia Pblica de Salut Pblica de Barcelona i de la Distribuci
territorial de la renda familiar a Barcelona, Barcelona Economia, Gabinet
Tcnic de Programaci. Ajuntament de Barcelona.
lEnquesta Estatal del PND (ESTUDES)b, observem que lextensi

del consum entre els estudiants de 14 a 18 anys a Espanya s
molt superior a la de Barcelona, sent les prevalences de consum
dalcohol i de cnnabis en els darrers 30 dies a ESTUDES del 63%
i 17,2% respectivament i la del consum diari de tabac del 14,4%.
b. Enquesta Estatal sobre ls de drogues en lensenyament secundari (ESTUDES) es

pot consultar a http://www.pnsd.msc.es/Categoria2/observa/pdf/ESTUDES_2010.pdf ;
i el que correspon a Catalunya a: http://www20.gencat.cat/docs/canalsalut/Minisite/
Drogues/Professionals/Epidemiologia/docs/estudes2010.pdf
50
A Catalunya, aquestes prevalences sn per a

lalcohol del 56,4%, per al cnnabis del 21,3%
i per al tabac del 29%. A les Figura 24, Figura
25 i Figura 26 es mostra levoluci de les prevalences de consum de major risc segons sexe i
grup dedat. A destacar la important davallada
del consum diari de tabac en noies des de lany
2001, encara que la prevalena continua sent
superior a la dels nois en totes les franges
dedat. Pel que fa a les borratxeres no hi ha diferncies significatives entre ambds sexes, excepte en la franja dedat dels 16 anys, on les
noies tenen xifres significativament superiors
(42,5%) a la dels nois (29%). Quant al cnnabis, cal destacar que poc ms d1 de cada 5
nois de 18 anys lhavia consumit als 30 dies
previs a la realitzaci de lenquesta.
Figura 23. Poblaci de 20 a 49 anys resident a la ciutat de

Barcelona segons nacionalitat i franges dedat. Barcelona,
2012.
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
29,1%
40,3%
38,8%
28,9%
22,6%
15,9%
20-24 anys 25-29 anys 30-34 anys 35-39 anys 40-44 anys 45-49 anys
Nacionalitat espanyola
Nacionalitat estrangera
Font: Lectura del Padr Municipal dHabitants a 30.06.2012. Departament

dEstadstica. Ajuntament de Barcelona.
Figura 24. Percentatge destudiants de secundria de 14 a 18 anys amb consum diari de tabac, segons sexe.
Barcelona, 1987-2012.
40
Nois
40
Noies
%
33,0
30
32,4
29,4
30
27,0
23,5
19,0
20
18,1
19,4
20,3
8,5
9,8
19,8
20
14,0
13,3
10
3,3
87
6,2
92
4,6
94
2,9
96
2n ESO
4,6
2,5
99
Any
01
04
3,5
08
10,5
10
2,3
12
4,6
4,0 3,7 4,0
87
92
2n BTX/CFGM
4t ESO
23,0
94
96
2n ESO
7,1
5,1
99
Any
01
4t ESO
04
2,7
08
1,9
12
2n BTX/CFGM
FONT: Enquesta FRESC, 2012. Agncia de Salut Pblica de Barcelona.
Figura 25. Percentatge destudiants de secundria de 14 a 18 anys que shan emborratxat darrers 6 mesos, segons sexe. Barcelona, 1987-2012.
80
Nois
80
70,6
Noies
69,1
60,0
60
54,7
40
33,8
58,0
60
46,9
43,0
30,1
40
29,0
40,0
34,9
60,2
42,5
30,9
21,1
20
7,5
87
10,4 9,1 8,3
92
94
2n ESO
96
10,2
6,3
99
Any
4t ESO
01
04
13,8
08
20
9,5
7,6
12
2n BTX/CFGM
87
12,6
92
7,1
94
2n ESO
FONT: Enquesta FRESC, 2012. Agncia de Salut Pblica de Barcelona.
51
4,8
96
8,1
99
Any
4t ESO
01
12,0
14,5
04
08
2n BTX/CFGM
11,8
12
Figura 26. Percentatge destudiants de secundria de 14 a 18 anys que han consumit cnnabis als darrers 30 dies.
40
Nois
40
31,5
30
29,1
25,0
Noies
30
28,1
22,1
21,5
20
21,1
20
14,2
10
14,2
7,1
3,7
5,5
10
2,6
0
99
01
2n ESO
04
Any
4t ESO
08
16,0
13,2
12,5
12
7,5
1,0
99
2n BTX/CFGM
01
04
2n ESO
10,0
11,0
2,7
1,5
08
Any
12
2n BTX/CFGM
4t ESO
Font: Enquesta FRESC. Agncia de Salut Pblica de Barcelona.
Si analitzem el consum alt risc de cnnabis segons lescala CAST (Cannabis Abuse Screening
Test)10, els resultats del FRESC indicaven que un
2,6% dels joves de 14 a 18 anys tenien un consum problemtic, entre els nois el 3% i entre les
noies el 2,1%. Si comparem aquestes dades
amb lenquesta ESPAD11, en la darrera actualitzaci (2011) aquest percentatge era del 5% i
en lESTUDES del 4,6%.
Una altra dada a tenir en compte s la proporci dadolescents de 14 a 18 anys que ha pres
alguna vegada a la vida algun tipus de tran
quillitzant o pastilles per dormir, entenent
que: sn somnfers o sedants (el trankimazin,
tranxilium, diazepam,valium, etc). En aquest
cas lextensi del consum en les noies s significativament superior a la dels nois, tant si s
per una prescripci mdica (noies 17,2% vs
nois 13,6%) com si s sense prescripci mdica
(noies 10,5% vs nois 7%) (Figura 27). Aquestes
prevalences a Catalunya sn de 15,5% per als
nois i de 25,2% per a les noies, per a Espanya
sn del 13,3 els nois i del 20,2% en el cas de
les noies.
Letapa de leducaci secundria obligatria s
clau per a la prevenci de comportaments de
risc per a la salut. Per aquest motiu, des dels
anys 90, lASPB ofereix programes educatiu
normalitzats de promoci de la salut en lmbit
escolar de tipus universal que shan anat adaptant i avaluant al llarg del temps. El programa
Sobre canyes i petes s el que ha estat dissenyat ms recentment, substituint lantic De
Figura 27. Percentatge dalumnes de 16 a 18 anys que declara haver consumit tranquillitzants o pastilles per dormir alguna vegada a la vida. Barcelona, 2008-12.
25
20
15
10
5
0
Nois
Noies
Amb recepta mdica
Nois
Noies
Sense recepta mdica

2008
2012
Font: Enquesta FRESC. Agncia de Salut Pblica de Barcelona.
cideix. Aquest programa cont el xkpts.com, lavaluaci12 del

qual ha confirmat la seva efectivitat en la reducci del nombre
dadolescents que progressaven cap a un consum regular de
cnnabis, efecte que augmentava si el programa simplementava
correctament.
La cobertura dels programes de prevenci universal de drogues
a les escoles de secundria sha mantingut estable al llarg dels
darrers anys (Figura 28). Durant el curs 2011-12, la mitjana
dalumnes de Barcelona que havien fet el programa Sobre ca
nyes i petes va ser del 43%, mentre que el nombre de centres
va ser del 36% sobre el total de Barcelona. Pel que fa al programa PASE.bcn la cobertura va ser del 36% i 37% del total de
lalumnat i de centres, respectivament. La valoraci de les cobertures cal fer-la tenint el compte el context en que es realitzen
els programes, en gran mesura per la voluntat i esfor de tutors
52
Figura 28. Percentatge de centres escolars de secundria que han participat al programa PASE.bcn i Sobre
canyes i petes, segons districte. Barcelona, 2010-12.
80
70
60
50
40
30
20
10
0
Ciutat
Vella
Eixample
SantsMontjuc
% PASE 2010-11
Les Corts
SarriSant Gervasi
Grcia
% Sobre Canyes i Petes 2010-11
HortaGuinard
Nou Barris Sant Andreu Sant Mart
% PASE 2011-12
Tot
Barcelona
% Sobre Canyes i Petes 2011-12
Font: Servei de Salut Comunitria. Agncia de Salut Pblica de Barcelona.
i tutores de treballar-los en laula. En el context de voluntarietat que es desenvolupen pot

considerar-se que a Barcelona, comptar amb
prop del 40 % descoles que fan programes
pot ser valorat positivament. s una cobertura
excepcional al pas amb possibilitat de creixement. Tot i aix, sobserva tamb una gran
variabilitat territorial, amb cobertures molt
diferents entre districtes. Alguns dels districtes ms desfavorits tenen una cobertura molt
superior a les daltres districtes que es consideren ms benestants. Aix per exemple, al
districte de Ciutat Vella les cobertures sn del
75% de lalumnat en ambds programes de
prevenci de consum de drogues, mentre que
al districte de Les Corts o de Sarri-St.Gervasi
les cobertures oscillen entre el 14% i 38% del
total de lalumnat, i podrien ser explicades
perqu reben altres ofertes de tipus preventiu
deficcia desconeguda per atractives. Una
situaci peculiar s la del districte de Sant
Andreu, amb cobertures dalumnat que no
superen el 10%.
Proporcionar als adolescents activitats alternatives als comportaments de risc, com pot
ser la participaci en un oci saludable pot
produir efectes beneficiosos en el menor, potenciant els factors de protecci i fomentant
el desenvolupament dhbits saludables. Per
aquest motiu lASPB va iniciar al 2002 el programa De marxa sense entrebancs, que
sha anat adaptant i adequant durant els darrers anys. Un dels ms exitosos s el De
marxa fent esport, que s un programa
per a joves de 16 i 17 anys que consta de 2 fases. La primera

fase consisteix en una sortida escolar programada des de lrea
dEducaci Fsica del centre educatiu per participar en una jornada de 4 hores desport no competitiu en una installaci esportiva municipal i la segona fase s una activitat esportiva
continuada a ra de 2 sessions setmanals, amb la possibilitat de
participar en 3 sortides de dissabte per a practicar esport urb.
La 1a. fase s gratuta per als participants i un cop realitzada, es
dna la possibilitat de matricular-se gratutament a la installaci
i dabonar-se pagant una quota molt reduda al mes fins a complir els 18 anys. En aquesta activitat han participat 2.770 joves
a lany 2012, principalment dels barris en els que hi ha instaurat
un programa de Salut als Barris o amb indicadors de consum
problemtic elevat (Ciutat Vella, Nou Barris, Sant Mart, etc.)
(Figura 29).
LAgncia de Salut Pblica de Barcelona disposa de dos centres
per atendre a adolescents i joves consumidors de drogues i a les
seves famlies. Un s el Servei dOrientaci sobre Drogues
(SOD), servei de prevenci indicada que atn a joves fins als 21
anys, amb consums de risc i segueix un model dintervencions
breus. Laltre s el CAS Horta-Guinard, que com a servei de referncia de prevenci determinada, disposa dun programa especfic per atendre adolescents i joves amb problemtica dabs o
dependncia de substncies psicoactives.
El SOD, des del 2n. trimestre del 2008 fins al 31 de desembre de
2012, ha ats 2.020 adolescents i joves, dels quals el 63% han
estat derivats pels cossos de seguretat (Gurdia Urbana i Mossos
dEsquadra), per realitzar el programa psicoeducatiu de mesures
alternatives a la sanci per consum de drogues a la via pblica.
Aquest alt percentatge de derivaci contrasta amb els percentatges daltres serveis derivadors com sn la xarxa sanitria amb un
3%; la xarxa educativa amb un 2,5% i la xarxa social amb 1,4%.
(Figura 30)
53
Figura 29. Nombre de joves que han participat en el programa de prevenci selectiva De Marxa Fent Esport per
curs escolar i districte. Barcelona, 2008-12.
350
300
250
200
150
100
50
0
Ciutat Vella
Eixample
SantsMontjuc
Les Corts
2008- 09
SarriSt Gervasi
Grcia
2009-10
HortaGuinard
2010-11
Nou Barris
Sant Andreu
Sant Mart
2011-12
Font: Servei de Prevenci i Atenci a les Drogodependncies. Agncia de Salut Pblica de Barcelona.
La substncia principal que motiva lentrada al

SOD s el cnnabis amb un 98,6% dels casos.
Pel que fa al consum de risc, un 14,7% tenen
un consum de cnnabis dalt risc i un 28,2% t
un consum de risc moderat, mentre que per al
consum dalcohol, un 14,5% sn bevedors de
risc (Figura 31). El perfil majoritari s un noi
de 16-17 anys, que viu amb el pare i mare o
noms amb la mare, que est estudiant, que
no t un temps doci i extraescolar estructurat,
que havia consumit cnnabis, alcohol i/o tabac
als darrers 30 dies anteriors a iniciar el programa, que no ha fet cap episodi de binge-drinking ni sha emborratxat en el darrer any, que
no t antecedents psicopatolgics, que percep
la seva salut com a excellent, molt bona o
bona i que finalitza el programa psicoeducatiu
de manera satisfactria.
Si sanalitza el nombre dadolescents i joves
derivats als serveis especialitzats de salut mental
i addiccions, un 8,9% ha estat derivat a un CAS
amb programa especfic per a ladolescncia, i
un 5,3% ha estat derivat a un Centre de Salut
Mental Infanto-Juvenil (CSMIJ) (Figura 32).
Quant al CAS Horta-Guinard, aquest servei
va iniciar el programa datenci a adolescents
i joves amb criteris dabs o dependncia a les
drogues a lany 2007. Durant aquest perode
ha anat augmentant lleugerament el nombre
dadolescents i joves de 14 a 21 anys que
shan ats. Si al primer any van ser atesos 23
joves, a lany 2012 han estat de 74. Aquest
darrer any, el perfil del jove ats seria la dun
noi (74%), entre els 15 i 18 anys (74,3%),
Figura 30. Procedncia dels adolescents atesos al SOD.

Barcelona, 2n. trimestre 2008-12.
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900 1.000 1.100 1.200 1.300
59
51
419
1.267
30
33
29
132
Iniciativa prpia o familiars
CAS / CSMIJ / CSMA
ABS - Hospitals
Serveis Socials/legals
Gurdia Urbana
Mossos d'Esquadra
Centres escolars
Altres
Font: Sistema dInformaci sobre Drogues. Agncia de Salut Pblica de

Barcelona.
Figura 31. Percentatge dadolescents i joves atesos al SOD

amb consum dalcohol i cnnabis de risc. Barcelona, 2n.
Trimestre 2008-2012.
15
10
14,5%
14,7%
Consum Alcohol de risc
Consum Cannabis dalt risc

Barcelona.
54
amb demanda de tractament per consum de

cnnabis (Figura 33).
Pel que fa a la poblaci jove i adulta, segons
lenquesta Estatal de consum en poblaci general (EDADES) 2011c el consum de drogues s
superior en homes que en dones, en qualsevol
grup dedat i tipus de substncia psicoactiva,
excepte en el consum de tranquillitzants o
pastilles per dormir, on la prevalena s superior en les dones.
En el cas de Barcelona, lextracci de dades de
lEDADES de la ciutat indiquen que a lany
2011, la substncia ms consumida era lal
cohol, sent la prevalena del consum intens
(Binge drinking) dalcohol en els homes joves
(15-34 anys) del 34,2% i del 15,5% en la franja
ms gran. En el cas de les dones aquestes prevalences sn del 25,5% i 5,8% respectivament.
La segona substncia ms estesa sn els
tranquillitzants/pastilles per dormir, que en el
cas del joves afecta a un 3,7% dels homes i un
7% de les dones. En les franges de ms edat
aquestes prevalences sn del 8% en els homes
i del 20% en dones (Figura 34).
El cnnabis, s la substncia illegal que t un
consum ms ests en tots els grups dedat,
sent la prevalena en els homes joves de 29,9%
i en les dones del 16%. En la poblaci de 35-64
anys, aquests percentatges sn del 13,6 i del
6,6% respectivament.
Quant a la cocana, igual que en la resta de
substncies, sobserven diferncies de consum entre els homes i les dones. La prevalena de consum en el darrer any, en la franja
ms jove s de 6,8% en els homes i de 1,8%
en les dones. En la poblaci de 35-64 anys
aquest percentatge disminueix a 2,7% i 1,7%
respectivament.
En analitzar la poblaci addicta a alcohol i
altres drogues, durant lany 2012 hi va haver
un total de 4.379 inicis de tractament per abs
o dependncia a substncies psicoactives. Tal i
com es pot veure a la Figura 35, lalcohol segueix sent la principal substncia per la que es
fa demanda de tractament, representant el
c. Enquesta sobre alcohol i drogues en poblaci general a
Espanya (EDADES) 2011-12, es pot consultar a http://www.
pnsd.msssi.gob.es/Categoria2/observa/pdf/EDADES2011.
Figura 32. Percentatge dadolescents i joves que han estat

derivats des del SOD a un centre especialitzat. Barcelona, 2n.
Trimestre 2008-2012.
10
8
6
8,9%
5,3%
2
0
CAS
CAMIJ
CAS: Servei dAtenci i Seguiment a les Drogodependncies; CSMIJ: Centre de

Salut Mental Infanto-juvenil.
Barcelona.
Figura 33. Perfil dels joves de 13 a 21 anys atesos al CAS

Horta-Guinard. Barcelona, 2012.
74% nois
74,3% dentre 15 i 18 anys
75,7% nacionalitat espanyola
83,8% inicien tractament per consum de cannabis
54% est estudiant
El 22,3% inicien per iniciativa prpia o dun familiar
13,8% sn derivats de la xarxa sanitria, 19,4% de la
xarxa social i judicial i 43% del SOD

Barcelona.
Figura 34. Prevalena del consum de cocana, cnnabis i

tranquillitzants en els ltims dotze mesos en poblaci de 15
a 64 anys, segons grup dedat. Barcelona, 2011.
35%
30%
25%
20%
15%
10%
5%
0%
15-34
35-64
Homes
Binge drinking
Cannabis
15-34
35-64
Dones
Sedants/Somnifers
Cocana
Font: Enquesta EDADES, 2011. Plan Nacional sobre Drogas.
55
Percentatge
Figura 35. Inicis de tractament per alcohol i altres drogues illegals, segons substncia que provoca la demanda
de tractament. Barcelona, 1997- 2012.
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
1997
1998
1999
2000
2001
2002
Opiacis
2003
2004
2005
Cocana
2006
Alcohol
2007
2008
2009
2010
2011
2012
Cnnabis
Font: Sistema dInformaci sobre Drogues. Agncia de Salut Pblica de Barcelona.
52% del total dels inicis de Barcelona ciutat. La

cocana s la segona substncia (21%) que
ocasiona consultes als CAS de Barcelona, mentre que lherona sha estancat en els darrers
anys situant-se en el 16% dels inicis a lany
2012, tot i que lherona representa el 40% de
tots els pacients que estan en tractament als
centres. Progressivament, des del 2008, el cnnabis ha augmentat la seva presncia en els
inicis de tractament en els CAS, arribant a
l11% en el darrer any.
En general, la majoria de persones que inicien
tractament a Barcelona solen ser homes,
dentre 35 i 44 anys, el 40,4% estava a latur o
buscava la primera feina, i un ter dels inicis de
tractament (24,6% dels homes i 22,7% de les
dones) eren dorigen estranger. Tot i aix,
aquestes caracterstiques eren diferents en funci de la substncia per la qual demanaven
tractament. En aquest sentit, lany 2012 ledat
mitjana dels inicis de tractament per herona se
situava als 42 anys, 36 per a la cocana, 48 per
a lalcohol i 30 per al cnnabis.
Les persones usuries de drogues sn grans
freqentadors dels serveis sanitaris, en part
degut a la falta destabilitzaci de la malaltia i
en part degut a les malalties concomitants al
consum (infeccioses, psiquitriques, etc.). Aix,
algunes revisions mostren que entre un 35% i
un 40% de les urgncies generals podrien estar
relacionades amb el consum dalguna substncia psicoactiva13. En el cas de Barcelona ciutat,
si considerem els hospitals del Parc de Salut
Mar (Mar, Frum, Peracamps i Esperana) i
lHospital de la Vall dHebron, observem que a lany 2012 shi van

detectar 1.865 urgncies amb presncia de cocana, 1.448 intoxicacions etliques, 1.371 amb presencia de cnnabis i 1.348
amb herona. Si observem levoluci veiem que, mentre les urgncies amb consum de cocana i cnnabis han augmentat en els
darrers anys, les urgncies amb consum dherona es mantenen
constants. Els principals motius per visitar un servei durgncies
sn les sobredosis (60,6%) i els problemes psiquitrics concomitants (20,4%). Tot i aix, els motius de consulta a urgncies varien
en funci de la substncia, en aquest sentit, els consumidors
nicament dherona presenten com a principals problemes les
sobredosis (30,2%) i les complicacions orgniques concomitants
(30,9%), mentre que pels que hi van per cocana o cnnabis el
principal motiu sn les sobredosis, les reaccions adverses a la
substncia i les complicacions psiquitriques (acatisia, trismus,
crisis de pnic, psicosis indudes, etc.) (Figura 36).
Aix doncs, els problemes psiquitrics i la comorbiditat psiquitrica o somtica sn un dels principals problemes de les persones amb trastorn per s de substncies. En una mostra de 629
policonsumidors de drogues de Barcelona es va observar que
un 41,8% dels pacients amb TUS presentaven, a banda de trastorn per substncies, un trastorn de lEix I del DSM-IV (psicosi,
ansietat, trastorn de lestat dnim, trastorn adaptatius, etc.).
Daquests pacients amb comorbiditat psiquitrica o patologia
dual, el trastorn psiquitric ms com era el trastorn de lestat
dnim (27%), la depressi major (17%) i el trastorn per ansietat (15%). Si ens fixem en lEix II, un 23% dels pacients presentava un trastorn antisocial o trastorn lmit de la personalitat14
(Figura 37).
Pel qu fa a les sobredosis, aquestes sn una de les principals
causes de morbi-mortalitat entre els injectors de drogues i les
persones consumidores dherona15 i, per altra banda, sn evitables. Si mirem els coneixements que les persones usuries de
programes de reducci de danys tenen sobre com prevenir una
56
sobredosi, observem que un 16% sabien menys

de dues raons o accions per prevenir o revertir
una sobredosi. Aquest fet es veu tradut en les
taxes de mortalitat per sobredosi, que malgrat
que es mantenen constants en els darrers anys
(Figura 19) a lany 2012 a Barcelona van morir 64 persones per reacci aguda adversa a
drogues. La majoria daquestes defuncions es
trobaven a un domicili privat (73%) mentre
que les produdes al carrer sols representaven
un 12% de les defuncions. La substncia ms
detectada en els morts per sobredosi s lhe
rona, 75% de les defuncions, tot i que la caracterstica principal dels darrers anys s la
presncia de ms de dues substncies en les
mostres analitzades i lincrement del nombre
de defuncions amb presncia de cocana, passant destar present en un 15% dels casos lany
1995 a un 58% lany 2012 (Figura 38).
Figura 36. Motius de visita a urgncies relacionats amb el

consum de drogues segons substncia que motiva la urgncia. Barcelona, 2012.
100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
nicament
Cocana
nicament
Herona
nicament
Cnnabis
Qualsevol
substncia
Sobredosis
Abstinncia
Complicacions Orgniques
Problemes Psiquitrics
Reaccions adverses

Barcelona.
Figura 37. Comorbiditat psiquitrica algun cop a la vida en pacients amb Trastorn per s de Substncies (TUS).
30
25
20
15
10
Eix I
Trastorn
Lmit de la
personaltiat
Trastorn
Antisocial
Trastorn
Antisocial o
lmit de la
personalitat
Fbia
especfica
Trastorn del
pnic sense
agorofbia
Trastorn
alimentari
Trastorn
psictic
Trastorn
d'ansietat
Trastorn de
l'estat d'nim
Depressi
Major
Eix II
Font: Torrens M et al. 201114.
Figura 38. Proporci de morts per reacci aguda adversa a drogues segons lloc de defunci. Barcelona, 1995-2012.
80
70
60
50
40
30
20
10
0
1995
1996
1997
1998
Domicili
1999
2000
Carrer
2001
2002
2003
2004
Bar/Establiments pblics
Font: Sistema dInformaci sobre Drogues. Agncia de Salut Pblica de Barcelona.
57
2005
2006
Hospital
2007
2008
Pres
2009
2010
2011
Hotel/pensi
2012
Figura 39. Ra de mortalitat estandaritzada (SMR) segons grups dedat i sexe en una cohort dinicis de tractament per alcohol. Barcelona, 1997-2009.
30
24,1
20
11,2
9,2
10
6,3
25-34 anys
9,6
7,1
6,3
4,8
35-49 anys
50-64 anys
Homes
SMR global
25-34 anys
35-49 anys
50-60 anys
Dones
SMR global
Font: Guitart, AM et al. 201116.
Si analitzem lexcs de mortalitat en pacients

amb trastorn per consum dalcohol (TCA) i calculem limpacte poblacional que pot atribuir-se
a aquest trastorn, observem que hi ha grans
diferncies segons edat i sexe. Aix, en un es
tudi realitzat en el nostre mbit16, observem
que de 7.109 persones que varen iniciar tractament en els CAS de Barcelona per TCA, van
morir 557 persones (83% homes) en 12 anys.
Lexcs de mortalitat va ser vuit vegades superior respecte a la poblaci general de 18-64
anys de edat, i especialment alt entre el grup
de 25-34. Es van observar diferncies significatives segons el sexe (Figura 39).
A Barcelona, es va estimar que el trastorn per
consum dalcohol ocasionava 73 morts a lany;
el 3,3% del total de defuncions de la ciutat en
aquesta franja dedat. s a dir, els joves i les
dones amb TCA tenen un risc elevat de mortalitat prematura, per tant s important la detecci preco del consum problemtic dalcohol i
reforar els programes de prevenci selectiva i
indicada.
Amb lobjectiu de prevenir les sobredosis i altres riscos associats al consum de drogues,
shan desplegat a la ciutat programes de reducci de danys. Aquests programes es centren en vincular a recursos sanitaris aquelles
persones que no poden abandonar el consum
de drogues, per tal de disminuir els riscos associats al consum i vehicular-los a programes de
tractament. Lany 2012, 3.557 persones van ser ateses en els

programes de reducci de danys. La mitjana dedat daquests
pacients era de 35 anys, sent majoritriament homes (82%) i sols
un 33% tenien llar, la resta vivia al carrer, en cases okupades o en
institucions. La meitat dels usuaris era dorigen espanyol (49,5%),
i de les persones dorigen estranger el 55,8% procedia de pasos
de la Uni Europea. Els pasos ms representats eren Itlia amb
161 persones, Romania amb 73, Marroc amb 57, Algria amb 41
i Rssia amb 32 (Figura 40).
Figura 40. Distribuci del pas dorigen de les persones que
van entrar en contacte amb els programes de reducci de
danys. Barcelona, 2012.
Espanya
Itlia
Romania
Marroc
Arglia
Russia
Georgia
Bulgaria
Frana
Rep Txeca
Portugal
Tunicia
Ghana
Alemanya
Equador
Paquistan
Polonia
Letonia
Colombia
Ucrania
Macedonia
Grcia
Nigria
Mxic
Lituania
Brasil
Albania
Albania
Altres
0
100
200
300
400
500
600
700

Barcelona.
58
5. PLA DACCI SOBRE DROGUES DE BARCELONA 2013-16
5. Pla dacci sobre drogues de Barcelona 2013-16
MARC CONCEPTUAL
Oferir serveis i intervencions preventives de qualitat i

basades en els determinants que influeixen en el consum de risc
Reduir la problemtica associada al consum dalcohol
Aquest Pla parteix del que sha aconseguit amb els

plans anteriors, i busca mantenir limpuls i la resposta
de qualitat, explorant enfocaments ms integrals sobre
les drogues legals i illegals, tot definint una poltica
integral.
MISSI, VISI I VALORS

Lanlisi del consum a la ciutat de Barcelona posa de
manifest que ls de drogues, durant la transici de la
infncia a la maduresa, es dna amb certa freqncia.
Aquest consum, habitualment, s abandonat en arribar
a ledat adulta, per en determinats casos pot evolucionar i esdevenir un problema dabs o de dependncia.
Sha definit un Pla orientat a la consolidaci dels progres

sos assolits, on sn especialment rellevants leficincia i
loptimitzaci de recursos, la qualitat i la factibilitat de les
accions que acompanyen als objectius plantejats. Per
aix, sha concentrat el nombre dob
jectius, accions i
mbits, prioritzant aquells que shan considerat ms adequats en funci de levidencia cientfica.
Aquest risc afecta totes les capes socials, per b que hi

ha factors personals i de lentorn que hi tenen influncia. s per aix, que plantegem cinc grans vessants estratgiques en qu es fonamenta el Pla: prevenir el
consum, fomentar labstinncia per a qui vulgui abandonar consum, reduir els riscos i efectes adversos sanitaris i socials per a qui fa un consum espordic o habitual,
minimitzar els danys associats a laddicci i propiciar el
canvi cap al tractament per aquells que ho sollicitin.
Per altra banda, amb lavaluaci continuada i la prioritzaci dobjectius i accions, shan pogut definir poltiques
amb una alta efectivitat, que es poden redirigir, redimensionar o potenciar quan calgui al llarg daquest Pla.
Les avaluacions cientfiques han demostrat arreu que
les poltiques efectives dabordatge de les drogodependncies han de ser integrals, amb una combinaci
equilibrada de mesures preventives, dissuasries, din
tervenci i dassistncia sanitria, social i dintegraci
laboral, incorporant les intervencions innovadores defi
ccia provada. Lexperincia internacional mostra que
el retard en laplicaci de mesures efectives (com els
programes de manteniment en metadona, els dinter
canvis de xeringues o les actuacions de prevenci selectiva) comporta un greu impacte en la salut pblica,
que afecta tant les persones drogodependents, com al
conjunt de la poblaci17.
La missi del Pla dAcci sobre Drogues de Barcelona s

prevenir i reduir el consum de drogues psicoactives, tant les lcites alcohol, psictrops i tabac- com les
illcites, i les seves repercussions negatives en els
mbits individual, familiar i social, per tal de:
Reduir la morbiditat i mortalitat associades al consum de drogues psicoactives.
Prevenir situacions dexclusi social de lindividu i del
seu entorn.
Evitar la vulneraci i lincompliment de la legislaci
vigent.
Un abordatge pragmtic de les poltiques de tractament de les drogodependncies sha de basar en

aquests factors. Est demostrat que amagar els problemes lligats al consum de drogues s un plantejament
errat que mai ha servit per millorar aquesta problemtica. Altrament, levoluci i els canvis de la poblaci en el
consum de substncies, les dinmiques prpies del
mercat de drogues, i la transformaci dels determinants
socials i culturals impliquen la necessitat que els plans i
les poltiques de drogues shagin dadaptar constant
ment a les noves realitats, tot cercant les mesures de
major efectivitat.
Fent-ho dacord a un model de base comunitria i intersectorial en el que participen els diversos agents de
manera coordinada i en collaboraci.
FILOSOFIA I PRINCIPIS RECTORS

Aquest Pla incorpora els segents principis, presents en
tots els mbits i actuacions plantejades.
En el moment actual, els majors reptes plantejats en

aquest Pla se centren en els aspectes segents:
Equitat i disminuci de les desigualtats socials.

Totes les accions i estratgies desenvolupades en aquest
Pla tindran en compte les desigualtats socials presents
en el consum de substncies psicoactives i lequitat en
laccs als serveis de tots els consumidors de drogues.
La recerca de leficincia i optimitzaci de recursos

La coordinaci, amb lideratge participatiu, de tots els
actors coresponsables daquest Pla
61
Solidaritat i accessibilitat als drets socials. Cal

avanar cap a una ciutat on tothom vegi garantit
lexercici dels seus drets i que pugui gaudir duna
vida digna, on el projecte com de ciutat sigui inclusiu i cohesionat. Donant cabuda a tota la poblaci,
independentment de la seva vulnerabilitat o risc de
patir exclusi social.
Coresponsabilitat i coordinaci. LASPB s la responsable de lexecuci del Pla. Altres institucions

com lAjuntament de Barcelona, la Generalitat de
Catalunya i el Consorci Sanitari de Barcelona, dins del
seu mbit de competncies, han de ser coresponsables en les actuacions en matria de les drogodependncies i han de reforar els mecanismes de
coordinaci per tal de garantir lefectivitat de les intervencions.
Contundncia amb el trfic de drogues i comproms amb les persones i lespai pblic. Refer
mar el comproms municipal de contribuir a la lluita
contra el mercat illegal de drogues i la voluntat de
treballar per minimitzar els efectes del seu consum
sobre les persones i lespai pblic.
Transversalitat. La concepci daquest Pla de dAcci sobre Drogues de Barcelona (PADB) s interdepartamental i va ms enll duna perspectiva de salut. Es
planteja un treball intersectorial que suposa la coordinaci amb diversos Plans, tant els municipals (Pla
municipal per a la infncia 2013-16, Pla dAdolescncia i Joventut 2013-16, Pla municipal per a la
igualtat doportunitats real i efectiva entre dones i
homes 2012-15, Pla Municipal per a la inclusi social
2013-16, Pla de Treball dImmigraci 2012-15, Pla
Estratgic de lEsport de Barcelona 2012-22, Pro
grama dActuaci Municipal 2012-15) com els autonmics (Pla de Salut de Catalunya 2011-151, Pla
Director de Salut Mental i Addicions4, Pla dActuaci
en Prevenci sobre Drogues 2012-167, Llibre Blanc
de la Prevenci a Catalunya8, etc.), aix com del Plan
Accion sobre Drogas 2013-163 del PND i altres sectors diferents del sanitari, establint els criteris dharmonitzaci i seguiment corresponents.
Perspectiva de gnere. En les accions incloses dins

daquest Pla es considerar sistemticament la perspectiva de gnere (condicions de vida i de treball,
socialitzaci de gnere i necessitats diferents de les
dones i dels homes).
Els consumidors de drogues sn persones amb
tots els drets i per tant, no han de ser objecte de
discriminaci, independentment de lorigen, ltnia o
la cultura.
Protecci del menor. Seguint les directrius de
lONU sobre els drets de linfant, aquest Pla vetllar
per la protecci del menor per tal que el seu desenvolupament fsic, mental i social es doni de forma
saludable i adequada.
Eficincia, transparncia i gesti innovadora i

gil. Per ser eficients cal una coordinaci dels recursos i la seva optimitzaci. Es vol afavorir lintercanvi
de coneixement i experincies entre els diferents actors. La transparncia ha de ser un altre principi que
impregni el Pla per tal de generar confiana. Aquest
ha dorientar-se cap a leficincia, impulsant una gesti innovadora i gil. Les avaluacions ens permetran
dissenyar poltiques a mitj i llarg termini. Hem de
treballar amb una orientaci a resultats, eliminant
duplicitats, amb coherncia pressupostria i optimitzaci de recursos.
Personalitzaci i intervencions sanitries i socials basades en lexcellncia, realitzada per professionals competents, tot prenent la persona com a
centre de latenci i basant-se en ltica professional
i levidncia de la literatura cientfica.
Abordatge integral. Les intervencions en drogodependncies sabordaran de manera global, tenint
present el conjunt de problemes associats al fenomen social del consum de les drogues.
Participaci dels diferents actors implicats, inclosos les persones usuries, per tal dimplementar
intervencions que possibilitin canvis de conductes
relacionades amb la salut. Per tenir una perspectiva
transformadora de la societat s important la implicaci activa de la societat, dels serveis, de les institucions, dels agents comunitaris, de les ONGs i de les
prpies persones usuries.
Accessibilitat als recursos. Latenci a les persones consumidores de drogues complir amb els
principis generals de latenci sanitria a Catalunya,
ser gratuta, equitativa, igualitria, universal i de
qualitat.
Criteris de qualitat i avaluaci en totes les accions desenvolupades. Introduir els criteris de
qualitat i davaluaci en els programes de prevenci, assistncia, i reinserci que es desenvolupin en
aquest Pla.
Interculturalitat. Incorporar la perspectiva intercultural en les diferents poltiques transversals, per tal
62
dassegurar lequitat, la diversitat i la interacci de les

diferents cultures.
inclouen el context fsic (disseny urb, transport,

habitatge, etc.), el context socioeconmic (factors
econmics, docupaci i les condicions de treball,
lentorn domstic i familiar, etc.), els entorns (sn
els espais on les persones interactuen i on es creen
o resolen problemes relacionats amb la salut: barri,
escola i lloc de treball), les circumstncies personals
(edat, sexe, migraci, etc.) i els aspectes biolgics
(Figura 1). Les accions aniran encaminades a la
prevenci universal del consum de lalcohol i altres
drogues, alhora que es dirigiran esforos a poblacions especfiques i grups dalt risc mitjanant intervencions de prevenci selectiva i/o indicada.
Recerca, informaci i coneixement. Es facilitar

la informaci necessria per a la gesti dels recursos
i de les intervencions dutes a terme, saprofundir
en la recerca i monitoratge del fenomen canviant de
les drogues. Es garantiran les eines necessries per
planificar i desenvolupar programes de prevenci,
intervenci, assistencials i de reinserci basats en
levidncia cientfica.
Avaluaci continua. Els plans de treball desenvolupats tindran objectius i indicadors que seran avaluats
peridicament.
3. Millor accessibilitat als recursos i major inclusi

social. Cal oferir ajuda a la primera oportunitat i assegurar-se que els serveis estan disponibles. Cal adequar/mantenir la xarxa assistencial en tots els nivells i
garantir laccs als recursos amb la major rapidesa
possible. A les persones que han entrat en un centre
sels garantir un tractament integral. Aquesta lnea
estratgica es desenvolupar amb accions encaminades a abastar tot el ventall assistencial, des del llindar
de la ms baixa exigncia fins a la reinserci social i
laboral.
PLANIFICACI OPERATIVA
El Pla dAcci sobre Drogues de Barcelona comprn les
grans directrius i objectius que cal portar a terme durant
el perode 2013-16 a la ciutat. Les diferents lnies i mbits dintervenci sagrupen en 5 grans lnies estratgiques (Figura 41):
1. Abordatge de ciutat. Poltica transversal per tal de
dissenyar una estratgia comuna pel que fa al consum de drogues al conjunt de la ciutat. Aquesta poltica hauria de tenir en compte la diversitat i les
particularitats dels diferents territoris. Hi ha diferents
actors que cal tenir en compte en aquesta governana, no sols el govern municipal, autonmic o Estatal,
sin que tamb tenen un paper important el sector
privat i la societat civil a travs de les organitzacions i
els agents socials. Les diferents accions daquesta lnea estratgica aniran encaminades a la reordenaci
despais, al control de loferta, al compliment de la
normativa vigent i al control de la publicitat.
4. Ms qualitat i major expertesa. Cal enfortir la

investigaci i la formaci en el camp de les drogodependncies, assegurar que el coneixement generat sigui comunicat i aplicat, i vetllar pel benestar
dels professionals i els pacients. A banda, els centres
assistencials avanaran cap a una gesti de qualitat
i excellncia, segons els models de gesti ISO 9001 i
EFQM.
5. Teixint aliances. Cal estimular i millorar la colla
boraci, coordinaci i lideratge participatiu entre els
diferents actors que aborden les diferents perspectives del consum de drogues, ja siguin institucions
pbliques o privades, o entitats no governamentals,
alhora que safavorir la participaci de la prpia
comunitat i les associacions dafectats.
2. Perspectiva de salut pblica i els seus determinants. En lmbit local i urb hi ha factors especfics que determinen la salut. Aquest determinants
63
Figura 41. Lnies estratgiques i objectius del Pla dAcci sobre Drogues de Barcelona 2013-16.
Entorns
saludables,
Reordenaci
despais
sense nuclis
marginaci
mbit
Comunitari
mbit
Escolar /
Formatiu
mbit
Lleure
Endarrerir
edat inici
consum drogues
Promoure
hbits
saludables
Facilitar
tractament
i afavorir
canvis hbits i
comportaments
de risc
Promoure
formaci,
recerca i
expertesa dels
professionals
Ms
qualitat
Major
expertesa
Prevenci
Universal
Promoure
recursos i
programes
de reducci
de danys
Abordatge
de ciutat
Perspectiva
salut pblica i
determinants
Millor
accessibilitat
Major
Inclusi
social
Millorar
els sistemes
dinformaci i
documentaci
Reduir
loferta de
drogues
Vetllar pel
compliment
normativa
Prevenci
selectiva i indicada
Incorporar
la perspectiva
de gnere
als programes
assistencials
Garantir una
coordinaci i
collaboraci
intersectorial
efica
Millorar
la qualitat
dels centres
assistencials
64
Disminuir
prevalena
consum drogues
i problemes
associats
Impulsar
rehabilitaci i
inclusi social
de la poblaci
addicta
Teixint
aliances
mbit
Familiar
mbit
Individual
Impulsar la
participaci en
la prevenci
i poltiques
de salut
Lnia Estratgica 1. Abordatge de ciutat

OBJECTIU 1.1. Afavorir els entorns saludables i impulsar la reordenaci dels espais de consum per
evitar nuclis de marginaci que faciliten el consum problemtic de drogues i lexclusi social.
Lnies dacci
Indicadors
1.1.1. Analitzar, dissenyar i dur a terme accions destinades a la reordenaci de barris

i zones especialment deprimides per reduir els espais facilitadors de consum
problemtic.
Nm. xeringues recollides al

carrer
1.1.2. Sostenir una distribuci equilibrada dequipaments, installacions i recursos de

drogues en els diferents territoris de la ciutat, tot vetllant perqu tots els districtes
disposin dun equipament, i afavorir la mobilitzaci daquests serveis en funci de la
necessitat.
Nm. recursos existents
1.1.3. Potenciar la seguretat a lentorn de les escoles i altres equipaments adreats a

adolescents i joves, afavorint la implicaci conjunta de mares i pares, escoles, tcnics
del territori i cossos de seguretat.
Nm. circuits de prevenci i

seguretat activats
1.1.4. Implementar noves estratgies, incloent accions sobre el paisatge urb, per
eradicar, o si ms no, reduir limpacte del consum dalcohol i altres drogues a la via
pblica, amb especial atenci als espais i esdeveniments amb gran afluncia de
pblic.
Nm. accions realitzades
1.1.5. Potenciar el paper de la comunitat, les entitats venals, els agents de salut, les
famlies i la poblaci afectada com a mediadors socials per sensibilitzar i afavorir ls
racional de lespai pblic.
Nm. reunions realitzades i/o

impulsades
OBJECTIU 1.2. Reduir loferta i disponibilitat de les drogues psicoactives i vetllar pel compliment
efectiu de la normativa sobre promoci, publicitat, venda i consum dalcohol i altres drogues.
Lnies dacci
Indicadors
1.2.1. Millorar el bon compliment de la Llei del tabac (42/2010, de 30 de desembre

de 2010), incloent a les ordenances municipals una regulaci de les terrasses i
actuant sobre els retranquejaments dels accessos a bars i cafs que vulneren la llei del
tabac.
Nm. denncies
Canvi dordenana
1.2.2. Incrementar el control de la venda dalcohol a menors i dels horaris de venda

dalcohol al comer minorista, aix com la promoci a lespai pblic i el consum a la
via pblica, reforant la implicaci i coordinaci de tots els cossos de seguretat i
inspecci.
Nm. Denncies
Nm. Inspeccions
1.2.3. Concentrar en els serveis de salut pblica de la ciutat, les sancions derivades de
la detecci i denncia de la Gurdia Urbana per incompliment de la normativa
sanitria que regula la venda i el consum dalcohol i tabac.
Nm. Expedients sancionadors incoats
1.2.4. Refermar lexclusi del patrocini i la publicitat de marques de begudes

alcohliques en les activitats organitzades per lAjuntament, els seus instituts i
empreses.
Elaborar un document administratiu intern difs als

diversos rgans gestors
Continua
65
Lnies dacci
Indicadors
1.2.5. Controlar la publicitat de begudes alcohliques en els espais exteriors, i

especialment en els suports en el domini pblic, per tal devitar la publicitat i la
promoci del consum dalcohol que burla lesperit de la normativa vigent.
Disposar duna instrucci

municipal difosa a Paisatge
Urb que ho expliciti.
1.2.6. Desenvolupar i aplicar un codi tic en totes aquelles campanyes publicitries

que faci lAjuntament de Barcelona i que puguin influir sobre les conductes
relacionades amb el consum dalcohol i altres drogues.
Elaboraci i aplicaci
dun codi tic
1.2.7. Continuar les intervencions dels cossos de seguretat pel que fa al consum dels
menors dalcohol i altres drogues a la via pblica i espais doci nocturn.
Nm. denncies
1.2.8. Impedir els actes pblics de promoci de cnnabis en programes i recintes

municipals, els seus instituts o empreses i els ens consorciats, tant des de lmbit de
districte com de ciutat.
Nm. actes
1.2.9. Mantenir com a prioritat el control dels conductors sota els efectes de lalcohol
i augmentar la prioritat de control dels conductors sota els efectes daltres drogues.
Nm. alcoholmies
realitzades
% de positives
1.2.10. Buscar estratgies per tal de reduir o, si ms no, controlar la prescripci de

benzodiazepines a latenci primria de salut, especialment en poblaci vulnerable.
Elaboraci guia bones

prctiques i Nm. guies
implementades
1.2.11. Abordar la situaci dels clubs de cnnabis i les entitats comercials de cultiu i
consum de cnem, vetllant perqu compleixin la normativa vigent.
Nm. coordinacions
Nm. accions policials
1.2.12. Impulsar el desenvolupament i laprovaci de Mesures de Govern o altres

tipus de mesures per prevenir el consum dalcohol i altres drogues i articular la
coordinaci i ordenaci de les actuacions que es realitzin en cada un dels districtes de
la ciutat.
Nm. mesures aprovades
LES MESURES PRINCIPALS DAQUESTA LNIA ESTRATGICA SN:

Distribuci territorial equilibrada dels recursos de drogodependncies.
Incrementar el control per evitar la venda dalcohol a menors i fora de lhorari establert en el comer
minorista.
Controlar la publicitat de begudes alcohliques en els espais exteriors i refermar lexclusi del patrocini i la publicitat en les activitats organitzades per lAjuntament
Abordar la situaci dels clubs de cnnabis i de les entitats comercials de cultiu i consum de cnem.
66
Lnia Estratgica 2. Perspectiva de salut pblica i els seus determinants

OBJECTIU 2.1. Endarrerir ledat dinici de consum dalcohol i altres drogues, facilitant un entorn
que permeti el desenvolupament de la persona i promogui actituds i hbits saludables, mitjanant
activitats preventives universals.
Lnies dacci
Indicadors
2.1.1. mbit comunitari

2.1.1.1. Impulsar i promoure activament programes de formaci per als professionals
que treballen amb poblaci adolescent i jove, que els permeti prevenir i detectar
precoment el consum de risc, les addiccions i els trastorns mentals.
Nm. programes
de formaci realitzats
Nm. persones formades
2.1.1.2. Elaborar i difondre material informatiu, utilitzant els canals i llenguatges

adients, aix com les TIC per sensibilitzar a la poblaci adolescent i jove i els seus
entorns dels riscos del consum de lalcohol i altres drogues.
Nm. material editat segons

tipologia
2.1.1.3. Assegurar que els PIJ tinguin informaci i donin resposta a temes relacionats
amb el consum de drogues i de lmbit de la salut.
Activitats i assessoraments
realitzats
2.1.2. mbit del lleure

2.1.2.1. Implementar programes doci saludable per a adolescents i joves a travs
dactivitats socioculturals i esportives.
Nm. programes
Nm. de joves que hi ha
participat
2.1.3. mbit escolar

2.1.3.1. Facilitar i promoure activament que als centres escolars es treballi la
prevenci universal del consum de drogues, ja sigui impulsant o avanant en els
programes de prevenci i/o promovent que esdevinguin escoles saludables on
sabordi la prevenci duna forma integral.
Nm. centres amb

programes preventius Nm.
de escolars que lhan
realitzat
2.1.3.2. Incorporar la perspectiva de gnere en els programes preventius universals

del consum de drogues ja dissenyats.
Modificaci dels programes
2.1.3.3. Elaborar, o si ms no adaptar, un programa nou deducaci emocional

adreat a infants deducaci primria, com a eina de prevenci de drogues i daltres
estils de vida no saludables, violncia, assetjament escolar i altres patologies mentals.
Elaboraci del programa
2.1.3.4. Afavorir un model descola ms participativa, amb la implicaci de famlies,

alumnat i professorat en les intervencions de promoci de la salut (Programa Fem
Salut).
Nm. escoles amb el

programa Fem Salut
2.1.3.5. Potenciar el coneixement dels programes de prevenci del consum de

drogues desenvolupats per lASPB entre les AMPA dels centres educatius de la ciutat,
per tal de reforar la seva aplicaci.
Nm. reunions amb AMPAS
2.1.3.6. Garantir que els PUNJIP dels Centres dEducaci Secundria i els PIJ tinguin
informaci relacionada amb el consum de drogues i altres temes de salut.
Nm. fulletons
2.1.3.7. Mantenir les funcions del programa salut i escola als centres deducaci
secundria de la ciutat, per afavorir la informaci, detecci i derivaci dinfants i
adolescents a serveis sanitaris especialitzats.
Nm. escoles amb salut i

escola
Continua
67
Lnies dacci
Indicadors
2.1.4. mbit familiar

2.1.4.1. Impulsar intervencions de sensibilitzaci, informaci, formaci i assessorament a mares i pares, tant personals com a travs de les TIC. Per tal de, desenvolupar,
millorar i enfortir les habilitats parentals i la seva implicaci en la tasca educativa,
sobretot pel que fa a la prevenci del consum de drogues.
Nm. visites a la Web i

Facebook de pares
2.1.4.2. Estimular la participaci i la implicaci de les famlies i les AMPAs en el

desenvolupament dels programes de prevenci del consum de drogues i els
problemes associats, especialment en els centres escolars.
Nm.escoles amb participaci de pares

Nm. AMPAs i pares implicats
Objectiu 2.2. Potenciar lacompanyament educatiu dels infants, adolescents i joves de collectius ms
vulnerables per disminuir la prevalena de consum de drogues i els problemes associats, mitjanant
activitats de prevenci selectiva i indicada.
Lnies dacci
Indicadors

2.2.1.1. Elaborar i promoure, conjuntament amb entitats juvenils i amb el Consell de
la Joventut de Barcelona, programes de prevenci especfics per a adolescents i joves
en risc, per augmentar les capacitats i habilitats personals de resistncia a loferta de
drogues i disminuir els determinants del consum problemtic.
Nm. programes
Nm. joves que shan acollit
2.2.1.2. Consolidar el programa psicoeducatiu de mesures alternatives per a menors

sancionats per tinena i/o consum de drogues illegals o per consum dalcohol a la via
pblica (SOD).
Nm. joves i/o famlies que

shan acollit
2.2.1.3. Reforar la formaci continuada, en prevenci de drogodependncies, dels

professionals que treballen amb grups vulnerables.
Nm. cursos realitzats

Nm. assistents
2.2.1.4. Promoure la figura del jove impulsor del territori, vinculat a associacions
juvenils o a entitats doci saludable, com a referent positiu dels ms petits.
Nm. joves formats

2.2.2.1. Collaborar amb el Pla jove per promoure estratgies dintervenci orientades
a reduir el consum de drogues i al consum intensiu dalcohol en menors.
Nm. de collaboracions
2.2.2.2. Potenciar el lleure saludable, a travs dactivitats socioculturals i esportives

per aquells adolescents i joves en situacions de risc.
Nm. activitats
Nm. joves que si ha acollit
2.2.2.3. Sensibilitzar i formar als monitors i educadors de lleure perqu simpliquin en

el foment dhbits saludables i en la resoluci de situacions de conflicte.

2.2.2.4. Continuar lacci preventiva en els espais doci nocturn i reflexionar la

intervenci a fer en els clubs de cnnabis, per tal dincidir en la poblaci ms jove
sobre el consum i les seves conseqncies.
Nm. accions realitzades
2.2.2.5. Divulgar, informar i fer complir les ordenances municipals pel que fa a ls de
lespai pblic.
Nm. sancions
Continua
68
Lnies dacci
Indicadors
2.2.3. mbit escolar o formatiu

2.2.3.1. Desenvolupar, o si ms no adaptar, un programa de prevenci selectiva del
consum de drogues i altres estils de vida, dirigits a poblaci de ms risc acollits a les
aules especials, tipus UEC.
Realitzaci del programa
2.2.3.2. Impulsar programes de prevenci selectiva destinats a poblaci juvenil i

indicada als centres docents (universitat, cicles formatius superiors).
Nm. programes
2.2.3.3. Consolidar la formaci continuada en la prevenci de drogodependncies

dels professionals que intervenen en adolescents i joves en situaci de risc.

2.2.3.4. Afavorir circuits de derivaci entre la comunitat educativa per tal que
lalumnat amb consum de risc dalcohol i altres drogues sigui derivat al SOD.
Nm. joves derivats
2.2.3.5. Potenciar protocols i circuits dintervenci en els entorns i proximitat dels

centres educatius, implicant els centres, els educadors, forces policials i altres actors,
tot articulant els mecanismes que permetin la intervenci quan sigui necessari.
Nm. circuits activats

2.2.4.1. Promoure, en els recursos sanitaris, socials i educatius, la detecci preco
daquelles famlies que es troben en situaci de major vulnerabilitat.
Nm. famlies derivades per

recurs
2.2.4.2. Ampliar les intervencions de prevenci selectiva amb famlies en risc,

vinculades a programes i recursos sanitaris, socials o educatius, treballant les
habilitats parentals tot prevenint els problemes comportamentals.
Nm. intervencions
Nm. famlies que shi ha
acollit
2.2.5. mbit individual

2.2.5.1. Mantenir el SOD com un servei dassessorament, atenci i orientaci per a
adolescents i joves que han iniciat consum i per a les seves famlies a partir del model
dintervenci breu.
Nm. joves i/o famlies

ateses
2.2.5.2. Articular mecanismes concrets que permetin als recursos socials, educatius,
judicials i cossos de seguretat derivar els adolescents i joves al Servei dOrientaci
sobre Drogues.
Nm. circuits pactats

Nm. joves derivats segons
recurs
2.2.5.3. Promoure ls de les TIC, per tal dinformar, assessorar i donar consell
personalitzat als adolescents i joves sobre els riscos del consum de drogues.
Activitat i nm. visites web i

facebook
2.2.5.4. Reforar les intervencions motivacionals sobre alcohol a latenci primria de

salut amb especial atenci al programa Beveu Menys.
Nm. ABS amb Beveu

Menys
2.2.5.5. Sensibilitzar i formar els professionals dels equips datenci primria de lrea
de salut i de serveis socials, per tal promoure el cribratge, la detecci, i la derivaci als
serveis especialitzats de les persones amb TUS.
Nm. persones amb

cribratge
Nm. persones derivades
2.2.5.6. Impulsar la figura del referent en addiccions a latenci primria sanitria,

per tal de millorar la detecci i derivaci dels pacients amb addiccions, i impulsar les
intervencions breus per aquells consumidors de risc.
Nm. ABS amb referent

daddiccions
69
LES MESURES PRINCIPALS DAQUESTA LNEA ESTRATGICA SN:

Utilitzar els canals i llenguatges propers a la poblaci adolescent i jove, per fer intervencions preventives en el consum alcohol i altres drogues.
Implementar programes doci saludable per a adolescents i joves.
Incorporar la perspectiva de gnere en els programes preventius universals i impulsar programes de
prevenci selectiva per a lalumnat de major risc.
Elaborar un programa deducaci emocional per prevenir el consum de drogues i altres estils de vida
no saludables, violncia, assetjament escolar i altres patologies mentals.
Promoure el programa Fem Salut a lescola i impulsar el programa dhabilitats parentals.
Mantenir el SOD per a adolescents i les seves famlies partir del model dintervenci breu.
Impulsar la figura del referent en addiccions a latenci primria sanitria, per detectar i derivar
trastorns per consum de substncies.
70
Lnia Estratgica 3. Millor accessibilitat als recursos i major inclusi social

OBJECTIU 3.1. Donar el suport necessari perqu les persones que volen fer tractament pel consum
dalcohol i altres drogues ho aconsegueixin. Aix com afavorir el canvi dhbits i comportaments de risc.
Lnies dacci
Indicadors

3.1.1.1. Potenciar mesures alternatives a les sentncies penals i treballs per a la
comunitat en les infraccions administratives per consum de drogues psicoactives, i
afavorir que sincentivin les entitats que hi collaboren.
Nm. persones acollides a

les mesures alternatives
3.1.1.2. Buscar estratgies per sensibilitzar i adequar la prescripci dels psicofrmacs

en els serveis de salut i afavorir el seu control efectiu en les oficines de farmcies.
Nm. psicofrmacs prescrits

3.1.3.1. Estimular la participaci de la famlia en lacompanyament de lusuari en
tractament per consum dalcohol i altres drogues.
Nm. histries familiars

obertes als CAS
3.1.3.2. Incorporar la targeta Cuidam per a les famlies cuidadores de drogodependents.
Nm. targetes dispensades
3.1.3.3. Aconseguir que la cartera de serveis daddiccions estigui realment orientada

a les persones usuries i les seves famlies, tot potenciant un model dintervenci ms
actiu i comunitari.
Aplicaci cartera de serveis
3.1.3.4. Realitzar estratgies per fer un seguiment dels fills i filles de persones
drogodependents.
Nm. de fills/filles atesos

3.1.4.1. Reforar la detecci, consell, intervenci breu i derivaci als CAS des de
lAtenci Primria de Salut davant de consums crnics per consum dalcohol i altres
drogues psicoactives.
Nm. persones cribrades

3.1.4.2. Millorar la gesti de casos entre lAtenci Primria de Salut i la xarxa

especialitzada de salut mental i addiccions.
Nm. casos coordinats
3.1.4.3. Impulsar la figura del referent en addiccions a latenci primria sanitria,

per tal de vehicular totes les consultes, la formaci, les coordinacions i les intervencions que es realitzen a lABS en persones amb TUS.
Nm. ABS amb referent
3.1.4.4. Buscar estratgies per tal dimplementar el control de la prescripci de

benzodiazepines a latenci primria de salut, especialitzada i durgncies.
Nm. guies realitzades

i aplicades
3.1.4.5. Promoure la creaci a lAjuntament de Barcelona, dun programa de

prevenci de lalcoholisme i altres drogodependncies dirigit als treballadors/es
municipals, basat en el model de les intervencions breus motivacionals.
Existncia del programa

Nm. Treballadors/es
atesos/es
3.1.4.6. Garantir latenci daquells adolescents i joves que ja han desenvolupat un

consumproblemtic de drogues i les seves famlies al centre de tractament especfic
per a aquesta franja dedat.
Nm. joves atesos als CAS

especfic
3.1.4.7. Garantir laccs a latenci especialitzada daddiccions i de qualitat, de forma

directa i amb un circuit especial per atendre les situacions de crisi de forma
immediata, treballant per reduir el temps despera de manera homognia entre
centres.
Nm. dies en la llista

despera
Continua
71
Lnies dacci
Indicadors
3.1.4.8. Garantir una cartera de serveis homognia que contempli tot el ventall
assistencial en tots els CAS de Barcelona.
Aplicaci cartera de serveis
3.1.4.9. Assegurar una assistncia sanitria i social, ambulatria, hospitalria o

residencial a les persones afectades per un trastorn per s de substncies psicoactives.
Nm. persones amb TUS

sense assistncia
3.1.4.10. Incrementar la capacitat dacci dels CAS amb la nova histria clnica, per
tal de assegurar laccs al RCA, la recepta electrnica i la incorporaci a la histria
clnica compartida.
Accs a RCA, recepta

electrnica i Histria Clnica
compartida
3.1.4.11. Respondre a les noves modalitats teraputiques (patologia dual i trastorn

addictiu sever) i els consum emergents amb recursos assistencials adequats.
Nm. nous programes

implementats
3.1.4.12. Potenciar nous programes de tractament basats en levidncia cientfica.
Nm. nous programes

implementats
3.1.4.13. Promoure la coresponsabilitat i coparticipaci de lusuari/a i la seva famlia

en el tractament.
Nm. histries familiars

obertes als CAS
3.1.4.14. Garantir lorientaci jurdica a la xarxa de centres datenci a les drogodependncies.
Nm. CAS amb assessor

jurdic
OBJECTIU 3.2. Promoure recursos i programes per reduir els efectes negatius que el consum dalcohol
i altres drogues comporta en la salut i en lentorn social.
Lnies dacci
Indicadors

3.2.1.1. Donar suport a les oficines de farmcia que participen en programes de
prevenci i reducci de danys.
Nm. visites realitzades
3.2.1.2. Propiciar sistemes dacompanyament i tutela per a persones drogodependents amb alta exclusi social.
Nm. acompanyaments
realitzats
3.2.1.3. Facilitar laccessibilitat als recursos de salut mental existents a les persones
drogodependents amb patologia dual.
Nm. derivacions /
coordinacions realitzades
3.2.1.4. Assegurar les Unitats Hospitalries de Desintoxicaci, garantint espai i llits en

els 4 hospitals caps de sector.
Nm. llits
3.2.1.5. Garantir que a la cartera de serveis de latenci primria de salut inclogui el

programa dintercanvi de xeringues.
Nm. ABS amb PIX

3.2.2.1. Afavorir laccs a programes esportius i de lleure per a persones amb
problemes dalcohol i altres drogues.
Nm. persones que hi han

accedit

3.2.3.1. Potenciar els programes i les intervencions de reducci de danys per tal de
millorar la qualitat i esperana de vida de la poblaci drogodependent.
Nm. persones ateses a

REDAN
Continua
72
Lnies dacci
Indicadors
3.2.3.2. Facilitar laccs i millorar ladherncia als recursos sanitaris i socials de les
persones amb problemes de drogues amb risc dexclusi social.
Percentatge adherncia
a lany
3.2.3.3. Estendre el model datenci integral als nous CAS de Barcelona, reorganitzant-los segons les noves necessitats estratgiques i donant una atenci individualitzada basada en les caracterstiques del pacient.
Nm. nous CAS com a

centre integral
3.2.3.4. Promoure i facilitar programes de prevenci de reducci de danys, realitzada per

iguals, per tal devitar les sobredosi, fomentar el consum higinic i impulsar el sexe segur.
Nm. programes realitzats

3.2.3.5. Garantir lassistncia sanitria global de les persones drogodependents,

consolidant els tractaments directament observats de les malalties infeccioses
tractables (tuberculosi, VIH ), i de les comorbiditats psiquitriques.
Nm. tractaments observats
3.2.3.6. Vetllar que tots els pacients amb TUS tinguin garantit el tractament i el
finanament de la medicaci pel seu trastorn crnic, independentment de si sn o no
beneficiaris de una TSI.
Nm. persones amb TUS

que no han estat ateses
3.2.3.7. Promoure un sistema datenci i uns serveis respectuosos amb lautonomia

de la poblaci addicta, responsables en relaci a les seves necessitats, i curosos amb
els seus drets i obligacions.
OBJECTIU 3.3. Disminuir la problemtica de salut associada al consum dalcohol i altres drogues en
collectius de dones i incorporar la perspectiva de gnere als programes assistencials socio-sanitaris i
de disminuci de danys.
Lnies dacci
Indicadors
3.3.1. Promoure el cribratge, detecci i consell sobre el consum de drogues, fent

especial esment a les benzodiacepines i lalcohol, a latenci primria de salut,
lespecialitzada i durgncies.
Nm. proves realitzades

3.3.2. Facilitar laccs als recursos de tractament a aquelles dones que es troben en
una situaci dalt risc (adequant horaris, establint espais per a atendre els fills, etc.)
als CAS i centres de reducci de danys.
Nm. recursos amb

adequaci especial
3.3.3. Garantir que els programes de tractament incorporin la perspectiva de gnere i

es promoguin els grups teraputics de dones.
Nm. CAS amb programes

per a dones
3.3.4. Impulsar programes de salut sexual i reproductiva i de cribratge de malalties de

transmissi sexual per a dones amb TUS.
Nm. cribratges realitzats
3.3.5. Fomentar programes deducaci sexual i reproductiva per disminuir el risc associat al
consum de drogues durant la gestaci i la lactncia als CAS i centres de reducci de danys.
Nm. tallers realitzats
3.3.6. Assegurar la valoraci del risc de violncia masclista amb instruments validats a
aquelles dones que pateixen o han patit situacions de maltractament als CAS i centres
de reducci de danys.
Nm. dones valorades
3.3.7. Afavorir el treball en xarxa i la coordinaci amb el circuit de violncia masclista

que es desenvolupa tant a nivell de districte com de ciutat.
Nm. dones derivades
3.3.8. Adequar la Casa dAcollida del programa residencial de violncia masclista,

tenint en compte la problemtica especfica del consum de drogues, per tal de
garantir laccs de la dona i els seus infants.
Existncia de llits per a

dones consumidores i els
seus fills/es
73
OBJECTIU 3.4 Impulsar poltiques i programes especfics que facilitin la rehabilitaci i inclusi social
de les persones amb problemes dalcoholisme i altres drogodependncies.
Lnies dacci
Indicadors
3.4.1. Crear recursos socials (pisos de reinserci, recursos dallotjament, casa

dacollida per a dones maltractades, etc.), que afavoreixin la inclusi social daquelles
persones drogodependents que ho necessitin.
Nm. recursos
socials creats
3.4.2. Fomentar tallers ocupacionals i espais de cerca laboral en els centres de

tractament especialitzats.
Nm. tallers
Nm. persones ateses
3.4.3. Potenciar xarxes socials complementries als tractaments amb funcions

dinclusi social, laboral, ocupaci del temps lliure i creaci de xarxa relacional.
Nm. xarxes
3.4.4. Promoure programes de rehabilitaci i de reinserci per a persones que

pateixen addicci a drogues i que estiguin en situaci de risc social, aix com,
fomentar la seva acceptaci en les xarxes socials i sanitries normalitzades.
Nm. programes
3.4.5. Impulsar lorganitzaci de grups i associacions de persones afectades per

trastorn de consum dalcohol i altres drogues psicoactives per tal de garantir els seus
drets i deures i facilitar la seva inclusi social.
Nm. associacions
subvencionades
3.4.6. Promoure la coordinaci amb les associacions de persones afectades,

associacions de familiars i acostats, per tal de fomentar activitats dintegraci social i
de canvi dimatge social de les persones drogodependents.
Nm. coordinacions
realitzades

Impulsar la figura del referent en addiccions a latenci primria sanitria per millorar latenci de
pacients amb TUS.
Millorar el control de la prescripci de les benzodiacepines en latenci primria de salut, lespecialitzada i la durgncies, fent especial mfasi en les dones.
Incrementar la capacitat dacci dels CAS amb la nova histria clnica, per assegurar laccs al RCA,
la recepta electrnica i la incorporaci a la histria clnica compartida.
Vetllar que tots els pacients amb TUS tinguin garantit el tractament i el finanament de la medicaci
pel seu trastorn crnic
Garantir que els programes de tractament incorporin la perspectiva de gnere i es promoguin els
grups teraputics de dones.
Fer cribratge de violncia masclista i assegurar la valoraci del seu risc a totes les dones que inicien
tractament als centres assistencials de drogodependncies.
Crear recursos socials que afavoreixin la inclusi social daquelles persones drogodependents que ho
necessitin.
74
Lnia Estratgica 4. Ms qualitat i major expertesa

OBJECTIU 4.1. Millorar la recerca, la formaci, lexpertesa i el benestar dels professionals de la xarxa
de drogodependncies.
Lnies dacci
Indicadors
4.1.1. Fomentar la recerca aplicada i translacional en el camp de lalcohol i altres

drogues.
Nm. projectes
subvencionats
Nm. articles publicats
4.1.2. Augmentar el coneixement sobre ls de serveis sanitaris i socials i les

desigualtats daccs per part de la poblaci usuria dalcohol i altres drogues.
Estudi especfic
4.1.3. Millorar lexpertesa i la qualificaci dels professionals que treballen en el camp

de drogues, tot garantint la formaci i el coneixement adequat per al maneig de les
noves problemtiques.
Nm. professionals formats
4.1.4. Incrementar el coneixement dels treballadors i treballadores mitjanant un pla

de formaci continuada per cadascun dels rols professionals.
Nm. professionals amb

formaci continuada
4.1.5. Proporcionar capacitaci als directius dels centres de drogodependncies en

sistemes de qualitat i gesti de recursos.
Nm. directius formats
4.1.6 Assegurar el benestar i el bon clima laboral dels professionals dels centres de
tractament de lASPB
Resultats enquesta
clima laboral
OBJECTIU 4.2. Millorar la qualitat de la xarxa datenci a les drogodependncies.

Lnies dacci
Indicadors
4.2.1. Potenciar la cultura de lavaluaci com a estratgia per a la millora de la

qualitat a les organitzacions i als professionals.
Nm. de centres amb

quadres de comandament
4.2.2. Estendre la cultura dexcellncia al conjunt de professionals de la xarxa per

assegurar el lideratge participatiu i la implicaci en les poltiques de qualitat.
Nm. de centres que

participen a les taules e
qualitat
4.2.3. Adoptar com a model de referncia per a la gesti dels Centres assistencials al
de la European Foundation for Quality Management (EFQM).
Preparar memria EFQM i

sollicitar la valoraci
4.2.4. Assolir lacreditaci ISO 14000 ambiental, i mantenir i consolidar lacreditaci

ISO 9001 de qualitat dels CAS i dels serveis de lASPB relacionats en la prevenci i
atenci a les drogodependncies.
Acreditaci
4.2.5. Crear una Comissi que impulsi lexcellncia en gesti, implicant al conjunt de
centres assistencials per poder ratificar i millorar la puntuaci del segell dexcellncia.
Existncia Comissi
Nm. reunions
4.2.6. Conixer peridicament les percepcions i la satisfacci de lequip hum i dels

pacients atesos als centres assistencials per tal dintegrar els resultats en lestratgia
de qualitat.
Enquesta de satisfacci
bianual per pacients i
professionals
75
OBJECTIU 4.3. Millorar els sistemes dinformaci i documentaci dels centres assistencials.
Lnies dacci
Indicadors
4.3.1. Consolidar i perfeccionar el sistema dinformaci de drogues de Barcelona

(SIDB), com a eina epidemiolgica til per monitoritzar el fenomen social i sanitari de
les drogues.
Nm. indicadors SIDB

Percentatge de dades faltans
4.3.2. Avaluar anualment levoluci del Pla de Drogues i crear un quadre de

comandament amb els indicadors monitoritzats pel Grup Poltic de Drogues.
Creaci quadre comandament
4.3.3. Implementar i consolidar el nou aplicatiu informtic SICAS als centres

assistencials de lASPB i ofertar-lo als altres centres de la xarxa, amb el suport del
Consorci Sanitari de Barcelona.
Presncia del SICAS a tota la

xarxa de drogues
4.3.4. Integrar a la histria clnica dels CAS (SICAS) laccs a la recepta electrnica.
Realitzaci connexi
4.3.5. Avanar en ls i laplicaci dun sistema dinformaci compartit (Histria

Clnica Compartida) que integri les dades dels pacients que comparteixen recursos o
serveis.
Realitzaci connexi
4.3.6. Elaborar un quadre de comandament amb indicadors de qualitat, de procs,

de rendiment i de resultats que permetin lavaluaci del pla teraputic del pacient,
aix com de suport a la gesti del centre.
Realitzaci del quadre de

comandament
4.3.7. Afavorir la participaci de lASPB en el nou disseny del CMBD de salut mental i
addiccions per tal que contempli els indicadors de ciutat i els inclosos en la butlleta
de notificaci de lObservatori del Plan Nacional sobre Drogas.
Presncia de lASPB en el
grup de treball del nou
CMBD
4.3.8. Buscar un encaix ptim entre els sistemes dinformaci de la ciutat i els del
conjunt de Catalunya.
Interconnexi diferents
sistemes dinformaci

Fomentar la recerca aplicada i translacional en el camp de lalcohol i altres drogues.
Millorar lexpertesa i la qualificaci dels professionals que treballen en el camp de drogues.
Assegurar el benestar i el bon clima laboral dels professionals dels centres de tractament de lASPB
Estendre la cultura dexcellncia al conjunt de professionals de la xarxa.
Adoptar com a model de referncia per a la gesti dels Centres assistencials, lEFQM, assolir la certificaci ISO 14000 ambiental, i mantenir i consolidar la certificaci ISO 9001.
Implementar i consolidar el nou aplicatiu informtic als centres assistencials i elaborar un quadre de
comandament amb indicadors de qualitat.
Integrar a la histria clnica dels CAS laccs a la recepta electrnica i incorporar la HC dels CAS en la
Histria Clnica Compartida.
Afavorir la participaci de lASPB en el nou disseny del CMBD de salut mental i addiccions.
76
Lnia Estratgica 5. Teixint Aliances

OBJECTIU 5.1. Garantir una coordinaci i collaboraci intersectorial efica entre els diferents nivells
de ladministraci local i autonmica i les entitats.
Lnies dacci
Indicadors
5.1.1. Articular la collaboraci intersectorial amb tots els Plans Municipals -Pla
dAdolescncia i Joventut, Pla Municipal per a la infncia, Pla dinclusi social de
Barcelona, Pla de treball dImmigraci, Pla Estratgic de lEsport, Pla Municipal per a
la Igualtat entre dones i homes- per tal de cercar estratgies conjuntes en labordatge
del consum de drogues.
Nm. coordinacions
realitzades
5.1.2. Millorar les poltiques de prevenci, intervenci, assistncia i inserci

mitjanant una coordinaci efectiva entre les institucions, amb especial atenci amb
el Departament de Salut, ASPCAT, Departament de Benestar Social i famlia,
Departament dInterior i Departament de Justcia de la Generalitat i lAjuntament de
Barcelona.
Nm. coordinacions
realitzades
5.1.3. Mantenir el sistema de gesti integrada en el territori dels serveis de Salut

Mental i Addiccions (COSMIA), tot reforant el paper de latenci primria de salut i
de la social per tal de garantir la continutat assistencial.
Nm. de reunions
realitzades
5.1.4. Mantenir i reforar lrgan Tcnic de Salut Mental i Addicions com a ens
coordinador de totes les poltiques assistencials en lmbit de les drogodependncies.
Nm. reunions realitzades
5.1.5. Reforar la transversalitat, treballant conjuntament amb els sectors municipals

que poden tenir un paper rellevant en la prevenci del consum de drogues (Esports,
Educaci, Joventut, Infncia, Serveis Socials, etc.).
Nm. programes conjunts
5.1.6. Afavorir el treball en xarxa i la coordinaci amb el circuit de les persones sense
sostre, mitjanat el SIS, el Departament datenci a persones vulnerables i els
educadors de salut de lASPB.
Nm. coordinacions
realitzades
5.1.7. Afavorir la creaci duna Taula de Coordinaci dels recursos assistencials de

drogues i de serveis socials, per oferir una continutat al procs teraputic dels
pacients amb TUS.
Nm. coordinacions
realitzades
5.1.8. Garantir que els territoris amb ms problemtica tinguin una taula tcnica de
coordinaci amb els diferents actors
Nm. taules tcniques
5.1.9. Impulsar la transversalitat en la definici i disseny de nous recursos que

integrin les vessants socials, sanitries i laborals o necessitats de les persones amb
problemtica de consum dalcohol i altres drogodependncies.
Nm. plans funcionals

realitzats de forma conjunta
5.1.10. Garantir que en el Sistema dInformaci en Prevenci sobre Drogues i Salut

Mental de la Generalitat de Catalunya i del Plan Nacional sobre Drogues inclogui els
programes de prevenci realitzats per lASPB.
Presncia dels programes
77
OBJECTIU 5.2. Implicar la ciutadania com a agent social de salut, impulsant la participaci en les
accions de prevenci i poltiques de salut.
Lnies dacci
Indicadors
5.2.1. Impulsar els Consells de Salut de Districte com a poltica afavoridora destils de
vida saludable i facilitadora despais de participaci ciutadana en temes de salut.
Nm. reunions per Consell

de Salut
5.2.2. Facilitar els espais de reflexi, participaci i coordinaci entre professionals dels
diferents mbits sanitari, social, educatiu, judicial, de seguretat, de loci i entitats
ciutadanes, per tal de potenciar les intervencions que es realitzin en el camp de les
drogodependncies tot cercant una major coherncia.
Nm. reunions del grup de

drogues del CMBS
5.2.3. Mantenir els mecanismes de collaboraci amb els mitjans de comunicaci,

adequant els missatges que transmeten aquests mitjans a la ciutadania, per tal que
aquests siguin promotors destils de vida saludable i millorin la informaci sobre
drogues.
Nm. reunions amb el CAC

Nm. articles als mitjans
5.2.4. Mantenir i ampliar els programes de prevenci en drogodependncies en

aquelles zones especialment vulnerables i que pateixen o poden patir problemes
relacionats amb el consum de drogues, incloses en el programa Salut als Barris.
Nm. programes
5.2.5. Promoure la solidaritat de la ciutadania per tal que assumeixi la necessitat

dubicar infraestructures i recursos per a persones amb problemes de drogodependncies.
Nm. reunions fetes
Continua
5.2.6. Collaborar amb la Xarxa antirumors, per tal de treballar i trencar estereotips
sobre la ciutadania amb problemtica de consum dalcohol i altres drogues.
Nm. de collaboracions
5.2.7. Advocar en la ciutadania per tal de modificar la pauta social de banalitzaci del
consum de drogues, especialment pel que fa al consum dalcohol i de cnnabis.
Nm. impactes meditics
5.2.8. Promoure una conscincia social sobre la importncia dels problemes, danys i
costos personals i socials relacionats amb les drogues.
Nm. actes amb entitats i

persones clau

Collaboraci intersectorial i refor de la transversalitat dels diferents sectors municipals.
Mantenir els COSMIA reforant el paper de latenci primria social i de salut per tal de garantir la
continutat assistencial.
Afavorir la creaci duna Taula de Coordinaci dels recursos assistencials de drogodependncies i de
serveis socials per garantir la continutat del procs teraputic dels pacients amb TUS.
Mantenir i ampliar els projectes de prevenci en drogodependncies inclosos al programa Salut als
Barris.
Impulsar els Consells de Salut de Districte com a ens de participaci ciutadana i el CMBS com un espai
de reflexi, participaci dentitats.
Advocar en la ciutadania per modificar la pauta social de banalitzaci del consum de drogues, especialment pel que fa a lalcohol i el cnnabis.
78
6. CARTERA DE SERVEIS I PLA DEQUIPAMENTS
6. Cartera de serveis i pla dequipaments
CARTERA DE SERVEIS DELS CENTRES

ASSISTENCIALS
Programa de derivaci i coordinaci a recursos de

contenci (Comunitats teraputiques, pisos tutelats,
unitats de crisi, etc.).
Programes de coordinaci i seguiment a Centres de
Reducci de Danys.
Programes de derivaci i coordinaci a altres recursos
comunitaris.
Aquest apartat descriu les activitats que cal desenvolupar en els recursos assistencials de drogues. Els Centres
dAtenci i Seguiment (CAS), atenen els trastorns per
ls de substncies (TUS) daquelles persones afectades
o familiars, que per iniciativa prpia, fan una demanda
especfica datenci. Aix mateix, satendran totes aquelles derivacions procedents de la xarxa dAtenci Primria
de Salut, de Serveis Socials o de les xarxes de serveis especialitzats i de centres i serveis de Justcia, que recomanin una orientaci diagnstica i un abordatge teraputic.
Qualitat de latenci:
Valoraci de satisfacci de lusuari.
Informaci bsica per lusuari sobre el servei.
Consentiment informat.
Refor socio-educatiu:
A tots els CAS integrals es donar assistncia de reducci de danys per donar resposta immediata a persones
amb consum de substncies en actiu, i tractaments ms
estructurats i dalta exigncia per a qui ho solliciti.
Tallers de reinserci i formaci socio-laboral.

Atenci a la diversitats lingstiques i culturals.
Foment del temps doci.
Assessorament jurdic.
Derivaci, coordinaci i seguiment de recursos externs (Programa atenci a la Dona, Serveis Socials
bsics, CSS, EAIA etc.).
Programa de derivaci i coordinaci a recursos penals-judicials (centres penitenciaris, servei datenci a
la vctima, servei de mesures alternatives, etc.).
Informaci, educaci i comunicaci (IEC) per a pacients, familiars i amics.
Difusi de materials dinformaci, educaci i comunicaci (IEC) (grfic o audiovisual).
Programes deducaci sanitria per a pacients amb
TUS (tallers de venopunci, de prevenci de sobredosi, de prctiques de risc per a malalties infeccioses, de
sexe segur, etc.)
CARTERA DE SERVEIS DEL TRACTAMENT

AMBULATORI
Tractaments psicofarmacolgics, psicoteraputics
grupals i individuals:
Per donar resposta al programes de:
Programa dalcoholisme.
Programa d opiacis.
Programa de cocana i altres psicoestimulants.
Programa de cnnabis.
Programa daltres drogues.
Programa de comorbilitat psiquitrica.
Tractament al trastorn addictiu sever.
Tractaments de desintoxicaci ambulatria o hospitalria (UHD).
CARTERA DE SERVEIS DE REDUCCI DE DANYS

Valoraci inicial del client i pla dactuaci individual (PTI) dacord a protocols:

Atenci sanitria bsica:

Provisi de material estril i recollida de material usat.
Control malalties infecto-contagioses (cribratge, vacunacions, etc).
Cures bsiques.
Intervencions breus motivacionals per adherir-se a un
tractament reglat.
Tallers educatius sanitari (Prevenci sobredosi, injecci segura, etc).
Derivaci/acompanyament a atenci sanitria est
ructurada: rees Bsiques de Salut (ABS), Hospitals,
Centres Salut Mental, etc.
Us de les sales de consum supervisat.
Avaluaci clnica.
Diagnstic orgnic, psiquitric, social i educatiu
Atenci en crisi.
Atenci a les famlies.
Prevenci recaigudes i seguiment dalta.
Derivaci, coordinaci i seguiment a recursos

externs:
Programa de derivaci i coordinaci a recursos sanitaris (CAP/ABS, CSMA/CSMIJ, UDH, UPD, daltres especialitats).
81
Tractaments directament observats de diferents patologies orgniques o mentals en cas que el pacient
ho necessiti.
Atenci socioeducativa bsica.
Atenci a les necessitats socials bsiques (aixopluc,
suplement alimentari, higiene, etc.).
Gesti de la Targeta Sanitria Individual i documentaci bsica necessria.
Valoraci i establiment de necessitats socioeducatives bsiques i derivaci, si sescau, als recursos adients de Serveis Socials Basics (menjadors, etc.).
Tallers socioeducatius (foment del temps doci, prelaborals, etc).
Derivaci, coordinaci i seguiment amb recursos externs (IMSS, CSS, EAD, EAIA, centres penitenciaris,
etc.).
Assessorament jurdic.
consum supervisat, PIX, PMM de baix llindar, intervencions breus motivacionals, etc.) i espais de mitja i
alta exigncia orientats a labstinncia (programes
lliures de drogues, programes de reinserci laboral...),
de manera que un centre que ofereixi tota la cartera
de serveis marcada en aquest Pla es pugui considerar
un centre datenci i seguiment integral.
Integraci en la xarxa sanitria. Els equipaments
de tractament de les drogodependncies sn equipaments de salut i com a tals sintegraran dins de la
xarxa sanitria dutilitzaci pblica de Catalunya.
Relacions funcionals dels centres de salut mental i addiccions. Seguint els criteris del Pla Director
de Salut Mental i Addiccions, es reforaran els Comi
ts Operatius de Salut Mental i Addiccions (COSMIA).
Aquests tindran com a missi la creaci despais territorials de cooperaci entre Centres de Salut Mental
Infanto Juvenils (CSMIJ), Centre de Salut Mental dA
dults (CSMA), Centres dAtenci i Seguiment (CAS) de
la xarxa datenci a les drogues, Atenci Primria
de Salut i Hospital de referncia, per tal de crear protocols conjunts, guies de bones practiques i la gesti
de casos compartits.
CRITERIS DEL PLA DEQUIPAMENTS

El Pla tindr en compte el model datenci i organitzaci del Pla Director de salut mental i addiccions i els
criteris de planificaci establerts en el mapa sanitari,
socio-sanitari i de salut pblica, donant resposta a
aquests criteris:
Transparncia. La ubicaci de cadascun dels equipaments es far amb el dileg entre els diferents interlocutors poltics, socials i econmics, amb lobjectiu de
buscar el mxim consens.
Accessibilitat. Els equipaments datenci a les addiccions sacostaran als llocs de residncia de les
persones ateses i estaran especialment ben comunicats amb transport pblic. Per definir el nombre
dequipaments que necessita la ciutat i els districtes
on subiquen es tindr en compte lndex de consum
problemtic de drogues (ICPD) (Figura 21).
Equitat territorial i solidaritat. La distribuci

territorial dels equipaments per al tractament de les
persones drogodependents es far respectant lequi
libri territorial, amb lelaboraci dun mapa de necessitats i amb una distribuci equitativa a tots els
districtes de la ciutat, establint les prioritats segons
les necessitats sanitries mesurades objectivament.
Les propostes raonades tcnicament haurien de tenir el suport poltic de la major part dels grups. La
creaci de nous equipaments estar vinculada a la
necessitat detectada en el territori, tenint en compte les rees petites amb especial problemtica i
lexistncia o no de recursos especfics de drogues
(Figura 21).
Magnitud del problema. La necessitat de serveis

es calcular de manera objectiva segons lICPD a
cada districte, indicador de validesa coneguda7.
Aquest ndex es construir amb la suma de la puntuaci jerrquica de lordre de les taxes dels indicadors
segents: mortalitat per reacci aguda adversa a
drogues, urgncies en consumidors de drogues i inicis de tractament per drogues (sense comptar els
inicis per addicci al tabac). Aix el districte amb puntuaci ms alta s el de major problemtica, i els altres se situen successivament.
Qualitat. Els equipaments per a persones amb drogodependncies tindran les condicions, les dimensions i la comoditat que garanteixin que els
tractaments que ofereixin, des del punt de vista de la
prpia estructura fsica de lequipament, reuneixen
les condicions de qualitat marcades pel decret dautoritzaci administrativa i pels estndards de qualitat
marcats per la Direcci General de Recursos Sanitaris.
Continutat en el procs teraputic. Els nous

centres de tractament de drogodependncies oferiran tot el ventall dopcions teraputiques que requereixi levoluci de la malaltia i tota la cartera de serveis
especificada en aquest Pla. s a dir, tendiran a disposar despais de baixa exigncia per a tractaments pal
liatius orientats a la reducci de danys (sala de
82
6. Cartera de serveis i pla dequipaments
Bon venatge. LAjuntament de Barcelona garantir

que els mitjans humans, materials i econmics dedicats al manteniment, vigilncia, seguretat i garantia
de qualitat de lentorn faran daquests equipaments
uns bons vens. Per tal de garantir aix, lAjuntament
quantificar i proveir aquests recursos especfics.
amb la mateixa cartera de serveis en ple funcionament. Aix mateix, Es completar la cartera de serveis
al CAS Llus Companys i el CAS Barceloneta es reestructurar en un centre integral quan les obres de
lHospital del Mar arribin a terme.
Control i seguiment. Als territoris on subiquin

els equipaments de drogodependncies es crearan
mecanismes permanents de dileg amb els actors
implicats. En aquest sentit, a cada territori es constituiran:
Una mesa de coordinaci amb els diferents actors
implicats i afectats: gestors, tcnics, vens, policia,
les prpies persones addictes (si s possible).
Una mesa tcnica de planificaci i gesti: gestors
i tcnics.
NOUS RECURSOS SOCIALS PER A PERSONES

AMB PROBLEMES DADDICCIONS
PROPOSTES ESPECFIQUES
PER EQUIPAMENTS
MANTENIR RECURSOS SANITARIS

NO AMBULATORIS
NOUS CENTRES DATENCI I SEGUIMENT

A PERSONES DROGODEPENDENTS (CAS)
Garantir la Desintoxicaci (UHD) per a qualsevol

substncia psicoactiva als Hospitals de les quatre rees funcionals de Barcelona
Garantir latenci hospitalria a la patologia dual a la
ciutat.
Garantir la disponibilitat de llits per a adolescents
amb problemtica de consum de drogues.
Garantir la disponibilitat dhospitalitzaci de subaguts tant per patologia dual com per a malalts convalescents daltres patologies orgniques i que siguin
persones drogodependents.
Creaci dun centre de allotjament i atenci per a

persones malaltes drogodependents en situaci dexclusi social, integrant-se el Servei dAtenci i Pre
venci Sociosanitria (SAPS).
Pis-refugi per a dones maltractades que pugui acollir
aquelles que el precisen tot i mantenir un consum
actiu de drogues.
Sactualitzar el Pla Operatiu dIntegraci de les Addic

cions a la Xarxa Sanitria de la Ciutat de Barcelona que
est en curs fins el 2014.
Districte de Nou Barris: Ampliaci del CAS Nou Barris,
situat a Via Favncia, a un nou espai per tal dadequar-se al nou model integral de CAS i poder oferir
tota la cartera de serveis.
Districte de Gracia: Cercar un nou emplaament pel
Centre de Salut Mental i Addiccions de Gracia que
unifiqui els dos espais i adeqi el recurs a tota la cartera de serveis de Salut Mental i Addiccions.
Districte de Sant Mart: Reordenaci de loferta de
serveis de Salut Mental i Addiccions, prioritzant un
recurs de Salut Mental i Addiccions per la zona de
Sant Mart Nord.
Districte de Ciutat Vella: Trasllat del CAS Baluard dins
del barri, per tal de millorar la confortabilitat de les
persones usuries i dels professionals. El CAS Baluard
seguir funcionant en les mateixes condicions actuals, fins al moment en que el nou equipament previst
que lha de substituir estigui obert i, com a mnim,
MANTENIR PROGRAMES COMUNITARIS:

Garantir els programes dIntercanvi de Xeringues
(PIX) dactuaci directa amb educadors de carrer, o
en centres datenci primria de salut o en oficines
de farmcies, en els llocs on hi hagi una alta concentraci de consumidors per via parenteral amb especial impacte a la via pblica.
Consolidar la unitat sanitria mbil de reducci de
danys, com a complement de lestratgia anterior,
per tal de reforar o donar assistncia a aquells punts
que, en un moment determinat, ho puguin precisar.
83
7. DISPONIBILITAT DE RECUSOS SEGONS DISTRICTE
CAS
Parc de
Barceloneta
Salut Mar
* Ciutat vella
CAS Llus
Creu Roja
Companys
Barcelona
* Ciutat Vella
Diputaci
CAS SPOTT
Barcelona
Centre
Catal de
Solidaritat
CAS CECAS
(CECAS)
Fundaci
privada
Habitantsa:
104.056
Institut de
neuropsiquiatria
i addicions
(INAD)
Observacions Dades 2012
PIX
Centre Dia
R. Residencial Urb
Tallers socio-educatius
P. Tabac
P. altres Drogues
P. Alcohol
P. Metadona
P. Lliure Drogues
Adscripci ASPB
Provedor
Districte I
CIUTAT
VELLA
Titularitat
RECURS
CAS
P. Contacte Socio-sanitari
7. Disponibilitat de recursos segons el districte
X X X X
X 713 atesos/es:
Creu Roja
X X X X X
X 991 atesos/es:
Diputaci
Barcelona
CECAS
X X X X
X X
X X X
938 atesos/es (dels quals 167

sn menors 18 anys)
X X X
322 atesos/es:
Unitat
dAcollida
Can Puig
Consorci de
Serveis
CECAS
Socials BCN
X X X
147 atesos/es U. acollida

27 atesos/es Pisos de
reinserci
2 CT fora BCN
Unitat de
Desin
toxicaci
Hospitalria
(UHD)
Hospital del
Mar
Parc de
Salut Mar
INAD
X X
103 Atesos/es UHD:
SAPS
Creu Roja
Barcelona
Creu Roja
Agents de
Salut
al carrer
ASPB
mbit
Prevenci
i ABD
Farmcies
Privat
PADS
Creu Roja
Barcelona
X X
Contracte
X
X
Creu Roja
Centre
Generalitat
Dispensador
de
de
Catalunya
Metadona
Departa
ment de
Salut / ICS
Centre
Robador
Fundaci
mbit
Prevenci
Contracte
ABD
Contracte
ASPB
CAS Baluard ASPB

Fundaci
Ciutat
i Valors
X X
Fundaci
Ciutat
i Valors
Educaci a usuari/a
Contacte comunitat
2 amb PMM
2 amb PIX
P. datenci domiciliaria a
drogodependents Sida
116 atesos/es:
426 atesos/es
X X
X 795 atesos/es
X X
1.866 atesos/es al recurs

X 1.335 atesos/es a lEVA
443 atesos/es a lEIA
X
Seu Social
2 Recursos residencial
CT: Comunitat Teraputica; PMM: Programa de Manteniment de Metadona; PIX: Programa dIntercanvi de Xeringues; EVA: Espai de Venopunci
Assistida; EIA: Espai Inhalat Supervisat.
* Sectoritzaci.
a. Lectura del Padr Municipal dHabitants a 30 de juny de 2011. Ajuntament de Barcelona. Total habitants de Barcelona: 1.615.985.
87
Habitantsa:
264.997
Servei
dOrientaci
sobre
Drogues
(SOD)
OBINSO
Obra
dIntegraci
Social
CAS Unitat
Addiccions
Hospital
Clnic de
BCN
* Esquerra
de lEixample
Fundaci
Font Picant
ASPB
7 amb PMM
14 amb PIX
Atenci individual per a
adolescents i joves fins a 21
anys i familiars
479 atesos/es :
Contracte
Corporaci
Sanitria
Clnic

Desintoxicaci dalcohol
X
Institut
Genus
PIX
Centre Dia
X X
Associaci
OBINSO
Obra
dIntegraci
Social
Corporaci
Sanitria
Clnic
R. Residencial Urb
P. Tabac
Privat
P. Alcohol
Farmcies
P. altres Drogues
Corporaci
Sanitria
Clnic
P. Metadona
Corporaci
Sanitria
Clnic
P. Lliure Drogues
Provedor
Unitat de
Desintoxi
caci
Hospitalaria
(UHD)
H. Clnic de
Barcelona
Adscripci ASPB
Titularitat
Districte II
EIXAMPLE
RECURS
CAS
Fundaci
Font Picant
X X
Seu social;
1 R. residencial urb;
2 CT fora de BCN
Seu social
1 CT fora de BCN
PMM: Programa de Manteniment de Metadona; PIX: Programa dIntercanvi de Xeringues; CT: Comunitat Teraputica.
* Sectoritzaci.
88
CAS Sants
*: Esquerra
delEixam
ASPB
ple-Sants
Montjuc-Les
Corts
Agents de
Salut
ASPB
al carrer
Farmcies
Habitantsa:
182.771
Sala mbil
Zona Franca
Programa
Recollida de
Xeringues
Unitat Mbil
de
Dispensaci
de
Metadona
ABD
Contracte
ABD
Contracte
X X X
Contacte
X 1.382 atesos/es
Educaci usuari
Contacte comunitat
7 amb PMM
14 amb PIX
270 atesos/es al recurs
X
170 atesos/es a lEVA
X
ABD
PIX
Centre Dia
R. Residencial Urb
P. Tabac
P. altres Drogues
P. Alcohol
X X X X
Privat
ASPB
P. Metadona
P. Lliure Drogues
Adscripci ASPB
Provedor
Titularitat
Districte III
SANTSMONTJUC
RECURS
CAS
X
X
BCN pel
Ajuntament
medi
BCN
ambient
ASPB
Fundaci
Salut i
Comunitat
Fundaci
Salut i
Comunitat i
Fundaci
Gresol
Projecte
Home
Catalunya
Associaci
Proyecto
Hombre
Institut
Genus
Contracte
X 49 atesos/es
Seu social; 1 T.Socio-Laboral

per a alcohlics; 2 . Res.
urbanes; 2 CT i 1 C. de Dia
fora de BCN
Programa ambulatori nocturn
PMM: Programa de Manteniment de Metadona; PIX: Programa dIntercanvi de Xeringues; CT: Comunitat teraputca; EVA: Espai de Venopunci
Assistida.
* Sectoritzaci.
89
Farmcies
Habitantsa:
82.340
Privat
Unitat Mbil
dedispen
ASPB
saci de
Metadona
Institut
Genus
Contracte
PIX
Centre Dia
R. Residencial Urb
P. Tabac
P. Alcohol
P. altres Drogues
P. Metadona
P. Lliure Drogues
Adscripci ASPB
Provedor
Titularitat
Districte IV
LES CORTS
RECURS
CAS
4 amb PMM
4 amb PIX
X 39 Atesos/es
Habitantsa:
144.791
CAS Sarri
* Sarria Sant
GervasiGrcia
Programa
Esportiu de
reinserci
social
Farmcies
ASPB
Fundaci
Privada
Mensalus
ABD
Contracte
X X X X
Subvenci
Privat
PIX
R. Residencial Urb
Centre Dia
P. Tabac
P. altres Drogues
P. Alcohol
P. Metadona
P. Lliure Drogues
Adscripci ASPB
Provedor
Titularitat
Districte V
SARRI
SANT
GERVASI
RECURS
CAS
PMM: Programa de Manteniment de Metadona; PIX: Programa dIntercanvi de Xeringues.

X X
X 618 atesos/es
338 atesos/es
X
1 amb PMM
5 amb PIX

* Sectoritzaci.
90
Habitantsa:
121.430
CAS Grcia
* Grcia
Germanes
Hospital
ries del
Sagrat Cor
Associaci
RAUXA
Associaci
RAUXA
Associaci
ATRA
ATRA
Farmcies
Privat
Lnia Verda
P. Disminuci
Riscos Joves
- Energy
Control
AAT
(Associaci
dAjuda al
Toxicman)
Generalitat
ABD
Germanes
Hospital
ries del
Sagrat Cor
X X X X
X
Fundaci
Institut
Promoci
Social i
Salut (IPSS)
PIX
Centre Dia
R. Residencial Urb
P. Tabac
P. altres Drogues
P. Alcohol
P. Metadona
P. Lliure Drogues
Adscripci ASPB
Provedor
RECURS
Districte VI
GRCIA
Titularitat
CAS
102 atesos/es:
Seu social; 1 Furgoneta
1 CT Urbana; Recursos
residencials urbans
Seu social; 1.CT fora de BCN;
X
1 Recurs residencial fora de
BCN
5 amb PMM
X
9 amb PIX
Telfon Informaci sobre
Drogues de Catalunya
1.007 trucades rebudes de
BCN; 46 persones ateses de
BCN
X X X
Programa preventiu en joves a

l mbit doci
Subvenci
Associaci
dAjuda al
Toxicman
Seu social; 1 CT, 2 Recursos

residencials i 1 Centre de dia
fora BCN
PMM: Programa de Manteniment de Metadona; PIX: Programa dIntercanvi de Xeringues; CT: Comunitat Teraputica.
* Sectoritzaci.
91
Habitantsa:
169.512
CAS
HortaGuinard
*adults: Dte.
HortaGuinardo
*P.adolescents i
tabac: BCN
Ciutat
CAS Unitat
de Psiquiatria
Clinica i
conductes
adictives.
Sant
Pau-Citran
* Esquerra
del Eixample
Unitat de
Desinto
xicaci
Hospitalaria
(UHD)
Hospital
Sant Pau
Unitat de
Desinto
xicaci
Hospitalria
(UHD)
H. del Vall
dHebron
CAS Vall
dHebron
*Barris
fronteres
Hospital Vall
dHebron
PIX
Centre Dia
R. Residencial Urb
P. Tabac
P. Alcohol
P. altres Drogues
P. Metadona
INPROSS
Fundaci de
la Gesti
Sanitria
Hospital
Sant Pau
Fundaci de
la Gesti
Sanitria
Hospital
Sant Pau
Fundaci de
la Gesti
Sanitria
Hospital
Sant Pau
Fundaci de
la Gesti
Sanitria
Hospital
Sant Pau
X X
248 atesos/es UHD

111 atesos/es Centre Dia
ICS
ICS
X X
96 atesos/es UHD
ICS/ASPB
ICS
Programa
Esportiu
Esportistes
Solidaris
Esportistes
Solidaris
Farmcies
Privat
Institut
Genus
1.167 atesos/es
Programa datenci
adolescents amb criteri dabs
o dependncia
ASPB
Unitat Mbil
dedispensaASPB
ci de
Metadona
Contracte
P. Lliure Drogues
Adscripci ASPB
Provedor
RECURS
Districte VII
HORTAGUINARD
Titularitat
CAS
X X X
X X X X X
Contracte
X X X X
Subvenci
524 Primeres visites
507 atesos/es CAS

X 108 atesos/es a REDAN
14 atesos/es a EVA
Exercici fsic i esport Suport al

procs de rehabilitaci de
drogodependents
(CT Can Puig)
Contracte
3 amb PMM
7 amb PIX
X 42 atesos/es
REDAN: Espai de Reducci de Danys; EVA: Espai de venopunci assistida; PMM: Programa de Manteniment de Metadona; PIX: Programa dIntercanvi de Xeringues; CT: Comunitat Teraputica.
* Sectoritzaci.
92
Habitantsa:
167.637
CAS Nou
Barris
ASPB
* Nou Barris
Unitat Mbil
dedispensaASPB
ci de
Metadona
Farmcies
Institut
Genus
Contracte
Institut
Genus
Contracte
X X X X
X X 933 atesos/es
Privat
PIX
Centre Dia
R. Residencial Urb
P. Tabac
P. altres Drogues
P. Alcohol
P. Metadona
P. Lliure Drogues
Adscripci ASPB
Provedor
Titularitat
Districte
VIII
NOU
BARRIS
RECURS
CAS
159 atesos/es
5 amb PMM
7 amb PIX
Habitantsa:
147.370
CAS
Garbivent
* St. Andreu ASPB
i St Mart
Nord
Farmcies
Privat
Agents de
Salut al
carrer
ASPB
INPROSS
Contracte
Contracte
X X
PIX
R. Residencial Urb
Centre Dia
P. Tabac
P. altres Drogues
X X X X
X
Fundaci
mbit
Prevenci
P. Alcohol
P. Metadona
P. Lliure Drogues
Adscripci ASPB
Provedor
Titularitat
Districte IX
SANT
ANDREU
RECURS
CAS

* Sectoritzaci.
X 1.562 atesos/es
4 amb PMM
14 amb PIX
Educaci a usuaris
Contacte comunitat

* Sectoritzaci.
93
CAS Frum
* Sant Marti
Sud
Unitat
Patologia
Dual
Centre
Frum
Farmcies
Habitants :
231.158
a
Unitat Mbil
dedispensaci de
Metadona
Associaci
Social
FORMA 21
Grup per la
reinserci i
inserci
social (AEC
GRIS)
Agents de
Salut
al carrer
Parc de
Salut Mar
INAD
Parc de
Salut Mar
INAD
X X
Contracte
X 422 atesos/es
201 Atesos/es
X
Institut
Genus
PIX
Centre Dia
R. Residencial Urb
P. Tabac
P. Alcohol
P. altres Drogues
X X X X
Privat
PADB
P. Metadona
P. Lliure Drogues
Adscripci ASPB
Provedor
Titularitat
Districte IX
SANT
MARTI
RECURS
CAS
1 amb PMM
13 amb PIX
57 atesos/es
Associaci
Social
FORMA 21
Seu social
3 Recursos residencials urbans
AEC GRIS
Seu social; 1 CT fora BCN; 1

R. residencial urb fora BCN
ASPB
ABD
Contracte
Educaci a usuaris/es
Contacte comunitat
PMM: Programa de Manteniment de Metadona; CT: Comunitat Teraputica.

* Sectoritzaci.
94
8. SIGLES I ACRNIMS
8. Sigles i acrnims
ABS: rea Bsica de Salut.
PIJ: Punts dInformaci Juvenils.
AIS: Avaluaci de lImpacte en la Salut.
PIX: Programa dIntercanvi de Xeringues.
AMPA: Associaci de Mares i Pares dAlumnes.
PMM: Programa de Manteniment de Metadona.
ASPB: Agncia de Salut Pblica de Barcelona.
PND: Plan Nacional sobre Drogas. Ministerio de Sani

dad, Servicios Socials e Igualdad.
ASPCAT: Agncia de Salut Pblica de Catalunya.

PUNJIP: Punts Jove Informat i Participa.
CAS: Centre dAtenci i Seguiment a les Drogodepen
dncies.
RCA: Registre Central dAssegurats.
CAC: Consell de lAudiovisual de Catalunya.
REDAN: Recursos de Reducci de Danys.
CMBD: Conjunt Mnim de Base de Dades.
SEPAD: Servei de Prevenci i Atenci a les Drogodepen

dncies.
CMBS: Consell Municipal de Benestar Social.

SICAS: Sistema dinformaci dels CAS.
COSMIA: Comits Operatius de Salut Mental i Addiccions.
SIDB: Sistema dInformaci sobre Drogues de Barcelona.
CSB: Consorci Sanitari de Barcelona.
SIS: Servei dInserci Socials.
CT: Comunitat Teraputica.
SOD: Servei dOrientaci sobre Drogues.
EMCDDA: European Monitoring Centre for Drugs and
Drug Addiction.
TAS: Trastorn Addictiu Sever.
EFQM: European Foundation for Quality Management.
TCA: Trastorn per Consum dAlcohol.
FRESC: Factors de Risc en Estudiants de Secundria.
TIC: Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci.
HC: Histria clnica.
TSI: Targeta sanitria individual.
ICPD: ndex de Consum Problemtic de Drogues.
TUS:Trastorn per s de Substncies.
ISO: Organizacin Internacional de Normalizacin (In

ternational Organization for Standardization).
UEC: Unitats dEscolaritzaci Compartida.
97
9. BIBLIOGRAFIA
9. Bibliografia
1. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Pla

de Salut de Catalunya 2011-2015. Disponible:
http://www20.gencat.cat/docs/salut/Home/
Destaquem/Documents/plasalut_vfinal.pdf
10. Thanki, D.; Domingo-Salvany, A.; Barrio G.; Snchez

Maez, A.; Llorens, N.; Suelves, J.M. et al. The choice of screening instrument matters: The case of
problematic cannabis use screening in Spanish population of adolescents.
2. European Monitoring Centre for Drugs and Drug

Addiction (EMCDDA). EMCDDA 201315 strategy
and work programme. EMCDDA, Lisbon, September
2012. Disponible en: http://www.emcdda.europa.eu/
attachements.cfm/att_188833_EN_wp2013-15.pdf
11. Observatorio Europeo de las Drogas y las Toxico

manas. Resumen. Informe ESPAD 2011. Consumo
de sustancias entre escolares de 36 pases europeos.
Luxemburgo: Oficina de Publicaciones Oficiales de
las Comunidades Europeas, 2012. Disponible: http://
www.emcdda.europa.eu/attachements.cfm/
att_191808_ES_TD3012613ESC.PDF
3. Ministerio de Sanidad, Servicios Socials e Igualdad.

Plan de Accin sobre Drogas. Espaa 2013-16.
Delegacin del Gobierno para el Plan Nacional sobre
Drogas. Madrid 2013. Disponible en: http://www.
pnsd.msc.es/Categoria2/publica/pdf/PLAN_
ACCION_SOBRE_DROGAS2013_2016.pdf
12. Ariza, C.; Prez, A.; Snchez-Martnez, F.; Dieguez,

M.; Espelt, A.; Pasarin, M.I.; et al. Evaluation of the
effectiveness of a school-based cannabis prevention
program. Drug Alcohol Depend. (2013), http://
dx.doi.org/10.1016/j.drugalcdep.2013.02.012

director de salut mental i addiccions de Catalunya.
Barcelona, 2006. Disponible: http://www20.gencat.
cat/docs/canalsalut/Home%20Canal%20Salut/
Ciutadania/La%20salut%20de%20la%20A%20a%20
la%20Z/D/Depressio/documents/salutmental.pdf
13. Vitale, S.G.; Van de Mheen, H.; Van de Wiel, A.;

Garretsen, H.F.L. Substance use among emergency
room patients: Is self-report preferable to biochemical markers?. Addictive Behaviors (2006), 31:16611669.
5. WHO European Centre for Health Policy. Health Im

pact Assessment. Main concepts and suggested approach. Gothenburg consensus Paper. Copenhaguen:
WHO Regional Office for Europe, 1999.
14. Torrens, M; Gilchrist, G; Domingo-Salvany, A. The

psyCoBarcelona Group. Psychiatric comorbidity in
illicit drug users: Substance-induced versus independent disorders. Drug and Alcohol Dependence 113
(2011), 147-156.
6. Borrell, C; Pons-Vigus, M.; Morrison, J.; Diez, E.

Factors and processes influencing health inequalities
in urban areas. JECH (2013) 67:389-91.
15. Informe anual 2012: el problema de la drogode

pendencia en Europa. OEDT (2012): Oficina de
Publicaciones de la Unin Europea, Luxemburgo.
Disponible en: http://www.emcdda.europa.eu/publications/annual-report/2012

dActuaci en Prevenci sobre Drogues 2012-16:
Consum de drogues. Problemes associats. Barcelona,
2012.
8. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut.
Llibre blanc de la prevenci a Catalunya: Consum de
drogues i problemas associats. Barcelona, 2008.
16. Guitart, A.M.; Espelt, A.; Castellano, Y.; Bartroli, M.;

Villalb, J.R.; Domingo-Salvany, A.; Brugal, M.T. Im
pacto del trastorno por consumo de alcohol en la
mortalidad: hay diferencias segn la edad y el
sexo? Gac Sanit 2011;25 (5):385-90.
9. Lpez, M.J.; Fernndez, E.; Prez-Rios, M.; MartnezSnchez, J.M.; Schiaffino, A.; Galn, I.; Moncada, A.;
Fu, M.; Montes, A.; Salt, E.; Nebot, M. Impact of the
2011 Spanish smoking ban in hospitality venues: indoor secondhand smoke exposure and influence of out
door smoking. Nicotine Tob Res. 2013;15(5):992-6.
17.
Babor, T.; Caulkins, J.; Edwards, G.; Fisher, B.;
Foxcroft, D.; Humpheys, K.; Strang, J. (2010) Drug
policy and the public good. Oxford: Oxford University
Press.
101
Documents
Pla dAcci sobre Drogues


Pla Acció Sobre Drogues de Barcelona 2013 - 16

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Pla Acció Sobre Drogues de Barcelona 2013 - 16

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Pla dAcci sobre Drogues de Barcelona 2013-16

Agncia de Salut Pblica de Barcelona

Agncia de Salut Pblica de Barcelona

Pla dAcci sobre Drogues

Pla dacci sobre drogues

Aprovat pel Plenari del Consell

Edita: Agncia de Salut Pblica de Barcelona

Professionals i institucions que han participat

Presidenta de lAgncia de Salut Pblica de Barcelona i

Professionals i institucions que han participat

Agram la participaci de tots els professionals

Gerncia de Recursos Humans i Organitzaci.

Relaci dorganismes i institucions

Representants daltres administracions:

Grup poltic de drogues de lAjuntament de

Professionals dels serveis de lAgncia de Salut

Consell Municipal de Benestar Social.

Representants de ladministraci municipal

El primer Pla dacci sobre Drogues de Barcelona, que

Amb els Plans dacci sha millorat molt la resposta al

Per a lelaboraci del Pla dAcci sobre Drogues de Bar

Aquesta metodologia participativa, es fonamenta en els

Lmfasi explcit en lequitat, la justcia social i els

Figura 1. Model de Governana Urbana sobre els Determinants de la Salut

Natural: clima, geografia.

Factors econmics: taxes.

Pla dAcci sobre Drogues de Barcelona 2013-16

Millor accessibilitat als recursos i major inclusi social

a. Sannexa la relaci detallada del diferents actors i organismes

3. AVALUACI DEL PADB 2009-12

3. Avaluaci del PADB 2013-16

Baluard va passar a ser un CAS integrat de baixa

La valoraci del grau de compliment daquests objectius

s un eix transversal i integrador format per 4 objectius

Sha garantit que tots els districtes disposessin de com

Dels 4 objectius generals, el 100% han tingut un grau

Lobertura de dos nous equipaments al Districte de

Pel que fa a evitar nuclis de trfic de drogues al voltant

Pla dAcci sobre Drogues de Barcelona 2013-16

Figura 2. Mapa de recursos de drogodependncies. Barcelona, desembre 2012.

Font: Sistema dInformaci de Drogues de Barcelona. Agncia de Salut Pblica de Barcelona.

Respecte a lactivitat dels cossos de seguretat

Pel que fa al compliment de la llei del tabac, els

Respecte a lobjectiu 3, Garantir una coordinaci intersectorial

3. Avaluaci del PADB 2013-16

Ciutat Eixample SantsLes

Sarri- Grcia Horta- Nou

Ciutat Eixample SantsLes

Sarri- Grcia Horta- Nou

La creaci dels Comits Operatius de

Figura 5. Evoluci de les alcoholmies realitzades (positives

Font: Sistemes dInformaci. Gerncia de Prevenci, Seguretat i Mobilitat.

Figura 6. Concentracions ambientals de nicotina a diferents

Font: Lpez MJ et al.9.

bona i Bon Pastor-Bar de Viver. En la fase de participaci

Pla dAcci sobre Drogues de Barcelona 2013-16

Elaboraci i implementaci del programa Fem Salut

juvenil, i shan formulat 4 programes de prevenci

La valoraci del grau de compliment de lobjectiu 1 s:

Aquest fet, sha tradut amb un increment en ledat

Pel que fa a la cobertura dels programes de prevenci

De lobjectiu 1 Evitar o, si ms no, endarrerir ledat

3. Avaluaci del PADB 2013-16