La poesia trobadoresca

(s. XII - XIII)

La societat feudal (s. XI-XIII)

Persones que manaven i no treballaven (nobles:

senyors i dames). Vivien a palaus o castells. Eren
propietaris de grans extensions.
Persones que obeen i s treballaven (serfs i
serves). Vivien a cabanes, cultivaven la terra,
cuidaven els animals i servien als senyors.
Exrcit de fidels o vassalls. Feien un jurament de
fidelitat i dependncia als senyors i tenien sotmesos
els serfs i les serves. Els senyors treien aix el mxim
rendiment econmic i s'asseguraven no fer feina.

Pirmide social feudal

El jurament de fidelitat
Era un contracte escrit i un ritual de jurament de fidelitat
del vassall cap al senyor.

La cultura cortesana

A partir del s. XI es va anar creant una cultura prpia a les corts

feudals de l'Europa occidental que exaltava les virtuts
heroiques i cavalleresques.
El cavaller cortes havia de ser valent, geners, gentil, lleial i
elegant, i havia d'estar enamorat d'una dama.
La dama era el centre de la cort feudal: tots els cavallers li havien
de retre homenatge, solia ser culta, rica i poderosa.
Naixement de la poesia trobadoresca.

Prpia de la noblesa.
Reflecteix la vida, l'ambient social i els valors de la noblesa de l'poca feudal.
La dama s la font d'inspiraci, l'argument del poema i la destinatria del poema.

La can d'amor corts

Als segles XII i XIII a les corts feudals es va posar de moda compondre i cantar
canons d'amor corts (sobretot a Occitnia, Catalunya i al nord d'Itlia).
Els trobadors n'escrivien la lletra (en provenal) i la msica, i els joglars les
interpretaven pblicament (a les corts i als castells).
El poeta canta la cortesia (conjunt de qualitats que havia de tenir una persona
educada a la cort feudal) i la bellesa de la dama i li declara el seu amor profund,
li prega que l'accepti com a vassall i que li correspongui amb un gest (paraula,
mirada, somriure...).
El poeta usa un senyal (nom inventat per no delatar la dama) per referir-se a la
dama, ja que aquesta s casada (amb un senyor feudal).
Els poemes seguien unes normes mtriques establertes, les rass.
La poesia d'amor corts va iniciar una manera nova de tractar el tema de l'amor
entre un home i una dona. A la literatura anglesa l'home solia raptar la dona i se
la solia endur violentament com si fos de la seva propietat. En canvi, en la
literatura trobadoresca l'home manifesta amb tendresa el seu enamorament i
suplica a la dona que li correspongui amb un simple gest. Aquest tractament de
la relaci amorosa s'impos en la literatura i perdurar fins als nostres dies.

Els trobadors catalans ms importants sn Guillem de

Cabestany, Guillem de Bergued i Cerver de Girona.

La llegenda del cor menjat

A vegades algun senyor se sentia gels del trobador i actuava de manera

cruel i sanguinria.
Llegenda sobre el final de la vida del trobador Guillem de Cabestany.

La poesia, una arma poltica

Els trobadors tamb escrivien sirventesos,

poemes sobre temes poltics i socials, amb els
quals atacaven els seus enemics.
Guillem de Bergued va destacar pel seu
temperament agressiu: es va enemistar amb el rei,
el bisbe i amb la majoria dels seus vens nobles.
Va escriure molts de sirventesos a molts dels seus
enemics: els acusava d'haver coms crims,
violacions, tradories, etc.

Els planys

Poemes dedicats a recordar una persona que acabava de morir.

La poesia trobadoresca
als Pasos Catalans

Els poetes catalans imitaven la manera d'escriure poemes dels

trobadors occitans i, a ms, van adoptar la seva llengua per
escriure'ls (l'occit o provenal).
Quatre motius per qu ho feren:

El gran prestigi que va aconseguir la lrica trobadoresca.

La proximitat geogrfica (eren dos pasos vens).
L'afinitat lingstica (l'occit i el catal sn dues llenges romniques semblants,
i el pblic catal d'aquella poca entenia sense dificultats la poesia en occit).
Els forts lligams econmics i poltics entre Catalunya i les terres occitanes
d'aquell moment.

Els poetes catalans escrigueren en occit els seus poemes fins al

segle XV. Fou Ausis March el primer poeta catal que escrigu
la seva obra en catal i abandon definitivament el provenal i
l'estil dels trobadors.