del nostre poble Equip de documentacio de la Junta de Majoras de St. Agus .. Compten els més vells, que va haver un temps no molt Ilunya, al que les persones parlaven i escoltaven. Hui, als inicis del segle XXI, es llig poc, s'escriu molt menys encara i es parla i s’escolta el minim posible. La TV, internet, la telefonia mobil, Yoci i esbargiment, etc... han anat guanyant terreny a les “barcelletes © “xerrades” als carrers, a les places, a la porta de casa o al raco del foc. Vivim a la societat de l'exit, del triomf, dels idols, “del jo” per damunt de tot. Lluny d’aquesta realitat, encara hi ha persones que esresistixen a deixar escapar Llibres no escrits, de saviesa popular que desaparéixen cada vegada que mor algin dels nostres majors, algiin dels nostres iaios i iaies. Contes, He- gendes, histories, anecdotes, contalles, etc., que formen part del record d’alguns i que nosaltres, any darrere d’any, s’empenyem en que passen a formar part del nostre patrimo- ni, de la nostra historia, del passat, present i futur d'un Bocairent que no vol tancar ells ulls davant tanta saviesa popular amagada a la memoria dels nostres majors. Xiquetes i xiquets, homes i dones, disposeu-vos ja a gaudir de les HISTORIES I LLEGENDES DEL NOSTRE POBLE... Se El fet va océrrer durant una celebracié festiva, be siga de la “Pastora” o una altra celebraci6, ara fa més d'un segle. La festa 'amenitzava un rondalla, que acompanyava el ball. Va haver-hi un membre de la rondalla que, pel que s'ha vist, va arribar quan ja havien comencat. A l'arribar, volia que la resta deixara de tocar, per a poder afinar el seu instrument, al que els demés de la rondalla no accedien, Este, els deia una vegada i una altra: “Xe, pareu i afinarem!”. | amb este tira i afluixa, es va originar una disputa, fins al punt que algd va fer un tir (pos- siblement d'escopeta). Allo va haver d’acabar amb algun ferit, passant el cas als tribunals. El tio “Tollos”, era un dels qué ballaven en aquella festa, per aixd fou cridat a declarar com a testimoni. La declaracié d'este testimoni és el que s'ha vingut a anomenar “la retirada del tio Tollos”. Literalment esta declaracié fou la segiient: Dirigint-se al tribunal, va dit = “Senyor jutge, jo no me'n sé de res. Jo estava ballant i al sentir el tir, em vaig retirar jo i les meues castanyetes, que aci les porte, que sén de fusta de noguera’’ Com no seria molt habitual assistir a un jui i prestar declaracié, este fet especial referit repetidament, bé per voluntat del protagonista o a peticié dels oients, es va convertir en un relat classic, I conte contat, ja s'acabat i per la ximeneia se’n ha volat!. 8DE ‘BURRO Un vei de Bocairent, va anar un dia a la capital (Valéncia) i entrant en una botiga, es va acostar al dependent i li va preguntar: “Tenen masses de picar espart?”. El dependent, de “poques tlum adonat que era una persona que pareixia de poble, i pensant per aixd que seria . li'va contestar amb broma: “Masses de picar espart no en-tenim, el que tenim sén caps de burro”. El bocairenti, amb promptitud i sense tallar-se, li va contestar: ~ “Dones si que deuen haver tingut bona venda, perqué veig que només queda el seu!” Amb el que el dependent es va quedar tallat. Conte contat ja stha acabat i qui no s‘alce té el cul foradat. “I AN TRACES” (Conte de normes de conducta 0 maduresa). Una familia de lauradors que vivien en el camp, en un mas, tenia un fill anomenat Joan, que estava ja passant de la infancia a l'adolescéncia, Els seus pares, van voler provar les seues capacitats i que al mateix temps prenguera confianga amb ell mateix. Sent aixi, que un dia son pare li va di — Mira, he deixat uns sacs d'ametles en el camp, que cal portar a casa. Jo no puc anar, aixi que t'encarregue que agafes la mula i vages tu a portar-los. El xic mai havia fet un treball semblant, aixi que va objectar: = Perd pare, com carregaré jo sol els sacs?. Crec que no podré. Son pare li va dir: = No et preocupes, que “Juan Traces” ¢ajudara. ‘Amb esta confianca, va preparar la mula, va agafar les viandes necessaries per a passar el dia (doncs el camp estava en “Montserraes”, o siga, lluny), i se’n va anar. Jaen el camp, va vore els sacs, i en un primer moment no hi havia ningii esperant-lo. Va lligar la mula a un arbre i es senta a 'ombra, a esperar. Quan fou migdia, dina i mentre continuava esperant inclis va fer la sesta, Amb tot ac®, va caure la vesprada i veient que ningti acudia, va pensar a probar ell a carregar els sacs, doncs en cas contrari veia que fosquejaria abans de tornar a casa. Calia veure les patacades que es va donar i l'esforg que li va costar, perd al final els sacs van quedar carregats j a una hora ja avancada va decidir mamprendre el cami de tornada, pensant en totmoment que aquell “Juan Traces” li havia fet una roina passada al no presentar-se en el camp. Mentrestant, en sa casa, quan ja es va fer un poc vesprada, comencaven a preocupar-se, encara que ja en certa manera sabien que no era d'estranyar. Ja de nit van sentir els passos de la mula iia Juan, que amb tot el carregament d'ametles arribaven a casa. En quant Joan va vore els seus pares, els va transmetre les seues queixes sobre el suposat personatge “Juan Traces”, que no havia aparegut pel camp. Son pare llavors el va abracar i amb satisfaccié li va explicar la quiestid, i ell mateix es va adonar que en realitat era ell el “Juan Traces” del que son pare li parlava, i que les “Traces” eren les que ell havia tingut per a carregar els sacs i per tant, pels seus mitjans havia sabut superar eixa dificultat i eixir airés. I conte contat, ja sha acabat. (Contes contats per M* Teresa Cuello Vaio) LX’ DAMA BLANCA Diuen i conten els nostres avantpassats, que quan el sol amaga el seu capsalot darrere les muntanyes i la lluna a nit batent senyoreja del cel escoltada per tot un seguit d'estrelles, un munt de caminants i masovers, han vist per la Serra Mariola una xica jove molt bonica. Camina d'una banda a l'altra, amb elegancia, molt dignament, amb el cap ben alt. Aquesta joveneta, és rossa com el blat madur pel sol d'estiu, Els cabells, suaus com filets seda, onegen al ritme capitxés d'un ventijolet tendre i delicat que sempre l'escolta i acarona. El seu vestit, més blanc que la neu, li arriba fins els peus que van recoberts per unes precioses sandalies de cui Va seguida per una ombra molt fosca i petita que al seu costat saltironeja i fa mil cabrioles. — Angela Maria !!!! — Exclamen bocabadats els vianants - — Es l'ombra de la princesa Mariola i la seua pantera Pinta! ‘Aquestes dues ombres passegen per la serra, guaiten encisades i enyoradisses la Torreta i els seus voltants. De vegades s'aturen davant de la Cova Blanca i ves a saber com es convertixen en una boireta que s‘enlaira con un sospir en el blau mari del cel i fa cusquelletes a les estrelles. Qui ho havia de dir I! - Es l'ombra de la princesa Mariola i de la seua pantera Pinta !!!! = Recaram!!!! — — Es l'ombra de la princesa que dona nom a la serra més preuada per tots els bocairentins i bocairentines! Si alguna vegada vas a la Serra Mariola i notes aquesta ombra, no tingues por, guaita-la amb plena complaenga i gaudix el moment a mans plenes perqué és una ombra amiga que enyora el caliuet de la serra on va viure i va ser felic fa milers d’anys. (Conte contat per M* Teresa Chafer Huguet) 5