8imiBLOC 2.

ARQUITECTURA RELIGIOSA
CATALUNYA I VALNCIA
1. Lentrada del gtic clssic
1.1. Els edificis de les ordres mendicants
-El convent dominic de Barcelona: Santa Caterina
A la corona d'arag s'inagura el gotic classic amb el convent de santa caterina que va
despareixer en el segle XIX per les desamortizacions (1248-75) son les dates de
construcci amb una perspectiva exonometrica,era de una sola nau amb capelles entre
contraforts amb una gran coberta on les voltes es van anar afegint al segle XIV,a partir de
1285 a perpinya s'apliquen les directrius del gotic classic en el castell de perpinya,es
important santa caterina perque inagura a corona d'arago una nova tipologia que es una
nica nau amb capalera i capelles amb contraforts.
-Altres exemples primer quart del s. XIV:
El convent de Sant Domnec a Balaguer (Lleida) (esglsia i claustre)
t una nau unica amb capelles de contraforts amb coberta amb sotils de fusta amb
arcs diafragmes en les naus on innoba en la utiltzaci de la coberta radial en l'absis,el
claustre recorda al convent de san francesc,es un claustre de gotic tipicament classic on
conserva la coberta de fusta.
El convent de Sant Domnec de Valncia (sala capitular)
Es molt interessant perque es molt monumental i elevada resolta a partir de la divisi de
trams dividies en la minima expresi pel porxo,es dona per suposat que hi havia una sala o
ms similars perque es considera l'antecedent de les llotjes gotiques.
1.2. Construcci catedralcia
-Les capaleres de Barcelona i Girona
Mostra les capaleres com la de Barcelona on se crida a jaume ferrer que era el mestre de
obres on es troba la cripta de santa eulalia on es dona importancia al sotil amb volta de
creueria rebaixada amb una inmensa clau de volta,paralelament a Girona es fa lo mateix a
la capalera entre 1312-47 fet per jaume jacks de faveran que apareix com mestre major de
la catedral de narbonne fa una capalera amb un deambuatori amb capelles radials(girola)
que correspon a una construcci de tres naus pero a mitjans del XIV es paren les obres i es
deixa en una unica nau.
1.3. Les obres impulsades per Jaume II

-La capella reial de Santa gueda al Palau Reial Major de Barcelona

Aquesta capella no t capelles laterals on detaca la total puresa de linies amb un equilibri
de eixos amb una gran claretat visual on les parets tenen motllures que serveixen de
imposta per al finestral amb arcs diafragmes motllurats que baixen amb semicolumnes i
baquetons.
-El claustre gtic de Santes Creus
-El monestir de Pedralbes
Es una promoci que comena el 1326 i es du a terme tot el segle XIV,l'exterior mostra la
torre campanar que es de base octogonal,les voltes son datades de 1330 on tenim una
tipologia que ja coneixem nau unica amb contraforts coberta amb volta de creueria,el
claustre es molt gran i sobri.
2. Les grans construccions del gtic clssic
2.1. Les intervencions de Pere el Cerimonis (1336-1387) a Poblet
-La murada i la Porta Reial
-El claustre gtic i (el cimbori amb traceries propies del gotic classic)
2.2. Altres obres acabades a mitjans del segle XIV
-Lobra de fortificaci del monestir de Santes Creus
Els interessa per poder fortificarse degut a una guerra a castella
-El claustre de la Seu Vella de Lleida
es un dels ms grans del mn on t una galeria que actua com a mirador amb traceries molt
originals.
2.3.

Els programes de tres naus a les esglsies parroquials i canniques (venen a

ser parroquies rurals on viu una comunitat de clergues que fan vida en com on es
regeixen per un canon)

les parroquies tenien riqueses propies.

-Les construccions de Berenguer de Montagut: Santa Maria del Mar de Barcelona
amb un exterior en faana senzill amb una lectura de l'espai intern on la escultura es
concentra en llocs concrets de la faana (destaca el seguiment de la planta continua
amb una unificaci de volumsamb 3 naus i capelles laterals de una gran amplitud
entre contraforts i trams molt amplis amb arcades de separaci amb molta
llum,recolleix les voltes a un nivell molt alt i utilitza un pilar mes senzill i
voluminos de forma octogonals i Santa Maria de Manresa amb nau unica amb
capelles amples entre contraforts amb trams amb pilars octogonals

-Altres exemples: Santa Maria de Castell dEmpries, Santa Caterina de Valncia,

Santa Maria de Sagunt
2.4. El programa de nau nica a larquitectura parroquial
-Santa Maria del Pi (Barcelona)
La nau unica arriba fins a un absis poligonal i capelles laterals,es la ms amplia que es
cobreix en pedra de la segona meitat del segle XIV
-Altres exemples: Santa Maria de Montblanc (Tarragona), Sant Mateu (Maestrat)
2.5. Les catedrals
-Barcelona(al segle XIV i XV es construeix el cos de naus de tres naus mantenint
les capelles laterals molt fondes amb volta de creueria entre contraforts on soposa un pis
amb tribunes,els trams seran molt amplis donant lloc a una unitat arquitectnica,trobam
una diferencia de altura mnima entre nau central i laterals,es una catedral molt fosca),
Tortosa(el transsepte ser inexistent amb tres naus i capelles on lunica diferencia es en
quant la proporci amb arcbotants en la capalera,la capella del bisbe es un tram en
creueria clasica per el tram ms proper a la capalera en ves de fer una volta radial es de
mitja estrella a partir de trompes de tanta fondaria que tenen una volta de creueria de all
que es digui que la volta sigui raconera), Valncia(es comena la construcci en 1260 t un
transsepte on li afegeigeixen una torre al cimbori on sagafa de model poblet amb
capelletes en les naus laterals que es substituir per sotils,la sala capitular amb volta de
estrella completa) i Girona(partiam de la capalera del segle XIV per amb interrupcions
de ms de un segle on se podia dur envant una construcci de tres naus o de una nau,la nau
unica es sa ms tradicional dins el nostre context que dona un espai ms funcional i no
compromet la monumentalitat de ledifici degut a que saumenta lalat amb les capelles
laterals entre contraforts)
3. La construcci religiosa al segle XV
3.1. La construcci de petits espais i altres elements arquitectnics
-La sala capitular de la seu de Barcelona
Es cobreix amb una volta estrelllada
-La capella de Sant Jordi al monestir de Poblet
Es una capella exenta fet per Alfons el magnnim on promou la construcci com acci de
gracies per la conquesta de Npols
-La capella dels Reis al convent de Sant Domnec de Valncia i les voltes
diamantines

Es realitza per promoci de alfons el magnnim on destaca per la espectacularitat

tcnica de les voltes on trobam la volta diamantina.
-Els claustres flamgers: convent de Sant Domnec de Valncia
Es produeix canvis en la tracidea flamgera amb un efecte de moviment que invaira a
castell a tota la decoraci mentre que a la corona de Arag saplica nicament als
finestrals
-Els campanars del segle XV: Seu Vella de Lleida(aferrat al claustre) i Micalet de
Valncia(tenen una base poligonal on el de valencia obre finestrals al darrer pis t una
decoraci flamgera).
Francesca Espaol 2002 el gotico catalan

angle editorial