18

el 3 de vuit

EDITA
Publicacions Peneds, SA
Papiol, 1 - 08720
Vilafranca del Peneds
redaccio@el3devuit.cat
maquetacio@el3devuit.cat
administracio@el3devuit.cat
Els escrits que publiquem a les planes dopini,
aix com qualsevol altre article signat, no sn
forosament compartits pel setmanari i noms
reflecteixen el parer de qui els signa.

DIJOUS, 5 DE GENER DEL 2017

PRESIDENT
Pere Montserrat i Ferrer
CONSELLER DELEGAT
Xavier Freixedas i
Domnech
DIRECTOR
Ricard Rafecas i Ruiz

REDACCI:
Joan Ravents (Cap de redacci)
Judit Benages i Xavi Gonzlez (Redacci Vilafranca)
Eva Lpez (Redacci Sant Sadurn)
Ricard Vinyals (Redacci El Vendrell)
Eloi Miralles, Biel Senabre i Jordi Mir (Castells)
Tito Boada (Esports)
Flix Mir (Fotografia)
ngels Ventura i Nati Ceballos (Maquetaci)
Anna Rafecas (Correcci)

OPINI

La volta catalana als Estats Units El glhwein

La volta catalana s una tcnica de construcci tradicional
on lespai es cobreix amb una
volta de maons colocats per
la part plana. Permet construir sense encofrats i amb
rapidesa, fet que va motivar
que fos mpliament utilitzada. Habitualment servia per
cobrir el sostre de les plantes baixes dels masos i de les
construccions urbanes populars com les cases de cs tpiques del Peneds i darreu de
Catalunya. Ja al segle XIX es
va aplicar a les construccions
de cases nobles i fbriques de
lEixample de Barcelona. A
mitjans del segle XX els nous
materials van anar reduint
ls daquesta soluci, tot i
que encara es pot veure. Sense anar ms lluny lescala del
bloc de casa meva, tpic dels
anys vuitanta, est feta amb
volta catalana.
Ara b, qui va elevar a lexcedncia aquesta tcnica va
ser larquitecte valenci Rafael Guastavino (1842-1908).
Amb noms 19 anys va marxar a Barcelona, on es va formar i va comenar a treballar.
Entre daltres edificis, s autor de Can Batll, a lactual
recinte de lEscola Industrial.

El Peneds
tamb
existeix...

Daniel Garcia
Peris
www.danielgarciaperis.cat

Hem de reivindicar
la influncia
catalana all
on es trobi

El 1881 i sense parlar ni una

paraula dangls va marxar a
Nova York. All va introduir
a les grans obres aquest tipus
de volta resistent al foc, principal preocupaci de lpoca
pels incendis a les ciutats. Va
patentar el seu sistema, tot
creant amb xit una empresa
que va continuar el seu fill,
figurant en el seu llegat edificis emblemtics dels Estats
Units. Aquestes festes ens les
hem pogut trobar viatjant
per la costa est. Primer, a la
Biblioteca Pblica de Boston,
on t una sala dedicada que
vam poder admirar totalment buida. Una de les ms
singulars, per la seva bellesa,
s lestaci de metro de City
Hall de Nova York. En aquesta ciutat no vam deixar de
mirar els sostres de lestaci
del ferrocarril Grand Central,
el Museu dHistria Natural i
ledifici dEllis Island. Aqu se
situa un emotiu museu sobre
la immigraci instalat un cop
restaurat als anys vuitanta.
Desprs de 30 anys dabandonament, de les 28,832 rajoles que va situar al sostre de
la gran sala de registre noms
van necessitar canviar-ne 17.
Hem de reivindicar la influncia catalana all on es trobi.

He probado en uno de esos mercadillos otoales que ahora

tanto menudean un torpe remedo del germnico glhwein.
Spase que, bien resuelto, se trata de un vino tinto especiado
y caliente, que cada ao en toda Centroeuropa y parte de Escandinavia hace su reconfortante aparicin en el crudo diciembre, por Santa Luca.
Aunque griegos y romanos ya elaboraban vinos y mostos cumplidamente macerados y aliados con botnicas y especias,
amn de recocidos hasta evaporar la proporcin requerida de
su volumen, fueron los bvaros y dems pueblos germnicos
medievales los que saludaban al otoo con los humeantes cacillos de su golosa pocin tradicional.
Componen pintoresca estampa, entre los glidos mercadillos
navideos alemanes, los animados puestos de clido glhwein,
sobre todo en las ciudades que conservan un recio carcter medieval. Rothenburg ob der Tauber, Schwbisch Hall o la bellsima Ratisbona Regensburg engalanan su centro histrico
por estas fechas y no faltan, junto a luminarias, tenderetes y
espumillones, los buhoneros de la pcima
No tan lejana en la distancia, aunque s en el tiempo, fue mi
infantil experiencia con el ponche arans, una suerte de rudo
glhwein pirenaico. Result que en Treds, Valle de Arn, el
seor Miquel, mi anciano vecino y abuelo de dos colegas, se
regalaba a diario, tras la llegada del fro, con un pucherito de
vino tinto arrimado al rescoldo manso y ceniciento de la lumbre. Sobresalan del perolito entreabierto la escarapela de una
mondadura de naranja y un palitroque, retorcido y perfumado,
de canela. Mientras, en su vientre opaco, unos clavillos de olor,
granos de pimienta y semillas de cardamomo bullan sumisos
al tibio hervor de las brasas mortecinas.
Lo alquimista del asunto surga cuando el veterano druida
embeba unos cuantos terrones de azcar en ron, les prenda
fuego y cuando ste, azuleando, se disipaba, aada la melaza
resultante a la mixtura de su marmita. Supongo que el brebaje as conjurado deba ser un inicitico y misgino bebedizo,
porque slo nos lo dejaba catar cmplice y a hurtadillas, en
ausencia de mozas, mujeres y nias!

De vinos y
gastronoma

Jess Velacoracho
Vilafranca

Se trata de
un vino tinto
especiado y
caliente, que
cada ao hace
su reconfortante
aparicin en el
crudo diciembre,
por Santa Luca

Objectiu: vertebrar Espanya, construir la naci espanyola

La construcci de la xarxa ferroviria peninsular al segle xix

Penso que...

Agust Alcoberro
Professor dHistria Moderna a
la Universitat de Barcelona

Els problemes dinfraestructures que arrosseguem avui tenen un precedent altament allionador: la construcci de la
xarxa ferroviria espanyola a mitjan segle XIX. Com s sabut,
la primera lnia de trens peninsular va comunicar Barcelona
i Matar el 1848. Era diniciativa privada, i va resultar un
negoci rod. El 1855, per, unes Corts de majoria progressista van aprovar la llei de ferrocarrils. La llei va permetre
multiplicar en pocs anys la xarxa ferroviria peninsular: si
anteriorment el ferrocarril tot just disposava duns 500 quilmetres de via, deu anys desprs, el 1855, nhavia assolit
prop de 5.000.
Aquest enorme esfor es va finanar amb diner pblic, mitjanant la desamortitzaci dels bns i terres dels ajuntaments, cosa que va disminuir la capacitat de finanament
dels municipis i va augmentar arreu les desigualtats socials.
Per la planificaci de la xarxa de ferrocarrils va obeir a un
estricte plantejament ideolgic. Es tractava de vertebrar els
territoris hispnics, tot dibuixant una xarxa radial que tenia el seu punt de sortida i darribada a Madrid. El ferrocarril
havia de ser, en primer lloc, un instrument de creaci de la
naci espanyola. Subsidiriament, havia de construir tamb
el mercat espanyol, ja que fins aleshores leconomia les rees
litorals sarticulava mitjanant el comer naval amb altres
pasos, i absolutament desquena al centre peninsular.
Els condicionants poltics i ideolgics van marcar la legislaci
aprovada per les Corts espanyoles i la seva aplicaci. La llei
va finanar la construcci de via frria, a tant el quilmetre,
la qual cosa va estimular la creaci de noves vies descs o
nul inters comercial i especialment all on les caracterstiques del relleu ho feien ms fcil. Ben aviat, la xarxa radial

construda per tota la Meseta va resultar un absolut fiasco.

Un gran nombre de lnies travessaven mplies extensions absolutament buides i comunicaven ciutats poc poblades, en
llargues jornades que noms acabaven a Madrid, la capital de
lEstat que gestava la naci espanyola.
Per aix el negoci que havia estat la construcci, subvencionada pel govern, va esdevenir fracs a mesura que les lnies es van posar en funcionament. Noms el ferrocarril del
Mediterrani, construt amb grans dificultats, i la nula implicaci de lEstat, entre Alacant i Girona, va esdevenir un
espai dintercanvi hum i de mercaderies econmicament
i socialment positiu. Cal remarcar, a ms, que la legislaci
espanyola va optar per un ample de via diferent del francs,
cosa que a la prctica impossibilitava la connexi dels nostres
trens amb Europa.
Per lenorme despropsit que va suposar aquella empresa
va tenir tamb repercussions poltiques per als seus mateixos instigadors. El fracs de les companyies ferroviries en
iniciar-ne la comercialitzaci va provocar la crisi financera de
1866 i, amb aquesta, la fallida del sistema bancari i de la borsa
i el tancament dun gran nombre dentitats de crdit. La construcci de noves vies tamb es va aturar sobtadament durant
un llarg perode. De cop i volta sacabava la febre dor.
I tot seguit es va produir la liquidaci del rgim poltic dels
Borbons. La Revoluci Gloriosa de 1868 va obligar a fugir la
reina Isabel II i va donar pas a les primeres eleccions constituents democrtiques. Cinc anys desprs, el 1873, es proclamava la Primera Repblica.
Tot aix, ms o menys, els deu sonar. Precedent histric o
previsi de futur?

Precedent
histric o previsi
de futur?