TEMA 3.

- LEUROPA FEUDAL IES SANT VICENT Curs 2016-17

TASCA 2.- EL FEUDALISME

El feudalisme es un perode de ledat mitjana que es caracteritza perqu el poder del rei
era
dbil. No tenia un exrcit propi i prcticament havien desaparegut el comer i la circulaci
monetria. Aix va fer que els reis cada vegada depenguessin ms dels nobles, que havien
acumulat grans extensions de terres i mantenien un exrcit propi.
1.- COM ES VA FORMAR EL FEUDALISME

Carlemany proclamat emperador pel Papa Lle III , a lany 800

Carlemany va ser un rei dels francs que va aconseguir unificar gran part del territori
europeu
entre lany 768 i 814, formant un gran imperi.
A la seva mort, limperi de Carlemany es va desfer en diverses monarquies. Al mateix
temps es
varen produir una srie dinvasions i saquejos del vkings pel nord i els eslaus hongaresos
per
lest que varen debilitar el poder dels reis.
Incapaos de controlar aquesta situaci, els monarques varen concedir moltes terres i
amples
poders als nobles, donant lloc al feudalisme.
El feudalisme es basava en el vassallatge. El vassallatge era un pacte de fidelitat que
sestablia
entre el rei i un noble mitjanant una doble cerimnia: la cerimnia de lhomenatge, en
que el
noble,
agenollat
davant el rei, li jurava
fidelitat i ajuda militar
en cas de guerra, i la
cerimnia de la
investidura, per la
qual el rei entregava al
noble unes terres (feu)
perqu les governs i
les
administrs.
Daquesta manera, els
nobles es varen

convertir en senyors
feudals.
Cerimnia de lhomenatge

Un feu era un extens territori propietat dun noble o cavaller, que comprenia les terres, els
pobles i llogarets. El noble controlava les seves terres des del seu castell. Els pagesos que
vivien al feu tamb depenien del senyor feudal.
LA DIVISI SOCIAL DEL FEUDALISME

El feudalisme va formar una societat jerrquica dividida en estaments. Hi havia tres

estaments:
la noblesa, lesglsia i el poble. Els dos primers eren els estaments privilegiats,
mentre que el
poble, la gran majoria de poblaci eren els no privilegiats.
Cada estament tenia una funci:
-La noblesa, es dedicava a la guerra.
-Lesglsia, formada pel clergat: capellans, frares i monges, es dedicava a loraci i la
predicaci
-El poble. Amb el seu treball havia de mantenir els altres dos estaments, mitjanant les
rendes,
impostos i serveis. Dins els mateixos estaments hi havia tamb una jerarquia. Els nobles
tenien
les seves relacions de senyor i vassall entre ells. Entre lesglsia hi havia lalt clergat
(bisbes,
canonges, abats..) i el baix clergat (capellans, frares, monges...).
Tamb entre la gent del poble hi havia diferncies de riquesa. Hi havia pagesos i artesans.
Entre els pagesos hi havia els pagesos lliures i els serfs. Hi havia tamb els marginats,
pobres o
que pertanyien a un altre grup tnic o religis i finalment, els esclaus, dorigen musulm,
eslau,
hongars..., que si b no eren tan abundants com en temps de limperi rom, eren com una
propietat ms dels seus amos.
La pertinena a un estament o altre venia definida pel naixement. No es podia ascendir
destament.
LA PIRMIDE FEUDAL
La manera grfica de representar la societat de ledat mitjana s com es coneix la pirmide
feudal.

ACTIVITATS
DEFINEIX ELS SEGENTS CONCEPTES
-feudalisme

-senyor

-jurament de fidelitat

-vassall
-estament

-feu

-homenatge
-jerarquia

ACTIVITATS DE COMPRENSI
1.- Per qu els nobles tenien tan de poder en el feudalisme?

2.- Descriu la cerimnia de lhomenatge.

3.- Identifica a la il.lustraci els grups socials. Descriu al quadre la funci de cada un.
NOBLESA

PRIVILEGIATS

Fer la guerra

4.- Descriu la pirmide social del feudalisme. Identifica a la pirmide els estaments
privilegiats i
els no privilegiats i els diferents grups socials