01 Memoria Informacio I Ordenacio PUOM PDF

MEMRIA INFORMACI I ORDENACI DEL POUM
MEMRIA
NDEX
1.1
EMMARCAMENT TERRITORIAL....................................................................................6
1.2
EL MEDI FSIC I EL PAISATGE ....................................................................................11
El relleu i la geologia ................................................................................................................11

1.3
MARC HISTRIC DELS ASSENTAMENTS ACTUALS ................................................17
1.4
INFRAESTRUCTURES DE COMUNICACI I DEL TRANSPORT................................50

1.4.1 XARXA VIRIA...................................................................................................50
1.4.3 EL TRANSPORT PBLIC ..................................................................................54
1.5
SERVEIS TCNICS I AMBIENTALS .............................................................................57
1.6
EQUIPAMENTS.............................................................................................................60
1.7
EL PLANEJAMENT VIGENT .........................................................................................61
2.1
OBJECTIUS DEL PLA I CRITERIS DACTUACI.........................................................64

2.1.1 OBJECTIUS .......................................................................................................66
2.1.2 CRITERIS DACTUACI ....................................................................................67
2.2
ESTRUCTURA GENERAL DEL TERRITORI ................................................................72

2.2.1 LA MOBILITAT (SISTEMA DE COMUNICACIONS)...........................................72
2.2.2 ESPAIS LLIURES...............................................................................................73
2.2.3 EQUIPAMENTS..................................................................................................74
2.2.4 INFRAESTRUCTURES DE SERVEIS TCNICS I AMBIENTALS .....................76
2.2.5 PATRIMONI PBLIC DEL SL I HABITATGE ..................................................84
2.2.6 PRESERVACI DELS BNS CULTURALS, PAISATGSTICS, ARQUITECTNICS I
ARQUEOLGICS...............................................................................................85
2.3.1 SL URB .........................................................................................................89
2.3.2 SL NO URBANITZABLE ..................................................................................97
2.1
QUADRES DE DADES................................................................................................102
FONTS DINFORMACI I BIBLIOGRAFIA............................................................................118

ABREVIACIONS ....................................................................................................................121
EQUIP DEL PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE BAIX PALLARS ............122
AGRAMENTS .......................................................................................................................123
PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE BAIX PALLARS
INTRODUCCI
Justificaci de la convenincia i oportunitat del POUM

La redacci del Pla dordenaci urbanstica municipal de Baix Pallars, en endavant POUM, es realitza per
iniciativa de la Direcci General dUrbanisme, a instncies de lAjuntament de Baix Pallars per a dotar de
planejament als pobles del seu municipi.
Daquesta manera es vol ajustar les previsions del planejament a les necessitats territorials i locals.
A juliol de 2006, el govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar el Pla Territorial parcial de lAlt
Pirineu i Aran, PTPAPA, que abasta el territori de
les sis comarques de muntanya: Alt Urgell, Alta
Ribagora, Cerdanya, Pallars Juss, Pallars Sobir i Val dAran.

A 31 de juliol de 2008, saprova definitivament el Pla Director Urbanstic del Pallars Sobir.
A abril de 2010 saproven definitivament les Normes de Planejament Urbanstic de Baix Pallars, en
endavant NPU, elaborades per la Direcci General dUrbanisme i aprovades pel Conseller, que tindran
una vigncia mxima de 4 anys, termini durant el que shaur daprovar definitivament el POUM o b,
unes Normes de Planejament Urbanstic seguint la tramitaci ordinria.
Tots aquests documents citats motiven la redacci del present POUM seguint les directrius establertes en
cadascun dels susdits documents.
Justifiquen a ms, especialment la redacci daquest Pla de Baix Pallars la necessria delimitaci de la
classificaci del sl de la totalitat del territori municipal; la necessitat dordenar els teixits residencials
existents, aix com la possibilitat de delimitar petites zones de completaci amb petits creixements o
mbits de consolidaci de runes per tal de reordenar aquestes zones i dotar als pobles dels serveis
necessaris.
Lestabliment duna normativa reguladora de ledificaci individualitzada per al municipi i especfica per a
cada poble, i la necessitat dordenar els espais dalt valor agrcola, forestal i paisatgstic del municipi,
acaben de justificar loportunitat i convenincia daquest document.
Aquest document es tramita en consideraci a lacord del Ple municipal on es va acordar avenir-se a la
convocatria de subvencions que el Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat
de Catalunya, mitjanant lordre PTO/181/2004, va fer pblica la convocatria per a latorgament dajuts
tcnics consistents en la redacci de plans dordenaci urbanstica municipal.
El Pla dordenaci urbanstica municipal que sha de redactar per a cada municipi del grup, contindr els
documents previstos en larticle 59 de la Llei 2/2002, de 14 de mar durbanisme en la redacci donada a
aquest article per la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificaci de la llei durbanisme, ajustat al
nivell de complexitat urbanstica de cada municipi, amb la voluntat que siguin instruments operatius i de
fcil interpretaci i aplicaci.
Daquesta manera sinicia el procs de redacci del POUM dacord amb larticle 59.2 del Decret Legislatiu
1/2010, de 3 dagost, pel qual saprova el text refs de la Llei durbanisme, en endavant TRLUC 1/2010.
Els treballs sinicien, a octubre de 2005, quan es va consensuar amb lAjuntament el document de criteris i
objectius i el calendari de la participaci ciutadana. (Aquests documents sadjunten als annexos daquesta
memria). I es van aprovar.
Aquests documents es van exposar en sessions pbliques de participaci en quatre sessions a principis
de febrer de 2006, on a ms, es va recollir de forma verbal aquelles mancances, necessitats i
potencialitats que els habitants de Baix Pallars creguessin oportunes.
Parallelament, es va entregar una enquesta a tots els assistents, i sen van deixar cpies a lAjuntament,
per tal de recollir les reflexions ms detallada i concretament.
Aquestes enquestes es van recollir aproximadament dos mesos ms tard.
Dels resultats de les enquestes, juntament amb diverses reunions amb lAjuntament, es van anar detallant
les propostes del POUM.
En aquest sentit la participaci ciutadana ha estat molt important i, per aix, cap a finals de juny-principis
de juliol de 2006, en quatre sessions ms, es van presentar les propostes del POUM als ciutadans
juntament amb el resultats de les seves enquestes.
En aquestes sessions, organitzades en lhorari on es garants una mxima assistncia de vens, es van
manifestar diferents suggeriments i discrepncies a les propostes.
En aquest marc, a juliol de 2006, es va entregar el document del POUM per a la seva aprovaci inicial.
A 8 de setembre de 2006, el Ple municipal va aprovar inicialment el POUM.
A 1 de setembre de 2006 va entrar en vigor el RLUC 305/2006, on sestablia, entre daltres, el contingut
mediambiental i procedimental del POUM.
Aquest fet invalidava la vigncia del POUM inicialment aprovat.
Amb independncia daquest fet, el present document va restar a exposici pblica durant el setembre i
octubre de 2006.
Es va continuar les cessions dinformaci individualitzades a tots els vens que ho sollicitessin, i es van
recollir els suggeriments que hom va creure oportuns.
Finalitzat aquesta informaci pblica, es va seguir treballant amb la redacci del POUM per a una segona
aprovaci inicial.
En aquest sentit, es va sollicitar el corresponent document de referncia al Departament competent en
matria de medi ambient, i se segu pendent de rebre el traat definitiu de la carretera N-260 per part del
Ministerio de Fomento.
A febrer de 2007 es van aturar els treballs.
El Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, per mitj de la Direcci General dUrbanisme, de
manera urgent, redact Normes de Planejament Urbanstic amb la finalitat de delimitar el sl urb per a
tots els municipis que no disposessin de cap document de planejament general vigent. En aquests treballs
corresponents al municipi de Baix Pallars, lequip redactor del POUM hi va collaborar.
A 20 de gener de 2010, per mitj del decret 08/2010 de resoluci dalcaldia de lAjuntament de Baix
Pallars, sefectua ladjudicaci definitiva dun nou contracte, per a la finalitzaci i complementaci dels
treballs del POUM.
Des daleshores sha estat treballant amb la finalitat de redactar el POUM atenent als nous escenaris
normatius.
El present POUM es presentar a setembre de 2011, amb la finalitat que si el Ple municipal ho creu
oport, laprovi inicialment.
Un cop aprovat inicialment, caldr sotmetrel a informaci pblica per un perode no inferior a 45 dies.
Recollides i contestades les allegacions que es puguin presentar, es procedir a la redacci del
document per a laprovaci provisional per part del consistori municipal.
Posteriorment, ser la Generalitat de Catalunya qui aprovi definitivament el POUM.
Contingut documental
El Pla dordenaci urbanstica municipal de Baix Pallars, dacord amb larticle 59.2 del TRLUC 1/2010,
consta de:
1. Memria informaci i ordenaci del POUM (equip redactor) / Memria social (Montserrat
Mercad, gegrafa)
2. Normes Urbanstiques (equip redactor)
3. Informe de sostenibilitat ambiental (Francesc Germain, enginyer de forest)
4. Document de participaci ciutadana (equip redactor)
5. Annex1: Fitxes de linventari del Patrimoni arquitectnic, arqueolgic i paleontolgic de
Catalunya (Font: Generalitat de Catalunya)
6. Annex 2: Dictamen preliminar didentificaci de perillositat geolgica, sector de
desenvolupament urb contemplats al POUM de Baix Pallars
Estudi dInundabilitat
del riu Noguera Pallaresa i afluents al municipi de Baix Pallars
Pla director
d'Abastaments de Baix Pallars

7. Plnols dinformaci (equip redactor)
8. Plnols dordenaci. (equip redactor)
INFORMACI
1.1 EMMARCAMENT TERRITORIAL
Localitzaci geogrfica
El municipi de Baix Pallars, de 129 km, es troba situat a l'extrem sud de la Comarca del Pallars Sobir,
llindant amb el Pallars Juss. El travessa el riu Noguera Pallaresa i shi accedeix des de La Pobla de
Segur per la carretera N-260 que creua longitudinalment el municipi. Des de Gerri de la Sal, capital del
municipi, surten carreteres locals que accedeixen a la resta de nuclis del municipi.
Caracterstiques generals del municipi

Municipi
Comarca
Superfcie
Habitants (2003)
Densitat
Altitud (cap.)
Baix Pallars
Pallars Sobir
129 km
360
2,79 hab/km
591 m
Font: MUNICAT (2005) Dep. Governaci i Administracions Pbliques Generalitat de Catalunya.
El municipi limita al nord amb els termes municipals de Soriguera i Sort (Pallars Sobir); a lest amb les
Valls dAguilar i al sud-est amb Cab (ambds a lAlt Urgell); al sud amb els municipis de la Pobla de
Segur i la Conca de Dalt (Pallars Juss) i, finalment a loest amb els municipis de Senterada i la Torre de
Cabdella, tamb al Pallars Juss.
Administrativament pertany a lmbit territorial de lAlt Pirineu i Aran, i al Partit judicial i Demarcaci
electoral de Tremp.
Les poblacions principals sn: Gerri de la Sal, Peramea, Bretui, Montcorts i Ban i cal dir que el Baix
Pallars s un municipi constitut l'any 1969 per l'agrupaci dels antics municipis de Gerri de la Sal,
Peramea, Ban i Montcorts.
Geogrficament limita al nord amb el congost d'Arbol, al sud amb el de Collegats, a l'est amb la serra de
Cuberes i a l'oest amb la serra de Peracal i la vall Fosca.
Situaci de Baix Pallars en lmbit comarcal de Catalunya.
Font: Elaboraci prpia a partir de dades del DMAH
La xarxa comarcal de comunicaci

Baix Pallars se situa al sud de la comarca septentrional del Pallars Sobir.
La comarca, molt muntanyosa, especialment la meitat nord, disposa les xarxes de comunicaci a linterior
de les valls fluvials, on els pendents sn ms suaus.
Tot i que s una comarca fronterera amb dos estats: Andorra i Frana, no existeix cap via de comunicaci
asfaltada que la uneixi amb aquestes nacions.
Els eixos principals sn la carretera nacional N-260 que fins a Sort discorre parallela a la Noguera
Pallaresa i desprs senfila cap a lest per connectar-se amb la Seu dUrgell, travessant el port del Cant.
La segona via amb importncia s la C-13 que des de Sort circula en direcci nord parallela a la Noguera
Pallaresa fins a Esterri dneu on comena a guanyar cota fins arribar al Port de la Bonaigua i connectarse amb la Vall dAran.
s daquesta vall principal, com a eix circulatori, que a Llavors es deriva a dues valls secundries: la
Vallferrera i la Vall de Cards. En ambds casos la carretera asfaltada sacaba en cul de sac.
La situaci del municipi de Baix Pallars, a banda i banda de la Noguera Pallaresa, fa que les
comunicacions travessin el seu terme de sud a nord.
Malgrat la gran quantitat de pobles, nuclis i agrupacions de masies que apareixen en aquest extens terme,
noms dos pobles se situen al fons de la vall: Gerri de la Sal, cap del municipi i El Comte.
De linterior de Gerri de la Sal comena una carretera local que senfila rpidament en direcci a la plana
de Corts, a la banda dreta (ponent) de la Noguera. s en aquest altipl on apareixeran els principals
pobles del municipi, desprs de Gerri.
La carretera assoleix la mxima cota a lestany de Montcorts, des don comena a davallar fins a la
Pobleta de Bellve, al Pallars Juss (la vall Fosca).
Daquesta carretera, pengen els pobles de Peramea, Bretui i Montcorts, i s a partir daquesta que sen
deriven daltres, de menor secci i acabades en cul de sac, que donen accs a la resta de pobles del Pla
de Corts; daquesta manera, i per ordre, arribem a les masies de Llars, a Pujol, Cortscastell, Sellui (amb
pista forestal i connectant amb la pista del barranc dAncs) i finalment i voltant lestany de Montcorts, es
deriva una carretera que primer porta a Capestany, una segona a Mentui, i la darrera a Peracal.
Per altra banda, des dEl Comte i seguint tot el traat del barranc dAncs, surt una pista forestal en molt
bon estat que condueix a Balestui, Sellui, on podem connectar amb Bretui, i finalment elevant-se fins als
1.500 metres dalada, sarriba a Ancs. Cal dir que aquesta pista continua fins a Mencui i passat el port,
fins a Pobella i Pauls.
A la banda esquerra del Noguera (a llevant del municipi) i passat Gerri de la Sal, aiges avall, comena
una carretera local, que un cop travessat el riu, guanya cota rpidament.
Aquesta carretera asfaltada, arriba fins a Ban, el poble ms important daquesta part del municipi.
Daquesta carretera, sen deriven daltres de menor importncia que acaben en cul de sac en els pobles
on arriben. Per ordre, la primera s una pista forestal fora llarga que arriba a Enseu, posteriorment un
tram de carretera fora petita que condueix a Bresca i un tercer que arriba a Useu. Seguint per la
carretera principal trobem masies i agrupacions de masies com el Pui i Vilesa fins que arribem a Ban.
De Ban comencen dues pistes forestals, en forma danella que acaben de donar servei als altres pobles.
Aix, desviant-nos per la pista de la dreta, desprs de forces quilmetres arribem a Buseu. Continuant
trobem Sarroca de Ban, Castellnou de Sarroca, i finalment arribem a Sant Sebasti de Buseu, el poble
que t una major cota. A partir daqu el cam devalla rpidament fins a Ban, passant per abans per
lantiga casa de forestals de El Soi.
Per ltim, i passat el pont abans esmentat, comena una pista forestal que senfila rpidament fins al cap
de munt de la serra Collegats-Boumort, on a dalt, trobem lantic poble de Solduga i finalment Cuberes.
Aquesta pista continua fins a arribar a lAlt Urgell.
El trnsit principal daquest municipi discorre per la carretera nacional N-260. Aquesta suporta els
desplaaments de la comarca que es dirigeixen cap a la Pobla de Segur, Tremp i cap al sud.
Les restants vies, tot i comunicar amb altres pobles i municipis, suporten exclusivament la mobilitat interna
i aquells desplaaments originats per la diferent ubicaci de la residncia i el lloc de treball. Igualment, a
nivell industrial hi ha molt poques activitats que puguin generar un transit considerable.
En general, les carreteres de Baix Pallars suporten un transit molt fluid, exceptuant la N-260 quan passa
per Gerri de la Sal, que pel seu traat i secci aquesta es converteix en font dembussos. Per aquest
motiu el Ministerio de Fomento est elaborant lestudi i traat duna nova variant, amb tnel, que elimini
aquest tram conflictiu.
A continuaci sajunta una taula amb les distncies principals i temps de recorregut amb origen al poble
de Baix Pallars.
Taula dels desplaaments amb origen

Gerri de la Sal
Destinaci
Distncia
Temps
Sort
16 kms
00h:17min
La Pobla de Segur
14 kms
00h:15min
Tremp
27 kms
00h:29min
Lleida
111 kms
02h:07min
Barcelona
209 kms
03h:38min
Per la condici geogrfica de la vall, fa difcil pensar que shagin de construir noves infraestructures, llevat
de la variant de Gerri de la Sal i lentroncament daquesta amb la carretera de Peramea.
Malgrat aix caldria augmentar la secci de les carreteres locals que donen servei als principals pobles,
pavimentar aquelles pistes que donen accs a nuclis i procedir a un bon manteniment del conjunt. Aix
doncs, caldr preveure millores en el sentit de donar servei a la poblaci resident per tal de poder facilitarlos les comunicacions, els desplaaments i els serveis.
Xarxa viria daccs a Baix Pallars
Font: Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques (DTS). Generalitat de Catalunya.
10
1.2 EL MEDI FSIC I EL PAISATGE
El relleu i la geologia
El municipi de Baix Pallars se situa a la part sud de la comarca del Pallars Sobir i representa la transici
entre les caracterstiques del Prepirineu i el Pirineu, amb altituds que oscillen entre els 591 metres al fons
de la vall i els gaireb 2.250 metres dalada
Els cims ms destacats sn el Roc dels quatre alcaldes, situat a la serra de Boumort, al sud-est del terme
municipal, amb una alada de 1.888 m; el Roc de Sant Avent, al sud-oest, amb una alada de 1.482
metres; el Tossal del Puial de 1.814 metres, situat al nord-est; al nord-oest, destaquen el Tossal de Sant
Quir (1.833 metres) i el Bony dEspiet (1.845 metres); i al nord, sassoleix la cota ms alta, duns
aproximadament 2.250 metres dalada corresponents a una de les vessant del Tuc de la Cometa, situat
fora del terme, amb una alada de 2.445,7 metres.
Baix Pallars est dividit en tres unitats geogrfiques amb caracterstiques prpies: la zona de Ban,
situada al marge esquerre del riu Noguera Pallaresa i oberta cap a l'Alt Urgell; la vall del riu Noguera
Pallaresa; i el Pla de Corts, que s'estn des del marge dret de la vall fins a l'inici de la vall Fosca,
caracteritzat per les planes i la presncia de lestany de Montcorts d'origen crstic. El Pla de Corts s
una planria entre muntanyes amb unes particularitats orogrfiques i climtiques que durant centenars
d'anys han afavorit l'ocupaci humana.
Tamb sn destacables les serres, formades per conglomerats, que tanquen el municipi pel sud, les
serres de Cuberes i Peracal (1.480 m). El relleu daquestes serres s de tipus montserrat, enmig del
qual la Noguera Pallaresa sha obert pas pel congost de Collegats.
Geolgicament el terme municipal, semplaa majoritriament a la Zona de les Nogueres. Aquesta zona
es troba entre els rius Segre i ssera, i constitueix una franja de direcci E-O de 70 km de llarg amb una
amplada de deu quilmetres a la vall de la Noguera Pallaresa. Estructuralment, est formada per diverses
escates vergents cap al sud mostrant freqentment anticlinals sinformes, les conegudes ttes
plongeantes.
Els materials involucrats comprenen unitats devonianes, sries sedimentries estafano-permianes i una
cobertora trisica en facies germniques (Bundsandstein, Muschelkalk i Keuper). Uns pocs nuclis, per,
Cuberes, Solduga i Peracal subiquen a la Unitat Sudpirinenca Central formada per un ventall imbricat
dencavalcaments de cobertora formats per materials que van des del Jurssic al Paleogen desenganxats
a nivell del Trisic superior.
Les roques que afloren al municipi de Baix Pallars sn per tant molt variades i varen ser les orognies
herciniana i alpina, especialment aquesta ltima, les que configuraren lestructura geolgica actual.
Climatologia
En termes generals, el clima de lmbit del municipi es pot definir com a mediterrani, si b l'altitud (un dels
factors que condiciona la diversitat dels trets climtics a la comarca) comporta que en indrets per damunt
dels 1.500 m es pugui parlar de clima alp, que arriba a les condicions ms extremes als cims.
11
De fet, les dades de que es disposa posen de manifest les variacions climtiques d'uns indrets als altres,
segons sigui la seva altitud i l'orientaci.
El clima del municipi de Baix Pallars s, per tant, de tipus submediterrani amb precipitacions que oscillen
entre 600 mm i 700 mm anuals, de les quals cau aproximadament una quarta part durant lestiu.
En quant a temperatures, lhivern s fred (mitjana entre 0 i 5) i comprn tres mesos, i lestiu no s gaire
calors, amb temperatures mitjanes subestivals (entre 15 i 20) de juny a setembre. Cal dir tamb que a
lhivern es produeix sovint el fenomen de la inversi trmica, amb temperatures anormalment baixes al
fons de les valls. Per aix les mitjanes dhivern sn menys contrastades que les destiu, entre els fons de
vall i els vessants superiors.
A les zones amb ms altitud, les temperatures baixen i les precipitacions augmenten, per no es disposa
de dades concretes que permetin precisar ms sobre aquesta variaci.
Els vents dominants sn del sector N i NW quan la situaci s de cel ras i bon temps en general. Els vents
del sud, sobretot del SE sn els que transporten les masses de nvols engendrades al mediterrani,
principals responsables de les precipitacions. Els citats vents del sector N poden portar masses de nvols
a lestiu que es tradueixen en curtes tempestes formades per convecci, especialment als mesos dagost i
setembre.
Hidrografia
El sistema hidrolgic del municipi de Baix Pallars s subsidiari de la conca de la Noguera Pallaresa,
pertanyent, a nivell regional, a la conca de lEbre. Aquest riu s el principal eix vertebrador del municipi,
discorrent de nord a sud per la seva zona central.
Gerri de la Sal, cap del municipi, s a l'extrem meridional de la comarca, que forma una cubeta (la ribera
de Gerri) a la vall de la Noguera Pallaresa, limitada al S pel congost de Collegats i al N per l'estret
d'Arbol. Comprn tota la zona dels contraforts septentrionals de les serres de Boumort i de Peracal,
drenada cap a la ribera de Gerri pel riu Major i pel barranc d'Enseu, afluents per l'esquerra, i pel barranc
de Morreres i pel riu d'Ancs, per la dreta.
El rgim de la Noguera Pallaresa s nival, amb un mxim molt destacat de cabal els mesos de maig i juny,
a causa del desgla de la neu. A finals destiu s quan el riu porta menys cabal i, durant els mesos de
setembre i febrer, aquest s tres vegades inferior al del mes de maig.
Malgrat la regulaci que es fa de les aiges a embassaments i estanys, la zona ha estat afectada per
diversos aiguats. Pel que fa a successos recents, les abundants pluges ocorregudes el novembre de 1982
varen provocar una important crescuda del riu Noguera que tot i aix no produ afeccions importants. En
general, la perillositat natural enfront a avingudes torrencials o barrancades se centra, principalment, en
els torrents o barrancs. En aquest sentit es enormement significatiu el cas del Barranc dEnseu. Abans de
1860 aquest barranc no tenia ms de dos metres dample i era limitat per prats i horts. En aquella poca
sintensificaren les desforestacions per a roturar i cultivar camps, que pocs anys desprs hagueren
dabandonar-se, passant a convertir-se en pastures per a ramats de cabres. Aquest tipus de ramaderia
acceler la runa de la conca. Van aparixer xaragalls i solcs que subministraven arrosegalls al fins
aleshores tranquil torrent dEnseu.
12
Les principals afeccions eren causades a la vila de Gerri de la Sal. El Barranc dEnseu provocava rierades
a lestiu formant un con de dejecci just a la confluncia amb el Noguera i barrant el pas a aquest just en
la seva poca destiatge sent incapa devacuar els arrosegalls aportats pel barranc. El tap format
afectava sriament lexplotaci de les salines que es veien inundades quan el Noguera al trobar-se
lobstacle remuntava el nivell habitual. Un arranjament del torrent acabat lany 1923 va solucionar el
problema.
El barranc dAncs t una conca considerable i de segur pot ocasionar problemes en cas depisodis de
pluges excepcionals tot i que no en coneixem antecedents histrics.
La resta de la xarxa hidrogrfica correspon a barrancs amb una conca de recepci relativament petita.
Vegetaci i Fauna
La vegetaci del Baix Pallars, per les caracterstiques climtiques i orogrfiques que shan descrit fins ara,
presenta una important influncia mediterrnia.
Shi troben fragments de vegetaci mediterrnia als vessants inferiors ms assolellats i amb sls ms
prims i sn constituts, principalment, per carrascars que, actualment, es troben molt fragmentats.
13
Aquests carrascars noms ocuparien les terres dels vessants inferiors ms seques i pobres. Amb
laugment de la humitat i sobre sls ms profunds, el carrascar s substitut per boscos de roure martinenc
(Quercus humilis). Les rouredes serien els boscos que duna manera espontnia ocuparien ms extensi
en els vessants inferiors. Actualment per, degut a lacci de lhome tant pel que fa a activitats silvcoles
com a roturacions per a activitats ramaderes, al costat de les rouredes o de fragments daquestes hi
trobem boscos mixtos de roures i pi roig, de pinassa (Pinus nigra), matollars i prats.
Amb laltitud, les pinedes de pi roig i de pinassa cada vegada sn ms abundants, constitunt la vegetaci
ms extesa a les cotes ms altes del municipi.
Els boscos de ribera sn formacions molt importants vora els rius principals, dominant-hi els pollancres
naturals o plantats i els verns (Alnus glutinosa).
Entre les finques particulars de conreu i de pastures mantingudes artificialment, abunden els freixes
(Fraxinus angustifolia) i quasi ja no queden oms (Ulmus minor) per lacci del fong de la grafiosi. Tamb
shi poden trobar peus de cirerers (Prunus avium), moixeres (Sorbus aria) i moixeres de guilla (Sorbus
aucuparia) als indrets ms humits.
La diversitat daltituds i orientacions, genera unes formacions vegetals que alberguen una fauna molt rica,
i que sha preservat per la baixa incidncia de les activitats humanes.
Entre les aus poden trobar-se grans carronyers com els voltors (Gyps fulvus), laufrany i el trencals.
Rapinyaires com lliga marcenca (Circaetus gallicus), aligots (Buteo buteo), astors (Accipiter gentilis),
milans (Milvus sp.), i els nocturns com els mussols (Athene noctua).
Tamb shi troben, entre moltes daltres, perdius xerres (Perdix perdix ssp. hispaniensis), abellerols
(Merops apiaster), gralles (Corvus monedula), corbs (Corvus corax), gaigs (Garrulus glandarius), tudons
(Columba palumbus), merles (Turdus merula), i en ambients fluvials, cueretes (Motacilla sp.), bernats
pescaires (Ardea cinerea), i corbs marins (Phalacrocorax phalacrocorax).
Dentre els mamfers cal destacat la presncia despcies com el senglar (Sus scrofa), la guineu (Vulpes
vulpes), el teix (Meles meles), i la marta (Martes martes). Tamb, a la zona de Boumort, s de gran
importncia la poblaci ms gran de Catalunya de crvols (Cervus elaphus). Als cursos daigua hi sn
abundants les truites (Salmo trutta fario) aix com algunes poblacions, de carcter residual en aquesta
zona, de lldriga (Lutra lutra).
En quant als amfibis shi troben espcies com la salamandra (Salamandra salamandra), el gripau (Bufo
bufo), el trit palmat (Triturus helveticus) i el ttil (Alytes obstetricans). El rptils estan representats per
espcies com lescur pirinenc (Vipera aspis), les serps daigua (Natrix natrix, Natrix maura), la
sargantana gil (Lacerta agilis), la sargantana vivpara (Iberolacerta vivipara) i el llangardaix verd (Lacerta
viridis).
Espais dInters Natural

Lalt valor dels espais naturals del municipi de Baix Pallars es veu reflectit en el percentatge de la
superfcie que es troba sota alguna figura de protecci especial.
14
En primer lloc trobem els espais compresos dins del Pla dEspais dInters Natural (PEIN) aprovat pel
govern catal lany 1992. Al terme de Baix Pallars hi trobem quatre zones classificades dins del PEIN que
en total sumen 2.214,09 ha: 1.695,69 ha pertanyents a lespai de la Serra de Boumort, 191,37 ha
pertanyents al de Collegats, 282,02 ha del PEIN de Costoja i 45,01 ha del PEIN de lEstany de
Montcorts.
Completant el PEIN es defineixen les rees corresponents a la Xarxa Natura 2000 en desenvolupament
de la coneguda Directiva Hbitats de la UE. Dins daquesta el municipi de Baix Pallars aporta una part
important de la seva superfcie amb dos espais que coincideixen amb dues zones PEIN: la Serra de
Boumort i lEstany de Montcorts.
Finalment, dins dels espais dinters geolgic es troba lrea corresponent a la geozona de Gerri de la
Sal, situada al nord del municipi i ocupant una superfcie notable.
Espais dInters Natural de Baix Pallars
15
Paisatge
El Baix Pallars s un municipi amb una important diversitat paisatgstica, fonamentada en la divisi natural
del territori en tres grans unitats geogrfiques amb caracterstiques prpies: la zona de Ban, situada al
marge esquerre del riu Noguera Pallaresa i oberta cap a l'Alt Urgell; la vall del riu Noguera Pallaresa i el
Pla de Corts, que s'estn des del marge dret de la vall fins a l'inici de la vall Fosca, caracteritzat per les
planes i la presncia del llac de Montcorts d'origen crstic i, finalment, la part sud, representant de la
transici entre les caracterstiques del Prepirineu i el Pirineu, amb altituds que oscillen entre els 591
metres al fons de la vall i els 1.400 metres del pic de Sant Avent.
Gerri de la Sal, cap del municipi, s a l'extrem meridional de la comarca, que forma una cubeta a la vall de
la Noguera Pallaresa, limitada al S pel congost de Collegats i al N per l'estret d'Arbol. Comprn tota la
zona dels contraforts septentrionals de les serres de Boumort i de Peracal.
El relleu accidentat daquesta serra meridional, la serra de Boumort, afavoreix la presncia duna gran
varietat de vegetaci en la qual predominen les pinedes de pi roig i pinassa, un paisatge de carcter
submediterrani on es concentren crvols i hi niuen grans aus rapinyaires, com el trencals, el voltor o
lguila daurada.
En aquest context, i sumant-li lacci secular de lhome, es combinen boscos, pastures i prats de dall, aix
com els petits pobles darquitectura tradicional.
El paisatge actual s, aix doncs, fruit de millenis dacci humana, dexplotaci dels recursos naturals. A
partir duns 6.000 anys abans dels nostres dies ja trobem evidncies dactivitats transformadores del medi,
que es multipliquen fa uns 3.500 anys. A lpoca tardoromana la zona es caracteritza per lexplotaci
generalitzada dels recursos minerals, mentre que a lalta edat mitjana la ramaderia i lagricultura es
desenvolupen considerablement. El mxim demogrfic sassoleix vers lltim quart del segle XIX, i a partir
daleshores es produeix un descens continuat de la poblaci, que es tradueix en la disminuci de la
pressi sobre el medi. A partir de 1960 desapareix lagricultura del cereal, sabandonen els conreus i, en
canvi, sexpandeixen els prats.
La conseqncia de tot plegat s el que veiem avui: un paisatge en mosaic, on alternen les boscries amb
els prats i les pastures, i on sovint trobem testimonis de lactivitat humana, com sn bordes, llobateres,
etc.
A part dels evidents valors naturals del paisatge, s aquest resum duna srie dintervencions humanes
passades que conformen el mosaic territorial actual el que resulta un patrimoni dun valor incalculable i, en
conseqncia, simposa la necessitat de conservar-lo.
Tots els aspectes relatius al medi fsic i paisatge sn desenvolupats, tamb, a linforme ambiental.
16
1.3 MARC HISTRIC DELS ASSENTAMENTS ACTUALS
Evoluci histrica dels assentaments

Quan es revisen les estadstiques comarcals, un fet crida rpidament latenci: el Pallars Sobir s la
comarca catalana amb menys poblaci, a causa que en els darrers 150 anys ha sofert un despoblament
intens. El marc geogrfic ens permet una primera justificaci: lallament i les condicions naturals com el
clima, laltitud, el relleu,... que han estat poc favorables a un desenvolupament agrcola i ramader han
impedit tamb a un creixement econmic i demogrfic.
Molts pallaresos van immigrar a terres ms planes en busca dunes perspectives laborals millors.
Lallament ha estat un factor decisiu des de lantiguitat. Aquest fet, afegit a una demografia molt baixa i a
una constant emigraci, ha conservat inalterables, fins no fa masses anys, leconomia tradicional de
subsistncia, i noms laprofitament hidroelctric i darrerament el turisme, han suposat una innovaci i un
revolsiu econmic.
Centrant-nos en Baix Pallars, val a dir que fins lany 1969, el territori de lactual municipi estava dividit en
quatre termes municipals: Gerri de la Sal, Peramea, Montcorts de Pallars i Ban.
A Gerri de la Sal trobem documents de lany 1149 quan fou consagrada lesglsia abacial de Santa Maria,
que posteriorment es convert en monestir i santuari mari.
Val a dir, per, que al lloc de Gerri hi havia abans de la invasi rab, en temps de domini visigtic, un
monestir que fou restaurat lany 807.
De Bresca trobem documents datats lany 1163 on sesmenta el castell de Bresca, que es destinava a
press de Gerri de la Sal.
Dels altres municipis tamb trobem documents que testimonien de la seva existncia molts segles enrera.
Aix a la vila medieval de Peramea o Petramedia, trobem documents de lany 1057 on ja sesmenta de
lexistncia del seu castell, actualment completament desaparegut.
A Ban tamb apareixen escrits que parlen de lexistncia del seu castell lany 1086, quan aleshores
pertanyia al monestir de Gerri. Aleshores el terme de Ban era menys extens, ja que Buseu i Sant
Sebasti de Buseu formaven una entitat municipal fins a mitjans del segle passat. La seva importncia
venia per ser lloc de pas entre La Seu dUrgell i Gerri de la Sal.
I finalment trobem els primers documents que descriuen el castell de Montcorts de Pallars lany 1484.
Leconomia, histricament, anava vinculada a lagricultura, la ramaderia i a lexplotaci forestal,
especialment als boscos de Ban i Solduga, primer per laprofitament de la fusta (sha trobat documents
que daten del s.XIII que a Tortosa hi arribava la fusta a travs dels rais), i posteriorment, a partir del segle
s.XVII, pel consum de carb.
En aquest sentit la poblaci dels quatre municipis de Baix Pallars va augmentar fins lany 1860, a partir
daleshores, la crisi de lagricultura tradicional de subsistncia fou incapa dincrementar la producci per a
fer front a una poblaci en augment.
17
Per altra banda, cal recordar ladversa climatologia (amb trgics aiguats dels anys 1874, 1885, 1887 i
1907) que van malmetre les collites, amb repercussions importants per a les famlies, que van veure els
seus camps anegats per les aiges i ponts i camins destruts.
s a principis del s.XX, quan aquests pobles van perdent progressivament poblaci en busca daltres llocs
i oportunitats.
Val a dir que leconomia a Gerri de la Sal, a ms, ha estat vinculada a lextracci de la sal a travs de
lassecatge i evaporaci de la deu salada que hi ha al nord de la poblaci en unes eres empedrades.
Primer satorgava per concessi dels abats (senyors del lloc) i a partir del segle XVIII, amb la intervenci
reial, es repartien el seu benefici una comunitat de propietaris.
Lassecatge es produa entre mitjans de juny fins a mitjans de setembre i la sal obtinguda
semmagatzemava a la casa de la sal o Real Alfol de Gerri (imponent edifici refet el segle XVIII, de base
prcticament quadrada i format per tres naus acabades amb volta). En temps de plena producci i en
estius secs, shavien recollit ms de 1.500 tones anuals de sal molt fina i apreciada.
Els aiguats de novembre de 1982 van malmetre molt els salins, especialment els del sud de la poblaci, i
des de fa quatre anys ja no sextreu sal.
18
Aix levoluci de la poblaci durant els ltims segles ha estat la que mostra la taula de la pgina segent.
Evoluci de la poblaci
ANYS
1553
1718
1860
Gerri de la Sal
110
244
750
1900
1920
1930
1950
1960
1970 1981
193
125
Bresca
16
16
Enseu
GERRI MUNICIPI
110
244
Peramea
114
150
Pujol
15
20
Balestui
20
Corstcastell
46
762
449
347
347
315
147
282
243
203
173
97
512
373
304
167
129
PERAMERA MUNICIPI
129
236
648
352
MONTCORTS MUNICIPI
183
258
767
478
Baen
20
85
31
32
Buseu
27
St. Sebasti de Buseu
40
Useu
45
30
15
Espluga
12
Castellnou
46
BAEN MUNICIPI
TOTAL
365
326
35
255
426
233
214
174
143
64
49
457
993
2603
1512
1334
1137
997
719
422
BAIX
PALLARS
Font: Gran geografia comarcal. El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Enciclopdia Catalana, 1984
Actualment leconomia de Baix Pallars es basa per una banda, amb lagricultura i la ramaderia, i per laltra,
amb el sector serveis, molt vinculat al turisme.
19
Els pobles
Baix Pallars est format per dinou pobles, nou nuclis o agrupacions de masies, sense estructura de poble i
un conjunt de masies, bordes i edificacions agro-ramaderes situades en sl no urbanitzable.
Atenent al gran nombre de pobles que formen Baix Pallars, trobem molta diversitat de morfologies i
implantacions i molta heterogenetat destats de conservaci de les edificacions i fins i tot, del conjunt de
les edificacions que formen cada poblaci. Malgrat aix, les tipologies, solucions constructives, textures i
cromatisme sn fora semblants.
Les similituds entre els pobles es podrien agrupar segons la seva implantaci geogrfica, el seu estat de
conservaci i els conjunts catalogats com a Bens Culturals dInters Nacional (BCIN).
Per la seva implantaci es poden agrupar els pobles segons es trobin al fons de la vall, a carena, a mitja
pendent abrigats per penyes, o a mitja pendent prop dun barranc obert.
Trobem alguns nuclis en estat de conservaci pobre o daltres parcialment o completament enrunats.
Destaquem Ancs, Buseu, Sant Sebasti de Buseu, Solduga i Peracal, que alguns dells estan
completament deshabitats i els seus carrers i serveis estan en molt mal estat o b, no nhi ha, tret de
lelectricitat que arriba a tots.
Finalment destaquem dos pobles per llur valor patrimonial del seu conjunt, sn: Gerri de la Sal i Peramea
ambds declarats BCIN.
Per a la seva localitzaci i situaci, es consideren pobles implantats a vall, Gerri de la Sal i el Comte. Tot i
tenir dimensions molt diferents, sn pobles que es disposen en sentit del recorregut de laigua, ja que la
vall s estreta i profunda. La relaci visual amb laigua s constant.
Els pobles situats a carena gaudeixen dun bon assolellament i unes visuals molt mplies. Sn nuclis que
tenen molta presncia i que tan es presenten entorn de pujols pronunciats com en carenes ms suaus.
Per la seva posici, en molts casos estratgica i de vigilncia, molts dells compten amb castells, encara
que en molts casos, aquests es trobin en estat de runa. Els pobles que responen a aquesta tipologia sn
Peramea, Balestui, Bretui, Capestany, Bresca, Useu i Sant Sebasti de Buseu. La majoria daquests
nuclis tenen els cursos daigua fora allunyats.
La resta de pobles es troben a mitja vessant, per cal advertir que apareixen tipologies diferenciades.
Daquesta manera, hi ha implantacions que se situen a mig duna vessant contnua, daltres al cap de
munt duna vessant, en canvis de pendent considerables i abrigats per alguna penya, i els altres, que se
situen al cap de vall de la vessant, tocant a algun curs daigua secundari en una vall oberta.
Aix dels primers destaquem Montcorts, Ancs, Pujol i Buseu. En canvi, Ban, Sellui, Peracal, Enseu i
Solduga sn pobles a mitja pendent per que queden abrigats per una penya o vessant ms provinent.
Finalment, Mentui formaria part de la ltima categoria.
20
Gerri de la Sal, s la capital del municipi, i actualment sarticula a travs de la N-260. Loportunitat a curt
termini de construir la variant, millorar considerablement les connexions i el transit de vianants.
El conjunt de Gerri de la Sal fou declarat BCIN pel seu valor arquitectnic. Histricament ha estat lligat a
lexplotaci de la sal, mercs a una font salada que hi ha prxima al nucli. Daquest passat no massa
lluny ens han quedat els salins, formats per un gran extensi deres empedrades de superfcie plana, on
en poca estival assecava laigua per a extreuren la sal.
Aquests es disposen entre el poble i la llera de la Noguera Pallaresa, ocupant les zones ms planes i
inundables. LAlfol o magatzem de la sal, s laltre edifici vinculat a dita explotaci. Aquest edifici de
volum regular, auster i masss, per les seves grans dimensions destaca per sobre de la silueta de Gerri de
la Sal. Es tracta dun edifici de base prcticament quadrada, format per tres naus acabades amb volta
dalades molt esveltes. Aqu shi emmagatzemava la sal provinent dels salins i es distribua a arreu.
A la banda esquerra, apareix limpressionant monestir de Santa Maria, unit noms amb el poble pel pont
romnic de Gerri. Aquesta esglsia abacial, es data de lany 1149, quan fou consagrada. Amb els anys,
es convert en monestir.
El monestir est format per tres naus amb una amplada total de 19 metres i tres absis. La nau central, de
major alada, est coberta amb una volta de mig punt, mentre que les laterals, per volta de quart de
cercle. Laspecte exterior, amb el campanar despadanya, de tres pisos, li confereixen una esveltesa
especial. A mitjans del segle XIX fou espoliat arran de lexclaustraci i desamortitzaci, i desprs les
avingudes provinents del proper barranc dEnseu (1853 i 1894) van acabar de demolir-lo. Recentment
sha restaurat i actualment es troba en bon estat de conservaci.
De tornada al nucli de poblaci, els seus carrers perpendiculars a la N-260, rpidament guanyen cota, el
que fa que els habitatges quedin penjats, amb forces desnivells. Aquests habitatges obren les visuals cap
al riu, configurant les faanes ms altes del municipi.
Destaca en un punt central i elevat, les runes de lantiga torre de la pres.
21
22
Peramea s el segon poble amb importncia del municipi.
23
Peramea (o pedra mitjana) t un magnfic aspecte encastellat. Sota la roca del castell, sala lesglsia
parroquial, i en lextrem oposat, cap al sud, apareix en un promontori, la torre del Colomers, actualment en
runes. Sota aquesta torre trobem la capella de Sant Sebasti i Sant Roc i la plaa de lOm. La vila sextn
entre aquesta torre i el castell.
Antiga vila closa, sha conservat molt b durant el temps. La seva estructura interna s dun conjunt de
places fora regulars, unides entre elles per dos carrers parallels que recorren el poble de sud a nord.
Aquesta estructura interna va acompanyada dunes edificacions molt ben conservades i completament
porxades en planta baixa.
A la part nord del poble, corresponent amb la part ms elevada, culmina amb lesglsia de Sant Cristfol i
la impressionant roca del castell.
La part sud de la vila closa, actualment al centre, s on arriba la carretera de Gerri de la Sal a Montcorts.
s aqu on es genera la plaa ms gran del poble, lloc molt pinturesc acompanyat per un cm i un om de
grans dimensions.
Al sud de la carretera correspon a la part ms recent de Peramea. En aquests terreys es combinen forces
coberts, algunes runes i altres edificacions allades de caire ms modern.
El conjunt de la vila closa est declarat BCIN per lalt valor i inters arquitectnic. Aix mateix, hi ha
diferents elements que tot i estat inclosos en el conjunt disposen duna declaraci prpia.
24
25
26
Continuant per la carretera de Peramea i havent passat Bretui, sarriba a Montcorts. La carretera ens
deixa a la cota ms elevada del poble, des don devallen els carrers en direcci sud.
Amb estructura fora radial, els carrers sorganitzen al voltant duna roca, lantic castell, actualment amb
un habitatge al seu cim.
A mesura que ens allunyem de la carretera, els carrers van perdent cota i secci, i algun dells no assoleix
els quatre metres damplada. La majoria, per ben empedrats o combinant lempedrat amb llosa de
formig, com a la resta dels pobles.
Montcorts se situa molt proper a lestany homnim, envoltat dun paratge de gran valor paisatgstic. Tot i
la seva proximitat de lestany amb el poble, la relaci visual entre ells s nulla.
27
28
29
Just a laltre banda de la vall principal, i com a final de la pista asfaltada, trobem el poble Ban, situat a
1.060 metres dalada.
Ban s la darrera de les capitals dels antics quatre municipis que ara formen el conjunt de Baix Pallars.
s un poble de dimensions menors respecte a les altres tres antigues capitals. Sorganitza entorn a un
nic carrer principal, don sen deriven totes les edificacions i algun carrer secundari, a mode destructura
en espina de peix.
Les edificacions queden a labric del serrat de Ban, i sorienten a sud.
Lesglsia, situada a la part meridional i a una cota deprimida, est dedicada a Sant Andreu apstol.
Histricament ha transcorregut per Ban el cam que unia Gerri de la Sal amb la Seu dUrgell.
30
31
32
La resta de pobles, generalment, sn de redudes dimensions i alguns dells estan en pitjor estat de
conservaci.
Aix els pobles de la vall dAncs, sn nuclis on fins fa pocs anys, no shi arribava per pista asfaltada.
Actualment noms Ancs no disposa daccs pavimentat.
A la part ms deprimida de la vall, quan el barranc tributa a la Noguera Pallaresa, es troba el poble d El
Comte, situat a peu de la N-260.
Actualment aquest poble es veu afectat pel projecte de la variant de la carretera N-260.
Per aquesta situaci s un poble amb moltes afectacions i no ha crescut. Actualment est format per dos
habitatges i alguns coberts parcialment en runes.
Enfilant-nos per la pista, aiges a munt i a ma esquerra, ens queda el poble de Balestui. Poble ben
consolidat, tot i que durant un temps va estar completament abandonat.
s un poble compacte articulat a banda i banda de lnic carrer (que va de nord a sud). A la part nord del
poble encara trobem un conjunt de runes i lesglsia actualment no t coberta.
Malgrat aix hi ha unes eres i coberts amb unes tipologies i estructures de tisora molt caracterstiques i
que abasten unes llums molt grans, el que les confereix un carcter molt singular i un gran valor
arquitectnic i tipolgic.
33
34
Sellui s el tercer poble de la vall aiges a munt. Poble, amb pedania prpia, forma part duna entitat
municipal descentralitzada.
Sellui t una estructura entorn a un nic carrer, molt estret, noms apte per a vianants i parcialment
urbanitzat. Les edificacions sagrupen en tres o quatre zones diferenciades i sense relaci les unes amb
les altres, malgrat aix, tots aquests nuclis sestructuren entorn al mateix carrer.
Perimetralment a tots aquests conjunts, i per una cota ms deprimida, se situa la pista pavimentada que
garanteix laccs rodat a cadascun dels conjunts.
s un nucli situat a labric duna penya fora alta, el que fa que les cases sintegrin amb la muntanya i
assoleixin fora pendent.
35
El darrer poble de la vall, aiges a munt s poble dAncs.

Durant molts de temps, Ancs havia sigut un poble gran on hi vivien ms de 150 persones. Actualment es
troba parcialment enderrocat, i la major part de les edificacions han caigut per manca de manteniment.
Noms queden aixecades i habitables dues construccions entorn a lesglsia, situades a la part intermitja
del poble, i dues edificacions ms, de caire ms modern, situades a la part superior.
Per lamenaa i el perill que suposaven la resta dels habitatges i coberts, lAjuntament va decidir
enderrocar-los completament.
36
Partint de la banda de ponent de Sellui, i separant-nos del barranc dAncs, sinicia una pista que guanyant
cota progressivament, senfila fins a arribar al Pla de Corts.
El primer poble que es troba s Bretui, just a lintersecci entre les pista abans citada amb la carretera que
uneix Gerri de la Sal amb la Pobleta de Bellve (Vall Fosca, Pallars Juss).
Bretui s un poble molt consolidat i comptacte i es troba en bon estat de conservaci. La carretera
principal que va de Peramea a Montcorts, el voreja per la cara sud, a una cota inferior des de llevant fins
a ponent. Daquesta carretera comencen els carrers del poble, de manera radial, que conflueixen, desprs
dun seguit de porxades a la plaa de lesglsia, al centre del poble.
Els carrers centrals sn estrets i tortuosos, mentre que els perimetrals, sn oberts i transitables amb
vehicle.
Bretui s un poble amb els fronts (faanes) a sud molt compactes, ben consolidats i de notable presncia.
Capestany, situat al pujol de damunt lestany de Montcorts s un nucli petit i compacte que adquireix la
presncia mercs a la seva implantaci. Est format per diferents edificacions, molt compactes, que li
adquireixen una imatge unitria i sovint fan difcil distingir-les entre elles.
Mentui s lnic poble que vessa les aiges cap a la vall Fosca. s un nucli petit, on a lentrada i en front
de la plaa trobem lesglsia i una edificaci de dimensions imponents anomenada casa Rei i duna
tipologia compacta i caracterstica. La resta del poble continua per un carrer que es plega en s mateix
donant servei a habitatges i coberts.
A la part central shi ubica lesglsia consagrada a Sant Antoni abat
37
Sobre la serra de Peracal i per damunt del congost de Collegats, trobem el poble de Peracal. Potser
per les males i llargues comunicacions s el poble amb menys relaci amb la resta dels nuclis del Pla de
Corts. s un poble de grans dimensions, fora deshabitat i amb moltes edificacions que amenacen runa.
Malgrat aix encara hi ha algun ve que hi viu tot lany i daltres venen a passar els estius.
Pel seu estat, els carrers, molt tortuosos i estrets, encara mantenen lempedrat tradicional, tot i que
actualment van acompanyats de moltes males herbes. La distribuci de les xarxes de serveis tamb s
precria. s un poble prcticament carener situat a labric duna penya i orientat completament a sud.
Lestructura viria s contnua amb dos carrers que van dest a oest i que discorren a cotes diferents. Els
carrers secundaris uneixen aquests dos vials.
Dirigint-nos cap a la banda de llevant de la vall de la Noguera Pallaresa, fem lltima parada a Pujol abans
dabandonar el Pla de Corts. La carretera conclou en una gran plaa consolidada per dues faanes en
bon estat i per lesglsia i el cementiri. Daquesta plaa es deriva una pista cap al nord i una altra cap al
sud que acaben de donar servei a les cases i els coberts que se situen a la banda de llevant, cara a la
vall. Ambds carrers estan pendents durbanitzaci.
38
Continuant per la banda sud trobem una pista que davalla fins la N-260. A partir daqu ens endinsem a la
part de llevant del municipi: una part menys agrcola, amb ms pendents i zones forestals i un paisatge
ms ferstec. Els pobles tamb sn ms petits.
39
El primer s Enseu, desprs de recrrer una pista sense pavimentar aquesta es converteix en el carrer
principal del poble. Les edificacions, principalment es colloquen a la banda sud orientant-se a migdia. A la
part central trobem una esglesiola. Caldria pavimentar i conservar aquesta pista i els entorns de lesglsia.
Seguint per la carretera principal de la vall trobem Bresca al capdamunt i entorn a un pujol fora escarpat.
s un poble molt dinmic i els darrers sha anar reformant i rehabilitant i hi ha arribat forces parelles joves
per viure-hi tot lany.
Els carrers, que no sn transitables amb vehicle, estan ben conservats i el principal voreja tot el pujol en
forma danella. A partir daquest, soriginen la resta, de dimensions redudes i disposats en cul de sac.
Continuant per una pista asfaltada recentment arribem a Useu. Poble situat en un pujol assolellat i de
pendents suaus, el vial sestructura duna manera molt semblant a lestructura de Bresca; s a dir, entorn
a un tur i en forma danella. Els carrers sn molt estrets i alguns dells plens de males herbes. A la part
central i de ms alada trobem un conjunt de runes i el castell, tamb mig enrunat.
Recentment sha urbanitzat el carrer principal dUseu, en el seu tram comprs entre la carretera i la part
de ponent del poble, lligant la major part de les edificacions existents i lesglsia.
40
41
Passat Ban, i deixant enrera la carretera asfaltada, desprs duns quants quilmetres arribem a Buseu.
Poble situat a mitja vessant, es troba actualment deshabitat i parcialment enderrocat. La diferncia amb
els altres pobles enrunats rau en que les edificacions sn molt slides i en la majoria dels casos noms
cal refer les cobertes. Buseu sorganitza entorn de lesglsia que se situa al bell mig del nucli. La traa
dels carrers es mant i el ferm que encara es conserva s amb el tradicional empedrat, tot i que molts
dells estan plens de males herbes.
Darrerament lAjuntament ha portat a terme lactuaci de millora i consolidaci de la pista que uneix Ban
amb Sarroca, passant per Buseu, fet que ha contribut notablement amb la millora de llur accs.
Aix mateix, liniciativa privada ha consolidat una part del conjunt com a refugi i especialment com a refugi
de guaita de fauna salvatge: aus, trencals, i el crvol.
Continuant, i assolint la mxima cota, a uns 1500 metres dalada, en un paratge de molta bellesa i grans
visuals, trobem les runes del poble de Sant Sebasti de Buseu. Tot i que actualment es troba deshabitat
i enrunat, encara es poden veure les edificacions i la importncia que aquest poble havia estat fa uns
anys. Se situa carener sobre una serra de contorns i pendents molt suaus. Encara sinsinua alguna traa
dels carrers i recentment shi ha portat lelectricitat. En els seus entorns hi ha forces camps per a destinarlos al conreu de sec i a prats de dall.
Sant Sebasti de Buseu, malgrat no li arribi lactuaci de la pista abans esmentada, el seu accs es veu
notablement beneficiat, ja que deriva de sudita pista.
42
Finalment i situat sobre la serra de Collegats, Cuberes i Boumort, trobem el deshabitat poble de Solduga.
Per la seva geografia i males i llargues comunicacions amb la resta de pobles, aquest sha deshabitat i ha
caigut en estat runs.
Se situa a labric duna penya molt elevada i el seu principal carrer i nic transitable amb vehicle, discorre
parallel a aquesta penya per la part ms deprimida. Mentre que el carrer que uneix totes les edificacions
discorre parallel al primer a una cota ms elevada, amb una geometria molt rotuosa. Ambds carrers es
troben sense pavimentar.
Les edificacions subiquen entorn al vial de ms cota, i alguna delles seleva penya amunt. Totes elles
sorienta a sud per a rebre un bon assolellament. Darrerament, saprecia que sha produt alguna actuaci
de poca qualitat en alguna edificaci.
Laccs al poble es realitza per la falda nord de la Serra de Boumort, el que provoca que durant dies sigui
intransitable durant lhivern.
43
Els bns dinters cultural del municipi

La carta arqueolgica de 1995, de linventari del patrimoni arqueolgic de Catalunya agrupa el patrimoni
segons sigui eclesistic, civil, arqueolgic i documental, indicant si s patrimoni immoble o b, moble.
Daquesta manera, el POUM enumera el llistat del Patrimoni eclesistic i civil immoble i el patrimoni
arqueolgic que cal destacar:
Al Municipi de Baix Pallars es troben, alhora, sis elements (conjunts, elements, torres, castells,...)
declarats BCIN.
Patrimoni eclesistic.
-
Esglsia de Santa Maria de Gerri i Conjunt Histric de Gerri de la Sal (EXP).
Patrimoni civil.
-
Alfol de la Sal i les Salines (EXP).
Conjunt Histric de Peramea (EXP).
Castell de Peramea.
Torre de Guaita.
Torre de la Pres de Gerri.
Patrimoni arqueolgic.
-
Necrpolis de Sant Pere de Pujol.
Necrpolis del prat de Cosan.
Abrics de Perauba.
La cabana de Perauba.
Castell de Sellui.
Coves de Vinyals.
Dolmen de Castellar den Pey (o den Puy).
Dolmen de la Cabana de la Mosquera.
Granja de casa Parramon.
Pleta del Comte.
Serra de Peracal.
44
Estat actual de ledificaci

El sl residencial
Per la complexitat geogrfica i les diferncies amb implantacions i comunicacions, els pobles de Baix
Pallars, presenten un grau de conservaci molt divers, com ja sha exposat anteriorment.
El sl urb est dividit en dinou corresponent a cada un dels pobles. De la segent manera:
sl urb (en m2)
sl urb (en Ha)
percentatge respecte al
total del municipi
Gerri de la Sal
79.628,65 m
7,96 Ha
34,96%
Peramea
32.686,79 m
3,27 Ha
14,35%
Montcorts
21.910,87 m
2,19 Ha
9,62%
Ban
6.264,82 m
0,63 Ha
2,75%
El Comte
1.417,35 m
0,14 Ha
0,62%
Balestui
4.820,23 m
0,48 Ha
2,12%
Sellui
6.663,72 m
0,67 Ha
2,93%
Ancs
10.117,00 m
1,01 Ha
4,44%
Bretui
12.161,50 m
1,22 Ha
5,34%
Capestany
4.547,04 m
0,45 Ha
2,00%
Mentui
3.949,32 m
0,39 Ha
1,73%
12.155,56 m
1,22 Ha
5,34%
Pujol
5.903,19 m
0,59 Ha
2,59%
Enseu
2.878,47 m
0,29 Ha
1,26%
Bresca
4.685,93 m
0,47 Ha
2,06%
Useu
4.759,63 m
0,48 Ha
2,09%
Buseu
3.254,16 m
0,33 Ha
1,43%
Sant Sebasti de Buseu
7.585,36 m
0,76 Ha
3,33%
Solduga
2.400,06 m
0,24 Ha
1,05%
TOTAL
227.789,64 m
22,78 Ha
poble
Peracal
Daquest quadre sen desprn que la suma de Gerri de la Sal, Peramea i Montcorts gaireb suposen el
60% del sl urb de Baix Pallars, la resta, un 41%, queda repartit per als 16 pobles restants.
La superfcie total de sl urb s de 22,78 Ha.
Daquest, cal distingir-ne el sl urb no consolidat, ja sigui de completaci del sl urb, o b de
consolidaci i dordenaci de les runes existents s:
45
poble
Gerri de la Sal
sl urb no consolidat (en

m2)
sl urb no percentatge respecte al

consolidat (en Ha)
total del municipi
24.312,03 m
2,43 Ha
34,63%
Peramea
4.310,33 m
0,43 Ha
6,14%
Montcorts
3.524,68 m
0,35 Ha
5,02%
845,27 m
0,08 Ha
1,20%
Ban
El Comte
Balestui
0,00%
910,82 m
0,09 Ha
Sellui
Ancs
Bretui
1,30%
0,00%
7.600,78 m
0,76 Ha
10,83%
767,75 m
0,08 Ha
1,09%
Capestany
0,00%
Mentui
0,00%
Peracal
12.155,56 m
1,22 Ha
17,31%
Pujol
0,00%
Enseu
0,00%
Bresca
578,70 m
0,06 Ha
0,82%
Useu
1.966,20 m
0,20 Ha
2,80%
Buseu
3.254,16 m
0,33 Ha
4,63%
7.585,36 m
0,76 Ha
10,80%
Solduga
2.400,06 m
0,24 Ha
3,42%
TOTAL
70.211,71 m
7,02 Ha
Daquesta relaci sen desprn que Gerri de la Sal, s el poble potenciat pel PTPAPA i amb bones
comunicacions, acull gaireb el 35% del sl urb no consolidat de la totalitat del municipi. Val a dir, per
que en aquest quadre, tan figuren els polgons dactuaci urbanstica i plans de millora, ja siguin de
completaci o de reordenaci, i els plans de millora per a la reconstrucci i rehabilitaci dels tres pobles.
Si aquests PMU no es consideressin, podrem dir que Gerri de la Sal acull ms del 70% del sl urb no
consolidat del municipi (SUNC incls en PAUs i PMUs)
46
Tipologies
Les tipologies arquitectniques predominants en els pobles de Baix Pallars sn tres. Aquestes distincions
provenen dels usos que han allotjat i pels quals han estat concebudes, per les seves dimensions o pel
conjunt. Daquesta manera, sobserven les segents tipologies:
a. Les cases entre mitgeres. Sn cases dunes dimensions i geometria en planta fora diversa. Les
dimensions de la planta poden oscillar entre els 50m i els 200m, considerant-se les primeres cases
petites i les segones, cases grans. La seva geometria, tot i ser normalment fora regular i
rectangular, sovint presenta moltes variacions segons ladaptaci al terreny. Lalada sol ser
equivalent a planta baixa, ms dues plantes pis i espai de sotacoberta.
b. Les cases bones. Sn construccions singulars pel que fa al seu tamany, de major dimensi (fins a
400m), i per la qualitat dels acabats i dels materials emprats en la definici externa de l'edificaci.
Majoritriament tenen una alada de planta baixa, dues plantes pis i cap de casa. En general aquestes
construccions s'inclouen dins del pre-catleg establert en aquest Pla dOrdenaci Urbanstica
Municipal.
c. Les eres o pallers. Es corresponen als coberts que originriament eren destinats a l'explotaci agroramadera. Sn de base generalment fora rectangular i amb una gran coberta a dues aiges i dividit
en dos nivells: en el nivell inferior, la quadra o cort, on shi ubicaven els animals i en el nivell superior,
sotacoberta, el paller, d'una alada molt superior a la quadra. Les obertures sn poques i de gran
dimensi, anomenats gaials que generalment es tanquen amb taules de fusta.
La dotaci dels espais destinats a viari han estat suficient durant molts anys. En general es tracta de
carrers fora estrets, de secci variable, abrigats pels vols de les cobertes. Sovint presenten pendents
pronunciades i en alguns casos no sn transitables amb vehicles.
Malgrat aix, els carrers dels pobles estan majoritriament pavimentats o empedrats i per la seva reduda
secci i poc transit, no tenen voreres. Hi ha enllumenat pblic per generalment no hi ha cap tipus de
mobiliari urb ni arbrat. Els materials utilitzats en els espais pblics sn senzills, de fcil manteniment i
ben adaptats a les condicions climtiques del municipi.
Les places i espais lliures pblics, generalment sn resultat dels eixamplaments dels carrers i tenen el
mateix tipus de tractament de pavimentaci que aquests.
Per la reduda dimensi dels pobles, la proximitat amb lespai lliure (sl no urbanitzable) i les contnues
referncies visuals amb aquests, ha fet que aquests espais fossin tractats de forma pavimentada, amb un
mnim manteniment.
El sl industrial
Actualment cap dels pobles de Baix Pallars disposa de zones destinades a s industrial. Les activitats
apareixen de forma isolada i sovint en baixos dalguna edificaci algun taller ms de caire tradicional i
artesanal. Tamb, com a traces dun passat molt proper, queden els salins i el magatzem de la sal.
47
Edificacions en el medi rural

El municipi de Baix Pallars cont un seguit dedificacions en el medi rural, diferenciades en tres grans
zones: les costes de Ban, el Barranc dAncs i el Pla de Corts. La ms de cinquantena dedificacions
repartides pel territori complementen el rosari de nuclis de tot el municipi.
En el quadre de la pgina segent es detalla el nom de ledificaci, la localitzaci i el tipus daccs.
EDIFICACIONS EN MEDI RURAL

Nom
Localitzaci
Tipus accs
Borda del Tender

Borda d'Escales
Borda del Cintet
Borda del Camacrua
Pui
Vilesa
Casa del Batlle
Borda de Ban
Can Clia (Borda)
El Pui (2)
l'Era del Brunet
Cal Flix
Borda del Mariano
Soi
Casa forestal del Soi
Borda de Pere
Casa Quintet
Castellnou
Borda del Mra
Sarroca de Ban
Borda de Sarroca
BUSEU
Esglsia de
Casa Recallers
Casa Mir
Cuberes
Ca L'Andreu
SOLDUGA
ESPLUGA
Bresca
Bresca
Bresca
Bresca
Ban
Ban
Carretera
Carretera
Carretera
Carretera
Carretera
Carretera
Ban
nord de Ban
Carretera
Cam
nord de Ban
nord de Ban
de Ban a Sant Sebasti de Buseu
Cam
Cam
Pista
Pista
Nord de Sant Sebastia de Buseu
Cam

Est de Sant Sebastia de Buseu, lmit Alt Urgell
Pista
Pista
Pista
Pista
Cuberes
Cam
Compte a Balestui
Compte a Balestui
Pista
Pista
Balestui
Cam
EL COMTE
Borda del Gervs
Mola de Montaner
Borda de Montaner
Borda del Quic
Borda de Cossant
Borda de Salat
Borda de Pags
48
Nom
Localitzaci
Tipus accs
Borda de Peret
Borda de Gallego
Borda del Ros
Borda de Moronat
Borda de Xamora
Borda de Rimflat
Borda de Per
Borda de Manel
Borda de Tomeu
Borda de Jovanic
Borda de Jordana
Borda del Sastre
de Sellui a Ancs
de Sellui a Ancs
de Sellui a Ancs
Borda de Gallego
Borda de Gallego
Borda de Gallego
Borda de Gallego
Borda de Gallego
Pista
Pista
Cam
Cam
Cam
Cam
Cam
Cam
de Sellui a Ancs
de Sellui a Ancs
d'Ancs a la collada de Sant Quint
Pista
Pista
Pista
Masies de Llars
Masia d'en Jaume
Corral del Tet (Borda)
Borda de Gaspar
Corral de Peret
Borda de Patot
Borda de Peramarc
Masia Parramon
Casa Parramon (sl urb)
Casa Rafael (sl urb)
L'era de Ferrer
Era de Montardit
Casa d'August
L'era del Martell
Era de Morera (sl urb)
Esglsia de Santa Anna
CORTSCASTELL
Casa del Sabater
Casa el Rei
borda dels cirerers
borda del sals
Masia de Pasqual
Mas dels Capellans
CANALS
La Borda de Guix
Borda lo planell
borda els salitos
borda de Sant Miquel
Casa de Perutxo (sl urb)
Borda de Badia
Borda de Barrauet
Masia de Peracal
Peramea a les Masies de Llars

de Peramea a Bretui
de Peramea a Bretui
de Peramea a Bretui
de Peramea a Bretui
de Peramea a Bretui
de Peramea a Bretui
Pista
Carretera
Carretera
Carretera
Carretera
Carretera
Carretera
Cortscastell
Pista
Cortscastell
Pista
de Peramea a Canals
de Peramea a Canals
de Peramea a Canals
Carretera
Carretera
Carretera
Canals
Estany de Montcorts
Pla de Corts
Pla de Corts
Pla de Corts
Cam
Carretera
Cam
Cam
Cam
49
1.4 INFRAESTRUCTURES DE COMUNICACI I DEL TRANSPORT
1.4.1
XARXA VIRIA
Xarxa bsica de carreteres

Dins el terme discorren vies de diferent dimensi i importncia. Daquesta manera, la principal carretera s
la carretera nacional N-260 que recorre les principals valls pirinenques i en un segon ordre, les carreteres
locals o secundries
Dins de la primera categoria, i en el cas de Baix Pallars, la N-260 circula de sud a nord parallela a la
Noguera Pallaresa i travessant la poblaci de Gerri de la Sal pel bell mig.
La nacional s una via rpida de secci mplia formada per un carril per cada sentit i per vorals
generosos. s quan travessa Gerri que la secci es disminueix considerablement i les rasants i corbes
saccentuen, perdent en alguns punts la visibilitat degut a canvis de rasant sobtats.
Aquests fets, juntament amb la perillositat que comporta un traat urb duna infraestructura daquest
tipus, sn els que justifiquen la necessitat de construcci dun traat alternatiu (variant).
Actualment sestant duent a terme les obres de construcci de la variant, que discorreran per la banda de
ponent de Gerri de la Sal per mitj dun tnel.
Laccs a Gerri de la Sal i als pobles del Pla de Corts i de la vall dAncs, dacord amb el projecte dela
variant aprovat, es realitzaran per la banda sud de Gerri. Daquesta manera, lactual traa de la carretera
N260 encara suportar el trnsit dels pobles de Baix Pallars de la banda de ponent i els provinents de la
Vall Fosca.
s a partir daquesta carretera que sen deriven les carreteres locals principals que donen servei als
pobles del municipi. Daquesta manera a la banda de ponent sinicia la carretera que condueix a Peramea
i al Pla de Corts i que desprs continua fins enllaar amb la Vall Fosca, i la pista del barranc dAncs, que
igualment acaba connectant amb la Vall Fosca i amb el poble de Mencui, per amb un traat ms tortus i
llarg.
A la banda de llevant noms trobem una bifurcaci que travessa la Noguera i just desprs es divideix. Per
una banda la carretera que condueix fins a Ban, i desprs i ja en forma de pista recentment pavimentada
fins a Sarroca de Ban, molt propera a Sant Sebasti de Buseu; i laltre trencall, per mitj de pista sense
pavimentar, discorrent parallel al lmit sud del terme que condueix a Solduga i Cuberes i connecta amb
Tas, a lAlt Urgell.
A partir daquestes carreteres locals sorgeixen un munt de carreteres i pistes de menor importncia que
donen servei a cada un dels pobles i que generalment acaben en cul de sac.
El territori rural es creuat per vies de comunicaci de molt diferent grau, que en qualsevol cas sn
elements estructurants del territori.
50
Estat de les vies

La carretera N-260 t una secci mplia amb un carril per sentit i uns vorals generosos, excepte quan
creua la poblaci de Gerri de la Sal. El ferm est en bon estat i la circulaci generalment s fluda.
De les carreteres locals principals generalment estan pavimentades, a excepci de la de la vall dAncs en
el seu darrer tram que connecta Sellui amb Ancs i Sellui amb Bretui, i la pista que discorre per la Serra de
Boumort. Sn de secci fora estreta, aproximadament dentre 4 a 5 metres i lestat de conservaci s
acceptable. Val a dir que en les part obagues i passat lhivern, aquestes queden malmeses fcilment per
efectes del gel.
Darrerament shan pavimentat les pistes segents:
-
pista de la vall dAncs des de El Compte fins a Sellui, passant per Balestui;
pista que condueix a Peracal des de lestany de Montcorts;
pista que va des de Ban fins a Sarroca de Ban, passant per Buseu i per lentrocancament
amb Sant Sebasti de Buseu;
Finalment les vies que donen servei a cada poble fora de les vies principals, sn carreteres i pistes de
secci molt estreta, aproximadament de quatre metres, i en alguns casos estan sense asfaltar.
En aquest sentit, el POUM haur de preveure les actuacions a tres escales: per una banda la variant de la
nacional N-260 i la variaci de les connexions amb les carreteres locals. Per altra banda asfaltar les pistes
que encara no ho estan i que es consideren com a vies principals que donen servei als pobles, i per ltim
vetllar per un manteniment ptim del ferm, especialment acabat lhivern.
Cal no descuidar com a actuaci prioritria, la pavimentaci fins al Monestir de Santa Maria de Gerri des
de la carretera de Ban, per tal de donar accs rodat al monestir i a la resta dequipaments existents i
previstos en el present POUM, com la zona de banys, la zona esportiva o la futura escola.
Xarxa viria interior

Igual com sha comentat anteriorment, cada poble t una morfologia i estructura diferents, la xarxa viria
interior tamb. Malgrat aix apareixen forces similituds: generalment aquestes sn vies de secci reduda i
molt sovint no assoleixen els quatre metres, els traats sn tortuosos i el ferm tradicional aplicat s
lempedrat (actualment es combina el formig amb lempedrat)..
Sn carrers amb molts danys dhistria pensats per a circular-hi a peu o amb carro.
En el cas dels pobles i nuclis habitats generalment els seus carrers estan molt consolidats per habitatges i
coberts, el que fa del tot inviable qualsevol proposta dampliaci.
La majoria daquests carrers estan pavimentats amb formig, empedrats o combinats els dos elements,
per tal de reduir els lliscaments i la formaci de gel.
51
En el cas dels pobles, total o parcialment enderrocats o enrunats, encara es distingeix el traat de la xarxa
viria interior, tot i que en molts casos no sigui aparent lempedrat. En aquests casos, caldr tractar els
pobles en un conjunt, dotant de servei al carrers i cases i garantint una secci mnima constant de quatre
metres. Els materials proposats seran lempedrat o b combinant el paviment de formig amb lempedrat, i
en tots els casos, resolent els problemes de lliscaments. En qualsevol cas, caldr aportar el projecte
durbanitzaci corresponent.
Xarxa de camins
Representa una important base dintre de lestructura territorial, de caire agrcola, turstic, territorial i
paisatgstic. Sn eixos importants de comunicaci i organitzaci del territori. Sinclouen dins aquesta
categoria la xarxa de camins rurals ms els senders, itineraris patrimonials i els grans recorreguts.
La xarxa rural, s aquell viari situat dins el terme municipal que satisf funcions agropecuries i forestals, i
que pot ser tant de titularitat municipal com competncia de la Direcci General del Medi Natural. Dins
daquest grup podem registrar pistes forestals, camins rurals i corriols.
Grcies a linventari de camins del Pallars Sobir realitzat lany 1999 sha aconseguit tenir un coneixement
detallat de la xarxa de camins del municipi.
Larticle 2.2 del anomenat decret 166/1998 descriu els camins ramaders com els camins seguits
tradicionalment pel bestiar transhumant en els seus desplaaments peridics per a laprofitament de les
pastures naturals.
Els camins ramaders constitueixen veritables bns de domini pblic, ds pblic de titularitat autonmica o
estatal. La seva gesti correspon a lrgan competent de la corresponent Comunitat Autnoma. A
Catalunya histricament la titularitat pertanyia al Departament competent en matria dagricultura, ara en
canvi la mateixa titularitat ha traspassat al Departament competent en matria de Medi Ambient.
1.4.2
CARACTERITZACI DE LA MOBILITAT
La mobilitat daquest municipi s bsicament la de caire privat que utilitza el seu vehicle propi per efectuar
els desplaaments als llocs de treball, compres, etc.
Noms es disposa de transport pblic per al transport escolar que recull als alumnes al mat i els torna a la
tarda i de la lnia de la companyia Alsina-Graells que para a Gerri amb poques freqncies i que el
comunica amb les principals poblacions dels dos Pallars
De les dades de mobilitat generada obligada per desplaaments residncia treball amb dades de lany
2001 del municipi de Baix Pallars, sen destaquen els segents trets:
-
El municipi, tret del sector agrcola i serveis, ofereix un nombre redut de llocs de treball,
normalment vinculats a professions liberals, generant molt pocs llocs de treball o sovint, cap .
La majoria de la poblaci es desplaa fora del municipi per a treballar, en total 96

desplaaments.
52
Internament, el nombre de desplaaments tamb s fora alt: 52.
El saldo o diferencial entre els desplaaments atrets i els generats de persones residents a
altres municipi a Baix Pallars, s negatiu en 87 desplaaments.
Desplaaments residncia - treball

Homes
Dones
TOTAL
Desplaaments dins
39
75,0%
13
25,0%
52
Desplaaments fora
65
67,7%
31
32,3%
96
Total
104
70,3%
44
29,7%
148
Desplaaments
generats
104
70,3%
44
29,7%
148
Desplaaments atrets
46
75,4%
15
24,6%
61
Diferncia
-58
66,7%
-29
33,3%
-87
Font IDESCAT.
Any 2001
Sobserva que la mobilitat per sectors dactivitat receptors de m dobra que:

-
El sector serveis i lagrcola sn els sectors on treballen majoritriament els residents del
municipi i sn els sectors que generen ms desplaaments (fins un 75% del total). Si b cal
destacar que noms el sector serveis origina ms de la meitat dels desplaaments del
municipi
Desplaaments segons les branques d'activitat
nombre de
desplaaments
per percentatge
Agricultura
Indstria
Construcci
Serveis
TOTAL
39
29
81
157
24,8%
5,1%
18,5%
51,6%
100,0%
Font IDESCAT.
Any 2001
En un ltim nivell danlisi de caracteritzaci de la mobilitat actual sobserva el gran nombre de vehicles
destinats al transport i a lactivitat econmica. En aquest sentit, un 30% del parc de vehicles de Baix
Pallars sn furgonetes i camions.
53
Parc de vehicles
nombre de
vehicles
per percentatge
Turismes
Motocicletes
Camions Furgonetes
Tractors
industrials
Autobusos i
altres
TOTAL
173
25
89
295
58,6%
8,5%
30,2%
0,0%
2,7%
100,0%
Font IDESCAT.
Any 2001
El conjunt daquestes dades justifica les mesures segents:

-
Millora de lestructura general de vialitat que permeti assolir els estndards mnims
necessaris per acollir el parc mbil actual.
establiment duna jerarquia de vies atenent a les diferents demandes de mobilitat, punts
datracci, itineraris lgics i modes de transport
disposar zones daparcaments en punts daccs als nuclis per als no residents des don
completin el recorregut interior a peu.
regular per normativa lobligatorietat de construcci daparcaments per als residents
1.4.3
EL TRANSPORT PBLIC
Noms existeixen dues lnies de transport pblic que la gestiona lempresa Alsina Graells i que circula per
la N-260.
La primera comunica Barcelona amb eth Pnt de Rei a la Vall dAran passant per Comiols i les principals
poblacions del Pallars Juss i Sobir.
La segona uneix Lleida amb Esterri dneu, passant per Balaguer i Camarassa i unint els principals pobles
dels Pallars.
En ambds casos la freqncia es molt baixa i noms satura en un poble de tot el municipi, Gerri de la
Sal.
A continuaci sadjunten els horari de les dues lnies de transport pblic que existeixen:
54
Lnia: "Barcelona-eth Pnt de Rei" - SA Alsina Graells de Auto Transportes

Dia
Dia
7.30
7.30
8.39
8.39
9.14
9.14
9.46
Parada
Dia
Dia
19.16
20.06
18.07
18.57
Cervera
17.32
18.22
9.46
Trrega
17.20
18.10
9.54
9.54
Claravalls
16.52
17.42
9.56
9.56
Barcelona
Igualada
Santa Maria de Montmagastr
16.50
17.40
10.03 10.03
Agramunt
16.43
17.33
10.06 10.06
Mafet
16.40
17.30
10.12 10.12
Montclar
16.34
17.24
10.19 10.19
Artesa de Segre
16.27
17.17
10.26 10.26
Vall-llebrera
16.20
17.10
10.31 10.31
Montargull
16.15
17.05
10.37 10.37
Folquer
16.09
16.59
10.42 10.42
Comiols
16.04
16.54
10.48 10.48
Benavent
15.58
16.48
10.53 10.53
Biscarri
15.53
16.43
11.01 11.01
Isona
15.45
16.35
11.06 11.06
Conques
15.40
16.30
11.09 11.09
Figuerola d'Orcau
15.37
16.27
11.18 11.18
Vilamitjana
15.28
16.18
11.44 11.44
Tremp
15.22
16.12
11.52 11.52
Talarn (embrancament)
14.54
15.44
12.00 12.00
Sals de Pallars
14.46
15.36
12.06 12.06
la Pobla de Segur
14.40
15.30
12.19 12.19
Gerri de la Sal
14.27
15.17
12.25 12.25
Baro
14.21
15.11
12.30 12.30
Montardit de Baix
14.16
15.06
12.36 12.36
Sort
14.10
15.00
12.41 12.41
Rialp
14.05
14.55
12.50 12.50
Llavors
13.56
14.46
12.57 12.57
Escal
13.49
14.39
13.02 13.02
la Guingueta
13.44
14.34
13.21 13.06
Esterri d'neu
13.40
14.30
Valncia d'neu
12.51
14.16
Treds
12.00
14.19
Salard
11.57
14.22
Arties
11.54
14.26
Gars
11.50
14.28
Escunhau
11.48
14.30
Betren
11.46
14.32
Vielha
11.44
13.25
55
Lnia: "Esterri d'neu-Lleida"

SA Alsina Graells de Auto Transportes
Fei
Parada
Fei
5.30
Esterri d'neu
19.35
5.33
la Guingueta
19.32
5.39
Escal
19.26
5.46
Llavors
19.19
5.55
Rialp
19.10
6.00
Sort
19.05
6.04
Montardit de Baix
19.01
6.12
Baro
18.53
6.19
Gerri de la Sal
18.46
6.32
la Pobla de Segur
18.33
6.40
Sals de Pallars
18.25
6.49
Talarn (enlla)
18.15
6.51
Tremp
18.13
6.56
Palau de Noguera
18.09
6.58
Puigcercs
18.06
7.02
Gurdia de Tremp
18.02
7.06
Cellers
17.58
7.12
la Passarel.la
17.51
7.18
la Baronia de Sant
17.47
7.26
Figuerola de Mei
17.40
7.42
Camarasa
17.24
7.56
Balaguer
17.09
7.58
l'Hostalnou
17.07
8.03 Vallfogona de Balaguer 17.00

8.12
Trmens
16.51
8.16
Vilanova de la Barca
16.46
8.20
Alcoletge
16.42
8.35
Lleida
16.30
Cal destacar, per, el servei comunitari de transport escolar que recull als alumnes al mat i els torna a la
tarda.
Per la resta, la mobilitat s per mitj de transport privat.
Cal dir, que per ser un nombre redut de vens, entre ells es combinen horaris per anar a treballar, a
comprar o al mercat, de manera de reduir al mxim la mobilitat privada amb un nic passatger.
I per altra banda, la topografia i les condicions climtiques fan del tot inviable ls de la bicicleta o similars.
56
1.5 SERVEIS TCNICS I AMBIENTALS
Baix Pallars t un terme municipal molt extens on shi reparteixen un grapat de pobles molt distanciats
entre ells i amb pocs habitants.
Aquesta realitat complica i encareix el repartiment de les xarxes de serveis bsiques. Malgrat aix, i
essent conscients de les millores que caldr fer, es pot considerar que les xarxes existents, a trets
generals, sn suficients.
Abastament daigua
Labastament daigua es produeix individualitzadament per a cada poble. Daquesta manera hi ha
captacions en barrancs on els cursos daigua sn perennes, com s el cas del barranc dAncs, o per fonts
o per pous.
Des de les captacions es condueix a dipsits prxims als pobles des don es reparteix a cada habitatge.
Hi ha casos on temporalment per donar servei a lincrement de poblaci estival, o per la manca daigua en
estius secs que arriben a assecar les deus i fonts, que sempren punts de captaci alternatius com s el
de la Noguera Pallaresa. Laigua s tractada i conduda als dipsits des don sabasteix als pobles
Amb les installacions actuals, la xarxa existent es considera suficient en molts dels pobles. Tanmateix,
amb la consolidaci de la superfcie residencial projectada, encara que amb actuacions petites i
concretes, fa pensar en una millora de les captacions i en algun cas, de les conduccions de canalitzaci
daigua. En el cas de Gerri, caldr preveure una ampliaci del dipsit dacumulaci o la construcci dun
de nou.
En els darrers anys, Baix Pallars ha dut a terme la construcci dun dipsit a Gerri de la Sal i un altre a
Peramea.
Darrerament, lAjuntament ha realitzat un estudi de les necessitats dabastaments daigua per a tots els
pobles. Aquest estudi lha realitzat lempresa COMEI, del qual es conclou de la segent manera:
Les conclusions i actuacions necessries previstes en el Pla director dAbastaments de Baix Pallars, shan
enunciat en lapartat 2.2.4 del present document de Memria.
Sanejament
La xarxa de collectors per al sanejament actual als pobles de Baix Pallars s, en lnies generals, suficient.
No s aix pel que correspon a la depuraci de les aiges, que actualment no existeix cap estaci
depuradora daiges residuals (EDAR), a excepci del cas de Gerri de la Sal, que disposa duna
depuradora des de lany 2006.
El municipi sha adscrit al Programa de sanejament dAiges Residuals Urbanes de Catalunya 2005 de
lAgncia Catalana de lAigua (ACA) per a la construcci duna estaci depuradora daiges residuals
(EDAR) per a Bresca, Ban, Balestui, Bretui, Montcorts, Pujol, Peramea i Sellui.
57
Com que el PSARU no indica criteris generals per a la ubicaci de les EDAR, el Pla, en aquest sentit,
haur de preveure compatibilitzar aquest tipus de serveis tcnics en el sl no urbanitzable, sense indicar
localitzacions concretes que dificultin o resultin idnies per a lptim funcionament de les EDAR.
Subministrament elctric
La xarxa
de transport i distribuci denergia elctrica s distribuda a tot el terme municipal per la
companyia FECSA.
Totes les lnies sn de distribuci aria fins al transformador de cada nucli. A partir daquest, i de forma
tamb aria, es fa el subministrament a tot el nucli urb.
Val a dir que actualment el subministre s ms que correcte ja que arriba lelectricitat a tots els pobles
habitats, i fins i tot, als conjunts de masies i masies allades habitades.
A fi devitar greus perills, a part dimpactes esttics, en les obres durbanitzaci previstes en futurs
planejaments derivats cal imposar que totes les lnies elctriques dins del terme municipal transcorrin
soterrades i en futures reparacions o ampliacions de les estacions transformadores, aquestes vagin
soterrades o b integrades en el paisatge urb, en especial quan aquestes discorrin per al sl urb.
Caldr estudiar en cada cas per als pobles actualment deshabitats la possibilitat de fer-hi arribar una lnia
elctrica, o b, loportunitat de generar lelectricitat per mitj de plaques solars fotovoltiques que caldr
integrar en el territori.
Enllumenat pblic
Tots els nuclis urbans consolidats estan servits per una xarxa denllumenat pblic.
Darrerament sha renovat lenllumenat de Gerri de la Sal, de Peramea i de Montcorts.
Les actuacions que es facin caldr preveure-les amb punts de llum de vapor de sodi dalta pressi, color
corregit i evitar i reduir la contaminaci lumnica que aquests puguin generar.
Aix mateix, la Diputaci de Lleida, ha elaborat un estudi relatiu a lenllumenat de la resta de pobles i algun
disseminat de Baix Pallars.
Aquest estudi sha pres en consideraci per a la proposta dels plnols dordenaci que formen la srie
O.04 del POUM.
Residus slids urbans

Els residus slids, i especialment la recollida selectiva daquests fa temps que funciona.
La majoria dels pobles disposa dels contenidors corresponents per tal de diferenciar la brossa. Daquesta
manera es disposa de recollida de vidre, paper i cartr, envasos lleugers i el rebuig general.
Els pobles i agrupacions de masies, que per dificultat daccs del cami de les escombraries, disposen
dels contenidors al final de les vies daccs on sencreuen amb les vies locals principals. Per aquest fet,
reben una rebaixa en la quota de residus.
58
Actualment Baix Pallars compta amb 9 contenidors per al vidre (corresponent a 42 habitants per
contenidor), 8 contenidors per al paper i cartr (corresponent a 48 habitants per contenidor) i vuit ms per
a envasos lleugers (corresponent a 48 habitants per contenidor).
La recollida orgnica actualment encara no se separa del rebuig general. Malgrat aix, la conscienciaci
de la poblaci fa que molts vens reciclin aquest tipus de rebuig en els seus propis camps i horts a mode
dadob.
Quan la recollida selectiva de matria orgnica sigui efectiva, shaur de tenir en compte la redistribuci
dels nous abocadors i el tractament adequat daquesta per la seva reutilitzaci.
Actualment aquests contenidors estan en llocs de fcil accs per al cami de la brossa, s a dir, a les
carreteres locals principals. Aquest fet produeix que estiguin molt visibles i que sovint desentonin amb les
tonalitats cromtiques del conjunt dels nuclis o del paisatge. Per aquest motiu, el Pla proposa integrar-los
amb lentorn construint-los una envolvent o pell de fusta o similar que garanteixi les ventilacions i laccs.
59
1.6 EQUIPAMENTS
La baixa densitat de poblaci, la dispersi dels pobles de Baix Pallars, la manca de planejament general, i
la manca de recursos econmics, ha fet que sinvertissin en consolidar i construir serveis en detriment
dels equipaments.
La prdua de poblaci ha estat una constant en la histria ms recent daquests pobles. Aquesta
disminuci ha implicat el tancament dalguns equipaments que ja existien com lescola de Montcorts, de
Peramea, de Ban,...
Malgrat aix, trobem que els equipaments religiosos i cementiris estan ben repartits. Daquesta manera
tots els pobles disposen de la seva esglsia, algunes delles amb gran valor arquitectnic i patrimonial, i el
seu cementiri corresponent.
Tot i aix, la resta dequipaments es troben concentrats en els pobles principals, corresponent a les
antigues capitals. Aix trobem que les escoles de Peramea i Ban shan convertit en locals socials i de
reuni (val a dir en estat fora precari). Lescola de Montcorts es va tancar pel poc nombre dalumnes i
darrerament es va detectar que patia problemes daluminosi. En lltim any sha enderrocat i sha procedit
a construir un nou edifici dequipaments que es destinar a centre datenci primria.
Gerri de la Sal s la poblaci que aglutina la resta dequipaments per la seva situaci central i amb bones
comunicacions. Daquesta manera trobem lAjuntament en els baixos dun edifici recent, el consultori
mdic i darrerament lAjuntament a procedit a ladquisici de ledifici de lAlfol o magatzem de la sal per a
la seva conversi en museu de la sal i aconseguir sales polivalents per als vens i entitats. Actualment
sha acabat la primera fase de consolidaci i rehabilitaci de ledifici.
Val a dir que lAjuntament vol construir un nou centre datenci primria a la part de la vila closa de
Peramea.
60
1.7 EL PLANEJAMENT VIGENT
El marc legislatiu en matria durbanisme s el Decret Legislatiu 1/2010, de 3 dagost, pel qual saprova el
text refs de la Llei durbanisme i el Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual saprova el Reglament de la
Llei durbanisme.
Aix mateix, a juliol de 2006, el govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar el Pla Territorial parcial
de lAlt Pirineu i Aran, PTPAPA, que abasta el territori de les sis comarques de muntanya: Alt Urgell, Alta
Ribagora, Cerdanya, Pallars Juss, Pallars Sobir i Val dAran.
Finalment, a 31 de juliol de 2008, saprova definitivament el Pla Director Urbanstic del Pallars Sobir.
Pel que fa al planejament general del municipi de Baix Pallars, val a dir que mai se nha redactat cap, ni
tan sols cap delimitaci del sl.
s per aquest motiu que la Comissi dUrbanisme de Catalunya, en la sessi de 13 de mar de 2009, va
acordar informar favorablement sobre la declaraci de lexistncia durgncia a efectuar les Normes de
planejament urbanstic per a lmbit de lAlt Pirineu i Aran (25 municipis), corresponent al conjunt de
municipis sense planejament que formaven part de lmbit daplicaci dels plans territorials i directors
territorials aprovats definitivament en aquell moment, entre ells, el municipi de Baix Pallars.
A 19 dabril de 2010 saproven definitivament les Normes de Planejament Urbanstic de Baix Pallars, en
endavant NPU, elaborades per la Direcci General dUrbanisme i aprovades pel Conseller, que tindran
una vigncia mxima de 4 anys, termini durant el que shaur daprovar definitivament el POUM o b,
unes Normes de Planejament Urbanstic seguint la tramitaci ordinria.
Planejament territorial
El Pla territorial general de Catalunya, aprovat el 1995, va establir que selaborarien plans territorials
parcials dels set mbits pluricomarcals en qu va dividir el territori de Catalunya. Ats el poc contingut
dispositiu que va tenir el Pla territorial general de Catalunya, sassignava de fet als plans territorials
parcials la responsabilitat de lordenaci del territori de Catalunya.
El Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques, mitjanant la Secretaria per a la Planificaci
Territorial ha elaborat el Pla Territorial parcial de lAlt Pirineu i Aran que comprn les comarques de lAlt
Urgell, Alta Ribagora, Cerdanya, Pallars Juss, Pallars Sobir i Val dAran, aprovat al juliol del 2006.
El Pla Territorial parcial de lAlt Pirineu i Aran, estableix les directrius i normes que han de respectar les
actuacions de desenvolupament territorial, en especial el planejament urbanstic general, la creaci de les
infraestructures de mobilitat, i les derivades de les poltiques de protecci del patrimoni territorial.
El contingut del Pla Territorial parcial de lAlt Pirineu i Aran respon a lobjectiu daportar les referncies
espacials necessries per a un desenvolupament sostenible del territori i es centra en la regulaci dels
tres sistemes bsics de la realitat territorial:
61
- Sistema despais oberts. El Pla Territorial diferencia segons les seves caracterstiques i la seva
funci territorial tres classes de sl: de protecci especial, de protecci territorial i de protecci
preventiva.
- Sistema dassentaments urbans. El Pla assenyala les estratgies de desenvolupament per a cada
nucli o rea urbana que sn adequades per a les finalitats del pla, definint per a cada nucli una
estratgia segons es tracti de: nuclis amb creixement potenciat, nuclis amb creixement mitj o
moderat, nuclis amb creixement de reequilibri, nuclis amb canvi ds i reforma, nuclis proposats
com a millora i compleci, nuclis proposats com de carcter rural dispers.
- Sistema dinfraestructures de mobilitat. El Pla fa propostes de nous traats i de millores en la
xarxa viria territorial i en la xarxa ferroviria, en ambds casos en coherncia amb el planejament
sectorial daquestes matries.
El TRLUC 1/10, en larticle 56, defineix que els plans directors urbanstics sn instruments de planejament
general i sassenyala el seu abast i el seu contingut documental.
Dacord amb aquestes disposicions, al desembre de 2004 se sign el conveni de collaboraci entre el
Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya i la Universitat
Politcnica de Catalunya amb lobjectiu de realitzar els treballs de redacci del Pla director urbanstic del
Pallars Sobir, actualment en fase de redacci.
Les propostes dordenaci territorial del Pla director urbanstic del Pallars Sobir sestructuren segons el
nivell de competncia urbanstica especfica, determinant propostes fsiques i normatives, programes i
lAgenda per al desenvolupament territorial, en base a sis sistemes: Sistema darticulaci territorial,
regional i transfronterera, Sistema despais oberts, Sistema dassentaments, Sistema dequipaments,
dotacions i serveis territorials, Sistema dinfraestructures territorials i la Xarxa patrimonial i del paisatge.
Planejament general
Les NPU Sn els instruments de planejament urbanstic general, competncia del Departament en
matria dordenaci del territori, que complementen les determinacions dels POUM o els supleixen en els
supsits de suspensi i en els supsits de prdua de vigncia. Excepcionalment, com s el cas que ens
atn, les NPU poden temporalment substituir-lo.
Lobjecte de les NPU pot ser divers: Poden suplir els POUM per raons justificades dinters pblic o per
prdua de vigncia, o b, complementar les determinacions dels POUM. Es poden referir a una pluralitat
de municipis, i tamb poden establir determinacions dinters supramunicipal per a satisfer objectius
establerts en el planejament territorial o en els PDU; o fins i tot, complementar les determinacions dun
POUM, quan, el conseller o consellera del departament competent en matria dordenaci del territori, per
la necessitat o convenincia de regular aspectes no determinats total o parcialment en el POUM, desprs
de concedir audincia a lAjuntament afectat i vist linforme de la Comissi dUrbanisme de Catalunya, ha
de requerir a lAjuntament perqu procedeixi, en els terminis que es fixin, a formular i tramitar la
modificaci o la revisi corresponent del Pla. En cas dincompliment de terminis, el conseller ha de
sotmetre al Govern ladopci dels acords que escaiguin, regulats per larticle 63 de la TRLUC 1/10.
62
Les NPU redactades per lAlt Pirineu i Aran, tenen un vigncia mxima de quatre anys.
La finalitat daquesta temporalitat rau en que els municipis que no disposen de planejament general,
puguin acabar de redactar-lo o fins i tot, iniciar-lo i finalitzar-lo.
Parallelament la Generalitat de Catalunya, ha dotat econmicament a aquests municipis, per tal que
puguin desenvolupar aquesta tasca.
Daquesta manera, i atenent a la temporalitat i provisionalitat daquestes Normes, que el seu contingut
propositiu es limita en la delimitaci del sl i la seva classificaci en sl urb i sl no urbanitzable, i en la
qualificaci urbanstica de les edificacions existents, coincidents amb una normativa genrica per a tots
els municipis, i una de concreta.
Daquesta manera, les NPU sn una eina de contenci a lhora de les transformacions de sl, una molt
bona eina de suport per a la concessi de llicncies edificatries municipals i un referent dinici per a la
redacci del present planejament general.
Tanmateix, val a dir, que en el moment de redacci de les NPU, el planejament general de Baix Pallars
tenia un grau de maduresa prou elevat, que va servir de base per a la confecci de les NPU vigents a Baix
Pallars.
63
ORDENACI
2.1 OBJECTIUS DEL PLA I CRITERIS DACTUACI
La necessitat daquest Pla deriva per una banda de dotar al municipi daquesta eina urbanstica i per
laltra, de dotar dels serveis, equipaments i zones verdes necessries reordenant el sl urb i establint
unes ordenances dedificaci, fins ara inexistents.
Primer de tot, shan estudiat i avaluat les necessitats i mancances que actualment tenen cadascun dels
pobles que configuren Baix Pallars. Daquesta manera, sha treballat amb lAjuntament i amb la poblaci
per tal de conixer la realitat vigent. Partint daquest punt de partida, shan anat determinant els objectius
del pla i els criteris dactuaci.
A continuaci sajunta el llistat de deficincies, mancances i punts dbils.
Socioeconmics
- Baixa natalitat
- Tendncia, fins fa poc, a lenvelliment de la poblaci activa
- Progressiva disminuci de la poblaci dedicada a lagricultura i ramaderia. Les noves
generacions no shi dediquen per baixa rentabilitat
- Inexistncia de comer (excepte a Gerri de la Sal)
- Molt poca activitat econmica tret del sector primari
- Males comunicacions, especialment a lhivern
Urbanstics
- Manca de planejament general
- Manca de normes i ordenances edificatries fins lany 2010.
- Manca dordenaci de les zones urbanes i no urbanitzables
- Falta dequipaments
- Inexistncia dhabitatges de protecci pblica ni previsi que nhi hagi
- Manca daparcaments pblics
- Manca de transport pblic
- Mercat immobiliari fora hermtic.
- Desaparici del poble dEl Compte, a causa del nou traat de la carretera N-260;
64
Serveis i infraestructures
- Males comunicacions
- Difcil accs a alguns pobles: Ancs, Solduga, Sant Sebasti de Buseu i a algunes masies
- Manca de llocs de gir i aparcament per a vehicles com lleva-neus o cami de les
escombraries
- Problemes amb el subministrament de banda ampla
- Inexistncia dEDAR, a excepci de Gerri de la Sal
- Falta de subministre de gas
Aix com el de Punts a favor i oportunitats:

Socioeconmics
- Gent jove del pas i de fora amb ganes de fixar-hi la primera residncia
- Implantaci de tallers artesanals
- Existncia dactivitats econmiques complementries destinades al turisme: Allotjaments
rurals, lloguer dhabitacions, bars,...
- Preservaci de lentorn
- Alt valor paisatgstic i patrimonial i potencial turstic.
Urbanstics
-
Tot i la manca de planejament shan conservat els pobles amb gran qualitat arquitectnica
basat amb bones interpretacions de la construcci tradicional i essent sensibles amb
lentorn i amb la conservaci de la imatge de conjunt del nucli.
- Conservaci dun sistema compacte de creixement dels nuclis
- Conservaci i manteniment en bon estat dels carrers i places dels pobles ms importants.
- Gran potencial de transformaci ds a linterior dels pobles.
- Construcci del museu de la Sal a lAlfol i projecte de recuperaci del Salins, a Gerri de la
Sal;
- Marcat carcter turstic de Peramea, amb visites guiades, i lera Ortega, com a espai
dinterpretaci
65
Serveis i infraestructures
- Construcci del canvi de traat de la carretera N-260 per evitar travessar el centre de Gerri
de la Sal.
- Millora de laccs de la carretera de Peramea des de Gerri de la Sal.
- Millores i consolidaci del ferm en la pista de la vall dAncs fins a Sellui, en la pista de
Peracal i en la pista de Ban a Sarroca de Ban.
- Recent construcci de les EDAR al poble de Gerri de la Sal, i posteriorment construcci de
lEDAR a Ban, Balestui, Bretui, Montcorts, Pujol, Peramea i Sellui.
- Implantaci dels recursos i energies renovables
- Possibilitat dimplantaci de la xarxa de gas individualitzadament per a cada poble.
- Millores en les captacions daigua, i recent construcci de nous dipsits demmagatxematge i
distribuci a Gerri de la Sal i Peramea.
-
2.1.1
OBJECTIUS
El Pla dordenaci urbanstica municipal (POUM) constitueix una modalitat integrant del sistema de
planejament general. El POUM s leina dordenaci integral i bsica del territori municipal.
Els objectius que donen lloc a la present proposta per al POUM de Baix Pallars sn els segents:
- Regulaci i ordenaci dels teixits urbans ja consolidats histricament, amb propostes per a una millor
estructuraci i dotaci de serveis i espais lliures.
- Dotar al municipi dunes ordenances edificatries que tot mantenint la imatge de conjunt, sadaptin a
les noves necessitats i usos de la poblaci.
- Possibilitar la recuperaci dels pobles total o parcialment deshabitats i enderrocats: Sant Sebasti de
Buseu, Ancs i Peracal.
- Preveure la recuperaci de petits mbits enderrocats a linterior dels pobles com Balestui i Useu.
- Possibilitar la redacci de plans especials per a l'ordenaci de recintes i conjunts artstics, per a la
recuperaci i el millorament del paisatge urb; i especialment per al millorament d'mbits rurals
situats en sl no urbanitzable, especialment per aquells antic assentaments i pobles que el POUM
classifica amb aquest rgim.
- Millores en les comunicacions: augmentant radi de gir dalgunes corbes, canviant la secci i
eixamplaments en daltres, millores en els encreuaments i pavimentaci, conslidaci i millora dels
traats actuals.
- Previsi de nous equipaments i foment del museu de la sal i de la recuperaci dels salins de Gerri de
la Sal.
66
- Fomentar la implantaci de persones actives al municipi i reduir la mobilitat. Daquesta manera:

- Preveure i impulsar la construcci dhabitatges de protecci pblica en els pobles amb ms
poblaci, en especial, a les quatre antigues capitals.
- Preveure una zona destinada a activitat econmica: tallers artesanals destinats a autnoms,
artesans, escultors, artistes, professionals autnoms, despatxos professionals, elaboradors
de productes naturals i artesanals,... per a atendre les necessitats locals controlant les
emissions atmosfriques i daltres residus per tal de que siguin compatibles amb ls
residencial contigu i facilitant la possibilitat de tenir la primera residncia en el mateix taller,
reduint la mobilitat generada obligada. A ms, aquests tallers, seran compatibles amb la
potencialitat turstica de la zona.
- Creaci de zones daparcament de vehicles i de radi de gir de camions i lleva-neus.
- Millorar la xarxa de camins agrcoles i ramaders per a facilitar la conservaci del medi agrcola i rural.
- Promoure la conservaci del patrimoni natural i el paisatge urb i natural, com a principal b de Baix
Pallars, preservant els espais amb una major biodiversitat.
- Protecci a lentorn dels nuclis per al foment de lactivitat agrcola, lassolellament del poble i
protecci contra els incendis.
- Possibilitar i regular activitats turstiques i dinters pblic, agrries, ramaderes i professionals en els
espais rurals, amb la finalitat de potenciar la dinamitaci econmica i preservar els entorns naturals
en ptimes condicions.
2.1.2
CRITERIS DACTUACI
Els criteris dactuaci, basats en els indicadors de creixement, poblaci i recursos, treballats a lInforme
Ambiental, per a lassoliment dels objectius es descriuen a continuaci:
1.
Delimitaci de les distintes classes de sl definides pel TRLUC 1/10. En aquest sentit es distingir
entre sl urb (consolidat i no consolidat) i sl no urbanitzable.
2.
La definici del model de completament i creixement urb haur de respectar el segent per tal de
lligar les necessitats de creixement amb la preservaci del medi a fi de garantir la qualitat de vida.
a) Aportaci de nou sl per al creixement residencial. Distingim quatre situacions diferenciades:
a.1) Val a dir que el potencial de transformaci romanent en els sls urbans ja consolidats de
Baix Pallars s alt. Daquesta manera, hi ha molts coberts, pallers i eres susceptible de
transformaci que encara mantenen ls tradicional o b el propietari no est interessat en
vendre.
a.2) En aquest mateix sentit, tamb trobem mbits dins els contorns consolidats dels pobles on
ledificaci sha enrunat i per falta daccs o serveis aquesta no sha reconstrut.
67
a.3) Lligat al punt anterior, el POUM vol possibilitar la reconstrucci dalgun dels pobles que
recentment han desaparegut i que estan a la memria dels ciutadans. En aquest sentit el treball
ser ms costs i caldr construir els serveis i vials abans de poder edificar-hi o rehabilitar-hi els
habitatges, tallers i coberts que es compatibilitzin amb el pla de millora.
a.4) En daltres antic assentaments i pobles, com s el cas de Buseu, el POUM, pretn potenciar
les activitats ja realitzades que sn totalment compatibles amb el lleure, vigilncia i estudi de la
fauna, i en aquest sentit, mant aquests antics pobles en la classificaci de sl no urbanitzable.
a.5) Finalment el POUM proposa mbits de completaci amb habitatges i tallers artesanals, on es
barreja lactivitat econmica i el residencial, per tal dobtenir els serveis necessaris.
Amb el conjunt de situacions definides en el punt a.2, a.3 i a.5, es pretn per una banda resoldre
limmobilisme del mercat immobiliari, permetent larribada de nova poblaci activa que sassenti al
municipi, i per laltra, conseguir els serveis i dotacions necessries per al municipi com sn nous espais
lliures, solars destinats a aparcaments, la construcci dhabitatges de protecci pblica, eixamplaments de
vials i radis de gir i aparcaments pblics de vehicles.
Les noves edificacions i aquelles que es transformin hauran de preveure la construcci duna plaa
daparcament en la seva parcella i a fi i efecte de garantir una mplia diversitat tipolgica sestableix una
ratio (o densitat) de com a mxim un habitatge per a cada 120m construts de sostre, pel que fa als
habitatges de renta lliure.
Cal dir que aquests pobles sn de petites dimensions i que per tant, els polgons que es delimiten estan
en concordana amb la dimensi del sl urb i amb les necessitats de la poblaci. En aquest sentit els
polgons sn de molt petita extensi, situats a linterior o a continuaci de la trama consolidada. Per la
seva dimensi, si cadascun daquests sectors hagus de cedir i preveure els estndards de sl i sostre
indicats en el TRLUC 1/2010, resultarien inviables tant a nivell econmic com a nivell de lassoliment dels
objectius del POUM.
Daquesta manera el Pla permet que aquests polgons es compensin els uns amb els altres a efectes de
la previsi de lhabitatge de protecci pblica i a efectes de les cessions despais lliures i equipaments.
Daquesta manera, i garantida la viabilitat econmica de cada un daquests sectors, els estndards es
garantiran per al conjunt de tots aquests petits polgons.
Al poble de Gerri de la Sal, per la facilitat de comunicacions i per a la dimensi, els polgons sn de
dimensi major per tal de dotar de serveis i especialment dequipaments que serveixin a la resta de pobles
del municipi.
b) Aportaci de nou sl per a usos dactivitat econmiques.

Les difcils comunicacions en general, especialment en poca hivernal i lorografia del territori fan
poc viable la creaci dalgun sector de creixement industrial.
Malgrat aix, lobjectiu del Pla es assentar la poblaci en el municipi i reduir la mobilitat privada
obligada.
68
En aquest sentit el POUM preveu uns petits sectors per a afavorir les activitats econmiques del
tipus tradicional atenent a les necessitats locals, controlant les emissions atmosfriques i daltres
residus per tal de que siguin compatibles amb ls residencial contigu i facilitant la possibilitat de
tenir la primera residncia en el mateix taller. Aquestes actuacions es preveuen en els pobles amb
ms poblaci del municipi: Gerri de la Sal, Peramea i Montcorts. Aquests tallers van adreats tant
a activitats tradicionals com fusters i ferrers, com altes activitats ms mecniques, passant per
despatxos professionals, autnoms, artistes, elaboraci i venda de productes artesanals o naturals,
etc...
3.
Les noves edificacions i aquelles que es transformin hauran de preveure la construcci duna plaa
daparcament en la seva parcella i a fi i efecte de garantir una mplia diversitat tipolgica sestableix
una ratio (o densitat) de com a mxim un habitatge per a cada 120m construts de sostre. Aquesta
ratio noms saplicar als habitatges de renta lliure i als habitatges concertats de Catalunya.
4.
Previsi duna reserva mnima del 30% dels nous habitatges per a rgim de protecci pblica amb la
finalitat de millorar laccs a un habitatge digne i adequat pels ciutadans. La ratio per als habitatges
amb rgim de protecci oficial, de rgim general, ser com a mxim un habitatge per a cada 90m
construts de sostre que es trobin dins de sectors. Per la resta dhabitatges amb protecci, i els
descrits en lencapalament daquest pargraf, caldran atendres a totes les determinacions
establertes en la llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge i en el Decret 13/2010, de 2
de febrer, del Pla per al dret a l'habitatge del 2009-2012
5.
Determinaci de les circumstncies que poden produir la modificaci o revisi del POUM.
6.
Millora de les comunicacions. En aquest sentit es proposen dos tipus dactuacions segons les
prioritats:
- Principals prioritats:
- Eliminar la travesia de la N-260 per linterior de Gerri de la Sal. Construcci duna
variant exterior a loest de la poblaci
- Conversi de la traa urbana de la N-260 en passeig amb voreres amples i o
amb secci invertida amb la finalitat de donar prioritat al vianant.
- Resoldre lencreuament de la carretera de Peramea amb lactual N-260.
- Millora dalgunes corbes, ampliant-los la secci.
- Millora del ferm del tram de la carretera local comprs entre la N-260 i
lencreuament amb la carretera de Bresca. Aix com execuci de manteniments
peridics de tota la xarxa actualment pavimentada.
- Pavimentaci de les pistes indicades en els plnols dordenaci, en especial
prioritat les segents pistes:
- pista que condueix de Sellui a Bretui,
- pista que condueix de Pujol a la N-260,
69
- pista que condueix de Sellui a Ancs.

- Manteniment dels ferms existents, especialment passada lpoca de les gelades
- Actuacions en segon ordre:
- Pavimentar la pista que condueix a Sant Sebasti de Buseu fins lentroncament
amb la pista que va de Buseu a Sarroca de Baen.
- Millorar el ferm de la carretera que condueix a Cortscastell.
- Millora dels accessos a Solduga i Cuberes des de la carretera N-260.
- Millora de la connexi des de Sarroca de Ban fins al lmit del terme municipal,
connectant amb els pobles de al vall de lAlt Urgell
7.
Establir espais daparcament i de gir de vehicles en els principals pobles.
8.
Previsi per lobtenci, prvia urbanitzaci, de nous espais lliures dels que es destaquen:
- Plaa central a Ban, amb la possibilitat de jocs infantils.
- Plaa davant lesglsia de Balestui
- Plaa davant lesglsia i lantiga escola de Montcorts
- Plaa nova - parc infantil a la banda de llevant de Montcorts
- Consolidaci duna zona mplia destinada a lesbarjo davant el castell dUseu.
- Zona verda davant la Torre de Colomers a Peramea
- Zona de parc infantil al costat de la nova pista espotiva de Peramea.
- Plaa davant lAlfol de Gerri de la Sal per a fomentar laccs a tots els nivells de ledifici.
- Consolidaci i adequaci dels espais lliures amb valor paisatgstic entorn al tur de Bresca,
de la roca septentrional al costat de lesglsia de Peramea, i la penya del nord oest on
sabriga Ban.
9.
Previsi per a lobtenci de nous solars destinats a equipaments dels que es destaquen:
- Pista esportiva a Peramea.
- Pista esportiva a Montcorts.
- Previsi dun nic mbit duns 5.000m de sl destinat a usos docents, per a la reserva duna
nova escola i una zona espotiva vinculada, que a hores extraescolars, funcionar de
manera autnoma a lescola, donant servei a tot Baix Pallars. En el benents que lescola
pugui tenir una escala reduda, o simplement el departament competent en matria
densenyament no la cregus oportuna, aquest espai es destinar totalment a usos
esportius, ubicant les pistes esportives abans descrites i una piscina. Aquest ampli espai
se situa al nord de Gerri de la Sal.
- Recuperaci del mol lligat al pont de Gerri de la Sal i els seus entorns per a permetre ls
esportiu i activitats turstiques vinculades amb la zona de banys de la Noguera Pallaresa.
70
- Ampliaci de la zona dequipaments existents a Montcorts, on actualment shi ha construt

lactual consultori mdic.
- Solar on shi ubiquen les runes del castell dUseu per a la seva recuperaci i assignaci
ds.
- Solar on shi ubiquen les runes de la torre de Colomer de Peramea per a la seva
recuperaci i assignaci ds.
- Rehabilitaci i canvi de titularitat duna edificaci de tipologia singular i estructura tradicional
situada al nord de Peramea, per a s dequipaments pendents dassignar s. Malgrat aix
el POUM fa la recomanaci que es destini a usos musestics, centre dinterpretaci o
informaci turstica.
- Diferents locals socials de 40 metres quadrats situats en les plantes baixes de nous edificis
que se situaran en els pobles on hi hagi petits mbits dexecuci que per la seva dimensi no
permeten lobtenci de grans solars dequipaments, que altrament tampoc serien adequats a
les dimensions del poble. Aquest locals destinats a usos socio-culturals se situen als pobles
de: Balestui, Bresca, Bretui i Useu.
10. Protecci del patrimoni natural i arquitectnic existent en tant que configurador del paisatge del
municipi
11. Protegir urbansticament les zones dinters agrcola i paisatgstic i especialment els entorns dels
nuclis.
12. Establir una jerarquia dels camins agraris i ramaders, conservant-los i millorant-los per al foment del
seu s tradicional i turstic..
13. Regular la construcci de granges futures i adequar les existents a una nova ordenana municipal.
14. Promoure la implantaci de tractaments autnoms de depuraci daiges residuals per a edificacions
allunyades de la xarxa collectiva del nucli.
71
2.2 ESTRUCTURA GENERAL DEL TERRITORI
Dacord amb les especificacions del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 dagost, lestructura general del territori
est integrada per: el sistema de comunicacions (viari i ferroviari), i les seves zones de protecci; el
sistema hidrogrfic; el sistema despais lliures i zones verdes; el sistema dequipaments; i les xarxes i
installacions de serveis tcnics.
2.2.1
LA MOBILITAT (SISTEMA DE COMUNICACIONS)
Actualment transcorren pel municipi diferents carreteres. La principal s la N-260, i la resta sn carreteres
locals als servei dels diferents pobles. Daquestes sen deriven la resta que, en cul de sac, acaben de
connectar a la resta de poblacions.
La N-260 t carcter de comunicaci intercomarcal, les carreteres locals, a part de donar servei als
pobles, connecten amb els municipis vens. I les carreteres i pistes de tercer ordre, sn les vies al servei
exclusivament del poble on arriben.
Tenint en compte les disposicions de la Llei 9/2003 de 13 de juny, de la mobilitat, el pla simplica en la
definici dun model de mobilitat que permeti relacionar la planificaci de ls del sl amb les demandes
concretes de desplaaments que genera el municipi.
s per aix, i tot i que els creixements previstos sn molt reduts i encaminats a reduir la mobilitat laboral
de la poblaci, el pla preveu millores en aquesta infraestructura.
Les Normes jerarquitzen la xarxa de comunicacions del municipi segons es tracti de vies dinters
supramunicipal, xarxa viria bsica, complementria, camins i proteccions. Es regula en els articles
corresponentns de les Normes Urbanstiques.
El sistema general viari i vies vertebradores del territori es completen amb lestabliment duna franja de
protecci de sistemes, parallela al domini pblic a banda i banda, destinada a la ubicaci de galeries de
serveis i/o altres usos necessaris per requeriments de la infraestructura a la que est vinculada. Aquesta
franja coincideix amb la zona de servitud en el cas de vies segregades i carreteres convencionals
definides segons la legislaci sectorial corresponent i de deu metres mesurats des de leix, en cas de
camins estructurants.
A nivell de la xarxa viria a linterior dels nuclis, el Pla preveu la consolidaci de tots aquells vials que no
ho estiguin, i lafectaci daquelles edificacions que dificulten una secci constant per als carrers
principals. En aquest sentit es pretn garantir laccs motoritzat a gran part de linterior dels pobles per
seguretat, urgncies i per al foment de la construcci de places daparcament privat.
Per aquest motiu, el POUM proposa eixamplaments puntuals.
72
Aix mateix, els nous vials proposats, hauran dassolir una secci mnima ptima de cinc metres
damplada, tot i que de manera enraonada i justificada tcnicament, excepcionalment es podran admetre
carrers de fins a quatre metres damplada, sempre i quan la seva longitud no sigui superior a 35 metres
linelas.
Pel que fa a la resta de la vialitat consolidada amb edificaci a banda i banda, es proposa mantenir la
mateixa secci existent en el moment de laprovaci inicial del POUM.
La majoria daquests carrers estan pavimentats amb formig, empedrats o combinant aquests dos
elements, per tal de reduir els lliscaments i la formaci de gel. Tot i aix, manca pavimentar forces carrers.
En aquest sentit, per tal dassolir la seva consolidaci, caldr pavimentar-los amb els mateixos materials
que sha enumerat anteriorment.
En el cas dels pobles total o parcialment enderrocats o enrunats, caldr tractar-los en un conjunt, dotant
de servei als carrers i cases i garantint una secci mnima constant de quatre metres. Els materials
proposats seran lempedrat, paviment de formig, o la combinaci dels dos elements. En qualsevol cas,
caldr aportar el projecte complet durbanitzaci corresponent.
Es preveu tamb, uns espais on predomini la prioritat per al vianant. Daquesta manera, en aquests trams
shauran de prendre les mesures adequades per a reduir la velocitat dels vehicles, ja sigui elevant el ferm
o canviant el seu material. Aquests espais caldr tractar-los amb pavimentaci especial antilliscant, i amb
suficient qualitat per tal de fomentar la prioritat dels vianants. Els serveis tcnics municipals hauran
destablir un criteri de material i acabats (formig, empedrats,...) que permeti donar continutat a travs de
les diferents operacions de millora.
2.2.2
ESPAIS LLIURES
Els espais lliures del municipi sestructuren en tres grups:

-
cursos daigua o infraestructures hidruliques,
protecci de sistemes ja sigui viari o daltres infraestructures
zones verdes i espais lliures destinades al lleure i esbarjo dels habitants de Baix Pallars.
Formen part del sistema hidrogrfic la Noguera Pallaresa, lestany de Montcorts, el riu dAncs, el barranc
dEnseu, el barranc de lInfern i la resta de barrancs i torrents que desemboquen en aquests rius. Tamb
formen part daquest sistema les basses, coms, fonts, pous i la capa fretica que trobem al subsl del
municipi, aix com les seves proteccions, que sespecifiquen en els plnols dordenaci i en la prpia Llei
dAiges.
En quan a les zones verdes, formen part daquest sistema totes les places, parcs i espais lliures ja siguin
existents o previstes en sl urb no consolidat.
El Pla garantir els estndards per a zones verdes establerts en el TRLUC 1/10 tant per al sl urb
consolidat com per al sl urb no consolidat, tal i com es justifica en lapartat 2.4 de la present Memria.
73
Aquests espais pblics, per la seva dimensi, s i funci i la proximitat de qualsevol punt de cada poble
amb el sl no urbanitzable, seran principalment pavimentats dacord amb els materials i cromatisme de la
zona. A ms, lelecci daquests materials haur de garantir el no lliscament de vianants i vehicles i evitar
la formaci de gel.
En cas que es decids enjardinar algun daquest espais caldr aplicar criteris que impliquin un respecte i
un bon s dels recursos naturals, dentre els que cal destacar: el consum racional de laigua per al reg, la
selecci de les espcies vegetals i alhora ornamentals ms ben adaptades al sl i al clima daquesta part
del Pallars Sobir, el control integrat de plagues i la protecci del sl per evitar-ne la prdua de la fertilitat i
la impermeabilitzaci.
El POUM proposa els segents espais oberts per a Baix Pallars:
- Plaa central a Ban, amb la possibilitat de jocs infantils.
- Plaa davant lesglsia de Balestui
- Plaa davant lesglsia i lantiga escola de Montcorts
- Plaa nova - parc infantil a la banda de llevant de Montcorts
- Consolidaci duna zona mplia destinada a lesbarjo davant el castell dUseu.
- Zona verda davant la Torre de Colomers a Peramea
- Zona de parc infantil al costat de la nova pista espotiva de Peramea.
- Plaa davant lAlfol de Gerri de la Sal per a fomentar laccs a tots els nivells de ledifici.
- Consolidaci i adequaci dels espais lliures amb valor paisatgstic entorn al tur de Bresca,
de la roca septentrional al costat de lesglsia de Peramea, i la penya del nord oest on
sabriga Ban.
2.2.3
EQUIPAMENTS
El sistema dequipaments comprn els centres pblics, els edificis de carcter religis i cementiri, sociocultural, docent, esportiu, sanitari i assistencial, administratiu, ambiental, de transport, i tots aquells
equipaments amb un inters pblic o social.
Actualment, i independentment dels equipaments religiosos i cementiris, les dotacions i serveis existents
es troben principalment a Gerri de la Sal, Peramea, Montcorts i Ban.
En aquest sentit val a dir que darrerament sha construt la primera fase dun consultori mdic a Peramea i
un altre a Montcorts, i lAjuntament est a punt daprovar el projecte per la substituci estructural de
ledifici de centre cvic situat al centre de Peramea, que per diferents patologies, actualment est en
dess.
Dit aix, el POUM pretn donar servei i dotacions a la majoria de pobles de Baix Pallars, de manera
proporcionada i adequada a cada cas. Daquesta manera preveu dotar dequipaments a les principals
poblacions, redunt els desplaaments i potenciar Gerri de la Sal com el poble que aglotini els principals
74
equipaments administratius, docents, esportius i turstics, com a porta dentrada al municipi, aprofitant llur
situaci com a punt central respecte la resta de pobles.
Els principals equipaments que es plantegen sn:
Pista esportiva a Peramea.
Pista esportiva a Montcorts.
Previsi dun nic mbit duns 5.000m de sl destinat a usos docents, per a la reserva duna
nova escola i una zona espotiva vinculada, que a hores extraescolars, funcionar de manera
autnoma a lescola, donant servei a tot Baix Pallars. En el benents que lescola pugui tenir
una escala reduda, o simplement el departament competent en matria densenyament no la
cregus oportuna, aquest espai es destinar totalment a usos esportius, ubicant les pistes
esportives abans descrites i una piscina. Aquest ampli espai se situa al nord de Gerri de la Sal.
Recuperaci del mol lligat al pont de Gerri de la Sal i els seus entorns per a permetre ls
esportiu i activitats turstiques vinculades amb la zona de banys de la Noguera Pallaresa.
Ampliaci de la zona dequipaments existents a Montcorts, on actualment shi ha construt

lactual consultori mdic.
Solar on shi ubiquen les runes del castell dUseu per a la seva recuperaci i assignaci ds.
Solar on shi ubiquen les runes de la torre de Colomer de Peramea per a la seva recuperaci i
assignaci ds.
Rehabilitaci i canvi de titularitat duna edificaci de tipologia singular i estructura tradicional

situada al nord de Peramea, per a s dequipaments pendents dassignar s. Malgrat aix el
POUM fa la recomanaci que es destini a usos musestics, centre dinterpretaci o informaci
turstica.
Diferents locals socials de 40 metres quadrats situats en les plantes baixes de nous edificis que
se situaran en els pobles on hi hagi petits mbits dexecuci que per la seva dimensi no
permeten lobtenci de grans solars dequipaments, que altrament tampoc serien adequats a
les dimensions del poble. Aquest locals destinats a usos socio-culturals se situen als pobles de:
Balestui, Bresca, Bretui i Useu.
Aix mateix i en el moment que hi hagi alguna inciativa per a la recuperaci dels pobles total o
parcialment enrunats, hi haur diferents solars per a destinar-los dequipaments, que el pla de
millora urbana haur de decidir el seu s i la seva posici. Daquesta manera, el POUM preveu
les segents previsions:
- 246,23 m de solar amb s a determinar a Ancs

- 544,22 m en un segon solar amb s a determinar a Ancs
- 1.013,76 m de solar amb s a determinar a Peracal
- 676,51 m de solar amb s a determinar a Sant Sebasti de Buseu
75
2.2.4
INFRAESTRUCTURES DE SERVEIS TCNICS I AMBIENTALS
Abastament daigua
Labastament daigua es disposa individualitzadament per a cada poble. Daquesta manera hi ha
captacions en barrancs on els cursos daigua sn perennes, com s el cas del barranc dAncs, o per fonts
o per pous.
Des de les captacions es condueix a dipsits prxims als pobles des don es reparteix a cada habitatge.
Totes aquestes distribucions de labastament es grafien en els plnols dordenaci daquest Pla.
Hi ha casos que temporalment per donar servei a lincrement de poblaci estival, o per la manca daigua
en estius secs que arriben a assecar les deus i fonts, que sempren punts de captaci alternatius com s
el de la Noguera Pallaresa. Laigua s tractada i conduda als dipsits des don sabasteix als pobles.
La distribuci des de les captacions fins als dipsits dels pobles es fa de forma soterrada.
Des dall deriven les xarxes dabastament daigua per a donar servei a les edificacions de cada poble.
Aquestes xarxes tamb van soterrades.
Darrerament, lAjuntament de Baix Pallars ha redactat un Pla Director dAbastament. Atenent al detall
daquest document redactat per COMEI, el Pla incorpora llurs actuacions. Tot i que susdit Pla director
sincorpora com a annex al POUM, a continuaci sadjunten les seves conclusions:
Les actuacions que es proposen en el Pla d'abastament de Baix Pallars es centren en la desinfecci de
les aiges potables d'alguna de les xarxes i en la construcci de nous dipsits per als nuclis en que la
demanda ho precisi.
Es recomana la installaci de nous sistemes de desinfecci de l'aigua, en els pobles que no en disposen
que dosifiquin el clor en funci de la demanda de clor real en cada moment. D'aquesta forma la xarxa ha
de presentar sempre la concentraci adequada de clor lliure residual, sense que les variacions de consum
o crrega orgnica el faci variar de forma perillosa, sigui per les caracterstiques organolptiques sigui per
la qualitat microbiolgica.
Tamb de forma general caldria disposar de mecanismes de control del cabal subministrat, en tots els
casos, la installaci de cabalmetres totalitzadors permetria conixer, a cada punt de control els volums
subministrats, que unit a la installaci de comptadors domiciliaris han de permetre avanar vers la
facturaci pel servei ofert.
Es proposa disposar de cabalmetres totalitzadors a:
Sortida de les captacions: el que permetr conixer el cabal efectivament obtingut i les necessitats
de noves concessions d'aigua o millores a les existents
Entrada/sortida dels dipsits reguladors: segons la configuraci d'aquests la disponibilitat d'un
doble control permet conixer:
Prdues en la conducci des de la captaci, per diferncia de cabals
Excs d'aigua pres a les captacions, en identificar el cabal abocat en el dipsit pel seu sobreeixidor.
76
Subministrament efectiu d'aigua a la xarxa

A ms d'aquests, seria interessant disposar de comptadors als punts de consum (principalment
habitatges), el permetria conixer els consums reals d'aigua potable i aix determinar les necessitats reals
d'aigua de boca. En aquesta fase de desenvolupament del pla no es preveu la seva installaci, per la
impossibilitat de control per part de l'Ajuntament, malgrat que son contemplats a efectes de determinar la
seva oportunitat en el perode de vigncia del pla.
Es proposa la installaci d'una xarxa d'hidrants a les poblacions que no en tenen. Aquest hidrants hauran
de disposar, si s'escau d'una bomba de gasoil per xarxa per aconseguir el cabal i pressi necessari per a
la correcte utilitzaci dels hidrants.
Aquestes mesures harien d'anar associades amb mesures d'estalvi d'aigua i de la despesa associada a
aquesta, a continuaci s'apunten algunes que hom considera interessants:
Installaci de comptadors d'aigua a tots els nous habitatges i els sotmesos a rehabilitaci i/o
reforma integral.
Promoure mesures d'estalvi d'aigua a tota la poblaci.
Incorporar als nous habitatges:
mecanismes de reutilitzaci d'aiges grises, de piscines i/o de pluja d'aigua.
Sistemes i mecanismes d'estalvi d'aigua en les aixetes, dutxes, inodors, neteja en

processos industrials (limitadors de cabal)
Promoure o incentivar entre els edificis existents les accions anteriors.

Promoure entre els ramaders i agricultors de l'entorn de cada poble l's d'aigua no potable
(tractada) per a les seves explotacions, a travs de noves captacions o concessions, o amb
infraestructura que permeti:
Independitzar el subministrament del de l'aigua de boca
Aprofitar les aiges pluvials recuperades i les aiges grises o regenerades. Les canonades que
transportin aquesta aigua han d'estar recobertes amb pintura o fundes de color prpura per tal de
diferenciar-les de les que condueixen aigua per al consum hum. Les boques de reg comptaran amb
una tapa de color prpura i hauran de tenir impresa la llegenda AIGUA NO POTABLE.
Millorar les infraestructures de reg per l'agricultura i promoure la installaci de sistemes de reg ms
eficient (microirrigaci o el reg per degoteig).
Afavorir els jardins amb baix consum d'aigua en aquestes zones
Respectar lestructura natural del terreny.
Reduir la superfcie ocupada per las zones de consum elevat daigua, com la gespa,en favor de les
formacions menys exigents.
Seleccionar espcies amb requeriments daigua modestos o que, senzillament, no necessiten reg
una vegada han arrelat b.
77
Incorporar recobriments de sl que redueixen les prdues daigua per evaporaci. Es tracta de
cobrir algunes superfcies del jard amb materials com ara pedra, grava, escora darbres, etc.
Crear zones dombra, que redueixen el poder dessecant del sol.
Distribuir les plantes en grups amb necessitats de reg similars.
Sutilitzaran sistemes de reg que minimitzin el consum daigua com la microirrigaci, el reg per
degoteig, una xarxa daspersors regulats per programador horari o detectors dhumitat per controlar
la freqncia del reg, sobretot els dies de pluja. Tant com sigui possible, sha de regar amb aigua
procedent dels captadors daigua de pluja o dels sobreexidors de piscines, convenientment
desclorada.
Promoure en les cases que es trobin allades i que no tinguin connexi amb la xarxa de
clavegueram la installaci d'un sistema de depuraci de les aiges residuals generades.Aquestes
aiges poden ser reutilitzades pel mateixos propietaris de les cases per a diferents usos (reg,
cisterna del water,...)
A continuacin el Pla Director enumera aquelles actuacions que cal fer per a cadascun del pobles.
Aix mateix, s important recordar que lAjuntament ja ha executat algunes actuacions per a la millor
distribuci daigua. En aquest sentit, el darrer any, ha construt un dipsit demmagatzematge i distribuci
a Gerri de la Sal, ubicat a la part alta del barranc dEnseu; i un altre a Peramea, ubicat en una cota
elevada, al sud de torre Colomers. Aix mateix, i per al poble de Montcorts, sha solucionat el problema
de la insuficincia dany, executant una nova captaci des de lEstany.
Xarxa de Gerri de la Sal
- Actuacions en alta
Substituci d'un tram de canonada en alta
Installaci de cabalmetres en alta per tal de conixer el recurs disponible i el rendiment de la xarxa en
alta:
Cabalmetre a la canonada de captaci per saber el cabal que surt de la captaci (1 ut).
Cabalmetre a la sortida del dipsit per tal de conixer el consum en alta de la xarxa (1 ut).
- Actuacions en baixa
Installaci de 4 hidrants en el poble per protegir-lo del risc d'incendi. Els hidrants han de disposar
d'una xarxa prpia, on les canonades puguin transportar el cabal d'aigua que necessiten els hidrants.
Per aconseguir l'aigua necessria s'utilitzar l'aigua que surt de la depuradora i s'emmagatzemar en
un dipsit de nova construcci.
Xarxa de Baen
Installacions de sistema desinfecci per aconseguir que l'aigua de la xarxa compleixi amb els
parmetres establerts per la legislaci.
alta:
78
Installaci d'un hidrant en el poble per protegir-lo del risc d'incendi. Els hidrants han de disposar d'una
xarxa prpia, on les canonades puguin transportar el cabal d'aigua que necessiten els hidrants.
Xarxa de Bresca
Construcci d'un nou dipsit per poder donar servei a la poblaci en poques de mxima demanda. El
volum del dipsit ha de ser de 15 m, aconseguint aix un volum total de 30 m3.
Arranjament de la captaci.
Soterrament de la canonada en alta, ats que I'existent va bastant superficial. S'inclou la installaci
d'un cabalmetre en alta.
Instal.laci de cabalmetres en alta per tal de conixer el rendiment de la xarxa en alta:
Installacions de sistema desinfecci per aconseguir que l'aigua de la xarxa compleixi amb els
parmetres establerts per la legislaci.
Installaci d'un hidrant en el poble per protegir-lo del risc d'incendi. Els hidrants han de disposar d'una
xarxa prpia, on les canonades puguin transportar el cabal d'aigua que necessiten els hidrants.
Xarxa de Bretui
alta:
Installaci de dos hidrants en el poble per protegir-lo del risc d'incendi. Els hidrants han de disposar
Xarxa de Montcorts
Construcci d'un nou dipsit per poder donar servei a la poblaci en poques de mxima demanda. El
volum del dipsit ha de ser de 20 m.
Solucionar el problema de la insuficincia d'aigua captada amb una nova captaci sobre l'Estany.
alta:
Cabalmetre en la canonada d'entrada al bombament per saber el cabal que arriba de la captaci
(1ut).
79
No es preveuen actuacions en la xarxa de baixa essent necessari abans de qualsevol actuaci en

aquesta procedir al canvi dels trams de ferro i fibrociment que encara es mantenent. En el futur es
poden plantejar actuacions destinades a aprofitar les aiges que sobreeixen puntualment del sistema
de regulaci per abastir requeriments de baixa qualitat.
Xarxa de Peramea
Actuacions en alta
Condicionament de les installacions del bombament del pou al dipsit de Peramea. Equipament del
pou i soterrament de la canonada d'impulsi.
alta:
Installaci de 2 hidrants en el poble per protegir-lo del risc d'incendi. Els hidrants han de disposar
Xarxa de Sellui
alta:
Installaci d'un hidrant en el poble per protegir-lo del risc d'incendi. L'hidrant ha de disposar d'una
xarxa prpia, on les canonades puguin transportar el cabal d'aigua que necessiten.
Xarxa dels altres pobles
En els nuclis de Baix Pallars que no es considera que tinguin xarxa d'abastament s'ha d'assegurar que
no tinguin problemes amb la quantitat i qualitat de l'aigua i en alguns casos han d'installar un hidrant
per protegir-lo del risc d'incendi.
Els pobles que no han de tenir problemes amb l'aigua d'abastament sn tots els que tenen poblaci en
algun moment de l'any i els que han d'installar un hidrant sn els segents:
Ancs
Balestui
Cortscastell
Llars
Pujol
Useu
El Comte
Mentui
Peracal
80
Amb independncia de tot el que determina el Pla Director dabastaments per lestat actual de cada poble,
en el cas de Gerri de la Sal, caldr preveure una ampliaci.
Caldr per, comprovar si es produeix la transformaci interna del sl urb i en quina quantitat i
temporalitat es produeix, ara com ara s fora imprevisible, degut a la incertesa del moment i que
sumada als creixements abans esmentats pot suposar un increment en la demanda daigua que caldr
afrontar amb noves inversions destinades a tal fi.
En aquests sentit, sajunta una taula on es predimensiona un nou dipsit o ampliaci de lexistent a Gerri
de la Sal (a Gerri de la Sal, el Pla proposa 99 habitatges, com a mxim, en el Pla de millora urbana:
Volum residencial
Superf. necessria en planta
Habitatges nous en SUNC
99
Previsi Habitants/habitatge
2,3
P (augment poblaci
residencial)
d (dotaci)
228 hab
Dipsits de planta rectangular
220 l/hab dia
h (alades de dipsit)
G (garantia subministre)
21 dies
h=4m
h = 5,5 m
h=7m
Volum (V=P*d*G/1000)
1053 m
263,25 m
191,45 m
150,43 m
Sanejament
La distribuci del sanejament es grafia en els plnols dordenaci daquest Pla.
Com sha enunciat en anterioritat, actualment el municipi noms disposa duna nica estaci depuradora
daiges residuals (EDAR) situada a Gerri de la Sal, i indicada en els plnols dordenaci i que tributa a les
aiges de la Noguera Pallaresa.
Ladministraci actuant s lAgncia Catalana de lAigua, lexplota lempresa UTE EDARS PALLARS 01, i
es va posar en marxa lany 2009. Les caracterstiques de disseny de la installaci sn:
81
DadesgeneralsdelEDARdeGerridelaSal,almunicipideBaixPallars.
CARACTERSTICA
DADES
TRACTAMENT
Biolgic
CABALDEDISSENY
140m /dia
DBO5DISSENY
300mg/l
MESDISSENYY
450mg/l
POBLACIDEDISSENY
700habitantsequivalents
COLLECTORS
0,35km
Font:AgnciaCatalanadelAigua(2011)
Aix doncs, la capacitat de lEDAR de Gerri de la Sal s adequada, i ms considerant que actualment
noms dna servei al nucli de Gerri de la Sal mitjanant el collector construit, que rep les aiges residuals
de la xarxa unitria del nucli. Cal per que millorin els seus rendiments, especialment pel que fa al MES i
al nitrgen i fsfor. Tamb resulta important destacar que, actualment, no es realitza cap mena de
reutilitzaci de les aiges residuals de lEDAR.
A part del nucli de Gerri de la Sal, actualment la resta de nuclis del municipi de Baix Pallars realitzen el
sanejament de les aiges residuals i pluvials mitjanant petites xarxes unitries o connexions directes a
pous morts i fosses sptiques. La dispersi i localitzaci geogrfica daquests pobles fan que aquestes
solucions resultin les ms adequades actualment, tot i que en alguns d'aquests pobles pot resultar
convenient la construcci dinstallacions de depuraci com ara tancs decantadors-digestors i havent de
preveure lampliaci i manteniment de les xarxes existents com a conseqncia dels creixements futurs,
derivats de laplicaci del POUM.
La xarxa urbana de sanejament de tots els pobles s de tipus unitari
Les propostes del Pla sn:
- Compatibilitzar ls d'installacions de depuraci en moltes qualificacions urbansitques amb la
finalitat que sigui el projecte detallat qui determini lptima ubicaci daquest servei per al seu
correcte funcionament.
- Millores en la xarxa urbana de sanejament, dacord amb la srie O.04
- Connexi de les xarxes de sanejament a les futures installacions de depuraci de cada poble.
- El POUM tamb recomana que lAdministraci hidrulica tingui en consideraci els restants
pobles que el POUM qualifica de sl urb, a lhora de preveure-hi la installaci de depuraci
d'aiges residuals ms adequada.
82
Subministrament elctric
La distribuci de la xarxa delectricitat es grafia en els plnols dordenaci daquest Pla. En aquest sentit el
POUM indica:
- Traat de les lnies aries dalta i mitja tensi.
- Centres de transformaci que abasteixen les lnies de baixa tensi.
- Distribuci de la baixa tensi en el sl urb
Malgrat el subministre actual es considera satisfactori, podria millorar-se el servei mitjanant mesures per
a reduir-ne limpacte de lestesa aria mitjanant el soterrament total o parcial del cablejat, i com a mnim
les atravessades als carrers. Amb aquest objectiu, les obres durbanitzaci previstes en futurs
planejaments derivats es projectaran amb totes les lnies elctriques soterrades quan transcorrin dins del
poble.
En quant als centres de transformaci i resta dinstallacions necessries per al subministre denergia
elctrica per als diferents sectors, aquestes subicaran en els mateixos mbit delimitat en els plnols
dordenaci i es detallaran en els plans que els desenvolupin.
A ms, caldr preveure ls denergies renovables dacord amb el codi tcnic de ledificaci. Sexceptuar
larticle HE 4 corresponent a la contribuci solar mnima daigua calenta per als habitatges en sl urb,
que dacord amb el Codi Tcnic de lEdificaci, shaur dobtenir la corresponent aigua calenta sanitria
per mitj dinstallacions denergia geotrmica o daltre tipus denergia que la seva implantaci no tingui un
cap impacte visual al conjunt de ledificaci. En aquells casos on sigui del tot inviable susdites fonts
denergia renovable, a criteri dels serveis tcnics municipals, es podran collocar captadors o collectors
denergia solar en les cobertes, sempre i quan aquests sintegrin en el mateix pla de coberta i sintegrin
amb lentorn i es mantinguin fora de les visuals predominants. En aquest cas caldr integrar les mateixes
en el projecte arquitectnic i en el paisatge urb del poble.
Malgrat aix, en els edificis precatalogats i catalogats no podran collocar cap tipus de captador solar en
les seves cobertes ni faanes.
Els habitatges i edificacions en sl no urbanitzable podran escollir el sistema denergia renovable ms
adequat tant per a lobtenci daigua calenta sanitria com per electricitat. El POUM, recomana no
collocar aquests captadors en les cobertes ni en les faanes. Tanmateix, quan es justifiqui tcnicament la
collocaci de susdits captadors o collectors denergia solar en la coberta, shauran dintegrar en el mateix
pla de coberta i shauran dintegrar amb lentorn i preveurels fora de les visuals predominants. En
qualsevol cas, hauran de justificar lelecci de la font, la collocaci dels elements i la integraci amb la
construcci i amb lentorn per mitj dun projecte.
Igualment, totes aquestes installacions hauran de preveure la seva integraci en el disseny de ledificaci,
tenint en compte, en especial, limpacte esttic i/o visual que puguin produir. Daquesta manera caldr
reflectir-ho en el projecte quan se solliciti la corresponent llicncia. El no compliment daquesta premissa
podr suposar la denegaci de llicncia per les corresponent obres.
83
Igualment, el POUM proposa algunes de les mesures aplicables i regulables des de la normativa
municipal:
-
Aprofitar la insolaci i l'orientaci de l'edifici.
Incorporar les energies renovables en el disseny inicial en edificis de nova construcci o que
es rehabilitin. Per la importncia de les cobertes, el Pla dacord amb el codi tcnic de
ledificaci preveu que la captaci mnima daigua calenta solar sobtingui per mitj de
lenergia geotrmica.
Fer servir materials allants, reciclables i no contaminants.
Optar pels equipaments energtics ms eficients.
Executar poltiques agrcoles i energtiques que facin possible maximitzar laportaci de la

producci agrcola local
Adoptant aquestes solucions s'aconsegueix reduir la despesa energtica i mantenir, si no millorar, la

qualitat de vida dels usuaris de l'edifici.
Xarxa de gas
Actualment no hi ha xarxa de gas en cap daquests pobles, i sembla difcil que hi pugui arribar una
canalitzaci general.
En aquest sentit el POUM compatibilitza alguns sistemes urbanstics per, si sescau, shi pugui installar un
dipsit de gas soterrat per poble per tal de donar abast i servei a la poblaci.
2.2.5
PATRIMONI PBLIC DEL SL I HABITATGE
Lobjectiu fonamental s vetllar perqu lespai conformat per la vialitat, les zones verdes, els equipaments i
daltres elements patrimonials que caracteritzen el municipi sincorporin progressivament al patrimoni
pblic del sl.
Dacord amb els articles compresos entre el 160 i el 163 del TRLUC 1/10 cal vetllar tamb per a constituir
altre patrimoni pblic del sl destinat a potenciar la cohesi social, el desenvolupament econmic i la
conscienciaci ambiental i aix poder definir les estratgies per aconseguir un model urbanstic adequat
per al municipi.
Una daquestes estratgies s la poltica de sl i habitatge. Per aquest motiu el Pla dordenaci
urbanstica municipal de Baix Pallars reserva, com a mnim, el 30% del sostre per a ls residencial de
nova implantaci i el destina a la construcci dhabitatge de protecci pblica, amb la finalitat de millorar
laccs dels ciutadans a un habitatge digne.
84
En aquesta lnia cal tenir en compte que a ms dels sls de cessi per a sistemes concretats per a cada
sector i mbit de gesti, dacord amb lart. 163.2 del TRLUC 1/2010, el sl corresponent al percentatge
daprofitament urbanstic de cessi obligatria i gratuta, que determina el POUM en sl urb, sincorpora
al patrimoni municipal de sl i dhabitatge i que en el cas de terrenys ds residencial, el producte obtingut
de lalienaci de sl que no t la qualificaci dhabitatge protegit passa a formar part del dipsit municipal
constitut a aquest efecte i sha de destinar obligatriament a la finalitat especificada per l'article 160.5.b
del TRLUC 1/10, mitjanant un rgim de protecci pblica.
La memria social concreta les poltiques socials, els objectius i les actuacions.
2.2.6
PRESERVACI DELS BNS CULTURALS, PAISATGSTICS, ARQUITECTNICS I

ARQUEOLGICS
A part dels edificis dinters que apareixen a linventari del Departament de Cultura i que en algun cas
puntual mereixerien de restauraci, caldr afrontar com a gran repte del nou planejament la protecci del
conjunt delements amb un nivell suficient dinters local, el tractament dels nuclis en el seu conjunt aix
com la protecci del patrimoni natural, cultural, arquitectnic i arqueolgic existent en el medi rural com a
configurador del paisatge del municipi.
Per a assolir aquests objectius ser necessari implantar mesures de millora de lentorn urb, potenciant la
seva personalitat urbanstica i el seu valor histric a fi de guanyar atractiu perqu aquest indret no es
segregui de la resta del nucli, en aquest sentit lareal es concep com a part integrant i indissoluble del
nucli.
Igualment, dins del sl no urbanitzable mereixen despecial protecci els elements singulars propis del
medi rural, que alhora accentuen el seu inters paisatgstic, tals com: cases bones, fonts, camins,...
Tots aquests elements han estat identificats i reconeguts i sespecifiquen al pre-catleg de bns protegits
del municipi com a part integrant daquest Pla.
Els elements pre-catalogats sidentifiquen segons els quadres adjunt amb les claus que es troben als
plnols dordenaci del Pla, seguint la segent divisi:
-
Patrimoni arquitectnic
Patrimoni arqueolgic
Patrimoni paleontolgic
Elements naturals de valor patrimonial
Itineraris patrimonials
Malgrat aix, primerament, sindiquen en una llista tots aquells elements que ja formen part del Catleg ja
que gaudeixen dalguna figura de protecci dacord amb la Llei 9/93 del patrimoni cultural catal, amb el
que els agrupem de la segent manera:
85
BNS CULTURALS DEL PATRIMONI CATAL

Elements o conjunts declarats BCIN (conjunts o elements patrimonials)
Elements o conjunts declarats BCIN (torres, castells i creus de terme)
Elements o conjunts declarats BCIL
Aquests bns catalogats que s llisten, sindica lidentificatiu que els hi atorga la Generalitat de Catalunya i
el distintiu del POUM, amb la corresponent correspondncia amb la documentaci grfica. Sn els
segents:
FITXES GENCAT
PRECATLEG POUM
Conjunt histric de Gerri de la Sal
BCIN
10745
C.AQT.G01
Monestir i Esglsia de Santa Maria de Gerri de la Sal
BCIN
10746
C.AQT.G02
Alfol de la sal (Museu de la Sal) i les Salines
BCIN
11169
C.AQT.G03
Torre de la pres
BCIN
579
C.AQT.G04
Torre de guaita
BCIN
580
C.AQT.G05
Conjunt histric de Peramea
BCIN
11170
C.AQT.P01
Castell
BCIN
578
C.AQT.P02
Esglsia de Santa Maria de Gerri de la Sal
BCIN
12040
C.AQL.G01
Esglsia parroquial de Sant Andreu
BCIL
37622
C.AQT.B01
A continuaci sindica la totalitat dels bns catalogats i precatalogats de Baix Pallars. Sindica lidentificatiu
que els hi atorga la Generalitat de Catalunya i el distintiu del POUM, amb la corresponent correspondncia
amb la documentaci grfica. Sn els segents:
FITXES GENCAT
PRECATLEG POUM
PATRIMONI ARQUITECTNIC
Conjunt histric de Gerri de la Sal
10745
C.AQT.G01
Monestir i Esglsia de Santa Maria de Gerri de la Sal
10746
C.AQT.G02
Alfol de la sal (Museu de la Sal) i les Salines
11169
C.AQT.G03
Torre de la pres
579
C.AQT.G04
Torre de guaita
580
C.AQT.G05
Pont medieval
25375
C.AQT.G06
86
Plaa i Esglsia de Sant Feliu i Carrer Major de les Morisques
25378
C.AQT.G07
Casa Escales
25379
C.AQT.G08
Esglsia de Sant Miquel
25386
C.AQT.G10
Conjunt histric de Peramea
11170
C.AQT.P01
578
C.AQT.P02
Esglsia de St Cristfol
25406
C.AQT.P03
Portal de Llevant
25407
C.AQT.P04
Torre
25408
C.AQT.P05
Casa Bar
25409
C.AQT.P07
Casa al Carrer Major
25410
C.AQT.P08
Carrer Major porxat
25411
C.AQT.P09
Portal Casa
25412
C.AQT.P10
Esglsia de Sant Fruits
25382
C.AQT.P16
Esglsia de Santa Anna
25396
C.AQT.P20
Casa Casanova
25414
C.AQT.P21
25415
C.AQT.P22
Esglsia de Sant Sebasti
25417
C.AQT.P23
Esglsia parroquial de Sant Mart
25402
C.AQT.M01
L'Abadia
25403
C.AQT.M02
Casa Bretui
25388
C.AQT.M04
Casa Peret
25389
C.AQT.M05
Esglsia de Sant Esteve
25390
C.AQT.M06
Esglsia de Sant Antoni abat
25399
C.AQT.M07
Castell
Casa Rei
25400
C.AQT.M08
Casa a Peracal
25405
C.AQT.M09
Esglsia parroquial de/a Santa Coloma
25421
C.AQT.M12
Castell de la Crua
25422
C.AQT.M13
Casa a Sellui
25420
C.AQT.M14
37622
C.AQT.B01
Esglsia de Sant Serni
25392
C.AQT.B04
Santa Coloma d'Espluga de Cuberes
40065
C.AQT.B05
Esglsia de Sant Joan
25418
C.AQT.B06
Castell (de Sant Rom)
25424
C.AQT.B08
Esglsia parroquial de Sant Rom
25425
C.AQT.B09
Esglsia de Santa Maria de Gerri de la Sal
12040
C.AQL.G01
Pleta del Compte
7793
C.AQL.G02
Granja de casa Parramon
7799
C.AQL.P01
Necrpolis del prat de Cosan
7792
C.AQL.P02
Dolmen de la Cabana de la Mosquera
7795
C.AQL.P03
PATRIMONI ARQUEOLGIC
87
Necrpolis (de Sant Pere de Pujol)
7800
C.AQL.P04
Cabana de Perauba (Dolmen)
7794
C.AQL.M01
Dolmen de Castellar d'en Pey (o d'en Puy)
7796
C.AQL.M02
Abrics de Perauba
7797
C.AQL.M03
Serra de Peracal
7798
C.AQL.M04
Castell de la Crua
7791
C.AQL.M05
Coves de Vinyals
7801
C.AQL.B01
Jaciment Paleontolgic de Gerri de la Sal
13081
C.PAL.G01
Jaciment Paleontolgic de Peracal
13082
C.PAL.M01
PATRIMONI PALEONTOLGIC
ELEMENTS NATURALS DE VALOR PATRIMONIAL

-
Canal dels salins del Roser
C.NAT.G01
El Barranc dEnseu
C.NAT.G02
Abre Monumental
C.NAT.P01
La geganta adormida
C.NAT.P/M
ITINERARIS PATRIMONIALS
-
Itinerari patrimonial cam vell de Collegats
Itinerari patrimonial cam vell de lArbol
Itinerari patrimonial de la Roca Punxeguda
Itinerari patrimonial pel Barranc dEnseu
88
2.3 RGIM DE SL
Dacord amb les exigncies del TRLUC 1/2010, de 3 dagost, pel qual saprova el text refs de la Llei
durbanisme i segons les directrius i previsions daquest Pla, al municipi de Baix Pallars sestableix i es
delimita la classificaci del sl en:
-
2.3.1
Sl urb , distingint:
-
Sl urb consolidat
Sl urb no consolidat
Sl no urbanitzable
SL URB
Els criteris emprats per a la delimitaci del sl urb sn els continguts en larticle 26 del TRLUC 1/2010,
recollint com a sl urb les rees consolidades per ledificaci, o b que compten amb tots els serveis
urbanstics bsics i aquelles que en execuci del planejament urbanstic, assoleixen el grau durbanitzaci
que aquest determina.
Dins la delimitaci de sl urb, shan considerat consolidats els terrenys que tenen la condici de solar,
segons larticle 29 del TRLUC 1/2010, i les rees a les quals noms manca per assolir la condici de
solar, completar o acabar la urbanitzaci. La resta de sl urb sha considerat no consolidat.
El nivell de consolidaci per la urbanitzaci i per ledificaci del sl urb, aix com lestructura de la
propietat existent, determina que les cessions obligatries i gratutes i els altres deures dels propietaris del
sl urb consolidat i no consolidat, estiguin subjectes a les especialitats de gesti dels articles 42, 43 i 44
del TRLUC 1/2010.
Daquesta manera es proposa el segent per a sl urb consolidat i sl urb no consolidat
Sl urb consolidat
Adaptaci i conservaci tipologia tradicional, rehabilitaci i consolidaci del nucli
La manca de planejament fins lany 2010 ha comportat que no hi hagus ordenances reguladores de
ledificaci fins a les hores. Les ordenances reguladores vigents venen determinades per les Normes de
Planejament urbanstic, i tenen una vigncia limitada a 4 anys.
s per aquest motiu, que seguint les propostes del document de POUM exposat al pblic, i les tasques de
les Normes, que sha intentat fer un esfor dunificar en el present document, el contingut dels dos.
Daquesta manera, el Pla proposa unes ordenances, o normes urbanstiques, que sadaptin i defineixin els
teixits actuals i que a lhora serveixin per a les noves construccions i rehabilitacions. Aix es confeccionen
les segents qualificacions:
89
- Zona de nucli tradicional
clau 1
- Zona de conservaci de volums en alineaci a vial,
clau 1a
- Zona en alineaci a vial,
clau 1b
- Zona de conservaci de volums en habitatge en era,
clau1c
- Zona en habitatge en era,
clau1d
- Zona en habitatge en era amb habitatge de protecci pblica,
clau1dHP
- Zona en habitatge en era amb planta baixa destinada a equipament municipal, clau 1dEQ
- Zona de tallers artesanals,
clau 7d
La voluntat principal daquestes normes urbanstiques s la regulaci i establiment duns criteris objectius
per a qualsevol tipus dobra, i a ms, es pretn emfatitzar la interpretaci de la construcci tradicional,
amb la voluntat de mantenir lescala i el gra petit, els volums, el cromatisme i la textura dels pobles.
Transformaci ds
El potencial de transformaci en sl urb consolidat en els pobles de Baix Pallars s alt.
Tradicionalment la construcci destinada a habitatge anava acompanyada dun o ms pallers o eres, on
en planta baixa sestabulava el bestiar i la planta pis la destinaven a assecatge de lherba, farratge o gra.
Molts daquests pallers, actualment encara estan en s, si ms no, amb la funci dassecatge del farratge,
magatzem daquest i aparcament del tractor i daltres vehicles dedicats al camp. En alguns casos, encara
shi guarda el bestiar.
El potencial de transformaci del sl urb rau en la reconversi dalgunes daquestes edificacions en
habitatge, especialment aquelles que hagin entrat en dess i en la segregaci dalgun habitatge
unifamiliar existent en dos o ms, sempre respectant la ratio o densitat establerta en les Normes que s
de 120m construts per habitatge.
Malgrat la possiblitat de la transformaci daquest pallers, el POUM compatibilitza el seu s, amb la
finalitat que el propietari pugui mantenir la seva activitat tradicional que est desenvolupant.
El cmput daquest potencial s molt difcil de preveure ja que depn de molts factors: limmobilisme del
mercat immobiliari, molt accentuat en aquesta comarca, la situaci econmica actual i sobretot el fet
cultural de viure en habitatges grans i no sotmesos a rgim de divisions horitzontals. En qualsevol cas, les
Normes daquest POUM admeten diferents usos per a aquests teixits per tal de recollir les situacions
existents i fomentar la implantaci daltres usos compatibles amb el residencial.
90
Sl urb no consolidat
Per lescassa complexitat daquest municipi, dacord amb el TRLUC 1/2010, loportunitat principal
daportaci de nous solars destinats a equipaments, zones verdes, o completament de la xarxa viria es
dna en el sl urb no consolidat.
En aquest sentit, es preveuen les segents actuacions agrupades en:
-
PMU i PAU de completaci (mbits dextensi)
PMU en mbits de runes
PMU de pobles enderrocats parcial o totalment
El primer grup correspon a aquells mbits de petits creixements com a completaci dels sl urbans
existents, i per aquest motiu, sempre es troben en contacte amb la trama urbana existent. El segon grup,
reordena petits sectors de sl urb no consolidat que es troben en runes. Finalment el darrer grup, abasta
a aquells pobles total o majoritriament enderrocats, amb la finalitat de possibilitar llur transformaci i
recuperaci.
Daquesta manera trobem els segents mbits:

- PMU.GER-01, a Gerri de la Sal
(corresponent a lantic municipi de Gerri de la Sal)
- PAU.BRC-01, a Bresca
(corresponent a lantic municipi de Gerri de la Sal)
- PMU-PER-01, a Peramea
(corresponent a lantic municipi de Peramea)
- PMU-PER-02, a Peramea
- PMU-MON-01, a Montcorts
(corresponent a lantic municipi de Montcorts)
- PMU-MON-02, a Montcorts
- PAU-BRT-01, a Bretui
- PMU-BAE-01, a Ban
(corresponent a lantic municipi de Ban)
PMU en mbits de runes

- PMU.BAL-01, a Balestui
- PMU-USE-01, a Useu
PMU de pobles enderrocats parcial o totalment

- PMU.ANC-01, a Ancs
- PMU.ANC-02, a Ancs
- PMU-PR-01, a Peracal
- PMU-SSE-01, a Sant Sebasti de Buseu
91

Malgrat poder considerar tots els sectors que se citen en aquest apartat com a mbits de completaci, per
la dimensi i significaci de cada actuaci les subdividirem en tres.
El POUM proposa ordenacions indicatives per a cadascun daquests sectors.
Polgons de reordenaci.
Corresponen a aquells sectors de molt reduda dimensi que es delimiten per al reordenament interior
duna trama urbana o b per aconseguir la cessi dun solar per aparcament municipal.
Trobem dos mbits que responen a aquestes determinacions, sn a Bresca, PAU.BRC-01, i el segon a
Bretui, PAU.BRT-01. Es tracta de dos sectors tant petits, que el POUM ja els fixa la seva ordenaci final i
noms delimita les corresponents figures de gesti.
PAU.BRC-01. Sector residencial que haur dampliar lespai de la plaa davant lesglsia de Bresca, tot
mantenint les visuals obertes i urbanitzar i cedir un espai daparcament pblic a lentrada del poble.
PAU.BRT-01. Polgon discontinu que preveu ledificaci a linterior de la vila i haur durbanitzar
laparcament pblic a la part sud.
mbits de completaci del sl urb consolidat.

Sn mbits de completaci, o petits creixements per a completar el sl urb i donar continutat a les
xarxes i viaris.
Es tracta, doncs de polgons de nova implantaci, amb la finalitat de donar continutat a la trama urbana i
obtenir sls destinats a equipaments i zones verdes o preveure lhabitatge de protecci pblica. En aquest
sentit, tamb preveuen laparcament pblic per a vehicles amb els corresponents radis de gir i la previsi
del solar per a collocar-hi el dipsit de gas soterrat.
Ser loportunitat per a preveure actuacions tant ds residencials com dactivitat econmica de manera
dafavorir que la poblaci shi assenti en primera residncia.
El Pla proposa aquests sectors a linterior del sl urb o en continuaci de la trama urbana, amb una
edificabilitat i volums semblants als existents a fi i efecte de no malmetre la imatge del conjunt.
Responen a aquesta tipologia dactuacions els polgons situats a Peramea (PMU.PER-01 i PMU.PER-02),
els dos polgons de Montcorts (PMU.MON-01 i PMU.MON-02) i el polgon discontinu de Ban
(PMU.BAE-01).
PMU.PER-01. Sector discontinu, situat principalment al sud de la vila i abastant una edificaci amb molt
valor arquitectnic i tipolgic al nord. Aquest polgon haur de preveure la connexi de dos carrers que
discorren en parallel afavorint la mobilitat, laparcament de vehicles i la previsi per una petita zona
esportiva per a la ubicaci duna pista. Ledificaci ser mixta; aix hi haur sl per a les activitats
econmiques, i residencial lliure i de protecci pblica. A la part nord, el PMU preveu la qualificaci de
susdit habitatge existent dequipament municipal amb la finalitat que formi part del patrimoni municipal i es
garanteix la seva conservaci. Es proposen usos musestics i turstics, com punts dinformaci, centres
dinterpretaci, etc...
92
PMU.PER-02. Sector discontinu i ds residencial situat al sud-oest de Peramea entorn a un carrer sense
consolidar i abastant un solar de la part nord-est de Peramea per a la urbanitzaci dun aparcament
municipal. El POUM preveu la consolidaci daquest carrer augmentant la secci, la urbanitzaci per un
espai lliure i la cessi i urbanitzaci de susdit aparcament, consevant i rehabilitant els safarejos existents.
PMU.MON-01. A ponent del poble de Montcorts se situa el polgon dactuaci dactivitat amb la finalitat
durbanitzar una nova plaa davant lesglsia i preveure una ampliaci de la zona dequipaments de la
vila, amb la previsi duna nova pista esportiva, i una reserva despai per a lampliaci del consultori mdic
o b per a la construcci dun altre edifici de serveis; el PMU haur de construir un aparcament per
aquesta part del poble i la previsi per a la construcci dhabitatge de protecci pblica, aix com tallers
dactivitat econmica i tradicional.
PMU.MON-02 se situa a la part de llevant del poble de Montcorts, en terrenys on fa molts anys hi havia
hagut edificacions. Actualment no saprecien. Sector residencial que tamb haur de preveure la
construcci dhabitatge de protecci pblica. Ledificaci sordenar entorn a una nova plaa mirador a la
Geganta Adormida situada al final del carrer que tamb caldr urbanitzar-los.
PMU.BAE-01. Polgon residencial discontinu situat a Ban. La finalitat daquest sector s dotar a la vila
duna zona daparcaments i radi de fir coincidint amb el final de la carretera i inici del poble. A ms caldr
urbanitzar una plaa central, al costat de lesglsia, com a plaa del poble i parc infantil.
mbits de creixement.
Per la seva dimensi, i dacord amb les previsions del PTPAPA, els mbits de creixement els trobem
noms al poble de Gerri de la Sal. De fet, el POUM preveu un nic sector discontinu que es podr
desenvolupar en quatre fases com a mxim, i que t com a finalitat, la de donar resposta a la demanda
residencial, dactivitats econmiques i tradicionals, lhabitatge de protecci pblica, i especialment, dotar al
municipi dun equipament de grans dimensions dabast municipal.
Com b sha dit, amb aquest sector de ms gran dimensi, respecte els de la resta del municipi, es pretn
obtenir unes cessions de major dimensi per a dotar al municipi dels serveis i equipaments que necessita.
Lhabitatge de protecci tamb s una de les prioritats de lajuntament, en aquest sentit, saconseguiran
solars per a la construcci destinats a aquesta finalitat.
Per a reduir la mobilitat interna i externa, es planteja la previsi de solars destinats a tallers de petites
dimensions, per a donar servei a professionals autnoms, fusters, ferrers, elaboraci de productes
artesanals,...
PMU.GER-01. Aquest pla de millora urbana discontinu abasta a tres mbits del poble de Gerri de la Sal: al
sud i oest, fent faana amb lactual carretera N-260 i donant continutat a tots els vials de ponent que
acaben en cul de sac; al nord, entre lactual carretera del Pla de Corts i Peramea i lactual N-260, i
finalment a la banda esquerra de la Noguera Pallaresa, abastant la zona de banys i un mol adjacent al
pont.
93
Aquest PMU t la finalitat de donar continutat al front existent, tot consolidant la porta dentrada amb usos
residencials i dactivitats econmiques. La xarxa viria proposada discorrer en parllel amb la N260 amb
la finalitat de recollir els carrers existents sense sortida i arribar fins a lAlfol, on es preveur un espai
ampli per a usos daparcament i gir de vehicles, possibilitant laccs al nivell superior de lAlfol. El viari
arribnar de manera peatonal fins a connectar amb el carrer de la Pau.
La banda nord, a ms de donar continutat al teixit existent i solucionar encreuaments viaris amb poca
visibilitat, el sector haur de fer la previsi dun nic mbit duns 5.000m de sl destinat a usos docents,
per a la reserva duna nova escola i una zona espotiva vinculada, que a hores extraescolars, funcionar
de manera autnoma a lescola, donant servei a tot Baix Pallars. En el benents que lescola pugui tenir
una escala reduda, o simplement el departament competent en matria densenyament no la cregus
oportuna, aquest espai es destinar totalment a usos esportius, ubicant les pistes esportives abans
descrites i una piscina.
Finalment, el sector haur de preveure la qualificaci dequipaments, i per tant la recuperaci i
rehabilitaci del mol que hi ha a la banda esquerra del pont, per a fomentar la zona de banys de la
Noguera Pallaresa.
El sistema de gesti principal daquests polgons ser el de compensaci bsica.

Per ltim, el POUM delimita els pobles deshabitats i total o parcialment enderrocats com a sl urb no
consolidat.
La figura de planejament per a aquests casos ser el Pla de Millora Urbana (PMU).
Consolidaci dun conjunt de runes situades en linterior dels pobles (PMU en mbits de
runes)
La voluntat daquests sectors de planejament s la consolidaci duna zona de runes de difcil accs.
En aquest sentit el PMU planteja els accessos i ordena de manera indicativa la nova edificaci tot
respectant aquelles que estiguin parcialment aixecades.
Per ser sectors de molt petites dimensions que especialment, ja han estat edificats i que actualment es
troben en runa, no hauran de justificar la construcci del 30% de lhabitatge de protecci pblica, per
sser mbits ja consolidats anteriorment. Val a dir que la nica diferncia entre una casa en runes i
aquests mbits s que la primera afronta a un vial perfectament urbanitzat amb accessos adequats i per
tant, noms es troba subjecta a lobtenci de la corresponent llicncia dobres, mentre que aquests
sectors, pel fet de no tenir una vialitat definida o uns accessos adequats han de primer o en simultani,
executar-los. Per aquest motiu, aquest petits mbits no han de justificar els estndards dhabitatge de
protecci pblica.
A Baix Pallars trobem dos PMU que compleixen aquests requisits, sn el PMU.BAL-01 a Balestui, i el
PMU.USE-01 a Useu.
94
Malgrat no hagin de complir els estndards de cessi de zones verdes, en tots dos casos els POUM
estableix la cessi per a aquest tipus de sl i els ordena dacord amb els plnols dordenaci i les fitxes de
cada PMU.
PMU.BAL-01. Situat a lextrem nord de Balestui, al final del carrer principal, aquest polgon t per finalitat
reordenar un conjunt de runes, donant continutat al vial i construint una plaa davant de lesglsia i un
petit aparcament a lentrada del poble. Finalment tamb caldr preveure un local de 40m per a usos
socio-culturals situat en planta baixa.
PMU.USE-01. Sector tamb discontinu situat a la part central dUseu, coincidint amb una petita penya on
hi ha les restes del castell. Caldr reordenar les runes existents, de manera dalliberar de construccions
tot el tur i castell, consolidant-ho en la part darribada a Useu. Aix mateix caldr preservar i rehabilitar el
cm existent i cedir ledifici del castell a lAjuntament com a castell a rehabilitar. Finalment tamb caldr
preveure un local de 40m per a usos socio-culturals situat en planta baixa.
Plans de Millora Urbana per als pobles deshabitats i enrunats

Per ltim, el POUM delimita els pobles deshabitats i total o majoritriament enderrocats com a sl urb no
consolidat.
La figura de planejament per a aquests casos ser el Pla de Millora Urbana (PMU).
La finalitat daquesta actuaci s dotar a aquests pobles de tots els serveis, xarxes i dels sistemes
corresponents.
Actualment trobem diferents tipologies. Des del poble dAncs, que a part de lesglsia i algunes
edificacions habitades, la resta est completant enderrocat i no es distingeix lantiga estructura del poble;
passant per Sant Sebasti de Buseu on encara es reconeixen moltes de les parets mestres i algun carrer;
fins Peracal, de construccions slides on els carrers estan fora ben definits i la majoria de les
edificacions estan dretes, per moltes sense coberta.
Hi ha pobles, que per la seva gran dimensi, fa difcil pensar que es pugui desenvolupar en tot el conjunt.
En aquest cas shan distingit dos Plans de Millora que poden funcionar autnomament. Daquesta manera
es delimiten els segents:
A Ancs, PMU.ANC-01 i PMU.ANC-02, a Sant Sebasti de Buseu, PMU.SSE-01 i finalment a Peracal,
PMU.PER-01.
En aquests casos, el POUM ha delimitat lmbit del sector de planejament amb uns estndards mnims de
sistemes i mxims per les zones i una edificabilitat. Lordenaci caldr preveure-la en el moment de
redacci del planejament derivat.
95
Sls dobtenci gratuta per lexecuci daquestes propostes a excepci dels quatre sectors de pobles
enderrocats
Un cop shagin executat aquests mbits de sl urb no consolidat, el municipi disposar del segent:
-
3.265 m destinats a places i espai lliure pblic: principalment a:

- Plaa central a Ban
- Plaa de lesglsia a Montcorts
- Plaa de lAlfol a Gerri de la Sal
- Plaa de Balestui
- Parc entorn al castell a Useu
Ms de 7.625 m destinat a nous equipaments:

- Solar destinat a docent, amb pista esportiva polivalent, a Gerri de la Sal.
- Pista esportiva a Peramea.
- Pista esportiva a Montcorts.
- Ampliaci de la zona dequipaments existents a Montcorts.
- Solar amb les runes del castell dUseu.
- Edifici al nord de Peramea.
- Local social de 50 metres quadrats situat en la planta baixa en els pobles on hi hagi
polgons dactuaci: Balestui, Useu, Bretui, Bresca, ...
- Consolidaci del mol del pont de Gerri de la Sal per a la potenciaci de la zona de
banys.
Nova vialitat de connexi i millora de la trama urbana existent
9 zones de gir de vehicles i aparcament de vehicles
Gaireb 100 places noves daparcament municipal
Previsi per a la construcci dun total de 60 habitatges de protecci pblica
Superfcies totals amb la totalitat dels sectors

Considerant tamb els quatre sectors de planejament previstos a Ancs, Peracal i Sant Sebasti de
Buseu, les superfcies totals destinades a sistemes sn les segents:
-
Espais destinats a zones verdes i places:
8225,32 m
Solars i edificis destinats a equipaments:
10.109,40m
96
2.3.2
SL NO URBANITZABLE
Es classifiquen com a sl no urbanitzable tots aquells terrenys que, a ms de complir els requisits
establerts en larticle 32 del TRLUC 1/10, ateses les previsions de creixement racional i sostenible del
municipi, destaquen per la necessitat o convenincia devitar la seva transformaci per tal de protegir el
seu inters connector, natural, agrari o paisatgstic; aix com la concurrncia daltres criteris objectius
establerts pel planejament territorial o urbanstic.
Baix Pallars compta amb una extensi de terrenys de grans dimensions i de caracterstiques singulars que
mereixen una especial atenci, ats que es pretn la seva conservaci com a sls dalt valor agrcola i
paisatgstic.
La voluntat del municipi ha estat mantenir i conservar aquest terrenys pel seu alt valor natural, faunstic i
paisatgstic..
El Pla Territorial parcial de lAlt Pirineu i Aran, defineix com a sl de protecci especial dins la categoria de
connectors, aquells terrenys que limiten amb el Parc Natural de lAlt Pirineu per lest i amb la carretera LV504 per loest i amb els lmits municipals a sud i a nord.
El POUM pretn recollir aquestes categories de sl en funci del seu s i protecci i crear una zona de
protecci perimetral als nuclis, anomenada areal duna secci variable, dentre 100 i 150 metres des del
lmit del sl urb, coincidint amb el lmit dels camps de dall, on es fomentin els usos agrcoles i es
prohibeixi qualsevol edificaci.
Els areals, han de servir per a fomentar i mantenir els primers camps i horts que estan en contacte amb
els pobles i que sn de ms reduda dimensi. Atenent a que un dels principals valors i riqueses de Baix
Pallars, s el seu paisatge tant natural com urb, preservant aquests terrenys es pretn afavorir la imatge
de conjunt dels pobles des de lexterior, afavorir lassolellament a linterior del poble i les visuals i protegir
cada nucli de possibles incendis forestals.
Amb aix, les qualificacions previstes per al sl no urbanitzable sn les segents:
- Zona agrcola,
clau 11
- Zona forestal,
clau 12
- Zona de protecci especial,
clau 13
- Zona despecial protecci dels nuclis, (areals)
clau 14
Les singularitats territorials del municipi queden reflectides en lordenaci del sl no urbanitzable, on
sespecifiquen els diferents tipus de sl, a partir dels quals el POUM i lInforme Ambiental defineixen lestat
del medi natural, els seus valors i les lnies dactuaci que garanteixen la seva conservaci, mitjanant
lestabliment de les diferents mesures de protecci i condicions ds.
97
En general, els factors que interactuen en el sl no urbanitzable de Baix Pallars i que defineixen la seva
estructura, sn: la xarxa local, els vials integrats, les pistes forestals i els camins i senders, els terrenys
agrcoles, les zones forestals i boscoses i els barrancs i cursos daigua, amb les seves servituds i
proteccions.
La prevenci i defensa dels danys que poden provocar els riscos naturals tamb shan tingut en compte.
En el cas de Baix Pallars ens referim als incendis forestals, esllavissades, zones inundables i en menor
importncia als allaus.
Dins del medi rural es dna una especial importncia a la protecci de lactivitat agrcola mitjanant la
millora i la reordenaci de la xarxa de camins a fi de donar un correcte accs als camps i el conjunt
dedificacions relacionades, entre les que es contemplen principalment: magatzems agrcoles,
construccions ramaderes i habitatges, alguns del quals estan vinculats a aquestes explotacions.
En cotes superiors, i ntimament lligades a la ramaderia destiu, apareixen les bordes, moltes delles en
bon estat.
La xarxa de camins del municipi de Baix Pallars s mplia i caldria dur a terme una recuperaci dels
camins locals; aix no implica lobligatorietat de dotar-los duna secci important ni dasfaltar-los, sin de
mantenir cura dells amb petits eixamplaments, un adient engravat i una mnima senyalitzaci que serveixi
per a usos vinculats amb el lleure i el turisme.
Recentment el Consell Comarcal del Pallars Sobir ha realitzat un inventari complet dels camins de Baix
Pallars, que el POUM, ha incorporat en la seva documentaci
El POUM proposa la seva jerarquia en funci de ls tradicional, el recorregut, els usos potencials i pel
valor turstic de litinerari. Aquests camins sindiquen en els plnols dordenaci del sl no urbanitzable i es
divideixen segons:
-
Pistes: inclou les pistes i camins forestals principalment de les cotes ms altes, que
connecten els nuclis amb els prats de pastura destiu i els boscos.
Senders i camins: inclouen els camins tradicionals i rurals.
Camins ramaders: La funci original dels camins ramaders s, bviament, el trnsit de

bestiar, per a Catalunya aquests camins, en general, no sn sin un atribut que suporten
algunes carreteres i altres categories de camins: venals, rurals o forestals. Per aquest motiu
aquests camins tenen aquest municipi una naturalesa marcadament multifuncional i ls
ramader no es excloent ans complementari. A ms, lactual Llei 3/1995, de 23 de mar, de
vies pecuries, afavoreix ladopci de noves funcions per part daquests camins,
principalment en relaci amb el turisme verd.
Itineraris patrimonials: es reconeixen quatre itineraris patrimonials dins els municipi (veure
apartat de patrimoni)
Entre les principals actuacions proposades en quant a la potenciaci de lestructura de la xarxa

de camins, shan considerat les segents:
-
El reconeixement de totes aquelles pistes, camins i senders, que conjuntament amb la xarxa
bsica, secundria i integrada estructuren el territori (veure srie de plnols O.2.Ordenaci
del sl no urbanitzable),
98
El reconeixement dels camins ramaders que la Llei 3/1995, de 23 de mar, de vies pecuries
protegeix els camins ramaders, estableix que tenen un dret de pas i els reconeix com a bns
de domini pblic el titular dels quals, a Catalunya, s la Generalitat de Catalunya
Es redacta el pre-catleg tamb dels elements del patrimoni natural, paisatgstic, cultural, arquitectnic,
arqueolgic i paleontolgic del municipi, entre els que calen destacar: edificacions monumentals com
lAlfol, les cases bones, alguns pallers, els ponts, les fonts i el conjunt de cursos daigua que reguen el
terme pel paper de connectors biolgics que desenvolupen; junt amb la vegetaci de ribera que hi s
associada.
Es creu convenient establir mesures que, en relaci a les zones despecial inters natural la major part
delles ja sotmeses a figures de protecci especfica cren i mantinguin uns espais de lligam i relaci
entre elles. Daquesta manera es tractaran aquests espais com un sistema territorial integrat despais
naturals que ofereixin un continu natural, assegurant la continutat de la taca de sl no urbanitzable per
tot el territori, en aquest cas, el terme municipal de Baix Pallars.
Aix doncs cal dir que, de forma superposada als usos del sl no urbanitzable del present POUM es
consideraran els espais naturals de valor comarcal o regional i els connectors territorials que, a partir de la
seva aprovaci, defineix el Pla Territorial parcial de lAlt Pirineu i Aran (PTPAPA) dins la qualificaci de
sls de protecci especial.
Aquests espais correspondran a la xarxa de sl no urbanitzable de protecci especial que es crea amb el
PTPAPA amb lobjecte citat de la connectivitat territorial i ecolgica entre els espais naturals protegits a
nivell nacional (PEIN i Xarxa Natura 2000) i que inclou, duna banda, els espais de major valor natural a
nivell comarcal i regional i, de laltra, els connectors territorials i ecolgics necessaris per acabar
dassegurar la connexi i continutat territorial del conjunt de la xarxa.
El present POUM tindr en compte aquests espais de protecci especial, que tot i que no estan sotmesos
a cap figura legal de protecci especial dins de les qualificacions del sl no urbanitzable (com si que ho
estan els EIN per exemple), si que resulta convenient exposar que, en aquests espais, se seguiran els
criteris dordenaci i les normes que estableix el PTPAPA.
A un nivell ms concret, centrant-nos a escala municipal, tamb es creu indispensable establir mesures
per a conservar la singularitat i valor del patrimoni paisatgstic de Baix Pallars.
Per assolir aquest objectiu s essencial mantenir lestructura actual del territori i lencaix del sl urbanitzat
en el no urbanitzat, s a dir el mosaic visual i cromtic que, en forma de gradient formen els elements
actuals del paisatge.
Aquest gradient comena pels pobles, situats, generalment, a zones planes i envoltats per espais oberts
dedicats a lactivitat agrcola i ramadera. Cal doncs, reconixer i millorar els valors daquest paisatge
agrari, amb peus arboris intercalats o amb restes de boscos de caducifolis als petits tossals o als marges
inconreables que constitueixen part del paisatge del terme municipal. A continuaci el gradient continua
amb els prats o matollars i, finalment, sarriba a la part poblada per les masses forestals.
La conservaci daquest paisatge, tant identitari dels pobles i de Baix Pallars, que esdev un dels actius
ms importants del municipi es garanteix tant en la ordenaci del creixement dels pobles com mitjanant
la creaci de la figura dels areals, o zones despecial protecci dels nuclis.
99
Per a la regulaci de les edificacions en sl no urbanitzable, el POUM aconsella que es redacti el catleg
de masies.
Aquest haur dinventariar totes les edificacions que es trobin fora del sl urb classificant-les segons el
seu estat de conservaci, proximitat a la xarxa viria, disposici de serveis i lactivitat o s que contenen.
Cal regular les explotacions ramaderes, tant perqu compleixin les distncies de protecci respecte el
nucli, com tota la normativa a la que estan sotmeses directament.
s per aquest motiu que les Normes destinen un ttol al sl no urbanitzable, fent mfasi a la regulaci de
les noves construccions i usos, i especialment amb la relaci daquestes amb el paisatge.
Amb tot aix, cal dir per, que la presncia dinstallacions i serveis tcnics en sl no urbanitzable s una
servitud ineludible en aquesta classe de sl. Lobjectiu del planejament s el de possibilitar la implantaci,
manteniment i ampliaci, en cas que sigui necessari, daquests serveis tcnics i ambientals, de manera
ordenada i compatible amb la preservaci de lagricultura, els sistemes naturals i ladequaci paisatgstica
de les installacions.
Finalment per a lordenaci i urbanitzaci de les eres destinades a lassecatge de la sal, els salins, de
Gerri de la Sal shan previst tres plans especials urbanstics (PEU) en sl no urbanitzable. Els salins s
una zona de gran bellesa i alt valor patrimonial que actualment est en dess i noms hi ha la part nord
recuperada. Aquests PEUs, que engloven la totalitat dels salins hauran de redactar un projecte de gesti i
durbanitzaci unitari per tal de recuperar els salins activitat de producci de sal o adreada al turisme.
El PEU.GER-01 correspon als salins del Roser, a la part nord del poble i a la dreta de la Noguera
Pallaresa. Aquesta part s la que es troba en millor estat de conservaci i fins fa pocs anys encara shi
assecava sal en quantitat. Desprs duns anys sense s, actualment shan recuperat algunes eres i sha
continutat amb lassecatge tradicional de sal. El PEU.GER-02, corresponen als salins de lAreny, que sn
els nics que estan a la banda esquerra de la Noguera. Per ltim, el PEU.GER-03 correspon als salins
que hi ha al sud de Gerri. Aquests salins sn els de major extensi i a lhora els que es troben ms
deteriorats.
En aquests sls, i sempre conservant les eres, es possibilita la construcci dalguna edificaci que es
destini al lleure, esbarjo o a lexplotaci de recursos naturals, que en aquest cas, ser la sal. (dacord amb
larticle 47 del TRLUC 1/2010).
El POUM possibilita i fomenta la redacci de nous plans especials amb la finalitat de recuperar recintes i
conjunts histrics i recuperaci del paisatge, en especial pel que respecta a antics pobles enrunats que
per dificultat daccs o pel motiu que ja han iniciat activitats vinculades amb el lleure, vigilncia i estudi de
la fauna, com s el cas de Buseu.
Com sha dit anteriorment, per a la qualificaci, preservaci i protecci del medi rural sha dut a terme
lordenaci i regulaci del sl no urbanitzable, mitjanant la categoritzaci dunes zones en funci del seu
s o valors a protegir. Aquestes zones sn les enumerades a continuaci i en el seu article corresponent
de la Normativa Urbanstica daquest POUM es regulen els seus usos i la legislaci corresponent en cada
cas: zona agrcola, zona forestal, zona de protecci especial i zona despecial protecci dels nuclis, areal.
100
Zona agrcola (clau 11)

Comprn els sls de carcter i s agrcola que no estan dins de cap categoria de protecci establerta
prviament a aquest Pla. Aquests sls no gaudeixen duna especial protecci agrcola, i per tractar-se de
sls que volgudament el POUM vol mantenir lliures pel fet destar ubicats fora dels nuclis, gaudeixen
daquesta categoritzaci de no urbanitzables.
Els espais inclosos dins daquesta classificaci es qualifiquen de sl agrcola, amb la clau 11, delimitat als
plnols dOrdenaci del sl no urbanitzable (srie O.02).
Zona Forestal (clau 12)

El Pla classifica com a sl no urbanitzable forestal els sls rstics poblats d'espcies arbries o
arbustives; els terrenys erms situats en els lmits dels boscos que siguin necessaris per a la protecci
d'aquests, i els erms que per llurs caracterstiques siguin adequats per a la forestaci o la reforestaci.
Aquests sls es qualifiquen de zona forestal, amb clau 12, delimitat als plnols dOrdenaci del sl no
urbanitzable (srie O.02).
Zona de protecci especial (clau 13)

El Pla defineix, amb ms precisi, els sls de protecci especial, de valor natural i de connexi establerts
pel PEIN, la Xarxa Natura 2000 i pel Pla Territorial parcial de lAlt Pirineu i Aran, ajustant-ne els lmits al
sl urb dels nuclis del municipi de Baix Pallars i mantenint la vialitat bsica i secundria dins del sistema
viari, aix com els serveis tcnics i equipaments existents.
Zona despecial protecci dels nuclis, areals (clau 14)

Aquest Pla considera un element territorial bsic del sistema despais oberts del municipi el conjunt de
prats de dall, marges, arbredes i altres espais entorn dels nuclis que han de restar lliures dedificaci pel
seu valor paisatgstic: els areals. Laprofitament agrari existent forma part indissoluble dels sls de valor
natural i de connexi. La conservaci dels espais agrcoles t un valor estratgic en la separaci dels
nuclis urbans i en la connexi despais naturals, a ms de realitzar el paper de manteniment de la
biodiversitat i de la qualitat paisatgstica daquests espais antropitzats.
Els areals defineixen el lmit dels nuclis urbans per tal de garantir la preservaci del seu valor patrimonial i
de paisatge. No shi podr fer cap nova edificaci o construcci ni cap s o activitat que suposi una
transformaci de sl que pugui afectar, de manera clara, el sistema ecolgic o el paisatge.
Sha de valorar els espais agraris des de la seva funci productiva, ambiental, cultural i patrimonial; tenint
en compte que aquests valors promouen la seva estabilitat mitjanant la seva classificaci com a sls de
protecci.
Lespai agrari es qualifica de zona despecial protecci dels nuclis, areals, amb clau 14, delimitat als
plnols dOrdenaci del sl no urbanitzable (srie O.02).
101
2.1 QUADRES DE DADES
QUADRE 1. RGIM DEL SL
SUPERFCIE
129.180.358,20m
BAIX PALLARS
12.918,04Ha
%
242.643,10m
RGIM DE SL
SL URB
0,19%
24,26 Ha
Consolidat
175.990,30m
0,14%
No Consolidat
66.652,80m
0,05%
0,00m
SL URBANITZABLE
SL NO URBANITZABLE
128.937.715,10m
TOTAL
129.180.358,20m
0,00%
12.893,77 Ha
99,81%
100,00%
102
QUADRE 2. MBITS DE PLANEJAMENT I DACTUACI URBANSTICA (SUNC)
PERAMEA
4.480m
1.211,6m
PMU PER-02
PERAMEA
1.725m
PMU MON-01
MONTCORTS
PMU MON-02
MONTCORTS
PMU BAE-01
8.971,6m
15.453,8m
11.875,7mst
0,500 m/m
61HAB 38HAB
99 HAB
887,4m
0m
1.197,4m
2.084,8m
2.531,6mst
0,565 m/m
16HAB
8HAB
24 HAB
0m
0m
807,5m
879,3m
880,5mst
0,510 m/m
4HAB
4HAB
8 HAB
284,7m 1.136,4m
0m
718,8m
2.139,9m
1.856,1mst
0,500 m/m
9HAB
6HAB
15 HAB
578,4m
208,5m
0m
0m
496,4m
704,9m
641,6mst
0,500 m/m
4HAB
2HAB
6 HAB
0,0m
582,4m
256,0m
0m
21,3m
402,3m
679,5m
631,0mst
0,500 m/m
4HAB
2HAB
6 HAB
270,3m
0,0m
270,3m
0m
0m
0m
543,1m
543,1m
406,7mst
0,500 m/m
4HAB
0HAB
4 HAB
0m
450,8m
0,0m
450,8m
41,5m
0m
30,1m
399,2m
470,7m
464,3mst
0,504 m/m
4HAB
0HAB
4 HAB
278,4m
0m
244,5m
0,0m
522,9m
422,2m
0m
0m
429,8m
852,0m
687,5mst
0,500 m/m
6HAB
0HAB
6 HAB
2.521m
918,2m
0m
180,6m
0,0m
1.098,7m
1.010,8m
90,8m
8,4m
312,3m
1.422,2m
1.361,4mst
0,540 m/m
12HAB
0HAB
12 HAB
41.845m
7.823m
4.667m
1.146m
2.978m
16.614m
3.264m
7.629m
60m
14.278m
25.230m
21.336,4mst
0,510 m/m
124HAB 60HAB
184 HAB
2.395,4m
0m
541,7m
304,0m
0m
0,0m
845,7m
71,8m
3.712m
659,5m
440,3m
0m
472,5m
1.572,2m
1.283m
440,3m
138,1m
0m
0,0m
BAN
1.262m
407,0m
175,4m
0m
PAU BRT-01
BRETUI
813m
0m
0m
PAU BRC-01
BRESCA
921m
0m
PMU BAL-01
BALESTUI
1.375m
PMU USE-01
USEU
NOM
PAU TOTAL
SISTEMA ESPAIS
LLIURES, VP
519,9m
CLAU 1dEQ
0m
US
663,9m
POBLE
8.297,6m
FIGURA DE
PLANEJAMENT
0m 1.985,6m
NOMBRE
D'HABITATGES
LLIURES
0m
TOTAL SL PRIVAT
968,2m 5.514,0m
CLAU 7d
NOMBRE TOTAL
D'HABITATGES
PMU PER-01
NOMBRE D'HABITATGES
DE PROTECCI PBLICA
2.945,2m
EDIFICABILITAT
BRUTA
3.366,8m
SOSTRE TOTAL
23.751m
TOTAL SL PBLIC
SISTEMA VIARI, XV
CLAU 1dHP
GERRI DE LA SAL
NOMBRE D'HABITATGES
SERVEIS TCNICS I
AMBIENTALS
CLAU 1d
PMU GER-01
SL PBLIC
SISTEMA D'
EQUIPAMENTS, EQ
SUPERFCIE SECTOR
SL PRIVAT
PMU ANC-01
ANCS
R/M
2.462m
A determinar en la redacci del PMU
1.108,0m
492,5m
246,2m
615,6m
1.354,3m
1.231,2mst
0,50 m/m
30%
12 HAB
PMU ANC-02
ANCS
R/M
5.443m
2.449,5m
1.088,7m
544,3m
1.360,8m
2.993,8m
2.721,6mst
0,50 m/m
30%
27 HAB
PMU PER-01
PERACAL
R/M
10.138m
4.561,9m
2.027,5m 1.013,8m
2.534,4m
5.575,7m
5.068,8mst
0,50 m/m
30%
50 HAB
PMU SSE-01
ST SEBASTI DE
BUSEU
R/M
6.765m
3.044,3m
1.353,0m
676,5m
1.691,3m
3.720,8m
3.382,6mst
0,50 m/m
30%
33 HAB
11.164m
4.962m
2.481m
6.202m
13.645m
12.404,2mst
0,50m/m
30%
122 HAB
PMU TOTAL
24.808m
QUADRE 3. SUPERFCIES ZONES I SISTEMES EN SL URB NO CONSOLIDAT
PMU
(pobles enderrocats)
PAU i PMU
SL PRIVAT
SUPERFCIE
SUPERFCIE
a determinar; mx:7.814,6m
CLAU 1d
7.823,4m
18,70%
CLAU 1dHP
4.666,9m
11,15%
CLAU 1dEQ
1.146,1m
2,74%
CLAU 7d
2.978,0m
7,12%
16.614,3m
39,70%
11.163,7m
SISTEMA ESPAIS LLIURES, VP
3.263,7m
7,80%
SISTEMA D' EQUIPAMENTS, EQ
7.628,6m
18,23%
59,7m
0,14%
SISTEMA VIARI, XV
14.278,3m
34,12%
6.202,1m
TOTAL
25.230,2m
60,30%
TOTAL
41.844,5m
100,00%
TOTAL
SL PBLIC
SERVEIS TCNICS I AMBIENTALS
TOTAL
%
SUPERFCIE
15.638,0m
23,46%
4.666,9m
7,00%
4.495,2m
6,74%
2.978,0m
4,47%
45,00%
27.778,1m
41,68%
4.961,7m
20,00%
8.225,3m
12,34%
2.480,8m
10,00%
10.109,4m
15,17%
59,7m
0,09%
25,00%
20.480,4m
30,73%
13.644,6m
55,00%
38.874,7m
58,32%
24.808,3m
100,00%
66.652,80m
100,00%
a determinar; mn:3.349,1m
31,50%
13,50%
TOTAL SISTEMES PREVISTOS EN EL POUM PER ALS PMUs i PAUs
3.263,7m
SL
DESITINAT A
SISTEMES
TOTAL (ZV i
EQ)
SISTEMA D'
EQUIPAMENTS
, EQ
SISTEMA
ESPAIS
LLIURES, VP
QUADRE 4. JUSTIFICACI DELS ESTNDARS DEL TRLUC 1/2010 PER ALS PMU i PAU
7.628,6m 10.892,2m
NOMBRE
D'HABITATGES
SOSTRE TOTAL
NOMBRE
D'HABITATGES
SOSTRE
TOTAL
a efectes de clcul dels estandrds

(no s'inclou el PMU.BAL-01 ni el PMU.USE-01 per que sn sectors
de consolidaci de ruines existents
(justificat en punt 2.3.1 de la memria)
184 HAB
18.864,5m
166 HAB
16.815,6m
TOTAL SOSTRE PER HABITATGE LLIURE
94 HAB
10.931,5m
76 HAB
8.882,6m
TOTAL SOSTRE PER A TALLERS ARTESANALS
30 HAB
2.471,9m
30 HAB
2.471,9m
TOTAL SOSTRE DESTINAT A HABITATGE DE PROTECCI PBLICA
60 HAB
5.461,1m
60 HAB
5.461,1m
122 HAB
12.404,2m
122 HAB
12.404,2m
TOTAL SOSTRE POUM a excepci dels PMUs dels pobles enderrocats
TOTAL SOSTRE POUM noms pobles enderrocats

TOTAL SOSTRE PER HABITATGE LLIURE
8.682,9m
8.682,9m
TOTAL SOSTRE DESTINAT A HABITATGE DE PROTECCI PBLICA
3.721,2m
3.721,2m
JUSTIFICCI ESTNDARD PER A HABITATGE DE PROTECCI PBLICA D'ACORD AMB TRLUC 1/2010 (20% hpo +10% hpc)
31,43%
QUADRE 5. JUSTIFICACI CREIXEMENTS D'ACORD AMB ESTRATGIA DEL PTPAPA

CREIXEMENT DE REEQUILIBRI, D'ACORD AMB EL PTPAPA
ModeratE:
E:
A:
f:
f:
(30/100)*A*f
superfciedel'extensiurbanaadmissible
superfciedel'reaurbanaexistent
factordecorrecciperanuclisdepetitadimensi
(18+A-0,005*A) / A+5
creixement adms a PERAMEA

Sl Urb consolidat:
A:
f:
superfcie mx d'extensi (en Ha):
E:
32.565,31 m 3,26 Ha
2,43
2,57
2,37 Ha
creixement adms a GERRI DE LA SAL

Sl Urb consolidat:
A:
f:
E:
59.440,44 m 5,94 Ha
2,43
2,17
3,87 Ha
CREIXEMENT TOTAL ADMS D'ACORD AMB PTPAPA

E:
6,25 Ha
62.466 m
CREIXEMENTS DE REEQUILIBRI D'ACORD POUM (sense comptar els sectors de runes)

Superfcie sectors reequilibri POUM; E:
3,79 Ha
37.949 m < 62.466m COMPLEIX!
QUADRE6.SUPERFCIEDESLURB,SLURBNOCONSOLIDATISLURBCONSOLIDAT
SL URB NO CONSOLIDAT
Percentatge
respecte al
total del
municipi
SL URB CONSOLIDAT
Sl urb
consolidat
(en m2)
Sl urb
consolidat
(en Ha)
35,63%
59.440,44 m
5,94 Ha
0,09 Ha
1,38%
6.284,16 m
0,00 m
0,00 Ha
0,00%
4 Peramea
6.205,20 m
0,62 Ha
5 Balestui
1.374,92 m
Sl urb no
consolidat
(en m2)
Sl urb no
consolidat
(en Ha)
23.751,42 m
2,38 Ha
2 Bresca
921,48 m
3 Enseu
Percentatge
respecte al
total del
municipi
TOTAL SL URB
Percentatge
respecte al
total del
municipi
Sl urb
(en m2)
Sl urb
(en Ha)
33,77%
83.191,86 m
8,32 Ha
34,29%
0,63 Ha
3,57%
7.205,64 m
0,72 Ha
2,97%
3.489,00 m
0,35 Ha
1,98%
3.489,00 m
0,35 Ha
1,44%
9,31%
32.565,31 m
3,26 Ha
18,50%
38.770,51 m
3,88 Ha
15,98%
0,14 Ha
2,06%
4.173,61 m
0,42 Ha
2,37%
5.548,53 m
0,55 Ha
2,29%
0,00 m
0,00 Ha
0,00%
6.031,37 m
0,60 Ha
3,43%
6.031,37 m
0,60 Ha
2,49%
7 Montcorts
4.995,33 m
0,50 Ha
7,49%
21.911,67 m
2,19 Ha
12,45%
26.907,00 m
2,69 Ha
11,09%
8 Ancs
7.905,54 m
0,79 Ha
11,86%
2.211,46 m
0,22 Ha
1,26%
10.117,00 m
1,01 Ha
4,17%
9 Bretui
813,42 m
0,08 Ha
1,22%
11.016,78 m
1,10 Ha
6,26%
11.830,20 m
1,18 Ha
4,88%
10 Mentui
0,00 m
0,00 Ha
0,00%
3.886,97 m
0,39 Ha
2,21%
3.886,97 m
0,39 Ha
1,60%
11 Capestany
0,00 m
0,00 Ha
0,00%
4.595,45 m
0,46 Ha
2,61%
4.595,45 m
0,46 Ha
1,89%
10.137,60 m
1,01 Ha
15,21%
2.017,96 m
0,20 Ha
1,15%
12.155,56 m
1,22 Ha
5,01%
13 Sellui
0,00 m
0,00 Ha
0,00%
6.904,83 m
0,69 Ha
3,92%
6.904,83 m
0,69 Ha
2,85%
14 Ban
1.261,89 m
0,13 Ha
1,89%
8.325,98 m
0,83 Ha
4,73%
9.587,87 m
0,96 Ha
3,95%
15 Useu
2.520,86 m
0,25 Ha
3,78%
3.135,31 m
0,31 Ha
1,78%
5.656,17 m
0,57 Ha
2,33%
16 St Sebasti de Buseu
6.765,14 m
0,68 Ha
10,15%
0,00 m
0,00 Ha
0,00%
6.765,14 m
0,68 Ha
2,79%
1 Gerri de la Sal
6 Pujol
12 Peracal
TOTAL
66.652,80 m
6,67 Ha
100,00%
175.990,30 m
17,60 Ha
100,00%
242.643,10 m
24,26 Ha
100,00%
QUADRE 7. JUSTIFICACI DE L'ACOMPLIMENT DEL 20% DEL SOSTRE POTENCIAL PER A ZONES VERDES, D'ACORD TRLUC 1/10
SL URB CONSOLIDAT
sostre potencial
SL URB NO CONSOLIDAT
sostre potencial
VP
TO TAL
sostre potencial
VP
VP
47.016,06m
10.702,27m
9.902,76m
968,18m
56.918,82m
11.670,45m
Bresca
3.161,52m
2.178,55m
464,30m
41,48m
3.625,82m
2.220,03m
Enseu
2.275,04m
124,68m
0,00m
0,00m
2.275,04m
124,68m
Peramea
28.290,33m
8.231,11m
3.170,96m
71,84m
31.461,29m
8.302,95m
Balestui
4.547,23m
137,56m
687,46m
422,22m
5.234,69m
559,78m
Pujol
6.744,68m
3.482,63m
0,00m
0,00m
6.744,68m
3.482,63m
Montcorts
14.383,40m
3.632,48m
2.240,59m
493,16m
16.623,99m
4.125,64m
14
Ancs
1.242,36m
74,43m
3.952,77m
1.581,11m
5.195,13m
1.655,54m
Bretui
12.610,78m
176,94m
406,71m
0,00m
13.017,49m
176,94m
11
Mentui
5.085,25m
125,24m
0,00m
0,00m
5.085,25m
125,24m
12
Capestany
2.442,68m
0,00m
0,00m
0,00m
2.442,68m
0,00m
10
Peracal
2.490,58m
0,00m
5.068,80m
2.027,52m
7.559,38m
2.027,52m
13
Sellui
7.080,98m
71,15m
0,00m
0,00m
7.080,98m
71,15m
15
Ban
6.685,75m
2.704,28m
630,95m
256,02m
7.316,70m
2.960,30m
18
Useu
17
2.326,89m
0,00m
0,00m
0,00m
1.361,42m
3.382,57m
1.010,76m
1.353,03m
3.688,31m
3.382,57m
1.010,76m
1.353,03m
146.383,50 m
31.641,32 m
31.269,28 m
8.225,32 m
177.652,78 m
39.866,64 m
Gerri de la Sal
TOTAL
JUSTIFICACI ZONES VERDES D'ACORD TRLUC 1/10:
21,62%
26,30%
22,44%
21,62%> 20% COMPLEIX
MEMRIA
QUADRE 8. SL NO URBANITZABLE
129.180.358,20m
SL NO URBANITZABLE
SL PBLIC
CLAU
SISTEMA ESPAIS LLIURES
VP
0,0m
0,000%
SISTEMA D' EQUIPAMENTS
EQ
811,54m
0,001%
SERVEIS TCNICS I AMBIENTALS
TA
1.484,00m
0,001%
SISTEMA VIARI
XV
85.000,0m
0,066%
87.295,54m
0,068%
TOTAL
ZONES SNU
SUPERFCIE
100,000%
Zona agrcola
11
6.206.774,69m
4,805%
Zona forestal
12
13.973.870,40m
10,817%
Sl de protecci especial
13
107.201.432,72m
82,986%
Sl despecial protecci dels nuclis, AREAL
14
1.710.984,85m
1,324%
TOTAL
129.093.062,66m
99,932%
TOTAL
129.180.358,20m
100,000%
109
MEMRIA
ANNEXES
110
MEMRIA
ANNEX1. DOCUMENT DE CRITERIS I OBJECTIUS

A octubre de 2006, previ a laprovaci inicial, lAjuntament va aprovar el document de criteris i objectius i el
calendari de la participaci ciutadana.
A continuaci sadjunta el que contenia aquest document:
La redacci del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de Baix Pallars sinicia en el marc de recent
aprovaci de la Llei dUrbanisme, laprovaci de lavan del Pla Territorial parcial de lAlt Pirineu i Aran i la
redacci de Pla Director Urbanstic del Pallars Sobir.
La voluntat principal de lequip redactor no solament s respectar les directrius principals dels Plans a dalt
esmentats, sin tamb impulsar que el P.O.U.M. de Baix Pallars sigui un Pla de consens sorgit duna
mplia participaci ciutadana i que respongui a les necessitats de la poblaci.
La redacci del P.O.U.M. de Baix Pallars comenar amb una primera reuni amb lAjuntament. Aquesta
tindr com a objectius facilitar, garantir i organitzar el seguiment dels treballs de redacci del Pla i el debat
que es generi a partir de les propostes i alternatives que es plantegin per part de lequip redactor, de les
associacions, les entitats i els particulars que hi vulguin participar.
Prpiament, siniciar el Pla un cop el consistori aprovi els documents de criteris i objectius i el calendari
proposat per a la participaci ciutadana.
Primer de tot es convocar a la ciutadania a aportar idees en el que anomenem la participaci ciutadana.
Daquesta manera participaran els ciutadans, particulars, privats, empreses, entitats, agents que
intervenen en el territori i coneixedors. Es convocar a tots aquells que hi vulguin intervenir en una
primera reuni on sexplicar en qu consisteix la redacci del P.O.U.M. amb els seus avantatges i
inconvenients, quines millores aportar, etc. i posteriorment sexposar desenvolupadament els tres grups
dintencions.
Al final de cada exposici, hi haur torn per aportar idees, exposar experincies, evidenciar mancances,
etc., tal i com sexposa en lapartat de participaci ciutadana.
Daquesta manera, els principals criteris i objectius del Pla sn:

- el sl urb,
- el sl no urbanitzable,
- les infraestructures i els serveis.
111
MEMRIA
SL URB
El Sl Urb ser un dels grups ms importants. Primer de tot caldr delimitar el sl urb, i un cop establert
els lmits, shaur dordenar les edificacions, definir els usos admesos i definir els sistemes despais lliures,
vialitat i equipaments.
Delimitaci del sl urb.

La delimitaci del sl urb vindr determinada per un estudi de lestat i ls de les edificacions existents, el
creixement demogrfic del nucli i del municipi, el potencial dedificacions buides i enderrocades, etc.
Amb aquests parmetres i considerant la descripci que determina larticle 28 de la Llei dUrbanisme,
concepte de nucli de poblaci, es proposar la delimitaci del sl urb considerant i regulant aquells fronts
que actualment sn discontinus o buits, proposar-los dins lmbit a fi i efecte de regular els contorn del
nucli, sense malmetre lentitat del conjunt.
Quan el creixement demogrfic sigui negatiu o hi hagi una elevada proporci de construccions buides o
enderrocades, la delimitaci del sl urb ser estrictament el permetre actual del nucli.
En qualsevol cas, cada nucli per tal de tenir classificaci de sl urb, haur de complir els estndards
mnims de sistemes despais lliures que estableix larticle 94 de la Llei dUrbanisme, modificaci de les
figures de planejament urbanstic.
Es delimitaran els polgons dactuaci pertinents en els casos que es consideri necessari, ja sigui per
obtenir un nou vial, per ampliar-ne un altre, o b per ordenar un petit creixement que es cregui necessari.
Ordenances edificatries.
El Pla Director Urbanstic del Pallars Sobir estableix les ordenances de regulaci den Ramon Maria Puig
per a cada nucli.
El Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal detallar aquestes ordenances i les concretar adaptant-les a
les necessitats reals dels ciutadans, fomentant i mantenint laspecte unitari i la identitat de cada nucli.
Daquesta manera es regularan les densitats i superfcies mnimes, les alades mximes, la coberta, els
materials permesos, les composicions de faana, els vols, els rfecs, etc.
Sestudiar la implantaci de les construccions bioclimtiques.
Per tal de solucionar la dificultat daparcament en certs nuclis, sestudiar la regulaci de les places
daparcament en edificis de nova construcci sempre i quant la secci del vial permeti laccs amb vehicle
a la parcella.
En el cas de Peramea i Gerri de la Sal, es proposar treballar conjuntament amb lequip assignat pel
Departament de Patrimoni per elaborar les seves ordenances edificatries.
Usos admesos.
112
MEMRIA
Es far un mfasi especial en aquest punt per mantenir aquests nuclis actius i reduir els desplaaments,
sovint difcils, per anar a treballar.
Caldr estudiar aquestes activitats de manera que siguin compatibles entre elles i amb ls
que s el principal. Per aquest motiu es fomentar la implantaci daquelles activitats
compatibles a nivell de soroll, horaris (i olors) amb ls residencial o hoteler. Daquesta
regularan quines activitats sadeqen o es poden arribar adequar; per exemple: tallers
escultors i artistes, fusters tradicionals, professions autnomes,...
residencial,
que siguin
manera es
artesanals,
Provablement la major part daquest nuclis podrien allotjar activitats dhosteleria i restauraci de mitjana i
sobretot petita escala. Sestudiar la seva regulaci.
Actualment, amb la legislaci vigent, les activitats ramaderes sn poc compatibles amb el sl residencial i
les activitats tradicionals sn poc rendibles. Es tindr en compte la possibilitat dadmetre ls ramader
tradicional, ben regulat, dins del sl urb per tal de facilitar al propietari la possibilitat de tenir alguns caps
de bestiar prop del seu domicili.
Els sistemes.
Per altra banda, sincorporar en el Planejament els sistemes:
- sistema viari,
- sistema dequipaments,
- sistema despais lliures.
Sistema viari.
Del sistema viari sen comprovar lestat, les seves seccions, els serveis que hi discorrin i en la mesura
del possible es proposaran millores.
El P.O.U.M. ha de garantir una millor accessibilitat als nuclis com Cuberes, Balestui, Sellui, Ancs,
Peracal, Sarroca de Ban, Castellnou de Sarroca, etc.
Sestudiar un espai ampli de gir de vehicles a lentrada dels nuclis per tal de facilitar la maniobrabilitat i
lestacionament; ja sigui en una superfcie ben condicionada amb enllumenat i arbrat o b en un edifici
soterrat.
A nivell dels carrers interiors, caldr restaurar i mantenir aquells ferms, siguin empedrats o amb formig
que actualment es troben en un estat de conservaci deficient.
Ms particularment, caldr pensar en canviar la secci i/o la pavimentaci de traats de carreteres que es
prevegi construir la seva variant o aquelles que el seu traat discorre a travs del nucli, es puguin
reconvertir en eixos ms cvics, ralentitzant el trnsit i prioritzant el vianant. (per exemple: a Gerri de la
Sal, i fins i tot es podria pensar en un canvi de paviment de la carretera en linterior de Peramea o
Montcorts).
113
MEMRIA
I per acabar es detallaran les alineacions i rasants dels vials, es comprovaran les pendents i es formularan
les propostes oportunes en cada cas.
Sistema dequipaments
Pel que fa al Sistema dequipaments, sestudiar lestat dels edificis actuals i sagruparan segons els usos
i lestat de conservaci i dutilitzaci. Sexposaran els dficits i es proposaran llocs dimplantaci per donar
abast al mxim nombre dhabitants. Shaur destudiar quin s cal assignar a aquells equipaments que
actualment estan en dess.
Sistema despais lliures

Entenem els espais lliures com espais de lleure i relaci. Per aix tenen una gran importncia dins de
cada municipi. Es comprovar lestat de conservaci en que es troben i, en aquells nuclis on es consideri
oport, es proposar una xarxa continua entre aquests i lespai lliure (sl no urbanitzable), a fi dobtenir
espais de qualitat.
Caldr complir els estndards que estableix larticle 94 de la Llei dUrbanisme pel sistema despais lliures.
Amb aquestes propostes, selaborar un plnol de zonificaci.
114
MEMRIA
SL NO URBANITZABLE
El Sl No Urbanitzable daquests municipis s extens i de gran valor. s per aix que aquest ser el grup
amb ms branques i on provablement molts dels ciutadans shi sentin especialment vinculats, ja sigui
perqu el treballen, el gestionen o el gaudeixen.
Primerament, selaborar linforme mediambiental i sexposar a totes les fases de participaci ciutadana.
Daquest document se nextreuran les conclusions per a determinar les categories del sl. Parallelament
es redactar una normativa per a la regulaci de les edificacions i activitats admeses en el sl no
urbanitzable.
Usos del sl
El contingut de linforme ambiental sestructurar segons els requisits de la legislaci urbanstica i
ambiental actuals, amb una primera part descriptiva, realitzant un estudi exhaustiu del medi, tant a nivell
fsic, bitic, dusos del sl i socioeconmic. Tamb sexposaran els principis de sostenibilitat considerats,
les alternatives dordenaci que es tindran en compte en aquest sentit i les adoptades finalment.
Una segona part consistir en lanlisi ambiental del planejament. Es delimitaran rees de risc per a la
seguretat i benestar de les persones, contemplant diferents riscos ambientals (climtics, inundacions,
incendis, contaminaci atmosfrica, etc.) aix com les rees de protecci especial, de conservaci,
fragilitat o singularitat a tenir en compte. Es consideraran tant les establertes prviament per les
administracions sectorials competents com les apreciades directament durant la realitzaci de linforme.
Finalment es justificar l'alternativa d'ordenaci proposada, i sexpressaran les mesures ambientals

d'aplicaci directa adoptades i les recomanacions i condicionants ambientals especfics que caldr tenir
en compte en les diferents fases de desenvolupament de l'ordenaci, per a la neutralitzaci o disminuci
d'impactes.
De les conclusions daquest informe i de la resta destudis previs es podr extreure molta informaci per
ordenar el sl no urbanitzable i sestabliran les categories corresponents per regular-ne els usos generals,
la gesti i els tipus de protecci.
Construccions i activitats
Particularment, sestudiar les implantacions en el territori dexplotacions ramaderes, les bordes i els
edificis existents, cmpings o zones dacampada, etc.
Sestudiar la regulaci de com shan dimplantar les construccions ramaderes en sl no urbanitzable, i

quines ordenances reguladores mnimes hauran de seguir, sempre essent compatibles i funcionals amb
lactivitat que shi ha de desenvolupar. Igualment saplicar una normativa semblant amb la resta de
construccions que estiguin en sl no urbanitzable.
El P.O.U.M. aconsellar la importncia de la redacci del catleg de masies i del catleg de bns a
protegir, i establir la obligaci de redactar aquest Pla Especial quan aparegui una iniciativa privada en
convertir una borda en allotjament de turisme rural o similar situada en sl no urbanitzable.
115
MEMRIA
Sestudiar les possibles implantacions de cmpings, delimitant les zones aptes per aquesta activitat, el
tamany mxim que podran tenir, la seva integraci i els serveis que han de tenir.
El Pla haur de considerar els camps conreats que generalment envolten els nuclis per fomentar el
manteniment de lagricultura i les pastures. Daquesta manera caldr determinar una jerarquia de camins
rurals i agrcoles que ordenin el territori i facilitin laccs a aquests camps.
Igualment sestudiar les explotacions silvcoles, comprovant les compatibilitats amb els espais protegits i
amb la rentabilitat daquestes.
Finalment es fomentaran usos relacionats amb el lleure i lesport, potenciant una xarxa de recorreguts i
camins ben senyalitzats.
INFRAESTRUCTURES I SERVEIS
En aquest grup sestudiar les infraestructures existents i proposades tant dmbit municipal com en
relaci amb els altres municipis i els serveis que abasteixen a cada nucli de poblaci.
Les infraestructures
Les infraestructures principals inclouran la xarxa viria i la comunicaci. Savaluaran les deficincies i la
problemtica de la xarxa viria principal i secundria, i especialment el seu estat de conservaci.
Sestudiaran les propostes redactades, si nhi ha, per a cada administraci competent de nous projectes
de traat, de desdoblaments, ponts, canvis de secci, etc. I sincorporaran aquells que es creguin
oportuns, o b, es proposaran millores o reducci dels impactes generats per la infraestructura, tant els
impactes ambientals com els visuals i sonors.
Un tema molt important s la comunicaci entre els nuclis. Per afavorir i fomentar la connexi entre
aquests, savaluar la xarxa de camins i carreteres duni i es proposaran les millores pertinents.
Es proposar un espai de gir de vehicles ampli amb algunes places daparcament als nuclis on sigui
complicada la maniobrabilitat.
En una altra escala, es proposar i es reforar la xarxa de camins agrcoles i forestals i els camins
histrics, creant jerarquies i regulant-ne els usos, per fomentar aquestes activitats i lordenaci del territori.
Els serveis
En lapartat dels serveis, savaluar el dficit de les xarxes bsiques pbliques (i privades) de distribuci
tant daigua com delectricitat, enllumenat pblic i sanejament. Tamb es comprovar la xarxa de telefonia.
El Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal haur de garantir un bon subministrament dels serveis bsics a
dalt esmentats, garantint que arribin a tots els habitatges. Daquesta manera el Pla haur de fer les
propostes de millora oportunes especialment per garantir el subministrament daigua.
116
MEMRIA
Laigua s un b escs en molts daquests nuclis. Per aix caldr millorar les zones de captaci i
sestudiar regular-ne ls, especialment pel reg de jardins privats que es podria fer amb aigua de pluja.
Igualment es valoraran les regulacions per a la construcci de piscines privades limitant-ne la superfcie
de lmina daigua i el seu volum.
Caldr implantar una xarxa de clavegueram en els nuclis que actualment no la tinguin. Mentre no es
disposi daquesta xarxa, shaur de demanar una depuradora domstica per les aiges residuals per cada
llicncia nova sollicitada.
Lenergia renovable s una font denergia important sobretot en aquests nuclis. Caldr pensar en lenergia
solar, i per tant en la necessitat de regular-la per tal de reduir limpacte visual que pugui tenir aquesta
sobre les cobertes, textures i colors del nucli.
Per altra banda, caldr estudiar una altra font denergia: lenergia geotrmica, que t bon rendiment i un
impacte visual nul.
En aquest sentit, caldr estudiar la situaci de les antenes i regular-les.
117
MEMRIA
FONTS DINFORMACI I BIBLIOGRAFIA
Documentaci escrita:
AGNCIA CATALANA DE LAIGUA (2002). Delimitaci de zones inundables per a la redacci de

lINUNCAT - Conques intercomunitries. Memria i plnols. Departament de Medi Ambient,
Generalitat de Catalunya. Barcelona.
AGNCIA CATALANA DE LAIGUA (2003). Recomanacions tcniques per als estudis dinundabilitat
dmbit local. Departament de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya. Barcelona.
BERDIE, A. (2006). Informe tcnic. TECTRAM Enginyers. Indit.
BERTRAN, O. (1988). Tothom se'n va anar i el sal va quedar parat. Emigraci i treball saliner a Gerri
de la Sal, a Collegats. Anuari del Centre d'Estudis del Pallars; nm. 2.
BUNYESC, J. (2006). Pla especial dImpacte Patrimonial dels conjunts histrics declarats del municipi
de Baix Pallars Gerri de la Sal. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Barcelona.
BUNYESC, J. (2006). Pla especial dImpacte Patrimonial dels conjunts histrics declarats del municipi
de Baix Pallars - Peramea. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Barcelona.
CAMPILLO, X. (2001). La gesti de la xarxa de camins en zones de muntanya. Tesi doctoral.

Universitat Autnoma de Barcelona.
CAMPILLO, X. (2004). Parc Natural de lAlt Pirineu: proposta de pla dordenaci de la circulaci
rodada. Departament de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya. Barcelona.
DIPUTACI DE BARCELONA (2005). Regulaci dels usos i activitats en el marc del planejament
urbanstic general i derivat a partir de lentrada en vigor de la LIIA. Publicacions del lIUHAL. Diputaci
de Barcelona.
DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT (1996). Pla dEspais dInters Natural (PEIN). Departament de
Medi Ambient - Direcci General de Patrimoni Natural i del Medi Fsic, Generalitat de Catalunya.
Barcelona.
DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT (2004). Els boscos de Catalunya. Estructura, dinmica i

funcionament. Departament de Medi Ambient Documents dels Quaderns de Medi Ambient ,
DEPARTAMENT DE POLTICA TERRITORIAL I OBRES PBLIQUES (2005). Pla territorial Alt

Pirineu i Aran, en la fase davan de pla. Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques,
DEPARTAMENT DE POLTICA TERRITORIAL I OBRES PBLIQUES (2006). Pla Director Urbanstic

del Pallars Sobir, en la fase davan de pla. Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques,
118
MEMRIA
DEPARTAMENT DE POLTICA TERRITORIAL I OBRES PBLIQUES (1990). Pla Comarcal de

Muntanya 1991-1995. Pallars Sobir. (2 vols). Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques Direcci General de Poltica Territorial. Barcelona.
DEPARTAMENT DE POLTICA TERRITORIAL I OBRES PBLIQUES (2002). Pla Comarcal de

Muntanya 2001-2005. Pallars Sobir. Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques Programa de Poltica General de Muntanya. Barcelona.
FOLCH, R. (1988). La vegetaci dels Pasos Catalans. Editorial Ketres. Barcelona.

GMEZ OREA, D. (1994). Evaluacin de Impacto Ambiental. Editorial Agrcola Espaola S.A.,
Madrid.
INSTITUT CARTOGRFIC DE CATALUNYA (2005). Dictamen preliminar de riscos geolgics a Baix

Pallars. Pallars Sobir. Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques Direcci General
dUrbanisme. Barcelona.
INSTITUT CARTOGRFIC DE CATALUNYA (2005). Dictamen preliminar didentificaci de perillositat

geolgica, sectors de desenvolupament urb contemplats al Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal de
Baix Pallars. Pallars Sobir. Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques Direcci General
dUrbanisme. Barcelona.
INSTITUT CARTOGRFIC DE CATALUNYA (2006). Estudi dinundabilitat del riu Noguera Pallaresa i
afluents al municipi de Baix Pallars. Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques Direcci
General dUrbanisme. Barcelona.
MATEU I LLEVADOT, X. (1983). El Pallars Sobir. Estructura scio-econmica i territorial. Caixa

d'Estalvis de Catalunya. Barcelona.
MATEU I LLEVADOT, X. (1983). L'mbit d'actuaci municipal al Pallars Sobir: gesti municipal,
serveis i equipaments i hisendes locals; dins II Curs d'Estiu d'Estudis Pirinencs. La Seu d'Urgell. 2530 de juliol de 1983. Caixa d'Estalvis de Catalunya. Barcelona,
MINISTERIO DE FOMENTO (1998). Mximas lluvias diarias en la Espaa peninsular. Direccin

General de Carreteras, Ministerio de Fomento. Madrid.
MINISTERIO DE OBRAS PBLICAS Y TRANSPORTES (1991). Gua para la Elaboracin de

Estudios del Medio Fsico: Contenidos y metodologas. Tercera Edicin. Ministerio de Obras Pblicas
y Transportes. Madrid.
PIQU, J. L. & CATAL, X. (1996). Itineraris culturals i de natura pel Pallars Sobir : rutes de
senderisme; 2 vols. Consell Comarcal del Pallars Sobir. Sort.
PUIG, R. M. (2005). Normativa de lEdificaci del Pallars Sobir. Departament de Poltica Territorial i
Obres Pbliques, Generalitat de Catalunya. Barcelona.
RELLA, F. (1994). El Pallars Sobir. Dissenys Culturals. Barcelona.
SOL SABARIS, L. (1964), "El Pallars", dins "Geografia de Catalunya; vol. II. Aedos. Barcelona.
119
MEMRIA
SUBIRATS, M. (1982). El Pallars Sobir. Estudio de las actividades productivas y las formas de vida,
dins el Reconeixement territorial de Catalunya; vol.18. Departament de Poltica Territorial i Obres
Pbliques, Generalitat de Catalunya. Barcelona.
MARTNEZ DE AZAGRA, A. & NAVARRO, J. (1990): "Hidrologa forestal: el ciclo hidrolgico".

Universidad de Valladolid. ESTIA Palencia.
PANADS, J. (2006). Informe jurdic. PUIG & PANADS ASSOCIATS S.L. Indit.
VVAA (1992). Histria Natural dels Pasos Catalans. Volums: 1, 2, 3, 6, 12, 13, 14. Edicions de
lEnciclopdia Catalana. Barcelona.
VVAA (1984). Gran Geografia Comarcal de Catalunya: El Pallars, la Ribagora i la Llitera. Edicions
de lEnciclopdia Catalana. Barcelona.
Publicacions a internet:
Agncia Catalana de lAigua: www.gencat.es/aca
Agncia de Residus de Catalunya: www.arc-cat.net
Anuari Estadstic de Catalunya 2001. Institut d'Estadstica de Catalunya: www.idescat.net
Atles Climtic Digital de Catalunya: http://magno.uab.es/atles-climatic/
Banc de dades de biodiversitat de Catalunya: http://biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html
Confederacin Hidrogrfica del Ebro: www.chebro.es
Departaments
Generalitat
de
Catalunya:
www.gencat.net/mediamb,
www.gencat.net/darp,
www.mobilitat.org, http://cultura.gencat.net/, www.gencat.es/ptop
Diputaci de Lleida: www.diputaciolleida.es
Institut Cartogrfic de Catalunya: www.icc.es
Inventari Ecolgic i Forestal de Catalunya: www.creaf.uab.es/iefc/index.htm
Municipis i Comarques de Catalunya: www.municat.net
Servei Meteorolgic de Catalunya: www.meteocat.com
120
MEMRIA
ABREVIACIONS
TRLUC 1/2010 Decret Legislatiu 1/2010, de 3 dagost, pel qual saprova el text refs de la Llei
durbanisme
RLUC 305/2006 Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme
POUM Pla dordenaci urbanstica Municipal
SNU Sl no urbanitzable
PAU Polgon dactuaci urbanstica
SUC Sl urb consolidat
SUNC Sl urb no consolidat
PEU Pla especial urbanstic
PEIN Pla despais dinters natural
PMU Pla de millora urbana
PTPAPA Pla Territorial parcial de lAlt Pirineu i Aran
PDU Pla director urbanstic
DTS Departament de Territori i Sostenibiltat
ACA Agncia Catalana de laigua
CHE Confederacin Hidrogrfica del Ebro
121
MEMRIA
EQUIP DEL PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE BAIX PALLARS
EQUIP REDACTOR
Jordi Vall i Droguet. Arquitecte urbanista.
Loles Herrero Canela. Arquitecta urbanista.
Francesc Germain i Aris. Enginyer de Forests.

Montserrat Mercad i Marimon. Gegrafa.
Roger Cots i Valverde. Secretari i advocat.
EQUIP DE TREBALL i COLLABORADORS

Nria Garca i Soto. Arquitecta urbanista.
Eduard Masip i Marn. PFC d'arquitectura.
Glria Livi. Arquitecta paisatgista
Marc Marco i Egea. Delineaci, Dissenyador Industrial.
Alejandra Crespo Amigo. Arquitecta paisatgista
Manel Marco i Egea. Estudiant de Geografia.
Vania Fernandes Magalhaes Marques. Enginyera Agrnoma.
Beln Tena Villacaas. Gegrafa.
122
MEMRIA
AGRAMENTS
Lequip redactor vol agrair a totes aquelles persones, agents i entitats que ens han ajudat, donat suport,
collaborat i facilitat informaci:
Ajuntament de Baix Pallars.

Consell Comarcal del Pallars Sobir.
Nria Agull, secretaria de l'Ajuntament de Baix Pallars.
Carlos Labrada, arquitecte de l'Ajuntament de Baix Pallars.
Joan Dur, Agncia Catalana de lAigua.
Julio Mancieiras, Agncia Catalana de lAigua.
Agust Esteban, Parc Natural de lAlt Pirineu.
Nria Ceda, Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.
M ngels Trmols, Direcci General dUrbanisme
Santi Gen, Tcnic dels Bombers de Lleida.
Xavier Rodrguez, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Maria Herrero, gegrafa.
Marc Guilln, enginyer
J. Romero, Ministerio de Fomento, Delegaci de Lleida
Sebasti Jornet, arquitecte urbanista.
Gabriel Jubete, arquitecte urbanista.
Leticia Corti, arquitecta del Departament de Territori i Sostenibilitat de Lleida.
Finalment lequip redactor vol agrair molt especialment la collaboraci, suport i mplia dedicaci den
Roger Cots, secretari i advocat.
123
MEMRIA SOCIAL
- Montserrat mercad, gegrafa
ndex
1. Marc legislatiu vigent .............................................................................................................. 3
2. Emmarcament ........................................................................................................................ 4
3. Distribuci de la poblaci ........................................................................................................ 4
4. Evoluci de la poblaci ........................................................................................................... 6
4.1. Components del creixement .......................................................................................... 10
4.1.1 Creixement natural .................................................................................................. 10
4.1.2 Moviments migratoris .............................................................................................. 13
4.2 Estructura dedats........................................................................................................... 19
4.3 Nacionalitats................................................................................................................... 24
5. Formaci de llars i tipus ........................................................................................................ 24
6. Caracterstiques del parc dhabitatges .................................................................................. 29
7. Poblaci i llars a lhoritz 2026.............................................................................................. 35
8. Necessitats dhabitatge protegit al Baix Pallars .................................................................... 38
8.1 Collectius especfics als quals ha danar adreats lhabitatge assequible...................... 39
8.2. Habitatge social necessari............................................................................................. 41
9. Proposta del Pla en matria dhabitatge lliure i habitatge amb rgim de protecci oficial ..... 42
10. Mecanismes previstos per lobtenci de lhabitatge protegit ............................................... 44
11. Anlisi dels equipaments comunitaris ................................................................................. 45
12. Avaluaci i diagnosi de limpacte de lordenaci proposada ............................................... 46
13. Valoraci de limpacte social i de gnere del Pla ................................................................ 47
POUM DEL BAIX PALLARS. MEMRIA SOCIAL
1. Marc legislatiu vigent

El text refs de la Llei durbanisme (Decret legislatiu 1/2010, de 3 dagost) al seu article
57.3, 4 i 5 recull les determinacions mnimes que han de contenir els plans dordenaci
urbana i llurs modificacions puntuals, en matria dhabitatge amb protecci oficial. Aix
mateix, en el seu article 59.1.h, sobre la documentaci dels plans, determina que ha
de contenir una memria social. En quant a ladaptaci del planejament urbanstic
general i reserves de sl per habitatges de protecci pblica, es regeix per la
disposici transitria 2a i les figures de planejament derivat i instruments de gesti per
la sisena.
Igualment, la proposta de modificaci del planejament actualment vigent ha danar
acompanyada, entre daltres documents, per una memria social (Reglament de la Llei
durbanisme art. 117.3) la qual ha de contenir la definici dels objectius de producci
dhabitatge protegit (Text refs de la Llei durbanisme, art. 59.1).
El reglament de la Llei durbanisme (decret 305/2006 de 18 de juliol), en el seu article
66 estableix les determinacions relatives a les necessitats socials daccs a lhabitatge
mentre que en larticle 69.3 sestableix el contingut mnim necessari duna memria
social.
Aix mateix, en el seu article 69.4 indica que la memria social pot remetres al
contingut del pla local dhabitatge, sempre que aquest comprengui tots els aspectes
relacionats als continguts de la memria social.
Larticle 57.3 del Text refs de la Llei durbanisme estipula que els plans dordenaci i
les seves modificacions han de reservar per la construcci dhabitatges de protecci
pblica, com a mnim, el sl corresponent al 30% del sostre que es qualifiqui per a ls
residencial de nova implantaci, tant en sl urb com en sl urbanitzable, del qual un
20% sha de destinar a habitatges amb protecci oficial de rgim general i de regim
especial i un 10% a habitatges amb protecci oficial de preu concertat.
Daltra banda, la Llei de dret a lhabitatge, de 28 de desembre de 2007, en el seu
article 73, sobre solidaritat urbana, diu que els municipis de ms de 5.000 habitants i
les capitals de comarca han de disposar en el termini de 20 anys dun parc mnim
destinat a poltiques socials del 15% respecte del total dhabitatges principals
existents. Igualment estipula que el creixement daquest nombre dhabitatges obtingut
en cada quinquenni mitjanant la nova construcci, la rehabilitaci o ladquisici no pot
ser inferior al 25% del nombre dhabitatges que manquen per arribar a lobjectiu final
del 15% del total dhabitatges principals.
Donat que Baix Pallars no es troba en cap de les dues situacions (ni s capital de
comarca ni t una poblaci de 5.000 o ms habitants), no queda subjecte a
lacompliment de lObjectiu de solidaritat urbana.
2. Emmarcament
Quan es revisen les estadstiques comarcals, un fet crida rpidament latenci: el
Pallars Sobir s la segona comarca catalana amb menys poblaci (7.625 habitants a
lany 2009), desprs de lAlta Ribagora (4.375 habitants al mateix any) a causa que
en els darrers 150 anys ha sofert un despoblament intens, tendncia que va comenar
a modificar-se a partir de principis dels anys 80 tot i no haver assolit encara la poblaci
empadronada a lany 1970, de 7.770 habitants de dret en aquell any.
El marc geogrfic permet una primera justificaci: lallament i les condicions naturals
com el clima, laltitud, el relleu, etc. que han estat poc favorables a un
desenvolupament agrcola i ramader i que han impedit tamb un creixement econmic
i demogrfic.
En aquest marc, el municipi de Baix Pallars, es troba situat al sud de la comarca del
Pallars Sobir. s el sis municipi de la comarca, amb una poblaci de 415 habitants
al juliol del 2010. Territorialment el conformen 32 entitats de poblaci, entre pobles i
disseminats. Val a dir que fins lany 1969, el territori de lactual municipi estava dividit
en quatre termes municipals: Gerri de la Sal, Peramea, Montcorts de Pallars i Baen.
Les 32 entitats de poblaci queden configurades per dinou pobles, nou nuclis o
agrupacions de masies, sense estructura de poble i un conjunt de masies, bordes i
edificacions agroramaderes situades en sl no urbanitzable.
3. Distribuci de la poblaci
La poblaci de Baix Pallars queda distribuda en 24 de les 32 entitats de poblaci.
Segons el Nomencltor de poblaci de lINE, els habitants de 18 delles, viuen en
disseminat mentre que la resta es distribueix en 6 nuclis. Tal com es pot observar a la
taula, tant lany 2001 com el 2010, a lentorn del 70% de la poblaci del municipi vivia
en nuclis tot i que entre el 2001 i el 2010 la poblaci en nuclis ha perdut pes a favor de
la resident en disseminat malgrat guanyar poblaci en termes absoluts.
Codi
entitat Nom
0001
Ancs
0002
Baen
0003
Balestui
0004
Bresca
0005
Bretui
0006
Buseu
0007
Comte, el
0008
Cortscastell
0009
Enseu
0010
Gerri de la Sal
0011
Mentui
0012
Montcorts
0013
Peracal
0014
Peramea
2001
Nucli
Diseminat
2010
Total
7
17
--
Diseminat
2,0%
Total
Pes
3
16
3,9%
10
10
2,4%
13
17
4,1%
4,9%
2,3%
2,3%
22
6,3%
17
17
4,1%
0,0%
0,0%
0,3%
0,7%
1,4%
1,0%
0,9%
1,0%
127
36,4%
144
34,7%
1,4%
1,2%
32
9,2%
27
6,5%
32
6
1,7%
70
20,1%
16
0,7%
17
61
Nucli
8
22
122
Pes
137
27
86
11
11
2,7%
95
22,9%
0015
Pujol
12
12
3,4%
19
19
4,6%
0016
Sant Sebasti
0,0%
0,0%
0017
Sellui
2,6%
20
20
4,8%
0018
Useu
0,9%
1,9%
0019
Cabestany
0,6%
0,5%
0020
Canals
0,0%
0,0%
0022
Masies de Llars
0,6%
1,2%
0023
Sarroca de Baen
1,4%
0,5%
0024
Vilesa
0,0%
0,0%
0025
Castellnou
1,1%
0,5%
0026
Cuberes
0,0%
0,0%
0027
Pui
0,0%
0,0%
0028
Soi
0,0%
0,0%
0029
Solduga - Espluga
0,3%
0,2%
0000 Baix Pallars

% poblaci nuclis i
disseminat
--
254
95
73%
27%
349 100,0%
287
128
69%
31%
415 100,0%
Els nuclis de Bresca i d'Useu no sn reconegudes com entitats de poblaci fins l'any 2008
Font: Any 2001 Nomencltor de poblaci de lINE; any 2010 Ajuntament del Baix Pallars i elaboraci
prpia
Tamb s de destacar que en 7 entitats de poblaci no hi resideix ning i que en el cas

del nucli dUseu, tot i ser reconegut com una entitat diferenciada del seu disseminat
des de lany 2008, al 2010 no hi residia ning.
Gerri de la Sal s lentitat de poblaci de major pes del municipi amb una mica ms
dun ter de la poblaci del municipi, seguida de Peramea, amb gaireb el 23% de la
poblaci. Entre les dues entitats sumen gaireb el 58% de la poblaci del Baix Pallars.
Montcorts s la tercera entitat de poblaci del municipi tot i que entre el 2001 i el
2010 perd habitants.
4. Evoluci de la poblaci
El Baix Pallars a lany 2010 t un poblaci de 415 habitants, poblaci que ha
augmentat en 66 nous habitants respecte lany 2001 tot i no haver assolit encara el
sostre dhabitants que tenia a lany 1970, de 622 habitants.
A lany 19751 consta la prdua de poblaci en ms de 100 habitants (520 habitants) i a
lany 1977 ja estava just per sota dels 500 habitants. La prdua de poblaci continua i
a lany 1981 ja s de 69 habitants. A partir daquell any se succeeixen anys de lleugera
recuperaci (a lany 1982 guanyen 4 habitants i al 1983 4 ms) o recuperaci prou
notable (entre el 1984 i el 1985 en guanyen 27), amb anys de prdua, des de
moderada (entre el 1983 i el 1984 en perden 4, i en perden 7 entre el 1988 i 1989) a
ms forta (entre el 1985 i el 1986 en perden 71 i 46 entre el 1990 i el 1991), amb el
que sarriba a lany 1998 amb el seu mnim de poblaci amb 340 habitants.
10,0%
5,0%
0,0%
5,0%
10,0%
15,0%
20,0%
Creixementanual
Font: Anys 1975 a 2009 pgina web de lIDESCAT; any 2010 Ajuntament del Baix Pallars. Elaboraci
prpia2
s el primer any del que es disposa de dades desprs del cens de 1970. La dada daquest darrer ha
estat obtinguda de la pgina web de lINE, mentre que la sries de 1975 al 1996 de la pgina web de
lIDESCAT (padr municipal dhabitants) i la de 1998 al 2009 tamb de la pgina web de lIDESCAT
(padr continu de poblaci).
2
Per als anys 1980 i 1997 no es disposa de la poblaci empadronada amb que el clcul de lndex de
creixement anual ha tingut en consideraci els 2 anys transcorreguts en linterval emprat.
A partir daquell moment sinicia la recuperaci ja ms constant de poblaci, amb algun

any de prdua, aix si (entre lany 2000 i 2001 perden 10 habitants i entre el 2001 i
2002 en perden 3), fins assolir els actuals 415 habitants.
La prdua constant de poblaci ha significat un envelliment de la seva estructura
dedats. Abans per es vol donar una ullada als components de creixement.
El creixement de poblaci es distribueix de manera diferent entre les entitats de
poblaci. Lentitat que ms residents guanya s Peramea, amb 25 nous residents, amb
el que tamb veu incrementat el seu pes en el conjunt del municipi amb un 28%. Gerri
de la Sal tamb veu incrementada la seva poblaci per per contra disminut el seu
pes. La tercera entitat en tenir un creixement significatiu s Sellui, que guanya 11 nous
habitants i tamb augmenta el seu pes, a ligual que Bresca, que guanya 9 habitants i
gaireb duplica el seu pes en lestructura de la distribuci de la poblaci del municipi.
Solduga Espluga
Soi
Pui
Cuberes
Castellnou
Vilesa
SarrocadeBaen
MasiesdeLlars
Canals
Cabestany
Useu
Sellui
SantSebasti
Pujol
Peramea
Peracal
Montcorts
Mentui
GerridelaSal
Enseu
Cortscastell
Comte,el
Buseu
Bretui
Bresca
Balestui
Baen
Ancs
0
20
40
60
2010
80
100
120
140
160
2001
Font: Any 2001 Nomencltor poblaci INE; any 2010 Ajuntament del Baix Pallars i elaboraci prpia
Pujol, Peracal, Useu, Masies de Llars, Balestui el Comte i Enseu sn les altres
entitats que guanyen habitants tot i que amb un volum poc significatiu en termes
estadstics. En tots els casos, el guany de poblaci significa un augment del pes relatiu
de la poblaci.
Codi
entitat Nom
2001
Poblaci
2010
Pes
Poblaci
Creixement 2001-2010
Pes
Total
Pes
0001
Ancs
2,0%
0,7%
-4
-1,3%
0002
Baen
17
4,9%
16
3,9%
-1
-1,0%
0003
Balestui
2,3%
10
2,4%
0,1%
0004
Bresca
2,3%
17
4,1%
1,8%
0005
Bretui
22
6,3%
17
4,1%
-5
-2,2%
0006
Buseu
0,0%
0,0%
0,0%
0007
Comte, el
0,3%
0,7%
0,4%
0008
Cortscastell
1,4%
1,0%
-1
-0,5%
0009
Enseu
0010
Gerri de la Sal
0011
Mentui
0012
Montcorts
0013
Peracal
0,9%
1,0%
0,1%
127
36,4%
144
34,7%
17
-1,7%
1,4%
1,2%
-0,2%
32
9,2%
27
6,5%
-5
-2,7%
1,7%
11
2,7%
0,9%
0014
Peramea
70
20,1%
95
22,9%
25
2,8%
0015
Pujol
12
3,4%
19
4,6%
1,1%
0016
Sant Sebasti
0,0%
0,0%
0,0%
0017
Sellui
2,6%
20
4,8%
11
2,2%
0018
Useu
0,9%
1,9%
1,1%
0019
Cabestany
0,6%
0,5%
-0,1%
0020
Canals
0,0%
0,0%
0,0%
0022
Masies de Llars
0,6%
1,2%
0,6%
0023
Sarroca de Baen
1,4%
0,5%
-3
-1,0%
0024
Vilesa
0,0%
0,0%
0,0%
0025
Castellnou
1,1%
0,5%
-2
-0,7%
0026
Cuberes
0,0%
0,0%
0,0%
0027
Pui
0,0%
0,0%
0,0%
0028
Soi
0,0%
0,0%
0,0%
0029
Solduga - Espluga
0000
Baix Pallars
0,3%
0,2%
0,0%
349
100,0%
415
100,0%
66
0,0%
Font: Any 2001 Nomencltor de poblaci de lINE; any 2010 Ajuntament del Baix Pallars i elaboraci
prpia
De signe contrari sn els creixements de Bretui, Montcorts, Ancs, Castellnou, Baen i

Cortscastell que perden poblaci (poca, per en perden) i que veuen disminut el seu
pes relatiu, alhora que Mentui i Cabestany, que tenen un creixement zero i perden pes
relatiu.
Aix com per a lanlisi de levoluci de la poblaci es disposava dinformaci
desagregada per entitats de poblaci, per lanlisi dels components de creixement,
estructura dedats, llars i habitatges noms es disposa dinformaci per al conjunt del
municipi.
4.1. Components del creixement

El llarg perode de prdua de poblaci han suposat un notable envelliment de la seva
estructura dedats, envelliment que difcilment pot haver compensat el nou perode de
creixement ats que aquesta recuperaci s molt lenta. Abans per danalitzar la
pirmide dedats del municipi, sanalitzaran els components de creixement (creixement
natural i fluxos migratoris), elements bsics tant per veure quines han estat les
dinmiques de creixement com per a poder fer les projeccions de poblaci.
4.1.1 Creixement natural

El segent grfic posa de relleu que al Baix Pallars hi ha hagut ms anys de
creixement natural negatiu que positiu, i que a excepci de lany 1980 en que es
produren 6 naixements i cap defunci, quan el saldo ha estat positiu, aquest ha estat
amb xifres molt modestes, si ms no fins lany 2009, any en que sha produt el major
nombre de naixements de tota la srie (de 1975 a 2009) i tot hi haver hagut 5
defuncions, el saldo resultant ha esta positiu en 4 efectius, el segon ms elevat
desprs del de lany 1980.
10
2009
2007
2005
2003
2001
1999
1997
1995
1993
1991
1989
1987
1985
1983
1981
1979
1977
1975
15
10
Naixements
Defuncions
10
15
20
Saldo
Font. Pgina web de lIDESCAT i elaboraci prpia
Si es calculen les taxes de natalitat, mortalitat i creixement natural3 sobserva que la

taxa de natalitat tot i ser en gaireb tots els anys positiva (en 6 anys no hi hagu cap
naixement), els resultats sn molt modestos i per regla general inferiors a la taxa de
mortalitat. s de destacar, per, el fet que en els darrers anys la taxa de natalitat ha
augmentat, destacant per primer cop la taxa de natalitat a lany 2009 aix com el fet
que tot i tenir en aquest any una taxa de mortalitat relativament elevada, ha acabat
resultant en una taxa de creixement natural elevada.
Taxa de natalitat: nascuts vius/poblaci total x 1.000. Taxa de mortalitat: defuncions/poblaci total x
1.000. Taxa creixement natural: saldo resultant/poblaci total x 1.000
11
Taxa
Any
Poblaci
Naixements Defuncions
Saldo
Natalitat
Mortalitat
Total
1975
520
-4
3,8
11,5
-7,7
1976
502
-1
2,0
4,0
-2,0
1977
499
6,0
6,0
0,0
1978
494
4,0
4,0
0,0
1979
499
4,0
4,0
0,0
1981
451
0,0
0,0
0,0
1982
455
-3
0,0
6,6
-6,6
1983
459
6,5
4,4
2,2
1984
457
-1
4,4
6,6
-2,2
1985
484
-1
4,1
6,2
-2,1
1986
413
-2
2,4
7,3
-4,8
1987
429
-6
0,0
14,0
-14,0
1988
422
-4
0,0
9,5
-9,5
1989
405
-4
2,5
12,3
-9,9
1990
396
10
-8
5,1
25,3
-20,2
1991
350
-2
0,0
5,7
-5,7
1992
350
-3
5,7
14,3
-8,6
1993
353
10
-10
0,0
28,3
-28,3
1994
362
8,3
8,3
0,0
1995
373
-3
2,7
10,7
-8,0
1996
351
8,5
5,7
2,8
1998
340
-1
2,9
5,9
-2,9
1999
352
-3
8,5
17,0
-8,5
2000
363
-6
5,5
22,0
-16,5
2001
353
-3
5,7
14,2
-8,5
2002
350
8,6
2,9
5,7
2003
360
-1
16,7
19,4
-2,8
2004
372
13,4
13,4
0,0
2005
380
7,9
5,3
2,6
2006
381
13,1
7,9
5,2
2007
406
17,2
12,3
4,9
2008
407
7,4
7,4
0,0
2009
413
21,8
12,1
9,7
Per contra, la taxa de mortalitat gaireb sempre ha estat superior o igual a la taxa de
natalitat i en tres anys ha superat el 20 x 1.000, que sn els que coincideixen amb els
anys de taxa de decreixement natural total ms elevat, tot i que lany 1987 la
combinaci duna natalitat 0 amb una mortalitat relativament alta dna tamb una taxa
de creixement natural negativa fora elevada.
12
En general, la taxa de creixement natural del Baix Pallars sha mogut entre el
creixement 0, en que la natalitat i la mortalitat shan anullat mtuament i el creixement
negatiu, en que la mortalitat ha estat superior o notablement superior a la natalitat.
Noms a partir del 2002 sembla que aquesta tendncia comena a canviar i es
produeixen 5 anys de creixement positiu tot i que encara combinats amb un any de
creixement zero (2008) i de creixement negatiu (2003).
Finalment, si es calcula el promig de naixements, defuncions i saldo resultant per
quinquennis, sobserva que el perode de major prdua an del 1985 al 1994, que a
partir del 1995 sinicia una certa disminuci del creixement natural negatiu a causa de
laugment de la natalitat i que en els darrers anys laugment de la natalitat ha anat
acompanyat per una disminuci de la mortalitat.
Naixements Defuncions
1975-79
2,0
3,0
Saldo
-1,0
1980-84
2,2
1,6
0,6
1985-89
0,8
4,2
-3,4
1990-94
1,4
6,0
-4,6
1995-99
2,0
4,2
-2,2
2000-04
3,6
5,2
-1,6
2005-09
5,4
3,6
1,8
4.1.2 Moviments migratoris

Aix doncs, un creixement natural negatiu o feble no acaben dexplicar el creixement
de poblaci, amb el que sha de veure que passa amb els fluxos migratoris i quins
resultats t la combinaci del creixement natural amb les migracions.
Sobre les migracions (tant les interiors com les exteriors) no es disposa duna srie
tant antiga com les de natalitat i mortalitat, per entre les sries que proporcionen les
de les altes i les baixes residencials (srie disponible pel perode 1981-94 mancant els
anys 1985, 1990 i 1992) i que inclou indistintament les migracions interiors i exteriors,
les sries de les migracions interiors (srie disponible a partir de lany 1988) i les de les
exteriors (sries que per a la immigraci es disposa informaci pels anys 1993-94,
1997-2000 i 2004-2009 mentre que per a lemigraci noms es disposa de la srie
compresa entre el 2005 i 2009, a partir de lany quan sinicia la renovaci padronal
obligatria per als estrangers) es pot tenir una idea prou ajustada del pes daquestes.
13
Altes i baixes residencials (1981-1994)

De les altes i baixes residencials, destaquen quatre fets: hi ha 2 anys en que no hi
hagu moviment residencial; hi ha 3 anys en que es produren altes residencials per
no baixes amb el que el saldo resultant s positiu, tot i la modstia daquest en 2 dels
anys (2 i 3 persones respectivament); hi hagueren 3 anys consecutius en que les
baixes residencials van superar les altes amb el que el saldo resultant va ser negatiu; i
hi ha hagut dos anys en que les baixes residencials han estat poc nombroses mentre
que les altes han estat elevades amb el que el saldo resultant ha estat mpliament
positiu. Igualment destaca el fet que el volum total del moviment residencial (suma
daltes i baixes) va anar en augment amb els anys.
1994
1991
1988
1986
1983
1981
20
10
0
Altes
10
Baixes
20
30
40
50
Saldo
En calcular la taxa de migraci4 per aquells anys sobserva que les taxes demigraci,
tot i produir-se noms en 3 anys sn elevades; tamb sobserva que en 4 anys el
creixement va ser nul o de poca magnitud, mentre que en quatre anys la taxa
dimmigraci neta ha tingut un impacte fortament positiu en el creixement.
Taxa de migraci: saldo resultant / poblaci total x 1.000. Si la taxa s positiva significa que les altes
residencials sn superiors a les de baixes amb el que es pot parlar duna taxa neta dimmigraci; en cas
contra, si s negativa, shauria de parlar duna taxa neta demigraci.
14
45,3
50,0
40,0
30,6
30,0
33,1
26,6
20,0
10,0
4,4
8,6
0,0
0,0
0,0
10,0
9,9
20,0
30,0
16,3
23,7
1981 1982 1983 1984 1986 1987 1988 1989 1991 1993 1994
Taxamigraci
Si al saldo de les altes i baixes residencials hi sumen el saldo de creixement natural

per aquests mateixos anys noms trobem dos anys amb creixement zero, 2 anys amb
creixement positiu per poc significatiu mentre que per la resta danys el creixement va
ser notable.
Saldo
Residencial
Natural
Taxa
creixement
Total
1981
4,4
1982
0,0
1983
0,0
1984
17
20
43,8
1986
11
11
26,6
1987
12
19
31
72,3
1988
14
18
42,7
1989
12
29,6
1991
8,6
1993
21
26
73,7
1994
18
24
66,3
s de destacar que en alguns anys el creixement natural ha superat el saldo migratori

(per exemple anys 1987 i 1988), en daltres anys ha estat a la inversa (per exemple
1984, 1993 i 1994), i ha hagut anys en que ambds saldos han estat febles o nuls
produint-se creixements 0 i taxes de creixement molt baixes.
15
Migracions interiors (1988-2009)

Analitzant la srie de migracions interiors5, dentrada sembla que aquestes sn les que
haurien dexplicar laugment de poblaci. Aix no obstant, tal i com mostra el grfic,
aquestes han combinat anys de saldos negatius amb anys de saldos positius i incls
un any sense creixement (lany 2008 va marxar el mateix nombre de persones que va
entrar).
2009
2008
2007
2006
2005
2004
2003
2002
2001
2000
1999
1998
1997
1995
1994
1993
1992
1990
1989
1988
20
0
Immigrants
20
Emigrants
40
60
Saldo
Destaca laugment del volum dels fluxos migratoris amb els anys i el major nombre
danys amb saldo positiu. Destaca tamb que a partir del 2004 noms hi ha hagut un
any amb saldo positiu, el 2006, i que a lany 2009 el saldo negatiu s el ms elevat de
tota la srie.
En calcular lndex de migraci, sobserva que se succeeixen perodes de taxes
demigraci (1988 a 1990 i anys 2000 i 2001) amb perodes de taxes dimmigraci (de
1992 a 1999 i de 2002 a 2004) per entrar en un nou perode en que es combinen les
Moviments entre els municipis de la comarca, provncia, autonomia i estat.
16
taxes demigraci (anys 2005, 2007 i 2009) amb les dimmigraci (any 2006). Noms
un any, el 2008, els immigrants igualen als emigrants, resultant en una taxa 0.
60,0
47,1
50,0
34,0
40,0
51,1
36,1
30,4
30,0
20,0
10,0
20,0
8,6
21,5
10,7
10,5
0,0
0,0
10,0
20,0
15,2
16,6
22,2
30,0
11,0
22,7
21,1
19,7
40,0
26,6
Taxamigraci
Si al saldo de migraci interior hi afegim el saldo de creixement natural, es pot

observar que la combinaci dambds components en ocasions:
Reforcen mtuament la prdua (anys 1988 a 1990 i anys 2000 i 2001).
Sanullen (anys 1992 i 2008).
No sarriben a compensar (anys 2005, 2007 i 2009)
Tot i que en general es compensen (de 1993 a 1999 i anys 2003 i 2004)
O entre ambdues reforcen el creixement (anys 2002 i 2006)
Amb el que prevalen els anys de creixement positiu, a cops amb taxes fora elevades
(per exemple el 1998 i el 1999) sobre els anys de creixement negatiu, a cops tamb
amb taxes elevades (anys 2000, 2001 i 2009, el ms baix de tots).
17
Saldo
Interior
Natural
Taxa
creixement
Total
1988
-7
-4
-11
-26,1
1989
-9
-4
-13
-32,1
1990
-6
-8
-14
-35,4
1992
-3
0,0
1993
12
-10
5,7
1994
11
11
30,4
1995
-3
2,7
1998
16
-1
15
44,1
1999
18
-3
15
42,6
2000
-4
-6
-10
-27,5
2001
-8
-3
-11
-31,2
2002
25,7
2003
13
-1
12
33,3
2004
21,5
2005
-8
-7
-18,4
2006
15,7
2007
-8
-6
-14,8
2008
0,0
2009
-11
-7
-16,9
Aix doncs, no sn nicament les migracions interiors, en combinaci amb el

creixement natural, les que proporcionen el creixement de poblaci, tot i que en
general hi ha una coincidncia entre taxa de creixement sobre el saldo de migracions
interiors i creixement natural, amb el creixement anual de poblaci.
Migracions exteriors (2005-2009)

Aix doncs, una tercera variable forma part del creixement del municipi: les migracions
exteriors. Val a dir que el balan de la immigraci i emigraci exterior no ofereix una
lectura fidedigna del moviment de la poblaci estrangera ats que els moviments
daquests, un cop han arribat a un pas, equivalen a mobilitat residencial (associada
sobretot a la mobilitat laboral) i no a migraci exterior tot i que si que es produeixen
arribades des del seu pas dorigen, sobretot amb el reagrupament familiar, i sortides a
daltres pasos, ja sigui a la recerca de noves possibilitats de feina i vida ja siguin
moviments de retorn. Aix mateix, la immigraci externa inclou tant l'arribada de
persones de nacionalitat espanyola com estrangera que procedeixen de l'estranger, a
18
ligual que lemigraci externa inclou la sortida de persones tant de nacionalitat

espanyola com estrangera.
Immigraci
Emigraci
Saldo
2005
2006
2007
2008
2009
Pels cinc anys dels quals es disposa dades, es pot veure que en 3 dells el saldo ha
estat positiu mentre que en els anys 2005 i 2008 immigraci i emigraci sanullen.
Malgrat els pocs anys dels quals es disposa informaci i el molt baix volum de les
migracions exteriors, aquestes si que ajuden a entendre el fet que, per exemple, entre
els anys 2006 i 2007 en que els saldos de creixement natural i migracions interiors
sanullaven entre ells en aquells anys, malgrat tot el creixement anual fos positiu i a
ms dels ms elevats en el perode analitzat.
Resumint i en conclusi, les dinmiques demogrfiques del Baix Pallars sn fora
complexes ja que cap dels tres components de creixement analitzats expliquen per ells
mateixos els perodes de creixement del municipi sin que s la seva combinaci la
que el permet capir. Sha dafegir que aquesta caracterstica proporciona una major
complexitat en el clcul de les projeccions de poblaci.
4.2 Estructura dedats

Prdua de poblaci i reducci de la natalitat han significat un procs denvelliment de
la poblaci al municipi molt fort; aix mateix, el guany de poblaci dels darrers anys
est contribuint no a invertir la tendncia, si ms no encara, per si a suavitzar lelevat
grau denvelliment.
Si es mira lestructura de poblaci per grans grups dedat es veuen clarament les
tendncies apuntades.
19
2010
2009
2008
2007
2006
2005
2004
2003
2002
2001
2000
13%
13%
12%
11%
10%
8%
7%
6%
6%
7%
5%
0%
63%
63%
63%
64%
60%
63%
63%
61%
61%
60%
62%
20%
24%
24%
25%
25%
29%
28%
30%
32%
33%
33%
33%
40%
014
60%
1564
80%
100%
65i+
Font: Anys 2000 a 2009 pgina web de lIDESCAT; any 2010 Ajuntament del Baix
Pallars i elaboraci prpia
A lany 2000 la poblaci infantil i adolescent suposaven noms un 5% de la poblaci

mentre que a lany 2010 aquesta ja representa el 135% de la poblaci. En els
mateixos anys, la poblaci de 65 i ms anys representaven gaireb un ter de la
poblaci del municipi mentre que al 2010 no arribava al quart de poblaci.
El gran grup que ha mantingut ms estabilitat ja estat la poblaci adulta tot i presentar
oscillacions de pes que els ha situat entre el 60 i 63% de la poblaci total.
Anant ja ms al detall, les pirmides dedat mostren aquesta estructura envellida de la
poblaci tot i observar-se diferncies fora notables entre els anys 2001 i 2010.
Pirmide dedats, 2001
8084
7074
6064
5054
4044
3034
2024
1014
04
8,0% 6,0% 4,0% 2,0% 0,0%
Dones
2,0%
4,0%
6,0%
8,0%
Homes
20
Totes dues pirmides tenen en com:
una traa irregular del seu dibuix, fet daltra banda com en les poblacions de
poc pes demogrfic, tot i que la traa canvia dun any a laltre;
per lany 2001 es pot identificar una pirmide ms afuada amb una cspide
ms ampla que la base (pirmide invertida) mentre que per lany 2010 recupera
la seva base.
en el grup dels ms petits pesa ms la poblaci masculina mentre que en els

grups ms grans la femenina (aquest s un fet general en la poblaci, neixen
ms nens que nenes i moren abans els homes que les dones
per regla general i per grup quinquennal predominen els homes sobre les
dones: per al conjunt de la poblaci, lndex de feminitat era al 2001 del 077 i al
2010 del 084, amb el que amb els anys han anat equilibrant-se els dos sexes
per encara existeix un desequilibri.
Aquestes sn les niques semblances entre els dos anys.

Pirmide dedats, 2010
8084
7074
6064
5054
4044
3034
2024
1014
04
8,0% 6,0% 4,0% 2,0% 0,0%
Homes
2,0%
4,0%
6,0%
8,0%
Dones
Font. Ajuntament de Baix Pallars i elaboraci prpia
A lany 2001 les diferncies de pes entre els dels extrems eren molt importants: els
nens de 5 a 9 anys i de 10 a 14 tenien un pes de l14% i 23% respectivament mentre
que en el pol oposat, el grup de 35 a 39 anys el tenia de l11%.
21
Al 2010, els grups de menys pes tenen uns percentatges superiors, del 27% (grups de
15 a 19 i 20 a 24 anys) que tot i seguir sent molt baixos no ho sn tant extremadament.
Aix mateix, els grups de ms pes (de 45 a 49 anys i de 50 a 54 anys), lhan disminut
en un punt, situant-se en els dos grups en el 10,1%.
s interessant veure com la pirmide del 2010 expressa simultniament un doble
procs:
Duna banda la maduraci i envelliment progressiu de la seva poblaci,

circumstncia que es manifesta per laugment de pes dels grups dedat ms
adulta i per laugment del pes de la poblaci ms gran, de 85 i ms anys.
De laltra el procs de rejoveniment que ha suposat larribada de nova poblaci,

rejovenint-se per la base.
Tot i el sobreenvelliment que sest produint (de 13 efectius el 2001 a 26 el 2010), la

poblaci de 65 a 84 anys ha disminut, tant en valors absoluts (de 103 efectius a 72)
com en termes relatius (del 292% al 173%).
Donat que sn els grups dels ms petits i els ms grans on shan produt els canvis
ms importants, una ullada a lndex de dependncia global6 es veu que aquesta s
elevada, de ms del 50% per que ha disminut.
70,0%
60,0%
50,0%
40,0%
30,0%
20,0%
10,0%
0,0%
Dependncia
infantil
Dependncia
senil
2001
Dependncia
global
2010
Font: Any 2001 pgina web de lIDESCAT; any 2010

Ajuntament del Baix Pallars i elaboraci prpia
Entre els dos anys sha produt tamb un canvi important: augmenta la infantil i
disminueix la senil, tot i que aquesta darrera gaireb dobla a la infantil.
6
Lndex de dependncia global reflexa la relaci entre la poblaci depenent (els que estudien i els que
shan jubilat) amb la poblaci activa; se suma la poblaci infantil i senil i es divideix amb la poblaci en
edat activa.
22
El retrocs del pes de la poblaci gran es fa ms evident si es calcula lndex

denvelliment donant-se una drstica reducci de lndex denvelliment7 de la seva
poblaci, passant del 661% de lany 2000 (vora 7 persones grans per cada infant) al
175% el 2010 (gaireb 2 persones grans per un infant). Aquest ndex segueix sent
ms elevat que a Catalunya (a lany 2000 era de 1273% i al 2010 1080%), per la
reducci en noms 10 anys ha estat molt important.
175%
2010
2009
2008
191%
206%
229%
2007
2006
278%
338%
2005
2004
427%
504%
2003
2002
523%
483%
2001
2000
661%
0%
200%
400%
600%
800%
ndexd'envelliment
Font. Dades pgina web de lIDESCAT i elaboraci prpia
A lhora tamb destaca laugment del sobreenvelliment8 de la poblaci gran del Baix
Pallars: es passa de l112% del 2001 al 265% del 2010.
7
8
Relaci entre les persones grans i la poblaci infantil.

Relaci entre la poblaci de 85 i ms anys i la poblaci de 65 i ms anys
23
4.3 Nacionalitats
La poblaci dorigen estranger s present al municipi i ha anat en augment al llarg dels
anys, tot i que el seu percentatge en relaci la poblaci total al municipi s fora baix,
del 76% al 2010 (31 efectius). De fet, respecte els tres anys anteriors, ha disminut el
seu nombre.
100,0%
80,0%
60,0%
40,0%
20,0%
0,0%
2000
2001
2002
2003
2004
Espanyola
2005
2006
2007
2008
2009
2010
Estrangera
Els que provenen de la resta de la Uni europea sn els principals orgens dels
immigrants estrangers en tots els anys, amb un pes que oscilla entre el 27% (any
2002 i 3 efectius) i el 58% (any 2010 i 18 efectius), seguit pels que provenen de la
resta dEuropa amb el 16% el 2010 (mxim el 2004 amb el 33% i 6 efectius) i dfrica i
el continent americ, amb el 13% i 4 efectius. En tots els casos destaca el fet de
pertnyer als grups joves (dels 20 als 34 anys), per una major presncia dhomes que
de dones (58%).
5. Formaci de llars i tipus

Les dinmiques de creixement de poblaci i de formaci de llars han seguit uns
camins aparentment distints: al feble augment de poblaci es donava un major
increment del nombre de llars. Aquesta tendncia es dna en els dos quinquennis dels
quals es disposa informaci (1991 a 1996 i 1996 a 2001), tot i que en el primer
quinquenni no es pot parlar prpiament de creixement de poblaci, mentre que en el
segon quinquenni les diferncies entre creixement de poblaci i formaci de llars
satenuen molt.
24
Creixement absolut
1991
1996
2001
1991-96
1996-01
Creixement anual
1991-96
1996-01
Poblaci
350
351
359
0,29%
2,28%
0,06%
0,45%
Llars
118
142
147
20,34%
3,52%
3,77%
0,69%
Aix, entre el 1991 i el 1996, perode en que noms es guanya un habitant (creixement
absolut del 03% i anual de vora l01%), el nombre de llars augmenta fora, en 24
noves llars (creixement absolut del 20% i anual de gaireb el 4%). Ara, entre el 1996 i
el 2001, quinquenni en que guanya 8 habitants, el nombre de noves llars es redueix
fora, amb noms 5. Aix no obstant, en termes relatius segueix destacant la formaci
de llars per damunt el creixement de poblaci tot i haver escurat la diferncia a causa
que ambdues variables parteixen de magnituds diferents.
La causa de major dinamisme en la formaci de llars en un moment en que gaireb no
creixia la poblaci pot ser degut al fet que al llarg daquells cinc anys es produs b un
major nombre demancipaci de joves del mateix municipi per a formar la seva prpia
llar familiar, tot i que el cert s que al Baix Pallars, entre el 1991 i el 1996 les llars que
ms augment experimenten sn les que la persona principal pertany al grup dedat de
40 a 44 anys9; tamb, podria ser degut a un major nombre de dissolucions de llars ja
que entre el 1991 i el 1996 el nombre de llars monoparentals t un creixement absolut
del 70% (7 noves llars monoparentals), mentre que entre el 1996 i el 2001 ho fa en un
12% amb 2 noves llars monoparentals.
Resulta rellevant que entre el 1991 i el 1996 les llars unipersonals s dupliquen,
passant de 26 a 52. Tot amb tot, aquesta no es pot considerar la causa principal de
lincrement del nombre de llars per damunt del creixement de poblaci donat que en
aquest perode, a conseqncia de lenvelliment de la poblaci creix tamb els casos
de vidutat (18% de les llars al 2001): entre el 1991 i el 1996 les llars en que la persona
principal t 75 i ms anys s el grup que major augment experimenta.
El que certament es produeix s una important disminuci de la grandria mitjana de la
llar, passant de 29 persones/llar el 1991 a les 244 persones llars de 2001.
Entre el 1991 i el 1996 el grup dedat de 40 a 44 anys augmenta molt poc els seus efectius, noms en 5
persones, mentre que el que experimenta un major augment s el de 35 a 39 anys, en 21 nous efectius.
25
2001
2,44
1996
2,50
1991
2,90
2,20
2,40
2,60
2,80
3,00
Dimensimitjana
Aquesta reducci de la dimensi mitjana de la llar s fora semblant a la del Pallars

Sobir al 2001 (247) per s molt ms important que la que es produeix a Catalunya
(272).
Si es mira levoluci de les llars segons nombre de persones, sobserva que la
reducci de la grandria de la llar es dna sobretot entre el 1991 i el 1996 i que entre
el 1996 i el 2001 es consoliden aquests canvis si b amb alguna lleugera variaci
respecte el perode anterior.
Nombre de persones per llar
10%
5i+
13%
15%
15%
15%
20%
18%
13%
23%
23%
23%
19%
35%
37%
22%
0%
10%
2001
20%
1996
30%
40%
1991
26
Al molt notable augment de les llars unipersonals anteriorment esmentat (que al 2001
es redueix un poc en una llar noms, tot i la variaci percentual de 2 punts),
lacompanya una disminuci prou important de les llars de 3 i ms persones. La
diferncia ms substancial entre els anys 1996 i 2001 rau en el fet que les llars de 3
persones experimenten un augment, del 5% en termes relatius i en 8 llars en xifres
absolutes).
Entre el 1996 i el 2001 augmenta el nombre dinfants per poc significativament (3
nens de 0 a 4 anys mentre que en els grups de 5 a 14 es produeix una prdua
defectius), amb el que resulta relativament difcil atribuir-ho a un augment del nombre
de parelles joves amb fills; es produeix tamb un augment del nombre de persones de
80 i ms anys (en 7 efectius), amb el que es podria donar tamb la situaci que
persones grans enlloc de viure soles tornen a viure amb els fills. Ambdues situacions
sn possibles i complementries.
Si ens fixem en ledat de la persona principal o de referncia de la llar, per, sobserva
que el principal gruix es situen en els trams dedat grans en tots els 3 anys.
Edat de la persona principal de la llar (%)
25,0%
20,0%
15,0%
10,0%
5,0%
0,0%
<20
2024 2529 3034 3539 4044 4549 5054 5559 6064 6569 7074 75i+
1991
1996
2001
Les persones de 75 i ms anys representaven al 2001 el 23% de les llars (el 17% el
1991); les persones de 70 a 74 anys el 10%
Si que s notori el canvi que es produeix entre el 1991 i el 2001, en que al 1991 les
llars en que la persona de referncia tenia 55 i ms anys eren les dominants al
27
municipi, signe de lavanat procs denvelliment anteriorment identificat, mentre que a

lany 2001 les llars amb la persona dentre 40 i 45 anys eren les segones dominants al
municipi, signe del cert rejoveniment que ha suposat lentrada de nova poblaci.
De fet, lanterior grfic mostra tant lenvelliment del 1991 com el rejoveniment del 2001
quedant per pals el sobreenvelliment del municipi.
Aix no obstant, el 73% de les llars amb nucli familiar10 del 1991 i el 67% del 2001 sn
llars amb fills (inclou les llars monoparentals). Destaca que al 2001 augmenta el
nombre de llars sense fills.
100%
78%
73%
80%
67%
60%
40%
27%
22%
33%
20%
0%
Sensefills
1991
Ambfills
1996
2001
Altra qesti s quantes daquestes llars tenien fills de menys de 16 anys. El segent
grfic mostra com sha invertit les proporcions: el percentatge de llars amb fills menors
de 16 anys era del 26% el 2001, lleugerament menor al del 1991 i igual al del 1996.
100%
80%
72%
74%
74%
60%
40%
28%
26%
26%
20%
0%
Sensefills
1991
Ambfills
1996
2001

10
En el clcul del percentatge de llars amb fills i sense fills no shan computat les llars sense nucli, ja
siguin unipersonals ja sigui formada per dues o ms persones sense vincles familiars o de parentiu. En el
cas del Baix Pallars, aquests 2 darrers tipus de llars han representa entre el 28% el 1991 i el 44% el 2001.
Aix mateix, dins aquest grups de llars sense nucli, les llars unipersonals tenen un pes dentre el 79% el
1991, del 87% el 1996 i el 78% el 2001.
28
Les llars monoparentals, com ha estat anteriorment indicat, al llarg daquells 10 anys
experiment tamb un important augment, passant de l11% (si noms es relacionen
amb les llars amb nucli familiar; si sestableix la relaci amb les llars totals, el seu pes
era del 7%), al 23% del 2001 (del 16% respecte les llars totals). En xifres absolutes, es
va passar de les 10 llars monoparentals del 1991 (meitat amb mare i meitat amb pare)
a les 19 del 2001 (una mica ms de la meitat amb mare i una mica menys de la meitat
amb pare).
6. Caracterstiques del parc dhabitatges

La informaci sobre el parc dhabitatges al municipi prov de dues fonts: el cens de
poblaci i habitatges dels anys 1991 i 2001 dels habitatges construts entre el 2001 i
2010 segons certificats finals dobra (CFO) emesos pel collegi daparelladors. La
informaci no s exacta sobre quin s el volum dhabitatges per si que proporciona
un dimensionat del parc proper al real.
2010
287
2001
266
1991
279
1981
261
240
250
260
270
280
290
Font. Dades pgina web IDESCAT i elaboraci prpia
El Baix Pallars ha passat de tenir 261 habitatges el 1981 als 287 de 201011. Entre el
1981 i el 1991 experiment un augment, en 18 unitats, per entre el 1991 i el 2001
vei redudes les seves unitats (13 habitatges menys), molt probablement degut a
habitatges abandonats i que van ser o b enderrocats o b no comptabilitzats com a
tals a causa del seu estat de runa.
11
No han estat comptabilitzats els enderrocs que shagin produt entre el 2001 i el 2010 amb el que el
nombre dhabitatges podria ser una inferior. En tot cas, es considera una dada de referncia vlida.
29
Creixement absolut
1991
2001
2010
1991-01
2001-10
Creixement anual
1991-01
2001-10
Poblaci
350
359
415
2,57%
15,60%
0,25%
1,46%
Llars
118
147
170
24,58%
15,70%
2,22%
1,47%
Habitatges
279
266
287
-4,66%
7,89%
-0,48%
0,76%
Els diferents ritmes de creixement de poblaci i de formaci de llars es reprodueix

tamb en el del volum del parc dhabitatges. Aix, mentre la poblaci es mantenia
estable alhora que el nombre de llars augmentava prou notablement, es redua el parc
dhabitatges (decenni 1991 a 2001); al decenni segent la poblaci ha augmentat a un
major ritme que el parc dhabitatges.
En relaci les llars, no es t la dada del seu nombre a lany 2010. Una estimaci feta a
partir de la dimensi mitjana de les llars a lany 2001 podria situar el nombre de llars a
lentorn de 170, amb un ndex de creixement absolut i anual fora similar al de
poblaci. s prou possible que la dimensi mitjana de les llars shagi redut una mica
ms a causa de laugment de les persones ms grans (a lany 2010 46 persones
tenien 80 i ms anys i 21 entre 75 i 79), i tot i que ha augmentat tamb el nombre
dinfants (a lany 2010 hi havia 42 nens de fins a 9 anys mentre que al 2001 eren 16),
amb el que lestructura de la llar familiar shaur reforat, ambds extrems sanullen o
compensen.
De la comparaci de les diferents dades, el que s interessant de comprovar s que la
creaci de noves llars en un moment en que es redua el parc dhabitatges va ser
possible perqu el Baix Pallars disposava dun parc que podia absorbir dit augment.
Aix mateix, en el perode en que creix la poblaci i sestima que les llars tamb, el
menor ritme de construcci dhabitatges no ha estat un impediment per la mateixa ra
suara exposada.
30
119
2001
147
161
1991
118
131
1981
130
0
50
100
Resta
150
200
Principals
El grfic anterior mostra el pes dels habitatges principals en els 3 anys dels quals es
disposa de dades, i ha vorejat el 50% al 1981 i 1991, i noms al 2001 el supera (55%),
amb el que efectivament, els creixements que shan produt han estat possibles pel
parc disponible.
Els edificis destinats a habitatge sn majoritriament unifamiliars. Al 1990 la proporci
dhabitatge unifamiliar era ms elevada que al 2001(es passa del 91% al 84%) per s
possible que sigui a causa que els edificis enderrocats hagin estat majoritriament dun
habitatge ja que entre el 1990 i el 2001 es passa de 20 habitatges de 2 i ms plantes a
23 mentre que dun habitatge es passa de 209 a 159.
1
1990
2001
91%
84%
2i+
9%
15%
Sobserven aix mateix diferncies en el nombre de plantes en els dos censos: mentre
que els habitatges duna nica planta sn percentualment similars al 1990 i 2001 (11
unitats al 1990 i 8 al 2001), les diferncies ms importants estan els de 2 i 3 i ms
plantes: al 1990 tenen ms pes els de 3 i ms plantes amb el 59% dels edificis (135
unitats), mentre que al 2001 ho sn els edificis de 2 plantes amb el gaireb 59% del
parc (112 unitats).
1990
2001
1
4,8%
4,2%
2
36,2%
58,9%
3i+
59,0%
36,8%
31
El parc dhabitatges del baix Pallars s bastant antic: el 32% s anterior al 1900 i el
55% es va construir entre el 1900 i el 1960.
7%
2%
4%
32%
55%
Abansde1990
19901960
19812001
20012010
19611980
Font. Pgina web de lINE i elaboraci prpia
A partir de 1981, sha construt pocs habitatge, destacant el perode de 1981 al 2001,
en que sedific el 2% dels habitatges. En la dcada segent per, del 2001 al 2010,
sha reactivat la construcci construint-se el 7% de lactual parc.
La dinmica constructiva daquesta darrera dcada ha estat molt irregular. Aix en
aquests darrers 10 anys en pocs dells sha iniciat i acabat gaires habitatges.
Destaquen lany 2002 en que es finalitzen 15 habitatges (iniciats a lany 2000), i lany
2009 en que siniciaren 15 habitatges ms, cap dels quals ha estat acabat. En aquests
20 anys no sha fet (qualificat) cap habitatge amb protecci oficial.
15
16
15
13
14
12
10
8
5
4
2
2
0
0 0
0 0
0 0
0 0
0
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Habitatgesiniciats
Habitatgesacabats
32
Malgrat lantiguitat dels habitatges, segons el cens dedificis de 1990, el nombre

dedificis destinats a habitatge en estat runs era relativament baix, del 09% (2
edificis) al 1990; segons el cens de poblaci i habitatges de 2001, no nhi havia. Aix
mateix, al 1990 constava noms un edifici en mal estat de conservaci mentre que al
2001, no nhi havia cap.
Els edificis destinats a habitatge en deficient estat de conservaci eren una mica ms
nombrosos als 2 anys, del 9% el 1990 (21 edificis) i del 4% al 2001 (8 edificis), amb el
que en conjunt, el parc dhabitatges del Baix Pallars es caracteritzava per estar
majoritriament en bon estat de conservaci.
100,0%
90,0%
80,0%
70,0%
60,0%
50,0%
40,0%
30,0%
20,0%
10,0%
0,0%
89,5%
9,2%
0,9% 0,0%
0,4% 0,0%
Runs
Dolent
1990
95,8%
4,2%
Deficient
Bo
2001
Fon. Dades pgina web dIDESCAT i elaboraci prpia
Els habitatges principals sn en general fora grans, amb el 63% daquests una
superfcie til de ms de 100 m, destacant el 33% amb una superfcie til de ms de
150 m. Els habitatges de dimensions redudes sn molt poc significatius amb 2
habitatges de fins a 50 m tils, 3 de 51 a 60 m i 8 de 61 a 70 m mentre que 33
habitatges tenen ms de 181 m.
22%
16%
30%
33%
Fins80m
81100m
101150m
>150m
33
El rgim de tinena de lhabitatge principal dominant s el de propietat, amb el 84% del

parc al 2001, lleugerament menor al 2001 que era del 87%.
16%
84%
Propietat
Lloguer
Finalment, en relaci el mercat immobiliari no sembla que hi hagi molta oferta

dhabitatge de compravenda (8 cases a ms d1 runa que ja no estava en oferta) ni
de lloguer (5 cases amb diversos nombre dapartaments i que es lloguen per dies i per
semestres).
En les cases de compravenda es donen diversos orgens: borda, quadra, pallissa,
noms 3 sn cases en origen, i hi ha un pis. Pel que fa els preus s difcil establir un
preu mitj donada lamplitud de les superfcies, parcelles (parcella, era, finca...),
lestat de conservaci tot i majoritriament han estat restaurades (inclou un edifici del
segle XV que estava en runes abans de ser restaurat) i si es considera el preu m,
aquest noms s indicatiu justament per la varietat de dimensions i parcelles de
loferta.
El preu total ms baix s el del pis amb una superfcie de 60 m, un preu total de
80.000 i un preu m de 1.333 /m i el ms elevat s el duna casa de 570 m
originria del segle XV (sembla que era un castell), amb un preu total de 650.000 (ha
estat rebaixat en 100.000 sobre el preu inicial) i que a ms, de moment tamb lloga
apartaments amb un preu dentre 60 i 70 /dia.
En relaci els lloguers, es posen en oferta els anteriorment citats i aix mateix 4 cases
amb entre 4 i 26 places en que el lloguer s semestral, anants dels 875 als 1.500 .
34
Els tipus de lloguer dominant semblen indicar que es tracta duna oferta adreada als
lloguers vacacionals ms que no als lloguers de residncia. En aquest sentit destacar
que hi ha tamb oferta de cases rurals.
De fet, loferta dhabitatge de compravenda i de lloguer sembla ms adreada a ls
de segona residncia o vacances ms que no a habitatge principal.
7. Poblaci i llars a lhoritz 2026

En municipis amb una base demogrfica tant petita, en que qualsevol variaci t un
gran impacte en les dinmiques de la seva evoluci, unes projeccions de poblaci
resulten especialment difcils delaborar: un petit augment de la natalitat o de la
mortalitat o de totes dues variables, un estancament de les migracions (ni entren ni
surten) o un augment dun dels dos fluxos i una frenada de laltre, etc. qualsevol
variaci, per petita que sigui, t importants repercussions en el conjunt de la poblaci.
Aix mateix, en el cas del Baix Pallars, el creixement irregular que ha presentat en els
darrers 40 anys, dificulta les previsions de poblaci. Les irregularitats en el creixement
shan manifestat en el moviment natural i en els fluxos migratoris i tot i que es pot
establir una pauta de prdua de poblaci fora comuna a molts municipis catalans en
el perode que abasta des dels anys setanta a mitjans dels anys 90, i que als municipis
de muntanya s molt anterior.
Per creixement natural s difcil canviar les dinmiques perqu el volum de poblaci i
llur estructura en determina fora el seu comportament. Evitar o reduir lemigraci seria
el desitjable per al municipi, en especial de la franja de poblaci en edat de formar
famlies.
En molts casos sintenta evitar lemigraci amb lincrement doferta del parc
dhabitatge, la creaci de llocs de treball o fins i tot el foment de la segona residncia,
la qual amb els anys pot acabar conduint a processos de substituci de segona
residncia a principal, que s, al cap i la fi el que sembla que ha succet en part al Baix
Pallars.
Aquestes opcions han danar acompanyades duna certa disposici de foment local,
cosa que al Baix Pallars pot ser una mica ms difcil donat el baix pes demogrfic. Ara
b, els seus indiscutibles valors naturals aix com patrimonials poden ser presos com
35
una opci de futur, mitjanant la promoci de lagroturisme, el turisme de muntanya,

etc.
Una altra manera destabilitzaci de la poblaci i fins i tot de creixement demogrfic
que sest produint en molts municipis de Catalunya s per creixement migratori ja
sigui amb fluxos de poblaci que provenen daltres mbits territorials de Catalunya
com de lestranger. En el primer cas, lexplicaci daquest flux migratori sha raonat a
partir del canvi de residncia motivat per la recerca dun habitatge a preu competitiu;
en el segon cas, s un flux demogrfic que sexplica per causes econmiques.
En el cas del Baix Pallars, com ja ha estat anteriorment explicat, el primer cas ha donat
un saldos positius ms aviat migrats i en canvi sha produt un creixement de poblaci
dorigen estranger tot i que actualment noms hi ha 3 infants (de 0 a 14 anys), 2
adolescents/joves (grup dedat dels 15 a 19 anys), noms 13 persones joves (20 a 34
anys) i 7 persones adultes (de 35 a 49 anys) amb aquest origen.
Com en daltres indrets de muntanya, no es pot afirmar pas encara que aquestes
entrades de poblaci dorigen estranger acabin incidint en el capgirament de les
tendncies demogrfiques donat que sol ser una migraci molt vinculada al mercat de
treball no tant del propi municipi de residncia com en municipis de major capacitat
propers. De fet, lactual situaci de recessi econmica pot conduir a una prdua
daquesta poblaci (per exemple a lany 2009 nestaven empadronats 37 mentre que a
lany 2010, 31).
Per una altra banda, al Baix Pallars s molt important el pes dels habitatges de
persones que sent filles dalgun dels seus assentaments han hagut de marxar fora del
municipi per motius de feina i que el segueixen mantenint-lo en propietat, donant-li un
s de segona residncia.
Aix mateix, al Baix Pallars el Pla territorial parcial de lAlt Pirineu i Aran (PTPAPiA),
aprovat definitivament el 25 de juliol de 2006, i el Pla director urbanstic del Pallars
Sobir (PDUS), definitivament aprovat el 31 de juliol de 2008, assignen les estratgies
de:
creixement de reequilibri per als nuclis de Gerri de la Sal i Peramea;
millora i compleci per als nuclis dAncs, Baen, Bretui, Montcorts, Peracal,
Pujol i Sellui.
36
Per als assentaments que no van quedar assenyalats en els plnols normatius del
PTPAPiA, el PDU proposa
consolidaci i rehabilitaci per a Balestui, Bresca, Capestany, Enseu, Mentui

i Useu
habitatges rurals a catalogar a Canals, Castellnou, Cortscastell, Cuberes, el

Comte, masies de Llars, Pui, Sarroca de Ban, Soi, Vilesa i mas de Recalles
Aix mateix considera necessria la recuperaci dels nuclis
Ancs, Buseu, Peracal, Sant Sebasti de Buseu i Solduga i Espluga
La diversitat destratgies per als nombrosos assentaments del municipi dificulten

poder establir de manera unvoca quin creixement es pot produir.
Ateses les diferents circumstncies que poden potenciar o dificultar el creixement
demogrfic, sopta per oferir 3 possibles escenaris de poblaci, indistintament si
laplicaci estricta de les estratgies pels assentaments proposades pel PTPAPiA i
PDUPS permeten lobtenci de nous habitatges, com efectivament s, donat que per
al futur del Baix Pallars resulta necessria lexistncia dun parc dhabitatges destinat a
segona residncia si es vol mantenir o potenciar el seu creixement econmic.
Es pot plantejar un escenari baix, el qual pot significar que, incls en el cas que no hi
hagus ms prdua de poblaci per emigraci, els naixements (encara possibles) no
podran compensar en gaires anys les defuncions donada lestructura de poblaci en
que la poblaci adulta i gran (el 56% de la poblaci al 2010 tenien 45 i ms anys)
tenen un gran pes, malgrat que en els darrers 7 anys la natalitat ha superat a la
mortalitat en gaireb tots els anys. Escenari baix significa tamb que no hi hauran
entrades de poblaci daltres indrets (ni del pas ni foranes) que puguin compensar el
decreixement en cas de no poder evitar lemigraci.
Amb tot, aquest escenari no significa una caiguda drstica de les seva poblaci donat
que lentrada de poblaci jove ha suposat una millora en lestructura dedats i res fa
pensar que hagin de marxar del municipi a curt termini; altra qesti s que podran fer
els seus descendents. En aquest escenari, la poblaci podria quedar estancada i es
situaria a lentorn de 410 habitants, combinant-se anys de prdua per tamb anys
de creixement 0 i incls positiu.
37
Un segon escenari possible, seria un intermedi, fora en la lnia de les dinmiques

demogrfiques dels darrers anys, que han resultat en un creixement positiu (inclosos
els dos darrers anys de plena crisi) i que podrien situar la poblaci en ms de 500
habitants, tot i que no massa ms.
Finalment hi hauria un tercer escenari, tamb possible, i seria el resultant daplicar les
estratgies de creixement dels PTP i PDU, sense considerar la plena ocupaci dels
habitatges, ni del parc existent ni dels potencials (insistim, al Baix Pallars, la residncia
secundria t sentit) en que la poblaci potencial podria estar a lentorn dels 750
habitants.
8. Necessitats dhabitatge protegit al Baix Pallars

Abans diniciar aquest apartat es vol fer un seguit daclariments ja que letiqueta
genrica dexclusi social vinculada a les dificultats daccs a lhabitatge est generant
fora confusi.
La poblaci en situaci o risc dexclusi social no necessriament coincideix amb la
poblaci en situaci o risc dexclusi residencial, es creuen els casos per no sn
sinnims. Aix doncs, es poden trobar persones excloses socialment, o en risc
dexclusi, per que no tinguin problema daccs o manteniment de lhabitatge donat
que duna o altra manera aquesta necessitat est resolta, aix com persones excloses
o en risc dexclusi de laccs a lhabitatge per no en risc dexclusi social. En tot cas,
sha de ser conscient que el risc de quedar excls a laccs dun habitatge est en
funci de la renda de les persones i no de la pertinena a un dels collectius
considerats de risc dexclusi social per com que no hi ha informaci estadstica
vlida de dades econmiques de la poblaci relacionades amb els ingressos es
tendeix a uniformitzar els collectius com si els membres de cadascun dells patissin
dificultats econmiques per igual.
Aix doncs es poden descriure dues situacions bsiques: la primera, persones que
formen part dels collectius que sidentifiquen com a risc dexclusi social per que no
tenen necessitat daccedir a un habitatge perqu o poden mantenir el que tenen o
tenen aquesta necessitat resolta; la segona, persones excloses o en risc dexclusi de
laccs a lhabitatge per no en risc dexclusi social.
38
8.1 Collectius especfics als quals ha danar adreats lhabitatge assequible

Els collectius socials que en general es consideren en ms risc de patir una possible
exclusi del mercat de lhabitatge sn:
Persones joves, ja sigui per emancipar-se, ja sigui en el moment de formar llar

familiar (necessitats diferents dhabitatge).
Persones dorigen estranger, especialment els extracomunitaris i sobretot en el

moment de reagrupament familiar o de formaci de llar.
Famlies monoparentals, especialment amb cap de llar femenina per no

nicament.
Famlies que progressivament van tenint majors problemes econmics i

laborals, que b algun dels seus membres ha perdut la feina i per tant
comencen a tenir problemes amb les despeses de la llar i manteniment dels
serveis de lhabitatge o que la seva situaci laboral sha precaritzat i els aboca
a la mateixa situaci que el cas anterior. Dentrada es para el cop amb
demanda dajuts als serveis socials i/o Caritas o Creu Roja pel pagament de
menjador dels collegis, bolquers, per tamb pel pagament dels serveis (aigua
i llum sobretot).
Persones grans que o b tenen dificultats en el pagament del lloguer i el seu

manteniment, b lhabitatge que tenen no sadapta a les seves actuals
necessitats (massa gran, sense ascensor, escales entre la planta de vida i la
planta del dormitori, etc.).
Al Baix Pallars, podrien ser identificats com a collectius amb risc dexclusi els joves i
les famlies que veuen empitjorades les seves condicions econmiques. Aquest darrer
grup inclou les famlies monoparentals. En relaci la poblaci dorigen estranger, es
considera molt important cara la seva integraci, que en les poltiques sobre habitatge
assequible siguin tractats conjuntament amb la resta de poblaci: habitatge per a
joves, habitatge per a persones adultes amb dificultats per a fer front a la despesa
dhabitatge, etc.
En relaci els joves, la seva major dificultat rau en dos aspectes; el primer i fora
important, s el de poder aconseguir feina en el seu municipi o en algun municipi de
lentorn per a una distncia prudencial que li permeti els desplaaments diaris del lloc
de residncia al de treball; el segon s, en el cas dels joves que puguin fixar la seva
39
residncia en el mateix municipi ja que el primer punt el tenen resolt, es poden trobar
que no hi ha oferta dhabitatge donades les mateixes caracterstiques dels habitatges o
que incls els resulti difcil trobar habitatge a Gerri de la Sal, el nucli urb que est en
millors condicions doferir-ne.
Respecte les persones grans, al Baix Pallars nhi moltes que viuen soles en habitatges
vells, amb moltes escales en que ni tant sols sn possibles les rampes sense haver de
fer serioses obres de reforma i de condicionament. Malgrat les evidents dificultats,
aquests habitatges solen ser la casa pairal i no hi volen renunciar, sobretot si encara
es veuen capaces de tenir autonomia personal, amb el que des de serveis socials els
ajuden mitjanant lassistncia domiciliria en el cas que el suport familiar no sigui
suficient (molts dels fills ja no viuen al Baix Pallars).
De fet, de les pensions no contributives i assistencials del perode 1998 a 2008, entre
el 1998 i el 2002 no sen concediren de jubilaci tot i que si alguna dinvalidesa12. A
partir de 2003 se nha concedit de jubilaci per inferior als 3 casos.
Al 1998 ja no constaven pensions assistencials de vellesa i malaltia13 ni del subsidi de
garantia dingressos mnims14. Dajuts complementaris a les pensions de vidutat entre
el 2003 i el 2009 sha passat de 7 a 415. En relaci les persones reconegudes com a
disminudes al 2009 hi constaven 17 (1 ms que ens els 3 anys anteriors i 3 ms que
al 1998), 10 de les quals tenien 65 i ms anys, 5 entre 45 i 64 i 2 entre 19 i 44 anys.
No consta cap cas de problemes en relaci lhabitatge.
Finalment, els ajuts de suport a les famlies amb infants, que tamb s un indicador de
la situaci econmica de la poblaci, dels anys que sen t informaci es desprn que
entre el 2004 i el 2008 sha mantingut estable amb entre 9 i 10 llars beneficiries i 11 i
13 nens beneficiats; ara a lany 2009 augmenta el nombre de beneficiaris, que si b en
nombre de famlies laugment s de 3, en nombre dinfants s de 7. Tot i no poder fer
un clcul sobre quin percentatge de llars representen, si que es pot fer pels infants, i
aquests significarien gaireb el 38% dels infants, xifra prou elevada.
12
En municipis de menys de 500 habitants i amb un nombre de pensions inferior a 3 no es donen dades
amb la finalitat devitar la identificaci de dades individuals (Font: pgina web de lIDESCAT)..
13
La concessi d'aquestes prestacions, que no admet nous beneficiaris des del moment de la implantaci
de les pensions no contributives (Font. Pgina web de lIDESCAT).
14
A ligual que en el cas anterior, des dagost de 1992 no sadmet nous beneficiaris (font: pgina web de
lIDESCAT).
15
Es pot suposar que aquesta reducci pot ser deguda per defunci del perceptor/a.
40
20
2009
13
13
2008
10
12
2007
10
11
2006
9
8
2005
7
11
2004
9
0
10
Infantsbeneficiaris
15
20
25
Famliesbeneficiries
Font. Dades pgina web dIDESCAT i elaboraci prpia
8.2. Habitatge social necessari

La demanda dhabitatge social al municipi pot quedar coberta amb el 20% dhabitatge
amb protecci oficial de rgims general i especial ms el 10% de preu concertat que
estipula la llei com a obligatori, donat que al municipi no sha detectat una necessitat
peremptria daquest tipus dhabitatge.
Aix mateix, es creu que tindr ms incidncia en latracci/fixaci dels joves al
municipi loferta del treball que no loferta dhabitatge dotacional. Per aquest grup es
considera que pot ser ms atractiu loferta dhabitatge de lloguer, ja sigui social
(habitatge de propietat privada amb lloguer social), ja sigui amb algun rgim de
protecci.
En relaci les persones grans, tal i com es destaca des dels serveis socials, les
accions per aquest collectiu no passen per loferta dhabitatge dotacional sin per a
poder millorar laccessibilitat i les condicions de manteniment de lhabitatge aix com
lassistncia domiciliria ats que ja disposen dun habitatge en propietat i difcilment hi
renuncien. Per a les persones ms grans (lndex de sobreenvelliment s molt elevat),
s millor loferta duna residncia amb personal adequat per a la seva assistncia.
En definitiva, al Baix Pallars no es considera necessria la reserva de sl per
habitatge dotacional.
41
9. Proposta del Pla en matria dhabitatge lliure i habitatge amb rgim de

protecci oficial
La proposta que fa el POUM per lobtenci de nous habitatges, siguin de lliure mercat
o amb algun tipus de protecci, t en consideraci les expectatives de creixement de
la poblaci alhora que lactual parc dhabitatges del municipi, indistintament, aix si, del
tipus dusos que shi donen (principal, segona residncia o vacants).
Segons determina la legislaci actualment vigent, sha de preveure un mnim dun 20%
del nou sostre residencial per habitatge amb protecci oficial de rgims general i
especial i un 10% del nou sostre residencial per habitatge amb protecci oficial de preu
concertat.
El nombre dhabitatges que es podr obtenir amb lexecuci del POUM sumat al parc
construt a data de 2010, cobreix abastament les necessitats previsibles segons les
projeccions amb lhoritz temporal de 2026.
Residencial pobles en runes

Nou sostre residencial
Total habitatges POUM
Sostre
mst
14.453,02 mst
16.671,78 mst
31.124,80 mst
%
46,4%
53,6%
100,0%
Habitatges
Nombre
%
122 Hab
39,9%
184 Hab
60,1%
306 Hab
100,0%
Dels 306 nous habitatges que es podran obtenir, el 40% provenen de la recuperaci
de pobles que actualment es troben en runes16 (122 habitatges) i el 60% restant
sobtindr amb la classificaci de nou sostre residencial (184 habitatges).
Donat que el sostre residencial dels pobles en runes (PMU de Sant Sebasti, PMU
Ancs 01, PMU Ancs 02 i PMU Peracal) aix com dels sectors de reordenaci de
runes (PMU.BAL-01 i PMU.USE-01) no pot computar com a nou sostre residencial,
aquests queden exclosos del clcul del sostre destinat a habitatge amb protecci
oficial.
La taula segent mostra la distribuci de sostre i nombre dhabitatges segons siguin
lliures o amb algun tipus de protecci:
Nou sostre residencial
Habitatges lliures
Habitatges amb protecci
Total nou sostre residencial
16
mst
11.210,68 mst
5.461,10 mst
16.671,78 mst
%
67,2%
32,8%
100,0%
Nombre
124 Hab
60 Hab
184 Hab
%
67,4%
32,6%
100,0%
Nuclis de Sant Sebasti de Buseu, Ancs, Peracal, Balestui i Useu
42
Calculada la reserva de sostre destinat a habitatge amb algun rgim de protecci

(20+10), el POUM dna compliment al que la llei estableix. Transformat el sostre en
unitats dhabitatges, aquests assoleixen el 326% dels habitatges obtinguts de la
classificaci de nou sostre residencial, obtenint-se 60 habitatges amb algun rgim de
protecci oficial.
Daltra banda, i tal i com queda indicat en larticle 16 de les normes urbanstiques:
Val a dir, que degut a la reduda dimensi dels polgons dactuaci i de la majoria de plans
de millora urbana, en dimana la inviabilitat de la previsi daquest sl en cada un dells.
Daquesta manera el Pla agrupa i concentra totes i cada una daquestes previsions en un o
ms PMU de manera que safavoreixi una bona ubicaci i se serveixi a cada un dels pobles
ms grans.
En qualsevol cas, el cmput global de tot el conjunt de sectors previstos de creixement
ser de com a mnim el 30% del sostre de nova implantaci destinat a residencial tal i com
sindica en els quadres daquestes normes.
Vistes les caracterstiques del poblament del municipi (molts nuclis i petits) no es creu
gens aconsellable incrementar lhabitatge amb protecci oficial si es vol evitar
lexcessiva concentraci daquest tipus dhabitatge en uns pocs sectors, dacord tamb
amb la legalitat actualment vigent. En la distribuci de lhabitatge amb algun rgim de
protecci sha tingut la consideraci el criteri de distribuci per sectors.
Tot i que el gruix de lhabitatge amb algun tipus de protecci semplaci a Gerri de la
Sal17, el nucli amb major compacitat i complexitat urbana, aquest es distribueix fora
proporcionalment en relaci els nuclis de Peramea, Montcorts i Baen de menor volum
de poblaci (vegeu taula)18.
17
18
El 63% del nou habitatge total shi localitza (99 habitatges), dels quals 38, amb protecci.
En lapartat 2.3.1 Sl urb es detalla cadascun dels PMU i PAU
43
Habitatge lliure
SECTORS
Sostre
Habitatge amb protecci
Unitats
Sostre
Total
Unitats
Sostre
Unitats
PMU.GRR-1
6.440,03 mst
61 Hab
3.462,73 mst
38 Hab
9.902,76 mst
99 Hab
GERRI DE LA SAL
6.440,03 mst
61 Hab
3.462,73 mst
38 Hab
9.902,76 mst
99 Hab
PMU.PER-01
1.561,17 mst
16 Hab
729,27 mst
8 Hab
2.290,44 mst
24 Hab
PMU.PER-02
532,49 mst
4 Hab
348,03 mst
4 Hab
880,53 mst
8 Hab
PERAMEA
2.093,66 mst
20 Hab
1.077,30 mst
12 Hab
3.170,96 mst
32 Hab
PMU.MON-01
1.061,01 mst
9 Hab
537,96 mst
6 Hab
1.598,97 mst
15 Hab
PMU.MON-02
MONTCORTS
PMU.BAE-01
BAEN
445,33 mst
4 Hab
196,28 mst
2 Hab
641,62 mst
6 Hab
1.506,34 mst
13 Hab
734,25 mst
8 Hab
2.240,59 mst
21 Hab
444,12 mst
4 Hab
186,83 mst
2 Hab
630,95 mst
6 Hab
444,12 mst
4 Hab
186,83 mst
2 Hab
630,95 mst
6 Hab
TOTAL PMU
10.484,16 mst
98 Hab
5.461,10 mst
60 Hab
15.945,26 mst
158 Hab
PAU.BRC-01
464,30 mst
4 Hab
0,00 mst
0 Hab
464,30 mst
4 Hab
PAU.BRT-01
406,71 mst
4 Hab
0,00 mst
0 Hab
406,71 mst
4 Hab
TOTAL PAU
871,01 mst
8 Hab
0,00 mst
0 Hab
871,01 mst
8 Hab
11.355,16 mst
106 Hab
5.461,10 mst
60 Hab
16.816,26 mst
166 Hab
TOTAL
Igualment, en el mateix article es determina que:

El planejament derivat determinar la localitzaci concreta del sl reservat per a
aquests habitatges, el rgim especfic de protecci i el termini obligatori dinici i
acabament de la seva construcci.
En relaci els pobles en runes, els sectors dordenaci sn:

Habitatge lliure
SECTORS
Sostre
Unitats
PMU.BAL-01
687,46 mst
6 Hab
PMU.USE-01
1.361,42 mst
12 Hab
PMU SANT SEBASTI
3.382,57 mst
33 Hab
PMU.ANCS-01
1.231,15 mst
12 Hab
PMU.ANCS-02
2.721,63 mst
27 Hab
PMU PERACAL
5.068,80 mst
50 Hab
14.453,02 mst
140 Hab
TOTAL
10. Mecanismes previstos per lobtenci de lhabitatge protegit

Aix mateix, segons larticle 163 del TRLU, de 3 agost de 2010:
1. Els ajuntaments que tinguin un planejament urbanstic general que delimiti
mbits dactuaci urbanstica susceptibles de generar cessions sl de titularitat
pblica amb aprofitament han de constituir llur patrimoni municipal de sl i
dhabitatge (...)
2. El sl corresponent al percentatge daprofitament urbanstic de cessi
obligatria i gratuta, tant en sl urb com en sl urbanitzable, sincorpora al
44
patrimoni municipal de sl i dhabitatge (...)

3. El volum del patrimoni municipal del sl i dhabitatge sha dajustar tant a les
necessitats previstes pel pla dordenaci urbanstica municipal (...)
s per aquesta ra que es crear la figura especfica encarregada de crear i gestionar
el patrimoni municipal del sl i habitatge, tant del que sobtingui de la gesti dels nous
sectors com del patrimoni actualment existent.
Tal i com sindica en la memria, en el seu apartat 2.2.5 Patrimoni pblic de sl i
habitatge:
En aquesta lnia cal tenir en compte que a ms dels sls de cessi per a sistemes
concretats per a cada sector i mbit de gesti, dacord amb lart. 163.2 del TRLUC
1/2010, el sl corresponent al percentatge daprofitament urbanstic de cessi
obligatria i gratuta, que determina el POUM en sl urb, sincorpora al patrimoni
municipal de sl i dhabitatge i que en el cas de terrenys ds residencial, el
producte obtingut de lalienaci de sl que no t la qualificaci dhabitatge protegit
passa a formar part del dipsit municipal constitut a aquest efecte i sha de
destinar obligatriament a la finalitat especificada per l'article 160.5.b del TRLUC
1/10, mitjanant un rgim de protecci pblica.
11. Anlisi dels equipaments comunitaris

A la memria del POUM, a lapartat 2.2.3 Equipaments, sindica que els nuclis de Gerri
de la Sal, Peramea, Montcorts i Ban sn els que concentren ms equipaments. s
aix doncs, que s voluntat del POUM donar servei i dotacions a la majoria de pobles
de Baix Pallars, de manera adequada a cada cas. Daquesta manera es preveu dotar
dequipaments a les principals poblacions, reduint els desplaaments i potenciar Gerri
de la Sal com el poble que aglutini els principals equipaments administratius, docents,
sanitaris esportius i turstics, com a porta dentrada al municipi, aprofitant llur situaci
central respecte la resta de nuclis.
Daltra banda, i en el moment que hi hagi alguna iniciativa per a la recuperaci dels
pobles total o parcialment enrunats, hi haur diferents solars per a destinar-los a
equipaments, i el planejament derivat haur de decidir el seu s i la seva posici.
Un cop shagin executat els mbits de sl urb no consolidat, el municipi disposar de
ms de 10.100 m de sl destinats a nous equipaments.
Es considera que el POUM fa la reserva oportuna de sl destinat a equipaments
comunitaris, dimensionades aquestes dacord amb tot el potencial de poblaci que
permet i tenint en compte lexistncia daltres equipaments comunitaris.
45
Finalment, es vol fer incidncia en el fet que actualment el Baix Pallars t una poblaci
infantil significativa, que aquesta, en lescenari de creixement menys ptim, es
mantindr potser amb alguna prdua tot i que no significativa; o dit en daltres
paraules, experimentar un creixement constant19. En aquestes circumstncies, caldria
contemplar la reserva de sl destinat a equipament docent. La distribuci dels infants,
a data de 2010 s:
0-4
5-9
10-14
15-19
Total
Nre
%
23 5,7%
19 4,7%
15 3,7%
11 2,7%
68 16,8%
Font: Ajuntament de Baix Pallars
En conjunt, representen gaireb el 17% de la poblaci del municipi i destaquen els

infants de 0 a 4 anys amb el 34% del total de la poblaci infantil i juvenil.
Per aquesta ra, en el POUM es fa la previsi dun nic mbit duns 5.000m de sl
destinat a usos docents, per a la reserva duna nova escola i una zona esportiva
vinculada, que a hores extraescolars, funcionar de manera autnoma a lescola,
donant servei a tot Baix Pallars. En el ben ents que lescola pugui tenir una escala
reduda, o simplement el departament competent en matria densenyament no la
cregus oportuna, aquest espai es destinar totalment a usos esportius, ubicant les
pistes esportives abans descrites i una piscina. Aquest ampli espai se situa al nord de
Gerri de la Sal.
12. Avaluaci i diagnosi de limpacte de lordenaci proposada

Per a tal de facilitar la cohesi social i evitar la concentraci excessiva dhabitatge
protegit, des del POUM es proposa reservar el sl necessari per a la construcci del
30% de la totalitat del sostre residencial amb aquesta finalitat, combinant-se lhabitatge
lliure i el protegit per a evitar laparici de possibles petits ghettos al municipi.
De forma genrica el POUM ha optat, per la definici dun model de creixement urb
amb un desenvolupament urbanstic sostenible que permeti lligar aquestes necessitats
19
Aix vol dir, els que enguany tenen 0 anys, el segent en tindran 1, els que enguany en tenen un, el
segent en tindran 2, i aix successivament. Aquest escenari suposaria que no hi hauria ni entrada ni
sortida de poblaci a excepci del creixement natural (naixements i defuncions).
46
de creixement amb la preservaci del medi a fi de garantir la qualitat de vida. (article 3

del TRLU de 3 dagost de 2010).
Aix mateix, com la memria del POUM exposa en el seu apartat 2.1.2 Criteris
dactuaci:
Cal dir que aquests pobles sn de petites dimensions i que per tant, els polgons
que es delimiten estan en concordana amb la dimensi del sl urb i amb les
necessitats de la poblaci. En aquest sentit els polgons sn de molt petita
extensi, situats a linterior o a continuaci de la trama consolidada.
Les estratgies seguides sn:
Regulaci i ordenaci dels teixits urbans consolidats histricament, amb

propostes per a una millor estructuraci i dotaci dequipaments i espais lliures.
Definici doperacions urbanes estructurants encaminades a millorar una

mobilitat ms sostenible.
Creaci de nous solars que puguin absorbir la demanda dhabitatges. La

proposta suposa el reconeixement de sl residencial composat des de
consolidaci de runes i sectors de petits creixements en forma de raval amb un
total de 167 ha, amb capacitat per a 184 habitatges, dels quals 60 es
destinaran a habitatges de protecci pblica.
El conjunt de tots els sectors residencials sestructuren a linterior o en

continutat amb el nucli.
Per altra banda, hi ha quatre pobles completament o parcialment enrunats en

que la reconstrucci daquests suposar 111 ha de sl residencial amb un
potencial de 122 habitatges.
Diversificar tipologies edificatries per assegurar una varietat poblacional i

garantir que els habitatges no tinguin dimensions massa redudes.
Proveir dhabitatge protegit per a garantir laccs a un habitatge digne i adequat

a aquelles persones que tenen dificultats.
En aquest sentit es reserva ms del 30% dels nous habitatges amb algun rgim de
protecci pblica.
47
13. Valoraci de limpacte social i de gnere del Pla

Al municipi del Baix Pallars no han estat detectades problemtiques que incideixin
negativament en laccessibilitat, mobilitat i seguretat dels diferents collectius que
conformen la seva poblaci al si dels seus nuclis de poblaci. Ara b, per la prpia
distribuci de la poblaci en petits assentaments, poden existir problemes de mobilitat
per a les persones grans, que difcilment es poden solucionar des dun POUM.
En tot cas, lordenaci dels futurs sectors a desenvolupar que es proposi haur de
crear espais segurs per la mobilitat de les persones aix com per la seguretat personal
dels collectius ms vulnerables (dones, persones grans i nens).
En concret, reserva espai per a voreres el suficientment mplies per a tal que hi puguin
circular en parallel dues o ms persones, en que una persona pugui moures
cmodament amb cadira de rodes, carro de compra o cotxet dinfant i que quedi espai
suficient per a que una altra persona hi pugui circular. Igualment, en el projecte
durbanitzaci shaur de preveure una illuminaci dels carrers suficient per a evitar
generar espais dombra i dinseguretat pel vianant. Caldr facilitar laccessibilitat a les
persones amb mobilitat disminuda o que traginin carros o cotxets, perqu puguin
creuar el carrer amb total comoditat, anullant el desnivell entre vorera i vial.
Montserrat Mercad, gegraf

Barcelona a 22 de setembre de 2011
bre de 2011
48

01 Memoria Informacio I Ordenacio PUOM PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

01 Memoria Informacio I Ordenacio PUOM PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

MEMRIA INFORMACI I ORDENACI DEL POUM

EL MEDI FSIC I EL PAISATGE ....................................................................................11

El relleu i la geologia ................................................................................................................11

MARC HISTRIC DELS ASSENTAMENTS ACTUALS ................................................17

INFRAESTRUCTURES DE COMUNICACI I DEL TRANSPORT................................50

SERVEIS TCNICS I AMBIENTALS .............................................................................57

EL PLANEJAMENT VIGENT .........................................................................................61

OBJECTIUS DEL PLA I CRITERIS DACTUACI.........................................................64

ESTRUCTURA GENERAL DEL TERRITORI ................................................................72

FONTS DINFORMACI I BIBLIOGRAFIA............................................................................118

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE BAIX PALLARS

MEMRIA INFORMACI I ORDENACI DEL POUM

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE BAIX PALLARS

MEMRIA INFORMACI I ORDENACI DEL POUM

Justificaci de la convenincia i oportunitat del POUM

les sis comarques de muntanya: Alt Urgell, Alta

Ribagora, Cerdanya, Pallars Juss, Pallars Sobir i Val dAran.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE BAIX PALLARS

MEMRIA INFORMACI I ORDENACI DEL POUM

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE BAIX PALLARS

MEMRIA INFORMACI I ORDENACI DEL POUM

del riu Noguera Pallaresa i afluents al municipi de Baix Pallars

d'Abastaments de Baix Pallars

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE BAIX PALLARS

MEMRIA INFORMACI I ORDENACI DEL POUM

1.1 EMMARCAMENT TERRITORIAL

Caracterstiques generals del municipi

Font: MUNICAT (2005) Dep. Governaci i Administracions Pbliques Generalitat de Catalunya.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE BAIX PALLARS

MEMRIA INFORMACI I ORDENACI DEL POUM

Situaci de Baix Pallars en lmbit comarcal de Catalunya.

Font: Elaboraci prpia a partir de dades del DMAH

La xarxa comarcal de comunicaci

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE BAIX PALLARS

MEMRIA INFORMACI I ORDENACI DEL POUM

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE BAIX PALLARS

MEMRIA INFORMACI I ORDENACI DEL POUM

Taula dels desplaaments amb origen

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE BAIX PALLARS

MEMRIA INFORMACI I ORDENACI DEL POUM

Xarxa viria daccs a Baix Pallars

Font: Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques (DTS). Generalitat de Catalunya.

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE BAIX PALLARS

MEMRIA INFORMACI I ORDENACI DEL POUM

1.2 EL MEDI FSIC I EL PAISATGE

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE BAIX PALLARS

MEMRIA INFORMACI I ORDENACI DEL POUM

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE BAIX PALLARS

MEMRIA INFORMACI I ORDENACI DEL POUM

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE BAIX PALLARS

MEMRIA INFORMACI I ORDENACI DEL POUM

Espais dInters Natural

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE BAIX PALLARS

MEMRIA INFORMACI I ORDENACI DEL POUM

Espais dInters Natural de Baix Pallars

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE BAIX PALLARS

MEMRIA INFORMACI I ORDENACI DEL POUM

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE BAIX PALLARS

MEMRIA INFORMACI I ORDENACI DEL POUM

1.3 MARC HISTRIC DELS ASSENTAMENTS ACTUALS

Evoluci histrica dels assentaments

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL DE BAIX PALLARS

MEMRIA INFORMACI I ORDENACI DEL POUM