Curs 2011-2012

Blanes, nivel D
FONTICA
VOCALS
La vocal s el nucli de la sllaba.
En un mot hi ha una vocal tnica i la resta sn tones.
Com funciona el sistema voclic catal:
[a]

[a]

[e]

[ ]

[i]

[e]

[ ]

[i]

[i]

[o]

[]

[ u ] Sistema ton (5 vocals)

[o]

[u]

[u]

cat. OCCIDENTAL
(Valenci i
Nord-occidental)

Sistema TNIC (7 vocals )

Sistema TON (3 vocals)

cat. ORIENTAL
(CENTRAL
rossellons
alguers
balear)

EXCEPTE balear que el t de 8 vocals (tamb t []

en posici tnica on catal oriental t [ ]
i catal occidental t [e]
provinent d i del llat (pera, paret, pineda, ple,
fred, net , diminutius en et (floreta, paperet...), etc.
En una paraula noms hi ha UNA vocal tnica, la resta sn tones:
espardenya
x

foguera
x

u e
(*) CASOS ESPECIALS: en qu aquesta norma NO es compleix i el mot pot tenir ms duna
sllaba tnica:
1) Paraules compostes (tenen 2 tniques), tot i que laccent prosdic principal recau en el
darrer component
Bellaterra
escanyapobres
osteosntesi

OFICINA DE CATAL DE BLANES

CENTRE DE NORMALITZACI LINGSTICA DE GIRONA

Curs 2011-2012
Blanes, nivel D
2) Adverbis en MENT
Breument

plcidament

e e

3)Cultismes que tenen una E tona en contacte amb A o E (en catal oriental es pronuncia
[ e ]) Contactes EA , AE , EE i EO(aquesta ltima combinaci, de vegades; NO sempre)
teatre

ea
nausees

a e
Napole

per lle

u eo (2 tniques)

o (1 tnica, s neutralitza)

apoteosi

e (2 tniques)
CONTACTES VOCLICS
(1) CONTACTES VOCLICS DINS UN MOT: diftongs, triftongs i hiats
Importncia dels diftongs:
1) Per separar sllabes correctament a final de mot
2) Per accentuar correctament
3) Per posar diresi quan sigui necessari
4) Per apostrofar correctament
5) Per a la correcta ortografia dels pronoms febles (dnam, doneu-me, donar-me)
6) En lortografia de la X (distingiu els mots amb dgraf i NO els confongueu amb els
que tenen diftong:
cuixa

xauxa
(dgraf ix)
(s/dgraf, s diftong)

(2) CONTACTES VOCLICS EN MOTS DIFERENTS PER CONSECUTIUS

Sn fenmens de fontica sintctica. En posar atenci a tota una tira fnica en comptes de mots
solts, es produeix un contacte entre mots consecutius que poden produir una REDISTRIBUCI
SILLBICA amb una tendncia a REDUIR el nombre de sllabes. En aquests casos es fan
ELISIONS i SINALEFES.
(1)

SINALEFA o diftong sintctic (produt per contacte entre mots )

a) pa integral
[p j n t r l ] diftong decreixent
b) rei elegant

[r j l n] diftong creixent
OFICINA DE CATAL DE BLANES

CENTRE DE NORMALITZACI LINGSTICA DE GIRONA

Curs 2011-2012
Blanes, nivel D
(2)

HIAT, perqu el contacte es produeix entre 2 vocals tniques i no es pot formar diftong
[f r p i k ] hiat

far hpica
(3)

ELISI (desaparici duna de les 2 vocals en contacte)

[ n t ] elisi d1 vocal quan les 2 sn IGUALS

a) una aixeta

( )
[k i n s ] elisi d1 vocal (la neutra) quan les 2
sn DIFERENTS ( )

b) quina hora s?

(*) En la llengua oral solem fer moltes ELISIONS, per de vegades NO conv fer-les per
evitar ambigitats:
c) Ell ha vingut
d) Ella ha vingut Millor no elidir la vocal del pronom ella perqu es pot confondre
amb la forma masculina del pronom ell

(4) Tant lELISI com la SINALEFA sn possibles

(PER, en una elocuci CULTA, preferim fer SINALEFA, perqu no perdem cap so)

[p r t w s ] [p r t u s ]

porta ulleres

sinalefa

elisi

APSTROF i CONTRACCI
La majoria delisions de la llengua no es marquen grficament (que es veu; si el vol, etc.).
Ara b nhi ha que s shan de marcar, s el cas de lapstrof i les contraccions.
APSTROF:
El nen lhome
La corda larmilla
CONTRACCIONS:
A + el nen al nen
De + el nen del nen
Per + el carrer pel carrer

PER...

A + larbre a larbre
De + larbre de larbre
Per + linstitut per linstitut

Material extret i manipulat de Maci, Jaume; Delgado Josep F.; Marcet, Pere i Muoz, Anna M.; Lle
Curs d'orientaci universitria; Teide; Barcelona,1994
OFICINA DE CATAL DE BLANES
CENTRE DE NORMALITZACI LINGSTICA DE GIRONA