ALLEGACIONS AL PLA GENERAL ESTRUCTURAL (PGE) DE L'AJUNTAMENT D'ALCOI, per part del

Grup Municipal Guanyar Alcoi amb seu a efectes de notificaci en la plaa d'Espanya, Ajuntament
d'Alcoi, 1r pis, CP: 03801; la plataforma ciutadana Guanyar Alcoi amb la mateixa seu a efectes de
notificacions; i la Comissi d'Urbanisme de Guanyar Alcoi amb la mateixa seu a efectes de
notificacions, EXPOSEN davant el Departament corresponent i com millor procedisca en dret,
mitjanant aquest escrit ALLEGUEN:
1. CONSIDERACIONS
Amb carcter previ als arguments desenvolupats en aquest text d'allegacions, creiem necessari
exposar les segents consideracions:
PRIMERA.- Donada la importncia d'aquest document de planejament urbanstic, creiem que no
s'ha tractat amb la profunditat, serietat i rigorositat necessria. En primer lloc amb l'aprovaci de
l'exposici pblica del PGE al Plenari del 27 de juny, celebrat de forma accelerada, quedant fins i
tot temes per tractar del PGE per part dels Grups Municipals i que es van deixar apartats per la
celeritat injustificada de portar-ho al Plenari quan la majoria dels Grups Poltics Municipals
consideraven que encara quedava feina per fer i per consensuar.
En segon lloc, pels canvis produts mentre el document constava en exposici pblica, els quals el
Grup Municipal Guanyar Alcoi va denunciar i que va provocar l'allargament del perode
d'allegacions dos mesos ms. Per ltim, enllaant aquests dos fets, considerem que el PGE no est
gestionant-se, com hem reclamat, amb la serietat i rigorositat necessria per a un document de la
importncia del PGE i li preguem al regidor d'urbanisme que canvie d'actitud, que opte per la via
del consens en compte de la negociaci a portes tancades i per la via del dileg assossegat i
respectus.
SEGONA.- Que en consideracions purament tcniques, aquest PGE no aposta per la 'Ciutat
compacta', que compta amb un creixement poblacional sobredimensionat i no sustentat baix
ningun informe que acredite la necessitat d'expansi que es planteja i que, per ltim, la
participaci ciutadana ha sigut del tot insuficient per no dir nulla en aquest document, limitant-se
a xerrades puntuals en les quals s'exposava la feina feta per part de l'equip redactor, sense cap
programaci conjunta d'accions en el temps perqu la ciutadania poguera conixer el document,
interactuar i aportar la seua part al procs per tal d'anar conformant l'objecte a debatre entre tots
els vens.
Aquest document en la seua part introductria hauria de contenir un ndex general tant dels
continguts del PGE com del Pla detallat, i aix es facilitaria l'estudi del document i les allegacions a
formular. Actualment sols comptem amb el PGE, que s una bona oportunitat de conixer
l'entramat general i de tenir una idea global del que acabar sent el Pla General d'Ordenaci
Urbana (PGOU), no obstant aix, sense l'altra part, el Pla detallat, no s possible conixer una part
molt important de tot aquest document, i no ens dna l'oportunitat de saber si alguna informaci,
estudis o informes que considerem que haurien d'estar contemplats al PGE, desprs es
consideraran en el Pla detallat o si pel contrari no es t prevista la seua inclusi en ningun dels dos
plans (tant en el PGE com en el detallat).

Aquest fet, no sols provoca una falta greu d'informaci, dificultant la comprensi del Pla i la
redacci de les allegacions oportunes, sin que constitueix una indefensi cap a aquelles
persones interessades a realitzar allegacions al mateix Pla General Estructural.
A ms cal tenir en compte que aquest PGOU s'elabora tenint en compte la legislaci autonmica
anterior que regulava aquest pla com un document nic. Va ser durant el transcurs del procs de
redacci i aprovaci quan es modifica la legislaci, la qual introdueix que els PGOU han de contenir
un primer document, el PGE, que permet valorar i analitzar de forma ms ampliada el PGOU, i
posteriorment es procedeix a aprovar el Pla detallat. En aquest cas no ha ocorregut aix, ja que el
PGOU complet ha sigut adaptat a la nova normativa dividint el document en dos, el PGE i el Pla
detallat. Aquest canvi normatiu i l'adaptaci posterior, ha provocat que el PGE continga, per
exemple, equipament que depenen de zones d'expansi, la vinculaci de la qual no es t
coneixement sense disposar del Pla detallat. Donada aquesta circumstncia i tenint en compte que
ja est redactat ntegrament, s'hauria d'haver presentat el Pla detallat -tal com el regidor de
Territori es va comprometre- i facilitar tota la documentaci, tenint en compte que es tractaria
d'un esborrany que pot patir canvis substancials desprs de l'estudi d'allegacions i l'aprovaci
definitiva del PGE.
TERCERA.- Els centres histrics de les ciutats presenten, de forma generalitzada, problemes de
degradaci urbanstica i social molt acusats. L'enorme creixement urbanstic que han patit les
aglomeracions urbanes, particularment des de mitjans dels anys 60, ha oferit als antics habitants
d'aquestes rees nous habitatges amb unes condicions fora millors a altres barris de les ciutats i,
preferentment, a l'extraradi. En termes generals, aix s'ha acompanyat d'una tendncia
progressiva cap a l'adopci del model de ciutat dispersa, amb els consegents problemes
ambientals i socials que se'n deriven. Entre elles, cal remarcar dues conseqncies especialment
negatives. D'una banda, la generaci d'una mobilitat forada i una major dependncia del
transport motoritzat privat acompanyat d'un deteriorament de la qualitat de vida, un augment de
la contaminaci i una remodelaci de carrers i vies de transport per tal d'augmentar les seues
capacitats de trnsit i/o estacionament pblic. D'un altre, la caiguda generalitzada dels preus del
sl i l'habitatge en els centres histrics, la qual cosa, unida a l'existncia en aquests barris
d'habitatges que, en general, presenten unes dolentes condicions d'habitabilitat, ha suposat una
creixent marginalitzaci social envelliment, creaci de guetos, augment de la delinqncia.
Aquest panorama general s perfectament assimilable a all que ha estat passant a la nostra
ciutat. Dins la revisi del PGOU que es va iniciar l'any 1998, s'hi considerava com a prioritria, la
revitalitzaci del Centre Histric. Per part de diferents governs municipals de signes diversos, la
preocupaci per aquesta problemtica ha anat creixent, encara que probablement amb massa
retard respecte a l'accelerada degradaci general.
L'any 2001 els grups poltics de l'Ajuntament va consensuar un instrument urbanstic per tal
d'accelerar la intervenci en el Centre Histric: l'Homologaci, contemplada a la Llei Reguladora
de l'Activitat Urbanstica. Es tractava de no haver d'esperar a tindre completament revisat el PGOU
per tal d'iniciar les necessries actuacions. Cal dir que, des del nostre punt de vista, s'ha abusat
d'aquesta figura legal, ajornant sine die la revisi del Pla. D'aquesta manera, les propostes per al
Centre acaben per presentar-se deslligades de la planificaci urbanstica global. Sense que a

haja de suposar un entrebanc insalvable, s evident que pot generar problemes importants de
cara a aconseguir l'objectiu fixat. En aquest sentit, s necessari fer constar que, davant una
poblaci que es troba ms de 20.000 habitants per sota de l'horitz que contemplava el PGOU
vigent per a les dates presents, la poltica urbanstica dels diferents governs i especialment les del
PP s'ha abocat a un eixamplament considerable del sl urbanitzable.
Aquest pla general, lluny de donar soluci a aquest problema o de posar fre a aquesta tendncia
expansiva fa just el contrari. Amb gran quantitat de noves zones de creixement urbanstic.
2. ALLEGACIONS
DE CARCTER CONCEPTUAL:

CIUTAT COMPACTA:
1. Repensar les dimensions de la ciutat: Les expectatives de zones de creixement de sl
urb estan sobredimensionades, no coneixem cap informe que justifique el creixement
d'habitants que pronostica el PGE, i ms tenint en compte que actualment, Alcoi t
capacitat per a acollir a ms de 68.000 persones, aproximadament, el que suposaria un
creixement de la poblaci del 13%. s ms, segons l'INE, l'any 2011, Alcoi comptava amb
ms de 6.000 habitatges buits.
2. Prioritzaci de les zones de creixement: Cal donar prioritat als barris degradats com el
Centre histric d'Alcoi (des d'El Partidor fins a Alcassares) i Santa Rosa. Aquestes zones,
sobretot el Centre histric d'Alcoi, tenen molta capacitat per albergar gran nombre de
vens i venes, per tant s una oportunitat de zona de creixement integrada en l'entramat
urb sense necessitat de crear nous nuclis perifrics.
3. Alcoinnova a La Canal, inviabilitat dintre de la ciutat compacta: Ms enll de qu
Guanyar Alcoi ens oposem a qu Alcoinnova se situe en La Canal pel perill que suposa per a
l'Aqfer del Molinar, aquest tipus de parcs industrials, als afores de les ciutats (a quinze
minuts ms lluny amb vehicle del que es troba ara la fbrica de La Espaola), creen un
moviment centrfug de la ciutat, una dependncia del transport a motor a causa de la
impossibilitat d'accedir a peu o amb transport pblic, una major dificultat de compaginar la
vida familiar i d'oci amb la laboral. La ciutat compacta afavoreix la compatibilitat entre les
relacions socials en un mateix espai, en canvi establir un xode industrial on per anar-hi cal
utilitzar transport d'autombil dificulta eixe enteniment i afinitat entre relacions socials i
territori.

ZONES INDUSTRIALS:
4. PAGOS COM A LALCOI AVANTGUARDISTA: Proposem la zona de Pagos, destinada
actualment a ser un espai industrial, com un sector que compatibilitzara zona residencial i
industrial dalta tecnologia no contaminant, s a dir, exportar models exitosos com el
Districte 22@ de Barcelona. La proposta va encaminada a crear una zona productiva i
innovadora amb espais moderns per a la concentraci estratgica dactivitats intensives en

coneixement. Es tractaria dun model de ciutat compacta, amb la uni dEl Rebolcat amb
Pagos i connexions amb la Zona Alta dAlcoi i aix no crear espais inconnexos. Una zona en
la qual empreses innovadores convisquen amb nuclis de formaci, centres dinvestigaci,
de transferncia de tecnologia i aix com habitatges, equipaments i zones verdes.
5. ATE ALCOINNOVA (ATE SUZ SI4):
A la pgina 11 de la Memria Justificativa es diu textualment que el PGE assumeix
l'Actuaci Territorial Estratgica (ATE). En canvi, al punt 3 de l'Alternativa 2 (pgina 27 de la
Memria Justificativa) es presumeix de suprimir les actuacions que tenen un difcil encaix
territorial des del punt de vista mediambiental, com "el suelo industrial de La Canal".
6. Demanem que l'ATE SUZ SI4, no forme part com a proposta al PGE i que s'adjunte en un
document annexe el projecte d'ATE, sense que aquest compute en termes de superfcie,
infraestructures o serveis.
7. Que als documents del PGE, inclosa la Memria Justificativa, es considere que l'ATE
d'Alcoinnova a La Canal s'assumeix 'per imperatiu legal', donat que les competncies en
l'mbit municipal que permetrien acceptar o no aquesta proposta urbanstica i la seua
regulaci ha estat arravatada per instncies superiors i ms tenint en compte que en
l'aprovaci d'aquesta ATE no es va contemplar i assumir informes tcnics municipals que
desaconsellaven aquesta ubicaci.
8. Entre els requisits que han de complir les ATES, publicats a la Guia d'Actuacions
Territorials Estratgiques publicada per la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi
Ambient, hi ha incompatibilitats entre l'ATE d'Alcoinnova i els principis assenyalats a la guia
com la integraci territorial del projecte, tenint en compte que aquests espais han
d'incorporar "sistemes de mobilitat sostenible tant en les seues connexions internes com
externes, amb especial previsi del transport pblic i sistemes no motoritzats" (pgina 12
de la citada guia). Aquesta ATE, tal com s'ha assenyalat anteriorment, no t possibilitat ni
previsi a curt o mitj termini d'estar integrada ni connectada per xarxes de transport
pblic i no motoritzat, tenint en compte la seua ubicaci.
9. La Comissi de Peticions de l'Europarlament mant oberta la investigaci sobre la
desprotecci durant dos anys de les zones d'amortiment d'impactes dels parcs naturals
valencians. El Govern valenci en desembre del 2013, amb la Llei d'acompanyament dels
pressupostos (Llei 5/2013, de 23 de desembre) va desprotegir les rees d'amortiment
d'impactes dels parcs naturals valencians. Aquesta maniobra del Govern valenci es va fer
sense cap participaci pblica i sense procs d'avaluaci ambiental, contravenint la
normativa europea, a pesar de les seues repercussions, ja que va comportar la reducci
drstica de la protecci de 319.280,25 hectrees, que representen ms del 12% del
territori valenci. La llei que promulg la Generalitat rebaixant la protecci dels Plans
d'Ordenaci dels Recursos Naturals ha afectat tamb la protecci d'espais catalogats per la
mateixa Uni Europea com a Zones d'Especial Protecci de les Aus (ZEPA) i Zones d'Especial
Conservaci (ZEC), com s el cas de la Canal. A ms cal tenir en compte que es troba en

processos judicials oberts, per la qual cosa sollicitem que s'elimine del PGE mentre no es
resolguen i siga definitiva.
10. En cas que l'ATE s'haja d'assumir de manera obligatria per part d'aquest document, ha
de quedar reflectit el tipus de sol que mantindria en el cas que els recursos es resolguen a
favor dels demandants o el projecte tinga qualsevol tipus de modificaci que fera
desestimar la iniciativa. Aquesta zona com tamb tota la que l'envolta ha de ser SNU-P.

PARTICIPACI CIUTADANA:
11. Aquest Pla ha comptat amb una participaci ciutadana del tot insuficient, desoint una
de les reivindicaci de les Associacions venals, demanant des del 2012 que se'ls done
formaci, informaci i participaci respecte al PGOU, i l'nic contacte que han tingut amb
aquest Pla han sigut unes reunions en les quals se'ls consultava l'opini sobre unes rees
d'oportunitat en les que se'ls oferia la possibilitat de proposar qu els agradaria que es
localitzara en algunes zones molt concretes. Respecte d'aquestes consultes, ens agradaria
saber quin va ser el seu resultat i que s'ha incorporat al document.
Durant la redacci i debat del PGE, l'nica mostra per part del Govern de participaci
ciutadana, va ser convocar una reuni informativa, un dijous l'AGORA, a les 12 del migdia,
una hora proposada que no sembla la ms adequada per a facilitar l'assistncia de les
persones interessades. A aquest acte es va fer una presentaci per part de l'equip redactor
del document elaborat, en aquesta presentaci no es contemplaven les modificacions i
acords adquirits en les reunions de treball amb els grups de l'oposici o les modificacions
que des del mateix equip tcnic de l'Ajuntament es t previst incorporar. Posteriorment es
va donar un torn de paraules per a preguntes o aclariments per part de l'escs pblic
assistent. Aquesta s la mostra ms gran de participaci ciutadana dirigida per la regidoria
de Territori. s un error confondre participaci amb informaci, la participaci ha d'estar
basada en la formaci, el debat, la proposta, la deliberaci, el seguiment i la rendici de
comptes i no en meres xarrades informatives.
12. s per aix que demanem que es cree un pla de participaci real i seris com ms
prompte millor per a la configuraci de la resta del Pla. Comptant amb actors plurals i
competents que poden aportar visions interessants sobre la morfologia, configuraci i
futur de la ciutat com sn el Collegi d'Arquitectes, les Associacions de Vens, collectius per
l'accessibilitat urbana, sindicats, associacions de petits i mitjans empresaris, associacions
de comerciants, etc.

DE CARCTER TCNIC:

PRIORITZAR LES ACTUACIONS SOBRE LA CIUTAT CONSOLIDADA:

13. El PGE ha de definir noms decisions poltiques i estratgiques, i en compte d'incloure
ms elements i categories en la xarxa primria, cal procedir a netejar totes les trames
especfiques d'equipaments incloses en aquesta xarxa primria dins de les zones

d'ordenaci, que noms entorpeixen el desenvolupament del Pla, resten autonomia

municipal i dificulten en gran manera la seua gesti. En tot cas, el Pla General Detallat pot
entrar a definir alguna d'aquestes zones, amb objectius clars, concrets i a curt termini, i
deixar a la simple compatibilitat d'usos dins d'una zona d'ordenaci, el fet que es
desenvolupen els espais previstos.
Al cap i a la fi el desenvolupament futur depn de les facilitats i incentius que es donen a
ttol particular per a un solar determinat, no de la mera intenci que es plasma en el Pla (i
menys si aquest estableix encara majors crregues), llevat que existisquen fons perqu es
desenvolupen actuacions prioritries directament des de l'administraci pblica.
14. Cal substituir l'urbanisme d'eixamplar, per l'actuaci sobre la ciutat consolidada. Es
menciona una actuaci intensiva en el centre histric perqu no perda el seu 'carcter
residencial' i donar soluci a enclavaments industrials en zones residencials i en marges de
llits.
15. s prioritari no generar majors crregues a la situaci existent, permetre que la ciutat
funcione i siga senzill rehabilitar o renovar l'edificaci residencial en el Centre histric, i
albergar usos nous en indstries antigues. No tant eliminar-les de l'entorn residencial, sin
compatibilitzar el seu s i que servisquen de dotaci en el seu entorn.
16. s un error que al PGE s'assenyalen com a xarxa primria edificis o solars en els quals
siga possible el canvi d's i menys sense definir terminis per a la seua execuci o
intermediacions sobre el mateix s. Especificar aquests equipaments o dotacions en el PGE
solament serveix per a restar autonomia a l'Ajuntament per poder gestionar aquests espais
a curt i mitj termini de la millor forma possible. s per aix que seria recomanable
eliminar a tots aquests tipus d'edificis susceptibles de canvi perqu realment puguen
adaptar-se a les necessitats que sorgisquen durant la vigncia del Pla (el que permetria la
revisi del funcionament del PGE, la seua gesti i que atorguen flexibilitat i autonomia per
corregir errades sense dependre d'administracions superiors). Aix evitarem problemes a
l'hora de canviar d's dotacional en edificis o parcelles que ja han sofrit un canvi d's
dotacional o que siguen susceptibles de fer-ho, ja que no estaria determinada a la xarxa
primria. En canvi, d'estar especificada a la xarxa primria no podria canviar-se l's, el que
constitueix una crrega per a l'edifici i una situaci fora d'ordenaci.
17. Millorar la qualitat de vida dels barris amb canvis d's i dotacionals a petita escala, sent
l'Ajuntament el que definisca aquestes intervencions amb la borsa per a compra de
dotacions, per a no s'aconsegueix penalitzant determinades illes amb la seua inclusi
en la xarxa primria (i amb les conseqncies de prdua de valor que aquesta inclusi pot
comportar en deixar fora d'ordenaci tots aquells solars que no complisca l's previst pel
PGE).
18. Desvincular les rees d'actuaci: no condicionar les inversions en equipaments a les
plusvlues que generen unes determinades inversions privades i aix evitar que estiguen
relacionades de forma individual i concreta que no permeten la correcta planificaci de
l'Ajuntament en l'urbanisme de la ciutat en un context determinat.

19. Seria convenient llavors, aplicar mecanismes de gesti que garantisquen la regeneraci
urbana a costa de les plusvlues que el pla genere. Constituint una borsa per adquirir sol
all on interesse a l'Ajuntament en un moment determinat i no on es determine al Pla, aix
guanyarem agilitat i autonomia per resoldre problemes puntuals i inesperats.
20. Aquestes plusvlues mencionades al punt 7 i generades pels nous creixements haurien
d'anar a una caixa comuna, l'administraci local prioritzar les actuacions, aquests
ingressos que es destine a inversions en dotacions pbliques, adquirir sol pblic,
regeneraci del nucli histric...
21. Eliminar tots els usos del sol determinats, nicament respectant aquells edificis
construts especficament per a l's i que cont unes caracterstiques difcilment
adaptables per donar altres usos. Per exemple: poliesportiu, hospital, centre de salut,
cementiri.
22. Reducci de zones de creixement: eliminaci de la nova zona residencial entre Sol i
Camp i la Cotes Altes (SR-1). L'eliminaci de la zona d'expansi de 'El Serpis', que es troba
entre el Pont de Paco Aura i el final del capal del riu Riquer (SR-8). Suprimir la zona de
creixement de Batoi II (SR-6).

SOL PROTEGIT:
23. Adhesi a les allegacions i reivindicacions de lAssociaci de Vens de la Vall de Polop,
Barxell i Baradello.
Eliminaci de la compatibilitat que consta en ZRC-AG1 en activitats industrials i productives
i/o plantes per al tractament, valoritzaci, dipsit i eliminaci de residus.
24. En la versi preliminar del PGOU d'Alcoi es classifica dins de les Zones d'Ocupaci
Estructural una ampla zona de la partida de la Canal a un costat i altre de l'autovia A-7com a Zona Rural d's Com (ZRC-AG 2),. Dintre de la delimitaci d'aquest territori es
troba la Zona IV, Vall de la Canal, classificat actualment segons el PORN de la Font Roja i el
vigent PGOU com a Sl No Urbanitzable d'Especial Protecci.
La proposta de la versi preliminar del PGOU d'Alcoi planteja que aquest espai Zona IV,
Vall de la Canal-, es classifique finalment com a Sl No Urbanitzable d's Com.
Considerem que la Zona IV, d's agrcola sostenible de la Vall de la Canal, segons la
denominaci que figura al PORN de la Font Roja, hauria de considerar-se com a Sl No
Urbanitzable d'Especial Protecci -Zones Rurals de Protecci, en la seua denominaci al
document de la versi preliminar del PGOU-, ja que, a efectes ambientals i de protecci i
conservaci de l'entorn, de la flora, de la fauna i del paissatge agrcola, els terrenys inclosos
en l'mbit d'aquesta zona tamb compleixen amb els objectius especfics que figuren al
PORN-FR i que diuen textualment: "en aquesta zona l'objectiu especfic s assegurar la
funci d'esmortement d'impacte en la Zona I del parc natural, i de territori de caa,

alimentaci i dispersi per a la fauna vertebrada del parc natural. La funci de connexi
biolgica resta limitada als barrancs forestals concrets d'aquest mbit". En tot cas, la
reclassificaci d'aquests terrenys que passarien a tenir un s industrial, comercial o terciari,
entraria en contradicci amb la funci atorgada a la zona IV en l'article 79.2 del PORN.
Entenem que la funci dels terrenys inclosos en la Zona IV Vall de la Canal, per la seua
tipologia, paisatge i s, haurien de tenir la classificaci de Zones Rurals de Protecci com
tamb s'ha plantejat per als terrenys inclosos en la Zona II, agroforestal de connexi de les
serres de les conques de Polop i barranc dels Molins.
A ms a ms, els terrenys inclosos en la Zona IV se situen dins de la Xarxa Natura 2000 i
tenen la consideraci de Zones d'Especial Conservaci (ZEC) i de Zones d'Especial Protecci
per a les aus (ZEPA) i continuen complint amb els objectius especfics determinats al
PORN_FR per les quals aquesta zona disposava d'unes normes particulars que afavorien la
seua preservaci i conservaci dels fenmens urbanstics que podrien tenir ms portes
obertes si finalment els terrenys delimitats a la zona acaben classificant-se com a SNU d's
Com.
Per tant, s'hauria d'atorgar la Zona IV Vall de la Canal com a SNU Protegit a causa de la
seua fragilitat paisatgstica, ecolgica i medi ambiental i com a mesura de protecci de
l'Aqfer del Molinar davant possibles amenaces contaminants per l'aplicaci de productes
fitosanitaris o fertilitzants.

EQUIPAMENTS:
25. Incloure el centre d'especialitats La Fbrica com a PQS (Equipaments sanitarisassistencials).
26. Incloure el Refugi de Cervantes com a PQE (Equipaments educatius-culturals).
27. Eliminaci dequipament mltiple de lrea de lATE Alcoinnona (PQM-5). En el
cas que shaja d'assumir l'ATE en aquest projecte ja venen els equipaments
necessaris i es tracta d'una nica unitat d'actuaci. No ampliar l'ocupaci i oferta
en aquesta zona amb 9.420,71 m 2 que no estan dins dels 469.261,16 m 2 resultants
de la suma dels 335.557,57 m2 industrials i els 133.703,59 m2 de parc.
28. Eliminar l'equipament PQM del C/ Sant Joan. Ja que no s'entn que s'assenyale aquesta
illa de habitatges i no altres vacants, o que es determine un s d'equipament en xarxa
primria deixant fora d'ordenaci habitatges, ms tenint en compte que la prioritat
declarada s no perdre el carcter residencial. Ha de deixar-se llibertat per actuar en un
sentit o l'altre, s a dir, no assenyalar usos determinats que solament penalitzen les futures
actuacions i suposen crregues per a solars determinats, el qual desincentivar la inversi
d'aquells solars penalitzats i desviar les inversions a altres solars no penalitzats.

ZONES VERDES:
30. Segons la S.T.S. del 7 de juny de 1989 (A. 4513), ha defensat el 'sistema d'espais lliures'
-descrit com a Zona Verda al planejament del PGE- com a "aquells espais en el que el
planejament imposa la seua inedificabilitat amb l'objectiu de destinar-los a usos collectius
i a l'oci ciutad".
Segons la normativa, les zones lliures sn espais dedicats a les "necessitats collectives" i
existeixen no sols condicionants de superfcie mnima, sin tamb d'idonetat del terreny
per tal d'evitar que s'incloguen en l'estndard marginals o inadequats per dimensi o per
qualitat per complir la seua funci.
s per tant que les zones PVJ 1, 2, 3, 5, 6 i 9; no compleixen els requisits mnims per ser
considerades zones lliures o verdes donat que estan situades en terrenys amb difcil accs
o grans pendents. s per aix que emplacem a buscar altres espais ms adequats per dotar
a la ciutat de zones verdes sense ressentir l'rea total actual, en zones i espais adequats
per a la seua funci.

ACCESOS A ALCOI I ZONES TERCIRIES:

s com a poc arriscat fiar la millora de la imatge dels accessos urbans a la implantaci de
terciaris, generalment poc cuidats estticament. Estem acostumats a ser rebuts per les
ciutats amb naus industrials perifriques i cartells publicitaris, la qual cosa ocorre en menor
mesura a Alcoi al mancar d'aquestes qualificacions de sl a dites zones. La zona Sud i el
Viaducte sn rees que han cobrat visibilitat des de l'autovia i s perills que la imatge
d'Alcoi es puga vulgaritzar amb el tractament dels nous terciaris.
s molt ms interessant que aquests terciaris s'incorporen a la ciutat i siguen emprats pels
seus habitants, ms vinculats al comer de barri (com l'integrat en el bulevard al costat del
Romeral) que a la gran superfcie comercial en l'extraradi amb gran impacte visual.
31. Per tant proposem que la zona SUZ ST-1 ZND-TR; SUZ ST-2 ZND-TR; i SUZ ST-3 ZND-TR,
s'elimine i es prioritze la compatibilitat d'usos terciaris amb zones residencials.

ATE ALCOINNOVA (ATE SUZ SI4):

A la pgina 11 de la Memria Justificativa es diu textualment que el PGE assumeix
l'Actuaci Territorial Estratgica (ATE). En canvi, al punt 3 de l'Alternativa 2 (pgina 27 de la
Memria Justificativa) es presumeix de suprimir les actuacions que tenen un difcil encaix
territorial des del punt de vista mediambiental, com "el suelo industrial de La Canal".
32. s per aix que demanem que als documents del PGE es considere que l'ATE
d'Alcoinnova a La Canal s'assumeix 'per imperatiu legal', donat que les competncies en
l'mbit municipal que permetrien acceptar o no aquesta proposta urbanstica i la seua
regulaci ha estat arravatada per instncies superiors i ms tenint en compte que en

l'aprovaci d'aquesta ATE no es van contemplar i assumir informes tcnics municipals que
desaconsellaven aquesta ubicaci.
33. Entre els requisits que han de complir les ATES publicades a la Guia d'Actuacions
Territorials Estratgiques publicada per la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi
Ambient hi ha incompatibilitats entre l'ATE d'Alcoinnova i els principis assenyalats a la guia
com la integraci territorial del projecte, tenint en compte que aquests espais han
d'incorporar "sistemes de mobilitat sostenible tant en les seues connexions internes com
externes, amb especial previsi del transport pblic i sistemes no motoritzats" pg. 12 de la
citada guia. Aquesta ATE, tal com s'ha assenyalat anteriorment, no t possibilitat ni previsi
a curt o mitj termini d'estar integrada ni connectada per xarxes de transport pblic i no
motoritzat, tenint en compte la seua ubicaci.

BOSC URB:
34. Creaci d'un Bosc urb integrat en la ciutat aprofitant zones amb dificultats
orogrfiques o d'altres tipus per al creixement urb.
Creiem que el vessant que hi ha entre el carrer Alacant i el c/Doa Amlia, des de
Maquinaria Ceres fins al barri de Sant Pancraci; des de l'actual espai on est situat l'Eco
Parc fins al barri de Sant Pancraci; i el vessant adjacent a l'avinguda Elx i el carrer Alacant,
s una zona idnia per crear un espai natural en el qual es puguen compatibilitzar la
natura, un vial verd per poder travessar aquesta zona i activitats econmiques derivades
de la forestaci o de l'economia forestal. A ms atorgaria a l'entrada sud d'Alcoi d'un nou
paisatge natural, verd i molt ms agradable i confortable.

CASC ANTIC:
35. Fomentar la rehabilitaci d'edificis a espais degradats com, per exemple, el Barri antic,
afavorint la intervenci en aquests, deixant als interessats amb exempci de crregues i
incentivant l'adequaci dels habitatges, convertint-los en espais confortables, accessibles i
adequats als modes de vida actuals.
36. Quan ens referim a la permissivitat d'usos i mesures impositives per a la recuperaci i
el manteniment del xicotet comer en el Centre histric com a argument per a la
recuperaci d'aquest, no ha d'oblidar-se que aquesta mesura noms ser vlida si existeix
un pla parallel per a recuperar als habitants que empren aquest comer de proximitat, el
que ens remet a aplicar facilitats per a rescatar l's residencial (no noms terciari) o
almenys mantenir l'existent.
Per a aix es necessiten mesures per a la fidelitzaci del resident amb el seu habitatge i la
mateixa permissivitat que es concedeix al comer quant a les condicions exigibles als
habitatges i edificis existents. No penalitzar, ajudar a la rehabilitaci en la seua justa
mesura, formar a vens i professionals. Mantenir i consolidar l'estructura de l'existent espai
urb i seguidament millorar l'entorn per a revertir el procs de degradaci sense,
simplement, eliminar tot l'existent.

BARRI DE LA ZONA NORD:

37. El PGE delimita en sl urb un nic sector de Pla Especial de Reforma Interior (PERI) per
al seu posterior desenvolupament detallat. Es tracta del sector SR-10, el qual engloba
l'mbit de la plaa Al-Azraq i sobre la que es preveu una futura intervenci de renovaci
urbana que inclour necessriament una reserva de sol destinat a promoure habitatges
sotmesos a algun tipus de protecci pblica. No obstant aix, es planteja una xarxa viria
que partisca el sector SR-10 i que eliminaria la uniformitat d'aquest sector.
Llavors proposem l'eliminaci de la xarxa viria que creua i parteix la plaa d'Al-Azraq i que
impediria la integraci total de l'illa com a un tot i com a espai amb capacitat de
compondre un punt multidisciplinari d'encontre, d'oci, ldic, cultural, educatiu, etc.
Cal recordar que des del 2011, hi ha un projecte urbanstic que recull la plaa d'Al-Azraq
conjuntament amb l'espai de les Aules Verdes i que va ser elaborat durant un procs de
participaci ciutadana per molts vens i venes d'Alcoi i el qual tots els grups poltics de
l'Ajuntament es van comprometre a respectar i a desenvolupar.
38. Eliminaci de la trama de PQA a la plaa d'Al-Araq (SR-10) tenint en compte que hi ha
intenci de traslladar els Jutjats a un altre edifici fora d'eixe entramat i a ms aquesta
consideraci de sector administratiu foraria que l's fos molt limitat i no permetria que la
plaa es destinara a altres usos ms adequats.
39. Eliminaci del PQE-32 i annexi d'aquesta zona a la SR-10 tenint en compte les
consideracions realitzades a l'allegaci 15. Es pot contemplar una reserva de sl per a
dotacions educatives sense marcar la ubicaci exacta, ja que de fer-ho es limitaria en gran
manera la capacitat d'ordenaci de la zona en el seu conjunt.
40. ALTERNATIVA AL VIAL QUE PARTEIX EL SR-10: Com a alternativa al vial projectat que
parteix la plaa d'Al-Azraq proposem que es cree una connexi entre les dues parts del
carrer Escorxadors (un que connecta amb c/ Caramanxel i l'altre amb Joanot Martorell) i es
realitze una connexi amb la redona de Pare Poveda/Andalusia/Santa Teresa Jornet.
Aquest vial crearia un enlla alternatiu amb Joan Gil Albert que ens permetria respectar
l'homogenetat de l'rea d'actuaci del sector SR-10 i crear una connexi viable a la redona
que comunica amb el pont Paco Aura.
Aquest vial podria connectar amb el carrer Mossn Vicent Albors i donaria la possibilitat
d'accedir de forma gil i directa al pont a travs del carrer Entena, el que evitaria el pas
d'aquests vehicles per dintre del barri de la Zona Nord.

CATLEG DE PROTECCIONS DEL PGE:

Compartim els criteris explicitats a la Memria del Catleg. Tanmateix, entenem que: (1) el
catleg cont contradiccions flagrants amb els criteris de la dita Memria i (2) hi ha criteris
no explcits que restringeixen el catleg de bns a protegir. Per aquestes raons presentem
les segents allegacions:
41. El tractament dels Conjunts Histric-Artstics, en general, i el del Centre Histric en
particular. Resulta contradictori indicar la necessitat d'incloure els Bns d'Inters Culturals
(BICs) al Catleg de Proteccions i no incloure-hi el Centre Histric. s ms, s'inclouen
edificis allats que formen part de conjunts catalogant-los com de B immoble de
rellevncia local (BRL), com s el cas de l'edifici de l'Ajuntament, l'Esglsia de Sant Jordi
(per posar sols dos exemples dins el centre histric) o els edificis fabrils del Molinar
(catalogats com a BIC en conjunt i com a BRLs cadascun d'ells, fins i tot les xemeneies).
Dins l'ordenaci estructural caldria considerar-los tots com a BIC fins que no estiga redactat
i aprovat el corresponent Pla de Protecci (o plans).
42. Seria necessari establir unes directrius mnimes que permeten fixar criteris genrics de
preservaci de tipologies constructives, espais i paisatges urbans, aix com unes regles

bsiques d'intervenci. Es tracta, en definitiva, de fixar uns elements globals que desprs
s'ampliarien en els successius documents urbanstics (Pla especial de protecci, Pla
detallat, etc.):

Arquitectura Modernista (edificis de la burgesia abans del 1800)

Habitatges obrers (abans de 1940, cases a dos claus)
Masos
Infraestructures hidruliques (Llavadors, basses de reg, molins)
Edificis fabrils
Ponts
Fonts pbliques

43. Els criteris del catleg: S'estableixen uns criteris generals que compartim a grans trets,
tanmateix l'aplicaci d'aquests criteris no es tradueix en propostes d'inclusi en el catleg
que, per tant, s'haurien de treballar i aplicar un criteri clar a l'hora d'incloure. D'una banda,
a la pgina 9 s'afirma que "el catlogo de protecciones contendr todos los elementos
territoriales existentes en el municipio sobre los que recaiga algn tipo de proteccin
derivada de la legislacin del patrimonio cultural, del patrimonio natural y del paisaje, as
como de los instrumentos previstos en dichas legislaciones para su concrecin y
desarrollo". Posteriorment, a la pgina 15, es fa una relaci dels criteris que permeten
l'ampliaci dels immobles protegits ms enll d'aquells declarats per se com a BICs o BRLs;
s a dir, aquells no inventariats (o que haurien de ser-ho) dins el Patrimoni Cultural
Valenci. A la proposta de classificaci dels Monuments (p. 22), s'ha subdividit en 5
categories tipolgiques. Ara b, quan anem a veure quins bns s'han incls dins el catleg
estructural ens trobem amb una manca absoluta de criteris a l'hora d'excloure i, sobretot,
d'incloure determinats bns. Podem fixar-nos en alguns exemples concrets. A
l'arquitectura religiosa (MA2) hi trobem elements que no estan catalogats com a BRL per la
Generalitat (l'Esglsia del Sant Sepulcre, per exemple, correctament inclosa, des del nostre
punt de vista) i altres que s que estan catalogats (les esglsies de les parrquies, tret de les
del centre i la de Sant Roc). Ens sembla correcta la inclusi de les ermites que no consten al
catleg de la Generalitat, per tot aix ens duu pensar que no hi ha un criteri clar i rigors
en aquest aspecte.
Aquesta incongruncia es posa amplament de manifest a la categoria d'arquitectura
residencial (MA3). Sols hi ha inclosos dos edificis que, a ms, no es troben recollits al
catleg de BRLs de la Generalitat. Hi ha desenes d'edificis que per les seues caracterstiques
sn plenament assimilables al del Conservatori o al del Teix: la "Casa del Pavo", la "Casa
Laporta" o el "xalet Esp", constitueixen exemples notoris. No entenem llavors, com no s'ha
incls l'edifici del Cercle Industrial a l'arquitectura civil (MAI1), els jardins de Brutinel com a
Jard Histric (JH), la Fabrica Calisenyo o el Mol Albors com a arquitectura industrial (MAI4)
i emplacem a resoldre aquesta mancana.
A l'igual que considerem un descuit que sols dos masos estiguen com a representants de
l'arquitectura tradicional (MA5).
CONSIDERACIONS: Aquestes incongruncies desqualifiquen el catleg en el seu conjunt.
L'nica explicaci plausible (i encara probablement no a tots els casos) s l'exclusi
d'edificis de propietat particular o privada. Un criteri que no es fa explcit en cap moment i

que hauria de ser irrellevant a l'hora de determinar el grau de protecci o quins elements
han d'incloure's a un catleg estructural o un de detallat.
44. Davant d'aquesta greu mancana del document sols caben dues alternatives: (1)
l'ampliaci dels bns a incloure en el catleg (per a la qual cosa suggerim que s'incorpore el
treball citat a la bibliografia i redactat als primers treballs de revisi del PGOU: MARTN
RAMOS, A. (2000). DOM Arquitectes Associats, SL. Inventariado de bienes inmuebles de
inters cultural del casco antiguo de Alcoi para el nuevo catlogo, Ayuntamiento de Alcoy;
o, (2) que, a partir del treball realitzat, es proposen una srie de tipologies a protegir, amb
un elevat grau de definici, amb la inclusi d'exemples rellevants i definint una protecci
genrica que les preserve fins a l'aprovaci del catleg detallat.
45. Dins aquesta protecci caldria incloure un informe arqueolgic-patrimonial de totes
aquelles intervencions a realitzar fora dels mbits protegits per la declaraci de BIC, BRL o
rees arqueolgiques (per exemple, caldria documentar totes les infraestructures
hidruliques abans de qualsevol actuaci que puga destruir-les o deteriorar-les). Aix
mateix, entenem que caldria eixamplar les tipologies amb la inclusi de criteris que no
siguen exclusivament els de carcter artstic i/o monumental.
46. En aquest sentit ens permetem suggerir la inclusi de dues subtipologies a la categoria
MA3: l'arquitectura preindustrial (cases o plantes construdes abans de la Guerra del
Francs) i l'habitatge obrer (amb la seua variada tipologia per amb una atenci preferent
a la singularitat alcoiana dels habitatges de 2 i 3 claus). Tamb caldria incloure a l'apartat
d'enginyeria (MI), una nova tipologia que incloga les infraestructures viries que permeta
preservar tant obres contempornies (els tnels de la via frria a Alacant; perqu
s'inclouen els ponts i no aquests tnels?) com possibles troballes de camins antics.
47. En qualsevol cas, el catleg estructural hauria d'incloure tots aquells bns que al PGOU
vigent tenen nivells de protecci I (Protecci monumental) i II (Protecci Integral).
48. Zones arqueolgiques: La delimitaci d'aquestes a penes s objecte de cap justificaci i
a ms s'ha elaborat amb uns criteris molt restrictius. No s comprensible que sols
s'incloguen les rees compreses a partides rurals. D'entrada, caldria descriure com a zona
arqueolgica tot el centre d'Alcoi on les intervencions recents han demostrat que, tant pel
que fa a l'arqueologia muraria com la del subsl, hi ha vestigis patrimonials que exigeixen
el seu coneixement i, en molts casos, la seua preservaci. El mateix es pot dir de l'rea de
l'Horta Major amb vestigis de l'poca romana, per exemple. Caldria estendre aquestes
zones tamb als espais susceptibles d'haver aixoplugat infraestructures hidruliques
(espais irrigats i artefactes industrials), infraestructures viries i activitats econmiques
(pedreres, pous de neu, pous de cal, teulars, algepsars, etc.). Aquesta protecci pot
impedir la prdua de patrimoni i, el que seria pitjor, d'informaci valuosa per al
coneixement histric.
49. Zones paleontolgiques: Incomprensiblement, malgrat diverses allusions, no s'hi fa cap
esment. El terme d'Alcoi cont espais on s'han fet troballes paleontolgiques que cal
protegir, per exemple als Comellars o a l'antiga mina de lignit.

50. Plans especials de protecci: El terme municipal d'Alcoi cont un important nombre de
Bns d'Inters Cultural que haurien de gaudir ja dels seus preceptius Plans de Protecci. La
normativa de desenvolupament del Pla General Estructural hauria d'incorporar la redacci i
aprovaci immediata d'aquests plans, independentment del Pla Detallat. L'objectiu hauria
de ser l'aprovaci d'aquests plans abans d'aprovar l'ordenaci detallada, de manera que
aquesta s'adapts a les prescripcions dels documents de protecci.
APLICACI DEL PLA GENERAL DORDENACI URBANA:
51. Creaci duna Comissi tcnica permanent que es dedique a estudiar i analitzar
laplicabilitat, la gesti i la lgica de la normativa.
52. Revisi dintre de 2 anys del document si no saconsegueixen els objectius plantejats i,
per tant, no fer previsions sense termini o de forma inamovible.
53. Creaci duna Oficina de Gesti per al ciutad amb dotaci de personal que atorgue:
Informaci al respecte, i possibilitat de registrar propietats i solars.
Assessorament gratut i personalitzat a Comunitats de propietaris. Seguiment i
soluci de problemes quotidians. Estabilitzar i fidelitzar al ciutad amb una oficina de
proximitat.
Flexibilitat en la gesti del sol urb (respectar iniciatives de manteniment i millora
tant en lmbit residencial i dotacional privat).
Desenvolupament real de les rees doportunitat. Enllaar aquestes rees a
propostes de gesti i projectes integrals.
Formaci de professionals i de ciutadans en general.

Estefania Blanes Len

Portaveu del Grup Municipal Guanyar Alcoi
A Alcoi, 5 de gener de 2017