La Guerra dels Segadors

a Guerra dels Segadors s el conflicte bllic que afect bona part del Principat de
Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingu com a efecte ms perdurable la
signatura del Tractat dels Pirineus entre Espanya i Frana, que alienava del Principat de

Catalunya el Comtat de Rossell i mig Comtat de Cerdanya, que passaren aix a mans de Frana.

Causes

a guerra s'inici arran del malestar que gener a diferents contrades catalanes la presncia
de tropes castellanes durant les guerres entre Frana i Espanya emmarcades en la Guerra
dels Trenta Anys (1618 - 1648).

Els fets del Corpus de Sang del 1640, desencadenats per la mort d'un segador i que conduren a la
mort (no del tot aclarida) del comte de Santa Coloma, virrei del Principat, marquen l'inici del
conflicte.

Desenvolupament del conflicte

au Claris, al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclam la Repblica Catalana. La

Generalitat obtingu una important victria militar a la batalla de Montjuc (26 de gener
del 1641). Poc ms tard moria Pau Claris, i la difcil situaci local i internacional, dugu a

la Generalitat a proclamar comte de Barcelona i sobir de Catalunya al rei Llus XIII de Frana
(Llus I de Barcelona).
El conflicte s'allarg ms enll de la Pau de Westflia (1648), amb l'enfrontament de dos sobirans i
de dues Generalitats. El 1652 les autoritats franceses renunciaven al Principat de Catalunya, per
mantingueren el control del Rossell. Aix don pas a la signatura del Tractat dels Pirineus (1659).

Cronologia

1618. Inici de la Guerra dels Trenta

Anys.
1626. Trencament de les Corts de
Barcelona. Oposici a la Uni d'Armes.
1639. Els francesos ocupen Salses i Opol.
1640. Revoluci popular contra els
soldats allotjats. Corpus de Sang (7 de
juny).
Revoluci poltica. Inici de la Guerra
dels Segadors.
1640. Sublevaci i independncia de
Portugal.
1641. Llus XIII s proclamat comte de
Barcelona.
1643. Llus XIV s proclamat comte de
Barcelona.

1652. Les tropes castellanes ocupen

Barcelona.
1659. Tractat dels Pirineus.
1660. Llus XIV aboleix les constitucions
catalanes al Rossell i la Cerdanya.
1667. S'inicia la revolta dels Angelets de
la terra.
1688. Revolta dels Gorretes o barretines.
1697. Els francesos ocupen Barcelona i
part del Principat. Vendme jura les
Constitucions catalanes en nom de Llus
XIV.
1697. Pau de Ryswick. Frana pacta la
reintegraci del Principat al patrimoni
Habsburg