El primer diaEse matfi el jove Gaspare va per primera vegada al seu nou institut. Que ereus que fan Gaspare i la resta de persones que hii ha al seu voltant? JImagina que tx un xiulit del tran Qué pot comunicar et conductor amb aquest 0? Poss un exemple de comunicacié que ‘aparege en a imaige, eee Pete tance Per a qué utiltzes pareules com tronvig, motelia + edificis? Wire CAs Ns la imaige i inventa una oracis, ee eked aml es tee, emia es ee Sen temuecc ete nee Sei een ee ) Hui comence aTinstitut El tranvia* esta que pega un esclafit; quan s‘obrin les portes sembla que les persones de dins isquen disparades dlrectament cap a tu | tu penses que al tram? no entres ni de casualitat, que arribaris tard Ino et deixaran entrar: pero no, has dentrar siga com siga, agafes impuls i vas espinyant”, 5 Bs la primera volta que veig un tramvia, En una ille un tramvia és dificil de veure: on el poses el tramnvia? I ala mewa illa encare menys, que no arriba a ser ni ritjailla, que si hi haguera el tramvia ocuparia tota la plaga del port i també tan bon tros del carrer Giuseppe Garibaldi, probablement fins a la farmacia. Bl que més em crida Vatenci¢ un tramvia és que no pot anar on vol peru a 30 sota hi ha els rails i dalt hi ha els cables eléctrics. Em fa lastima i tot. La gent gue hi puja cree que ho sap molt bé i de fet é gent diferent de la que puja a Vautobis, estan tots... no sé, estan més tranquils i més velaxats, perqué per exemple, quan miven a fora de les finestretes mouan els ulls lentament, i aixila resta de coses, com quan van 3 picar el bitllet’; avancen amb peus de seda, com 15 si portaren posades unes sabatilles de coto-en-pél Arribe una mica hora, perqué tenia por darrihar tard justetament el primer dia i que no em deixaren entrar i mfenviaren de tornada.a casa tot dient-me: ack no volem ning que arvibe tard el primer dia, i per aixd he agafat el tram mia hora abans, Ma mare sempre m'ho diu: el més important, Gaspare, és arribar’ ahora,(Panta Mastrocola Aquesta escriptora italiana vainiciar la seua carrera ite rata escrivint teatre per a xiguets. El pas. les novelies lina valgut el reconeixement amb diversos premis. Com que é5 mestra, aprofita Vexpariancia per a reflectir cen les seues obres el mén de escola \ @ smSabadigitl com DESCOBRENK 1 LLG Descobreix qué fa Gaspare els primers dies 6 institut. Lara esperaré una hora i vint fins que no obriran les portes, Sec en un banc del carrer | mire les fulles que cauen [les que no cauen. Que estrany” que ja caiguen fulles, a "inici de setembre, jo pensava que la caiguda de les fulles era un fet propi de la tardor, arb un vent molt fort, boira i fred. No obstant aixd, act fa tn mati agradable, destiu, ni una bufadeta de vent, perd les fulles cauen de totes maneres. Perd com podia saber jo aix6 sia la meua illa de carreronets no ‘hi ha ni una mala ombra? Siga com siga, no mimporta gens esperar-me act davant, perqu® acabaran obrintles portes. Ide fet, ales vuit menys deu les obrin. Ens envien al gimnas per dividir nos en classes, A mi em toca ser de Ir Bi puge amb un que té un cognom que comenga per G, perd el cogriom sencer™ se miobli- daal cap de dos segons, Massecal seu costat perqué és el loc que tine mesa prop, perqué no conec ningi i dona exactament igual al costat de qui estiga. Liavors comenga el meu primer dia d'institut. Que és une dleixes coses que shan de recordar tota la vida. Perd jo sera millor que Voblide, perqué aquest maleit” primer dia me'l passe mirant sabates. \Vull dir les sabates dels meus companys. Perqué elle me les miren a mi. Miren i se'n riuen. [ per tant jo faig el mareix, només que jo na ric. tot perqué jo m’havia fet altres suposicions, jo pensava que el primer dia de classe" ja comences a fer coses d'institut. Im’ho pensava perqué m’ho havia dit mon pare: ja veurds que des del primer dia entendlras com és de pesat, institut. Perd qué vols que spiga mon pare d'instituts? I de fet, estava equivocat. Els professors ens dinen que el primer dia de classe no es fan classes, que esta prohibit; es fala benvinguda a les classes. Ens portaran arreu de tot Vinstitut a conéixer, no sé, es escales, el pimnds, els lavabos. Bs a dir, els primers dies no ens ensenyen res. I aixi cinc hores al dia durant una setmane’, que de fet s'ano~ mena “setmana de benvinguda”, Diuen que aixi ens passa la por perqué veiem que anar a l'institut és com bufar i fer ampolles*. Lastima. Perqué com que mon pare m’ho havia dit, jo m’havia imaginat que Vnstitur era molt dur, no bufar i ferampolles, que si fora només aixo les ampo- lles les podria haver fetes ama casa, sense haver recorregut els milers de quil- metres que he hagut de recorrer per venir act. Paoua MasrRocota: Unabraral bot icons 95 Vocabulari 1am » abreviatura de la paraula tramvia,espiryar» espentar; ampolla» botetla 3 FENNEL cacvia hen arson estany concer: mae: ease: e-nana(pers es ) Huicomence a institut INTERPRETA I RELACIONA 4. Copia en el quadern de quins temes parla Gaspare en el text anterior. a) Elfet d’anar amb tramvia, ©) Els transports publics, ©) Chora ctentrada a institut. dl) El paisatge al mes de setembre. 2, Explica per qué Gaspare considera que els passatgers del tramvia van més relaxats que els de 'autobds. Quins gestos li fan penser aixd? G2) 3. scolta de nov aquest fragment | explica quina d'aquestesistracions representa el que fa Gaspare els primers dies d’institut. Per qué ho has sabut? 5. Per qué creus que els companys riven quan miren les sabates de Gaspare? [ ell, per qué no riu? 6. Segons el que has legit, penses que el primer dia de Gaspare a institut ha sigut una) Abans de respondre, experiéncia agradable o desagradable? Explica per qua. fixa't en les paraules que utiitza el personatge 'AMPLIA EL TEU VOCABULARI ) er a expressar-se. 7. Enel text, el protagonista parla del tramvia i del tram per a referir-se al mateix. Es- criu tres paraules més que uses de manera abreujada. 8. Pots utilitzar paraules abreujades en qualsevol situaci6? Per qua? 9. Explica el significat d’aquestes frases fetes del text. Consulta el diccionari, si et cal. pegar un esclafit bufar’ fer ampolles 410, Escriu dos sindnims per a les frases fetes anteriors i dues oracions en qué els utilitzes. 11, Enel textes diu que els passatgers del tramvia “evencen amb peus de seda”. Qué vol ir aquesta exprassié? Com ho farien si avancaren amb peus de plom? 42. Com creus que se sentira Gaspare en acabar el dia? Escriv deu linies del seu diart personal en qué contes qué ha fet el primer dia de classe i com s'hi ha sentit.Comunicacié La comunicacié i els seus elements El fet de comunicar-se no és exclusiu de les persones. El sistema de vol de les abelles o els lladrucs d'un gos quan té fam sén també alguns exemples de co municacio. La comunicacio és un procés d'intercanvi d'informacié entre dos o més inter- locutors. Pot ser verbal, si s'usa el llenguatge, 0 no verbal, sino se'n fe ds. Els elements de la comunicacié Tota situacié de comunicacié necessita que intervinguen els elements segients: Comprova en aquest text quins son els elements de la comunicacié: Doron; 10'diabril | Contest Receptor Bstimat Kavi, Supose que testranyaré rebre dues cartes tan seguides perquéla carta Catal missatge | anterior Phe acabada descriure avui mateix, al migdia. |..| I tinc la necessitat d'escriure't una altra vegada, amb la seguretat que, en Tle- gir les linies que vénen a continuacié, comprendras la urgencia que mienwacix Cosieetvatencia Adria | Emissor ‘Austin Fexwaoez Paz: Carcesdhivern, Edicions Bromera El text El missatge que es transmet en un proces de comuntcacto és un text. Par tant, el text 65 la maxime unitat de comunicaci6. Un text 8s sempre un conjunt de signes, orals o escrts, que transmeten un sig> nificat complet. Un text no 5 només un conjunt doracions, sind un o més enunciats relacionats entre si i amb els elements no verbals necessaris per a produir-los + interpre tarlos. Alguns d'aquests elements no verbals poden sera veu. els gestos en una conversa o la grandaria de les lletres en un cartel, A més dels textos escrits, també én textos una conversa telefénice, un anunci de la televisio, un comic, un podcast o una cang6.41. Observa aquestes fotografies i explica si s‘hi produelx comunicaci6. ustifica la resposta. 2. Indica els elements de la comunicacié d'aquestes situa cions, a) Una dona llegint el diari b) La presemtacté d'un llibre ala Casa de la Cultura 3. Observa aquesta teranyina i completa-ta en el qua- ern amb les relacions existents entre als elements. emissor yj *** context conein el 7 ‘ ee 44. Analitza els elements de la comunicacié del cartell Com Odserva i practice més andlisis de substentius 10. Classifica els substantius segUents segons que siguen concrets o abstractes. libertat anime mar alegria espill _orella 14, Escriuen el quadern el substantiu intris en cade grup Fexplica per qué ho és. Concrats > femur, cartossa, sort roure, estora Abstractes > amor, llibertat, confianca, rddio, por Compiables > libre, entrepa, sucre, anell, cavall No comptables > paper, ferro, vont, abella, aigua Individuals > peix, arbreda, masic, carrer, anal Coblectius arxipélag, exam, ocell, equip, carat 18 42, Mira al teu voltant i escriu tres substantius de cada tipus. A continuacié, analitza’n un de cada. persones complements mobillart - Observa aquesta Imatge i escriu un relat de 10 {nies en que utilitzesLéxic V’estructura de la paraula: arrel i morfema En es paraules caso, casal, caselfa i cosolana es repeteixen els tres primers sons Amb aquests tres exemples es pot observar que les paraules estan formades per tuna part invariable | una de variable: Carrel fel morfema, Larrel, o lexema, és la part invariable de la paraula, n’aporta el significat basic (cas-) | apareix en tates les paraules d'una mateixa fama lexica, | morfema é la part variable que aporta la informacié gramatical (-a,-of, ella, lana). Hi ha dos tipus de morfemes: + Morfemes flexius. S'afigen cesprés de Uarrel i aporten informacié de génere, nombre, persona | temps (escriptor-o, fill-es, torn-arem, porl-ariev), © Morfemes derivatius (o afixos). Aporten una idea nova i craen una altra pa- raula (re-visi6, ex-president). Es classifiquen en prefixos (re-crear) quan se situ- en davant de Uarrel, i Sufixos, quan s'hi cobloquen darrere (creo-cio). Paraules simples i paraules compostes Les paraules que consten dnicament d'una arrel (independentment dels morfe- mes flexius 0 derivatius que tinguen) s6n simples. Sén compostes les paraules que consten de més d'una arrel Simples larg, lorgado, lergaria, oliargar Compostes. + cuallarg (cua?llarg), camailarg (camarllorg) 4. Classifica aquestes paraules en el quadern segons et tipus de morfeme que tinguen i explica quina infor smacié aporta cadascun, 1. Fixa't en exemple 1 separa en el quadern aquestes paraules en arrel i morfemes. Exemple» Colculadores + calcul (arel) + ador (morfema derivatn) + es (marferna flexi) sobservatori —ealculedora carter ssbatories —supermereats——_bosndts * fornes * feuiteria + rentadora concivtadans _pedretes —_prehistoia * papereria * fegicora + lanterner * dormitor spastissena Laboratori curtostatstnguistiques Lascctoligatia 65 wna tisctna recent ocomercd erestudiorse ins ala decade dels 50 ls stats Uris Arica fsanys 60 es asada a Fura En els diferents apartats que es treballen en un llibre de text (ortografia, grama- tica, exic..) stestudien els mecanismes de funcionament intern d’une llengue, els elements que la integren i com es relacionen entre si. Per® cal tenir en compte que la lengua és, sobretot, una eina basica per a le ¢o- municaci6 social en tots els seus ambit, La sociolingdistica és la discipline que explora les condicions socials en qué Suillitza une lengua. Estudia, per ant, la relaci6 entre la lengua ila societat, Uhabilitat de comunicar-se és, de fet, essencial per a la supervivencia de l'indi- vidu que forme part d’una comunitat lingiistica, és ¢ dir, é’un grup de persones ‘que parlen la mateixa llengua. Observa aquest diagrama: Z . \ comunriat (© wencus catia) =-secear ~ — = a Grup de personas que fa servirla matelxa llengua pera comuricar-se en un matetx contest historic, social i cultural ‘Com que cada entorn social i cultural té les seues particularitats distintives, cada Uiengua és la manifestacié d'una visié del mon propia i irrepetible. Les societats evolucionen i canvien, i aixd es reflecteix en la llengua. Una llengua és tan diver- a.com la societat que la crea i usa regeix les falses. 1. Copa en el quadem les afirmacions correctes 1 cor- a) Tota lengua té un aspecte social que cal estudi 43. Refloxiona, Fixa't en la imatge seguent i contesta les preguntes. b) La sociolingoistica estudia els mecanismes interns una lengua. ©) Lalllengua es desenvolupa al marge de la societat ) Lestudi dela lengue ha cincorporer tant Lestudi de la seua estructura com del seu ds, 2. Indica quins d'aquests conceptes formen part de 'es- tudi de Vestructura de la lengua i quins de Vestudi de Vis de la lengua. sons lenges en contacte direst uusos discriminatoris —_conjugacié verbal accentuacié ——concordanca_——_—bilingtisme Eine oer 8) Quines llengties hi reconeixes? b) Per qué creus que el cartel esta escrit en tantes tlen- lies? «) Penses que totes les llengues que hi apareixen poden utilitzar-se en qualsevol situaci6? Per qué?La societat del valencia Als territaris q ies, el castell formen part de la Comunitat Valenciana es parlen dues llen- el valencia, El valencia és la llengua ordpia dels valencians, oficial a le Comunitet Valen- lana juntament amb el castelia. Tots tenim dret de condixer-lo i d'usar-lo, aixt com de rebre Ceducacié en valencla, La institucté que determina | elabora la normativa lingbistica és Academia Valenciana de la Llengua, creada el 1998. Aquest organisme segueix la tesca de normativitzacio iniciada per les Normes Ortografiques de Castell6, tame 4, Fina’t en aquesta companya nomens de la UPV que vol fomentar Svenates Motes G61 32 (Gs de la bicicleta i del va- lencia. Accedeix al video en La vitalitat del valencia smSabedigital.com #HKEHCK En factualitat, el valencia té aproximadament dos milions de partants, {a majo: a) Per que div que el valencia ria dels quals es concentra a les comarques costaneres. les més poblades de la és un cepte de futur? Comunitat Valenciana b) Creus que és una bona cam- El valencia té hui une gran vitelitat social gracies a tots els valencians que han anya per a atavorir lis del pros la decisié d'usar habitualment la liengua que és propia del territori que ha- valencia? Per qua? biten i que estableis la nostra identitat particular ‘També en Vensenyament, el valencia ve adquirint cada vegada mes importancia. En factualitat no sols & une assignatura més, siné que é5 la llengua utiltzada per a impartir també la majoria d'assignatures en molts centres educatius. - Creus que el valenci i hui molta vitalitat en aquests Ambits? Raona la teua resposta aa 8) En els organises ofits 7 Quin nvell de conetxoment de valencia penses que hi 'b) En el mén laboral, ha a la tea aula? Comprova-ho amb aquests passos. ©) Enlescola Lt Prepara un qUestionari, pregunta almenys sobre 1) Enels mitjans de comuntcaci, aquests temes i déna aquestes possible respostes, 6. Observa aquesta taula sobre la compet2ncia en valen- cia la Comunitat Valenciana feta @ partir d'una en questa de 2004 i respon a les preguntes. jew O oro oO b)Un pac] d)Perfectament [] [Centens? | [El tiges? |_/Et partes? |_| Lescrius?( or Pee eu So 6% | 265% | 251% | s22% 181% [204% | 276% [ 226% ji Sy Arreplega les dades que has obtingut en una 24.5% | 17.2% | 262% [ 15.1% taula com la de 'activitat anterior. En compte de percentatges, escriu el total c’alumnes que déna 513% | 957% | 211% [ 101% Peterespeete 21 Passa el qitestioneri als teus companys. Libre one dee vee AV. (2008) at 908) ot @ smSaberigitcl.com INVESTIGA imp x dads rengubeta aa ls ue . “" es va fer on any 2010. Qu’ penses ara sobre b) Pet qué creus que vora el 53 % de la poblacié el parla el coneixement de valencia de la teua aula? pelfecamentipoctmenys de la metal Uesciu? 4) Quin percenisige de gent parla prou bé o perfects ment valencia? Quin fentén prow bé o perfectament? 24Literatura La literatura i la comunicacio literaria Selectié ecurada de paraules lis recursos eras (hile) Use recursos tterarie (comparsei6) ‘S‘anomena literatura {a forma é’expressié humana basada en Ids de les paraules. En un principi la literatura era oral i, a mesura que evoluciona la humanitat, com menga a arreplegar-se per escrit. Le literature & un art que empra les paraules per a creer bellesa, expressar sentiments, conrear la imsginecid, exposar opinions i provocar emacions en el lector. El llenguatge literari Gs personal que autor fa de la llengua en [a literatura s’anomena llenguatge I terori. Llescriptor selecciona, combina i ordena les paraules i utilitza recursos li teraris. Es tan important el que es diu com la manera com es diu, LAitana i el Puigeampana eren dues muntanyes punxegudes i migjornen- quies*, que dttantide mirarcsea Psigualsthavienitorniat blaves. Rent frontera entre el nostte terme i els de Calp i de Benissa s'alava la serra Bernia; una frontera de color de pampols? daurats ide tardor que neixia al coll del Me zat iarribava alla Vall de Tarbena, i estava tota voltada de tossals apegats ales seues faldes comcadells mamant deta mare. (CARMMELINA SANCHEZ-CUTILLAS: Matdra de Brotanya, Tres | Quatre %rmisiornenc meridional, del sud;28mpol > fulla de la vinya 4. Torna a llegir el text de exemple i respon a les pre- guntes. a) Amb Uajuda del diccionarl, definelx que és una hiper- bole i una comparaci6. Després, explica qué volen dir {es que estan marcades en el text ) Busca una personificacia | explica-a en el quadern, ¢) Quins sentiments vol transmetre Vautore en squesta escripcid? Coincideizen amb les emocions que has sentit en ilegirel toxt? 2. Emprén, Observa aquesta postal i escriu-ne una des- cripcié literdria en qué expresses les emocions que et provoca. Afig dos recursos literaris i subratla'ts 3. Indico en quin dels tentos segdents es fa un Gs literari det lenguetge i eaplica per qu, Garret err, yeganti de minvads que des Ge la teua solieud escampes, amount iavall, un desorde de branques cimals ja vente per la fatign, Beicions $6 Per les seues arrels profundes, els garvofers son arbres extremadament tecistents. Tant, {que mols patsos que pateluen la de if estan spostant per plantar ne i guanyar verreny al desert 4. @ smSabadigital.com PRACTICN Entra en la pagina de VAssociacié d’Escriptors i copia dos textos que hi trobes: un de literari i un de no literari. Explica'n les caracteristiques. 2La comunicacié literaria ‘Amés de ser una forma d'expressis artistica, la literatura 6s sempre un acte de ‘comunicaci6, Per aquesta rad, s'hi troben tots els elements de la comunicaci6, pero amb unes caracteristiques particulars: ‘ Emissor. Autor o autora que crea un missatge amb una intencioliteraria i para diversos receptors desconeguts + Receptors. Lectors 0 oients d'un text literari que linterpreten. Un mateix text pot tenir milers de receptors de llocs i temps molt diferents. # Context. Circumstancies en qué es déna facte comunicattu literari, tant quan stemet el missatge com quan es rep. En el cas de la literatura oral, emissor ire- ceptor comparteixen el content, perd en la literatura escrita no. ‘* Missatge. Text escrit o relat oral creat ger l'auto o l'autora, * Codi. Llengua en qué estd escrit oes lig el text i que s'use amb les peculisritats dol llenguatge lterari * Canal. Tradicionalment la literatura s'ha transmés de manera oral o en paper. En Vactualitat, internet i els formats electronics estan ampliant les possibilitats del canal literari Un element destacable de la comunicacié literdria és la unidireccionalitat, és a dir, que el receptor no pot contestar emissor com ho faria en una conversa 5. Llig aquest fragment literari i respon ales preguntes. 7. Recorda el moment en qué vas llegir el text inicial i om- pli aquesta taula amb els elements que ‘hi donaven. ‘Curial es queda sol amb Melcior i Jacob de Cleves. Va traure la missive de Gaelfa i, posant els genolls en ter~ emg 1a, la besa infinitoe vegades mentre mirava la cignatu Pt ra que dea “La teua Gulf’ Coat CeO nt 2) Qu2 vol dir que és un test anni? Quins temissor? Creo 1b) Quin 85 el canal mitjangant el qual rha ribet? Cec) ) Busca en Venciclapadia de quina épeca &s i quina te cn matica tracta, ANDNIN Cutt Gueis,Edidous omens ; ‘ . . Quin element dea comunicacio és aiferent en aquests . Explca, amb ajuda d'equest diagrema, els sis elements dos tether a de le comunicacis literaria. Pots utiitzar una teranyina ‘semblant ala de 'activitat 3 de la pBgina 11. Qué vol VUCGCLUUCUUEUEULUEBUUL lafletsa? 3) Amb quins altres sentits me!lfareu veure aquest cel blau damunt de les muntanyes. Joan Manat: Cane expe, eins ta Nagrana bb) Con che altre sensi mi farsi vedere sulle montagne questo clelo azzurt. own Mateasau: ‘Cant spituae’ en Quader ioral Mondaert 2Comenta el text Trencaclosques poétic Recordes com et vas sentir la primera vogada que vas llegir un conte o vas escriure un pooma’ A més de ser un plaer merave- 6s, llegir i escriure sn dues maneres d’entendre millor el mén id'enfrontar-nos amb les nostres emacions. També poden ser ‘un joc molt divertit! @)\ Lego Un xiquet jugant amb un lego, és un poeta buscant un poema, 5. Avoltes sobren paraules, opeces de dos. Altres, no hi ha manera de trobar una rajola esdrdivola Les paraules grogues s6n millors que les verdes per a contar deserts o construir camells. Pee’ amb les verdes, es pot dir un bose, muntar una serp, o algar una palmera Res de tot atxb es pot fer amb les paraules blaves que, tanmateix, sén necessaries per als poemes tristos, i pera fer el mar. Un poeta jugant amb les paraules, sun xiquet bbuseant un poema @ smSabacigiol com DESCOBREIKT LLIG Entra llig més poemes. (CARLES CANO: Poems sense de Carles Cano. mira, Edicions Beomera 1. Segons el poema, en qué es relacionen els xiquets f els poetes? Copia Yopci6 correcta a) Tant es xiquets com els poetes combinen peces per a construir alguna cosa. +) Tant els xiquets com els poetes usen les paraules per a expressar:se 2, Saps qué és un lego? Hi has jugat alguna vegada? Explica per qué creus que és el titol del poemna, 3. Explica qué vol dir el poeta amb Uexpressi6 “rajola esdrainola”. 4, A quines coses associa el poeta el color verd? Ila resta d'elements, amb quin color els associa? llocs sees i arids plantes i réptils “tristesa jones de mar)5. Quins elements relaciona el poema amb el que representen aquestes it-lustracions? Oo ° : 6. Fixa't com es crea una metdfora a partir d’una comparaci Un gelato coromull és com una muntanya dolgo. —» Un gelat a caramull é ung muntonyo dalga. Copia una metafora del poema “Lego” | escriu la comparacié sobre la qual sha basat 7. Explica e| joc de paraules que hi ha en els quatre primers varsos jen els quatre aitims, (68). Escolta el poem de now fxa't en les pauses que sh fan, Assageul per parelles i reciteuro davant dels companys. 9. Has escrit alguna vegada un poema? Explica sobre que el vas escriure i com t'hi sentires. 10. Quines qualitats creus que s6n necessaries per a ser un poeta? Creus que tu ho podries ser en el futur? TALLER LITERART Excriure un poema és com fer un trencaclosques, Cada paraula ha d'encaixar amb la resta per a expressar el que volem dir i com hho volem transmetse, A més, s‘han de tenir en compte les caracteristiques del lenguatge literari. T'atreveixes 2 sesoldre el tren: caclosques? ‘Ur Has de decidir qué vols construir amb les peces, de qué vols que parle el poema. Qué et sembia si escrius sobre el plaer de la lectura? Aci tens algunes neces. LUegir és divertit — Uegint aprenccoses Llegint vise ares vides 2n Pots decidir des del principi quantes peces hi utilitzaras, per exemple, 10 versos, o si aniras construint fins que hages dit tot el que vols dir, Tria una de les dues opcions. 31 Com seran les peces, grans 0 xicotetes? Decideix si els versos del poema seran curts o \largs. Poden ser tots els versos iguals o combiner versos diferents. Exempla» Si agafe un iibre viuré tors els mons (vers larg) / Llegir és un gron ploer (vers curt) 4t Tria el color de les paces. Utilitzaras versos am rima o sense rima? Inclou, almenys, dos recursos literaris que conegues. LUogir é un gran plaer ‘Si agafe un libre viueé tats els mons ExoiMHIO™ (ie noes hem de pede bal isentiré motte emocions 56 Escriuel poem on un fulli amb lapis per a poder fer-hi tots els canvis que calguen. Lligelo diverses vegades en silenci. 166 Repassa el que has escrit, comprova'n lortografia i que la rima, si en té, siga correcta, Passa-ho en net en el quadern,Qué has aprés? Organitza’t les ides 4. Reprodueix aquest mapa conceptual sobre el substantiu en el quadern i completa’. | , ' actor, pedagog see posts, vigua ooo Repassa 2. Llig aquest text, copia en el quadern les paraules que tenen digrat i separates en sitlabes. lz ho he it, pero ho tornaéa dirs em dc Alex. He dit aixd per centrar me, perqué de vepades em costa tind clar que 6s el que ull explicar. La moua professora de Llengua diu que, quan vulguem ordenar les idees hem uilitzar un lenguatge esquematic, direct i clar. Be cu- "ds, pero funciona. BR. Murion Ava: Bere, Mara Busca tres paraules en el text anterior que continguen tun mateix so reprasentat per lletres diferents. 4. Extrau del text sis paraules de sis categories ldxiques diferents. 5, Copia un exemple del text de cada tipus de substantiv dels que s*hi indiquen, Cg a rn fac) era Com re 6. @ smSabadigitol.com wRncrien Fes el dictat interactiu. 26 unitary eee Collectius)—> *** eae) (Gottecus) 7, Lig el text i analitze els elements de la comunicacié lite- raria que s'hi donen quan el lliges. El context de Vemis- sora i del receptor és el mateix? Per qué? Bn aquells moments, va entrar ala sala un personatge vestit amb robes gastades i estrafolries,duia un barret Tampant ce coloraines amip dotzenes de picarols que 1e- picaven a cada pas que fei, homenet eva plantar da- vant del eva dedicar una reverencia ostentosa.en que sairebé va tocara terra amb la punta del nas, —Us salude, majestat, senyor i monarca de les teres del nord —va dir, amb une veu serena i solemne que con- ‘rastava amb la seua indumentaria extravagant. ‘Tanmateix, ningitno es va burl dll Lom GaLtscorAlloneearbrccanton, storia Cras 8. En al textes produetx una situacié de comunicacts entre els personatges. Explica quina és analitza’n els ele- ments, 9. ELilibre de Laura Gallego Alla on els arbres canten esta escrit originariament en castella. Escriu en el quadern si estis dacord 0 no amb equestes afirmacions i explica per qua a) La traducci6 no caldria perqué tots podem llegiren cas- tela 1b) La traducci6 6s necessaria pergue é una mostra de la vitalitat deta lengua, @ smSabacigital com VAUORAELOUEHASAPRES > Autoovaluacié.Posa’t a prova JIMittetees Vine a Bona Saé Al centre cultural Bono Seé sabem que comengar és dificil, per six proposem les jomnades Coneix Bona S06, ‘que et permetran descobrir qui som i qué fem. ests x a SO Tete ieerere cr Comprén els textos 41. Copia en el quadern les correctes i corregeis les falses. A. Enel taller de dimectes traballaren tres instruments. 8. Enel aller de culna ensenyaran afer receptes tradiclo- rals valencianes. C. Un professor imparteix el taller de ball. ©. Lintérpret nord-americana parlard de les comunitats Lingifstiquas europees. 2. Escolta aquest anunci del centre Bona Sa6 i copia to- tes les oracions correctes. AA Dijous el centre romandra tancat 8. Dijous es fara el taller de cuina, Dijous no hi haurd taller de ball D. Dijous hi hauré taller de ball, 3. Quina és la finalitat del text? On la podries trobar? Nes Pee aes oe retry oh Ca alte Celt ws — earn ey 1a sobre la lengua 4. Classifica en arrels i morfemes aquests elements. convid 2m masiqu- ‘s) instal acions aud: aran 5, Analitza en el quadern el substantiu intéypret. 6. La lletra s pot representar dos sons. Quins? Busca una paraula en el fullet que tinga aquests dos sons, Escriu 7. Imagina que has participat en alguna de les activitats aquest centre cultural i escriu una pagina de diari fen qué contes experiencia. No oblides les parts que ha de tenir: data, intredue cig, cos I tancament.Ses oi oT Emi ecara no cap ant ame amb bicicleta, perd s'esforga cada dia per @ acensegui-ho. Quin altre mitja de transport vaus en ta imatge? Es més dificil o més facil de conduir ‘que una biciclete? Mira el text rapidament, sense legirto. Conté converses entre els personatges? Emiti és tossut,tenog i valent. La dona ‘que conducin, Olga, té aquestes mateives, caracteristiques. Com és ella? corer Peeters eens Gicceotrenirel ta) Ren ees Pa Boe ices dovant dels reptes? Pea Sree . Ens hi esforcem! Bri no estava massa dotat per a Texercic isi. Preclsament Ta classe de gim- nastica era el seu Ginic punt fluix, ia no ser per Ja seua tossuderia’, hauria sus- pés itot. Liafecci6 a la bicicleta, pero, nosaltres la consideravern convenient: 1a seua complexid feble necessitava exercici, i aquell nea un dexcel lent. Perd li va. Fins i tot oem sumava, quan podia, ales classes que amb tanta pacién: cia impartia Olga. No va voler de cap de les maneres que els seus amics el veren ensinistrar-se tan maldestrament®, | aixd que venien per casa, O els anava a recollir jo. Fins i tot Olga... 10 Perqué Olga, humiliada par les nostres bromes continues pels seus fracassos a les classes de conduit, un bon dia havia di —a n'hi ha prou, Bstic tirant els diners del curset i no sée pitjor que cap altra persona, Puc portar un cotxe com tothom, No caldria sind Sthi va concentrar i aixis*havia tret el camet. El que no s}havia tret de damunt era 15. la por quell feia posar-se al volant. Tanmateix’, la seua intensa dedicacié a Emil, les seues ganes de fer-lo felig en tot moment, l'havien estimulada i més duna ve- gada tomnava, conduint a seixanta i suorosa, carregada amb algun o amb tots els seusamics, El premi era, indefectiblement*, un bes enorme e'Emili, que cridava: Visca Olga! 2Aquesta ascriptora alcoiana ha tocet tots els géneres, Contes, novelas, assajos 1 tambe guions per a radio | televisi6, Escriu tant per a pili jove com adult ence= ‘a t@ temps per 2 publicar regularment articles d’opini5 en prensa. Alires novebles que ha escrit S61 Raquel, joe! 0 El meu @ sSabed Descopneix tte Gaudeix amb més histories Emil 30 20 Casimniro, si era ell Yafortunat” que havia estat recollit per Olga, en feia bromes tan divertides que fins i tot Olga, per bé que protestara huumnoristicament, es feia uns bons tips de riuze, —Sabeu qué? —saltava Casimiro fingint que s’eixugava la suor del front—. Olga havia de tombar un revolt”, un simple revolt, alla bai, a les palmeres de 25 després" de la benzinera, Doncs ha parat el cotxe is’ha quedat mirant el revolt comsi fora un enemic perillosissim. A mila camisa no m’arribava al cos. Doncs, sabeu qué ha fet? Dones ha baixat del cotve, ha caminat fins a inspeccionar-ne el revolt, ha mirat tan enlla com ha pogut i aleshores ha tornat a pujariha ea- gegat cl cotxe: “Per si venia algtt en direccié contraria’, ha dit... 40 Olga xisclava que aixd era tuna mentida podrida perd res, era impossible ofen- dre's amb Casimiro. Si 'haguéreu vist imitant el posat d'Olga, aferrada al vo- lant, inclinada cap endavant 1 amb les celles corrugades'! Ara bé, quan els amics venien, Emili es negava a pujar en biciceta. Jugaven amb la tortuga oes ficaven a la cambra c’Emilio, 3 feia bo, installaven’ al jarct la taula de ping-pong per for hi unes partides —Quan en sapiga... —deia picant-los I'ull si li esmentaven la bicicleta. Tot curant una deles moles rascades que es fela Emli en les inevitables caigu- des, vag insinuar que el sistema d’Olga em semblava una exageraci —Primer, que aguante pedalejant, i després ja agafara técnica’... —No! —va protestar Olga— S'agafen vicis si no ho fas bé des del comenga- ment, A miem feia patir Testoic’ silenci mili en cada caiguda, perd" al capdavall va tenir ra6 Olga. Havia estat un aprenentatge labori6s ilent, perd quan vaig con templar-ne el resultat —jo acabava de venir de la facna, xop de suor i fet un yap de tanta tensié nerviosa— vaig admetre que havia valgut la pena. Tot tancant el cote, havia tingut esma per acudir als crits alegrois® de tots dos, i aleshores em vaig sentir orgullés de veritat —Vine, Albert! Vine i mira! —mfhavien dit, només veure'm. Com una flotxa voladora va passar lenorme bicicleta, [..] cavaleada perla dimi- uta silucta d’Emili Era evident que la segurotat i l ritme del xic s!havien as- solit del tot. Ho haviem de celebrar, Vexhibici6" d'Bmili no havia estat casual: ara era un c+ clista consumat. I volia que ho saberen els seus amics. TSABEL-CLARA IMG: De nom, Emil, Columna Editorial Vocabulari "rossuderla » InsistBaca,teracltal;”aldestramert» sense habitat, “indefectibierient» que no pot ser 'altra maneray ‘cor/ugacos »arrugades;“esicic» impertorhable, resignat;“sl2g%0is » de malta alegra 3 PISEMRTNIID steccie:tarnaten: revolt despres instal iaven: teen per exes. J2. Explica en el quadern les dificultats que troba Emili a Chora d’aprendre a anar amb bicicleta. 3. Copia en el quadern les afirmacions vertaderes i modifica les que no es puguen apli- car als personatges de la lectura. 2) Casimiro és un jove timid | matcarat. _c) Olga semble una persona ben disposta. ») El reba del narrador dau ser senzil. dl) Emil Olga s6n dues persones tenaces, Si desconeixes alguna d'aquestes paraules. pots descobrir-ne el significat arb U2juda del diccionari i del professor. 44, Escolta aquest fragment de Ia lectura i explica quina és la motivacié d’Olga pera supe- rar la seua por. 5. En aquest text es reprodueixen moltes converses entre els personatges. Quins signes lortografics les marquen? 6. Qué creus que fa que Emil # Olga tinguen interés a superar-se asi matetcos? ‘AMPLIA EL TEU VOCABULARI 7. Fixa't en exemple { escriu quatre adverbis acabats en -ment que puguen aplicar-se ‘a anar amb biciclets. Després, escriu-ne els antanims. Exemple» Espotanar ripidoment.. 8. Qué signifiquen aquestes frases fetes del text? Consulta el diccionari si ho necessites. teniresma. traurededamunt ——valdrelapena ——_tirar els diners 9. Qué vol dir Casimiro quan aficma “la camisa no m’arribava al cos”? 10, Les expression mentda pecrida i celles corragades estan formades per un substanti tun adjecti. Esriu dues oracions am aquests adjectius i uns altrs substantus. MAGINA I ESCRIU > 41, Imagina que parles amb un amic sobre com vau aprendre a anar amb bicicleta oa nadar. Escriu le conversa en el quadern. A res vateR ‘Aconseguit les metes que ‘ens proposem ens aporta ‘rans dosis de satistaccié ‘ confianga en nosatres mateixos. Beethoven pot servirte d'exemple. En ‘smSebacigital.com “INVESTIGA, lig entrada Gel blog, basantte en aquestahistiria, scriv un article dopinié breu sobre la relaci6 entre la misica ‘la superacio personal.Comunicacié Les propietats textuals 32 Perqué un text tinga un significat complet, és a dir, perqué siga comprensible i comunique alguna cosa, ha de complir unes regles anomenades propietats textuals. Les propietats textuals sén tres condicions que permeten que un text transme- ta amb éxitel missaige: adequaci6, la coheréncia i \a cohesi6. Adequacié Co) Uadaplacié dun text a a situacié comunitatva ‘Ajustant el tet a relacid que hi Fa etre emissor i receptor, ala intoncié de lemissor al context La propotat que assegura fa unita de sent dt text, Presentat a infrmacié necesséva dune manera cara i ordenada, Lamanera com es ditents pats del tex es teacionen nie i Utltzant epatcions sindnims, connectors i pronoms. Observa les caracterfstiques de les propietats textuals en aquest fragment: Si hem estat mai a Paris, segurament ben por del que jo ws diga'us vindra de Adequaci6: verbs gronoms en 2a persona det plural perque Siadreca un eeceptor coliectiv, Coneranctasideas'sobre Faris repartdes a larg de tot el txt Cohesiés connectors, pronoms, sindnims nou, pet® si no hu tingut la sort de visitar aquesta colossal metrapoli, etn perinetrew que us conifirme que només el fet de viure lexperincia de Worejat Sena, de travessar-ne els pontsiinajestuosos, de mirar Ihoritzé grioés a la recerca de la Torre iffel o de passejar agafat a les humides baranes dun rin solcat constantment per les entranyables/batcasses, ja justifica el viatge a la que molts consideren capital simbaliea d’Europa. AuaN Gueus: Lured Ralmon, Edlcions del Bullen 1. Imagina que el fragment del text anterior comenca amb el nom de la teua localitat en compte de Parts. Qué hau: ries de canviar perqu® f6ra coherent? Reescriu-lo en el quadern. 2. Transforma el text que has escrit en l'activitat anterior perqué sige adequat a un d'aquests contextos. © raupderigis gop sera, uneeine Par 3. Torna a escriure aquestes oracions amb els elements necessaris perqué quede un text ben cohesionat. Hulhe dectait agafar la raqueta, Vull aprendre a ju apral tennis iper aid he agatat a raquta He arab amb ia meua amiga Maria a les pistes. Mho he pas- satmolt bé Jugant- amb la meua amiga Marts, 4. Quin text creus que 8 més adequat per a estuciants de 14 anys? Digues en qué s'assemblen i en qué es diferencien. Quin és el més atvactiu? Explica per que. 5. Emprén, Fes un cartell amb totes ls propietats textuals pet a animar a formar part c’un nou taller de mésicaEl text oral i el text escrit Tant els textos orals cam els escrits poden ser espontanis i poc formals (una conversa entre amics 0 una nota) 0 formals i elaborats (una conferéncia o un article de diari). La principal diferéncia entre els textos orals i escrits 6s el canal que utilitzen E] text oral utititza la parla jel llenguatge no verbal, mentre que el text escrit fe sevvir lescriptura Tot i que hi ha manifestacions orals molt elaborades, com una conferéncia 0 un discurs, en gran part dels textos orals podem trobar caracterfstiques propies de Uespontaneitat. | # Predomini doracions simples. {+ Repeticions frases inacabades o mal construides. «(is de paraules poc formals | imprecises: coso, quai {+ Repetici6 de falques: d'acord?, si?.. £ # Inierjeccions i onomatopeies: xe, homel,toc-toc. | Abundancla de frases fetes i refranys. Les interjeccions sin paraules ‘que expressen sentiments, imiten soralls 0 serveiken per acridar Vatencié del receptor. Equivalen aorecions senceres i ven sempre fescrites amb un signe e'exclamacto: Ho, ha, fo Brevot Ai + Comunicacié no verbal: gestos, mirades.. Encara que hi ha textes escrits molt informals, com les notes o els xats, la majo: ria presenten usos linguistics caracteritzats per |a formalitat: £ # Presencia eoracions complexes, + Seleccié de paraules precises: fet, problema, assump te, interessant, agradable. £ # Oracions sintacticament correctes. £ + Evilacis de falques, interjeccions, onomatopeies i fra ses fetes. | # Abséncia de comunicacié no verbal. nut 6. Imagina una conversa de dues intervencions entre aquests personatges i escriu el dialeg en el quadern. ‘8. Llig aquest text i explica com hi apareixen les tres pro- pietats textuals. La directora del'BS Joan Fuster d’Alacant, Sa, Joana Vicedo, es complauainvitar-vosafacte inauguracis del cure, que tindra llocel dia 15 de setembre ala sala factes del centre 9. Quins creus que sén els textos més habituals en le 7. Reescriu ara el text que has escrit en V'activitat ante- rior usant la tescera persona i les caracteristiques del text escrit. vida diaria, els orals o els escrits? Raona la resposta en el quadern. Aquest fet €s igual per a tothom? Explica per que. 3Tallerdecomunicacio Meyn mer. La conversa oral és un dels textos comunicatius més usuals. Es tracta d'un intercanvi d'informaci6 basat en el didleg entre diues 0 més persones anomenades interiocutors. Com a exemple informa) més habitual trobem la conversa espontania. ‘OBSERVA I ANALITZA 1. De segur que hui matetx ja has mantingut més d'una conversa. Llig aquest text que en reflecteix una entre dos amics i observa'n les caracteristiques. Libo dic quan sstem a punt dsixi, montre majuste el passamuntanyes. Uri, graces per tapar-me quan el Treme ha descobest que anavemn en ditec- ie equivocada, No passa res, ome, El Berna se'n dew haver adonat sdelguis —E] Berna no sap on téla ma deta. 1 ara esta massa pendent de le peramarcar sea pota trencada Flternanga de SUPER tornsde paroule, —No erec que es trague alld dela maniobra de distraccié, Sho ha empassat com els altres. Ped no tonnes a equivocar-te és, sense woler 0 volent —resp0n, ae pe ree —Hoo procuraré, tho promet conlesior pera Pedalegem en silenci una larga estona. Les obres han provocat tanta teoroduir alguna destossa que no é acl orients —Que gran él terme, tu. Ide nit més, preseicin de —Do* Manuel dein queen eat sn tres termes, el Espo, el de Milero tiets propis ds 12 1e1 del poble: com que els dos primers no quallaren ies convertiren en des- Toraliat:oracionspoblats,al final rot s'ajunta en un. or —Dones és tot un mén. ‘exes poe | —Un mon aeszla,segons el mestre jun mén que alborsha expancit per formals: tot areu —Per tot arreu? St. Contava, per exemple, que moltes pedres miliars que els romans utilitzaren pera fitarles vies delimperieixien de Millerola. No emociona? —Oue vols que et diga.. Jai hem aribat: —s? —Tinssaga.. el pas ramader, vill di, vorejava un ginestar, aquell. Mic tall. Bo, el que en queda, que no és mo. |AwDREU SEVILLA Carine de dlamara, See Unvide Neu, bes 2. En quina situacié es troben els protagonistes? Sobre que parien? 3. Analitza sels participants es tenen confianga ono. Quins elements t'ajuden a saber-ho? 4, Quants interlocutors perticipen en la conversa? Escriu en el quadern dos verbs en 1a persona del singular i dos en 2e persona del singular i digues quin interlocutor n'és Vemissor. Exemple + no tornes equivocor-te + 2a persona + Uri| 5. En ol text as parla de persones que no participen en la conversa. Qui s6n? Quina persona gramatical s'hi empra? 6. En la conversa, fins i tot es relaten fets contats per altres persones. Busca’n dos casos Fcopia’ls en el quadern. Mitjancant quins verbs s‘introdueixen aquests ets? Pensa quins altres verbs s'hi podrien utilitzar i amplialallista 7. Ara escriuras tu una conversa seguint aquestes indicacions. Pots inventar-la 0 re- crear-ne una en qué hages participat, 1+ Qari Estableixne els participants, les seues caracterfstiques | sobretot, la relacié que mantenen enire els On i quan es produeix la conversa? Hauras d'emmmarcar el dialeg en una situacio concreta a reflectir-la am les ‘ntervencions de cadascun \. Pense quin serd el tema de la converse que tenen, Oui parla en primer loc? Qui respon? Fes que el text reflectisca una conversa espantania, In Git | Versemblanga at Gees roel els iets deforalitat que has estudlat ESCOLTA I PARLA (68), 8. Escoltaaquestes converses que té Gulla, Quina relacié mantenen els interlocutor en cadascuna? Quina conversa és més informal? Quines caracteristiques de les converses corals hi has escoltat? 9, Imagina i representa per pavelles el dialeg que aquestes dues persones podrien te nr sis trobaren. |r Pensa com deuen ser, sentir mirar el mén que les envolta 2n Crea una conversa amable, perd també divertida, natural t espontania, 34 Utilita les caracteristiques propies de Voralitet. PEt e805, les mirades, fo postr, ee, Son imprescnsbles en la epresentac9 @ enSabaigital.com \VALOMA EL QUE HAS APRES [pertextona 1 opima’> 7 ave resutat més dificil de reflectir 10, Torna a llegir el text que vas escriure en Uactivitet 11 de le pagina 31 indica en et cen la conversa? ‘quadern si apareinen els segdents elements propis dels textos orals. cl reball ho corniat + (is de paraules informals | por precises fen algun aspecte la teua * Falques, frases fetes irefranys manera de conversar? + Predomini eoracions simples i breus. Mesure aquests alires nts forts en comunicacts * Interjeccions i onomatopeies. fOrtografia Les vocals. Vocals obertes i tancades Els sons d’una llengua es divideixen en vocalics i consonanties depenent de com ik Vaire al parlar. Les vocals es pronuncien sense que (‘aire dels pulmons trobe cap abstacle ‘quan ix a exterior: a, e, .. En canvi, quan es pronuncien les consonants, el comrent caine ha de salvar algun obstacle en el seu cami: 5, tk En alguns casos podem dubtar sobre com escriure o pronunciar algunes vocals. Hem de patar atencis especialment en aquests: © Paraules que comencen per em, en i es-. Stha d'escriuree encara que sovint es Pronuncie a: cmportar, cnsinistrar, cscala, = Paraules que comencen per o-. S'ha d'evitar pronunciar au en moltes paraules que comencen per o inicial: obrir (i no *avbrir), ofegor (i no *aufegar). 6s una catacterfstica propia d’alguns cialectes inedequada en contextos formals. + Interferéncies vocaliques. Cal parar atencié a alguns mots que de vegades escri- vim de manera incorracta per interferancie amb el castella: joventut embouit monestir desemporar triomfar descobrir avaria meravella tol erga sonefa enyoror anne 4. Forma paraules en el quadern completant els espais 4. @ smSabadigitol.com PRACTICA bults amb vocals, Tin en compte que, en alguns casos, Escolta aquesta cancé d’Ovidi Montllor i fixa't en hiha més ¢'una opei6 possible. ta pronancia de es vocals pe ces Sets mmeret 5. Completa en el quadern amb a oe escriv la paraula de la qual deriven com en Vexemple. Exemple » lengolet > lengot get ome Pec come caste ie col alle, pony ema rec det ler Pom Pert assembleari_» eee cencertar + eee . Copia aquestes definicions en el quadern i escriu la pa- raula @ qué es refereixen. Fitxa't bé en totes les vocals. a) Recipient gran per ¢ depositar residus. b) Persona que cuida malalts en un hospital. devanter ‘enyoranga > embolicar + eee ‘embaixador —» envernissar — estemuder-» eve 6) Substantiu del verb conser. 6. Indica en el quadern a quina paraula fa referencia «cada it-lustracié. Tin en compte que les paraules con- tenen les cinc vocals. En coneixes alguna altra? = En els mots de la mateixa familia pot haver-n’hi al- ‘guns amb w i alguns amb o. Complete la taula en el quadern amb la vocal adequada. tel = titel boca boca mmenticie — mentanya eplca’ — debe Veled — volcanism Tria una parella de mots jescriv un titular per a un diari digital ¢'entre deu i quinze paraules. 36Classificacié de les vocals El sistema vocalic del valencia t set vocals en posicié tdnica (o, e tancada, € oberte, i, 0 tancede, o oberta, u) i cinc en posicié atone (a, , i. 0, v). Les set vocals thniques es classifiquen, segons 'obertura, de la manera seguent: ( fil i tencades, fel fof fel bf fal Aquesta representaci6 gréfica dels sons vocalics s’nomena triangle vocalic. A la part inferior hi ha la vocal més oberts /a/ ia la superior les més tancedes /i/, /ul Enmig trobem les vocals intermadies, la ei la, que poden ser obertes i tancades ‘quanes troben en posicié tonica, i tancades en posicié atona. Les vocals de la part esquerra de la piramide també s’anomenen anteriors perqué sarticulen en le part de davant de la boca, mentre que les de la part dreta s6n les posteriors, perqué s'erticulen en la part de darrere. La vocal o es considera una vocal central obertes 7. Llig en veu alta aquestes paraules amb e i oobertes, 10. La distin: Classific entre vocals obertes i tancades sovint jes en una taula com aquesta. provoca canvis de significat. Utilitza el diccionari i ‘escriu una oracio amb cada parella, fesol cela «— sort, sola concert hotel rossinyol tela porta Ciel (os) Le 3 3 BI ci confort Miquel == anhel_ tort ew ae dora na fore set set som sin Cee ed eee (40) 11. Llig el dictat i copia’l mentre lescoltes. (Quan a Thivern neealtrestenim fred, alguns strangers del nord dEuropa que Sestan per aci no en tenen, Te'n 8. Lligen vev alta aquestes paraules, capia-es en el qua- Hab Siieene ere eon ine a dern subratla sel oobertes: dun tots mem amb bis. asta qu fia im oc de sola van ells com si fren a Testis, Ho fan només per afectié revolt desavés_——_thcnica Presumir? Imaginst un esquimal sentint noe 2 tots queixarnos perqué estema catorze graus. 9. En cada patella, la vocal destacada passa de tonica a ‘Tontes Ganwatros: Ejpede peru, Edicions Broce 4tona. Com afecte aquest canvi a la pronincia? * hora hear + ved [ardor © sisobesigrelcor Na = ‘ Subratlia totes les vocals ¢ i o obertes en el fitrer pata / potada serra /serralada ao * home / homenat terra /terrari x38 Gramatica L’adjectiu: les formes Une pebicula ‘meravelosa, evtiexanar.. -amb vn inal lavstio! 4. Indica en el quadern quins adjectius del text inicial qualifiquen els substantius segiients: a) exerci @) enemic ag) caiguades text nical, copia'is en el quadern i analitza la b) complexié ——e) direccié.——_) silenci eae Es adljectlus son voladora, enorme, dliminuta, ev ©) bromes 1) celles 1) aprenentat A v a 7 ‘dent, N’hi ha dos que s6n variables i estan en feme- 2. Classifica aquests adjectius segons si s6n variables 0 ni: yoladara i cimvaat, i dos més que s6n invarie- inveriables. bles: enorme evident (acabats en eatons | ene, ~ respectivament) agricola ric actual constant europeu aspre lent alegre habitable blau civil noble content que puguen acompanyar els substantius segiants, es no ———fa}sfojmta}e[u = — | dita [v[w[ rps [olv[e| moneda ~~ [pfefalv[cfalay 3. Escriu tes adjectius més que facen referencia a les 7 fale (ulelole[— propietats segionts: | oe color sro ___[Ffetafolulets forma quadrada, « | quadem KToToT Te [al ty inestia : | fnita edat___> fuvenils. a ey ei Quins dels adjectius que has escritsén invoriables? Qui Una petifcula pot ser meroveltosa i extraordindria, mentre que un final pat ser copotedsic i fantéstic. Ladiectiu és la categoria que acompanye el substantiu i n'indica les qualitats. Concorda en génere i nombre amb el substantiu que modifica (cotxe roig, ja- queta bruta), Els edjectius poden tenir formes diferents per a lexpressi6 de cada génere. Els {que tenen dues terminacions s‘anomenen varlables | els que només en tenen una, invariables Els adjectius invariables Fs adjectius Invariables tenen la mateiza forma per al mascult i per al fement, Les terminacions més freauents s6n: PT ig, rebel, dtc id varaice Cred | elegant, consistent or arable scolar (atonay posterior -a(itona) SES a ESOL 44, Busca quatre adjectius del penditim paragraf det fidel: saiedor Hise 5. Anola en el quadern els adjectius de la sopa de lletres na terminaci6 tenen?Els adjectius variables Els adjectius, a diferéncia dels substantius, no sn masculins o femenins, sind que s‘usen com a masculins o femenins segons els substantius que acompanyen en-une oraci6. La formacié del fement té algunes peculiaritats: Els adjectius acabats en consonant fan el ferent afegint una -a al mascul!: alt / atta, fort | forta, bai / baixo. Quan es forma el fement c’aquests adjectius, poden haver-hi alguns canvis or- Hike guinaraqoN ea oecarinaat tografics que depenen de la lletra amb qué aquests acaben: ‘quan canvien de genere, perqué MN | tinal -d- entre vocals: confial » confiada cc final -gr entre vocals porus —* poruge ig final -j-0-tj- entre vocals. boig » boja .v (dittong) tinal -y- ore vocals blay + blava -tfinal {entre vocals Wanguil * Wranquil |a csiinal ss> entre vocals éscas —+ escassa Els adjectius acabats en vocal tdnica afigen la terminacié -na-a la forma de mas ‘culf per a formar el fement: sa/ sao, seré } serena, oporti / oportun Els acabats en o atona, canvien esta vocal per -a: fondo / fondo. 6. Relaciona en el quadern els sudstantius amb els ad- 9. Escriu en el quadern una oracié amb el fement dels, jectius corresponents. adjectius segiients. noticie ectivitats laborids nous | orfe alemany tov treball equipaiges enginyoses curiosa eer) complex srandas 7. Completa en el quadern aquestes orecions amd la for- rma adequada dels adjectius: 40. Escriv en el quadern sis edjectius que descriguen l'es- cena d'aquesta fotografia. como agre feixue cadue a) El roure és un arbre de fulla | b) Els dos germans fan vid ©) Lallotsthafet vviven junts perqueé he deixada fora de la nevera 1) Trebellar al camp és une feene wwe perd agraida, 8.Canvia en el quadern el ginere dels adjectius se- Bllents. Quins canvis hi observes? a) Un home savi / Una dona bb) Un enamorat ingenu j Una enamorada ©) Un problema ambigu / Una qlestid © 1) Un refreny gemut / Una dita 3540 p= Gramatica L’adjectiu: les formes La formacié del plural de Vadjectiu El plural d'un adjectiu es forma a partir de l'adjectiu en singular. Le norma gane- ral per a fer el plural és afegir una +5 al singular: blows, pobles, companys. D> sescrv en plural adectin que complements més dun nom Lo comisa ila joqueta oes en singular: Si un dels noms estd en masc: ‘altreen fement,Padjectiu pren {a forma mascutina, Un detectv urea comissévio ‘moltilesios. Hi ha, perd, altres maneres de formar el plural segons l'acabament de Tadjectiu © Els que acaben en -0 atona la canvien per e ihi afigen -: verdo, verdes. © Els adjectius masculins que acaben en vocal tanica hi afigen ns: comi, comuns. © Els adjectius masculins acabats en -s o chi afigen -05: gris, grisos, bat, bois. = Els que aceben en -¢ tenen dues formes per al plural, os en masculi ies en fe- ment: audac, cudagos, audaces. Els acabats en -ig, -s¢,-st,-xt tenen una doble forma per al plural masculf: amb ss iamb -05: tris, tists, tristos, enel quadern el nombre dels adjectius segients. a} Un pintor andalas / Uns musics eee b) Un taronja ees f Uns cireres dolees ©) Une libreta roje J Unes carpetes » €) Un terior vast / Uns espais 12. Completa en el quadern aquesta taula amb els adjec- tius que hi falten. Cr Le Ei crane a ttc falig eee massissos a we eee cee | amaguas eee eee vwelogas eee eee boja woe eee fi eee woe eee 13. Completa les oracions segiients amb la forma de 'ad. jectiu adequada segons ta concordanca, a) Emvan regaler une bicicleta i una raquete oo» (verd).. b) M'agraden els cotxes iles motos #e» (nou). ©) Lluis tenia una gata eve (juganer) I dos tloros eee (carraire). 4) Els nostres veins s6n un xic i una xica eee (marrogu). ) Tenim un disc {una fotografia molt ee (valués). 14. Qué és cada imatge? Respon utilitzant un substantiu i tun adjectiu per a cadascuna. 415, Escriu en el quadern un adjectiv que acompanye ca- dascun d'aquests substantius.. arbres fabriques ciutedans atletes pijames conebetors >) noveltes mobles Irventa el titol d'una novella amb cada parella de pa raules, En acabantiria’n un jescriu un resum breu de la historia, En quina categoria la posaries (mister, drama, aventures, comedia...?Els graus de l’adjectiu Els adjectius poden expressar en quine mesura té una qualitat determinada el substantiu ¢ qué es refereixen, N'hi ha tres graus diferents: « Positiu. Expressa simplement la qualitat (le seua compleni6 feble). *Comparatiu. Compara dos substantius amb le mateixa qualitat. Pot ser igualtat (ef cavalier és ian vateni com la princeso), de superioritat (un finc! imés felic ue el de la novetc) i d’inferioritat (un langament menys tlorg que Vonterior) + Superlatiu. Expressa la qualitat en e! grau més alt. Pot ser absolut, quan no es, relaciona amb cap realitat (la disfressa és molt original iel maquillatge, bellfs- sim) 0 relatiu, quan es relaciona amb un altre element (le disfressa és Io mes original). Alguns adjectius tenan formes particulars par al comparatiu i per al superlatiu: Positiu Cr alk Sale bo ior epi rol/ dolent pitjor péssin menut menor minim oan iio Tax Observa com s‘analitze 'adjectiu aitissimes en loraci6. Ala serralada dels Pirineus hi ha moltes muntanyes altissimes, Ar Identifica'n el génere i determina'n el nombre: fement plural. 2n_Indica'n el grau: superlatiu absolut Altissimes és un adjectiu femeni plural en grau superiatiu absolut. @ sWSabacigitol.com pamenieR » Observa ipractica més andlisis dadjectius. (Gin 16. Localitza els adjectius de les aracions segdents ind ca'n el grau en el quadern, 2) Aquella cova és tan fosca cor la gola d'un lop b) Aqueste volta a peu és la més llarge de totes (©) Aquest apartament és menys car que aquell estud Escriu en el quadern una oraci6 que incloga una com- paracié del tipus que s'hi indica. Exemple » Everest / Aneto —+ comporatiu de superioritat Everest és més alt que-el pie Aneto. 2) Avié [tren + comparatiu de superioritat b) Cinema /teatre -+ comperatiu d'igualtat © Hivern/ estiv + comparetiu dinferioritat 18, Copia en el quadern els adjectius c’aquest text, di- ‘gues a quins substantius fan referSncia i analitza'n el génere, el nombre jel grau. Mariola és evocadbor nom daqucsta sora, que salga er tue pobles de Taleo, el Comtat {la Vall balda, tan areelada en la cultura popular valenciana. Els seus pa sotges han siguti son um regal pera habitants vistants ‘Agusst paisatge és heréncia de Taprofitament tradico- sal dele rice recursos naturals La mstevea orografia dela serra presidia per lemnblematic Montrabrer els pastor ‘tgs, les herbes aromatiques i medicinal. ww-parquesnaturales gva.es aLlengua i societat Les llengiies d’Europa Al mén es parlen aproximadament 6000 llengies, distribuides pels continents de manera irregular. Encara que pot semblar un nombre molt elevat, es calcula que el 50 % d’aquestes [lengties asia en perill de desaparéixer. D> curiostatstngutstiques ‘A Europa, a més de varietat de llengies, ambé s utilitzen diferonts alates: el lat, el rec iol cirttic, Hola Testa vag Tipuser Les llengtes parlades a Europa representen un percentatge molt reduit de les len- ‘alles que hi ha al mén; pero, tot i aixd, es parlen aproximadament 80 Uengiles, ja que en practicament tots els paisos se'n parla més d'una, Comprova-ho en el mapa: tA El catala, anomenat volencé ala Comunitat Valenciana, 5 a catorzena llengua mes paslada a Europe Hi ha poisos europeus monolingies, an només es paria une ilengus. Perd la ma: joria, com Espanya, sén plurilingdes perqué se'n parla més d'una 4. Fixa't enel mapa. Copia en el quademn les afirmacions —_—_. Reflexiona. EL1992 es va redactar la Carta Europea de correctes i corregeix les falses. a) A Suécia es parla finés i suec. b) Lelemery només es parla a Alemenye. ©) Langlés es parla a tres paisos europeus diferents, 4d) A Portugal as parlen dues llengues. 2. Indica en el quadern cinc pasos en qué es parla una nica lengua i cinc que siguen plurilingies. 3. Aquestes paraules sén préstecs lingi { classificacles segons Vorigen que tenen cs. Investige croissant —xofer camping —_bitllet gaspatxo plana xorign. futbol les Llengules Regionals o Minoritaries. Aquest tractat 16, entre els seus objectius, “el reconeixement de les Llengues regionals o Minoritaries com a expressi6 de la riquesa cultural”. 2) Per qué creus que es va aprovar aquest document? 1) Explica per qué consideres necessaria la protecci6 de les lenges minoritaries. ©) Esmenta dues llengues a qué creus que fa referencia. @ smSabacigitcl.com PRAETION | Mira aquest video sobre Faronés irespon: 3) De quina lengua tracta? és minoritaria? b) Aquin estat o estats es parla?Les families lingiifstiques ia, En el segle xvill es va descobrir que hi havia lengUes al ménquetenien caracie- ristiques similars perqué provenien d'una llengua comune. 9 El conjunt de llengies que deriva d'una matebsa (lengua més antiga s'anomena familia lingiistica. 5 La major part de los lengies ¢'Europa pertanyen a la familia de les indoeurope- > 5, que inclou llengies tan diferents com el francés il suec. La familia indoeuropea es divideix en subfamflies, una de les quals és la de les ® Uengiies romaniques. Les romaniques procedeixen del lati la lengua que es parlava antigarnent als territoris que formaven part de I'Imperi roma. Com que o provenen ce la mateixa lengua, les llengies romaniques tenen molies caracteris- . Fiques semblants. SHS EYS CE El grafic representa las langues romaniques que tenen més parlants «Europe, pero nh ha moltes ms, 3000-2000 aC comel sad, (acc. bec; ceticj bili tlic... bat coc, urmbre 6. Classifica aquestes llenglles en el quadern segons si Sén romanigues ono, Pots consultar enciciopédia. INVESTIGA suec romanés— japonés rus, 9. Segueix aquests passos pera fer una investigacié so- said ponies vette, Gateln bore llenglies europees majoritaries i minoritaries. Lr Observa el mapa de la pagina anterior i el grafic d'aquesta itria una llengua que diries que és majo- ritdria a Europa. 7. Fixa't com es diu el mateix en les diferents llengues de la peninsula Ibérica. Sabries deduir a partir d'a- questa informacié quina no pertany 2 [a matelxa famt- Ua? Compara i contrasta cad grup. 2 usca’n informacts, Pots seguir aquest guid: are padre pai aita | | mano mi man esku + A quina fama pertany? - : asks Ones paca? 8. Busca en el diccionari com es diuen en anglés i en * Nombre de parlants. francés aquestes paraules i completa una taula com + Altes lengdes dela Folio. aquesta 31 Exposa les dades que hages arreplegat davant od Francés Anglés dels companys. Hew tlat tots la matefxa lengua? cogombre . Per que? emer oe Tit @ smSabadigital.com MWESTHOR Amplia la teua investigacié amb alguna llen- Quina de les dues llengiies s'assembla més al valencia? {gua minoritaria de Franca o Italia, Per que?Literatura La literatura infantil i juvenil La literatura es pot classificar segons el genere a qué pertany o la tematica que tracta, peré també os pot classiticar segons Vedat del receptor al qual s'adreca, La literetura infantil juvenil és la que es destina al piblic més jove. Sol estar vinculada @ 'ensenyament j presenta temes, parsonatges i entorns molt pro pers al lector. Durant el sogle XIX es publiquen als reculls de contes populars de Hans Christian ‘Andersen i els germans jacob i Wilhelm Grimm. Eis viatges de Gulliver de Jonathan ‘Swift, 0 les aventures del ndufrag Robinson Crusoe ce Daniel Defoe, en els quals ja es mostra una voluntat d’escriure per a un pdblic juvenil Perd és al segle xx quan la literatura infantil i juveniles pot considerar un gBnere clarament definit, Hi destaquen autors com Gianni Ro¢arl | Roald Dahl, | obres com la série de novel-les de Harry Potter, de J. K. Rowling, que va ser un auténtic exit de pic, En la nostra llengua podem parler d'un gran desenvolupament de la literatura ‘infantil {juvenil a partir dal anys setanta j huitenta. Es poden dastacar les obras segiients: era Sebastd Sorites Pee act) Joaquim Carbo Mecanescrit dei sepon origen (i974) [EMENeTarat) ‘Mor una vide es Wrenca wn amor(1981) (RREAIaEN Misica, mestrel (1987) Miquel Dasclat Eat) Vicent Pascual tian Andersen j els germans Grimm. by) Coneixes alguns dels contes que van reccllir? Quins? 2. A part de Harry Potter, quins altres libres infantils o juvenils d’@xit coneixes? Visita la biblioteca més proxi- 3. Imagina que ets escriptor i vols fer una novela per a | resposta joves. Inventa argument a partir d’aquesta fotografia. loc personatges 4, Busca en lenciclopadia informaci6 sobre Hans Chris: 4, @ smSabadigitcl.com PRNETION Entre enaquest web illig la informat a) Quin ttol tenen els seus reculs de contes? | dluna de les obces més conegudes de Roald Dahl Després respon a les preguntes. que ofereix a) Qui és el protagonista c'aquesta narraci? I qui 5 Willy Wonka? ‘ma i anota el tftol de cine llibres que t'agradaria llagir. ) Has vist Vadaptacid cinematogratica daqueste: mene 8 | obte? Tagraderia legir el libre? lustifica la teva 55. Tria dues de les obres de la taula anterior { busca in- formacis sobre els seus arguments. Explico quina de les dues tfagradaria llegir més i per que. Pots compa rar aquests aspectes. temps ‘pus dThistorie 4aCaracterfstiques de la literatura infantil i juvenil Les obres de literatura infantil fjuvenil han de tractar temes atractius | interes- sants per al pblic al qual s'adrecen i utilitzer un llenguatge i un vocabulari que siguen adequats als receptors. En cada génere, perd, la literatura infantil i juvenil té unes particularitats. Els ‘géneres més emprats s6n la narrativa ila poesia. > Narrativa En narrative els protagonistes solen tenir 'edat del lector al qual van adrecats els textos, als fets narrats seguaixen lordre cronoldgic i s'usen t@cniques narratives senzilles amb un llenguatge planer. Una tarda de dissabte, en Tanet reuni la seva culla al solar on acostumaven a jugar. —Bscotten! —comenc2 en 'Tanet quan foren tots reunits—, Hemide feralgu: ‘naicOsa peretyPILUS. Ja sé que tots hem fet el que hem pogut, venent ndme- ros de les rifes i entrades per al festival Pero en Pitus és de la nostra colla i tenim el deure de fer més, SenasriA Sonninas:Flazo don Peus, La Galera > Poesia En poesia predominen els temes de la natura com els animals, el temps tel cicle de any i del dia. S'usen versos curts, amb rima i amb jocs de paraules j repeticions. El meu gat no necesita niles botes ni el capéll pera fer-me sentir rica ‘porque el meu tresor és ell. Manta Dotons PRL eRe (aslo en ver Ediione Bromera nae Importancis del ialag ral {enguatge sonal planer Sitvacions interessants pera wiguets joves Flements de laratura Verses urls rami inia etaara 6. Indica si aquesta pagina pertany a le literatura infan- Escriu un didleg per a un libre juvenil entre aquest til juvenil f explica per qué, 2 quia génere pertany i dos personatges. Després escriu-ne un altre com st quines sén les caracteristiques més destacables. hagueren passat vint anys. Quin dels dos seria més Peral gat iper al gos. La pluja se wtih Peralla pedra la floc. Boral felicia plore, Mane Greta: Ota pis acon Brora Busca la poraula anafara en el diccioneri i explica si és tn recurs utilitzar en aquest poema propi de la literatura infantil i juvenil? Per que: asComenta el text Viatgers amb paraules Atombro del Pedroforce conta la histéria de Ximo Beltran ila soua colla d'amics, obligats pels seus pares a viure una aventura: haurande passar uns dies lluny de casa, sense mdbil, sense pizzeries, sense centres comercials. Creus que podran sobreviure? ‘Tot un repte pera ells. (8) Bs dlar que hi havia hagut nuclis de resistencia quasi numantina’, per exemple, la meva. —Jo no hi vaig ni lligat. ) —No ni poc —mon pare es volgué mostrar inflexible— Tu hi é vas, proves, si no tagrada, [any que ve no hi tomes. A més, els 5. teus amics Borras Peris ila fila de Morales també hi van by its questa, atkd dle pujar i batzar mumtanyed, la veritas; e > ~ —Hiala! Ja n/hi ha prow ce ximpleries, caram! Ni que tenviarern a la guerra Ola dAnna: 10 —Mare, jonohe dormit mai dins d'una tenda de campanya, a —Doncsara ésThora. Jo queho haguera pogut fer de jove, —Isi em piquen els mosquits iles aranyes i tot aixd? —No et preocupes, filla, perqué la mare t’ha comprat un repellent? capag desquivar els llops. 15 Ah! Perd hi ha llops? —La mare de Déu santal Com ha d’haver hillope, trosde 4 4. bajoca? Ala i, potser pel fet de passar uns dies de suposaca Iiber- ‘at, lluny dels pares ide les seues dries" també, per les 20 abundants referéncies de la gent que havia viscut alguna experitneia semblant (una cosina d/Anna contava i no aca- ) bava), feren possible imitjanament acceptable aquell embarca \ ‘ment col-lectiu. \ | / thu Ami das Pane One WIZ @ sSebacigitol com Vocabulari DESCOBRENK I LLIG 4 2, Coneix més aventures, resisticio numentins » oposieié fins al iit una cose; “cpl lent» substBnee que oe allunya mosguits(altres insecies; "Jers » idea fxa, mania 41, Amb qui discuteix el narrador? 1 Anna? Qui creus que n’és el protagoniste? 2. On els volen obligar a anar? Tria l'opcié correcta. a) Auna academia d'englés durant rest, 'b) Aune acampada enmig de la muntenya, 3. Alfinal aquesta colla d'amics accepta anar a un campament? Explica dues raons que els van animar.G2). 4. Torna a escoltar el text i resumeixne el tema en una dnica oracis. 5. Indica en el quadern quina il-ustracié representa com se sent el narrador. Quines expresstons tho indiquen? 66, La mare d’Anna diu “tros de bajoca”. A qui li ho diu? Qué creus que vol dir? 7. Una hipérbole és un recurs literari que exprassa una exageraci6. Localitza’n una en ol text i explica'n ol significat. 8. Indica si A fombra del Pedraforca és una obra de literatura infantil i juvenil. Justifica la teua resposta. 9. El protagonista no vol anar “ni lligat” d'acampada. A tu t'agradaria acompanyar-lo a 'acampada? Per qué? 40. Investiga en internet quines precaucions s'han de prendre a Chora d’acampar a la muntanya, TALLER LITERART> Un viatge especial Escriure en un relat breu les nostres experiéncies ens ajuda a recordar-les i a organitzar-les, Cal seguir un ordre i anoter tot el que considerem significatiu, Tan imporiant és contar el que hem vist com les sensacions que ens ha produit. Comencem? Ar Potser ja has anat alguna vegada d’acampada, perd aquesta sera especial perqué la imaginarem. De primer, sha de triar une destineci6, Qué et semblen equestes? Tria'n una o pensa’n una alta i anota-la en el quedern. la serra dAitana zona de costa i platges els Pirineus la clutat dAlacant 2n Viatjaras sot o amb companyia? Amb qui hi aniras? 39 Recorda que hauras de descriure com és el lloc i també com et fa sentir. Gt Com et trobaras quan estaras alla? Estableix comparacions com aquestes. Exemples» | més content que més avorrit més content sol com un un gos amb un os que una ostra que un ginjol mussol 56 Ara, pensa si el narrador seras tu, com a protagonist i el narradorexplicar la istaria com sila vera des de fra 66 Només et queda fer un guid amb tots els punts que ja tens | donar-li forma de relat. Endavant!48 Qué has aprés? Organitza’t les ides 4. Completa en el quadern aquest mapa conceptual sobre el vocalisme. Sistema vocalic (ocals wwe | es ee | [ I DAE @@ GGG G & G @& 1 | to 4 pera gerani Repassa 2. Lig aquest text | classifica les paraules amb e {0 tdni- ‘ques segons si s6n obertes o tancades. Lendema tiem els herois de la classe, Jo també, una rica més fin i tot. Malgrat que a I'hora dol pati en general no-va dedicar comentaris massa extensas re- Jatius al meu gol definisiu, primer i tnie fina lavors ena meua historia de futbolist, joestava dalld més cofoi. Crec que aquell dia vaiganar amb el cap mésalt ue la Testa dels meus companys, com si tot jo em sentira envoltat de Taurtola dels campions o alguna hhistvia hel Iéniea per lest. RarantVatinosh: Dra Fired cere Cla 3. Quina diferdncia hi ha entve (a prontncia d'una vocal i d'una consonant? Explica-ho a partir d'aquestes parau- les. Hi ha alguna excepcio? endem) ——_herais cap 4 Locatitza huft adjectius del text de tactivitat 2 fcanvia'n ‘el génere en el quadern. Després forma el plural masculi i fement de cadascun. 5, Fiza’t en aquests substantius i escriu en el quadern un adjectiu per a cadascun. Ha de ser diferent del que apa- reixen el text de Vactivitat 2. comentaris. Trio un d'aquests adjectius i escriu-hi una oracié que el ccontinga en grau positiu, una en grau comparatiu i una altra en grau superiatiu, Cae) Gates) definite tor tor on pil tee wee wee radae 7. @ smSabadigitcl.com PRAETIER | Fos el dictat interactiu. 8. Llig aquest text i indica en el quadern els elements que \idonen coheréncia i cohesi6. Respon a les preguntes, Por fi podria parlar, amb Thome invisible! Va travessar el carter pel pas de vianants i va crrer fins al supermereat. Uhome misteriée era al lle de sempre, amb elcartell a una ma ila capsa metallica aaltea, com si no es cansara mal daguantar ho. Ra quel shiva acostar fins a posar-s'hi davant. Tes va | queda quicta, mirante,com qui conternpla una es- tatua en una exposici. home encare va terdaruna estonaa adoner-se dele sua preséncia czar Bison Ee Sie Cr 2) Imagine le converse que podrien tenir Raquel i "home misterios. Escriuria seguint les caracteristiques dels tex- 105 oral. »b) Trensforma la conversa que has escrit en une conversa més formal, propia dels textos ascrits, ©) Creus que aquest fragment pertany a una obra de litera tura infantil i juvenil? Quines carecterfstiques ho fan pensar? 9. Agustin Fernandez Paz és un escriptor gallec. Les seues. obres han sigut traduides almenys a tretze idiomes, en- tre els quals hi ha el portugués, el xinés, el coved, el bre~ t6o cl francés. 2) Quines dlaquestes s6n llengties 6'Europa? bb) Quines dues sén de la mateisa familia? Afig tres ler gies que també hi pertanguen, @ smSabacigitol.com VALORA EL GUEHASIAPRES > Autoovaluacié.Unitats 1+ - Albert Casals, una histdria de superacié " ae ac & De xicotet, i Albert Casals va tenir leucemia tet trectament el va deixar en cadira de rodes. Comenga 2 viatiar et 2006 i coneix un gran nombre de ciutats europees, com Napols, Aberdeen 0 Frankfurt; asiatiques, com Kobe 0 ‘Taquio; sud-americanes, com Quito (Bogota, Lafricanes, com ‘Marraqueix 0 Dakar. Comprén els textos, 4. Copia totes les afirmacions corractes segons el text A. Albert ha anat sempre en cadira de rades. B. Ha viatjet almenys per quatre continents. C. Albert viatie pe D. Con abligacié, 2. Explica per qué han posat el subtttol “una historia de superaci6” a aquest mural. 3} 3. Escolta copia qué ha contat a Abert xica que parla. A. Li conta una endevinalla 8. Li explica un itinerar ©. Uconta un acudit, D. Li conta que ha fet 2questa vespra 4. Quines lenges parlen a les ciutats europees que ha visitat? A quina familia pertanyen? inion reins aan(a cy uuny de desanimar-se, quan 85 va recuperarva seguir estudiant iva comencar a aprofitar Les vacances per a gaudir de la seus passic: Viatiar. Ho escrit dos libres interessants ‘que conten els seus viatges: | El mén sobre rodes [Sense franteres, Reflexiona sobre la lengua ila literatura 5. En aquest cartell apareixen dos tipus de noms propis. Quina diferéncia hi ha entre uns i altres? 6. Busca en el text i analitze en el quadern: ju en grav positiv * Une 7. Creus que els libres que ha escrit Albert es poden con- siderar literatura infantil i juvenil? Raona la resposta 8. Imagina que un dia Albert ve el teu institut per @ con tar-vos les seues aventures viatgeres. Escriu la conver- ‘5a que mantindries amb ell. Com minim, heu de parlar cinc vegades cadascun, ) No ablides cia de tre is guions, els verbs adequats ropis dels textos oral, 49La Terra en un cossiol zsFe temos que saber que culdar el planeta en que vivinn es un deure de tots, Observe la iHustracié, Qué fan aquests, xiquets? Penses que cuiden ls natura? Per qué creus que La unitat es diu Lo Terra en un cossiol? Quantas sitiabes té la paraula cuidor? Lambert? Quina té un diftong, iquina un hiet? Entre tots els camparys de classe, {quantes lenges coneixou? uines de totes estudieu? me eer een anny ren ae actual, Creus que és une ees iea Creed eon ues (8) La Terra esta a les teues mans Saber que la Terra esta malalta. Isom conscients que les seues malalties no han sorgit de manera natural nies deuen a la seua vellesa, sind que han estat provocades per les activitats humanes. Les alertes ambientals emeses per organismes internacionals, els estudis cientifics i les organitzacions ecologistes 5 ens ho recorden quasi diariament” a través de titulars cridaners als mitjans de comunicacis, Sovint, la magnitud del deteriorament del nostre entorn sembla tan inexorable! queens preguntem: Que paclem fer nosaltres per millorar la salut del planeta? Tenim la sensacié que aquesta tasca és massa Amplia {es troba male Tunyana de les nostres possiblitats individuals. Quan, en realita, el futur de Ta 10 Terra esta les nostres mans, Encara que resulte impossible d'abastar, hi ha un unt d’accions al nostre abast per conservar el medi ambient, tant el que tenim aprop com el dambit mundial. Els experts ens parlen della rapida extincio d’especies de fauna i de flora detec- tada les tiltimes decades, dels problemes generats per la contaminacis i pels 15 residus, de les enormes desforestacions als hoscos de TAmazinia", del velog increment del consum déenergia o de Tescalfament global i del consegient"™ canvi climatic. lens veiem molt febles per a aturar aquests processos tan com- plexos,‘Aquesta periodista i escrip tore velenciana é2 més una ‘apassionada dela natura. Cal- labora sma malts mitjans de ‘comunicaci6, és molt activa fen xaraas Socials ! ha publl- cat llibres sobre ecologia com, per exemple, El canvi climatic a caso nostro. EL 2005 va rebre el Promi Nacional de Periodisme Me- ambiental. 35 40 @ srSabed DESCOBREIK 1 LLIG Aprén altres maneres de tenir cura del medi ambient. 52 ea TH! Pero, veritablement?, disposem d'una gran diversitat d'eines, i senzillissimes, per a protegir Tentorn. La qhestis basica és: Que estas disposat a fer tu per participar en aquesta aventura? [...] Has de saber que no es tracta d'un camf dificil, que va en contra del progrés o que esta ple de sacrificis. Ben al contrari, la descoberta del teu entorn i les maneres de cuidar-lo poden ser apassionants. Tampoc no es tracta d'una cursa contrarellitge on competeixes sol, ni molt menys. Esun passeig de larga durada que has de compartir amb la teua gent per tal d’afrontar el repte amb garanties d’éxit. Aixi que t'animern a comprovar com podem gaudir de la decisié de preservar la Terra. [...] Has de ser conscient que tu tens el comandament dela Terra. Quan trobes que és ngent? i aldamenticomplicada, riomés las de redoirne ley ditnenstons; Ima sginercqus-eliplandie.es/fs:tn-m enuk:eomsumacie:lessplantesscyuqscactermia wnt cossiol" de ta casa. El seu funcionament i les seues necessitats podrien ser molt similars, T’atreviries a arrancar-li totes les arrels o tallar-li totes les tiges? A re- garlaamb lleixiu’ o tancar-la en unlloc ple de fums toxice? I a omplir el test de residus no organics? En elxe ésser vegetal seras capac dobservar que els recut- sos de la Terra s6n limitats | que les accions abusives posen fia la vida de la planes fa tota la biodiversitar que en depén, mentre que també detxa de gene- vat benelicis ambientals el seu voltant: Eacara que pareguunexemoledesoiti tat, no ho é9 tant; a gran eacala, ol nostre planeta pateix Is deaforestacié, la ontainaeid'de Nels dlandifers* ilesealfment global afavorit per lenissis de gnsos d'efecte d’hivernacle, Siprems el boto verd, apostes per lestalvi, per Ins eficient dels recursos i perla minimitzaci6 dela praduccié dels residus;els quals sempre shauran de tractar cle tara wlieit, AjGestal-piciprainstls, aaa eh Ja seroalleta, Vapereada tuna: Formaide vide respechuoan amb él medi ambientealhoraque mits tansc ent, més eritica i més saludable, Ja que com menys heréncia en deixalles i en contarpinacte dikes @ lev geveretions futures, lep'vemacians' que chtindrs seran molt més positives. ‘Manus Josue Picé: Elplancta itu, Edicions Bromera(Moines) seme > La Terra esta a les teues mans INTERPRETA I RELACIONA 4 Relaciona en el quadern les idees dot text amb el pardgraf en qué es troben. Ga), 2. Escolta aquest fragment i tria en el quadern tes dues il-lustracions que representen les comparacions amb la proteccié de la Terra esmentades. - Corregeix en el quadern les oracions falses, ordena-les i escriu un resum del text. a) La Terra 6 com un ésser viu ©) Cuidar la Tecra implica fer un gran sacriic. b) La Terra esta malalta perqua és vella. d) No saber res de la salut del planeta. - Per qué l'autora compara la Terra amb una planta? 5. Explica per qué, segons el text, podem pensar que no podem millorar la salut del planete. Quéen pensa Veutora? I tu? - Quina és la finalitat d'aquest text? Explica si et sembla important i per que. ‘AMPLIA EL TEU VOCABULARI 7. Fes une llista en el quadern de tots els conceptes relacionats amb el medi ambient que apareixen en el text, Exemple clertes ambiental, deteriorament de lentorn.. 8, Qué signfiquen aquestes paraules? Anota'n un sindnim en el quadern. Si ho neces- sites, consulta el diccionari, sacrificls complexas Increment preservar Escrlu una oracis amb cadascuna de les paraules anteriors Wits vaLeR ipa a sign que orc tears agua oi dime Uesegur aie ahas sentit parar jets cep0g dexplicar-ho. Entre en smSabadigital.com IRUESTIGR, documenta'tj fesun esqueme cue nclogs [iaaetnair escery aquest punts: causes, proves, impacts merures | 40. Imagina la historia d'un xiquet que fa coses extraordinaries per a salvar el planeta i per a fer-li front. escriu-la en forma de conte, Sovint, la magnitud del deteriorament del nostre entorn ens sembla inexorableComunicacié Els tipus de textos Cada dia \legim i produ tecios molt diversos. La intencid ce femissor ola fina litat del text s6n alguns dels factors que determinen la diferéncia entre aquests tipus de textos Segons la finalitat, els textos poden classificar-se en narrativs, descriptius, argu mentatius, instructius, conversacianals | expositius, + El text narratiu. Conta els fets, reals oficticis, que succeeixen uns personat: es en un lloc i un temps daterminats. Pevsonatges | I sense entretenir-se, !Alba va ajeure en Didac de bocons sobre rherb del tog vee. va fer tranre canta aigua com pogu Manuat 58 PeoRouo: Mecannert del segon oviges La Galera “El text descriptiu. Informa de les qualitats o les caracteristiques d'un ésser, dun fet, d'una idea, d'un objecte o d'un ilo. La sous imponentaleada, ol cabsll 6s perfectament pentinat els ullsblaus, Caracterstigu#s | quasi transparents, que et fitaven amb desdeny, rot d'una feia impress. ‘Tom Cucanstia: Ble ponte del dale, Cokamma Edicions El text argumentatiu. Intenta convéncer sobre la veracitat o la falsedat, 0 so- bre la conventncia 0 no, d'una idea, Per a fer-ho, autor aporta en el Lex! rans de manera ordenada que defensen la idea que vol transmetre. Una de les maneres més sostenibles i eficaces d'eviter el canvi climatic és ol reciclatge, Reciclar permet, d'una banda, nétejar'el mostre*plancta'de’subs: ‘ances perlloses. D'una altra, la reutilitzacio dels residus seomsegueliierear productes nous/airi mmole menys'cost ambiental Argunvents ‘wevcajuntamentpalmers 1, Fixa't en la fLlustracié | digues qui dels dos pot serel 3. Escriu una oracié en el quadem que explique sobre que personatge de qué es parla en el text descriptiu ante vol convéncer el text argumentatiu anterior. rior. Explica per que. 4. Quins daquests textos no és argumentatiu? De quin tipus és? @ , setorestacisaporta melts benef serels am bent j que augment a Frtitat dele © sacra crnarathabitacs quan vasentieleoolva | ’ encendned hi ie que va veure el va deixar para 2. Amb quin tipus de text contestaries cadascune d'aques- O ieriyist tac epirerenaperestectaidan tes preguntes? Derque ajuda asentir-se mill a relaxarse 2) Per qué he de menjar veréura? iquel? x rf Com és Miquel 5. Escriu un text narratiu d'elmenys 100 paraules prota ) Que has fet hui? gonitzat pel personatge seleccionat en Factivitat 1. 56‘El text instructiu, Déna instruccions per a dur a terme alguna tasca. | ovdees Premeu ESC per a eix del mode de partale completa, + El text conversacional, Mostra el didleg entre dues o més persones. A veure, Toni: existetx ono existe la tal ibreta? aS Diteronts =lla tens tu? intervencions Si, la tine, Isanet-Ciana Sed; El sevet denon! Trl Colurmna Bdcions + El text expositiu, Planteja de manera aprofundida una qiiesti6 per tal d'infor- mar el receptor o'un tema en concret. La Terra él teroer des plates del sistema solr, atone a sevaproxiitatal Sol, Liexoon- | Lane pects trea dla seva Orta val 0,017, el sau semi rajrté una longtud de 1496 mons de quitomets, wwaenciclopedta.cat 66. Escriu en el quadern quin tipus de text necessitaras utilitzar en cada cas. a) Reprodulr el dialeg entre dues amigues que queden per a berener. 8, Llig aquestes cues oracions i digues quina pertany un text expositiu i quine a un text argumentetiv. Ex: plica per que. a) Sino es controle abocament de residus al riu Turia, +) Explicarla historia de lateua localitat. els danys megiambientals seren irreversible. jean rae WEEE by) El lu Tirta nate a la serralada Tbérica amb el nom dle J mi Guadolaviar i desemboca al grau de Valencia. igues quin tipus de text és i respon a les preguntes. La pericana * Poca fer a pecicana, peleu Ia tomacay levew-li les Havors i feula a trossets Converteix aquest text narratiu en un de conversacio- nal iescriu-lo en el quadern, \Vam diseutir, Jo no entenia com podia ustificarla tala massiva darbres a !Amazonial Ell argaia la necestitat de fusta i jo que alld eren nomeés inte © Coeu Pabadejo 2a brasa, esqueizeucto i barre- sgeu-lo amb fa tomace, © A part, fregiu amb oli els alls les nyores (aquestes sltimen teeneades i sense llavors). © En uma safita, barregeu totsels ingredients iam nv amb oli a voluntat. 2) Quina és le finalitat d'aquest tipus de text? ©) Copia tats els verbs del text que expressen ordre, tresses econdinics, No ens podiem posar dacord, ‘Varn decidie investigar més sobre el tema tomar apatlar-ne a setmana segnent, 10. @ srSabadicital com PAETIE ‘Busca informacié sobre 'Amazdnia, escriven el qua- orn un text expositi¢'entre 100 i 120 paraules i explica'n les caracteristiques principals.HENS >) Conta’m un conte tres parts propies dela narracié: intcoducci6, nus i desenllag OBSERVA I ANALIT 4, Llig Vinici de “Larbre domestic", un famés conte de Pere Calders. Observa-hi alguna de les caracteristiques d’aquest tipus de text. Larbre doméstic En aquesta vida he tingut molts secrets. Ferd un dels més gros Intvoduccié_|- £05, potser el que estava més amb pugna amb la veriat oficial é5 el que ara trobo oporti explicar. Un mati, en levar-me, vaig veure que eel menjadorce casa iieva havia naseut un arbre. Perd no us penscu: es trectare d'un arbre de deba, amb arrels que’és elavaven & les rajolest lero orprenents nes brangues que es premien contra el sostte. ‘ificticis —Vaig voure de seguida que 2ixd no podia ésser la broma de lng. | ne tenint persona estimada a qui conflar certes co- ses og ana a tba pli Em va rebre e] capita, amb uns grans bigotis, com sempre, iduent nea 7 [trvetlerinc dl gel vo pec eben pg tapes, DY ayaridth | elsgalons. Viger: scene! [> Us vinea fer saber que al menjador de casa mova ha nagcut un ee , ubre de debd, al marge de la meva volunt ovoupane! | aye de deo, al ate dela eva voluntat Lthome, vés direu, es va sorprendre. Em vs mirar una bona estona i després digué: y No pot éser 4 wm |, clar.Aquestescoses no se ap mai com van. Peso Tarbre és ali, ponent la i fent-me noza Aquestes paraules meves van irvitar el capita. Va donar un cop damunt la taula amb la ma plana, va algar-se i » va sm'agafa una solapa. > ena CaLoans:‘Larbre daméstic, en Crcniquas dela verizt ocuts,Baicone 62 2. Qui és el narrador del conte? Es un narrador extern o un narrador personatge? 3. Aquina situacié ha de fer front el protagonista? Com hi reacciona? 4. Escriu un resum breu ¢'aquest fragment del conte illig-lo en veu alte als teus com- anys. S'assemblen els vostres resums? Heu destacat els mateixos aspectes? 5. Aquest conte explica una historia ficticia. Inventa una llista amb quatre situacions tan increibles com aquosta que puguen ser argument d'un conte, El conte é5 un tipus de text narratiu breu i fictici, que pot ser oral o escriti per a un piblic de qualsevol edat. Sol presentar les6. Observa estructura del conte j escriu una introducci6 que siga diferent. 7. En el desenvolupament del conte trobem un text conversacional. Qui hi intervé? Quins signes ortografics marquen les intervencions? 8. El fragment det conte que has llegit no presents el desenllag. Escriv un text narrativ aque tanque aquesta histdria, ar | Repyeeigy) [802 que Hi ha una discuss oberta Tin en compte les raons i els objectius de cada personatge. Sq (_ Desenvalupa Decideix si vols que els personatges arriten @ un acord la discussi6 © que queden en desacord, x “Record que pots canviar aquesis personatges de loc i i de temps, it GREE Observa Lestil de autor jintenta mantenir-o, Para aten: cid a "humor ia la brevetat dels pardgrals. ESCOLTA RLA 3) 9. €scottaet conte que Lata conta a seu germ menut,pren notes! dentcan les parts enn esquema com aquest. { Part (Ctntreduccis 9) Ns. (— Desenllag _) Figa’t en la iHtustraci6 i inventa un conte que es desenvolupe fen aquest espai. Conta’ als teus companys en veu alta. Lr Trias en seras protagonista escruras en primera persona, o si contardsfets en els quals no paticiparas iho fards en torcera perso. 2n Respecta estructura de lanarraci6 i prova ‘Fintroduir-hi algun altre tipus de text com, per exemple, una conversa @ smSabadigital com \WALORA BL QUE WAS APRES | DD iiss ines ates pus oe (wertexiowa ToFiNA) | text emel conte? Quins? =a + Zi Has plantejat que ht | 14, Tornaa llegir el conte que has escrit en lactivitat 10 de la pagina $3 ifixa’t si com- | | pleix tots aquests aspectes. + Narra les aventures d'un personatge en un espai iun temps determinats P Mesura aquests altres © punts forts en comuinicee6 + Hiha una intoduceié, un nus jun desenllag de la historia, iP haja un conflicte en la | histaria? Per qué?Ortografia La sil-laba, els diftongs i els hiats En les paraules (loc, com, sofeta, comandament i amabilitat es pronuncien. res- pectivament, un, dos, tres, quatre i cine colps de veu. Una sitlaba és un so o un grup de sons pronunciats en un sol colp de veu. ‘Tota sil-laba esta formada per una vocal, que 1’és el nucli i, opcionalment, per tuna 6 diverses consonants. Les paraules, segons el nombre de siltabes, es classifiquen en (Ee 2 soi sia se fr, me Dues siblabes ina, company, sabi ‘res sil abes:feion, itera, escola uate siMabes: lavedora, capaci, calendar, Cina sabes: atalancamert,enciclopett Pollsil-labes La separaci6 sil-labica Els colps de veu que fem en pronunciar en veu alta una paraula serveixen de guia per a separar-ne les sitiabes No obstant aixd, pera dividir correctament qualsevol paraula, cal tenir en compte les normes ortografiques seguents: + Se separen tots els digrafs excepte gu, gu, il, ny 11g jo-quet en-questa polis ca-nya sa-fo-reig Perd si que se separen: pissarra o-quo-relta for-mot-ge platjo pis-ci-na En les paraules compostes 0 derivades amb prefixos, es mantenen sencers els elements que les formen: vos-oltres ines-to-ble ben-es-tar Quan se separen paraules 2 final de ratlla, no es pot deixar una lletra sola ni partir una sittaba. 1. Separa en sitlabes aquestes paraules I classifica-tes 3. Ordena correctament les sfi-labes d'aquestes parau- segons el nombre que en tenen. les i obtindras el nom de quatre problemes mediam- ————————— bientals. Copie'is en el quedemn. tema ingent que nosalres -escalfment —_processos__onganismes_/ 2. Separe en sitlebes en el quadern les paraules d'aquest consell sobre el reciclatge als instituts. tenta no malgastar paper. Per exemple, pats aprofitar ls folis que ja tens eserits per una cara per a prendre rotes i apunts, També pots utilizar internet per a co *ralalta + abastar saquesta + desorbitat rmunicar-te amb els professors. sariels + senzlllissimes salut 4.Com separaries aquestes paraules a final de ratlla? [No imprimisques sino és estrictament necessaci iin Escriu en el quadern totes les possibilitats. + enganyar s necessitats + goteig *tiges edificeEls diftongs i els hiats Dues vocals seguides dins d'una paraula poden pronunciar-se en una mateixa sillaba o en dues sit-lebes diferents. Un diftong és la unié de dues vocals que es pronuncien juntes en |e mateixa silaba: bau-lo, veu-re, a-ge-duc-te, io-gurt. Sthi distingeixen dos tipus de diftongs: aj ai-gua | aw | fae wa} gue-nyar, qua-dre: a lat-da, \0-ga [or [atm [ev | swe | de | ter-pics,ecics-te EE) vcce-eu of fox lw fou [a | in-gistae Frite | oruen, tela, ui_[b ou 0 vocals | ce-ies Arés dels diftongs creixents i decreixents, també hi ha els triftongs, que sén el resultat de la combinaci6 d'ambd6s: Pa-ro-guici, cre-ieu, (quel. Un hiat és la pronunciacié en sil-tabes diferents de dues vocals que s'eseriuen juntes dins d'una paraula: v-atge, formb-il-es, orl, po-ol, ere 5. Cada iblustraci6 correspon a una paraula trisitlaba = > EST amb un diftong decreixent. Escriu-la en el quadern. 7. Encercla els diftongs i subratlla els hiats d’aquestes ° o °e paraules en el quadern. v N eAiianme ocheatts, wlan s i * consegients * cossiol * aquifers cd 6 4 Dictat 3 G8), 8. Lig aquest tent escriu-o mentre Vescoltes t Els paisatges ja no sén igual com abans perqué una allau de construccions que sscampen act alla han éeefigurat camp imuntanya, Fa mal mirar ho, Consta- tarla transformacia dus espais que quan Jo es valg 6. Classifica en el quadern les paraules segtents segons si tenen diftong, hiat oni diftong ni hiet. aroma client’ — quota le deixar, pesar que ja comengaven a saturarse,encara univers idea—sluita.=——guant cron bells vs, fa pati. I, segurament, ind també va curiositats lingdistiques 2 los lies Canaries exictaix un llenguaige molt especial! sildo caneri. Es un sisteme de xiulits que procedetx Gels antics guamses | que serveix por a comunicarse amb persones que es traben lly. Font Linguamén, Casa doles lenges 1 a mi aa amb la llengua en qué estan escrites. © aie © vents © bas Ose ) Quines de les llengiies anteriors s6n roméniques? © Ero Terra eas tues mans. Obs Tenoest QA rervaests nas tdas mans. | °o Lurraren zure esku dage. | 2. Observa el mapa i digues a quines comunitats sutdno- mes es parla més d'una llengua constitucional i quines daquestes comunitats tenen llengues no oficials. Qui- nes s6n aquestes llengies? 64 unirar 3. Reflex/ona. La Declaracié Universal dels Drats Lingats- tics, que va ser aprovada el 1996, considera la plurali tat lingifstica al mén. En Varticle 3 reconeix els drets coblectius seguents: + Dretalensenyament dela propia llengua icultura, + Dret adisposar de sorveis culturls, + Dret ana preséncia equitativa de la lengua ila altura del grup en els mitjans de comunicaci6. + Diet a ser atesos en la seua llengua en els onga- nismnes ofcials les elacions socioecondmigues. a) Creus que aquests drets s‘apliquen ala Comunitat Va lenciana? Per qué? ) Per qué ces que le Declaracis defensa la pluralitat?La cooficialitat Un ltengua &s oficial si aixi ho estableixen les lleis del seu pats. Es parla de cooficialitat quan, en un territori, 25 parlen dues llengiles 0 més, | aquestes gaudeixen del reconelxement oficial. La Constitucié espanyola reconeix el castella com la llengua oficial de Estat preveu que les altres llengues seran també oficials en les respectives comunitats autonomes d'acord amb als seus estatuts. LEstatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana declara oficials el valencia, que considera llengua propia, i el castella. La legislacié protegeix els drets linguistics dels ciutadons perqué ningé puga ser discriminat 2 causa de la lengua. Entre altres mesures, estableix que tots els estudiants han de dominar els dos idiomes en ecabar ensenyament obligetori. Estarvt DAUTONOMIA DE LA CoMuNttat VALENCIANA Article 6, [...| 3. La Generalitat garantira Pis normal i oficial de les dues engiies, i adoptar’ les mesures necessaries per tal dassegurar el seu co- neixement. 4. Ningii no podra ser discriminat per ra6 de la seua lengua. 5, Satorgara especial proteccié i respecte 2 la recuperacié del valencia, 4, Serien possibles aquestes activitats en una lengua que _7. Erigrén. Quines llengUes diferents es parlen a 'aula? no fore oficial? Raona la resposta. Dividiu-vos en grups i elaborew un decaleg d’accions a) Usat-la amb funcionaris pablics. per a tenir cura del medi ambient aplicables al centre. Després, oscriviu-lo on totes aqueles lenges. ') Declarar davant d'un tribunal. a Me 6 ©) Parlar a casa o amb els amis. INVESTIGA ) Estudiar-ia a escola, « 8. Comse't dona la traduccia? Prova-no seguint els passos. Copia en el quadern aquestes afirmacions 1 digues quines sén vertaderes i quines falses segons I'Esta- ‘Ir Llig aquests grups de paraules. Series capag de tut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, tradvir-los al valencia? MEUBTUVUULO RMA YOE OU a) Frio hotz (heired 0) ollo/ begui /uelh ») El vane as respect i es protege ecpecielment. ) Neve fedur/ hau e) caboles /ileak / peus La lengua-no pot Ser motu de ciserminaci, ©) auge/ur/aigua —f) cocifia/ sukalde | codina ©) LEstat ha de garente és normal de tes dues llengoes, Identifica cada llengua i explice en qué has fi- xat per a respondre 6. @ swSabadigi 36 Quina lengua s‘assembla més al valencia de les tres? Hal castella? | Entra.a la pagina de IEstatut, lig article 6 sencer i contesta les preguntes: Tit @ smSabadigitcl.com piven 4) Quine &s la institucio normativa del valencia? ‘Amplia'Ia-tnformacis sobre aqiestes tales ) Que establira aquesta lle’ en tAdministeaci6 lenges de IEstat | resol la pregunta que et ensenyament? | plantegem en aquesta investigaci6.66 Literatura El vers i la prosa En qualsevol obra literaria, no només interessa el que es comunica, sind la forma comes fa, Elllenguatge literari es pot presentar de dues formes: en vers o en prosa, El vers Es la combinacié de paraules c'acord amb les normes de la métrica ila rima. Les ccangons | [es poesies solen estar escrites en vers perqué aquestes normes donen musicalitat i rite als versos. Fixe't en aquest fragment: Cada versen une nia | Lamon qe és tina pena itn consol, ‘un desembee plujés i abril florit, Ambelmteixnonbie re cna decd, desttlabes que tot ho téi ho dna i tot ho vol amb rima ‘ANDES ESTELLES “Lamant ce or a vidal, Ora compa 7, cons 34 La prosa La manera més habitual d'escriure, que no té en compte el ritme nila rima, é5 la prosa, Es la forma en que trobem majoritariament les narracions (els contes, les rnovel-les) i els dialegs teatrals. Fiza’t en aquest exemple: Eltex acaba | home fupla emparat perles ombres que omplien la foscor de faganes i vore- lestinies senceres es, Acabava de girar la cantonada del carrer Pont per les drassaries, tot diri- gint-se directament cap a lescullera, quan la parella de carrabiners ja enfilava Senerima _elmateix carrer per la banda de dalt Popa Guanpiot: Colder denen, Alfagusra Voramar Malgrat aixd, qualsevol text literari pot estar escrit en vers o en prosa: hi ha tea- tre escrit en vers, narracié escrita en vers 0 poesia escrita en prosa. 4. Escriu en el quadecn les finalitats que pot tenir una_3. Llig atentament aquests textos { explica la diferencia obra literaria justifica, en cada cas, la teua tria. entre la prosa jel vers amb examples. a) comunicar ¢) ensenyar @) entretenir =Bltren es vacetenir suaumenten arvibar a Festacié de ) informar d) provacar sentiments ) aconsellar Valéncia, Ferman estave enlluemat pel sol, paisatge. 2. Apartird'aquesta ibtustracié, crea un poams de quatre Que diferent de Bareelona, on ell vival Ia gent? Pax ‘versos i un text narratiu amb dos paragrafs. teiaia gaudr dunes vacances permanente, Li vingus alcap el sou cont Pep, que anita a experaro, Inomes de pensar en falegra natural que iradiava, sential cormés leuger Vice Pascua Elin eal Tabata Les Alegricsi tristeses s6n com les ones del mar: cada vegada que venen, cada vegada sein van, Mane Grane "Yor pass en “domed denen, Tahara res Ara escriu el poema en prosa ila narracig en vers.Els géneres literaris Segons les caracteristiques i els temes que tracten, els textos literars es classifi quen en quatre géneres. + Poesia, Els textos poétics solen tractar sobre emocions i sentiments. Tradicio: nalment s‘han escrit en vers, perd també n’hi ha en prosa, com aquest exemple, Les estables son buides i son buides les cases. Al poble només hi som jo i el meu cavall que errem de nit i de dia pel laberint de les seves ombres JN Pots Diar 2918, Bdicions 62 + Narrativa. Conte una historia que ocorre a uns personatges en un lloc i un temps doterminats. Siesta en vers, sovint narra fets gloriosos d'un personatge o un poble. Conta'm, Musa, aquell home de gran ardit, que tantissim Personatges cerca, després que de Trola el sagrat alcasser va prendre: Esp de molts pobles veié les ciutats, lesperit va coneixer. Homan (oRADUCcI6 DB CARLES Risa): dss, Bic 2 Magrana «+ Teatre, Sescriu pera ser representat, per aixd hi predominen els dialegs. Les aco tacions s6n indicacions sobre la representaci6 que s'escriuen entre paréntes's. ENeADOs (desafiant CRANO): Sembleu molt valent i agosarat amb um actor gran, desemparat Noms personataes Ja veig que el teatre no us agrada, Acotacions Marxeu! La gent com vés el degrada. Boon Rosan: Cyrano de Bergerac, Edicons Bromera + Assaig, Text en prosa en qué autor desenvolupa un tema de manera raonada i personal, amb Finalitat divulgativa o per convéncer els lectors ‘Tothom em diu que he de fer exercici, que és bo per ala meua salut. Perd ‘mai he sentit a ningi dir a un esportista: has de llegir. Jos Sarawaco: wi dlcionarcltucl mordpresscom 4, Llig aquest text i explica en el quadern dequingénere 5. Busca en el Giccionari la definici6 d'aquests subgéne- es tracta. res i digues a quin génere pertony cadascun. Elmite ésuna narraci, conte seinet relet monografia sonet sarsuele oce Ja paraula graga mie vol dir simplement aixd, una faula o un come que déna algun sentit ales accions hurmanes o humaniteades, reals irteals, amb intervencis de persones, animals o déus. [..]. La matéria del mite no té limits, i és un component universal de tots ele poblee del mén i de totes les cultures. 6. Escriu un text teatral a partir d’equesta fotografia, “ont Feaiense Mina we jaanindesfofortides Caneixes algun mite classic? Escriu el nam de cinc per sonatges mitoldgics. El cinema nesta ple d’exemples! 67Kats acca Sendes, rutes i camins Conéixer els nostres paisatges, caminar-hii disfrutar-los ons ajudara a apreciar-los com a bé com, Si fem com aquests amics ‘que preparen una excursié per la Calderona, gaudirer del nostre entorn i contribuirem a conservar lo. 4”, GR-10, sender internacional valencia —Qué feu? 5 —Andreu méstava explicant que se'n va de senderisme. . —Senderisme? —pregunitarem tots alhora ben estranyats Ll —A, si! Quan heu arribat vosaltres estava llegint una guia per a tindre el maxim d'informacid sobre el GR-10, ja que el proxim cap de setmana rmagradaria fer un bon tram la Calderona. —EIGR10? —La Calderona? 1d. —Vosaltres esteu bons, hui, Un GR és un sender de gran recorregut. Fl injimero 10, també conegut a nivell europeu com TE-7, té prop de mil sis- cents quildmetees i va des de Pucol fins a Lisboa creuant totale peninsu- la Iberica. El senderisme és una manera de viatjar trenquilla i sana ique et dona Foportunitat d’apropar-te a llocs de gran riquesa paisatgistica i 15 cultural. . a —la Calderona és l serra més properaa Valencia, alguns en parlar della diuen que 6s el pulmé verd de Tatea metropolitan, Esta entre el pla de Liia el ri Palancia i arrba fins les Alcubles ila Cova Senta a Altura. 20 BI. GR-10 aprofita leix central de les principals muntanyes de la Caldero- nna, com ara el Picaio, ol Garbi, Rebalsadots... per a transcorrer. —l per qué Calderona? Que té forma de caldera? —Bl nom esta pres del coll de a Calderona, que és un pas natural entre @ xScbocigial.com les comarques de [Horta Nord i el Camp de Morvedte, escosnesx! itig Gouden Uegnt un Mao Aton: L Colon ero, Serdeialerie uy rowel Bdtions sie 4. Ones troba la Calderona? Indica en el quadera l'opci6 correcta i consulta un mapa si ho necessites. @) Alnord de la clutat de Valent ) Al sud de ta ctutat de Valencia 2. Quants personatges intervenen en el text: dos o més? Com ho saps? 3. Quins patsos creua ("6-77 4, Ordena aquestes localitats seguint Vordre en qué apareixen en el text. Saps on es troben? Situa-les en un mapa de la peninsula Ibérica, les Alcubles Velencie Utria Altura ( lisboe Pucol5. Per qué creus que la Calderona també és coneguda com “el pulmé verd de (area metropolitana"? Com s'anomena aquest recurs literari? 8. Quina d'aquestes imatges consideres que es correspon amb la serra de la Calderona? Per qua? o ° 7, Indica en el quadern a quin génere literari perteny aquest text. Com ho has sabut? Fixa’t en qué conta, la finalitat que 16, lespai, el temps i els personatges. 8. Pots saber qui és el narrador de la historia? Per qua? VAL (9) 9. Torna a escoltar aquest fragment; estas d'acord amb el que diu sobre els beneficis del senderisme? Per que? 40. Creus que practicar senderisme ajudara a cuidar els espais naturals i, per tant, la Terra? Explica per que. TALLER LiTeRARI > Un didleg per a preparar una ruta A la Comunitat Valenciana hi ha molts paratges naturals protegits que poden visitar-se fent senderisme. Ara escriureu per parelles un text que parle d'un d’aquests espais. ‘Ur Busqueu en internet Ie pagina dels Parcs Naturals de a Comunitat Valenciana ftriew quin d’aquests parcs podrien vist- tar els vostres personatges. Teniu en compte les indicacions seguents. La distancia raspecte dal loc on viuen Lepaca de 'any mes apropiada per a visitar-lo, 2 Anoteu les caracteristiques del parc ide la zona on esta situat. Es un espai costaner o d'interior? Prop de quines local tats es troba? 36 Indiqueu algunes normes que cal teniren compte per a visitar Vespai natural. Bxemple Cal informar-se sabre foratge Gt En quin punt es pot comencar La ruta? Quants quilometres faran els personatges? 56 Escriu un didleg en qué els protagonistes parlen sobre el paratge que volen visitar, les caracteristiques que té, quina ruta faran 0 per qué hi volen anar. 66 Pertorn,legiv el voste text als companys. Comenteu les semblances les ierénces que observey entre tts es textos.Qué has aprés? Organitza’t les ides 4. Utilize aquest esquema per a establir si aquestes paraules tenen hiats o diftongs: guatificacis, intel tigéncin, eina, beure, perdua, jogo. Escriv les conclusions en el quadern. iu) la2a eal) éfeble Repassa 70 2. Llig aquest text i escriu en el quadern, separades en sil- labes, quatre pareules que tenen hiat. Després, respon @ les preguntes, Et confesse que a mi també em fascina lunivers ile seuaimmensitat. [i] Peré tu saps que jo ade molt de casa isthe de fantasi jar sobre fugides ales estellespreferise for-ho a par- tird’aquellacango popular d “El cuc de la tera’. Bs la «cang6 que explica la historia daguell cuc terr6s fe: ‘cic, que un hon dia senamora dima estrella Iiventa, Es convert en papallona idesaparegué entre les seues flames. Lara “de pata part del firmament, va flamo- rose una estrella, ignorant sempre, eternament, que ‘un cue, damor, mor per ella. Quan observe el cel en una nit clara i mize Yestrella {que més llucix, pense en el pobre cuc de term. Cave Mique: A cu dara, Tindern Blone a) Localitza en el text els determinants segiients i escriusos en el quadern inicant-ne el énere jel nombre, * Tres articles indetinits Tres articles definits * Dos possessius by) Anota tres paraules del text amb diftong | escriu una ora ci6 amb cadascuna. + Un demostrativ lata vocal és eble Te davant unag oune 9? vo [BiaTIa) no [latvAN) wo_ Em ; } ésforta || fun (o,e,0) £ st ésun ésun diftong hat 3. @ smSabadigitcl.com PHA TICN Fes el dictat interact. 4. Llig el text i fixa'ten la finalitat que té. Explica en el qua~ ddern de quin tipus és i per qué ho has sabut. ra un vabeell bastant solitar, per cert. Només hi havia uns quants passatgers, i tot gent major, Eren asseguts, (un acti Tale alla ben separate, silenciosos i mig ador- mits, Van taudar quatre dies a recérrer Yalt Missssipf, perqué en toeavem el fons de tant en tant. Pexé no ens ‘varesultar gens avoerit: magineucvas dos xiquets via jant sols! Mase Twn To Snes ake, Bacon: Brome Explica en el quadern qui s6n els personatges, el temps i el lloe de Vaccié del text. ‘5. Transforma el text de l'activitat anterior en una obra de teatre, que arreplegue el didleg de la travessia. Utilitza, també acotacions. 6. Les oventures ce Tom Somyer es va escriure originalment en anglés i sha traduit a diverses llengies. Indica a quines engies ¢'Espanya corresponen aquestes traduccions. {~ Asoventuras j= {Tom Sawyeren | Esoveniures ( ry abeni } \_detasaniet ear sper puck @ smSabacigitol.com ALORA EL GUEHASIAPRES > Autoovaluacié.Bost Wa ae co) r Unitats 1-2-3 I tu, qué et firaras? FIRA ECOLOGICA DE NADAL Les festes de Nadal sén dice de reunié farnilar de regals, de menjar... Et proposem una manera de gaudi-d aquesta epoca més respectisosa amb la natura, Vols sal com? Creua el corvedor vine divendree queve ala sala d'actes ala FIRA ECOLOGICA DE NADAL de 1r-c'ESO. Et prezentem les activtate que hi fares TALLER DE JOGUETS RECICLATS Yois aprendre a Ferjoguets per ala teva gonraneta? Els teus cosine semere et demanen regals? Enaquest taller toncenyarema fer-ne amb materials reciclats. Una manera barata iecoldgica d'alegrar els més menuts Comprén els textos 4. De quin tipus de text es tracta? A. Narratiu 8. Deseriptiv © Argumencatiu ©. Expositie 2. Par qu@ la fira s'anomena ecoldgica? Justifica \a res- posta a partir del text. 3. Escolta la conversa entre dos companys i digues quin dols tallers interessa més a cadascun. A. Toni preferein el taller de joguets recicats. B. Andreu no es vol perdi intercanvi de libres, ©. Els das decideisen apuntar-se finalment al taller de Paper de cegal. . Els dos portaren libres ifaran el taller de joguets. TALLER DE PAPER DE REGAL Amb revietes velles, ganes un poc de gracia podris fer el teu propi paper dembolicar. Un detail ben original! INTERCANVI DE LLIBRES Fle libres sempre edn un bon regal. Sien tens en bon estat que ja no liges. portals itels canviarem per uns altres. Diaquesta manera tindras neves histories per legirsense rascar-tela bubxaca. Reflexiona sobre la lengua ila literatura 4, Corregeix en el quadern aquestes afirmacions sobre els determinants i els quantificadors que hi ha en el text. 2) Hi ha cinc articles definits i set indeinits. b) Hi ha dos demostratius simples i tres possessius tons. ©) Hi ha quatre quantificadors. 5. Explica les propietats textuals a partir del fragment titulat “Intercanvi de Itibres”, 6. Raona en el quademn si es paraules respectuasa i famn- {ior tenen algun diftong o algun hiat Escriu 7, Redacta una nota per a convidar els paras a la fira, Es tracta d'un text formal o informal? Per qué?