Mart Vidal

4t ESO

RESUMS
Teories orogniques: Intenten explicar la formaci de cadenes
muntanyenques i quins tipus de esforos geolgics haurien pogut aixecar
sectors de lescora terrestre per a originar serralades tan grans com
lHimlaia.

Teories fixistes
o Teoria de les undacions, defensa que es van formar a causa de
laflorament duna immensa massa magmtica que hauria generat
un geotumor, i shauria elevat lescora fent zones de pendent
amb plecs, falles i mantells de corriment.
o Teoria de loceanitzaci, diu que les masses dun magma podrien
haver-se concentrat en una zona de lescora continental i a
causa duna major densitat shauria enfonsat tota la zona, que
hauria implicat lelevaci de zones contiges i deformaci dels
estrats sedimentaris.
o Teoria del geosinclinal, es basa en lexistncia duna gran conca
sedimentria que hauria acumulat una gran quantitat de
sediments, que haurien provocat lenfonsament de la conca.

Teories mobilistes: Sn molt ms modernes i utilitzen els ltims

avenos tcnics per a donar explicacions lgics a la formaci dels relleus
muntanyosos de lescora terrestres:
o Teoria de la deriva continental, proposada per Alfred Wegener,
la causa dels fenmens orognics s deguda a esforos
compressius horitzontals de lescora originat pel moviment dels
blocs de lescora.
o Teoria de la tectnica de plaques (o tectnica global), sost
que els fenmens orognics es produeixen pel desplaament de
sectors de la litosfera o plaques tectniques mogudes per
corrents magmtics de convecci

El 1915, el meteorleg i geofsic Alfred Wegener va publicar un llibre en el

que presentava la hiptesi de la deriva dels continents, que explicava que

Mart Vidal

4t ESO

fa 200 milions danys tots els continents estaven units en un

supercontinent anomenat Pangea envoltat per un nic oce anomenat
Pantalassa.

Posteriorment, Pangea es va fragmentar en continents ms petits que van

anar derivant fins a les posicions que ocupen en lactualitat.

Proves geogrfiques
o Basades en la coincidncia dels contorns dels continents.

Proves geolgiques
Basades en la coincidncia dels tipus de roques, jaciments
minerals i estructures geolgiques.

Proves paleoclimtiques
Amrica del Sud, frica, Austrlia i Antrtida presenten una gran
quantitat de sediments dorigen glacial (tillites), que indiquen que
estaven tots junts en el cercle polar rtic

Proves paleontolgiques
Basades en lexistncia de restes fssils dels mateixos
organismes en continents que actualment estan separats per un
oca, que noms s possible si en el passat aquests continents
estaven units.

Per a explicar la deriva continental, Alfred va plantejar que els continents

estaven formats per silicats dalumini i suraven sobre una capa de silicats
de magnesi ms densa i semislida, capa de permetre el desplaament
dels continents.

Encara que va presentar proves, van rebutjar la hiptesi perqu no

explicava quina fora havia pogut fragmentar Pangea i moure els
continents fins a la posici que ocupen en lactualitat.

Magnetita (F2O4), s un mineral amb propietats magntiques, i per aix

els seus cristalls sorienten segons el camp magntic terrestre.

En el si del magma hi han petits cristalls de magnetita que es mouen

desordenadament a causa de la calor. Quan el magma es refreda,

Mart Vidal

4t ESO

sorigina una roca gnia a linterior de la qual hi han cristalls de magnetita

orientant-se cap al camp magntic terrestre.

Paleomagnetisme (o magnetisme fssil) s lestudi de lorientaci dels

cristalls de magnetita en les roques magmtiques formades fa milions
danys. Ha perms descobrir que al llarg de la histria shan produt
inversions en lorientaci del camp magntic terrestre.

Perodes de polaritat magntica normal, com en lactualitat, en

el que el pol nord magntic coincideix amb el pol nord geogrfic.
Les roques mag. formades en aquest perode tenen els cristalls
de magnetita orientats cap al pol nord geogrfic.

Perodes de polaritat magntica invertida, en els que el pol

nord magntic se situa en el pol sud geogrfic. Les roques
formades en aquest perode tenen els cristalls de magnetita
orientats cap al pol sud geogrfic.

Teoria de la tectnica de plaques o tectnica global: Diu que la

litosfera est dividida en diversos fragments anomenats plaques
tectniques, que suren i es desplacen per sobre lastenosfera, empeses
pels corrents de convecci magmtics que es mouen en aquesta capa.

Lexploraci dels fons marins ha perms descobrir llargues i elevades

cadenes muntanyoses, les dorsals oceniques.

Lestudi de les roques magmtiques que formen les dorsals i els fons
ocenics ha perms comprovar que els seus cristalls de magnetita no
tenen tots la mateixa polaritat: saprecien bandes de roques amb polaritat
magntica normal alternades amb bandes de roques amb polaritat
magntica invertida i que estaven disposades simtricament respecte a
leix de la dorsal.

Aix ha perms explicar la separaci dels continents mitjanant

lexpansi del fons ocenic, que es produeix a causa del creixement de
la litosfera a partir dels materials magmtics que sorgeixen al llarg de leix
de la dorsal.

El coneixement dels fons ocenics ha estat grcies a ls del sonar

(sistema de detecci basat en lemissi de sons dalta freqncia),
capa de detectar els sons reflectits quan xoquen amb el fons i mesurar el
temps que tarden a tornar.

Mart Vidal

4t ESO

La litosfera s la capa slida i ms externa de la Terra, situada sobre

lastenosfera. Est formada per lescora i el mantell residual. Est dividida
en plaques tectniques.
Litosfera ocenica: Est formada per escora basltica o
ocenica i mantell residual. Arriba fins als 65 km de gruix.
Litosfera continental: Est formada per escora grantica o
continental i mantell residual. Arriba fins als 250 km de gruix.

Tipus de plaques:
Oceniques: Sn les que estan formades exclusivament per
listosfera ocenica.
Mixtes: Sn les que presenten sectors de litosfera ocenica i
continental.

La litosfera est dividida en 7 grans plaques (pacfica, nord-americana,

sud-americana, eurasitica, africana, antrtica i indoaustraliana) i un
nombre una mica ms gran de petites plaques.

Les plaques tectniques es comporten com fragments rgids que,

empeses per corrents de convecci magmtics de lastenosfera, es
mouen i xoquen, freguen entre si o sallunyen les unes de les altres.

Les velocitats de desplaament sn molt lentes i poques vegades superen

els 10cm per any.

El moviment entre plaques i el seu contacte dna lloc a 3 tipus de marges

o vores de placa:
Marge constructiu: s el sector per on creix la placa grcies a
les aportacions de roques basltiques que es formen en refredarse el magma del mantell.
Marge destructiu: s el sector de la placa que senfonsa en
lastenosfera, on es fon i es barreja amb els materials del mantell.
Marge passiu: s el sector de la placa que frega lateralment amb
una altra placa que es mou en sentit contrari.

Corrent de convecci: s un corrent cclic de magma que es produeix

quan el magma entra en contacte amb la litosfera i es refreda i es fa ms
dens. Llavors, senfonsa en el mantell a causa de la seva elevavda
densitat, la qual torna a disminuir en el mantell i torna a pujar originant el
corrent de convecci.

Mart Vidal

4t ESO

Dorsals: Sn immenses serralades de fins 3 km daltura i 1500 km

damplria que travessen el fons ocenic. Estan dividides longitudinalment
per rifts.

Rift: Vall estreta i allargada formada per una fossa tectnica (a causa de
lenfonsament del terreny) situada en leix duna dorsal.

La fossa tectnica est provocada pels corrents de magma del mantell,

que quan no poden sortir flueixen en sentits oposats sota la placa fins a
trencar-la i provocar lenfonsament del terreny al llarg duna fractura.

Llavors, el magma surt per aquesta fractura i origina erupcions fissurals. El

magma, al refredar-se, forma roques basltiques que alimenten les dues
plaques formades.

Per tant, leix de les dorsals s la zona de formaci de litosfera ocenica i

de creixement i expansi de fons ocenic.

En resum, s el lloc on es formen, creixen i se separen en sentits oposats

les plaques tectniques.
Formaci de dorsal: (Imatge p. 40)
Lempenta dels corrents de magma del mantell provoca un
aixecament de la litosfera continental, que es torna ms fina i
sesquerda.

La tensi produda pels corrents de magma que es mouen en

sentits oposats formen una srie de falles directes paralleles, que
produeixen lenfonsament de la zona central i una fossa tectnica.

Lacci dels corrents de convecci trenca la litosfera en dos blocs

separats per un mar allargat, en el fons del qual el magma que
surt es refreda i origina roques basltiques que permeten la
formaci de litosfera ocenica.

El creixement de la litosfera fa que el fons ocenic continu

expandint-se, cosa que provoca lallunyament dels dos blocs
continentals i el creixement del mar els separa.

La vall del Rift s una llarga depressi a lest dfrica. Es creu que creix
uns quants centmetres per any i que acabar dividint frica en dues parts.

Es troba a lextrem sud dun rift molt ms gran. Sinicia al Lban, recorre
longitudinalment el mar Roig i entra a frica per Somlia, acabant
10.000km ms al sud, a la costa de Moambic, a Madagascar.

Mart Vidal

4t ESO

Al fons hi ha una srie de llacs allargats, com el Nyasa, Tanganika i

Turkana i nombrosos volcans, com el Kilimanjaro.

Aquest rift continua obrint-se poca poc, fins que un dia les aiges de loce
ndic hi penetraran i formaran un mar allargat i estret, com ha passat amb
el Mar Roig.

En les zones de subducci es destrueixen progressivament les plaques

tectniques.

El que passa s que, xoquen dues plaques i una senfonsa sota laltra,
penetrant en el mantell, i all, els materials es fonen i passen a formar part
del mantell i, a vegades, una petita part del magma ascendeix originant
volcans.

La zona de collisi entre plaques sol ser una regi amb terratrmols,
erupcions volcniques i formaci de noves cadenes muntanyoses.

Segons el tipus de litosfera que collideixen hi ha tres tipus de contacte

entre plaques:

Xoc dun sector de litosfera ocenica amb un sector de

litosfera continental: Quan una placa ocenica t contacte amb
la part continental duna placa mixta es produeix una subducci,
en qu la placa ocenica, com que s ms densa, sinclina cap
avall i sintrodueix per sota del sector continental de laltra placa, i
com que s menys densa, tendeix a mantenir-se damunt. Per,
lavan de la placa ocenica s frenat pel fregament amb laltra
placa. La resistncia al moviment va acumulant tensi a la zona
fins que laconsegueix vencer i avana bruscament, originant un
terratrmol o sisme submar. La inclinaci de la placa que
senfonsa forma les fosses submarines i el seu avan provoca
lacumulaci i plegament dels sediments dipositats entre les
plaques, generen prismes dacreci, que poden formar serralades
immenses. Quan la placa arriba als 150km de profunditat, la
temperatura fon part dels materials arrossegats i es formen
masses de magma que pugen a la superfcie, que poden provocar
erupcions volcniques.

Xoc de dos sectors de litosfera ocenica: Quan entren en

contacte dues plaques de tipus ocenic tamb es produeix una
subducci. Una de les dos sinclina i llisca per sota de laltra,
penetrant en el mantell. Es produeix una intensa sismicitat i
vulcanisme.

Mart Vidal

4t ESO

Xoc de dos sectors de litosfera continental: Quan entren en

contacte dos sectors continentals de dues plaques mixtes, a
causa de la seva baixa densitat, cap senfonsa sota laltra. Hi t
lloc una obducci. T lloc quan el sector format per litosfera
ocenica duna de les plaques, que es situaa entre elles,
desapareix a lenfonsar-se en el mantell, cosa que permet el
contacte entre els dos sectors continentals, que acaben suturantse i formant un nic continent. Presenten forta sismicitat i
vulcanisme.

Les falles transformants soriginen en zones on es produeix un fregament

lateral entre dues plaques contiges que es mouen en sentits oposats.

Aquest fort fregament impedeix que avancin duna forma suau i contnua.

Quan les tensions acumulades sn molt elevades, es supera la fora de

fregament i les plaques avancen bruscament, provocant forts terratrmols.

Aquestes falles tallen perpendicularment les dorsals.

La falla de San Andrs s un sistema de falles transformants situat entre

la placa pacfica, que es mou cap al nord, i la nord-americana, que es mou
cap al sud. Afecta a la costa de Califrnia. T un moviment lent. El
fregament entre plaques actua de fre i nimpedeix lavan.

Els volcans es distribueixen seguint els lmits de les plaques. En els

marges constructius (rift), hi tenen lloc volcans de fissura, per on surt
magma procedent del mantell i el refredament que dna lloc a colades de
basalt.

En els marges destructius, (subducci) soriginen volcans puntuals,

amb forma cnica i que alliberen un magma que sha anat transformant en
travessar lescora continental. El refredament daquest magma dna lloc
a roques volcniques andestiques.
A les vores constructives i falles transformants, on la litosfera no passa
els 60km de gruix, els terratrmols sn poc intensos i els hipocentres es
situen prop de la superfcie.

A les vores destructives, els terratrmols sn ms intensos i els

hipocentres es poden distribuir des dels 5km als 700km de profunditat.

Els hipocentres situats en zones de subducci determinen un pla que

coincideix amb la placa que senfonsa, el pla de Benioff.

Mart Vidal

4t ESO

Es sap amb fora precisi levoluci de lescora terrestre els ltims 600
milions danys. Els continents han xocat entre si i han format grans
orognesis en les que hi han hagut grans cadenes muntanyoses.

A causa de la formaci de rifts, shan fragmentat i separat.

Fa uns 600 milions danys tots els continents estaven units en un

supercontinent, Pangea, que es va dividir en tres: Gondwana, Laursia i
Sibria.

El desplaament dels continents va fer que fa uns 280 milions danys es

tornessin a unir i es torns a formar Pangea.

Finalment, laparici dun rift va donar lloc a una divisi en dos continents:
Laursia al nord i Gondwana al sud, que shan anat dividint fins a originar
els continents que hi ha avui en dia.