La Castanyada: Dites i Canons

DITES

Entre Tots Sants i Nadal

pluja i vent faran prou mal.

Per Tots Sants,

castanyes, i cargols
amb banyes.

El ram penjat fins a Tots Sants,

s'ha de menjar de dos en dos
grans,
de Tots sants enll,
de gra en gra.

De Tots sants a Sant

Mart,
onze dies i un mat.

Per Tots sants,

capes i mocadors grans.

Per Tots sants,

els camps verds
i els cims blancs.

De Tots-sants fins a Nadal,

el flequer perd son cabal.

Per Tots sants,

desa el vano i treu
els guants.

Sagnies per Tots-sants,

salut per tot l' any.

Per Tots-sants,
caador, plega els
rams.

Per Tots-sants,
ni llentrisca ni glans.

Per Tots-sants,
tots els vins sn
sans.

Per Tots-sants i pels Morts,

si sembres blat
collirs escardots.

De Tots-sants a
Nadal,
l' hivern cabal;
de Nadal enll,
comena a baixar.

Per Tots-sants, les olives a les

mans.

Per Tots sants,

quinze en, quinze
enll,
la flor de sembrar,
i si pot ser els d'
aqu,
no esperis els d'all.

La Castanyada: Dites i Canons

CANONS

MARRAMEU TORRA CASTANYES

A LA VORETA DEL FOC;
JA N'HI PETA UNA ALS MORROS,
JA EN TENIM MARRAMEU MORT.
PICA BEN FORT,
PICA BEN FORT,
QUE PIQUES FUSTA,
PICA BEN FORT.
MARRAMEU I MARRAMEUA,
S'EMBOLICA AMB UN LLENOL!
FEIA VEURE QUE ERA UN HOME
I ERA UNA FULLA DE COL.
PICA BEN FORT,
PICA BEN FORT,
QUE PIQUES FUSTA,
PICA BEN FORT.
MARRAMEU JA NO S'ENFILA
PER TERRATS NI PER BALCONS,
QUE T UNA GATETA A CASA
QUE LI CUS TOTS ELS MITJONS.
PICA BEN FORT,
PICA BEN FORT,
QUE PIQUES FUSTA,
PICA BEN FORT.
Can Popular

La Castanyada: Dites i Canons

EL CONTE: MARIA , LA CASTANYERA

Era la tardor quan Maria la castanyera va anar a buscar castanyes al bosc.

El terra del bosc era ple de castanyes que havien caigut dels castanyers.
- Uf, Com n'estic de cansada! - Deia Maria la castanyera mentre s'ajupia a
collir una altra castanya.
I en va collir fins que no va tenir el farcell ben ple.- Ja tinc prou castanyes! va dir mentre sortia del bosc i anava a la seva parada on couria i vendria les
castanyes.
Quan arribava a la parada, va comenar a ploure, i Maria la castanyera va
haver de crrer. Quina va ser la seva sorpresa quan en arribar a l'aixopluc
de la parada, va veure que a les castanyes els havien sortit banyes! No
havia estat recollint castanyes, eren cargols!
Quan va parar de ploure i Maria la castanyera va tornar al bosc a collir ms
castanyes. Per ja no volia les que eren a terra, que es convertien en
cargols, si no que volia les de dalt dels arbres. Per els castanyers eren tant
alts! La Maria la castanyera no arribava tant amunt!
- I com m'ho far per recollir castanyes? - Es preguntava - Ja ho s! Anir a
buscar el meu amic gegant!
I aix fou com Maria la castanyera va anar a buscar el seu amic el gegant,
que vivia ben a la vora.
- Gegant! Gegant! - va cridar Maria la castanyera - Em vols ajudar a recollir
castanyes? els castanyers sn ben alts i no arribo tant amunt.

La Castanyada: Dites i Canons

- I tant que si - va dir el gegant, sortint de casa seu. Es va apropar a un

castanyer i va comenar a sacsejar-ne les branques, fent caure totes les
castanyes, mentre Maria la castanyera les recollia ben fcilment.
I aix va ser com Maria la castanyera va tornar a la seva parada amb el
farcell ple de castanyes, les va comenar a coure i a cridar:
- castanyes! venc castanyes ben fresques! acabades de collir del bosc!
Mengeu-ne que sn ben bones.

I la gent s'apropava a la parada de Maria la castanyera a comprar castanyes

que, efectivament, eren molt, molt bones.