NDEX

ESTRUCTURA DEL PROJECTE........................................................ 11

1.1
1.2
1.3
1.4
1.4.1
1.4.2
1.4.3

SUBJECTES DEL PROJECTE ............................................................ 23

2.1
2.2
2.3

FASE DE REDACCI ........................................................................... 23

FASE REDACCI I EXECUCI ............................................................. 25
GESTI EN LEXECUCI DEL PROJECTE ............................................ 27

PETICI I RECEPCI DEL PROJECTE .......................................... 29

3.1
3.2
3.3
3.4
3.5
3.6

DEFINICI......................................................................................... 11
FASES DEL PROJECTE ....................................................................... 12
REDACCI DEL PROJECTE ................................................................. 13
DOCUMENTS DEL PROJECTE ............................................................. 14
Definici................................................................................. 14
Contingut................................................................................ 16
Gui de continguts ................................................................. 18

INTRODUCCI ................................................................................... 29
LA COMANDA................................................................................... 30
EL CONTINGUT ................................................................................. 32
ELS ASPECTES CONTRACTUALS ........................................................ 34
LES ESPECIFICACIONS ...................................................................... 35
BOLCAT DEL SEU CONTINGUT EN LA DOCUMENTACI DEL PROJECTE 35

FASES DEL PROJECTE - RECERCA DINFORMACI................ 37

4.1
INTRODUCCI ................................................................................... 37
4.2
ETAPES ............................................................................................. 37
4.3
RECERCA DINFORMACI ................................................................. 38
4.3.1
Fonts dinformaci................................................................. 38
4.3.2
Normativa i reglamentaci daplicaci a la redacci de
Projectes. 40
4.3.3
Exemple NTE: Real Decreto por el que se aprueba la Norma
Bsica de la Edificacin NBE- EA-95 Estructuras de acero en
edificacin............................................................................................... 51
4.3.4
Relaci dels principals Reglaments ....................................... 53
4.4
LA NORMA UNE-EN ISO 9001..................................................... 54
4.4.1
Definici................................................................................. 54
4.4.2
Procediment ........................................................................... 54
4.4.3
El certificat............................................................................. 56

LESTUDI PRELIMINAR..................................................................... 57
5.1
OBJECTIU ......................................................................................... 57
5.2
VALORACI ECONMICA .................................................................. 58
5.2.1
Estimaci del pressupost dinversi....................................... 59
5.2.2
Estimaci del pressupost dexplotaci ................................... 64

AVANTPROJECTE ............................................................................... 71
6.1
OBJECTIU ......................................................................................... 71
6.2
CONTINGUT DE LAVANTPROJECTE .................................................. 75
6.3
DOCUMENTS DE LAVANTPROJECTE................................................. 76
6.4
EXEMPLE RELACI DETALLADA DELS DOCUMENTS DE
LAVANTPROJECTE ......................................................................................... 78

PROJECTE CONSTRUCTIU ............................................................... 81

7.1
7.2
7.3

CONSIDERACIONS PRELIMINARS ...................................................... 81

LA PORTADA DEL PROJECTE ............................................................. 82
PRESENTACI DE LA DOCUMENTACI DEL PROJECTE EN SUPORT
INFORMTIC.................................................................................................... 84
7.4
DESCRIPCI DETALLADA DELS DOCUMENTS DEL PROJECTE ............. 89
7.5
DOCUMENT NM.1 MEMRIA I ANNEXOS ....................................... 90
7.5.1
Introducci............................................................................. 90
7.5.2
Descripci i anlisi de la MEMRIA .................................... 92
7.5.3
Descripci i anlisi dels ANNEXOS .................................... 103
7.5.4
Desenvolupament Annex Justificaci de Preus.................... 108
7.6
DOCUMENT NM.2 PLNOLS .......................................................... 117
7.6.1
Definici............................................................................... 117
7.6.2
Importncia.......................................................................... 117
7.6.3
Procediment i normes d'execuci......................................... 118
7.6.4
Criteri de redacci ............................................................... 118
7.6.5
Relaci de Plnols ............................................................... 118
7.6.6
Formats, Escales i Llegendes............................................... 120
7.6.7
Tipologia .............................................................................. 121
7.6.8
Banc de Plnols ................................................................... 123
7.7
DOCUMENT NM.3 PLEC DE CONDICIONS ...................................... 150
7.7.1
Definici............................................................................... 150
7.7.2
Importncia.......................................................................... 150
7.7.3
Contingut.............................................................................. 151
7.7.4
Consideracions..................................................................... 151
7.7.5
Estructura ............................................................................ 152
7.7.6
Contingut de les Clusules administratives ......................... 153
7.7.7
Forma de Presentaci i incorporaci en el Projecte. .......... 153
7.7.8
Exemple prctic de redacci de lApartat 2.2 del Plec........ 156
7.8
DOCUMENT NM.4 PRESSUPOST..................................................... 160
7.8.1
Conceptes Previs.................................................................. 160
7.8.2
Estructura del Pressupost .................................................... 161
7.8.3
Amidaments.......................................................................... 164
7.8.4
Quadre de Preus 1: .............................................................. 164
7.8.5
Quadre de Preus 2: .............................................................. 165
7.8.6
Desglossat del Pressupost.................................................... 165
7.8.7
Resum del Pressupost........................................................... 167
7.8.8
Pressupost general:.............................................................. 168

ANNEX PLA DOBRES....................................................................... 171

8.1
8.2
8.3
8.4

ANNEX SEGURETAT I SALUT ........................................................ 175

9.1
9.2
9.3
9.4
9.4.1
9.4.2
9.4.3

10

DEFINICI....................................................................................... 171
TERMINOLOGIA UTILITZADA .......................................................... 171
APLICACI DE LESTADSTICA AL CLCUL DE LA XARXA ............... 172
DIAGRAMA DE BARRES .................................................................. 173
INTRODUCCI ................................................................................. 175
MBIT DAPLICACI ....................................................................... 175
PRINCIPIS DE LACCI PREVENTIVA ................................................ 175
FASES ASSOCIADES EN MATRIA DE SEGURETAT I SALUT .............. 176
Definici............................................................................... 176
Fase prvia a lexecuci de lobra....................................... 177
Fase dexecuci de lobra.................................................... 181

PROJECTES DE DISSENY ................................................................ 183

10.1
REDACCI DEL PLEC DESPECIFICACIONS......................... 184
10.1.1
Definici............................................................................... 184
10.1.2
Objetius ................................................................................ 184
10.1.3
Informaci del producte....................................................... 184
10.1.4
Informaci de mercat ........................................................... 184
10.1.5
Especificacions per el producte ........................................... 185
10.1.6
Processos productius ........................................................... 185
10.1.7
Costos................................................................................... 185
10.1.8
Estratgies de lempresa ...................................................... 185
10.1.9
Planing de temps o temporitzaci ........................................ 185
10.2
FASE DINFORMACI I ANLISI ............................................ 186
10.2.1
Referencies histriques ........................................................ 186
10.2.2
Anlisi de mercat ................................................................. 186
10.2.3
Segmentaci de mercat y gammes de producte.................... 187
10.2.4
Benchmarking ...................................................................... 190
10.2.5
Estudi i situaci propietat industrial, normatives i legislaci
191
10.2.6
Anlisi tcnic/estructural ..................................................... 191
10.2.7
Anlisi funcional .................................................................. 192
10.2.8
Anlisi dus .......................................................................... 193
10.2.9
Anlisi ergonmic ................................................................ 194
10.2.10
Anlisi esttic/formal ........................................................... 199
10.3
FASE DE CONCEPTUALIZACI I FASE DE GENERACI
DALTER-NATIVES .................................................................................. 201
10.3.1
Conceptualizaci.................................................................. 201
10.3.2
Desenvolupament dalternatives .......................................... 204
10.4
EINES PER EL PROJECTE DE DISSENY .................................. 207
10.4.1
Control de la qualitat........................................................... 207
10.4.2
Gesti del valor.................................................................... 208
10.4.3
Creativitat ............................................................................ 208

11

PROPOSTA DIDCTICA ................................................................... 213

11.1
CREACI DELS GRUPS DE TREBALL................................................. 213
11.2
IDENTIFICACI DE PROJECTES......................................................... 213
11.3
PROPOSTA DE PROJECTE BSIC ....................................................... 213
11.4
PROPOSTA DAVANTPROJECTE ....................................................... 214
11.5
PROJECTE ....................................................................................... 214
11.5.1
Document memria. ............................................................. 214
11.5.2
Document Plnols. ............................................................... 214
11.5.3
Document Plec de Condicions ............................................. 214
11.5.4
Document Pressupost........................................................... 214
11.5.5
Document Pla de seguretat. ................................................. 214
11.6
FACTURACI. ................................................................................. 215

10

1 ESTRUCTURA DEL PROJECTE

1.1 DEFINICI
La definici clssica ens diu que un Projecte s un conjunt de:
Escrits, elaboraci despecificacions, avaluaci dalternatives,
desenvolupament de la soluci, i daltres.
Clculs,
Planificaci,
Programaci,
Dibuixos,
Gesti de compres que defineixen: Com ha de ser i, el que costar
una obra denginyeria i/o arquitectura.
La definici actual ens diu que un Projecte s un conjunt d:
ELEMENTS organitzats per satisfer OBJECTIUS determinats, sotms a una
srie de CONDICIONANTS (especificacions) , el qual consta de dos o ms
COMPONENTS interrelacionats i compatibles sent cada component
essencial per satisfer els requeriments dexecuci.
Exemple:
PROJECTE

Abastament daigua

OBJECTIUS

Subministrar aigua

CONDICIONANTS

Cabal, qualitat de laigua

COMPONENTS

Canonades, dipsits, vlvules, bombes,...

ELEMENTS

Ha de estar format pels segents documents:

Memria i Annexos,

Plnols

Plec de Condicions

Pressupost

11

1.2 FASES DEL PROJECTE

De manera esquemtica, les Fases de tot Projecte poden per:
Comanda
En la que el client ( peticionari ) encarrega al Tcnic (Projectista ) la
feina a fer, indicant entre altres, les especificacions que shan de
complir, resultant de tot aquest procs el que anomenem formalment
una petici.

Estudi Preliminar
En la que valorem les diferents alternatives, aix com la seva
viabilitat. Com a resultat de lavaluaci que portarem a terme per a
cadascuna delles, nescollirem una.
Avantprojecte
Per aquella alternativa escollida en la fase anterior, portem a terme el
predimensionat, aix com la Reserva de fons i la corresponent
preinversi.
Projecte
Quan la fase dAvantprojecte valida la soluci escollida i ats que
podem afirmar que satisf la necessitat per la que ha estat
projectada, estem en condicions de procedir al seu desenvolupament
en detall, que consisteix en portar a terme el Disseny de la soluci:

Clcul de Disseny,

Dimensionat,

Plnols,
12

Inversi: disseny i construcci,

Explotaci: s i manteniment.

Finalitzada aquesta etapa, estarem en condicions de procedir a la seva

fabricaci, obtenint el producte desitjat el qual, s la finalitat i lobjectiu del
nostre Projecte.

1.3 REDACCI DEL PROJECTE

Aquesta etapa ser desenvolupada per lOficina Tcnica (Projectista).
Un dels aspectes ms importants a tenir en compte s que no hi ha cap criteri
genric, ja que:

la diversitat en el tipus de Projectes i,

les caracterstiques de cadascun dells,

fan que sigui impossible establir un criteri genric.

De fet cada projectista adopta la que considera ms convenient, interv doncs
laspecte subjectiu de cadascun de nosaltres.
I no sols de nosaltres com a redactors, sin tamb daquells que ens
encarreguen la redacci del projecte ja que aquest variar:

en funci de la persona o,

la instituci a qui va adreat,

La qual cosa afegeix complexitat, ja que analitzant-ho des de la perspectiva

dels dos grans grups de projectes, ens trobarem:
13

Projectes dutilitat Pblica:

1. Son aquells promoguts
Autonmica o Estatal),

per

lAdministraci

(Local,

2. Es caracteritzen per tenir una estructura molt rgida deixant

molt poca llibertat al Projectista a lhora de redactar-los.

Projectes dIniciativa Privada:

1. Promoguts per Particulars,
2. Es caracteritzen per cercar la mxima funcionalitat, donant
ms llibertat al Projectista, malgrat es disposa de menor
informaci que en el cas anterior.

1.4 DOCUMENTS DEL PROJECTE

1.4.1 Definici
Els Documents que estructuren el Projecte son:

Memria i Annexos,

Plnols,

Plec de Condicions,

Pressupost.

Val a dir que en all que fa referncia al Pressupost, aquest consta de

diferents apartats:

Estat damidaments,

14

Quadre de Preus 1,

Quadre de Preus 2,

Desglossat del Pressupost,

Pressupost general,

Resum de Pressupost.

Com podem observar, un dels apartats correspon a lEstat dAmidaments. En

alguns casos es considera un document apart. Aleshores lestructura passaria
a ser:

Tamb s molt important tenir sempre en compte que els documents del
Projecte:

Pretenen descriure una SOLUCI,

Van dirigits al :
o

Peticionari,

Fabricant o constructor

A continuaci procedim de manera descriptiva, a la definici conceptual de

cadascun daquests Documents. Aquesta es desenvolupar duna manera
exhaustiva i detallada en els segents captols.
DOCUMENT NM.1 MEMRIA I ANNEXOS

Memria: Shi descriu el Projecte, sense entrar en detalls massa

tcnics o especfics. El document ha de permetre obtenir informaci
planera i complerta de labast del projecte, a partir de les
especificacions que ens ha indicat el peticionari:
15

Annexos: Aquella part de la Memria on sinclou tota la informaci

de carcter tcnic que complementa i justifica els continguts descrits
a la Memria i que per la seva especificitat i concreci no sha
incorporat en la Memria.

DOCUMENT NM.2 PLNOLS

Els Plnols sn la representaci grfica del Projecte i el defineixen
duna manera exhaustiva pel que fa referncia a laspecte constructiu
dexecuci.
DOCUMENT NM.3 PLEC DE CONDICIONS
El Plec de Condicions s el document que recull les exigncies
tcniques i legals que regiran durant lexecuci del Projecte. Tamb
fixa les relacions entre la propietat i el constructor.

DOCUMENT NM.4 PRESSUPOST

El pressupost s el document que recull el cost del Projecte, es a dir,
la inversi necessria per a portar-lo a terme.

1.4.2 Contingut
A continuaci procedim de manera descriptiva, a indicar els diferents
apartats que formen part del Projecte. Lobjectiu s tenir una visi de
conjunt. En els captols corresponents es desenvolupa i detalla ms aquesta
informaci.
16

DOCUMENT NM.1 MEMRIA I ANNEXOS

MEMRIA: Consta dels segents apartats:

Introducci,
Antecedents,
Objecte general del projecte,
Especificacions i abast.

Descripci de la soluci,

Termini dexecuci,

Resum econmic,

Revisi de Preus,

Classificaci del Contractista,

Manifestaci que el projecte compleix la normativa vigent,

Manifestaci dobra completa,

ndex dels documents del Projecte.

ANNEXOS (la relaci que a continuaci sindica s a ttol informatiu,

recollint la relaci dAnnexos ms freqents, en el ben ents que la
necessitat o convenincia del seu desenvolupament, estar supeditat a les
caracterstiques del projecte)
Annex nm.1.- Estudi dalternatives,
Annex nm.2.- Planejament urbanstic,
Annex nm.3.- Topografia,
Annex nm.4.- Reconeixement del terreny,
Annex nm.5.- Clcul de cabal,
Annex nm.6.- Clculs hidrulics,
Annex nm.7.- Clculs elctrics
Annex nm.8.- Clculs mecnics,
Annex nm.9.- Procs dexecuci de les obres,
Annex nm.10.- Expropiacions,
Annex nm.11.- Serveis afectats,
Annex nm.12.- Estudi de seguretat i salut,
Annex nm.13.- Pla dobres,
17

Annex nm.14.- Justificaci de preus,

Annex nm.15.- Pressupost coneixement de lAdministraci,
Annex num.16.- Mesures correctores dimpacte ambiental,
Annex num.17.- Mesures de Prevenci dincendis forestals,
Annex nm.18.- Gesti de residus,
Annex nm.19.- Documentaci Fotogrfica,
Annex nm.20.- Pla de control de qualitat.
DOCUMENT NM.2 PLNOLS
ndex de plnols,
Plnols d'informaci : Situaci i emplaament,
Plnols generals : plantes generals, seccions i alats,
Plnols constructius : Amidaments,
Plnols de detall.
DOCUMENT NM.3 PLEC DE CONDICIONS

Introducci,

Disposicions Tcniques: Materials bsics, execuci, control,

amidament, abonament de les obres i normatives daplicaci,

Disposicions Administratives Generals.

DOCUMENT NM.4 PRESSUPOST

Estat damidaments,

Quadre de Preus 1,

Quadre de Preus 2,

Pressupostos parcials,

Pressupost general.

1.4.3 Gui de continguts

Els diferents Collegis Professionals publiquen i/o participen en la redacci
de diferents Dossiers Professionals, que estan a labast dels Collegiats, i que
serveixen de gui dels continguts a desenvolupar en aquells projectes ms
freqents, i que son duna gran ajuda en els segents mbits:
18

1. Projectes dinstallacions trmiques

Installacions de climatitzaci, calefacci i aigua calenta sanitria.

2. Projectes dinstallacions elctriques

Installacions elctriques per a centrals elctriques, subestacions i

centres de transformaci en alta tensi,

Installacions elctriques de transport dalta tensi,

Installacions elctriques per a receptors dalta tensi,

Installacions denlla i serveis comuns per a edificis,

Installacions de baixa tensi per a linterior dhabitatges,

Installacions elctriques per a piscines i fonts,

Installacions elctriques per a indstries i per a locals amb risc

dincendi o explosi,

Distribuci denergia elctrica en baixa tensi,

Installacions elctriques de generaci de baixa tensi,

Installacions elctriques temporals en baixa tensi.

3. Projectes dinstallacions petrolferes

Installacions demmagatzematge de carburants i combustibles

lquids per al seu consum a la mateixa installaci,

Installacions per a subministrament de vehicles,

Installacions de parcs demmagatzematge de lquids petrolfers

Tot seguit anem a veure un exemple:

Installacions de climatitzaci, calefacci i aigua calenta sanitria

INSTAL.LACIONS TRMIQUES
Installacions de climatitzaci, calefacci i aigua calenta sanitria
En aquest apartat es presenten el contingut que han de preveure els
projectistes en la realitzaci de projectes dinstallacions trmiques per
control i higiene, per a potncia nominal total dels generadors installats en
un edifici de ms de 70 KW, aix com per a installacions de climatitzaci de
piscines i de panells solars per a aigua calenta sanitria.

19

Document nm.1 Memria i Annexos

1. Objecte,
2. mbit daplicaci de la installaci/abast,
3. Antecedents. Quan correspongui ( p.e.: installacions existents),
4. Normativa aplicable:
Normativa estatal,
Normativa Autonmica,
Altres Normes a considerar.
5. Descripci arquitectnica de ledifici,
6. Horaris de funcionament, ocupaci i ventilaci:
Determinaci dels horaris de funcionament,
Determinaci dels cabals de ventilaci
7. Condicions exteriors de clcul,
8. Condicions interiors de clcul:
Determinaci de parmetres necessaris pel dimensionament
9. Mtode de clcul de la crrega trmica,
10 mtode utilitzat per al clcul de laigua calenta sanitria,
11. descripci detallada de la installaci trmica,
12. Dimensionament dels quadres i les lnies elctriques, quan aquestes
formin part del projecte,
13. Clculs de cabals daire de ventilaci,
14. Clculs de crregues trmiques de la installaci,
15. Clculs de Centrals de producci de fred i calor,
16. Clculs de xarxa de canonades,
17. Clcul de xarxa de conductes,
18. Clcul de xemeneies,
19. Clcul de sistemes dexpansi,
20. clcul de consum energtic anual,
21. Clcul de producci daigua calenta sanitria,
22. Estudi o Estudi bsic de Seguretat i salut.

20

Document nm.2 Plnols

1. Situaci general,
2. Emplaament
3. Esquemes de principi de les centrals productores de fred i calor, els equips
auxiliars i aparells de mesura i control,
4. Les plantes en qu figuri la situaci de les xarxes de les canonades, les
seves dimensions, i la situaci de les unitats terminals,
5. Les plantes en qu figuri la situaci de les xarxes de conductes, les seves
dimensions, i la situaci de les unitats terminals,
6. Planta i secci sala de maquines degudament acotat,
7. Esquemes i plnols quan es considerin oportuns:
a) Esquemes unifilars dels quadres elctrics i situaci de les
conduccions elctriques, si formen part del Projecte,
b) Detalls diversos: sistema devacuaci de fums, seccions
dencreuaments i nivells dinstallaci, connexions als generadors,
connexions a les unitats terminals, punts singulars, etc.
c) Esquemes de principis de xarxes de canonades, xarxes de
conductes, unitats de tractament daire i xarxes dextracci daire
viciat,
d) Altres
Document nm.3 Plec de Condicions tcniques
Document nm.4 Pressupost

21

22

2 SUBJECTES DEL PROJECTE

2.1 FASE DE REDACCI
En tot Projecte, en la seva fase de redacci, intervenen 2 figures:
1. Promotor:
Propietari de les feines objecte del projecte, per tant ens adrecem a
ell tamb com a client o peticionari.
2. Projectista:
Professional lliberal Empresa dEnginyeria-Consultoria formada
per grup de professionals encarregats de la redacci dels documents,
en definitiva, del Projecte.
Cal concretar que:

Si el Projecte s dutilitat Pblica:

El Promotor s lAdministraci,

Si el Projecte s privat:
El Promotor s el Propietari de les feines objecte del projecte
(freqentment en aquest mbit seran installacions i mquines), a qui ens
adrecem com a client o peticionari.
a) en el cas concret dinstallacions::
El Promotor s el Client que encarrega,
El Projectista formar part de lequip tcnic, que constitueix
lOficina Tcnica de lempresa dinstallacions.
b) en el cas concret de maquinria:
El Promotor s el Client que encarrega la mquina
El Projectista formar part de lequip tcnic, que constitueix
lOficina Tcnica del propi fabricant de la mquina.

Anem a analitzar amb ms detall aquest darrer cas:

El promotor s qui planteja la necessitat, i a tal efecte porta a terme la
corresponent Petici de projecte, incloent-hi les especificacions a tenir en
compte:

23

A partir daquest moment correspon al projectista lacceptaci de lencrrec,

que dna lloc a linici del desenvolupament i posterior redacci del projecte i
que conclou amb la presentaci daquest al client o peticionari. Inclou el Plec
de Condicions, en el que es determina les condicions de validesa de la
soluci presentada en el projecte.

El client o peticionari ho acceptar o b, inclour les corresponents esmenes

a portar a terme. A partir daquest moment, i si s el cas una vegada
incorporades les esmenes es, pot validar i a la planificaci de la seva
execuci.
Podem dir que duna manera resumida correspon a les relacions i etapes que
sadjunten grficament a continuaci:

24

2.2 FASE REDACCI I EXECUCI

Quan a la Fase de redacci li afegim tamb la fase dexecuci, per tal de
cobrir la totalitat de lmbit, s a dir des del moment inicial en que sorgeix la
necessitat, fins al moment de la finalitzaci de lexecuci del Projecte, els
subjectes que intervenen samplien, i passen a ser un total de figures:
1. Promotor: Propietari de les feines objecte del projecte, per tant ens
adrecem a ell tamb com a client o peticionari.
2. Projectista: Professional lliberal Empresa dEnginyeriaConsultoria formada per grup de professionals encarregats de la
redacci dels documents, en definitiva, del Projecte.
3. Contractista: Empresa responsable de portar a terme la realitat
fsica del Projecte.
4. Direcci dObra: Professional lliberal o Empresa dEnginyeriaConsultoria formada per grup de professionals, responsables de la
correcta execuci del Projecte des dun punt de vista
tecnicoeconmic.
5. Coordinador en matria de Seguretat i Salut: Professional lliberal
o Empresa dEnginyeria-Consultoria formada per un grup de
professionals, responsables de la correcta execuci del Projecte des
del punt de vista de la Seguretat i Salut en la seva execuci.
Cal concretar, de la mateixa manera que hem vist abans que:

Si el Projecte s dutilitat Pblica:

El Promotor s lAdministraci,

Si el Projecte s privat:
El Promotor s el Propietari de les feines objecte del projecte
(freqentment en aquest mbit seran installacions i mquines) , a qui ens
adrecem com a client o peticionari.
a) en el cas concret dinstallacions::
El Promotor s el Client que encarrega la installaci,
El Projectista formar part de lequip tcnic que constitueix
lOficina Tcnica lempresa dinstallacions.
b) en el cas concret de maquinria:
El Promotor s el Client que encarrega la mquina

El Projectista formar part de lequip tcnic, que constitueix lOficina

Tcnica del propi fabricant de la mquina.

25

La resta de subjectes, s a dir, Contractista, Direcci dObra i Coordinador

en matria de Seguretat i Salut recauran en el propi fabricant de la mquina,
concretament:
Contractista: El propi fabricant,
Direcci dObra: El propi equip Tcnic del fabricant,
Coordinador en matria de Seguretat i Salut: El propi Tcnic de
Prevenci de riscos laborals del fabricant.
Per tant en aquest darrer cas tindrem:

Les interrelacions vindrien donades per:

I a partir daqu, les diferents combinacions que es poden presentar queden

resumides en la taula segent:
Quan el mateix Peticionari s el
fabricant

Quan el mateix fabricant t

Oficina Tcnica i per tant
capacitat Projectista
Quan el mateix Peticionari s el
fabricant,
amb
capacitat
Projectista.

26

2.3 GESTI EN LEXECUCI DEL PROJECTE

Si el projecte s dutilitat Pblica, el Projecte elaborat per lEnginyeria, s
publicat a Informaci pblica per tal que qualsevol empresa constructora
interessada en pugui fer la corresponent oferta, basant-se en els preus de
partida fixats per lEnginyeria i acceptats per lAdministraci, acceptant el
contingut del projecte redactat.
Seleccionada lempresa constructora, s signar el corresponent contracte, en
el qual hi consta el preu dexecuci, que s vinculant.
Simultniament amb la selecci de lempresa constructora, lAdministraci
escollir
1. El Director dObra Direcci Facultativa, que com a representant de
lAdministraci, ser el responsable de la correcta execuci de les obres.
Lgicament ha de ser una persona aliena i sense cap tipus de relaci amb
lempresa contractista.
2. El Tcnic Coordinador en matria de Seguretat i Salut, que ser el
responsable de la correcta execuci de les obres com a representant de
lAdministraci en all que fa referncia a Seguretat i Salut. Lgicament
tamb ha de ser una persona aliena i sense cap tipus de relaci amb
lempresa contractista. Val a dir que si el Director dObra t formaci
com a tcnic en Prevenci de Riscos laborals pot assumir la Coordinaci
en la matria i per tant ambdues responsabilitats recaure en una mateixa
persona.
En el cas en que el projecte sigui Privat, la seva gesti en lexecuci del
Projecte es simplifica, doncs ens podem posar en contacte directament amb
diferents Industrials per a que portin a terme lestudi del projecte i ens facin
arribar les seves propostes, tant tcniques com econmiques per a portar-lo a
terme, i decidir-nos per aquella que ens doni unes majors garanties
dexecuci; dualitat tecnicoeconmica.

27

28

3 PETICI I RECEPCI DEL PROJECTE

3.1 INTRODUCCI
En aquest captol es descriu de forma detallada el procediment a seguir per
conformar i formalitzar la Petici del projecte, en les vessants:

Sollicitud de petici de Projecte

Recepci de petici de Projecte.

De la mateixa manera es fa referncia als passos a seguir per a la

formalitzaci, en cas que la Sollicitud de petici de Projecte sigui acceptada
, aix com els passos per al seguiment tcnic i financer, amb especial mfasi
en el compliment del lliurament dels informes corresponents.
En definitiva, donarem resposta a les relacions entre els tres subjectes
implicats en lexecuci del Projecte:

Peticionari,

Projectista,

Fabricant

En les fases de: Sollicitud i recepci de petici del projecte:

29

3.2 LA COMANDA
Lenfocament del projecte - previ a la seva fase de redacci, per part del
projectista -, comprn:

Diverses etapes que conv seguir en l'ordre lgic doncs:

s molt important, el procedir duna manera correcta, ordenada i

complimentant tots els seus requeriments previs, ats que fer-ho aix
ser la millor garantia de cara a assolir la redacci del projecte de
manera que satisfaci al client-peticionari.

Aquestes fases podrem dir que sn de manera resumida:

Per acabar, s important indicar que quedaran documentades,

mitjanant el corresponent contracte entre les parts directament
implicades, s a dir peticionari-client, en qualssevol de les diferents
situacions que es poden presentar:

30

De forma resumida les etapes dOficina Tcnica sn les que sindiquen a

continuaci:

Com podem observar, lorigen el tenim en la necessitat a satisfer, que ens

planteja el Peticionari i que dona lloc precisament a la Petici del projecte.
Aquesta petici recollir les especificacions que cal complir per satisfer la
necessitat que es planteja.
Conegudes les necessitats a satisfer i, les especificacions que cal complir,
podem afirmar com a projectistes -,que estem en condicions de procedir a
lacceptaci de lencrrec com a pas previ a:

Procedir a projectar la installaci/mquina,

Redacci del corresponent projecte aix com la seva presentaci ( oral i

escrita ),

Sotmetre a les esmenes i acceptaci per part del client,

Procedir tot seguit a la seva planificaci.

31

3.3 EL CONTINGUT
Aquesta Fase de Petici, forma part del cam crtic del correcte
desenvolupament del projecte i s una fase clau per garantir que el Projecte
satisfaci les necessitat del peticionari-client. Per tant, s molt important i, s
per aix que considerarem en detall aquells aspectes que hi intervenen de
cara a una correcta redacci del document-petici:
Primer de tot cal recollir el nom i dades del peticionari, aix com una breu
descripci de lentorn del peticionari:

Seguidament procedirem a recollir i documentar la informaci que ens

permeti una correcta comprensi de la petici, en definitiva, saber el que es
demana, de manera tal que permeti avaluar el contingut d'aquesta petici.

Ats que donar resposta a una petici compromet profundament, per la

responsabilitat del que sen desprn, fa que sigui necessari tenir una visi
clara del qu s pretn projectar per la qual cosa procedirem a descriure
lobjecte del projecte

El segent pas fa una relaci dels mitjans i del com. Podem dir que correspon
a fer una estimaci del que cal per donar resposta de manera efica i
pertinent a la petici, tan en all que fa referncia als mtodes com als
mitjans a mobilitzar. Tanmateix cal realitzar uns escenaris sobre el que
podria ser fet i retenir la seqncia que sembli ms oportuna. Tot aix ho
resumim en les Especificacions Tcniques:

32

Lescenari en el que es desenvolupa de la manera ms detallada possible

dona peu a la redacci dels corresponents dibuixos o croquis:

Una vegada triada una opci sobre els mtodes i els mitjans, cal procedir a
repartir les responsabilitats; i aix ho fem a travs de les especificacions
administratives. Culmina amb les corresponents signatures per part dels
responsables

Duna manera resumida, podem dir que el seu contingut est format per:

Sense oblidar que constitueix la eina per a una correcta Avaluaci la qual ens
garanteix:

ajustar les nostres accions i

ajustar les nostres maneres de fer a les necessitats i als problemes

que vagin sorgint.

33

3.4 ELS ASPECTES CONTRACTUALS

Com a tota petici, porta implcit una srie daspectes a considerar, i aquests
sn, entre daltres:

Definir les responsabilitats de cadascun per a la realitzaci correcta

del projecte:

Definir els camps d'intervenci de manera perfectament acotada i

determinada, per tal que no hi hagi conflictes entre les parts,

Una correcta comunicaci en totes les etapes, per tal de garantir:

o Que es disposi de la informaci duna manera mplia, i alhora
o Recollir de manera documentada tots aquells suggeriments i/o
modificacions que sorgeixin.

Proposta recull documental suggeriments i/o modificacions

De fet, tant sols amb el compliment daquests podrem assegurar que el que
ha de fer-se, es porti a terme.
34

3.5 LES ESPECIFICACIONS

Sadjunta a continuaci el possible format en all que fa referncia a les
Especificacions:

3.6 BOLCAT DEL SEU CONTINGUT EN LA

DOCUMENTACI DEL PROJECTE
Per acabar, fer menci al fet que la documentaci desenvolupada en la
redacci de lObjecte, en aquesta fase de redacci de la Petici, sincorporar
en la documentaci del Projecte, com veurem en segents captols, en el
document Memria.

35

36

4 FASES DEL PROJECTE - RECERCA

DINFORMACI
4.1 INTRODUCCI
Les diferents Fases del Projecte comprenen totes les activitats necessries
per transformar la idea o necessitat inicial en una soluci ben definida. Per
tant ens cal Buscar, analitzar, concretar i definir una soluci viable a la
necessitat plantejada, que culminar amb la redacci duns documents que
definiran exactament les caracterstiques de la soluci escollida per tal de
procedir a la seva fabricaci, s a dir EL PROJECTE.

4.2 ETAPES
Les 4 etapes que constitueixen les Fases del Disseny sn:

Formulaci del problema on sanalitzaran els objectius (necessitats

a satisfer) que haurem dassolir aix com tots aquells condicionants
(especificacions) que haurem de tenir en compte a lhora de buscar
una soluci.

Estudi preliminar, on es sintetitzaran diferents solucions

alternatives al problema i savaluaran en funci duns criteris
prviament establerts per determinar la seva viabilitat.

Avantprojecte o Disseny Bsic. Partint de la soluci escollida a

letapa anterior, es procedir a la determinaci de lestructura i
caracterstiques bsiques daquesta soluci.

Projecte o Disseny Detallat. Es definir amb exactitud la soluci

escollida de manera que pugui ser construda sense informaci
addicional.

s important seguir una metodologia de treball, ja que:

1. en cas contrari ens podrem trobar malbaratant recursos en un
projecte no viable.
2. quan ms triguem en confirmar la viabilitat del projecte, majors
poden arribar a ser les prdues en cas de no ser viable.
3. al no complir letapa de formulaci, podrem estar desenvolupant un
projecte que no compleixi amb les exigncies del promotor i,
4. al no complir lEstudi preliminar, podrem estar desenvolupant un
producte que no fos ptim.

37

4.3 RECERCA DINFORMACI

s important saber quines fonts dinformaci hi ha disponibles al llarg del
procs de disseny.

4.3.1 Fonts dinformaci

Les fonts dinformaci es poden resumir en:

Que duna manera detallada ens porten a la segent taula resum:

FONTS INFORMACI

TIPOLOGIA

Promotor

Informaci que ens pot facilitar.

Mquines existents

Experincia prpia o daltres que podem

consultar.

Dades complementries

Dades que podem determinar.

Publicacions

Llibres de text.
Catlegs comercials.
Revistes Tcniques.
Manuals.
Informes indits.
Normes i Reglaments.
Bases de dades.

Components de la mquina Informaci

provedors.
disponibles en el mercat.

38

que

ens

faciliten

els

a) Promotor:
La informaci provinent del promotor s de vital importncia ja que s a ell a
qui anir destinat el producte i, per tant, a satisfer les seves necessitats,
complint els seus requeriments (especificacions).
b) Components de la mquina disponibles en el mercat: Provedors:
Un dels aspectes ms importants a lhora de dissenyar, s ls adequat de la
informaci provinent de: provedors, fabricants i contractistes perqu en ella
trobarem tots els elements disponibles al mercat per al disseny del nostre
producte.
c) Publicacions: Normes i Reglaments.
En concret Normes i Reglaments, que constitueixen leina de treball
imprescindible per a la correcta redacci de tot projecte i que a
desenvoluparem amb el detall que es requereix en el segent apartat.
Com podem observar en el diagrama segent, la Informaci passa a ser
bsica, necessria i imprescindible de cara al disseny conceptual que servir
de base per a la redacci de lAvantprojecte i posteriorment del Projecte
prpiament dit.

39

4.3.2 Normativa i reglamentaci daplicaci a la redacci

de Projectes.
a) Definicions
Definirem els conceptes que hi intervenen:
1. Especificaci Tcnica:
Document on es defineixen les caracterstiques que es requereixen dun
producte, un procs o un servei.
2. Norma:
Especificaci tcnica de compliment no obligatori.
Establerta amb la collaboraci de totes les parts interessades i
aprovada per un organisme qualificat a nivell Nacional o Internacional.
Una especificaci tcnica, aprovada per un organisme reconegut
d'activitat normativa per a aplicaci repetida o contnua, l'observana de
la qual no s obligatria, i que est inclosa en una de les segents
categories:
Norma internacional: norma adoptada per una organitzaci
internacional de normalitzaci i posada a la disposici del pblic,
Norma europea: norma adoptada per un organisme europeu de
normalitzaci i posada a la disposici del pblic,
Norma nacional: norma adoptada per un organisme nacional de
normalitzaci i posada a la disposici del pblic
Font

3. Reglament tcnic:
Especificaci tcnica de carcter obligatori.

40

Establert i publicat per una Autoritat legal.

Les especificacions tcniques o altres requisits, incloses les
disposicions administratives que siguin daplicaci, el compliment de
les quals sigui obligatori, per a la comercialitzaci o la utilitzaci en un
Estat membre o en gran part del mateix, igual que, sense perjudici de
les esmentades en l'article 10, les disposicions legals, reglamentries i
administratives dels Estats membres que prohibeixin la fabricaci, la
importaci, la comercialitzaci o la utilitzaci d'un producte.
Font

4. Certificaci:
Comprovaci que un producte o servei sajusta a determinades normes.
Certificar un producte:
Consisteix en verificar que les seves propietats i caracterstiques estan
dacord amb les Normes i Especificacions tcniques que li sn
daplicaci.
Desenvolupament:
La certificaci es desenvolupa per part duna entitat reconeguda com a
independent de totes les parts implicades, que manifesta que un producte
o servei es conforme amb les Normes i Especificacions tcniques que li
sn aplicables.
La certificaci AENOR s la de ms ampli abast a Espanya, en concret
amb ms de 1.880 empreses i 26.700 productes. A continuaci
sindiquen les marques dels Certificats en el cas dAENOR:

41

Marca AENOR de producto o servicio certificado

s un marca de conformitat amb normes.
Amb ella es dna a entendre que els productes i serveis als quals se'ls
concedeix sn objecte de les avaluacions i controls que s'estableixen
en els sistemes de certificaci i que AENOR ha obtingut l'adequada
confiana en la seva conformitat amb les normes corresponents.
Marca AENOR Medio Ambiente de producto o servicio
s una marca de conformitat amb normes UNE de criteris
ecolgics
Concebuda per distingir aquells productes o serveis que tinguin una
menor incidncia sobre el medi ambient durant el seu cicle de vida:
matries primeres utilitzades, disseny, fabricaci, utilitzaci i
eliminaci desprs d'esgotada la seva vida til.
Certificacin sobre la base de Directivas. Marcado
s una marca que indica que el producte compleix amb les disposicions
de les Directives comunitries que li sn aplicable.

42

5. Homologaci:
Comprovaci que un producte o servei compleix amb el reglament tcnic
que li s daplicaci.
Aprovaci oficial, per un organisme de lAdministraci o reconegut per
ella.
6. Directiva:
Document (ems per la Comunitat Europea ) on es defineixen els
objectius que es requereixen dun producte, un procs o un servei per
part dels estats membres en un determinat sector,
T com a caracterstica prpia que:

es deixa escollir a cadascun dells la forma i els mitjans per

aconseguir-los.

la legislaci i reglamentaci estatal shi ha dadaptar.

7. Reglaments comunitaris:
Documents de carcter obligatori i daplicaci directa a cada pas
membre.
Aquestes definicions es troben perfectament recollides a la Directiva
83/189/CEE
43

b) Accs a les Normes i Reglaments

Existeixen catlegs editats sobre normes separades per ndexs temtics.
(UNE, ISO, DIN).
Fonts d'obtenci i consulta de normes, reglaments i directives: INTERNET:
AENOR

http://www.aenor.es

Ministeri d'Industria i Energia

http://min.es
http://www.mityc.es/esES/Documentacion

Directives Comunitries

http:// europa.eu.int

c) Relaci de Principals Normes

UNE
UNI
AFNOR
BS
DIN
SIS
EN
JSO
ASTM
ASME
ASA
ANSI
AGMA
SAE
NBE
NTE

Una Norma Espaola, elaborades per AENOR .

Itlia.
Frana.
Gran Bretanya.
Alemanya.
Suecia.
Europees.
Intenacionals.
American Society for Testing Materials. Qualitat de materials.
American Society of Mechanical Engineers. Construcci d'equips
mecnics, condicions de fabricaci, de prova i recepci.
American Standards Association. Normes de qualitat de construccions
mecniques simples.
American National Standards Institute.
American Gear Manufacturers Association.
Society of Automotive Engineers.
Normes Bsiques Edificaci NTE.
Normes Tecnolgiques Edificaci

44

c.1) Relaci de les principals Normes Tcniques

NO : Normas Nacionals.
NO-CON: Arquitectura. Construcci. Obres Pbliques. Urbanisme.
NO-HE: Electricitat. Electrnica. Informtica. Telecomunicacions.
NO-GAS: Gas. Aparells a pressi.
NO-INC : Incendis.
NO-IND : Activitats Industrials.
NO-INS : Installacions domstiques i Industrials.
NO-MED : Medi ambient.
NO-OUI : Qumica. Productes qumics.
NO-SEG : Seguretat i higiene industrial.
NO-TRA : Trtsnsit. TransDort. Vehicles. Vies de comunicaci.
c.2) NO: Normes Nacionals
AS : Australian Standard. North Sidney, N.S.W. : Standards Association
of Australia .(NO-2).
BS : British Standards Institution .- London.
DIN : Deutsches Institut fr Normung .- Berlin.
EN : European Norme .-.(Collecci Normes UNE)
ISO : Organisation Internacionale de Normalisation Genve.
JIS : Japanese Industrial Standard. Tokyo : Japanese Standards
Association .- (NO-2).
NBN: Norme Belge. Bruxelles : Institut Beige de Normalisation. (NO2).
NF: Association Franaise de Normalisation (AFNOR) .- Paris.
NT : Compendio de normas tcnicas: 1992-. Barcelona: Institut Catal
de Tecnologia .- (NO-1).
SFS: Suomen Standardisoimisliitto. Helsinki .- (NO-2).
UNE: Asociacin Espaola de Normalizacin y Certificacin (AENOR)
.- Madrid.
UNI : Ente Nazionale Italiano di Unificazione .- (NO-2).

45

c.3) NO-CON:Arquitectura.Construcci.Obres Pbliques.Urbanisme.

ACI : American Concrete Institute .- (NO-CON 1)
CSTB : Centre Scientifique et Technique du Btiment : REEF. Paris .(NO-CON 3)
MELC : Normas. Madrid: Centro de Estudios y Experimentacin de
Obras Pblicas .(NO-CON 5)
NA VFAC : Naval Facilities Engineering Command. Alexandria, Va. :
Departmentof the NA VY .- (NO-CON 7)
NIDE : Normativa sobre instalaciones deportivas y para el
esparcimiento. [Madrid] Ministerio de Cultura .- (NO-CON 2)
NBE : Norma Bsica de la Edificacin .- (LE-CON)
NLT : Normas: ensayos de carreteras. Ensayos de suelos. Madrid:
Centro de Estudios y Experimentacin de Obras Pblicas .- (NO-CON 4)
NTE : Normas Tecnolgicas de la Edificacin .- (lE-CON 23)
SIA: Recommandations : Socit suisse des ingnieurs et des architectes.
Zurich .-(NO-CON 8)
TRA : Technische Reglen fr Aufzge. Berlin .- (NO-CON 6)
c.4) NO-HE:Electricitat.Electrnica.Informtica.Telecomunicacions.
ASE: Association Suisse des Electriciens. Zurich .- (NO-ELE 5).
BEAMA :British Electrical and Allied Manufacturers' Association.
london .- (NO-ELE 6).
CCIR : Recomendaciones e informes : Comit Consultivo Internacional
de Radiocomunicaciones. Ginebra: Unin Internacional de
Telecomunicaciones .- (NO-ELE 7).
CCITT: Comit Consultivo Internacional Telegrfico y Telefnico.
Ginebra: Unin Internacional de Telecomunicaciones .- (NO-ELE 9).
CEE Spcifications : Commission Internationale de Reglementation en
vue de I'aprobation de I'equipement lectrique. Arnhem : Nederlands .(NO-ELE 8).
CEI : Commission Electrotechnique International .- Genve .(Collecci completa).
CENELEC : Comit Europen de Normalisation Electrotechnique.
Brussels .- (NO-ELE 12).

46

CEPT : Recommendations .- (NO-ELE 10).

ECMA Standards: European Computer Manufacturers Association .(NO-ELE 13).
EIA: Electronic Industries Association .- Arlington, VA .- (Collecci
completa).
FIPS PublicationFederal lnformation Processing Standards(NO-ELE 14)
FTZ : Fernmeldetechnisches Zentralamt. Darmstadt .- (NO-ElE 11).
HN : Document de normalisation Iectricit de France. Paris (NO-ElE
6).
IEEE Standards : The Institute of Electrical and Electronics Engineers.
New York .- (NO-ELE 3).
NEMA Standards : National Electrical Manufacturers Association.
Washington .(NO-ElE 1).
UNESA: Unidad Elctrica, S.A.. [Madrid] .- (NO-ElE 2).
UTE : Unon TechniQue de I'lectricit. Paris La Dfense .- (NO-ELE).
VOE: Verband Deutscher Elektrotechniker. Berlin .- (NO-ELE 4).
VOE : Verband Deutscher Elektrotechniker . Berlin .- (Collecci
completa) ;- (ed. alemany).
VG Vornorm. Kln .- (NO-ELE 15).
UNE: Normas de homologacin y especificaciones tcnicas del sector
electrnico.
c.5) NO-GAS: Gas.Aparells a pressi
AD-Merkblatter : Technical rules for pressure vessels .-(NO-GAS 3).
AGA : American Gas Association. Arlington, VA .- (NO-GAS 4).
ASME : Boiler and pressure vessel code : 1980. New York: American
Society of Mechanical Engineers .- (NO-GAS 5).
CERAP: Cdigo espaol de recipientes y aparatos a presin. 2a ed.
Madrid : Bequinor : Ministerio de Industria, Comercio y Turismo .(NO-GAS 1).
CODAP : Code franais de construction des appareils a pression non
soumis a I'action de la flamme. Paris : Syndicat National de la
Chaudronnerie,de la Tlerie et de la Tuyauterie Industrielle(NO-GAS 2).

47

DVGW Technische Regeln : Deutscher Verein des Gas- und

Wasserfaches .- (NO-GAS 8).
GPA Standard: Gas Processors Association .- (NO-GAS 7).
TRO : Technische Regeln fr Dampfkessel. Berlin .- (NO-GAS 6).
UNE: Normas bsicas de instalaciones de gas.
c.6) NO-INC : Incendis
CEPREVEN: Documentos Tcnicos. Madrid .- (NO-INC 2).
CEPREVEN: Reglas Tcnicas. Madrid .- (NO-INC 3).
NFPA: National fire codes : a compilation of NFPA Codes, Standards,
Recommended Practices and Guide .- (NO-INC 1).
c.7) NO-IND :Activitats industrials
AEIC: Association of Edison lIIuminating Companies. New York .(NO-IND 14).
AGMA Standards : American Gear Manufacturers Association.
Washington .- (NO-IND 14).
ASSE Standard: American Society of Sanitary Engineering. Cleveland,
Ohio .- (NO-IND 5).
ASTM : American Society of Testing and Materials .- West
Conshohocken, PA.
BEQUINOR : Asociacin Nacional de Bienes de Equipo y Seguridad
Industrial. Madrid .- (NO-IND 7).
CETA Normalizacin: Centro de Estudios Tcnicos de Automocin.
Madrid .- (NO-IND 1).
CETOP: Comit Europen des Transmissions Olhydrauliques et
Pneumatiques .(NO-IND 10).
CIE : Commission Internationale de l'Eclairage. Paris .-(NO-IND 25).
EURONORM. Paris : Association Franc;aise de Normalisation .- (NOIND 24).
GLP : Principies of good laboratory practice and compliance monitoring
. Pars .- (NO-IND 22).
ICEA: Insulated Cable Engineers Association. South Yarmouth,
Massachusetts .(NO-IND 14).
IFI Standards:IndustrialFastenersInstitute.Cleveland,Ohio.(NO-IND 13).

48

IWTO : International Wool Textile Organization. London .- (NO-IND

21).
KTA : Kerntechnischer Ausschuss. Kln : Carl Heymanns Verlag KG .(NO-IND 15).
MIL-STD : Military Standard. Picatinny Arsenal, NJ : U.S. Army
Armament Research, Development and Engineering Center .- (NO-IND
23).
MSS Standards practice : Manufacturers Standardization Society.
Arlington, Virginia .(NOIND 4).
NM : Norma Militar Conjunta. Madrid:Alto Estado Mayor.Servicio de
Normalizacin .(NOIND 20).
NMA Industry Standards.National Micrographics Association.Silver
Spring,Maryland.(NO-IND 19).
OIML : International Recommendation : Organisation Internationale de
Mtrologie Lgale. Paris .- (NO-IND 3).
RELE. Madrid: Entidad Nacional de Acreditacin .- (NO-IND 16).
SCAN TEST Methods : Scandinavian Pulp, Paper and Board Testing
Committee. Stockholm .- (NO-IND 8).
SSPC : Systems and specifications : Steel Structures Painting Council.
Pittsburgh, Pa. .- (NO-IND 17).
Stahl-Eisen Betriebsbltter : Vereins Deutscher Eisenhttenleute.
Dsseldorf.- (NO-IND 18).
TAPPI Standards : Technical Association of the Pulp and Paper
Industry. Atlanta, Ga. .- (NO-IND 12).
TEMA: Standards of the Tubular Exchanger Manufacturers Association.
Seventh edition. Tarrytown, New York .- (NO-IND 1).
UL Standards : Underwriters Laboratories Inc.. Northbrook, lIIinois .(NO-IND 9).
VDI : Verein Deutscher Ingenieure. Berlin .- (NO-IND 2).
VDMA: Verband Deutscher Maschinen- und Anlagenbau. Kln .- (NOIND 26).
VSM : Normen des Vereins Schweizerischer Maschinenindustrieller.
Zurich .- (NO-IND 6).

49

c.8) NO-INS: Instal.lacions domstiques i industrials

AMCA Standards : Air Movement and Control Association. Arlington
Heights, II. .- (NO-INS 1).
ARI Standards : Air-conditioning and Refrigeration Institute. Arlington,
Virginia .- (NO-INS 3).
ASHRAE Standards : American Society of Heating, Refrigerating and
Air-conditioning Engineers. New York .- (NO-INS 2).
UNE: Normas bsicas para las instalaciones interiores de suministro de
agua.
c.9) NO-MED: Medi ambient
EPA Standards : Environmental Protection Agency. Springfield,
Virginia .- (NO-MED 1).
c.10) NO-OUI : Qumica. Productes qumics
API Standards : American Petroleum Institute. Washington.
c.11) NO-SEG : Seguretat i higiene industrial
NTP : Notas tcnicas de prevencin. Madrid: Instituto Nacional de
Seguridad e Higiene en el Trabajo .- (NO-SEG 1)
c.12) NO-TRA : Trnsit. Transport. Vehicles. Vies de comunicaci
BUREAU VERITAS : Reglamento para la construccin y la
clasificacin de buques de acero. Paris .- (NO-TRA 8).
IMCO : Inter-governmental maritime consultative organization :
International martime dangerous good codeo London .(NO-TRA 2).
INTA: Normas aeronuticas espaolas: Instituto Nacional de Tcnica
Aerospacial "Esteban Terradas .- (NO-TRA 5),
JASO : Japanese Automobile Standard. Tokyo : Society of Automotive
Engineers of Japan .- (NO-TRA 7),
MVSS : Federal Motor Vehicle Safety Standard .- (NO-TRA 3),
OCMI : Organizacin Consultiva Martima Intergubernamental : Cdigo
Internacional Martimo de Mercancas Peligrosas. Londres .- (NO-TRA
4),
SAE : Society of Automotive Engineers.Warrendale,Pa.(NO-TRA 6),
SNCF Spcifications techniques : Socit Nationale des Chemins de Fer
Franais. Paris .- (NO-TRA 1),

50

4.3.3 Exemple NTE: Real Decreto por el que se aprueba

la Norma Bsica de la Edificacin NBE- EA-95
Estructuras de acero en edificacin
A continuaci sadjunta un exemple de la documentaci de consulta de la
Norma NTE.

El Real Decreto 1650/1977, de 10 de junio sobre Normativa de la

Edificacin. Dispone, que son normas bsicas de la edificacin (NBE). las
que a partir de los fundamentos del conocimiento cientfico y tecnolgico
establecen las reglas necesarias para su correcta aplicacin en el proyecto y
ejecucin de los edificios, dado que estas normas tienen como finalidad
fundamental la de defender la seguridad de las personas, establecer las
restantes condiciones mnimas para atender las exigencias humanas y proteger la economa de la sociedad, las normas bsicas de la edificacin son
normas de obligado cumplimiento para todos los proyectos y obras de
edificacin.
Hasta la fecha la normativa de obligado cumplimiento relacionada con las
estructuras de acero en la edificacin ha estado formada por una serie
dispersa de normas NBE MV aprobadas entre los aos 1966 y 1982. Por
ello, resulta aconsejable, para su ms fcil manejo, la agrupacin de todas
esas normas en una sola norma bsica de la edificacin con estructura
Similar a la de otras normas bsicas, a la vez que se introducen algunas
modificaciones que resultan necesarias. Particularmente, en relacin con las
referencias a normas UNE que a lo largo de estos aos han sufrido
51

revisiones y modificaciones ,consecuencia, en algunos casos, de la

incorporacin de normas europeas. Esta agrupacin constituye un paso
previo al estudio y adaptacin de esta norma al Eurocdigo para las
estructuras de acero, norma europea con carcter an experimental, que
habr de realizarse con la participacin de los sectores pblicos y privados
afectados. Por todo ello, este Real Decreto tiene por objeto aprobar la
Norma Bsica de la Edificacin NBE EA-95 .Estructuras de acero en
edificacin, en la que se refunden y ordenan en una sola norma bsica las
normas bsicas de la edificacin (NBE) siguientes
a) NBE MV 102-1975 Acero laminado para estructuras de edificacin.
b) NBE MV 103-1972 .Clculo de estructuras de acero laminado en
edificacin.
c) NBE MV 104-1966 Ejecucin de las estructuras de acero laminado en la
edificacin.
d) NBE MV 105-1967 .Roblones de acero.
e) NBE MV 106-1968 Tornillos ordinarios y calibrados, tuercas y
arandelas de acero para estructuras de acero laminado.
f) NBE MV 107-1968 Tornillos de alta resistencia y sus tuercas y
arandelas.
g) NBE MV 108-1976 Perfiles huecos de acero para estructuras de
edificacin.
h) NBE MV 109-1979 "Perfiles conformados de acero para estructuras de
edificacin.
i) NBE MV 110-1982 Clculo de las piezas de chapa conformada de acero
de edificacin".
j) NBE MV 111-1980 "Placas y paneles de chapa conformada de acero para
la edificacin.
Finalmente, es de hacer constar que en la tramitacin de este Real Decreto
se ha cumplido el procedimiento de informacin en materia de normas y
reglamentaciones tcnicas establecido en la Directiva 83/89/CEE del
Parlamento Europeo y del Consejo, de 28 de marzo, y en el Real Decreto
1168/1995, de 7 de julio. En su virtud, a propuesta del Ministro de Obras
Pblicas, Transportes y Medio Ambiente, y previa deliberacin del Consejo
de Ministros en su reunin del da 10 de noviembre de 1995.

52

4.3.4 Relaci dels principals Reglaments

Els Reglaments ms importants sn els que a continuaci sadjunten.

53

4.4 LA NORMA UNE-EN ISO 9001

4.4.1 Definici
Respon a la POLTICA I OBJECTIUS EN MATRIA DE QUALITAT.
Definir la poltica i objectius en matria de qualitat correspon a la Direcci
de lempresa doncs s la que t la mxima responsabilitat executiva.

Poltica de qualitat:
Haur de tenir en compte:

les necessitats dels clients,

els requisits reglamentaris: seguretat

medi ambient,...

els requisits de la poltica general de lempresa: rendibilitat,

La seva descripci genera el document anomenat:

Manual de Qualitat

Objectius de qualitat:
Establir uns objectius peridics que tenen com a finalitat la millora
de la qualitat.

4.4.2 Procediment
El procediment per assolir-ho passa per:

54

a. LOrganitzaci
Cal establir un organigrama dempresa, que defineixi:

lestructura organitzativa i

el seu funcionament

Com a tal sentn la definici de:

funcions

responsabilitats

autoritat

de les persones encarregades de funcions bsiques:

dirigir,

comprovar,

executar,

Aixecar registre de qualsevol problema

Portar a terme les accions preventives i correctores

corresponents

Comprovar que les solucions proposades es portin a terme.

b. Els Recursos que disposarem per assolir-ho

Cal procedir a identificar els recursos:

materials,

documentals,

humans.

c. Les Revisions i comprovacions

Consisteix en un anlisi portat a terme al ms alt nivell per tal de
verificar:

lestat, ladequaci i leficcia

del sistema de qualitat pel que fa referncia als seus objectius:

poltica de qualitat i objectius prpiament dits.

Els mecanismes de revisi del sistema han de realitzar-se duna

manera peridica per tal de:

55

garantir la correcta implantaci del sistema

la qual cosa es porta a terme mitjanant lavaluaci dels

parmetres de control. Aquests parmetres de control sn:

No conformitats

Reclamacions dels clients

Accions correctores

Accions preventives

Auditories internes

d. Les conclusions
Resultat de la revisi efectuada pot comportar:

modificaci dalguns documents del sistema de qualitat

la redacci de nous documents

4.4.3 El certificat
Quan lempresa assoleix els objectius que sha fixat, aleshores demana que
sigui certificada per un dels Organismes que sencarreguen de certificar, de
manera que, en cas que obtingui un resultat favorable, aquest Organisme li
dna el corresponent segell de Qualitat:

56

5 LESTUDI PRELIMINAR
5.1 OBJECTIU
Havent desenvolupat les Fases prvies de recull despecificacions del
Projecte, i havent aconseguit les dades completes, ens cal procedir a portar a
terme el desenvolupament de la idea o principi de soluci que, bviament, en
la majoria dels casos, no ser nica i requerir portar a terme tot una srie
danlisi, per a totes i cadascuna de les diferents solucions possibles, la qual
cosa pot requerir clculs previs.
Podrem dir que ens trobem en la segent fase del procs que sindica
esquemticament a continuaci:

Podem dir que lobjectiu daquesta fase consisteix en:

La determinaci de diferents solucions, que:

o

compleixen lobjectiu que hem de satisfer i,

alhora les condicions que ens han imposat (especificacions)

A continuaci procedir ala seva avaluaci.

Cadascuna daquestes solucions es valorar per tal de veure quina s la que

sajusta millor a les necessitats plantejades en les especificacions de tal
manera que, en concloure aquesta fase, en tinguem una de sola per a
desenvolupar en profunditat.

57

Tot i que no podrem definir detalladament la soluci, s convenient:

explicitar les caracterstiques de les parts ms importants de la

soluci,

aconseguir tenir una idea de la seva magnitud i,

poder estimar el pressupost dinversi necessari.

Per tant, podem dir que ens trobem davant la dualitat tecnicoeconmica:
Els dos aspectes inicials els podem definir de manera prou aproximada ja que
corresponen a aspectes tcnics.
Ara b, en all que fa referncia a la valoraci econmica, s on tenim la
dificultat, ats que no ho tenim suficientment desenvolupat com per a poder
fer la seva valoraci econmica. Anem a veure a continuaci com fer-ho.

5.2 VALORACI ECONMICA

A continuaci es defineix el criteri dEstimaci econmica que ser
daplicaci per tal de poder determinar el Pressupost en el cas de lEstudi
preliminar. Quan parlem de Pressupostos dun Projecte hem de distingir
dues tipologies:
Pressupost dinversi:
Capital necessari per a la construcci dun projecte, tamb anomenat
immobilitzat.
Pressupost dExplotaci:
Capital necessari per al funcionament del projecte.
Per exemple, si construm una central trmica, tindrem que el cost dinversi
estar format per tots aquells conceptes que sn necessaris per a la seva
construcci ( terrenys, edificis, calderes, turbines,...) mentre que el
pressupost dexplotaci el formaran totes aquelles despeses necessries per
mantenir-ho en funcionament ( combustible, manteniment,...).
Procedim a continuaci a lestimaci preliminar de les tipologies
anteriorment esmentades:

Estimaci del pressupost dinversi

o

Mtode ndex Cost-capacitat Mtode de Wiliams

Mtode Coeficient dinversi unitria

Estimaci del pressupost dexplotaci

58

5.2.1 Estimaci del pressupost dinversi

En alguns casos s possible determinar quin ser el pressupost dinversi del
projecte ( immobilitzat ), incls en aquestes fases tant preliminars.
Aquests mtodes de clcul sn molt aproximats per serveixen per donar un
ordre de magnitud de la despesa que shaur de realitzar. Tots ells estan
basats en experincies anteriors recollides a mode de taules en algunes
publicacions.
Hi ha dos possibles metodologies:

ndex Cost-capacitat Mtode de Wiliams

Coeficient dinversi unitria

5.2.1.1 Mtode ndex Cost-capacitat

Tamb anomenat mtode de Williams el qual ens permet trobar el valor del
pressupost dinversi a partir duna magnitud caracterstica del Projecte i que
haurem dhaver definit a la llista despecificacions. Per exemple, per a una
central trmica aquesta magnitud ser la producci denergia elctrica (Mw).
La manera per trobar aquest valor s mitjanant la frmula:
CA / CB = ( TA / TB )n
on
CA

Cost de la installaci A

CB

Cost de la installaci B

TA

Mida de la installaci A

TB

Mida de la installaci B

ndex cost capacitat

Els ndexs i les magnituds caracterstiques venen definides en unes taules

com la de la figura:

59

Exemple:
Suposem que volem estimar el cost dun dipsit daigua de 150 m3 sabent
que a lany 2.006 sen va construir un de 100 m3 que va costar 150.000 i la
inflaci sobre aquest tipus de productes ha sigut el 7%.

60

Adjuntem a continuaci dades grfiques del dipsit, de caracterstiques

similars, que es va construir a lany 2006:

61

Ats que estem en la fase prvia i per tant no hem elaborat la documentaci
anterior, Anem a veure com procedir per obtenir una valoraci
estimativa:
La primera cosa que hem de fer s actualitzar el preu del dipsit que es va
construir lany 2.006.
150.000 ( 1 + 0,07 )5

210.382

Una vegada fet aix anem a la taula dndexs cost-capacitat i busquem

lndex que correspon a aquest tipus dinstallacions. En aquest cas 063 i
apliquem la frmula:
CA = ( TA / TB ) 0,63 x 210.382 = 271.611
Ara b, aquest model s aplicable a aquells projectes que seran construts
amb tecnologies semblants. Per exemple, no es podria aplicar la formula del
cost capacitat si el dipsit de lany 2.006 fos de formig armat i el que volem
construir ara fos de fibra de vidre.
Com sha dit anteriorment, lndex cost-capacitat es pot trobar en
publicacions especialitzades per tamb el podem calcular nosaltres si tenim
diversos projectes de la mateixa tipologia.

62

5.2.1.2 Mtode Coeficient dinversi unitria

El qual ens permet trobar el valor del pressupost dinversi a partir de les
dades de producci anual anomenat capacitat total. A
questes dades tamb venen tabulades:

Exemple: Clcul del pressupost d'inversi d'una fabrica de transformats

metllics amb una producci estimada de 50 tones/any, sabent que el preu
net de venda s de 800/Kg.
Total vendes anuals = 50.000 kg/any * 800 /kg = 40.000.000
Capital Total/Vendes = 0,72
Capital Total = 0,72 * total Vendes Anuals = 28.000.000

63

5.2.2 Estimaci del pressupost dexplotaci

Abans de procedir a determinar el Pressupost dexplotaci del projecte cal
definir uns quants termes, associats al volum de producci:
De la mateixa manera que succea amb lndex cost-capacitat, els costos
venen tabulats per als principals tipus dindstries.
Veure Taula que sadjunta a continuaci. T1.- Taula de costos dexplotaci
unitria

Costos fixos o indirectes:

Sn aquells independents del volum de producci:
1. M dobra indirecta ( oficinistes, comercials, etc...)
2. Amortitzaci de les installacions,
3. Despeses generals ( lloguers, publicitat, interessos financers,
assegurances,...)

Costos variables o directes:

Sn aquells que varien proporcionalment al volum de producci:
1. M dobra directa ( operaris de fbrica )
2. Matries primeres
3. Materials que intervenen en el procs de fabricaci
4. Consums de combustibles i energia.

Costos Totals:
s la suma dels Costos Indirectes i els Directes.

Ingressos Totals:
s el capital generat per la indstria.

Benefici:
s la diferncia entre els ingressos totals i els costos totals.

Punt dequilibri:
s aquella situaci en la qual no hi ha prdues ni guanys, per tant el
benefici s zero, o daltre manera, els costos totals = ingressos totals.
Anem a veure la manera de determinar el punt dequilibri:

64

Ct = Cf + Cv = Cf + v x n
on
Ct

Costos totals

Cf

Costos indirectes o fixes

Cv

Costos directes o variables

Cost directe o variable / unitat

Nm. dunitats
I=uxn

on
I

Ingressos

Preu venda / unitat

Nm. dunitats

Obtenim:
Punt dequilibri: I = Ct ; u*n = Cf+v*n ;
Per tant les unitats corresponents al punt dequilibri son:
n= Cf / ( u v)
La qual cosa ens permet afirmar que:
Si n > nc : tindrem beneficis
Si n < nc : tindrem prdues

65

66

Exemple: Determinar el compte dexplotaci per una indstria de

transformats metllics que fabrica conductes daspiraci per a grans
installacions.
La indstria parteix de xapa dacer i sha projectat per subministrar
conductes amb un pes total de 5.000 tones a lany.
El preu de venda net al mercat est establert en 4,80 /kg.
Considerant les taules

Taula de costos dexplotaci unitria

Taula de Coeficient dinversi unitria

Obtenim, en el cas indstria de transformats metllics, les dades segents:

A

Vida econmica mitja en anys

12

Capital total / Vendes anuals

0.72

M dobra directa / Vendes anuals

0.21

Materials directes / Vendes anuals

0.46

M dobra indirecta / Vendes anuals

0.09

Resta / Vendes anuals

0.24

Atenent a lexperincia per aquesta tipologia dindstries es considerar:

Estimaci corresponent a crregues en concepte daltres despeses 7%
com ara assegurances, despeses financeres, etc.
Estimaci corresponent a Impostos sobre els beneficis lliures 34 %
dimpostos.
1.- Total vendes anuals:
5.000.000 kg x 4,80 /kg = 24.000.000
2.- Inversi necessria:
0,72 = Capital total / Vendes anuals
anuals=24.000.000

&

Total vendes

Capital total = 0.72 * 24.000.000 = 17.280.000

67

3.- Costos Directes dexplotaci:

Costos Directes/ Vendes anuals =
= ( m dobra directa + matries primeres ) / Vendes anuals =
=m dobra directa/Vendes anuals + matries primeres/Vendes
anuals= = 0.21 + 0.46 = 0,67
s a dir:
Costos Directes/ Vendes anuals = 0,67
Tenint en compte que:
Total vendes anuals=24.000.000
Obtenim:
Costos Directes = 0.67 * 24.000.000 = 16.080.000 /any
4.- Costos Indirectes:
M dobra indirecta / Vendes anuals=0.09
Tenint en compte que:
Total vendes anuals=24.000.000
Obtenim:
M dobra indirecta = 0.09 * 24.000.000 = 2.160.000 /any
5.- Amortitzaci:
Amortitzaci uniforme = Inversi necessria / Vida til
Inversi necessria: 17.280.000 & Vida til : 12 anys
Amortitzaci uniforme = 17.280.000 / 12 anys = 1.440.000
6.- Altres crregues (assegurances, despeses financeres...).Es considera
estimaci del 7 %
0.07 * 24.000.000 = 1.680.000
7.- Beneficis abans dimpostos: (BAI )
BAI = Vendes ( Costos Directes + Costos Indirectes )
= 24.000.000 - ( 16.080.000 + 2.160.000 ) = 5.760.000
8.- Impostos: Es considera estimaci del 34 % sobre els beneficis lliures
dimpostos.
Impostos = 34% BAI = 0.34 * 5.760.000 = 1.958.400

68

9.- Benefici net :

Benefici Net = BAI Impostos
= 5.760.000 - 1.958.400 = 3.801.600
10.- Punt dequilibri:
Cf : Costos indirectes o fixes = 2.160.000 /any
Cv: Costos directes o variables = 16.080.000 /any
v : Despeses directes/unitat = 16.080.000 /any / 5.000.000 kg/any =
3.21 /ut
u : Preu de venda unitari del producte = 4,80 /kg.
Unitats corresponents al punt dequilibri:
n = Cf / ( u v )
= 2.160.000 /any / (4,80 /kg. - 3.21 /kg ) = 3.434.400 Kg.
12.- Beneficis corresponent al punt dequilibri, considerant que fabriquem
5.000.000 Kg
B = ( u v ) * n Cf
= (4,80 /kg.-3.21 /kg )*5.000.000 Kg2.160.000 /any=
5.790.000

69

70

6 AVANTPROJECTE
6.1 OBJECTIU
Havent desenvolupat les Fases prvies de recull despecificacions del
Projecte, havent aconseguit les dades completes, i una vegada avaluades a
lEstudi Preliminar totes i cadascuna de les diferents solucions plantejades,
ens haur perms determinar una daquestes com la soluci ptima des de la
perspectiva tecnicoeconmica, en ser ( resultat de lEstudi Preliminar ), la
que sajusta millor a les necessitats plantejades dacord amb les
especificacions indicades.

Per tant ens trobem en una fase en la que, a partir de les Especificacions hem
desenvolupat vries idees o principis de soluci que satisfan les necessitats, i
compleixen amb les especificacions indicades.
Resultat del desenvolupament per a cadascuna de les diferents solucions des
de la perspectiva dun disseny conceptual, hem portar a terme un anlisi de
cadascuna daquestes (Estudi Preliminar) i, per aquella que hem escollit com
a ptima, estem en situaci de procedir al seu desenvolupament ara ja ms en
detall, que es porta a terme amb la redacci de lAvantprojecte.

71

Podrem dir que ara que ens trobem ja, en la segent fase del procs que
sindica esquemticament a continuaci:

Lobjectiu principal de Avantprojecte s desenvolupar la soluci que hem

escollit desprs daplicar els criteris davaluaci de la fase anterior Estudi
Preliminar.

72

En definitiva lavantprojecte:

Definir la soluci:
que es proposa per tal de definir les necessitats plantejades per ,

Sense arribar al dimensionament, condicions i avaluaci econmica en

detall
que es deixaran pendents del projecte constructiu.

Un exemple de les caracterstiques de la soluci escollida, serien les que a

continuaci sindiquen, diferenciant per el casos duna installaci i
maquinria.
INSTALLACI
Dades

traat
materials
connexions
dimetre de les canonades
Parmetres de clcul
Cabals
altures
potncies
ubicaci de les bombes
Caracterstiques
de Ubicaci i capacitat dels dipsits
disseny

MQUINA
Dades

Corretges: Tipus, longitud, pas, n dents,...

Politges: dimetres, materials, n dents,...
tensi
potncies
Parmetres de clcul
suport: forma, material, procs de
construcci,...
Caracterstiques
disseny

de

s per tot aix que lAvantprojecte tamb sanomena sovint Enginyeria

Conceptual, en constar de la Fase de preparaci, Recopilaci d'informaci:
des de fonts secundries (experincies anteriors), mercat, alternatives
tcniques de producci i, capacitat financera, Fase d'avaluaci, Determinaci
de la rendibilitat i Preparaci del flux de caixa.

73

s en aquesta fase tamb en la que l'enginyer ha de buscar optimitzacions al

disseny i/o funcionament del projecte, avaluant alternatives de:

Ubicaci

Tecnologies

En la que s'analitzen diferents fonts de finanament i el seu impacte en els

fluxos, en el benents que les variables econmiques han de ser d'una
seguretat tal que permetin demostrar la viabilitat del projecte, que, en cas de
ser aix permet adoptar la decisi de prosseguir amb la realitzaci del
projecte.

Per tant aquest document t com a missi

servir d'introducci al projecte i,

de la seva lectura s'ha d'obtenir :

o

una idea concreta del que es vol dissenyar,

una anlisi del temps en el qual es pretn realitzar el

projecte i,

un pressupost inicial dels materials a emprar.

Daquesta manera podem concloure que, recull els plantejaments generals i

justifica les solucions globals adoptades per als diferents problemes que
involucren el projecte en qesti.

74

6.2 CONTINGUT DE LAVANTPROJECTE

El Contingut del Documento Avantprojecte s el que a continuaci sindica:
1. Portada amb la segent Informaci:

Ttol del projecte

Enunciat del problema

Autor o autors

Data

2. Descripci
Es descriuen en la mesura del possible els tots els detalls de la soluci
adoptada. Consisteix en una soluci escrita del nostre disseny, materials,
etc.
3. Disseny Inicial
Es tracta de dibuixar el nostre disseny a partir de diversos croquis,
utilitzant indicacions escrites per ajudar a entendre el disseny.
4. Termini dexecuci
Consistent en realitzar una anlisi de les tasques a realitzar en el temps,
la qual cosa permet de donar el vistiplau al projecte en el temps i alhora
serveix com a guia per als dissenyadors.
5. Llistat de Materials
Es relacionen tots els materials necessaris per a la construcci i muntatge
del projecte.
6. Llistat d'Eines i Instrumentaci.
Eines i mquines-eina necessries per a la fabricaci del disseny.
Des daquesta perspectiva:

Les especificacions de lAvantprojecte, seran lgicament les del

Procs seqencial.

La soluci prvia obtinguda en lEstudi Preliminar s la que permet

desenvolupar la descripci genrica, Valoraci econmica i Plnols
de lAvantprojecte.

75

6.3 DOCUMENTS DE LAVANTPROJECTE

Recollint la definici dacord amb el decret que li s daplicaci: "S'entn per
avantprojecte els documents necessaris per definir en lnies generals l'obra o
treball, de tal forma que permeti formar-se una idea del conjunt i deduir un
pressupost aproximat. Comptar amb una memria descriptiva, uns plnols a
gran escala i unes valoracions aproximades".

La Memria justifica totes les solucions adoptades per als principals

problemes del projecte i, proporcionar un coneixement general de les
peculiaritats del projecte en qesti.
Els Plnols seran molt generals, a gran escala, i mostraran la implantaci
general adoptada, les solucions bsiques i els esquemes de principi de les
diferents solucions que constitueixen el projecte.
El Pressupost establir uns costos aproximats, que lgicament donar lloc a
la incorporaci de partides alades i sempre amb un ordre de magnitud
aproximat.
76

Resumit esquemticament tenim doncs:

s important recordar l Ordre de prioritat entre els documents bsics. En

aquest captol de la Memria l'autor del Projecte, enfront de possibles
discrepncies, haur d'establir l'ordre de prioritat dels documents bsics del
Projecte.
Si no s'especifica, l'ordre de prioritat ser el segent:
1 Plnols
2 Plec de Condicions
3 Pressupost
4 Memria

77

6.4 EXEMPLE RELACI DETALLADA DELS

DOCUMENTS DE LAVANTPROJECTE
Per tal de tenir un exemple de referncia, a continuaci sadjunta la relaci
detallada dels documents de lAvantprojecte:

Document n. 1 Memria i Annexos

Document n.2 Plnols

Document n.3 Pressupost

D1. Memria i annexos

LObjectiu de la Memria s donar a conixer el Projecte a persones alienes
a la seva elaboraci i, per tant ha dincloure tots aquells continguts que siguin
necessaris per assolir la seva comprensi.
La Memria est composada per dues parts diferenciades:

Memria:
Descripci del Projecte de una manera planera, sense entrar en
detalls tcnics de manera tal que permeti obtenir informaci
completa.

Annexos:
Ents com aquella part de la Memria on sinclou tota aquella
informaci de carcter tcnic que complementa i justifica els
continguts descrits a la Memria.

Memria:
El contingut de la Memria s:

Introducci.
Antecedents:
Sanalitzaran els estudis previs que shagin portat a terme, aix com
les dades histriques, solucions analitzades i causa dhaver estat
rebutjades, etc.
Objecte general del projecte:
En el que sindica la finalitat per la qual es vol portar a terme.
Especificacions:
Es recolliran tots aquells factors que shauran de complir

78

 Descripci de la soluci.
Aquesta descripci haur de ser planera, sense entrar en aspectes
tcnics, els quals quedaran recollits en els ANNEXOS.
Terminis dexecuci.
Definici del termini previst per a lexecuci de les obres.
Resum econmic.
Per tal de tenir una valoraci econmica de lobra en global,
ndex dels Documents del Projecte.
Per tal de tenir una valoraci del conjunt de la Documentaci
Annexos
Els annexos contindran tota aquella informaci que complementar la inclosa
en la memria per que pel seu contingut tcnic, no shi pot incloure.
El nmero i contingut de cada annex dependr de cada projecte particular
sense poder-se establir una relaci general.
En tot Avantprojecte hi ha:

un procs de dimensionament de les parts integrants: Per tal de

confirmar la validesa de les solucions adoptades. Clcul de cabal.
Clculs hidrulics. Clculs elctrics. Clculs mecnics

Descripcions tcniques

Sobretot, en el cas de projectes de mquines, sol ser necessari haver de

recrrer a descripcions tcniques per arribar a comprendre el veritable
funcionament de la mquina.
D2. Plnols
Els Plnols sn la representaci grfica del Projecte i el defineixen de
una manera exhaustiva pel que fa referncia a laspecte constructiu.
D3. Pressupost
Definici econmica aproximada del cost associat.

79

80

7 PROJECTE CONSTRUCTIU
7.1 CONSIDERACIONS PRELIMINARS
Recordem alguns dels aspectes que ja hem vist en captols anteriors, en
concret en el captol 1. ESTRUCTURA DEL PROJECTE.
Aquesta etapa ser desenvolupada per lOficina Tcnica (Projectista).
No hi ha cap criteri genric per a la redacci de projectes ja que la diversitat
en el tipus de Projectes i, les caracterstiques de cadascun dells, fan que
sigui impossible establir un criteri genric.
De fet cada projectista adopta la que considera ms convenient, interv doncs
laspecte subjectiu.
I no sols del redactor, sin tamb daquells que encarreguen la redacci del
projecte doncs aquest variar en funci de la persona o, instituci a qui va
adreat, la qual cosa ho complica encara ms, aix doncs trobarem:

Projectes dutilitat Pblica: Promoguts per lAdministraci ( Local,

Autonmica o Estatal ). Es caracteritzen per tenir una estructura
molt rgida deixant molt poca llibertat al Projectista a lhora de
redactar-los.

Projectes dIniciativa Privada: Promoguts per Particulars. Es

caracteritzen per cercar la mxima funcionalitat donant ms llibertat
al Projectista, malgrat s disposa de menor informaci que en el cas
anterior.

Els Documents que defineixen el Projecte, han de servir per a:

Descriure al Promotor ( Administraci o privat ):

la soluci adoptada i confirmar la seva acceptaci,

Descriure al Constructor ( Contractista o industrial ):

el contingut a executar,

Tot aix passa per descriure amb detall, les Especificacions tcniques,
Relacions Econmiques, aix com la Normativa daplicaci, i Aspectes legal,
per tal que quedin perfectament definits per a totes les parts implicades:
Promotor, Constructor, Direcci dObra, i Coordinador en matria de
seguretat i salut.

81

7.2 LA PORTADA DEL PROJECTE

La Portada del Projecte s prou important ja que en una sola pgina, ha de
transmetre el mxim dinformaci: Hi constar com a mnim:

Ttol del Projecte,

Nom de lEmpresa,

Nom i Cognoms de lAutor,

Data,

El Document al que correspon.

No hi ha un model nic. Cada empresa, aix com lAdministraci, t un

model propi caracterstic. A continuaci es presenten dos models a ttol
dexemple:
Model 1: Portada Projecte fi de carrera de lEPS, UdG Universitat de
Girona

82

Model 2: Portada ACA-Agncia Catalana de lAigua.

s important mencionar que es presenta en format Din A3, i segueix les
segents prescripcions:

Veiem-ne un exemple:

83

7.3 PRESENTACI DE LA DOCUMENTACI

DEL PROJECTE EN SUPORT INFORMTIC.
a) Contraportada i laterals de la capsa del Cd ROM:
Sadjunta a continuaci un exemple de com sha de presentar:

la Contraportada i,

laterals de lestoig del CD ROM,

de tal manera que tinguem, duna manera immediata:

accs al contingut del seu interior, la qual cosa permet sense haver
dobrir el CD, veure el seu contingut i alhora,

amb el ttol en el seu lateral per tal que en posar-lo a larxivador,

sigui possible didentificar-lo, sense haver danar traient els
diferents estoigs ordenats fins que surti el que es cerca.

84

b) Portada del Cd ROM:

Seguint amb el criteri anterior, la idea s que el CD ROM, sigui original
cpia, es trobi en tot moment perfectament identificat, per la qual cosa cal
presentar-lo incorporant la corresponent cartula, en la que hi ha dhaver com
a mnim:

Ttol del Projecte,

Nom de lEmpresa,

Nom i Cognoms de lAutor,

Data,

El Document al que correspon.

Sadjunta un model a ttol dexemple: Aquest model tipus correspon al cas de

lACA-Agncia Catalana de lAigua.

85

c) Forma darxivar el contingut del CD

En el moment de gravar la documentaci al CD, aquesta ha de ser ordenada,
clara i concisa i a tal efecte, es considera que cal seguir la mateixa estructura
de lndex, s a dir que la documentaci es gravi seguint el segent esquema
ordenat i classificat:

Daquesta manera, en gravar la documentaci segons aquest criteri

aconseguim:

A la hora de gravar, no ometre deixem documentaci per gravar,

A la hora de llegir-lo i/o consultar, que sigui possible fer-ho duna

manera ordenada i, si interessa quelcom puntual, sigui possible de
localitzar-lo amb la major brevetat possible, en saber on sha de
buscar.

Recopilaci incorrecta de la documentaci en el CD-ROM

Per tal de veure la seva importncia, anem a veure tres exemples,
El primer exemple, correspon a un cas real en el que sobre el CD i ens
apareix la documentaci dispersa tal i com es pot observar. Correspon no cal
dir-ho a la manera incorrecta de fer-ho. El segon exemple millora aquest,
per tampoc assoleix el nivell mnim exigit.
En el tercer exemple correspon a un altre cas real, en el que shan seguit les
directrius indicades, de claredat, esquemtiques i dordre.
86

Exemple nm.1. Recopilaci incorrecte de la documentaci en el CD-ROM

87

Exemple nm.2. Recopilaci incorrecta de la documentaci en el CD-ROM

En aquest cas, els arxius no estan tant dispersos i desordenats com en el cas
anterior, per tot i aix si volem cercar dades concretes, com ara: un Annex,
un Plnol, el Pressupost, etc. Cal obrir els diferents arxius, esperant encertar
el que hi ha la documentaci que estem buscant.

Exemple nm.3. Recopilaci correcta de la documentaci en el CD-ROM

En el que shan seguit les directrius indicades, de claredat, esquemtiques i
dordre.
88

7.4 DESCRIPCI
DETALLADA
DOCUMENTS DEL PROJECTE

DELS

Anem a continuaci a descriure amb detall els documents integrants del

Projecte , als qual ja sha fet referncia i avanat, en el captol 1. Estructura
del Projecte, apartat 1.4 Documents del Projecte, i que recordem a
continuaci:

Desenvolupem a continuaci, de manera detallada, el seu contingut:

89

7.5 DOCUMENT NM.1 MEMRIA I ANNEXOS

Com el seu propi nom indica, consta de dues parts diferenciades:

Memria

Annexos

7.5.1 Introducci
Memria:
Prpiament dit on es descriu el Projecte de una manera planera, sense entrar
en detalls tcnics de forma tal que permeti obtenir informaci completa.
LObjectiu de la Memria s donar a conixer el Projecte a persones alienes
a la seva elaboraci i, per tant ha dincloure tots aquells continguts que siguin
necessaris per assolir la seva comprensi.
El contingut de la Memria s:

Introducci
o

Antecedents

Objecte general del projecte

Especificacions

Descripci de la soluci

Termini dexecuci.

Resum econmic

Revisi de Preus

Classificaci del Contractista

Manifestaci que el projecte compleix la normativa vigent

Manifestaci dobra completa

ndex dels documents del Projecte

Annexos:
Ents com aquella part de la Memria on sinclou tota aquella informaci de
carcter tcnic que complementa i justifica els continguts descrits a la
Memria.

90

Un annex complert hauria dincloure ( quan sigui daplicaci ) els segents

apartats, que s han dentendre com una relaci orientativa, no limitativa que,
lgicament variar segons el projecte, per que serveix per a tenir un ordre
de magnitud:

Amb la segent Nomenclatura dAnnexos:

91

7.5.2 Descripci i anlisi de la MEMRIA

Anem a descriure breument cadascun dels diferents apartats que formen part
de la Memria:
1. Introducci.
Antecedents:
Sinclour tota aquella informaci que permeti situar-se en la
problemtica general que ha portat com a conseqncia del
desenvolupament del projecte.
Sanalitzaran els estudis previs i projectes ( antecedents ) que shagin
portat a terme, aix com les dades histriques, solucions analitzades i la
causa dhaver estat rebutjades, etc.
Objecte general del projecte:
Sindica la finalitat per la qual es vol portar a terme el projecte.
Especificacions:
Es recolliran tots aquells factors ( requisits ) que shauran de complir.
2. Descripci de la soluci.

Descriure la soluci adoptada.

Aquesta descripci haur de ser planera, sense entrar en aspectes

tcnics, els quals quedaran recollits en els ANNEXOS.

3. Terminis dexecuci.
Definici del termini previst per a lexecuci de les obres, i que ser el
que sha obtingut resultat defectuar una correcta planificaci de les
obres, dacord amb lAnnex Pla dObres.
La Planificaci de les obres es veur en el Captol 9 .- Annex Programa
dObres.
Es pot resumir amb la segent frase ( en el cas que fos de sis(6) mesos):
El termini previst per a lexecuci de les obres objecte del present
projecte s de SIS(6) mesos

92

4. Resum econmic.
Definici de limport econmic previst per a lexecuci de les obres, i
que ser el que sha obtingut resultat defectuar una correcte valoraci de
les obres.
La determinaci del resum econmic es veur en aquest mateix captol en
lestudi de la redacci del Document nm.4 Pressupost.
Es pot resumir amb la segent frase ( en el cas que limport fos de
310.000,23 per exemple):
Puja el Pressupost dExecuci per Contracta a falta diva la quantitat
de TRES-CENTS DEU MIL EUROS AMB VINT-I-TRES CNTIMS
( 310.000,23 )
5. Revisi de Preus
Quan la durada de les obres es:

superior als 6 mesos i,

pel motiu que correspongui lobra no est finalitzada,

sempre i quan shagi executat el 20% de les obres,

el contractista t dret a revisi de preus segons les frmules que a tal

efecte es troben recollides en el BOE.
Hi ha un total de 48 frmules de revisi de preus. En redactar el Projecte,
tant sols haurem didentificar quina s la frmula que sha daplicar, i
aleshores substituir els corresponents coeficients que sn els que es
publiquen peridicament al B.O.E i a la web del Ministerio de Economa
y Hacienda:

93

Les frmules de revissi de Preus:

Per a accedir a aquestes frmules, ho podem fer consultant:

El sistema actualmente vigente para la revisin de precios de los
contratos de obras del Estado y de sus Organismos Autnomos, se
encuentra regulado por el Decreto-Ley de 4-2-1964 y por el Decreto
del Ministerio de Hacienda de 11-3-1971.

94

Els ndexs de revisi de Preus, sobtenen consultant directament a la web

del Ministerio de Economia y Hacienda:

En redactar el Projecte, la nica informaci que sha dincloure s:

Si el projecte t dret no a revisi de preus

En cas afirmatiu seleccionar del total de les 48 frmules, quines son

daplicaci.

Aquest Apartat es pot resumir com a continuaci sindica. El redactat

correspon a un exemple prctic obtingut dun projecte de Installaci de
Depuraci i reaprofitament daiges residuals de Polgon Industrial:

95

6. Classificaci del Contractista

En fase de redacci de Projecte cal preveure que aquells
contractistes/industrials que optin a la realitzaci i execuci del projecte,
hauran de disposar duna acreditada classificaci que sestableix en:
Grup
Subgrup
Categoria
La classificaci en Grups i Subgrups la obtenim de la relaci que a
continuaci sadjunta, en la que cerquem el tipus de feina a fer:

96

Una vegada triat el Grup i Subgrup que sexigir al contractista/Industrial per

fer la feina, procedeix establir lexperincia en concepte de volum per import
de feina efectuada, la qual cosa ens dna la categoria que haur de tenir el
contractista/Industrial en aquells grups/subgrups seleccionats:

97

A continuaci sindica, un exemple prctic obtingut dun projecte de

installaci de depuraci i reaprofitament daiges residuals de polgon
industrial, que t un pressupost dexecuci per contracte a falta diva de setcents noranta-nou mil nou-cents noranta-nou euros amb trenta-quatre cntims
(799.999,34 )

7. Manifestaci que el projecte compleix la normativa vigent

Consisteix en Manifestar que, el Projecte que entreguem compleix la
Normativa que li s daplicaci.
Aquest apartat es pot resumir com a continuaci sindica:
El present Projecte reuneix els requisits exigits per la Normativa vigent.

98

8. Manifestaci dobra completa

Document en el que manifestem si el Projecte redactat s una part dun
projecte ms gran, o b un projecte complert. En el cas que sigui aix,
aquest apartat es pot resumir com a continuaci sindica:
El present Projecte fa referncia a una obra complerta, en el sentit que s
susceptible de ser entregada ls general a la seva finalitzaci.
9. ndex dels Documents del Projecte.
Com el seu propi nom indica, procedim a incloure en aquest apartat a
lndex del nostre Projecte. Un exemple Tipus seria.

99

Amb independncia del tipus dobra lndex ser molt similar en el sentit que
sempre el tindrem estructurat en:

I fins i tot hi ha una srie de subapartats que tamb prcticament amb

independncia del projecte seran tamb els mateixos (indicats en gris) :

100

Si b bviament el seu contingut variar segons el tipus de Projecte. Per

acabar, podem afirmar que la variaci ms significativa (en concepte
dndex), la tindrem doncs en el contingut dels Annexos ( depenent del tipus
de projecte en redactarem uns o altres ), i tamb els Plnols ( que depenen
molt del tipus de projecte).
Aix per exemple en el cas dun Projecte duna Installaci duna estaci
Depuradora dAiges Residuals tindrem:

101

I, en una altre cas, per exemple Projecte de Installaci duna Xarxa de

Recollida Pneumtica de Residus, tindrem:

102

7.5.3 Descripci i anlisi dels ANNEXOS

1. Introducci
Els Annexos son aquella part de la Memria on sinclou tota aquella
informaci de carcter tcnic que complementa i justifica els continguts
descrits a la Memria.
Ja hem comentat que lapartat Annexos, hauria dincloure ( quan sigui
daplicaci ) els segents apartats, que han dentendres com una relaci
orientativa, no limitativa que, lgicament variar segons el projecte, per que
ens serveix per a tenir un ordre de magnitud:

Amb la segent Nomenclatura dAnnexos:

103

2. Descripci
Annex Estudi dalternatives
En el que es recull la referncia a tots aquells estudis que shan fet
prviament o parallelament al desenvolupament del projecte i que han
condicionat la soluci adoptada.
Annex Plantejament Urbanstic
Per tal de tenir en compte ( si sescau ), l's del sol que abasta aspectes
de la construcci i de les activitats socials dels municipis i comunitats
Annex Topografia
Per tal de tenir en compte ( si sescau ), les corbes de nivell del
terreny.
Annex Reconeixement del terreny
Per tal de tenir en compte ( si sescau ), les propietats del terreny, o per
determinar-les, i la manera en qu interactuarien amb la construcci,
als efectes de dissenyar els tipus de fonaments, calades i paviments
que es requereixen per la construcci de les estructures previstes.
Annex Clcul de cabal
Procs de dimensionament de les necessitats hidruliques, per tal de
confirmar la validesa de les solucions adoptades.
Annex Clculs hidrulics
Procs de dimensionament de les parts integrants, per tal de confirmar
la validesa de les solucions adoptades.
Annex Clculs elctrics
Procs de dimensionament de les parts integrants, per tal de confirmar
la validesa de les solucions adoptades.
Annex Clculs mecnics
Procs de dimensionament de les parts integrants, per tal de confirmar
la validesa de les solucions adoptades.
Annex Procs dexecuci de les obres
Procs de definici de lexecuci i la relaci dels diferents treballs
integrants del projecte, per tal de confirmar la validesa de la seva
execuci.

104

Annex Expropiacions
L'expropiaci forosa es dna quan l'administraci, per motius
dinters pblic, necessita el b d'un particular i perjudica al mateix a
canvi d'una compensaci econmica. Per tant, tant sols ser
daplicaci per a Projectes en els que el Promotor sigui
lAdministraci.
Annex Serveis Afectats
Es dna quan el Promotor necessita desplaar un o varis serveis
existents ( aigua, gas, telefonia, clavegueram, pluvials, Mitja Tensi,
Baixa Tensi, Enllumenat ) i es porta a terme restituint la nova
ubicaci del servei de manera compatible.
Annex Estudi de seguretat i salut
Descripci de les mesures en matria de Seguretat i Salut a adoptar en
lexecuci dels treballs.
Sanalitzar en detall al captol 9. Annex de Seguretat i Salut
Annex Pla dObres
Procs de definici seqencial de lexecuci i la relaci dels treballs
integrants del projecte, per tal de confirmar la validesa de la seva
execuci en el temps. Procedint finalment a la redacci grfica del
Diagrama de barres resultat de lanlisi de la xarxa.
Lanalitzarem en detall al captol 8.- Pla dObres

105

Annex Justificaci de Preus

En aquest annex es justifiquen i calculen totes les unitats dobra incloses
en els quadres de Preus: A partir dels preus simples: M dobra,
Materials, Maquinria, Afegint-hi les despeses Auxiliars, Obtenint el
Cost Directe, al qual afegint-hi les Despeses indirectes ens permet
obtenir el Cost de la Unitat dobra que s el que busquem.
A tal efecte, ens cal desenvolupar cadascun daquests conceptes que
intervenen en cada Justificaci de preus.
Ats el carcter vinculant daquest Annex amb el Document nm.4
Pressupost, es procedeix a la seva descripci.
Sadjunta a continuaci un exemple.

Lanalitzarem en detall al final daquest captol.

Annex Pressupost per al coneixement de lAdministraci
Sinclouen els costos que si b formen part del total de les obres,
probablement no siguin dabonament al Contractista, ja sigui, perqu
degut a la seva especificitat han de ser realitzats per altres Contractistes
o directament per les companyies de Serveis o b perqu sn treballs que
realitzen altres professionals o sn costos dindemnitzacions i
expropiacions a particulars o empreses.
Aquests costos ens apareixen els segents apartats:

106

- Expropiacions.
- Reposicions de xarxes de serveis.
- Honoraris Redacci del Projecte
- Honoraris Direcci dObra i Coordinaci de seguretat i Salut
- Despeses assaigs de control de qualitat
Annex Mesures correctores dimpacte ambiental
Sentn com a estudi dimpacte ambiental a lanlisi previ a lexecuci
dun projecte de les possibles conseqncies daquest sobre la salut
ambiental, la integritat dels ecosistemes i la qualitat dels serveis
ambientals.
Qualsevol estudi d'impacte ambiental passa per una rigorosa
identificaci dels efectes que pot produir l'activitat sotmesa a estudi, i
analitza la seva relaci respecte al medi natural en el que es pretn
establir, considerant com a medi el conjunt delements i caracterstiques
originals de la zona sotmesa a estudi, no noms de les seves
caracterstiques fsiques o geogrfiques, sin tamb dels seus valors
naturals, paisatgstics, histrics, de convivncia, etc.
Annex Mesures de Prevenci dincendis forestals
Pel qual s'estableixen mesures de prevenci d'incendis forestals si
sescau).
Annex Gesti de residus
Amb lannex dEstudi Gesti de Residus es pretn incorporar el Sistema
de Gesti Ambiental (SGA), el seguiment i control dels residus generats
en obra.
Annex Documentaci Fotogrfica
Com el seu propi nom indica, consisteix en incorporar el recull
fotogrfic de lmbit del projecte (quan sigui possible).
Annex Pla de control de qualitat
Document en el que es defineixen i programen una srie d'operacions de
control (inspeccions i assaigs) per tal d'assolir els nivells de qualitat
recollits al Plec de Condicions Tcniques de l'obra.

107

7.5.4 Desenvolupament Annex Justificaci de Preus

1. Conceptes associats a la Redacci de lAnnex de Justificaci de Preus
a. Definicions: Unitat dObra, Element simple.
Unitat d'Obra:
Cadascuna de les diverses feines previstes.
La seva valoraci econmica s el que desenvolupem precisament en la
Justificaci de Preus,
Aquesta Justificaci de preus sobtindr a partir de la combinaci
d'elements simples.
Subministrament i collocaci de vlvula DN200mm PN16 atm.
Element Simple:
Cada un dels elements de m dobra, materials i maquinaria que farem
servir per a elaborar la justificaci de la Unitat dobra ( tamb a vegades
sanomena partida d'obra). Per exemple:
M dobra: per exemple: hora de manobre.
Materials: per exemple: el quilo de ciment, el m3 de formig
comprat en una central formigonera, etc.
Maquinria: per exemple. hora de lloguer d'una mquina,
b. Criteri de codificaci:
Correspon a l'establiment d'un criteri estructurat per a identificar
qualsevol dels elements de la justificaci de preus
Conjunt de vuit carcters alfanumrics, amb el significat segent:

108

c. Despeses directes de la unitat dobra

Son aquelles despeses que intervenen directament en la seva execuci i
corresponen a:
La m dobra, amb plusos, carregues i seguretat social, que interv
directament en lexecuci de la unitat d'obra,
Els materials, amb preus resultants a peu d'obra,
La maquinaria
Les Despeses Auxiliars
Tots els treballs, mitjans auxiliars i materials que siguin necessaris
per a la correcta execuci de la unitat d'obra si b que no estiguin
especificats en la descomposici o descripci dels preus, es
consideren inclosos en el preu de la unitat,
A ttol d'exemple, i entre daltres, s'engloben dins daquest apartat:

Eines petites estrictament necessries per a fer la unitat

d'obra:
Maquina de perforar, regle, etc.

Lloguer de petita maquinaria, etc.

Martell elctric

L'aplicaci de les despeses auxiliars ser en forma de percentatge

sobre el total de la m d'obra
d. Despeses indirectes
Sn totes aquelles despeses necessries per a la correcta execuci de la feina
a fer per que no sn directament imputables a unitats d'obra concretes, sin
al conjunt o part de lobra.
a) M d'obra indirecta.
Personal que no interv de forma directa en l'execuci de les unitats
d'obra, realitzant exclusivament funcions de control, organitzaci,
distribuci de tasques, vigilncia, etc.
Cap d'obra,
ajudant d'obra,
encarregat d'obra,
administratiu d'obra,

109

 emmagatzemador,
manobre de serveis varis (personal que realitza funcions de transport
interior, elevaci, muntatge, retirada, neteja, etc. durant l'execuci de
l'obra).
b) Maquinaria indirecta:
Conjunt de maquinaria quan s'utilitza per a la execuci de diverses
unitats d'obra i no sn especfiques d'una d'elles.
Maquinria delevaci:
Grua, muntacrregues, elevadora.
Maquinria de Transport:
Cami per treballs generals, neteja i transport deines, dmpers.
c) Installacions provisionals.
Escomeses provisionals d'installacions:
energia elctrica, aigua potable, servei de telfon.
Consum d'installacions:
energia elctrica, aigua potable, telfon-fax.
Construccions provisionals i equipaments:
com Mduls prefabricats: Construccions provisionals a peu d'obra
per a magatzems, tallers, oficines..,
Equipaments.
Despeses generades pel funcionament de la oficina d'obra i els
magatzems, com consumibles (paper, fax, etc.), equips informtics, i
en general les despeses derivades de la administraci de l'obra durant
el perode d'execuci de la mateixa.
No inclou les installacions de vestuaris o menjadors del personal quan
aquestes s'integren en l'Estudi de Seguretat i Salut. Tampoc s'inclouen
en aquest apartat els tancaments del solar, accessos i rtols, que es
desmunten o s'eliminen a la finalitzaci de la mateixa.
d) Control de Qualitat.
Totes aquestes despeses, excepci feta d'aquelles que estiguin en el
pressupost
L'aplicaci de les despeses indirectes ser en forma de percentatge sobre el
cost directe

110

2. Justificaci de Preus: Preus Simples: M dobra, Materials,

Maquinria

M dObra:

Maquinria

111

Materials

La relaci de preus que acabem de donar (m dobra, maquinria i materials)

s tant sols un llistat que serveix dexemple per a tenir un ordre de magnitud.
La llista bviament s extraordinriament ms extensa i garanteix poder
cercar-hi la prctica totalitat de m dobra, maquinria o materials que
necessitem per a la correcta redacci de la corresponent Justificaci de Preus.
3. Banc de dades
Tota aquesta informaci es troba accessible als diferents Bancs de Preus, que
poden ser propis de lempresa, o b tamb es poden adquirir . Sn els
anomenats Banc de Preus. hi ha empreses que els editen anualment i es
poden comprar.

112

4. Justificaci de Preus: Exemple de clcul incloent-hi les depeses

auxiliars

A efectes prctics, des dun punt de vista histric, les empreses coneixen les
despeses Indirectes en termes de coeficient que anualment van ajustant. En la
prctica es fa:
Aplicar directament el coeficient sense haver de calcular-ho:
Com a ordre de magnitud en els projectes varia entre el 0% al 3.

113

5. Justificaci de Preus: Exemple de clcul incloent-hi les depeses

indirectes

114

A efectes prctics, des dun punt de vista histric, les empreses coneixen les
despeses Indirectes en termes de coeficient que anualment van ajustant. El
que es fa a la prctica s:
Aplicar directament el coeficient sense calcular-ho:
Com a ordre de magnitud aquest s de lordre del 5%,
El que posarem nosaltres com a redactors del projecte, ser del 5%
6. Justificaci de Preus: Exemple de referncia

Per tant, a partir dels preus unitaris de M dObra, Materials i

maquinria,

Considerant un ordre de magnitud del 15% en concepte de

despeses auxiliars.

Considerant un ordre de magnitud del 5% en concepte de despeses

indirectes.

Ens permet obtenir duna manera molt rpida i senzilla la

Justificaci de Preus de qualssevol unitat dobra.
115

Ho podem fer a partir duna fulla dExcel tal i com es descriu grficament a
continuaci:

116

7.6 DOCUMENT NM.2 PLNOLS

7.6.1 Definici
Els Plnols sn la representaci grfica del Projecte,
sn imprescindibles per a un adequat disseny,
necessaris per a poder extreure els amidaments, i
el defineixen duna manera exhaustiva, pel que fa referncia a laspecte
constructiu dexecuci.

7.6.2 Importncia
La seva importncia es fonamenta en els segents aspectes:

sn la representaci grfica i exhaustiva de tots els elements que

planteja un projecte.

Defineixen duna manera exhaustiva laspecte constructiu del projecte.

Per aquest motiu passa a ser el Document ms utilitzat durant el procs
dexecuci.

Constitueixen la geometria plana del disseny de manera que les defineix

completament en les seves tres dimensions.

Mostren cotes, dimensions lineals superficials i volumtriques,

Serveixen de referncia per a definir lestat damidaments i, en

conseqncia a la redacci del Pressupost del projecte.

Sn el document del projecte ms utilitzat a peu d'obra.

Tenen carcter vinculant i passen a formar part del contracte entre la

propietat i el contractista.

s important recordar l Ordre de prioritat entre els documents bsics.

Enfront de possibles discrepncies que puguin sorgir en la interpretaci
dels diferents documents del Projecte, cal recordar lordre de prioritat
dels documents bsics del Projecte que ser:
1 Plnols
2 Plec de Condicions
3 Pressupost
4 Memria

117

7.6.3 Procediment i normes d'execuci

Els plnols sn els documents ms utilitzats dels quals constitueixen el
projecte i per aix:

han de ser complets, suficients i concisos,

han de contenir tots els detalls necessaris per a la completa i efica

representaci de les obres,

han de ser prou descriptius per a l'exacta realitzaci de les obres, per a
poder deduir-se d'ells els plnols auxiliars d'obra o taller i els
mesuraments necessaris,

Les dimensions en tots els plnols, generalment, es fixaran en metres i

amb dues xifres decimals. Com a excepci:
1.

els dimetres d'armadures, canonades, etc. s'expressaran en

millmetres ).

2.

en els plnols de taller, mobiliari, maquinria, etc. les dimensions

se solen fixar en mm.

7.6.4 Criteri de redacci

El criteri de cara a la seva definici, consisteix en comenar per

elaborar els plnols ms generals i seguidament anar redactant
incloent-hi una major definici i detall.

Han de normalitzar-se d'acord amb les normes UNE fugint dels formats
grans i poc manejables, el format de menor grandria utilitzada s l'A4.

7.6.5 Relaci de Plnols

Com a criteri genric, la relaci de plnols que cal incorporar en un
Projecte sn:

Plnol de situaci:

Permet conixer la ubicaci de les obres en el conjunt de la

comarca, municipi o mbit de la seva actuaci.

Les escales utilitzades son 1:50.000

Plnol demplaament:

Sha dentendre com un zoom del plnol de situaci el qual ens

permetr definir la ubicaci exacta de les obres referenciant-ho
respecte elements fixes com ara edificis, parcelles, carrers, etc.

Les escales utilitzades ms ampliades seran 1:2.000

118

Plnols Topogrfics i de replanteig

Defineixen la topografia del terreny requerida per a cada projecte.

Plnols Geologia i Geotcnia

Incorporen la informaci duta a terme per conixer la capacitat
resistent del terreny.

Plnols generals:
Permetran definir tots els elements del projecte. Estar constitut per
.

Plnols de planta general.

a. S'indiquen a escala reduda tots els elements del projecte que
ens permeten situar les seves parts dins d'un tot. Ve a ser una
vista del conjunt.
b. Les escales a utilitzar varien en funci de les magnituds de
l'obra projectada.

Plnols de planta.
Ents com a projecci vertical del disseny , indispensable per a la
definici geomtrica.

Alats.
a. representen la projecci o vista horitzontal d'aquesta figura en
sentit normal als seus diferents eixos.
b. El nombre de plnols ser funci de la complexitat de la
figura.

Seccions.
a. Les plantes i alats per si sols no poden definir un volum
irregular, per a la dimensi tridimensional d'una figura
geomtrica cal recrrer a les seccions.
b. Les seccions tant longitudinals com a transversals sn
indispensables per conixer l'interior de les peces dissenyades i
per tant poder executar-les.

Esquemes.
En la majoria dels projectes s necessari desenvolupar esquemes
de les diferents xarxes de distribuci interior (electricitat, aigua,
gas, aire comprimit, etc.) per al dibuix d'aquests esquemes no
s'utilitza escala alguna.

119

Plnols constructius:
Incorporen les definicions geomtriques de les obres/installacions a
executar.
Seran la base de referncia per a lelaboraci dels amidaments.

Plnols de detall:

Acabaran de definir les obres en all que els plnols constructius no

puguin definir.

En un projecte no ha de quedar cap element per definir.

Els detalls es poden dibuixar en el propi plnol on apareix l'element

a detallar o en un conjunt de plnols que denominarem plnols de
detalls, o ben combinant ambdues solucions.

Perspectives i maquetes.
Les maquetes, com a representaci tridimensional de les obres
projectades,
Poden ser tils a efectes informatius,
Poden tamb resoldre algun problema plantejat en el projecte o
descobrir que algunes de les solucions aportades no sn viables.

7.6.6 Formats, Escales i Llegendes

Formats

Els formats i escales a utilitzar per a l'elaboraci dels plnols seran els
indicats en la Norma UNE- 1026

El format mnim ser UNE-1011 srie 4 (210 x 297 mm)

La relaci de formats i mesures s la que a continuaci sindica:

A4 210 x 297

A3 297 x 420

A1 594 x 841

A0 841 x 1.189

A2 420 x 594
2 A0 1.189 x 1.682

4 A0 1.682 x 2.378

Els fulls podran utilitzar-se verticals o apasades.

En els formats petits podr adoptar-se com a norma la disposici

vertical. Excepcionalment podran realitzar-se formats ampliats.

120

 Escales
Escala s la relaci entre la longitud del segment dibuixat i la longitud
per ell representada.
Reduccions.
Les escales que normalment s'utilitzaran per a les
reduccions, sn les indicades en la norma i es dedueixen
totes a partir de:
1:1

1:2

1:2,5

1:5

Ampliacions.
Per a les ampliacions s'utilitzaran normalment les escales
indicades en la norma:
2:1

5:1

10:1

El dibuix dels plnols corre a crrec dun equip de delineaci. Ara b, el

vist i plau dels mateixos s responsabilitat de lEnginyer projectista i
qualsevol errada que continguin ser responsabilitat daquest ltim.

7.6.7 Tipologia
La tipologia de Plnols potser molt variada, de fet, tant variada com ho
poden ser els Projectes des de la seva perspectiva conceptual. A
continuaci sadjunta un recull a ttol dexemple de diferents Plnols a
incloure, per diferents tipologies de Projectes:
a) Projecte dUrbanitzaci de terrenys destinats a s industrial per a
futura construcci duna Nau Industrial destinada a indstria
automobilstica:

121

b) Projecte de la estructura duna Nau Industrial destinada a

indstria automobilstica:

c) Projecte dinstallacions duna Nau Industrial destinada a

indstria automobilstica:

122

d) Projecte dun espai per a diferents usos en una Nau Industrial

destinada a indstria automobilstica:

e) Projecte dun seient per a vehicles

7.6.8 Banc de Plnols

A efectes prctics, podem dir que duna manera generalitzada, els Plnols
que podem arribar a dissenyar els podem agrupar en els segents Grups:

123

Cadascun daquests Grups inclour, duna manera genrica tamb, la segent

relaci de Plnols que a continuaci es resumeixen, per tal de tenir un ordre
de magnitud:

I, per la seva extensi, dins dels diferents Subgrups, tindrem diferents

Apartats: Per exemple en el cas dInstallacions i serveis.

124

A ttol dexemple, sadjunta a continuaci un detall dels plnols ms

freqents amb els que ens poden trobar de redactar:

A continuaci sadjunta el seu contingut, en el benents que caldr afegirhi la corresponent cartula, si b que en lexposici de classe els veurem
en la seva totalitat i completament detallats
A1. PLNOL DE SITUACI

125

A2. PLNOL DEMPLAAMENT

A3.PLNOL DE SERVEIS AFECTATS

126

A4.1. PLNOL TOPOGRFIC. PLANTA

127

A4.2. PLNOL TOPOGRFIC. PERFIL LONGITUDINAL

A4.3. PLNOL TOPOGRFIC. PERFILS TRANSVERSALS

128

A5. ORDENACI DEL SL

A6. XARXA VIRIA

129

A7.1 PAVIMENTS SECCIONS TIPUS. PLANTA

A7.2 PAVIMENTS SECCIONS TIPUS. DETALLS

130

A8.1 INSTALLACIONS
SERVEIS

SERVEIS.

COMPATIBILITAT

A8.2 INSTALLACIONS i SERVEIS. RASES TIPUS

131

DE

A8.3 INSTALLACIONS i SERVEIS. XARXA DE SANEJAMENT

A8.4 INSTALLACIONS i SERVEIS. XARXA DE PLUVIALS

132

A8.5 INSTALLACIONS i SERVEIS. XARXA DE TELEFONIA

A8.6.1 INSTALLACIONS i SERVEIS. XARXA DE MITJA TENSI

133

A8.6.2 INSTALLACIONS i SERVEIS. XARXA DE MITJA TENSI.

DETALLS

A8.6.3 INSTALLACIONS i SERVEIS. XARXA DE MITJA TENSI.

CENTRE TRANSFORMADOR

134

A8.7 INSTALLACIONS i SERVEIS. XARXA DE BAIXA TENSI

A8.8.1 INSTALLACIONS i SERVEIS. XARXA DAIGUA POTABLE.

PLANTA

135

A8.8.2 INSTALLACIONS i SERVEIS. XARXA DAIGUA POTABLE.

DETALLS

A8.9.1 INSTALLACIONS i SERVEIS. XARXA ENLLUMENAT

PBLIC. PLANTA

136

A8.9.1 INSTALLACIONS i SERVEIS. XARXA ENLLUMENAT

PBLIC. DETALLS

A8.10.1 INSTALLACIONS i SERVEIS. XARXA DE REC. PLANTA

137

A8.10.2 INSTALLACIONS i SERVEIS. XARXA DE REC. DETALLS

A8.11.1 JARDINERIA. PLANTA

138

A8.11.2 JARDINERIA. DETALLS

A8.12.1 MOBILIARI URB. PLANTA

139

A8.12.2 MOBILIARI URB. DETALLS ( 1 DE 2 )

A8.12.2 MOBILIARI URB. DETALLS ( 2 DE 2 )

140

A8.13.1 SENYALITZACI. SENYALITZACI HORITZONTAL

A8.13.2 SENYALITZACI. SENYALITZACI VERTICAL

141

Si ens centrem en PROJECTES d INSTALLACIONS MECNIQUES,

com ara el cas dESTACIONS DEPURADORES DAIGES
RESIDUALS, els Plnols sn completament diferents dels descrits
anteriorment, en concret:

A continuaci, adjuntem alguns daquets. Com en el cas precedent cal

recordar que sha dafegir la corresponent cartula del Plnol.

142

B1. PLNOL DE SITUACI

B2. PLNOL DEMPLAAMENT

143

B3. ESQUEMA DE PROCS

B4. LINIA PIEOMTRICA

144

B5. PLANTA TOPOGRAFICA EMPLAAMENT EDAR

B6. PLANTA GENERAL EDAR

145

B7. PLANTA GENERAL INSTALLACIONS

B8. ESTACI ELEVACI AIGES RESIDUALS

146

B9. PRETRACTAMENT

B10. DECANTACI PRIMRIA

147

B11. FILTRE PERCOLADOR. DECANTACI SECUNDRIA

B12. OBRA DE SORTIDA. BOMBAMENT AIGUA INDUSTRIAL

148

B13. ESPESSIDOR DE FANGS

B14. SECCIONS TRANSVERSALS

149

7.7 DOCUMENT NM.3 PLEC DE CONDICIONS

7.7.1 Definici
El Plec de Condicions s el document que recull les exigncies tcniques i
legals que regiran durant lexecuci del Projecte i que fixen les relacions
entre la propietat i el constructor.
Passa a ser, un document vinculant en les relacions entre la propietat i el
constructor, que sincorporar al contracte.
s el Document en el que definim tots els Materials, dispositius i
installacions:
1. amb les seves caracterstiques fsiques, mecniques, etc,
2. aix com els corresponents assaigs i proves,
3. fent referncia a les diferents normatives associades a la
tipologia de cada material.

7.7.2 Importncia
Des del punt de vista legal i contractual, s el document ms important del
projecte a l'hora de la seva execuci material.

Els plnols reflecteixen el que cal fer, per sn les especificacions

de materials i equips, i les d'execuci, les que estableixen com i amb
qu cal fer-ho.

Regula
les relacions entre el propietari, promotor que va projectar-la, i els
contractistes que ho executaran i haur de contenir tota la informaci
necessria perqu aquestes relacions siguin el ms fructferes
possible, i ms tenint en compte la importncia de la component
econmica en les mateixes.

Assenyala
els drets, obligacions i responsabilitats mtues entre la Propietat i el
Contractista.

Precisa
la manera de procedir durant el desenvolupament dels treballs i
collabora a evitar discussions costoses i innecessries i ajuda a
prendre decisions amb rapidesa i eficcia.

150

7.7.3 Contingut
El Plec ha de:
1. definir les obres a executar,
2. les condicions dels materials a emprar,
3. les caracterstiques de les installacions a disposar,
4. els controls de qualitat a establir,
5. les proves i assajos a realitzar,
6. les prescripcions dels mtodes constructius a desenvolupar i,
7. la forma de mesurar, valorar i abonar totes les unitats d'obra que
consta el projecte.
8. preveure l'inesperat. Les obres gaireb mai es construeixen
exactament d'acord amb el projecte ats que habitualment sorgeixen
imprevists.

L'omissi d'una definici,

l'oblit d'una condici,

la manca d'una prescripci o,

el descuit d'una especificaci

ser font inesgotable de problemes durant l'execuci de les obres.

7.7.4 Consideracions
s habitual que el Plec de Condicions:

Sigui lltim document que es redacti del projecte,

En la majoria dels casos, amb temps inferior al requerit,

Tot aix fa, que amb molta freqncia, hi hagi la tendncia daprofitar,
copiar o adaptar-lo agafant com a referncia un altre Plec, que correspongui a
un projecte similar. En aquest aspecte cal tenir en compte que:

s til disposar del Plec d'un projecte ja redactat, per amb aix no
nhi ha prou.

El Projectista ha de ser conscient que cada projecte t les seves

circumstncies especials, cada plnol que es dissenya i cada clcul
que es realitza pot suggerir-li una condici particular.

151

7.7.5 Estructura
El Plec sol dividir-se en diferents parts, concretament:
a) Plec de condicions generals.

Legals.

Administratives.

b) Plec de prescripcions tcniques particulars.

Especificacions de materials i equips.

Especificacions d'execuci.

c) Plec de clusules administratives particulars.

Condicions econmiques.

Plec de condicions generals.

Aquest apartat contindr fonamentalment una descripci general del
contingut del projecte, les seves caracterstiques principals, els aspectes
legals i administratius a tenir en compte pels futurs contractistes realitzat
d'acord amb la Norma UNE 24042.
Plec de prescripcions tcniques particulars.
El Plec de Prescripcions Tcniques Particulars, disposa de dos apartats
perfectament diferenciats:
1 Especificacions de materials i equips.
Aqu apareixeran perfectament definits tots els materials, equips,
mquines, installacions, etc. que constitueixen el projecte.
Les especificacions faran referncia a Normes i Reglaments espanyols
(UNE, NBE, etc) i estrangeres o internacionals (DIN, ISO, etc.).
2 Especificacions d'execuci.
En aquest apartat es definir exactament l'execuci material del projecte,
la seva fabricaci o construcci a partir dels materials especificats en
l'apartat anterior. Si en el punt anterior es concreta el que es va a utilitzar
en el projecte, en aquest cal definir com es va a utilitzar.
Plec de clusules administratives particulars
En aquest apartat es fa referncia directa a la forma de mesurar les obres
executades, valorar-les i abonar-les.

152

7.7.6 Contingut de les Clusules administratives

Condicions de carcter legal: Destaquem:

Subcontractes
Danys a tercers i accidents de treball
Causes de rescissi de contracte

Condicions de carcter facultatiu: Destaquem:

Obligacions i drets del contractista

Facultats de la Direcci dObra

Comprovaci replanteig de les obres

Comenament, ritme, termini i condicions generals dexecuci

de les obres

Control de qualitat

Obres defectuoses

Recepci de les obres

Perode de prova o garantia

Condicions de carcter econmic: Destaquem:

Garanties

Preus contradictoris

Valoraci, mesura i abonament dels treballs

Penalitzacions

7.7.7 Forma de Presentaci i incorporaci en el Projecte.

El Document nm.3 PLEC DE CONDICIONS el redactarem com a
continuaci sindica: Contindr els 3 segents apartats:
1. INTRODUCCI
2. MATERIALS BSICS, EXECUCI, CONTROL, AMIDAMENT,
ABONAMENT DE LES OBRES I NORMATIVES DAPLICACI.
3. DISPOSICIONS GENERALS

153

Cadascun dells haur de contenir la documentaci que sindica a

continuaci:
1. INTRODUCCI
1.1.- Prescripcions i generalitats
1.2.- mbit d'aplicaci
1.3.- Senyalitzaci de les obres
1.4.- Disposicions tcniques legals a tenir en compte
1.5.- Condicions generals
1.6.- Documents integrants
2. MATERIALS BSICS, EXECUCI, CONTROL, AMIDAMENT,
ABONAMENT DE LES OBRES I NORMATIVES DAPLICACI.
2.1 Introducci
2.1.1- Aspectes generals
Prescripcions generals i Condicions a satisfer pels materials i
unitats dobra
2.1.2.- Execuci i control
Condicions generals dexecuci dels treballs i control dels
mateixos.
2.1.3.- Amidament i abonament
Condicions generals d'amidament i abonament
2.2
Plec de prescripcions materials bsics, execuci, control,
amidament, abonament de les obres i normatives daplicaci.
Correspon a les especificacions de carcter tcnic dels materials, en les
sindiquen per a cadascun dels materials previst utilitzar:
2.2.1.- Definici
2.2.2.- Caracterstiques generals
2.2.3.- Condicions de subministrament i emmagatzematge
2.2.4.- Amidament i abonament:
2.2.5.- Normatives:

154

3. DISPOSICIONS GENERALS
3.1.-Rgim jurdic
3.2.-Coneixement dels documents contractuals
3.3.-Contradiccions i omissions del projecte
3.4.-Classificaci del contractista
3.5.-Autoritat de lenginyer encarregat
3.6.-Representaci de ladministraci
3.7.-Representaci personal i oficina d'obra del contractista
3.8.-Comunicacions amb ladministraci
3.9.-Disposicions legals complementaries
3.10.-Subcontractes
3.11.-Programa de treball
3.12.-Replanteig de les obres
3.13.-Iniciaci i avan de les obres
3.14.-Suspensi de les obres
3.15.-Resoluci del contracte
3.16.-Plnols de detall de les obres
3.17.-Protecci dencreuament amb altres serveis
3.18.-Modificacions del projecte d'obra
3.19.-Obligaci de redactar els plnols final d'obra
3.20.-Permisos i llicncies
3.21.-Senyalitzaci de les obres i protecci del trnsit
3.22.-Precauci contra incendis
3.23.-Amuntegament, amidament i aprofitament de materials
3.24.-Responsabilitat del contractista durant l'execuci dobres
3.25.-Conservaci del paisatge
3.26.-Conservaci de les obres executades
3.27.-Neteja final de les obres
3.28.-Despeses de carcter general a crrec del contractista
3.29.-Assaigs de control
3.30.-Recepci provisional
3.31.-Recepci definitiva
3.32.-Obligacions generals i compliment de la legislaci vigent
3.33.-Facilitats per a la inspecci
3.34.-Termini d'execuci
3.35.-Termini de garantia
3.36.-Penalitzacions
3.37.-Control de qualitat

155

Es recomana fer una lectura didctica a la segent documentaci que hi ha a

la web de lAssignatura: Exemple redacci Doc. N. 3 Plec de Condicions,
que correspon a un cas prctic.

7.7.8 Exemple prctic de redacci de lApartat 2.2 del

Plec
Podem veure un exemple de redacci de lapartat que s referencia. En
concret: Tubs d'acer galvanitzat sense soldadura de dimetre comprs entre
1/8" i 6".
2. MATERIALS BSICS, EXECUCI, CONTROL, AMIDAMENT,
ABONAMENT DE LES OBRES I NORMATIVES DAPLICACI.
2.1 Introducci
2.2
Plec de prescripcions materials bsics, execuci, control,
amidament, abonament de les obres i normatives daplicaci.
Accedim a lndex de lApartat 2.2:

156

157

Accedint a lapartat:
BF2 Tubs dacer galvanitzat,
BF2 - TUBS D'ACER GALVANITZAT
BF21 - TUBS D'ACER GALVANITZAT SENSE SOLDADURA
Tenim:
1.- DEFINICIO:
Tubs acer galvanitzat sense soldadura dimetre comprs entre 1/8" i 6"
2.- CARACTERISTIQUES GENERALS:
El tub ha de ser recte.
Els extrems han d'acabar amb un tall perpendicular a l'eix i sense relleus.
La superfcie no ha de tenir incrustacions, esquerdes, ni ratats.
Es poden admetre lleugers rebliments, depressions o estries prpies del
procs de fabricaci, sempre que la seva fondria sigui menor o igual a
l'especificada en les taules de caracterstiques dimensionals i tolerncies.
Caracterstiques dimensionals

Les superfcies interior i exterior han d'estar totalment galvanitzades, de

color uniforme gris platejat, semibrillant i sense taques, punts oxidats,
regalims de bany ni exfoliacions. La galvanitzaci s'ha d'obtenir per
immersi en bany calent de zinc.

Pressi de treball (UNE 19-002)

158

<= 20 bar

Pressi de prova hidrulica (UNE 19-062)

Tolerncies:

Tolerncies dimensionals:

>= 32 bar

3.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE

Subministrament: No hi ha condicions especfiques de subministrament.
Emmagatzematge: En llocs protegits contra els impactes. S'han d'apilar
horitzontalment i parallelament sobre superfcies planes.
4.- AMIDAMENT I ABONAMENT:
m de llargria necessria subministrada a l'obra.
5.- NORMATIVES:
* DIN 2440 06.78 "Tubos de acero; tubos roscados semipesados."

159

7.8 DOCUMENT NM.4 PRESSUPOST

7.8.1 Conceptes Previs
Abans de procedir a lexplicaci per a lelaboraci dun pressupost, cal
definir una srie de conceptes Previs:
Unitat dobra:
Sentn com a cada una de les parts constructives diferents en que es pot
dividir un projecte i que pot mesurar-se.

Preu unitari
Cada unitat dobra cal tenir la seva valoraci econmica associada que es
defineix com a preu unitari de la unitat dobra i correspon a definir el preu de
la unitat dobra a partir de cadascun dels elements simples que la composen ,
per tant calculant els materials, m dobra i maquinria que hi intervenen.

Justificaci de Preus
Tots els preus unitaris que redactem en el nostre Projecte, els reunim en un
Annex que sanomena Annex de Justificaci de Preus.

160

7.8.2 Estructura del Pressupost

El pressupost reflecteix el cost del Projecte, s a dir, la inversi necessria
per a portar-lo a terme.
El primer que hem de fer s elaborar larbre del nostre Pressupost entenent
com a tal la definici dels segents conceptes amb els que sectoritzem el
nostre Pressupost:
1
OBRA
2
CAPTOL
Anem a veure un exemple prctic, com s el cas de PRESSUPOST DEL
PROJECTE DE CONSTRUCCI DUNA DEIXALLERIA, en el ben ents
que els equips i contenidors es redacten en una altre Fase.

161

OBRA
CAPTOL 1
CAPTOL 2
CAPTOL 3
CAPTOL 4
CAPTOL 5
CAPTOL 6

Deixalleria
Demolicions i moviments de terra
Estructures de formig
Drenatge i clavegueram
Paviments i vorades
Tancaments
Seguretat i salut, varis i imprevistos

Una vegada tenim larbre procedim a incorporar en cada captol, les Unitats
dobra associades:
Captol 1 Demolicions i moviments de terra

Captol 2 Estructures de formig

162

Captol 3 Drenatge i Clavegueram

Captol 4 Paviments i Vorades

Captol 5 Tancaments

163

Captol 6 Seguretat i Salut, varis i imprevistos

Seguidament amb aquesta estructura del Pressupost, ser la que farem servir
per a redactar els diferents apartats de qu consta tot Projecte:

Estat damidaments

Quadre de Preus 1

Quadre de Preus 2

Desglossat del Pressupost

Pressupost general

Procedim a continuaci a analitzar-los:

7.8.3 Amidaments
Correspon a definir els amidaments de cada unitat dobra

7.8.4 Quadre de Preus 1:

Anomenat quadre de Preus Unitaris: s una relaci dels preus de les
diferents unitats dobra expressat en lletres i xifres. Aquest quadre de preus
sincorpora al contracte i per tant s vinculant.

164

7.8.5 Quadre de Preus 2:

Anomenat Quadre de Preus Descompostos: s una relaci dels preus
unitaris en concepte de m dobra, maquinria i material que intervenen en
el preu total.

7.8.6 Desglossat del Pressupost

Representa el cost de cada unitat constructiva per cada captol en el que sha
dividit el pressupost.
Per tant, el procediment s basa en complimentar les segents dades per a
cada unitat dobra:

Procedint a complimentar-ho, s a dir:

Si aix es fa per a cada unitat dobra del captol en qesti sobt:

165

Si aix es fa per a tots i cadascun dels captols sobt el que anomenem

Desglossat del Pressupost:

166

7.8.7 Resum del Pressupost

Correspon a expressar duna manera resumida el cost total del Pressupost
a partir dels imports de tots i cadascun dels captols amb els que sha
estructurat el Pressupost: Limport que en resulta s el anomenem PEM
(Pressupost dExecuci Material) (1)

.
.
(1) Veure definici de PEM (Pressupost dExecuci Material) al final
daquest captol.
167

7.8.8 Pressupost general:

s el Pressupost prpiament dit.
En defineix com a (PEC) Pressupost dExecuci per Contracte (4) iva
apart.
Sobt en afegir al PEM , les (DG) Despeses Generals (2), i el (BI)
Benefici Industrial.(3)

Es recomana fer una lectura didctica a la segent documentaci que hi ha a

la web de lAssignatura:, que correspon a un cas prctic.

1. Definicions
(1) Pressupost d'Execuci Material (PEM)
s limport que sobt com a suma dels imports de tots i cadascun dels
diferents captols que formen part del Pressupost del Projecte.
Segons el Reglament General de Contractaci de I'Estat, artc 68: Direm que
el pressupost d'execuci material s el resultat obtingut de la suma dels
productes del nmero de cada unitat d'obra pel seu preu unitari de les
partides alades.
.

(2) Veure definici de DG ( Despeses Generals ) al final daquest captol.

(3) Veure definici de BI ( Benefici Industrial ) al final daquest captol.
(4) Veure definici de PEC ( Pressupost dExecuci per Contracte) al final
daquest captol.
168

(2) Despeses Generals

Les Despeses Generals d'Empresa son limport que sobt desprs de
sumar els imports de tots i cadascun dels segents conceptes:
Propis de la empresa
1. Grup destructura:
-

Gerncia: direcci general, staff de recolzament,

altres.

Direcci intermdia: direcci delegada, tcnics-caps

de grup, altres.

Administraci: personal d'oficines, amortitzaci de

locals, consums corrents, amortitzaci de mobiliari i
equips, altres.

2. Grup Fiscal:
-

Sobre la activitat econmica,

Financers, Finanament bsic,

3. Grup Financer:
-

Avals dels contracte, aplaament del pagament,

retencions, pagament demorat de revisi de preus,
altres.

4. Grup dImpostos i Taxes:

-

Taxes i Impostos de la Administraci.

Llicncia d'obres, impostos sobre construcci,

ocupaci de vies pbliques, permisos de bastides,
inspecci i vigilncia, altres.

Grup Varis 1:
-

Altres despeses derivades del contracte.

Grup Varis 2:
-

Despeses d'anuncis en premsa, despeses de

formalitzaci del contracte, cartells, assaigs, policia i
vigilncia durant el perode de garantia, altes i
permisos installacions, assegurances especfiques,
manteniment i conservaci durant el perode de
garantia...

Es fixa en el percentatge del 13% a aplicar sobre el PEM.

169

(3) Benefici Industrial

Correspon dacord amb la Llei de Contractes al guany ( benefici ) del
Contractista o industrial en fer la feina.
Es fixa en el 6% a aplicar sobre el PEM. .
(4) Pressupost d'Execuci per Contracte (PEC)
El pressupost d'execuci per contracte s'obt incrementant el
d'execuci material en els conceptes segents:
Pressupost d'Execuci Material (a)
Increment de 13% en concepte de :
Despeses Generals d'Empresa (2)
Increment del 6% en concepte de :
Benefici Industrial (3)
Resultat daplicar aquest increments obtenim
Pressupost dexecuci per Contracte a falta dIVA
Increment del 18 % en concepte dIVA
Resultat daplicar lIva obtenim:
Pressupost d'Execuci per Contracte iva incls.
Els Pressupostos dacord amb la recent llei de Contractes
sentreguen sense iva., sempre indicant per IVA APART.
Aix doncs, afegint al Pressupost d'Execuci Material (PEM), les
Despeses Generals (DG) i el Benefici Industrial (BI), sobt el
Pressupost dexecuci per contracte(PEC) . Recordem que s el que
indiquem a la Memria per que ha calgut el Pressupost per a
poder determinar-lo.

170

8 ANNEX PLA DOBRES

8.1 DEFINICI
Qualsevol tipologia dobra requereix una planificaci. De fet della depn
lxit o fracs de lobra, tant des dun punt de vista econmic com
dexecuci.
Cal tenir sempre present que, el temps que sinverteix en una correcta
planificaci, ser compensat plenament durant lexecuci de lobra.
Aquesta Planificaci la representarem grficament amb lanomenat
DIAGRAMA DE BARRES.

8.2 TERMINOLOGIA UTILITZADA

Activitat:
s sinnim dunitat dobra.
Fet:
Moment o data en la que comena o finalitza una activitat.
Successi Cronolgica:
Sentn com a tal, lordre correlatiu en el que es desenvolupen les
activitats, nhi haur que:
a) Es poden iniciar al principi de lobra per la majoria necessitaran,
per executar-se, que daltres hagin estan enllestides, daqu que
anomenarem:

Activitat precedent: Aquella que ens precedeix

Activitat conseqent: Aquella que ve a continuaci.

b) Daltres poden ser realitzades simultniament ja que sn

independents entre si, les anomenarem

Activitats simultnies.

Folgances:
Entenem com a tal, al marge mesurat en temps, del que disposa una
determinada activitat, per tal que un retard en ella, no repercuteixi en
un retard en:

les activitats que en depenen i

lgicament tampoc en la data de finalitzaci de les obres.

171

Ruta crtica:
s aquella ruta en la que les activitats que la constitueixen no tenen
folgances.
s la que defineix realment la durada de lobra.
Les activitats que la composen reben el nom dActivitats crtiques.
Limportant s que qualsevol retard en una activitat que pertany a la
ruta crtica, automticament comporta un retrs de la mateixa
quantitat en lexecuci global del projecte. Per tant i, a diferencia de
les altres rutes, no disposen de folgances o retards sense que
repercuteixi en la data de finalitzaci del projecte.

8.3 APLICACI
DE
LESTADSTICA
CLCUL DE LA XARXA

AL

Consisteix en la determinaci de la duraci de cada activitat efectuant el

clcul a partir de dades estadstiques.
En realitat, no saplica tret daquells casos en els que cal procedir a un anlisi
molt acurat i detallat, doncs a la prctica es fa en funci de lexperincia.
Per aprofundir en aquest concepte danlisi estadstic, lanlisi estadstic es
porta a terme a partir de la incorporaci dels segents conceptes per a la
determinaci del termini associat a les diferents activitats:
1.Aplicaci de lestadstica al clcul de la xarxa
1.1 Probabilitat
1.2 Temps aleatoris
Moda
Mitjana
Mitja aritmtica
1.3 Mesures de dispersi
Amplitud
Variana
Desviaci Tpica
1.4 Distribuci normal de freqncies
2. Sistema pert
3. Diagrama de barres

172

8.4 DIAGRAMA DE BARRES

El diagrama de Gantt, grfica de Gantt o carta Gantt s una eina grfica que
t com a objectiu mostrar el temps de dedicaci previst per a diferents
tasques o activitats al llarg d'un temps total determinat, amb indicaci de les
relacions existents entre les diferents activitats, aix com la visualitzaci del
cam crtic del projecte, la qual cosa permet facilitar la interpretaci per a
l'assignaci de recursos com a relaci entre temps i crrega de treball.
Per tant podem dir de forma resumida que el diagrama de Gantt mostra:

l'origen i el final de les diferents unitats mnimes de treball,

els grups de tasques, i les seves dependncies,

la ruta crtica.

El termini previst per a la correcta execuci dels treballs.

Bsicament el diagrama est compost per un eix vertical on s'estableixen les

activitats que constitueixen el treball a executar, i un eix horitzontal que
mostra en un calendari la durada de cadascuna d'elles
En lactualitat hi ha diferents Programes de Planificaci que ens permeten
portar a terme la redacci del nostre Planning mitjanant la elaboraci del
corresponent Diagrama de Barres:
Com exemple, sacompanya el diagrama de Barres associat a la Planificaci
corresponent al Projecte vist al captol 6 Projecte Constructiu de la
deixalleria:
OBRA
Deixalleria
CAPTOL 1
Demolicions i moviments de terra
CAPTOL 2
Estructures de formig
CAPTOL 3
Drenatge i clavegueram
CAPTOL 4
Paviments i vorades
CAPTOL 5
Tancaments
CAPTOL 6
Seguretat i salut, varis i imprevistos
Es recomana consultar lexemple que hi ha a la web de lAssignatura:

173

174

9 ANNEX SEGURETAT I SALUT

9.1 INTRODUCCI
Entra en vigncia el reglament en concepte de disposicions mnimes de
Seguretat i salut en les obres de construcci, en la data de 25 de
Desembre de 1997.

9.2 MBIT DAPLICACI

Relaci no exhaustiva de les obres de construcci, en les que sinclouen:
Condicionament i installacions o b que impliquen riscos especials, en
les que sinclouen lexposici a agents qumics o biolgics, aix com
proximitat de lnies dAlta Tensi.

9.3 PRINCIPIS DE LACCI PREVENTIVA

Avaluar, evitar i combatre els riscos.

Adaptar el treball a la persona

Substituir tot all que pugui resultar perills . Adoptar mesures

que prioritzin la protecci collectiva a lindividual.

Donar les corresponents instruccions als treballadors.

175

9.4 FASES ASSOCIADES

SEGURETAT I SALUT

EN

MATRIA

DE

9.4.1 Definici
En Fase de Redacci de Projecte selaborar lESTUDI DE SEGURETAT I
SALUT
El Promotor est obligat a que en la fase de projecte selabori un estudi bsic
de seguretat i salut. En el cas en que es compleixi tant sols un dels aspectes
que a continuaci sindiquen, lestudi bsic haur de ser substitut per un
estudi complert (imprescindible adjuntar visat collegial):

Pressupost dexecuci per contracte superior als 450.759,07

Durada superior a 30 dies laborables, emparant-se encara que

sigui de una manera puntual ms de 20 treballadors
simultniament,

Volum de m dobra superior a 500 dies,

En obres especials de tnels, galeries, conduccions subterrnies i

embasaments.

Entenem com a Estudi COMPLERT de Seguretat i Salut, aquell que

inclou:

Memria:
Descripci de procediments, equips tcnics, mitjans auxiliars,
identificaci de riscos laborals que poden ser evitats indicant les mesures
per assolir-ho, relaci de riscos que no poden eliminar-se, especificant
les mesures preventives adoptades, descripci dels serveis sanitaris i
comuns,

Plec de Condicions Particulars: (Normes-reglaments i Prescripcions en

relaci a maquinria, utillatge, sistemes i equips).

Plnols
Plnol de situaci, Plnols de mesures preventives, Identificaci de
zones de riscos especials

Pressupost
Amidaments de les unitats i elements de seguretat i salut. Quantificaci
de les despeses amb preus unitaris. No sinclouen partides alades. No
sinclouen les despeses per la correcta execuci dels treballs.
Sincorporar al Pressupost com un captol ms.

176

9.4.2 Fase prvia a lexecuci de lobra

1. Pla de seguretat i salut ( Contractista/Industrial )

Haur de ser elaborat per cada contractista en aplicaci de lEstudi de

Seguretat i Salut.

Analitzar, desenvolupar i complementar les previsions de lEstudi de

Seguretat i Salut

Sinclouran les mesures alternatives

No pot repercutir en una reducci econmica de limport previst en

lEstudi de Seguretat i Salut,

Estar a disposici permanent de la inspecci de treball, dels tcnics

especialitzats en Seguretat i Salut, de les Administracions corresponents
i dels treballadors,

Haur de ser aprovat abans de linici de les obres pel Coordinador en

matria de Seguretat i Salut.

En el cas de les Administracions Pbliques haur de ser aprovat per

lAdministraci, previ informe favorable del Coordinador de Seguretat i
Salut

haur de mantenir-se actualitzat en tot moment.

Coordinador en matria de seguretat i salut

Ser nomenat pel Promotor i formar part de la Direcci Facultativa.
Haur de desenvolupar les funcions segents:

Coordinar laplicaci dels principis generals de prevenci i seguretat.

Coordinar les activitats de lobra per a garantir laplicaci dels
principis de lactivitat preventiva previstos en larticle 15 de la Llei de
Prevenci de riscos laborals.

Organitzar la coordinaci de les activitats empresarials preventives

previstes en larticle 24 de la Llei de Prevenci de riscos laborals.

Coordinar les accions i funcions de control daplicaci correcta de la

metodologia de treball.

Aprovar el Pla de Seguretat i Salut i les seves modificacions.

177

Sadjunta un model de formulari dAprovaci del Pla de Seguretat i Salut.

178

2. Comunicaci obertura centre de treball ( Contractista/Industrial)

179

3. Avis previ (Promotor )

180

9.4.3 Fase dexecuci de lobra

1. Obligacions dels contractistes i sotscontractistes

Aplicaci dels principis dacci preventiva

Desenvolupar els PRINCIPIS GENERALS aplicables al llarg de

lexecuci de lobra

Complir i fer complir el Pla de Seguretat i Salut

Complir la Normativa en matria de prevenci

Informar i proporcionar les Instruccions als treballadors autnoms

Atendre les incidncies i complir les instruccions del Coordinador.

Sadjunta un model de Notificaci compliment Pla de Seguretat per

part del sotscontractista

2. Obligacions dels treballadors autnoms

181

Aplicar els principis dacci preventiva

Complir les disposicions mnimes de seguretat i salut que hauran

daplicar-se en les obres

3. Drets dels treballadors

Rebre informaci de totes les mesures que shagin dadoptar.

Ser consultats i participar les qestions de Seguretat i Salut.

Tenir una cpia del Pla de Seguretat i Salut i modificacions.

4. Llibre dincidncies

Haur dexistir en el centre de treball,

La finalitat s el control i seguiment del Pla de Seguretat i Salut,

Format per fulles per duplicat i facilitat pel Collegi professional

Haur de mantenir-se sempre en lobra. Al llibre tindran accs las

persones amb responsabilitats en matria de prevenci, els
representants dels treballadors i lAdministraci.

Servir per a deixar constncia dels incompliments de les mesures

de Seguretat i Salut. Efectuada una anotaci, la Direcci Facultativa
i el Coordinador, hauran denviar una cpia a la Inspecci de treball
abans de 24 hores, notificant aquesta anotaci al Contractista i als
representants dels treballadors.

5. Aturar lobra
El coordinador, la Direcci dObra i/o qualsevol altre persona
integrada en ella, podr disposar ATURAR lobra parcial o totalment
en circumstncies que consideri de risc greu i imminent.
La persona que ho hagi ordenat , haur de comunicar-ho a la Inspecci
de treball, als contractistes, Sotscontractistes afectats i als representants
dels treballadors.
Es recomana fer una lectura didctica a la segent documentaci que hi ha a
la web de lAssignatura:, que correspon a un cas prctic.

182

10 PROJECTES DE DISSENY
El disseny industrial forma part de lestratgia de la empresa per oferir
productes industrials diferenciadors que permetin donar valor al mateix,
generant avantatges competitius. El procs de disseny de producte est
interrelacionat directament amb l'enginyeria de producte i el mrqueting.
Tota la feina per a la definici del producte s'articula en un projecte. s per
aix que s necessari seguir un mtode, uns procediments i tcniques que
permetin, partint d'uns objectius, donar solucions en aspectes tals com els
tcnics, els formals, de mercat, ergonmics, d's, funcionals, i esttics.
El procs de disseny s de tipus heurstic, de descobriment gradual i mai
contarem amb totes les dades. Normalment els projectes tenen una lnia
dactuaci encaminada al treball en parallel, abordant de manera simultnia
diferents aspectes, des de una besant multidisciplinar. El llenguatge de la
indstria s tcnic i cientfic, s el llenguatge propi del disseny, per a aquest
cal afegir-hi altres llenguatges, en aquest cas, lhumanista, propi del procs
creatiu. Cal tenir en compte aspectes com els culturals, els emocionals, els
sentiments, o els psicolgics.
El procs de disseny necessita de manera imprescindible dos factors:
A) El concepte de producte. Especificat per l'rea de mrqueting. Es defineix
mitjanant els segents apartats:
Pblic objectiu: grup d'usuaris - consumidors.
Beneficis per al consumidor: funcions que espera el consumidor del
producte aix com les necessitats fsiques, simbliques,
sociolgiques i psicolgiques que ha de cobrir.
Categoria de productes: segment de posicionament i identificaci:
amb la resta de productes de la gamma.
Moments de consum: com i on s'utilitza el producte aix com en quin
lloc i de quina manera es compra.
Nivell de preus: espectre de preus on es situa el producte
B) L'especificaci de producte i disseny. Efectuada generalment per l'rea
d'enginyeria de producte. Patir modificacions durant el procs.
Un cop definit el concepte de producte i l'especificaci bsica, es pot iniciar
el procs que s'estructura en tres fases:
1.- Redacci del plec d'especificacions.
2.- Fase d'informaci i anlisi.
3.- Fase de conceptualitzaci i alternatives.

183

10.1 REDACCI DEL PLEC DESPECIFICACIONS

El Plec de Especificacions (tamb anomenat de condicions, comanda o
briefing) del projecte, s, des del punt de vista contractual, el document ms
important del projecte per la seva execuci material, ja que defineix els
objectius, condicionants o especificacions que es consideraran al moment
d'avaluar els resultats (cost, temps, innovaci, diferenciaci, etc.). Regula les
relacions entre l'empresa i els departaments o professionals. Ha de contenir
tota la informaci necessria perqu, les relacions laborals siguin el ms
clares possible. Per a l'equip de treball, el plec cont gran part de les
directrius d'investigaci que el projecte requereix desenvolupar durant les
diferents fases del projecte.

10.1.1 Definici
Definici del projecte (producte, gamma, dispositiu, procs o servei).

10.1.2 Objetius
Motius pels quals l'empresa emprn el projecte.
Innovaci o substituci de productes obsolets
Millora o redisseny de producte
Aplicaci de noves tecnologies o materials
Reducci de costos
Millora en els processos productius i de qualitat
Ampliaci a nous segments de mercat

10.1.3 Informaci del producte

Descripci general de la informaci del producte i lempresa
Antecedents del producte en el context de lempresa: Relaci del
producte amb altres productes dins de l'empresa.
Posicionament del producte en lempresa:
Preus, volum productiu, marge de facturaci, esp. tcniques, etc.
Productes competidors i/o substituts:
Identificaci dels principals competidors i descripci dels productes
(especificacions, funcions, preus, % participaci de mercat.
Normes i aspectes Legals:
Normatives, regulacions o restriccions.
Registres i patents industrials:
L'empresa ha d'assenyalar l'existncia de qualsevol referncia de
propietat industrial que el projecte ha de respectar o considerar.

10.1.4 Informaci de mercat

Definici general del mercat al qual es dirigir el producte, no noms
considerant l'usuari final, sin a cada un dels esglaons que componen la
cadena de la demanda per al producte.
184

Usuari consumidor del producte: L'usuari. Identificaci de

necessitats i expectatives, qualitats ms valorades, condicions d's.
Canals de distribuci: Poltiques de distribuci definides per
l'empresa, i les condicions generals del mercat.
Comunicaci, punt de promoci i venta: Comunicaci i
presentaci de l'empresa, material promocional, inf. a l'usuari.
Preu: Posicionament davant la competncia i distribuci esperada.

10.1.5 Especificacions per el producte

Identificaci d'atributs i prestacions esperats per al producte:
Funcions: Funcions principals i secundaries per al producte
Caracterstiques: Principals atributs formals, funcionals i tcnics
per al producte (components normalitzats, vida til, restriccions
dimensionals, aspectes mecnics, elctrics o electrnics, etc.)

10.1.6 Processos productius

Els processos productius de l'empresa.
Materials desitjats, i / o restringits al projecte
Mitjans productius disponibles
Subcontractacions o noves inversions
Processos i / o components crtics
Controls de qualitat definits per al producte

10.1.7 Costos

Costos del procs de disseny

Producci anual projectada i mida de les sries productives
Inversi projectada
Perode d'amortitzaci o recuperaci de la inversi

10.1.8 Estratgies de lempresa

Diagnstic de la situaci actual de l'empresa en el seu context productiu i
comercial (mercat intern i d'exportacions). s important comptar amb
informaci d'ordre intern (Fortaleses i Debilitats) i extern (Oportunitats i
Amenaces). Projeccions estratgiques a curt, mitj i llarg termini, per tal
d'orientar les decisions de disseny en les direccions generals definides.

10.1.9 Planing de temps o temporitzaci

Planificaci de temps i dates de lliurament. S'utilitza normalment un
programa del tipus Microsoft project o Excel (Fig. 1). Com coordenades es
posen d'una banda el temps de durada del projecte, normalment dividit per
setmanes i mesos, i en l'altre costat dels apartats, i dates de lliurament.

185

Figura 1: Detall parcial d'un planing de temps d'un projecte

10.2 FASE DINFORMACI I ANLISI

Tamb anomenada fase de recerca. Consisteix en la recerca d'informaci i
posterior anlisi d'aquesta. L'anlisi consisteix en la capacitat per distingir i
separar les parts d'un tot, arribant a conixer els seus principis o elements.
Pot ser d'inters fer enquestes a usuaris, per detectar aspectes no valorats. De
vegades es fan aquest tipus d'accions per poder apreciar tendncies,
necessitats, o expectatives. s important tenir en compte la informaci dels
consumidors. Dins de la fase es desenvoluparan els segents apartats:

10.2.1 Referencies histriques

En molts casos conv fer una anlisi del desenvolupament histric del
producte, per tal d'extreure dades per a un desenvolupament nou. Ens hem
dinvolucrar amb la tipologia de producte sobre la qual estem treballant,
identificant: el seu origen, evoluci i tendncies de desenvolupament passat.

10.2.2 Anlisi de mercat

En tot projecte hem de tenir en compte dos factors, l'sser hum i les
relacions amb l'entorn. s important conixer el context general d'aplicaci i
s del producte. L'anlisi de mercat consisteix en recollir tota la informaci

186

disponible respecte de l'element de referncia i dels productes competidors,

tractant de conixer les seves estratgies i plantejaments comercials.

10.2.3 Segmentaci de mercat y gammes de producte

Hem de conixer la segmentaci del sector i el posicionament. Agrupem per
famlies que anirem establint a partir de les dades i anlisi obtingudes.
Indicarem en matrius (taules) les caracterstiques que considerem
fonamentals per poder establir els punts forts, febles i tendncies dels
productes existents en el mercat i per tant, competncia del nostre.
Es pot organitzar la informaci en matrius de doble entrada, on per una
banda s'ubiquen els productes agrupats per gamma, i de l'altra s'ubiquen les
variables rellevants al projecte (definides en el plec d'especificacions) com el
preu, nombre de funcions, versions, acompliment o performance, etc. (Fig. 2)
Quan el nombre de productes de l'estudi s ms escs, s possible realitzar un
quadre especfic amb les caracterstiques principals (Fig. 3).
C.
TCNICO

MARCA
MODELO

MODEL 900

M F. JUICER

TIPO IV

MQUINA
PIE

FUNCIONES

CARACTERSTICAS
TCNICAS

IMAGEN

Capacidad cubo recoge

cortezas

18 Kg.

Sistema recoge cortezas

bandeja +
cubeta

cubeta

cubeta

Capacidad depsito

13 litros

Nmero de ruedas

4
2 delanteros

Nmero de frenos

2 delanteros

Nmero de puertas

2 (carcasa)

Depsito

SI

SI

NO
NO

Grifo manual

SI

SI

Grifo automtico

NO

NO

NO

SI / SI

SI / SI

SI / SI

Admite botellas (jarras) /

vasos
Rejilla soporte botellas /
vasos

SI

SI

SI

Fro integrado

NO

NO

NO

Temperatura regulable

NO

NO

NO

PVP

Figura 2: Esquema amb matrius de doble entrada

Podem ajudar-nos de grfics DAFO (Fig. 4) per d'aquesta manera obtenir
una anlisi de les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats de les
diferents empreses, tant pel que fa al mercat i el seu entorn (on s'emmarquen
187

les oportunitats i les amenaces), com en relaci amb la prpia organitzaci

(les fortaleses i les debilitats).
MODELO:

AQUADYNAMIC

CARACTERSTICAS GENERALES
DIMENSIONES
PESO
PRECIO

OTROS

1600x1090x600 mm
1.900

PUNTOS A FAVOR
Incorporacin de masaje Shiatsu
Dos colores disponibles para el tapizado
Dos opciones de colores para la pila
PUNTOS EN CONTRA
nica posicin para el cliente-usuario
No dispone de apoya-piernas
Precio muy elevado debido a la incorporacin
del masaje Shiatsu
PLANOS TCNICOS

COMPONENTES
LAVACABEZAS DE 1 PUESTO
1-SILLN: Incorpora masaje Shiatsu.
Tapizado de fcil limpieza
2-ESTRUCTURA: De acero inoxidable
3-CUBETA: Pila de gran profundidad y de
altura regulable con sistema telescpico
4-GRIFERIA: Monomando
5-APOYABRAZOS: Incorporado en silln

Figura 3: Segona possibilitat d'organitzaci.

Les Debilitats sn aspectes que limiten o redueixen la capacitat de
desenvolupament efectiu de l'estratgia de l'empresa, i per tant, ser
controlades i superades.
Les Amenaces assenyalen la fora de l'entorn que pot impedir la implantaci
d'una estratgia, o reduir la seva efectivitat, o incrementar els riscos
d'aquesta. Igualment destaca els recursos que es requereixen per la seva
implantaci.
Les Fortaleses sn capacitats, recursos, posicions assolides, avantatges
competitius que han i poden servir per explotar oportunitats.
Les Oportunitats sn tot all que pugui suposar un avantatge competitiu, o b
representar una possibilitat per millorar la rendibilitat de la empresa.
Les debilitats i fortaleses pertanyen a l'mbit intern. Les amenaces i
oportunitats pertanyen sempre a l'entorn extern i han de ser superades o
aprofitades.
Respecte al posicionament, hem de dir que aquest s el lloc mental que ocupa
la concepci del producte i la seva imatge quan es compara amb la resta de
productes o marques competidores. S'utilitza per diferenciar el producte i
associar-lo amb els atributs desitjats pel consumidor. Les grfiques (Fig. 5)
es realitzen per visualitzar el diferent posicionament de les marques a partir
188

ORIGEN INTERNO

ORIGEN INTERNO

de diferents coordenades, com per exemple: Qualitat / Preu; Funcionalitat /

Preu; Disseny / Preu; Moda / Status.
NEGATIVOS
POSITIVOS
(para alcanzar los objetivos)
(para alcanzar los objetivos)
DEBILIDADES
FORTALEZAS
Producto con poca diversificacion esttica
Funciones secundarias incorporadas
No regulable en altura
Variedades de producto
Posicion del usuario-cliente no confortable al llevar a cabo la Permiten ser acoplados uno al lado de otro
tarea de lavado.
Poscion del usuario-profesional mejorable
Precios elevados

AMENAZAS
Alta competencia de las marcas ya posicionadas al
mercado.
Rapidez en avances tecnologicos incorporados a los
lavacabezas.
Soluciones muy innovadoras en algun producto de la
competncia.
Marcas y reconocidas y con pblico fiel a sus productos.
Cliente cada vez mas exigente.

OPORTUNIDADES
Posibilidad de innovacin en funciones secundarias.
Producto con elevada demanda ya que el sector de la
peluquera est en auge.
Conocimiento de la competencia.
Opcin de direccionar el producto hacia segmentos de
mercado diferenciados de la competencia.

Figura 4: Anlisi DAFO dun projecte de rentacaps

La metodologia del posicionament es resumeix en quatre punts:

Identificar el millor atribut del propi producte

Conixer la posici dels competidors en funci a aquest atribut
Decidir la prpia estratgia en funci dels avantatges competitius
Comunicar el posicionament al mercat a travs de la publicitat.

s important, abans de realitzar les grfiques, conixer la filosofia d'empresa

de les diferents marques competidores que sanalitzaran.

+ PREU

+QUALITAT

-QUALITAT

- PREU

Figura 5: Grfica de posicionament qualitat/preu

189

10.2.4 Benchmarking
Identificaci dels substituts, competidors i lders. Els substituts sn aquells
productes que podrien complir la mateixa funci bsica del producte, per
emprant camins diferents als productes que competeixen en la mateixa
gamma. Els competidors sn aquells productes que compleixen una
determinada funci bsica per mitj d'unes prestacions i atributs similars en
funci i recursos al nostre. La identificaci d'un o ms lders, correspon a una
tcnica d'adreament per referncies clares per l xit". Benchmarking
significa buscar el millor arreu del mn i comparar-lo per tal de millorar.
De la diversitat d'rees en les quals s'aplica dependran les seves
contribucions a la millora d'aspectes multifuncionals, com ara els objectius
dels sistemes, el mrqueting, ladministraci, la logstica, lenginyeria de
producte, el control, etc. A partir dels estudis de referncia, es pot decidir
quin s el sistema de millora ms convenient per augmentar el valor del que
s'ofereix al client. Hi ha diversos tipus de benchmarking:

Benchmarking intern: en empreses hi ha funcions similars internes.

Benchmarking competitiu: competidors directes. Quins sn els
avantatges i desavantatges entre els competidors directes.
Benchmarking funcional: identificar altres competidors funcionals o
lders de la indstria.
Benchmarking genric: algunes funcions o processos sn els
mateixos amb independncia de les empreses.

Per iniciar el procs de benchmarking cal preguntar-se:

1 . Qu haurem davaluar?
2 . Amb qui haurem de comparar-nos?
3 . Com realitzarem el procs?
Per garantir l'xit del procs, hi ha alguns prerequisits fonamentals:
Comproms de la direcci i dels treballadors
Concordana amb els objectius de la instituci.
Propsit de convertir-se en el millor.
Obertura a les idees noves.
Comprensi dels processos existents.
Habilitats per la investigaci i l'anlisi dels processos.
Dos son les etapes del benchmarking:
Planificaci: (Formar lequip i identificar lenfocament,
documentar el acords, mtodes per a la recollecci de dades.
190

Adaptaci: (Comprometre's a canviar, desenvolupar i implementar

el pla d'acci, controlar els resultats).

Alguns obstacles per realitzar amb xit un benchmarking:

Poc comprims i cooperaci dalgunes unitats.
Objectiu massa ampli i calendari poc prctic.
mfasi inadequat (noms en els nmeros i no en la acci).
Les visites sn noms una excusa per veure altres installacions,
per sense voluntat de fer-ne un seguiment (dia de passeig).

10.2.5 Estudi i situaci propietat industrial, normatives i

legislaci
s important investigar les patents i els models d'utilitat que poden afectar
directament o col lateralment al nou producte. Ens permetr conixer les
possibles limitacions en el nostre camp d'acci. s imprescindible conixer
les normes, directives i legislacions que afecten el nostre producte i de quina
manera ho limiten, aix com les certificacions a qu est obligat. Aquesta
activitat no pot reduir noms a l'mbit catal o espanyol sin que s'han
d'ampliar a tots els pasos que puguin comprar el nostre producte.

10.2.6 Anlisi tcnic/estructural

Correspon a l'anlisi de l'estructura i els seus components. L'estructura s el
conjunt de parts d'un producte o un procs, distribudes i vinculades de tal
manera que formen un tot. Els components o parts, sn una porci del tot, de
l'estructura, cada un dels aspectes que puguin considerar-se en un producte.
En l'anlisi estructural ens interessa observar els diferents components (Fig.
6), per anar comprenent com estan distributs i com es relacionen, el material
en qu estan fabricats i quins processos s'han utilitzat per a la seva fabricaci.
Ens mostra l'organitzaci de les parts, el conjunt de peces que interactuen per
complir amb la funci per la qual el producte va ser dissenyat. Per analitzar
un producte hem de familiaritzar-nos amb ell, hem de manipular, desmuntarlo i analitzar, per arribar a comprendre com s'uneixen les seves diferents
parts, analitzant el material i el procs en qu estan fabricats. El disseny del
producte ha d'anar adaptat als processos i al muntatge.
Assenyalar com s'uneixen els diferents components.
Definir la funci que compleix cada component.
Analitzar el manual d'usuari i les especificacions.
Parts que, en diferents productes, compleixen la mateixa funci.
Analitzar el material i el procs amb el qual estan fabricats.

191

10.2.7 Anlisi funcional

Permet definir, estructurar i categoritzar les diferents funcions i subfuncions
d'un producte. Ens ajuda a establir les funcions requerides i diferenciar-les en
nivells que facilitin la seva resoluci, partint des de la funci bsica que
compleix el producte i acabant en altres funcions o funcions secundria.

1
Figura 6: Estudi de components d'un rentacaps en un anlisi estructural
Analitzar funcionalment un producte depn en gran mesura del seu lloc
d'utilitzaci i del seu entorn. La funci i la forma sn dues qualitats d'un
producte ntimament vinculades, sent la forma qu hauria intuir la funci,
per sense que la funci ens determini la forma.
Les funcions bsiques d's es poden desglossar en funcions: bsica, primries
o de servei (funcions especfiques per a les quals ha estat dissenyat el
producte), i funcions secundries o tcniques (subordinades a les funcions
primries). Les funcions de suport podem dividir-les en dues, la primera per
assegurar la comoditat i la segona que ens indica com assegurar la fiabilitat.
El resultat de l'anlisi pot expressar-se mitjanant un "mapa funcional" o
"arbre de funcions" (Fig. 7). Un arbre de funcions s una estructura que
podem definir directament i que serveix per organitzar funcions. El assignem
sempre a un entorn i pot contenir nodes d'estructura i referncies de funci.
Organitza les funcions disponibles en l'entorn de l'esquema de processos
acord amb la seva utilitzaci o altres caracterstiques.

192

FAST

F1

F2

F3

Permitir el lavado del

cabello

F11

Fijar elementos

F12

Regular la presin del agua

F13

Conducir el agua

F14

Permitir manejo del teleducha

F15

Permitir seleccin de
temperatura

F111 Mantener estructura

F112 Fijacin en el suelo

F21

Evitar quemaduras

F212

Limitar el cambio de
temperatura

F22

Evitar dolores cervicales

F221

Proporcionar elemento de
apoyo

F31

Adaptarse a la normativa de
instalacin

F32

Autoprotegerse del deterioro

F33

Facilitar la reparacin

F41

Evitar caida de los productos

utilizados

F42

Facilitar el trabajo

F43

Facilitar la limpieza

F44

Limitar el n de errores de uso

F45

Facilitar el montaje

F46

Facilitar el transporte

F51

Incorporar masaje

F52

Tener diseo atractivo

F53

Adaptarse al entorno de uso

F54

Facilitar el reciclaje

Seguridad usuariocliente

Asegurar integridad
producto

LAVAR EL
CABELLO

F331 Facilitar el desmontaje

F332

Facilitar el acceso a todos los

componentes

F411

Incorporar elemento de
sujecin

F421 Evitar malas posiciones

F4

F5

Asegurar comodidad
al usuario-profesional

Atraer al usarioprofesional

F422

Acceso a los elementos

utilizados

F451 Permitir informacin clara

Figura 7: Exemple d'un arbre de funcions aplicat a un rentacaps.

10.2.8 Anlisi dus

Consisteix a reconixer, analitzar i avaluar els factors d's que han de ser
presos en consideraci. L's d'un objecte no s un fi en si. En ell es generen
mltiples interaccions entre aquest, els usuaris i el seu entorn com. L's s
tamb un fet sociocultural. La configuraci del disseny s'ha d'adequar a la
manera com s'utilitza, aix mateix hem d'identificar i estudiar els possibles
usos inadequats, de manera que la soluci escollida eviti tals possibilitats i
faciliti, de manera eficient, el compliment de les funcions previstes. Aquests
criteris s'organitzen de manera jerrquica (Fig. 8).
s important tamb garantir la seguretat i els possibles riscos pel mal s que
es puguin produir en els productes. A l'hora d'avaluar haurem de tenir en

193

compte aquestes preguntes: Sajusta a la seva funci?, s fcil dutilitzar?,

Est ben fet, respecte a la vida til del producte?, s simple de mantenir?,
s segur?. Aquestes preguntes queden englobades en un esquema general
on els apartats principals serien els segents:
Identificaci de les necessitats i valoraci de la seva importncia.
Especificaci respecte a usuaris i entorn d'utilitzaci (sobre la base
dels cicles d's / utilitzaci / posada en funcionament).
Seqncies d's.
Conclusions (manipulacions a qu es prestar especial atenci i
punts crtics que es volen solucionar i millorar).
USUARIO UTILIZADOR (Usuario-profesional)
NECESIDAD DEL USUARIO
FUNCIN REQUERIDA
1-Poder acomodar a sus cliente al llevar a cabo la Funcin bsica del lavacabezas
tarea del lavado de cabello o similares
-teleducha
-control de temperatura y cabal
-silln
2-Atraer a nuevos clientes
Funciones secundarias del lavacabezas
-masaje incorporado
-innovacin
PERFIL USUARIO TIPO
1-INTERVALO DE CLASE SOCIAL
media/ media-alta/ alta
2-EDAD COMPRENDIDA
18-65 aos
3-SECTOR PROFESIONAL
Peluquero/ Estilista u otros
4-NIVEL CULTURAL
medio-alto
RECURSOS Y LIMITACIONES
Hablamos de un profesional del sector de la peluquera emprendedor y ambicioso, con un nivel
economico medio-alto ya que se trata de un profesional autnomo que dispone de su propio negocio.
Las limitaciones son aquellas impuestas por la propia naturaleza de la accin.
CRITERIOS DE EVALUACIN
Diseo atractivo y perdudador en el tiempo
Funcionalidad fcil e intuitiva
Diseo innovador
Funciones addicionales incorporadas
Adaptable el el propio saln
FRECUENTES MOTIVOS DE COMPRA
Apertura de un nuevo salon
Renovacin del saln
Sustitucin de otro lavacabezas deteriorado.

Figura 8: Esquema anlisi dus respecte al usuari ltim

10.2.9 Anlisi ergonmic

Quan parlem dErgonomia parlem de la millora dels productes en el sentit
que sadaptin millor al esser hum. Es basada en la psicologia, la medicina,
la biomecnica i l'enginyeria. La seva finalitat consisteix a crear productes
segurs, eficients, saludables a llarg termini i satisfactoris per a l'usuari.
La biomecnica estudia els esforos i les posicions que adquireixen els
usuaris durant l's del producte, orientant les soluciones de disseny, evitant
194

l'esgotament innecessari amb l's regular del producte o lesions fsiques

causades per un s inadequat.
L'antropometria estudia les varietats de mesures dels diferents individus
condicionant les possibles soluciones del disseny del producte, ja que els
productes han d'estar adaptats al pblic objectiu al qual s'adrea.
Les formes, els pesos de les eines, estan en funci no noms de les
caracterstiques del material treballat (fusta, pedra, ferro ...) i de l'efecte
buscat (precisi, fora ...), sin que, tamb depenen de les caracterstiques de
les persones que les manegen (antropometria, potncia muscular, control de
la massa i el seu moviment). El tipus d'informaci que pot aportar
l'ergonomia s diferent segons la fase en qu s'incorpori.
1- Identificaci del problema: Es realitza en una fase prvia de definici del
producte. El seu objectiu s recollir informaci sobre les qestions rellevants,
des del punt de vista ergonmic que poden afectar les caracterstiques
generals del producte. S'avalua igualment l'impacte que el programa
ergonmic pot tenir en el procs de disseny, desenvolupament i fabricaci.
2- Caracteritzaci de les necessitats de lusuari: Necessitats i preferncies
dels usuaris potencials explicant les seves necessitats funcionals, analitzant
baix que condiciones s'utilitzen altres productes similars.
3- Aportaci de criteris de disseny: Dades sobre les caracterstiques
antropomtriques, fisiolgiques, psicolgiques, etc. de l'usuari, de les tasques
que s'han de fer i de les repercussions que les diferents soluciones de disseny
poden tenir pel que fa al nivell de comoditat, eficincia i satisfacci.
4- Avaluaci del producte: En molts casos cal acceptar soluciones de
comproms pel fet que es presenten situacions de conflicte de criteris. Poden
ser realitzada en diversos estats de creaci, sobre maquetes, models,
prototips, o sobre un producte ja en el mercat.
LLISTA DE CONTROL O DE REVISI (Check list)
Interfase home-mquina
Usabilitat
Per la seva forma
Per les seves dimensions
Per el seu pes
Per la seva estabilitat, balanceig, equilibri
Per la seva modularitat
De comandaments i controls

195

Accessibilitat
Facilitat de manteniment
A la neteja
A zones o botons
Al sistema
Efectivitat
Per a ser operat i controlat
Per a ser dirigit
Per a ser traslladat
Per informar de senyals d'error o perill
Versatilitat (situacions diverses / adverses)
Confort fsic (Treball fsic i esfor corporal)
Postura dutilitzaci
Es pot adoptar una postura cmoda mentre s'utilitza? Si s que no:
sn correctes o suficients ...?
1- El producte
2- La pea de treball
3- La eina o dispositiu
4- El seient
5- Els rgans de comandament
6- La superfcie de treball
7- Es poden moure les cames, etc
8- Existeixen suports per a braos o peus
9- El agafament
Balanceig corporal
Es excessiu?
Genera amb el temps molsties?
Genera perill?
Mobilitat
Es possible canviar de postura? Si es no: Es pot evitar?
Adaptabilitat
Les superfcies estan d'acord amb les exigncies bsiques?
Si s que no: considera que sn correctes o suficients ...?
1- Les dimensions
2- El allament trmic
3- La natura de la superfcie
4- El color (reflex de la llum molt fort)
5- La posici (abast, percepci visual)
Esfor de treball requerit (esttic i dinmic)
Estan calculades les forces necessries per manipular els rgans de
comandament, els tils, els recipients, de manera que no se superin
els valors lmits de cada cas?

196

Els moviments es poden fer segons una seqncia biomecnica

adequada?
Poden assolir sense esfor els rgans de comandament o de servei?
Els rgans de comandament o de servei accionats amb el peu es
poden accionar sense esfor addicional?
Es funcional la concepci dels rgans de comandament?
Si es que no, sn correctes o suficients els aspectes segents?: La
mida, la forma, la resistncia.
El sentit del moviment dels rgans de comandament s idntic al
sentit de la marxa del moviment de l'aparell?
Fatiga, cansament i duraci.
Produeix fatiga en alguna part del cos la seva utilitzaci?
Produeix cansament general?
Genera malalties crniques?
Suport corporal
Seient
Agafadors
Vestimenta i equip de protecci
Son necessaris?
Confort sensorial (Percepci i procs de la informaci)
Visual
Del procs: illuminaci /visibilitat/ llum /color
1- Est adaptada la distncia visual a l'exactitud exigida?
2- S'ha previst alguna pertorbaci de la percepci visual?, (molta
llum, enlluernament, contrast, parpelleig)
3- La cadncia en l's s adequada per permetre el control correcte
en cada fase de la seqncia d's? (contrast, parpelleig)
4- Est prevista la possibilitat de fatiga sensorial en haver de
controlar diferents funcions al mateix temps?
5- Est prevista una fatiga excessiva per la successi molt rpida
d'informaci de carcter diferent?
6- Es adequat el color general i el de les diferents peces
importants?
Dels controls: illuminaci /visibilitat / llum /color
1- Est adaptada la distncia visual dels controls?
2- S'ha previst alguna pertorbaci de la percepci visual?
3- Estan clarament identificats els rgans de comandament
respecte a la seva funci, a fi d'evitar qualsevol confusi?
4- La situaci dels instruments ms importants i ms freqents
dins del camp visual, s l'ptima?
5- Els indicadors es destaquen prou del fons?
6- S'eviten grans diferncies de luminncia entre indicadors i fons?

197

7- La graduaci i la precisi dels instruments correspon a la

precisi de lectura sollicitada?
8- Els indicadors o manetes estan disposats de manera que
permetin una fcil lectura? (formaci d'ombres, mida molt gran o
petita, es tapen altres indicadors, etc)
9- El moviment massa rpid de les agulles dificulta la lectura?
10- S'han agrupat els rgans de comandament i els indicadors?
11- Es diferencien de les diferents funcions?
12- S'indiquen de forma efectiva els possibles perills o fallades?
Informaci grfica
1- s suficient i est ben situada?
Auditiu / soroll / vibracions (usuari - entorn)
Es pot reduir el soroll?
Es poden reduir les vibracions?
Tctil / temperatura / humitat / sudoraci / olfactori
Es diferencien al tacte els diferents rgans de comandament?
El tacte s agradable?
El tacte transmet seguretat?
El contacte amb l'aparell produeix calor?
Produeix moviment de l'aire massa gran?
Emet humitat? En el seu s l'ambient s humit?
Produeix en el seu s sudoraci?
Est protegit l'usuari de les substncies nocives que emana el
producte (pols, gasos, vapors, fums, altres substncies)?
Percepci kinestsica
S'entenen les parts mbils de l'objecte?
Destaquen?
Confort psicolgic

Estrs /tensi
1 - Pel nombre d'operacions
2 - Per recordar en el temps com realitzar les operacions
Nivell datenci requerit / distracci / avorriment /concentraci
prolongada
1- Hi ha el aparell concebut per a no interpretar informacions
innecessries que suposin un esfor en el curs del treball?
2- Requereix una forta concentraci o atenci perllongada?
3- Les accions poden ser avorrides o montones?
Nivell de coneixements necessaris
Comprensi i memoritzaci
Retroalimentaci
Nmero de operacions mentals
Percepci del color: aspectes psicolgics

198

Relacions dimensionals

Alada diferents plnols de treball

Anlisi antropomtric
1- Dimensi corporal de lusuari
2- Variabilitat de percentils, P5 - P9
3- Variacions de sexe, edat, tniques.
Anlisi biomecnic
1- Moviments
2- Abast en moviment
3- Mesures i graus (msculs - tensors)

Seguretat i punts crtics

Riscos i danys potencials

Usos indeguts
Incrrer en riscos
1- Hores crtiques
2- Personalitat de la persona
Protecci (vestimenta, equip)
Dispositius informatius
1- Alarmes
2- Smbols, indicadors
Disseny i emplaament dels rgans de comandament i control
Disseny i emplaament dels sistemes de informaci
Higiene atmosfrica
Aspectes legals (compleix la normativa)

10.2.10

Anlisi esttic/formal

Els productes actuen en moltes ocasions com a smbols i codis, sent en la

majoria dels casos el tractament formal que transmet aquesta relaci. s per
aix que s'incorporen aspectes de les cincies filosfiques propis d'una
conducta humanstica (psicologia, sociologia, filosofia) al procs de disseny.
El tractament formal anir en aquesta lnia, intentant analitzar el pblic
objectiu, oferint aquells signes, smbols i valors que pretn veure en el
producte, fins i tot generant la necessitat de compra all on no existia.
Anomenarem a aquest ltim aspecte "seducci".
FORMA
Els factors esttics no poden definir-se de manera irreflexiva sin que estan
condicionats per l'ergonomia, l's, la funci i la tecnologia que incorpora el
producte. L'objecte creat ha de complir amb les corresponents premisses
funcionals i esttiques que responen directament a unes necessitats de tipus
material i espiritual, que han de ser satisfetes. En l'anlisi de les formes
entren en joc diferents agents. D'una banda el llenguatge del mrqueting,
respecte a tres factors: la personalitat o carcter, les tendncies d'estil i les
199

modes. Per altra banda la subjectivitat prpia del pblic objectiu definit per
al producte, tenint en compte els aspectes psicolgics (manera de ser,
d'entendre la vida, pors, illusions, etc.). Finalment hem de referir-nos al
context, en el sentit de tenir en compte els aspectes sociolgics i culturals.
Podem englobar tots aquests condicionants en la idea d'esttica final del
nostre producte. Aquest tractament ens dna la possibilitat de generar
combinacions molt diverses, algunes de les quals podrem considerar com a
molt creatives. Per exemple, un mateix concepte o proposta de disseny,
canviant la tendncia d'estil i la seva personalitat, probablement ens semblar
un concepte molt diferent, i aix s una possibilitat per innovar.
EL COLOR
El color s'utilitza per atraure l'atenci, agrupar elements, indicar significats i
realar l'esttica. Pot aconseguir que els dissenys siguin ms interessants i
esttics des del punt de vista visual, a ms de reforar l'organitzaci i el
significat dels elements d'un disseny.
Aproximadament el 80% de totes les informacions que rebem sn, per regla
general, de naturalesa ptica. Donat que les informacions visuals es
composen simultniament dinformacions sobre la forma i sobre el color
podem afirmar que el 40% de totes les informacions rebem normalment es
refereixen al color. Passem al vocabulari propi quan parlem de color (Fig. 9).
To: s la descripci que dna lloc a les denominacions de colors tal i com
els descrivim colloquialment, aix s: groc, verd, violeta, vermell... una altra
definici la podem establir com lelement psico-sensorial que correspon
aproximadament a la longitud dona dominant.
COLORIMETRIA
PURESA
EXCITACI
Chroma

LONGITUD
DONA
Hue

LLUMINOSITAT
Valor
Lluentor
USUAL

SATURACI
Intensitat
Puresa

TONALITAT
To

CLAREDAT

VIVACITAT

COLOR

LUMINNCIA
Lightness
PSICOMETRIA

Figura 9: Noms usats per definir un color

200

Saturaci: Sensaci visual que permet realitzar una estimaci de la

proporci de color cromticament pur. Quan un color t la seva mxima
fora i puresa. Quan correspon a la prpia longitud dona determinada en
lespectre electromagntic i manca absolutament de blanc i de negre, es diu
que t la mxima saturaci. La saturaci varia en relaci amb la quantitat de
blanc afegit. Els colors de baixa intensitat sn anomenats dbils i els de
mxima intensitat es denominen saturats o forts.
Lluminositat: Caracterstica segons la qual un cos pot transmetre o reflectir
una fracci ms o menys gran de llum. La claredat defineix el carcter ms o
menys clar dun objecte. Aquesta claredat o valor saconsegueix barrejant
cada color amb blanc o b negre i lescala varia de 0 (negre pur) a 10 (blanc
pur). La lluminositat varia afegint negre a un to. Si safegeix gris, es
produeixen colors bruts, trbols, s a dir amb tendncia acromtica, amb
prdua de saturaci i lluminositat, i variant a vegades el mateix to.
Lelecci dels colors apropiats per a un producte no noms hauria destar
relacionat amb el gust particular, sin que a ms shaurien de considerar les
sensacions i reaccions que aquests produeixen sobre les persones. Existeix
certa evidncia que la llum, al penetrar en lull, afecte indirectament al centre
de les emocions en lhipotlem, la qual cosa a la vegada afecte a la glndula
pitutria, glndula que controla els humors. Les relacions entre sensaci i
color resulten excessivament personals i subjectives. Aqu tamb influeix
leducaci, la cultura, ledat, etc.

10.3 FASE DE CONCEPTUALIZACI I FASE DE

GENERACI DALTER-NATIVES
10.3.1 Conceptualizaci
En aquesta fase, tamb anomenada estudi preliminar de conceptes,
comenar la formalitzaci del nou producte. La recerca de noves
configuracions formals ser una manera de donar resposta a les expectatives
del nou producte. En aquesta fase apareix la necessitat d'una alta crrega
creativa. Es configuren diferents conceptes. L'important daquesta fase sn
les innovacions, la plasmaci de noves idees que sorprenguin als
consumidors, oferint productes que sedueixin al comprador. Per a aix els
diferents conceptes poden donar un s ms agradable o divertit, un nou s o
funci, una nova tecnologia, un component esttic considerat d'elevat nivell,
fins i tot poden suggerir subtilment la idea d'una vida millor, i tot aix
pensant en qu el producte sigui desitjat a l'hora de la compra. Els diferents
conceptes poden ser ms o menys atrevits i la selecci per part de l'empresa
dependr de la seva condici, la seva situaci momentnia en el mercat o la
seva capacitat per assumir riscos.
201

Figura 10: Esbossos conceptuals inicials o primeres idees

Figura 11: Esbossos ms elaborats

Figura 12: Esbossos realistes

202

Els conceptes es presenten com a idees per a la definici del possible

producte, a travs d'esbossos inicials (rpids) (Fig. 10), esbossos ms
elaborats (Fig. 11), ms realistes (Renderings) (Fig. 12), imatges generades
per ordinador (Fig 13), esquemes (Fig. 14), maquetes o models (Fig. 15) que
permetin transmetre de manera clara i fidedigna el concepte proposat.

Figura 13: Imatges generades per ordinador

Figura 14: Esquemes (en aquest cas d's i funcionals)

Normalment es presenten diferents idees (conceptes) sent tres un nombre
molt habitual (Fig. 16). Tots han de reunir les especificacions establertes en
el plec de condicions aix com el resultat de l'anlisi establert en la fase
d'informaci. Es decideix una opci. Aquesta pot coincidir exactament amb
una de les tres propostes (potser amb algunes modificacions), o una
alternativa composta d'aspectes de dues o de les tres presentades. Dins
d'aquesta fase i tamb en la posterior d'alternatives, es poden utilitzar
diferents tcniques, mtodes i activitats.

203

Figura 15: Maqueta (cafetera) i model (tornavs elctric)

Figura 16: Tres propostes conceptuals. rentacaps realitzat per Mia Fontclara.

10.3.2 Desenvolupament dalternatives

Tamb anomenada fase d'avantprojecte. Partint del concepte escollit, es
comena a definir plenament el disseny del nou producte, a partir
d'alternatives a aquest concepte (Fig. 17). L'objectiu d'aquesta fase s definir
els aspectes de disseny del producte. Es defineixen els detalls i es tomen
decisions finals respecte a parts del producte. Igualment es decideixen els
aspectes exteriors a nivell de color i textura de la proposta final.
La relaci amb el departament d'enginyeria de producte s'incrementa. La
causa correspon als materials, els processos, els acabats, la definici final
estructural i volumtrica, els elements interns i els seus condicionaments
mecnics, fsics i qumics, a ms dels aspectes de seguretat, qualitat del
producte i medi ambient. Al final de la fase, es presenta el disseny totalment
definit amb el suport de presentacions grfiques mitjanant modelatge 3D
(Fig. 18), possibilitat de realitat virtual, plnols de conjunt generals (Fig.19),

204

amb detalls (Fig. 20), amb la geometria definida de les superfcies,

acompanyat de model fsic si fes falta, que pot ser formal o funcional.

Figura 17: Desenvolupament de alternatives de lestructura del seient i

recolza braos dun rentacaps.

Figura 19: Modelat per ordinador de la proposta final (Mia Fontclara)

Actualment, a la majoria de les empreses d'una certa dimensi, aquesta fase
coincideix amb la fase de desenvolupament final, on es defineix totalment el
producte pensant directament ja en la fabricaci.

205

Figura 20. Plnols generals del conjunt

Figura 21: Plnol de detalls

En aquests casos, existeix un alt grau d'enginyeria concurrent i la presentaci
ja no s noms del disseny del producte sin que s'integra totalment en la
206

presentaci del projecte global del producte, conjuntament amb l'enginyeria

del mateix. De vegades, per reduir incerteses, s'apliquen a nivell preliminar
estudis de comportament d'anlisi per elements finits.

10.4 EINES PER EL PROJECTE DE DISSENY

10.4.1 Control de la qualitat
Es pot completar amb estudis de AMFE o de QFD.
Desplegament funci de qualitat, QFD
El Desplegament de la funci de Qualitat (Quality Function Deployment,
QFD) s un mtode de disseny de productes (i serveis) que recull les
demandes i expectatives dels clients i les tradueix en caracterstiques
tcniques i operatives satisfactries. El QFD es va originar al Jap a la
dcada dels anys seixanta (Yoji Akao el 1966). Es tracta de convertir les
demandes dels consumidors en caracterstiques concretes de qualitat, per a
procedir a desenvolupar en el disseny un producte de qualitat mitjanant el
desplegament sistemtic de relacions entre demandes i caracterstiques,
comenant per la qualitat de cada component funcional i estenent el
desplegament a cada part i procs.
La principal eina per aconseguir aquests fins s l'anomenat grfic o matriu de
qualitat (alguns tamb l'anomenen casa de qualitat), que s en essncia una
taula que relaciona el client amb els requeriments que demana. La matriu sol
desplegar-se per donar lloc a altres matrius que permeten fer operativa la veu
dels futurs usuaris. Es caracteritza pel seu carcter qualitatiu. Les matrius sn
tils per representar la informaci d'una manera que permet a l'equip veure
fcilment el que cal fer en cada moment, constitueixen tamb un mitj de
comunicaci i un arxiu histric. La informaci que s'obt i el que s'aprn en
el procs d'elaboraci de les matrius s el que realment constitueix el QFD.
Anlisi modal de fallades i efectes, AMFE
L'anlisi modal de fallades i efectes (AMFE), s un mtode sistemtic
d'avaluaci de modes i causes de fallada i constitueix una eina tpica de
predicci i prevenci senzilla per a determinar quin risc s el ms important i
per tant quina acci s necessria per prevenir el problema abans que
succeeixi. El desenvolupament d'aquestes especificacions assegura que el
producte complir els requisits definits. Va ser aplicat per primera vegada per
la indstria aeroespacial a la dcada dels anys seixanta. En el seu
desenvolupament es tenen en compte tres ndexs bsics:

La probabilitat que un problema passi

La gravetat del mateix
La detecci de la decisi abans que arribi al client

En general podem afirmar que quan abans s'apliqui en el procs, ms

207

possibilitats tindrem de poder eliminar les causes de potencials fallades. Per a

la seva utilitzaci necessitem conixer prviament les necessitats de l'usuari
respecte del producte, conixer les funcions que complir i tenir alguna idea
sobre el seu disseny. Qualsevol AMFE hem iniciar-lo amb un diagrama de
flux que visualitzi clarament l'activitat a tractar. Seguidament buscarem,
mitjanant diagrames de causa-efecte, la relaci de les fallades potencials
que puguin aparixer en les zones crtiques del procs.

10.4.2 Gesti del valor

Valor s la relaci entre la satisfacci de les necessitats i els recursos
emprats per aconseguir-la. Per exemple, per als clients externs, el valor
representa fins a quin punt el producte satisf les seves expectatives i quant
cal pagar per adquirir el b o servei. Millorar el valor d'un producte s una
tasca complicada i, difcilment, una sola persona t tots els coneixements i
les habilitats que calen per aconseguir-ho. Per aix, els estudis d'un anlisi
del valor generalment s'encarreguen a un equip de treball multidisciplinari.
Es pot aplicar a qualsevol producte o sistema com ara la indstria, la
construcci, les administracions pbliques o els serveis, i que els resultats
sapliquen com una estratgia a llarg termini. Dins duna empresa, la
metodologia del valor ens pot ajudar a:
Augmentar els beneficis.
Resoldre problemes.
Augmentar la quota de mercat.
Ser competitiu en els mercats nacionals i internacionals.
Millorar la qualitat.
L'anlisi del valor es basa en tres pilars bsics, un dels quals s
l'enfocament funcional. La finalitat s prescindir del producte tal com
existeix actualment i examinar-ne noms les funcions necessries. La
funci s l'acci i efecte d'un producte o d'un dels seus elements.

10.4.3 Creativitat
En tot procs creador, i el de disseny ho s, es fa necessria l'aportaci
d'idees rellevants que aniran contribuint a la formaci d'una major quantitat
de material al projecte. En el procs de disseny sorgeix la necessitat d'aplicar
determinats procediments per a la presa de decisions, alguns assimilats de
situacions anteriors, altres nous, per en qualsevol cas partint sempre de
situacions d'informaci incompleta.
Els "processos" de disseny sn de carcter heurstic, s a dir, processos de
descobriment gradual, on s'aconsegueixen els objectius mitjanant
procediments emprics i de valoraci de solucions, fonamentades en la
informaci proporcionada pels encerts i pels errors. En cap cas es pot
208

assegurar la validesa absoluta dels resultats. L'instrumental per aconseguir

aquests objectius podem incloure sota el concepte genric de "mtode". Les
tcniques destrueixen la coherncia del problema. Compten amb una funci
demolidora abans de ser tcniques constructives.
Les tcniques proporcionen un suport, ja que faciliten un poder d'imaginaci
en el moment en qu quedem en blanc davant d'un problema. Les tcniques
tenen la missi d'aconseguir que les persones aparentment mancades de
condicions, o el ms normal, esgotades i sense estmul, puguin esdevenir
creadores per mitj del grup i de les tcniques reunides. Les tcniques de
creativitat tenen una doble funci i s la d'abandonar el mn de la realitat i
produir estmuls. La creativitat i les seves tcniques efectuen una volta que
podem dividir tal com assenyala Aznar (1974), en tres fases corresponents a
tres temps propis de les tcniques creatives (fig. 30).
1.Abandonament de la realitat
Abandonament de referncies i coneixements. Un enginyer buscar idees
relacionades amb el seu treball, amb els seus mtodes d'actuaci habituals,
tindr tendncia a buscar les solucions en el camp horitzontal habitual en
termes d'ofici. Tot aix s normal quan es pretn fer i resoldre situacions
quotidianes, per no suficient si s'intenta canviar. Les tcniques de creativitat
tenen la funci de facilitar el despreniment de la realitat i de produir estmuls.
2.Cerca d'estmuls, allunyament
En la segent fase s'intentar la producci d'estmuls, incrementant les
possibilitats. Es poden ampliar informacions externes o informacions
emmagatzemades en el nostre subconscient. Hi ha tcniques que busquen els
estmuls en aspectes relacionats amb la "energia interior". Altres tcniques
utilitzen l'allunyament i la posterior intersecci dels estmuls, podent ser
aquests aleatoris o relacionats amb el problema.
3.Conexi estmuls-realitat. Intersecci
En aquesta fase s'estableixen enllaos entre informacions allunyades que es
corresponen. Aix implica mantenir atent per captar aquells estmuls
interessants. S'intenta trobar un sistema que alli de forma selectiva els
estmuls que compten amb ms possibilitats de ser tils.
Segons Bono (1994), el flaix intutiu espontani s un regal, s a dir, si no es
produeix aquest flaix intutiu, haurem de prosseguir amb els esforos creatius
per intentar que aparegui. Un d'aquests esforos passa per la utilitzaci de
tcniques especfiques d'ajuda a la creativitat. La majoria de tcniques de
creativitat serveixen de base per a la recerca de noves idees o noves
combinacions d'idees i correspon als professionals de cada camp el saber
dirigir cap als seus interessos o objectius particulars.

209

Estmuls
Recerca
estmuls

de

Allunyament

Conexi
estmuls realitat
Intersecci

Abandonament
de la realitat

Problema
Problem
a

Figura 22: Fases en el desenvolupament creatiu

En relaci als mtodes i tcniques creatives hi ha una gran varietat i dispersi
de criteris respecte a la seva classificaci. Cada autor utilitza la seva prpia
nomenclatura. Per Sikora (1979) els mtodes no es poden ordenar d'una
manera nica, ja que sempre hi haur interferncies i s inevitable una certa
arbitrarietat. El criteri utilitzat en el seu cas s el grau de dificultat, establint
cinc mtodes bsics o nivells. Moles i Cauda (1977) agrupen tamb en cinc
els mtodes creatius seguint el criteri d'enfocament inventiu d'innovaci
productiva i tcnic-cientfica. Altres autors proposen una classificaci de sis
prenent com a punt de partida els processos psicolgics fonamentals.
Kaufmann, Fustier i Brevet (1993) estableixen tres grans procediments que
responen a tres eixos cognitius, "l'anlisi", "la intuci" i "la combinatria".
Tudor (1977) es referir a aquesta mateixa classificaci per els denominar
mtode de rastreig, de exterioritzacions espontnies i combinatries.
Rodrguez (1989) i Brdek (1976) aplicaran la mateixa al camp del disseny
de productes industrials. Nosaltres hem seguit en un primer moment aquesta
darrera classificaci, per matisant el segent. Les tcniques combinatries
es basen en algun tipus d'associaci. Les tcniques de rastreig es centren en
fomentar d'una manera important els estmuls verbals i / o visuals. Les
exterioritzacions espontnies queden clarament definides.
Per independentment d'aquesta primera classificaci, participem de l'opini
de Sikora, per a qui, com ja hem indicat anteriorment, sempre hi haur
interferncies entre les tcniques, per aix a aquesta classificaci en tres,
210

hem considerat millor dividir-la en vuit. Entenem que d'aquesta manera fem
ms manejable la seva utilitzaci i les interferncies queden millor
englobades en la seva totalitat. Per tant la classificaci queda representada tal
com s'indica a la figura 31 (Julin et al. 2010).
Combinatoria
o asociaci
1. Associacions remotes
2. Personificaci
3. Llista de atributs

Forts estmuls
verbals i/o visuals
4. Jocs de paraules
5. Divisi del problema
6. Estmul visual

Exteriorizacions
espontnees
7. Brainstorming
8. El tribunal

Figura 23: Clasificaci de les tcniques de creativitat.

211

212

11 PROPOSTA DIDCTICA
Donat lenfocament acadmic del text considerem interesant desenvolupar
una proposta didctica. Aquest captol compren els exercicis i propostes
usades pels professors de lassignatura de Projectes amb els estudiants
dEnginyeria Industrial. Sha de tenir en compte que es pressuposen
coneixements, a nivell dusuari, en programari de redacci, clcul mitjanant
taules, dibuix assistit per ordinador, redacci de pressupostos, bases de dades
i de gesti de projectes. Algunes de les sessions a laula informtica susen
per desenvolupar o millorar aquest coneixements.
Lobjectiu de la proposta s que els estudiants siguin capaos de treballar en
equip, assumir la majoria dels rols que un enginyer pot desenvolupar en un
projecte, i presentar solucions documentades als problemes proposats. Per
assolir aquests objectius es preparen un conjunt de propostes de treball.

11.1 CREACI DELS GRUPS DE TREBALL.

Els estudiants crearan grups de treball dentre tres i quatre components.
Shauran de constituir com una empresa que ofereix serveis denginyeria. Per
a fer-ho caldr que redactin una acta de constituci a la qual hi constar:
Nom de lempresa, Noms dels socis i el seu lloc de responsabilitat, logo de
lempresa, missi i visi.

11.2 IDENTIFICACI DE PROJECTES.

Els diferents grups formats hauran didentificar possibles projectes.
Depenent de lespecialitat els projectes poden estar relacionats amb
mecanismes, mquines, nous productes, infraestructures, serveis... Un
exemple s identificar mancances al Campus o a lEscola (aparcament,
serveis...).
Sha de redactar un projecte de proposta. En el projecte hi constar: La
empresa que actua com a peticionria, els antecedents, lobjecte, i labast i
especificacions de la proposta.
El professor realitzar un sorteig entre els diferents grups i assignar a cada
peticionari una altra empresa que ser la encarregada de solucionar el
problema.

11.3 PROPOSTA DE PROJECTE BSIC

Els diferents grups proposaran almenys tres solucions diferents al problema
proposat. Dites solucions poden variar en diferents parmetres, localitzaci,
materials, cost..
Els peticionaris les avaluaran i triaran raonadament la que considerin ms
adient.

213

11.4 PROPOSTA DAVANTPROJECTE

En aquesta etapa es far mfasi en la cerca dinformaci de tot all necessari
per a solucionar el problema i desenvolupar tcnicament la proposta triada.
Els peticionaris han de donar el vistiplau a la proposta abans de passar a la
propera etapa

11.5 PROJECTE
Donada la dificultat dels projectes denginyeria segurament ser impossible
desenvolupar completament el projecte, per si que s possible realitzar-ne
part amb uns objectius de qualitat clars.

11.5.1 Document memria.

Caldr desenvolupar completament i amb tot detall lndex de la memria i
lndex dannexos. El professor ser lencarregat de decidir quins captols es
completen o es redacten. Els estudiants han de demostrar que saben
identificar tots els problemes que cal resoldre (ndex). Tamb han de mostrar
que saben quina part de la informaci es situa a la memria i quina als
annexos.
Sha de desenvolupar lannex de programaci del projecte. Per aquest efecte
susar el programari de gesti de projectes que tri el docent.

11.5.2 Document Plnols.

Shan de realitzar almenys els plnols de situaci i emplaament, aix com
les plantes per a projectes dinfraestructures. Per a projectes de mquines,
mecanismes o nous productes caldr realitzar els plnols dels conjunts i
subconjunts necessaris per a demostrar la viabilitat tcnica del projecte. Els
professor poden decidir demanar ms plnols o detalls.

11.5.3 Document Plec de Condicions

Es redactaran com a mnim els apartats referents als captols de la memria
desenvolupats pels alumnes. El professor pot demanar que es redactin o es
cerquin altres clusules generals daplicaci.

11.5.4 Document Pressupost.

Mitjanat el programari triat pel professorat es desenvoluparan els
amidaments i pressupostos dels captols redactats. Constar damidaments,
quadre de preus 1, quadre de preus 2, pressupost detallat i resum del
pressupost.

11.5.5 Document Pla de seguretat.

Sidentificaran els perills ms destacats del projecte, savaluaran i es
redactar un pla de resposta.
Avaluaci dels resultats.
214

Els peticionaris avaluaran la proposta presentada i com sajusta aquesta als

seus requeriments i expectatives inicials.

11.6 FACTURACI.
Cada grup presentar als seus clients la factura detallada pels treballs
realitzats.

215