TEMA 12:

VINCLAMENT

GENERALITATS
En temes anteriors hem tractat el dimensionament en lmbit de secci, per a les diferents sollicitacions possibles en pilars:
compressi simple o composta, flexi composta, flexi i compressi esbiaixades. En aquest captol afegirem lestudi del vinclament
en pilars, que sha de fer en lmbit de la pea completa. Les disposicions constructives (separacions entre barres, estreps,
quanties mnimes i mximes, etc.) ja shan tractat en temes precedents.

LONGITUD DE VINCLAMENT
En primer lloc sha de destacar que lestudi del possible vinclament dun pilar sha de fer, en general, per als dos plans principals
dinrcia de la seva secci, XZ i YZ:

Vinclament pla XZ flexions en eix Y moment dinrcia I Y .

Vinclament pla YZ flexions en eix X moment dinrcia I X .

A efectes de clcul, ens interessar conixer la longitud de vinclament L 0 de la pea en cada pla
de vinclament. Es pot considerar:
L0 = L

L longitud real de la pea

factor de vinclament

Si el pilar forma part dun prtic, la determinaci de depn en primer lloc de si el prtic s intraslacional o traslacional. Recollim
el que diu la EHE-08 al respecte:

La EHE-08 dna la segent formulaci per saber si una estructura s intraslacional o no:

La mateixa EHE-08 diu que aquest criteri no s lnic aplicable, i de fet resulta ser massa restrictiu en la prctica. Davant daix,
lnica sortida s fer cas al que diuen els autors de reconegut prestigi, que han exposat els seus propis criteris al respecte. Tot
seguit en citem dos de coneguts.

El catedrtic de la Universidad de Alicante Florentino Regalado Tesoro considera que els edificis entre mitgeres sn
intraslacionals, aix com els edificis exents de fins 10 12 plantes sempre que tinguin la relaci alada/base 3 i disposin de
nombroses parets (envans) interiors.
El catedrtic de la Universidad Politcnica de Madrid Jos Luis de Miguel Rodrguez afirma que els edificis ordinaris de fins
a 8 plantes, en general es comporten com intraslacionals.

Una vegada decidit si el prtic s intraslacional o traslacional, es pot trobar per a un pilar en el pla de vinclament considerat,
mitjanant els nomogrames de lEHE-08:

Per al seu s, cal entrar en les escales laterals amb els valors de A i B , i traar una recta unint-los. La recta ens dna el valor de
en lescala central. A i B sn les relacions de rigideses entre pilars i bigues que arriben al nus inferior (A) i superior (B) del
pilar, respectivament:
A = [ EI/L de tots els pilars que arriben a A] / [ EI/L de totes les bigues que arriben a A]
B = [ EI/L de tots els pilars que arriben a B] / [ EI/L de totes les bigues que arriben a B]

Per als encastaments perfectes i articulacions, conv aclarir la determinaci dels :

s important veure que els casos marcats en el nomograma amb lnia discontnua, corresponen als casos tpics de pea allada
amb condicions ideals denlla:
Pilar bi-encastat = 0,5
Pilar bi-articulat = 1,0
Pilar encastat-articulat = 0,7
Pilar encastat-lliure = 2,0
Pilar bi-encastat amb extrems desplaables = 1,0
4

ESVELTESA
El segent pas s determinar lesveltesa del pilar en el pla de vinclament que sestigui estudiant. Es pot treballar amb 2 definicions
diferents desveltesa:
Esveltesa mecnica

m = L0 / ic

i c = (I / A) 0,5 radi de gir en el pla de vinclament

Esveltesa geomtrica

g = L0 / h

dimensi de la secci en el pla de vinclament

MTODES DE CLCUL
a) Si m 35 ( g 10 en secci rectangular) no hi ha possibilitat de vinclament del pilar; no cal fer cap clcul especial.
b) Stilitza el mtode aproximat de lEHE-08 quan el pilar t 35 < m 100 (10 < g 29 en secci rectangular) i pertany a
una estructura (I) intraslacional, o (II) traslacional de menys de 15 plantes i el desplaament lateral de lltim pis sota les
accions horitzontals sense majorar no superior a 1/750 de lalada total de ledifici.
c) Quan no es compleixin les condicions del pargraf anterior, el clcul shaur de fer dacord al mtode general de lEHE-08,
sempre i quan 100 < m 200 (29 < g 58 en secci rectangular).
d) No sadmeten pilars amb m > 200 ( g > 58 en secci rectangular).

MTODE APROXIMAT
En aquest mtode, el problema es tracta com si fos una situaci de compressi composta recta o esbiaixada, per amb unes
excentricitats ms grans que les que sobtenen del clcul desforos suposant un comportament lineal de lestructura i els materials
(clcul de primer ordre).
5

Daquesta manera, sha dassegurar que tota secci del pilar s capa de suportar laxil N d actuant amb una excentricitat
augmentada e tot :
e tot = e e + e a < e 2
on e e s lexcentricitat equivalent de primer ordre i e a lexcentricitat addicional:
e e = 0,6 e 2 + 0,4 e 1 < 0,4 e 2
ee = e2

(estructures intraslacionals)

(estructures traslacionals)

e a = (1 + 0,12 ) ( fyd + 0,0035) L 0 2 (h + 20 e e ) / [50 i c (h + 10 e e )]

essent
e2

mxima excentricitat de primer ordre de la base o el cap del pilar, en valor absolut.

e1

mnima excentricitat de primer ordre de la base o cap del pilar, considerada positiva si est al mateix costat que e 2 i negativa
en cas contrari.

factor darmat segons la taula adjunta

 fyd

1,7410-3 (acer f yk = 400 N/mm2) i 2,1710-3 (acer amb f yk = 500 N/mm2 ) s = 1,15

Si el problema s de flexi esbiaixada, cal partir de la secci ja predimensionada i verificar que es compleix:
M xd / M xu + M yd / M yu 1
essent
M xd , M yd

moments de clcul incloent les excentricitats addicionals

M xu , M yu

moments mxims resistits