La Renta Familiar de Barcelona en 2015

Gabinet Tcnic de Programaci
Departament dEstudis i Programaci

barcelonaeconomia.bcn.cat
DISTRIBUCI TERRITORIAL DE LA RENDA FAMILIAR DISPONIBLE

PER CPITA A BARCELONA (2015)
Data de tancament: 20-12-2016

Distribuci territorial de la renda familiar disponible per cpita a

Barcelona (2015)
ndex
1.
Introducci ................................................................................................................................... 2
2.
La renda de Barcelona en el context metropolit i catal ........................................................... 3
3.
Levoluci de la renda ................................................................................................................. 5
4.
La distribuci de la renda a Barcelona: visi general.................................................................. 8
5.
Resultats per Districtes ............................................................................................................. 10
6.
Resultats per Barris ................................................................................................................... 12

1. Introducci
En aquest document es presenta la DISTRIBUCI TERRITORIAL DE LA RENDA FAMILIAR DISPONIBLE
PER CPITA A B ARCELONA, amb els resultats actualitzats per lany 2015 de lndex de Renda
1
Familiar , un indicador teric del nivell mitj de renda per cpita dels residents als 73 barris de la
2
ciutat .
Aquest informe se centra en la distribuci territorial de la renda per habitant dins de la ciutat, per
districtes i barris. Com a marc introductori, sofereix una estimaci provisional de la renda familiar
en termes nominals per a Barcelona, contextualitzada en lentorn comarcal i municipal catal.
Aquesta estimaci pels anys 2014 i 2015, que parteix de la darrera dada oficial de la renda de
lIdescat (Institut dEstadstica de Catalunya) de 2013, correspon a la renda de qu disposen els
residents per a consum i estalvi, i es calcula com a diferncia entre recursos i usos.
El nucli del document cont lanlisi dels clculs de lNDEX DE LA RENDA FAMILIAR DE BARCELONA,
realitzats a partir de la combinaci de cinc variables ponderades amb diferents pesos en relaci
amb una mitjana de la ciutat centrada en 100. Lndex obtingut determina el nivell de renda, i
levoluci anual daquestes variables marca, barri a barri, la variaci de lndex. Les variables
recullen la capacitat dingressos i despesa de la poblaci, i sn: (1) la qualificaci acadmica de la
poblaci, mesurada amb la taxa de titulats superiors; (2) la situaci laboral, com a rtio entre
aturats i poblaci en edat de treballar; (3) el parc de turismes en relaci amb la poblaci, (4) la
potncia dels nous turismes adquirits pels residents, i (5) els preus del mercat residencial de
3
segona m .
Lndex actua com a indicador de la renda relativa dels residents als diferents barris i ofereix una
fotografia de les desigualtats socials referides a un valor mitj de la ciutat. Levoluci de lndex
permet observar com han evolucionat aquestes desigualtats des que va entrar en vigor lactual
divisi territorial de la ciutat per barris el 2007. Cal tenir present, no obstant, que des de llavors
algunes variables han experimentat modificacions en el seu clcul o depuracions que fan que les
4
comparacions no siguin estrictament homognies .
Dades elaborades pel Gabinet Tcnic de Programaci, Ajuntament de Barcelona.

El fet que la metodologia utilitzada hagi estat creada ad hoc per a mesurar les diferncies dins de Barcelona
no permet comparar els resultats amb indicadors de renda i riquesa dissenyats per altres mbits territorials.
3
Font de les dades: Lectura del Padr Municipal dHabitants, Departament dEstadstica (Ajuntament de
Barcelona), Institut Municipal dHisenda (Ajuntament de Barcelona), Departament dEmpresa i Ocupaci
(Generalitat de Catalunya), Idealista, Collegi de Registradors de la Propietat i Secretaria dHabitatge
(Generalitat de Catalunya). Podeu consultar els detalls metodolgics i els resultats corresponents a anys
anteriors a Distribuci territorial de la Renda Familiar a Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 2007, i a
http://barcelonaeconomia.bcn.cat
4
El 2012 es va substituir la taxa censal de latur per un quocient entre aturats i poblaci en edat de treballar.
Els preus del mercat immobiliari provenen de lInstitut dEstudis Fiscals, dIdealista, i del Collegi de
Registradors, alhora que la variable procedent del fitxer municipal de vehicles es va depurar el 2013 eliminant
de la base de dades vehicles obsolets o domiciliats fora de Barcelona. Aquestes modificacions pretenen
captar millor la realitat, per alhora exigeixen prudncia a lhora de comparar els resultats amb els danys
anteriors.
2

2. La renda de Barcelona en el context metropolit i catal

La darrera actualitzaci de les dades de Renda Familiar Disponible Bruta (RFDB) de les
comarques i municipis catalans publicada per Idescat corresponent a lany 2013 continuava situant
el Barcelons en posici capdavantera en termes de renda per
habitant. La renda mitjana daquesta comarca -18.100 euros-,
TRES COMARQUES
va superar en un 11,8% la mitjana de Catalunya, i es va situar
METROPOLITANES
, AMB EL
a fora distncia entre el 6 i el 9% per sobre- del Baix
BARCELONS EN POSICI
Llobregat i el Valls Occidental; ambdues comarques
CAPDAVANTERA, TENIEN EL 2013
mantenien, respectivament, la segona i tercera posici que ja
ocupaven durant el bienni anterior, comptant noms la srie
LA RENDA PER CPITA MS ALTA
homognia iniciada el 2011. Del conjunt de les 42 comarques,
DE CATALUNYA.
noms quatre les anteriors ms el Ripolls, que en conjunt
sumen un 52,7% de la poblaci catalana- superaven la mitjana.
BARCELONA MANTENIA
Les darreres posicions corresponien al Montsi i el Baix Ebre
LA SEGONA POSICI ENTRE
amb una renda per habitant inferior, en un 30,6 % i un 25,1%
LES GRANS CIUTATS CATALANES.
respectivament, a la mitjana de Catalunya.
Des de la perspectiva municipal, Barcelona amb una renda
mitjana de 19.000 euros- va avanar dues posicions en la classificaci dels 213 municipis catalans
que sn capitals de comarca o tenen ms de 5.000 habitants: va passar del des al vuit lloc.
Alhora, dentre les grans ciutats de Catalunya els 23 municipis catalans amb ms de 50.000
habitants- Barcelona es va mantenir en segona posici, per darrera de Sant Cugat del Valls.
Grfic 1
Municipis amb RFDB per habitant ms alta i ms baixa de Catalunya

(2013)
193 municipis
20
15
10
Ulldecona
Lloret de Mar
Castell
la Snia
l'Ametlla de Mar
Alcanar
Roses
Deltebre
Amposta
S.Carles de la
Montgat
Sant Joan Desp
Barcelona
Begues
Tei
Cabrils
Tiana
Sant Just Desvern
Sant Quirze del
5
Sant Cugat del
milers d'/any
25
Nota: en verd, mitjana de Catalunya; en groc, municipis de l'AMB. Font: Idescat.
Del conjunt de municipis analitzats, set dels deu i tretze dels 25 primers municipis en termes de
renda per habitant estan situats dins de lrea metropolitana de Barcelona; per contra, gaireb no hi
ha municipis de lrea metropolitana en la banda baixa de la classificaci, sent Badia del Valls el
3

primer que apareix ocupant la 26ena posici comenant per baix. En relaci amb un any enrere,
els municipis de lrea metropolitana van avanar el 2013 cap a posicions ms altes de la taula;
una tendncia en sintonia amb el lleuger i gradual avan del pes relatiu del PIB daquest mbit
sobre el conjunt de Catalunya.
En consonncia amb el component estructural de la variable, la classificaci de municipis segons
nivell de renda per habitant no mostra grans canvis dun any per laltre. El 2013 Sant Cugat del
Valls, amb 20.500 euros per cpita, va rellevar Tei de la primera posici en la classificaci dels
municipis segons nivell de renda. Dins del grup dels deu municipis capdavanters, la novetat ms
significativa del 2013 s la incorporaci de Sant Joan Desp i Montgat i la sortida de Matadepera i
Premi de Dalt.
La distribuci dels principals recursos de les famlies de lany 2013 presenta un perfil similar al de
lany anterior. A Barcelona, lorigen de les rendes familiars era el segent: un 59,9% provenia de
rendes salarials, un 19,4% dexcedent brut dexplotaci i el 20,7% restant de les prestacions
socials. En la srie homognia, que contempla el perode 2011-2013, sadverteix una lleugera
tendncia a lala del pes relatiu dels beneficis empresarials i de les prestacions socials i a la baixa
de la remuneraci dassalariats. Un procs que semmarca en un context de destrucci docupaci i
creixement de latur com era encara 2013, quan lactivitat econmica de la ciutat mesurada pel PIB
va caure un 1,0%. En conjunt, lestructura dingressos de les famlies de Barcelona era molt
semblant a la de Catalunya. Dins de lrea metropolitana, als municipis amb renda ms elevada el
pes de les prestacions socials va ser inferior al 15% excepte a Barcelona, que comparativament t
una estructura demogrfica ms envellida. Per contra, a Badia del Valls o a Santa Coloma de
Gramenet els municipis de lrea metropolitana amb un nivell de renda ms baix- les prestacions
socials es van apropar o van superar el 30% dels ingressos.
Grfic 2
RFDB dels municipis amb rendes ms altes i ms baixes de l'AMB

segons components en % (2013)
Sant Cugat del Valls
Sant Just Desvern
Tiana
Begues
Barcelona
Ripollet
Sant Adri de B.
Sant Vicen dels H.
Santa Coloma de G.
Badia del Valls
Catalunya
0%
20%
Remuneraci d'assalariats
40%
60%
Excedent brut d'explotaci
80%
100%
Prestacions socials
Font: Idescat.

3. Levoluci de la renda
Segons la darrera estimaci oficial, la RFDB de Catalunya va caure lany 2013 un 0,6% a
Catalunya. El signe negatiu, molt menys intens que el de lany anterior, encara va ser fora
generalitzat, i es va imposar a 35 de les 42 comarques i 149 dels 213 municipis analitzats. A
Barcelona, la caiguda va ser del 0,8%, menys de la meitat de la registrada lany anterior i en lnia
amb la millora de la conjuntura econmica.
El bienni posterior va estar marcat per un redreament general de lactivitat i el retorn a taxes
positives de molts indicadors econmics. Lestimaci provisional de la renda de Barcelona per
lany 2015, realitzada sobre la base dindicadors de conjuntura econmica de la ciutat i del context
macroeconmic del pas, semmarca en una senda de creixement moderat que deixa enrere les
davallades i els minsos avanos danys anteriors i situa la renda de 2015 en 19.775 euros, un 2,9%
per sobre de lestimada pel 2014, any en qu va retornar a taxes positives. En termes reals, el valor
estimat pel 2015 se situa encara un 3,5% per sota de la renda de 2011, punt dinici de la srie amb
la nova base 2010.
Grfic 3
Grfic 4
Evoluci de la RFDBpc a Barcelona i

milers
Catalunya
/any
variaci
interanual
(%)
21,0
4,0
3,0
2,0
1,0
0,0
-1,0
-2,0
-3,0
20,0
19,0
19,5
18,0
19,8
19,1
19,0
19,2
17,0
16,0
16,7
15,0
2011
16,3
16,2
2012
2013
Barcelona
2014*
Catalunya
2015*
Evoluci de la RFDBpc a Barcelona i

Catalunya
2,9
1,4
-0,8
-1,9 -2,4
2012
2013
Barcelona
-0,6
2014*
2015*
Catalunya
Nota: Base 2010.

Font: Idescat. (*) Estimaci prpia a partir del 2014.
Laugment de la renda per cpita s conseqncia del progressiu enfortiment de leconomia de la

ciutat, emmarcada en una trajectria expansiva similar a la de Catalunya i Espanya i fora superior
a la de la Uni Europea. Els avanos del PIB, la millora del mercat laboral, la recuperaci de la
confiana dels consumidors, la major accessibilitat al crdit, laugment de les exportacions o la
trajectria expansiva dels transports i dels serveis turstics tenen la corresponent translaci final per vies ms o menys directes i no necessriament de manera proporcional-, en un enfortiment de
les remuneracions salarials agregades i dels beneficis empresarials.

Grfic 5
Igual que un any abans, laugment de la renda mitjana respon bsicament al fort increment de
locupaci i a laugment dels beneficis empresarials i dalgunes rendes del capital. Quant a
locupaci, al llarg de 2015 el mercat laboral va continuar absorbint aturats i creant ocupaci, i,
alhora, les remuneracions mitjanes dels assalariats van retornar a taxes positives desprs de la
devaluaci salarial dels darrers anys.
Grfic 6
Una devaluaci que, com ha passat a Espanya i a Catalunya, ha tingut un impacte superior en els
decils de renda ms baixos. Per als treballadors assalariats residents a Barcelona la devaluaci
salarial mitjana entre 2010 i 2015 ha estat del 6,5% en termes reals, una xifra en la rbita del que
6
han calculat altres institucions i que semmarca perfectament en el context de crisi, amb la reforma
laboral i lajustament pressupostari com a instruments utilitzats per superar-la.
En el primer decil de la distribuci salarial dels barcelonins (el 10% dels treballadors amb salaris
ms baixos), la disminuci del salari mitj en el mateix perode ha estat de l11,8%, mentre que en
el darrer decil salarial (el 10% dels treballadors amb salaris ms alts), el descens ha estat del 7,6%.
Levoluci entre 2013 i 2015 (vegeu Grfic 7) conserva el carcter asimtric entre els dos extrems
de lestructura salarial, amb levoluci ja positiva des del 2014 dels salaris alts i encara negativa
dels baixos. Un bon reflex de com la reabsorci dels aturats dins del mercat laboral, aix com el
5
Fonts dels grfics 5,6,7 i 8: Gabinet Tcnic de Programaci de lAjuntament de Barcelona, Idescat, Ine,
Bolsa de Madrid i Ministerio de Empleo y Seguridad Social. Les dades salarials corresponen a una explotaci
prpia realitzada a partir de la Mostra Contnua de Vides Laborals de la Seguretat Social i del Resum Anual de
Retencions i Ingressos a Compte de lIRPF de lAEAT.
6
Lndex de Preus del Treball que acaba de difondre lINE xifra en un 9,2% la prdua de poder adquisitiu dels
salaris a Espanya entre 2008 i 2014. Per altra banda, segons lOCDE entre 2010 i 2014 els treballadors
espanyols amb sous ms baixos van patir la davallada salarial ms intensa dels 34 pasos de lOCDE, noms
per darrera de Portugal.
6

reemplaament dels actius que es jubilen sha estat fent a costa de retallades en les
remuneracions. Un mecanisme amb la corresponent translaci a laugment de la competitivitat de
leconomia.
Grfic 7
Variaci
real(%)
Evoluci dels salaris mitjans dels

residents a Barcelona
2,0
0,0
-2,0
-4,0
-6,0
-8,0
Salari mitj
Salari mitj del

primer decil
2013
2014
Salari mitj del

darrer decil
2015
Pel que fa als beneficis empresarials i les rendes de capital, al llarg de lany van crixer les
associades al capital immobiliari ms contractes de lloguer de tota mena de superfcies i ms
cars- i es van estancar i fins i tot davallar les del capital mobiliari com a conseqncia de levoluci
dels tipus dinters i duna poltica restrictiva pel que fa a repartiment de beneficis per part de la
immensa majoria de les grans empreses espanyoles. Lefecte de lincipient canvi de tendncia del
crdit bancari s encara inapreciable en termes globals, ja que el saldo entre crdit nou i
amortitzacions s encara negatiu.
Les principals prestacions socials han jugat amb forces inverses: pensions de jubilaci a lala i
7
prestacions datur a la baixa. Duna banda, tant el nombre de perceptors de pensions com les
pensions mitjanes van augmentar el 2015, mentre que tant els aturats com les prestacions de
desocupaci mitjanes van caure. Tamb va continuar caient la taxa de cobertura, que a finals del
2015 es va situar en un 49,2%. El saldo agregat s positiu, si b cal tenir present que des del punt
de vista de les famlies passar de laboralment actiu a jubilat implica sovint una prdua de poder
adquisitiu que s menys severa si es complementa amb els rescat dun pla de pensions privat. Un
efecte relativament compensatori per a la inversa s el que es produeix en passar de cobrar una
prestaci datur a un sou.
Grfic 8
var(%)
4,0
Pensions (import mitj)
3,2
1,7
2,0
var(%)
1,8
-10
Beneficiaris de
prestaci d'atur
-2,6
-12,5
-20
2013
2014
2015
0,0
Prestaci atur
(import mitj)
-2,0
-11,2
0,0
var(%)
-2,3
-4,0
2013
2014
2015
2013
-3,6
2014
-3,6
2015
Considerem les pensions de jubilaci, que sn majoritries en nombre de perceptors i dimport. No

sexaminen altres pensions com incapacitat, vidutat, orfandat, etc.
7

4. La distribuci de la renda a Barcelona: visi general

Les dades de la distribuci territorial de la renda de 2015 reflecteixen una gran estabilitat en
8
comparaci amb lany anterior. Lagrupaci de la poblaci segons els tres grans estrats de renda
permet seguir considerant Barcelona com una ciutat de rendes mitjanes, amb un 44,2% de la
poblaci ubicada en aquest segment. Els trets ms destacables de 2015 sn el lleu desplaament
de poblaci del segment intermedi cap a les rendes baixes i lestabilitat de les rendes altes, que
mantenen posicions en relaci amb un any enrere.
Com en anys anteriors, els desplaaments anuals de la poblaci entre estrats sn molt discrets: en
aquest cas, un 2,6% de la poblaci de rendes mitjanes ha lliscat cap al segment inferior, invertint el
suau redreament que shavia registrat el 2014. Aquest darrer estrat concentra un 39,2% de la
poblaci, una xifra molt elevada per inferior en ms de tres punts al nivell mxim que assol el
2011. El Grfic 9 mostra com des de 2007 les rendes baixes van avanar de manera molt intensa
durant el primer quadrienni, i des de 2011 i amb petits alts i baixos, shan anat mantenint en una
posici fora estable propera al 40%.
En conjunt, les rendes mitjanes continuen sent majoritries per en els darrers vuit anys han anat
retrocedint des de posicions prominents gaireb fregant el 60%- fins a una posici de grup
majoritari al voltant del 44%- separat per una escletxa minvant del segent grup en termes
quantitatius, el de rendes baixes.
Grfic 9
% de poblaci
Evoluci de la poblaci de Barcelona per grans grups de RFD

100%
90%
80%
70%
60%
50%
40%
30%
20%
10%
0%
Molt alta
Alta
Mitjana-alta
Mitjana-baixa
Baixa
Molt baixa
2007
2008
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
Any
Si afinem laproximaci desglossant de tres a sis els tres estrats de renda, la novetat dels resultats
de 2015 s lestabilitzaci dels dos segments extrems: tant el de la poblaci de renda molt
8
Per construcci de lindicador IRFD, les agregacions per estrats de renda es fan considerant que tots els
residents a un barri disposen de la mateixa renda mitjana.
9
Vegeu els intervals al Mapa 1 de la pgina 18.
8

baixa com el de renda molt alta shan mantingut estables, amb diferncies inapreciables en relaci
amb lany anterior. Sha frenat, per tant, el creixement de la polaritzaci que havia avanat de
forma ininterrompuda den 2007 mesurada per lexpansi dels dos grups extrems: la poblaci
situada en el segment de renda molt baixa shavia quadruplicat entre 2007 i 2013, mentre que la
poblaci del segment de renda molt alta havia avanat del 7,5% a l11,6% entre 2007 i 2014.
Lefecte combinat dambdues forces ha derivat en lafebliment progressiu dels estrats intermitjos.
Taula 1
Distribuci de la poblaci per trams de RFD
en %
Molt baixa
Baixa
Mitjana-baixa
Mitjana-alta
Alta
Molt alta
2007
4,1
17,6
38,2
20,3
12,2
7,5
2013
17,8
24,0
22,8
21,5
3,2
10,7
2014
15,5
21,1
29,3
17,5
5,0
11,6
2015
15,5
23,7
25,0
19,1
5,3
11,3
Total
100,0
100,0
100,0
100,0
Si ja el 2014 shavien moderat les dues tendncies de fons que havien marcat la distribuci de la
renda des de 2007 progressiu avan de les rendes baixes i augment del pes dels dos segments
de la poblaci amb rendes extremes-, el fet que per segon any consecutiu no shagin engreixat ni
lextrem alt ni el baix sha de llegir com una senyal dalentiment del creixement de les desigualtats
dels darrers anys.
Encara s aviat per afirmar si shan aplacat o no les forces que alimentaven els extrems, o si estem
davant dun canvi de tendncia que pot revertir mnimament el procs de concentraci de rendes
que sha viscut en els darrers anys, a Barcelona, a Espanya i a les economies industrialitzades en
general. Lanlisi de levoluci de les desigualtats al mn requereix una aproximaci diferent. La
proliferaci global destudis sobre desigualtat finanats per institucions amb interessos molt
allunyats i realitzats amb ptiques metodolgiques diverses convergeixen (amb excepcions) en una
diagnosi comuna: ha augmentat la desigualtat i la riquesa sha concentrat. A banda de suggerir
consideracions sobre valors com la justcia, la dignitat o la llibertat, hi ha consens en qu ambds
fenmens sn un mal negoci per la democrcia, lestabilitat i la prosperitat a llarg termini, amb
conseqncies econmiques perverses sobre el creixement econmic i lestabilitat financera. De
moment, s un dels elements que sinvoquen entre molts daltres- per entendre linesperat resultat
de les recents eleccions nord-americanes i el fort ascens dalgunes opcions poltiques que a
Europa eren minoritries o inexistents fins no fa massa.

5. Resultats per Districtes

Els ndexs de renda per districtes mostren el 2015 poques novetats en relaci amb un any abans,
tant en valors com en ordenaci jerrquica. La fotografia general poc matisada en comparaci
amb la dels barris, que sanalitzen en lapartat segent- conserva els trets bsics danys anteriors,
amb els deu districtes agrupats en quatre grans grups: en primer lloc, Sarri-Sant Gervasi i Les
Corts en la zona alta de renda, superant almenys en un 40% la
mitjana de la ciutat. El segon bloc el formen lEixample i Grcia,
tamb cmodament per sobre de la mitjana de la ciutat per sense
ES MANT LA MATEIXA JERARQUIA
allunyar-sen massa. En tercer lloc hi ha el bloc ms nombrs amb
PER DISTRICTES DE LANY
cinc districtes (Sant Mart, Ciutat Vella, Horta-Guinard, SantsANTERIOR.
Montjuc i Sant Andreu), amb nivells de renda que van del 73% al
LA CLASSIFICACI LENCAPALA
87% de la mitjana. Tanca la srie el districte de Nou Barris, amb
SARRI-SANT GERVASI I
una renda mitjana que supera per poc la meitat de la mitjana de la
LA TANCA NOU BARRIS.
ciutat i que ocupa la darrera posici des de lany 2002. Com a
novetat, desprs de set anys de caigudes ha frenat el procs
descendent i es mant al mateix nivell que lany anterior.
Taula 2
Renda Familiar Disponible per cpita 2015
Poblaci
resident
RFD/cpita
(/any)
2015
2015
ndex RFD BCN=100
Districtes
1. Ciutat Vella
100.227
16.907
73,5
77,2
79,7
85,5
2. l'Eixample
263.991
22.891
115,8
116,4
115,9
115,8
3. Sants-Montjuc
181.307
15.445
82,5
75,3
75,8
78,1
81.694
27.358
138,6
140,3
139,7
138,3
5. Sarri-Sant Gervasi
147.502
37.168
178,7
186,7
184,3
188,0
6. Grcia
120.676
20.928
104,6
105,2
108,5
105,8
7. Horta-Guinard
167.318
15.750
86,5
77,9
77,7
79,6
8. Nou Barris
165.404
10.634
70,8
56,2
53,7
53,8
9. Sant Andreu
147.307
14.399
84,3
74,4
73,0
72,8
10. Sant Mart
234.124
17.106
87,7
80,6
85,6
86,5
1.609.550
19.775
100,0
100,0
100,0
100,0
4. Les Corts
Barcelona
2007
2013
2014
2015
Nota: en la comparaci de diferents anys cal tenir presents els canvis en les fonts
d'informaci estadstica que s'utilitzen en l'elaboraci de l'ndex. Vegeu els apunts
metodolgics a la introducci d'aquest document.
Al llarg de lany 2015 ha tornat a destacar un nou salt endavant de Ciutat Vella. Sense aturar-se,
aquest districte ha progressat en els darrers anys, obtenint cada cop ndexs ms alts i alhora
avanant altres districtes en la classificaci. Si lany 2000 era el darrer, des de llavors va anar
avanant lentament, superant any rere any daltres districtes com Nou Barris, Sant Andreu, SantsMontjuc i Horta-Guinard, fins a situar-se en la sisena posici que va aconseguir lany 2014 i que
10

ha mantingut el 2015. Tamb ha millorat Sarri-Sant Gervasi, mentre que la resta han registrat
moviments gaireb inapreciables a lala o a la baixa.
Aquestes variacions tan minses dels valors dels ndexs per districtes han propiciat una classificaci
jerrquica segons nivell de renda idntica a la de lany anterior, quan Ciutat Vella va escalar una
posici i es va situar per davant dHorta-Guinard. Si sanalitza amb una perspectiva temporal ms
mplia (vegeu Grfic 10), sobserven dos fenmens: mentre que els districtes de nivell de renda
ms alt estan slidament assentats en les respectives posicions jerrquiques, a la banda baixa hi
ha ms relleus, deixant de banda Nou Barris que mant la darrera posici. Dins del grup de renda
mitjana baixa, en el qu els ndexs sn molt propers, s on sha produt lavan de posicions de
Ciutat Vella i el descens dHorta-Guinard i Sant Andreu.
Grfic 10
11

6. Resultats per Barris

Laproximaci als valors dels ndexs de Renda Familiar Disponible per barris ofereix uns trets que
de forma general consoliden la fotografia obtinguda lany anterior, en la qu els contrastos ms
accentuats es produeixen entre els barris de loest i els del nord-est. Dues terceres parts dels barris
han registrat moviments dels ndexs de quatre punts o menys (a lala o a la baixa), mentre que els
canvis en la jerarquia (ordenaci) tamb han estat relativament suaus.
Taula 3
Renda Familiar Disponible per cpita 2015
Poblaci
resident
Barri
ndex RFD
BCN=100
Posici1
Tendncia2
2015
2015
01. el Raval
47.617
75,8
45
38. la Teixonera
2015
2015
74,5
02. el Barri Gtic
15.269
108,5
16
47
39. Sant Gens dels Agudells
6.693
93,5
03. la Barceloneta
15.036
76,6
28
44
40. Montbau
5.070
72,3
04. Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
22.305
50
96,4
24
41. la Vall d'Hebron
5.613
92,6
05. el Fort Pienc
29
31.645
104,8
18
42. la Clota
568
89,3
31
06. la Sagrada Famlia
51.347
95,8
25
43. Horta
26.624
80,9
40
07. la Dreta de l'Eixample
43.344
165,8
44. Vilapicina i la Torre Llobeta
25.499
65,0
54
08. l'Antiga Esquerra de l'Eixample
41.696
128,9
11
45. Porta
24.536
61,4
55
09. la Nova Esquerra de l'Eixample
57.711
103,8
19
46. el Tur de la Peira
15.420
48,8
66
10. Sant Antoni
38.248
98,6
22
47. Can Peguera
2.267
51,1
65
11. el Poble Sec
40.217
74,3
48
48. la Guineueta
15.074
55,9
60
1.145
36,9
71
49. Canyelles
6.946
55,6
61
13. la Marina de Port
30.374
70,4
51
50. les Roquetes
15.523
47,8
67
14. la Font de la Guatlla
10.355
83,2
37
51. Verdun
12.258
55,4
62
15. Hostafrancs
15.812
82,2
39
52. la Prosperitat
26.184
54,0
64
16. la Bordeta
18.430
74,3
49
53. la Trinitat Nova
7.362
35,6
72
17. Sants - Badal
24.085
77,0
42
54. Torre Bar
2.828
47,1
68
18. Sants
40.889
88,2
33
55. Ciutat Meridiana
10.156
34,5
73
19. les Corts
46.086
124,5
12
56. Vallbona
1.351
37,8
70
20. la Maternitat i Sant Ramon
23.845
109,9
15
57. la Trinitat Vella
10.210
43,1
69
21. Pedralbes
11.763
250,5
58. Bar de Viver
2.482
60,2
56
4.635
151,7
59. el Bon Pastor
12.655
58,0
57
23. Sarri
24.614
199,1
60. Sant Andreu
56.682
75,6
46
24. les Tres Torres
16.624
214,1
61. la Sagrera
29.020
76,8
43
25. Sant Gervasi - la Bonanova
25.511
188,9
62. el Congrs i els Indians
14.148
70,1
52
26. Sant Gervasi - Galvany
46.968
205,1
63. Navas
22.110
85,8
35
27. el Putxet i el Farr
29.149
141,0
10
64. el Camp de l'Arpa del Clot
38.202
78,7
41
28. Vallcarca i els Penitents
15.508
111,2
14
65. el Clot
27.013
84,7
36
7.324
89,0
32
66. el Parc i la Llacuna del Poblenou
14.764
96,8
23
30. la Salut
13.213
114,4
13
67. la Vila Olmpica del Poblenou
9.261
150,2
31. la Vila de Grcia
50.584
106,3
17
68. el Poblenou
33.579
95,6
26
32. el Camp d'en Grassot i Grcia Nova
34.047
103,0
20
69. Diagonal Mar i el Front M.del Poblenou
13.352
162,5
33. el Baix Guinard
25.476
90,4
30
70. el Bess i el Maresme
23.026
54,4
63
22. Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes
29. el Coll
34. Can Bar
Barri
ndex RFD
TendnBCN=100 Posici1
cia2
11.322
12. la Marina del Prat Vermell
2015 2014-15
Poblaci
resident
2015 2014-15
8.938
88,1
34
71. Provenals del Poblenou
20.244
102,8
21
35. el Guinard
36.073
82,7
38
72. Sant Mart de Provenals
26.005
68,3
53
36. la Font d'en Fargues

37. el Carmel
9.443
31.498
95,2
56,9
27
59
73. la Verneda i la Pau

Barcelona
28.678
1.609.549
57,5
100,0
58
Posici de cada barri en relaci amb els 73 de la ciutat ordenats per nivell de RFD de ms alt a ms baix.
Variaci del valor de l'ndex de cada barri en 2015 en relaci amb l'any anterior (en verd/vermell els barris en qu puja/baixa ms de 4 punts). En groc els moviments
compresos entre -4 i +4.
Font: Gabinet Tcnic de Programaci, Ajuntament de Barcelona.
2
12

Dins de la lnia destabilitat comentada anteriorment, els

indicadors de desigualtat clssics tamb ofereixen valors molt
LA DISTNCIA ENTRE ELS BARRIS
propers als de lany 2014. I aix s, en si mateix, una novetat,
AMB VALORS EXTREMS
perqu indica que sha frenat la polaritzaci creixent que
SESTABILITZA PER PRIMER COP
havia anat augmentant de ininterrompuda entre 2008 i 2014.
EN ELS DARRERS VUIT ANYS.
Duna banda, el rang entre el barri de renda ms alta (Pedralbes,
amb un ndex de 250,5) i el de ms baixa (Ciutat Meridiana, amb
34,5) sha mantingut prcticament idntic, i tot i que ambds
extrems shan desplaat cap a la mateixa direcci (a la baixa), ho han fet amb oscillacions
prcticament imperceptibles. Per una altra banda, la rtio entre els extrems tamb ha repetit valor
(7,3) desprs de set anys daugments ininterromputs. Alhora, els valors de les rtios entre
10
percentils (90/10 i 75/25) i de lndex de Gini suggereixen una lleugerssima correcci cap a
lequitat.
Lhistograma de freqncies (Grfic 11) segueix mostrant la tpica asimtrica a la dreta prpia de
les distribucions de renda, aix com la concentraci dobservacions al voltant i per sota de la
mitjana; un fet que tamb sobserva al Grfic 15, que relaciona poblaci i nivell de renda pels 73
barris. La corba de Lorenz (Grfic 12), que ordena la poblaci en percentils segons nivell de renda,
est clarament desplaada a la dreta en relaci amb la del 2007 (senyal daugment de la
desigualtat) i prcticament superposada a la de lany 2014.
Grfic 11
Grfic 12
10
Pels condicionants metodolgics propis de lIRFD, les mesures de desigualtat es calculen considerant que
tots els individus dun barri disposen de la mateixa renda mitjana, el que impossibilita la comparaci daquests
indicadors amb els obtinguts amb daltres metodologies.
13

Tots aquests indicadors apunten en la mateixa direcci: sha interromput laugment de les
desigualtats i de la concentraci, i aix ha estat possible perqu laugment mitj de la renda que
sha registrat en 2015 trencant set anys de davallades o de minsos creixements- sha deixat sentir
de forma ms homognia des del punt de vista territorial, afavorint la contenci de la dispersi
entre els barris.
Els barris que ocupen les deu primeres posicions en termes de renda (Grfic 13) sn els mateixos
que els que les van ocupar durant el bienni anterior, amb algunes petites alteracions dordre. Des
del punt de vista del valor de lndex, tots aquests barris tenen una renda mitjana que almenys
equival al 140% de la mitjana de la ciutat. Pedralbes consolida la posici capdavantera per cinqu
any consecutiu i eixampla lleugerament la distncia amb el segon classificat (les Tres Torres, que
havia ocupat la primera posici entre 2007 i 2011). Tots aquests barris pertanyen bsicament als
districtes de Les Corts i de Sarri-Sant Gervasi, amb les excepcions de la Dreta de lEixample (de
lEixample), i de Diagonal Mar i el Front Martim de Poblenou i Vila Olmpica del Poblenou (que
pertanyen al districte de Sant Mart). En el cas de Diagonal Mar i el Front Martim del Poblenou, la
transformaci urbanstica i demogrfica que ha experimentat lha catapultat cap al grup de barris de
renda molt alta, al que va accedir lany 2013.
Grfic 13
Els 10 barris amb IRFD ms alt
2014
21. Pedralbes
24. les Tres Torres
23. Sarri
26. S.Gervasi - Galvany
25. S.Gervasi - Bonanova
69. Diagonal Mar-F.Mar.
2015
21. Pedralbes
24. les Tres Torres
26. S.Gervasi - Galvany
23. Sarri
25. S.Gervasi - Bonanova
07. Dreta Eixample
07. Dreta Eixample
69. Diagonal Mar-F.Mar.
22. Vallvidrera-Tibidabo
22. Vallvidrera-Tibidabo
67. Vila Olmpica Poble.

67. Vila Olmpica Poble.

La banda baixa de la classificaci segons nivell de renda (Grfic 14) locupen vuit barris del districte
de Nou Barris, un de Sant Andreu (la Trinitat Vella) i un de Sants-Montjuc (la Marina del Prat
Vermell). A grans tres, sn els mateixos de lany passat, amb alguna petita reubicaci (Verdum ha
sortit daquest grup i ha entrat les Roquetes; la Prosperitat o la Marina del Prat Vermell, que no hi
eren el 2013, van entrar el 2014 i romanen el 2015). El canvi ms simblic correspon al barri que
tanca la classificaci (Ciutat Meridiana), que relleva la Trinitat Nova desprs de tancar la
classificaci durant el bienni anterior. Tamb s simblic perqu des de linici de la srie s la
14

primera vegada que un barri que havia abandonat aquesta posici hi retorna. Si fins ara shavien
anat produint relleus cada dos anys (Bar de Viver lhavia ocupat de 2007 a 2008, Can Peguera de
2009 a 2010, Ciutat Meridiana de 2011 a 2012, i Trinitat Nova de 2013 a 2014), el retorn de Ciutat
Meridiana s una novetat motivada per un retrocs de poc ms de quatre punts de lndex. I si b
Trinitat Nova ha fet un petit salt endavant, el cert s que tot i aquests petits moviments la situaci
s molt semblant a la de lany anterior: els quatre barris del final de la taula, on viuen un total de
vint mil persones, tenen una renda mitjana inferior al 40% de la mitjana de la ciutat.
Grfic 14
Els 10 barris amb IRFD ms baix
2014
62
2015
52. la Prosperitat
64
47. Can Peguera
52. la Prosperitat
50. les Roquetes
47. Can Peguera
66

68

54. Torre Bar
70
56. Vallbona
12. la Marina del P.Vermell
72
50. les Roquetes

54. Torre Bar
56. Vallbona
12. la Marina del P.Vermell
El grfic de dispersi (Grfic 15) que relaciona el nivell de renda amb la dimensi demogrfica de
cada barri matisa els resultats. Permet veure com molts dels barris amb baix nivell de renda estan
poc poblats (vegeu el quadrant inferior esquerra del grfic, amb renda molt baixa i escassa
poblaci on apareixen punts que representen la Trinitat Nova, la Marina del Prat Vermell, Vallbona,
la Trinitat Vella o Torre Bar). Alhora, bona part dels punts de la part alta del grfic (amb molts
residents, al voltant o per sobre dels 50.000) tenen una renda relativament propera a la mitjana: s
el cas de Sant Andreu, la Nova Esquerra de lEixample, la Sagrada Famlia o la Vila de Grcia, que
sumen entre tots ms de 216.000 habitants. En general, els barris amb rendes ms altes sn ms
heterogenis pel que fa a les dimensions, per rarament estan per sota dels 10.000 residents.
Serveixi com a imatge sinttica de la diferent dimensi demogrfica dels barris el fet que els deu
barris amb renda ms alta tenen, de mitjana, 2,5 vegades ms poblaci que els deu barris amb
renda ms baixa.
15

Grfic 15
11
Des duna perspectiva territorial i en visi retrospectiva des de 2007, el Grfic 16 recull levoluci
dels valors dels barris (agrupats per districtes). Les caixes i els braos superiors i inferiors
representen els valors de la variable; la caixa representa el recorregut interquartlic, en el que
lextrem inferior correspon al primer quartil i el superior el tercer, mentre que la lnia representa la
mediana. Els dels valors extrems i leixamplament de les caixes sn la tnica general, amb les
excepcions del dos districtes que contenen els barris amb rendes ms baixes: Nou Barris i Sant
Andreu. Destaquen els avanos per la banda alta de Ciutat Vella, lEixample, Les Corts i Sant
Mart.
11
Els punts dels grfics 15 i 16 identifiquen els barris (vegeu Taula 3 i Mapa 1).
16

Grfic 16
17

Renda Familiar Disponible per cpita - Any 2012

Barris
de Barcelona
Mapa 1: Renda Familiar
Disponible
per cpita - Any 2015
Barris de Barcelona
Renda
Familiar
Disponible
per cpita
Renda
Familiar
Disponible
per cpita
Any(nmeros
2015 (nmeros
ndex.
Base Barcelona
= 100)
Any 2012
ndex. Base
Barcelona
= 100)
Molt alta
(ms
159) de 159)
Molt
altade(ms
Alta (de
126(de
a 159)
Alta
126 a 159)
Mitjana-alta
(de 100 (de
a 126)
Mitjana-alta
100 a 126)
Mitjana-baixa
(de 79 a(de
100)
Mitjana-baixa
79 a 100)
Baixa (de 63 a 79)
Baixa (de 63 a 79)
Molt Baixa (menys de 63)
Molt Baixa (menys de 63)
Ciutat Vella
Les Corts
Horta-Guinard
01 el Raval
19 les Corts
33 el Baix Guinard
02 el Barri Gtic
20 la Maternitat i San Ramon
34 Can Bar
03 la Barceloneta
21 Pedralbes
35 el Guinard
04 Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
36 la Font d'en Fargues
Sarri-Sant Gervasi
37 el Carmel
l'Eixample
22 Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes
38 la Teixonera
05 el Fort Pienc
23 Sarri
39 Sant Gens dels Agudells
06 la Sagrada Famlia
24 les Tres Torres
40 Montbau
07 la Dreta de L'Eixample
25 Sant Gervasi - La Bonanova
41 la Vall d'Hebron
08 l'Antiga Esquerra de l'Eixample
26 Sant Gervasi - Galvany
42 la Clota
09 la Nova Esquerra de l'Eixample
27 el Putxet i el Farr
43 Horta
10 Sant Antoni
Grcia
Nou Barris
Sants-Montjuc
28 Vallcarca i Penitents
44 Vilapicina i la Torre Llobeta
11 el Poble Sec
29 el Coll
45 Porta
12 la Marina del Prat Vermell
30 la Salut
46 el Tur de la Peira
13 la Marina de Port
31 la Vila de Grcia
47 Can Peguera
14 la Font de la Guatlla
32 el Camp d'en Grassot i Grcia Nova 48 la Guineueta
15 Hostafrancs
49 Canyelles
16 la Bordeta
50 les Roquetes
17 Sants - Badal
51 Verdun
18 Sants
52 la Prosperitat
53 la Trinitat Nova
54 Torre Bar
55 Ciutat Meridiana
56 Vallbona
Sant Andreu
57 la Trinitat Vella
58 Bar de Viver
59 el Bon Pastor
60 Sant Andreu
61 la Sagrera
62 el Congrs i els Indians
63 Navas
Sant Mart
64 Camp de l'Arpa del Clot
65 el Clot
66 el Parc i la Llacuna del Poblenou
67 la Vila Olmpica del Poblenou
68 el Poblenou
69 Diagonal Mar i el Front Martim del Poblenou
70 el Bess i el Maresme
71 Provenals del Poblenou
72 Sant Mart de Provenals
73 la Verneda i la Pau
18

Anlisi en detall dels barris

El Mapa 1 permet una aproximaci detallada a la distribuci territorial de la renda dins de
Barcelona. Els barris de Ciutat Vella sn alguns dels que ms matisos ofereixen. En general, els
ndexs dels quatre barris que el formen estan situats relativament a prop de la mitjana i han
evolucionat a lala en els darrers anys. Els quatre barris comparteixen caracterstiques
demogrfiques comunes: tendncia descendent de la poblaci resident, elevada taxa dimmigraci,
rejoveniment de lestructura dedats i poblaci cada cop amb un nivell destudis ms alt; s a dir,
sn barris amb pocs nens i pocs vells que atreuen poblaci ms jove i formada que la que tenien
anteriorment. Un procs de renovaci de la composici demogrfica, que segueix a un de previ
durbanstic, que comporta un increment del nivell socioeconmic i que t el corresponent reflex en
lavan de la renda per cpita dels seus habitants.
El Gtic, en particular, destaca per haver tornat a superar la frontera simblica de la mitjana de la
ciutat (assoleix un ndex de 108,5) i, tot i que cal precisar que hi ha fortes diferncies entre la zona
nord i sud del barri, en conjunt t uns indicadors de nivell formatiu de la poblaci, datur i de preus
residencials a la vora o lleugerament millors que la mitjana de la ciutat. Tamb el Raval (que amb
47.600 habitants gaireb equival a la suma de residents del altres tres barris del districte) ha fet un
salt endavant significatiu que, no obstant, no li permet saltar de tram i roman en el segment de
renda baixa. Aquest s el barri amb la taxa dimmigraci ms alta de la ciutat prcticament un de
cada dos residents ho s-, amb presncia notable de procedents de Pakistan, Filipines,
Bangladesh i Marroc. La Barceloneta, el barri menys poblat del districte, s lnic que retrocedeix,
compensant en part el notable salt endavant que havia experimentat en el bienni anterior. Per
ltim, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera continua progressant i s un bon exponent del canvi
sociodemogrfic descrit anteriorment.
Quatre dels sis barris que formen lEixample han obtingt un valor de lndex superior a la mitjana, si
b els dos que han quedat per sota (la Sagrada Famlia i Sant Antoni) freguen el llindar. Per la
banda alta, sobresurt la Dreta de lEixample, amb un ndex prcticament idntic al de lany anterior,
165,8. s un barri que puntua alt en nivell educatiu i taxa de motoritzaci dels residents, amb una
baixa taxa datur i amb preus residencials elevats. Unes puntuacions que no sorprenen, ats
lestatus socioeconmic de qu ha gaudit histricament. En comparaci amb lany anterior, no hi ha
hagut desplaaments importants; el ms rellevant s el retrocs de la Nova Esquerra de lEixample
-el barri ms poblat de Barcelona- on han jugat a la baixa les variables relacionades amb els preus
residencials i ladquisici de nous turismes.
Els barris de Sants-Montjuc estan ubicats de forma compacta en la franja de renda baixa. Noms
hi ha una excepci, la Marina del Prat Vermell, lnic barri del sud de la ciutat situat en el segment
de renda molt baixa. Es tracta dun barri amb una dimensi demogrfica minscula (1.145
habitants) i una desproporcionada amplitud geogrfica, conseqncia destar associat a la zona
logstico-industrial ms important de la ciutat. Tamb pateix una alta volatilitat, justament perqu en
tenir poca poblaci es magnifiquen els moviments de les variables. Aix no obstant, no sha
recuperat de la caiguda de 2014 i conserva lantepenltima posici que va assolir llavors. El barri
de Sants es mant a lextrem superior i a ms, amb autoritat: avana i sapropa al nivell mxim que
havia assolit lany 2007. A ligual que a la Font de la Guatlla i la Marina del Port, les variables
19

relacionades amb ladquisici de turismes, aix com els augments relatius dels preus al mercat
residencial han ajudat en aquests petits desplaaments cap amunt; uns avanos que han propiciat
que aquests dos darrers barris hagin saltat la barrera de renda baixa i hagin accedit al segment de
renda mitjana-baixa.
Els tres barris que formen de Les Corts es mantenen en la franja de renda mitjana-alta (les Corts i
la Maternitat i Sant Ramon) i molt alta (Pedralbes). Amb moviments gaireb imperceptibles a la
baixa en els tres casos, el ms significatiu s que sha frenat lascens sostingut de Pedralbes, el
barri amb renda ms alta de la ciutat, tancant, per tant, el procs deixamplament de la polaritzaci
per la banda alta que shavia produt des de 2007. De mitjana, els residents daquest barri disposen
duna renda que equival a 2,5 vegades la dun barcelon mitj. La fortalesa dels cinc indicadors
considerats, amb mxims absoluts en el cas dels turismes nous dalta gamma, dels turismes /1000
habitants i dels preus dels habitatges justifiquen la solidesa daquesta posici que ocupa de
manera imperturbable en el darrer quinquenni.
Sarri-Sant Gervasi omple, amb quatre dels seus sis barris, la taca blau fosc ms extensa i
compacta de la ciutat (Mapa 1). La monoltica posici daquests barris entre els deu de ms renda
de la ciutat (vegeu Grfic 13) s un tret de carcter perdurable que recullen les cinc variables
considerades als sis barris del districte: alta proporci de poblaci amb estudis universitaris, atur
fora per sota de la mitjana, alt nivell de motoritzaci dels residents, elevada taxa dadquisici de
vehicles nous potents, i uns preus residencials alts i a lala (amb lexcepci de Valvidrera, el
Tibidabo i la Planes, on sn ms voltils). Totes aquestes variables reflecteixen no noms lalt nivell
socioeconmic dels residents, sin tamb que es tracta de barris privilegiats des del punt de vista
urbanstic, de la qualitat ambiental i de la qualitat del parc residencial. Uns elements que a ms
enforteixen el dinamisme inversor en el segment immobiliari i atreuen residents procedents de la
UE i daltres pasos industrialitzats.
Grcia continua representant una bona sntesi de la ciutat, no noms per la proximitat de tots els
seus barris a la mitjana, sin tamb perqu una a una les variables considerades tamb estan
fora centrades. El barri del Coll, tot i avanar, es mant en la franja mitjana-baixa i es despenja
lleugerament dels altres quatre barris (vegeu Grfic 16), alhora que La Salut i Vallcarca i els
Penitents continuen assolint els ndexs ms alts del districte grcies a lalt nivell educatiu de la
poblaci, al baix nivell relatiu datur i a un nivell de preus residencials superior a la mitjana. La Vila
de Grcia el ms poblat i el que t una taxa dimmigraci ms elevada, amb protagonisme
dadults joves de la resta dEuropa i molta presncia ditalians i francesos- continua atraient
residents amb alt nivell acadmic que rejoveneixen lestructura dedats dels residents i, al seu torn,
presionen sobre el nivell de preus del mercat immobiliari.
Els barris dHorta-Guinard han experimentat un procs de convergncia dels nivells mitjans de
renda en termes generals del que queda despenjat el barri de el Carmel, lnic de renda molt baixa
del districte. A aquest procs de compactaci sha produt per una retallada en la banda alta: la
Font den Fargues el segon barri amb menys immigrants de Barcelona- cau per sota de la barrera
dels cent (fins 95,2) per segon cop des de linici de la srie, i deixa aix el districte sense cap
representaci per sobre de la franja mitjana-alta. Aquest retrocs est vinculat a retrocessos en les
variables relacionades amb els turismes i amb el nivell datur, el segon ms alt del districte. El
Carmel s, juntament amb la Marina del Prat Vermell (de Sants-Montjuc), lnic representant de
20

renda molt baixa que no pertany al continu del Bess. Desprs del rebot de lany anterior des del
mnim de la srie assolit el 2013, les dades de 2015 reflecteixen estabilitat, sense deteriorament
significatius dunes variables en les qu, sense excepci, puntua per sota de la mitjana. Entremig,
hi ha diversos barris que consoliden i milloren els avanos en els darrers anys: entre daltres,
destaquen les millores de Sant Gens dels Agudells i Can Bar, dos barris amb una orografia
complicada en qu les variables relacionades amb els turismes puntuen alt i segueixen
evolucionant a lala. En el darrer bienni ambds barris han saltat de lestrat de renda baixa al de
mitjana-baixa.
Bona part de les fronteres que delimiten la taca que identifica els barris de renda molt baixa (Mapa
1) coincideixen amb les del districte de Nou Barris. Dels tretze barris que el formen, noms
Vilapicina i la Torre Llobeta sescapa daquesta categoria, i per poc. Una gran diferncia en
comparaci amb lany dinici de srie (2007, just abans de la crisi), quan noms sis dels tretze
barris del districte tenien ndexs en lestrat ms baix de renda. Sens dubte, ha estat el districte ms
castigat per la davallada de lactivitat econmica i on els registres datur mesurats com a proporci
de la poblaci en edat de treballar han estat, any a any, ms elevats. Tot i la millora general del
mercat de treball que tamb es constata a Nou Barris-, tots els barris sense excepci continuen
tenint un nivell datur ms alt i un nivell destudis ms baix que la mitjana de la ciutat, i a distncia.
Exctament igual que el nivell de preus del mercat residencial, que, tot i sumar-se a la dinmica
general ascendent, ho fa a menor ritme, de manera que el barri amb un preu ms alt t un nivell de
preus un 44% inferior a la mitjana de la ciutat.
Les dades de 2015 mostren una certa estabilitat en relaci amb un any enrera; alguns petits
avanos (Verdun, Porta) compensen els retrocessos de lany anterior, i a la inversa (les Roquetes,
Canyelles). Vilapicina i la Torre Llobeta rebota a lala desprs de set anys de caigudes, mentre
que com a contrapunt, Vallbona i el Tur de la Peira encadenen un quadrienni de descensos.
Ciutat Meridiana, que marca mnims del districte en nivell educatiu i mxims datur, retrocedeix per
segon any consecutiu i assoleix el mnim de la srie, del districte i de la ciutat. Relleva, aix Trinitat
Nova de la posici que havia ocupat durant el bienni 2013-2014, i recupera la que ja havia ocupat
durant el bienni 2011-2012. Amb poc ms de 10.000 residents i la taxa dimmigrants ms alta del
districte -ms de deu punts superior a la mitjana de la ciutat, amb els pakistanesos com a
nacionalitat amb ms representants- la barreja duna baixa formaci acadmica, una taxa datur
que ms que dobla la mitjana de la ciutat, baixes taxes de motoritzaci i un preus dels habitatges
que estan un 65 % per sota de la mitjana de la ciutat expliquen el baix nivell de renda.
Com lany anterior, els barris de Sant Andreu han tornat a registrat de forma majoritria petits
desplaaments cap avall. Excepte la Sagrera i Navas els dos barris amb nivells de renda ms alt, i
avanant-, la resta retrocedeixen molt lleument, incloent la Trinitat Vella que marca el mnim del
districte. Els tres barris (Trinitat Vella, Bar de Viver i el Bon Pastor) que ocupen la riba dreta del
Bess contribueixen a la gran taca groca (Mapa 1) dels estrats ms baixos de renda. s
determinant daquesta posici el baix nivell acadmic de la poblaci, unes taxes datur elevades,
una escassa propensi a adquirir turismes dalta gamma i un preus dels habitatges inferiors
almenys en un 38% a la mitjana de la ciutat. En una visi temporal mplia des de linici de la srie
el 2007, els avanos de Bar de Viver i el Bon Pastor des de les darreres posicions estan
relacionats amb una renovaci urbanstica i demogrfica que ha rejovenit lestructura dedats -amb
poca immigraci-, que marca una tendncia davan a mitj termini. El barri de Sant Andreu, el
21

segon ms poblat de la ciutat i el tercer per baix en taxa dimmigrants, frena el ritme descendent
que havia seguit de forma gaireb ininterrompuda des de 2007 i prcticament mant la posici de
lany anterior grcies principalment als augments relatius del nivell acadmic de la poblaci, de la
taxa de tinena de turismes i del nivell de preus dels habitatges.
Un cop ms, shan tornat a accentuar les diferncies de renda mitjana entre barris dins de Sant
Mart, lnic districte que t barris amb rendes extremes. El quocient entre el barri amb valor mxim
(corresponent al barri de Diagonal Mar i el Front Martim del Poblenou) i el mnim (el Bess i el
Maresme) ha tornat a augmentar per cinqu any consecutiu, mostrant que a banda de ser limtrofs,
tenen poques coses en com: la composici sociodemogrfica de la poblaci i la qualitat
urbanstica dels dos barris estan als antpodes. Si b tamb s cert que tots dos barris han reculat
una mica en relaci amb un any enrera, el descens de Diagonal Mar i el Front Martim del Poblenou
compensa el fort rebot a lala del bienni anterior, quan va saltar amb molta fora de lestrat de
renda alta a molt alta, impulsat per una poblaci jove t la taxa dinfants ms alta de la ciutat-,
amb alta formaci acadmica que viu en uns habitatges amb uns preus que doblen la mitjana de la
ciutat.
De la resta de barris del districte, destaca lavan de Provenals del Poblenou. Acumula un bienni
de creixement que li permet saltar del segment de renda mitjana-baixa al de mitjana-alta en el qu
ha tingut molt a veure lascens del preu dels habitatges. La Vila Olimpica del Poblenou mant, en
ndex i en posici, els nivells de lany anterior, i ho fa de forma consolidada amb la contribuci
positiva de totes les variables considerades, entre les que destaquen que continua sent el barri
amb una taxa de titulats ms alta de tota la ciutat i uns preus residencials que sapropen als
mxims de la ciutat.
22

La Renta Familiar de Barcelona en 2015

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

La Renta Familiar de Barcelona en 2015

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

La Renta Familiar de Barcelona en 2015

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Gabinet Tcnic de Programaci

Departament dEstudis i Programaci

DISTRIBUCI TERRITORIAL DE LA RENDA FAMILIAR DISPONIBLE

Data de tancament: 20-12-2016

Gabinet Tcnic de Programaci

Distribuci territorial de la renda familiar disponible per cpita a

La renda de Barcelona en el context metropolit i catal ........................................................... 3

Levoluci de la renda ................................................................................................................. 5

La distribuci de la renda a Barcelona: visi general.................................................................. 8

Resultats per Districtes ............................................................................................................. 10

Resultats per Barris ................................................................................................................... 12

Gabinet Tcnic de Programaci

Dades elaborades pel Gabinet Tcnic de Programaci, Ajuntament de Barcelona.

Gabinet Tcnic de Programaci

2. La renda de Barcelona en el context metropolit i catal

Municipis amb RFDB per habitant ms alta i ms baixa de Catalunya

Sant Joan Desp

Sant Just Desvern

Sant Quirze del

Nota: en verd, mitjana de Catalunya; en groc, municipis de l'AMB. Font: Idescat.

Gabinet Tcnic de Programaci

RFDB dels municipis amb rendes ms altes i ms baixes de l'AMB

Excedent brut d'explotaci

Gabinet Tcnic de Programaci

Evoluci de la RFDBpc a Barcelona i

Evoluci de la RFDBpc a Barcelona i

Nota: Base 2010.

Laugment de la renda per cpita s conseqncia del progressiu enfortiment de leconomia de la

Gabinet Tcnic de Programaci

Gabinet Tcnic de Programaci

Evoluci dels salaris mitjans dels

Salari mitj del

Salari mitj del

Pensions (import mitj)

Considerem les pensions de jubilaci, que sn majoritries en nombre de perceptors i dimport. No

Gabinet Tcnic de Programaci

4. La distribuci de la renda a Barcelona: visi general

Evoluci de la poblaci de Barcelona per grans grups de RFD

Gabinet Tcnic de Programaci

Gabinet Tcnic de Programaci

5. Resultats per Districtes

ndex RFD BCN=100

10. Sant Mart

Gabinet Tcnic de Programaci

Gabinet Tcnic de Programaci

6. Resultats per Barris

02. el Barri Gtic

39. Sant Gens dels Agudells

04. Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera

41. la Vall d'Hebron

05. el Fort Pienc

06. la Sagrada Famlia

07. la Dreta de l'Eixample

44. Vilapicina i la Torre Llobeta

08. l'Antiga Esquerra de l'Eixample

09. la Nova Esquerra de l'Eixample

46. el Tur de la Peira

10. Sant Antoni