Curiositats de lesttua de la Llibertat de

Nova York
La llibertat illuminant el mn, coneguda com lEsttua de la Llibertat, s un
dels monuments ms famosos de Nova York, dels Estats Units i de tot el mn. Es
troba a lilla de la Llibertat al sud de lilla de Manhattan, al costat de la desembocadura
del riu Hudson i prop de lilla Ellis. LEsttua de la Llibertat va ser un regal dels
francesos als nord-americans el 1886 per commemorar el centenari de la
Declaraci dIndependncia dels Estats Units i com un signe damistat entre les
dues nacions.
A continuaci et detallem algunes curiositats de la famosa esttua:
El rostre de lEsttua de la Llibertat es diu que va ser modelada sobre la base del de la
mare de lescultor , Frdric Auguste Bartholdi.
Aquesta colossal esttua va ser inspirada en les escultures clssiques de Grcia i
Roma.
LEsttua de la Llibertat va ser un regal de Frana als Estats Units en 1886.
La corona de lesttua t 25 finestres i 7 punxes.
Es pensa que les set punxes de la corona representen els set continents aix com els set
oceans del mn. No obstant aix, les punxes en realitat sn rajos de sol i el cercle s un
halo.
El pes de lEsttua de la Llibertat el conformen 31 tones de coure, 125 tones dacer i
27.000 tones de concret.
La torxa de lesttua ha estat tancada al pblic des de 1916.
Quan el vent supera els 80 km per hora, lesttua es tomba lleugerament uns 8 cm,
mentre la torxa ho fa amb uns 12 cm.
En lEsttua de la Llibertat han ocorregut almenys tres sucidis al llarg dels anys
Des dels comenaments de la cinematografia, lEsttua de la Llibertat, ha estat
utilitzada com a escenari duna multitud de pellcules. Una daquestes pellcules en la
qual va aparixer va ser en el film de 1917, LImmigrant, de Charles Chaplin.

LEsttua de la Llibertat s la deessa Anunnaki Inanna

LEsttua de la Llibertat sha convertit en el smbol ms preuat dels Estats Units
dAmrica. El que no han ensenyat al poble nord-americ van ser els fets veritablement
significatius pel que fa a la veritable naturalesa de lesttua.
Aquests fets pertinents que romanen en gran part desconegut giren al voltant de la
veritable histria de la creaci de lesttua, aix com el sentit i el significat darrere
della.

Les ments darrere de lesttua

Lescultor francs Frederic Bartholdi, va dissenyar lEsttua de la Llibertat. Bartholdi
no va originar el concepte de lesttua. La idea de la creaci duna esttua de la llibertat
i de lalliberament va ser proposada per primera vegada per un altre francs amb el nom
dEduardo Laboulaye. Va ser la idea i la determinaci de Laboulaye durant la Guerra
Civil Americana que porto la idea des duna simple noci a un projecte real.
Laboulaye, 1 Ma Francs va proposar la idea duna esttua gegant replicant a una
deessa que el moviment Manic idolatrava. Laboulaye va procedir a augmentar el
suport financer i encarregar a Bartholdi perqu proves lescultura daquesta deessa de
la illuminaci de lantiguitat.

Frederic Auguste Bartholdi (amb la m oculta) va ser

un Ma, dissenyador i escultor de lEsttua de la Llibertat al port de Nova York.
Qu detat era aquesta? Era la deessa coneguda per diversos noms. Laboulaye i el seu
company Ma, lescultor Bartholdi es referien a ella com Libertas per ella va ser
tamb aviat adoptada pels romans de la deessa Babilnica Ishtar. Haurem de seguir la
investigaci sobre les connexions de la deessa per comprendre plenament el significat
daquesta esttua.

La Deessa Romana Libertas

Libertas era el nom duna antiga deessa Romana adoptada pels romans potser ja al segle
cinqu abans de Crist i per descomptat pel quart segle abans de Crist. Ella va ser
referida com la deessa de lalliberament personal i la llibertat. De fet Libertas
significava llibertat. Aix que la llibertat significa alliberament i viceversa.
Aquesta deessa era la deessa de la llibertat, perqu ella va promoure els ideals de la
llibertat / alliberament personal per fer qualsevol cosa que se sents b. Ella va ser
cridada la deessa llevadora de la prostituci perqu ella va promoure la llibertat sexual.
De fet, ella havia inventat el concepte. Els esclaus la consideraven la seva deessa amb
lesperana de guanyar la seva llibertat.
Moltes dones que van obtenir la llibertat ms tard van tornar a la prostituci per
sobreviure i per tant conservar a Libertas com la seva deessa, especialment si es
convertien en sacerdotesses en el culte a Libertas.

Libertas era tamb una deessa de la guerra amb la finalitat de lluitar per la llibertat.
Tamb es fa referncia a vegades com la deessa de la victria, perqu la llibertat ha de
tenir la victria per poder sobreviure. Aquesta deessa era tamb la deessa dels
immigrants.
La idea de la immigraci connotava la idea de llibertat. La seva popularitat tamb va ser
nica causa de la seva doctrina nica descoltar les pregries personals. Aquesta
doctrina nica era una cosa que la majoria de les doctrines de detats paganes no estaven
disposats a acceptar.
Sabem que va existir aquesta deessa a causa dels registres deixats a nosaltres. Tenim els
antics escrits de Cicer que escriu daquesta deessa i el seu Temple en el Cam de
lAventino a Roma. Ella era representada en algunes monedes romanes usant una gorra
de la llibertat i tenint una corona juntament amb una llana o, de vegades una espasa.

Tals imatges de monedes no eren les niques representacions. De vegades ella estava
ben vestida i en altres ocasions seductorament nua en ambdues, escultures i pintures.
Sabem de Libertas era coneguda com la Mare de les Rameras pel fams historiador
rom (i senador) Cicer. Cicer indica que ella era tamb una deessa molt antiga dels
grecs, fins i tot abans de la primerenca i desenvolupada civilitzaci Romana.
Desprs de realitzar investigacions addicionals ens trobem amb qu els Grecs havien
tingut coneixement daquest sser des dantics imperis a lOrient Mitj i Egipte.
Aquesta deessa era anomenada Astart en Hebreu i en la versi Grega de lAntic
Testament (la Septuaginta).
Astart va arribar a ser transcrit al Grec com Astart, que va esdevenir el nom Grec
primitiu per a la deessa fins que va ser canviat posteriorment a Afrodita. El terme
Hebreu Astart era en si mateixa una transliteraci del terme dialecte Babilnic
(Acadio) dIshtar.
Ishtar en el ms antic dels temps tamb va ser esmentada pel dialecte Sumeri com
Inanna o Ninanna que significa la Reina del Cel o Senyora del Cel. En Canaan aquesta
detat va ser cridada Astarot. Els Hitites la cridaven Shaushka. Els Fenicis a Cypress es
van referir inicialment a ella com Astart.
Isis era el nom que els egipcis li van donar a ella. Aix s com la deessa va arribar a ser
introduda als primers Grecs. Sabem que aquesta transformaci, en part a causa dels
textos escrits trobats pels arquelegs ms de lestudi dels trets de carcter i descripcions.
Per exemple totes aquestes detats eren en realitat una sola deessa i ella sassociava amb
el planeta Venus.
La majoria tenia arrels lingstiques fontiques en els aspectes transliterats del nom
Ishtar i aix va seguir sent aix fins que els Grecs van canviar el nom pel dAfrodita.

Ms tard, els romans es referien a ella en el Llat, inicialment com Libertas i ms tard
com Venus quan van acceptar ms que noms les doctrines de la Llibertat.

ISHTAR: Deessa de la Llibertat i lAlliberament Personal

Relleu del perode babilnic, sovint considerat una

representaci de laspecte dIshtar, la deessa de la fertilitat, lamor, la guerra i el sexe.
Ishtar va ser introdut pels Grecs com Astarte travs dels fenicis. Podem veure que el
llinatge de la deessa Grega i Romana del planeta Venus va tot el cam de tornada a
lantiga Babilnia del voltant del 3000 aC.
Pel que sembla, els Grecs (i ms tard els Romans) van decidir honrar inicialment noms
una part del carcter i doctrines que apellaven a ells en aquests primers anys abans que
ells establissin els seus imperis. La doctrina dIshtar de la llibertat / alliberament
personal era el que realment va impressionar tant als Grecs i Romans. Per tant, van
optar per adorar noms aquest aspecte del seu carcter.
A mesura que passava el temps, les successives generacions de Grecs van trobar que les
altres doctrines de Ishtar eren atractives i la van incorporar en el seu pante de detats
com Astart o Afrodita. Ms tard, els Romans van fer el mateix i es van referir a ella
com Venus.
Sembla que latractiu dIshtar era la seva doctrina del sexe sant o la salvaci per les
relacions sexuals sagrades amb una sacerdotessa del temple o sacerdot com un mitj de
purificaci i santedat.
Per descomptat, aix implicava pagar a la sacerdotessa o sacerdot i aix va ser sancionat
oficialment, i per tant, la prostituci es va fer sagrada. Ishtar va introduir tot aquest
concepte a la raa humana.
s per aix que se la coneix com la Mare de les Rameras. Les prostitutes havien estat
considerades com a pries socials pel que tamb se la coneix com la Mare dels Exiliats.
Aquesta va ser ms tard equiparada amb la idea de la immigraci. Naturalment llavors
Ishtar (alias Libertas) era coneguda com la Mare de les Rameras, la Mare dels Exiliats
i la Mare dels Immigrants al llarg no noms Babilnia, sin tamb ms tard Assria,
Egipte, Grcia i Roma.
Quin va ser el llegat dIshtar a Babilnia? Ella era la deessa principal de tota
Babilnia. No hi havia una altra deessa ms honrada que ella. Ella va ser equiparada a
tenir gaireb el mateix poder que el du principal de Babilnia, el du del sol Utu,

tamb conegut com a Shamesh. En anys posteriors, les detats masculines principals van
disminuir en popularitat.
El ms fams i prominent durant els temps de la naci dIsrael va ser Baal. [Baal
tamb va ser anomenat Marduk / Mardok / Merodac / Bel] Baal va ser identificat amb el
planeta Mart i va ser cridat el Du de la Guerra. El seu nom significa Senyor de lAire
pels seus poders superiors i la supremacia de laire. Es va allegar que tant ell com Ishtar
i totes les altres detats volaven entre i des de les estrelles del cel.
Ishtar era 1 detat de mltiples facetes. Ella era, abans que res, aplaudida pels cors i les
ments dels Babilonis per la seva dedicaci principal a la Llibertat i lAlliberament.
Tamb es va considerar la Mare de la prostituci o fornicaci i es va considerar
santa.
Per qu? Ishtar va introduir el concepte de leliminaci dels pecats per la prctica del
pecador a participar en un ritu sant de relacions sexuals amb una sacerdotessa o
sacerdot.
Aquesta acci implicaria el pagament de diners per a la sacerdotessa o sacerdot com a
part del procs de neteja. Era una ofrena dacci de grcies per la purificaci. Aquesta
s la primera instncia de la prostituci en la histria humana.
Ishtar tamb era coneguda com la Deessa de la Guerra perqu ella lluitava per la
llibertat i lalliberament. Tamb va ser coneguda com la deessa de la victria, perqu no
hi ha llibertat sense victria. Tamb va ser coneguda com la deessa de lamor, per la
seva sexualitat i la seva promoci de tot tipus de perversi sexual en nom de la llibertat.
El seu lema era: Si aix se sent b, fes-ho.
Zecharia Sitchin, en el seu llibre Trobades Divins descriu un altre paper significatiu
per Ishtar a Babilnia / Sumria. [Nota: els primers Babilonis no es deien a si mateixos
Babilonis ni la seva terra Babilnia. Ells van cridar a la seva terra Sumria i sels coneix
com els Sumeris.]

Trobades Divins de Zecharia Sitchin

Ara, Sitchin s un noms un grapat derudits que ha estat capa daprendre i traduir les
tauletes cuneformes escrits dels Sumeris / Babilonis. Ha escrit nombrosos llibres que
detallen diversos aspectes de la cultura i els escrits de Sumria.
En el seu llibre Trobades Divins ell descriu un paper significatiu que Ishtar va
celebrar per als Sumeris. A les pgines 174-176 descriu el ritual anual en la qual el Rei
de Sumria havia danar a la cmera especial del temple dIshtar per mantenir relacions
sexuals amb ella per a una nit de passi.
Si durant la nit ella est descontent amb el Rei en alguna manera ella ho mata i un nou
candidat era seleccionat per sotmetre a una altra iniciaci ritual duna nit de passi. Ell
ha de tenir un rendiment satisfactori. Aquest procs havia de continuar fins que Ishtar
accepts un candidat que la deixs totalment satisfeta.

Si el rei o candidat trobava acceptaci apareixeria lendem a les multituds que

esperaven fora del palau-temple per demostrar que havia guanyat el favor de la deessa
per governar per un any ms. Tal acceptaci tamb va significar que la naci tindria un
bon any de collites agrcoles.
Sitchin assenyala tamb que les referncies bbliques a la filla de Babilnia sempre es
refereixen a Ishtar de Babilnia. Ella era una Mare de les Rameras i tamb una Filla de
Babilnia.
Aix sembla com una dicotomia de classes per Ishtar era filla del du fundador
original de Babilnia conegut com a Anu que va ser el governant del planeta
anomenat Nibiru. Nibiru era un planeta addicional en el nostre sistema solar que
envolta la Terra cada 3600 anys, dacord amb els registres reals de Babilnia.

Anul governant del planeta Nibiru que alguna vegada va venir a la

Terra
Sitchin ha estat mpliament ridiculitzat pels cientfics per proposar que aquesta noci de
Nibiru podria existir realment. No obstant aix el 30 de juny 1999, un cientfic, David
Stevenson, de lInstitut de Tecnologia de Califrnia va publicar un article afirmant que
planetes interestellars (el qual s el que un Nibiru podria ser anomenat) s
certament una possibilitat terica, i no ha de ser desestimat.
David Stevenson no est sol, ja que altres han teoritzat que pot haver-hi altres planetes
rondant lespai interestellar que provenen des del nostre sistema solar.
Ara b, aquest ritual entre Ishtar i el rei o rei candidat s el que les profecies bbliques es
refereixen quan es parla de la prostituta que t relacions amb els Reis de la Terra.
En altres paraules, en les profecies, sest referint a Ishtar aprovant lautoritat dels reis
perqu tenen el plaer della i feren el que ella els va manar. Vegeu Apocalipsi 17: 1-2, 45 i tamb 18: 3, 9 i 19: 2. Veure tamb: Isaes 47: 1-15; Jeremies 51: 7.
Tamb vol dir que la relaci s un carrer de dues vies. Ishtar dna als reis el necessari
per mantenir lautoritat i el control. A canvi, els reis de curs juren lleialtat a Ishtar i
ofereixen sacrificis per a ella. Apocalipsi proporciona una similitud simblica entre
laspecte histric antic i una futura relaci entre una futura Babilnia i la resta de les
nacions.
La sper poderosa Babilnia actua com una Ishtar i es dedica a la prostituci amb la
resta de les nacions. El context s tot pel que fa a diners i el materialisme. Vegeu
Apocalipsi 18: 1-24 i observa com el tema general gira entorn dels diners i les coses
materials.

La connexi dIshtar a lEsttua de la Llibertat

LEsttua de la Llibertat va ser un concepte Manic concebut des de dins la

Maoneria. El principal promotor i recaptador de fons per al projecte va ser Eduard
Laboulaye i va collaborar amb lescultor Frederic Bartholdi per desenvolupar una
esttua de la illuminaci Manica.
El 5 dagost de 1984, una placa es va exposar en lEsttua de la Llibertat per
commemorar el 100 aniversari de lesttua de la ciutat de Nova York, explicant que la
Dama de la Llibertat va ser un regal dels Maons Francesos i el govern a els Maons
Americans i el govern i es nomena oficialment Llibertat Illuminant el Mn.

Una
imatge de la placa es mostra aqu i es llegeix en majscula:
[quote]EN AQUEST LLOC AL 5 DAGOST DE 1884, LA PEDRA ANGULAR DE
LPEDESTAL DE LESTTUA DE LA LLIBERTAT ACLARINT EL MN VA SER
LLOC AMB CERIMNIA PER WILLIAM A. BRODIE, GRAN MESTRES DE
MAONS A LESTAT DE NOVA YORK, MEMBRES DE LA GRAN LGIA,
REPRESENTANTS DELS GOVERNS dESTATS UNITS I FRANCS, LEXRCIT I
OFICIALS DE LARMADA, ELS MEMBRES DE LEGACIONS ESTRANGERES I
CIUTADANS DISTINGITS VAN ESTAR PRESENTS. AQUESTA PLACA ES
DEDICA PELS MAONS DE NOVA YORK EN COMMEMORACI DELS 100
ANYS DAQUEST HISTRIC ESDEVENIMENT[/quote]
Lesttua va ser desenvolupada des de dins de les ms altes doctrines de la Maoneria.
Aquesta illuminaci prendre la seva forma en diferents smbols que es troben en la
mateixa escultura.

1. La Corona de 7 Pues:
Aquest smbol era per representar la illuminaci del du del Sol Babilnico Shamesh /
Utu. La idea era que aquesta illuminaci ocultista del Du del Sol podria centrar-se en
cadascuna de les 7 pues de la corona. Cada pua podria destellar aquesta illuminaci
ocultista a cadascuna dels 7 hores o grans masses de terra del mn.
En altres paraules, cada punta destellara la illuminaci ocultista a un continent al
planeta Terra. Cadascuna de les 7 puntes seria llavors representant duna de les 7 grans
masses de terra o continents del mn.

2. Les Tabletes:

Un error com s que les pastilles representen els 10 manaments que Du va donar a
Moiss. Aix no s cert. Les tabletes estan gravades noms amb els nmeros Romans
presentats per al 4 juliol 1776.

Dacord amb el preeminent Historiador dEsttua, Marvin Trachtenberg en el seu llibre

LEsttua de la Llibertat les pastilles representa una noci genrica del concepte de
dret. Aix no sha de confondre amb les lleis de Moiss.
La Maoneria va donar xerrameca buida al judaisme, el cristianisme i lIslam com a
legislador de religions, per la Maoneria intenta sintetitzar totes les religions en un
focus central La idea de la llei en general. Per tant les tabletes en poder de
lEsttua de la Llibertat porten aquest significat general.

3. La Tnica:
En el pla original, lEsttua de la Llibertat va ser dissenyada en els primers passos
perqu contingui color. Ella anava a vestir les tniques reals descarlata i porpra.
Es va fer evident que per raons defectes monetaris lesttua havia destar fet de coure.
Ls del coure impedeix ls de qualsevol combinaci de colors. Aix es van abandonar
els plans originals per a les tniques escarlata i porpra.

4. La Torxa:
Aquest article va ser originalment dissenyat per ser una copa dor plena del vi de la
llibertat. Aquesta copa dor es va mantenir en la planificaci i es va fer realitat.
No obstant aix, abans de la finalitzaci i lenviament de tota lesttua, les autoritats
porturies de Nova York van demanar si podria haver-hi algun tipus de modificaci per
permetre que una flama eterna o llum sigui dissenyada en lesttua perqu els vaixells
poguessin usar-la com ajuda de navegaci nocturna. Bartholdi va consentir a realitzar
les modificacions en el disseny bsic de la copa per permetre que una flama de gas
natural sigui utilitzada. Alguns afirmen que la comanda de modificaci, no va ser per
ajudar els navegants en la foscor, si no va ser per tenir una representaci del smbol del
coneixement i del Sol.

La torxa s lltim smbol dels illuminats (persones que han

adquirit el coneixement secret de lordre ocultista, un coneixement negat a la resta de la
poblaci). LEsttua de la Llibertat sost la torxa encesa, smbol de Nimrod (Du del
Sol)
La torxa que veiem avui s realment el mateix tipus de disseny de copa utilitzada en
lantiguitat per beure vi. Comptava amb un mnec per a la copa a la part inferior i el
mnec sassemblava molt a un pal. Laspecte dor en si es va alterar de nou per ajustarse a les necessitats de la flama de gas natural.
La copa dor real, original va ser venuda posteriorment pel projecte al Tsar de Rssia, el
tsar Nicolau. En 1917 durant la Revoluci Russa el govern comunista va prendre
possessi. La copa sha quedat en mans dels russos per, segons informes, en 1997 va
ser posat a la venda pel govern rus per ajudar a pagar els deutes exteriors de Rssia.
Aquest autor no sha pogut determinar si la copa es va vendre realment o no. Noms se
sap que la copa est encara en existncia.

5. Mare dels Exiliats

Mare dels Exiliats s un terme clau en el poema dEmma Lazarus. En el seu fams
poema sobre lesttua, (ara gravat a la base de lesttua) Lzaro es refereix a la dona
com La Mare dels Exiliats. El poema ha vinculat per sempre de forma indeleble
lesttua als immigrants de tot el mn.

La deessa Anunnaki Inanna donant la benvinguda als

immigrants que van arribar per milers a les costes de New York
Lesttua s la santa patrona dels immigrants de tot el mn. Per estrany que sembli, la
deessa Babilnica Ishtar tamb era la deessa patrona dels immigrants a Babilnia perqu
com una deessa de la llibertat personal, va portar esperana als immigrants que
buscaven una vida millor per a si mateixos en Babilnia.

Conclusions

Hi ha massa coincidncies quan comparem les caracterstiques de les escriptures

relatives a la dona anomenada el Misteri de Babilnia la Mare de les Rameras amb
el de Ishtar de Babilnia i lEsttua de la Llibertat. Qu es pot concloure?:
LEsttua de la Llibertat s la dona que es descriu en lApocalipsi. LEsttua de la
Llibertat s la dona que es descriu en les tauletes sumries. Diem aix perqu sabem
que lEsttua de la Llibertat s en realitat la visi artstica / escultural dIshtar, la
deessa de Babilnia. Aix fa que lEsttua de la Llibertat sigui el dol ms gran mai
fet per mans humanes.
No obstant aix, hem de preguntar: [quote]Aquesta realment aclarint el mn, o s que
en realitat aquesta deessa mant la nostra illuminaci en les ombres mentre sost a la
llum per sobre de la seva torxa, noms per ocultar la veritat des del prof (no iniciat)
labisme (mar dhumanitat) que es mant en la foscor?[/quote]

La Quinta Avenida
Si hay una calle famosa en Nueva York esa es la Quinta Avenida, tambin llamada la
Avenida de los Millonarios. Como todas las avenidas de la ciudad, esta calle cruza
Nueva York de norte a sur.
La Quinta Avenida es una de las calles comerciales ms importantes de Nueva York
y los locales tienen alquileres a precios prohibitivos. Podramos comparar esta calle con
los Campos Elseos de Pars o Ginza en Tokio.

Tiendas

Quinta Avenida

Tienda de Cartier junto a Central Park

Central Park
La zona comercial ms importante de la Quinta Avenida y donde se encuentran las
principales tiendas es la parte ms cercana a Central Park. En esta zona encontraris
tiendas de la talla de Armani o Cartier.
La tienda ms famosa junto a Central Park es Apple, conocida tanto por su diseo
como por ofrecer ordenadores con conexin gratuita a internet, algo muy apreciado por
los turistas. Junto a Apple se encontraba la famosa juguetera Fao Schwarz, que fue
cerrada en julio de 2015.
Otra zona comercial importante es la que va desde Washington Square hasta el
Flatiron Building (el primer rascacielos de Nueva York).
La parte central de la Quinta Avenida (desde el Flatiron Building hasta San Patrick)
es bastante decepcionante y desconcertante: tiendas de suvenires y "boutiques" con
camisetas de recuerdo a precio de saldo.

Otras visitas
En la Quinta Avenida, adems de tiendas, encontraris algunos puntos de inters como
la Catedral de San Patrick, el Empire State Building o la Biblioteca Pblica.
La parte que bordea Central Park se caracteriza por albergar un gran nmero de museos,
como el Metropolitan, la Coleccin Frick y el Museo de la Ciudad.

Empire State

Empire State

Empire State al anochecer

Vistas desde el Empire State

Vistas nocturnas desde el Empire State

El Empire State Building ha sido el edificio ms alto del mundo desde 1931 hasta
1972. Hoy en da, tras la cada de las Torres Gemelas, es el tercer edificio ms alto de
Nueva York por detrs del One World Trade Center y del 432 Park Avenue.
El Empire State tiene 102 plantas y una altura de 381 metros (443 metros si contamos
su antena).
El edificio se construy en tiempo record, tan slo pasaron 410 das desde el inicio de
su construccin hasta su inauguracin. En la construccin, en plena crisis del 29,

trabajaron ms de 3000 obreros que hicieron posible que se construyeran 4 plantas y

media por semana.

Subir al mirador del Empire State

En el Empire State existen dos miradores, uno en la planta 86 (a 320 metros de altura)
y otro en la 102. Subir al primero tiene un coste de 32$, y continuar hasta el segundo
conlleva un suplemento de 20$.
Cada ao visitan el edificio casi 4 millones de turistas y, desde que se construy, ha
sido visitado por ms de 100 millones.
El horario de visitas comienza a las 8:00 de la maana y el ltimo ascensor que sube por
la noche es a las 1:15. Si no queris perder ms de una hora en colas, lo mejor es estar
puntual cuando abren por la maana.

NY Skyride
El NY Skyride es un "simulador de vuelo" que recorre Nueva York a vista de
pjaro. Se encuentra en el interior del Empire State.
Aunque en su publicidad lo venden como la atraccin imprescindible, lo cierto es que,
actualmente, es algo que no merece nada la pena a precio de oro (36$). No
recomendamos perder ese tiempo ni aunque tengis entrada gratuita con el New
York Pass.

World Trade Center

Conocido a nivel mundial debido a los terribles atentados terroristas ocurridos en el
ao 2001, el World Trade Center (WTC) fue el complejo donde se encontraban las
Torres Gemelas, smbolo del poder de la economa americana desde su apertura en
1973.

World Trade Center

One World Trade Center

Estacin central del WTC, diseada por Calatrava

World Trade Center al anochecer

Memorial del 11-S

El 11 de septiembre de 2001 el World Trade Center qued arrasado llevndose
consigo la vida de casi 3.000 personas y dejando ms de 6.000 heridos que quedaron
marcados de por vida.
La zona en la que ocurri el incidente se convirti entonces en un enorme crter lleno de
obras con un prometedor futuro, que pas a llamarse Zona Cero.

Aunque an falta trabajo por hacer, actualmente la zona del World Trade Center est
prcticamente reformada por completo y cuenta con varios edificios de reciente
construccin.

Qu ver
La zona del World Trade Center ha sufrido numerosos cambios a lo largo de los ltimos
aos, estos son algunos de los puntos ms destacados que merece la pena visitar.

Edificios del nuevo World Trade Center

Tras la desaparicin de las Torres Gemelas y la demolicin de algunos edificios
colindantes fue necesario reconstruir la zona por completo. Entre nuevas moles de
acero, cristal y hormign destaca especialmente el One World Trade Center, un edificio
brillante y dinmico inaugurado en 2014 que se ha convertido en uno de los principales
puntos de referencia de la ciudad.

Observatorio del One World Trade Center

El edificio principal del nuevo World Trade Center ofrece la posibilidad de contemplar
el pulso de la ciudad a vista de pjaro desde los miradores que tiene en tres de sus
plantas superiores. Las vistas desde el edificio son espectaculares, aunque tambin es
importante la carga histrica y emocional del edificio y sus alrededores.

Memorial del 11-S

Rindiendo homenaje al pasado y tratando de llenar de esperanza el futuro, el
Memorial del 11-S es un remanso de paz en el corazn de la ciudad que cuenta con 400
robles blancos y unas sorprendentes cascadas que llenan dos piscinas en
representacin de las ausentes torres gemelas.

Museo del 11-S

Inaugurado en mayo de 2014, el Museo del 11-S rinde homenaje a las casi 3.000
vctimas del lamentable suceso. El museo cuenta con fotografas, grabaciones de voz,
algunos de los vehculos utilizados el da del desastre y un sinfn de elementos
capaces de transportar a sus visitantes al terrorfico momento de los atentados.

Estacin Central WTC

Diseada por Santiago Calatrava, la enorme y llamativa estacin central est coronada
por una emblemtica cpula de vidrio y metal con el caracterstico sello de
Calatrava y conecta numerosas lneas de tren, metro y grandes edificios del distrito
financiero. La construccin del "Oculus" se ha dilatado durante ms de 6 aos y ha
tenido un sobrecoste del 70%.

Puente de Brooklyn
Visualizado en el cine en innumerables ocasiones, el Puente de Brooklyn se ha
convertido en uno de los puentes ms famosos del mundo. Pelculas como Manhattan,

Fiebre del Sbado Noche, Godzilla o Deep Impact han filmado esta obra arquitectnica
del siglo XIX.

Puente de Brooklyn

Puente de Brooklyn desde el barco

Al finalizar su construccin en 1883, el puente se convirti en el puente colgante ms
largo del mundo, con una distancia entre pilares de casi 500 metros. La construccin
dur 13 aos y durante ella murieron 27 personas. La longitud total del puente es de
1825 metros.
Cruzando el Puente de Brooklyn por la noche tendris una de las imgenes ms
caractersticas de Nueva York, la de los edificios de Manhattan iluminados.

Curiosidades
Al poco tiempo de su inauguracin murieron 12 personas aplastadas por una estampida
humana ante los rumores de que el puente se derrumbaba.
Se construy para evitar los problemas que ocasionaba cruzar en barco cuando el
ro estaba congelado. En esa poca, Brooklyn y Manhattan an eran ciudades
independientes.
Desde su construccin mucha gente ha querido saltar desde el puente, ya sea por
apuestas o por conseguir algo que se consideraba imposible. La primera persona que
salt y sobrevivi fue Clara McArthur en 1895.

Estatua de la Libertad
La Estatua de la Libertad es, sin duda, el smbolo ms famoso de Nueva York. Su
lema es: La libertad esclarece el mundo.

La Estatua de la Libertad al atardecer

Estatua de la Libertad y el bajo Manhattan

Este monumento de 46 metros de altura (93 si contamos la base) se encuentra situada en
Liberty Island (la isla de la libertad), y para visitarla es necesario ir en Ferry. El muelle
se encuentra en Battery Park, al sur de Manhattan.

Historia
La Estatua de la Libertad se inaugur en octubre de 1886 y fue un regalo de los
franceses para conmemorar los 100 aos de la Declaracin de Independencia de los
Estados Unidos. En 1984 fue declarada Patrimonio de la Humanidad.
En su diseo particip Gustave Eiffel, el creador de la Torre Eiffel.

Subir al mirador
El 4 de julio de 2009, coincidiendo con el da de la Independencia de Estados Unidos
(fecha muy importante para la Estatua de la Libertad), el mirador de la corona fue
reabierto al pblico ya que, desde los atentados del 11-S, subir estaba prohibido.
Para subir al mirador deberis comprar los tickets por internet con semanas de
antelacin ya que de lo contrario ser imposible, la subida se hace en grupos de diez
personas con un lmite de 30 visitantes la hora.