Enlla inic

Tema 3a

ENLLA QUMIC
ELS TOMS PODEN FORMAR ENLLAOS ENTRE ELLS SI
LES H i G DE FORMACI SN NEGATIVES.
TIPUS DENLLAOS QUMICS:
ENLLA INIC
ENLLA COVALENT
ENLLA METL.LIC
ENLLA PER PONT DHIDROGEN
ALTRES

ENLLA INIC
LENLLA INIC ES FORMA PER LATRACCI
ELECTROSTTICA ENTRE IONS POSITIUS (CATIONS) I
NEGATIUS (ANIONS) FORMANT UNA XARXA INFINITA.
DONAT QUE ELS ESTATS MS ESTABLES DELS ELEMENTS
DE LA PART ESQUERRA DE LA TAULA PERIDICA S LA
FORMA CATINICA (POTENCIALS DIONITZACI BAIXOS)
I ELS DE LA DRETA S LA FORMA ANINICA PER LES
ELECTROAFINITATS ELEVADES, QUANT MAJOR SIGUI LA
DIFERNCIA DELECTRONEGATIVITATS ENTRE CATI I
ANI, MAJOR SER LENERGA DENLLA INIC.

ENLLA INIC
An ionic solidhere we see a fragment of sodium chloride, with the sodium ions
represented by pink spheres and the chloride ions by green spheresconsists of
an almost infinite array of cations and anions stacked together to give the lowest
energy arrangement. The pattern shown here is repeated throughout the crystal.

ENLLA INIC

ESTRUCTURES DE LEWIS
PER A TOMS I IONS
Representaci de les posicions
dels electrons de valncia dels
toms que participen en un enlla
inic.
s un smbol qumic dun
element rodejat per punts,
un per a cada electr de valncia.
Gilbert Newton Lewis (18751946).

Figure 8.2
When a main-group metal atom forms a cation, it loses its valence s- and p-electrons and acquires the electron
configuration of the preceding noble-gas atom. The heavier atoms in Groups 13 and 14 behave similarly, but the
resulting core consists of the noble-gas configuration and an additional complete subshell of d-electrons.

Figure 8.3
When p-block elements acquire electrons and form anions, they do so until they have reached the electron
configuration of the following noble gas.

Frmula dun compost inic

Sescriu els smbols de Lewis de cada tom.
Selimina els punts de ltom metl.lic.
Aquests punts es traslladen al smbol de
Lewis de ltom no metl.lic a fi de
completar el seu nivell de valncia. Sajusta
el nombre dtoms de cadascun dels
elements. Sescriu la crrega de li.
Ex: KCl, CaCl

 Deducci de la frmula qumica dun compost

inic binari.
Ex: xid dalumini (8.1), nitrur de calci,sulfur
dalumini
Amb valncia variable
ex: frmula dels dos clorurs
que pot formar lindi.
xid de plom (II),
xid de plom (IV)

Propietats dels compostos inics

SON CONJUNT DE CATIONS I ANIONS UNITS EN UNA ESTRUCTURA
REGULAR
ELS COMPOSTOS INICS SN DURS,
SN FRGILS I TENDEIXEN A FRAGMENTAR-SE
TENEN PUNTS DE FUSI I DEBULLICI ELEVATS
MOLTS ES DISSOCIEN COMPLETAMENT EN AIGUA FORMANT
CATIONS I ANIONS SOLVATATS. EN AQUEST CAS ELS SEUS
IONS CONDUEIXEN LELECTRICITAT. SOLUCIONS
ELECTROLTIQUES
Alguns compostos inics insolubles en aigua:
MgO,AgCl ,Fosfat de calci

ENLLA INIC
ELS COMPOSTOS INICS NO FORMEN MOLCULES DISCRETES SIN
XARXES CRISTAL.LINES INFINITES.
SI DINS UNA DETERMINADA ESTRUCTURA CRISTAL.LINA ARRIBEM A
LEMPAQUETAMENT AMB MXIMA ATRACCI ENTRE IONS DE
DIFERENT CRREGA I MNIMA REPULSI ENTRE IONS DE
CRREGUES IGUALS, FENT SERVIR FSICA ELECTROSTTIC ES POT
DEDUIR LEQUACI QUE RELACIONA LENERGIA DE RED AMB EL
VALOR DE LES CRREGUES, LA DISTNCIA ENTRE AQUESTES I UNES
CONSTANTS. AQUESTA EQUACI SANOMENA DE BORN-LAND.

ENLLA INIC
EQUACI DE BORN-LAND:

ENERGIA DE RED, HU = N
M
q+qe
o
ro
n

NM(q+q-) e2
4 o ro

(1-1/n)

= Nombre dAvogadre = 6,022 . 1023 mol-1

= Constant de Madelung (tabulada)
= Producte de crregues (sense signe)
= Crrega electr = 0,16 . 10-18 C
= 8,85 . 10-12 C2 . m-1 . J-1 (permitivitat del buit)
= Distncia interinica = suma radis inics (unitats!)
= Exponent de Born (clcul a partir de taula)

ENLLA INIC
TAULES DE CONSTANTS DE MADELUNG I DEXPONENTS
DE BORN.

LENTALPIA RETICULAR
LENTALPIA RETICULAR DUN SLID INIC ES DEFINEIX COM LA
VARIACI DENTALPIA PER LA CONVERSI DEL SLID A UN GAS
DIONS (+ HU ) O DEL GAS DIONS AL SLID (- HU ):
+ HU
MX(s)

M+(g) + X-(g)
- HU
PER TANT, ENCARA QUE LA HU NO ES POT MESURAR DIRECTAMENT
ES POT CALCULAR A PARTIR DE MESURES TERMOQUMIQUES,
TENINT PRESENT QUE LA HU S UNA FUNCI DESTAT (EL CANVI
DENTALPIA S INDEPENDENT DEL CAM RECORREGUT PER ANAR DE
REACTIUS A PRODUCTES (LLEI DE CONSERVACI DE LENERGIA).
EL CICLE DE BORN-HABER COMENA I ACABA PELS ELEMENTS EN
CONDICIONS STANDARD. LA SUMA DELS INCREMENTS DENTALPIA
DUN CICLE DE BORN-HABER HA DE SER = 0 (CONSERV. ENERGIA).

ENLLA INIC
CICLE DE BORN-HABER

In a Born-Haber cycle, we select a sequence of steps that starts

and ends at the same point (the elements, for instance).
The lattice enthalpy is the enthalpy change of the step in which
the solid is formed from a gas of ions (the dark red arrow).
The sum of enthalpy changes for the complete cycle (yellow line)
is 0 because enthalpy is a state property.
The Enthalpy of ionization step includes the energies
required to produce both cations and anions from their
respective atoms.

ENLLA INIC
CICLE DE BORN-HABER
K+(g) + e- + Cl(g)
-349 kJ/mol
HI

HEA

418 kJ/mol
K+ (g) + Cl- (g)
K(g) + Cl(g)

HD
HV

122
89

K(g) + 1/2Cl2(g)
K(s) + 1/2Cl2 (g)

HU
-717

HF

-437
KCl(s)

Comenar aqu

ENLLA INIC
ENTALPIES RETICULARS

ENLLA INIC
LENERGIA RETICULAR DEL KCl A PARTIR DEL CICLE DE
BORN-HABER SOBTENDRIA DE LA SEGENT MANERA:
S A DIR:

HF = HV + HD + HI + HEA + HU
-437 = 89 + (244) + 418 - 349 + HU
HU = -717 kJ/mol

LA MAJOR PART DELS SLIDS INICS NO SN 100% INICS SIN QUE

TENEN UNA CERTA CONTRIBUCI COVALENT A LENLLA.
EL MODEL TERIC DE LEQUACI DE BORN CALCULA LA HU COM SI
EL SLID FOS 100% INIC.
EL GRAU DE CONCORDNCIA DE LES HU CALCULADES PELS DOS
MTODES (EQ. DE BORN I EL CICLE EXPERIMENTAL DE BORN-HABER)
SER DONCS PROPORCIONAL AL % DE CARCTER INIC DEL SLID.