Llibre Experimentacio en Quimica - UB

Facultat de Qumica
EXPERIMENTACI EN QUMICA
(Grau dEnginyeria Qumica)
Experimentaci en Qumica
NDEX
INTRODUCCI
Normativa de seguretat
Etiquetatge de productes qumics
QUMICA ANALTICA
1. Introducci al laboratori de qumica analtica
1.1 Estandarditzaci de dissolucions
1.1.1 Dissoluci patr dcid sulfric
1.1.2 Dissoluci patr dhidrxid de sodi
1.1.3 Dissoluci patr dcid etilendiaminatetraactic (EDTA)
1.1.4 Dissoluci patr de permanganat de potassi
10
1.1.5 Dissoluci patr de tiosulfat de sodi
11
1.1.6 Dissoluci patr de nitrat de plata
12
1.1.7 Dissoluci patr de tiocianat de potassi
13
1.2 Volumetries cid-base
14
1.2.1 Determinaci del contingut dcid acetilsaliclic en preparats

farmacutics
14
1.2.2 Determinaci de lacidesa dun vinagre comercial
15
1.2.3 Determinaci de lalcalinitat de laigua
16
1.2.4 Determinaci del grau dacidesa dun oli
17
1.3 Volumetries de complexaci
18
1.3.1 Determinaci de la duresa de laigua
18
1.3.2 Determinaci del contingut de nquel en una sal
19
1.3.3 Determinaci del contingut de zinc en una sal
20
1.3.4 Determinaci del contingut de coure en una sal
21
1.4 Volumetries doxidaci-reducci
22
1.4.1 Determinaci del contingut de clor actiu en un lleixiu
22
1.4.2 Determinaci del contingut de perxid dhidrogen en un lleixiu de color
23
1.4.3 Determinaci de lndex de permanganat dun vi
25
1.4.4 Determinaci del contingut de coure en un aliatge o una mostra mineral
26
1.4.5 Determinaci del contingut de ferro en un aliatge o una mostra mineral
27
1.4.6 Determinaci del contingut dcid ascrbic en productes farmacutics
29
1.5 Volumetries de precipitaci
30
1.5.1 Determinaci del contingut de clorur en una mostra daigua o de sal de

cuina
30
1.5.2 Determinaci del contingut dhalurs (bromur i iodur) en mostres de sals
31
1.6 Volumetries potenciomtriques
32
1.6.1 Determinaci de la composici de mescles dcids o de bases

1.7 Bibliografia
32
33
QUMICA FSICA
2. Introducci al laboratori de qumica fsica
39
2.1 Balan denergia: calors de reacci
40
2.1.1 Calor de neutralitzaci
40
2.1.2 Calor de dissoluci
43
2.2 Equilibri qumic
45
2.2.1 Producte de solubilitat
45
2.3 Equilibri electroqumic
47
2.3.1 Fora electromotriu duna pila
47
II
2.3.2 Magnituds termodinmiques duna pila

2.4 Equilibris de fases
50
52
2.4.1 Sistema aigua, cloroform, cid actic
53
2.4.2 Sistema aigua, acetona, acetat detil
55
2.4.3 Sistema aigua, acetat detil, n-butanol
55
2.5 Cintica qumica
57
2.5.1 Cintica de la hidrlisi de lacetat detil per conductimetria
57
2.5.2 Cintica de la formaci del complex Cr(III)-EDTA
59
2.6 Prototip duna mquina trmica
61
2.7 Bibliografia
65
QUMICA INORGNICA
3. Introducci al laboratori de qumica inorgnica
67
3.1 Preparaci de lxid de crom(III)
69
3.2 Preparaci de lxid de coure(II)
71
3.3 Preparaci de lxid destany(II)
73
3.4 Preparaci de lxid de ferro(III)
75
3.5 Preparaci de lalum de crom: CrK(SO4)212H2O
77
3.6 Preparaci de complexos amb lligand oxalat: K3[Fe(C2O4)3]3H2O i
79
K3[Cr(C2O4)3]3H2O
3.7 Extracci del coure
81
3.8 Estudi sistemtic de reaccions inorgniques
83
Bloc s i p
83
Bloc d
86
3.9 Bibliografia
88
III
QUMICA ORGNICA
4. Introducci al laboratori de qumica orgnica
91
4.1 Separaci duna mescla de compostos orgnics segons les seves propietats
cid-base
96
4.2 Reaccions deliminaci: deshidrataci dun alcohol
101
4.3 Qumica dalquens i alquins
104
4.4 Extracci de productes naturals
107
4.5 Reacci de Diels-Alder
110
4.6 Reacci de substituci electroflica aromtica
117
4.7 Reacci de Grignard
120
4.8 Qumica dcids carboxlics
128
4.9 Bibliografia
133
ANNEXOS
Annex 1: Taules dinters en qumica inorgnica
135
Annex 2: Informaci til en qumica orgnica
141
IV
Experimentaci en qumica
Introducci
INTRODUCCI
El laboratori de prctiques s un recinte on treballeu simultaniament uns trenta alumnes que
manipuleu una molts productes qumics (que poden ser potencialment txics o inflamables),
on utilitzeu una gran varietat de material de vidre divers i compartiu una srie dinstruments i
serveis comuns. Per aquest motiu i amb la finalitat que el vostre treball sigui productiu, efica
i segur cal que:
(a)
Hagueu llegit i ents la normativa de seguretat als laboratoris de la facultat de

qumica, que trobareu a la pagina 2.
(b)
Respecteu les normes de seguretat i higiene generals i les especfiques de cada

prctica.
(c)
Feu ls escaient del material de vidre que t cada armariet i del material i
instrumentaci comuna del laboratori.
(d)
Compliu les normes dorganitzaci, ordre i de neteja de laboratori. Si es treballa de

manera organitzada s ms fcil obtenir bons resultats experimentals i, a ms a ms,
fa ms fcil la convivncia en el laboratori.
Aquests aspectes sn avaluats pel professor i tenen influncia en la qalificaci de

lassignatura.
Reactius i dissolvents
Un cop hagueu emprat un reactiu determinat, dissolvent o material com, lhaureu de tornar al
seu lloc tan aviat con sigui possible. Si en queda molt poc conv que aviseu el professor. Cada
dia, i per torns, haureu de col.locar en ordre els reactius, dissolvents, i material ds com. Els
reactius de toxicitat i/o perillositat elevada els haureu de col.locar sempre a la vitrina.
Residus generals en el laboratori
Heu de seguir, en tot moment, les indicacions i els procediments inclosos en cada prctica i en
cada laboratori pel que fa al tractament i leliminaci dels residus.
No heu de llenar material de vidre o ampolles buides a la brossa.
El paper de filtre lheu de llenar a les escombraries (no a la pica). No heu de llenar mai cap
residu slid a les piques.
BIBLIOGRAFIA SOBRE SEGURETAT I TRACTAMENT DE RESIDUS:
1. BRETHERICK, L. Editor, Hazards in the Chemical Laboratory. 3a edici. Londres: The Royal
Society of Chemistry, 1981.
2. BRETHERICK, L. Handbook of Reactive ChemicalHazards. 2a edici. Londres: Butter woths,
1979.
3. IRVING SAX, N., Dangerous Properties of Industrial Materials. 6a edici. Nova York: van
Nostrand Reinhold Co., 1984.
1. LUNN, G. i SANSONE, E.B. Destruction of Hazardous Chemicals in the Laboratory. 1a Edici.
Nova York: John Wiley and sons, 1990.
Introducci
Introducci
Introducci
1. INTRODUCCI
ANALTICA
1. Qumica Analtica
AL
LABORATORI
DE
QUMICA
En aquestes prctiques es faran determinacions volumtriques de diferents tipus que inclouen

lestandarditzaci duna dissoluci patr, volumetries cid-base, de complexaci, doxidacireducci i de precipitaci. Es pretn que lalumne apliqui els coneixements adquirits a
lassignatura de Qumica Analtica, i que aprengui a treballar correctament al laboratori i a
elaborar el diari de laboratori.
METODOLOGIA DE TREBALL
Els alumnes realitzen les prctiques de manera individual. El professor assigna una prctica a
cada alumne i proporciona les dades bsiques referents al tipus de mostra i contingut
aproximat danlit. Lalumne busca informaci del mtode en fonts bibliogrfiques i proposa
les adaptacions necessries en funci de les caracterstiques de la mostra.
Shan de realitzar els clculs previs per determinar el pes o volum de mostra que sha de
prendre per a lanlisi. Per aquest clcul, en general, es considera que es vol consumir el 80%
del volum total de la bureta que sutilitza. Abans diniciar el treball experimental cal fer un
esquema del procediment per discutir-ho amb el professor i verificar que tot sigui correcte.
A continuaci, es porta a terme la part experimental que inclou la neteja del material, la
mesura de la quantitat de mostra, latac o dissoluci de la mostra, lajust de les condicions de
treball i la volumetria. Totes les determinacions es fan, com a mnim, PER TRIPLICAT a
partir de tres mesures independents de pes (o volum) de mostra. Cal anotar totes les dades
experimentals i incidncies al diari de laboratori de lalumne. Per a cada volumetria es
calculen els valors de concentraci danalit a partir de la concentraci i volum de dissoluci
patr i de la quantitat de mostra. El resultat final correspon a la mitjana de les tres
valoracions. Per avaluar la qualitat dels resultats es calcula la desviaci estndard i la
desviaci estndard relativa. Quan es conegui el valor del contingut exacte danlit, es pot
calcular tamb lerror relatiu de la quantificaci com a mesura de lexactitud de la
determinaci. Els resultats finals es presenten al professor i, si sn correctes, es dna el vist-iplau i sassigna la prctica segent.
Es fan seminaris especfics sobre volumetria, clculs previs, pesada, s de material de vidre i
volumetria potenciomtrica.
ESQUEMA DEL DIARI DE LABORATORI
o Ttol de la prctica
Data
Objectiu
Dades inicials: tipus de mostra, composici, percentatge aproximat, etc.
1. Qumica Analtica
o Esquema procediment
o Clculs previs
o Material utilitzat
o Anotacions de les dades experimentals
Pesades
Dilucions
Volums
Concentracions de reactius
o Incidncies
o Clculs finals
o Autoavaluaci
o Bibliografia consultada
SEGURETAT I RESIDUS
En algunes daquestes prctiques les dissolucions emprades no sn perilloses i no cal prendre
precaucions especials per a la seva manipulaci. Els residus daquestes dissolucions es poden
eliminar per diluci amb aigua i abocar-los a laigera. En cas contrari, sespecifica en la
prctica corresponent.
1. Qumica Analtica
1.1 ESTANDARDITZACI DE DISSOLUCIONS

1.1.1 DISSOLUCI PATR DCID SULFRIC
OBJECTIU
Estandarditzaci duna dissoluci de H2SO4 0,05 M o 0,01 M.
INTRODUCCI
Les dissolucions de H2SO4 sn freqentment utilitzades com a reactius en volumetries cidbase. Ats que lcid sulfric no s patr primari, cal procedir a lestandarditzaci daquestes
dissolucions enfront dun patr primari adient. A continuaci, es la reacci de lcid sulfric
amb el carbonat de sodi com a patr primari:
H2SO4 + Na2CO3
Na2SO4 + H2CO3
PROCEDIMENT
o Consultar la bibliografia sobre lestandarditzaci de la dissoluci patr.
o Escollir el patr primari.
o Fer els clculs previs per determinar el pes de patr primari adequat per a
lestandarditzaci. En aquest clcul, considerar que es vol consumir 20 mL de la
dissoluci valorant.
o CONSULTAR AMB EL PROFESSOR ABANS DE COMENAR LA PART
EXPERIMENTAL.
o Realitzar el procediment experimental.
o Calcular la concentraci mitjana, la desviaci estndard i la desviaci estndard relativa.
SEGURETAT I RESIDUS
Les dissolucions de H2SO4 es preparen per diluci de lcid concentrat. Aquest s molt
corrosiu i sha de manipular amb precauci. En cas de contacte amb la pell cal rentar la zona
afectada amb molta aigua. La mescla de H2SO4 amb aigua s molt exotrmica. Per tal devitar
esquitxades, sha dafegir sempre lcid concentrat sobre aigua, lentament i amb agitaci. Per
eliminar els residus de les dissolucions de H2SO4 sha de diluir el producte amb aigua
abundant i abocar-los a laigera.
1. Qumica Analtica
1.1.2 DISSOLUCI PATR DHIDRXID DE SODI

OBJECTIU
Estandarditzaci duna dissoluci de NaOH 0,1 M.
INTRODUCCI
Les dissolucions de NaOH sn freqentment utilitzades com a reactius en volumetries cidbase. Ats que lhidrxid de sodi no s patr primari, cal procedir a lestandarditzaci de la
dissoluci enfront dun patr primari adient. A continuaci, es dna la reacci de lhidrxid
de sodi amb hidrogenftalat de potassi com a patr primari:
NaOH + KOOC-C6H4-COOH
H2O + KOOC-C6H4-COONa
PROCEDIMENT
dissoluci de NaOH.
EXPERIMENTAL.
SEGURETAT I RESIDUS
El NaOH s corrosiu i sha de manipular amb precauci. En cas de contacte amb la pell cal
rentar la zona afectada amb molta aigua. La mescla de NaOH amb aigua s molt exotrmica.
Sha de remenar amb compte per evitar esquitxades. Per eliminar els residus de les
dissolucions de NaOH shan de diluir amb aigua abundant i abocar-los a laigera.
1. Qumica Analtica
1.1.3 DISSOLUCI PATR DCID ETILENDIAMINATETRAACTIC

(EDTA)
OBJECTIU
Estandarditzaci de dissolucions dEDTA 0,1 M o 0,02 M.
INTRODUCCI
El reactiu EDTA sutilitza fonamentalment en volumetries complexomtriques per a la
determinaci dions metllics. Lestequiometria de aquestes reaccions sempre s 1:1,
independentment del metall que es determini. Les dissolucions dEDTA es preparen
habitualment a partir de la sal disdica i cal procedir a la seva estandarditzaci enfront dun
patr primari adient. A continuaci, es dna la reacci de lEDTA (esquemticament Y4-) amb
i zinc:
Y4- + Zn2+
ZnY2-
aquesta valoraci es realitza a pH=10 utilitzant negre de eriocrom-T (NET) com a indicador.
Li zinc es pot obtenir a partir dun patr primari de zinc metllic atacat amb cid clorhdric.
PROCEDIMENT
dissoluci valorant.
EXPERIMENTAL.
1. Qumica Analtica
1.1.4 DISSOLUCI PATR DE PERMANGANAT DE POTASSI

OBJECTIU
Estandarditzaci duna dissoluci de KMnO4 0,02 M.
INTRODUCCI
El reactiu KMnO4 sutilitza com a agent oxidant fort en volumetries redox. Ats que aquest
compost no s un patr primari, cal procedir a lestandarditzaci de la dissoluci enfront dun
patr primari adient. A continuaci, es dna la reacci del permanganat amb oxalat de sodi
com a patr primari:
2 MnO4- + 5 C2O42- + 16 H+
2 Mn2+ + 10 CO2 + 8 H2O
essent H+ (medi cid) un reactiu auxiliar daquesta valoraci.

PROCEDIMENT
dissoluci valorant (utilitzant la bureta de 25 mL).
EXPERIMENTAL.
10
1. Qumica Analtica
1.1.5 DISSOLUCI PATR DE TIOSULFAT DE SODI

OBJECTIU
Estandarditzaci duna dissoluci de Na2S2O3 0,1 M.
INTRODUCCI
El reactiu Na2S2O3 sutilitza com a agent valorant en volumetries redox amb formaci de
iode. Cal procedir a lestandarditzaci de la dissoluci de tiosulfat enfront dun patr primari
adient. A continuaci, es dna la reacci de formaci de iode a partir de iodur de potassi i
iodat de potassi (patr primari), i la reacci de valoraci del iode amb tiosulfat:
Generaci de I2:
IO3- + 5 I- + 6 H+
3 I2 + 3 H2O
Valoraci del I2 amb tiosulfat:

I2 + 2 S2O32- 2 I- + S4O62PROCEDIMENT
lestandarditzaci. En aquest clcul, considerar que es vol consumir 20 mL de dissoluci
de tiosulfat.
EXPERIMENTAL.
SEGURETAT I RESIDUS
El iode pot produir irritacions i taques a la pell. s nociu per inhalaci i ingesti.
OBSERVACIONS
Les dissolucions de Na2S2O3 sn poc estables i poden degradar-se per acci de la llum, cids i
microorganismes. Per tal de minimitzar aquests problemes, les dissolucions es preparen amb
aigua desionitzada prviament bullida, safegeix un bactericida (cloroform o iodur de
mercuri) i semmagatzemen en flascons de vidre de color topazi.
Cal dur a terme la valoraci tan bon punt sha generat el iode a lerlenmeyer per tal de
minimitzar les prdues per volatilitzaci. El mid s lindicador de la valoraci. Cal afegir-lo
a la part final, quan el color de la dissoluci s groc pllid. Desprs es continua fins assolir el
punt final amb la decoloraci total de la dissoluci.
11
1. Qumica Analtica
1.1.6 DISSOLUCI PATR DE NITRAT DE PLATA

OBJECTIU
Estandarditzaci duna dissoluci de AgNO3 0,1 M.
INTRODUCCI
El reactiu AgNO3 sutilitza en volumetries de precipitaci per a la determinaci dhalurs i
cianurs. Cal procedir a lestandarditzaci de la dissoluci enfront dun patr primari adient. A
continuaci, es dna la reacci del nitrat de plata amb clorur de sodi com a patr primari:
Ag+ + Cl-
AgCl (s)
Com a indicador sutilitza cromat de potassi que, en el punt final, dna lloc a laparici duna
coloraci vermellosa de cromat de plata:
2 Ag+ + CrO42-
Ag2CrO4 (s)
PROCEDIMENT
dissoluci valorant de plata.
EXPERIMENTAL.
SEGURETAT I RESIDUS
El Cr(VI) s txic per ingesti. Els residus de la valoraci saboquen als recipients per a la
recollida de dissolucions de crom.
OBSERVACIONS
Li plata es redueix fcilment per lacci de la llum o la matria orgnica. Cal evitar el
contacte amb la pell o la roba ja que produeix taques difcils deliminar. Cal emmagatzemar
les dissolucions patr de nitrat de plata en flascons de vidre de color topazi i utilitzar buretes
daquest mateix color per evitar reaccions de reducci.
12
1. Qumica Analtica
1.1.7 DISSOLUCI PATR DE TIOCIANAT DE POTASSI

OBJECTIU
Estandarditzaci duna dissoluci de KSCN 0,1 M.
INTRODUCCI
El tiocianat sutilitza com a agent valorant de li plata en volumetries de precipitaci
mitjanat el mtode de Volhard. Les dissolucions es preparen a partir de la sal potssica o
amnica i habitualment sestandarditzen enfront duna dissoluci patr de AgNO3.
SCN- + Ag+
AgSCN (s)
El Fe(III) s lindicador daquesta valoraci i dna una coloraci vermella quan sassoleix el
punt final.
PROCEDIMENT
o Seleccionar el patr i lindicador.
o Fer els clculs previs per determinar el volum de dissoluci patr de AgNO3 adequat per a
dissoluci valorant de SCN-.
EXPERIMENTAL.
SEGURETAT I RESIDUS
Les dissolucions de tiocianat no sn perilloses i no cal prendre precaucions especials per a la
seva manipulaci. Els residus daquestes dissolucions es poden eliminar per diluci amb
aigua. No obstant aix, quan sutilitzen per a la valoraci de li plata cal evitar el contacte
amb la pell o la roba ja que produeix taques difcils deliminar. El residus de la valoraci de
li plata saboquen als recipients per a la recollida de dissolucions dions metllics.
13
1. Qumica Analtica
1.2 VOLUMETRIES CID-BASE

1.2.1 DETERMINACI DEL CONTINGUT DCID
SALICLIC EN PREPARATS FARMACUTICS
ACETIL-
OBJECTIU
Determinaci del contingut dcid acetilsaliclic mitjanant volumetria cid-base.
INTRODUCCI
Lcid acetilsaliclic s un frmac amb activitat analgsica, antipirtica antiinflamatria i
antiagregant plaquetaria. Els medicaments analgsics per adults contenent uns 300 a 500 mg
dcid acetilsaliclic per comprimit o sobre. En el cas de medicaments antiagregants
plaquetaris, la dosificaci s de 100 a 200 mg per comprimit.
La determinaci dcid acetilsaliclic es basa en una volumetria per retrocs on shidrolitza el
grup ester en presncia dun excs dhidrxid de sodi segons la reacci segent:
HOOC-C6H4-OCO-CH3 + 2 OH-
OOC-C6H4-OH + CH3COO- + 2 H2O
A continuaci, es valora lexcs dhidrxid de sodi amb cid sulfric patr.

H2SO4 + 2 OH-
SO42- + 2 H2O
PROCEDIMENT
o Consultar la bibliografia sobre la prctica.
o Seleccionar les dissolucions patr i lindicador. Consultar les condicions de la valoraci.
o Fer els clculs previs per determinar la quantitat de mostra que sha de prendre per a
lanlisi. En aquest clcul, es considera que es prenen 25 mL de dissoluci patr
dhidrxid de sodi 0,1 M per hidrolitzar el producte i que es vol consumir un 80% del
volum de la bureta segons les segents possibilitats:
(i) Valoraci amb bureta de 5 mL per consumir 4 mL de H2SO4 0,05 M
(ii) Valoraci amb bureta de 25 mL per consumir 20 mL de H2SO4 0,01 M
EXPERIMENTAL.
o Part experimental: Pesar 3 comprimits del producte farmacutic per determinar el pes
mitj del comprimit. Polvoritzar els comprimits en un morter de vidre. Pesar per
diferncia la quantitat de producte adient per a la determinaci. El producte pesat dins del
matrs erlenmeyer es tracta amb 25 mL de la dissoluci patr 0,1 M de NaOH. Lcid
acetilsaliclic shidrolitza fent bullir el contingut del matrs durant 20 minuts. Acabat el
procs, el contingut del matrs es deixa refredar i es procedeix a la seva valoraci.
o Calcular el contingut mitj, expressat en mg per comprimit, la desviaci estndard i la
desviaci estndard relativa.
14
1. Qumica Analtica
1.2.2 DETERMINACI DE LACIDESA DUN VINAGRE COMERCIAL

OBJECTIU
Determinaci de lacidesa dun vinagre, expressada com a percentatge pes / volum dcid
actic, mitjanant volumetria cid-base.
INTRODUCCI
El vinagre s el producte resultant de la fermentaci actica de letanol dalguns productes
alcohlics com el vi o la sidra. El vinagre cont una mescla complexa de cids orgnics,
essent lcid actic el compost majoritari. Lacidesa total de la mostra de vinagre es determina
per valoraci amb hidrxid de sodi patr i sexpressa com a percentatge dcid actic. La
determinaci es basa en la reacci segent:
CH3COOH + OH-
CH3COO- + H2O
PROCEDIMENT
o Seleccionar la dissoluci patr i lindicador. Consultar les condicions de la valoraci.
o Fer els clculs previs per determinar el volum mostra que sha de prendre per a lanlisi.
En aquest clcul, considerar que es vol consumir 20 mL de la dissoluci valorant
dhidrxid de sodi.
EXPERIMENTAL.
o Calcular lacidesa total expressada com a percentatge dcid actic, la desviaci estndard
i la desviaci estndard relativa.
15
1. Qumica Analtica
1.2.3 DETERMINACI DE LALCALINITAT DE LAIGUA

OBJECTIU
Determinaci del contingut de substncies bsiques valorables, expressat com a mg L-1 de
carbonat de calci, mitjanant volumetria amb cid sulfric.
INTRODUCCI
La espcie hidrogencarbonat constitueix la principal font de substncies bsiques valorables
de les aiges naturals. Es pot determinar volumtricament per reacci amb H2SO4 patr,
utilitzant ataronjat de metil o vermell de metil com a indicadors. La reacci analtica s la
segent:
H2SO4 + 2 HCO3-
SO42- + 2 H2CO3
PROCEDIMENT
o Seleccionar la dissoluci patr i lindicador. Consultar les condicions de la valoraci i les
particularitats de ls de vermell de metil com a indicador en aquesta volumetria.
o Fer els clculs previs per determinar el volum mostra que sha de prendre per a lanlisi.
Ats que la concentraci despcies alcalines a les aiges naturals s relativament baixa,
es pot utilitzar H2SO4 0,01 M com a dissoluci valorant. En aquest clcul, considerar que
es vol consumir 20 mL de H2SO4 0,01 M (utilitzant la bureta de 25 mL). Alternativament,
es podria realitzar la valoraci de la mostra per consumir 4 mL de H2SO4 0,05 M
(utilitzant una bureta de 5 mL).
EXPERIMENTAL.
o Calcular lalcalinitat, expressada com a mg L-1 de carbonat de calci, la desviaci estndard
i la desviaci estndard relativa.
16
1. Qumica Analtica
1.2.4 DETERMINACI DEL GRAU DACIDESA DUN OLI

OBJECTIU
Determinaci del contingut dcids grassos lliures, expressat com a percentatge pes / pes
dcid oleic, mitjanant volumetria amb hidrxid de sodi.
INTRODUCCI
El grau dacidesa dun oli s fa referncia a la quantitat d'cids grassos lliures presents a l'oli i
sexpressa en tant per cent de l'cid oleic. Els cids grassos s'alliberen per hidrlisi dels
triglicrids dels greixos quan les condicions de collita i transport de les matries primeres, i
delaboraci i emmagatzemament de loli sn deficients. Aix, el grau dacidesa s un primer
indicador de la qualitat dels olis. A tall dexemple, els valors de habituals del grau dacidesa
dolis de gira-sol i oliva comercials sn inferiors a 0,2% i 1%, respectivament.
La reacci analtica de la valoraci s la segent:
CH3-(CH2)7-CH=CH-(CH2)7-COOH + OH-
CH3-(CH2)7-CH=CH-(CH2)7-COO- + H2O
PROCEDIMENT
o Fer els clculs previs per determinar el pes mostra que sha de prendre per a lanlisi. Ats
que la concentraci dcids lliures als olis s relativament baixa, es recomana utilitzar una
microbureta de 2 o de 5 mL i/o una dissoluci patr de NaOH diluda (p.e., 0,02 M
NaOH) com a valorant. Aix, en aquest clcul es pot considerar que es vol consumir 4 mL
de NaOH 0,02 M (utilitzant la bureta de 5 mL).
EXPERIMENTAL.
o Calcular el grau dacidesa, expressat com a percentatge pes / pes dcid oleic, la desviaci
estndard i la desviaci estndard relativa.
SEGURETAT I RESIDUS
Els residus de la valoraci que contenen dissolvent orgnic (ter etlic) cal decantar-los i
abocar-los en recipients adients disponibles al laboratori. La resta de dissolucions emprades
no sn perilloses i no cal prendre precaucions especials per a la seva manipulaci. Els residus
daquestes dissolucions es poden eliminar per diluci amb aigua i abocar-los a laigera.
17
1. Qumica Analtica
1.3 VOLUMETRIES DE COMPLEXACI

1.3.1 DETERMINACI DE LA DURESA DE LAIGUA
OBJECTIU
Determinaci de la duresa total i de la duresa deguda al calci i al magnesi duna mostra
daigua mitjanant volumetria de complexaci amb EDTA.
INTRODUCCI
La duresa s un primer indicador de la qualitat qumica de laigua. La duresa total fa
referncia al contingut total de cations de la mostra, essent calci i magnesi els components
majoritaris. Els resultats sexpressen generalment com a mg L-1 de carbonat de calci.
La determinaci de la duresa total en basa en la valoraci de la mostra amb EDTA a pH 10.
La reacci analtica s la segent:
M2+ + Y4-
MY2-
on M2+ representa el contingut de Ca2+ + Mg2+ i Y4- s lEDTA.

La duresa associada al calci es determina per valoraci de la mostra amb EDTA a pH 12
segons la segent reacci:
Ca2+ + Y4-
CaY2-
Aquestes condicions experimentals sn selectives per al calci ja que permeten

lemmascarament del magnesi per formaci dhidroxicomplexos.
La duresa deguda al magnesi es determina per diferncia.
PROCEDIMENT
o Seleccionar la dissoluci patr i els indicadors. Consultar les condicions de les
valoracions.
o Fer els clculs previs per determinar el volum de mostra que sha de prendre per a
lanlisi. En aquest clcul, es considera que es vol consumir un 80% del volum de la
bureta segons les segents possibilitats:
(i) Valoraci amb bureta de 5 mL per consumir 4 mL dEDTA 0,1 M
(ii) Valoraci amb bureta de 25 mL per consumir 20 mL dEDTA 0,02 M
EXPERIMENTAL.
o Calcular la duresa total, del calci i del magnesi, tots expressats com a mg L-1 de CaCO3,
les desviacions estndard i les desviacions estndard relatives.
18
1. Qumica Analtica
1.3.2 DETERMINACI DEL CONTINGUT DE NQUEL EN UNA SAL

OBJECTIU
Determinaci del percentatge de nquel duna mostra de sal mitjanant volumetria de
complexaci amb EDTA.
INTRODUCCI
La volumetria es realitza a pH = 10 utilitzant murexida com a indicador. La reacci analtica
s la segent:
Ni2+ + Y4-
NiY2-
on Y4- representa lEDTA.

PROCEDIMENT
o Fer els clculs previs per determinar el pes de mostra que sha de prendre per a lanlisi.
Per aquest clcul es considera que es vol consumir 20 mL dEDTA 0,1 M.
EXPERIMENTAL.
o Calcular el percentatge de nquel, la desviaci estndard i la desviaci estndard relativa.
SEGURETAT I RESIDUS
Les dissolucions de nquel sn txiques. Cal abocar-les en els contenidors del laboratori per a
la recollida de metalls.
19
1. Qumica Analtica
1.3.3 DETERMINACI DEL CONTINGUT DE ZINC EN UNA SAL

OBJECTIU
Determinaci del percentatge de zinc duna mostra de sal mitjanant volumetria de
INTRODUCCI
La volumetria es realitza pH = 10 utilitzant NET com a indicador. La reacci analtica s la
segent:
Zn2+ + Y4-
NiY2-

PROCEDIMENT
En aquest clcul es considera que es vol consumir 20 mL dEDTA 0,1 M.
EXPERIMENTAL.
o Calcular el percentatge de zinc, la desviaci estndard i la desviaci estndard relativa.
20
1. Qumica Analtica
1.3.4 DETERMINACI DEL CONTINGUT DE COURE EN UNA SAL

OBJECTIU
Determinaci del percentatge de coure duna mostra de sal mitjanant volumetria de
INTRODUCCI
La volumetria es realitza a pH = 10 utilitzant murexida com a indicador. La reacci analtica
s la segent:
Cu2+ + Y4-
NiY2-

PROCEDIMENT
En aquest clcul es considera que es vol consumir 20 mL dEDTA 0,1 M.
EXPERIMENTAL.
o Calcular el percentatge de coure, la desviaci estndard i la desviaci estndard relativa.
SEGURETAT I RESIDUS
Les dissolucions de coure sn txiques. Cal abocar-les en els contenidors del laboratori per a
la recollida de metalls.
21
1. Qumica Analtica
1.4 VOLUMETRIES DOXIDACI-REDUCCI

1.4.1 DETERMINACI DEL CONTINGUT DE CLOR ACTIU EN UN
LLEIXIU
OBJECTIU
Determinaci de la concentraci de clor dun lleixiu mitjanant volumetria iodomtrica.
INTRODUCCI
El lleixiu s una dissoluci en medi alcal dhipoclorit de sodi, que s lagent responsable de
lacci blanquejant. En tractar un lleixiu amb cid sallibera clor que es pot determinar amb
un mtode iodomtric. El resultat sexpressa habitualment com a g L-1 de Cl2. Les reaccions
que tenen lloc sn les segents:
Alliberament de Cl2 en medi cid:
ClO- + Cl- + 2 H+
Generaci de I2 per oxidaci de I- amb Cl2: Cl2 + 2 IValoraci del I2 amb tiosulfat:
Cl2 + H2O
2 Cl- + I2
I2 + 2 S2O32- 2 I- + S4O62-
PROCEDIMENT
lanlisi. En aquest clcul es considera que es vol consumir 20 mL de tiosulfat 0,1 M.
EXPERIMENTAL.
o Calcular el contingut de clor, la desviaci estndard i la desviaci estndard relativa.
SEGURETAT I RESIDUS
El lleixiu s un producte fortament alcal i oxidant. Cal evitar el contacte amb la pell. Quan
sacidifica una mostra de lleixiu es desprn clor, que s un gas txic per inhalaci i irritant de
pell i mucoses. No es pot acidificar directament una mostra concentrada de lleixiu.
OBSERVACIONS
Cal dur a terme la valoraci tan bon punt shagi addicionat la mostra de lleixiu a lerlenmeyer.
Cal tenir especial precauci en lordre daddici dels reactius per evitar prdues de clor per
volatilitzaci: afegir primer el iodur i desprs el medi cid. El mid s lindicador de la
valoraci. Cal afegir-lo a la part final, quan el color de la dissoluci s groc pllid. Desprs es
continua fins assolir el punt final amb la decoloraci total de la dissoluci.
22
1. Qumica Analtica
1.4.2 DETERMINACI
DEL
CONTINGUT
DHIDROGEN EN UN LLEIXIU DE COLOR
DE
PERXID
OBJECTIU
Determinaci del contingut de perxid dhidrogen mitjanant volumetria doxidacireducci.
INTRODUCCI
El lleixiu indicat per a roba de color cont perxid dhidrogen com a agent responsable de
lacci blanquejant. Es pot determinar volumtricament amb un agent oxidant fort o amb un
mtode iodomtric. El resultat sexpressa habitualment com a percentatge pes/volum de
perxid dhidrogen.
Quan la determinaci es duu a terme amb permanganat de potassi com a reactiu oxidant, la
reacci analtica en medi cid s la segent:
2 MnO4- + 5 H2O2 + 6 H+
2 Mn2+ + 5 O2 + 8 H2O
Quan la determinaci es duu a terme per iodometria, les reaccions analtiques sn les
segents:
Generaci de I2 per oxidaci de I- amb H2O2:
H2O2 + 2 I- + 2 H+
I2 + 2 H2O

I2 + 2 S2O32- 2 I- + S4O62PROCEDIMENT
lanlisi. En aquest clcul es considera que es vol consumir 20 mL de la dissoluci
valorant (permanganat de potassi 0,02 M o tiosulfat de sodi 0,1 M).
EXPERIMENTAL.
o Calcular el contingut de perxid dhidrogen, la desviaci estndard i la desviaci
estndard relativa.
SEGURETAT I RESIDUS
Cal evitar el contacte del lleixiu concentrat amb la pell i mucoses. En el cas del mtode
iodomtric, vegeu altres consideracions a les prctiques 1.1.5. i 1.4.2. La resta de dissolucions
23
1. Qumica Analtica
no sn perilloses i no cal prendre precaucions especials per a la seva manipulaci. Els residus
OBSERVACIONS
Cal dur a terme la valoraci tan bon punt shagi addicionat la mostra de lleixiu a lerlenmeyer.
En el cas del mtode iodomtric, shan devitar les prdues de iode per volatilitzaci: afegir
primer el iodur i desprs el medi cid. El mid s lindicador de la valoraci. Cal afegir-lo a la
part final, quan el color de la dissoluci s groc pllid. Desprs es continua fins assolir el
punt final amb la decoloraci total de la dissoluci.
24
1. Qumica Analtica
1.4.3 DETERMINACI DE LNDEX DE PERMANGANAT DUN VI

OBJECTIU
Determinaci del contingut de substncies oxidables mitjanant volumetria amb MnO4-.
INTRODUCCI
Lndex de permanganat dun vi representa un valor genric del contingut de substncies
oxidables, principalment compostos polifenlics, presents a la mostra. Sexpressa com a
milliequivalents per litre (meq L-1) de permanganat. En aquest cas, el terme milliequivalent
fa referncia al milli mol/5 de permanganat. Els valors habituals en vins negres comercials
varien entre 20 i 40 meq L-1.
PROCEDIMENT
lanlisi. Ats que el contingut de substncies oxidables s relativament baix, es recomana
utilitzar una bureta de 10 mL i una dissoluci patr de MnO4-diluda (p.e., MnO4- 0,002
M) com a valorant. Aix, en aquest clcul, considerem que es vol consumir 8 mL de
MnO4- 0,002 M.
EXPERIMENTAL.
o Calcular lndex, la desviaci estndard i la desviaci estndard relativa.
25
1. Qumica Analtica
1.4.4 DETERMINACI DEL CONTINGUT DE COURE EN UN

ALIATGE O UNA MOSTRA MINERAL
OBJECTIU
Determinaci del contingut de coure mitjanant el mtode iodomtric per valoraci amb
tiosulfat.
INTRODUCCI
El mtode iodomtric permet la determinaci del contingut de coure en mostres complexes
com a aliatges (llaut, bronze, etc.) i minerals, i sense interferncies importants per part dels
metalls i daltres components de les mostres. Les reaccions analtiques sn les segents:
Generaci de I2 per oxidaci de I- amb Cu2+:
Cu2+ + 2 I-
I2 + 2 S2O32- 2 I- + S4O62-
I2 + CuI (s)
PROCEDIMENT
En aquest clcul es considera que es vol consumir 20 mL de S2O32- 0,1 M (utilitzant la
bureta de 25 mL).
EXPERIMENTAL.
o Calcular el percentatge de coure, la desviaci estndard i la desviaci estndard relativa.
SEGURETAT I RESIDUS
Les dissolucions de coure sn txiques per ingesti i contacte amb la pell. Cal abocar-les als
contenidors de recollida de metall pesants del laboratori. La resta de dissolucions no sn
perilloses i no cal prendre precaucions especials per a la seva manipulaci. Els residus
OBSERVACIONS
Cal dur a terme la valoraci tan bon punt shagi addicionat el iodur a la mostra per tal devitar
les prdues de iode per volatilitzaci. El mid s el primer indicador de la valoraci. Cal
afegir-lo a la part final, quan el color de la dissoluci sigui groc pllid. Desprs es continua
fins la decoloraci de la dissoluci. Seguidament safegeix una punta desptula de tiocianat
de potassi per alliberar el iode adsorbit sobre el precipitat de CuI. Es continua la valoraci fins
assolir el punt final que correspon a laclariment del color del medi.
26
1. Qumica Analtica
1.4.5 DETERMINACI DEL CONTINGUT DE FERRO EN UN

ALIATGE O UNA MOSTRA MINERAL
OBJECTIU
Determinaci del contingut de ferro mitjanant valoraci amb un agent oxidant fort.
INTRODUCCI
La determinaci del ferro amb un agent oxidant fort com permanganat o dicromat comporta
les segents etapes.
Atac i dissoluci de la mostra. En el cas de mostres de sals, es poden utilitzar cids diluts.
Per a mostres metlliques i dxids caldr emprar tractaments ms enrgics amb cids
concentrats (HCl o HNO3) i escalfant al bany de sorra.
Pre-reducci del Fe(III) a Fe(II). Abans de procedir a la valoraci, cal assegurar que tot el
ferro es troba en forma de Fe(II). Per aquest procs es pot utilitzar clorur de estany (II) com a
agent reductor. La mostra de ferro es tracta amb un excs de HCl concentrat, sescalfa en un
bany de sorra i saddiciona gota a gota la soluci de SnCl2 fins que la dissoluci, inicialment
ataronjada, canvia a verd pllid (quasi incolor). La dissoluci resultant es refreda i, a
continuaci, safegeix HgCl2 per tal deliminar lexcs de SnCl2. En aquest punt, sobserva
laparici dun precipitat blanc daspecte seds. Labsncia de precipitat o la presncia dun
precipitat griss indiquen que la reducci no ha estat correcta i cal repetir-ho amb una nova
mostra. Les reaccions daquesta etapa sn les segents:
2 Fe3+ + Sn2+
2 Fe2+ + Sn4+
Sn2+ + 2 Hg2+ + 2 Cl-
Sn4++ Hg2Cl2 ( )
Valoraci del Fe(II). Sutilitzen dissolucions patr doxidants forts.

Valoraci amb permanganat segons la reacci segent:
5 Fe2+ + MnO4- + 8 H+
5 Fe3+ + Mn2++ 4 H2O
on sutilitzen medi cid i dissoluci de Zimmermann-Reinhardt com a reactius auxiliars.

Valoraci amb dicromat segons la reacci segent:
6 Fe2+ + Cr2O72- + 14 H+
6 Fe3+ + 2 Cr3++ 7 H2O
on sutilitza una dissoluci dcid sulfric i fosfric com a reactiu auxiliar.

PROCEDIMENT
En aquest clcul es considera que es vol consumir 20 mL de dissoluci valorant (p.e.,
MnO4- 0,02 M o Cr2O72- 0,017 M).
27
1. Qumica Analtica

EXPERIMENTAL.
o Calcular el percentatge de ferro, la desviaci estndard i la desviaci estndard relativa.
SEGURETAT I RESIDUS
Les dissolucions de mercuri i estany sn molt txiques per ingesti i contacte amb la pell. Cal
abocar-les als contenidors de recollida de metalls pesants del laboratori. Les dissolucions de
crom (VI) sn molt txiques per ingesti i contacte amb la pell. Cal abocar-les als contenidors
de recollida de residus de crom. Les dissolucions de medis cids sn corrosives i shan de
manipular amb precauci.
28
1. Qumica Analtica
1.4.6 DETERMINACI DEL CONTINGUT DCID ASCRBIC EN

PRODUCTES FARMACUTICS
OBJECTIU
Determinaci del contingut dcid ascrbic mitjanant el mtode iodomtric.
INTRODUCCI
Lcid ascrbic (vitamina C) es pot determinar amb una volumetria per retrocs basada en
loxidaci de lanlit amb un excs conegut de brom. Ats que aquest reactiu s molt voltil,
es genera in situ a partir de bromat de potassi, i dun excs de bromur de potassi i medi cid.
Seguidament, el Br2 en excs es transforma en I2 mitjanant laddici de I-. Finalment, el I2
resultant es valora amb una dissoluci patr de tiosulfat. Les reaccions analtiques sn:
Generaci del brom:
BrO3- + 5 Br- + 6 H+
Oxidaci de lcid ascrbic a dihidroascrbic:
C6O6H8 + Br2
Generaci de iode per oxidaci de I- amb brom:
Br2 + 2 I-
Valoraci del iode amb tiosulfat:
I2 + 2 S2O32-
3 Br2 + 3 H2O
C6O6H6 + 2 Br- + 2 H+
2 Br- + I2
2 I- + S4O62-
PROCEDIMENT
o Seleccionar les dissolucions patr i lindicador. Consultar les condicions de la valoraci.
En aquest clcul, es pot considerar que safegeixen 50 mL de dissoluci patr 0,017 M de
BrO3- (per oxidar quantitativament tot lanlit), i que lexcs de brom, prvia
transformaci, en iode consumeix 20 mL de dissoluci patr 0,1 M S2O32-.
EXPERIMENTAL.
o Calcular el contingut danlit, la desviaci estndard i la desviaci estndard relativa.
SEGURETAT I RESIDUS
El brom i el iode que es generen sn irritants de pell i mucoses. La resta de dissolucions no
sn perilloses i no cal prendre precaucions especials per a la seva manipulaci.
OBSERVACIONS
La mostra pot oxidar-se per lo que sha de preparar immediatament abans de la seva
valoraci. Tamb cal evitar les prdues de brom o iode per volatilitzaci. El mid s
lindicador de la valoraci. Cal afegir-lo a la part final, quan el color de la dissoluci s groc
pllid. Desprs es continua fins la decoloraci total de la dissoluci.
29
1. Qumica Analtica
1.5 VOLUMETRIES DE PRECIPITACI

1.5.1 DETERMINACI DEL CONTINGUT DE CLORUR EN UNA
MOSTRA DAIGUA O DE SAL DE CUINA
OBJECTIU
Determinaci del contingut de clorur mitjanant volumetria amb nitrat de plata (mtode de
Mohr).
INTRODUCCI
El mtode de Mohr utilitza en nitrat de plata com a reactiu valorant i el cromat de potassi com
a indicador. Les reaccions implicades en aquest mtode sn les segents:
Valoraci:
Cl- + Ag+
AgCl ( , blanc)
Indicaci del punt final:

2Ag+ + CrO42-
Ag2CrO4 ( , vermell)
Quan saplica a lanlisi daiges, el contingut sexpressa com a mg L-1 de i clorur. En les
mostres de sal de cuina, el contingut es dna com a percentatge pes/pes.
PROCEDIMENT
Fer els clculs previs per determinar el volum (aigua) o pes (sal) de mostra que sha de
prendre per a lanlisi. En aquest clcul es considera que es vol consumir 4 mL de Ag+ 0,1
M (utilitzant la bureta de 5 mL).
EXPERIMENTAL.
o Calcular el contingut de clorur, la desviaci estndard i la desviaci estndard relativa.
SEGURETAT I RESIDUS
El crom (VI) s una espcie txica. Cal evitar el contacte amb la pell i mucoses. Els residus de
la valoraci cal abocar-los en el recipients per a la recollida de crom.
OBSERVACIONS
Les dissolucions de AgNO3 sn poc estables i es degraden amb facilitat per acci de la llumi
contacte amb la matria orgnica. Cal emmagatzemar-les en flascons de vidre de color topazi
i utilitzar buretes daquest mateix color.
30
1. Qumica Analtica
1.5.2 DETERMINACI DEL CONTINGUT DHALURS EN MOSTRES

DE SALS
OBJECTIU
Determinaci del contingut de bromur i iodur mitjanant el mtode de Volhard.
INTRODUCCI
El mtode de Volhard per a la determinaci dhalurs es basa en una volumetria per retrocs
utilitzant nitrat de plata i tiocianat de potassi com a reactius patr. Els halurs reaccionen amb
una quantitat coneguda de Ag+ i lexcs daquest reactiu s determina per valoraci amb
SCN-. Sutilitza Fe(III) com a indicador.
Les reaccions implicades en aquest mtode sn les segents:
Reacci de lhalur (on X- s Br- o I-) amb i plata:
X- + Ag+
XCl (s)
Valoraci de lexcs de Ag+:

Ag+ + SCN-
AgSCN (s)
Indicaci del punt final:

SCN- + Fe3+
FeSCN2+ (vermell)
PROCEDIMENT
Per aquest clcul, es pot considerar que sutilitzen 10 o 15 mL de dissoluci patr 0,1 M
de Ag+ (en funci del contingut de la mostra) i que lexcs de Ag+ consumeix 4 mL de
dissoluci patr 0,1 M SCN- (valoraci amb bureta de 5 mL).
EXPERIMENTAL.
o Calcular el contingut dhalur, la desviaci estndard i la desviaci estndard relativa.
SEGURETAT I RESIDUS
Els residus de la valoraci cal abocar-los en el recipients per a la recollida de metalls.
OBSERVACIONS
Les dissolucions de AgNO3 sn poc estables i es degraden amb facilitat per acci de la llumi
contacte amb la matria orgnica. Cal emmagatzemar-les en flascons de vidre de color topazi
i utilitzar buretes daquest mateix color.
31
1. Qumica Analtica
1.6 VOLUMETRIES POTENCIOMTRIQUES

1.6.1 DETERMINACI DE LA COMPOSICI DE MESCLES DCIDS
O DE BASES
OBJECTIU
Determinaci de la concentraci de cadascuna de les espcies (cides o bsiques) de una
mescla per volumetria potenciomtrica cid-base.
INTRODUCCI
La composici de mescles de espcies cides o bsiques es pot determinar a partir dels
volums dequivalncia resultants de la valoraci o valoracions amb les dissolucions patr
adients. Cal tenir en compte quina o quines espcies es formaran en cadascun dels punts
dequivalncia. Entre daltres possibilitats, es plantejar lestudi i resoluci de les mescles
segents:
Per valoraci amb H2SO4 patr:
OH- + CO32CO32- + HCO3Per valoraci amb NaOH patr:
H2SO4 + H3PO4
H3PO4 + H2PO4Per valoraci amb H2SO4 patr i amb NaOH patr:
H2PO4- + HPO42PROCEDIMENT
lanlisi. Aquest clcul es basa en una valoraci preliminar amb un indicador que viri a
prop de lltim punt dequivalncia (en general, sutilitza vermell de metil per a mescles
de bases i fenolftalena per mescles dcids). Sagafen 10 mL de mostra i es valoren amb
la dissoluci patr que correspongui. A partir del volum de dissoluci patr de la
valoraci preliminar es calcula el volum de mostra necessari per tal de que en lltim punt
dequivalncia de la valoraci potenciomtrica es consumeixin 15 mL de patr.
EXPERIMENTAL.
o Realitzar el procediment experimental. Consultar el PNT de laparell per al calibratge de
lelctrode i per a la realitzaci de les valoracions potenciomtriques.
o Calcular les concentracions de les espcies de la mescla, les desviacions estndard i les
desviacions estndard relatives.
32
1. Qumica Analtica
1.7 BIBLIOGRAFIA
Prctica 1.1.1
1. J. GUITERAS, R. RUBIO I G. FONRODONA. Curso experimental en Qumica
Analtica. Ed. Sntesis, 2003, pg. 98.
2. D. A. SKOOG I D. M. WEST. Qumica Analtica. 4 Ed. McGraw-Hill, 1989, pg. 225.
3. F. BERMEJO MARTNEZ, M.P. BERMEJO BARRERA I A. BERMEJO BARRERA.
Qumica Analtica, General, Cuantitativa e Instrumental. 7 Ed. Paraninfo, 1991, pg. 782.
Prctica 1.1.2
3. A. I. VOGEL. Vogels Textbook of Quantitative Chemical Analysis. 5 Ed. Longman,
1989, pg. 289.
Prctica 1.1.3
1989, pg. 329.
Prctica 1.1.4
2. D.A. SKOOG I D.M. WEST. Qumica Analtica. 4 Ed. McGraw-Hill, 1989, pg. 619.
Qumica Analtica, General, Cuantitativa e Instrumental. 7 Ed. Paraninfo, 1991, pg.
877.
Prctica 1.1.5
Prctica 1.1.6
33
1. Qumica Analtica

3. F. BERMEJO MARTNEZ, M. P. BERMEJO BARRERA I A. BERMEJO BARRERA.
836.
Prctica 1.1.7
839.
Prctica 1.2.1
Prctica 1.2.2
1989, pg. 296.
Prctica 1.2.3
1502.
Prctica 1.2.4
798.
34
1. Qumica Analtica
Prctica 1.3.1
1989, pg. 332.
Prctica 1.3.2
868.
1989, pg. 327.
Prctica 1.3.3
1989, pg. 329.
Prctica 1.3.4
867.
Prctica 1.4.1
939.
Prctica 1.4.2.
887 i 943.
35
1. Qumica Analtica

1989, pg. 372 i 394.
Prctica 1.4.3
1. J. L. BELTRN, G. FONRODONA, J. GUITERAS I R. RUBIO. Introducci a
lExperimentaci en Qumica Analtica. Textos Docents 7, Ed. Universitat de Barcelona,
1997, pg. 115.
Prctica 1.4.4
1989, pg. 393.
Prctica 1.4.5
2. D. A. SKOOG I D. M. WEST. Qumica Analtica. 4 Ed. McGraw-Hill, 1989, pg. 621 i
626.
882 i 902.
Prctica 1.4.6
Prctica 1.5.1
2. D. A. SKOOG I D.M. WEST. Qumica Analtica. 4 Ed. McGraw-Hill, 1989, pg. 610.
841.
1989, pg. 351.
36
1. Qumica Analtica
Prctica 1.5.2
841.
1989, pg. 351.
Prctica 1.6.1
1 J. GUITERAS, R. RUBIO I G. FONRODONA. Curso experimental en Qumica
37
2. Qumica Fsica
2. INTRODUCCI AL LABORATORI DE QUMICA FSICA

En aquestes prctiques es pretn que l'alumne apliqui els coneixements adquirits en les
assignatures de Qumica Fsica i Termodinmica aplicada. Les prctiques es realitzaran
unes de manera individual i altres en parella.
A l'iniciar el torn de prctiques, se li assigna a l'alumne un lloc de treball on dur a terme
totes les prctiques. Una vegada assignat aquest lloc, lalumne comprovar que el material
que consta en la llista, que es troba en l'interior de la taquilla adjudicada, est complet i en
bon estat. Seguidament el professor li assignar la prctica que ha de realitzar.
Una vegada llegit el gui de la prctica, el professor reunir als alumnes que han de
realitzar una prctica determinada per a donar-los un seminari breu, a manera de
recordatori, tant de la teoria com de la forma de realitzar aquesta prctica.
A continuaci, l'alumne porta a terme la part experimental i al finalitzar l'execuci de la
prctica presentar i discutir els clculs i resultats obtinguts amb el professor, que una
vegada conforme, assignar a l'alumne la prctica segent.
L'alumne anotar en la llibreta de laboratori les dades experimentals adquirides, els clculs
que ha realitzat, aix com les grfiques i els resultats que ha obtingut. En la llibreta tamb
ha d'incloure els objectius de la prctica, una descripci del procediment experimental i
una breu discussi dels valors obtinguts.
SEGURETAT I RESIDUS
Tant les normes de seguretat com la gesti dels residus s'indiquen en els guions de
cadascuna de les prctiques.
39
2.1
2. Qumica Fsica
BALAN DENERGIA: CALORS DE REACCI
2.1.1 CALOR DE NEUTRALITZACI

OBJECTIU
L'objectiu d'aquesta prctica s la obtenci de la calor de neutralitzaci d'un cid amb una
base, emprant un calormetre adiabtic.
INTRODUCCI
Les calors bescanviades en un determinat procs fsico-qumic es poden obtenir emprant un
calormetre. Un calormetre s un recipient amb parets adiabtiques que no permet el
intercanvi de calor entre el medi i el sistema que es troba en el seu interior. (Q = 0). Si el
procs que s'estudia t lloc a pressi constant:
Q p = !H = 0
de manera que si Hproc s positiva (procs endotrmic, absorbeix calor) la temperatura del
sistema, en condicions adiabtiques, baixar, mentre que si Hproc s negativa (procs
exotrmic, desprn calor) la temperatura augmentar . Aix:
H = 0 = Hproc + Hescalf
!H proc = "!H escalf
(1)
on Hescalf s la calor absorbida o cedida pel sistema desprs del procs. Aquesta es pot
calcular mesurant las temperatures del sistema a partir de lequaci (2):
!H escalf =
# "m c
T2
T1
dT
e,i
(2)
on ce,i s la calor especfica dels components del sistema. Si la variaci de temperatura no s

molt gran, podem considerar constant aquesta magnitud en el interval considerat, de manera
que Hescalf ve donada per lequaci (3):
!H escalf = " m i c e ,i (T2 -T1 )
(3)
i a partir de lequaci (1):

!"H pr oc = "H escalf = # m i c e,i (T2 -T1 )
(4)
Per a reaccions en dissoluci aquosa podem considerar que ce,i s prcticament la de l'aigua
pura, (ce = 1 cal /g grau), i mi ser la massa total del sistema en cada prova.
Per a poder calcular les calors bescanviades en els processos que tenen lloc a l'interior del
calormetre, s'ha de determinar la calor que el calormetre absorbeix o cedeix en cada
experincia. Per aix, es defineix lequivalent en aigua del calormetre, (mc), com la quantitat
d'aigua, expressada en grams, que absorbeix o cedeix la mateixa quantitat de calor que el
40
2. Qumica Fsica
calormetre en contacte amb la dissoluci durant el procs i que per a cada calormetre del
laboratori val uns 15 g. Per a poder emprar aquest valor cal treballar amb volums totals de
dissoluci de l'ordre de 100-120 mL.
PROCEDIMENT EXPERIMENTAL I CLCULS
Ats que la reacci de neutralitzaci tindr lloc dissolent un cid concentrat en la dissoluci
aquosa d'una base, cal conixer prviament la calor de diluci de l'cid en aigua a fi de restarla de la calor total obtinguda. Com la calor de neutralitzaci depn del nombre de mols d'cid
neutralitzat, caldr conixer exactament la concentraci de l'cid emprat.
1.- Determinaci de la concentraci de l'cid clorhdric concentrat.
En un matrs aforat es preparen 100 mL de dissoluci dcid clorhdric dilut a partir de 5 mL
dcid concentrat. Es valora lcid dilut amb una dissoluci de NaOH aproximadament 0,8 M
(ja preparada), que prviament hem valorat amb hidrogenftalat de potassi 0,1 M, i amb la
concentraci de l'cid dilut es calcula la concentraci del HCl concentrat.
2.- Determinaci de la calor integral de diluci de l'cid clorhdric.
Es pesa el calormetre buit i a continuaci s'hi introdueixen amb la proveta 115 mL d'aigua i
es torna a pesar. Es tapa el calormetre amb el tap de goma, i es mesura amb una sonda la
temperatura de l'aigua freda (t1). Afegiu al calormetre 5 mL de HCl concentrat, emprant una
pipeta aforada i, el ms rpidament possible, tapeu, remeneu i anoteu la temperatura
d'estabilitzaci (t2). Finalment, cal tornar a pesar el calormetre ple. Repetiu l'experincia, al
menys, un parell de cops.
- Amb lequaci (3) calculeu
!H e sca lf :
- Emprant lequaci (4) calculeu !H diluc :
!H escal = (m HCl + m H 2 O + m c ) c e (T2 -T1 )

!H proc de diluc = "!He sc al
3.- Determinaci de la calor de neutralitzaci.

Es torna a pesar el calormetre buit i es calcula la quantitat de NaOH 0,8 M necessria per a
neutralitzar 5 mL de HCl concentrat. Aquesta quantitat s'introdueix amb la proveta dintre del
calormetre i s'hi afegeixen uns 5 mL d'excs. A continuaci s'afegeix aigua fins a aconseguir
un volum de 115 mL es pesa tot i es mesura la temperatura (t1). S'introdueixen els 5 mL de
HCl concentrat amb la pipeta aforada, el ms rpidament possible, es tapa, es remena i es
llegeix la temperatura d'estabilitzaci (t2). Com abans, cal tornar a pesar el calormetre ple.
Un cop realitzada l'experincia, comproveu que tot el HCl ha estat neutralitzat afegint unes
gotes de fenolftalena. Repetiu l'experincia, al menys, un parell de cops.
- Per calcular el calor de neutralitzaci cal tenir present que la calor total de lescalfament
ser el resultat del procs de diluci i el procs de neutralitzaci :
!H escal =(m HC l + m NaOH + m H 2 O + m c ) c e (T2 -T1 ) ;
SEGURETAT I RESIDUS
L'cid clorhdric s corrosiu, irrita els ulls i la pell.
41
!H proc de diluc + !H proc de neutr = "!H esca l
2. Qumica Fsica
Lhidrxid de sodi provoca cremades greus, irrita els ulls i la pell. En cas de contacte amb els
ulls renteu immediatament amb molta aigua.
42
2. Qumica Fsica
2.1.2 CALOR DE DISSOLUCI

OBJECTIU
L'objectiu d'aquesta prctica consisteix en determinar la calor integral de dissoluci i les
calors diferencials de dissoluci i de diluci quan es preparen dissolucions de diferent
concentraci d'una sal amnica.
INTRODUCCI
Es defineix la calor integral de dissoluci com la calor transferida, a P i T constants, en
dissoldre n2 mols de solut en n1 mols de dissolvent:
!H dis = (n1 H1 + n 2 H 2 )- (n1 H* + n 2 H* )
1
on H1 i H2 sn les entalpies molars parcials del dissolvent (1) i del solut (2) a la dissoluci i
H1* i H *2 sn les entalpies molars dels components purs.
La calor diferencial de dissoluci:
# !"Hdi s &
Q2 = %
$ !n 2 (' P,T,n
(1)
indica la calor transferida en afegir 1 mol de solut a un volum molt gran de dissoluci, de
manera que no es produeixin canvis en la seva composici. Anlogament, la calor molar
diferencial (o parcial) de diluci :
# !"H dis &
Q1 = %
$ !n1 (' P,T,n
(2)
2
s la calor transferida en afegir 1 mol de dissolvent a un volum molt gran de dissoluci, de

manera que no es produeixin canvis en la seva composici. Llavors:
Hdis = n1Q1 + n2Q2
(3)
Les calors integrals i diferencials sn obtingudes emprant un calormetre, que s un recipient

amb parets adiabtiques que no permet lintercanvi de calor entre el medi i el sistema que es
troba en el seu interior. Si el procs termodinmic que realitza el sistema te lloc en condicions
adiabtiques i a P constant tenim:
Q P = !H = 0
de manera que si Hproc > 0 (procs endotrmic, absorbeix calor ) la temperatura del sistema
adiabtic baixar, per si Hproc < 0 (procs exotrmic, desprn calor) la temperatura
augmentar; aix:
H = 0 = Hproc + Hrefred
i per tant,
Hproc = Hrefred
43
(4)
2. Qumica Fsica
Hrefred es pot calcular mesurant la temperatura del sistema adiabtic; aix en un procs a P
constant:
!H refr ed =
# "m c
T2
T1
e ,i
dT
on ce,i s la calor especfica dels components del sistema. Si la variaci de temperatura no s

molt gran, podem considerar constant aquesta magnitud en el interval considerat, de manera
que Hrefred ve donada per lequaci (5):
!H refr ed = "m i c e,i (T2 -T1 )
(5)
!"H pr oc = "H refred = # m i c e,i (T2 -T1 )
(6)
i a partir de lequaci (4):

i
Per a reaccions en dissoluci aquosa podem considerar que ce,i s prcticament la de l'aigua
pura, (ce = 1 cal/ g grau), i mi ser la massa total del sistema en cada cas.
Per a poder calcular les calors bescanviades en els processos que tenen lloc a l'interior del
calormetre, s'ha de determinar la calor que el calormetre absorbeix o cedeix en cada
experincia. Per aix, es defineix lequivalent en aigua del calormetre, (mc), com la quantitat
d'aigua, expressada en grams, que absorbeix o cedeix la mateixa quantitat de calor que el
calormetre en contacte amb la dissoluci durant el procs i que per a cada calormetre del
laboratori val uns 15 g. Per a poder emprar aquest valor cal treballar amb volums totals de
dissoluci de l'ordre de 100-120 mL.
S'introdueixen en el calormetre 100 mL d'aigua, es pesen, i es mesura la temperatura a
l'interior del mateix (t1). Es pesen 2,0 g de sal (NH4NO3 o b NH4Cl) i s'introdueixen
rpidament al calormetre, s'agita i es mesura, un cop estabilitzada, la temperatura (t2). Cal
tornar a pesar el pesa substncies per a saber exactament la quantitat de sal introduda al
calormetre. Buideu el calormetre i repetiu aquest mateix procs pesant 2,5; 3,0; 3,5; 4,0 i
5,0 g de la sal, respectivament.
- Emprant l'equivalent en aigua del calormetre (mc), calculeu la calor integral de
dissoluci de la sal per a cada concentraci:
Hdis = Hrefred = (maigua + msal + mc) ce (te - t1)
- Representeu Hdis front el nombre de mols de sal afegits, n2, i a partir de la seva
pendent, equaci (1), calculeu la calor diferencial de dissoluci (Q2).
- Emprant l'equaci (3) calculeu
concentraci determinada.
la calor diferencial de diluci (Q1)
SEGURETAT I RESIDUS
Els indicats en la normativa general.
44
per a una
2. Qumica Fsica
2.2 EQUILIBRI QUMIC

2.2.1 PRODUCTE DE SOLUBILITAT
OBJECTIU
L'objectiu d'aquesta prctica s determinar la constant dequilibri termodinmica, KPS, del
CaSO4 mitjanant l's d'una resina de bescanvi catinic.
INTRODUCCI
Per al procs d'equilibri:
CaSO 4 (s) ! Ca 2+ + SO24
la constant d'equilibri tindr l'expressi :

Ka =
aCa 2+ a SO2
4
a CaSO 4
on aCaSO4 1 a pressions properes a 1 atm. Llavors,

Ka (= K ps) = a Ca2+ . aSO 24 = !Ca 2+
m Ca 2+
mo
. ! SO 2
4
m SO 24
mo
= !2
m Ca 2+
mo
mSO 24
mo
on s el coeficient d'activitat inic mig del electrlit, mo es la molalitat del estat

estndard. Donat que en aquest cas les concentracions seran baixes, es pot considerar que les
molalitats es poden substituir per molaritats.
La concentraci d'ions en una dissoluci saturada de CaSO4 es pot determinar emprant una
resina de bescanvi inic. Aquestes sn slids insolubles que tenen la propietat de bescanviar
els seus ions amb els ions d'una dissoluci. En general, sn resines sinttiques constitudes per
una xarxa macromolecular sobre la qual estan inserits radicals ionitzats del tipus SO3H+
(resina catinica, el nostre cas), N+(CH3)3OH (resina aninica).
El pas d'una dissoluci saturada de CaSO4 per una columna que cont una resina de bescanvi
catinic permet bescanviar d'una manera quantitativa tots els ions Ca2+ de la dissoluci pels
cations H+ de la columna (cada i Ca2+ desplaar 2 ions H+ ). La valoraci dels ions H+
desplaats permetr conixer les [Ca2+] i [SO42-] i per tant, el KPS (CaSO4).
S'emprar una columna carregada amb ions H+ de manera que, en passar la dissoluci
saturada de CaSO4 per la columna, cada i Ca2+ desplaar dos ions H+, es a dir,
(mols Ca2+ = 1/2 mols H+ ). Els protons recollits es podran determinar per valoraci.
El muntatge de la columna de vidre amb la resina catinica hidratada ja est preparat.
Per a carregar la resina amb ions H+ es passen 5 mL, mesurats amb una pipeta, de HCl 1 M
45
2. Qumica Fsica
(dissoluci que ja est preparada en el laboratori), deixant la clau de sortida una mica oberta
de manera que el flux de caiguda sigui lent. A continuaci, es renta l'excs d'cid amb uns
20 mL aigua desionitzada i es comprova que l'aigua de rentat sigui neutra amb paper
indicador, en cas contrari s'ha de continuar rentant amb aigua fins a aconseguir la neutralitat
de leluent.
Bescanvi inic i valoraci dels H+ eluts:
S'addicionen a la resina 5 mL, mesurats amb una pipeta aforada, de dissoluci saturada de
CaSO4 (que ja est preparada en el laboratori), i es recull lentament l'eluent en un erlenmeyer.
Es renta la columna amb 10 mL d'aigua desionitzada, per tal d'arrossegar tots els H+
desplaats, recollint tota l'aigua de rentat en el mateix erlenmeyer , en aquest cas es
comprova tamb que leluent sigui neutre.
Es valoren d'un sol cop tots els protons recollits dins l'erlenmeyer amb una dissoluci de
NaOH 0,01 M, (que ja est preparada en el laboratori, per que hem destandarditzar
prviament amb hidrogenftalat de potassi 0,01 M, emprant fenolftalena com a indicador) .
Repetiu lexperiment al menys dues vegades. Un cop finalitzat l'experiment s'afegeix
aigua a la columna.
- Determineu les concentracions de Ca2+ i SO42-.
- Calculeu el KPS del CaSO4, sabent que en aquest cas el coeficient d'activitat inic
mig, , val 0,32.
SEGURETAT I RESIDUS
Lcid clorhdric concentrat s corrosiu, provoca cremades, irrita les vies respiratries, els ulls
i la pell. En cas de contacte amb els ulls renteu amb molta aigua.
46
2. Qumica Fsica
2.3 EQUILIBRI ELECTROQUMIC

2.3.1 FORA ELECTROMOTRIU D'UNA PILA
OBJECTIU
L'objectiu d'aquesta prctica es mesurar la fora electromotriu, E, de diferents piles mantenint
constant la temperatura i modificant les activitats de les espcies que participen en els
processos que hi tenen lloc.
INTRODUCCI
Quan posem en contacte un conductor electrnic (en el nostre cas un metall) amb un
conductor inic (en aquest cas una dissoluci d'un electrlit) tenim un elctrode. El sistema
format per la combinaci de dos elctrodes, de manera que es posin en contacte els dos
conductors inics, s una pila. Aquest contacte pot ser directe, a traves duna membrana
semipermeable o d'un pont sal.
Una pila reversible s aquella que t els elctrodes reversibles s a dir que en cada elctrode
pot tenir lloc una reacci o la contrria en la que noms t lloc la reacci qumica quan
s'estableix el contacte elctric entre els dos metalls de cada elctrode. En aquestes condicions,
hi ha pas de corrent pel circuit extern, com a conseqncia de la diferncia de potencial que
s'estableix entre els dos elctrodes degut als processos que tenen lloc en cadascun d'ells, de
manera que tenim conversi d'energia qumica en elctrica.
En cada elctrode t lloc una reacci electroqumica. Aix,
En el node hi ha una oxidaci :
a A b B + ne- (pol negatiu),
En el ctode hi ha una reducci :
c C + n e- d D (pol positiu).
El procs qumic global ser :
aA+cC bB+dD
i la pila es representar amb el segent simbolisme:

(-) A | B || C | D (+)
on les barres separen les diferents fases que la formen i la doble barra indica que les dues
dissolucions estan separades per un pont sal. Si no tenim pont sal, la doble barra es
substitueix per una de senzilla, i si hi ha ms d'una espcie que participa de la reacci de la
pila i estan a la mateixa fase, aquestes es separen per comes. Per conveni l'node es situa a
l'esquerra i el ctode a la dreta.
La fora electromotriu d'una pila E, s la diferncia de potencial que hi ha entre els seus
elctrodes quan no hi passa corrent, i a ms els terminals de cada elctrode estan constituts
pel mateix metall. La fem es mesura amb un potencimetre d'elevada impedncia, que fa que
la intensitat que circula per la pila sigui menyspreable. El valor de la fem per a una pila
reversible amb pont sal o amb una nica dissoluci ve donada per l'equaci de Nernst:
47
E = E0 -
b
B
a
A
RT
a a
ln
nF
a a
d
D
c
C
2. Qumica Fsica
# " a!p
p
R T % p = B, D
0
= E ln %
n F % " a !r r
$ r = A, C
!p
#
&
m
)
"
(
)
p
p
(
R T % p = B, D
0
ln %
( =E n F % " (m r) r )! r
(
%
'
$ r = A, C
&
(
(
((
'
on E0 s la fora electromotriu estndard de la pila, T la temperatura en Kelvin, n el

nombre d'electrons bescanviats a la reacci global, ak, mk i gk son l'activitat,
concentraci i coeficient d'activitat dels reactius i dels productes respectivament.
D'altra banda, el valor de la E s el resultat de la contribuci dels dos elctrodes. Aix, a
partir de la darrera expressi :
E = E+ E
on E+ i E sn els potencials de reducci de cada elctrode.

Determinaci dels potencials estndards de reducci, dels elctrodes de Cu2+ | Cu(s) i
Zn2+ | Zn(s) a temperatura constant:
A partir de les dissolucions de CuSO4 0,1 m i de ZnSO4 0,1 m (dissolucions que ja estan
preparades en el laboratori), es preparen per diluci, 100 g de dissolucions 0,01 m dambdues
sals.
En primer lloc es netegen els metalls, el Zn amb HCl dilut amb aigua (2:3) i el Cu amb
HNO3 dilut amb aigua (2:3) i s'esbandeixen submergint-los en un vas d'aigua.
-
Mesurarem la E de 4 piles, que construirem submergint, en vasos de 50 mL, un elctrode

de potencial conegut, elctrode de referncia, Ag(s) | AgCl(s) | KCl(sat), i un elctrode de
potencial desconegut format per una dissoluci 0,1 o 0,01 m de Cu2+ o Zn2+ i el seu
metall corresponent, connectant els terminals a un potencimetre.
Escriviu per a les piles utilitzades, el diagrama de cadascuna de les piles, els processos
electrdics, el procs global, i les expressions de les fem corresponents.
Sabent la E de la pila i que el potencial de reducci de l'elctrode de referncia

Ag(s) | AgCl(s) | KCl(sat) amb funci de la temperatura ve donat per l'equaci segent:
E = 0,207 - 0,0009 (t - 25) volts
on t sn graus centgrads, calculeu els potencials de reducci dels elctrodes Cu2+ |
Cu(s) i Zn2+ | Zn(s) per a cada concentraci.
- Una vegada coneguts els potencials de cada elctrode i els valors, calculats tericament,
dels coeficients d'activitat dels ions Zn2+ i Cu2+ donats a la taula, determineu els
potencials estndard de reducci de Cu2+ | Cu(s) i de Zn2+ | Zn(s)
48
2. Qumica Fsica
[X]
0,01 m
0,1 m
________________________________________
Cu2+
0,404
0,158
Zn2+
0,400
0,161
Mesura de la fora electromotriu de la pila Daniell a temperatura constant i a diferents

concentracions dels dos electrlits
Es combina cada elctrode de Cu2+| Cu(s) amb un de Zn2+ | Zn(s) (pila Daniell) unint
les dues dissolucions mitjanant un pont sal i es mesuren les respectives E (hi ha quatre
combinacions possibles).
El pont sal es prepara introduint la dissoluci saturada de KCl, (que ja est preparada en el
laboratori), amb una pipeta Pasteur en un tub en forma d'U, tapant cadascun dels extrems amb
taps fets de paper de filtre impregnats amb la mateixa dissoluci (el paper s'ha de poder treure
un cop acabada l'experincia).
-
Per a mesurar la E de cada pila es connecten els extrems dels fils conductors al
potencimetre esperant que la E s'estabilitzi abans d'anotar la lectura.
Compareu els valors de la fem de la pila Daniell mesurats amb els calculats
(utilitzant l'equaci de Nernst) i els potencials d'elctrode estndards obtinguts.
SEGURETAT I RESIDUS
La soluci de neteja de HCl es dipositar al contenidor dcids concentrats. En canvi, la
soluci de neteja de HNO3 t un contenidor propi.
Les dissolucions de ZnSO4 i de CuSO4 van al contenidor de metalls pesants.
49
2. Qumica Fsica
2.3.2 MAGNITUDS TERMODINMIQUES D'UNA PILA

OBJECTIU
L'objectiu d'aquesta prctica consisteix en determinar les variacions de l'energia de Gibbs,
entropia i entalpia estndard d'una reacci qumica, a partir de mesures de la fora
electromotriu duna pila E a diferents temperatures.
INTRODUCCI
L esquema de la pila que volem estudiar es:
(-) Zn | ZnSO4 (1 m) || K3Fe(CN)6 (0,1 m), K4Fe(CN)6 (0,1 m ) | Pt (+)
La mesura de la fem estndard, E, d'una pila galvnica sota condicions de reversibilitat, aix
com la variaci daquesta amb la temperatura, constitueixen mtodes vlids i usuals per
obtenir els valors de certes magnituds termodinmiques en determinades reaccions qumiques.
o
Aquestes magnituds sn la variaci de l'energia de Gibbs estndard, !G , la variaci
o
o
d'entalpia estndard, !H i la variaci d'entropia estndard !S .
Quan la pila opera reversiblement (llegiu apartat A ), el treball elctric fet ve determinat pel
canvi en l'energia de Gibbs, que acompanya a la reacci de la pila. En condicions estndard es
compleix:
!Go = n F E o
o
on E , s la fora electromotriu estndard de la pila.
O
Derivant lequaci anterior respecte a T , a pressi i composici constants, sobt !S :
o
!So = " !G
"T
P, N
o
= nF "E
"T
P, N
" !E o %
on $
s el coeficient de temperatura estndard de la pila.
# !T '& P, N
o
El valor de !H es pot calcular a partir de l'expressi:
!Ho = !Go + T!S o

Abans d'iniciar l'experiment es netegen durant uns segons els metalls Zn i Pt amb HCl dilut
en aigua (2:3) el Zn i amb HNO3 dilut en aigua (2:3) el Pt i, a continuaci, s'esbandeixen
submergint-los en un vas d'aigua.
Els elctrodes de la pila es preparen submergint una lmina metllica de Zn en una dissoluci
de ZnSO4 1 m (que ja est preparada en el laboratori), dins d'un vas de precipitats de 50 mL
i, en un altre vas un fil de plat en la dissoluci, (ja preparada), de K4Fe(CN)6 0,1 m i
50
2. Qumica Fsica
K3Fe(CN)6 0,1 m. El pont sal es prepara introduint, amb una pipeta Pasteur, la dissoluci de
KCl saturada , (ja preparada en el laboratori), dintre d'un tub en U i tapant cada extrem amb
paper de filtre impregnat de la mateixa dissoluci. Es monta la pila a linterior dun bany
daigua, i es colloca un termmetre de 0-100 C en cada semipila, connectant els extrems
dels fils conductors de la pila al potencimetre.
Refredem l'aigua del bany, fins que aquesta arribi a assolir 10 C, afegint gel al bany, un cop
s'ha arribat a la temperatura dequilibri, es fa la primera lectura del potencial. La lectura de la
fora electromotriu es far quan la temperatura del sistema romangui constant.
A continuaci, es mesura la fora electromotriu de la pila a diferents temperatures, compreses
entre 10 i 50 C, quan la temperatura del sistema roman constant. La temperatura es
modifica escalfant l'aigua del bany segons convingui amb un bunsen.
- Escriviu la pila emprada, els processos electrdics , el procs global i la expressi de
la E de la pila.
- Calculeu els valors de E sabent que la relaci de coeficients d'activitat per a aquesta
pila en aquest interval de temperatures val :
log
! 2F e( CN ) ! Zn
4"
6
! F e(CN )
2+
= "3
3"
6
i representeu-los front la temperatura per determinar el coeficient estndard de

temperatura de la pila.
o
o
o
- Calculeu !G , !S i !H a diferents temperatures
SEGURETAT I RESIDUS
La soluci de neteja de HCl es dipositar al contenidor dcids concentrats. En canvi, la
soluci de neteja de HNO3 t un contenidor propi.
Les dissolucions de ZnSO4 , K4Fe(CN)6 i K3Fe(CN)6 van al contenidor de metalls pesants.
51
2. Qumica Fsica
2.4 EQUILIBRI DE FASES

DIAGRAMES DE FASES TERNARIS
OBJECTIU
El objectiu s la construcci del diagrama de fases per a un sistema ternari lquid.
INTRODUCCI
En un sistema de varis components amb noms treball P-V, el nombre de graus llibertat ve
donat per la regla de les fases de Gibbs:
L = graus de llibertat
L=C-F+2
C = components
F = fases
Per tant, en un sistema de tres components s'observa que poden existir com a mxim quatre
graus de llibertat, que corresponen al cas que noms hi hagi una fase. Si mantenim fitxades la
pressi i la temperatura, l'estat del sistema queda totalment determinat quan es coneix la seva
composici, s a dir, les fraccions molars de dos components. Per tant, s possible representar
els diagrames de fases (a P i T constants) en dues dimensions, essent la manera ms
adequada, utilitzar els diagrames triangulars.
Interpretaci dels diagrames triangulars:
Cadascun dels vrtexs correspon a un dels components purs; cada costat te dos components i
est dividit en 100 parts per a poder representar les composicions en fracci molar o en %
en pes.
Una lnia parallela a un costat representa sistemes pels quals la fracci molar o el % en pes
52
2. Qumica Fsica
del component del vrtex oposat s constant. En particular, el costat del triangle representa la
fracci molar o el % en pes zero de l'esmentat component.
Per a representar una mescla determinada cal trobar el punt d'intersecci de les lnies que
indiquen la fracci molar o el % en pes constant de dos dels components (es pot comprovar
que la fracci molar o el % en pes del tercer component coincideix necessriament amb la del
punt representat).
Una lnia recta que neix d'un vrtex representa mescles per a les quals la proporci relativa
dels altres dos components s constant. Per tant, en afegir un component a una mescla dels
altres dos, el punt que representa el sistema es desplaar sobre una d'aquestes rectes.
Diagrames de fases lquid-lquid
Per tal de simplificar l'estudi experimental, considerarem nicament sistemes amb una o dues
fases lquides, menyspreant la influncia dels vapors de les substncies presents. La
construcci del diagrama de fases es duu a terme trobant les zones del diagrama per a les
quals el sistema en equilibri t una o dues fases. Com que aquestes zones sn contnues,
noms cal trobar els seus lmits, s a dir, la composici d'una srie de sistemes en el punt en el
qu s'esdev el pas d'una a dues fases o a l'inrevs. L'aspecte final del diagrama dependr del
diferent grau de miscibilitat dels components.
2.4.1 SISTEMA: AIGUA, CLOROFORM, CID ACTIC

S'estudiar el sistema format per aigua, cloroform i cid actic. Les mescles binries d'aigua i
cid actic, i de cloroform i cid actic sn totalment miscibles, mentre que, l'aigua i el
cloroform sn gaireb totalment immiscibles. Aquesta informaci permet tenir una primera
idea de la forma del diagrama de fases del sistema ternari, la qual ser d'utilitat a l'hora de
plantejar les mesures experimentals necessries. Aix, tenint en compte que l'cid actic s
miscible amb els altres dos components, es pot esperar que, si l'afegim a una mescla d'aquests
(dues fases), actu com a "pont" i arribi a solubilitzar-los en algun moment, obtenint-se un
sistema amb una sola fase. D'acord amb aix, i per tal de construir una bona aproximaci al
diagrama de fases, es realitzar un seguit de mesures amb diferents proporcions de cloroform i
d'aigua.
Treballeu a la vitrina.
-
Determineu la densitat de l'cid actic concentrat relativa a l'aigua i amb aquesta

calculeu la densitat absoluta de lcid. Un cop coneguda la densitat absoluta
de lcid actic podrem conixer, consultant les taules densitat-concentraci, la
riquesa daquest cid.
Prepareu, utilitzant els tubs de ternries, 9 mescles binries aigua-cloroform en les

proporcions que sindiquen a la taula
53
2. Qumica Fsica
TAULA :
Nm. tub
mL H2O
0,5
1,0
1,5
2,0
2,5
3,0
3,5
4,0
4,5
mLCHCl3
4,5
4,0
3,5
2,5
2,0
1,5
1,0
0,5
Per a cadascuna d'aquestes mescles afegiu amb una bureta de 10 mL cid actic concentrat,
fins a aconseguir que el sistema tingui una sola fase. Desprs de cada addici d'actic cal
remenar fora la dissoluci per tal que s'assoleixi l'equilibri entre les dues fases presents.
Podem veure que ens estem acostant al punt final quan les dues fases triguen en separar-se
clarament. Al final, la dissoluci ha de ser totalment transparent.
- Calculeu la composici, en % en pes, de cadascuna de les mescles 1 a 9 i representeu
en el diagrama ternari els punts que constituiran el lmit que separa les zones d'una i
dues fases. Caldr tenir en compte, en fer els clculs, la puresa de lcid actic.
- Traceu de forma aproximada la lnia binodal i discutiu quina informaci es necessita
per a completar el diagrama
Rectes de connexi
Mentre que els punts del diagrama situats en la regi d'una fase no tenen ambigitat, ja que la
composici indicada s la de tot el sistema homogeni, en la regi de dues fases la composici
indicada pel punt s la del sistema global, per en aquest hi ha dues fases de composicions
diferents. Per tal de completar el diagrama cal conixer quina composici tindr cadascuna
d'aquestes dues fases i aix ve donat per les anomenades rectes de connexi. Qualsevol
mescla ternria representada per un punt situat sobre una recta de connexi es desdoblar en
dues fases conjugades en equilibri, la composici de les quals ve indicada pels extrems de la
recta.
Una recta de connexi es determina analitzant la composici de les fases conjugades
obtingudes a partir d'una mescla ternria. En el nostre cas, l'anlisi consisteix en valorar l'cid
actic, essent suficient aquesta dada ja que els extrems de les rectes de connexi estan situats
sobre la lnia binodal.
Prepareu en una proveta una mescla ternria de 30 g segons la composici indicada sobre el
diagrama pel professor. Agiteu enrgicament per tal d'aconseguir que les dues fases estiguin
en equilibri, i deixeu-les reposar fins que la separaci sigui completa.
- Per a de cadascuna de les fases s determina la densitat absoluta i la concentraci
d'cid actic en la mateixa, aquesta es far per valoraci de 2 mL de fase amb
NaOH 1 M, prviament estandarditzada amb hidrogenftalat de potassi. Com que el
diagrama de fases s'ha construt amb les concentracions expressades en % en pes,
caldr transformar la molaritat de lHAc a aquestes unitats.
- Traceu sobre el diagrama les rectes de connexi.
54
2. Qumica Fsica
Solubilitats recproques a 20 C [% pes]:

H2O: 0,2 / CH3Cl: 99,8
CH3Cl: 0,82 / H2O: 99,18.
2.4.2 SISTEMA: AIGUA, ACETONA, ACETAT D'ETIL

Les parelles aigua-acetona i acetona-acetat detil sn totalment miscibles, mentre que
laigua i lacetat detil sn gaireb totalment immiscibles. Per tal de determinar el diagrama de
fases es procedir afegint acetona a diferents mescles d'aigua i acetat detil, fins a obtenir una
sola fase.
Prepareu, utilitzant els tubs de ternries, 7 mescles binries de aigua-acetat detil en les
segents proporcions:
Nm. tub
mL H2O
0,5
1,0
2,0
2,5
3,0
4,0
4,5
mLEtAc
4,5
4,0
3,0
2,5
2,0
1,0
0,5
Afegiu amb una bureta de 5 mL la quantitat de acetona necessria per a aconseguir la

formaci d'una sola fase, homognia i transparent. .
- Calculeu la composici en % en pes de cada component en cada mescla. Utilitzeu les
densitats trobades a la bibliografia.
- Traceu la lnia binodal i discutiu les possibles determinacions addicionals que es
podrien fer per completar el diagrama i millorar els resultats.
H2O: 3,0 / EtAc: 97,0
EtAc: 7,9 / H2O: 92,1.
2.4.3 SISTEMA: AIGUA, ACETAT D'ETIL, n-BUTANOL

En aquests dos casos, la parella formada pels dos compostos orgnics s totalment miscible,
mentre que les mescles binries en les qu interv l'aigua sn parcialment miscibles. Aix
implica una forma diferent en els diagrames de fases. El procediment per a l'obtenci del
diagrama de fases consisteix tamb a trobar les composicions del sistema en la frontera de les
regions d'una i dues fases, encara que en aquest cas s convenient comenar a partir de
mescles binries homognies del parell de substncies miscibles, i afegir el tercer component
fins al moment en qu s'observin dues fases.
55
2. Qumica Fsica

Prepareu, utilitzant els tubs de ternries, 7 dissolucions binries acetat d'etil n-butanol
en les segents proporcions:
Nm. tub
mL n-butanol
0,5
1,0
2,0
2,5
3,0
4,0
4,5
mLEtAc
4,5
4,0
3,0
2,5
2,0
1,0
0,5
Afegiu, amb una bureta de 5 mL, la quantitat d'aigua necessria per a aconseguir l'aparici
de dues fases (enterboliment de la dissoluci ) .
- Calculeu les composicions de cada mescla (% en pes) fent servir les densitats dels
components trobades a la bibliografia.
- Traceu el diagrama de fases lquides
H2O: 20,27 / n-butanol: 79,73
i n-butanol: 7,9 / H2O: 92,1.
SEGURETAT I RESIDUS
L'cid actic s corrosiu, inflamable i provoca greus cremades. No inhaleu cloroform i eviteu
el contacte amb la pell. No inhaleu cap producte orgnic.
56
2. Qumica Fsica
2.5 CINTICA QUMICA

2.5.1 CINTICA DE LA HIDRLISI DE L'ACETAT D'ETIL PER
CONDUCTIMETRIA
OBJECTIU
El objectiu daquesta prctica s la determinaci de la constant de velocitat de la reacci
directa:
CH3-COOCH2CH3 + CH3COO + CH3CH2OH
INTRODUCCI
L hidrlisi de l'acetat d'etil s una reacci bidireccional, per al comenament es pot tractar
com una reacci unidireccional ats el baix valor de la velocitat de la reacci inversa.
Per una reacci unidireccional d'ordre 2, quan les concentracions inicials d'ambds reactius
sn iguals i lestequiometria s 1:1, s'acompleix:
1
[A ]0 - x
1
[A ]0
kt
(1)
on [A]0 es la concentraci inicial dels reactius i [A]0 - x la seva concentraci a cada temps t.
Aquesta reacci es pot seguir conductimtricament aprofitant la diferent conductivitat dels
ions OH i CH3-COO. Tenint en compte que la conductivitat d'una dissoluci en cada
temps es la suma de les conductivitats dels ions presents, i , i aquestes depenen de la seva
concentraci ( ! i = # "i c i ) , l'equaci anterior es pot transformar en :
i
[ A ]o k t
1
1
=
+
!t "!# !o "!# !o "!#
(2)
on t s la conductivitat a cada temps t, i 0 i sn les conductivitats a t = 0 i t = .

Si sutilitza la mateixa cella de conductivitat durant tot lexperiment i tenim en compte que la
conductncia G = Cte celda . , lexpressi (2) es converteix en :
[ A ]o k t
1
1
=
+
Gt ! G"
Go ! G" Go ! G"
(3)
on Gt , Go i G sn les conductncies a temps t, 0 i respectivament.

Es necessiten les segents dissolucions:
- 100 mL de dissoluci de NaOH 0,05 M, ja preparada en el laboratori, que se ha
de valorar amb hidrogenftalat de potassi 0,1 M per a conixer la seva
57
2. Qumica Fsica
concentraci exacta, emprant fenolftalena com a indicador.

- 100 mL de dissoluci dacetat detil la concentraci de la qual ha de ser
exactament 4 vegades superior a la de la dissoluci de NaOH valorada
anteriorment. Donat que l'acetat detil s un lquid molt voltil, conv preparar la
dissoluci per pesada, afegint la quantitat necessria d'acetat detil dins dun
matrs aforat que cont prviament una part daigua, enrasant posteriorment amb
ms aigua (dissoluci A). Colloqueu aquesta dissoluci en un bany termosttic
a la temperatura de 25 C.
Per fer les determinacions cintiques de G a cada temps ( Gt), es mesclen, en un tub amb
base plana, 20 mL de dissoluci de NaOH amb 75 mL daigua (dissoluci B) agitant-lo i
collocant-ho en el bany termosttic a 25 C. Un cop assolit lequilibri trmic de ambdues
dissolucions, safegeixen a la dissoluci B, amb una pipeta aforada, 5 mL de la dissoluci A,
i quan sha buidat aproximadament la meitat de la pipeta es comena a comptar el temps de
reacci. Tot seguit, agitant-lo suaument, sintrodueix en el seu interior la cel.la de
conductivitat i es mesura la conductncia, Gt , cada 2 minuts durant els primers 15 minuts, i
desprs a intervals de 5 min. fins una hora. Per a fer les mesures conductimtriques,
mentre duri la reacci, sha de mantenir sempre la cella completament submergida en
la dissoluci i dintre del bany termosttic.
Per mesurar G a t = ( G ), prepareu 100 mL dacetat de sodi amb la concentraci que t
l NaOH a t = 0 (calculeu-lo prviament), i es posa aquesta en un tub amb base plana dins
dun termstat a 25 C, un cop assolit lequilibri trmic es mesura la seva conductncia.
- Determineu les concentracions dels reactius a linici de la reacci.
- Deduu l'equaci (2) i la (3) a partir de la llei de velocitat corresponent a la cintica
estudiada.
- Representeu grficament lequaci (3) i obteniu la constant de velocitat de la reacci
directa.
SEGURETAT I RESIDUS
L'acetat d'etil s un lquid voltil, ra per la que s'ha de mantenir allunyat de les fonts de calor.
58
2. Qumica Fsica
2.5.2 CINTICA DE LA FORMACI DEL COMPLEX Cr (III) EDTA

OBJECTIU
Lobjectiu es la determinaci de lordre de reacci del Crom (III), per a la formaci del
complex que es produeix en afegir una dissoluci de sal de Cr (III) (verdosa) sobre un excs
de dissoluci de la sal disdica del cid etiln-diamin-tetraactic (Na2EDTA) (incolora), aix
com trobar la constant de velocitat experimental i la corresponent energia dactivaci.
INTRODUCCI
Quan addicionem Cr(III) sobre un excs de dissoluci de Na2EDTA sobserva laparici lenta
dun color prpura intens que correspon a la formaci de complexos de Cr(III) EDTA, on la
reacci global est fortament afectada per la temperatura i es pot escriure com:
Cr(H 2 O) 3+
+ H 2 Y2- ! Cr(HY)(H 2 O) + 5H 2 O + H +
6
on Y4 representa li etiln-diamn-tetraactic.
El canvi de color de la dissoluci amb el temps permet seguir la cintica de la reacci
mesurant labsorbncia (A) total de la dissoluci en funci del temps ja que aquesta es
relaciona amb la concentraci, ci , per la llei de Lambert- Beer, A = i l ci.
A una longitud dona fitxada, de 545 nm, mantenint fix el pH de la dissoluci i la
temperatura, absorbeix fonamentalment el complex format, encara que labsorbncia de li
Cr(H 2 O) 3+
no es menyspreable. Els resultats obtinguts indiquen que la reacci s de primer
6
ordre respecte al Cr(III) i segueix la llei cintica segent:
ln (A! " A t ) = ln (A! " A 0 ) " k t
(1)
on k s la constant de velocitat experimental, At representa labsorbncia de la dissoluci a

temps t, A0 la absorbncia a linici de la reacci i A la absorbncia quan la reacci ha
finalitzat.
Es necessiten les segents dissolucions:
- 250 mL de dissoluci de Na2EDTA 0,1 M , ja preparada, (dissoluci A).
- 25 mL de dissoluci de nitrat de crom(III) 0,30 M , ja preparada, (dissoluci B).
Introduu 50 mL de la dissoluci A en un erlenmeyer de 100 mL i en un altre 25 mL de la
dissoluci B i colloqueu ambds erlenmeyers en un bany termosttic a la temperatura de
treball.
Engegueu lespectrofotmetre tot seleccionant lopci de llum visible i poseu en
funcionament el sistema de circulaci daigua del termstat. Seleccioneu la longitud dona
de 545 nm i un cop tot el sistema estigui a la temperatura de treball, colloqueu en el
corresponent porta cubetes de laparell la cubeta d1 cm gaireb plena de la dissoluci de
Na2EDTA preparada. Ajusteu aleshores a zero labsorbncia indicada per laparell i observeu
59
2. Qumica Fsica
que el valor llegit es mant constant amb el temps.

Un cop assolit lequilibri trmic, es prepara la mescla de reacci afegint, amb una pipeta
aforada, 1 mL de la dissoluci B , a lerlenmeyer que cont la dissoluci A, instant que es
pren com a temps zero. Un cop homogenetzada la mescla de reacci, sintrodueix a la cubeta,
tot rentant-la abans un parell de vegades amb aquesta mescla. Preneu mesures de
labsorbncia de la dissoluci a intervals regulars de temps de 10 minuts (a temperatures de
25-27 C) o 5 minuts (a temperatures de 30-35 C) i durant un interval de 90 minuts.
Mentre duri la reacci, mantingueu sempre la cubeta dins de lespectrofotmetre.
A fi de completar la reacci que sestudia i poder mesurar A , escalfeu a part en un bany
daigua, durant un temps suficientment llarg (fins assolir un valor estacionari de A ),
lerlenmeyer que cont la resta de la mescla de reacci, a una temperatura no superior a
40 C, mantenint-lo tapat per a evitar levaporaci.
Totes les experincies cintiques cal fer-les a les temperatures controlades entre 25 i 30 C.
- Deduu lequaci (1) a partir de lexpressi corresponent a una cintica de pseudoprimer ordre.
- Comproveu lordre respecte a li [Cr(H2O)6]3+ i determineu grficament el valor de
las constants experimentals de velocitat a cadascuna de les temperatures de treball.
- Calculeu lenergia dactivaci per a la reacci estudiada.
SEGURETAT I RESIDUS.
El Na2EDTA s un bon agent complexant i segrestant de metalls pesats. Es txic per
ingesti. Les sals de crom (III) tenen efecte curtidor. Sn txiques per ingesti .
60
2. Qumica Fsica
2.6 PROTOTIP DUNA MQUINA TRMICA

OBJECTIU
En aquesta prctica veurem els components i les etapes de funcionament de dos motors
Stirling diferents.
INTRODUCCI
El motor Stirling converteix calor en treball o viceversa a travs dun cicle termodinmic
tancat i regeneratiu, amb compressi i expansi ccliques del fluid de treball a diferents nivells
de temperatura.
Lestudi dun cicle ideal (cicle Stirling) permet posar un lmit superior al rendiment i al treball
obtinguts a tots els cicles reals que puguin seguir els motors Stirling. Lestudi dun cicle real
t com a objectiu la millora del disseny de cada model concret.
Cicles termodinmics ideals
Hiptesis de treball:
a) els processos sn reversibles,
b) mantenen sempre alguna magnitud constant (V, T, P o S),
c) existeixen parets allants perfectes i parets de conductivitat trmica infinita,
d) el treball gastat en friccions i prdues de crrega i les prdues per manca
destanquitat, es consideren nulles.
Lesquema bsic duna mquina Stirling s el mostrat a la figura 1. El fluid de treball est
confinat en un dispositiu entre dos pistons acoblats a un mateix eix. Quan leix gira, els
pistons es mouen en fase diferent. La presncia del regenerador divideix el volum en dues
parts: la cambra de compressi, a baixa temperatura, i la cambra dexpansi, a alta
temperatura.
Figura 1
61
2. Qumica Fsica
El funcionament del motor ideal comprn les etapes segents (figura 2):
(1-2) Compressi isotrmica: el fluid que es troba a la
cambra de compressi s comprimit isotrmicament, a
T1, cedint calor Q1 a travs de la paret del cilindre.
(2-3) Procs regeneratiu: el fluid es transfereix a la
cambra dexpansi, a travs del regenerador, pel
moviment simultani dels dos pistons. Aquest procs
es fa a volum constant ja que els dos pistons es mouen
a la mateixa velocitat. El fluid passa de T1 a T2 amb
laportaci calorfica QR proporcionada pel
regenerador.
(3-4) Expansi isotrmica: Tot el fluid, que est a la
cambra dexpansi, s expandit isotrmicament, a T2,
rebent calor Q2 a travs de la paret del cilindre. (Q2 > Q1)
Figura 2
(4-1) Procs regeneratiu: El fluid expandit passa a la cambra de combusti, a travs del
regenerador, pel moviment simultani i a la mateixa velocitat dels dos pistons. El fluid passa de
T2 a T1 cedint la calor QR al regenerador.
El regenerador actua absorbint o cedint calor al fluid segons aquest vagi en un sentit o un
altre, amb la finalitat de passar de T2 a T1 o de T1 a T2 respectivament. El regenerador ideal t
una capacitat calorfica ideal, allotja un volum de fluid menyspreable i no soposa al pas
daquest. Si el regenerador t una eficincia del 100%, s a dir QR = QR , el cicle Stirling t
un rendiment trmic com el dun cicle de Carnot funcionant entre les mateixes temperatures i
volums (mateixa cilindrada). A ms a ms, el cicle Stirling genera molt ms treball per cicle
que el corresponent de Carnot.

Stirling = Carnot = 1 - (T1 / T2)
WStirling > WCarnot
Els esquemes que mostren el funcionament com a mquina frigorfica sn els segents,
(figures 3 i 4):
Figura 3
62
2. Qumica Fsica
Figura 4
Cicles termodinmics reals
Les hiptesis de partida per analitzar els cicles ideals no sajusten a la realitat:
- els processos no sn reversibles,
- les compressions i les expansions no sn realment ni isotrmiques ni adiabtiques,
- existeixen espais morts no escombrats pels pistons, els quals redueixen la relaci de
compressi i afecten la potncia generada.
- existeixen friccions mecniques i aerodinmiques que absorbeixen part del treball i
provoquen diferncies de pressi entre les dues cambres.
- el regenerador no s ideal.
A) Funcionament del motor Stirling nmero 1
- Ompliu el dipsit i mulleu la metxa amb etanol, tot procurant que no quedi etanol
sobre la fusta.
- Enceneu la metxa.
- Passat un minut doneu un impuls a la roda per a que comenci a funcionar el motor. Si
encara no arranca perqu no sha assolit la temperatura desitjada, torneu-ho a intentar
passats uns segons.
A1 - Identifiqueu els diferents components mecnics del motor i les diferents etapes que
recorre.
A2 - Suggeriu un experiment per a mesurar el rendiment i la potncia real daquest motor.
B) Funcionament del motor Stirling nmero 2
- Ompliu el dipsit amb aigua a una temperatura aproximadament uns 10 C superior a
63
2. Qumica Fsica
la temperatura ambient.
- Passat un minut doneu un impuls suau a la roda per a que comenci a funcionar el
motor.
- Fixeu-vos en el sentit de gir del motor.
- Atureu el motor i invertiu la disposici dels focus calorfics, de manera que la
diferncia de temperatures sigui tamb aproximadament de 10 C.
- Fixeu-vos en el sentit de gir del motor.
B1 - Identifiqueu els diferents components mecnics del motor. Quines diferncies observeu
respecte al motor nmero 1?
B2 - Indiqueu quines dades necessitarem i cm les haurem dobtenir per a calcular el
rendiment i la potncia daquest motor.
B3 - Obtindrem el mateix rendiment fos la que fos la disposici dels focus calorfics? I la
potncia, seria la mateixa? (Analitzeu-ho tant des de el punt de vista del motor ideal
com del real amb prdues per irreversibilitats)
B4 - Si volgussim que aquest dispositiu funcions com a mquina frigorfica, com haurem
de procedir?. Dissenyeu un experiment.
64
2. Qumica Fsica
2.7 BIBLIOGRAFIA
1. A. AGUILAR , E. GOMEZ i J.M. LUCAS. Cintica Qumica. Llibres de lndex.
Universitat Barcelona, 1997.
2. P.W.ATKINS. Physical Chemistry . Oxford University Press. 2006.
3. E. BRILLAS, R.M. BASTIDA, F. CENTELLAS i X. DOMENECH. Fonaments de
Termodinmica, Electroqumica i Cintica . Barcanova, Barcelona 1992.
4. J. CLARET, F. MAS i F. SAGUS, Termodinmica Qumica i Electroqumica. Llibres
de lndex. Universitat Barcelona, 2003.
5. HANDBOOK OF CHEMISTRY AND PHYSICS , 82 edition .
6. K.J. LAIDLER, Chemical Kinetics, (3a. edici ). Harper & Row, Inc., New York,
1987.
7. I.N. LEVINE, Fsicoqumica Vol 1-2 , Ed. McGraw-Hill, Madrid, 2004 .
8. E. PEREZ, Termodinmica Qumica Vol 1-2 , Barcelona, 1990.
9. F. WILKINSON, Chemical Kinetics and Reaction Mechanisms,
Reinhold, New York, 1980.
65
Van Nostrand
3. INTRODUCCI
INORGNICA
3. Qumica Inorgnica
AL
LABORATORI
DE
QUMICA
En aquest laboratori es realitzaran dos tipus de prctiques: a) preparatives, en les que sobt
un compostos, que sentrega en acabar la prctica i b) estudi sistemtic de reaccions
inorgniques (reaccions a petita escala).
Algunes precaucions a tenir en compte
- Sempre que afegiu un reactiu sobre un altre feu-ho lentament i amb agitaci.
- La diluci del H2SO4 concentrat s'ha de fer amb la mxima precauci possible, afegint
molt lentament l'cid sobre l'aigua.
- Quan s'escalfa un lquid, cal que aquest no ompli aproximadament ms d'un ter o la meitat
de la capacitat del recipient.
- No shan de guardar a la nevera recipients oberts.
- No shan de posar a l'estufa productes que estiguin humits d'cids o d'amonac.
- Shan dextremar les precaucions quan es transporti un recipient amb productes.
- Els dissolvent orgnics no es poden escalfar amb el bec de Bunsen, i shan de mantenir
allunyats de les flames.
Cal treball a la vitrina:
-
Quan sutilitzin cids concentrats o amonac concentrat.
Quan en el decurs de la reacci es desprengui un gas.
Quan es treballi amb sulfurs i polisulfurs.
Tractament de residus
En el laboratori es disposa de recipients per eliminar de manera selectiva els residus generats.
Els residus que se separen son els segents:
De les prctiques preparatives (3.1- 3.7):
- solucions aquoses que contenen metalls pesants: shan de disposar en diferent contenidor
les solucions que contenen crom de les dels altres metalls.
No es recullen les solucions dels assajos de les prctiques preparatives.
De lestudi sistemtic de reaccions inorgniques a petita escala (3.8)
- solucions que continguin dicloromet
- solucions que continguin sulfurs i polisulfurs
- solucions que continguin Pb o Hg (contenidor de solucions de metalls pesants
- residus slids (per ex. restes metalls)
67
3. Qumica Inorgnica
Diari de laboratori
- El diari de laboratori s un instrument de treball, i per tant sha descriure al laboratori.
- s convenient dividir la llibreta en dos parts: una per les prctiques preparatives i laltra
per les experincies en tub dassaig (estudi sistemtic de reaccions inorgniques), i el que
cal anotar a la llibreta depn del tipus de prctica.
Preparatives
- Ttol de la prctica.
- Esquema de reacci que es realitza, reactius i dissolvent, quantitats (pes o volum i mols).
- Ordre i forma en que safegeixen els reactius (de cop, gota a gota, etc.).
- Temperatura a la que es realitza lexperiment. Sha despecificar si es fa servir un bany de
gel o un bany daigua, si sescalfa amb un bec de Bunsen o amb una placa calefactora, etc.
- Sha d indicar si sha de treballar a la vitrina o shan de prendre precaucions especials.
-
Seguretat: Cal assenyalar el risc que comporten els reactius que sutilitzaran.
- Shan danotar tots els canvis observats. Sindicar com se separa el producte, el color i
laspecte que presenta, com sasseca, etc.
- Shan dapuntar tots els clculs que es realitzen, per ex. per fer dilucions, clcul del reactiu
limitant, del rendiment, etc.
Estudi sistemtic de reaccions inorgniques
- Ttol de lexperincia
- Fets observats
- Reacci i justificaci dels fets observats, utilitzant els conceptes de potencial de reducci,
constants dacidesa, de solubilitat, de formaci de complexos, etc. quan sigui necessari.
Informaci addicional
En lAnnex 1 podeu trobar un recull de taules que us seran dutilitat per poder interpretar els
fets experimentals observats en les diferents prctiques.
68
3. Qumica Inorgnica
3.1 PREPARACI DE L'XID DE CROM(III)

OBJECTIUS
Obtenir un xid metllic per reacci en estat slid.
INTRODUCCI
Lxid de crom(III) s un slid verds, estable a laire. La forma natural s leskolaita, que t
lestructura del corind. Sutilitza molt com a pigment verd i es fa servir tamb com a
precursor en lobtenci del pigment magntic CrO2. s molt dur, t un punt de fusi molt
elevat, qumicament s molt inert, t un baix coeficient de fricci i s molt resistent a lerosi.
Les seves propietats magntiques son interessants, ja que per sota dels 35 C presenta
interacci antiferromagntica, per pot canviar a ferromagntica feble i fins i tot quan es
troba en forma de nano partcules pot presentar superparamagnetisme. Quan es deposita sobre
una superfcie en capa prima, pot presentar comportament semiconductor de tipus-p i tipus-n,
segons com shagi depositat sobre la superfcie. T tamb un elevat coeficient dabsorci
solar i baixa emissi trmica. Degut a totes aquestes propietats t moltes aplicacions
industrials.
SEGURETAT
Abans de comenar la prctica informeu-vos de les caracterstiques que corresponen a
cadascun dels reactius que utilitzareu (perill fsic, per la salut o el medi ambient): K2Cr2O7,
SO2, sals de bari.
QESTIONS PRVIES
1. Per qu sha de triturar el dicromat de potassi? I la massa que sobt desprs de la reacci?
2. Per qu sha de tapar el gresol?
3. En qu consisteix el rentat per sifonaci?
PROCEDIMENT EXPERIMENTAL
En un morter es trituren 5 g de dicromat de potassi fins que quedi una pols fina, i a
continuaci es barregen amb 1 g de sofre en pols. La mescla es posa en un gresol i es tapa per
evitar prdues de sofre durant el procs. El gresol es disposa en un triangle de terra refractria
i sescalfa (a la vitrina) amb el bec bunsen fins que el seu contingut arribi a la temperatura del
vermell. Sha de posar un excs de sofre perqu durant loperaci hi ha prdues per
volatilitzaci i combusti (es pot apreciar lolor de dixid de sofre). Conv remenar la massa
(amb precauci) durant la reacci amb una vareta de vidre.
Quan sacaba el despreniment gass (aproximadament 30 minuts) es pot donar loperaci per
acabada. Un cop fred el gresol, es tritura el residu de color verd oliva en un morter, desprs es
passa a un vas de precipitats, shi afegeixen 80 cm3 daigua destillada i sescalfa fins a la
temperatura debullici. Desprs es deixa refredar i sedimentar el slid i selimina la soluci
sobrenedant per sifonaci. Es repeteix aquest tractament fins que les aiges de rentat no donin
reacci de sulfats en tractar-les amb clorur de bari (Fer tres rentades i comprovar si queden
69
3. Qumica Inorgnica
sulfats). El slid es filtra amb lembut de Bchner i desprs es passa a una cpsula de
porcellana i sasseca a lestufa.
ASSAJOS
a) Poseu en un tub dassaig una petita quantitat de Cr2O3. Proveu la seva solubilitat en HCl
concentrat. Si es dissol, indiqueu quina s lespcie en soluci.
b) Tracteu una petita quantitat de soluci de CrCl3 0,2 M amb NH3 2 M. Observeu si hi ha
algun canvi. A continuaci afegiu, poc a poc HCl 2 M. Compareu el resultat amb el de
lapartat a.
QESTIONS FINALS
1- Per qu la massa, un cop freda, es tracta amb aigua calenta i no freda?
2- Lestructura del Cr2O3 s la mateixa que el corind. Indiqueu el tipus dempaquetament i el
tipus de buits ocupats. Justifiqueu lestequiometria del compost.
3- Indiqueu si s possible obtenir el Cr2O3 tractant una soluci de CrCl3 amb NaOH.
Justifiqueu la resposta.
70
3. Qumica Inorgnica
3.2 PREPARACI DE LXID DE COURE(II)

OBJECTIUS
Obtenir un xid metllic, per descomposici trmica duna sal bsica. Estudi
termogravimtric i determinaci de lestequiometria.
INTRODUCCI
La malaquita i latzurita son dos carbonats bsics de coure(II); aquests dos minerals presenten
diferent proporci de ions carbonat i hidrxid. La malaquita, de color verd, t una
estequiometria Cu2(CO3)(OH)2, mentre que en latzurita, de color blau, lestequiometria s
Cu3(CO3)2(OH)2. El producte de descomposici de les dues sals s el mateix, lxid de
coure(II). Aquest s un slid pulverulent de color negre que sutilitza com a pigment per al
vidre, la cermica i la porcellana. La coloraci que aporta aquest pigment (negre, verda, blava
o fins i tot vermella) depn molt de la composici del material en el que sutilitza. El CuO
sutilitza en plaques solars, ja que transmet la radiaci infraroja. Tamb sutilitza com a
producte de partida en la preparaci de moltes de les sals de coure(II). El CuO conjuntament
amb el MnO2 es fa servir com catalitzador, en la industria de lautombil, en el tractament
dels gasos contaminants NOx i CO.
SEGURETAT
cadascun dels reactius que utilitzareu (perill fsic, per la salut o el medi ambient): Na2CO3;
HCl; H2SO4; KI; NaOH; (N2H5)2SO4. Cu(NO3)23H2O
QESTIONS PRVIES
1. Per qu sha de rentar amb bastanta quantitat daigua la sal bsica obtinguda?
1. Per qu escalfem en un bany daire? En qu consisteix? Es podria substituir per un bany
daigua?
2. Com sabrem quan sha acabat la descomposici trmica?
En un vas de precipitats gran o en un cristallitzador, es dissolen 7 g de Cu(NO3)23H2O en
125 cm3 daigua. En un altre vas de precipitats es dissolen 16 g de carbonat de sodi
decahidratat en 125 cm3 daigua. (Si la soluci no queda transparent, es filtra abans de
continuar) Safegeix aquesta soluci a la de nitrat de coure(II) i sagita amb una vareta de
vidre. Sobserva la formaci dun precipitat blau-verd que s el carbonat bsic de coure. El
compost sha de rentar per eliminar el NaNO3 que hi pugui quedar. Per rentar-lo, es deixa
sedimentar el slid i selimina el lquid sobrenedant per sifonaci. A continuaci safegeixen
300 cm3 daigua, sagita be, es deixa sedimentar de nou i es torna a sifonar. Safegeix
novament aigua i es filtra el producte amb lembut de Buchner. Observar el color del
producte, si s de latzurita o de la malaquita. Un cop sec es passa el precipitat a una cpsula
de porcellana, prviament tarada, es pesa per saber la quantitat de producte inicial que hi ha,
sescalfa molt suaument en un bany daire per eliminar la humitat, fins que queda una pols de
71
3. Qumica Inorgnica
color blau-verd. Es continua escalfant en el bany daire per dur a terme la reacci de
descomposici trmica, fins que sobserva que la reacci ha acabat. El producte obtingut ha
de ser una pols de color negre homognia. Es pesa en fred i es determina la prdua de pes
observada. Comparar aquest resultat amb el calculat segons la frmula del compost. Si el
compost abans descalfar era de color blau, suposar que tot s atzurita i si era de color verds
que s la malaquita. Per calcular la prdua de pes esperada cal escriure la reacci de
descomposici trmica igualada i determinar la massa de gasos que es formen.
ASSAJOS
a) Proveu la solubilitat del CuO en HCl concentrat i en HCl 2 M; compareu el color de les
dues solucions. No llenceu les solucions.
b) Diluu a la meitat la soluci obtinguda amb lcid concentrat del primer apartat, afegiu-hi,
gota a gota, una soluci de KI 0,5 M fins que observeu algun canvi.
QESTIONS FINALS
1- Indiqueu si la prdua de pes observada en escalfar el carbonat bsic de coure es correspon
amb el que esperareu segons el color del compost obtingut. Si no s aix, indiqueu a que
pot ser deguda la diferencia.
2- Expliqueu si s possible preparar el carbonat de coure(II) pur. I lhidrxid de coure(II) pur,
es pot obtenir?
72
3. Qumica Inorgnica
3.3 PREPARACI DE L'XID D'ESTANY(II)

OBJECTIUS
Estudi de la qumica de lestany(II): obtenci de lxid destany(II).
INTRODUCCI
Lxid destany(II), SnO, s una substncia cristallina de color blau fosc, quasi negre, i de
lluentor metllica. Es fa servir com a producte de partida per preparar diverses sals de Sn(II)
que sutilitzen com a catalitzadors en la sntesi dels elastmers de silicona i lescuma de
poliuret. El SnCl2 t aplicacions diverses, es fa servir com agent reductor, sutilitza en el
tintat de teixits de llana i cot per fixar el colorant, o en perfumeria per fixar el perfum als
sabons. Dels xids destany el que t una importncia industrial s el SnO2, que es troba en
estat natural en el mineral casiterita. Es fa servir per donar opacitat al vidre, com a sensor de
gasos i per ser un semiconductor tipus n.
SEGURETAT
cadascun dels reactius que utilitzareu (perill fsic, per la salut o el medi ambient): SnCl22
H2O; HCl; Na2CO3; SnO.
QESTIONS PRVIES
1- Com es prepara una soluci saturada de Na2CO3?
2- De qu dependr la quantitat de soluci saturada de Na2CO3 que necessitars?
3- En qu consisteix el rentat per sifonaci?
4- Amb qu sha de rentar el producte?
5- Com es comprova si hi ha clorurs?
Lcid clorhdric concentrat i calent sha de manipular a la vitrina.
Es dissolen 10 g de SnCl22 H2O en la mnima quantitat possible dcid clorhdric concentrat i
calent (~ 5 cm3). Shi afegeix, lentament, una soluci saturada de Na2CO3 (la mescla pot
sobreeixir fcilment) fins que el el pH de la soluci sigui bsic (pH ~ 8). Lxid hidratat
destany (II) format sescalfa, en el mateix lquid, durant 45 minuts. Aix provoca la
transformaci quantitativa a SnO, que s molt fosc i t lluentor metllica. El producte es
purifica rentant-lo, per sifonaci, amb aigua destillada calenta (4 vegades), desprs es filtra
amb lembut de Bchner i sasseca a lestufa a 110 C.
ASSAJOS
a) Comproveu que no hi ha Cl en el SnO que heu obtingut.
b) Proveu si el SnO es dissol en HCl concentrat i en una soluci concentrada de NaOH.
73
3. Qumica Inorgnica
c) Calcineu una mica de SnO en una cpsula de porcellana petita. Un cop finalitzada la
reacci, proveu la solubilitat del slid obtingut en HCl concentrat. Compareu el resultat
amb lobtingut en lapartat (b).
QESTIONS FINALS
1- Expliqueu lacci del HCl concentrat sobre el SnCl22 H2O.
2- Quin gas es desprn en afegir-hi el Na2CO3?
3- Per qu es fa servir Na2CO3 i no NaOH?
74
3. Qumica Inorgnica
3.4 PREPARACI DE LXID DE FERRO(III)

OBJECTIUS
Obtenci de lxid de ferro(III) anhidre, per deshidrataci de lxid hidratat.
INTRODUCCI
Hi ha diferents minerals que contenen xid de ferro(III) i presenten diversitat de colors. Per
aix aquests xids shan utilitzat, ja des de la prehistria, com a pigments. De lamplia gama
de minerals que contenen xids de ferro, els tres ms emprats com a pigments sn: lhematita,
-Fe2O3 de color vermell, la gohetitaFeO(OH) de color groc i la magnetita Fe3O4 de color
negre. Lhematita i la magnetita sn les ms abundats en la natura. Lefecte de la temperatura
sobre els xids de ferro permet passar dunes formes a les altres. La gohetita (-FeO(OH)) de
color groc, per escalfament dna -Fe2O3 de color vermell, que presenta una elevada absorci
UV; s per aix que es sutilitza per tintar plstics que han de protegir aliments, o altres
productes, sensibles a la radiaci UV. La magnetita Fe3O4 t estructura despinella i s
ferromagntica; tamb s ferromagntica la forma -Fe2O3. Aquests xids magntics
sutilitzen en la preparaci de tinta per a fotocopiadores i en la fabricaci de diferents tipus de
suports magntics per emmagatzemar informaci.
SEGURETAT
cadascun dels reactius que utilitzareu (perill fsic, per la salut o el medi ambient): FeCl36
H2O; K3[Fe(CN)6]; NH3.
QESTIONS PRVIES
1- Com es prepara una soluci damonac 1:1?
2- Quina prova shaur de fer per comprovar que no queden clorurs?
Precipitaci de lxid de ferro(III) hidratat
En un vas de precipitats es dissolen 10 g de FeCl36H2O en 20 cm3 daigua destillada i
sescalfa suaument per afavorir la dissoluci. Es preparen (a la vitrina) 40 cm3 de soluci
aquosa damonac 1:1, i safegeix lentament i agitant (sense escalfar), sobre la soluci de
clorur de Fe(III). Quan es comenci a observar la presncia de precipitat es determina el pH
amb paper indicador. Safegeix amonac fins que el pH resultant s clarament bsic. Es deixa
bullir a poc a poc durant uns 10 minuts per eliminar lexcs damonac i finalment es deixa
refredar fins a temperatura ambient. Un cop ha sedimentat el precipitat obtingut, se separa el
lquid sobrenedant per sifonaci. Al slid shi afegeix aigua calenta (o sescalfa conjuntament
el slid amb laigua) i desprs de deixar sedimentar es torna a separar el lquid sobrenedant
per filtraci. Per obtenir el producte pur caldria fer tantes rentades com fos necessari per
75
3. Qumica Inorgnica
eliminar tots els clorurs. Feu tres rentades i en la ltima agafeu una mica de la soluci
sobrenedant i feu un assaig amb AgNO3 per veure si queden clorurs. A continuaci es filtra el
producte amb lembut de Bchner, desprs es colloca en una cpsula de porcellana i es posa
a lestufa a 100C a lestufa, fins que estigui sec i doni pes constant. Guardeu una petita
quantitat daquest producte per fer un assaig.
Obtenci de lxid de ferro(III)
Lxid hidratat, sec i polvoritzat, sescalfa amb el bec de Bunsen, en un gresol de porcellana
collocat sobre un triangle de material refractari, fins que sarribi a la temperatura del vermell.
Loperaci es dna per acabada quan no sobserva prdua de pes (~ 0,1 g).
ASSAJOS
a) Proveu la solubilitat del Fe2O3nH2O i del Fe2O3 obtinguts amb HCl 2 M i amb HCl
concentrat.
b) Tracteu 1 cm3 de FeCl3 0,1 M amb 1 cm3 de NH3 concentrat. Separeu el precipitat obtingut
per centrifugaci i proveu la seva solubilitat amb HCl 2 M. Compareu el resultat amb els
obtinguts en lapartat anterior.
QESTIONS FINALS
1- Com es pot solubilitzar el Fe2O3 calcinat?
2- Indiqueu altres mtodes dobtenci del Fe2O3.
3- Per qu no safegeix directament NaOH a la soluci de Fe(III)?
4- Lestructura del -Fe2O3 s la mateixa que el corind. Indiqueu el tipus dempaquetament i
el tipus de buits ocupats. Justifiqueu lestequiometria del compost.
76
3.5
PREPARACI
CrK(SO4)212H2O
3. Qumica Inorgnica
DE
LALUM
DE
CROM:
OBJECTIUS
Estudi de la qumica dels compostos de crom. Purificaci duna substncia per
recristallitzaci.
INTRODUCCI
L'alum de crom s un sulfat doble de crom i potassi dodecahidratat que s'obt a l'afegir sulfat
de potassi a una soluci cida de sal de crom(III). S'ha utilitzat mpliament en ladob de les
pells ja que estabilitza la reacci d'encreuament de les fibres de collagen. Tamb t
aplicacions en la fabricaci de tintes d'impremta i en la manufactura de pigments.
SEGURETAT
cadascun dels reactius que utilitzareu (perill fsic, per la salut o el medi ambient): K2Cr2O7;
CrK(SO4)212 H2O; H2SO4; Etanol; NaOH; H2O2.
QESTIONS PRVIES
1- Quin tractament previ s'ha de fer al dicromat de potassi abans d'iniciar la reacci?
2- Quina precauci cal prendre en afegir l'cid sulfric a la soluci de dicromat?
3- Quin parmetre s'ha de controlar en afegir l'etanol a la mescla de reactius?
4- Quina s la solubilitat de l'alum de crom en aigua ?
Sha de tenir molta cura amb la manipulaci conjunta de lcid sulfric concentrat i el
dicromat de potassi. La mescla s molt oxidant.
En un vas de precipitats es dissolen 7 g de K2Cr2O7 (finament polvoritzat) en 50 cm3 daigua.
Un cop dissolt, el vas es colloca en un bany de gel i a continuaci safegeixen, lentament i
lliscant per la paret del vas, 13 g dcid sulfric concentrat (densitat 1,84 g cm3). En un
embut daddici es posen 15 g detanol al 80% en pes i lembut es colloca de manera que
lextrem es repengi a la paret interna del vas. (Letanol del laboratori s del 96 %; consultar el
Handbook per trobar les densitats). Laddici dalcohol sha de fer molt a poc a poc i sha
dagitar la soluci de forma que la temperatura no sobrepassi els 10 C (a temperatures
superiors es formen sulfato-complexos). A mesura que safegeix letanol, es desprn etanal.
Un cop finalitzada laddici, es filtra amb lembut de Bchner i es deixa assecar a laire.
(Tamb es pot deixar reposar la soluci i filtrar lendem).
El producte obtingut es pot recristallitzar en aigua a 35 C (no pot superar aquesta
temperatura). La solubilitat s de 24,4 g dalum en 100 g daigua a 25 C. Si a la soluci
77
3. Qumica Inorgnica
saturada obtinguda shi afegeixen uns nuclis de cristallitzaci, en un o dos dies sobserva la
formaci de cristalls. (consultar al professor).
ASSAJOS
a) Dissoleu una mica de producte en aigua i observeu el color de la soluci. Quina s lespcie
que lhi dna aquest color?
b) Determineu el pH de la soluci.
c) Feu bullir la soluci anterior i justifiqueu el canvi de color observat.
QESTIONS FINALS
1- Justifiqueu les temperatures emprades.
2- Expliqueu la hidrlisi del cati Cr(III).
3- Per qu cal agitar la soluci mentre dura laddici detanol?
4- Per qu no pot ser eliminat com a residu el cati Cr(III) mitjanant la precipitaci amb
hidrxid de sodi?
5- Quina s la finalitat duna recristallitzaci? s possible obtenir un rendiment del 100%?
6- Qu s un alum?
7- Indiqueu les espcies existents en el cristall de CrK(SO4)212H2O, els tipus denlla
existents en cadascuna delles i el tipus de cristall que formen.
78
3. Qumica Inorgnica
3.6 PREPARACI DE COMPLEXOS AMB LLIGAND

OXALAT: K3[Fe(C2O4)3]3H2O i K3[Cr(C2O4)3]3H2O
OBJECTIUS
Estudi de les propietats reductores de lcid oxlic i el paper de loxalat com a lligand.
INTRODUCCI
Lani oxalat, C2O42 (1) precipita en presncia de ions Ca2+ formant oxalat de calci
(CaC2O4); la precipitaci daquesta sal en lorganisme s el que dna lloc a la formaci dels
clculs renals. Ara b, lani oxalat pot actuar tamb com a lligand bidentat (2), o com a
lligand bis(bidentat) (3), fent, en aquest ltim cas, de pont entre dos centres metllics:
Alguns productes per treure taques contenen oxalat de potassi, aprofitant la capacitat daquest
ani per formar complexos amb els ions metllics (per exemple amb li Fe(III)). Per altra
banda, quan el lligand oxalat actua de pont entre dos ions metllics paramagntics (3), els
centres metllics interaccionen entre si de forma que el comportament magntic del compost
final no s, simplement, la suma dels dos centres metllics allats.
SEGURETAT
cadascun dels reactius que utilitzareu (perill fsic, per la salut o el medi ambient):
FeCl36H2O; K2C2O4H2O; K2Cr2O7; H2C2O42H2O; HNO3; NaOH.
QESTIONS PRVIES
1- Per qu es renta el K3[Fe(C2O4)3]3H2O amb aigua a 0 C?
2- En la preparaci del K3[Cr(C2O4)3]3H2O, com se sap que la reacci ha finalitzat?
Preparaci del K3[Fe(C2O4)3]3H2O
Safegeix una soluci de 3,2 g de FeCl36H2O en 8 cm3 daigua a una soluci calenta de 12 g
de K2C2O4H2O en 20 cm3 daigua. Es refreda la soluci resultant en un bany de gel fins que
hagi acabat la cristallitzaci, es filtra i sasseca a laire. Per recristallitzar-lo es redissol el
producte en 20 cm3 daigua a 60 C, es filtra per eliminar les impureses i es refreda en un
79
3. Qumica Inorgnica
bany de gel. Es filtra, es renta amb un petit volum daigua refredada en un bany de gel i
sasseca a laire.
Preparaci del K3[Cr(C2O4)3]3H2O
Es dissolen 3,6 g de K2C2O4H2O i 8,7 g de H2C2O42H2O en 125 cm3 daigua. Es pot escalfar
per afavorir la seva dissoluci. A la soluci calenta shi afegeixen, amb precauci, 3 g de
K2Cr2O7 prviament triturat, mantenint una bona agitaci durant tota la mescla. Sescalfa
suaument per completar la reacci (fins que no sobservi despreniment de gas), i a
continuaci sevapora la soluci fins arribar a uns 20 cm3. Es deixa refredar i quan est a
temperatura ambient cristallitza el producte. Els cristalls formats es recullen per filtraci amb
un embut de Buchner i es deixen assecar a laire.
ASSAJOS
a) Proveu, separadament, l'acci de HNO3 concentrat
K3[Fe(C2O4)3]3H2O i una de K3[Cr(C2O4)3]3H2O.
sobre
una
soluci
de
b) Proveu, separadament, l'acci de NaOH 2 M, en calent, sobre una soluci de

K3[Fe(C2O4)3]3H2O i una de K3[Cr(C2O4)3]3H2O.
c) Afegiu unes gotes de tiocianat de potassi a una dissoluci de K3[Fe(C2O4)3] i a un altra de
FeCl3. Compareu-les.
QESTIONS FINALS
1- Indiqueu el mode de coordinaci del lligand oxalat en cada un dels complexos preparats.
2- Quina funci t lcid oxlic en la preparaci del K3[Cr(C2O4)3]3H2O?
3- Quin gas es desprn en la preparaci del K3[Cr(C2O4)3]3H2O?
4- Quines sn les impureses que es formen en la preparaci de K3[Fe(C2O4)3]3H2O?
5- Si al laboratori shagus acabat el FeCl3, com es podria preparar a partir de ferro metllic?
80
3. Qumica Inorgnica
3.7 EXTRACCI DEL COURE

OBJECTIUS
Purificaci del coure metllic.
INTRODUCCI
El coure s un metall de color vermells que degut a la seva inrcia qumica, es pot trobar en
forma nativa. Lorigen del seu nom s de lpoca dels romans que extreien aquest metall dels
jaciments que hi havia a la illa de Xipre; el nom actual deriva del nom en llat daquesta illa.
Sestima que aquest metall es va comenar a utilitzar uns 5000 anys abans de la nostra era i hi
ha evidencies de que al 3500 a. C. a lorient mitj sextreia per reducci amb carb dels seus
minerals, especialment dels carbonats bsics de coure (atzurita i malaquita); en diferents llocs
shan trobat els gresols que sutilitzaven per dur a terme la reacci. Ms tard, cap al 3000 a. C.
a la ndia, a Mesopotmia i a Grcia, per tal dendurir-lo hi afegien estany i obtenien el
bronze. Aix va donar lloc al que sanomena ledat del bronze. El llaut, un altre aliatge de
coure (Cu-Zn), va aparixer bastant ms tard, en el 600 a. C.
La resistncia del coure i tamb dels seus aliatges ha contribut a la seva utilitzaci en la
fabricaci dobjectes diversos. Com que s bon conductor del corrent elctric i a ms s molt
dctil i malleable, es fa servir en filament elctric.
El coure, a ligual que lalumini es pot reciclar diverses vegades sense que perdi la seva
qualitat i les seves propietats. Quan est en contacte amb aire humit es recobreix duna capa
verdosa de carbonat bsic de coure(II). La utilitzaci de recipients de coure per cuinar
provocava algunes intoxicacions. Els aliments cids poden atacar al coure i es pot contaminar
el menjar.
SEGURETAT
cadascun dels reactius que utilitzareu (perill fsic, per la salut o el medi ambient): H2O2 al
30%, NH3 concentrat, H2SO4 2 M.
QESTIONS PRVIES
1- Quin tipus de filtraci sha de fer per separar les impureses?
2- Quin tractament previ sha de fer a la granalla de zinc?
3- Per qu es tracta el producte obtingut amb H2SO4 2 M?
Es dipositen 5 g de coure impur en una vas de precipitats o en un erlenmeyer i safegeixen 30
cm3 daigua i 2 cm3 de H2O2 concentrat (30%). A continuaci saddicionen 20 cm3 de NH3
concentrat i sagita la soluci amb una vareta de vidre fins que hagi reaccionat tot el coure. Ha
de quedar una soluci blava i un petit residu corresponent a les impureses. Per atacar tot el
coure metllic cal esperar aproximadament una hora. Es filtra per separar les possibles
impureses.
81
3. Qumica Inorgnica
Es trituren 5,5 g de granalla de Zn que s la quantitat total que caldr afegir a la soluci
anterior. A la soluci de coure shi afegeix, lentament, aproximadament 1 g del Zn que sha
triturat i sagita be amb una vareta de vidre. Quan acaba la reacci (no sobserva Zn metl3lic
en el medi) safegeix una segona fracci de ~1 g del Zn triturat, sagita be i sobserva la
formaci de ms precipitat (de color ataronjat del Cu metllic). Es repeteix el procs fins que
la soluci sobrenedant queda incolora. El precipitat format, que ha de ser de color marroataronjat, se separa per decantaci o sifonaci. Per tal deliminar les restes de zinc que no hagi
reaccionat es tracta el precipitat amb H2SO4 2 M fins que no sobservi cap despreniment
gass i a continuaci es filtra amb lembut de Bchner i sasseca a lestufa.
ASSAJOS
a) Tracteu una mica del producte obtingut amb HCl concentrat.
b) Tracteu una mica del producte obtingut amb HNO3 dilut. Compareu el resultat amb el de
lapartat a).
QESTIONS FINALS
1- Expliqueu lacci de lcid sulfric sobre els metalls. Es podria substituir per HCl o HNO3?
2- Compareu el procs realitzat amb lextracci industrial de lor amb NaCN.
4- Proposeu lestructura del complex format amb amonac.
82
3. Qumica Inorgnica
3.8 ESTUDI SISTEMTIC DE REACCIONS INORGNIQUES

OBJECTIUS
Lobjectiu daquestes experincies s relacionar els fets experimentals produts amb els
coneixements terics apresos anteriorment. Cal relacionar els canvis observats (clor, formacio
precipitats o redissoluci, formaci de gas, etc) amb la reacci qumica que t lloc, i les
constants dequilibri pertinents (Ka, Ks, Kf) o els potencials de reducci, que es troben en
lannex 1.
Blocs s i p
Experincia 1.- Extracci dels halgens
A 2 cm3 de soluci aquosa de brom, afegiu-hi 2 cm3 de dicloromet2. Feu el mateix a partir
de 2 cm3 de triiodur de potassi 0,02 M. Agiteu i observeu en cada cas el color de la capa no
aquosa. Qu es podria esperar que passs si es fes el mateix assaig amb una soluci aquosa de
clor?
Experincia 2.- Gradaci del carcter oxidant dels halgens

a) A 2 cm3 de soluci de bromur de potassi 0,5 M afegiu-hi 5 gotes duna soluci aquosa de
clor, agiteu, espereu un minut i observeu si hi ha hagut algun canvi. Afegiu 2 cm 3 de CH2Cl2 i
agiteu. Quina informaci us dna el color que agafa la fase orgnica?
b) A 2 cm3 de soluci de iodur de potassi 0,5 M afegiu-hi 5 gotes de soluci aquosa de clor
agiteu, espereu un minut i observeu si hi ha hagut algun canvi. Afegiu 2 cm 3 de CH2Cl2 i
agiteu. Quina informaci podeu extreure del color que t la fase orgnica?
c) A 2 cm3 de soluci de iodur de potassi 0,5 M afegiu-hi 2 cm3 de soluci aquosa de brom i a
continuaci 2 cm3 de CH2Cl2. Agiteu i observeu el color de la fase orgnica.
- Relacioneu els resultats dels apartats a), b) i c) amb els potencials normals de reducci dels
halgens.
- Es pot esperar que reaccioni una soluci aquosa de brom amb una soluci aquosa de KCl?
e) En dos tubs dassaig poseu-hi 2 cm3 de soluci de nitrit de sodi 0,5 M; en un dells afegiuhi 2 cm3 de soluci aquosa de brom i en laltre 2 cm3 de soluci aquosa de triiodur de potassi
0,02 M. Compareu els resultats.
83
3. Qumica Inorgnica
Experincia 3.- Gradaci del carcter reductor dels ions halur

a) A 2 cm3 de soluci de KI 0,5 M afegiu-hi 2cm3 de soluci de NaNO2 0,5 M i 2 cm3 de
CH2Cl2. Agiteu i observeu si es produeix algun canvi de color en la fase no aquosa.
b) Acidifiqueu la soluci de lapartat a) amb 5 gotes dcid actic 2 M. Expliqueu el diferent
comportament amb el de lapartat anterior.
c) Repetiu lassaig anterior (apartats a i b) a partir de 2 cm3 de soluci de KBr 0,5 M.
- Es pot esperar que reaccioni una soluci de KCl amb una soluci NaNO2 en medi cid?
d) A 2 cm3 de soluci de KBr 0,5 M, acidificada amb 5 gotes dcid sulfric 2 M, afegiu-hi
tres gotes de soluci de permanganat de potassi 0,1 M. Porteu-la a ebullici durant uns
segons i apropeu a la boca del tub un paper de filtre humit amb soluci de iodur de potassi.
Observeu el color del paper.
- Qu es pot preveure que passi, en el tub dassaig, en repetir la mateixa experincia a partir
duna soluci de KI?
e) Repetiu lexperincia (d) amb soluci de KCl 0,5 M acidificada amb 5 gotes de H2SO4 2
M.
Experincia 4.- Desproporci dels halgens

a) A 2 cm3 de soluci de brom afegiu-hi 5 gotes de soluci de NaOH 2 M. Repetiu
lexperiment a partir de 2 cm3 de soluci de triiodur de potassi 0,02 M. No llenceu les
solucions. Que es pot esperar que passi en fer la mateixa reacci amb una soluci de clor?
b) Acidifiqueu les solucions anteriors amb 10 gotes de HCl 2 M. Afegiu 2 cm3 de CH2Cl2 i
agiteu.
Experincia 5.- Propietats redox del SO2(aq) i precipitaci de ions sulfata) Determineu, amb paper indicador, el pH duna soluci aquosa de SO2. Justifiqueu el valor
de pH observat.
b) A 2 cm3 de soluci aquosa de SO2 afegiu-hi 2 cm3 de soluci de triiodur de potassi 0,02
M. Poseu de manifest la formaci de ions sulfat afegint 5 gotes de soluci de clorur de bari
0,2 M.
c) A 2 cm3 de soluci aquosa de SO2, acidificada amb 5 gotes de HCl 2 M, afegiu-hi 5 gotes
de soluci de KMnO4 0,1 M. Comproveu si sha format SO42.
d) Qu es pot esperar que passi si es tracta una soluci aquosa de SO2 amb una soluci aquosa
de H2S?
84
3. Qumica Inorgnica
Experincia 6.- Preparaci damonac i propietats cid-base del sistema NH4+/

NH3
a) Escalfeu lleugerament un tub dassaig que contingui 2 cm3 de soluci de clorur damoni 0,5
M i 2 cm3 dhidrxid de sodi 2 M. Exposeu als vapors un paper indicador de pH, humit amb
aigua.
b) Apropeu una vareta de vidre humitejada amb HCl concentrat a la boca del tub de lapartat
a). Observeu laparici dabundants fums blancs.
Experincia 7. - Acci de lcid ntric sobre els metalls

a) En tres tubs dassaig separats poseu-hi una petita quantitat de coure, estany i plom
respectivament, a continuaci afegiu, a cadascun dells 2 cm3 de HNO3 concentrat. Observeu
els canvis produts en cada cas.
b) Afegiu 2 cm3 de HNO3 2 M sobre una petita quantitat de plom. Si no sobserva reacci,
escalfeu suaument durant uns segons. Compareu el resultat amb el de lapartat anterior.
Experincia 8.- Acci dels cids no oxidants sobre lestany. Propietats redox
de lestany(II)
a) A una mica destany afegiu-hi HCl concentrat. Escalfeu durant 1 minut i deixeu refredar
(aproximadament 10 minuts). La soluci resultant es far servir en lapartat segent.
b) Afegiu, sobre 2 cm3 de soluci de nitrat de mercuri(II) 0,1 M, 5 gotes de la soluci
obtinguda en lapartat anterior.
Experincia 9.- Acci dels cids no oxidants sobre el plom

a) Afegiu una mica de HCl concentrat sobre una petita quantitat de plom. Escalfeu suaument
durant 1 minut i deixeu refredar la soluci durant uns 10 minuts. Si sha format precipitat,
decanteu la soluci a un altre tub i guardeu-la per lapartat segent.
b) Tracteu la soluci de lapartat a) amb Hg(NO3)2 0,1 M i observeu si es produeix algun
canvi. Compareu aquest resultat amb el de lexperincia 8 b).
Experincia 10.- Formaci i carcter oxidant de PbO2

a) A 2 cm3 de soluci de Pb(NO3)2 0,5 M afegiu-hi un excs de soluci de NaOH 2 M
(aproximadament 3 cm3).
b) Afegiu 2 cm3 soluci dhipoclorit de sodi sobre la soluci anterior; escalfeu fins que
observeu algun canvi, deixeu refredar, centrifugueu i renteu el precipitat. Guardeu aquest
precipitat per als apartats c) i d).
c) Tracteu una part del precipitat de lapartat b) amb 2 cm3 de HNO3 2 M i una gota de sulfat
de mangans(II) 0,1 M; escalfeu suaument, deixeu refredar i centrifugueu el precipitat.
Observeu el color de la soluci.
85
3. Qumica Inorgnica
d) A la resta del precipitat obtingut en lapartat b) afegiu-hi HCl concentrat i escalfeu. Poseu a
la boca del tub una tira de paper de filtre humitejat amb soluci de KI 0,5 M.
Experincia 11.- Propietats del Pb3O4

a) Afegiu HCl concentrat a una mica de Pb3O4. Escalfeu lleugerament i poseu a la boca del
tub una tira de paper de filtre humitejat amb soluci de iodur de potassi.
d) Repetiu lexperincia (a) amb PbO.
- Compareu lacci del HCl concentrat sobre els tres xids estudiats: PbO, PbO2 i Pb3O4.
Experincia 12.- Acci dels cids i de les bases sobre lalumini

a) Tracteu una petita quantitat dalumini amb 2 cm3 de HCl 2 M. Escalfeu lleugerament per
iniciar la reacci.
b) A una petita quantitat dalumini afegiu-hi 2 cm3 de HNO3 concentrat.
c) A una petita quantitat dalumini afegiu-hi 2 cm3 de NaOH 2 M. Escalfeu-ho, si cal, per
iniciar la reacci.
Bloc d
Experincia 13.- Formaci de cromats i dicromats. Carcter oxidant del
crom(VI)
a) A 2 cm3 de soluci de clorur de crom(III) 0,2 M afegiu-hi un lleuger excs de NaOH 2 M i
2 cm3 de H2O2. Escalfeu la soluci resultant.
b) Afegiu 2 cm3 de soluci de cromat de potassi 0,1 M sobre: 2 cm3 de soluci de BaCl2 0,2
M, 2 cm3 de soluci de AgNO3 0,1 M i 2 cm3 de soluci de Pb(NO3)2 0,5 M (cada reacci en
un tub).
c) A 2 cm3 de soluci cromat de potassi 0,1 M afegiu-hi, gota a gota, 2 cm3 de HCl 2 M. A
continuaci, tamb gota a gota, afegiu-hi 2 cm3 de NaOH 2 M.
d) A 2 cm3 de soluci de dicromat de potassi 0,1 M afegiu-hi, gota a gota, 2 cm3 de NaOH 2
M. A continuaci afegiu-hi, tamb gota a gota, 2 cm3 de HCl 2 M.
A partir dels assajos c) i d) indiqueu quina s lespcie inica predominant en la soluci
aquosa de crom(VI), segons el pH del medi.
e) Afegiu 2 cm3 de soluci de K2Cr2O7 0,1 M sobre: 2 cm3 de soluci de BaCl2 0,2 M, 2 cm3 d
e soluci de AgNO3 0,1 M i 2 cm3 de soluci de Pb(NO3)2 0,5 M (cada reacci en un tub).
- Compareu el resultats obtinguts als apartats b) i e). Quina conclusi en podeu treure?
f) Acidifiqueu 2 cm3 de soluci de K2CrO4 0,1 M amb 5 gotes de HCl 2 M. Afegiu 5 gotes
daquesta soluci sobre: (1) 2 cm3 de soluci de KI 0,5 M i (2) 2 cm3 de soluci aquosa de
SO2.
86
3. Qumica Inorgnica
Experincia 14.- Acci dels cids sobre el ferro

Disposeu una petita quantitat de ferro en dos tubs dassaig. En un dells afegiu-hi HCl
concentrat i en laltre HNO3 concentrat.
Experincia 15.- Gradaci de lestabilitat dels complexos i de la solubilitat de

les sals de plata(I)
a) A 2 cm3 de soluci de AgNO3 0,1 M afegiu-hi 2 cm3 de soluci de KCl 0,5 M.
Centrifugueu i decanteu la soluci sobrenedant.
b) Tracteu el precipitat obtingut en l'apartat a) amb 2 cm3 de NH3 concentrat.
c) A la soluci obtinguda en lapartat b) afegiu-hi 2 cm3 de soluci de KI 0,5 M. Centrifugueu
i decanteu la soluci sobrenedant.
d) Tracteu el precipitat obtingut en lapartat c) amb 2 cm3 de soluci de Na2S2O3 0,5 M.
e) Tracteu la soluci obtinguda en l'apartat d) amb 2 cm3 de soluci de Na2S 0,5 M.
A partir dels valors de les constant de formaci dels complexos, Kf, i dels productes de
solubilitat, Ks, de les sals de plata, justifiqueu els fets observats.
Experincia 16.- Atac del zinc amb cids i bases

a) Ataqueu una mica de granalla de zinc amb 2 cm3 de HCl 2 M. Escalfeu, si cal, per iniciar la
reacci.
b) Ataqueu una mica de granalla de zinc amb 2 cm3 de NaOH 2 M. Deixeu reaccionar 2 o 3
minuts, decanteu la soluci i guardeu-la per a lapartat segent.
c) A la soluci obtinguda en lapartat b), afegiu-hi HCl 2 M gota a gota, fins a reacci
clarament cida.
87
3. Qumica Inorgnica
3.9 BIBLIOGRAFIA
A continuaci sindiquen alguns llibres que es poden consultar per a la comprensi de les
prctiques i la interpretaci dels resultats. Molta de la informaci que es necessita es pot
trobar tamb en altres llibres de qumica inorgnica.
1. HANDBOOK OF CHEMISTRY AND PHYSICS. 90a edici. 2009-2010.
2. GREENWOOD, N. N.; EARNSHAW, A., Chemistry of the Elements;, 2a edici, Elsevier
Butterworth-Heinemann, 2001.
3. ATKINS, P.; OVERTON, T.; ROURKE, J.; WELLER, M.; ARMSTRONG, F., Shriver &
Atkins Inorganic Chemistry, , 5a edici, Oxford University Press, 2010. Existeix traducci
al castell de la 4 edici (McGraw Hill / Interamericana, Mxic, D.F., 2008).
88
4. Qumica orgnica
4. INTRODUCCI AL LABORATORI DE QUMICA

ORGNICA
RESPONSABILITAT DEL MATERIAL
Tot alumne s responsable del material del seu armariet. En acabar el torn de prctiques ha
de tenir el material que va trobar al comenament, corresponent al que figura en el llistat
que hi ha en aquest manual.
En acabar cada sessi de prctiques cal recollir tot el material. Cal assegurar-se que no
sabandona material a la taula, a les vitrines o a les piques.
RENTAT DEL MATERIAL
Cal netejar el material de vidre el ms aviat possible, ja que aleshores s ms fcil i, a ms,
es coneix la natura dels residus que cont.
Esbandiu-lo amb aigua, aigua i sab, aigua i aigua desionitzada.
Si no podeu eliminar la brutcia del material del vidre consulteu els professors.
REALITZACI DE MUNTATGES
Consulteu la idoneitat dels vostres muntatges als professors abans de posar en marxa cap
prctica: la disposici errnia dalguna pea pot provocar un accident.
Quan necessiteu emprar un refrigerant assegureu-vos que les gomes estan perfectament
instal.lades i que la pressi de laigua s la correcta. Obriu a poc a poc les aixetes.
No forceu les unions entre diferents peces.
Sota cap circumstncia no podeu emprar els termmetres com varetes per agitar.
RESIDUS GENERALS EN EL LABORATORI
Shan classificat els residus en sis tipus i shan disposat contenidors adeqats per a
cadacun:
1.
Dissolvents residuals no-halogenats
2.
Dissolvents residuals halogenats
3.
Residus que contenen metalls pesants
4.
Residus orgnics solubles en aigua
5.
Residus qumics slids (almina, gel de slice, etc.)
6.
Material de vidre
No sha de llenar material de vidre o ampolles buides a la brossa. Pel que fa a les ampolles
buides, abans de llenar-les cal assegurar-se que estiguin completament buides, neutralitzar
les traces de reactius i rentar-les amb fora aigua. Consulteu el professor.
91
4. Qumica orgnica
Els dissolvents que es destil.len en els rotavapors i que es recullen en els col.lectors han de
col.locarse en els contenidors esmentats abans. El bal col.lector dels dissolvents ha de
buidar-se immediatament desprs de la utilitzaci del rotavapor. En cas dhaver-hi un
dissolvent no identificat caldr tractar-lo com a residu halogenat.
Els capil.lars emprats en la determinaci del punt de fusi, un cop utilitzats, shan de
llenar a les escombraries i no deixar-los deslocalitzats pel laboratori en qualsevol lloc.
NETEJA I ORDRE AL LABORATORI
s responsabilitat de cada estudiant:
Mantenir net i endreat el seu material i la seva taula en acabar cada sessi de prctiques
Actuar solidriament amb la resta de companys de cada taula per tal de mantenir plenes i
endreades les ampolles de dissolvent que els pertoquen, aix com netejar la vitrina de la
seva zona dinfluncia en acabar cada sessi de prctiques.
A ms daquestes tasques cal tenir cura de:
Vitrina de reactius: endrear i netejar la vitrina del fons.
Dessecadors: substituir i/o posar lagent dessecant que sescaigui en els dessecadors
20-30 minuts abans dacabar cada sessi de prctiques i, seguidament, fer-hi el buit.
Balances, residus i aparells de p.f.: endrear, netejar i canviar els papers de la zona de
balances i residus.
Rotavapors: netejar els rotavapors i tenir cura que els banys i les aixetes estiguin ben
tancades.
Papers i reactius: endrear i netejar la zona de papers de filtre i recollir els reactius
abandonats. Assegurar-se que no queda material deslocalitzat en cap part del
laboratori.
Gel: anar a buscar gel a primera hora del mat o de la tarda.
Cadascuna daquestes tasques sencarrega diariament a un estudiant diferent (vegeu
el calendari de distribuci de feines que hi ha a lentrada del laboratori).Tingueu cura
a planificar-vos la feina del dia en funci de les tasques que us pertoquin.
ELABORACI DE LA LLIBRETA DE LABORATORI
El desenvolupament i el resultat dels experiments que es realitzen en el laboratori es
recullen en una llibreta que sanomena diari (o llibreta) de laboratori. Aquesta llibreta t
dues finalitats principals: en primer lloc, ser un registre per escrit dels procediments
experimentals i dels resultats obtinguts i, en segon lloc, que pugui ser llegida per una altra
persona que vulgui repetir qualsevol experincia que estigui escrita a la llibreta.
Al comenament shan de deixar algunes pgines en blanc, per tal dutilitzar-les com a
ndex de continguts. Tamb s convenient posar-hi el nom i ladrea del/de la
propietari/ria per si es perd. Per evitar que es perdi o es deteriori el material escrit, s
aconsellable que la llibreta sigui una llibreta cosida (evita la prdua dels fulls), de tapes
92
4. Qumica orgnica
dures o plastificades (evita el deteriorament per ls continuat). Els fulls han de ser
numerats per lalumne/a.
Lestructura que ha de tenir el registre de cada experiment en la llibreta de laboratori s la
segent:
Data
Ttol
Objectius
Bibliografia consultada sobre la prctica
Equaci qumica
Shi han descriure les equacions qumiques de totes les reaccions que sassagin, ja
que aix permet un rpid reconeixement visual dels reactius implicats, la seva
estructura qumica i lestequiometria del procs.
En lequaci qumica, i sota de cada reactiu i/o producte, sha dindicar el seu pes
molecular i les propietats fsiques dinters. Tamb sha de deixar constncia duna
manera molt breu de les condicions de reacci per poder-les localitzar rpidament.
Aix, shi ha dincloure:
- el seu pes molecular.
- la densitat o altres constants i/o parmetres fsics importants (punt de fusi en
un slid, punt debullici i densitat en un lquid)
- quantitats de cada reactiu en pes (g) o volum (ml, en el cas de lquids)
quantitat esperada de producte(s) en pes per a un rendiment del 100%
- mols (o mil.limols) dels reactius
- relaci molar (o equivalent) entre els reactius
- tipus i quantitat de dissolvent
- condicions de reacci (temperatura i temps de reacci,necessitat datmosfera
inerta o no, necessitat dagitaci o no).
- mtode per al seguiment de la reacci (per exemple, CCF)
Per exemple:
93
4. Qumica orgnica
Diagrama de flux de lexperiment.

En aquest apartat lalumne/a ha de realitzar el diagrama de flux de lexperiment
dacord amb el procediment experimental incls en cada prctica daquest manual.
En el diagrama de flux shan dindicar els compostos de partida, els subproductes i
les operacions de laboratori realitzades en cada etapa experimental. Hi ha un exemple
model a la primera prctica.
Observacions experimentals i esquema de muntatges.
No es tracta de copiar el procediment que apareix en el manual, sin danotar tal com
es porta a terme lexperincia en el laboratori, ja que a vegades cal modificar-ne
algun detall, alguna condici experimental, substituir-hi algun reactiu o dissolvent o
b substituir-hi el material de laboratori (encara que no ho heu de fer mai sense el
vist-i-plau del professor). Tamb cal anotar els fenmens que shi observen (canvis
de color, aparici de precipitats o de terbolesa, augment de la temperatura, etc.) De
vegades, cal dibuixar esquemticament laparell o el muntatge amb el qual sha de
fer lexperiment, sobretot si aquest s especial o no habitual.
Resultats. Clculs i rendiments.
La llibreta de laboratori ha de contenir totes les anotacions de pesos, tares,
rendiments i clculs que shagin obtingut o realitzat durant la prctica.
Sha de realitzar un balan de la matria i tamb shan de determinar els valors dels
parmetres o constants fsiques necessries (punt de fusi, punt debullici, etc.) per
caracteritzar el producte final i els productes intermedis, quan calgui.
Conclusions.
En aquest apartat, shan danalitzar els resultats obtinguts i treuren les conclusions
pertinents. Si sobt un producte diferent del que espervem, o b un gran nombre o
quantitat de subproductes, o b el nostre producte es genera selectivament per amb
un rendiment baix, hem de racionalitzar les causes daquest(s) resultat(s) (reactius,
relaci molar, pressi, temperatura o dissolvents no adequats, accidents, possibles
prdues durant el work up, etc.).
PLANIFICACI DEL TREBALL DE LABORATORI
Lalumne/a cada dia ha de venir al laboratori amb tot el material ds personal necessari:
ulleres de seguretat, bata, esptula, retolador de vidre, calculadora i un drap. Recordeu
que no est permesa lentrada al laboratori amb bosses de ma, o roba dabric.
Lalumne/a ha de conixer amb una antelaci suficient la prctica que ha de fer dacord
amb la programaci de prctiques que se li donar. En cas de dubte sha de preguntar al
professor abans dacabar del tot la prctica que sest realitzant en aquell moment.
Sha destudiar detingudament la prctica i respondre totes les qestions que es plantegen
en cada prctica daquest manual abans de comenar lexperiment. El professor pot
94
4. Qumica orgnica
demanar aquestes qestions en qualsevol moment. Aquest s un treball personal que sha
de realitzar fora del temps de laboratori.
Lalumne/a ha de conixer, abans de fer lexperiment, els objectius de la prctica i els
fonaments terics de les reaccions implicades, com tamb el perqu de totes i cada una
de les operacions de laboratori que cal fer.
Daltra banda i abans de manipular reactius o fer muntatges, lalumne/a ha de treballar
els sis primers apartats de la llibreta de laboratori (vegeu la secci anterior).
Si lalumne/a demostra un desconeixement important dall que est fent, pot ser
obligat/da a abandonar el laboratori i estudiar la prctica corresponent. Aquesta situaci
quedaria, a ms a ms, reflectida en lavaluaci de lalumne/a.
Els productes finals obtinguts, un cop pesats, shan de col.locar en vials nets i etiquetats i
shan de lliurar al professor.
95
4. Qumica orgnica
4.1 SEPARACI DUNA MESCLA DE COMPOSTOS

ORGNICS SEGONS LES SEVES PROPIETATS CIDBASE
OBJECTIUS
1. Separaci de dues substncies orgniques amb diferent grau dacidesa (cid benzoic i 2naftol) duna altra de neutra (p-dimetoxibenz), i daquelles entre s, mitjanant lextracci
lquid-lquid.
2. Determinaci de la puresa dels compostos orgnics allats (mitjanant el punt de fusi i la
cromatografia en capa fina (CCF) com a criteris dhomogenetat i puresa). Clcul del
rendiment de recuperaci.
INTRODUCCI
Una soluci en ter dun cid carboxlic, un fenol, un compost neutre i una base orgnica,
com ara una amina, poden ser separats per lextracci selectiva cid-base. La diferent
solubilitat daquests cids, bases (i de les seves sals) i de substncies orgniques neutres,
permet separar-los amb facilitat. En efecte, els cids carboxlics (pKa~5) sn cids ms forts
que els fenols (pKa~10), per tant, es poden separar daquests, com a sals, per la interacci amb
una base feble tal com el bicarbonat, que no afectaria els fenols.
Aix s a causa de les diferents constants dacidesa dels cids benzoic, carbnic i del fenol:
Per tal de convertir fenols, cids ms dbils, en les seves sals corresponents, cal emprar una
base ms forta, com per exemple lhidrxid:
Les amines, en ser bsiques, poden convertir-se en les sals corresponent per la reacci amb
cids:
En cada una daquestes tres reaccions, un compost orgnic covalent, soluble en dissolvents
orgnics com lter, es transforma en un compost inic soluble en aigua.
96
4. Qumica orgnica
SEGURETAT
A ms de les normes de seguretat i higiene generals, a cada prctica shan dadoptar
precacaucions especials en funci del tipus de reactius emprats i de les condicions de treball.
1. t-Butil metil ter. Inflamable. Txic per inhalaci. Treballeu lluny de flames o focus
dignici. Elimineu lter de les solucions per destil.laci en el rotavapor.
2. cid clorhdric. Irritant del sistema respiratori. Produeix cremades.
3. Hidrxid de sodi. Slid o en dissolucions aquoses concentrades pot produir cremades
caustques importants. Eviteu-ne el contacte amb la pell i els ulls.
TRACTAMENT DE RESIDUS
1. Les aiges mares I i II (procedents de la separaci dels slids crus I i II de lcid benzoic i
del 2-naftol respectivament, desprs de neutralitzar-se amb NaOH o NaHCO3, poden
llenar-se per la pica amb laixeta oberta per diluir-los, ja que contenen fonamentalment
clorur de sodi i noms traces daquells compostos orgnics.
2. La fase aquosa procedent del processament de la fase etria, i que condueix a la fracci
III, pot llenar-se per la pica ja que es tracta fonamentalment de clorur de sodi.
3. El sulfat de sodi que sutilitza per assecar les fases orgniques, juntament amb el paper de
filtre emprat, shan de dipositar en el contenidor de la brossa i no llenar-se a la pica.
4. El t-butil metil ter destil.lat en el rotavapor durant la concentraci a sequedat de la
fracci III, sha de recollir en un contenidor de dissolvents orgnics residuals no clorats.
QESTIONS PRVIES
1. En aquesta prctica, com a exemple, us donem el diagrama de flux del procediment. En
les prctiques segents haureu de fer-lo vosaltres, abans diniciar el treball experimental, i
reflectir-lo al diari de laboratori.
2. Responeu les qestions segents, abans de comenar el treball experimental, en fulls apart
(no a la llibreta de laboratori):
2.1. Escriviu les equacions de les reaccions qumiques implicades en aquesta prctica.
2.2. a) Repasseu en que consisteix lextracci (que coneixeu dassignatures anteriors) i
qu s el coeficient de repartiment.
b) En una extracci, s necessari treure el tap de lembut de decantaci quan sest
separant per gravetat la fase inferior?
c) Quan es fa una extracci amb ter de solucions aquoses, la fase etria s la superior
o la inferior?
2.3. a) Per qu lcid benzoic sextreu de la soluci etria amb la soluci aquosa de
NaHCO3 i el 2-naftol, no?
b) Quina s la ra per la qual sempra NaOH aqus per separar el 2-naftol del pdimetoxibenz?
97
4. Qumica orgnica
c) Per qu es desprn CO2 en lextracci amb NaHCO3?

2.4. a) Per qu sacidifiquen les fraccions I i II?
b) Per qu cal refredar a continuaci a 0C?
c) Quin sentit t assecar els crus slids I, II i III abans de pesar-los?
d) Quin dels dos punts de fusi del producte obtingut de la fracci I ha de ser ms
gran, el primer (Pf1) o el segon (Pf2)? Per qu?
Nota datenci. Abans de dur a terme lexperiment, heu de llegir detingudament i entendre
el perqu dels reactius emprats, les condicions de treball i les operacions bsiques de
laboratori que heu de realitzar. A ms a ms, heu de respondre, tamb amb anterioritat al
treball experimental, les qestions prvies (en fulls a part, no al diari de laboratori). Pregunteu
al professor o consulteu la bibliografia que considereu necessria per resoldre els dubtes.
Procediment. Dissoleu 3 g duna mescla 1,1:1 dcid benzoic, 2-naftol i p-dimetoxibenz
(que us lliuraran els professors) en 50 mL de t-butil metil ter i transferiu la soluci a un
embut de decantaci de 250 mL emprant una mica de t-butil metil ter per recuperar totalment
els productes. Afegiu-hi 10 mL daigua i observeu quina s la fase aquosa i quina lorgnica.
Addicioneu-hi 10 mL duna soluci dhidrogencarbonat de sodi saturada a lembut de
decantaci, tapeu-lo i agiteu-lo vigorosament per amb precauci. Allibereu el CO2 generat
invertint lembut i obrint la clau, i repetiu loperaci dues vegades ms. Deixeu separar
completament les dues fases i decanteu la fase inferior cap a un erlenmeyer de 100 mL
(retolat com a fracci I). Repetiu lextracci tres cops ms i combineu els extractes. Feu un
rentat amb aigua (un cop) i ajunteu aquesta fase aquosa amb els extractes bsics anteriors
(fracci I).
Afegiu 10 mL de NaOH aqus al 5% (p/v) a lembut de decantaci, agiteu-lo vigorosament,
deixeu separar les fases i decanteu la fase inferior cap a un erlenmeyer de 50 mL (fracci II).
Repetiu lextracci quatre cops ms. Afegiu 5 mL daigua addicionals a lembut, agiteu la
mescla com abans i afegiu aquesta fase aquosa a la fracci II.
Addicioneu 15 mL duna soluci aquosa saturada de NaCl a lembut de decantaci, agiteu-la
vigorosament, deixeu separar les fases i decanteu la fase inferior, que pot llenar-se. A
continuaci transferiu la fase etria (fracci III) cap a un erlenmeyer de 50 mL. Afegiu a
aquest erlenmeyer sulfat de sodi anhidre (aprox. 4 g) per assecar la soluci etria.
Acidifiqueu la fracci II addicionant, gota a gota, HCl concentrat i controleu lacidesa amb
paper de pH. Seguidament refredeu aquest erlenmeyer en un bany de gel, a fi que cristal.litzi
2-naftol.
De forma acurada afegiu HCl concentrat gota a gota a la fracci I fins a pH cid (cal
comprovar-ho amb paper indicador) i refredeu la soluci resultant en un bany de gel, per a
qu cristal.litzi cid benzoic.
Separeu de la fracci III el sulfat de sodi emprat com a agent dessecant per filtraci
mitjanant un filtre de plecs, renteu amb compte el slid amb t-butil metil ter utilitzant un
98
4. Qumica orgnica
comptagotes a fi de recuperar tot el producte. Recolliu el lquid filtrat en un matrs de 100

mL, prviament tarat, i concentreu la soluci orgnica a sequedat en el rotavapor. Peseu el pdimetoxibenz resultant (cru III), determineu el seu p.f. i analitzeu el producte obtingut per
CCF (gel de slice, CH2Cl2:MeOH 98:2).
Alleu el 2-naftol de la fracci II, que heu refredat per filtraci mitjanant un embut Bchner i
renteu el slid del filtre amb una petita quantitat daigua de gel. Assequeu (en un dessecador),
peseu i determineu el punt de fusi del producte (cru II) i feu lanlisi per CCF del producte
obtingut (gel de slice, CH2Cl2:MeOH 98:2). Recristalitzeu-lo en aigua calenta. De forma
similar alleu, peseu i recristal.litzeu en aigua calenta lcid benzoic de la fracci I (la
solubilitat de lcid benzoic en aigua s 1,9 g/L a 0 C i 68 g/L a 95 C).
Assequeu els productes purificats per recristal.litzaci, determineu els seus pesos i punts de
fusi i calculeu el percentatge de recuperaci de cada substncia, tenint en compte que la
mescla inicial contenia 1 g de cada compost. Comproveu la puresa de tots els productes
allats, emprant les condicions descrites abans, per cromatografia de CCF, tot calculant els
Rfs. Guardeu els productes en vials nets i degudament etiquetats (amb lestructura del
compost, p.f., pes i el vostre nmero darmariet).
Interpreteu els resultats i traieu-ne les conclusions, que han de quedar reflectides a la llibreta
de laboratori.
99
4. Qumica orgnica
Diagrama de lexperiment.
100
4. Qumica orgnica
4.2 REACCIONS DELIMINACI: DESHIDRATACI DUN

ALCOHOL
OBJECTIUS
1. Estudi de la reacci deliminaci del 2-metilciclohexanol per reacci amb cid fosfric.
2. Proves analtiques de la presncia de doble enlla en el producte de la reacci.
INTRODUCCI
La deshidrataci de 2-metilciclohexanol, en medi cid, es dna seguient el mecanisme
segent de reacci unimolecular E1 (via carbocati).
En una etapa inicial rpida lcid fosfric protona el grup hidroxil:
Es perd a continuaci una molcula daigua per donar lloc al carbocati secundari
corresponent:
Aquest carbocati secundari pot perdre rpidament un prot, que es cedeix a la molcula
daigua o a una altra espcie acceptant del medi, per originar un doble enlla, o b es
transposa prviament per donar un carbocati terciari ms estable, que originar un doble
enlla exocclic (juntament amb altres productes de transposici):
101
4. Qumica orgnica
Equaci qumica:
SEGURETAT
2-metilciclohexanol. Irritant de la pell i els ulls (conjuntivitis), com tamb del sistema
respiratori. s hepatotxic. Eviteu-ne la inhalaci, la ingesti i el contacte amb la pell i els
ulls.
cid fosfric. Pot produir cremades greus. Eviteu-ne el contacte amb la pell i els ulls. La
ingesti produeix un airritaci greu i cremades internes.
1- i 3-metilciclohex. Altament inflamables. Irritants del sistema respiratori. Eviteu respirarne els vapors i el contacte amb la pell i els ulls.
Brom. Molt txic per inhalaci. Provoca cremades greus. Eviteu respirar-ne els vapors i el
contacte amb la pell i els ulls. Treballeu amb guants.
Permanganat de potassi. En contacte amb material combustible pot provocar foc o
explosions. Txic per ingesti. Eviteu-ne el contacte amb la pell i els ulls.
1,4-Diox. Altament inflamable. Hepato- i nefro-txic. Ha esdevingut carcinogen en animals
dexperimentaci. Txic per inhalaci i ingesti. Eviteu-ne el contacte amb la pell i els ulls.
Tetraclorur de carboni. Txic per inhalaci i per contacte amb la pell. Hepatotxic. Eviteu
respirar-ne els vapors i el contacte amb la pell i els ulls.
- El residu de destil.laci, convenientment dissolt en acetona, sha de llenar al contenidor
de dissolvents orgnics residuals no clorats.
-
Les aiges mares del rentatge del destil.lat, amb sol.luci aquosa dhidrogencarbonat de
sodi, shan de diluir i llenar per la pica, ja que noms contenen sals inorgniques de sodi
incues.
- El clorur de calci i el paper de filtre emprat en assecar lextracte orgnic shan de disposar
en el contenidor descombraries.
- Les solucions de bromaci, dels tests danlisi, convenientment neutralitzades amb
hidrogen carbonat, shan de llenar al contenidor de dissolvents orgnics clorats.
- Les solucions del test danlisi que contenen mangans shan de dipositar en el contenidor
de metalls pesants.
102
4. Qumica orgnica
QESTIONS PRVIES
1. Feu el diagrama de flux del procediment seguit en la prctica en la llibreta de laboratori.
2.1. Per qu es renta el destil.lat que cont metilciclohex amb hidrogencarbonat de sodi
aqus?
2.2. Quines reaccions tenen lloc en els tubs dassaig de les proves dinsaturaci. Escriviu
les equacions qumiques corresponents (recordeu que teniu ms dun alqu i tingueu en
compte els aspectes relacionats amb lestereoqumica).
Deshidrataci del 2-metilciclohexanol.
Safegeixen 10 mL de 2-metilciclohexanol i un tros de plat pors a un matrs de fons rod de
50 mL. Shi addicionen amb precauci 3 mL dcid fosfric concentrat (85% en pes) i la
mescla es destil.la amb un muntatge de destil.laci simple, tenint en compte que la
temperatura no sobrepassi els 96 C (per evitar que destil.li el metilciclohexanol). El destil.lat
es recull en un erlenmeyer de 100 mL refredat en un bany de gel. La destil.laci satura quan
shan recollit de 6 a 9 mL.
El destil.lat es renta amb una dissoluci aquosa saturada dhidrogencarbonat de sodi en un
embut de decantaci de 100 mL. Es decanta la fase orgnica i sasseca amb clorur de calci
anhidre. El producte es filtra, es pesa i es disposa en un vial convenientment etiquetat. Com
que el producte obtingut pot ser una mescla complexa no sha de calcular el rendiment
qumic. Una part alquota del producte sanalitza posteriorment.
Proves dinsaturaci.
Es disposen 4 tubs dassaig i shi afegeixen en dos dells 10 gotes de 2-metilciclohexanol i en
els altres dos, 10 gotes de metilciclohex. Saddiciona gota a gota la dissoluci de brom en
tetraclorur de carboni (3% en pes) a un tub de cada parell, fins que es mantingui el color i es
comparen els resultats. Saddiciona sobre els altres dos 0,5 mL de diox i una soluci de
permanganat de potassi (1% en pes), gota a gota, se nobserven els resultats i sen treuen
conclusions.
103
4. Qumica orgnica
4.3 QUMICA DALQUENS I ALQUINS

OBJECTIUS
1. Bromaci dalquens. Preparaci del meso-1,2-dibromo-1,2-difenilet.
2. Obtenci dalquins per doble eliminaci. Preparaci del difenilacetil.
INTRODUCCI
Lexperiment a realitzar consta de dues etapes sinttiques (sntesi per passos), un areacci
daddici de brom, que condueix a un dibromoalc, i una doble eliminaci dHBr, que genera
un alqu.
Per a la bromaci, en lloc de brom (lquid molt corrosiu i voltil), sutilitza un reactiu slid
(ms fcil de pesar, menys perills) com s el complex entre el brom i lhidrobromur de
piridini. Per tal d edissoldre aquesta sal complexa, i al mateix temps lalqu de partida, cal un
solvent duna polaritat intermdia. Per aix sempra cid actic, ja que s un lquid orgnic
(CH3-) per bastant polar (-CO2H)
El fet que el producte resultant daquesta addici de brom sigui el meso-1,2-dibromo-1,2difenilet (p.f. = 239-241 C), I no es formi ()-1,2-dibromo-1,2-difenilet (p.f.= 113-114 C)
indica que latac global s antiperiplanar amb un mecanisme de reacci en dues etapes. La
primera estapa se sap que consisteix en un atac electroflic de la molcula de brom, formantse un carbocati bromoni i un ani bromur. La segona etapa comena, en aquest cas, haventhi excs de bromur present i transcorre molt rpidament.
El pas de meso-dibromoestilb a difenilacetil requereix dues eliminacions dHBr (doble
deshidrohalogenaci). La primera daquestes eliminacions, realitzades en medi bsic,
transcorre mitjanant un mecanisme bimolecular E2, formant-se cis-1-bromo-1,2-difenilet.
La segona eliminaci es troba amb lhidrogen i el brom en cis, s ms lenta i transcorre amb
un mecanisme diferent.
104
4. Qumica orgnica
Equaci qumica:
SEGURETAT
1. cid actic. Inflamable. Pot causar cremades. T una olor forta. s irritant dels ulls i del
tracte respiratori. Eviteu-ne la inhalaci, la ingesti i el contacte amb la pell i els ulls.
2. Metanol. Inflamable. Txic per inhalaci i ingesti. La intoxicaci aguda, generalment
per ingesti, condueix a la ceguesa seguida de mort. Eviteu-ne la inhalaci, la ingesti i el
contacte amb la pell i els ulls.
caustques importants. Eviteu-ne el contacte amb la pell i els ulls.
4. Complex de brom-hidrobromur de piridini (o hidrobromur de piridini perbromur).
Slid estable. Molt menys txic que el brom, per s molt recomanable ls de guants.
5. Trietilenglicol. Degut a la seva baixa pressi de vapor no s txic per inhalaci. El lquid
pur o en soluci delevada concentraci s irritant i afecta el sistema nervuis central.
6. E-Estilb. T una olor desagradable. s recomanable treballar a la vitrina i amb guants.
1. En absncia duna especificaci concreta, els residus generats al llarg de la prctica shan
dabocar en el contenidor corresponent, previ tractament en cas que sigui necessari i aix
sindiqui.
2. cids: els cids inorgnics cal tractar-los amb aigua en relaci 1:5 i neutralitzar-los fins a
pH 6-8 afegint lentament dissoluci dhidrxid de sodi. La dissoluci que en resulta es
dilueix a 1:10 amb aigua i es llena a la pica amb excs daigua.
3. Bases inorgniques, sals bsiques i dissolucions bsiques: les bases inorgniques com
NaOH, KOH, Na2CO3 i NH3 han de ser neutralitzades amb una soluci diluda dcid
sulfric. Dilum amb aigua en relaci 1:5 i la neutralitzem fins a pH 6-8 afegint lentament
105
4. Qumica orgnica
dissoluci dcid sulfric. Dilum la soluci obtinguda a 1:10 i la llencem a la pica amb un
excs daigua.
4. Els possibles residus dhidrobromur de piridina perbromur shan de dissoldre amb una
soluci dun agent reductor, com ara sulfit o tiosulfat de sodi o de potassi, abans de
llenar-los al contenidor.
QESTIONS PRVIES
2.1. Proposeu un mecanisme per la reacci del trans-estilb amb brom, en presncia de
bromur, per obtenir el corresponent dibromur.
2.2. Es podria haver dut a terme la reacci anterior en aigua/etanol?
2.3. Presenta algun avantatge lutilitzaci del complex brom-hidrobromur de piridini en la
bromaci?
2.4. Per qu s necessari utilitzar trietilenglicol per a dur a terme la sntesi del
difenilacetil?
2.5. Quins productes intermedis es poden formar en la preparaci del difenilacetil?
Obtenci de meso-1,2-dibromo-1,2-difenilet
En un erlenmeyer de 100 mL, provet dagitaci, es dissolen 1.5 g dE-estilb en 30 mL
dcid actic (60 C, 10 minuts). Saddicionen 3 g de complex de brom-hidrobromur de
piridini i sescalfa durant 5 minuts ms. Passada una estona, es refreda lerlenmeyer i es filtra
al buit el contingut. Sobt un slid groc, que en ser netejat amb metanol queda de color
blanc. Sen determina el punt de fusi.
Obtenci del difenilacetil
Es col.loquen 1,5 g de meso-dibromoestilb, 9 llenties de KOH i 6 mL de trietilenglicol en un
bal de 50 mL amb refrigerant de reflux. La barreja de reacci sescalfa durant 10 minuts a
160 C, observant-se la separaci de KBr, de color blanc; la temperatura es mant a 160-170
C durant 5 minuts ms.
Es deixa refredar el bal i shi afegeixen 30 mL daigua. Es filtra la suspensi resultant al
buit. El slid es pot recristal.litzar amb etanol al 95%. Es determina el punt de fusi abans i
desprs de la recristal.litzaci.
106
4. Qumica orgnica
4.4 EXTRACCI DE PRODUCTES NATURALS

OBJECTIUS
1. Allament del cinamaldehid de la canyella per arrossegament en corrent de vapor.
2. Preparaci de la semicarbazona del cinamaldehid.
INTRODUCCI
El cinamaldehid s el compost principal de loli essencial de canyella i el compost que li dna
la seva olor caracterstica.
El cinamaldehid bull a 235 C (1 atm) i en fer-ho es descompon, per la qual cosa des dun
punt de vista prctic s convenient allar-lo de la canyella per arrossegament en corrent de
vapor, ja que amb aquesta tcnica destil.la juntament amb aigua a una temperatura inferior als
100 C.
Loli essencial de canyella sextreu del destil.lat amb un dissolvent orgnic voltil (clorur de
metil) i es concentra posteriorment.
Del cinamaldehid allat sen prepara la semicarbazona, que s un slid estable, per reacci
amb hidroclorur de semicarbazida segons lequaci qumica segent:
SEGURETAT
1. Clorur de metil. Txic per inhalaci i ingesti. Hepatotxic i neurotxic. Actua a nivell
del SNC i produeix narcosi en dosis elevades.
2. Hidroclorur de semicarbazida. Txic per ingesti. Irritant de la pell. Eviteu-ne el
3. Semicarbazona del cinamaldehid. Txic per ingesti. Eviteu-ne el contacte amb la pell i
els ulls.
107
4. Qumica orgnica
4. Etanol absolut. Inflamable. Txic per inhalaci i ingesti en dosis grans.

5. Metanol. Inflamable. Txic per inhalaci i ingesti. La intoxicaci aguda, generalment
per ingesti, condueix a la ceguesa seguida de mort. Eviteu-ne la inhalaci, la ingesti i el
1. El residu de canyella, desprs de la destil.laci del seu oli essencial, sha de decantar i
llenar al contenidor descombraries, no a la pica.
2. La soluci aquosa que queda desprs de lextracci del destil.lat amb clorur de metil sha
de llenar a la pica.
3. El clorur de metil que sempra en lextracci del cinamaldehid i se separa per destil.laci
en el rotavapor sha de disposar en un contenidor de dissolvents orgnics clorats.
4. El sulfat de sodi i el paper de filtre emprats per assecar lextracte orgnic shan de
disposar en el contenidor descombraries.
5. Les sol.lucions hidro-alcohliques, un cop separada la semicarbazona del cinamaldehid
per cristal.litzaci, shan de disposar al contenidor de dissolvents orgnics residuals no
clorats.
QESTIONS PRVIES
2.1. Quins serien els inconvenients de realitzar lallament del cinamaldehid de la canyella
per destil.laci simple en lloc de fer-ho per destil.laci per arrossegament de vapor?
2.2. Quina s la funci de lacetat de sodi en la preparaci de la semicarbazona del
cinamaldehid?
2.3. Per qu sempra lhidroclorur de semicarbazida, en la reacci anterior, en lloc de la
semicarbazida?
2.4. Per qu sempra medi hidro-alcohlic en la reacci esmentada anteriorment?
Allament de loli essencial de canyella per arrossegament de vapor. (Lalumne/a haur de
portar 15 g de canyella per realitzar aquesta prctica)
Es disposa un aparell de destil.laci per realitzar un arrossegament en corrent de vapor,
provet dun bal de 250 mL, en el qual es col.loquen 15 g de canyella en branca tallada a
trossets i 150 mL daigua. Sescalfa i es destil.la fins que es recullen 100 mL de destil.lat en
un erlenmeyer de 250 mL. Es transfereix el destil.lat a un embut de decantaci de 250 mL i
sextreu dos cops amb clorur de metil cada vegada. Es combinen les fases orgniques i
sassequen sobre sulfat de sodi anhidre. Es filtra, recollint el filtrat en un bal de 50 mL
108
4. Qumica orgnica
prviament tarat, i sevapora el dissolvent en el rotavapor, sobt un residu olis. Es pesa el

producte i es determina el rendiment en oli essencial de canyella respecte la quantitat de
canyella de partida.
Preparaci de la semicarbazona del cinamaldehid.
En un tub dassaig de 20 mL, es dissolen 0,20 g dhidroclorur de semicarbazida i 0,30 g
dacetat de sodi en 2 mL daigua i 3 mL detanol. Safegeix aquesta soluci a loli essencial
de canyella obtingut prviament i sescalfa la mescla en un bany daigua durant 5 minuts amb
agitaci manual. Es deixa refredar la mescla a temperatura ambient per tal que cristal.litzi la
semicarbazona del cinamaldehid. Se separen els cristalls per filtraci i es recristal.litzen en
metanol i es determina desprs el seu punt de fusi. Es pesa el producte cristal.l i es calcula el
contingut de cinamaldehid en la canyella (la reacci del cinamaldehid amb la semicarbazida
es dna per suposat que s quantitativa).
109
4. Qumica orgnica
4.5 REACCI DE DIELS-ALDER

OBJECTIUS
1. Obtenci del ciclopentadi.
2. Reacci de Diels-Alder del ciclopentadi amb anhdrid malic i p-benzoquinona.
3. Ontenci de lcid endo-norbornen-cis-dicarboxlic.
INTRODUCCI
La reacci de Diels-Alder s la reacci dun di conjugat amb un alqu (anomenat dienfil)
per donar derivats del ciclohex, tot formant-se dos nous enllaos carboni-carboni i un altre
enlla i trencant-se tres enllaos .
Aquest tipus de reacci s un cas particular dun grup general de reaccions entre sistemes
anomenades reaccions de cicloaddici. En la reacci de Diels-Alder una agrupaci de quatre
toms de carboni en un sistema conjugat amb quatre electrons reacciona amb un doble
enlla amb dos electrons . Per aix, la reacci de Diels-Alder sanomena tamb una
cicloaddici [4+2].
La reacci entre el butadi i let dna rendiments molt baixos de ciclohex. Ara b, quan en
lalqu hi ha grups atractors delectrons (s a dir, s un dienfil pobre en electrons) i quan en
el di hi ha substituents donadors delectrons (s a dir, s un compost ric en electrons) la
reacci t lloc amb uns rendiments elevats i a unes temperatures baixes.
La reacci de Diels-Alder t lloc en una nica etapa, s a dir, els dos nous enllaos carbonicarboni i el nou enlla es formen simultniament, al mateix temps que es trenquen els tres
enllaos dels reactius. s una reacci concertada que t lloc en una sola etapa cintica, sense
cap intermedi de reacci, en qu el di i el dienfil es disposen en plans paral.lels i a ms a
ms s imprescindible que el di pugui adoptar la conformaci plana cissoide.
110
4. Qumica orgnica
La reacci de Diels-Alder s una reacci altament estereoselectiva. Aix, lestereoqumica del

di inicial es conserva en el producte de reacci, o adducte de Diels-Alder.
Tamb es conserva lestereoqumica del dienfil.
111
4. Qumica orgnica
La reacci de Diels-Alder s estereoselectiva no noms respecte al tipus de substituci dels

dienfils i dels diens de partida sin tamb respecte a lorientaci relativa dun reactiu envers
laltre. De fet, en la Diels-Alder entre el ciclopentadi i lanhdrid malic es poden imaginar
dues aproximacions diferents:
Laproximaci endo s normalment la majoritria, tot i que els adductes exo sn

termodinmicament ms estables. La regla general no es limita a la reacci de Diels-Alder
entre diens i dienfils cclics, sin que al contrari s una regla general.
A ms a ms, la reacci de Diels-Alder presenta una bona regioselectivitat (lanomenada regla

orto-para): amb dienfils atractors delectrons i diens 1-substituts amd donadors delectrons
dna preferentment lismer orto, mentre que quan els diens sn 2-substituts sobt
majoritriament lismer para.
112
4. Qumica orgnica
Equaci qumica:
SEGURETAT
1. Diciclopentadi. El vapor s irritant del sistema respiratori i dels ulls.
2. Ciclopentadi. El vapor s irritant del sistema respiratori i dels ulls.
3. Acetat detil. Molt inflamable. El vapor s irritant del sistema respiratori i dels ulls. La
inhalaci prolongada pot causar problemes en el fetge i els ronyons. Eviteu respirar-ne els
vapors i el contacte amb els ulls.
4. Anhdid malic. La pols i el vapor sn txics i irriten els ulls, la pell i el sistema
respiratori. Pot provocar cremades si el contacte amb la pell s prolongat.
5. p-Benzoquinona. Irritant del sistema respiratori, dels ulls i de la pell. Txic per inhalaci.
Eviteu respirar-ne la pols i el contacte amb la pell i els ulls.
113
4. Qumica orgnica
6. Tolu. Molt inflamable. Irritant del sistema respiratori. La inhalaci del vapor pot causar
mareig, mal de cap, vmits i confusi mental. Eviteu respirar-lo i el contacte amb els ulls i
la pell.
1. El residu de la destil.laci de diciclopentadi sha de llenar al contenidor de dissolvents
orgnics residuals no clorats, o el pot aprofitar un company.
2. Lacetat detil que sempra, un cop filtrat el producte, sha de col.locar en lampolla de
dissolvents orgnics residuals no clorats.
3. Laigua emprada en la hidrlisi de lanhdrid sha de llenar per la pica.
4. El tolu que sutilitza en la reacci del ciclopentadi i la p-benzoquinona, sha de disposar
en les ampolles dels dissolvents orgnics residuals no clorats.
5. La mescla dacetona i aigua que es fa servir per a la recristal.litzaci sha de llenar per la
pica amb aigua abundant.
QESTIONS PRVIES
2.1. Quin tipus de procs es produeix en escalfar el diciclopentadi?
2.2. Per qu s important que la temperatura de la destil.laci es mantingui entre 40-42
C? Qu significaria un augment daquesta temperatura?
2.3. Per qu es mant el ciclopentadi fred en un bany de gel i aigua en destil.lar-lo i
abans dutilitzar-lo?
2.4. Per qu es redissol el slid format durant la preparaci de lanhdrid endo-norbornencis-5,6-dicarboxlic?
2.5. Quin problema pot aparixer si el ciclopentadi no est sec abans de la seva reacci
amb lanhdrid malic?
2.6. Dibuixeu els productes minoritaris de totes les reaccions de Diels-Alder
2.7. Quins factors contribueixen al fet que el ciclopentadi sigui un di molt reactiu en les
reaccions de Diels-Alder i que lanhdid malic i la p-benzoquinona siguin bons
dienfils?
2.8. El ciclopentadi dimeritza a temperatura ambient. Quan el ciclopentadi saddiciona a
la 1,4-benzoquinona, per qu la reacci daddici s ms favorable que la
dimeritzaci?
114
4. Qumica orgnica
Obtenci de ciclopentadi (treballeu a la vitrina)
El ciclopentadi necessari per a la prctica no es pot aconseguir comercialment, ja que
dimeritza a temperatura ambient i dna el diciclopentadi, que s el producte assequible.
Un cop establert lequilibri entre el monmer i el dmer, per escalfament a 170 C, sha
dallar el monmer per destil.laci fraccionada, i conservar-lo desprs en fred, (bany de gel)
fins al moment demprar-lo. Cal utilitzar-lo directament ja que si no redimeritza.
Per realitzar aquesta destil.laci es disposen en un matrs de 100 mL duna boca 20 mL de
diciclopentadi i es destil.len a travs duna columna Vigreux: el destil.lat es recull en un
erlenmeyer refredat a 0 C amb un bany de gel. La destil.laci sha de fer el ms rpid
possible, per cal mantenir la temperatura dels vapors entre 40-42 C. En mitja hora es poden
recollir uns 6 g de producte. Es finalitza loperaci quan queden uns 5 mL de residu per
destil.lar. Si el ciclopentadi queda una mica trbol a causa de la humitat, safegeix al
destil.lat 1 g de CaCl2 anhidre.
Preparaci de lanhdrid endo-norbornen-cis-5,6-dicarboxlic
Mentre es destil.la el ciclopentadi, es col.loquen 6 g danhdrid malic en un erlenmeyer de
100 mL i es dissolen en 20 mL dacetat detil; la suspensi inicial sescalfa en un bany
daigua* fins a la dissoluci total. A aquesta dissoluci, un cop freda, shi afegeixen,
lentament i agitant manualment, 6 mL (4,8 g) de ciclopentadi sec, i la mescla resultant
sagita manualment fins que sacaba la reacci exotrmica i precipita un slid blanc. A
continuaci sescalfa en un bany daigua* fins que es dissol el slid format i es deixa refredar
a temperatura ambient. Shi observa laparci duns cristalls incolors que es filtren en un
embut de Bchner i es determina el rendiment i el punt de fusi de lanhdrid obtingut (164165 C).
* evitem perllongar aquesta calefacci ms del compte, a fi de no hidrolitzar lanhdrid
cid endo-norbornen-cis-5,6-dicarboxlic
Es disposen en un erlenmeyer de 100 mL, 4 g de lanhdrid obtingut en lapartat anterior i 25
mL daigua. La mescla resultant sescalfa en una placa fins a la seva ebullici i sobserva que
el slid en part es dissol, i en part es fon. Lescalfament es continua fins que es dissol loli
format i es deixa refredar a temperatura ambient. Sindueix la recristal.litzaci rascant les
parets interiors amb una esptula i es refreda a 0 C per completar el procs. El precipitat
obtingut es filtra i es determina el rendiment i el punt de fusi (180-182 C).
Reacci del ciclopentadi amb la p-benzoquinona
En un erlenmeyer de 100 mL es dissolen 2,7 g de p-benzoquinona en 20 mL de tolu
(normalment per dissoldre la p-benzoquinona cal escalfar la soluci de tolu, per abans
dafegir-hi el ciclopentadi la soluci sha de refredar amb gel, ja que el ciclopentadi bull a
40-42 C i a ms podria dimeritzar). A continuaci shi afegeixen 4 mL (3,2 g) de
ciclopentadi dissolts en 10 mL de tolu. La barreja de reacci sagita manualment i es deixa
115
4. Qumica orgnica
reposar. Desprs duna hora es refreda amb un bany de gel i es filtra. Concentrant les aiges
mares es pot aconseguir una segona cristal.litzaci, que es filtra de nou. Seguidament, es
recristal.litza tot el slid obtingut dissolent-lo en acetona a ebullici i afegint-hi aigua gota a
gota fins que comena a precipitar. La dissoluci resultant saclareix amb una mica dacetona
i es deixa refredar a temperatura ambient. El slid es filtra, sasseca i es determina el
rendiment i el punt de fusi (157-158 C).
116
4.6 REACCI DE
AROMTICA
4. Qumica orgnica
SUBSTITITUCI
ELECTROFLICA
OBJECTIUS
1. Acilaci de lanilina: sntesi de lacetanilida.
2. Reacci de substituci electroflica aromtica: sntesi de la p-bromoacetanilida.
3. Hidrlisi cida duna amida: preparaci de la p-bromoanilina
INTRODUCCI
Els compostos aromtics es poden bromar per reacci amb brom en presncia dun cid de
Lewis, -com ara el clorur de ferro (III)- com a catalitzador, en una reacci clsica de
substituci electroflica aromtica. Ara b, quan el compost aromtic t algun substituent que
sigui un activador fort per ressonncia del carcter nuclefil de lanell aromtic, com ara un
grup amino, la reacci te lloc sense catalitzador. En molts casos ni tan sols es pot aturar la
reacci de bromaci en el producte monobromat i sobtenen productes polibromats en les
posicions orto i para. Per aix, si el que es desitja s obtenir el compost monobromat, les
amines primries aromtiques no sacostumen a bromar directament. Cal disminuir el carcter
activador del grup amino mitjanant la seva transformaci en grup amida, habitualment una
acetanilida. A ms a ms, lacetilaci duna amina primaria, com ara lanilina, bloqueja de
manera fora efectiva les posicions orto a causa de limpediment estric que genera. En
aquest cas, la substituci electrfil aromtica t lloc molt majoritriament en la posici para
de lanell aromtic. A ms a ms, com que un grup NHCOCH3 s un grup activador menys
enrgic que un grup amino, a causa de la presncia del carbonil, lanell aromtic s menys
reactiu enfront dun electrfil. El resultat de tot aix s que noms sobt el producte de
monobromaci en la posici para.
Equaci qumica:
SEGURETAT
117
4. Qumica orgnica
2. Anhdrid actic. Inflamable. Produeix cremades. Irritant dels ulls i del sistema
respiratori. Eviteu-ne la inhalaci i el contacte amb els ulls i la pell.
3. Brom. Molt txic per inhalaci (el vapor produeix irritacions importants de tot el sistema
respiratori, els ulls i les membranes mucoses). El lquid produeix cremades importants
(treballeu sempre amb guants i a la vitrina).
4. cid clorhdric. Irritant del sitema respiratri. Produeix cremades.
custiques importants. Eviteu-ne el contacte amb la pell i els ulls.
1. La soluci aquosa obtinguda del filtrat de la p-bromoacetanilida sha de llenar per la pica
amb laixeta oberta.
2. La dissoluci aquosa recuperada desprs de filtrar la p-bromoanilina sha de neutralitzar i
llenar per la pica amb fora aigua.
3. les restes de soluci de brom cal tractar-les immediatament amb una soluci aqosa dun
agent reductor com ara sulfit o tiosulfat sdic o potssic.
QESTIONS PRVIES
2.1. Proposeu un mecanisme detallat de les reaccions emprades en la sntesi de la pbromoanilina.
2.2. Per qu un grup amida s un activador menys enrgic que un grup amino?
2.3. A qu s degut el color groc o taronja que sobserva cap al final en la reacci de
bromaci?
2.4. Aquesta soluci es descoloreix amb bisulfit de sodi. Quin tipus de reacci t lloc? s
li bisulfit un oxidant o un reductor? Escriviu la reacci igualada.
2.5. Dissenyeu un procs que permeti obtenir la p-bromoanilina a partir del benz.
Preparaci de lacetanilida
En un matrs de 100 mL, shi col.loquen 10 mL danilina, 20 mL dcid actic glacial i 25
mL danhdrid actic. Quan shi addiciona lanhdrid actic shi obseva un desperndiment de
calor. A continuaci sadapta en el matrs un refrigerant de reflux i la dissoluci resultant
sescalfa a ebullici durant 10 minuts. Desprs es deixa refredar una mica i saboca sobre un
vas de precipitats amb 50 mL daigua i 50 g de gel. La mescla obtinguda sagita manualment i
es filtra amb un embut de Bchner per tal de recollir els cristalls dacetanilida, que es renten
amb una mica daigua freda.
118
4. Qumica orgnica
Els cristalls dacetanilida obtinguts es posen en un vas de precipitats de vidre de 600 mL per
tal de recristal.litzar-los. Shi afegeix aigua i la mescla sescalfa fins a ebullici. Si
lacetranilida no sacaba de dissoldre del tot, shi va afegint aigua i escalfant fins a ebullici.
A continuaci, es refreda el vas amb un bany de gel per facilitar la recristal.litzaci, es filtren
els cristalls en un embut de Bchner i saixafen amb una esptula tant con es pugui. Aquests
cristalls es renten amb 10 mL duna mescla freda dEtOH-H2O (1:1) (0 C, amb compte que
no es dissolgui lacetanilida) i sassequen a laire. Una altra possibilitat dassecar lacetanilida
s escalfar-la amb una estufa a 50-60 C.
Un cop secs els cristalls es pessen, es calcula el rendiment i es determina el seu punt de fusi.
Obtenci de la p-bromoacetanilida
En un matrs de 100 mL , shi dissolen 7 g dacetanilida en 25 mL dcid actic glacial.
(Lacetanilida s dissol en un procs endotrmic. Si s necessari sescalfa el matrs
lleugerament per dissoldre les darreres porcions dacetanilida i desprs es deixa refredar). En
un embut daddici shi col.loquen 15 mL duna dissoluci de brom en cid actic glacial.
(Aquesta soluci de brom estar preparada i es trobar en una de les vitrines del laboratori. La
reacci sha de fer a la vitrina). La soluci de brom safegeix gota a gota, amb agitaci i
refredant el matrs de reacci si s necessari. Shi observar que la soluci sescalfa, que
desprn bromur dhidrogen (treballeu a la vitrina) i que el color vermells del brom
desapareix poc a poc.
Acabada laddici es deixa reposar la barreja de reacci durant uns 15 minuts i la dissoluci
resultant saboca sobre uns 200 mL daigua freda amb una mica de gel. El matrs de reacci
es renta amb uns 40 mL ms daigua. Si la soluci aquosa que sobreneda el precipitat (i el
precipitat) s molt taronja o groga es descoloreix amb una dissoluci de bisulfit de sodi. El
producte slid es filtra amb un embut de Bchner i es renta amb aigua freda.
Una petita quantitat del producte obtingut sasseca per determinar el punt de fusi. La pbromoacetanilida es pot recristal.litzar amb metanol, si cal.
Obtenci de la p-bromoanilina
La p-bromoacetanilida obtinguda en lapartat anterior es col.loca en un matrs rod de 100
mL i shi afegeixen uns 30 mL de HCl 6 M (HCl con. i aigua 1:1). La suspensi resultant
sescalfa de tal manera que es mantingui un reflux suau (dissoluci de tot el slid en
suspensi) durant uns 30 min., i seguidament es deixa refredar. La mescla de reacci saboca
sobre uns 50 mL de gel i aigua. Es refreda amb un bany de gel i aigua i es neutralitza amb
NaOH al 10% fins a pH aproximadament 9. El slid obtingut es filtra en un embut de Bchner
i sasseca en un dessecador. Es calcula el rendiment, el punt de fusi i sanalitza el producte
per CCF (SiO2, CH2Cl2) Rf = 0,55.
119
4. Qumica orgnica
4.7 REACCI DE GRIGNARD

OBJECTIUS
1. Preparaci dorganomagnesians (bromur de fenilmagnesi). Aprenetatge de la realitzaci de
reaccions en condicions anhidres.
2. Reaccions de Grignard: addici de bromur de fenilmagnesi al grup carbonil de la
benzofenona.
3. Purificaci de ladducte (trifenilmetanol), mitjanant cromatografia en columna.
INTRODUCCI
Els halurs dalquil o arilmagnesi, tamb anomenats reactius de Grignard, es preparen
fcilment per reacci dun bromur dalquil o aril amb magnesi metall en ter o tetrahidrofuran
anhidre. Encara que la reacci pot escriures de forma simple, segons sindica a continuaci:
lestructura daquests compostos organometl.lics en soluci s ms complexa. Se sap que

espcies com el dialquil (o diaril) magnesi estan presents a la soluci
i que els toms de magnesi, que tenen capacitat dacceptar dos parells delectrons de
molcules amb parells delectrons no-enllaants (bases de Lewis), per assolir el nombre de
coordinaci 4, sn solvatats per molcules dter.
Els reactius de Grignard sn bases fortes i nuclefils de gran utilitat en Qumica Orgnica.
Com a base reaccionen amb tots els protons que sn ms cids que els dels alquens o alcans.
Aix, els organomagnesians reaccionen amb molta facilitat amb aigua, alcohols, amines, tiols,
etc., per regenerar lhidrocarbur corresponent.
Aix doncs, per tal de preparar el reactiu de Grignard, el bromur dalquil o aril de partida no
ha de contenir hidrogens cids a la seva estructura. A ms a ms, els reactius, els dissolvents i
el material de vidre han destar completament secs. De tota manera, si es prenen les mesures
adients, la reacci sinicia i t lloc de forma suau, sense problemes.
120
4. Qumica orgnica
El magnesi, que ha de ser en forma de llimadures, normalment t una capa dxid que el
passiva. Per aconseguir una superficie activa, conv eliminar aquesta capa dxid emprant una
petita quantitat de iode. La reacci sinicia encara millor si la capa dxid ha estat recentment
trencada dins dun morter.
Quan la reacci comena, apareix una lleugera terbolesa en la soluci i shi observen
bombolles. La reacci s exotrmica i un cop iniciada t lloc de manera fcil. La reacci es
considera acabada quan tot el magnesi reacciona i es dissol totalment. La soluci del
magnesi format s normalment trbola i grisosa a causa de les impureses del magnesi. El
reactiu de Grignard no salla, sin que es fa reaccionar de forma immediata amb el compost
carbonlic:
per donar, mitjanant una reacci exotrmica, lalcxid de magnesi corresponent. Aquest
alcxid es fa reaccionar amb aigua de gel acidificada, una simple reacci cid base, per donar
lloc a lalcohol corresponent (soluble en ter) i a lhalur de magnesi, inic, soluble en aigua.
121
4. Qumica orgnica
Equaci qumica:
SEGURETAT
1. Bromobenz. Inflamable, irritant de la pell. Els vapors poden ser narctics quan sn
inhalats en concentracions altes. Eviteu-ne la inhalaci, la ingesti i el contacte amb la
pell i els ulls.
2. Benzofenona. Lleugerament txica. Irritant de la pell.
3. Acetat detil. Molt inflamable. El vapor s irritant del sistema respiratori i dels ulls. La
inhalaci prolongada pot causar problemes en el fetge i els ronyons. Eviteu respirar-ne el
vapor i el contacte amb els ulls.
4. ter etlic. Extremadament inflamable. Pot generar perxids explosius. Treballeu a la
vitrina, lluny de flames o focus dignici o guspires. La inhalaci o ingesti pot causar
somnolncia, narcosi i confusi mental.
5. t-Butil metil ter. Inflamable. Txic per inhalaci. Treballeu lluny de flames o focus
dignici. Elimineu lter de les solucions per destil.laci al rotavapor.
6. cid sufric. Pot provocar cremades greus. Eviteu-ne el contacte amb la pell i els ulls.
Mai no addicioneu aigua sobre lcid sulfric per diluir-lo ja que la reacci s
extremadament exotrmica i pot projectar lcid sulfric cap a fora a causa de la sobtada
evaporaci de laigua. Sempre heu daddicionar el sulfric sobre laigua, molt lentament i
amb agitaci.
7. Hex. Altament inflamable. Irritant del sistema respiratori. En concentracions altes t un
efecte narctic. Eviteu-ne la inhalaci.
8. Clorur de metil. Txic per inhalaci i ingesti. Hepatotxic i neurotxic. Actua a nivell
del SNC produint somnolncia i narcosi en dosis elevades.
122
4. Qumica orgnica
1. La fase aquosa procedent del work-up de la reacci de Grignard, sha de neutralitzar i es
llena per la pica amb laixeta oberta. Cont noms sals inorgniques de sodi i, en menor
proporci, de magnesi.
2. La dissoluci salina de bicarbonat de sodi, emprada en els rentatges, sha de neutralitzar i
igualment sha de llenar per la pica.
3. El sulfat de sodi emprat com a agent dessecant i el paper de filtre shan de llenar al
contenidor descombraries, no a la pica.
4. Lter procedent de lextracci i emprat com a dissolvent, que se separa per destil.laci al
rotavapor, sha de col.locar al contenidor de dissolvents orgnics residuals no clorats. En
cas que tingueu dubtes sobre la presncia de CH2Cl2, s preferible abocar-ho al contenidor
de dissolvents orgnics clorats.
5. Lhex i lacetat detil emprats en la cromatografia shan de llanar al contenidor de
dissovents orgnics no clorats.
6. El clorur de metil i les mescles emprades en la columna que contenen clorur de metil
shan de recollir en el contenidor de dissolvents orgnics clorats.
7. Lalmina emprada en la cromatografia en columna com a fase estacionria sha de
llenar al contenidor dalmina residual.
QESTIONS PRVIES
1. Feu el diagrama de flux del procediment experimental de sntesi del trifenilcarbinol en la
llibreta de laboratori.
2.1. Per qu s imprescindible que el material estigui ben sec i que els dissolvents siguin
anhidres?
2.2. Per qu s convenient evitar la presncia doxgen?
2.3. Per qu en aquestes reaccions amb halurs dalquilmagnesi sacostumen a emprar
dissolvents com ara lter dietlic o el THF?
2.4. Es poden obtenir alcohols primaris o secundaris per addici de reactius de Grignard a
compostos carbonlics?
2.5. Per qu laddici rpida del bromobenz sobre el magnesi afavoreix la formaci del
bifenil com a subproducte indesitjable, sobre la del bromur de fenilmagnesi?
2.6. Quina s la funci del iode en la preparaci del reactiu de Grignard?
2.7. Per qu, malgrat que la reacci de formaci del magnesi s exotrmica, a vegades cal
escalfar per iniciar-la?
2.8. Per qu lter en qu dissolem la benzofenona ha de ser anhidre?
123
4. Qumica orgnica
2.9. Per qu, un cop acabada la reacci daddici del reactiu de Grignard al grup carbonil
cal afegir cid sulfric amb gel?
2.10. Per qu es recristal.litza el producte en una mescla de dicloromet i hex? Quines
diferncies cal esperar entre els punts de fusi abans i desprs de recristal.litzar?
2.11. Per qu en la cromatografia en columna sempra llana de vidre en la part inferior?
2.12. Per qu sincrementa la polaritat de leluent?
2.13. Quina influncia t en leficacia de la separaci el fet de recollir fraccions de 5, 10 o
20 mL?
2.14. Prediu lordre deluci duna mescla de trifenilmetanol, bifenil i cid benzoic, sobre
almina com a fase estacionria.
Tasques preliminars
El dia abans de comenar la prctica sha de deixar tot el material de vidre net a lestufa
perqu sassequi. El muntatge del material ha de realitzar-se el dia segent, quan el material
encara est calent, ja que quan es refreda agafa humitat. Si tot el material no est ben sec la
reacci no funcionar o donar rendiments baixos. Assegureu-vos que hi ha ter anhidre
disponible (demaneu-lo al professor). Abans de fer la reacci, mesureu 4 mL de bromobenz i
peseu 3.0 g de benzofenona. Tenint en compte la densitat del bromobenz, calculeu la
quantitat de magnesi necesaria per a la reacci total del derivat halogenat.
Mtode
Amb un embut de slids, col.loqueu el magnesi (llimadures recentment triturades) dins el
matrs esmerilat de 250 mL de tres boques, i desprs hi afegiu (noms) un cristall de iode,
que s la quantitat mnima necessaria per activar el magnesi, i un nucli dagitaci magntica,
que tamb ha destar sec. Afegiu la quantitat mnima dter etlic anhidre de manera que
cobreixi el magnesi. El muntatge ha dincloure un matrs, un refrigerant de reflux provist
dun tub de clorur de calci i un embut daddici de pressi compenasada amb un tap de vidre
(la tercera boca del matrs ha destar tapada amb un altre tap de vidre).
Es disposen els 4 mL de bromobenz en un erlenmeyer sec de 50 mL, saddicionen 25 mL
dter anhidre (demaneu-lo al professor) i es transfereix immediatament aquesta dissoluci a
lembut daddici. Es fa circular aigua pel refrigerant i saddicionen des de lembut
aproximadament 5 mL de la dissoluci de bromobenz. Assegureu-vos que hi ha una agitaci
vigorosa al matrs. Desprs duns minuts la reacci sinicia i lter comena a bullir (si no
saconsegueix iniciar la reacci, conv escalfar-la una mica amb les mans o un bloc dalumni
proveit dun termmetre T = 45 C aprox. - i en qualsevol cas, s imprescindible que la
reacci estigui iniciada abans dafegir la resta de la soluci de bromobenz). Un cop ha
disminuit la intensitat de la reacci inicial, shi afegeix gota a gota la resta de la soluci de
bromobenz, a un ritme tal que es mantingui el reflux sense necessitat descalfar. Acabada
laddici, es mant el reflux, mitjanant un bany extern, durant 45 minuts.
124
4. Qumica orgnica
Per una altra banda, es dissolen els 3 g de benzofenona en 30 mL dter anhidre (demaneu-lo
al professor), es disposen a lembut daddici que abans contenia el bromobenz i safegeixen
lentament sobre el reactiu de Grignard, procurant mantenir el reflux sense que calgui escalfar.
Acabada laddici es mant el reflux durant 10 minuts ms, escalfant amb un bany extern.
Es desmunta laparell i safegeix una soluci d1mL dcid sulfric concentrat en 20 g de gel
picat sobre el contingut del matrs. La suspensi de gel i sals de magnesi es filtra amb cot o
llana de vidre i es renta el residu slid amb una soluci de 5-10 mL dcid sulfuric dilut (2
M) i 10-15 mL dter etlic no anhidre.
Se separa la fase aquosa de letria en un embut de decantaci, i es renta la soluci etria dos
cops amb volums iguals duna soluci dhidrogenicarbonat de sodi 5 % (p/v), i un cop amb
aigua; finalment la soluci etria sasseca sobre sulfat de sodi anhidre.
Es filtra lagent dessecant mitjanant un filtre de plecs, es concentra la soluci etria a
sequedat en un matrs prviament tarat, i sobt aix un residu slid constitut majoritariament
per trifenilmetanol.
Es determina el punt de fusi, es calcula el rendiment i llavors el producte es dissol en la
mnima quantitat de dicloromet a reflux; a continuaci el producte es fa cristal.litzar afeginthi hex (quatre vegades el volum de dicloromet utilitzat) i posteriorment es refreda el matrs
a 0 C per afavorir la cristal.litzaci). El slid cristal.li obtingut es filtra, sasseca, es pesa (per
tal de calcular el % de recuperaci) i es determina el punt de fusi, que sha de comparar amb
el del residu slid abans de recristal.litzar.
Les aiges mares daquesta recristal.litzaci han de guardar-se, ja que el trifenilmetanol que
contenen saillar per cromatografia en columna, separant-lo del bifenil (el subproducte
principal de la reacci) de la forma que es descriu en lapartat segent.
Allament i purificaci de trifenilmetanol per cromatografia en columna
La cromatografia s un mtode fsic de separaci dels components duna mescla. La base o
fonament duna separaci cromatogrfica consisteix en la separaci duna substcia entre
dues fases: (a) fase estacionria (llit immbil de gran rea superficial) i (b) fase mbil o eluent
(fluid inert que travessa el llit estacionari). La fase mbil empeny la mostra a travs de la
fase estacionaria i dna lloc al repartiment o distribuci dels components entre les dues fases.
Depenent de la natura de la fase estacionria i de la dels components de la mescla, alguns
components sn ms retinguts que daltres per la fase estacionria, i els que no ho sn seran
arrossegats o eluts per la fase mbil.
Hi ha molts tipus de tcniques cromatogrfiaques, i es classifiquen de forma general en funci
de lestat fsic de les fases mbil i estacionria. El tipus ms antic i conegut de tcnica
cromatogrfica s la cromatografa lquid-slid, on la fase mbil s un lquid, generalment, un
dissolvent orgnic, i la fase estacionria (o immbil) s un slid. La cromatografia en
columna que utilitzarem a continuaci s un tipus de cromatografia slid-lquid, en la qual la
fase estacionria, almina en el nostre cas, es disposa a linterior duna columna cilndrica de
vidre, a travs de la cual es fa passar leluent (en el nostre cas un dissolvent orgnic com
125
4. Qumica orgnica
lhex, ter etlic, acetat detil o mescles dells). La mescla de compostos que sha de separar
es disposa a linterior de la columna.
Preparaci de la columna de cromatografia

Disposeu la columna i la gradeta amb els tubs dassaig de forma que el material estigui net i
sec. Aguanteu la columna amb una pina, col.loqueu llana de vidre a la part inferior interna de
la columna, i afegiu-hi amb un embut de slids una mica de sorra
rentada de gra fi, de manera que es formi una capa
daproximadament 1 cm sobre la llana de vidre. Tot aix no cal ferho si la vostra columna t una placa de vidre sinteritzat en la part
inferior.
Peseu 23-30 g dalmina neutra o slica (segons el tamany de la
columna i les disponibilitats del laboratori) per cromatografia en
columna en un vas de precipitats de 100 mL i afegiu-hi 50 mL
dhex; agiteu amb lesptula fins a aconseguir una suspensi
espesa homognia (papilla). Utilitzant un embut, transferiu a la
columna de cromatografia la suspensi que heu preparat. Obriu la
clau i deixeu baixar el nivell de lquid per sense permetre que
sassequi lalmina, col.locant un erlenmeyer en la part inferior per
recollir el lquid elut (vegeu la figura).
Separaci per cromatografia en columna del trifenilmetanol de les aiges mares de

cristal.litzaci del cru de reacci
Transferiu les aiges mares de cristal.litzaci del cru de reacci a un matrs de 50 mL
prviament tarat. Elimineu totalment la mescla dhex i clorur de metil per destil.laci al buit
en el rotavapor. Determineu el pes del residu resultant (probablement un oli). Dissoleu loli o
el semislid en 30 mL de clorur de metil (i preneu una petita part alquota de la soluci per
tenir un patr per CCF). Afegiu a la soluci anterior 4 g dalmina neutra (o slica), i lagiteu
fins a aconseguir una dispersi homognia. Aquesta suspensi es concentra en el rotavapor i
126
4. Qumica orgnica
el slid obtingut safegeix a la part superior de la columna que sha preparat prviament.
Afegiu una petita quantitat de sorra (aproximadament 1 cm) sobre lalmina per tal de
protegir lempaquetament de la columna.
Un cop preparada la columna procediu a leluci amb els dissolvents o mescles de dissolvents
segents, amb qu anireu augmentant la polaritat progressivament:
hex
50 mL
2 tubs de 25 mL/tub
hex / CH2Cl2 9:1
50 mL
2 tubs de 25 mL/tub
hex / CH2Cl2 8:2
50 mL
2 tubs de 25 mL/tub
hex / CH2Cl2 7:3
50 mL
2 tubs de 25 mL/tub
hex / CH2Cl2 1:1
50 mL
2 tubs de 25 mL/tub
CH2Cl2
50 mL
2 tubs de 25 mL/tub
CH2Cl2 / AcOEt 8:2
50 mL
2 tubs de 25 mL/tub
CH2Cl2 / AcOEt 1:1
50 mL
2 tubs de 25 mL/tub
AcOEt
50 mL
2 tubs de 25 mL/tub
Recolliu les fraccions en tubs de 25 mL etiquetats, per tal davaluar leficcia de la separaci
per anlisis per CCF de les diferents fraccions obtingudes (SiO2, hex: acetat detil 3:1),
visualitzant per UV i utilitzant com a referncia mostres pures de trifenil metanol i de bifenil.
Observeu quines fraccions tenen una composici similar, combineu-les en un matrs
previament tarat i evaporeu el dissolvent a sequedat en el rotavapor. Peseu i feu el balan de
la matria. Determineu el punt de fusi del producte purificat daquesta forma. Compareu-lo
amb els valors que teniu per al cru i per al producte cristal.litzat. Interpreteu els resultats i
traieu-ne conclusions.
Es recomana fer la columna en un dia per evitar la descomposici del trifenilmetanol i la
difusi del producte en la columna.
127
4. Qumica orgnica
4.8 QUMICA DCIDS CARBOXLICS

OBJECTIUS
A partir del clorur dacetil preparaci dalguns derivats de lcid actic:
- Acetat disoamil
- N-ciclohexilacetamida
INTRODUCCI
Els cids carboxlics i els seus derivats sn unes de les funcions orgniques ms verstils i
importants. En aquesta prctica es prepararan diferents derivats de lcid actic fent servir
com a intermedi clau el clorur dacetil que el podem generar per reacci de lcid actic amb
clorur de tionil (en aquesta prctica no lobtindrem al laboratori sin que en farem servir de
comercial). Aix, es preparar lester per reacci del clorur dcid amb lalcohol isoamlic.
Lanhdrid (que tampoc no lobtindrem) es pot preparar per tractament del clorur corresponent
dcid amb acetat de sodi anhidre, i finalment la N-ciclohexilacetamida, per reacci de
lintermedi clau amb ciclohexilamina:
La reacci de formaci del clorur dcid t lloc a travs de la formaci del derivat
clorosulfinil, que s inestable, es descompon i allibera SO2 i forma el clorur dacetil
128
4. Qumica orgnica
Lesterificaci de lcid actic via el clorur dcid t lloc per un atac nuclefil inicial de
loxigen alcohlic sobre el carboni carbonlic del clorur dcid i allibera HCl:
Per aconseguir la separaci de lHCl del medi generalment es fa servir una base orgnica que
reacciona amb ell i dna lloc a la sal corresponent, que se separa normalment del medi a causa
de la seva insolubilitat:
Aquesta seqncia de reaccions s merament descriptiva ja que en realitat el procs t lloc

duna manera contnua, no seqencial, sense allar cap intermedi estable.
La formaci de lamida a partir del clorur dcid sexplica duna manera similar. Ara el
nuclefil atacant s ltom de nitrogen de lamonac o duna amina.
Equacins qumiques:
a) preparaci de lacetat disoamil
129
4. Qumica orgnica
a) preparaci de la N-ciclohexilacetamida
SEGURETAT
2. Clorur dacetil. Inflamable. Lacrimogen. Reacciona enrgicament amb aigua. Pot causar
cremades greus a la pell. Eviteu-ne la inhalaci, la ingesti i el contacte amb la pell i els
ulls. Treballeu amb aquest producte sempre a la vitrina.
3. N,N-Dimetilanilina. Txica per inhalaci, ingesti i per absorci de la pell. Els efectes
txics sn acumulatius. Eviteu-ne la inhalaci, ingesti i contacte amb la pell i els ulls.
4. Alcohol isoamlic / acetat disoamil. Inflamables.
5. Ciclohexilamina. Txica per ingesti i inhalaci. Irritant del sistema respiratori, la pell i
els ulls. Eviteu-ne la inhalaci i el contacte amb la pell i els ulls.
6. Metanol. Inflamable. Molt txic per inhalaci i ingesti. La intoxicaci aguda
,generalment per ingesti, produeix cegesa seguida de la mort. Eviteu-ne la inhalaci,
ingesti, i el contacte amb la pell i els ulls.
7. ter dietlic. Extremadament inflamable. Pot generarperxids explosius. Treballeu a la
vitrina i lluny de fonts dignici o guspires. La inhalaci o la ingesti pot causar
somnolncia, narcosi i confusi mental.
8. cid sulfric. Pot provocar cremades greus. Eviteu-ne el contacte amb la pell i els ulls.
Mai no addicioneu aigua sobre cid sulfric per diluir-lo ja que la reacci s
extremadament exotrmica i pot projectar cid sulfric cap a fora degut a una evaporaci
repentina de laigua. Addicioneu sempre el sulfric sobre laigua, molt a poc a poc i amb
agitaci.
1. El residu i les fraccions de cap i cua de lacetat disoamil shan de col.locar al contenidor
de dissolvents orgnics no clorats.
2. Les solucions aquoses dcid sulfric procednts del rentat del cru dacetat disoamil i que
contenen sulfat de N,N-dimetilanilini, shan de neutralitzar i col.locar al contenidor de
dissolvents orgnics no clorats solublen en aigua.
3. Els residus de la preparaci de la N-ciclohexilacetamida i lhex fet servir en la seva
recristal.litzaci shan de disposar al contenidor de dissolvents organics no clorats.
130
4. Qumica orgnica
QESTIONS PRVIES
2.1. En la preparaci de lacetat disoamil
a) En el processament del cru de reacci, per qu shi afegeix aigua?
b) Per qu es renta amb cid sulfric dilut?
c) Per qu ha de continuar-se aquesta operaci fins que les aiges de rentat deixin de
ser trboles en afegir NaOH?
2.2. En la preparaci de la N-ciclohexilacetamida
a) Per qu creieu que la N-ciclohexilacetamida s slida mentre que els altres derivats
preparats sn lquids, sabent que la seva magnitud molecular s molt semblant?
b) Durant el work-up de la mescla de reacci, per qu shi afegeix aigua? Qu cont la
fase aquosa i qu la fase orgnica?
Preparaci de lacetat disoamil a partir del clorur dacetil i isopentanol.
En un matrs de tres boques de 250 mL amb agitaci magntica, un refrigerant de reflux i un
embut daddici de pressi compensada shi col.loquen 13,5 mL disopentanol, 15 mL de
N,N-dimetilanilina i 35 mL dter etlic anhidre i la mescla resultatnt sescalfa a reflux amb
agitaci constant en un bany daigua. (recordeu que tot el material ha destar net i ben sec)
A continuaci, des de lembut daddici, shi afegeixen, gota a gota, 9 mL de clorur dacetil a
una velocitat moderada, de tal manera que continui el reflux en retirar el bany daigua. Quan
shi ha afegit els 2/3 del clorur dacetil, comena a cristal.litzar lhidroclorur de la N,Ndimetilamina i la mescla reflueix vigorosament. Es refreda immediatament el matrs en un
bany de gel i quan satura el reflux shi afegeix la resta de clorur dacetil. La mescla de
reacci sescalfa de nou a reflux en un bany daigua durant una hora. Es deixa refredar a
temperatura ambient, shi afegeixen 30 mL daigua i es continua lagitaci fins que tot el
precipitat es dissol.
Es transfereix la mescla a un embut de decantaci, sen separa la fase etria i es renta en parts
alquotes de 10 mL dcid sulfric dilut al 10% fins que lextracte cid no es torna trbol
quan shi afegeix sobre ell, en un tub dassaig, una soluci aquosa dhidrxid de sodi fins a
pH alcal.
Finalment, es renta la fase orgnica amb 10 mL de soluci aquosa saturada de bicarbonat de
sodi i un cop amb aigua. Sasseca amb sulfat de magnesi anhidre, es filtra i es destil.la
lentament. A la primera fracci se separa lter, que es fa servir com a dissolvent i es continua
la destil.laci fraccionada; i es recull entre 143-145 C, lacetat disoamil. Es pesa el producte,
es calcula el rendiment i es col.loca en un vial convenientment etiquetat.
131
4. Qumica orgnica
Preparaci de la N-ciclohexilacetamida a partir del clorur dacetil i la ciclohexilamina

(treballeu a la vitrina)
Es col.loquen 28 mL de ciclohexilamina i 50 mL de t-butil metil ter en un matrs de 250 mL
submergit en un bany de gel i provet duna agitaci magntica i embut daddici de pressi
compensada de 100 mL (tapat amb un tub de clorur de calci) que cont 6 mL de clorur
dacetil. Amb forta agitaci i gota a gota shi afegeix el clorur dacetil des de lembut
daddici. (Atenci: la reacci s molt enrgica i cal una addici molt lenta.)
Acabada laddici, es deixa la mescla de reacci durant una hora a temperatura ambient. Shi
afegeixen 100 mL daigua i es controla el pH amb paper indicador (en cas necessari sajusta
fins a pH neutre o lleugereament cid amb HCl 6 M). Saboca la mescla en un embut de
decantaci de 250 mL. Se separa la fase orgnica i la fase aquosa sextreu dos cops amb 15
mL de t-butil metil ter. Les fases orgniques sajunten i es renten amb aigua. Sasseca amb
sulfat de sodi anhidre i selimina el dissolvent en el rotavapor. Es pesa i es calcula el
rendiment. El slid cru es recristal.litza en hex (i una mica de clorur de metil). El producte
recristal.litzat es pesa, es determina el seu punt de fusi i sanalitza per CCF (SiO2;
CH2Cl2:MeOH 9:1) Rf = 0,45.
132
4. Qumica orgnica
4.9 BIBLIOGRAFIA
Prctica 4.1
1. SMITH B.V. i WALDRON, N.H., Vogels Elementary Practical Organic Chemistry
Preparations, 3a Edici. Londres: Longman, 1980, pg 120-122.
2. BREWSTER, R.Q.; VANDERWERF, R.Q. i McEWEN, Curso Prctico de Qumica
Orgnica, 2 Edici. Madrid. Alhambra 1970, pg. 30-38.
3. FIESER L.F. i WILLIAMSON K.L., Organic Experiments, 6 edici, Massachusetts: D.C.
Heath and Co, 1987, pg. 52.
4 YIP, M.T. i DALTON, D.R., Organic Chemistry in the Laboratory, 1a edici. Nova York:
d. Van Nostrand Co., 1970, pg. 26-36.
5 OHARA-MARP, E.P. i YUEN, G.U., J. Chem Educ., 66, 961 (1989).
Prctica 4.2
1. FIESER, L.F. i WILLIAMSON K.L., Organic Experience, 6 edici. Massachusetts: D.C.
Heat and Co., 1987, pg 108-112.
2. TABER R.L. i CHAMPION, W.C. J. Chem. Educ. 1967, 44, pg. 620.
3. FRIGENBAUM, A. J. Chem. Educ., 1967, 64, pg. 273.
Prctica 4.3
1. FIESER, L.F. i WILLIAMSON K.L., Organic Experiments, D.C. Heath and Co., 1983, 6a
edici, pg. 361-383.
2. FIESER, L.F. i FIESER H., Reagents for Organic Synthesis, vol 1, p967, J. Wiley & sons,
New York, 1967
Prctica 4.4
Heat and Co., 1987, pg 96-98.
2. PAVIA, D.L.; LAMPAN, G.M. i KRIZ G.S., Qumica Experimental, 1 edici. Barcelona:
Eunibar, 1987, pg. 143-145.
Prctica 4.5
1. FIESER, L.F. i WILLIAMSON, K.L., Organic Experiments. 6a edici. Massachusetts:
D.C. Heath and Co. 1987, pg 198.
2. YIP, N.T. i DALTON, D.R., Organic Chemistry in the Laboratory, Nova York: D. Van
Nostrand Co, 1979, pg 143.
3. ROBERTS, R.R.; GILBERT, J.C.; RODEWALD, L.B. i WINGROVE, A.S., Modern
Experimental Organic Chemistry. 4a edici. Saunders 1985, pg 384.
133
4. Qumica orgnica
4. AIKENS, D.A.; BAILEY, R.A. GIANCHINO, G.G.; MOORE, J.A. i TOMKINS, R.P.T.,
Integrated Experimental Chemistry. Volume 2. Massachusetts: Allyn and Bacon, 1987, pg
480.
Prctica 4.6
1. FURNISS, B.S.; HANNAFORD, A. J.; ROGERS, V.; SMITH, P.W.G i TATCHELL,
A.R.. Vogels Textbook of Practical Organic Chemistry, 5a edici. Londres: Longman,
1989, pg. 918.
2. BREWSTER, R.Q.; VANDERWERF, C.A. i McEWEN, W.E., Curso Prctico de Qumica
Orgnica. 2a edici. Alhambra, 1970, pg 189 i 194.
3. MERKER, M. i VONA, J. J. Chem. Educ., 26, 613 (1949)
Prctica 4.7
Heat and Co, 1987, pg 78.
2. YIP, N.T. i DALTON, D.R. Organic Chemistry in the Laboratory. Nova York: D. Van
Nostrand Co, 1979, pg. 108-110.
3. BREWSTER, R.Q.; VANDERWERF, C.A. i McEVEN, W.E., Curso Prctico de Qumica
Orgnica. 2 edici. Ed. Alhambra, 1970, pg. 236-238.
4. FURNISS, B.S.; HANNAFORD, A. J.; SMITH, P.W.G. i TATCHELL, A.R., Vogels
Practical Organic Chemistry, 5a edici. Regne unit. Longman, 1989, pg. 531 i 538.
5. PAVIA, D.L.; LAMPMAN, G.M. i KRIZ; G.S. Qumica Orgnica Experimental, 1
Edici. Barcelona: Ed. Eunibar, 1978, pg 198-204.
Prctica 4.8
1. FURNISS, B.S.; HANNAFORD, A. J.; ROGERS, V.; SMITH, P.W.G i TATCHELL,
A.R.. Vogels Textbook of Practical Organic Chemistry, 5a edici. Londres: Longman,
1989, pg. 691-710
134
Annex 1 - Qumica Inorgnica
ANNEX 1: Taules dinters en Qumica Inorgnica

Potencials de reducci (per ordre alfabtic de lelement que es redueix)
Semireacci
E (V)
Ag+ + e Ag
0,7996
Ag2+ + e Ag+
1,980
Al3+ + 3 e Al
1,662
[Al(OH)4] + 3 e Al + 4 OH
2,328
H3AsO4 + 2 H+ + 2 e HAsO2 + 2H2O
0,560
AsO43 + 2 H2O + 2 e AsO2 + 4 OH
0,71
Br2(l) + 2 e 2 Br
1,066
HBrO + H+ + e Br2(aq) + H2O
1,574
BrO + H2O + 2 e Br + 2 OH
0,761
BrO3 + 6 H+ + 5 e Br2 + 3 H2O
1,482
BrO3 + 3 H2O + 6 e Br+ 6 OH
0,61
Ce4+ + e Ce3+
1,72
Cl2(g) + 2 e 2 Cl
1,358
HClO + H+ + e Cl2 + H2O
1,611
ClO + H2O + 2 e Cl+ 2 OH
0,81
ClO3 + 6 H+ + 5 e 1/2 Cl2 + 3 H2O
1,47
ClO3 + 3 H2O + 6 e Cl + 6 OH
0,62
Co3+ + e Co2+
1,92
[Co(NH3)6]3+ + e [Co(NH3)6]2+
0,108
Co(OH)3 + e Co(OH)2 +OH
0,17
Cr3+ + e Cr2+
0,407
Cr2O72 + 14 H+ + 6 e 2 Cr3+ + 7 H2O
1,232
CrO42 + 4 H2O + 3 e Cr(OH)3 + 5 OH
0,13
Cu+ + e Cu
0,521
Cu2+ + e Cu+
0,153
Cu2O + H2O + 2 e 2 Cu + 2 OH
0,36
Fe2+ + 2 e Fe
0,447
Fe3+ + e Fe2+
0,771
135
Fe(OH)3 + e Fe(OH)2 +OH
0,56
2 H+ + 2 e H2
0,000
2 H2O + 2 e H2 + 2 OH
0,828
H2O2 + 2 H+ + 2 e 2 H2O
1,776
Hg2+ + 2 e Hg
0,851
2 Hg2+ + 2 e Hg22+
0,920
Hg22+ + 2 e 2 Hg
0,797
I2 + 2 e 2 I
0,536
HIO + H+ + 2 e I + H2O
0,987
IO + H2O + 2 e I+ 2 OH
0,485
2 IO3 + 12 H+ + 10 e I2 + 6 H2O
1,195
Mg2+ + 2 e Mg
2,372
MnO2 + 4 H+ + 2 e Mn2+ + 2 H2O
1,224
MnO4 + 4 H+ + 3 e MnO2 + 2 H2O
1,679
MnO4 + 8H+ + 5 e Mn2+ + 4 H2O
1,507
Mn(OH)3 + e Mn(OH)2 +OH
0,15
N2 + 5 H+ + 4 e N2H5+
0,23
N2 + 4 H2O + 4 e N2H4 + 4 OH
1,16
HNO2 + H+ + e NO + H2O
0,983
NO2 + H2O + e NO + 2 OH
0,460
NO3 + 3 H+ +2 e HNO2 + H2O
0,934
NO3 + 4 H+ +3 e NO + 2 H2O
0,957
NO3 + H2O + 2 e NO2 + 2 OH
0,01
O2 + 2 H+ + 2 e H2O2
0,695
O2 + 4 H+ + 4 e 2 H2O
1,229
H3PO3 + 2 H+ + 2 e H3PO2 + H2O
0,499
H3PO4 + 2 H+ + 2 e H3PO3 + H2O
0,276
Pb2+ + 2 e Pb
0,126
PbO2 + 4 H+ + 2 e Pb2+ + 2 H2O
1,455
S + 2 e S2
0,476
S + 2 H+ + 2 e H2S(aq)
0,142
S2O82 +2 e 2 SO42
2,01
S4O62 + 2 e 2 S2O32
0,08
136
H2SO3 + 4 H+ + 4 e S + 3 H2O
0,449
2 SO32 + 3 H2O + 4 e S2O32 + 6 OH
0,571
SO42 + 4 H+ + 2 e H2SO3 + H2O
0,172
SO42 + H2O + 2 e SO32 + 2 OH
0,930
SiO2 (quars) + 4 H+ + 4 e Si + 2 H2O
0,857
SiO32 + 3 H2O + 4 e Si + 6 OH
1,697
Sn2+ + 2 e Sn
0,138
Sn4+ + 2 e Sn2+
0,151
SnO2 +4 H+ + 4 e Sn + H2O
0,117
HSnO2 + H2O + 2 e Sn + 3 OH
0,909
TiOH3+ + H+ + e Ti3+ + H2O
0,055
V3+ + e V2+
0,255
VO2+ + 2 H+ + e V3+ + H2O
0,337
VO2+ + 2 H+ + e VO2++ H2O
0,991
V(OH)4+ + 2 H+ + e VO2++ 3 H2O
1,00
Zn2+ + 2 e Zn
0,762
[Zn(OH)4]2 + 2 e Zn + 4 OH
1,199
Constants dacidesa dalguns cids, expressades com a pKa

cid
pKa1
[Al(H2O)6]3+
5,00
H2CO3
6,4
(CO2 + H2O)
pKa2
10,3
CH3COOH
4,75
H2C2O4
1,25
NH4+
9,25
HNO2
3,30
H3PO4
2,20
7,20
H2S
7,00
12,9
H2SO3
1,90
7,20
HSO4
4,30
1,90
137
pKa3
12,3
Concentracions de les solucions comercials dcids i bases

Molaritat (M)
Densitat (g cm3)
% en pes
HCl
12
1,18
36
HNO3
14
1,40
65
H3PO4
15
1,70
85
H2SO4
18
1,84
95-97
NH3
13
0,91
25
Constants de dissociaci dions complexos

Reacci
Kd
[Ag(NH3)2]+ Ag+ + 2 NH3
6,8 108
[Ag(CN)2] Ag+ + 2 CN
1,8 1019
[Ag(S2O3)2]3 Ag+ + 2 S2O32
6,0 1014
[Al(OH)4] Al(OH)3 + OH
2,5 102
[B(OH)4] B(OH)3 + OH
1,8 105
[Co(NH3)6]2+ Co2+ + 6 NH3
1,25 105
[Co(NH3)6]3+ Co3+ + 6 NH3
2,2 1034
[Cu(NH3)4]2+ Cu2+ + 4 NH3
4,6 1014
[HgI4]2 Hg2+ + 4 I
5,0 1031
[Pb(OH)3] Pb(OH)2 + OH
50
[Zn(OH)4]2 Zn(OH)2 + 2 OH
10
138
Productes de solubilitat a 25 C
Ks
Ks
Al(OH)3
1,1 1015
CuS
1,3 1036
AgCl
1,8 1010
Fe(OH)2
4,8 1017
AgBr
5,3 1013
Fe(OH)3
2,9 1039
AgI
8,5 1017
HgS
6,4 1053
Ag2CrO4
1,1 1012
Hg2Cl2
1,5 1018
Ag2S
6,6 1059
La(OH)3
2,0 1019
BaCO3
2,6 109
MgCO3
1,1 105
BaCrO4
2,2 1010
Mg(OH)2
5,7 1012
BaSO4
1,0 1010
Mn(OH)2
2,0 1013
CaCO3
5,0 109
MnS
4,6 1014
CaC2O4
2,0 108
Ni(OH)2
5,5 1016
CaSO4
3,5 105
NiS
1,1 1021
Cd(OH)2
5,3 1015
PbCl2
1,7 105
CdS
1,4 1029
PbI2
8,5 109
Ce(OH)3
2,0 1020
PbS
8,8 1029
CoS
9,7 1021
SnS
3,2 1028
CuI
1,3 1012
ZnS
2,9 1025
139
Annex 2 - Qumica orgnica
ANNEX 2: Informaci til en Qumica Orgnica

DISSOLVENTS PER CROMATOGRAFIA
(propietats eluotrpiques)
dissolvent
punt debullici
c. dielctrica
(760 mm en oC)
(20 oC)
____________________________________________________________________________
n-pent
36.1
1.844
n-hex
68.7
1.890
n-hept
98.4
1.924
ciclohex
81.4
2.023
tetraclorur de carboni
76.8
2.238
benz
80.1
2.284
tolu
111
2.379 (25 C)
tricloroetil
87
3.42 (16 C)
ter dietlic
34.6
4.34
cloroform
61.3
4.806
acetat detil
77.1
6.02
diclorur de metil
40
9.08
piridina
115.3
12.3
n-propanol (1-propanol)
97
20.1 (25 C)
acetona
56.5
20.7
etanol
78.5
24.30
metanol
64.6
33.62
aigua
100
80.37
____________________________________________________________________________
- La constant dielctrica () s una mesura de la polaritat del dissolvent
-
El cloroform s ms polar que lter per t menor poder deluci que el primer.
La polaritat dels grups funcionals ve donada en lordre segent
COOH>CONH2>OH>NHCOCH3>NH2>OCOCH3>COCH3>N(CH3)2>NO2>OCH3>H>Cl
Bibliografia:
1. STAHL, Egon, Thin Layer Chromatography, A Laboratory Handbook, 1a edici. Berlin: Springer
Verlag 1969, pg 202.
2. WEAST, R.C. Handbook of Chemistry and Physics. 60a edici USA: CRC Press, Boca Raton, 1986,
Taules E50-52.
141
Annex 2 - Qumica orgnica
DIAGRAMA DE CORRELACI PRESSI-TEMPERATURA DEBULLICI
PUNT DEBULLICI
OBSERVAT
PUNT DEBULLICI CORREGIT

A 760 MM
142
PRESSI (MM HG)

Llibre Experimentacio en Quimica - UB

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Llibre Experimentacio en Quimica - UB

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Facultat de Qumica

Etiquetatge de productes qumics

1.1 Estandarditzaci de dissolucions

1.1.1 Dissoluci patr dcid sulfric

1.1.2 Dissoluci patr dhidrxid de sodi

1.1.3 Dissoluci patr dcid etilendiaminatetraactic (EDTA)

1.1.4 Dissoluci patr de permanganat de potassi

1.1.5 Dissoluci patr de tiosulfat de sodi

1.1.6 Dissoluci patr de nitrat de plata

1.1.7 Dissoluci patr de tiocianat de potassi

1.2 Volumetries cid-base

1.2.1 Determinaci del contingut dcid acetilsaliclic en preparats

1.2.2 Determinaci de lacidesa dun vinagre comercial

1.2.3 Determinaci de lalcalinitat de laigua

1.2.4 Determinaci del grau dacidesa dun oli

1.3 Volumetries de complexaci

1.3.1 Determinaci de la duresa de laigua

1.3.2 Determinaci del contingut de nquel en una sal

1.3.3 Determinaci del contingut de zinc en una sal

1.3.4 Determinaci del contingut de coure en una sal

1.4 Volumetries doxidaci-reducci

1.4.1 Determinaci del contingut de clor actiu en un lleixiu

1.4.2 Determinaci del contingut de perxid dhidrogen en un lleixiu de color

1.4.3 Determinaci de lndex de permanganat dun vi

1.4.4 Determinaci del contingut de coure en un aliatge o una mostra mineral

1.4.5 Determinaci del contingut de ferro en un aliatge o una mostra mineral

1.4.6 Determinaci del contingut dcid ascrbic en productes farmacutics

1.5 Volumetries de precipitaci

1.5.1 Determinaci del contingut de clorur en una mostra daigua o de sal de

1.5.2 Determinaci del contingut dhalurs (bromur i iodur) en mostres de sals

1.6 Volumetries potenciomtriques

1.6.1 Determinaci de la composici de mescles dcids o de bases

2.1 Balan denergia: calors de reacci

2.1.1 Calor de neutralitzaci

2.1.2 Calor de dissoluci

2.2 Equilibri qumic

2.2.1 Producte de solubilitat

2.3 Equilibri electroqumic

2.3.1 Fora electromotriu duna pila

2.3.2 Magnituds termodinmiques duna pila

2.4.1 Sistema aigua, cloroform, cid actic

2.4.2 Sistema aigua, acetona, acetat detil

2.4.3 Sistema aigua, acetat detil, n-butanol

2.5 Cintica qumica

2.5.1 Cintica de la hidrlisi de lacetat detil per conductimetria

2.5.2 Cintica de la formaci del complex Cr(III)-EDTA

2.6 Prototip duna mquina trmica

3.1 Preparaci de lxid de crom(III)

3.2 Preparaci de lxid de coure(II)

3.3 Preparaci de lxid destany(II)

3.4 Preparaci de lxid de ferro(III)

3.5 Preparaci de lalum de crom: CrK(SO4)212H2O

3.6 Preparaci de complexos amb lligand oxalat: K3[Fe(C2O4)3]3H2O i

3.8 Estudi sistemtic de reaccions inorgniques

4.2 Reaccions deliminaci: deshidrataci dun alcohol

4.3 Qumica dalquens i alquins

4.4 Extracci de productes naturals

4.5 Reacci de Diels-Alder

4.6 Reacci de substituci electroflica aromtica

4.7 Reacci de Grignard

4.8 Qumica dcids carboxlics

Annex 2: Informaci til en qumica orgnica

Hagueu llegit i ents la normativa de seguretat als laboratoris de la facultat de