SIGNES DE PUNTUACI IMPRESCINDIBLES

LA COMA
Sempra per a indicar una pausa menor, s a dir:
1) Per a separar un mot o un grup de mots que constituxen una
invocaci, una crida:
Joan Verd, escolta'm.
Mira, Joan, quina meravella.
2) En les enumeracions, per a separar entre ells mots o expressions
duna mateixa categoria (com srie de noms, dadjectius, de verbs, etc.)
s comprensiu, simptic, llest.
Vine, corre, afanyat.
Per no es posa quan hi ha les conjuncions i, ni o o (en frases
coordinades; si no sn frases coordinades, s que hi pot haver comes davant
d'estes conjuncions):
Blanc, negre o gris.
No magrada ni lun ni laltre.
Vine i ho treballarem.
3) Per a separar oracions independents i curtes duna mateixa clusula:
Va seure, begu un glop, encengu un cigarret.
4) En intercalacions, aclariments o explicacions, encara que hi haja la
conjunci i:
Ell, visiblement emocionat, comen a parlar.
Savan i, mirant-sel, li va dir tot el que pensava sobre ell.
5) En inversions, s a dir, quan saltera lorde lgic de la frase:
Fins que no arribe el teu professor, no discutirem a.
Tamb quan lenunciat comena amb un complement circumstancial un
poc llarg:
Quan vaig arribar al despatx de la jutgessa, ella ja havia eixit.
Si no estudia un poc ms encara, no crec que ho aconseguisca.

6) En els pleonasmes (repeticions):

De germans, en tinc dos.

Per: Jo tinc dos germans.

Que tho creies, aix?

7) Quan es fa la supressi del verb:
Ella safarta prompte, i el seu cos, no gens. (Se sobreentn: ... el seu cos no
safarta gens.)
Hi havia molts venedors; de compradors, no tants.
Per es pot ometre si no es fa pausa i no hi ha perill de confusi:
Els uns ho troben b, els altres malament.
8) Davant duna conjunci adversativa en clusula curta:
Eren pocs, per sentenien molt b.
No s francs, sin angls.
9) Delimitant conjuncions o locucions en qu solem fer pausa (per tant,
s a dir, en fi):
Era, per tant, el seu germ.
10) Sempre que, en cas de no posar-nhi, podria ser confusiu:
Qui canta, el seus mals espanta (s'alliberta).
Qui canta el seus mals espanta (tots li fugen).
Texcloc de la participaci del meus llibres solament; per no, vull exclouret
tamb de la participaci dels meus diners.

EL PUNT I COMA
1) Per a separar clusules dun perode quan sn llargues i la simple
coma, havent-nhi daltres, seria insuficient:
Ell ordena la casa, fa el dinar i vigila el iaio; ella treballa fora, fa el sopar i
arreplega els xiquets.
De dia, dis-me el que consideres; de nit, no em faces cas.

2) Davant d'una conjunci adversativa o concessiva en clusula llarga (a

vegades la conjunci s sobreentesa):

El fet ha passat; queden els records. (la conjunci sobreentesa s "ara".)

La cadira era de fusta, com tantes nhi havia en aquell despatx; per no hauria
dit mai que una cadira de fusta poguera fer tant de goig.

ELS DOS PUNTS

1) Abans duna demostraci, exemple o conseqncia:
Les mans li tremolaven i estava pllid a la seua manera: la pell cendrosa, els
llavis descolorits.
Dos coses fan la persona intil: luna s la falta de talent o la indisposici
natural, laltra s la falta daplicaci.
2) Davant una citaci textual:
I aleshores li va dir: No pot ser!.
3) Desprs de les expressions de salutaci amb qu comencem una
carta o una allocuci:
Benvolgut senyor: Li demane...
Ciutadans: s el moment de...

EL PUNT
Marca una pausa major, i sutilitza desprs duna frase que tinga un
sentit complet. Si es passa a un altre pensament o grup de pensaments,
haurem de posar punt i a banda.
Tamb cal posar punt en les abreviatures, com per exemple: etc.
Ja tens el bitllet del viatge? No, per de hui no passa.
Observa: Desprs dinterrogant i admiraci, no posarem punt final.