EDITORIAL

REVISTA FUNDADA PER JOAN FUSTER

SEGONA POCA / NM. 23 / TARDOR 2006

D I R E C TOR: Antoni Furi

C A P D E R E D A CC I :

Gustau Muoz
CONSELL DE REDACCI:

Xavier Antich, Neus Campillo,

Juli Capilla, Olga Dnia,
Mart Domnguez,
Ferran Garcia-Oliver, Juli Peret,
Vicent Olmos, Faust Ripoll,
Pau Viciano
CONSELL ASSESSOR:
Clia Amors, Joan Becat,
Manuel Borja-Villel, Eudald Carbonell, Narcs Comadira, Manuel
Costa, Alfons Cuc (), Franois
Dosse, Antoni Espasa, Ramon
Folch, Mario Garcia Bonaf,
Salvador Giner, Josep Fontana,
David Jou, John Keane, Giovanni
Levi, Isabel Martnez Benlloch,
Joan Francesc Mira, Javier Muguerza, Francesc Prez Moragn,
Dami Pons, Josep Ramoneda,
Ferran Requejo, Vicen Rossell,
Xavier Rubert de Vents, Pedro
Ruiz Torres, Vicent Salvador,
Josep-Maria Terricabras, Vicent
Todol, Enzo Traverso, Josep
Antoni Ybarra
Edita: Universitat de Valncia
i Edicions Tres i Quatre
Redacci, administraci i subscripcions:
Publicacions de la
Universitat de Valncia
c/ Arts Grfiques, 13 46010 Valncia.
Tel.: 963 864 115 Fax: 963 864 067
a/e: lespill@uv.es
Disseny grfic: Enric Solbes
Fotocomposici i maquetaci:
Publicacions de la
Universitat de Valncia
Impressi: Guada Impressors, SL
Distribuci: Gea Llibres (961 665 256) /
Gaia (965 110 516) /
Midac Llibres (937 464 110) /
Palma Distribucions (971 289 421)
ISSN: 0210-587 X
Dipsit legal: V-2686-1979
Preu daquest nmero: 9 euros
LEspill s membre de la xarxa europea
de revistes

No s gens fcil establir una relaci ms o menys enra-

onada i productiva amb el passat. Evidentment, cal salvar

esculls duna gran entitat, que apunten tothora a la manipulaci dels fets histrics per aconseguir la legitimaci
de poltiques ben sovint dubtoses. Les memries parcials i
una historiografia poc rigorosa, al marge de les expressions
ms exigents i acurades de la disciplina, afavoreixen sens
dubte aquestes operacions. Daltra banda, es pot pensar
que lamnsia histrica, loblit del passat, que desarma la
conscincia pblica i impossibilita aprendre de la histria, s tan temible com lexcs de memria, que situaria
permanentment la societat en una clau retrospectiva, impedint el desplegament de la creativitat del present i dels
projectes de futur. Per aquestes i altres raons, la relaci
amb el passat sempre ser una qesti conflictiva.
Ara s un moment especialment propici per a promoure una reflexi detinguda sobre la relaci amb la histria.
Ens trobem enmig de tota mena de commemoracions. En
poc temps shan succet les dels setanta-cinc anys de la Repblica i els setanta anys de linici de la Guerra Civil. Hi
ha en curs un debat prolongat, i a estones aspre, sobre la
Llei de la Memria Histrica. El 2007 hom commemorar el 300 aniversari de la Batalla dAlmansa, que signific
la fi del Regne de Valncia com a estructura juridicopoltica, la desfeta de lautogovern i les institucions prpies dels
valencians. Ben aviat, el 2014 es commemorar igualment
la caiguda de Barcelona i la fi de les institucions dautogovern de Catalunya, que sesdevingu en el mateix cicle
obert per la batalla dAlmansa, i que afect aix mateix
les illes Balears i el conjunt de la Corona dArag, amb
la promulgaci dels decrets de Nova Planta. A ms, sha
commemorat tamb enguany el seguit desdeveniments
de lany 1906, veritable punt darrencada del catalanisme
vinculat a la modernitat. I el 2007 es commemorar el

centenari de lInstitut dEstudis Catalans. La llista podria

ampliar-se fcilment.
No hi ha dubte que laspecte ms positiu de les commemoracions s la seua aportaci a un millor coneixement del
passat i a lenfortiment de la conscincia pblica al voltant
dels fets histrics, sobretot si incorporen la dosi escaient
de complexitat i de sentit crtic, que podria contribuir a la
maduraci cvica. Per la qesti s enormement delicada,
i moltes vegades no va precisament per aquest cam.
Noms cal veure la relaci de la dreta espanyola amb el
passat immediat (i de vegades tamb el ms remot). Presonera dun discurs revisionista que enllaa directament
amb les versions legitimadores del franquisme, transita per
vies que generen perplexitat i tota mena de dubtes quant
a la seua consistncia democrtica en sentit profund. La
matria histrica esdev directament poltica. Per no s
estrany. Una mena de paranoia amara les expressions meditiques i les fraccions extremes daquesta dreta. La teoria
de la conspiraci teixida a propsit dels atemptats de
l11 de mar de 2004 a Madrid o les actituds obstruccionistes davant el procs de pau a Euskadi marquen un
punt culminant de radicalitzaci altament preocupant.
En aquestes condicions, demanar una relaci correcta
amb el passat s, en efecte, demanar massa.
Per la nostra banda, en tot cas, farem b de sospesar
els pros i els contres de la deriva commemorativa, enormement justificada en molts casos, no cal dir-ho. No fos
cas que, en lextrem, el passat acabs enfosquint el present
i, sobretot, entrebancant el desplegament denergies necessries per bastir un renovat projecte de futur.

Anna Sanchis, Cullerada (2006)

SUMARI
1

Editorial

La diferncia italiana
Antonio Negri

14

Cincia, democrcia i mercat global

Josep Llus Barona

25

T futur lecologisme?
John M. Meyer

34

Indigenisme, democrcia i pacte social

Joan del Alczar
L A S S A LT A L T E R R I TO R I

45

Territori i/o patrimoni (com)

Vicen M. Rossell

54

El decenni del taulell

Josep M. Alcaiz

75

Els vertaders costos del boom immobiliari

Josep Sorribes

85

Una elit a colp de paleta

Violeta Tena

97

Un pas sense llauradors?

Manolo Peris

109

Les Balears: amb tot, encara illes

Onofre Rulln

DOCUMENTS

121
132
144
155
161

En biologia res no t sentit si no s a la llum

de levoluci
Theodosius Dobzhansky
Declaraci dels drets de la dona i la ciutadana
Olympe de Gougues
La modernitat fragmentada de Walter Benjamin
lex Matas
Sorprenent Sartre
Justo Serna
Existeixen els intellectuals britnics?
Michael Saler
N OT E S

168
170

La cultura catalana a Frankfurt 2007

Jrgen Boos
Un escriptor europeu en llengua catalana diu
Biel Mesquida
LLIBRES

173
177
181
186

Turisme i poltica: el gran debat

Jordi Muoz
La preocupaci ambiental
Artemi Cerd
Valencianisme econmic
Xavier Ferr
Pere Calders: la invenci duna realitat
Salvador Company

La diferncia italiana
Antonio Negri

uan es diu filosofia, es fa referncia a

una activitat crtica que permet fer-se crrec
de la prpia poca i orientar-shi, construir
un dest com i sser testimoni del mn
amb aquesta finalitat. Si es defineix aix, de
filosofia, al segle XX, desprs de Giovanni
Gentile i potser una mica Benedetto Croce,
no nhi ha hagut a Itlia. Tret dun parell
dexcepcions importants (o millor, tres).
Abans de considerar-ne les excepcions,
mirem, per, el desenvolupament del pensament filosfic itali tal com sha perfilat
al segle XX, en ell mateix i en la dimensi
europea. El segle XIX conegu una important florida dindividualitats filosfiques:
Leopardi, Rosmini, De Sanctis, Labriola...
Foren, tanmateix, individualitats i gaireb
mai escoles, perqu Itlia no tenia centre, perqu la condici histrica i poltica
dItlia esmicolava la comunicaci i feia
impossible la formaci dun espai pblic.
Aix com Hegel deia que Alemanya no t
una metafsica, no t un temple, lamarga

El ttol original daquesta intervenci del filsof itali

Antonio Negri s La differenza italiana i es va
publicar com a opuscle en la collecci Nottetempo
(Roma, mar 2005). Antonio Negri. Reprodut, en
traducci catalana, amb perms de lautor i leditor.

declaraci de Leopardi nega que existesca

un espai pblic itali, i no ja un centre
hegemnic sin simplement el carcter
pblic de la comunicaci. En conseqncia,
aquell espurneig filosfic del segle XIX no ha
trobat continutat al segle XX. La filosofia
no ha anat ms enll del Risorgimento.
Borumballa acadmica, fracs de les modes,
vulgaritats dels nous mitjans: tot aix sha
anat afermant al llarg del segle, construint
i difonent visions filosfiques dogmtiques,
complaences sectries o divagacions literries. Tanmateix, si Itlia manca de centre, la
filosofia italiana no s ni tan sols provincial:
s simplement feble, s des de sempre una
filosofia feble, feble davant la poltica i els
patrons, davant els dictadors i els papes.
Certament, en el declivi de les idees
i la discussi que sha esdevingut al segle
XX, es va atnyer el punt de mxima vilesa
quan alguns autors, amb un cert orgull,
van proclamar precisament feble el seu
pensament i definici de la filosofia del
present. Daltres en digueren, amb ms
propietat, pensament tou. Semblava que
shi tractava de lintent daclimatar la postmodernitat sota els tebis cels itlics, per
en realitat el projecte era aixafar la riquesa
de les articulacions i de les superfcies dall
real, dels dispositius i dels agencements de
la crtica postestructuralista francesa en
lhoritz de lontologia heideggeriana. Ms

7
hipcritament, de renegar de la histria de
les insurgncies i les resistncies que havien
acompanyat la primera construcci des de
baix dun espai pblic a Itlia, la primera
construcci democrtica desprs del feixisme. La potncia de les lluites i de la nova
massificaci del discurs poltic desprs del
68, havia de ser tancada suaument en una
renovada, per de cap manera suau, ontologia del feixisme. El pensament feble ha
tradut a litali un Foucault i un Deleuze
transvestits de soubrettes, els ha fet ballar a
les pgines dopini dels articles de lanomenada esquerra, amb La Repubblica al
capdavant... Hem gaudit del privilegi que
la nova composici del treball, en la seua
figura immaterial i intellectual, ens ha
estat presentada com a ambigua, aleatria,
i que la seua creativitat fos mistificada en
la figura illusria duna fi de la histria
que havia de significar la desaparici del
treball assalariat i de la classe obrera. La
tragdia que acompanyava la mutaci del
projecte industrial i la metamorfosi de la
fora de treball era, aix, reconduda i closa
en la gatzara contradictria duna pretesa
desfeta del comunisme i dun presumpte
triomf del Milano da bere.1 El pensament
tou i lpoca craxiana van plegats, tot i que
es pot reconixer que el proudhonisme de
Craxi tenia ms pes, i era filosficament ms
rellevant, que no el pensament lleuger de
Vattimo i Ferrara.
A la dreta, les inefables pgines dopini del conservadorisme trobaven fins i tot
massa agosarat el pensament tou: ac ha
dominat, i domina encara, la necrosofia
mitteleuropea de Magris i companyia.
Durant un llarg perode, fullejar Il Corriere
della Sera volia dir que llegirem, a les
pgines dopini, el malestar dun club
de fadrines ja grans de la Baixa Saxnia

o, encara pitjor, la infelicitat duna petita

comunitat de jueus romanesos. En comparaci del fluir incontaminat i la lleugeresa
del pensament tou, el Danubi es presentava
com un riu llefiscs i pesant. Un pecat contra el Danubi, que en veritat no el mereix!
Un pecat, sens dubte: el dol per aquella
intelligncia que no sab resistir al nazisme,
no ha reeixit, de fet, a cancellar (com tant
haurien desitjat els ambigus mentors de la
Mitteleuropa) la fora del procs histric,
collectiu i no individual, comunista i no
liberal, que el derrot! La Mitteleuropa s
tamb resistncia.
Vet ac, doncs, la filosofia italiana entre
dreta i esquerra fins als anys noranta, i
fins avui mateix. De tant en tant aquelles
pgines dopini foren tamb envades,
desprs de 1989, per lonada dels apologistes reaccionaris, pels historiadors (que res
no tenen a veure, malgrat que ninvoquen
la paternitat, amb Droysen o Braudel) que
reclamen per al revisionisme el privilegi
dexplicar qu ha passat al mn. De tant
en tant es veieren tamb travessades per
vagues tendncies neotranscendentalistes.
Habermas i Rawls foren acollits en la nostra cultura perqu mostraven que de jove
es pot ser radical per de vell un esdev
necessriament reaccionari...
I doncs, per qu la cultura filosfica
italiana i les pgines dopini que lexpressen, i la intellectualitat que shi delecta, ha repetit el gui dun espectacle de
la Raffaella Carr? Hi ha alguna cosa que
no funciona en tot aquest afer, sobretot si
es t present que aix (de la filosofia tova,
de la degeneraci periodstica i televisiva
de la comunicaci cultural), del feixisme
en, ha estat lnic centre que ha tingut
el bell pas.

8
I prou. Passem ara a les excepcions: tres,
havem dit. La primera ha estat Gramsci: el
geperut, el trador de lestalinisme al qual,
els altres presos poltics, llanaven pedres a
la pres. Gramsci va retornar la filosofia all
on havia destar, en la vida i en les lluites de
la gent normal i corrent. Reinvent Gentile,
tractant de fer de lactualisme (de manera
una mica inversemblant, cal admetre-ho),
la base dun pensament i duna praxi de
lavenir. No era una aventura per a llanar
coets, aquesta: un home desquerra, un comunista que posa sobre els peus la filosofia
de Gentile, no deixa de ser dalguna manera
un home del segle XIX... Gramsci ho era, i
per aix representa la veritable continutat
del Risorgimento a la Itlia del segle XX.
Dissortadament, la no filosofia dels epgons
togliattians (s a dir, lhorrible cinisme que
a hores dara ha esdevingut ja hegemnic
en lesquerra) i la voluptuositat en lextermini dels estalinistes (que sexpress tan
clarament contra els moviments als anys
setanta i que sobreviu encara, i sura) han
amagat i mistificat tamb aquesta pobra veu
revolucionria. Perdoneu, no simplement
revolucionria, sin viva, intelligent, generosa: en la filosofia de la vida que soposa
a lontologia de la mort, hi ha sempre un
petit aspecte creatiu. s tot just all que ells
(els patrons, les elits del poder) no volen.
Lexcepci gramsciana ha estat, doncs, reduda a una experincia arrelada en el passat
i susceptible noms, i si de cas, de prefigurar
un futur utpic. I aix no obstant, era una
ruptura, era resistncia.
Diem al comenament que hi ha hagut
dues excepcions ms, dues ruptures fonamentals ms no tan sols en la continutat
de la histria de la filosofia italiana entre el
segle XIX i el XX, sin tamb en el teixit material de la vida intellectual, en lestructura

politicolingstica de la societat italiana.

Quines han estat aquestes dues excepcions?
Potser sn duna mena que ens permetria
dir que aquest llarg perode que ha preparat
el cam al dos mil ha tingut algun aspecte
constructiu, creatiu, innovador, que ha
representat una fora de la qual podrem
refiar-nos? Mirarem de donar resposta a
aquests interrogants.
La primera excepci que ha conegut el
segle XX itali, la primera fora filosfica i
poltica que ha sabut agafar amb les mans
all real i reprendre les energies risorgimentals i anticapitalistes dels orgens, aquesta
excepci, doncs, ha estat lobrerisme, lobra
de Mario Tronti. Tamb hi ha hagut, al
mateix temps, gaireb amagada tot i que
amb una acci de gran fondria, una altra
excepci: el pensament feminista de la
diferncia desenvolupat per Luisa Muraro.
Aquests sn els dos nics elements dinnovaci terica en lontologia itlica del segle
XX. Tots dos parteixen de la consideraci de
les formes fonamentals de la constituci
de lexplotaci, de lhome per lhome i de
la dona per lhome. En sn dues, doncs,
les formes de lexplotaci: la capitalista i
la patriarcal. El pensament filosfic noms
pot nixer se sost en ambds casos- quan
es concentra en el tema biopoltic de la
reproducci. Ens trobem per tant al centre
de la figura postmoderna de la interrogaci
filosfica. Si lsser aristotlic davalla del tot
a les individualitats per desprs retornar
(a travs dels modes de la causaci) de la
individualitat a lU, la postmodernitat no
reconeix la via cap amunt i tampoc la via
cap avall com a genealgiques i productives; no reconeix ni tan sols la individualitat,
sin simplement all singular: considera,
doncs, la diferncia com el quid creatiu que
sestn entre natura i histria. Obrerisme i

9
feminisme de la diferncia nasqueren als
anys seixanta de loportunitat que lenorme
desenvolupament de les lluites obria: ac, en
les lluites, shi plantejaven diferncies irreductibles, es formaven subjectivitats noves
en lenfrontament obrer contra el treball
assalariat i en la insurgncia de les dones
contra el domini patriarcal. s la descoberta
daquestes diferncies all que determin el
renaixement de la filosofia. s la resistncia
all que produeix filosofia.
Considerem el que aquestes filosofies
tenen en com, un cop hem vist el seu
lloc com de naixement. En primer terme,
aquestes dues posicions lluiten contra la dialctica. Ja no hi ha recomposici possible,
ni Aufhebung... Escopiu sobre Hegel, deia
Carla Lonzi; trenquem qualsevol connexi narrativa que no spiga desenvolupar
immediatament lluita de classes, hi afegia
Asor Rosa. All on la presumpci dialctica
pretn reconduir-ho tot a lU, aqu en canvi
tot est fixat en la dualitat i la multiplicitat,
i no es recompon.
Ac ja no hi ha ning que puga acompanyar lesperit absolut com un gosset lligat
de la corretja, passejant per la histria. Ja
no hi ha teleologia. Ja no hi ha res que
puga fer quadrar les coses del mn, fora de
nosaltres mateixos.
El segon element com que desenvolupen aquestes dues posicions s limponent fenomenologia de la diferncia que
interpreten. Per consegent, en tots dos
casos, la prctica subversiva de la condici
humana s menada, en primer lloc, cap al
separatisme. Classe obrera sense aliats, diu
leslgan obrerista. Dones revoltades contra
les institucions burgeses de la dominaci
patriarcal, aix es va organitzar polmicament la primera presa de conscincia
feminista de la diferncia.

s important insistir en aquest primer

impuls com de les dues filosofies que ens
interessen. Evidentment, aquesta coincidncia s del tot indistinta, formal, des del
punt de vista dels continguts (i no s casualitat que sovint aquestes posicions xoquen
quan en les famlies proletries simposen,
prepotents, els comportaments patriarcals
induts pel sistema salarial mateix). No s,
per, indistinta ni formal aquesta coincidncia quan es t present que el procs de
separaci, insistint en la diferncia, produir
un altre passatge, ms profund: un passatge,
un tombant ontolgic que afecta a totes
dues posicions. Un tall creatiu.
Per aquestes aventures dels cossos i de
la ra les hem vistes a tot el mn a lentorn
del 68, sexclamar un observador. Per quin
motiu haurem dinsistir en lespecificitat
italiana daquestes experincies?
Aquesta qesti es pot respondre des
de dos punts de vista. El primer t a veure
amb laspecte cultural. En el desert itali,
en aquest pas que manca de centre, a diferncia dall que es va esdevenir en altres
pasos de lrea atlntica, les filosofies de la
diferncia shan formulat duna forma ms
pura i no han tingut necessitat dexpressar-se a travs de paradigmes preexistents.
Aquests moviments han constitut, per
dir-ho aix, una vertadera epoch cultural
i lingstica. No sels podia oposar gaire
cosa, tret de les diverses modulacions de la
relaci de domini: les teories i prctiques
corporatives de lordre industrial, aix com
les normatives catliques de la bona vida
familiar. s al desert, doncs, on van nixer
aquestes flors fortes i noves; i s en el contrast amb lhoritz desrtic, en la fora extica i molt potent de la seua expressi, que
agafen volada i es perfilen les noves formes
de resistncia i dafirmaci filosfica.

10
Hi ha tamb un altre element positiu,
constructiu, dinmic, que cal subratllar. I
s el fet que, per primera vegada, aquestes
diferncies filosfiques es descobrien en
el terreny biopoltic (o b comenaven a
revelar el sentit poltic immediat de la vida
mateixa). Ara b, aquesta tensi biopoltica
immediata empenta aquestes diferncies a
proliferar, a produir innovacions. A Itlia
en molt poc de temps es dna el pas de
lafirmaci separatista de la diferncia a una
afirmaci constituent daquesta. Les diverses
teories de la diferncia no representaven,
de fet, simplement una resistncia contra
lopressi i lopressor, no es tancaven en
posicions defensives, sin que esdevenien
resistncia productiva, es mostraven com
a moviment de guerrilla de moltes formes;
aix ja no era simplement teoria, sin prctica transformadora. Les prctiques anaven
a inserir-se en els nusos de la comunicaci
social, localitzaven en formes micropoltiques les grans lnies del comandament
capitalista i patriarcal, duien a terme incursions que travessaven el saber i les universitats, les fbriques i els llocs de treball,
les famlies i les relacions socials en el seu
conjunt. La separaci, concebuda a partir
daquestes dues posicions (que mai no shan
confs tericament per que shan barrejat
polticament sovint), esdev una diferncia
creativa. A Itlia aquest pas s anterior als
que ms endavant es faran, s clar que duna
altra manera, en altres llocs.
s de deb un tall, un trencament, un
esdeveniment ontolgic all que interv ac.
En aquest pas de la separaci a la diferncia
creativa, b que difusa, de la resistncia a
lxode, els moviments i les conscincies
dels treballadors i/o de les dones ultrapassen
el tema (clssic en les teories de lorganitzaci de lpoca moderna) de la simple

crtica de lexistent i el substitueixen pel de

la metamorfosi, de la modificaci/transformaci interior i collectiva, singular i tica,
menades en i per les multituds. s lxode
daquesta existncia i de totes les seues
normes. Aquest esdeveniment caracteritz
els vint anys posteriors al 68, aprofundint
cada vegada ms la potncia subversiva dels
moviments,
Sn, doncs, ben diferents (i ara podem
respondre lobjecci plantejada ads), sn
fora distintes, i potents, aquestes teories i
aquestes prctiques itliques del proletariat
subversiu i de la diferncia femenina, en
comparaci de les concepcions filosfiques
i les prctiques comunitries que provenen
(o es construeixen a partir) de les concepcions postestructuralistes de la diferncia
bastides per exemple a Frana entre Merleau-Ponty, Foucault i Deleuze, entre Socialisme ou barbarie i Luce Irigaray... Sn
molts els parentius, certament, per el parentiu no s aqu en cap cas filiaci perqu
encara que, cosa que sesdev rarament,
aquestes posicions fossen filles de les teories
franceses, desprs han viscut i han crescut
al si de milieux salvatges, sn productes
de la jungla... Dantuvi, en efecte, quan es
desenvolupen en el separatisme, les concepcions de la diferncia es mouen a partir dun
irreductible ontolgic, immediat, format en
les lluites, construt en la continutat. En
canvi, a aquest irreductible ontolgic (tant
se val que sen diga cos sense rgans o
producci de subjectivitat), la filosofia
francesa noms hi arriba a la fi del seu cam.
I quan calia construir nous horitzons a partir del terreny descobert, aquesta filosofia ha
expressat en el millor dels casos bones intencions, ha elaborat hiptesis en comptes
de determinar experincies i laboratoris de
vida, en comptes diniciar un xode. A

11
Itlia el terreny biopoltic de la diferncia
ha estat recorregut amb tota la intensitat
eticoprctica que ns tret distintiu i la
mirada daquestes prctiques sha fixat en
la-venir. En la repressi i en la fosca, en els
moments daquell absurd calvari que foren
els anys setanta i vuitanta per al moviment,
s on es va encendre una nova llum.
El pensament de la diferncia creativa
sha afirmat tamb contra les filosofies de
la postmodernitat. Aquell mn concls i
insignificant (subsumit en el capital) en
el qual es mouen els filsofs postmoderns,
aquell mn abocat a lexterior, als seus
marges, lespai crtic possible. En els replecs del mn, o b al seu lmit, o b all
on zo soposa a bios. Heus ac els deserts
extramoenia a partir dels quals potser, o
solament, s possible la resistncia... consideren els filsofs postmoderns. Ara b,
contra aquestes construccions de la postmodernitat, les prctiques de la diferncia
hi han oposat el seu refs, anticipant una
nsia de reconstrucci que arrancava de
lafirmaci mateixa de la diferncia. El
fet s que diferncia s resistncia. Aquesta
diferncia que es planteja ac s una ruptura al centre del sistema de subsumpci
del treball social en el capital i, en lordre
de la reproducci, actua contra la validesa
universal de lobedincia femenina al patriarcat: una resistncia que trenca aquest
horitz de dominaci no des dels marges,
sin des del centre, millor dit, reconstruint
un centre, un punt sobre el qual fer palanca
per transformar la realitat, al cor mateix del
sistema. Una diferncia creativa, un xode
intens i radical.
Aquestes posicions de la diferncia,
alhora que reviscolaven lescena filosfica
italiana ms enll de les pgines dopini
i de lacadmia, han esdevingut llavor duna

nova filosofia a nivell global. Com en els

temps proftics, el filsof ha de travessar
el desert per poder expressar el propi pensament. I de bell nou apareix un entrellat
que permetr que el profeta, no pas a la
ptria sin enfora, siga escoltat. A nivell
global, per. De fet, la diferncia proletria
ha esdevingut una potncia intellectual i
sha obert a una nova concepci social del
treball i a noves formes de la producci
de valor. Davant aquesta nova realitat les
estructures del poder capitalista han hagut
de renovar-se, i es va encetar aix el terrabastall en lorganitzaci global del poder a
qu assistim avui. Sempre a partir daquesta
diferncia es construeix el nou subjecte del
projecte histric dalliberament, aquella
multitud constituda per infinites singularitats que mai no podr ser sotmesa de nou
a un comandament sobir.
I daltra banda, s la diferncia femenina
la que es posa, a la fi, al centre daquesta
modificaci radical de lhoritz filosfic,
perqu ha esdevingut representaci de la
potncia biopoltica i s producci real
del lligam social. Existeix, per dir-ho aix,
un segon grau de la creativitat, aquell que
Spinoza reconeixia en el pas de la potncia
afectiva vers la condici creativa de lsser,
de la cupiditas corpria vers lamor ontolgic, i el representa la diferncia femenina: es
tracta dun segon grau que integra i inclou
la primera diferncia, la del treball, expressant-la com a capacitat original i general
de transformaci dels cossos i del conjunt
social. La genealogia comprn i sublima el
treball social.
Per anem amb compte: sens dubte, ni
Mario Tronti ni Luisa Muraro condueixen
ja aquesta revoluci. Com tots els grans
autors, no han deixat escoles sin descendncies que operen en escenaris ms grans.

12
Les formes, els modes, els continguts i les
perspectives de la diferncia han eixit ja
dels seminaris i dels laboratoris i operen
i sn avui desenvolupats i reinventats en
els moviments i en les noves xarxes socials
de la cooperaci productiva. La diferncia
ha deixat de ser separaci, ha esdevingut
creativa i comena a produir avenir. Lxode
s hegemnic.
Hom pot sentir-se orgulls que aix
haja passat al desert itali. La nova resistncia, les noves generacions tenen ara sens
dubte el seu propi temple.
Rellesgesc el text. Tinc la impressi
dhaver cedit, de manera ingnua, a una
certa hybris, de no voler tenir en compte
(com s que sen t, en canvi, a lAngelus
Novus) lhoritz de destrucci i mort que
crema i fumeja encara rere nostre. s a dir,
de no haver acceptat, aix doncs, aquell
dolor que ens acompanya sempre. Per
de veritat s sols un vent de tempesta all
que ens impulsa cap avant? Per contra, no
consisteix la tragdia del nostre viure en la
incertesa subjectiva i en el risc de la-venir?
Que potser no es pot atribuir dalguna
manera la tragdia indubtable del nostre
existir a la miopia i a un cansament insuperable de mirar endavant, ms que no
pas al sentiment de desfeta i de mancana
ferotge que ens precedeix? No es pot oposar
a la hybris la cupiditas? Deleuze va dir una
vegada: espere sser lltim pensador, castrat per la histria de la filosofia. Voldria
parafrasejar-lo: espere sser lltim home
castrat pel passat, per la teleologia histrica
de la qual hauria de ser tothora el producte.
Per el sentit de la diferncia i de lesdeveniment, i la percepci de la singularitat que
constitueix la-venir, poden alliberar-me
de lncub? Aquest dubte no s menys fort
que el clssic, cartesi, metafsic, del qual

hem patit el violent dispositiu racionalista

de la modernitat. El dubte de la no-veritat
s en efecte un ncub. Per lncub s una
variant del somni. On som quan habitem
entre ncub i somni? Entre passat i avenir?
Com podem, contra tot pessimisme de la
ra, obligar lAngelus Novus a mirar cap
avant, a honorar el deute que ha contret
amb la histria, i a superar la devastaci
del passat?
Tornem a nosaltres. La diferncia que
sens mostra com a creativa s el passatge
que recondueix lncub al somni i el somni
a un projecte (del tot conscient tamb de la
dificultat i del lmit) de vida. Si la diferncia s resistncia, el somni pot viure duna
manera del tot conscient i sabedora de la
seua projecci histrica. Si la diferncia s
mode de vida, reconeix el mode de vida
com a productiu. Ning no posa en qesti
ac lacci crtica i transcendental: laccepta, ben al contrari, la comprn en laporia
radical que li s consubstancial i que no
li permet arrelament en lnica diferncia
que compta, natural i temporal: la de la
potncia. De fet, en la teoria de la diferncia
creativa hi ha alguna cosa que fa evocar un
retorn fortssim a un origen no gravat per
ncubs i violncies repressives. No s cap illusi, sin el que hi ha en joc. La diferncia
esdev creativa no quan sidentifica amb
un origen (gravada pel passat) sin quan
es confon amb una potncia sempre nova,
oberta a la-venir. La diferncia destrueix
tot fonament ontolgic determinat perqu
s determinaci creativa duna ontologia
de la llibertat.
No, no sn ni Husserl ni Gentile ni
Bergson qui reivindiquem ac, sin lestranya i dura positivitat de lnic pensament
coherentment immanentista i materialista
que hem seguit fins aquest punt. Un pen-

13
sament que al segle XX itali ha tingut els
noms esmentats ms amunt. Una diferncia
paradoxal, doncs, que sap produir, positivament, de mica en mica, el conjunt. Que sap
construir-se en xarxa i transitar dall intern
a all extern, del que s singular al que s
com, sense solucions de continutat, i a
linrevs. Que sap sser res gesta (desprs
dhaver destrut la maleda historia). s
amb un gran respecte per la historia de
lAngelus Novus que li demanem al ritme
de la prctica de la diferncia- que mire
cap endavant. Un altre mn s possible,
aix com ha estat possible un altre lloc (el
de la diferncia) en la nostra provncia
italiana. r
Traducci de Gustau Muoz

1. Milano da bere fou leslgan publicitari duna

coneguda marca italiana daperitius (Campari),
que esdevingu amb el temps metfora de tot
un perode de la vida urbana milanesa. Durant
la segona meitat dels anys vuitanta, desprs de la
desindustrialitzaci, emergia a Mil una nova elit
postindustrial que, sota el domini del PSI de Craxi,
desenvoluparia un estil de vida hedonista i profundament frvol, en una poca marcada per la corrupci a gran escala. (N. del T.)

14

Cincia, democrcia
i mercat global
Josep Llus Barona
LUNIVERS DEMOCRTIC
EN TRANSFORMACI
Alguns dels pilars fonamentals de la societat
democrtica, tal com van formular-se i ms
tard es consolidaren en les societats occidentals durant el perode histric posterior
a la Segona Guerra Mundial, tamb anomenat de guerra freda, han anat transformantse duna manera subtil, per constant, al
llarg de lltim quart de segle. Es tracta
dun procs que no ha afectat, certament,
aspectes essencials de les concepcions democrtiques, com podria ser lestructura
de lEstat, el model de representaci poltica, la neutralitat confessional, la poltica
parlamentria, la llibertat dexpressi o la
separaci de poders, ni tampoc ha afectat
la capacitat dacci dels moviments cvics
ni el sistema de relacions laborals entre les
associacions de treballadors i els empresaris.
No es tracta, per tant, duna transformaci
estructural, ni tan sols clarament formal,
dels referents ineludibles daquella societat
del benestar, que va construir un model
paradigmtic a lEuropa democrtica de
la segona meitat del segle XX. Tanmateix, la
permanncia del model i dels rgans, dels
escenaris i els actors, del llenguatge, no
Josep L. Barona s catedrtic dhistria de la cincia a
la Universitat de Valncia.

significa necessriament que el sentit i la

significaci de les dinmiques socials o
el nucli de valor que sustentava aquella
societat democrtica shagen mantingut
inalterables en tots els seus atributs ms
essencials.
Un dels aspectes que potser sha anat
transformant duna manera ms general ha
estat larticulaci del sistema democrtic al
voltant dun ordre jerrquic implcit, que
fa unes dcades posava en primer lloc i per
damunt de tot lautoritat i la funci activa
de lEstat. Daltra banda, la democrcia
representava un sistema de recompenses
basat fonamentalment en la justcia social,
en el treball i el mrit, en la integraci
dels ciutadans i en la protecci social. Tot
aix configurava un univers de relacions al
voltant del qual sarticulaven les poltiques
pbliques durant el llarg perode, primer
de construcci i desprs desplendor, de
lestat de benestar. Aqueix model de democrcia es desenvolupava ja en el context
dun mercat global que es regia per les lleis
del lliure comer de mercaderies i capitals,
a lempara duna tolerncia legislativa que
reconeixia i donava legitimitat, almenys en
part, a les regulacions estatals i permetia
als Estats un grau important dautonomia
en la regulaci de les relacions laborals i en
limpuls a les negociacions entre empresaris
i treballadors.

15
Durant el darrer quart de segle, aquest
univers de relacions socials i de valors que
sacaben de descriure molt esquemticament s progressivament substitut per un
nou common world, un nou sistema que ha
transformat subtilment molts dels valors i
de les normes explcites o implcites que
orientaven i legitimaven les relacions socials en lunivers democrtic. Cada vegada
ms, aquest univers sarticula al voltant del
comproms o la responsabilitat individual
i promou lemergncia de nous valors,
com ara la transparncia o leficincia, que
representen, sense dubte, alguns dels ms
significatius referents del nou model. Per
la progressiva marginaci de lEstat com
a agent regulador de les relacions socials
i com a garantia del b com en benefici
dagents privats ha creat tamb, al mateix
temps, en la majoria dels ciutadans sentiments dinseguretat i vulnerabilitat. La
seguretat i el risc han esdevingut referents
indefugibles del nou ordre.1
Nous conceptes han aparegut i han assolit una significaci fonamental: la governana, per exemple, sovint ha esdevingut
la pedra angular del discurs elaborat per
governs, economistes, experts universitaris,
empresaris, experts financers i organismes
internacionals. Darrere del nou concepte rau
una idea-fora: el ms important s la gesti
eficient, perqu governar ha esdevingut sinnim de gestionar un univers de relacions en
canvi continu.2 La bona governana simposa
com a idea-fora per a optimitzar el funcionament de ladministraci, les empreses,
les indstries, el comer o els programes
humanitaris. Segons Boltanski i Chiapello
el concepte de governana representa un
nou i poders esperit del capitalisme, al
voltant del qual shan generat nous valors i
shan interioritzat noves normes.3

Aquesta tendncia a la substituci de

lEstat i del concepte de gesti pblica
per la noci de governana eficient a crrec
principalment de la iniciativa privada ha
comenat a tenir conseqncies molt transcendentals en esferes ben diverses que resultaria ara impossible analitzar amb rigor. Ja
hem apuntat el desplaament i el desprestigi
de lEstat i de la gesti pblica; una altra
conseqncia ns la marginaci i el descrdit de la poltica en benefici de la gesti
eficient. Tot aix apunta a la substituci de
lEstat com a agent principal i regulador
de les poltiques pbliques en benefici del
mercat lliure i de la privatitzaci. Des de
fa anys, el creixement espectacular de les
patents i dels drets de propietat sobre tota
mena de productes naturals i tecnolgics, s
un exemple ben evident de la forta tendncia que porta a una creixent privatitzaci
del coneixement.4
El nou context diposita tot el poder
en leficincia i el bon funcionament dels
mercats, de manera que el debat democrtic, la negociaci i la participaci deixen de ser elements centrals del sistema
i no sols perden inters i valor, sin que
a ms esdevenen una nosa, en la mesura
en qu impliquen debat i participaci i
aix pot fer ms complexa i imprevisible
la presa de decisions. Al capdavall, representen un entrebanc per a les formes
de democrcia piramidal. El pensador
francs Dominique Pestre ha relacionat la
creixent importncia daquest procs amb
la desfeta de lideal duna democrcia
del dileg i de la deliberaci, tal i com
va ser formulada per Jrgen Habermas,
entre altres, a linici de la guerra freda,
quan postulava un model de democrcia
deliberativa com a via per a assolir les
decisions democrtiques.5

16
La decadncia daquesta democrcia
deliberativa sest produint en benefici del
saber tcnic de grups dexperts aparentment
neutrals, els quals, en realitat, es troben
condicionats per interessos econmics i
socials que sn clarament identificables.
Estem assistint, doncs, a una transformaci de lunivers democrtic caracteritzat
per la substituci de la democrcia deliberativa de lEstat, la poltica i el dileg,
per una tecnocrcia legitimada pel criteri
dels experts.6 s fcil comprendre que, en
aquestes circumstncies, el tarann tecnocrtic del nou discurs subestime la poltica
amb largument-fora que els poltics no
sn experts, que depenen de les eleccions
i que manipulen la democrcia del dileg
en benefici dels seus interessos de govern
o oposici.
Aquest procs sest accelerant precisament en un moment ben delicat, perqu
ens hem endinsat en lera del mercat global
i la presa de decisions depn duna mplia
varietat de lgiques que van ms enll de
lintercanvi darguments i de les regulacions estatals. Lesfera poltica de lEstat
va perdent importncia perqu els actors
econmics tenen, cada vegada ms, un
paper fonamental en el procs de producci, innovaci, compra i venda, s a dir, en
leconomia del coneixement i en la producci de riquesa. Aix les coses, la tendncia
actual fa que les grans decisions sadopten
cada vegada ms al marge dels Estats; dit
duna altra manera: depenen directament
de la lgica dels mercats internacionals. Els
principals actors de leconomia mundial
shan convertit ja a hores dara en metapoders, la fora dels quals rau en la capacitat
de crear i produir coneixements i objectes,
i en la possibilitat dinvertir on consideren
ms oport, abandonant els pasos que no

afavoreixen els seus interessos o que els

dificulten.7
Arribats a aquest punt, conv recordar
que aquests metapoders econmics no es
legitimen democrticament, s a dir, mitjanant les formes clssiques de la representaci, que han estat substitudes per rgans
de gesti com ara els bancs centrals, els consells dadministraci o les juntes directives.
A ms, aquests nous rgans de gesti solen
estar subjectes a unes regulacions que sovint
introdueixen codis tics voluntaris enfront
de la competncia o altres prctiques que,
al capdavall, redueixen la poltica interna
i els mecanismes de funcionament i presa
de decisions a una simple demostraci
pblica de correcci formal. Quan aquest
sistema provoca un conflicte dinteressos o
una vulneraci de les normes, aleshores s
ladministraci de justcia la que socupa de
resoldre els conflictes.

LA TECNOCINCIA,
ENTRE LA INDSTRIA
I LES POLTIQUES PBLIQUES
La tecnocincia ocupa una posici central
en la producci de coneixements, la riquesa
i leconomia de les societats postindustrials.8
Fins a quin punt estan legitimats els Estats
per a legislar sobre la indstria tecnolgica i
la investigaci cientfica? Fins a quin extrem
lmbit poltic de lEstat pot continuar sent
lescenari del debat democrtic sobre els
productes materials o intellectuals de
la tecnocincia i influir aix en la presa
de decisions i en la regulaci de la lgica
industrial? Hem dassumir que tot comer
est justificat a priori o podem limitar-lo si
afecta aspectes fonamentals de la societat,
els valors pblics i ltica social? La tendn-

17
cia que estem apuntant com a predominant
eludeix tota interferncia poltica excepte
en aspectes que afecten molt directament
la moral o la religi, com en els casos de la
clonaci dhumans, lexperimentaci amb
ssers vius, el comer drgans o la mort
assistida, entre daltres.9
El nou ordre tecnocrtic dexperts al servei del lliure mercat mostra una tendncia a
simplificar o fins i tot evitar les tensions i els
conflictes consubstancials a la democrcia,
que sn, en definitiva lexpressi de la pluralitat i el fonament de la recerca de solucions
que prenguen en consideraci el b pblic.
Quasi tot el que es mou en lmbit de la
cincia i la tecnologia afecta la societat, comporta aspectes tics o afecta el medi ambient
i s per aix que el seu impacte ha de tenir
necessriament conseqncies problemtiques. s el que succeeix amb els efectes sobre
la salut humana dun perill incert associat
a determinades tecnologies, com en el cas
de les ones electromagntiques de baixa
freqncia o a la transformaci industrial
dels aliments. Analitzarem desprs alguns
daquests assumptes. Tanmateix, resulta
sorprenent la capacitat que exhibeix el nou
ordre per a absorbir la crtica i reformular els
arguments crtics en funci dels seus propis
beneficis. Ns un exemple ben conegut
el concepte de desenvolupament sostenible,
abans postulat amb un sentit crtic com
una forma antagnica al desenvolupament
depredador que destrueix els recursos naturals, i posteriorment incorporat al corrent
neoliberal com a argument per aconseguir
ms aigua, produir ms energia, ms petroli,
potser ms carb i energia nuclear o ms
energies renovables. Al capdavall, la idea
dun desenvolupament sostenible ha esdevingut una forma ms de negoci per a una
emergent indstria mediambiental.10

Cada vegada ms, la indstria tecnocientfica guanya poder econmic i financer

pensem en la indstria informtica, energtica o sanitria i esdev la representaci
ms paradigmtica del principal i vertader
poder. Durant la guerra freda, el sistema
de creaci, aplicaci i difusi del coneixement configurava una trama ben regulada
entre collectius de professionals experts,
els rgans pblics reguladors de lEstat, els
empresaris i les indstries. En lactualitat,
els procediments davaluaci generalment
sescapen de lesfera estatal o pblica. s
cert que les legislacions sn ben estrictes,
per, per exemple, lavaluaci de frmacs
mitjanant protocols i assaigs clnics, la
tecnobiologia aplicada a la fecundaci in
vitro o al cultiu de cllules embrionries, els
efectes sobre la salut de les condicions laborals o lexposici a ones de telefonia mbil
o cables dalta tensi, tots aquests aspectes
de la tecnoindstria que presenten elements controvertits, tendeixen a resoldres
mitjanant informes dexperts externs, que
moltes vegades sn professionals o entitats
privades. s fcil entendre, doncs, que en
la situaci que va imposant-se resta exclosa
o abandonada tota forma de coneixement o
tot avan tcnic que no siga clarament rendible, com tamb resulta molt difcil posar
en qesti tot all que, sent rendible, puga
contravenir els interessos dels metapoders
econmics.

LA MANIPULACI MEDITICA
I EL CONTROL
DE LA INFORMACI VERA
La manipulaci meditica, unes vegades de
forma grollera i altres ms subtilment, ha
esdevingut un element clau per al control

18
de la lliure informaci sobre els productes
de la cincia, la tecnologia i la indstria.11
Els grans trusts de la tecnocincia disposen
de gabinets perfectament inserits en el mn
de la comunicaci que preparen les informacions, creen campanyes i difonen el que
interessa de la manera que ms interessa.
Altres vegades, quan veuen amenaats els
seus interessos, promouen campanyes de
descrdit contra els rivals.
Un cas espectacular va ser la campanya orquestrada contra el metge alemany
Matthias Rath amb relaci al tractament de
la sida a Sud-frica. Rath va ser presentat
davant lopini pblica com un mentider
i xarlat sense escrpols per manifestar-se
contrari a ls de medicaments antiretrovirals i defensar una terpia naturalista
basada en una dieta estricta i un preparat
de minerals i vitamines. Se li va recriminar
la seua condici de milionari, sel va tractar
de boig, propagandista hbil, poc consistent
en les investigacions clniques que donaven
suport a la seua terpia i sel va acusar de
lucrar-se mitjanant la venda per Internet
dels productes que ell mateix fabricava. s
simplement un exemple dintervenci meditica. Per Rath havia publicat les seues
idees en el prestigis diari nord-americ The
New York Times, en lInternational Herald
Tribune i tamb en el Journal of the American Medical Association, portaveu de la principal associaci professional dels metges
nord-americans. Entre els arguments que
aportava en suport de la medicina cellular,
hi havia determinats estudis de la Harvard
School of Public Health que acreditaven els
efectes beneficiosos del tractament vitamnic per retardar el desenvolupament de la
sida en persones infectades pel virus VIH.
La campanya de Rath per difondre la
seua terpia en un pas tan castigat per

la malaltia com s ara Sud-frica va desencadenar una agitada controvrsia en contraposar-se la terpia natural que ell propugna
com a alternativa a la medicaci antiretroviral. A lescndol dels sectors professionals
de la medicina i organitzacions sanitries no
governamentals, shi va afegir la indignaci
dassociacions cviques com ara la Treatment Action Campaign que havien lluitat
durant anys per la reducci del preu de les
medicines antiretrovirals en contra dels
interessos lucratius de les multinacionals
farmacutiques. La polmica va generar
desconcert, atiat per lactitud ambivalent
del govern sud-afric. El mrqueting i la
manipulaci meditica hi eren factors de
primer ordre.
El cas Rath destaca quelcom de ms perills que el simple debat entre lnies teraputiques contraposades: fa palesa la capacitat
que tenen els mitjans de comunicaci i els
cercles del poder meditic/econmic per a
construir i destruir veritats i persones ms
enll de les vides humanes i el sofriment, i
tamb el risc que suposa la preponderncia
de la ra mercantil per damunt del dret
universal a la salut i a les lleis de la cincia.
Lassumpte amaga ombres i foscors no
ben aclarits, manipulacions informatives i
desqualificacions sospitoses. I en el rerefons
no podem deixar de veure interessos de
grups multinacionals que monopolitzen la
producci i el preu de les medecines, nestimulen el consum fins a extrems irracionals,
dirigeixen la investigaci sanitria i dominen la informaci amb parmetres exclusius de mercat o inters comercial. Tamb
enfront daquest poder absolut, Internet
representa una amenaa que fa saltar pels
aires labsolutisme informatiu i comercial.
La gravetat de lassumpte rau en el fet que
estem parlant de la salut humana i el que hi

19
ha en joc s la vida i la mort de molts ssers
humans. O no hem creat els occidentals el
mite de la universalitat dels drets, i lluitem
per defensar-los, i duna cincia al servei de
la racionalitat i del b com?
La qesti no deixaria de ser un cas ms
dels nombrosos conflictes entre els interessos comercials i la salut, si no fos perqu
simultniament a lescomesa dels mitjans
de comunicaci contra Matthias Rath aparegueren unes declaracions incendiries del
metge britnic Richard Smith en la revista
mdica Plos Medicine. Smith deix la direcci duna de les revistes ms prestigioses del
mn, el British Medical Journal, que havia
exercit durant quasi quinze anys, i tot seguit
va denunciar una situaci molt greu: que
les publicacions mdiques han esdevingut,
segons les seues paraules, una extensi del
departament de mrqueting de les companyies farmacutiques. Responsable a
continuaci de la United Health Europe,
consultora de la sanitat pblica britnica i
daltres institucions pbliques relacionades
amb lesfera de la salut, Smith ha afirmat
amb dades que la indstria farmacutica
obt els resultats que vol obtenir amb els
assaigs clnics, i les dades que aporta diuen
que un assaig clnic finanat per la prpia
empresa t quatre vegades ms probabilitat
dxit que si no ha estat finanat per ella.
Totes les empreses tendeixen a obtenir els
resultats que volen... No s que siguen perverses, sin que sn molt hbils, afirmava
Smith en el seu manifest pblic, on els atribua estratgies molt ben estructurades per
decantar els resultats de les investigacions
en favor dels seus interessos i bombardejar
la comunitat mdica i lopini pblica
amb campanyes de propaganda i mrqueting molt agressives. Laparici pblica de
Richard Smith no tenia una altra intenci

que maldar per reconduir les investigacions

relacionades amb la salut humana cap al
sector pblic i publicar-ne els resultats no
en revistes especialtzades, sin en pgines
web regulades per organismes pblics.12
Cal valorar molt especialment lopini
de Smith, perqu fonamentada en una llarga experincia en el mn de la comunicaci
cientfica, que corrobora la percepci que
els ciutadans tenim en el sentit que existeix
una gran pressi meditica al voltant de la
indstria sanitria i el consum de medecines i tecnologies de salut. La ms mnima
anlisi crtica de les notcies i anuncis en
els suplements de cincia, tecnologia i salut
dels diaris, fa veure que no sols aporten
informacions parcials i interessades, sin
que tamb creen estats dopini, inciten al
consum i creen expectatives desmesurades
sobre el futur de la medicina regenerativa,
el body building, la curaci de malalties
degeneratives o leficcia dels frmacs, amb
lnic objectiu de promouren el consum
i garantir lobtenci de recursos privats i
pblics.
Lenvergadura de la manipulaci informativa en assumptes relacionats amb les
tecnologies de la salut est assolint cotes que
ultrapassen les ms mnimes normes de veracitat informativa i tica pblica. El volum
de mercat que mou aquest sector, evidentment, t una dimensi molt important i els
interessos econmics sn immensos. Caldr
fer professi doptimisme i confiar, com
ho feia Richard Smith, en el futur duna
investigaci pblica i regulada amb normes
internacionals per contenir la pressi de la
indstria i la seua capacitat de manipular
la informaci i lopini pblica per guanyar-se la voluntat dels ciutadans.13 O potser caure en lactitud contrria descepticisme que mostrava el director de cinema

20
itali Nani Moretti en el seu film Caro
diario quan, desprs de patir un linfoma
de Hodgkin i haver recorregut tot el ventall
despecialistes i haver-se empassat tota
mena de medecines, arribava a la conclusi, com a veritat indefugible, que un got
daigua s bo per a la salut.
Optimista o escptic, ning no podr
negar que en la lluita contra la sida el primer pas s la prevenci, i la prevenci no
t res a veure amb la ra tecnolgica. Els dos
pilars de la prevenci tenen ms aviat una
dimensi social, perqu rauen en una bona
immunitat que depn de la higiene, lalimentaci i la vida digna i unes relacions
sexuals segures (entre daltres possibilitats,
s del preservatiu). Si aix fos efectiu, baixaria radicalment la demanda de medecines
antiretrovirals, que mai no haurien de
constituir el nucli de la lluita global contra
la malaltia, sin un mitj per a alleujar la
situaci dels malalts. I aquest esquema
sadiu tamb amb moltes altres malalties.
La indstria sanitria ven la tecnologia com
a principal soluci possible a problemes
de salut que tenen en la salut pblica, la
dieta i la higiene un referent preventiu
menys lucratiu, encara que possiblement
ms efica. Per darrere shi troba lEstat i
la pobresa, dos anatemes per a la lgica del
mercat, que tendeix a degradar latribut
de ciutadania a la lamentable condici de
pacients-consumidors.

EL NEGOCI DE LES VACUNES

Una notcia de premsa explicava fa poc
que una empresa de transports martims
nord-americana havia posat en marxa un
negoci inusitadament lucratiu: pel mdic preu duns cent euros traslladava ciu-

tadans dels Estats Units a la vena ciutat

de Vancouver, situada a laltre costat de la
frontera, al sud de Canad, on es proveen
de vacunes contra la grip. Com cada any,
lamenaa depidmia en arribar la tardor
dispara la demanda, exhaureix els recursos
i molts nord-americans opten per creuar al
pas ve a buscar la vacuna.
Els mateixos dies apareixia a les primeres planes el metge Pedro Alonso, per la publicaci en la revista The Lancet dun article
on difonia els resultats positius dels assaigs
duna vacuna contra el paludisme, finanats per la Malaria Vaccine Initiative promoguda per la fundaci Bill and Melinda
Gates, lempresa farmacutica GlaxoSmith-Kline, que ha desenvolupat una
vacuna experimental, el Govern espanyol,
que ha finanat un assaig a Moambic, i
lHospital Clnic de Barcelona, on Alonso
dirigeix un Centre de Salut Internacional.
El paludisme mata cada any entre un i tres
milions de persones, la majoria xiquets
africans menors de cinc anys, i fa emmalaltir 500 milions de persones, cosa que
representa u de cada dotze habitants del
planeta. El paludisme s el paradigma de
limplacable cercle que associa malaltia i
pobresa: els pobres emmalalteixen ms perqu sn pobres, i continuen sent pobres
perqu emmalalteixen ms.
Encara avui el cercle malnutrici-infecci provoca cada any lescandalosa mort
de dotze milions de nens. Els informes del
Banc Mundial de 1993 i de lOMS de 1995
indicaven que aquestes malalties i les morts
infantils provocades per diarrees i malnutrici serien fcilment evitables. Tan gran s la
dimensi de la mortalitat infantil per malalties infeccioses, que UNICEF considerava
en el seu informe de 1993 que la principal
intervenci mdica sobre la infncia del

21
Tercer Mn havia de ser la immunitzaci
contra el xarampi, ja que mentre a Sucia
el percentatge de xiquets vacunats arribava
al 95 %, en canvi a Etipia no arribava al
17 %. Dades aix fan pensar que els grans
problemes de salut pblica que afecten el
mn i ms particularment els pasos pobres
tenen una fcil soluci cientificotcnica
sols entrebancada per la dimensi poltica i econmica de la salut, que fan de la
pobresa i la injustcia social el principal
factor generador de malaltia. Sn malalties
que esdevenen lelement aglutinador de
deficincies en lalimentaci, la higiene,
lhabitatge i, en general, les condicions de
salubritat individuals i collectives.
Reduir la mortalitat i la morbiditat evitable implica eixamplar substancialment
els programes dimmunitzaci, que sn
avui una de les tecnologies ms efectives
davant molts dels problemes associats al
binomi malaltia-pobresa. Leradicaci de
la poliomielitis al continent americ durant la passada dcada i els grans avanos
que shan fet en el seu control per tot el
mn ha obert les expectatives que la poliomielitis puga, en un futur prxim, unir-se
a la llista de malalties eradicades, com fou
el cas de la verola. Per aix, el comproms
principal i ms immediat de lOrganitzaci Mundial de la Salut en iniciar-se el
segle XXI va ser el de reduir les taxes de
malalties transmissibles i el patiment que
es deriva de malalties com el paludisme,
la sida o la persistncia de la tuberculosi.
Per laccs a les noves tecnologies sanitries, a les campanyes de vacunaci massiva i a certs medicaments planteja el greu
problema econmic de lexclusi de grans
regions del mn.

La lgica del mercat imposa que noms

el 10 % dels recursos destinats a investigaci en biomedicina es dediquen a intentar
alleujar els problemes de salut que afecten
el 90 % de la poblaci del planeta, com
ha denunciat el Global Forum for Health
Research. La dinmica del mercat refora
molt el cercle vicis que sestableix entre
malaltia i pobresa. Segons els clculs actuals, el paludisme t un cost econmic en
lfrica subsahariana equivalent al 5,8 %
del PIB daqueixa regi, on la sida redueix
el PIB en un 11,7 %, i altres malalties com
ara la tuberculosi, les infeccions alimentries o la mortalitat materna associada al part
representen en conjunt unes xifres escandaloses que impedeixen consolidar una situaci de creixement econmic. Molts daquests problemes de salut podrien alleujar-se amb senzilles mesures sanitries,
amb vacunes barates i amb altres medecines potser ms cares, per assumibles si es
produeix un comproms internacional per
superar, en aquesta qesti, la mera lgica
del mercat.
Quan cada dia la investigaci sanitria
ocupa una part significativa de les planes
dels diaris i es discuteix sobre el suport a
programes complexos de biotecnologia
que, efectivament, obren esperances inusitades i meravellen lopini pblica internacional als pasos industrialitzats per
la seua espectacularitat, conv, tanmateix,
no perdre de vista el desolador panorama
de la salut mundial, que no podr transformar la terrible tendncia actual si la lgica de la salut associada als drets humans
no simposa a la simple racionalitat econmica de les grans indstries.

22
INVESTIGACI CIENTFICA
I INDSTRIA MILITAR
La creaci del Ministeri de Cincia i Tecnologia durant la segona legislatura del Partit
Popular fou una de les decepcions ms grans
de totes les iniciatives poltiques dels darrers
anys amb relaci a la poltica cientfica. Una
part important de la decepci deriva de la
manca dun projecte poltic dimpuls a la
investigaci cientificotecnolgica pblica
i la seua substituci per les estratgies de
privatitzaci i per la simple gesti de les
poltiques de cooperaci de lEstat amb les
grans empreses de telefonia, de la indstria
elctrica, energtica i altres de diversa mena.
El cim del despropsit sassol quan es van
incloure dins el captol dinvestigaci cientfica dels pressupostos generals de lEstat
les inversions en armament militar; aix
que ha estat qualificat eufemsticament
com a investigaci militar. La iniciativa va
constituir una filigrana dhipocresia per a
incrementar les despeses militars a costa de
reconduir les inversions que havien danar
destinades a la configuraci dun sistema
pblic dinvestigaci cientfica, desenvolupament tecnolgic i innovaci. La situaci
no reflecteix sols un problema espanyol,
sin que representa un problema a escala
internacional.14
El sistema pblic i privat espanyol de
cincia i tecnologia s molt escs i feble en el
context internacional i aix s degut, en
bona mesura, al fet que el sector privat a
penes aporta recursos mentre que les inversions que fa lEstat en cincia i tecnologia
es troben molt per sota de la mitjana dels
pasos de lOCDE. En aquest context, s
comprensible que la gran dimensi dels
recursos aplicats des de fa anys a despeses
militars haja originat un moviment de con-

testaci al si de la comunitat cientfica espanyola. Uns milers de professors, cientfics

i investigadors shan pronunciat en contra
de fer passar per investigaci cientfica les
despeses militars, que representen un munt:
al voltant del 30 % del pressupost general
dinvestigaci. Aquesta tendncia es volia
incrementar per part de lltim govern del
PP, sota el pretext que de les innovacions
en la tecnologia militar es beneficiar tamb
la societat civil. La posici poltica del Govern socialista s ben diferent, encara que en
els dos darrers anys a penes sha modificat
substancialment la situaci.15
Una part significativa de la comunitat
cientfica espanyola que treballa als centres
dinvestigaci del Consejo Superior de Investigaciones Cientficas (CSIC), a les universitats i daltres institucions dinvestigaci sha implicat en una campanya Per la
Pau: no a la investigaci militar!, la qual
inclou lobjecci cientfica en investigacions
que tinguen aplicaci militar. El sentiment
duna cincia per a la pau ha provocat tamb
el comproms estatutari de moltes universitats, com la de Valncia, amb la pau i els
drets cvics, i en contra del militarisme.
El Manifest per una investigaci i desenvolupament per la pau ha denunciat que
el 65 % de les inversions de 2003 per programes darmament (avi de combat Eurofighter, fragates F-100, carros de combat
Leopard i avi A-400M) procedien de fons
del Ministeri de Cincia i Tecnologia. Al
final daquell any, el consell de ministres va
aprovar un pla per a adquirir armament per
valor de 4.176 milions deuros, incloent-hi
24 helicpters, 4 submarins, 212 vehicles
de combat i una gran nau de combat per
a 1.200 soldats, que es varen finanar amb
fons del Ministeri de Cincia i Tecnologia
i amb la venda de terrenys militars.

23
Segons linforme de la Fundaci per la
Pau,16 els pressupostos generals de 2004 destinaren 1.371 milions deuros a despesa
militar, cosa que suposava ms del 31 %
del total de la despesa prevista en els
pressupostos per a investigaci cientfica i
desenvolupament. Aquesta xifra triplicava
la dedicada a investigaci cientfica bsica,
principal font de finanament del CSIC i
de les universitats; era set vegades ms gran
que la destinada a investigaci sanitria
pblica, 27 vegades ms gran que el fons
per a investigacions agrries i 38 vegades
ms gran que el fons destinat a investigaci
oceanogrfica i pesquera. Sembla, doncs,
que la indstria militar estava en vies desdevenir la principal esfera de la investigaci
espanyola als inicis de la present dcada
sota el govern conservador. El principal
dest daquests fons era el disseny donze
tipus darmament, de manera que tan sols
cinc empreses vinculades a la indstria militar (EADS-CASA, Santa Brbara Sistemas,
SENER, Izar i ITP) acaparaven ms finanament que el que rebien el conjunt de les
universitats espanyoles i el CSIC.
En el difcil context internacional de
la investigaci cientfica pblica, els fets
denunciats signifiquen un sarcasme i la
poltica cientfica que han dut endavant els
successius governs espanyols des dels inicis
dels anys 1990 representa una farsa. Segons
les dades de linforme de la Fundaci per
la Pau, la inversi global en cincia i tecnologia representava el 0.96 % del PIB en
2003, mentre que la mitjana europea era
del 1.9 %. Al mateix temps, durant els anys
de govern del PP laplicaci de fons pblics
en investigaci i desenvolupament a la indstria militar es va multiplicar per vuit, de
forma que si descomptvem del pressupost
dinvestigaci els fons destinats a la fabri-

caci dequipament militar, la inversi real

en investigaci i desenvolupament seria del
0.75 % del PIB, cosa que significa estar a la
cua dels estats de la Uni Europea. Malgrat
la propaganda oficial, aqueixa s la nostra
posici real. Si hem de creure les conclusions dun informe elaborat per investigadors del CSIC, cas de seguir al ritme actual
en poltica cientfica, Espanya tardaria
50 anys a assolir el nivell cientfic mitj
de lOCDE i 100 anys a assolir lobjectiu del
3 % del PIB acordat pels governs de la Uni
Europea per a lany 2010.

COROLLARI
La transformaci que experimenta a hores
dara el sistema democrtic i els nous escenaris de decisi de les relacions internacionals junt amb la creixent importncia de
la indstria tecnocientfica dins lunivers
meditic plantegen un panorama complicat, amb possibilitats i riscs sense precedents. La progressiva marginaci de lEstat
com a agent regulador, i dels espais de debat
i representaci poltica de lesfera pblica,
accentuen la tendncia a eludir el control
poltic i democrtic en benefici de les dinmiques mercantils associades a la lgica dels
poders econmics i de la indstria militar.
Regulaci democrtica i b pblic perden
aix importncia com a valor suprem i
queden desplaats a un segon pla davant
el predomini del complex producci-consum-benefici. La dinmica de privatitzaci
dels coneixements i dels productes de la
cincia i la tecnologia s una de les principals amenaces per a la democrcia, que
hauria de provocar reaccions de ciutadans
i moviments cvics a escala internacional.
Caldria reprendre el debat pblic com a

24
punt de partida duna crtica de les inconsistncies i els efectes perniciosos que genera
la simple governana de la indstria que
es genera de forma creixent al voltant del
coneixement, els productes de la indstria,
la natura o el medi ambient. Cada vegada s
ms urgent analitzar i regular amb criteris
duniversalitat les estructures de poder que
hi ha darrere de la indstria agroalimentria, de les indstries de la salut, lenergia,
larmament o el medi ambient. Si lopini
pblica internacional i els espais de debat
i participaci pblica (estatals, cvics, no
governamentals...) no reaccionen davant de
la configuraci de formes de poder absolut
que actuen per damunt de les lleis, en un
futur no massa lluny assistirem a la vulneraci impune dels drets humans, convertits
en un anacronisme de fugaces democrcies
utpiques del passat. r

1. M. Callon, P. Lascoumes, Y. Barthe, Agir dans un

monde incertain. Essai sur la dmocratie technique,
Pars, Seuil, 2001.
2. P. Moreau Defarges, Gouvernance, Le Debat, 115,
(2001), pp. 165-172.
3. L. Boltanski, E. Chiapello, Le nouvel esprit du capitalisme, Pars, Gallimard, 2000.
4. M. Angell, A. S. Relman, Patents, profits and American medicine: conflicts of interests in the testing
and marketing of new drugs, Daedalus, (primavera, 2002), pp. 13-25.
5. D. Pestre, Science, argent et politique. Un essai dinterprtation, Paris, INRA, 2003.

6. A. Hatchuel, Agir public et conception collective: lexpertise comme processus dmocratique,

dins: E. Heurgon, J. Landrieu, Prospective pour
une gouvernance, Pars, ditions de lAube, 2000;
P. B. Joly, Besoin dexpertise et qute dune lgitimit nouvelle: quelles procdures pour rguler
lexpertise?, Revue Franaise des Affaires Sociales,
1, (1999), pp. 45-52; C. Milani, C. Arturi, G. Solinis, Dmocratie et gouvernance mondiale. Quelles
rgulations pour le XXIe sicle?, Pars, UNESCO &
Karthala, 2001.
7. U. Beck, Macht und Gegenmacht im globalen Zeitalter, Frankfurt, Suhrkamp, 2002.
8. Vid. Callon, Lascoumes i Barthe (2001), op. cit. en
la nota 1.
9. P. Dasgupta, Science as an Institution: setting priorities in a new socio-economic context, World
Conference on Science. Science for the 21st Century,
A new commitment, Pars, UNESCO, 2000, pp.
264-271.
10. M. A. Hermitte, P. Kahn, Les ressources gntiques
vegetales et le droit dans les rapports Nord-Sud,
Brusselles, Bruyland, 2004.
11. L. Lessig, Free Culture. How Big Media Uses Technology and the Law to Lock Down Culture and
Control Creativity, Londres, The Penguin Press,
2004.
12. J. Laurance, Pharmaceutical Companies Accused
of Manipulating Drug Trials for Profit, The Independent, 23 abril 2004.
13. K. Buse, G. Walt, The World Health Organisation
and Global Public-Private Health Partnerships:
in Search of Good Global Health Governance,
A: Public-Private Partnerships for Public Health,
Harvard, Harvard University Press, 2002, pp.
169-195.
14. A. Dahan, D. Pestre, Science et Guerre, 1940-1960,
Pars, ditions de lEHESS, 2004.
15. Aquest fet ha estat recentment denunciat pels
collectius que defensen una cincia per a la pau.
Vid. <www.noalainvestigacionmilitar.org>.
16. Ibidem.

25

T futur lecologisme?
John M. Meyer

i ha una paradoxa al si de lecologisme

americ contemporani. Duna banda, les
seues organitzacions sn generalment ms
grans i ms fortes i estan millor dotades i
millor informades que mai. Lafiliaci ha
crescut en els ltims anys i hi ha ara ms de
vuit milions de membres que cotitzen en les
grans organitzacions nacionals i molt ms
en les organitzacions locals i estatals en
comparaci dels dos milions de 1980. A
ms a ms, les enquestes mostren nivells
molt elevats de suport pblic a la protecci
ambiental, nivells que serien lenveja de
molts moviments progressistes.
I tanmateix, els ecologistes es troben ms
a la defensiva que a lofensiva, i dediquen
ms temps i recursos a combatre projectes
com ara les perforacions petrolferes en el
Refugi Nacional de Vida Salvatge de lrtic
que a elaborar noves respostes a crisis com
per exemple el canvi climtic. Naturalment,
res del que han dut a terme aquestes grans i

John M. Meyer s professor associat de poltica i govern

a la Humboldt State University i autor de Political
Nature: Environmentalism and the Interpretation of
Western Thought. Actualment s professor visitant a la
School of Social Science, de lInstitute for Advanced
Study de Princeton. Lautor vol agrair Ethan Schoolman i Carolyn Benson pels seus suggeriments constructius a una primera versi daquest article. Aquest
article es va publicar a dissent, primavera 2005.

experimentades organitzacions durant lera

Clinton-Gore per no dir res de lactual
era Bush resulta comparable a victries
tan decisives com ara lActa de Poltica
Ambiental Nacional, lActa dAigua Neta i
lActa dEspcies en Perill dExtinci que, fa
una generaci, guany un moviment molt
ms immadur. Les mateixes enquestes que
mostren regularment alts nivells de suport
pblic tamb revelen que aquest suport s
bastant superficial. El medi ambient rarament es troba entre les principals preocupacions de la gent. Aix podria ajudar a
explicar per qu, malgrat labisme entre
els projectes poltics de George W. Bush i
John Kerry, els temes ecolgics no han generat prcticament gens dinters durant la
darrera campanya presidencial.
Cap al final de la campanya, Michael
Shellenberger i Ted Nordhaus assistiren
a lassemblea nacional anual dels patrocinadors de projectes ecologistes la gent
que distribueix els fons que mantenen en
funcionament moltes organitzacions no
governamentals i llanaren una andanada
contra el moviment. En un llibre blanc de
tretze mil paraules amb el provocatiu ttol
de La mort de lecologisme,1 afirmaven
que lactual ecologisme sha quedat estancat
en presumpcions no verificades, conceptes
suats i estratgies esgotades. Els ecologistes han anat incrementant la seua llista

26
denemics al llarg dels anys, per aquests
dos autors no es troben entre ells, ja que
poden exhibir slides trajectries en el
moviment. Amb experincia en estratgies
de campanya i enquestes dopini pblica,
ambds han servit com a assessors i com
a directors dorganitzacions ecologistes. A
principis de desembre de lany passat, en el
Commonwealth Club de San Francisco,
Adam Werbach un antic nen prodigi
ecologista que a 23 anys era president del
Sierra Club es va fer eco de les posicions
de Shellenberger i Nordhaus quan va
proclamar: Estic ac per practicar una
autpsia.2 Cosa que provoc tota mena
datacs i elogis. Evidentment, tots tres han
pinat un nervi, i el malestar postelectoral
de lesquerra afavoreix un clima propici per
a les veus heterodoxes.
A grans trets, el que volen dir s que
els ecologistes han de connectar duna
manera ms efica les seues preocupacions
amb lapellaci als nostres valors cardinals
com a americans i... a la nostra visi per al
futur. Shellenberger i Nordhaus afirmen
que aix ho ha fet la dreta de manera molt
efectiva, mentre que lesquerra ho ha ignorat olmpicament. Cosa que s bastant
certa. Encara que, per a comprendre la
seua crtica, primer hem de distingir-hi
dues parts. La primera s un atac a la miopia de la vacillant poltica tecnocrtica,
mentre que la segona s una crtica de la
concepci estreta del medi ambient. La
primera es podria aplicar a un bon grapat
de grups o moviments de lactual poltica
americana, per la segona s prpia noms
de lecologisme.
Centrar latenci pblica en poltiques
especfiques, una per una, suposa substituir preocupacions interconnectades per
temes particulars. Com apunta Werbach,

lecologisme americ i la seua ideologia

germana, el liberalisme, han separat les
preocupacions pbliques del seu context
i la seua xarxa de connexions. Sn temes
singulars, cada un amb el seu propi moviment i els seus propis experts. En general,
les preocupacions pbliques han passat a ser
concebudes com a interessos especials
estrets. De manera semblant, diuen Shellenberger i Nordhaus, centrar-se en un gran
tema poltic a curt terme negligeix lelaboraci de projectes poltics que, mitjanant la visi i els valors alternatius que
introdueixen, creen el context per a futures
victries electorals i legislatives. Aquesta
visi podria permetre al moviment guanyar
la guerra poltica encara que perda batalles
particulars. Sense ella, les poltiques sn
mers projectes tcnics, noms tenen sentit
si sn adoptades, noms sn rellevants per
a aquells que ja nestan assabentats. La
vacillaci apareix aix com la conseqncia previsible de les poltiques actuals del
liberalisme de grups dinters.
En una entrevista, Shellenberg observava que una crtica semblant a la que hem
fet de lecologisme es podria fer tamb de
molts altres moviments particulars com
el dels drets de les dones, el dret a lavortament, contra la guerra, la justcia criminal,
el treball, etc.3 Per la segona part del seu
argument s ms concreta. Shellenberger i
Nordhaus afirmen que la creena per part
de lecologisme que el seu poder deriva de
definir-se ells mateixos com a defensors
del medi ambient ens ha privat dobtenir
una major legislaci sobre lescalfament de
la terra. Lafirmaci sembla incongruent,
si no directament errnia. Ben mirat, les
apellacions retriques a protegir el medi
ambient sols sn una mica ms controvertides que les que es fan a favor de mam o

27
del pasts de poma, quan fins i tot els llocs
comuns ecologistes que es fan servir en les
escoles elementals emfasitzen la centralitat
de la interconnexi. Els autors arriben a
afirmar fins i tot que avui, lecologisme
t ms a veure amb protegir una suposada
cosa el medi ambient que amb fer
avanar una visi del mn articulada pel
fundador del Sierra Club, John Muir, el
qual fa gaireb un segle observava que
quan tractem de distingir una cosa per ella
mateixa, trobem que est lligada a tota la
resta de lunivers.
Aquesta reficaci del medi ambient
soscava la visi ecolgica de Muir i refora el marc de temes particulars per a les
poltiques ambientals. Pel fet destablir el
medi ambient com una cosa exterior i
al marge de la vida quotidiana i les seues
preocupacions, s molt el que exclou, i les
connexions profundes amb altres preocupacions pbliques desapareixen de la vista.
s aix, continuen els nostres crtics, el que
ajuda a explicar per qu el suport popular
a lecologisme resulta tan superficial. El
pblic hi simpatitza per, en la mesura
que la protecci ambiental sha construt
de manera perifrica a la nostra vida quotidiana, mancar de rellevncia malgrat o
potser fins i tot a causa de les ambicioses
campanyes deducaci pblica. Com remarquen Shellenberger i Nordhaus, molta
gent es desperta de mat tractant de reduir
les coses que els preocupen. Els ecologistes
es desperten tractant daugmentar-les.
A aquells que han seguit levoluci del
moviment ecologista i dels seus terics en
la generaci anterior, els resultaran familiars
molts elements daquesta crtica. Encara
que la crtica actual no ofereix cap parallel
amb els antics arguments, nhi ha molts que
es podrien esgrimir.

Podem veure un parallel en lemergncia de grups radicals, dacci directa,

com Earth First! (La Terra primer!). Dave
Foreman, un antic lobbista de la Wilderness
Society i membre de la junta del Sierra
Club, se separ del corrent majoritari per
fundar aquest grup el 1980. La passi intransigent que Foreman i els seus companys
imprimiren a la seua lluita per protegir
les terres verges ofereix un clar contrast
amb lorientaci poltica tecnocrtica que
ell i altres jutjaven endmica en les grans
organitzacions nacionals.
La crtica a lecologisme vacillant tamb
ha trobat ress en llibres importants apareguts a mitjan anys noranta. En Losing
Ground Mark Dowie afirma que en el cor
de la demncia del moviment majoritari hi
ha una obstinada convicci que la legislaci
produda pels processos judicials protegir
adequadament la salut ambiental de la naci. Lanlisi histrica de Robert Gottlieb
en Forcing the Spring lha portat a concloure
que lecologisme s avui menys un moviment que un apndix del procs poltic.
Per tots dos, Dowie i Gottlieb, ofereixen
una font desperana molt diferent de la
dEarth First! Al contrari que aquests, sinclinen per una xarxa emergent dactivistes
venals que combaten els riscs ecolgics locals per protegir els llocs on viuen, treballen
i juguen les seues famlies.
Aquests activistes es defineixen a si
mateixos com un moviment de justcia ambiental. Els seus lders sn majoritriament
dones i minories de comunitats urbanes i
rurals pobres, i molts dells coincidiren el
1991 en la Primera Cimera Nacional per
al Lideratge Ecolgic de la Gent de Color,
un repte tant per als lders empresarials i
poltics com per a la comunitat ecologista
establerta. El repte es reflecteix en les dues

28
parts de La mort de lecologisme. Estan
en contra duna orientaci poltica tecnocrtica i a favor de ms confrontacions
tctiques. Centrant-se en preocupacions
ms immediates a la vida, la salut i els
mitjans de subsistncia de les seues comunitats venals, tamb han desafiat moltes
interpretacions estretes de lecologisme i del
medi ambient mitjanant el seu activisme
i la seua identitat.
Les crtiques a lecologisme majoritari
per part dEarth First! i els activistes de
justcia ambiental han trobat ress i han inspirat un cos creixent de pensament teric.
Alguns daquests pensadors, incloent-hi
els ecologistes profunds i els tics que
busquen en la natura una base per a les
seues demandes de valors, reclamen un
ecologisme arrelat en un canvi substancial
de valors, rebutjant els tripijocs tecnocrtics
que tamb torben els nostres crtics. Altres
pensadors se centren en lelectorat potencial
per al canvi ambiental, plantejant qestions
sobre els objectes a protegir. Aquests tons i
veus tan dispars inclouen lecologia social
de Murray Bookchin, feministes com ara
Val Plumwood, pensadors democrtics com
ara John Dryzek i Douglas Torgerson, a ms
dhistoriadors ecologistes, pragmtics i crtics postmoderns que han intentat desafiar
la concepci estreta tant de lecologisme
com del medi ambient.
I, de fet, les organitzacions ecologistes
majoritries han canviat com a conseqncia dalguns daquests reptes. Lders com
Carl Pope, del Sierra Club, han defensat el
moviment contra les tesis de La mort de
lecologisme, afirmant que, lluny destar
morint-se, els ecologistes han adoptat moltes de les idees que els seus nous crtics fan
servir per a estovar-los. Si no del tot original,
la crtica s poderosa. En part, perqu ve

de gent de dins. I encara ms, perqu moltes de les seues acusacions continuen formulant-se fins i tot desprs dels canvis que
descriu Pope. Alguns articles de Nation and
Salon del passat mes de gener i un nmero
especial de la revista ecologista digital Grist
(www.grist.org) han obert el debat sobre el
futur de lecologisme a una audincia ms
mplia. Tot aix ho hem de posar en la
part positiva. Per fins i tot amb la mort
en el centre daquests arguments crtics, s
possible que se subestime labast del que hi
ha en joc. Cosa que seria un error.
Quan advoquen per la uni entre visi
i valors, els crtics pressuposen de vegades
que es pot elegir entre tenir-los i no tenirlos. Tot i que visi, en contra de Bush
pare, no s una cosa que es puga tenir. El
debat significatiu s sobre quina mena de
visi i valors han de guiar a aquells que es
preocupen pels canvis resultants i per com
estan comunicats. Ac, el desacord s de fa
molt de temps i important. Ara b, ms que
considerar aquest desacord en termes de
lun o laltre, magradaria dir que hi ha tres
parells de contradiccions en qu es podria
situar una visi ecologista. Encara que les
tres estan relacionades, resultar ms til
considerar-les per separat.

AMPLITUD
CONTRA PROFUNDITAT
El terme ecologia profunda s habitual en
els cercles ecologistes, per la qesti sobre
a qu soposa no deixa de ser provocativa.
El creador del terme, el filsof noruec Arne
Naess, opt pel contrast lingstic ms
obvi, i design el contrari com a ecologia
superficial. Mentre que aquesta ltima era
identificada amb una aproximaci tecnocr-

29
tica i un combat antropocntric contra la
contaminaci i lesgotament dels recursos,
la primera era descrita duna manera que
es podria dir ecocntrica, per tal com se
centrava en la interdependncia ecolgica i
en el que Naess anomenava igualitarisme
biosfric. Hom suposava, especialment els
posteriors adeptes americans, que ladopci
duna visi profunda de lecologia transformaria la visi del mn de la gent i en
conseqncia portaria a la transformaci
de lordre social. Com que el terme superficial semblava massa hostil, molts partidaris de lecologia profunda comenaren
a designar com a ecologisme reformista
lalternativa a la seua prpia posici. Siga
quin siga el terme que saplique, la tradici
que lecologia profunda atacava s la mateixa
que Shellenberger i els altres rebutgen.
Per aquesta contraposici no fa justcia
al ventall de posicions en joc, que s el motiu
pel qual propose substituir el costat superficial o reformista de la contradicci per
la noci molt diferent decologisme extens
o ampli. Com que lecologia profunda
propugna una visi dun mateix en comuni amb la natura, es tracta duna posici
arrelada en nocions de puresa i autenticitat
accessible probablement a molt poca gent.
La nova dualitat ens permet centrar-nos en
aquesta qesti daccessibilitat i audincia. En contrast amb lecologia profunda,
lecologisme ampli es pot concebre com
aquell que posa lmfasi en la interconnexi com a via per a integrar preocupacions
tan diverses com lescalfament de la terra,
la biodiversitat, la contaminaci txica,
etc., en altres rees poltiques urbanes,
econmiques i internacionals. Es pot situar
fcilment Earth First! en lextrem profund daquesta dualitat, mentre que les
preocupacions i lelectorat del moviment de

justcia ambiental se situarien en lextrem

ampli. En aquesta gradaci revisada, les
organitzacions ecolgiques majoritries dels
Estats Units ecologistes reformistes se
situarien al mig. El mateix Werbach sembla
convincent quan, en comparar la reeixida
aproximaci estratgica de la dreta conservadora als ecologistes, conclou que ells
trien anar amples, nosaltres anar estrets.
Els nostres crtics, doncs, se situen del
costat de 1amplitud. I ofereixen exemples com la nova Apollo Alliance, una
iniciativa que incrementa lelectorat a favor
de combatre el canvi climtic connectant-lo
a lenergia neta, la reinversi comunitria
i locupaci. El repte particular, en aquest
cas, rau a connectar la altrament crisi
abstracta del canvi climtic amb la mateixa
mena de preocupacions quotidianes per la
vida i els mitjans de subsistncia, tal com
han fet els partidaris de la justcia ambiental
amb problemes ms materials i localitzats,
com ara lexposici a residus txics.
Es podria consignar un altre contrast
en aquesta dualitat: entre lecologisme
postmaterialista del mn industrialitzat,
preocupat per temes de qualitat de vida
dinters primordial per als que ja han
satisfet les seues necessitats materials ms
bsiques, i el materialisme del moviment
de justcia ambiental, basat en la preocupaci per la vida i els mitjans de subsistncia.
Aquest contrast illumina una cosa important, per que tamb podria confondre
matries. Els que se situen en el costat
ampli de la dualitat tracten sovint dunir
els anomenats postmaterialistes i els materialistes. Per la seua part, Shellenberger i
Nordhaus afirmen que aquesta uni no
es pot basar noms en apellacions als interessos materials de cadasc, sin que ha
demmarcar-se en una visi prpiament no

30
materialista del b que cal aconseguir. Quan
remarquen aquest punt s quan resulten
ms convincents, encara que el seu assaig
no descriu realment quina hauria de ser la
visi necessria.

COLLABORACI
CONTRA CONFRONTACI
La relaci plural de la poltica de grups
dinters suggereix que les organitzacions
ecologistes tenen un paper de confrontaci,
desafiant tots aquells que soposen a les
poltiques que ells proposen i pressionant
els qui prenen decisions perqu adopten
les seues posicions. Les coalicions i aliances
es consideren estratgiques i interessades,
dac que siguen inestables i movedisses.
All on aquesta visi no s congruent amb
les prctiques actuals daquestes organitzacions, aquestes sn criticades per no ser
prou combatives i deixar-se corrompre per
la modesta ostentaci de poder o privilegi
assequible fins i tot per a les ONG o, altrament, passar de moda amb la seua missi i
el seu electorat. El model de confrontaci
ha esdevingut lideal normatiu fins i tot o
potser especialment quan no s capa de
descriure acuradament la realitat.
Un repte a aquest model de confrontaci el trobem en els esforos per promoure
la collaboraci entorn del que els europeus
anomenen modernitzaci ecolgica. En
promoure la cooperaci ecologista amb
la indstria i el govern, i en desenvolupar
safanries econmiques en comptes
de pals reguladors, que aquesta posici
mant, podem identificar fonts dinnovaci
i eficincia que beneficiaran tant el medi
ambient com les empreses ms modestes.
El llibre Natural Capitalism, de Paul Haw-

ken i Amory i Hunter Lovins, presenta

aquest discurs optimista en un llenguatge
americanitzat.
Un segon repte procedeix dels anomenats esforos de conservaci collaboradora, el ms conegut dels quals probablement siga el Quincy Library Group
al nord-oest de Califrnia. Aquests grups
sorgiren, principalment en les comunitats
rurals, per tractar problemes ecolgics
de base local, com ara la protecci duna
conca fluvial o la gesti de la tala darbres,
mitjanant la discussi entre la indstria,
els treballadors, els ecologistes i els representants del govern. Aquests esforos es
presenten sovint com un exemple dels progressos que es poden obtenir en un context
democrtic de discussi, respectant el coneixement local i promovent solucions que
representen un nou centrisme radical.
Encara que els seus partidaris reconeixen
que latractiu daquest model no sempre
resulta evident en casos reals, la veritat s
que encarna un ideal normatiu que no deixa
datraure seguidors ecologistes.
Com amb els modernitzadors ecolgics,
lmfasi es posa en aquest cas en solucions
en qu tots guanyen (win-win), ms que
no en resultats en qu uns guanyen i altres
perden (win-lose), propis del model de confrontaci. Encara que amb aquest model
sha seguit algun nivell dacomodaci als
interessos de la indstria, el que li dna
valor s el respecte per la frgil posici dels
treballadors i les comunitats. Per encara
que els partidaris de les poltiques de confrontaci semblen a vegades valorar molt
ms els gestos que leficcia tranquilla, els
partidaris de la collaboraci tendeixen a
subestimar la centralitat de les relacions
desiguals de poder en els resultats que promouen.

31
Shellenberger i Nordhaus no sn clars
del tot quan arriben a aquesta dualitat.
Duna banda, empenyen a tornar a lofensiva, a censurar els lders ecologistes per la
seua vacillaci en atacar la indstria, i
critiquen Hawken, Lovins i Lovins per ser
favorables a solucions poltiques tcniques,
com si la poltica no imports. Daltra
banda, en explicar el fracs del Congrs a
lhora de produir legislaci per augmentar
els nivells deficincia del combustible de
vehicles, argumenten que els ecologistes
fallen a lhora de trobar una soluci convenient tant per a la indstria com per als
treballadors i que el cam dret per a guanyar
hauria demmarcar la moci com una via
per a salvar la indstria automobilstica americana. La seua manca de claredat reflecteix
lambigutat sobre la poltica progressista
a la qual volen lligar lecologisme. Com a
part de lesquerra, la collaboraci amb els
treballadors, siga en una fbrica de cotxes o
en una comunitat que viu de la fusta, sembla
elemental. El mateix es pot dir de les aliances
interracials. Per els treballadors sovint salien amb les empreses que els donen feina
per a produir vehicles esportius o talar boscos antics. Quina postura shauria dadoptar
envers aquestes empreses? s ac on emergeixen els missatges contradictoris. Superar
aquestes contradiccions podria requerir la
(re-)invenci del moviment progressista al
qual aquests autors proposen unir-se, un
punt sobre el qual tornar en la conclusi.

POPULISME
CONTRA PATERNALISME
Si mires sota la pell de molts ecologistes, segurament hi trobars una certa
sensibilitat autoritria. I per qu no? Si

un grup de lemmings sabalana cap a la

vora dun penya-segat, segurament alg
hauria desbroncar-los, tant si poden ser
persuadits com si no de repensar-se la seua
direcci... correcta? El conegut assaig de
Garret Hardin sobre la tragdia dels bns
comunals defensa oficialment la coerci
mtua, mtuament acordada, per tal
devitar la destrucci dels comunals, per
Hardin no deixa dubtes sobre el fet que la
coerci s necessria encara que es puga
assolir lacord. Tot i que els arguments explcitament autoritaris no sn desconeguts
entre els ecologistes, el paternalisme resulta
una caracteritzaci ms adequada per a la
tendncia poltica ms mplia. Nosaltres
els entesos, de mires mplies i enduts pel
civisme volem ajudar-vos a vosaltres els
desinformats, de curta visi o interessats
noms en vosaltres mateixos a protegir-vos
de les crisis que vindran.
Evidentment, la cosa no s tan simple.
En la generaci anterior, molts investigadors emprics han qestionat les tesis de
la tragdia de Hardin posant en relleu les
moltes i diverses maneres en qu les comunitats han creat institucions informals per
assegurar el manteniment dels comunals.
Per a alguns pensadors democrtics, el coneixement local i lexperincia directa amb
els impactes ecolgics poden contribuir a la
resoluci de problemes ambientals, sobretot
si safavoreix la discussi i la participaci
popular.
Sembla plausible situar els grups ecologistes majoritaris en el centre ambivalent
daquest espectre paternalista-populista.
Duna banda, aquests grups posen normalment molt dmfasi en la necessitat deducar la gent i fer que prenga conscincia del
problema que nosaltres ja coneixem. Daltra
banda, demanen sovint una major partici-

32
paci pblica en els processos de presa de
decisions, argumentant que la voluntat popular linters pblic es veu frustrada per
lenorme poder dels interessos particulars.
On se situen els nostres crtics? Evidentment, la seua localitzaci en les dues primeres contradiccions ens portaria a buscar-los
en lextrem populista. Amb tot, hem de fer
una advertncia important. Com deuen saber els lectors que han seguit el recent debat
entre progressistes americans, lmfasi que
posen aquests crtics en la importncia de
temes emmarcats per una visi i uns valors
subjacents deriva de lanlisi cada vegada
ms popular del lingista cognitiu i guru de
la teoria-marc George Lakoff. Werbach
agraeix la seua presncia entre laudincia
del seu parlament, i Shellenberger i Nordhaus el regracien per ensenyar-nos com
identificar errors categorials.
En lobra de Lakoff sobre el marc dels
arguments poltics, hi podem distingir dos
nivells danlisi. El primer es reflecteix en
lmfasi que hem considerat sobre la visi
i els valors. La qesti clau que podrem
formular en aquest nivell s fins on arriba
el marc. Considerat superficialment, al
capdavall, emmarcar s essencialment filar. En aquesta interpretaci, ladmonici
a emmarcar els arguments ecolgics dins
una visi progressista englobadora sona
a vi vell en ampolles noves paternalistes,
naturalment. Pope, del Sierra Club, en
una nota publicitria del llibre de Lakoff,
suggereix aquesta clau de lectura. Frustrat
amb marcs republicans poc sincers com ara
boscos saludables i cels nets, Pope elogia
Lakoff per demostrar el poder daquests
marcs mentre permeten als progressistes
combatrels. Per contra, si el marc sutilitza
a tota hora, per dir-ho aix, aleshores pot
servir no sols per a millorar el llenguatge

sin per a reconceptualitzar problemes com

el canvi climtic. La retrica de la mort
significa situar directament els nostres autors en aquest darrer camp, que s tamb
congruent amb una nota a peu de pgina
en qu rebutgen explcitament la primera
interpretaci de lobra de Lakoff.
El segon nivell de lanlisi de Lakoff
detalla la substncia daquests marcs. Per
als conservadors, afirma Lakoff, el marc dominant representa el govern com un pare
sever. El ttol del seu llibre ms recent i
mpliament llegit, Dont Think of an Elephant, pretn illustrar el seu argument que,
en intentar negar un marc, necessriament
sel refora. De manera que ens podem
sorprendre de veure que el marc que Lakoff
promou com a alternativa progressista s un
govern com un pare nodridor. s evident,
en aquesta analogia de pare a govern, que
Lakoff no qestiona la idea que el paternalisme siga el paper adequat per al govern. En
el seu assaig, Shellenberger i Nordhaus no
saturen explcitament en el marc paternalista de Lakoff, encara que en intervencions
ms recents han destacat, en suport de les
seues tesis, el creixent suport pblic que el
marc del pare sever est obtenint. Hi ha
tamb una tensi evident entre el seu argument que lopini pblica est canviant cap
a una direcci equivocada i ladopci del
populisme, que plantejaria molts dubtes
sobre els seus compromisos populistes.
Qualsevol que haja viscut en els ltims
anys la vida poltica americana sap que
la por pot ser una eina poltica altament
efica. Encara que si la por genera mobilitzaci i acci sembla dependre de la seua
relaci amb lesperana o la desesperaci.
Shellenberger i Nordhaus tracten aquest
punt de manera retrica, demanant-nos
que reimaginem limpacte del clebre dis-

33
curs de Martin Luther King, Jr., si hagus
descrit el seu malson en comptes del seu
somni. En caracteritzar les preocupacions
ecologistes especialment les abstractes,
com el canvi climtic com a crisis amenaadores, unint-ho de manera inadequada
a una visi de reconstrucci i oportunitat,
molts simpatitzants es podrien quedar
amb un sentiment de desmoralitzaci.
Segurament tamb molts de nosaltres ens
podrem desmoralitzar quan ens diuen que
lecologisme ha mort!

POR CONTRA
RE-IMAGINACI
Naturalment, no sols resulta irnic sin
tamb perills rebatre les lamentacions
amb una altra lamentaci. Per una banda,
correm el risc de reforar els atacs dels antiecologistes, als qui els agradaria qualificar
el moviment delitista. I per laltra, aix
podria soscavar les iniciatives dutes a terme
en els darrers anys, de manera gens menyspreable, en la direcci que aquests crtics
ens empenyen a anar.
Shellenberger, Nordhaus i Werbach
afirmen que la decadncia de lecologisme
est massa profundament arrelada per a
ser resolta amb aquesta mena de reformes
internes. I suggereixen que els lmits a la
centralitat de les preocupacions ecolgiques en lacci poltica no rauen tant en
el que fan les organitzacions ecologistes
com en el que sn. s en aquest sentit que
lecologisme ha mort. s una afirmaci
rotunda i important. Amb tot, tenim bones
raons per a ser prudents. Per b que a alguns
lders els agradaria reconixer que les seues
organitzacions shan quedat molt desfasades
enfront dels reptes que hem dafrontar,

lalternativa requerir alguna altra cosa i

ms dura que substituir el personal o refer
les agendes.
Les poltiques progressistes que els
nostres crtics suggereixen com a nou projecte no existeixen en la poltica americana
i potser mai no hi han existit. Enteses
degudament, el seu objectiu no s noms
la reconstrucci de lecologisme, sin la
reconstrucci de la formaci social en qu
puga participar un nou ecologisme (es
diga com es diga). s una visi que transcendeix la fragmentaci de la poltica de
grups dinters, per que no subsumeix les
diverses preocupacions i identitats. Aquestes, al capdavall, ajudarien probablement
a promoure la invisibilitat i centralitat de
les preocupacions ecolgiques. Aquest nou
projecte suposa ni ms ni menys la reimaginaci i reconstrucci de la mateixa esquerra
democrtica. I si aplaudesc Shellenberger,
Nordhaus i Werbach pel coratge dadrearnos cap aquest objectiu vital, ni ells ni
nosaltres haurem de subestimar la seua
magnitud i els seus reptes. r
Traducci dAntoni Furi

1.
2.

3.

<www.thebreakthrough.org/images/Death_of_
Environmentalism.pdf>.
El parlament portava per ttol The death of environmentalism and the birth of the commons
movement, encara que la versi impresa es titula
Is environmentalism dead?, <http://www.3nov.
com/images/awerbach_ied_final.pdf>.
Amanda Griscom Little, Death wish: an interview with authors of the controversial essay The
death of environmentalism, Grist, 13, gener 2005.
<www.grist.org/news/maindish/2005/01/13/
little-doe/>.

34

Indigenisme, democrcia i pacte social

Del subcomandant Marcos al president Evo Morales
Joan del Alczar

l primer dia de lany 1994 els indgenes

originaris de lAmrica hispana van irrompre en lescenari meditic internacional
amb una potncia desconeguda. Lautoanomenat Ejrcito Zapatista de Liberacin
Nacional (EZLN) declarava la guerra a lEstat mexic, i anunciava que havia decidit
avanar cap a la capital derrotant lexrcit
federal mexic, tot protegint en el seu cam
alliberador la poblaci civil i permetent als
pobles alliberats triar, lliurement i democrticament, les seues prpies autoritats
administratives. Amb una insolncia
majscula que, desprs ho sabrem, era
noms una mostra del peculiar humor del
mxim lder zapatista (autopresentat com
el Subcomandant Marcos, una altra irreverncia corrosiva), els insurgents de Xiapas
demanaven la rendici incondicional de
les casernes enemigues abans de comenar
els combats. Els insurrectes deien ser el
resultat de cinc-cents anys de lluita i en la
seua proclama inicial afirmaven:

Joan del Alczar s professor dhistria contempornia

de la Universitat de Valncia, especialitzat en histria
dAmrica Llatina, i director de la Universitat dEstiu
de Gandia. s autor, entre altres, dHistria contempornia dAmrica (PUV, 2002, amb N. Tabanera,
J. M. Santacreu i A. Marimon).

Avui diguem Prou! Som els hereus dels

vertaders forjadors de la nostra nacionalitat,
de despossets en som milions i convoquem
a tots els nostres germans que se sumen
a aquesta crida com lnic cam per a no
morir de fam davant lambici insaciable
duna dictadura de ms de setanta anys
encapalada per una camarilla de tradors
que representen els grups ms conservadors
i venedors de ptries.1

Set anys desprs de la insurrecci, en

2001, Marcos afirmava que tant la societat
mexicana com la societat internacional estan convenudes que la situaci actual dels
pobles indgenes es insostenible i que shi
ha de posar remei. En aquesta entrevista,
Marcos reiterava la idea ms subversiva de
tot el repertori zapatista: Entenc que la
mexicana s una naci formada per diferents pobles contrriament a all que han
afirmat tots els governs federals de Jurez
en, a saber, que s una naci fonamentalment mestissa. No. s una naci formada
per diferents pobles. El Sub, certament,
es carregava aix el mite indiscutit del
Mxic mests. Tot i amb aix, Marcos no
estripava la baralla ja que, encara que els
indgenes siguen els ms oblidats, el EZLN
saixec en armes per reclamar democrcia,
llibertat i justcia per a tots els mexicans, i
no tan sols per als indgenes. No volem la

35
independncia, volem ser part de Mxic,
ser indgenes mexicans.2
Jorge Castaeda que, contrriament al
que pensa Marcos, s que creu que Mxic
s un pas mests, que glorifica i exalta el
seu passat indgena, accepta tanmateix
que el EZLN havia posat lEstat contra
les cordes perqu la sublevaci de Xiapas
havia evidenciat que no es pot exaltar
al mateix temps all que sexclou i es
margina.3 Laparici duna insurgncia
armada, pobrament armada, al sud del
pas, vora la frontera amb Guatemala, va
provocar, doncs, una commoci a Mxic.
La denncia de la pervivncia de lancestral
marginaci indgena, juntament amb les
notcies i les imatges denfrontaments armats entre bndols grollerament desiguals,
i la coincidncia de les demandes de democratitzaci dels insurgents amb els desitjos
de bona part de lopini pblica mexicana,
va donar als guerrillers la seua simpatia i la
seua protecci. Laliana implcita entre els
insurrectes i lopini pblica va fer possible
la supervivncia del EZLN, que altrament
hauria estat aixafat per lExrcit mexic
sense cap contemplaci. Parallelament, la
democratitzaci mexicana fu un gran pas,
per tal com letern PRI va perdre en 2000 el
poder que havia mantingut durant ms de
setanta anys. El problema, per, quedava
damunt la taula, i els anys passen i no hi ha
soluci a la vista: qu fer amb els indgenes?
O no s tan sols un problema amb els indgenes? Lagra polmica entre intellectuals
prestigiosos que va produir-se en 1994
potser encara s vigent. Els primers signants
de cada bndol van ser Octavio Paz i Carlos
Fuentes; i, comptat i debatut, es discutia
si el problema de Xiapas era Xiapas o era
Mxic. s a dir, si laixecament del EZLN
era el resultat de la manipulaci poltica

esquerrana sobre els indgenes de Xiapas

(Paz) o, contrriament, era un efecte de la
pobresa i falta de democrcia que afectava
una bona part dels mexicans, indgenes i no
indgenes (Fuentes), a la selva Lacandona i
a la resta de la Repblica.
En qualsevol cas, va generalitzar-se la
convicci que shavia encs una alarma
important per a la societat mexicana. Lindigenisme que havia caracteritzat el discurs
revolucionari clssic des de 1910 patia
una via daigua important. El EZLN, com
a exrcit indgena, mexic per indgena,
sintonitzava amb els corrents ideolgics
ms davanada en la primera meitat dels
anys noranta.
En els primers setanta, Alejandro Marroqun havia definit lindigenisme com la
poltica que realitzen els Estats americans
per atendre i resoldre els problemes que
afronten les poblacions indgenes, amb
lobjectiu dintegrar-les a la nacionalitat
corresponent.4 Dues dcades ms tard,
el concepte dindianisme va comenar a
utilitzar-se per a alludir a la ideologia
reivindicativa dels indgenes en el seu
enfrontament amb el colonialisme intern,
i com a contraposici amb lindigenisme,
lanomenat indigenisme de participaci,
aparentment ms benintencionat, inclusivament, el qual pass a ser vist com el
paternalisme interessat dels no indis envers
els indis.
Un altre concepte que arranca de la dcada dels setanta i que triomfar igualment
en la dels noranta s el detnodesenvolupament, que va ser definit en la Declaraci de
San Jos (Costa Rica, 1981) com:
Lampliaci i consolidaci dels mbits de
la cultura prpia, mitjanant lenfortiment
de la capacitat de decisi duna societat

36
culturalment diferenciada perqu guien el
seu propi desenvolupament i lexercici de
lautodeterminaci, siga quin siga el nivell
que considere, i implica una organitzaci
equitativa i prpia del poder. Aix significa
que el grup tnic s la unitat politicoadministrativa amb autoritat sobre el seu propi
territori i capacitat de decisi en els mbits
que constitueixen el seu projecte de desenvolupament dins dun procs de creixent
autonomia i autogesti.5

Com diu Jos M. Fernndez, all que es

va aprovar, doncs, a Costa Rica va ser, clar
i ras, que ja no es tractava sols de prendre
en consideraci lopini i les aspiracions
dels descendents dels pobladors originaris,
sin que es va afirmar que han de ser ells,
i nicament ells, els qui han dagafar amb
les seues mans les regnes del seu propi dest
histric. Aquesta concepci, que es consolidaria en la reuni de Managua en 1994,
era el resultat duna equaci amb variables
com ara la fallida del model modernitzador
tradicional, la transformaci del paper de
lEstat, lemergncia dels pobles originaris
i el desenvolupament cientfic i tecnolgic.
I tot aix en un context de globalitzaci
econmica i financera. La conclusi ms
evident, llavors, s senzilla denunciar: els
pobles originaris expressaven el seu dret a
fer compatibles el desenvolupament i la
modernitat amb la seua identitat tnica,
les seues tradicions i la seua continutat
histrica.6
El Subcomandant Marcos, amb el seu
passamuntanyes, la pipa i el seu cordial i
simptic cosmopolitisme, al cap del seu
exrcit menesters semblava haver obert
una nova era per als descendents dels pobladors originaris de lAmrica hispana.
Tanmateix, ha passat ms duna dcada i

els resultats sn bastant magres, fins i tot

per als mateixos zapatistes.
En la VI Declaraci de la Selva Lacandona, al juny de 2005, el balan dels guerrillers de Xiapas, si el despullem de la retrica que els s prpia, s poc encoratjador i
traspua una certa sensaci de derrota, si ms
no respecte dels objectius de 1994:
Aix, el EZLN ha resistit 12 anys de guerra,
datacs militars, poltics, ideolgics i econmics, de setge, de fustigaci, de persecuci,
i no ens han venut, no ens hem venut
ni rendit, i hem avanat. Ms companys
de diferentes indrets shan incorporat a la
lluita, i doncs, en compte de fer-nos ms
dbils desprs de tants anys, ens hem fet
ms forts. Clar que hi ha problemes que
es poden resoldre separant ms el que s
politicomilitar del que s civil i democrtic.
Per hi ha coses, les ms importants, com ara
les nostres demandes per les quals lluitem, que
no shan aconseguit cabalment [la cursiva s
nostra)].7

Marcos i el EZLN quasi han desaparegut

dels mitjans de comunicaci que els van
donar una cobertura impagable. Durant
aquests anys van veure com la caiguda del
PRI en 2000, en la qual van ser tan importants, no signific la victria de lesquerr
PRD, que era el seu aliat natural, sin la
de la dreta del PAN. Durant les darreres
eleccions de 2006 han desqualificat Andrs Manuel Lpez Obrador, i aquestes
han esdevingut una nova victria per als
panistes (no acceptada pels perredistes amb
el consegent repte a la institucionalitat
democrtica), i per aix alguns acusen els
zapatistes de ser aliats objectius de la dreta.
Un escenari poltic, doncs, poc favorable a
letnodesenvolupament dels zapatistes que

37
ha provocat un gir estratgic, enunciat en
la mateixa VI Declaraci de 2005, segons la
qual els indgenes han dunir-se en la lluita
amb els treballadors del camp i la ciutat,
i aix reprendre una posici desquerra
clssica que no fa bandera excloent de la
condici tnica, sin que posa laccent en
el fet social:
Segons el nostre pensament i el que veiem
en el nostre cor, hem arribat a un punt en
qu no podem anar ms enll i, a ms, s
possible que perdem tot el que tenim, si
ens quedem com estem i no fem res ms
per avanar. s a dir que ha arribat lhora
darriscar-se una altra vegada i donar un
pas perills per que val la pena. Perqu tal
vegada, units amb altres sectors socials que
tenen les mateixes mancances que nosaltres,
ser possible aconseguir el que necessitem i
mereixem. Un nou pas endavant en la lluita
indgena noms s possible si lindgena sajunta amb obrers, camperols, estudiants, mestres,
empleats... s a dir, els treballadors de la ciutat
i el camp [la cursiva s nostra].8

No deixa de ser paradoxal que pocs

mesos desprs de fer-se pblica aquesta
Declaraci a Mxic, Evo Morales Ayma,
un indgena aimara sense ms formaci
que lobtinguda en la universitat de la
vida segons les seues paraules, obtinguera
el 53,7 per cent dels vots en les eleccions
presidencials i es convertira en president de
la Repblica de Bolvia, al capdavant del
Movimiento al Socialismo (MAS).
Declaraci per declaraci, si la dels
zapatistes de la selva Lacandona s sucosa,
no desmereix en absolut el discurs dEvo
Morales del 22 de gener de 2006, durant
el solemne acte de presa de possessi de
la presidncia de Bolvia. Lallocuci de

Morales va desenvolupar-se en un doble

nivell: el primer, el dedicat a enaltir les ncores originries i a comprometres amb els
principis bsics de la llei dels avantpassats;
i el segon, dedicat a anunciar els objectius
centrals del seu govern, que pretn una
segona independncia de Bolvia mitjanant com a Espanya diuen, un nou pacte
social.9
Morales va comenar demanant un
minut de silenci pels Mrtirs per lAlliberament (indgena), milions, que han
caigut en tot Amrica, i cit pel seu nom
els ms reconeguts herois de la mitologia
ndia, des de Tupac Amaru, Tupaj Katari
o Bartolina Sisa, a altres de ms recents i
universals com el Che Guevara, el socialista
bolivi Marcelo Quiroga i el jesuta catal
Llus Espinal, assassinats els dos darrers a
Bolvia durant el colp militar de Garca
Meza en 1980. El discurs va acabar amb
una deferncia dirigida al lder xiapanec:
Complir el meu comproms, com diu el
Subcomandant Marcos, manar tot obeint
el poble, manar [a] Bolvia tot obeint el
seu poble.10
I el poble del president Morales s majoritriament descendent dels pobladors
originaris, i sn molts els greuges que han
patit:
Els pobles indgenes que sn majoria de la
poblaci boliviana, per a la premsa internacional, perqu els invitats spien: dacord
amb lltim cens de 2001, el 62.2 % daimares, de qutxues, de mojeos, de chipayas,
de mulats, de guarans. Aquests pobles,
histricament hem estat marginats, humiliats, odiats, menyspreats, condemnats
a lextinci. Aquesta s la nostra histria;
aquests pobles mai no van ser reconeguts
com a ssers humans, tot i ser ells els amos

38
absoluts daquesta noble terra, dels seus
recursos naturals.11

I s per aix que les coses han comenat

a canviar:
Aquest mat, aquesta matinada, amb molta
alegria he vist alguns germans i germanes
cantant en la plaa histrica de Murillo,
la Plaa Murillo com tamb la Plaa San
Francisco, quan fa 40, 50 anys no tenem
dret a entrar a la Plaa San Francisco, a la
Plaa Murillo. Fa 40, 50 anys no tenien els
nostres avantpassats el dret de caminar per
les voreres. Aquesta s la nostra histria,
aquesta la nostra vivncia.12

El nou president aprofit per a denunciar lapartheid en versi criolla en qu ha

viscut la majoria dels bolivians, per aix
anunci canviaria aviat, tot i que ning
no els regalar res:
Bolvia sembla Sud-frica. Amenaats, condemnats a lextermini estem ac, estem presents. Vull dir-los que encara hi ha regustos
daqueixa gent que s enemiga dels pobles
indgenes, volem viure en igualtat de condicions amb ells, i per aix estem ac per
canviar la nostra histria, aquest moviment
indgena originari no s concessi de ning;
ning ens ho ha regalat, s la conscincia del
meu poble, del nostre poble.13

No ser fcil, va dir Morales en el seu

discurs: Com buscar mecanismes que permeten reparar els danys de cinc-cents anys
de saqueig als nostres recursos naturals?
Ser una altra tasca que durem a terme
en el nostre govern. Un govern que far
una revoluci democrtica, amb vots i no
amb bales:

Estem ac en democrcia, i vull que spien

sobretot la comunitat internacional, com
el nostre vicepresident de la Repblica deia
en una conferncia: volem canviar Bolvia
no amb bala sin amb vot, i aquesta s la
revoluci democrtica.14

Un govern que ja no es deixar enganyar

pels opressors de sempre, pels que han enganyat i espoliat sistemticament Bolvia:
Hem de tenir tones dacords firmats en papers,
que mai han resolt els nostres problemes, mai
han pogut entendrens, i vam dir: cal passar de
les protestes a les propostes. Nosaltres mateixos ens governarem com a majoria nacional.
Ac feliment trobem gent conscient, sana,
de les ciutats, professionals que se sumen i
el company lvaro Garca Linera s un dels
intellectuals professionals de la classe mitjana
de la ciutat que se suma per donar suport al
moviment indgena originari. El meu respecte,
la meua admiraci al germ Linera.15

El govern es mantindr fidel a la llei dels

avantpassats: ama sua, ama llulla, ama quella, no robar, no mentir, ni ser malfaener,
aquesta s la nostra llei.16
No li manca ra a Evo Morales quan
denuncia lapartheid, si ms no social,
que ha patit i pateix la majoria indgena
boliviana, ni quan es pregunta qu ha
passat durant els quasi dos segles de vida
republicana: Com s possible, que des del
6 dagost de lany 1825 cap recurs natural
no haja sigut industrialitzat en el nostre
pas? Com s possible que noms shagen
exportat primeres matries? Fins quan continuar Bolvia sent exportador de primeres
matries? Aqueixos governants, durant la
repblica mai han pensat en el pas. No es
pot acceptar.17

39
Bolvia s un pas molt desigual, com
ho sn tots els de lAmrica Llatina, per
en aquest cas, ats el gran volum de poblaci indgena, la desigualtat presenta una
aclaparadora connotaci tnica. Com diu
scar del lamo, hi ha desigualtat econmica (nivells dingrs i consum, aix com
condicions de treball), desigualtat social
(accs a educaci i salut, fonamentalment)
i desigualtat poltica (desequilibris pel que
fa a laccs al poder poltic o a les institucions).
Dos teros de la poblaci indgena es
troben entre la meitat de la poblaci ms
pobra del pas, i a les zones rurals lextrema
pobresa ha passat darrerament del 65 al 72
per cent, mentre que sha redut lleugerament del 53 al 52 per cent per als no indgenes. Hi ha quasi vint punts percentuals
de diferncia entre la pobresa que afecta els
qui parlen en castell i els qui parlen alguna
de les llenges indgenes. Segons el Cens de
2001, la quinta part de la poblaci indgena
no t cap tipus destudis (enfront del 5,6 per
cent dels no indgenes), i la taxa danalfabetisme va ms enll del 19 per cent enfront
del 4,5 dels no indgenes. Podem parlar,
amb les dades a la m, de dues Bolvies, luna
molt ms nombrosa que laltra. Per exemple, si mirem lndex de Desenvolupament
Hum, veurem que el IDH global del pas s
114; per el de la poblaci no indgena s
75, i el de la poblaci indgena s 134. Sn
58 posicions de diferncia, entre indgenes
i no indgenes.18
Les xifres, les dades empriques, per,
no sn eines suficients per a lanlisi. s el
Banc Mundial el que afirma, basant-se en
estudis solvents, que a Bolvia shan produt
millores significatives en apartats tan importants com leducaci o la representaci
poltica; tanmateix, s evident que, com

diu del lamo, all que es mant igual s

la sensaci de no tenir una igualtat efectiva
doportunitats (...) [I s que] la situaci
de desigualtat no s simplement una cosa
emprica, sin tamb simblica, cultural,
ideolgica i per qu no, psicolgica.19
s molt probable que tots aquests
intangibles, entre altres elements de matriu histrica, poltica o social, resulten
imprescindibles per a comprendre com
s el Moviment al Socialisme (MAS), el
partit que sustenta el govern de Morales. I
s que el MAS, una confederaci de grups
sindicals, ms que un partit poltic clssic,
est conformat per tres tendncies que no
sn fcilment conciliables: la que podem dir
indigenista radical o etnicista, lantiimperialista ms o menys clssica i, digue-mho
aix, la democrtica. Rafael Archondo ha escrit que Morales, amb aquesta eina poltica,
haur de fer concessions, buscar equilibris i
articular creativament els diferents corrents
si vol transformar la societat boliviana i
consolidar la democrcia.20
La convivncia entre els tres corrents
est sotmesa a un permanent estira-iarronsa entre si que dificulta, i molt, la
mateixa acci de govern. Des del corrent
ms etnicista es parla dels indgenes quasi
com duna gran famlia, com duna nissaga, i es parla dels blancs com de llogaters
a Bolvia. A la pregunta de Com podem
alliberar-nos nosaltres mateixos, la resposta
del senador del MAS Lino Vilca s clara:
Reconstruint el Tahantinsuyu,21 s a dir,
all que era limperi dels inques en lAmrica precolonial. El corrent antiimperialista,
contrriament, respon ms a coordenades
de lesquerra clssica llatinoamericana,
adaptada, aix s, a un territori amb majoria
de poblaci indgena. Propicien un sistema de
propietat collectiva, per exemple, per ho

40
fan perqu no s sin la realitat concreta
dels pobles bolivians. El lideratge del procs
de canvis estructurals, doncs, ha destar en
mans dels indgenes, per entenen, com fa
el ministre Hugo Salvatierra, que la contradicci fonamental de la Bolvia actual
no s la que es produeix entre indgenes i
no indgenes, sin la que enfronta Bolvia
contra limperialisme.22 El tercer corrent,
el democrtic, s el que els analistes adjudiquen al mateix Evo Morales, qui sembla
dels pocs que valoren la democrcia com a
mitj i com a objectiu, i no vol deixar fora
ning: Si excloem la gent blanca, dulls
verds, estarem actuant igual que els nostres
opressors.23 Morales, com s evident, no
t una tasca de govern senzilla per davant.
Pel que fa a la situaci interna del MAS, ha
de demostrar que s possible ser anticolonial, antiimperialista i demcrata al mateix
temps, sense perdre per aix el lideratge del
procs.24
A ms de les qestions partidries, el
president de la Repblica ha denfrontar
problemes domstics importants, com ara
la voluntat autonomista de la provncia de
Santa Cruz (la ms rica del pas), i la poca
simpatia envers lindigenisme etnicista
que es fa palesa tant en aquesta mateixa
provncia com en les de Tarija, Pando i
Beni. Quatre provncies, de les nou amb
que conformen el pas, on la poblaci indgena no s majoritria. A ms a ms, en
les dues primeres, les principals productores dhidrocarburs, la poltica sectorial de
Morales tampoc desperta massa passi.
Tot i amb aix, els reptes del govern
dEvo Morales sn diversos, per potser el
ms rellevant no s altre que aquell que ha
estat el pal de paller daltres conjuntures de
canvi en altres pasos de lAmrica Llatina:
leficcia social de la democrcia. Ser pos-

sible superar la situaci dapartheid social

en qu viu una mplia majoria de la poblaci boliviana, per de forma molt ms
severa la indgena?
El radicalisme indigenista del EZLN de
Xiapas ha esdevingut, dotze anys desprs
de la sublevaci inicial, una recuperaci,
ms retrica que real, segurament, de parmetres de front ampli de lesquerra plural. Amb aquest discurs a Bolvia poden
connectar els antiimperialistes del MAS i,
potser, el mateix president Morales malgrat els seus homenatges a les glries indgenes. En qualsevol cas, levoluci dels
zapatistes hauria de ser estudiada pels bolivians. Darrere la derrota del PRI, vingu el
sexenni de Vicente Fox amb el PAN, partit
que ara repetir amb Felipe Caldern, tot
i laldarull organitzat per AMLO, Andrs
Manuel Lpez Obrador, el candidat del
PRD, que ha estat derrotat per la mnima.
El Subcomandant Marcos, desmentint la
seua prpia proposta desquerra plural, no
va prestar suport a AMLO, encara que era
leixida ms natural i all que es desprenia
de la lletra i la msica de la VI Declaraci
de la Selva Lacandona. Sn moltes les anlisis assenyades que shan fet sobre el perqu daquesta actitud de Marcos.
Ms enll, per, de lentre bastidors
mexic, i de si els membres del MAS paren
o no esment en lexperincia de Marcos i
els seus, el fet cert s que ni la I Declaraci
de la Selva Lacandona de 1993, ni la Sisena de 2005 serviran per a encoratjar a Bolvia. Marcos ha entrat en el santoral indigenista, per no sembla un exemple a
seguir.
Ms desig demulaci suscita, pel que
sembla, la figura emergent de la gran esperana de lantiimperialisme llatinoameric,
el president de Veneuela Hugo Chvez

41
Fras, qui aspira a convertir-se en el relleu
de Fidel Castro ara que ledat maltracta
el carismtic lder cub. Leix lHavanaCaracas va apostar oportunament per
Morales, i s lgica la simpatia daquest
envers els dos lders caribenys. De fet, en
el discurs de presa de possessi, els va retre
un petit homenatge, quasi filial, quan va
dir: Em perdonareu, companys, no estic
acostumat a parlar tant, no penseu que
Fidel o Chvez estan contagiant-me.25
Hugo Chvez i la seua petrocrcia,26
amb el seu model de socialisme del segle XXI,
ms prop de Santa Claus que de Lenin, segons la suggerent imatge de M. A. Bastenier, s un dirigent al qual no se li pot negar un carisma que arrasa en segons quins
ambients. Al populisme de Chvez, cada
cop ms de llibre (hi trobem paternalisme i personalisme, mobilitzaci poltica
de dalt cap avall, ideologia eclctica, antielitista i antiintellectual, i un projecte
econmic redistributiu i clientelar), cada
cop se li aprecia amb ms nitidesa la component autoritria natural de la condici
de militar professional del lder, que ha assumit la desimboltura que caracteritza els
seus amics cubans per a pontificar sobre
all que s i all que no s democrcia.
Les darreres notcies que arriben de La
Paz rebaixen el perfil democrtic del president Evo Morales. La decisi de donar carcter originari a lAssemblea Constituent,
s a dir, desvinculant-la de tota la legislaci
boliviana de 1825 en; junt amb lacord
imposat pel MAS daprovar els articles del
text constitucional per majoria absoluta
i no pels dos teros dels constituents la
qual cosa assegura a aquest partit la victria explica que loposici haja convocat
moviments de protesta arreu el pas, per
especialment a les provncies de lanome-

nada media luna (les ja citades Santa Cruz,

Tarija, Pando i Beni), i que les xifres demoscpiques de suport a Morales hagen
baixat de forma sensible.
La nacionalitzaci dels hidrocarburs i
les demostracions de fora envers les companyies estrangeres que operen a Bolvia,
aix com les confusions que genera un discurs conciliador barrejat amb una actitud
de confrontaci, poden provocar, fins i tot
a curt termini, ms problemes que solucions per al govern i per al pas. Les vacillacions respecte a les relacions amb Xile,
a propsit de lexportaci de gas, connectant-les un dia s i un altre no a la cessi (poc versemblant) duna eixida territorial al Pacfic, no beneficien en absolut
la confiana internacional que el pas and
necessita.
Ara el govern Morales comena a parlar dels enemics interiors i de la campanya
desestabilitzadora que ha posat en marxa
limperialisme contra Bolvia i el seu president. Segur que hi ha grups i entitats,
empreses i corporacions, que estan posant
tots els pals que poden a les rodes. El govern haur de destriar els qui actuen de
forma illegal i perseguir-los, per la resta de les activitats doposici se les haur
(o hauria) dempassar. La ra moral de la
proscripci indgena, els justs recordatoris
de la injustcia i lopressi colonial (durant
la colnia i durant la repblica) no poden
ser esgrimits com a justificatius de la deriva autoritria. Igualment, ha dassumirse per part del govern que les dissensions,
fins i tot els enfrontaments entre els corrents del MAS hauran dacceptar-se com
a moneda corrent en la vida poltica democrtica: els compromisos interns i les
aliances externes que van sumar vots i van
fer possible la victria electoral [a Bolvia

42
i a tants altres pasos abans] deixen pas a
tensions i eventuals trencaments quan es
passa del diagnstic a la implementaci, o
de la crtica a lexecuci.27
El govern dEvo Morales, amb un suport popular en 2005 de quasi el 54 per
cent dels vots, ja sabia que havia de trobar
fortsimes resistncies internes i externes.
En el seu discurs de presa de possessi
Evo Morales es preguntava, recordem-ho,
com buscar mecanismes que permeten
reparar els danys de cinc-cents anys de
saqueig dels nostres recursos naturals.
En la I Declaraci de la Selva Lacandona,
tretze anys abans, el EZLN havia dit: Som
producte de cinc-cents anys de lluites [...]
sens ha negat la preparaci ms elemental per a poder utilitzar-nos com a carn
de can i saquejar les riqueses de la nostra
ptria [...] sense importar-los que no tinguem res, absolutament res.28
La ra moral a Xiapas no va ser suficient per als insurgents i, com diuen ara,
les coses ms importants per les quals
lluitaven no les han aconseguides. La ra
moral tampoc no ser suficient a Bolvia.
Caldr fer poltica dalt nivell que tinga
eficcia social i que genere consensos amplis entre la ciutadania, al temps que no
pertorbe la confiana exterior als socis i
clients de Bolvia. I aix ser dificilssim.
Intentar-ho des dun etnicisme excloent o
des de la retrica populista ho far impossible.
Ara b, hi ha actors, interns i exteriors,
que haurien de collaborar lleialment amb
el nou govern bolivi. El realisme i la racionalitat no poden exigir-se-li exclusivament
a Morales. Loposici interna hauria de
tenir el mateix inters que el Govern perqu la democrcia fos vertaderament efica socialment parlant. Els diversos actors

poltics opositors al nou govern, els bolivians i els estrangers, aix com els agents
econmics internacionals, hauran dentendre que Morales no podr compensar
plenament la poblaci per les injustcies
patides a mans dels colonialistes, els antics i els recents; per que s imprescindible que la seua victria per ms del 53
per cent dels vots esdevinga socialment
efica per als que ms ho necessiten. Evo
Morales va ser molt explcit sobre aix,
i va parlar explcitament dun assumpte
transcendental per als inversors exteriors
a Bolvia:
Desprs parlen de seguretat jurdica. Qui
no voldria tenir seguretat jurdica? Tots
apostem perqu hi haja seguretat jurdica, per perqu hi haja vertadera seguretat jurdica primer ha dhaver-hi seguretat
social i aix sassoleix solucionant els problemes socials del nostre pas, i si parlem
de Bolvia, solucionant el problema econmic, el problema deducaci, el problema
de locupaci, fonamentalment perqu no
tinguem protestes socials.29

Lapartheid social ha de comenar a retrocedir a Bolvia. Cal un nou pacte social

a Bolvia que permeta un model de desenvolupament compatible amb les diverses identitats tniques. I cal que siga
prompte. r

43
1. Declaraci de la Selva Lacandona, 1993. <http:
//www.ub.es/conflictes/metodo/ampliacio/
lacandona.htm>.
2. Haremos poltica sin el glamour del pasamontaas, entrevista dIgnacio Ramonet al Subcomandant Marcos, El Pas, 26.02.2001.
3. Jorge Castaeda: La difcil coyuntura mexicana,
en Joan del Alczar i Nuria Tabanera, Historia y
presente de Amrica Latina, Valencia, Fundacin
Bancaixa, 1996.
4. Citat per Jos M. Fernndez Fernndez, en Indigenismo, en Reyes Romn (dir.): Diccionario crtico
en ciencias sociales. Vid. a <http://www.ucm.es/
info/eurotheo/diccionario/I/indigenismo.htm>.
5. Idem.
6. J. M. Fernndez Fernndez, op. cit., p. 13.
7. VI Declaraci de la Selva Lacandona, juny de 2005,
en <http://www.ezln.org/documentos/2005/
sexta.es.htm>.
8. Idem.
9. Discurs dEvo Morales en assumir la presidncia de
Bolvia, el 22 de gener de 2006, en <http://www.
presidencia.gov.bo>, p. 11.
10. Idem, p. 19.
11. Idem, pp. 1-2.
12. Idem, p. 2.
13. Ibidem.
14. Idem, p. 3.
15. Idem, p. 7.
16. Idem, p. 19.
17. Idem, p. 12.
18. scar del lamo (2006), Desigualdad y emergencia indgena en Bolivia, en <http://www.revista
futuros.info/futuros14/emerg_bolivia.htm>, pp.
2-4.
19. Idem, p. 4.
20. Rafael Archondo (2006): Qu le espera a Bolivia
con Evo Morales?, Nueva Sociedad, 202, abril de
2006, p. 4.
21. Idem, p. 8.
22. Idem, p. 7.
23. Idem, p. 8.
24. Idem, p. 11.
25. Discurs dEvo Morales, p. 14.
26. M. A. Bastenier, La petrocracia de Hugo Chvez,
El Pas, 6.09.2006.
27. Carlos M. Vilas (2005), La izquierda latinoamericana y el surgimiento de regmenes nacional-populares, Nueva Sociedad, 197, p. 92.
28. Declaraci de la Selva Lacandona, 1993.
29. Discurs dEvo Morales, p. 8.

44

Lassalt al territori
PRESENTACI

La preocupaci pels efectes del llarg boom de la construcci sobre el territori s cada vegada
ms gran. Creix la sensaci que ens hem installat en una espiral perversa. Dentrada, un model
econmic basat en la construcci planteja dubtes i interrogants absolutament justificats, en la
mesura que vincula la seua sort a un sector molt particular, de baix nivell tecnolgic i amb
un cicle especfic que t data de caducitat. La concentraci desfor, iniciativa i capitals en
la construcci implica deixar dactuar en altres sectors, econmicament ms avanats i menys
problemtics. A ms, locupaci extensiva del territori de qu som testimonis, i que ha arribat
a un punt que causa vertadera alarma social, presenta aspectes inacceptables.
La destrucci dentorns i paisatges, la congesti urbana i ledificaci a lengrs sense tenir en
compte les necessitats dinfraestructures i de serveis de tot tipus, passar factura indefectiblement.
Daix hi ha una conscincia social creixent. La via lliure donada als interessos privats per fer
i desfer en el camp de lurbanisme, amb una vessant especulativa indubtable, t ja uns costos
molt alts i s previsible que ho seran encara ms en el futur.
Daltra banda, lentrellat que hi ha rere tanta activitat frentica dactuacions urbanstiques, amb la implicaci directa dadministracions potser massa properes i vulnerables, com
els ajuntaments, deixa al descobert flancs enormement extensos dirregularitats i, al capdavall,
de corrupci, amb les seqeles inevitables de desgast de les institucions democrtiques que aix
comporta.
Per un altre costat, la gran paradoxa dun estat de coses en qu la construcci ha passat a
ser el motor de leconomia, s que la qesti de lhabitatge ha esdevingut un veritable drama,
per la impossibilitat daccedir-hi, de manera diguem-ne normal, en qu es troben sectors socials
creixents, sobretot joves.
La poltica urbanstica ha assolit un protagonisme molt destacat al Pas Valenci, per raons
que sexpliquen amb detall en aquest dossier. (I cal no perdre de vista que les coses han arribat
tan lluny que han determinat la intervenci directa de Brusselles, un cas realment singular).
Per no tan sols al Pas Valenci. La situaci de les Illes, duna altra manera, tamb s eloqent,
amb les agressions constants al territori i els correlatius moviments de defensa. I a Catalunya,
els conflictes territorials, les lluites per laccs a un habitatge digne, o els planys pels paisatges
malmesos o perduts, hi sn una constant. En general tot el litoral mediterrani es troba immers
en una situaci dextrema urgncia, que sollicita latenci pblica ms viva i que reclama una
reorientaci immediata

45

Territori i/o patrimoni (com)

Paraules... i sentits
Vicen M. Rossell

l clam ha esdevingut clamor i el debat

urbanstic ja depassa fronteres provincials
i estatals. Lhome del carrer parla duna
activitat immobiliria forassenyada, dun
enfilall de sospites, illegalitats, abusos i
excessos, de fortunes instantnies, de corrupteles i prevaricacions. Durar, encara
ms, la sordesa dels poltics? Ser possible
mantenir el ritme anorreador de les excavadores, piconadores i formigoneres? Som
als inicis duna reacci ciutadana?

INTROIT
El paradigma filosfic medieval dels quatre elements, terra-aigua-aire-foc (fig.) ens
dna peu a un seguit de consideracions
bsiques de carcter tic sobre la relaci
home-natura o societat-patrimoni. s clar
que sense homes la natura no tindria valor,
ni existiria el concepte patrimoni. Ara, la
dominaci de la natura dels elements,
lapropiaci per part de lhome de la terra,
de laigua, de laire, del foc (llegiu energia), ha estat modulada de manera diversa
segons les societats i segons les poques.
Les lleis dels pasos occidentals, almenys diuen que laigua s de tothom,
Vicen M. Rossell s catedrtic (emrit) de geografia de
la Universitat de Valncia.

per en solen permetre i reglamentar la

privatitzaci; el dret general sovint es veu
redut al got daigua de beure que, fins
i tot, arriba a ser objecte duna obra de
misericrdia dins lptica judeocristiana.
Actualment lEstat organitza el mercat
de laigua, per les batusses per laiguaque-ens-han-proms o per laigua-que-enshan-furtat sn histriques. Sobirans contra
jussans i viceversa: rival deriva de riu. Aix,
sense arribar a la transgressi de la natura
que constitueix depassar les conques, fer
anar laigua contra gravetat, contra clima,
contra sentit com... Perqu el dret contemporani internacional ha maldat per fer
coincidir fronteres amb divisries daigua.

Els quatre elements

46
La parti inspirada per la pau dels Pirineus (1659) volia que la lnia de cims i la
divisria poca cosa en sabien, de geografia servs per a justificar lamputaci de
Catalunya Nord. Va romandre, per, Llvia
i la Garona va seguir el seu cam, Vielha
avall... I si la transvasssim?
Laire, encara, ning no ha gosat apropiar-sel. O s? Els corredors aeris no sn
noms espai, sn suport gass. I la contaminaci de latmosfera s imputable a qui
la utilitza com a claveguera; se lapropia.
Arribarem a vendre/comprar parcelles
datmosfera incontaminada? Diuen que els
japonesos ja compren aire pur embotellat.
Lenergia solar sembla que, ara per ara, s
de lliure disposici el sol ix per a tothom,
si tenim superfcie per a captar-la; a les ciutats, no obstant, hi ha gent que no veu mai
el sol, perqu lalria i la configuraci dels
edificis no sempre s raonable. Lelement
foc, altrament, cal traduir-lo al llenguatge
actual: energia. I el control de lenergia s
a la base de les baralles ms primitives fins a
les guerres ms despietades i recents. Abans
podria ser altre cop lenergia de laigua
corrent. Ara s, sobretot, el petroli. No cal
entrar-hi, per els jaciments formen part
del territori.

DE QUI
S EL TERRITORI?
Primi capientis, del primer que locupa,
dins la filosofia brutal i primitiva del salvatge que t tot el camp per crrer, tot el
continent buit. Un millenni i mig desprs
del dret rom ius utendi et abutendi, alg
dir que la proprit cest le vol. Les nostres
societats modernes admeten i defensen la

propietat i la seva transmissi, cosa que

vol dir que bona part del territori est en
mans privades i lnic contraps que hi ha
s invocar-ne la funci social. La funci
social del territori hauria de graduar-ne el
gaudi o la modificaci o la destrucci. I
qui diu territori, diu paisatge amb tota la
crrega patrimonial que comporta. Paisatge
Landschaft s un terme que cclicament
apareix i desapareix a la geografia i altres
cincies socials. A hores dara torna estar en rauja [damunt fulla]: hom parla
darqueologia del paisatge, decologia
del paisatge, dels paisatges de laigua,
dels paisatges de loci, dels paisatges de
loblit... Substituu la paraula per geografia
i ser igual.
Tanmateix, mot i concepte ens poden ajudar a ponderar la complexitat del
territori que no s el sl pelat, el terrer,
la superfcie, les hectrees, les fanecades,
les tafulles o les quarterades, sin tot el
conjunt delements fsics i culturals que hi
romanen. Des de la vegetaci i la fauna fins
als constructes antrpics com locupaci
agrria/ramadera, els edificis, les parets, la
xarxa caminera, les infraestructures hidruliques. Precisar ms. En un pas de camps
oberts, els horitzons sn ms amples (potser que la propietat siga o haja estat comunal), la circulaci ms fcil, els accessos
ms lliures, els camins no tan rgids. En
un pas de bcage o de camps closos, les
parets o les bardisses denoten o inviten
a lindividualisme.
El dret de propietat, siga com siga
que sexerceixi, no hauria de permetre
eliminar la vegetaci natural, sense solta
ni volta, o exterminar la fauna autctona. Ni tampoc deturpar o destruir els
habitatges tradicionals o els contexts

47
arqueolgics. En poques paraules, el
patrimoni (paisatgstic) ha destar per damunt dels interessos privats. El legislador
i, sobretot, el gestor de la cosa pblica
ha de vetlar per la conservaci daquest
patrimoni. Potser caldria afegir ac que el
dret al lleure no s exclusiu dels mortals
ms afortunats que tenen propietats ms
o menys rurals.

PRIVAT
VS.
PBLIC?
Tot el territori dels nostres pasos est cadastrat des del segle XVI o, almenys, des de
mitjan segle XIX. Cadastre i registres de la
propietat que haurien de coincidir demostren a bastament que all privat s
molt ms que all pblic, i doncs accentuen la contraposici que suggereix que el
propietari privat no t cap obligaci envers
la societat. Ara b, el parcellari ni ho justifica ni ho explica tot. Laprofitament del
sl t vessants diverses i lptica ruralista,
que motiv en bona part els cadastres com
a instruments fiscals, sha capgirat des de
fa mig segle. A principi del XX el gegraf
J. Brunhes distingia entre ocupaci del sl
productiva i improductiva. La primera era
lagrria o ramadera; la segona corresponia
als edificis (fins i tot rurals), als camins,
a les infraestructures diverses; all que
el cadastre de rstica no considerava.
Casualment, aquesta categoria docupaci
s la que consumeix territori i el consumeix
duna manera irreversible. Vet aqu un dels
entrellats que hem daclarir.
Tamb haurem de qualificar dirreversible lartigament o la desforestaci

justificada, justificable amb el primum

vivere que ha exigit tota agricultura. s
ms fcil que hagi subsistit el bosc pblic o
comunal que no el privat: la comprovaci s
planera. De la mateixa manera ha estat ms
factible estalviar els espais naturals, la forest,
la garriga, lerms: eren improductius; del
paisatge, no en menjvem, fa cent anys.
Ocupar el litoral, ara, s molt productiu. Els nostres besavis, en canvi,
en fugien. Una zona tan sensible com
lecot terra-mar, on els matisos dinterferncia geomrfica i ecolgica sn tan
abundants, es desequilibra amb no res.
Jo diria i s de qu parle, s la meua
feina que el sistema litoral s un dels
ms delicats i, per aix mateix, un dels
ms interessants: hi conflueixen litosfera,
hidrosfera, atmosfera i biosfera. Tot i amb
aix (potser ensumant el seu inters), ens
hi hem acarnissat. Fa un grapat danys
(1986) em vaig referir a lartificialitzaci
del litoral valenci on els ports esportius
i comercials, els passejos martims, la
construcci residencial i, sobretot, la defensa de les platges amenaaven de deixar noms unes desenes de quilmetres
de litoral, especialment de penya-segats,
indemnes. Tota la resta era artificial. Fet
i fet era la privatitzaci de la zona maritimoterrestre la que simposava i ja sabem
que lhome s el principal responsable
del descontrol de les costes. Un raig
desperana que salbirava amb la llei de
costes de 1988 sha vist anullat amb la
dura realitat posterior. No hi ha res ms
eloqent que comparar les fotografi es
aries del terme de Torrevella (sud del
Pas Valenci), de 1930 i 2000. Podria
ser que en tot el mn no hi hagus un
cas semblant. I el 2006?

48

Vista aries de Torrevella, 1930 i 2000.

Imatge de Torrevella per salllit, 2006.

49
Les Illes i el Pas Valenci i tamb un
bon sector del litoral principat han esdevingut el parads dels constructors entre
1998 i 2005. El fenomen es tradueix en
la depredaci del territori, una autntica
voracitat al litoral i les rees metropolitanes,
una vertadera saturaci urbana amb all
que comporta de congesti i contaminaci
i una exagerada pujada del preu de lhabitatge. El Pas Valenci, que ha guanyat
550.000 habitants entre 1999 i 2005, projecta encabir-ne 100.000 ms en 2006. La
denncia va arribar al Parlament Europeu
a final de lany passat. Els sospitosos PAI
(Plans dactuaci integrada) shan multiplicat com bolets aplicant una legislaci
permissiva, plena de belles paraules que
amaguen una privatitzaci descarada dunes
competncies gestionades per una conselleria que reuneix mbits tan contraposats
com Territori i Habitatge. El rtol, s ver,
prov del Principat...
La confusi de mots em preocupa. Qu
vol dir urbanitzar? Si atenem a letimologia,
hauria de significar fer ciutat. I all que
volen dir s justament el contrari, difondre lhabitatge, explosionar o ruralitzar la
ciutat, crear uns espais residencials nous,
sovint oberts; en algun moment es va parlar
de villegiatura. La confusi volguda, per,
s moralment ms greu que la semntica.
Urbanitzar ha esdevingut sinnim de requalificar, que implica desbaratar la planificaci, anullar qualsevol proteccionisme legal.
Lalegria desqualificadora es basa massa sovint en informaci privilegiada i no cal ms
que un bon nas i manca descrpols per a
enriquir-se sense gaire esfor. Comissions i
daltres corrupteles, intermediaris dubtosos
i compradors previsors fan un entrunyellat dinteressos on es repeteix el constructor
i/o el testaferro. I loli unta les mans.

No fa molt, un arquitecte assenyat

(F. Gaja, Levante, 7.05.06) parlava dinvoluci urbanstica, camuflada pel desbordament de les irregularitats esmentades. El
vell ius aedificandi rom, que reconeixia
el dret universal de tot propietari a construir dins el seu terreny, calgu regular-lo
amb el planejament urbanstic. A lEstat
espanyol la Llei del Sl de 1956 implic
un trencament histric que oficialment
considervem arrelat. Curiosament, des del
socialisme, als anys 1980, comenaren les
primeres escomeses contra la restricci del
dret universal a construir. La llei de 1992
tingu poca efectivitat quan el Tribunal
Constitucional va establir que qualsevol
sl no urbanitzable com podria ser
reconvertit, construt. Noms nescapava
el sl de protecci especial. Una norma
valenciana destinada a ordenar el territori
i protegir el paisatge (2004) ha servit per
a desmuntar tot el sistema, minimitzant
els controls. Tot el territori ha esdevingut un solar potencial. El dret dedificar
restringit o no ha estat substitut pel
dret durbanitzar que invalida qualsevol
planejament i ls raonable del sl.

EL PARANY DE LES PARAULES

Un observador atent de la realitat poltica
o meditica sadona perfectament de la
introducci de mots, modismes, frases fetes
o latiguillos, que no sempre corresponen a
conceptes clars, quan no amaguen ignorncia, falsedat o trampa. Ho remarcvem
amb el mot urbanitzar. No s lnic cas ni
de de bon tros. Lembolica-que-fa-fort s
assidu en la verborrea poltica, per en vull
remarcar tres paraules-comod: sostenibilitat, impacte i parc.

50
Fa deu o quinze anys ning no havia
sentit dir mai sostenible ni sustentable; ara
sen fa un s quotidi. Empresaris i poltics
empren la paraula sostenibilitat a tort i a
dret, sense saber gaire o sense voler saberho qu significa. Linforme Brundtland
(1987), difs per la Comissi de Medi Ambient de les Nacions Unides, pos en circulaci lexpressi desenvolupament sostenible.
Durant alguns anys, hom va discutir si era
millor sustentable o sostenible, quan una
bona traducci de sustained hauria dhaver
estat perdurable. No oblidem, per, que
lambigitat del terme prov duna certa
contradicci bsica: desenvolupament i
sostenible sn dos conceptes ben mals de
casar i, quan un puja, baixa laltre. Ms
encara, el desenvolupament econmic
no sempre porta creixement econmic. I
molts empresaris creuen de bona fe que
desenvolupament sostenible vol dir mantenir la proporci geomtrica de guanys, any
rere any. En altres mots, la sostenibilitat
del seu negoci s que, si enguany han augmentat els rdits un 10 %, lany que ve els
torne augmentar un altre 10 %. Lorigen
de lexpressi era tota una altra cosa. Certes
idees de la fisiocrcia i del conservacionisme
maldaven per cristallitzar en la doctrina de
lecodesenvolupament, terme vetat aleshores pel totpoders H. Kissinger. Per aix
va sorgir el desenvolupament sostenible,
s racional dels recursos naturals, pensant
en les generacions futures, una prctica
econmica que no hipotequs el futur. La
concepci burgesa del progrs sempitern
aturar-se seria recular t unes limitacions
paleses en locupaci del territori, que s
un recurs finit, limitat sobretot als mbits
litorals o insulars, on el ritme dimplantaci asfalt, formig, atov s brutal com
mostra qualsevol cartografia o imatge de

teledetecci. Els cinquanta anys darrers han

destrut ms sl que tota la histria humana
precedent. Potser la sndrome holandesa
explicar les conseqncies danyoses provocades per la prosperitat dun pas que tot
ho xifra a multiplicar el comer, els serveis
i la construcci.
Haureu sentit a dir, segurament, lexpressi impacte favorable. Una contradicci
in terminis. Com pot ser favorable un impacte, un xoc, una topada? En tot cas ser
menor, justificable, admissible en un ordre
de prioritats morals o poltiques. Qualsevol
acci humana sobre el paisatge o el territori
provoca desequilibris indesitjats que poden
arribar a ser ms perniciosos que no beneficis lefecte que hom cerca. La legislaci sol
parlar davaluaci de limpacte, tasca que
haurien defectuar persones o institucions
no compromeses amb els provocadors de
limpacte, ni amb les instncies moderadores. Tothom sap que pagant, sant Pere
canta i que sempre, amb bons diners es
pot trobar una consultora o un professional
que minimitze les conseqncies de lobra
proposada. Potser caldria una cos oficial
davaluadors? Com que limpacte en el mn
de la investigaci i de la comunicaci s una
cosa molt plausible i recercada, i fer impacte
en els cercles comercials o industrials, ho
anhela qualsevol empresari, la perversi del
mot est servida i ens hem de conformar
amb la minimitzaci o correcci de limpacte que, en el millor dels casos, s inclosa
en els preceptius informes que ning no
llegeix. Paperassa administrativa. Tal vegada seria ms efica exigir un comproms
(amb fiances) de restauraci o correcci.
La Directriu-marc de lAigua de la Uni
Europea ja parla de renaturalitzar, no sols
els mbits, sin tamb els rgims fluvials...
Veurem dinamitar embassaments?

51
Parc s una altra paraula polismica que
cadasc entn segons la seua convenincia.
Ens arrib, fa segles, des de Frana en el
sentit de jard tancat daire aristocrtic o
espai de cacera ms o menys reservat. Dall
a lAldea global-thematik park del vuit
disc (2001) dEls Brams, hi ha molt de cam
i una mala fi daplicacions: parcs zoolgics
(que haurem desborrar del mapa), parcs
automobilstics (les Illes tenen el ms dens
del mn), parcs de grues (el Pas Valenci
ns campi a Europa), parcs datraccions o
temtics... No hi ha motiu per a malvoler
el mot? Anem, per, als parcs naturals. La
idea de parc natural implica una aprehensi del paisatge per part duns ciutadans
o uns dirigents per poder-ne fruir ells
mateixos o uns altres, amb restriccions
o sense. El proteccionisme hi s implcit
per tal de mantenir uns valors naturals i/o
patrimonials que sn o acompanyen uns
recursos controlats pels poders pblics. Els
habitants, segons els casos, veuen amb bons
ulls o mals ulls la reglamentaci de la seva
residncia o de laprofitament. El Conservatoire du littoral francs, en trenta anys, ha
salvat 86.000 ha i 400 km lineals de costa;
el National Trust del Regne Unit absorbeix
donacions i llegats de finques costaneres i
les administra, la Fundaci Territori i Paisatge, entre nosaltres, fa un paper semblant;
sn entitats semiprivades que malden per
garantir espais naturals, culturals i histrics,
preferentment litorals. La Xarxa Natura,
que segueix les directives europees per a
la protecci despcies animals i vegetals,
abasta al Principat 856.567 ha (26,7 %
del territori), al Pas Valenci 685.862 ha
(26,1 %) i a les Illes 88.007 ha (4,7 %).
Aquesta baixa proporci delata a les illes
Balears i Pitises la forta pressi dels propietaris, dels constructors i dels interessos

turstics (que haurien de ser els ms preocupats) contra la minsa protecci. El govern
est a les seves ordres. I encara hi ha un fet
ms contradictori: els ms beneficiats de la
plusvlua que representa un parc natural o
qualsevol tipus despai similar protegit sn
precisament els vens immediats... Lopini
pblica sovint s desorientada per figures
diferents manejades per poltics manifassers
sense gaire precisi. Darrerament hom parla
molt de paratges naturals, que gaireb sn
figures retriques dabast inferior al municipal, i de paisatges protegits, que sn
encara menys. Un espai natural que no t
pressupost s una rnega declaraci verbal,
un rtol buit de contingut. Altrament, les
realitats sn sempre inferiors a les promeses:
el parc de Penyagolosa la muntanya cimera
valenciana ha resultat en superfcie una
vint-i-cinquena part dall proms: el tros
ms rid, fred i pedregs...

A MANS DE QUI?
El control del territori, de ls o laprofitament del sl, s un afer molt ms transcendent que la rnega propietat. Com a
gegraf, no tinc cap velletat intervencionista, per no tinc ms remei que rebellar-me davant la destrucci del patrimoni
etnogrfic, arquitectnic o natural. Lordenaci territorial s un deure fonamental dels poders pblics que es visualitza
sobretot en la legislaci urbanstica, per
tamb en la poltica de comunicacions, de
recursos miners, deliminaci de residus,
de tractament de laigua, de defensa de la
natura, de patrimoni, etc. Tants de captols
entravessats i superposats no ens poden
fer oblidar lhome com a protagonista, el
poblador i el poblament. La relaci entre

52
habitants i recursos, emigraci i immigraci, congesti i desertitzaci. El paisatge
ideal, intacte, gaireb metafsic, no s el
real on la petja humana, ms destructiva
que constructiva, sempre s present. Amb
el sl i el sol, en presncia de laigua i laire
els quatre elements, una altra vegada! es
forma la biomassa, matria verda, aliment
i bellesa. La recerca denergia neta ens
invita a destruir el paisatge amb aerogeneradors monstruosos o sementers de
plaques fotovoltaiques. Les contradiccions
ens persegueixen.
Una cosa sn els criteris per a controlar
el territori i una altra, ben diferent, els
pretextos o reclams [cimbells] per a justificar-ne la destrucci. Els poltics sovint
ens donen gat per llebre. Ms dun cop
invoquen linters social dun port esportiu, duna estaci desqu o dun camp
de golf. Hauria de penar-se la perversi de
les paraules! La gespa s verda i ms bonica
que la terra broixa, per qui en frueix i a
costa de qu? En aquests moments hi ha al
Pas Valenci seixanta-set camps de golf en
trmit i en funcionen vint; vint-i-dos nhi
ha a les Illes, on la fretura daigua s molt
ms acusada; trenta-un en publiciten al
Principat, especialment a la Costa Brava.
Els golfistes cada dia malden per captar
els mitjans de comunicaci i desviar-ne la
vista dels orgens especuladors. El mateix
podrem dir de lesqu i de la navegaci de
lleure: privatitzen lespai, destrueixen la
natura en benefici duna fracci molt concreta de la societat. No seguir per no passar
per demagog, encara que vull denunciar el
xantatge que sempre fan els empresaris per
a salvar actuacions illegals o discutibles:
els llocs de treball. Dels dividends mai no
en parlen.

Ladministraci territorial compta amb

una primera baula, la ms elemental: el
municipi. Sense oblidar que a les nostres
terres tenim diferncies abismals pel que
fa a les superfcies dels termes i als contingents humans, hom es pregunta sovint
si cal confiar als ajuntaments la gesti del
territori, sobretot tenint present lendmica
precarietat dels seus recursos. Perqu la
temptaci de malvendre el patrimoni el
territori s la mateixa que sotja lhereu
malfeiner de casa rica. Requalificar s
malversar, tudar, balafiar. Sn obligacions
del municipi facilitar laccs a lhabitatge,
oferir els serveis bsics i preservar el medi
ambient; no, promoure lexpansi urbana
o edificatria.
Les preocupacions ambientals i ecolgiques depassen moltes vegades lmbit municipal, sobretot quant a les infraestructures,
al desenvolupament dels assentaments i al
sistema despais oberts. Una de les tasques
que han descometre les comunitats autnomes s la implantaci dinstallacions
ingrates com ara abocadors, presons, indstries insalubres, casernes, reformatoris, etc.
En canvi, no s competncia autonmica la
destrucci sistemtica del territori, com la
del Pas Valenci que en quinze mesos ha
obert el cam a un miler de PAI. El gestor
pblic ha de defensar els valors territorials
i no fomentar la barra lliure immobiliria (Pere Fullana). Si coincidim que hi
ha massa competncies que vnen amples
als ajuntaments, cal reconixer tamb que
manquen els plans supramunicipals; concretament, el nou Estatut valenci ni tan
sols els esmenta.
Si falla la instncia municipal i lautonmica, les hauria de suplir el govern central? Mentre nhi hagi, s. Parle de conques

53
hidrogrfiques laigua-que-ens-furten,
de gesti del litoral, denergia, de comunicacions de llarg abast, de litigis fronterers,
de desastres naturals. El territori entra en
les responsabilitats del Govern estatal. La
distncia permet, de vegades, escometre els
problemes amb ms imparcialitat. I qui diu
Estat, diu Europa, per no allargar el discurs.
Un tema que he seguit amb particular atenci, per raons professionals: les decisions
estatals espanyoles sobre afers litorals (ocupaci, artifialitzaci, privatitzaci, pesca)
solen ser ms equnimes que les dels nostres respectius governs autonmics (catal
i baleric, especialment).
La racionalitat territorial o urbanstica,
que hauria de ser cientfica i inspirada per
linters com, ha estat fet i fet substituda
per la dura lgica del mercat. Nhi ha prou
de veure les firmes que, repetides fins al
fstic, dominen les tanques publicitries
dobres pbliques i privades. No els cal
formar part dels governs per a decidir
la poltica territorial. A llarg termini els
ciutadans haurem dassumir els costos i les
crregues daquest desgovern. Deixem a
les generacions futures la feixuga hipoteca
dun model insostenible.

EXCURSUS I FINAL
Unes quantes generacions de viatgers i
estudiosos han ponderat el paisatge humanitzat al lmit, s ver de les hortes mediterrnies: Palerm, Damasc, Mrcia, Valncia.
Totes, en diversos contexts socials i poltics,
estan en crisi. Concretem ms, lhorta valenciana, t salvaci? Els sepulcres emblanquinats que, des de lalcaldia del cap i casal,

defensaven lhorta ja fa alguns anys que han

callat. El Plan Estratgico Valencia 2015, el
1996, encara ponderava el paisatge tradicional i lillustrava no caldria sin amb
una barraca. La mateixa srie municipal,
en 2002, constatava la minva galopant del
terrer regat i deia que la protecci era un
reto que calia assumir. Ara sembla que
tot aix sha oblidat: cada any 2.000 ha de
regadiu es transformen en solars. No s si s
un sarcasme: alg ha insinuat la salvaci
en forma de parc temtic. Uns funcionaris
o comparses disfressats de llauradors farien
com que reguen o prepararien saquets de
farina autctona, mlta en un giny histric amb la sagrada aigua de la squia... No
hi ha altra soluci?
Destruir per conservar, una altra trampa
dialctica. Sembla traslladada del cercle de
laigua on s adms pagar per contaminar.
La mateixa filosofia de les farisaiques quotes
demissi de dixid de carboni, que tenen
un mercat internacional. Una determinada
conselleria urgeix a protegir per a poder
destruir. La Llei valenciana dOrdenaci
del Territori i Protecci del Paisatge (quin
nom ms bonic i cnic!) ha establert el
mecanisme de l1/1 o metre per metre,
que santifica sense manies les discutibles
requalificacions, s a dir, estendre lacci
urbanitzadora a tot el sl no protegit. La
condici s cedir un metre quadrat de sl
no urbanitzable per cada metre quadrat reclassificat. Aix, el promotor multiplica per
vint-i-cinc o trenta el valor del sl rstic reconvertit; a canvi, cerca espais intils que,
de tota manera, es conservarien, com el cim
de Penyagolosa... Amb linri de presentarho com a defensa del paisatge i el promotor
com a campi de la filantropia. r

54

El decenni del taulell

Josep M. Alcaiz

ots aquells que fa temps que denunciem el desgavell urbanstic del Pas Valenci
hem obtingut una victria tan inesperada
com amarga. I, fins a cert punt, intil,
perqu gran part del mal ja est fet i t molt
difcil curaci, per no dir impossible. Per
no hi ha dubte que es tracta duna gran
victria moral. Sense massa precedents en
la histria de les institucions comunitries,
el Parlament Europeu sha involucrat en les
qestions internes duna regi, si utilitzem
la nomenclatura oficial. El resultat de la
votaci, a ms, no respon ni de lluny al
repartiment descons entre la dreta i lesquerra. De fet, el PP espanyol no va trobar
suport en els seus partits germans de la resta
del continent i, com li sol passar a les Corts
Espanyoles, es va quedar prcticament a
soles. Noms 45 vots va poder reunir per
a fer front als 550 diputats que condemnaren, amb una claredat inusitada, la poltica urbanstica desenvolupada durant un
decenni pels governs dEduardo Zaplana i
de Francesc Camps. O potser no va ser aix

Josep M. Alcaiz Castells s llicenciat en cincies de la

informaci i en filosofia. Al llarg de 30 anys dactivitat periodstica, sempre sha ocupat de lurbanisme i
del medi ambient. Ha sigut guionista de desenes de
reportatges i documentals de temtica ecolgica i del
llargmetratge Cavanilles, histria del paisatge valenci,
produt per la Universitat de Valncia.

perqu, segons els condemnats, es tracta

noms dun nou episodi de la conspiraci
sociocatalanista contra els valencians. Existe una campaa de desprestigio contra el
desarrollo turstico de la Comunidad Valenciana orquestada por el PSOE y sus amigotes
en Bruselas, adems de los compaeros de
viaje contra el trasvase del Ebro, va dir el
president de la Generalitat com a explicaci del que havia passat. Segons ell, res de
trellat, res que no estiguera ja descomptat
per les autoritats valencianes.
Per a les poques setmanes era derogada
la Llei Reguladora de lActivitat Urbanstica
(LRAU) i a continuaci el conseller de Territori i Habitatge era destitut. Per segona
vegada en la curta histria de lautonomia
valenciana, Rafael Blasco havia dalar
les mans del pasts immobiliari. Esteban
Gonzlez, el seu successor, en una de les
metfores ms estranyes mai exhalades per
un poltic, anunciava que la nova poltica
anava a ser com un mel dAlger, verda per
fora i roja per dins. Aix s, als seus ntims
els confessava que ell ni entenia en qestions ambientals ni hi tenia el ms mnim
inters, per que el seu amic Paco li havia
demanat ajuda i ell no podia negar-se. Les
declaracions que seguiren feren evident
que no mentia, almenys pel que fa a la seua
preparaci tcnica. Per exemple, va atribuir
lincendi forestal de la Vallesa de Mandor

55
lagost de 2006 a la caiguda dun cable
de... fibra ptica. Mentrestant, tot Europa
rebia, a travs dels seus principals mitjans de
comunicaci, una imatge de Valncia ms
pareguda a les llegendes del Tempranillo o
Luis Candelas que a la fastuosa modernitat
de lAmericas Cup.
El ms curis s que, per una vegada,
Camps tenia part de ra en latribuci de
responsabilitats. La llei que ha perms la
dcada prodigiosa del taulell valenci s de
paternitat socialista. Per ac acaben les veritats. La LRAU va arribar tan tard que Joan
Lerma no va tenir temps daplicar-la abans
de ser foragitat del Palau de la Generalitat
per les eleccions de 1995. Quan va ser aprovada, el 1994, per la majoria desquerres,
el PP la va qualificar de confiscatria i va
anunciar-ne la derogaci immediata quan
arribaria al poder, situaci que es va produir
pocs mesos desprs. Per, en lloc de derogar
la LRAU, el PP ha estat aplicant-la fins a extrems que segurament mai no havien imaginat els seus redactors. El resultat ha sigut
que, els darrers deu anys, al Pas Valenci
sha construt ms que en tota la seua histria anterior. En xifres rodones, parlem de
120 milions de metres quadrats urbanitzats
en aquest perode i una quantitat semblant
de terreny en vies de ser-ho. En aquests
moments, els ajuntaments tenen damunt la
taula projectes per a construir ms de mig
mili dhabitatges, ms dels que hi ha a tota
la ciutat de Valncia. Les propostes de nous
camps de golf superen les 85.
Per, al mateix temps, els embassaments
es troben en mnims histrics, el transvasament de lEbre mai no arribar i el govern
de Camps posa tots els entrebancs possibles
a les plantes dessalinitzadores que promou
el Govern central. El turisme, sobretot el
britnic, busca ja noves destinacions (tamb

a conseqncia, segons la Generalitat, duna

conspiraci dels operadors turstics). Un 70
per cent dels visitants entrevistats diu que
no pensa tornar. Davant daquestes perspectives, aquells que shan fet immensament
rics amb el negoci valenci abandonen el
vaixell cam del Marroc i de les repbliques
bltiques, entre altres destinacions ms prometedores. I, com a smbol, la gran aposta
del PP local, la nau capitana daquesta poltica desenfrenada, el parc temtic construt
damunt dun sospits incendi forestal, ha
estat dos anys en suspensi de pagaments,
de la qual acaba deixir en condicions ms
que dubtoses.

LIMPACTE AMBIENTAL
Aquest article pretn actualitzar el que lautor va publicar en el nmero 16 daquesta
revista, corresponent a la primavera de
2004. Com aquell (La desfeta del territori), no t ms pretensi que fer un relat
periodstic dels fets, sense entrar en profunditats analtiques que corresponen a economistes, socilegs, arquitectes o advocats. No
insistirem en els efectes que aquest boom
immobiliari t ja sobre el patrimoni natural
dels valencians, b siguen els ecosistemes litorals, les zones humides o qualsevol territori prxim a la costa, que continua sent
lobjecte primordial de desig. Per s que
comenarem amb una revisi de les dades
disponibles, que cada volta en sn ms grcies a la tecnologia. Per exemple, en els dos
anys i mig transcorreguts des de larticle
anterior, la mateixa Generalitat ha posat
en mans dels ciutadans un visor via satllit, que es pot utilitzar des de la web de la
conselleria de Territori i Habitatge i que
mostra ben clarament lextensi de la taca

56
de ciment i asfalt. Segons les dades de la
mateixa Conselleria, noms queden lliures
dedificaci 146 quilmetres dels 470 que
t el litoral valenci; daquests, noms 120
tenen alguna classe de protecci. En aquest
moment, es pot afirmar que quasi tot el sl
que shavia de desenvolupar ja est classificat com a urbanitzable o es reclassificar a
curt termini, i quasi tot el sl que shavia de
protegir en primera lnia ja est protegit,
afirma lestudi dimpacte ambiental del Pla
del Litoral presentat per la Conselleria de
Territori al febrer de 2006.
El projecte europeu Corine Land Cover
demostra que noms Mrcia i Navarra van
lleugerament per davant de la Comunitat
Valenciana quant a laugment del territori
cobert per asfalt o formig. Les tres sacosten al 50 per cent dincrement en deu anys,
mentre Catalunya i Euskadi, per exemple,
ho fan al voltant del 10 per cent i la mitjana
espanyola se situa en el 29 per cent. Les dades corresponen al perode 1990-2000,
que s lltim analitzat, per la tendncia
es mant i fins i tot saccentua en lavan
de resultats de la nova presa de dades, realitzada en 2005 i que no estar totalment
analitzada fins a mitjan 2007. En termes
absoluts, les superfcies artificials ja representen el 5 per cent del Pas Valenci, ms
del doble de la mitjana espanyola. No cal
insistir que limpacte daquesta artificialitzaci no s nicament paisatgstic, sin que
t una influncia apreciable en els processos
de desertitzaci. On la terra est pavimentada, la pluja rellisca i es perd, en comptes
dinfiltrar-se i recarregar els aqfers. A ms,
i contradient la propaganda oficial, el Corine Land Cover indica que la superfcie
forestal valenciana sha redut un 0,8 per
cent i noms est arbrada en un percentatge
del 28,6, majoritriament amb pins blancs

altament inflamables. La superfcie agrcola

tamb sha redut, un 2,9 per cent.
Prenent aquestes dades com a base,
lObservatori de la Sostenibilitat una
fundaci de la qual formen part, fonamentalment, la Universitat dAlcal i el Ministeri de Medi Ambient fa la descripci
segent de levoluci del territori valenci
els darrers anys:
Augment de les infraestructures.
Augment de les urbanitzacions en el
litoral i en linterior, especialment en zones
amb recursos hdrics escassos.
Canvi dhortes de regadiu a superfcie
urbanitzada.
Transformaci de zones forestals a
regadiu, amb la incorporaci de ctrics.
Prdua de superfcie de totes les tipologies forestals.
Disminuci neta de la superfcie
agrcola, inclosos els regadius, a causa
fonamentalment del creixement de les
superfcies artificials.
Augment de les zones humides, a pesar que 20 hectrees daiguamolls han anat
a urbanitzacions, 23 a zones industrials i 43
a diversos tipus dagricultura.1
Aquesta ltima conclusi sembla contradictria, per t una explicaci molt senzilla. El projecte Corine Land Cover tamb
considera zones humides els embassaments
artificials com ara les basses de reg, que han
proliferat sobretot al sud del pas amb capacitats que arriben al mili de metres cbics.
Un vol fotogrfic encarregat pel govern de
Castella-La Manxa durant lestiu de 2005
va demostrar que, mentre que des de la Comunitat Valenciana i Mrcia es mostraven
embassaments buits per justificar un nou
transvasament del Tajo, centenars de basses
de reg estaven plenes. Les aus aqutiques

57
tamb se nhan adonat i comencen a niar
en aquesta classe de tolls, perqu els troben
ms estables que els naturals.
Lgicament, una bateria de dades de
procedncia molt diversa confirmen i
expliquen les conclusions de Corine Land
Cover. Per exemple, el consum de ciment es
va duplicar en noms cinc anys, els que van
de 1998 a 2002, i va passar de 3.889.748
a 6.395.017 tones. Aquest sembla ser de
moment el mxim histric, perqu els anys
segents sha mantingut de manera prcticament inalterable al voltant dels 6 milions
de tones. Locupaci en el sector de la construcci ha experimentat un creixement similar, i ha passat de 129.138 persones lany
1998 a 231.450 en 2003. En canvi, i a pesar
de lenorme quantitat dhabitatges nous
que han entrat en el mercat, els preus han
continuat la mateixa lnia ascendent que
a la resta dEspanya, passant de 496 euros/
m2 en 1997 a 1.028 en 2003.
s fcil atribuir aquesta situaci a la dreta que governa la Comunitat Valenciana
des de fa ja ms donze anys i que en gran
part daquest perode ha gaudit dun govern
de lEstat del mateix signe poltic. s fcil
i tranquillitzador per a una conscincia
desquerres, per no s exacte. Lorganitzaci Greenpeace, en el seu informe anual
Destruccin a toda costa, assenyala, al costat
de la valenciana, un altra comunitat autnoma en el vrtex ms alt de lagressi
ambiental al litoral. I no es tracta de les
Illes ni de cap altre feu del PP, sin dAndalusia, on governa el PSOE des que hi ha
autonomia. El recent cas de lhotel que
prcticament sestava construt dins de la
mar, a la zona dinfluncia del parc natural
del cap de Gata, s un bon exemple que
tamb a la socialista Andalusia el poder del
taulell s gran.

Ac, molts sospiten que la poca contundncia demostrada pel PSPV en la denncia dels abusos urbanstics valencians
s deguda al fet que tamb els socialistes
tenen casos que no els conv remoure. El
poble de Finestrat, a la Marina Baixa, per
exemple, va rebre lany 2001 el premi del
diari Expansin a la millor iniciativa ambiental de lany. Lalcalde, el socialista Josep
Miquel Llorca, defensava la necessitat de
mantenir lequilibri ecolgic i la sostenibilitat, en contraposici al que havia passat
als pobles vens, com ara Benidorm, Altea
i lAlfs. Cinc anys desprs, Finestrat, que
continua regida pel socialista Josep Miquel
Llorca, ha presentat un pla per a unir la
Cala la seua nica eixida a la mar, un
mini-Benidorm amb el nucli urb, situat
7 quilmetres terra endins, a travs dun rosari durbanitzacions. Prop dall, a lAlfs,
el PSPV ha obert expedient a quatre regidors
que han sumat els seus vots als del PP per
aprovar un programa dactuaci urbanstica
al marge del Pla General dOrdenaci Urbana. A Cabanes i Orpesa, per contra, no
sembla haver-hi cap problema amb els seus
regidors a lhora de donar suport a un dels
projectes ms controvertits de tot el pas,
com s el de Mundo Ilusin.
Per acabar, cal reconixer que, de manera
parallela al procs urbanitzador, la Generalitat ha incrementat de manera significativa les zones protegides. s cert que ja hi ha
una vintena de parcs naturals i una trentena
de paratges municipals, per tamb que
entre tots amb prou feines sobrepassen les
160.000 hectrees, molt lluny de les 700.000
que diu un document propagandstic de la
Generalitat.2 No s cert, per tant, que estiga
protegit el 29 per cent del territori valenci,
sin a penes el 5 %, una superfcie similar
a la que ja est artificialitzada. Sembla que

58
per arribar a aquest espectacular percentatge
del 29 %, la Generalitat hi ha incls futurs
Llocs dInters Comunitari (LIC), Zones
dEspecial Protecci per a les Aus (ZEPA) i
similars. Per aquestes zones no passen de
ser una llista remesa a Brusselles perqu,
en el seu cas, formen part de la futura xarxa
europea Natura 2000. De moment no es
veuen lliures damenaces.
Ni tan sols la condici de parc natural
sembla garantia suficient de conservaci
del territori. En larticle anterior parlvem
de les agressions consentides a la marjal de
Pego-Oliva. En el temps transcorregut des
daleshores, lesperpent sha traslladat a un
parc de nova creaci, el de les Gorges del
Cabriol, A pesar de ser el ms extens de tots,
s el parc natural on menys territori es pot
visitar. Gran part de la superfcie est ocupada per immenses finques cinegtiques. A
banda del contrasentit que suposa permetre
la cria danimals extics com ara els arrus
o cabres africanes en un dels reductes de la
fauna autctona, els centenars de quilmetres de tanca metllica que impedeixen la
fugida dels animals tallen tamb carrerades,
camins pblics i fins tot part del curs del
riu. Algunes aldees deshabitades han quedat
engolides dins daquestes macropropietats;
les que encara continuen habitades es troben totalment encerclades, com si foren
camps de concentraci. Al Penyagolosa
ni tan sols sha arribat a aquesta situaci
perqu la pressi dels grans propietaris ha
fet que el parc natural quede redut estrictament al cim i les faldes, amb una extensi
de 1.000 hectrees quan el LIC del qual
forma part arriba a les 32.000. Les tensions
urbanitzadores sn el pa de cada dia a parcs
com el Montg, lAlbufera, la serra dIrta, la
marjal de Pego-Oliva, el penyal dIfac o la
serra Calderona, per no citar-los tots.

ELS PAI
O LESPOLI LEGAL
Parlvem ms amunt de Terra Mtica i de
les circumstncies ms que dubtoses que
li han perms alar la suspensi de pagaments. La Generalitat ha perdonat una part
del deute i ha convertit la resta en accions.
Part dels terrenys eixiran a la venda desprs
de ser requalificats (per segona vegada; la
primera va ser per desposseir-los de la protecci com a sl forestal no urbanitzable).
Tant Bancaixa com la CAM en la triple
condici daccionistes, creditors i entitats
pbliques nhan capitalitzat tot el deute.
Per Bancaixa no sembla haver eixit escaldada de loperaci i promou en aquests
moments un dels programes urbanstics
ms ambiciosos i de ms impacte sobre
el medi ambient com s lanomenat Vall
de la Mar. Es tracta de locupaci de ms de
4 milions de metres quadrats en primera
lnia de platja a Tavernes de la Valldigna
per construir-hi ms de 4.000 habitatges,
tres hotels, un centre comercial, un parc
tecnolgic i dos camps de golf, a ms duna
planta dessalinitzadora per a poder proveir
daigua tot el complex. El canvi de la llei
urbanstica ha obligat a retirar el projecte
per a aprovar abans la reforma del Pla General dOrdenaci Urbana del municipi,
un trmit que, sembla, es pensava obviar si
sarribava a temps daplicar la llei anterior.
Per aquest procediment, zones qualificades com a rstiques han passat a ser urbanitzables dun dia a laltre, sense necessitat
de modificar el PGOU o en absncia total
daquest instrument cabdal de planificaci.
Requalificaci per la via rpida. Si hi havia
confiana, en lloc de requalificaci es parlava de pelotazo, com se li va escapar en pblic
al president del Valncia CF en presentar

59
el projecte de nova ciutat esportiva per a
lentitat. Lanomenat pla Porxinos pel nom
de la partida de Riba-Roja on subica s,
segons Juan Soler, todo un pelotazo, pero
en beneficio del club. Ell, que s un dels
grans actors del boom immobiliari, sap molt
b de qu parla. Pel que diu, cal suposar que
deu haver gaudit duns altres pelotazos que
no eren en benefici de cap club, com li ha
passat a un selecte grup de promotors. Un
grup, per cert, del qual tamb forma part
ladjudicatari del pla Porxinos, lexpresident
del Valncia i exrival de Soler en la lluita per
la direcci del club, el fams Paco Roig. No
pot estranyar que, el dia de la presentaci
del PAI, Soler estiguera tan eufric que
va ignorar tota prudncia en el missatge.
Duna tacada obtenia fons per a un club
que havia agafat en la runa i es desfeia
dun competidor. Ara b, la Confederaci
Hidrogrfica continua exigint que Soler o
Roig justifiquen don pensen traure laigua
per a proveir els habitatges, el camp de golf
i la ciutat esportiva.
Alguns dels membres daquest redut
grup de promotors tenen antiguitat en el
crrec, com els dos suara mencionats, Ballester, Lladr o Batalla. Uns altres sn promotors ex-novo, grcies a la simbiosi amb lalcalde adequat. Com per exemple Joaquin
Antonio Grau Pomares, tan unit al primer
edil dOriola que no t inconvenient a
cedir-li un xalet de luxe per un lloguer irrisori, o tamb un autombil Rolls-Royce
per a les ocasions. Possiblement grcies a
aix, Jos Manuel Medina no necessita
quedar-se amb els diners de les mongetes,
a diferncia del seu antecessor en el crrec,
Luis Fernando Cartagena. Per, igual que
ell, ha acabat davant del jutge.
Linstrument urbanstic que ha fet possible tantes partides de pilota sanomena PAI,

que sn les sigles de Programa dActuaci

Integrada. Es tracta dun invent autcton,
la paternitat del qual haurem datribuir a
lltim conseller socialista dUrbanisme, el
catedrtic de geografia Eugeni Burriel, i al
seu director general i tamb professor de la
Universitat de Valncia, Fernando Roger.
Mai no shaurien pogut imaginar lxit del
mecanisme, encara que en una direcci ben
diferent a la que ells intentaven. Segons
lexposici de motius de la LRAU, all que
volien era abaratir el preu dels habitatges i
dinamitzar el sector, desprs de la dura crisi
de 1992-93.
Una explicaci molt esquemtica del
que s un PAI podria comenar per dir que
qualsevol particular pot presentar el projecte durbanitzaci dun sector del territori,
encara que no tinga ni un metre quadrat
dels terrenys ni cap intenci dedificar. El
projecte inclou la reparcellaci forosa dels
terrenys. Si lajuntament aprova el PAI, el
promotor delimita els solars i els dota de
totes les infraestructures necessries perqu
siguen directament edificables, com ara
carrers, llum, aigua i clavegueres. A canvi,
rep el cost de les obres i un percentatge de
benefici, quantitats que es reparteixen entre
tots els propietaris i que aquests poden pagar en metllic o en terrenys. Al final, cadascun dells rep un solar, que pot edificar
pel seu compte o vendre a un promotor
immobiliari. La intenci original era evitar la retenci del sl per part dels grans
propietaris, de manera que entraren en el
mercat ms solars edificables, per tant ms
barats i amb menor repercussi en el preu
final dels habitatges. I, al mateix temps, que
entraren alhora tots els duna mateixa zona
i es poguera fer una urbanitzaci integrada
i completa en llocs dilles de cases enmig de
terrenys rstics.

60
El propietari (del sl) no s, ni necessriament ni freqentment, promotor immobiliari.
El veritable promotor, per a desenvolupar la
seua actuaci, es veu obligat per la llei a iniciar-la amb la compra de molt de terreny encarit. La seua demanda fomenta lincrement
dels preus i trau recursos financers que potencialment podrien ser destinats a lexecuci de
les infraestructures durbanitzaci necessries.
Tots aquests problemes poden ser sintetitzats
en un. A la nostra Comunitat surbanitza poc
amb relaci al que sedifica. Si es prefereix,
es pot dir que surbanitza tard respecte al
moment en qu sedifica, o que surbanitza
malament respecte a les demandes socials de
construcci (...) A produeix un encariment,
per escassetat, del sl urbanitzat i, per tant,
una pressi social continua per incrementar la
densitat del sl histricament urbanitzat. Al
remat, sincrementen les rendes de substituci
de ledificaci existent i, aix, es desincentiva
la conservaci de ledificaci histrica.
La legislaci antiga contemplava la urbanitzaci com un problema que noms afectava
i enfrontava directament dos subjectes:
lAdministraci i el propietari. Aquesta nova
Llei la contempla com un problema que
reclama la collaboraci simbitica de tres
subjectes: lAdministraci actuant, lUrbanitzador i el Propietari.3
Per els promotors urbanstics i alguns
poltics van reduir la simbiosi a noms dos
parts, i doncs van deixar fora del negoci els
petits propietaris de terres. La seua acci es
va veure afavorida pel fet que els reglaments
previstos en la disposici addicional octava
de la LRAU mai no van arribar. Diverses disposicions i moratries van fer possible all
que la llei original no permetia: que els PAI
es convertiren en instruments de planejament en lloc de limitar-se a desenvolupar el

PGOU del municipi en qesti. En la prc-

tica, els PAI es convertiren en la forma legal

de furtar les seues terres a petits propietaris,
que pagaven les obres durbanitzaci amb
el seu sl, valorat a preu rstic, i rebien a
canvi un solar calculat a preu dor. Milers
de metres que no valien res es convertien en
una petita parcella que, en massa ocasions,
ni tan sols era suficient per a poder edificar
i havia de ser malvenuda.
La legalitat daquestes actuacions venia
donada, s clar, per laprovaci del PAI per
lajuntament afectat. Lhome de la maleta
comen a ser una figura habitual en molts
municipis. Quedava oberta la porta a tota
classe dacords secrets entre lurbanitzador
i les autoritats municipals. O ms amunt,
perqu el control de legalitat que havia de
fer la Conselleria de Territori no era massa
estricte, com desprs sha demostrat.
Aquesta peculiar forma daplicar la
LRAU fou resumida de manera exemplar
per ladvocat Jos Luis Ramos, expert en
temes durbanisme i medi ambient. En
un informe elaborat lany 2003, Ramos
explica la manera com sest aplicant la
LRAU i les conseqncies nefastes que aix
comporta:
1.- Mancana de transparncia i consulta
dels afectats. Els urbanitzadors es limiten a
remetre al domicili fiscal dels afectats lavs
de sotmetre a exposici pblica el programa
quan ja ho tenen tot decidit.
2.- Aprovaci del pressupost inicial sense
desglossar els costos. El desglossament es presenta amb el projecte durbanitzaci, uns mesos
desprs dhaver-se aprovat el PAI.
3.- Valoraci dels terrenys per davall del
seu valor real. Als terrenys sels sol donar un
valor inicial de sl rstic incrementat (entre
20 i 60 euros per metre quadrat), quan hau-

61
ria de ser el valor de mercat de ledificabilitat
de la parcella resultant (en cap cas per davall
de 300 euros per metre quadrat construt)
4.- Pressupostos excessius, pel fet que es
presenten sense desglossar i ning no corregeix
les estimacions.
5.- Alta quota durbanitzaci.
6.- Excessiu coeficient de cessi de canvi
de terreny per parcella edificable. Per exemple, duna parcella de 2.000 metres quadrats,
un 40 % dels terrenys es cediran per a dotacions publiques; dels 1.200 que en queden,
entre 600 o 800 seran per a lurbanitzador.
Al propietari lin quedaran 400, dels quals
encara haur de cedir el 10 % de ledificabilitat a lajuntament.
7.- Establiment de parcella mnima.
Quan els terrenys tenen una alta edificabilitat
i gran demanda, lurbanitzador sol establir
una parcella mnima superior a la mitjana
que resultar desprs de la reparcellaci, de
manera que aquell propietari que al final no
arribe a la parcella mnima queda excls i se
li paga el valor dels terrenys excepte la quota
durbanitzaci. Daquesta manera, amb pocs
diners lurbanitzador es va apropiant de la
major part dels terrenys.
8.- Apropiaci per lurbanitzador de
terrenys collectius, com ara vials o squies.
9.- Adjudicaci injusta de parcelles.
Lurbanitzador sol adjudicar-se els solars
millor comunicats, amb millors vistes o ms
prxims a la platja.
10.- Desviacions en el projecte durbanitzaci, afavorides pel fet que el tcnic encarregat de lexecuci s elegit per lurbanitzador i
no pels propietaris.
11.- Establiment de crregues no pertinents. En molts casos en qu el PAI inclou un
camp de golf, els terrenys ocupats per aquest
es presenten com una crrega urbanstica que
han daportar tots els propietaris, mentre que

al final es queden com a propietat exclusiva

de lurbanitzador.
12.- Aprovaci de convenis urbanstics
sense participaci dels afectats. El firmen
lajuntament i lurbanitzador i en ocasions
es pacten millores a favor de lajuntament
que han de sufragar els propietaris, a pesar
de no estar obligats a fer-ho ni haver sigut
consultats.
13.- Inclusi en les reparcellacions dedificis i sl urb consolidat, quan diverses sentncies del TSJ estableixen que els propietaris
daquests bns han de completar-ne la urbanitzaci (clavegueram, per exemple) al seu
crrec per no cedir terrenys.4
Jos Luis Ramos assenyalava en aquest
document que, a ms de les deficincies
i dels clivells que els promotors havien
trobat en la llei, la Generalitat no feia res
per evitar el desastre. Tamb apuntava la
sospita que aquesta relaxaci no era casual,
sin que responia a interessos econmics
molt definits. El govern autonmic del PP
no sols ha tardat ms de deu anys a canviar
la llei, sin que ha aplicat la LRAU sense
desenvolupar els mecanismes de control
que incloa. Per exemple, no ha constitut
el Consell Superior dUrbanisme que, segons la LRAU, havia demetre els informes
de legalitat abans de la convalidaci per la
Generalitat de qualsevol document urbanstic. Les funcions daquest rgan, que
havia destar compost per professionals
independents, les ha assumides la Comissi Territorial dUrbanisme, composta per
funcionaris amb dependncia jerrquica del
conseller. De la mateixa manera, mai no
sha promulgat el Reglament de Reparcellaci Forosa, que hauria evitat bona part
dels abusos denunciats. Finalment, i com
tamb assenyala el Parlament Europeu, els

62
PAI, que nicament havien de desenvolupar
el planejament de terrenys, shan convertit
en una manera de canviar tal planejament
o de substituir-lo quan encara no existeix.
La mateixa Conselleria, en un escrit oficial
trams a la Comissi Europea, reconeix que
noms va aprovar 69 PAI que reclassificaven sl entre 2004 i 2005.
Tot a era possible grcies al fet que
la LRAU establia un procediment prcticament demergncia per a ser aplicat en la
vida quotidiana. La falta dinformaci als
afectats nera una de les claus. En moltes
ocasions, els propietaris no sassabentaven
que havien perdut la seua casa fins que no
tenien les excavadores a la porta. s difcil
dir-ho duna manera ms clara i concisa
que Fernando Daz Orueta, professor de
sociologia de la Universitat dAlacant:

El fet cert s que la falta dinformaci

s quasi total; els incompliments legals, generalitzats i, en la majoria de les ocasions,
existeix un acord previ entre els governants
locals i els agents urbanitzadors per portarne endavant el PAI. Daquesta manera, molts
propietaris prenen conscincia del procs
quan les mquines estan literalment a punt
dentrar als seus terrenys, obligats a assumir
els costos durbanitzaci dunes obres que no
desitgen i, en molts casos, expulsats de la zona
on resideixen. Terrenys ocupats per hortes o, en
qualsevol cas, amb una densitat molt baixa,
es converteixen en urbanitzacions dadossats
o en edificis daltura.5
Com a exemple, el cas de la ciutadana
belga Godelieve De Clippel, que ha intervingut en diversos programes televisius
dEspanya i de la resta dEuropa. Conta
aquesta senyora que va arribar a Espanya fa
vint anys i va comprar una casa centenria,

situada en una lloma del terme municipal

de Benissa. A poc a poc, ella i el seu marit la
van anar restaurant i posant en condicions.
Ara, el paratge es diu PAI Coma del Pou i
ella es veu obligada per la llei a cedir de manera gratuta la meitat dels 30.000 metres
quadrats de la parcella ... i a pagar 700.000
euros en metllic en concepte de despeses
durbanitzaci. Com que no els t, haur de
vendre la casa i la resta del terreny al preu
que li vulguen pagar. I encara sort que va
rebre un preavs al seu domicili, cosa que no
passa en la major part de les ocasions:
Benissa, a 21 de noviembre de 2005.
Estimado Sr./Sra:
Por la presente, como titular catastral de
derechos afectados y al amparo del artculo
48 y concordantes de la Ley 6/1994, de 15
de noviembre, Reguladora de la Actividad Urbanstica de la Generalitat Valenciana (LRAU)
pongo en su conocimiento que por parte de
la mercantil URBA-BENISSA S.L. con C.I.F.
8-53844668 y domicilio social en Ondara,
calle Gonzalo Ortola n 12, se ha presentado
ante el Ayuntamiento de Benissa, Alternativa
Tcnica del programa de Actuacin Integrada para la programacin y desarrollo del
SECTOR 23 COMA DEL POU, que incluye programa de Actuacin Integrada, Anteproyecto
de Urbanizacin y Plan Parcial.
EI objeto de este programa de Actuacin
Integrada es el de promover el desarrollo urbanstico de dicho Sector y a tal efecto identificar el mbito de Actuacin Integrada con
indicacin de las obras a realizar, programar
los plazos para su ejecucin, establecer las
bases tcnicas y econmicas para gestionar la
Actuacin; regular los compromisos y obligaciones del Urbanizador que se designe al
aprobar el Programa, definiendo sus relaciones con la Administracin y propietarios,

63
y fijando las garantas y en su caso las
sanciones por incumplimiento de dichas
obligaciones.
Dicha Alternativa Tcnica estar en periodo
de informacin pblica durante veinte das
a contar desde la publicacin del correspondiente anuncio en el Diario Oficial de la
Generalitat Valenciana.
De conformidad con ello, usted como
titular afectado podr consultar la documentacin:
1.- Durante el plazo de veinte das desde la
publicacin del Anuncio en el Diario oficial
de la Generalitat Valenciana, podr comparecer en la Notara de D. Andrs Snchez
Rodrguez, con domicilio en Benissa, calle
Pou dAvall n 1, bajo, donde la Alternativa
Tcnica consta protocolizada, para obtener,
a su costa, copia total o parcial del acta de
Protocolizacin del Proyecto o solicitar que
se le exhiba la misma.
2.- Durante el plazo de veinte das desde la
publicacin del Anuncio en el Diario oficial
de la Generalitat Valenciana, podr consultarse en los locales del Ayuntamiento de
Benissa sitos en la Plaza del Portal n 1, las
actuaciones derivadas de la documentacin
depositada en ste y de presentar ante l tanto las alegaciones que se estimen oportunas
como alternativas tcnicas que pretendan
competir con la expuesta al pblico; as como
proposiciones jurdico-econmicas para
desarrollar cualesquiera de las alternativas
tcnicas presentadas. Las proposiciones jurdico-econmicas se presentarn durante
los cinco das siguientes al vencimiento del
plazo de veinte das indicado al principio.
Sin otro particular, aprovecho la ocasin
para saludarle cordialmente.
Fdo.: Jaime Garcia Tent
En nombre y representacin de UrbaBenissa S.L.6

Es tracta, repetim, dun cas privilegiat

pel fet que el propietari ha rebut un avs
de la tempesta que li caur damunt. Ni
ms ni menys que de vint dies disposa per
a preparar una millor oferta; s a dir, per a
constituir-se ell mateix en agent urbanitzador i aconseguir el suport dels propietaris
dalmenys la meitat de la superfcie total
afectada. Lurbanista Fernando Gaja resumeix en tres els abusos que pateixen els
petits propietaris de sl afectat per un PAI:
La brevetat dels terminis de les tramitacions, que a penes els permet reaccionar
davant de propostes que han sigut elaborades
discretament pels urbanitzadors al llarg de
mesos (i aix sense tenir en compte el desconeixement tcnic).
La complicitat de lAdministraci pblica amb els urbanitzadors, els quals sn contemplats com una espcie de Mister Marshall
davant les mans mortes dels terratinents.
Les mplies facultats concedides, per llei,
als urbanitzadors per a executar i cobrar les
operacions, cosa que els atorga prerrogatives
tpiques de lAdministraci i situa els propietaris en una posici clarament subordinada,
prxima a la indefensi.7
Entre els afectats per la LRAU predominen els estrangers, sobretot els que noms
passen a Espanya una part de lany. La
tendncia de molts dells a lallament o a
relacionar-se nicament amb compatriotes,
el desconeixement de lidioma ms encara,
del llenguatge tcnic de lurbanisme i la
dificultat daccs als mitjans de comunicaci local han actuat en contra seua. Ara b,
quan han reaccionat, ho han fet amb tota la
fora de qui no ha conegut des que va nixer
una altra cosa que no siga una societat democrtica i amb mecanismes per a defensar-se

64
de les injustcies. Amb aquesta vocaci es va
crear lassociaci Abusos Urbansticos No,
amb una directiva formada quasi exclusivament per ciutadans no espanyols i que a
hores dara congrega ms de 30.000 socis.
Per tamb els indgenes estan patint els
efectes perversos de la LRAU. Lnic avantatge que tenen s el seu coneixement del
terreny, les relacions socials i els contactes
que els permeten assabentar-se potser amb
ms temps que arriba la tronada. I sn
justament aquestes relacions socials les que
resulten ms danyades per la febrada urbanstica. En condicions destricta justcia, ja
hi hauria baralles entre els propietaris dels
terrenys afectats per una reparcellaci;
quan hi ha corrupci pel mig, vens de tota
la vida poden arribar a les mans.
Quasi ha passat a Benasau, un poblet de
200 habitants a les faldes de la serra dAitana
on lajuntament ha aprovat un PAI per a la
construcci de 1.200 xalets. El projecte va
comportar que el Bloc expulsara tot lequip
de govern municipal, que ara continua com
a independent i amb lnica oposici dun
regidor del PSPV. Equip de govern, per cert,
compost per lalcaldessa, el seu germ i els
respectius cnjuges. El ple daprovaci es
va fer enmig duna tempesta de neu que
havia deixat incomunicat el poble. El PAI va
rebre el vistiplau sense que estiguera encara
aprovat el PGOU del municipi i sense que
lajuntament haguera contestat les ms de
6.000 allegacions presentades pels contraris al projecte. Els opositors tamb informaren que les dues propostes presentades
per a portar endavant el PAI semblen en
realitat una noms, ja que les dues empreses
Inversen Levante i Segoeix Promociones
y Construcciones comparteixen socis,
administrador i fins i tot seu social a Elx.
Finalment, els membres de la plataforma

anti-PAI denuncien la persecuci per part

de lequip de govern, persecuci que va des
de negar-los qualsevol local per a celebrar
reunions fins a la multa de 500 euros imposada a un dells per unes destrosses en el
mobiliari urb realitzades presumptament
pel seu fill menor dedat.
A Guadassuar, per contra, lurbanitzador ha hagut de retirar el PAI Pi Red per
la forta oposici venal (plataforma PAI
MAI). Anaven a construir prop de 5.000
habitatges, dos camps de golf i dos hotels
en uns terrenys que superaven els 3,5 milions de metres quadrats. Els propietaris
dels terrenys, que consideraven irrisori el
preu que sels oferia, van aconseguir que
lajuntament rebutjara el PAI, no sense que
lalcalde manifestara pblicament el seu
disgust ms profund.

SNDIC DE GREUGES
I PARLAMENT EUROPEU
Aquestes prctiques van comportar, entre
altres protestes i accions judicials, una allau
de peticions davant el sndic de greuges.
Concretament, 2.374 queixes entre els
anys 1995 i 2003, el 18,5 per cent de totes
les rebudes per lorganisme en lesmentat
perode. Per la societat valenciana semblava anestesiada per les engrunes del boom
econmic i lesquerra, globalment parlant,
estupefacta encara per la prdua del poder institucional, ac en 1995 i a Madrid
lany segent. Ara b, la investigaci de les
denncies va continuar el seu lent cam i
culmin en un informe extraordinari que
el sndic de greuges va presentar davant les
Corts Valencianes el novembre de 2004. El
sndic hi avala la gravetat de la situaci amb
frases tan contundents com aquesta:

65
(en molts casos) els propietaris sn absolutament ignorats per una connivncia premeditada entre lajuntament i lurbanitzador, els
quals no faciliten cap informaci ni pretenen
obtenir el consentiment dels propietaris, sin la
rpida apropiaci dels terrenys per a mamprendren la urbanitzaci per damunt de tot, encara
que els propietaris, lluny de retenir el sl o especular, vulguen gestionar-lo. No sembla molt
justa aquesta situaci. Si els propietaris volen
urbanitzar els seus terrenys i es comprometen a
fer-ho en les mateixes o millors condicions que
lurbanitzador, haurien de poder subrogar-se
en la seua posici en garantia del seu dret
constitucional a la propietat privada.8
En linforme, de quasi cent pgines, el
sndic de greuges dna la ra a la major
part de les raons aportades pels demandants. Tot i reconixer que el Consell de la
Generalitat ja ha fet el primer pas per canviar la situaci amb laprovaci, el 16 de
gener de 2004, de la intenci de modificar
la LRAU lamenta que no haja tingut en
compte moltes de les seues recomanacions
per a la futura normativa. Aquestes recomanacions sn resumides pel mateix sndic
en quatre punts:
Que lajuntament, en aprovar les quotes
durbanitzaci, puga, atenent les circumstncies econmiques del propietari sollicitant que
sestablisquen reglamentriament, acordar
lajornament del pagament fins a la conclusi
de les obres durbanitzaci, moment en el qual
el propietari ja disposar dun aprofitament
urbanstic amb valor suficient per a poder
obtenir crdit financer amb el qual pagar les
quotes durbanitzaci i conservar el seu dret
de propietat.
Garantir la posici jurdica dels propietaris i la transparncia del procs selectiu,

obligant els aspirants a urbanitzador a determinar en la proposici econmica-financera

el cost total de les crregues durbanitzaci.
Contemplar laudincia als propietaris
com a trmit previ i preceptiu a lacord municipal pel qual es modifique la previsi inicial
de les crregues durbanitzaci.
Que siga nicament lurbanitzador qui
assumisca el cost dels compromisos addicionals als quals sobligue voluntriament amb
lajuntament, sense possibilitat de traslladar
lesmentat cost als propietaris.9
Al final, de les 13 recomanacions emeses
pel sndic de greuges, el Consell noms en
va acceptar quatre de manera total i quatre
ms de manera parcial. Les altres cinc, entre
les quals les ms importants, van ser rebutjades. El govern de Camps tancava els ulls i
obria el cam a una reforma insuficient de la
legislaci urbanstica. Aix ho va certificar la
Comissi Europea encetant un nou expedient dinfracci per laprovaci de la nova
disposici, la Llei Urbanstica Valenciana
(LUV), el 30 de desembre de 2005.
De manera parallela a la presentaci de
queixes davant el sndic de greuges, els afectats seguien uns altres camins. Per exemple,
els ciutadans duns altres pasos aconseguiren que 17 ambaixadors manifestaren la seua
preocupaci davant el president de la Generalitat, que ho va negar tot. Al maig de
2003, el procs de denncia va culminar
amb la presentaci de 15.000 signatures
dafectats davant la Comissi de Peticions
del Parlament Europeu. LEurocambra va
enviar dues delegacions a Espanya, una
al maig de 2004 i laltra al juny de 2005,
delegacions que es van entrevistar amb
molts dels afectats i tamb amb nombroses
autoritats espanyoles. Entre les quals, el
president de la Generalitat i el de les Corts

66
Valencianes, el sndic de greuges i el defensor del poble, representants dels promotors
i constructors, ambaixadors dels pasos
comunitaris i representants del Tribunal
Constitucional i del Tribunal Superior de
la Comunitat Valenciana.
El primer informe de la Comissi de
Peticions, al juliol de 2004, era incendiari,
ja que prcticament parlava de corrupci
generalitzada en la poltica valenciana:
... greu violaci del dret a la propietat
privada com a resultat de la urbanitzaci desenfrenada posada en prctica a la Comunitat
Autnoma de Valncia, a Espanya, promoguda per alcaldes i promotors immobiliaris
sense escrpols. La primera missi informativa
efectuada a Espanya (entre el 25 i el 29 de
maig de 2004 i aprovada per la Comissi al
juliol de 2004) va concloure que laplicaci de
la llei havia desembocat en un abs greu dels
drets fonamentals de diversos milers de ciutadans europeus. La llei, coneguda com a LRAU,
estableix lobligaci, aplicada de manera irregular per les autoritats locals, de permetre
ledificaci a qualsevol terreny qualificat durbanitzable per les autoritats locals, en collaboraci (per dir-ho suaument) amb uns promotors immobiliaris que actuen per inters
personal exclusivament.10
Per el dictamen tamb incorria en
algun greu error de concepte que li restava
credibilitat i que va merixer fins i tot la
repulsa del sndic de greuges en linforme abans esmentat. Per exemple, quan
denunciava que els propietaris es veuen
forats a cedir un 10 per cent del sl per a
equipaments comunitaris. Aix no s una
ocurrncia de la LRAU, sin una disposici
dmbit estatal, emparada per la funci
social de la propietat que consagra la Cons-

tituci. Al llarg del trmit parlamentari,

aquest primer informe de la Comissi de
Peticions va quedar molt ms matisat, en
gran part per les aportacions dels mateixos europarlamentaris espanyols. Per, a
pesar del pentinat, el document definitiu
s demolidor. Sel coneix com Informe
Fourtou, pel cognom de leurodiputada
francesa (Janelly Fourtou) conservadora,
per cert que va exercir de ponent.
Entre els seus considerants, linforme
parla de mtodes lleonins dexpropiaci,
de compra a preus molt baixos i revenda a
preus elevats, de condicions dinformaci
que impedeixen reaccionar als propietaris,
falta de criteris clars i establerts prviament,
adjudicaci de contractes pblics que no
sajusten al dret comunitari, elevat nombre
de casos de corrupci confirmats i sospitosos. Per no es limita a defensar els drets
dels propietaris, sin el de tots els ciutadans
de la Comunitat Valenciana, en dir que
alguns plans durbanitzaci semblen tenir
un impacte desastrs en el medi ambient i
lecologia de nombroses zones costaneres i, ms
en concret, en les condicions futures dabastiment daigua.11
El Parlament Europeu tamb fa una
llista de recomanacions per al canvi de
la legalitat urbanstica, que coincideixen
bsicament amb les del sndic de greuges.
I tamb hi afegeix algunes de noves i de
gran transcendncia. Duna banda, demana
respecte al medi ambient, present i futur:
Insta les autoritats valencianes i espanyoles
competents que garantesquen que qualsevol
decisi sobre desenvolupaments urbanstics
futurs siga compatible amb els requisits que
estableix la Directiva 2000/60/CE pel que fa

67
a la prudncia en ls i protecci dels recursos
hdrics i, en particular, que garantesquen la
coordinaci de les mesures adoptades en la
conca del riu Xquer per a la consecuci dels
objectius ambientals que estableix larticle 4
de lesmentada Directiva.12
Duna altra, i ac rau el principal conflicte que es mant entre les autoritats
valencianes i les europees, insisteix amb
urgncia en la necessitat duna moratria
respecte a laprovaci de nous projectes i
plans de desenvolupament urbanstic en sl
no urbanitzable mentre no entrar en vigor
la normativa revisada.13
El dia 13 de desembre de 2005, el dictamen va ser aprovat en ple amb 550 vots
a favor, 45 en contra i 25 abstencions. El
PP espanyol es va quedar en clara minoria:
ni tan sols va aconseguir evitar que cinc
dels seus diputats votaren a favor. Tamb
ho feren en massa els britnics de qualsevol
partit i la majoria deurodiputats conservadors de tots els pasos. I, evidentment,
tota lesquerra. Els 25 vots en contra que
safegiren als 20 del PP espanyol van ser, la
major part, per una qesti formal, com s
la suposada ingerncia dun parlament en
un altre, tan sobir com el primer.

UNA RESPOSTA EQUIVOCADA

La votaci va tenir un ress molt important
a tota la Uni Europea, cosa gens estranya
si considerem lelevat nombre de ciutadans
duns altres pasos que han comprat propietats a Espanya. La imatge pblica de la
Comunitat Valenciana va quedar seriosament deteriorada, procs al qual va ajudar
prou lactitud de les autoritats valencianes.

El president de la Generalitat, el conseller

de Territori, el portaveu del Consell, el president de les Corts Valencianes, els presidents de les tres Diputacions, alcaldes i
empresaris immobiliaris i turstics es llanaren a una campanya de desqualificaci del
Parlament Europeu. El mxim responsable
de lurbanisme valenci va dir que tot era
per culpa duna campanya dels lobbies britnics per a desviar el turisme a unes altres
destinacions ms productives per als seus
interessos. El conegut recurs a lenemic
exterior per cert, una de les receptes que
va establir Goebbels per a fer ms efica la
propaganda poltica es va utilitzar a fons.
La conspiraci incloa des de la prfida Albi
fins a la tradicional enveja dels francesos pel
nostre clima i els nostres vins.
I amb aquests enemics histrics havien
collaborat de manera entusiasta els socialistes espanyols, enemics de la ptria i disposats a qualsevol cosa per a desplaar el PP
de la Generalitat. Hi havia major prova de
la poca vergonya dels socialistes que el fet
dorganitzar totes aquestes falses denncies
quan la LRAU havia sigut aprovada per ells?
Per, clar, largument s poc consistent si
considerem que el PP ha tingut ms dun
decenni per a modificar la llei. Ms infantil,
si s possible, s laltre argument que utilitzaren els alts crrecs de la Generalitat, dient
que el procediment dinfracci europea es
dirigeix contra Espanya i per tant contra el
govern dEspanya, que est en mans dels
socialistes. Per la mateixa ra, com deia
el president dAbusos Urbansticos No,
podrem dir que el culpable s el rei perqu
en realitat els documents europeus parlen
del Regne dEspanya.
Un dels arguments que utilitz el PP per
a demostrar la complicitat del govern Zapatero va ser la mera emissi dun reportatge

68
en el programa Informe Semanal, a pesar
que el treball periodstic, molt moderat, es
limitava a contar els fets. Aix si: donava veu
als afectats, que fins aquell moment havien
sigut totalment silenciats pels mitjans de
comunicaci pblics TVE va estar controlada per Aznar fins al mar de 2004 i afins
al PP. La Generalitat va demanar fins i tot la
destituci de la directora general de RTVE,
quan totes les televisions dEuropa eren
prou ms agressives. Per exemple, la cadena
pblica alemanya, se suposa que controlada
per la conservadora Angela Merkel, va ser
prou ms incisiva que lespanyola en les crtiques al model urbanstic valenci. Sembla
que lnica informaci al gust de Camps va
ser la proporcionada per la seua televisi:
Canal 9 que, per ensima volta, va passar
de puntetes sobre un assumpte que podria
perjudicar el PP i el poc que va dir va ser en
la mateixa lnia de la conspiraci exterior.
I les xifres que va donar van ser nicament
les del conseller Blasco. El missatge queda
ben resumit en aquestes declaracions que
Blasco feia com a resposta a laclaparador
acord del Parlament Europeu:
Des de 2003, shan tramitat 55 PAI,
que han comportat la requalificaci dunes
2.000 hectrees. Tamb en el mateix perode
hem protegit ms de 40.000 hectrees a la
Comunitat Valenciana. A la regi, noms
est urbanitzat el 3,9 % del territori; al 94
% restant no sha actuat. La faana costanera
valenciana t 476 quilmetres, dels quals
137 estan protegits. La pressi urbanstica
est molt per davall dunes altres comunitats
autnomes: Catalunya, Balears i la regi de
Madrid en tenen un 4,6 %, un 6,9 % i ms
dun 11 per cent respectivament. Volem anar
cap un desenvolupament sostenible.14

Laltra lnia de resposta va ser que la

Generalitat ja tenia preparada la nova llei
urbanstica i que Europa no havia volgut
esperar unes setmanes, en el seu afany per
fer mal a la Comunitat Valenciana. De nou
es recorria Goebbels i sutilitzava una petita
veritat per a fer creure una gran mentida.
s cert que la llei estava llesta, per encara
ho s ms que shavia redactat i tramitat
justament quan les institucions europees
iniciaren la seua investigaci i els cervells
grisos de Presidncia avisaren que el final del
procs no seria gens favorable als interessos
de Camps i companyia. A ms, la nova LUV
no resol totes les deficincies de la LRAU assenyalades pel Parlament Europeu. De fet,
la Comissi Europea va decidir el 4 dabril
de 2006 abandonar tots els procediments
sancionadors que estaven oberts per la
LRAU, vist que ja havia estat derogada, per
obrir-ne un de nou per la LUV.
Les autoritats de Brusselles consideren
que la LUV no sembla posar remei a les
possibilitats dinfracci que existien en la
LRAU, com ara el contingut dels anuncis de
licitaci i els documents contractuals per a
ladjudicaci dels PAI. Tamb adverteixen
de la possibilitat daugmentar el preu del
contracte desprs de la selecci de lagent
urbanitzador i daltres aspectes que tampoc no acompleixen les normes europees
en matria de contractaci pblica. La
resposta de la Generalitat va ser de nou
culpabilitzar els socialistes, en aquest cas el
govern de Zapatero, per no haver incorporat a la legislaci espanyola aquestes normes
europees. El doble llenguatge emprat pels
responsables de la Generalitat es fa evident
quan els escoltem, per una banda, criticar
els socialistes per haver aprovat la LRAU el
1995 i, per laltra, defensar lurbanisme dut
a cap pel PP en aplicaci daqueixa llei.

69
Aquesta hipocresia es fa encara ms
patent amb la lectura del prembul de la
nova llei. Diu, per exemple, que lantiga
LRAU, ara demonitzada, va trencar amb el
rgim tradicional espanyol, basat en plans
jerarquitzats i rgids (...) i va permetre unes
respostes ms gils a la canviant demanda
social de diferents productes immobiliaris.
Tamb afirma que la LRAU ha perms un
fort increment de la quantitat de sl que
sha situat en el mercat per a la construcci
dhabitatges i uns altres tipus dedificacions. I, ja en un terreny molt ms prxim
a la propaganda, per no dir directament
a la mentida, afirma que aquesta major
oferta de solars ha perms que el preu dels
habitatges es mantinga en nivells discrets
en comparaci de la resta de comunitats
autnomes.15 s cert que el preu del metre
quadrat construt a la Comunitat Valenciana est encara lleugerament per davall de
la mitjana espanyola fortament distorsionada pels preus de Madrid i Barcelona sobretot per tamb que justament els darrers anys, quan ms sha construt, aquesta
diferncia ha anat reduint-se de manera
accelerada.
La LUV ha tingut un altre efecte que encara s prompte per a avaluar i que podrem
anomenar deslocalitzaci turstica. Una volta
munyida la vaca valenciana, els prcers urbanstics, carregats de valenciania,
busquen nous horitzons on la necessitat
obligue com la gran crisi espanyola dels
anys 1992-93 a donar-los via lliure. El
grup Marina dOr presentava al final de la
primavera de 2006 un projecte de 6.300
habitatges al Marroc i anunciava lobertura duna oficina a Pequn per explorar la
possibilitat de fer una ciutat de vacances
semblant a la dOrpesa. Benjamn Muoz,
secretari de la Federaci de Promotors Im-

mobiliaris de la Comunitat Valenciana, era

transparent quan declarava a la premsa que
les empreses valencianes estaven en condicions daprofitar locasi en regions prcticament similars a la nostra fa 30 anys.
En canvi, el socileg Jos Miguel Iribas
considera aquest fenomen una conseqncia directa de la colmataci que ha patit el
territori valenci i de la reforma legislativa,
amb la qual ja no s tan fcil obtenir beneficis astronmics.16 Tamb assenyala que els
ajuntaments, desprs del pelotazo inicial que
comporta un PAI, han dassumir despeses
corrents que en molts casos no poden assumir ni amb els ingressos ordinaris ni amb
nous PAI que vagen dilatant la qesti. Un
dels problemes ms greus daquest model
s lenvelliment de la poblaci estrangera,
que cada volta requereix ms atencions
mdiques i socials.17 A banda daquests
tres factors econmics, Iribas nassenyalava
un altre que t ms a veure amb lopini
pblica. Es tracta, per fi, de la contestaci
social, creixent i molt ramificada per tot
el territori, amb una estructura autnoma
per gran capacitat de coordinaci com
es va visualitzar per primera vegada en la
gran manifestaci celebrada a la ciutat de
Valncia el mes de juny de 2006.
Lexdeg del Collegi dArquitectes de
Valncia, Fabin Llisterri, coincideix que
loferta ja s excessiva i difcil de vendre,
que els equips de govern municipals ja
no poden suportar el desgast destar tots
els dies en els diaris i tamb considera el
Marroc com el gran futur per als promotors
valencians. Sobretot perqu, com assenyala
el president dels promotors immobiliaris de
Valncia, Salvador Vila, no tots els plans es
desenvoluparan, per amb la superfcie que
contemplen hi ha sl perqu construm els
prxims 15 o 20 anys.

70
Diem que la nova LUV tampoc no
acaba dagradar a la Comissi Europea. A
ms de les indefinicions assenyalades ads
i que no existirien si shaguera fet cas de
les recomanacions del sndic de greuges
en lloc de defenestrar-lo la nova llei no
preveu la seua aplicaci als PAI antics, ni
tan sols a aquells que encara no han estat
definitivament aprovats. s cert que les lleis
no poden tenir efecte retroactiu en el que
puga perjudicar els ciutadans. Per no s
el cas: ni tan sols la Generalitat satreveix a
utilitzar aquest argument en la seua resposta
a Brusselles i parla noms que aix suposaria una fallida en la confiana legtima.
A ms, la Conselleria de Territori discrepa
obertament de les xifres aportades per la
Comissi, segons la qual els 15 mesos anteriors a la substituci de la LRAU per la LUV
van ser adjudicats ms de 1.000 PAI. La
Generalitat no en reconeix ni tan sols un
centenar. La data dinici del recompte no s
aleatria, sin que correspon al moment en
qu la Comissi va informar oficialment de
lobertura dun expedient dinfracci contra
la LRAU. Aix va ocrrer el 21 de mar de
2005 i la resposta de la Generalitat va ser
llanar fum.
Per acabar, podrem dir que la Generalitat ha ents la lli i per aix ha derogat
la LRAU, ha aprovat la LUV, ha canviat el
conseller, ha presentat una Llei del Golf i ha
aprovat per fi el reglament de la Llei del Paisatge, per ens pensem que es tracta noms
dun miratge, causat per la proximitat de les
eleccions. Ja hem vist que la Uni Europea
ha obert un nou procediment dinfracci
i que el nou conseller arriba a Territori
desprs de fer-se fams pels seus excessos
en la defensa de la imatge del Consell de
Camps. La futura regulaci del golf, encara
que prohibeix la vinculaci del camp i dels

habitatges en un mateix projecte, no parteix

dun estudi de la demanda ni estableix cap
moratria sobre els projectes en tramitaci,
que sumen diverses desenes de nous camps.
A ms, i enmig de la sequera ms intensa
mai registrada, es limita a recomanar que
els camps de golf es reguen amb aigua reciclada, per no exclou altres possibilitats.
Quant al reglament del paisatge, noms cal
dir que amb la llei en vigor ha continuat de
manera accelerada la destrucci de lentorn
ms singular dels valencians a penes nhi
ha mitja dotzena de semblants en tot el
mn com s lhorta de Valncia. La del
nord, perqu la del sud ja no existeix. r

ANNEX:
ALGUNS DELS PAI EN MARXA
Si de sempre ha sigut difcil saber quants PAI
hi havia en marxa, a hores dara resulta quasi
impossible. Caldria recollir la informaci
ajuntament per ajuntament, un treball que
excedeix per complet les possibilitats daquest
article. Per fortuna, lorganitzaci Greenpeace
ha avanat prou en aquest cam amb linforme
Destruccin a toda costa corresponent a 2006.18
Encara que la recopilaci es refereix sobretot al
litoral, el fet que aquesta s la franja de territori
ms afectada pels PAI dna a aquest estudi un
alt valor de referncia i un gran mrit als socis
de lorganitzaci que han investigat la situaci
en els seus respectius municipis.
Amb aquesta informaci bsica i la publicada per la premsa valenciana molt especialment
pel diari Levante-EMV al llarg dels darrers anys,
comencem la repassada. En primer terme figuren els projectes que, a banda de qualsevol altra
consideraci, poden afectar paratges protegits
de fet o que haurien destar-ho en aplicaci dels
criteris generals de protecci.

71
Bocairent. Penyes Altes Resort
1.500 habitatges i un camp de golf.
El projecte est situat en la zona damortiment dimpactes del Parc Natural Serra de Mariola i prendria laigua
del seu aqfer. Va ser retirat en entrar en vigor la LUV
amb la finalitat dadaptar-lo a la nova normativa.
Cullera. Pla de la Bega (Manhattan de Cullera)
33 torres de 25 pisos amb 4.880 habitatges, dos hotels de
40 pisos i un port esportiu i pesquer de 700 places en la
marge esquerra de la desembocadura del Xquer.
Promotor: IVVSA, Bigeco, Gesfesa, Florazar i Blauverd.
Recorregut per la Delegaci del Govern per la suposada
illegalitat del conveni entre lajuntament de Cullera i
lIVVSA, ja que no es garanteix labastiment daigua i no
respecta la llei de Costes. En espera de sentncia.
Dolores. PAI Dolores Golf
2.664 habitatges i un camp de golf.
Envaeix el permetre de protecci del Parc Natural del
Fondo, ra per la qual lAjuntament dElx va presentar
allegacions contra el PAI. Quatre PAI ms, alguns dells
en zones inundables dhorta tradicional, completen un
total de 5.000 habitatges.
Elda
7.500 habitatges i un camp de golf.
Promotor: Invercon Reigo.
Lalcalde, socialista, obtingu el suport de quatre dels 10
regidors del PP per a aprovar el PAI. Ms de la meitat del
terreny est classificat en el PGOU com a protegit.
El Puig. PAI Golf-Mar
6.200 habitatges. Camp de golf en primera lnia de
platja.
Promotors: Residencial Golf-Mar SL i Grupo Escavia SL.
Excepcionalment, la Conselleria de Territori i Habitatge
va informar de manera desfavorable per ocupaci irracional del sl i va exigir unes correccions que redueixen
el camp de golf de 27 a 18 forats i obliguen a recuperar
60 hectrees de la marjal de Massamagrell, desprs de
la sentncia del TSJ que obliga a incloure aquest paratge
en el Catleg de zones humides.
Estivella, Algmia i Torres Torres
3 camps de golf, 3.600 habitatges, una zona hotelera i
un centre comercial i de serveis.
Promotor: Roig Grupo Corporativo.
El projecte afecta una extensa zona de la serra Calderona.
Sha fet una modificaci puntual del PORN del Parc
Natural per legalitzar-lo.

Fontanars dels Alforins

800 habitatges, un hotel i un camp de golf.
Promotor: Espacios Medioambientales de Fontanars SL.
La urbanitzaci subicaria en un espai incls en el catleg
de Llocs dInters Comunitari (LIC) de la UE.
Moncofa
12.500 habitatges, dos hotels i un camp de golf.
Projecte durbanitzaci entre la marjal de NulesBorriana i la marjal dAlmenara (LIC).
Oriola
45.000 habitatges.
13 plans urbanstics, alguns dels quals envaeixen el LIC
Serra dEscalona i Devesa de Campoamor.
Pego
1.400 habitatges, un camp de golf de 27 forats, un hotel
i un centre hpic.
Promotor: Inversiones Patrimoniales La Marina.
El camp de golf es situar a 500 metres de la marjal de
Pego-Oliva, en la zona dafecci del parc natural.
Penscola. Urbanitzaci Las Atalayas
1.850 habitatges.
Promotor: Grupo Zissa. Ocupar una zona protegida,
inclosa en la Xarxa Natura 2000, sense avaluaci dimpacte ambiental. Ha rebut 35.000 allegacions. Segons
lajuntament, els terrenys van ser declarats urbans en
1977 i queden fora de la zona protegida. En canvi, la
Comissi Europea menciona aquest cas en lexpedient
obert a Espanya. Curiosament, lequip redactor del
PGOU s el mateix que va fer el de Marbella.
Pilar de la Horadada
1.436 habitatges i un camp de golf.
Ms dun ter del PAI fa part del LIC Serra dEscalona i
Devesa de Campoamor.
Tavernes de la Valldigna. Vall de la Mar
4.000 habitatges, dos camps de golf, un centre comercial
i doci, parc tecnolgic i una dessalinitzadora, sobre una
superfcie de 4 milions de metres quadrats.
Promotor: Bancaja.
Afecta la primera lnia de costa i les restes de la marjal.
Aparcat momentniament per modificar el PGOU.
Torrevella. Plans de La Ceuela i la Coronelita
4.000 habitatges.
Dos projectes amb afeccions per al Parc Natural de la
Llacuna de Torrevella.

72
Vilamarxant. Projecte Vilamarxant Golf Resort
4.107 habitatges unifamiliars, un camp de golf i un
hotel.
Promotor: Grupo Llanera.
11.000 metres quadrats del projecte estan classificats
com a sl forestal protegit.
Xbia. Arenal
1.716 habitatges i un llac central per tractar devitar
les inundacions.
Promotora: Urbanizadora Parque Azul SL (agrupa a
Civisa i Actur de Bancaja i Calviga) i Salvador Vila.
El projecte ocupa lantiga marjal de lArenal, on encara
es poden veure cartells que avisen precauci, zona
inundable.

Per, a banda daquests PAI altament problemtics, nhi ha desenes daltres que, sense afectar zones
directament protegides, tenen un impacte sobre el
territori que mereixeria ms calma i prudncia a lhora
danalitzar-los.

Alacant. Pla Rabassa

15.278 habitatges.
Promotor: Viviendas Sociales del Mediterrneo.
El sndic de greuges ha demanat explicacions de manera
reiterada a la Conselleria de Territori perqu aquest pla
sha fet al marge del PGOU.
Albalat dels Tarongers
4.300 habitatges, dos hotels de 700 places i un camp
de golf.
Alboraia. Port Saplaya
600 habitatges i un port esportiu.
Promotor: Empresa municipal Egusa.
El projecte no est recollit en el PGOU ni en cap PAI.
Obliga les grans superfcies installades all a traslladarse a una zona de 200.000 metres quadrats dhorta
protegida. Al gener de 2006 va ser paralitzat de manera
cautelar pels tribunals.
Altea. PAI de lAlgar
5.000 habitatges, un camp de golf, quatre zones hoteleres i tres rees comercials.
Promotor: Altea Futura.
El projecte voreja terrenys protegits pel catleg de zones
humides, ocupa terrenys despecial inters per a les aus
(ZEPA) i comporta la canalitzaci del riu Algar.

Anna
1.200 habitatges unifamiliars i un camp de golf.
Promotor: Anna Bella Golf i Aventura SL.
Benaguasil. PAI Mol Nou
4.426 habitatges, un hotel i un camp de golf.
Promotor: Benaguasil Urbana SL (Lubasa, Edival i
Gesfesa).
El projecte es va registrar en lajuntament el 21 de desembre i a penes un mes desprs era aprovat, dos dies
abans que entrara en vigor la LUV. El PSPV ha denunciat
un sobrecost durbanitzaci de 28 milions deuros. El
PGOU est en redacci.
Benicssim. PAI Benicassim Golf
2.500 habitatges, dos hotels i un camp de golf.
Promotor: Lubasa.
Benissa
2.000 habitatges.
Promotor: Ronda Norte Benissa SL, de la qual s
conseller delegat Vicent Cotino, germ del conseller
dAgricultura.
Betx
4.000 habitatges.
Set PAI en marxa o en estudi sobre 850.000 metres
quadrats
Borriana. Golf Sant Gregori
5.444 habitatges i un camp de golf.
Promotor: Corporacin Inmobiliaria Albias, SL.
Linforme tcnic signat per quatre funcionaris expressa
les seues reserves per edificabilitat excessiva i afecci a
la normativa de Costes.
Canals
1.000 habitatges i camp de golf.
Promotor: Secopsa.
Catarroja. Nou Millenni
12.000 habitatges, repartits en 60 torres dentre 10 i
25 pisos.
Promotor: Una societat mixta entre lIVVSA i la promotora Llanera.
Zona dhorta reclassificada com a sl urbanitzable.
Cullera. PAI Golf Brosquil
3.900 habitatges unifamiliars, un hotel i 2 camps de golf.
Promotor: Francisco Roig.
El PAI incompleix el Pla dAcci Territorial sobre prevenci de riscos dinundacions.

73
Cullera. PAI El Marenyet
9.000 habitatges, dos camps de golf i un port esportiu
amb 1.100 amarratges.
Promotors: Rover-Alcisa, Lubasa i Cullera Playa y
Golf.
Situat entre la desembocadura del riu Xquer i lEstany.
Finestrat
10.650 habitatges.
Ajuntament de majoria socialista. Aquest projecte pretn
unir urbanitzacions disperses al llarg de 7 quilmetres,
entre el nucli urb, a linterior, i la Cala. La poblaci
passaria de 6.000 a 36.000 habitants.
La Llosa
720 habitatges.
El consistori va haver de modificar el PGOU per a poder
requalificar el sl rstic com a urb.
LAtzvia
2.000 habitatges, quan el poble t 600 habitants.
Aprovat sense que existisca PGOU.
La Vila Joiosa. LAlmisser
1.653 habitatges i un camp de golf.
Promotor: Los Almendros, SA.
Llaur
3.767 habitatges, que multiplicaran per quatre la
poblaci
Promotor: Alzira Golf.
Llria. Vedat de Catal
Milers dhabitatges, polgons industrials i un camp
de golf.
Promotor: La Maimona, SA.
Entre els noms que han aparegut al llarg daquesta
polmica adjudicaci hi ha des de membres de lajuntament fins a familiars de Juan Cotino, conseller
dAgricultura.
Manises
9.634 habitatges.
Promotor: Tarea Promotora Valenciana dHabitatges.
Empresa mixta formada per lIVVSA i el promotor
Enrique Ortiz.
3.859 dels habitatges seran de renda lliure, a pesar que
la finalitat de lIVVSA s construir habitatges protegits.
Ni lajuntament ha revisat el PGOU, com semblava
obligat, ni la Confederaci del Xquer ha acreditat la
disponibilitat daigua.

Moncofa
Promotor: Dragados, SA (PAI Camp de Golf ) i Mogar
SL (PAI Balnearios).
31.500 habitatges, dos hotels, un camp de golf i un port
esportiu, ajornat al perode 2010-2015.
Montserrat
1.200 habitatges, un camp de golf, un hotel i un club
social.
Promotor: Mas Vilanova, SA (Vertix).
Orpesa-Cabanes: Mundo Ilusin / Marina dOr Golf
47.800 habitatges, 7.500 places hoteleres en 5 complexos, 3 camps de golf, 7 zones esportives i una
dessaladora.
Promotor: Al voltant daquest macroprojecte ha tingut lloc una lluita acarnissada entre el grup Mundo
Ilusin-Costa Azahar (format per Lubasa, Ortiz i PGP)
i Construcciones 2000 (Marina dOr). Finalment ha
sigut Construcciones 2000 ladjudicatria dels plans,
amb els quals la poblaci passar de 10.000 a 200.000
habitants.
El Collegi dArquitectes de la Comunitat Valenciana ha
demanat a la Conselleria que reconsidere aquest megaPAI per contradir la filosofia del Pla del Litoral. El grup
parlamentari IU-ICV ha denunciat en el Congrs dels
Diputats que dos regidors del PP i dos fills de regidors
del PSPV-PSOE de lAjuntament de Cabanes, com tamb
la secretria general del PSPV dOrpesa, estan contractats
per Marina dOr. Tots ells votaren a favor del PAI. El TSJ
ha adms a trmit tres recursos contra ladjudicaci
Riba-Roja de Tria. Mas de Porxinos
2.800 habitatges unifamiliars de luxe i la ciutat esportiva
del Valncia CF.
Promotor: Roig Grupo Corporativo.
Paralitzat per no acreditar la disponibilitat daigua.
Sagra
2.800 habitatges per a un poble de 416 habitants.
Pendent de laprovaci del PGOU.
San Antonio de Benagber i Btera
PAI Sant Antoni Golf: un camp de golf, un hotel i 3.246
habitatges.
Promotor: Nova Panormica, SL (empresa mixta participada al 50 % per Actura, SL, societat que, juntament
amb el Grupo Bancaja i lIVVSA, formen Solivsa).
PAI de La Conarda: 5.500 habitatges.
Promotor: IVVSA i Bancaja.
Tercer PAI: 3.700 habitatges.
Promotor: Exgesis Urbana, SL.

74
San Miguel de Salinas
50.000 nous habitatges en 29 sectors diferents.
El PGOU es troba en procs de revisi, per al mateix
temps proliferen els projectes. La Conselleria de Territori
ha dit que noms aprovar aquells que es plantegen com
a extensi del nucli urb, que sumen ms d1,8 milions
de metres quadrats.
Tavernes de la Valldigna. Granata Golf
1.500 habitatges, un hotel de luxe, complex residencial
i camp de golf.
Promotor: Cereus, SA, que pertany al grup Promociones
Lago Azul i Marina Azul.
Tormos
5 plans urbanstics per passar de 300 a 1.300 habitants.
Promotora: en els cinc casos, Mercantil Toscaforta, SL
(Grup Blauverd).
Torrebaja
700 habitatges, hotel i camp de golf.
Promotor: Ro Ebrn Residencial.
Al costat del riu Ebrn, considerat com un dels ms
verges dEspanya.
Torreblanca
2.500 habitatges i un camp de golf.
Promotor: Blauverd, Grupo 10, Barada, Torremar o
Augimar.
Villalonga
4.000 habitatges, dos hotels i dos camps de golf.
Promotora: Urbacn Levante.
LAdvocacia de lEstat ha interposat un recurs davant
el TSJ.
Xixona
7.700 habitatges unifamiliars i un camp de golf.
Promotora: Construcciones Valencia Constitucin.
El PSPV ha denunciat lalcaldessa (PP) i tres regidors
per trfic dinfluncies i prevaricaci Lapoderat de la
promotora del PAI El Espartal actua com a advocat de
lajuntament.

1. <www.sosteniblidad-es.org>.
2. La sostenibilidad territorial de la Comunidad Valenciana en cifras, 2006. Es pot consultar en la pgina
web de la Conselleria de Territori, <http://www.
cma.gva.es/intro.htm>, en lapartat dades dinters/dades de sostenibilitat
3. Prembul de la Llei Reguladora de lActivitat Urbanstica, DOGV 2394 de 24 de novembre de
1994.
4. Jos Luis Ramos, La aplicacin abusiva de la legislacin urbanstica (2003), en <www.abusos-no.org/
About.Laws/Ramos.htm>.
5. Fernando Daz Orueta, Urbanismo liberal, el ejemplo valenciano, Pgina abierta, 170, maig 2006.
Es pot consultar en <www.pensamientocritico.
org/ferdia0506.html>.
6. Pres de <www.abusos-no.org> apartat Historias de
pesadilla/Notificacin notarial.
7. Fernando Daz Gaja, El suelo como excusa: el desarrollismo rampante <http://habitat.aq.upm.es/boletin/n29/afgaj.html>.
8. Sndic de greuges de la Comunitat Valenciana, Lactivitat urbanstica a la Comunitat Valenciana. Principals preocupacions i queixes dels ciutadans. Comunicaci extraordinria a les Corts Valencianes,
novembre de 2004.
9. d.
10. Parlament Europeu. Comissi de Peticions. Comunicaci als membres 20-10-2005.
11. Parlament Europeu, Informe sobre les allegacions daplicaci abusiva de la Llei Reguladora de lActivitat
Urbanstica (LRAU) i les seves repercussions per als
ciutadans europeus, Final A6-0382/2005.
12. d.
13. d.
14. Entrevista a Rafael Blasco en El Mundo, suplement
Su Vivienda de la setmana de l11 al 17 de desembre de 2005.
15. Prembul de la Llei Urbanstica Valenciana, DOGV
5167 de 31 de desembre de 2005.
16. Jos Miguel Iribas, declaracions a El Pas, edici de
la Comunitat Valenciana, de 4 de juny de 2006.
17. Jos Miguel Iribas, declaracions a la revista Viajer@s
por la Comunidad Valenciana, 2, juny de 2006.
18. <www.greenpeace.org/espana/reports/destrucci-na-toda-costa-2006>.

75

Els vertaders costos

del boom immobiliari
Josep Sorribes
EL BOOM IMMOBILIARI
(1998-2006):
LEVIDNCIA EMPRICA
I LES CAUSES
De 1998 en hem estat testimonis del
boom immobiliari ms virulent dels darrers cinquanta anys. s clar que nhi ha
precedents (un de prou tmid en el perode
1973-1977 i un altre de ms intens en
1986-1991) per cap dels dos no assol
la importncia quantitativa i qualitativa
de lactual. Parlem, primerament, de les
evidncies. Una persona ben intencionada
a qui li hagen explicat que un increment de
la demanda pot provocar un augment dels
preus a curt termini, per que si augmenta
loferta els preus sestabilitzen o baixen,
es pot trobar una mica desconcertada en
observar que entre 1998 i 2005 han augmentat a lunson totes les macromagnituds
del sector: la demanda, loferta i els preus.
I ho han fet de forma important i sostinguda. Al nostre ben intencionat lector no
li hauran explicat que all del reequilibri
sols es dna en mercats dels anomenats de

Josep Sorribes s professor deconomia urbana a la Universitat de Valncia, i autor entre altres obres de La
ciutat desitjada (Tndem, Valncia, 1998) i Un pas
de ciutats (PUV, Valncia, 2002).

competncia perfecta i no s aquest el cas,

precisament, de limmobiliari, on darrere
de laparent mirada dempreses promotores
hi ha una notable oligopolitzaci i on les
rendes de monopoli sn ben presents tant
en el mercat del sl com de lhabitatge.
Els fets sn molt evidents, coneguts i
irrefutables. Un augment sostingut de la
demanda dhabitatge provocat pel sumatori
de tres components: una demanda que podrem denominar de consum (vinculada
a la millora de la renda disponible i de les
expectatives); una demanda turstica amb
un biaix clarament residencial; i, en tercer
lloc, una demanda dinversi animada per
lelevada rendibilitat de la inversi immobiliria (sense competidors en altres actius
financers) i facilitada per lextinci del risc
de canvi desprs de la moneda nica i els
avantatges de ls generalitzat dInternet
que acompanyen la globalitzaci.
Si la demanda ha crescut de forma
sostinguda (i s la demanda dinversi el
segment que ho ha perms), loferta no sha
quedat precisament curta. Les xifres disponibles ens parlen de vertaders records
(ms de 700.000 nous habitatges a tot Espanya en alguns anys del perode amb una
participaci del Pas Valenci que supera
amb escreix el seu pes poblacional relatiu de
l11 %). Shan urbanitzat extensions considerables (sobretot a la franja costanera) i, el

76
que s pitjor, desprs de 2003 sha produt
una autntica allau de nous plans durbanitzaci (els famosos PAI), molts dels quals
suposen la requalificaci de facto de terrenys
declarats no urbanitzables pels respectius
Plans Generals i que estan a laguait de la
seua aprovaci per la Conselleria.
La tercera variable en joc, els preus de
lhabitatge, lluny destabilitzar-se desprs
de la primera embranzida de finals dels noranta, ha mantingut una taxa dincrement
acumulatiu anual que per al conjunt del perode analitzat podem fixar en un 13-15 %.
Un increment acumulatiu anual daquesta
envergadura equival a dir que en un perode de cinc anys els preus es dupliquen.
De fet, per al conjunt dEspanya la revista
The Economist (quarta setmana de 2006)
calcula lincrement de preus de la vivenda a
Espanya en un 157 % per al perode 19982005: el tercer increment ms important
dels registrats per darrere de Sud-frica i
Irlanda i igual al dAnglaterra.
Aturem-nos una mica ms en la vessant
quantitativa. Un interessant article de Julio
Rodrguez (El Pas, 8 de gener 2005) analitza levoluci del sector entre 1997 i 2004.
En aquest perode el sector immobiliari ha
augmentat la seua participaci en el PIB de
l11,7 al 15,7; locupaci al sector sha incrementat en dos punts (del 9,1 a un 11,1)
per la seua aportaci al creixement sha
multiplicat per quatre (del 6,6 al 26,3). La
inversi en habitatge ha passat del 4,9 al 9,3
del PIB, mentre que el crdit immobiliari
ha passat de representar el 39,6 del total
del crdit privat al 53,6, per la qual cosa
el crdit immobiliari ha vist incrementar
la seua participaci al PIB del 39,6 al 70,5.
Si en 1997 foren 323.000 les vivendes que
siniciaren, en 2004 sassoliren les 651.000.
Per ltim, la contrapartida del pes creixent

del sector immobiliari ha estat que el sector

productiu (agricultura, indstria i energia) ha minvat en el seu pes relatiu al PIB
del 25,4 al 19,9. El fet que la balana per
compte corrent haja registrat una evoluci
negativa (del 2,1 % en 1997 al 4,5 % del
PIB en 2004) no es ali a laugment de la
demanda interna i del consum privat estretament lligats al boom immobiliari.
Com es pot veure, el boom immobiliari
s de proporcions fins ara desconegudes. Tan
important ha estat lexpansi immobiliria
que ha arribat a modificar qualitativament
el model de creixement econmic espanyol
en menys dun decenni. Un reportatge ms
recent sobre el boom immobiliari (El Pas,
22 de juliol 2006) ens permet completar
i actualitzar la informaci sobre el cicle.
El parc de vivendes disponibles a finals de
2005 era de 23.209.842 unitats (el 31,5 %
segones residncies) la qual cosa suposa
quasi una vivenda cada dos habitants. Els
preus de la vivenda lliure sincrementaren
els anys 2003 i 2004 per damunt del 17 %,
tot i que posteriorment aquests increments
shan moderat. Per el gap amb lIPC continua sent considerable i lefecte acumulat
s una notable sobrevaloraci dels bns immobiliaris que, sens dubte, supera el 40 %
a hores dara. Com a conseqncia de
laugment sostingut dels preus, el deute de
les famlies puj entre mar de 2005 i mar
de 2006 en un 19,2 % i el seu valor global
(730.943 milions deuros) suposa ja el 79 %
del PIB. Pel que fa a la taxa desfor, si en
2000 ladquisici de una vivenda de 90
metres quadrats equivalia a 3,32 vegades
el salari anual, el 2005 ja semportava 5,23
salaris anuals.
Altres informacions disponibles reforcen el carcter explosiu de lactual boom immobiliari. Per exemple, en 2006 la vivenda

77
representa 6,4 anys de renda neta familiar i
la hipoteca pel 100 % del valor absorbeix el
46,3 % de la renda familiar neta disponible
(El Pas, 6 de juliol 2006). Les hipoteques
als mileuristes sofereixen a 50 anys i un
capital sollicitat de 170.000 euros genera
uns interessos de 223.421 euros, cosa que
situa el cost total en 393.421 euros (El Pas,
6 de juliol 2006). En 2005 el sector immobiliari ja representava la setena part del PIB
amb un increment del 25 % sobre el 2004
(Levante-EMV, 3 de maig 2006).
Pel que fa al al Pas Valenci, les
4.023.441 vivendes disponibles en 1998 es
convertiren en 4.692.449 en 2005. Quasi
700.000 vivendes ms, un 15 % dincrement sobre lestoc de 1998. Els preus pugen els darrers anys per damunt de la mitjana estatal i acurten les diferncies amb
Madrid, Catalunya i Euskadi. Aix, en 2005
lincrement fou del 15,2 % i del 17,7 %
en la vivenda de segona m. El preu mitj
per metre quadrat pass dels 700 euros en
1998 als 1.700 euros en 2004 amb un rtio
crdit/cost salarial ascendent (el 34 % en
1998 i el 52 % en 2004). Segons dades del
Consell Superior dArquitectes dEspanya,
al Pas Valenci es visaren en 2005 100.835
vivendes de les quals sols 3.531 eren de
protecci oficial. Al conjunt dEspanya les
xifres foren de 755.246 vivendes (64.861
de protecci oficial). s a dir, la participaci
relativa del Pas Valenci fou del 14 %, per
damunt del seu pes poblacional relatiu.
Les dades oferides, malgrat la relativa
heterogenetat, sn eloqents pel que fa a
la magnitud aclaparadora del boom immobiliari dels darrers nou anys, els profunds
efectes sobre el comportament de leconomia, el risc creixent desclat de la bombolla
immobiliria (o ajust brusc) i el carcter
socialment regressiu dun increment sostin-

gut dels preus que situa les taxes desfor en

cotes molt per damunt del que s raonable
i que deixa fora del mercat collectius socials fora importants com, per exemple,
la poblaci jove.
Fins ac levidncia emprica. Cal,
per, explicar-ne les causes. El boom immobiliari no s ms que un procs circular
acumulatiu ben conegut pels economistes
i que ja fa ms de trenta anys el professor
Bernardo Secchi va fer servir per a explicar
la distorsi especulativa vigent als anys
seixanta a Itlia. De forma molt resumida
podem establir que, quan hi ha un fort
procs durbanitzaci, la demanda creix i
de seguida ho fan els preus (cal tenir en
compte la proverbial rigidesa de loferta
inmobiliria) i es produeix un procs de
redistribuci de la renda que modifica les
funcions de consum i inversi i que pot
arribar a alentir el creixement econmic.
Abans, per, que arribe a produir-se un
reequilibri (la moderaci del creixement
econmic podria dur a una disminuci
de la demanda immobiliria) es posa en
funcionament el cicle especulatiu. Lincrement dels preus del sl urb i vivendes
pot ser (sol ser) tan fort que aquests actius
superen rpidament la rendibilitat daltres
actius financers alternatius (remuneraci de
lestalvi, accions, obligacions etc...), amb la
qual cosa pren cos una demanda dinversi
que safegeix a la demanda de consum, i
que fa que la demanda agregada de sl i vivendes augmente. Per com ms augmenta
la demanda agregada, ms augmenten els
preus i ms la demanda dinversi. El cicle
es retroalimenta i el sector immobiliari
sindependitza de la conjuntura general de
leconomia.
La persistncia en el temps daquest
procs s el que origina una revaloritzaci

78
artificial dels actius immobiliaris que es
coneix com a bombolla especulativa.
Lincrement dels preus del sl i lhabitatge
s molt superior a lincrement daltres
variables macroeconmiques (els salaris,
els beneficis, la taxa dinflaci, el tipus
dinters) i la tisora es fa cada vegada ms
gran. Si la bombolla arriba a esclatar (com
pass al Jap ja fa ms duna dcada) els
valors immobiliaris sajusten al seu valor
real i la depressi est garantida. Tot aquest
procs t moltes semblances amb els booms
especulatius de la Borsa i el crash dels valors
tecnolgics de principi dels noranta s un
bon referent.
Amb aquest esquema conceptual, el
que ha passat a tot Espanya (i, de manera
ms intensa, al Pas Valenci) de 1998 en
s prou fcil dentendre. La recuperaci
econmica que succe a la crisi del perode
1992-1995 es va veure reforada per una
davallada molt considerable dels tipus
dinters i de la taxa dinflaci relacionades totes dues amb el compliment de les
condicions de Maastricht per a entrar en el
club de leuro en 2001. La millora de la renda disponible i de les expectatives fu incrementar la demanda dhabitatge (molt sensible a les variacions de renda) i els baixos
tipus dinters i lallargament dels terminis
damortitzaci feren baixar drsticament la
taxa desfor per a ladquisici dun nova
vivenda, fet que anim encara ms la demanda. Per si no nhi havia prou, els estels
salinearen i el mercat immobiliari es va
veure afavorit per altres variables com ara el
blanqueig massiu de diners negres abans de
lentrada en vigor de leuro, una poltica
de crdit fcil, el manteniment duna poltica fiscal regressiva (la desgravaci lineal per
ladquisici duna vivenda independentment del seu cost) i una demanda turstica

residencial1 que ja havia estat important

en el perode 1986-2001 i que ara tornava
amb ms fora de la m de la moneda nica
i dInternet.
Els preus continuaven creixent malgrat
el considerable augment de loferta, i la
demanda dinversi agaf una volada sense
precedents que refor el conjunt del procs. A tota aquesta conjugaci favorable de
circumstncies no li calia un altra cosa que
un govern conservador que, a casa nostra,
aplic de forma altament permissiva una
llei naf (la LRAU) aprovada en 1993 pel
Govern socialista de la Generalitat que
introdu una figura clau (lagent urbanitzador), la qual figura, ben administrada,
donava molt de joc. Fins al punt que en cap
moment el govern del PP no es prengu la
molstia daprovar el preceptiu Reglament
de la Llei, la qual cosa augmentava el marge
de discrecionalitat. El remol urbanstic
estava servit i el final daquesta histria
encara no sha escrit.

ELS SUPOSATS EFECTES

BENFICS
Aquest Eldorado immobiliari tingu, de
seguida, aferrissats defensors encapalats,
s clar, pels mxims beneficiaris del procs:
els promotors immobiliaris, que han fet
el seu agost. La seua taxa de guany (rtio
entre capital invertit i capital recuperat) sha
disparat a nivells tan alts que els promotors
mateixos tracten de llevar ferro a lassumpte
amb lexcusa pueril que ells sols apliquen
un 10 % sobre el preu de venda, com si aix
fos la taxa de guany.
Per aquesta aferrissada defensa ha
esdevingut una vertadera pera en la qual
no canten noms tenors i sopranos. Es

79
tracta duna pera coral perqu en sn
molts els beneficiats (reals o hipottics).
En primer lloc, els ajuntaments que, amb
una notable independncia del color poltic, obrin els braos al mann que suposa
lincrement de recaptaci via llicncies (el
fams impost dobres i construccions) i
altres compensacions en forma de camps de
golf enlluernadors, promeses dincrement
de lactivitat comercial lligada a la nova
poblaci esperada, equipaments o altres
guanys menys confessables i que sn matria judicial. En segon lloc, els propietaris
dels terrenys urbanitzats. Si ja eren urbanitzables, els increments de preu augmenten
generosament el seu patrimoni i quan es
tracta de requalificacions de sl agrcola,
sapressen a vendre perqu trauen als terrenys una rendibilitat que no obtindrien ni
en vint generacions. No sacaben aqu els
aclits: les empreses i els treballadors de les
empreses que depenen del volum de construcci dhabitatges, els petits especuladors
oportunistes que amb molt poc de capital
intervenen en la compravenda dhabitatges
amb marges suculents, etc...
s clar que aquest boom immobiliari
ha tingut efectes positius sobre lactivitat
productiva valenciana per diverses vies.
Com a sector intensiu en m dobra, lincrement de la construcci ha absorbit
molta m dobra i ha generat un augment
de renda. A ms, aquest increment suposa
increment de demanda per als sectors que
subministren inputs a la construcci (materials de construcci, ferros, fusta i vidre,
installacions diverses, transport, etc...).
Per ltim, hi ha all que es coneix com a
demanda indirecta, s a dir, la demanda
de sectors que tenen a veure amb la utilitzaci de la vivenda: el moble, el txtil-llar
etc... Aquesta mena de raonaments es pot

estendre amb facilitat a un altre sector que

en els darrers anys forma part indissociable
del boom immobiliari: el creixement sostingut de lanomenat turisme residencial, val a
dir, dels milers de construccions (sobretot
urbanitzacions de baixa densitat encara
que tamb shan multiplicat els edificis
dapartaments i els hotels) dirigides a constituir-se en segona residncia vacacional o
amb un alt grau de permanncia en el cas
de la poblaci europea dedat avanada que
sinstalla a la franja costanera del pas. Si
daquest turisme residencial descomptem
els efectes ja imputats a la construcci, encara romanen efectes econmics arrossegats
per lincrement de lactivitat turstica en
sectors com ara el comer i lhoteleria.
Amb la durada i persistncia del boom
immobiliari no sobta gens ni mica que el
sector haja esdevingut el motor del creixement econmic valenci, que de cada
100 euros dincrement del PIB entre 2000
i 2004, 26 siguen atribubles a lactivitat
immobiliria (quan al conjunt espanyol
la xifra s sols de 16), i que el sector haja
sobrepassat, amb escreix, el 10 % del PIB
valenci. Si ens quedrem aqu, no tindrem
cap opci honesta que no fos la de participar en lpera. Per, abans de fer- ho, com
a mesura cautelar, mirem tamb els costos
del procs per si de cas el veredicte final
no s tan aclaparadorament favorable com
pot semblar.

LA INFRAVALORACI
DELS COSTOS
Posats a equilibrar la balana i a no deixarnos al calaix costos rellevants del procs,
conv segmentar el discurs i, malgrat les
bvies i abundants interrelacions, diferen-

80
ciar com si dun poliedre es tractara els
diferents tipus de costos amb qu ens trobem quan hi apliquem una capacitat analtica raonable.
Aix, podrem parlar en primer terme
dels costos vinculats al model territorial, el
patrimoni natural i el medi ambient. Tant
les dades disponibles com lobservaci
duna fotografia via satllit cada vegada
ms precisa o el saludable costum de viatjar,
ens permeten, si ms no, copsar els canvis
introduts pel boom immobiliari en el model territorial amb el corollari de danys
irreversibles sobre el patrimoni natural i un
notable agreujament dels problemes mediambientals. Pel que fa al model territorial,
els fets ms cridaners sn un sensible avan
en la colmataci de la franja costanera; la
presncia dual durbanitzacions compactes i urbanitzacions de baixa densitat a les
rees densament poblades; la generalitzaci
del model durbanitzacions de baixa densitat a les rees turstiques o potencialment
turstiques; la multiplicaci del binomi urbanitzaci-camp de golf com a instrument
de mrqueting; lallau de requalificacions de
sl agrcola no urbanitzable utilitzant els PAI
com a instrument per a modificar de facto
els Plans Generals sense cap modificaci
legal i discussi pblica i, per ltim, la
proliferaci de ciutats temtiques (La Ciutat
de la Llum, Terra Mtica, La Ciutat de les
Arts i de les Cincies, La Ciutat de Vacances
Marina dOr i Marina dOr Golf, etc.).
Tota aquesta febre de lor ha tingut efectes
negatius en el sistema urb valenci, i ha
introdut en el rnquing ciutats turstiques
com ara Torrevella o Orpesa sense cap
funci direccional en detriment daltres
ciutats mitjanes. A ms, a les rees metropolitanes o quasi-metropolitanes, la
poltica liberal del PP ha suposat labsncia

de planificaci, la construcci del territori

a colp dinfraestructures viries, la dispersi difusa, lexplosi de la motoritzaci
privada i, al remat, el caos i la ms estricta
insostenibilitat.
Malgrat ls i abs del terme de moda
(la sostenibilitat), el boom immobiliari i
fa por pensar en lesdevenidor ha suposat
prdues irreversibles de la qualitat paisatgstica de molts enclavaments (costaners i no
costaners) i un increment notable dels problemes mediambientals, bsicament dels
relacionats amb labastament i la depuraci
daiges i amb la recollida i eliminaci de
residus dels nous territoris urbans. Quant
a laigua, ni les advertncies (preceptives
per no vinculants) de les Confederacions
Hidrogrfiques han tingut fins ara un efecte
moderador, ni les previsions de depuraci
daiges arriben a tranquillitzar, ni de bon
tros, els pitjors temors. I pel que fa als residus, el problema creix imparable, mentre
avancen inexorablement les urbanitzacions.
Passem ara a la visi de conjunt, relacionada amb limpacte del boom immobiliari en la dinmica econmica i el model
econmic del Pas. Ja hem dit ads que
no posem en dubte el paper de motor
del creixement econmic que ha suposat
aquest boom, a la vista dels seus efectes
arrossegadors directes i indirectes. Aix s
el que branden amb orgull (i una mica de
xantatge) els promotors. El que no diuen
s que la cosa t el seu revers. Fonts autoritzades del sector turstic (Exceltur, per
exemple) han advertit reiteradament que
el procs de colmataci costanera resta
competitivitat i enterboleix el futur del
sector, i doncs el condemna a un turisme
de sol i platja, de baixa qualitat i ingressos
per turista minvants. Per un altre costat,
tot i que el boom no s lnica causa per a

81
subratllar lestrepits fracs de la poltica
industrial, tothom coincideix (la Generalitat inclusivament) en el fet que lelevada
rendibilitat del sector immobiliari est en
lorigen dun transvasament important de
guanys cap al sector i duna descapitalitzaci creixent de leconomia productiva.
Irresponsablement, els actuals governants
han arribat a proposar un canvi de model
de leconomia valenciana (el fams model
Miami) donant per fet i per bo que el
nostre objectiu consisteix a ser una societat de qualitat residencial, s a dir, una
economia on el turisme i la construcci
duguen la batuta i on la indstria i lagricultura siguen residuals. Per a adornar una
mica loferta, safegeix al model la logstica
i lalta tecnologia sense saber ben b amb
quin fonament i per a qu. I, mentrestant,
tots els indicadors industrials (ndex de
producci industrial, exportacions...) van
a la baixa.
Lopci del canvi de model existeix,
s clar, per demana ms prudncia en
lanlisi dels pros i els contres i molta ms
discussi pblica. De moment, no seria
sobrer recordar que una economia on la
construcci i el turisme siguen capdavanters
s una economia tecnolgicament endarrerida i amb una baixa productivitat, una
economia que no requereix capital hum
qualificat. De fet, els estudis disponibles
demostren que, els darrers anys, lincrement
del PIB sexplica sobretot per la reducci de
latur i el creixement de la poblaci ocupada
i no per lincrement de la productivitat
que, precisament, depn en bona mesura
dels avanos en capital hum, organitzaci
i tecnologia. Per ltim, cal no oblidar que el
creixement sostingut dels preus ha provocat
un fort increment de la taxa dendeutament
familiar i nodreix un perill creixent que la

bombolla especulativa acabe esclatant de

manera sobtada (el crash) i es produesca la
consegent recessi, que ser ms intensa
com ms especialitzada estiga leconomia.
Ho ha dit repetidament el Banc dEspanya,
per els promotors o no diuen res o el titllen
dexagerat.
De la m de lesmentat increment dels
preus, el boom immobiliari ha generat un
output no desijat: un creixement que
comena a ser angoixant per a nombrosos
grups socials de la taxa desfor necessria
per a adquirir un habitatge. Lincrement
dels preus ha exhaurit el bal doxigen
que supos la baixada dels tipus dinters a
finals dels noranta i les taxes desfor han
tornat a situar-se en nivells poc aconsellables, per utilitzar un eufemisme. Ja fa tres
anys que la qesti de lhabitatge torna
a ser a lagenda del debat poltic, per els
preus continuen augmentant, la producci
de VPO i vivendes socials baixa en termes
percentuals i el malestar s creixent. La
prova irrefutable que els preus doferta sn
prohibitius per a rendes mitjanes i baixes
s que ja sha allargat el pla damortitzaci
a 50 anys. Al Jap, quan es produ el crash
les hipoteques se signaven a 90 anys. Tot
arribar.
Tampoc els suposats efectes benfics del
boom sobre les hisendes locals se salven de
la infravaloraci generalitzada dels costos.
Caldria fer amb urgncia una investigaci
quantitativa coherent i detallada per, com
a hiptesi, cal dir que les despeses que haur
dassumir a mitj termini una hisenda local com a conseqncia de la proliferaci
durbanitzacions (equipaments, depuraci
daiges i recollida i eliminaci de residus,
ampliaci i manteniment de la xarxa viria,
despeses educatives, sanitries i de seguretat, etc.) superen amb escreix els ingressos

82
obtinguts de forma puntual (mentre dura
el procs dedificaci) derivats daquestes
urbanitzacions. s clar que el cicle electoral
s ms curt i que funciona la mar de b all
de qui vinga darrere....
Per no fer-ho ms llarg, acabarem aquesta llista de costos vinculats al boom immobiliari (sistemticament infravalorats) amb un
esment a un problema tpicament qualitatiu, un cost no monetari (com alguns dels
relacionats amb el medi ambient i la qualitat de vida) per que caldria no menystenir.
Ens referim a la dualitzaci social generada
per la proliferaci durbanitzacions arreu de
la geografia valenciana. No cal ser doctor en
sociologia per a adonar-se del trencament
que es produeix entre els habitants dels nuclis urbans que acullen les urbanitzacions
i els propietaris/usuaris daquestes. Als nous
residents de les noves urbanitzacions (i es
pot comprovar en les moltes ja existents i
consolidades) no els interessa un rave la histria, les tradicions o el sentiment identitari
del municipi on paguen (en el millor dels
casos) els impostos. Si tradicionalment en
molts pobles, de linterior o del litoral, es
produa aquella sndrome dels forasters
que anaven a estiuejar, ara el problema s
molt ms greu quantitativament i qualitativa. Als residents de les urbanitzacions
lnic que els preocupa sn els serveis a
qu tenen dret i sovintegen els conflictes
entre un incipient associacionisme dels
residents de les urbanitzacions i els ajuntaments. En alguns casos sha arribat fins i
tot a la independncia, a la segregaci, a la
creaci duna entitat local nova com a expressi mxima de lagreujament de la dualitzaci. Si, com s previsible i desitgen
els governants actuals, bona part de lincrement del parc immobiliari t com a

destinaci ciutadans europeus que fixen

la seua residncia a casa nostra (com ja ha
passat a la costa dAlacant), lexperincia
demostra que la guetitzaci i la dualitzaci
encara seran problemes ms greus i difcils
de resoldre. Quan es propugna una societat
de qualitat residencial, cal pensar tamb en
aquests efectes collaterals.
Convindr amb mi el lector que el boom
immobiliari que arrosseguem des de fa vuit
anys genera prou externalitats negatives per
a rebutjar la visi idllica que sens ofereix.
El notable creixement de la conflictivitat
social entorn daquesta acceleraci del procs durbanitzaci que podrem qualificar
de salvatge dna testimoni, si ms no, que
per diferents causes i motius una part
gens menyspreable de la societat valenciana comena a dubtar daquesta visi i,
de vegades, la rebutja frontalment. Shan
coms massa excessos. Caldr esmentar de
nou Marina dOr, Moncofa, Canet dEn
Berenguer, Porxinos, el Nou Manises, el
Nou Millenni de Catarroja, la inefable
Cullera i el seu Manhattan, Dnia, Calp,
la Vila Joiosa, el pla Rabassa, Torrevella,
Oriola i tanti altri? Corrupteles i illegalitats
a banda (i daquestes, nhi ha un fum),
cal dir que amb aquesta dria urbanstica
estem jugant-nos el futur com a societat,
territori i economia. Si ms no, ens haurien
de demostrar que els guanys superen netament els costos. Per aix sembla bastant
difcil.

PERSPECTIVES
POC ENCORATJADORES
Fruit de la tensi social in crescendo, del
fracs dun proposat gran pacte urba-

83
nstic i de la intervenci del Parlament
Europeu (linforme Fourtou), l1 de febrer
del 2006 entr en vigor la nova Llei Urbanstica Valenciana (LUV) que substitueix
lantiga Llei Reguladora de lActivitat
Urbanstica(LRAU). Una nova llei que encara s examinada per la Comissi Europea
per tal de veure si sajusta al dret comunitari
i si s coherent amb els principis de conservaci del medi ambient i de sostenibilitat
que reafirmava tamb linforme Fourtou.
Les opinions expressades fins ara sobre si la
nova llei obri o no una nova etapa no sn
coincidents. Sha proms que a curt termini
es disposar dun reglament unificat de la
nova llei i de tota la legislaci urbanstica
aprovada des de 1995, per la substituci
del conseller Rafael Blasco per Esteban
Gonzlez Pons al capdavant de lurbanisme
valenci ha derivat en una situaci de stand
by generalitzada, sols interrompuda per
algunes decisions que tracten de recuperar
imatge: una nova proposta de pacte pel
paisatge, la proposta de Parc Natural de
les Riberes del Tria, etc.
Lescepticisme i la mfiance dominen el
panorama. No s fcil que un gat escaldat
saprope a laigua bullint i, a ms, en cap
moment els governants actuals no han adms la possibilitat de revisar el model. Es
mant, sense dubtar-ne ni un moment, que
s bo que el Pas es continue urbanitzant
i per a traure ferro a lassumpte sofereixen
xifres de percentatge de territori urbanitzat
capcioses, perqu agafen el conjunt del
territori com a denominador i no la franja
costanera de diguem-ne els primers 20
quilmetres. I samaga a la discussi pblica
un fet cabdal del qual ja hem parlat: ms
important que el percentatge s el ritme
a qu creix la superfcie urbanitzada. A ms,

pocs dies desprs de laprovaci de la nova

llei saprov i es pos a exposici pblica el
Pla dAcci Territorial del Litoral (PATL)
que desenvolupa la Llei dOrdenaci i
Protecci del Paisatge. Un pla que, a ms
dhaver generat conflictes interns al Govern
pel tema del creixement del port i de laccs
nord, fa una anlisi correcta de la situaci,
per a proposar malgr tout una llista de
mesures entre les quals cal assenyalar com
a ms polmiques el carcter estratgic
donat al projecte Marina dOr Golf (un
autntic Las Vegas en versi valenciana) o
la ja coneguda Ruta Azul, una proposta
per a desviar cap a linterior lautopista
entre Valncia i Sagunt i urbanitzar de
forma sostenible aquest tram costaner. B
comencem. Per si no nhi havia prou, abans
de laprovaci de la nova llei es presentaren
a la Conselleria ms dun centenar de nous
PAI aprovats a tota pressa pels ajuntaments
per veure si es podien alliberar dels requisits
ms exigents de la nova llei.
La qesti de fons no s si salliberen
o no, sin els milers de noves vivendes i
els milions de metres quadrats de sl no
urbanitzable que hi ha en joc. Dit duna
altra manera, continuar amb lactual model
evitant els aspectes ms grollers, escandalosos o illegals seria una nova versi del
fams principi de que tot canvie perqu
tot quede igual. Una victria prrica quan
el que el sentit com demana s una revisi
del model feta amb rigor i sense demaggia. Les perspectives no sn precisament
encoratjadores. r

84
1.

Tot i que aquest article no t com a finalitat plantejar la punyent qesti del model turstic valenci, sembla escaient recordar que el darrer boom
immobiliari s indissociable de lincrement de
lespecialitzaci del Pas Valenci en el turisme
residencial. Aquesta especialitzaci s fruit en
bona mesura del triomf de la lgica immobiliria
sobre els objectius del sector turstic, tal i com ha
denunciat repetidament Exceltur. Mentre que el
turisme reglat, basat en installacions hoteleres
(de litoral o interior) permet introduir millores
en la gesti i en la productivitat, qualificant
lactivitat, el turisme residencial no sols presenta xifres molt inferiors de despesa per persona i
dia sin que, a ms, genera costos socials molt
ms elevats i participa molt ms activament en
la degradaci del territori. Malgrat la menor importncia poblacional, el Pas Valenci t, segons
les darreres estimacions, 2,6 milions de places de
vivenda secundria, bastant per damunt dindrets
de ms poblaci i fortament especialitzats tamb
en el sector turstic com ara Catalunya (1,9 milions de places) o Andalusia (1,7 milions de places).
Hem agafat, per tant, el pitjor dels models i el
pitjor dels camins, per no sembla que aquesta
siga la percepci dominant. De fet, la Cambra de
Comer fa ben poc (El Pas, 30 dagost de 2006)
sapressava a celebrar que el censo de viviendas
tursticas desborde a Catalua y Andaluca, por
nmero de segundas residencias de uso turstico,
en referncia a un estudi realitzat segons el qual el
32 % de les vivendes vacacionals de les principals
zones turstiques de sol i platja es localitzen al Pas
Valenci.

BIBLIOGRAFIA
ALBEROLA, M. i J. ROMERO, (coord.) (2005),
Los lmites del territorio. El Pas Valenciano
en la encrucijada, PUV.
EXCELTUR (2005), Impactos sobre el entorno, la
economa y el empleo de los distintos modelos
de desarrollo turstico del litoral mediterrneo
espaol, Baleares y Canarias, Madrid.
FERRI, J; V. M. MONFORT i E. URIEL (2005),
Nuevos enfoques en el estudio econmico del
turismo, Estudios de la Fundacin, 21,
FUNCAS, Madrid.
GREENPEACE (2006), Destruccin a toda costa.
Informe de la situacin del litoral espaol.
MONFORT, V. M. i J. SORRIBES (2004), Asertos
Incmodos. A contracorriente, Collecci
Papers del Roure, Valncia.
OBSERVATORIO DE LA SOSTENIBILIDAD EN
ESPAA (OSE) (2006), Cambios en la ocupacin del suelo en Espaa: implicaciones para
la sostenibilidad, Madrid.
ROMERO, J. i J. SORRIBES (2006), El fracaso de
las experiencias de gobierno metropolitano
en Espaa en J. Farins i J. Romero (coords.),
Gobernanza Territorial en Espaa, Coleccin
Desarrollo Territorial, 1, PUV.
SORRIBES, J. (2006), Gobierno local y poltica
turstica. Ponncia dictada al Seminari
sobre La Empresa turstica familiar frente
a la globalizacin, Torrevella 12-15 de
septiembre de 2006.
(2004), El boom immobiliari al Pas
Valenci (1996-2003). Les bases dun bloc
social hegemnic (conjuntament amb Aurora Pedro) LEspill, 16, primavera 2004.
(2004), El model valenci (1995-2003)
(conjuntament amb Joan Romero), LEspill,
16, primavera 2004.

85

Una elit a colp de paleta

Violeta Tena

o sn empresaris, sn especuladors.
La frase, de boca dun conseller del principal banc valenci i representant dun sector
industrial tradicional, s ben entenedora del
psit empresarial que ha deixat darrere seu
la febrada constructora que ha viscut el Pas
Valenci durant lltima dcada. En aquest
temps, els noms que sostenien grans empreses manufactureres, del calcer, del joguet,
del moble o del sector agroalimentari han
cedit el primer lloc de lescalaf per donar
pas a una nova elit conformada pels qui van
veure en la promoci de sl i la construcci
dhabitatges una veritable gallina dous
dor. Es tracta dels Ortiz, Roig, Puchades,
Ballester, Bauelos, Gallego o Batalla, cognoms, alguns de llarga trajectria, altres de
recent incorporaci, que han anat escalant
posicions entre lempresariat valenci fins a
situar-se a laltura dels Soriano (Porcelanosa), els Lladr o els Serratosa i convertir-se
en lenveja daquells que no van saber
entrellucar o no van voler ficar-shi- la
rendibilitat del negoci de la rajola.
Les xifres parlen per elles mateixes. La
construcci ha sigut els darrers anys el sector ms dinmic de leconomia valenciana.
En el perode que va de 2000 a 2005,

Violeta Tena Barreda s llicenciada en periodisme i

redactora de la revista El Temps.

lagricultura i la ramaderia i la indstria han

redut la seua aportaci al producte interior
brut valenci, passant del 3 % al 2,3 %, i
del 19,5 % al 15,4 %, respectivament. Per
contra, la construcci mostra una contribuci ascendent, del 8,1 % al 10,9 %, a un
nivell superior fins i tot al del turisme. La
tendncia s molt semblant si parlem del
mercat de treball: en 2005, l11,7 % de la
poblaci activa estava ocupada en la construcci, segons dades de Comissions Obreres. Totes aquestes xifres, per, no sn suficients per a explicar per qu avui el sector
de la construcci i de la promoci ha generat grans fortunes i ha perfilat una nova
constellaci en lunivers econmic valenci.
Resulta molt ms entenedor acudir a
un estudi de lempresa consultora KPMG,
que explica el perqu del desplaament de
capitals des dels sectors tradicionals cap a
la construcci (la inversi industrial sha
redut un 10,7 % noms de 2004 a 2005).
Segons lestudi de la consultora KPMG,
Comunidad Valenciana SA, en qu savaluen els resultats nets de les principals cent
empreses valencianes, les de la construcci i
la immobiliria van obtenir uns beneficis de
234 milions deuros durant 2004, molt per
damunt del segent dels sectors, el qumic,
amb 135 milions. Txtil, confecci i calcer
van obtenir beneficis per valor de 8 milions
deuros. Aquest mateix informe mostra que

86
el nivell de rendibilitat de les companyies
constructores s molt ms elevat que el de
tota la resta de sectors. Els resultats de Comunidad Valenciana SA apunten al fet que,
mentre les companyies de la construcci
avaluades van obtenir una rendibilitat financera del 30,30 %, el resultat conjunt de
les cent empreses estudiades limita aquesta
xifra a menys de la meitat, el 14,17 %. s
a dir, que mentre, posem per cas, un patr
del txtil va obtenir 1,4 euros per cada
euro que va invertir, un constructor va
aconseguir-ne ms de tres. Quin empresari
amb disponibilitat de capital desaprofitaria,
doncs, loportunitat dinvertir recursos en
aquest sector?
De moment, han estat pocs els empresaris que no han caigut en la temptaci de
destinar part de les seues inversions a la
promoci dhabitatges. Les xifres, per, es
mouen a gran escala, en aquelles firmes que,
o b ja formaven part del negoci (Ballester,
Ortiz, Murcia Puchades, Onofre Miguel
o Lubasa, etc.), o b shi han incorporat
recentment per amb la suficient antelaci per a gaudir duna legislaci laxa i uns
costos baixos (Llanera, Astroc, Roig, Ger).
Comencem pels ltims.

PER TERRA, MAR I AIRE

Llanera s lexemple paradigmtic de lascens fulgurant dun nouvingut. El ben cert
s que, tot i que lempresa de Llanera de
Ranes (la Costera) no s ni de bon tros la
que ms factura ni la que ms habitatges ha
promogut, s que s, en canvi, la que ms
visibilitat social ha adquirit grcies a una
acurada estratgia de mrqueting. Perqu
Llanera no sols s una empresa de construcci i promoci. Llanera, amb les seues

lletres blanques sobre fons roig i un logotip

de forma quadrada que evoca una dobla ela, s el nom que ha inundat una part
del mobiliari urb de les grans ciutats valencianes; el nom duna orquestra filharmnica; la denominaci que des denguany
t el campionat autonmic de creuers; el
nom que apareix al darrere dels jugadors del
Valncia quan ofereixen una conferncia de
premsa; o, tamb, lapellatiu que llueixen
en les samarretes els jugadors de lequip de
futbol angls Charlton Athletic.
Darrere de tota lestratgia de mrqueting organitzada al seu voltant, hi ha la
histria duna de tantes empreses creades
quasib del no-res. Lorigen de lempresa se
situa a la meitat de la dcada dels seixanta,
quan un emigrant valenci, Fernando Gallego, va decidir tornar-sen a Xtiva, per
fundar una empresa de reformes i petites
obres. Lempresa sanomen Construcciones Llanera SL i aniria adquirint volum
amb el pas dels anys. Aix no obstant, el
veritable pas de gegant el va fer Llanera
amb el relleu generacional, quan Fernando
Gallego fill, que avui compta 31 anys, va
agafar els regnes de la companyia. Gallego
havia estudiat cincies empresarials i havia
completat els seus estudis amb un mster
en urbanisme. Era el 1995 i tot just un any
abans les Corts Valencianes, amb limpuls
del Partit Socialista, havien aprovat la polmica Llei Reguladora de lActivitat Urbanstica (LRAU), que donaria ales al negoci
immobiliari al Pas Valenci. Gallego en va
prendre bona nota i es va decidir a utilitzar
lempresa familiar com a plataforma per
a posar en prctica els coneixements que
havia adquirit. La companyia que tenia en
ment conservava el nom que li havia donat
el seu pare per no sassemblava gens al que
havia estat fins aquell moment.

87
Una de les primeres decisions de Fernando Gallego, aconsellat pel professor
de lescola de negocis ESADE, Luis Huete,
a qui satribueix lespectacular creixement
de lempresa, va ser vendre les pedreres,
que havien estat la base del negoci del pare.
Els diners que en va traure els va invertir
en ladquisici de sl a Xtiva, Alcossebre
i Dnia. De forma parallela, lempresa
es va professionalitzar amb la constituci
dun consell dadministraci format per
membres de la famlia i consellers externs.
Lany 2004, el grup va dur endavant una reordenaci societria que va cristallitzar en
la constituci de Llanera Construcciones,
Obras y Proyectos SL, dedicada a la construcci, i de Llanera Urbanisme i Immobiliria SL, dedicada al desenvolupament
immobiliari. Aquesta estructura ha perms
al Grup Llanera controlar la cadena de valor
del cicle immobiliari, des de la promoci
de sl fins al servei postvenda.
De fet, en el seu intent per assolir la gesti absoluta del producte, Llanera ha tancat
acords amb el fabricant de mobles i illuminaci Mario Mariner, amb Porcelanosa
o la txtil Colortex per a incorporar els seus
productes als seus habitatges. La companyia
ha anat una mica ms enll i sha sumat al
selecte grup dempreses que integra en la
cadena de valor el home service, serveis de
valor afegit que es presten als compradors
de segona residncia. Aquest producte,
que tamb ofereix Marina dOr, t com
a objectiu situar lempresa en una posici
avantatjosa davant la temuda per sempre
postergada saturaci immobiliria.
Amb tots aquests parmetres, Llanera
ha aconseguit fer el salt des del seu bressol
xativ fins a ms enll de les fronteres del
Pas Valenci. Per a fer-ho, han comptat
amb laquiescncia de lalcalde de Xtiva,

Alfonso Rus, un dels homes forts del Partit Popular a la provncia de Valncia, a
qui sha acusat de donar tracte de favor a
lempresa dels Gallego i donar-los limpuls
necessari per a obrir-los les portes a projectes de ms gran volada arreu del territori
valenci. De moment, els Gallego ja han
deixat la seua empremta a Dnia (98 apartaments al complex residencial Entreolas),
Vilamarxant (4.107 habitatges), Riba-roja
(4.650), Cieza (Mrcia, 3.000), Xtiva
(500 habitatges, un parc empresarial i una
polmica restauraci de la plaa de bous)
o Penscola (1.951). A ms, a llarg termini, Llanera projecta construir entre 30 i 35
camps de golf al llarg de tota la costa del
Mediterrani. El seu projecte ms emblemtic, per, es troba a Catarroja (lHorta
Sud), on Llanera promou junt amb lInstitut Valenci de la Vivenda (IVVSA), una
societat pblica qestionada pel sndic de
comptes, el programa dactuaci integral
(PAI) Nou Millenni, que preveu la construcci de 12.000 habitatges en una sola
promoci. Ms enll del rebuig social que
ha despertat el projecte pel seu volum, un
informe oficial del mateix ajuntament assegura que la construcci de 12.000 habitatges en Nou Millenni no est justificada i la memria del PAI no presenta
dades suficients relatives a la necessitat de
vivendes a aquest nivell en la zona.
Ms enll daquestes crtiques, i amb
tots aquests projectes en cartera, el Grup
Llanera ja compta amb 700 treballadors.
Lany 2005 va obtenir uns beneficis de 15,8
milions deuros, quan el 2000 aquesta xifra
noms aplegava als 0,2 milions. Ara, per,
Llanera ha entrat en una nova fase que
ha comenat per la recent reorganitzaci
de la seua estructura directiva, que haur
daplicar el Pla Estratgic dac a 2009.

88
Lobjectiu dels Gallego, que ja han aconseguit un mscul financer considerable,
s diversificar el negoci i entrar en el mn
de les concessions pbliques i els serveis,
fins que aquestes representen el 25 % de la
seua facturaci. Mentrestant, aix s, el seu
nom continua apareixent pertot arreu, des
de grans faanes dedificis fins a samarretes
de futbol o equips de bsquet.
Si el creixement del grup Llanera ha
estat espectacular, no menys ho ha estat
el dAstroc, que amb una estratgia ms
discreta per no menys efectiva que Llanera
ha aconseguit situar-se entre les principals
firmes promotores del Pas Valenci. De fet,
a hores dara Astroc s una de les poques
empreses valencianes que cotitza en lIbex35 (hi s present des de maig de 2006).
Tamb com en el cas de Llanera, la trajectria dAstroc est protagonitzada per un
nouvingut, un jove de 38 anys anomenat
Enrique Bauelos, fill dun treballador dels
Alts Forns mort en accident laboral, que
ha fet duna empresa radicada a Sagunt un
grup que avui reparteix els seus interessos
entre el Pas Valenci, les illes Balears i
Madrid i que vol obrir-se pas a Nova York.
En noms 10 anys, Astroc ha presentat 37
PAI de 17,4 milions de metres quadrats, la
qual cosa suposa la construcci de 1.600
habitatges. A dia davui, lempresa est
valorada en 1.600 milions deuros.
Les vivendes residencials constitueixen
el gruix de les actuacions dAstroc, si b
amb el pas del temps la gesti de sl sha
convertit en la seua principal rea de negoci:
a Sant Jordi ha promogut la construcci de
2.400 vivendes; 5.552 a Sant Antoni de Benaixeve; 9.000 a Almenara; 9.000 a Simat
de la Valldigna; i 800 a Alboraia. No obstant aix, els interessos del grup sestenen
fora del territori valenci. Astroc tamb s

present a les illes Balears, on la seua presncia no ha estat exempta de polmica.

Programa de Actuacin de Baleares SL, filial
dAstroc, va comprar en 2005 vuit milions
de metres quadrats i el Palau de Bendinat a
lalcalde de Calvi, Carlos Delgado, del PP,
en una operaci polmica per la possibilitat,
no materialitzada fins ara, que el mateix
ajuntament dugus a terme la corresponent
requalificaci dels terrenys.
A banda de lactivitat estrictament empresarial, Astroc sha fet popular pel seu
mecenatge. La Fundaci Astroc, una entitat
a travs de la qual es patrocinen activitats
esportives, culturals i socials, ha esdevingut la tercera de les potes sobre les quals
se sustenta el negoci dEnrique Bauelos.
Entre altres aspectes, la Fundaci Astroc ha
signat un conveni amb lInstitut Valenci
dArt Modern (IVAM), que dirigeix lesposa
de qui ha estat durant aquests anys conseller de Territori i Habitatge, Rafael Blasco
Castany (ara conseller de Sanitat), pel qual
la firma es compromet a fer una aportaci
anual dun mili deuros per a patrocinar
exposicions, a banda de cedir-li la seua seu
a Madrid per a promocionar el museu. La
fundaci tamb sha comproms a cedir un
espai per a exposicions de lIVAM en la seu
de qu disposa a Nova York.
Astroc compta en el seu planter dempleats amb la presncia dalguns notables
com ara la germana del president de la Generalitat, Francesc Camps, o Javier Ferrando, germ de Rafael Ferrando, president de
la Confederaci Empresarial Valenciana.1
Junt amb els de Gallego i Bauelos, tamb apareixen noms amb una llarga trajectria empresarial que, darrerament, han
bolcat els seus esforos en el sector de la
construcci. s el cas de Paco Roig, un controvertit empresari que va fer nom amb el

89
seu ascens a la presidncia del Valncia CF
i que forma part duna de les nissagues,
amb els seus germans Joan (Mercadona i
Pamesa bsquet) i Fernando (Vila-real CF,
Pamesa Cermica), ms conegudes del Pas
Valenci. Malgrat la seua llarga trajectria
professional, Paco Roig s, en certa mesura,
un nouvingut en el camp de la construcci.
La seua irrupci en aquesta esfera sesdevingu al maig de 2005, quan va presentar en
societat el seu projecte en terres valencianes,
sota el nom Roig Grupo Corporativo: la
construcci de deu camps de golf i una
inversi de 3.000 milions deuros que implicava la construcci de 2.000 habitatges
de luxe i dos hotels a la Baronia Golf Resort
(entre les poblacions dEstivella, Torres Torres i Algmia); i 1.500 habitatges i un hotel
de luxe a Sanet i Negrals (la Marina Alta).
A ms a ms, Roig Grupo Corporativo ha
estat un dels impulsors de la construcci de
lanomenat Manhattan de Cullera, un gran
complex residencial que ocupar 10 milions
de metres quadrats en les zones del Brosquil i el Marenyet de Cullera i en el qual
participar amb la construcci de 3.900
vivendes, dos camps de golf i un hotel, dins
del complex Valencia Beach&Golf Resort.
A banda, Roig, a travs de Promociones
Riolva SL tamb ha centrat la seua mirada
en Riba-roja, on ja ha presentat un projecte residencial que inclou la construcci
de 830 cases, aix com dos PAI industrials.
Al novembre de 2005 es calculava en tres
milions el nombre de metres quadrats de sl
propi que Roig Grupo Corporativo tenia
en cartera. Entre els principals reclams que
utilitzen les promocions de les vivendes que
construeix Roig hi ha lassessorament de
lexjugador Jack Nicklaus en el disseny dels
camps de golf, o la promoci de lanomenat
golf sostenible.

Lactivitat de Roig no satura en territori

valenci. Roig Grupo Corporativo sha embarcat recentment en el seu primer projecte
internacional i acaba de subscriure un acord
de collaboraci amb la multinacional Invi
pel qual participa en un 10 % del total de
la inversi i un contracte dassessorament
en el disseny i execuci de cinc projectes
residencials i de golf a Amrica del Sud
(quatre al Brasil i el cinqu al Per). Els
projectes dAmrica del Sud suposaran una
inversi de 2.230 milions deuros.
Un altra de les cares noves que ha optat
per lexpansi del negoci fora de les nostres
fronteres ha estat Jess Ger, fins fa poc un
desconegut empresari catal establert a
Castell que ha convertit Marina dOr en
un fenomen meditic. Amb la seua publicitada Ciudad de Vacaciones, Ger ha
inaugurat un nou concepte turisticoresidencial que ara pretn exportar a mercats
emergents, com els pasos de lest dEuropa
o Xina. Jess Ger era un venedor de matalassos. A partir dac, poc o res se sap sobre
lorigen daquest empresari que va fundar
el Grupo Marina dOr-Loger en 1985 i que
va irrompre en les pgines dels peridics
quan va entrar en la pugna (que finalment
va guanyar) pel PAI Mundo Ilusin entre
les poblacions de Cabanes i Orpesa, un
projecte que estava destinat a esdevenir
un revulsiu per a una costa, la de Castell,
que fins ara havia registrat una explotaci
turstica molt ms minsa que la de les seues germanes valencianes i alacantines. Es
tracta del PAI ms gran del Pas Valenci i
comporta la requalificaci de 18 milions
de metres de quadrats sobre els quals es
projecta la construcci de 48.000 vivendes
amb la intenci de crear la major ciutat de
vacances dEuropa. Aix no obstant, ladjudicaci del projecte no ha estat exempta

90
de polmica, ja que hi aspirava tamb una
uni temporal dempreses formada per
Ortiz, PGP i Lubasa, aquesta ltima una
de les empreses ms poderoses de Castell.
Lenfrontament entre tots dos aspirants es
va agreujar fins a arribar a la desqualificaci
personal i a generar un cisma al si del sector
de la construcci, que sempre ha vist amb
recel la figura de Jess Ger.
El PAI Mundo Ilusin, que malgrat la
polmica ha comptat amb laquiescncia
i el favor dels grups locals tant populars
com socialistes i de la Conselleria, va ser
adjudicat a finals de setembre de 2005 pels
ajuntaments de Cabanes i Orpesa del Mar
al projecte Marina dOr Golf, presentat
per Ger. Marina dOr Golf ha construt de
moment 10.000 vivendes, cosa que no ha
impedit que la Ciudad de Vacaciones es
publicite a tot lEstat espanyol, sin tamb a
Anglaterra o Portugal, com una realitat que
inclou set hotels tematitzats (no hi manquen que recreen lambient de Las Vegas
o de Pars, un soc de les mil i una nits,
amb detalls orientals en un entorn doasis
del desert o un restaurant, Alcatraz, per
gaudir sentint-te presoner), tres camps
de golf, un gran balneari cientfic daigua
marina, pistes artificials desqu, un llac
artificial de 30.000 metres quadrats o dos
quilmetres de platges caribenyes, entre
altres installacions. La inversi prevista s
de 6.000 milions deuros, si b la macrourbanitzaci ha quedat a expenses de laprovaci definitiva per part de la Conselleria
de Territori.
El grup de Jess Ger, que no descarta
eixir a borsa a llarg termini, compta en lactualitat amb delegacions a Pequn, Londres
i Pars, i, b que de manera embrionria,
lempresari ja projecta la construcci duna
Ciudad de Vacaciones de majors di-

mensions que la de Castell en un indret

encara sense definir de la Xina. On s que
t projectes en ferm el grup Marina dOr
s al Marroc: all, el passat maig va resultar
lempresa adjudicatria de la construcci
de 6.300 habitatges de protecci oficial per
valor de 148 milions deuros a la ciutat de
nova creaci de Tamesna.

PUGNA ENTRE CLSSICS

I ASPIRANTS
Ladjudicaci del PAI Mundo Ilusin al grup
Marina dOr de Jess Ger va representar un
sotrac en els cercles empresarials. La inrcia
empresarial de Castell apuntava al fet que
el guanyador del concurs seria Lubasa, la
companyia presidida per Luis Batalla, un
home crescut a lombra del president de la
Diputaci, Carlos Fabra, que t negocis en
prcticament totes les rees a les comarques
de Castell. Precisament, la no adjudicaci
del PAI va generar una agra polmica amb
Marina dOr que va sobrepassar els cercles
empresarials per a saltar a les pgines dels
peridics en forma de mtues acusacions.
En la prctica lenfrontament LubasaMarina dOr va suposar per als clssics del
sector prendre conscincia del fet que els
nous constructors estaven en disposici de
lluitar en igualtat de condicions amb ells.
El pasts, doncs, hauria de repartir-se entre
ms comensals.
Luis Batalla va iniciar-se en el mn dels
negocis amb una empresa de maquinria
agrcola en la dcada dels seixanta. Des
daleshores, Batalla, un home discret i poc
donat a les aparicions pbliques, ha diversificat el seu negoci i avui gestiona des
dassegurances fins a serveis de recollida
de deixalles, passant per empreses de se-

91
guretat o la firma cermica Saloni. Ms
enll daquests negocis, els interessos immobiliaris de ms gran abast de Lubasa se
centren a Benicssim, Borriana i Cullera.
En aquest ltim municipi Lubasa participa,
a travs duna uni temporal dempreses,
en lanomenat Manhattan de Cullera, on
construir 9.000 vivendes i un port esportiu sobre una superfcie de 5,5 milions de
metres quadrats; a Benicssim projecta la
construcci de 2.500 habitatges, dos hotels
i un camp de golf; mentre que a la poblaci
de la Plana Baixa promou 5.289 habitatges
en el complex residencial Santa Brbara
Golf. En lmbit de les primeres residncies, Lubasa ha centrat les seues actuacions
en lrea metropolitana de Valncia, i ms
concretament a Massamagrell, Albal i la
Pobla de Farnals. La firma castellonenca,
a ms, ha adquirit recentment ledifici dels
antics jutjats del carrer de Navarro Reverter
a Valncia, on pretn installar la seua seu a
la capital valenciana.
A banda de les soterrades acusacions de
suposats tractes de favor cap a Lubasa en
ladjudicaci dobra pblica, el ben cert s
que la gesti daquesta companyia no ha
estat exempta de polmica. De fet, el passat
mes de maig, Luis Batalla va ser condemnat com a president de Lubasa a dos anys
de pres per un frau fiscal de 2,2 milions
deuros en lIVA i limpost de societats al
llarg de tres anys. Batalla va evitar la pres
desprs de pagar una multa que ascendia a
vora nou milions deuros.
Batalla no ha estat, per, lnic promotor valenci que ha tingut problemes amb la
justcia. Ms recentment, lalacant Enrique
Ortiz ha saltat a les pgines dels peridics
per haver de comparixer als tribunals.
En concret, el passat mes dagost, el fiscal
anticorrupci dAlacant va acusar Enrique

Ortiz, lalcalde dAlacant, dos regidors municipals i un tcnic, de cinc delictes, entre
els quals el trfic dinfluncies en ladjudicaci de tres aparcaments subterranis. Siga
casualitat o no, tant Batalla com Ortiz han
exercit durant anys un poder omnmode
en les seues respectives provncies. En el
cas dOrtiz, per, el seu deler per cultivarse una imatge pblica i la seua manifesta
proximitat al Partit Popular lhan portat a
convertir-se en una referncia.
Enrique Ortiz respon perfectament al
prototip dhome fet a s mateix. Als 18 anys,
tal i com ell ha reconegut en diverses entrevistes, va deixar els estudis per ajudar en
lempresa de contractista del seu pare. Des
daleshores i fins ara, Ortiz ha passat de
gestionar una constructora local a ostentar
la presidncia de la major empresa de les comarques alacantines. A travs de les empreses dependents del Grupo Ortiz, el constructor, que tamb s mxim accionista de
lHrcules CF, ha aconseguit tenir sota el seu
control quasi tot el que es mou a Alacant.
Es calcula que les adjudicacions pbliques
han posat al seu comandament 9,5 milions
de metres quadrats a la provncia, 4,4 dels
quals ja shan classificat com a residencials
i on podr construir ms de 40.000 habitatges. A la ciutat dAlacant, Grupo Ortiz
gestiona leixamplament del barri de Sant
Blai i lexpansi del barri de Vistahermosa.
A partir dac, els seus interessos sestenen a
rees de negoci tan diverses com la neteja
de collegis pblics dAlacant, les obres de
construcci del tramvia, la propietat del
12,5 % del centre comercial Panoramis o la
construcci de places daparcament.
Tamb a Alacant, Ortiz ha estat protagonista de loperaci urbanstica ms sonada de la histria de la ciutat. El Grupo
Ortiz ha promogut la urbanitzaci de 4,2

92
milions de metres quadrats on es construiran 15.278 habitatges que donaran cabuda
a ms de 45.000 nous habitants, en lanomenat Pla Rabassa. Laprovaci del projecte
va generar un aldarull social important, les
ramificacions poltiques del qual van acabar
desmantellant el grup socialista local.
Els interessos urbanstics dOrtiz sestenen a Penscola (on gestionar el futur port
esportiu), Benidorm, la Vila Joiosa, Villena
i, darrerament, a les comarques valencianes
i ms concretament a Manises. En aquesta
poblaci de lHorta Sud, la societat Tarea
SL, constituda per Ortiz i lInstitut Valenci de la Vivenda, promou Nou Manises,
una macrourbantzaci on es vol construir
10.000 habitatges. La delegada del Grup
Ortiz a Valncia s lexdelegada del Govern i
consellera en letapa Zaplana, Carmen Mas.
A ms dels projectes de Rabassa i de
Nou Manises, si hi ha hagut una operaci
que ha portat el constructor a les primeres
pgines dels peridics, aquesta ha estat la
maniobra que ha protagonitzat a Terra
Mtica, el polmic parc datraccions de
Benidorm construt en letapa de govern
dEduardo Zaplana i que havia esdevingut
un llast per a ladministraci valenciana i
tamb per a les entitats que participen en
el seu accionariat. El parc arrossegava un
deute de 219 milions deuros que va provocar que la direcci anuncis la suspensi de
pagaments al maig de 2004. A partir daleshores es va aplicar un pla de sanejament
que tenia com a punt culminant la venda
dels 139.000 metres quadrats de superfcie
edificable adjacents al parc. Els gestors de
Terra Mtica els havien valorat amb un
preu deixida de 60 milions deuros. Ortiz,
pel seu cant, va oferir quedar-sels per
85 milions. La sorprenent compra permetria que el complex doci passs de ser una

empresa en nmeros rojos a una empresa

completament sanejada, i doncs eliminar de
passada un dels maldecaps de la Generalitat
i les caixes destalvi i altres entitats.
Els interessos del constructor alacant
tamb superen els lmits del Pas Valenci i
sestenen fins a Eivissa, on participa en una
de les operacions ms polmiques a les Illes.
Aquest mateix any, Ortiz ha vist com el govern balear adjudicava la construcci de la
controvertida autopista Eivissa-Sant Antoni
a la uni temporal dempreses que comparteix amb Fomento de Construcciones
y Contratas (FCC), de la qual s conseller
lexministre del PP Abel Matutes.
Com en el cas de Jess Ger, tamb
Enrique Ortiz t previst expandir el negoci
immobiliari a sia, i ms concretament a
Xina, on t projectada la construcci de
6.000 habitatges dun complex residencial
a la ciutat de Ningbo.
Precisament, la presidncia del parc
temtic ara reflotat locupa un altre dels principals constructors de les comarques alacantines. Es tracta dAndrs Ballester, fill i nt
dun fabricant de farines que al poc temps
dentrar en el negoci familiar va decidir
reconvertir-lo per esdevenir constructor (o
promotor-constructor com ell mateix prefereix que el qualifiquen). A partir daquell
moment el creixement de lempresa es va
centrar a Benidorm, on al llarg dels trenta
anys de vida de la firma ha construt ms
de 3500 apartaments. Precisament, dues de
les torres de 22 pisos que actualment construeix Ballester shan vist envoltades de polmica, desprs que aquest estiu la Direcci
General de Costes amenaara denderrocarles adduint que en alguns trams es troben a
noms 20 centmetres de la vora de la mar.
Avui, Ballester s un dels principals referents del sector a travs del conglomerat

93
Edificaciones Calpe. En lactualitat, centra
la seua activitat a Cullera, Calp, la Nucia,
Altea (promou 5.000 habitatges sobre
una superfcie de tres milions de metres
quadrats a travs de la filial Altea Futura),
Benigembla (1.500 habitatges, promoguts
a travs de la filial Coll de Rates SL, on
participa tamb el cantant Julio Iglesias)
i Parcent. A ligual que altres empreses
del sector, Ballester ha vist en els residents
estrangers una oportunitat de mantenir el
negoci. En aquest sentit, la firma Ballester
s, a ms, propietria de la principal xarxa
dhotels del Pas Valenci, que construeix i
gestiona a travs de la marca SH.

PILOTADA HISTRICA
Junt amb els Ortiz, Batalla o Ballester, un
altre dels clssics del sector s la famlia
Soler, coneguda fora dels cercles empresarials per haver protagonitzat lensim
desembarcament dun constructor en la
presidncia dun club de futbol, en aquest
cas, el Valncia CF. Des de lestiu de 2004,
els Soler sn els mxims accionistes de
lequip de la capital valenciana, desprs
duna dura pugna que els va enfrontar al
tamb promotor i expresident, Francisco
Roig. El futbol, per, s per als Soler noms
una afecci. El nucli del seu patrimoni i la
seua ascendncia empresarial est en el mn
de la promoci i la construcci.
Lorigen dels Soler es troba a Tors, a
la comarca de la Ribera Alta, on va nixer
el patriarca de la famlia, Bautista Soler
Crespo, lany 1929. Amb 20 anys va traslladar-se a Valncia i all va iniciar la seua
trajectria com a agent de la propietat
immobiliria. Temps desprs, va fundar
lempresa Bautista Soler Crespo, a travs

de la qual va anar integrant-se en el mn

immobiliari fins a esdevenir una empresa
amb prou mscul financer per a adquirir
a finals dels anys setanta cinc firmes ms i
convertir-se, de pas, en un dels principals
referents del sector. Avui, el conglomerat
dempreses que dirigeix saixopluguen sota
el nom de Construcciones Soler i es calcula
que fins a 6.000 vivendes del Pas Valenci
porten la seua signatura.
Els principals interessos immobiliaris de
Bautista Soler estan al Pas Valenci, per
aix no ha impedit que tinga una participaci del 5 % de laccionariat de Metrovacesa,
considerada la principal empresa promotora dEuropa. Grcies a aquesta participaci,
Bautista Soler ha intervingut com a part en
el conflicte que enfronta laccionista majoritari, la famlia catalana dels Sanahuja, i el
president de la firma, Joaqun Rivero, per
qui Soler ha pres partit aportant les seues
accions i comprometent el seu capital en
una prova de forces que, quan sescriuen
aquestes lnies, est a lespera de dirimir-se
en els jutjats.
Ms enll del mn de la promoci i de la
pilota, Bautista Soler tamb sha interessat
pel mn del cinema. Noms a Madrid va
arribar a gestionar 42 sales de cinema i 14 a
Valenci i a ell correspon dhaver recuperat
els emblemtics cines Lys. La seua ltima i
sembla que definitiva incursi en el mn del
celluloide va ser en 1996. Pel que fa al mn
de les finances, Bautista Soler mant participacions en el Banco Santander, Banesto i
BBVA per valor de 168 milions deuros.
El segon dels protagonistes daquesta
nissaga de promotors s el primognit de
Bautista, de nom Juan Bautista Soler Lujn,
conegut per ostentar la presidncia del Valncia CF. Soler Lujn va seguir des del principi els passos del seu pare, per al poc de

94
complir els 30 anys va decidir emprendre
el cam en solitari. En 1987 va fundar la
seua primera societat. Un any desprs, ja
sen comptabilitzaven vuit sota el seu control. Avui, totes sagrupen sota el nom de
Grupo Juan Bautista Soler i es calcula que
controla una borsa de sl edificable per
valor de 282 milions deuros. Fins ara,
Soler Lujn ha construt ms de 3.000
vivendes. En lactualitat, els seus principals
interessos immobiliaris es concentren a
Montcada, Sant Vicent del Raspeig, Dnia
i Riba-roja. En aquesta localitat del Camp
de Tria Soler Lujn ha protagonitzat un
dels episodis urbanstics ms controvertits dels ltims anys.
Quan el promotor va assumir la presidncia del Valncia CF, ho va fer sota la
promesa deixugar el deute que llastava els
comptes del club. Els plans de Soler Lujn
suposaven traslladar la ciutat esportiva on
sentrena lequip de Paterna a Riba-roja
i incorporar-hi una rea on construir les
vivendes. Dit i fet, loperaci Porxinos es
va tancar amb la signatura dun acord entre
lajuntament de Riba-roja, el Valncia CF
i la Conselleria de Territori i Habitatge,
desprs que el club de futbol comprs a
travs de la intercessi dun intermediari
terrenys en una zona anomenada Porxinos
i la Conselleria dons el vistiplau a una
reclassificaci de terrenys rstics a urbanitzables. El mateix Soler Lujn va qualificar
de pelotazo loperaci, que sempre va tenir
lapadrinament del progenitor dels Soler.
Al contrari que el pare, Soler Lujn no
ha defugit locasi de representar lempresariat valenci i dur-hi a cap un paper actiu.
Aix, va ostentar la presidncia de lAssociaci de Promotors Immobiliaris i Agents
Urbanitzadors de la provncia de Valncia
durant els anys de ms empenta del sector,

alhora que s membre del lobby Associaci

Valenciana dEmpresaris.
Tot i que la llista dempresaris dedicats
al mn de la construcci podria ampliar-se,
cal no oblidar tres noms que, en diferents
parts del Pas Valenci, han perfilat la seua
prpia trajectria empresarial. El primer
dells s el Grupo Onofre Miguel, una promotora de llarg recorregut (va ser fundada
en 1947) que des de 1996, quan va morir
el seu pare, encapala Jos Luis Miguel, nt
del fundador. A ledificaci de residncies
urbanes i en la costa, activitats tradicionals
dOnofre Miguel, shi han sumat tamb
ms rees de negoci com ara la promoci
de parcs empresarials (entre els quals hi
ha el parc empresarial Tctica-Ciudad de
Negocios a la localitat de Paterna, on ha invertit 50 milions deuros), hotels, oficines,
naus i locals comercials i la gesti de sl.
Pel que fa a lhabitatge residencial, els ulls
dOnofre Miguel estan posats en la costa
castellonenca (de fet, s un dels patrocinadors del Castell CF), menys saturada que
lalacantina o la valenciana. En el seu pla
estratgic la promotora t previst invertir
fins a 370 milions en la franja de la Costa
de Azahar abans de 2011, construint-hi
ms de 1.000 vivendes i dos hotels. Els
barris de Campanar i de Nou Campanar,
a la ciutat de Valncia, han sigut des de la
dcada dels setanta, i continuen sent, un
dels punts estratgics dOnofre Miguel.
A banda, lany passat la firma va comprar
el 22 % dAyco Grupo, dedicada a la promoci immobiliria a Madrid, Andalusia,
Mallorca i el Pas Valenci.
Malgrat la seua joventut, Jos Luis Miguel ha aconseguit ja una certa projecci
social. Des de 2005 s president dUrbe
Desarrollo, la fira immobiliria per excellncia del Pas Valenci i una de les ms

95
importants dEuropa. Onofre Miguel s,
a ms, lnica promotora valenciana que,
fins ara, ha concretat el conveni entre la
Generalitat i la Federaci Valenciana de
Promotors Immobiliaris i Agents Urbanstics de la Comunitat Valenciana pel qual
una desena dempreses del sector es comprometien a repoblar i reforestar 25.000
hectrees de bosc.
Lactitud altruista de Jos Luis Miguel
no acaba ac. El promotor sha mostrat dispost en diverses ocasions a finanar una part
dels 60 milions deuros que costa lEsfera
Armillar, un monument amb el dimetre
dun camp de futbol i 92 metres dalada
que sorgeix intermitentment per boca dels
poltics valencians, per que sempre acaba
sent rebutjat tant pel seu cost com per la
manca duna ubicaci adequada a la ciutat
de Valncia. Tot i amb aix, tant els Onofre
Miguel com els Lladr (amb qui han participat en la promoci de vivendes a Campanar) shan ofert a pagar lestructura.
Francisco Murcia Puchades s un altre
dels homes forts del sector, a pesar de la
seua joventut. President de la Federaci de
Promotors de la Comunitat Valenciana en
substituci de Juan Bautista Soler, Murcia Puchades ha arribat a la presidncia
daquesta entitat en un moment especialment delicat, tot just coincidint amb lallau
de crtiques de la Uni Europea i lalarma
social despertada pels excessos urbanstics.
Per a fer front a tot aix, Murcia Puchades
ha impulsat una Agncia de Turisme Residencial per a apaivagar les campanyes
demaggiques.
Ms enll de les tasques de representaci, lorigen de la firma Murcia Puchades
es troba a la dcada dels trenta a Benidorm,
on va ser un dels protagonistes del desenrot-

llisme. En lactualitat, la firma, dirigida per

la tercera generaci, encapala actuacions
urbanstiques sobre ms de vuit milions
de metres quadrats en 13 municipis, de les
quals les ms destacades sn a Polop, Xbia, la Vila Joiosa, el Campello, Benidorm
i Finestrat. En terrenys daquest darrer
municipi, Murcia Puchades hi promou
la construcci de 1.300 xalets sobre una
superfcie dun mili de metres quadrats
junt amb Lladr i la filial immobiliria de
Bancaixa. La construcci subica a poca
distncia del parc temtic Terra Mtica.
A ms de Murcia Puchades, Ortiz i Ballester, cal destacar, a les comarques alacantines, el paper de Manuel Pelez Castillo,
fundador de la constructora Ecisa. La firma,
que avui dirigeixen els seus descendents, ha
realitzat ms de 1.000 obres i 25.000 vivendes en els seus 38 anys dhistria. Els
orgens de lempresa cal buscar-los en lany
1968 quan Pelez, un jove nascut a Banala
de las Villas i desprs traslladat a Alacant,
constitueix Estructuras y Cimientos Insulares SA (Ecisa). Durant les primeres dcades, Ecisa destaca per introduir tcniques
i materials nous per a la construcci, i que
a partir dels anys vuitanta dna pas a un
major inters per ledificaci en general.
A partir dels noranta, Ecisa es diversifica i
introdueix sectors que van des de la climatitzaci fins a les obres dacabat passant per
la gesti de les residncies de la tercera edat.
Entre les fites que marquen la histria de
lempresa hi ha la construcci duna part
de Terra Mtica lany 2000 o lestructura
de vivendes ms alta de lEstat espanyol a
Benidorm en 2001. Pelez ha sigut tamb
membre del consell dadministraci de
Terra Mtica i en lactualitat t una fundaci
que porta el seu nom.

96
CONCLUSI
Dir que aquest article recull els noms propis de tots els protagonistes del panorama
urbanstic del Pas Valenci seria faltar a la
veritat. Com se sol dir: sn tots els que
estan, per no estan tots els que sn. Als
Murcia Puchades, Ortiz, Soler, Batalla, Ballester, Pelez, Onofre Miguel... caldria
afegir-hi ms cognoms sense els quals resultaria difcil, si no impossible, entendre
per qu els empresaris de la construcci,
promoci i del mn immobiliari en general han esdevingut un poder fctic a
casa nostra. Qestions despai i dopacitat
empresarial impedeixen ampliar la llista
a noms com Vicente Girbs (Blauverd),
Carlos Turr (Cleop), Vicente Cotino
(Sedesa), Felipe Almenar (Cyes), Manuel
Puchades (Edival), Luis Semper (Grupo
Lar) o Juan Armiana (Promociones Armiana). Tots ells, sense oblidar tampoc
limportant quota de mercat que ocupen
empreses foranes com ara Dragados (Palau
de les Arts i Hospital la Fe de Valncia);
Ferrovial (drsena interior del port de
Valncia per a la Copa Amrica) o Metro-

vacesa, que han trobat en el Pas Valenci

un bon indret on engrossir els seus comptes
de resultats a base dadjudicacions de grans
obres pbliques.
Amb una cartera de sl ms o menys
vo luminosa; dirigint empreses creades
del no-res o fruit de la perseverana dels
progenitors; amb ms o menys diversitat
drees de negoci; amb una trajectria
empresarial llarga o curta; prxims o allunyats del partit de govern de torn; amb un
nivell de professionalitzaci ms alt o ms
baix; conreadors duna acurada imatge
pblica o discrets i reservats, tant se val.
Els empresaris de la construcci, comptat
i debatut, sn un nucli format per partcules heterognies per amb prou capacitat
per a no tan sols protagonitzar la vida econmica al Pas Valenci sin, a ms a ms,
perfilar el model social i de pas amb un
escaire a la mesura del negoci. r

1.

En octubre de 2006 i arran de la denncia pblica

daquesta collusi per la diputada del PSPV Ana
Noguera, Astroc anunci que suspenia la seua activitat de mecenatge. [N. ed.]

97

Un pas sense llauradors?

El declivi de lagricultura al Pas Valenci
Manolo Peris

uns anys en el sector agrari pateix

un procs de transformaci i evoluci
radical de totes les seues estructures, tant
les de producci agrria en el camp, com
les de transformaci i manipulaci i les
de comercialitzaci i distribuci. Aquesta
evoluci sest produint a una velocitat de
vertigen.
Lagricultura tradicional valenciana havia estat conduda des de temps immemorial per una estructura bsica fonamentada en
la famlia camperola. En aquests moments,
a linici del segle XXI, es troba en una posici
en qu lagroindstria de transformaci,
manipulaci i comercialitzaci ha desplaat
el principal protagonista de la histria, el
llaurador i la famlia camperola, a un nivell
de simple observador de la realitat diria, a
qui tot li ve imposat des de fora.
Lideal de la producci agrria mediterrnia, enfront del model de grans explotacions i empreses multinacionals predominant en lagricultura continental europea,
o tamb nord-americana, ha passat duna
situaci ms o menys idllica en la qual viu-

Manolo Peris (Valncia, 1973) s enginyer agrnom

especialitzat en poltiques agrries i desenvolupament
rural. Actualment s responsable del sector de loli
doliva a la Federaci de Cooperatives Agrries de la
Comunitat Valenciana (FECOAV).

re de la terra era un fet relativament senzill

a una situaci en qu el fet de ser llaurador
representa quasi una actitud heroica.
Sens dubte la situaci actual respon a
processos dordre general que han afectat
tamb la resta destats integrats en la Uni
Europea. De fet, qualsevol pas del mn
ms desenvolupat ha conegut processos
dindustrialitzaci i de terciaritzaci que
han redut a nivells mnims la importncia econmica i social del sector primari.
Per tamb s veritat que determinades
poltiques de defensa, protecci i desenvolupament del sector agrari, basades en la
investigaci i en un enfocament qualitatiu,
han perms fer front a les grans amenaces,
i salvar un espai per a lagricultura enmig
duna economia avanada.
Aix, conv mirar-se la realitat actual
de lagricultura als Pasos Baixos, o be a les
regions del centre-nord dItlia, com ara
lEmlia-Romanya, on el productor tradicional, el pags familiar, ha esdevingut un
empresari agrari, el qual t molt clar que per
a reeixir en la seua activitat s tan important
el temps que dedica a produir productes de
qualitat, com el que inverteix en la transformaci i la comercialitzaci, de manera
individual o a travs de les cooperatives.
Per una altra banda, hem de mirar crticament la realitat valenciana, on el llaurador bsicament no ha pogut fer front als

98
processos de terciaritzaci que est patint el
nostre pas. El predomini total del turisme
i la construcci, units a lespeculaci de
terrenys per tal de fer noves construccions,
i les males cotitzacions del producte en
fresc que es comercialitza (per cert, duna
manera idntica a la de fa quaranta anys...),
han creat una situaci difcil, en la qual
es considera lagricultura una activitat en
decadncia irremeiable, poc rendible i poc
moderna. Tot fa pensar que, per trencar
la tendncia negativa dabandonament
massiu del sector, caldria un esfor titnic,
unit a una imaginaci i inversi sense
precedents.
Histricament es pot comprovar que els
processos durbanitzaci extensa han provocat desplaaments tant de les produccions
com dels productors agraris mateixos. Per
exemple, alguns productors tradicionals
de les terres de lHorta de Valncia han
hagut de desplaar-se cap a les comarques
venes del Camp de Tria o del Camp de
Morvedre per trobar terres ms barates
que les del seu entorn, per tal com aquestes shan sobrevalorat de manera fictcia i
especulativa com si tota la terra es pogus
urbanitzar. Tamb algunes produccions
tradicionals de la comarca de la Ribera
del Xquer sestan desplaant cap a zones
dagricultura de sec on les explotacions sn
ms grans i on la possibilitat dintroducci
dels sistemes de reg per degoteig van afavorint grans explotacions en comarques com
ara la Foia de Bunyol on, de moment, la
pressi especulativa s inferior.
Tamb cal destacar la situaci en qu
queden les estructures agrries de manipulaci i transformaci quan simplanten
macroprojectes urbanstics o industrials.
Aix, les tradicionals comarques citrcoles
de la Plana Baixa i Alta de Castell han per-

dut superfcies de producci per locupaci

del territori que ha provocat la implantaci
massiva de la indstria de la cermica, que
ha generat un procs daband de lactivitat,
des de Nules, Borriana i Vila-real, fins a
Onda, Betx i lAlcora.
No s menys important la desaparici
de sl agrari en benefici de les macrourbanitzacions prximes a la costa, com s
el cas de Moncofa, o b del gran projecte
de Marina dOr, que ha fet prcticament
desaparixer els conreus dels termes dOrpesa, Cabanes i Torreblanca. En aquestes
situacions, els magatzems de manipulaci
de les produccions, com ara dels ctrics, es
queden sense la producci esperada en el
moment que es van planificar. El procs s
general, i aix per exemple el conreu dels
productes agraris a la Marina Alta i Baixa
es duu a terme prcticament per plaer i com
a record dun passat agrari, i no ja com una
activitat econmica bsica.
B es podria deduir daquestes reflexions
inicials, i duna visi de conjunt en qu
ara no podem entrar, que el llaurador ha
estat una de les principals vctimes de la
globalitzaci de leconomia al nostre pas.1
La paradoxa, per, s que la progressiva
disminuci dels ocupats al sector agrari
no comporta una reducci parallela de
les produccions, i menys encara del volum
econmic que aquest sector genera.

EVOLUCI DEL MODEL

DE PRODUCCI AGRRIA
Per tal danalitzar levoluci del sector
agrari, i de la indstria agroalimentria en
general, al Pas Valenci considerarem tres
grups de dades i macromagnituds bsiques.2
En primer lloc cal determinar el valor

99
econmic que s capa de generar el sector
agrari, observant levoluci de les exportacions de producte fresc i del transformat.
En segon lloc, i no menys important, ens
detindrem en levoluci dels principals
cultius, per tal de copsar les superfcies
que encara augmenten i les que mostren
una tendncia regressiva. Finalment, analitzarem lestructura de les explotacions,
on el minifundisme i la subdivisi de les
terres sn trets inherents, i levoluci de la
poblaci agrria, de lempresari agrari, i el
fenomen de lagricultura a temps parcial.
La primera dada que hem danalitzar
s la de producci final agrria, que ens
mostra un increment discret per constant
des dels anys vuitanta fins a lactualitat.
No obstant aix, podem observar un cert
estancament des de finals dels noranta,
perqu se situa lleugerament per damunt
dels 2.500 milions deuros lany. Aquest
volum econmic, tanmateix, ha patit un
procs de disminuci relativa si el comparem amb les magnituds dels altres sectors
principals, com ara la indstria, la construcci o els serveis. Aix doncs, hem passat
duna importncia relativa prxima al 5 per
cent en termes de producte interior brut
a preus corrents a mitjan anys vuitanta, a
representar menys del 3 per cent del PIB.
Al Pas Valenci aquesta disminuci relativa
ha sigut ms gran que a la resta de lEstat,
on el producte agrari es troba encara en
uns nivells relatius superiors al 4 per cent
del PIB.3
Aquesta disminuci de la importncia
relativa del sector, daltra banda, s molt
superior si parlem en termes de percentatge
docupaci, ja que els darrers vint anys ha
passat duna estructura sectorial on ms
dun 15 per cent de la poblaci valenciana
es dedicava a lagricultura, a la situaci

actual en qu prcticament tan sols shi

dedica un 3,5 per cent.
La detenci i disminuci relativa de
lincrement de la producci final agrria
ha vingut acompanyada dun increment
prcticament del 100 per cent del valor dels
consums intermedis, aix com de les amortitzacions de les inversions realitzades pel
sector, fet no compensat per limportant increment de les subvencions netes de la Uni
Europea a les explotacions. Aix doncs, la
renda agrria ha patit un estancament total
des de mitjan anys noranta.
Un fet destacat de lagricultura al Pas
Valenci s el valor econmic de les principals produccions del regadiu, com ara
fruites, hortalisses i ctrics que, amb menys
de la tercera part de la superfcie de cultiu
(noms 200.000 hectrees de cultiu de les
ms de 650.000 que hi ha al nostre pas),
representa un valor afegit de ms del 90 per
cent de la producci final agrria.
La vocaci comercial de lagricultura valenciana ha mirat de sempre cap a lestranger, amb una inclinaci cap a lexportaci
nica al mn. De fet, cal destacar que el
valor absolut de les exportacions agroalimentries s superior al de la producci
final agrria, fet que indica que exportem
ms del que produm, pel fet de ser les principals empreses exportadores una important
via canalitzadora de produccions daltres
comunitats autnomes, i fins i tot de tercers
pasos, i doncs fer de de pont per a aquests
productes, b en fresc o transformats.
Any rere any, lexportaci agroalimentria representa ms dun 20 per cent de les
exportacions totals. Aquesta vocaci exportadora s molt superior a la resta de lestat,
on no superen mai la producci final agrria, i a ms no representen ms dun 15 per
cent del total.

100
Aix doncs, malgrat la imatge negativa que el sector agrari pot tenir quant a
importncia econmica o rendibilitat (un
tpic reiterat pels idelegs del boom immobiliari), cal destacar el seu gran pes en
les exportacions al llarg dels ltims anys.
Les exportacions agroalimentries (on es
tenen en compte els ctrics, la resta de
fruites, les hortalisses, els vins i els sucs
de fruita, etc.), superen alguns mesos de
lany (fonamentalment els dhivern, afavorit per les campanyes citrcoles) el primer
sector exportador, que ve encapalat per
lautombil. I cal destacar, a ms, que el
volum daquestes exportacions va desplaar lany 2001 del segon lloc els productes
cermics i del taulell.4
Aquest fet pot explicar lestabilitat en la
producci, transformaci i comercialitzaci
de les espcies vegetals al Pas Valenci, fonamentalment pel que fa als ctrics ja que, a
pesar de ser un sector amb una rendibilitat
econmica qestionada, ens hi trobem amb
un nivell dexportacions molt superior a
sectors de la indstria tradicional valenciana
com ara el txtil, la sabata, el moble o el
joguet. Daltra banda, lagricultura implica
una economia clarament social com a efecte
de lenorme disgregaci i repartiment de
les terres. Sn pocs els que viuen al 100
per cent del sector agrari, per molts els
qui nobtenen una rendeta, i tamb en
sn molts els qui hi treballen indirectament. Aquest repartiment de la riquesa
fa del sector agrari la base per a lactivaci
fonamental de les economies domstiques
de determinades comarques, com ara el
conjunt de la Ribera del Xquer, el Camp
de Tria o la Plana.
A ms a ms, cal destacar que lincrement en el volum econmic de les exportacions agroalimentries ha estat altssim des

de la integraci dEspanya com a membre

de la Uni Europea, lany 1986, i shan
multiplicat per quatre les dades inicials.
Aix doncs, ens trobem davant dun sector
on els nivells de rendibilitat per al productor de base sn cada vegada menors, per
on es mou un volum econmic creixent,
i que representa un percentatge de les exportacions cada vegada ms elevat, amb un
augment de ms dun 5 per cent lany des
de mitjan dcada dels vuitanta.
Un fet destacat s levoluci dels conreus, que ha dut a una especialitzaci
en productes que necessiten menys m
dobra, compatibles amb el fenomen tan
ests a casa nostra de lagricultura a temps
parcial. Avui es fa tan sols un 20 per cent
dels cultius dhorta que es treballaven cap
a 1985, fet que representa, per un costat, el
desplaament daquests conreus cap a zones
dagricultura ms intensiva, que segueixen
un model productiu basat en hivernacles,
com es veu a la costa dAlmeria, i per un
altre, laband de cultius ms intensius en
m dobra per uns altres compatibles amb la
modalitat de treball agrari a temps parcial,
com ara els ctrics. Com a exemples ms
clars daquesta disminuci de superfcie
podem observar com de ms de 13.000
hectrees de cultiu de la carxofa que hi havia
als anys vuitanta, avui sen treballen tan sols
una mica ms de 3.000. Per un altre costat,
i en el cas de les cebes, sha passat de vora
10.000 hectrees a menys de 1.000, amb
una disminuci prxima al 90 per cent de la
superfcie. De la mateixa manera podrem
continuar amb el cas de lenciam, del melonar, de les tomaques (concentrades en tres
zones molt limitades, com sn Benicarl,
el Perell a Valncia, o els voltants dElx i
Mutxamel a Alacant), dels pimentons, les
bajoques, etc...

101
Podem fixar en tres les causes essencials
de laband o prdua dels principals cultius dhorta al Pas Valenci i les possibles
conseqncies que a llarg termini podria
tenir aquest fet. Per un costat, i com ja
sha assenyalat, hi ha el fet del desplaament dels principals cultius dhorta cap
a terres dagricultura ms intensiva sota
hivernacles, com pot ser la zona dEl Ejido
a Almeria, o determinades comarques de
Mrcia. Aquests sistemes de cultiu de major productivitat amb majors necessitats
de m dobra, per de produccions, en
principi, de qualitat inferior, han desplaat
totalment la producci de les zones tradicionals dhorta cap a comarques com ara el
Maresme a Catalunya, les terres de lEbre,
o les comarques productores de Mrcia.
Aquest desplaament de les produccions
sha esdevingut de manera parallela amb
un increment de les importacions de pasos
tercers perqu les empreses de comercialitzaci han optat per lestratgia de tenir
qualsevol tipus de producte tots els mesos
de lany, amb la consegent prdua de nivell
adquisitiu per al productor tradicional en
disminuir en gran manera les cotitzacions
de tots els productes a peu de camp, fet
que elimina de la competici al productor
tradicional.
Laband daquests cultius dhorta molt
ms intensius i amb unes necessitats de m
dobra molt elevades en favor de cultius que
permeten lagricultura a temps parcial, com
ara els ctrics, s pals per exemple a lHorta
Nord, on es pot observar com el sistema
productiu que dna nom a la comarca
prcticament ha desaparegut en favor dels
ctrics. Aquesta transformaci del paisatge
s causa i alhora conseqncia dun relleu
generacional prcticament inexistent. De
fet, els professionals de lagricultura que han

viscut de les seues produccions a les zones

de lHorta de Valncia i que shan jubilat
han optat b per realitzar plantacions de
ctrics o b per larrendament de les terres
a uns altres llauradors. En pocs casos (tot
i que amb el temps aquesta situaci ha
augmentat duna manera exponencial)
sha produt laband total de les terres a
lespera duna possible requalificaci del
terreny. La mateixa situaci la trobem en
casos dherncia de terres de pares a fills
quan aquests no es dediquen duna manera
professional a la terra. Aquests no volen
complicacions, maldecaps, ni problemes,
i aposten per les plantacions de ctrics en
el cas de voler continuar amb la terra, i no
optar per laband daquesta.
La tercera causa, tot i que per a molts
podria ser la primera, del declivi de conreus,
rau en laclaparador procs especulatiu que
es pateix al voltant de les principals zones
dhorta al Pas Valenci. Tenint en compte
que un preu raonable per a la producci
agrria pot estar al voltant dels 3.000 euros
per fanecada5 (una mica ms de 35.000
euros per hectrea), ens trobem davant
situacions on als propietaris de la terra sels
ofereix ms de 10 i fins i tot 100 vegades
aquests preus. Es fa evident que davant
una oferta de ms de 100.000 euros per
fanecada (o, encara, de 200.000, i fins i
tot 500.000 euros per fanecada, com shan
pagat a la zona del Manhattan de Cullera,
o a la Ciutat de les Arts i les Cincies de
Valncia), a qualsevol productor agrari li
resulta molt i molt difcil, per no dir impossible, no cedir.
Damunt, aquestes especulacions no
es fan quan el terreny ja est requalificat,
quan valors dentre 150 i 500 euros per
metre quadrat poden ser els que ens trobem actualment al mercat, sin que es fan

102
abans i es permet al llaurador continuar
treballant les terres fins que la maquinria
urbanitzadora hi actue definitivament. En
aquest procs, el llaurador pot mantenir
les collites durant uns quants anys ms (de
vegades cinc o ms anys).
En aquest moment, i si ens aturem a
analitzar i comparar la disminuci de superfcie de cultius hortcoles amb lincrement
daltres tipus ds de la terra ens podem
endur una bona sorpresa. Den de lany
1985 shan perdut ms de 45.000 hectrees de cultiu dhorta al Pas Valenci, i en
teoria la gran majoria ha estat transformat
en cultiu de ctrics. Doncs b, al llarg del
mateix perode, la superfcie no agrcola
(el que suposa el sl urb, i les infrastructures de transport com ara carreteres, vies
de tren, etc.), sha incrementat en ms de
30.000 hectrees. s evident que no tot el
sl urb ha ocupat terres dhorta, ja que
cada vegada sest construint ms i ms a
les comarques dinterior, per s que podem
afirmar que un gran percentatge daquestes
noves construccions sha fet sobre les terres
ms frtils de qu disposem, les procedents
de les aportacions alluvials del quaternari,
i de lerosi transportada pels rius al llarg
dels segles, com sn les hortes de Valncia,
Almenara, Benicarl, el sud dAlacant, a la
comarca del Baix Segura o, tamb, ara, sobre les millors terres de marjal que es podien
aprofitar per al cultiu dhortcoles.
Tornant a levoluci dels principals
conreus, i centrant-nos en el ctric, podem
observar un increment de vora 20.000 hectrees des dels anys vuitanta, per a estancarse en les 190.000 hectrees actuals. Dins de
lespecialitzaci productiva del cultiu del
ctric s que sha observat una clara regressi
de la taronja (que als anys vuitanta i noranta
era la gran majoria del conreu), en favor de

les mandarines i clementines, en principi

amb un mercat ms receptiu. Al llarg dels
prxims anys veurem sens dubte afermar-se
una tendncia regressiva en la superfcie del
cultiu del ctric en favor de terres menys
explotades i amb possibilitat dorganitzar
una citricultura ms rendible, com ara les
comarques dinterior de Mrcia, o b els
dos extrems dAndalusia, des dAlmeria fins
a Huelva. Pel que fa als fruiters no ctrics,
observem un increment de ms de 25.000
hectrees en lametller, que ha ocupat fonamentalment la terra abandonada de garrofers (ms de 35.000 mil hectrees), o
b la de vinya (ms de 40.000 hectrees
abandonades des dels anys vuitanta). Els
altres fruiters de regadiu es troben totalment
estancats (com ara la bresquilla o prssec i la
nectarina), o b en clara regressi (pruneres,
i albercocs limitades prcticament a la Vall
dAlbaida i la Costera, i les pomes, cultivades
bsicament a lAlt Vinalop i les peres que
han desaparegut del seu passat conreu a la
prctica totalitat de marjals). Per un altre
costat, resulta interessant comprovar com
ara lespecialitzaci productiva, de transformaci i de comercialitzaci ha comportat
el reconeixement dalgunes espcies que
abans eren anecdtiques, com ara el cirerer
(a lanomenada muntanya dAlacant i amb
denominaci dorigen, ha sabut i pogut diferenciar-se daltres zones productores), la nespra (limitada prcticament a Callosa dEn
Sarri, i Altea, i amb denominaci dorigen,
domina el 80 per cent de la comercialitzaci
daquest fruit a Europa), el caqui (que a la
comarca de la Ribera del Xquer comena
a ser una alternativa vlida al ctric per la facilitat de cultiu, i comoditat de transport de
les varietats actuals), i finalment el magraner
(limitat al Baix Vinalop, on es produeix la
gran majoria del cultiu al nostre pas).

103
Cal destacar, aix mateix, lolivera que,
amb vora 100.000 hectrees distribudes al
llarg de totes les comarques dinterior, permet mantenir uns ingressos molt necessaris
en zones sense moltes ms alternatives que
la fruita seca i la vinya. Cal dir que aquests
conreus sn els que ms suport tenen de
les poltiques agrries de la Uni Europea,
ja que compten amb unes dotacions pressupostries superiors fins i tot que fruites
i hortalisses.
Si volem una imatge global, conv fer
una ullada a lestructura de les explotacions
agrries valencianes. Ja hem dit que el minifundisme i la parcellaci sn trets inherents
a la nostra realitat. Al Pas Valenci ens
trobem amb ms de 225.000 explotacions
agrries dividides en ms dun mili de
parcelles, la qual cosa indica que cada explotaci t un mnim de quatre parcelles. Aquestes dades i lextensi de les parcelles
mostren grans variacions comarcals. Mentre
a la Safor la dimensi mitjana de la parcella
seria de tres fanecades (vora 2.000 metres
quadrats), al Camp de Tria sincrementa
a sis fanecades per parcella (ms de 5.000
metres quadrats).
Lenvelliment de la poblaci agrria s
una dada que cal considerar: ms dun 60
per cent dels titulars dexplotacions agrries
tenen ms de 55 anys (vora un 35 per cent
en tenen ms de 65), i noms un 12 per
cent dels titulars agraris tenen menys de
40 anys, edat en qu encara t validesa el
concepte de jove llaurador. Daltra banda,
avui noms un total de 75.000 persones es
dediquen al sector agrari, cosa que representa vora el 3,5 per cent de la poblaci
ocupada total.
El fet cabdal de lagricultura a temps
parcial al Pas Valenci ve demostrat perqu noms un 10 per cent dels titulars

dexplotacions agrries dedica ms del 50

per cent del temps anual de treball a la
seua explotaci (b siga en propietat o b
en forma darrendament o cessi). Aix
suposa que noms 20.000 de les 210.000
explotacions sn menades per titulars
que es dediquen a treballar la terra duna
manera principal. Fins al 80 per cent de
titulars (ms de 160.000) dediquen menys
del 25 per cent del temps laboral a la seua
explotaci. Aquest fenomen de lagricultura
a temps parcial comporta aspectes negatius
i altres, en principi, de positius. El principal
problema s que la minva del temps que
es pot dedicar a la terra fa baixar tamb el
nivell de qualificaci del propietari agrari,
amb conseqncies tan negatives com ara
lobtenci de collites dinferior qualitat o la
mala aplicaci de les matries actives emprades per a cada conreu en cada moment
per al control de plagues i/o malalties. Cal
reconixer que avui el mercat s molt exigent i demana productes delevada qualitat
organolptica i que respecten la seguretat
alimentria per al consumidor, assegurant
en tot moment labsncia de residus de
fitosanitaris. Aquesta seguretat alimentria,
que ha de ser certificada en tot moment, ha
destar conduda i guiada per professionals
que estiguen al dia de totes les novetats
tcniques i, cada dia ms, legislatives.
Daltra banda, el fet de lagricultura
a temps parcial ha pogut resultar positiu
per a determinades empreses, com ara
les cooperatives agrries, pel fet dacabar
oferint dins dels serveis als seus associats la
possibilitat de gestionar les parcelles des de
la plantaci fins a la collita. s amb aquesta
manera de treballar que les cooperatives
agrries poden certificar les produccions
dels seus associats, perqu estan tutelades i
dirigides per professionals de lagronomia.

104
La cooperativa agrria passa a ocupar el
lloc que ha deixat el llaurador ja que no
pot viure directament de la terra, i per tal
devitar possibles problemes en la gesti
tcnica de les seues parcelles per falta de
professionalitat.
Ara b, aquest paper reeixit que les
empreses de gesti del camp estan fent per
intentar mantenir els nivells productius a
les diferents comarques, i evitar la desaparici de gran part de la superfcie agrria,
no ha estat seguit digual manera per les
plataformes de comercialitzaci, que han
demostrat any rere any la seua ineficcia
i, fins i tot, incompetncia en la gesti.
Difcilment pot mantenir-se un sector en
el qual ms de 800 operadors ofereixen a
un mercat controlat per unes quantes empreses (i on la uni de la gran distribuci
europea, encapalada per Eurep, canalitza
la majoria doperacions comercials) els
mateixos productes, fent-se lgicament la
competncia entre ells mateixos. De fet,
trobem moments de les campanyes en qu,
sense haver-hi un excs de producci de
determinades varietats, la gran abundncia
doperadors fa que sestenga una percepci
falsa que hi ha un excs doferta, situaci
aprofitada de manera descarada per la
gran distribuci per a comprar les collites
a resultes, un concepte econmic mai vist
en cap altre sector, i que es pot definir
com aquell sistema en el qual cobrars les
collites al preu a qu un tercer siga capa
de vendre, i una vegada descomptades les
seues despeses.
Fet i fet, i desprs daquesta panormica
de lagricultura valenciana, podrem dir
que ens trobem davant dun sector que
cada vegada factura ms diners, i que s
capa dincrementar a un ritme molt elevat
la seua capacitat i vocaci exportadora, la

qual cosa ens duria a la conclusi que no s

un sector en crisi (un sector en crisi no pot
mai anar a ms). Per un altre costat, la base
de la producci agrria, conformada per la
superfcie agrria conreada, i el productor
mateix, el llaurador, van disminuint duna
manera constant al llarg dels anys, a una velocitat de vertigen que, de moment, no hi
ha qui puga (o el vulga) aturar. Ens trobem,
doncs, davant duna paradoxa: un sector
que va a ms, per que t una base molt
dbil, i que tendeix a desaparixer. Ja nhem
fet esment, b que de manera sumria, de
les possibles causes daquesta desaparici:
minifundisme i parcellaci excessiva, fenomen de lagricultura a temps parcial, envelliment de la poblaci, escs relleu generacional, ineficcia de les estructures de
producci i comercialitzaci, etc. Tot aix
unit a lescs inters que el govern autonmic ha demostrat cap al sector, prioritzant
altres activitats, com ara els serveis o la
construcci, estan deixant lagricultura al
Pas Valenci en un lloc que no li correspon,
per histria, tradici i potencial.

REPTES I NOVES
FUNCIONS DE LAGRICULTURA
AL PAS VALENCI
En aquesta situaci que hem descrit es
troba lagricultura al Pas Valenci, i s amb
aquest rerefons que volem analitzar els reptes i noves funcions que la societat demana
a lagricultura. Cal destacar dentrada que
tots els reptes i els nous plantejaments
que se li demanen, o millor dit, se li exigeixen a lagricultura, passen per assegurar
una sostenibilitat en les produccions tant a
nivell social com ambiental i, evidentment,
que puga garantir la viabilitat econmica

105
des del punt de vista del productor. Tots
aquests conceptes han anat integrant les
ltimes gran reformes de la Poltica Agrria Comuna (la PAC) que, tot sha de dir,
representa prcticament el 50 per cent de
les despeses totals de la Uni Europea. Aix,
des de la Reforma de la PAC impulsada per
Mc Sharry en 1992, amb la introducci
de les mesures dacompanyament, com
els programes agroambientals, passant per
lAgenda 2000, on el desenvolupament
rural passa a ser el segon pilar de la PAC,
desmarcant-se dels vells conceptes de
preus i mercats, fins a lactual reforma
de 2003, on conceptes com la condicionalitat mediambiental que cal complir per a
rebre les ajudes, o el desacoblament mateix
de la producci amb aquesta finalitat, i la
seguretat alimentria, i el comproms amb
el territori, sn els fonaments que han
desplaat els vells idearis que primaven la
producci per tal dassegurar labastiment
alimentari de la Uni Europea.
S que s ben cert que molts daquests
conceptes integrats i assumits com a propis
pel model agrari europeu han estat indirectament imposats com a contrapartida per
tal de poder participar de les negociacions
comercials internacionals dins de lOrganitzaci Mundial del Comer (OMC), on
els ajuts directes o indirectes que podrien,
dalguna manera, distorsionar el mercat,
sn totalment prohibits. Aix, ja no hi
ha futur per a cap ajuda directa al preu
del producte, i menys encara per a ajudes
destinades a leliminaci de determinades
produccions (la societat no comprn com
es poden destinar milions deuros a destillar alcohol a partir de vi, o a retirar fruites
i ctrics per a eliminar-los del mercat). s
en aquesta lnia on shauran dobservar
les poltiques de suport a lagricultura,

transformades en poltiques territorials,

socials i, fonamentalment mediambientals. Es dibuixa avui un model europeu
de producci agrria basat en la famlia
tradicional, en la diversificaci dactivitats
i en la multifuncionalitat que del seu treball
es desprn, enfront del model americ de
grans extensions i explotacions.
Aix, ens trobem davant dun moment
histric en qu la Uni Europea, la societat
europea en general, no demana les mateixes funcions al productor agrari, al llaurador tradicional, que les demanades en un
principi. Ja no es poden limitar a produir
aliments a baix cost i assegurar lautoabastiment alimentari, que s, per un altre costat,
irrenunciable. s el moment de produir
oferint a la societat uns altres valors que
sobrepassen en gran manera els merament
productius, com ara poden ser el respecte
mediambiental (cal recordar que lagricultura sencarrega de gestionar fins a un
40 per cent del territori al nostre pas), els
compromisos socials, i els territorials.
Quatre sn els principals gran reptes
que se li presenten al sector agrari, per un
costat, i a la societat en general per un altre.
El primer s el repte poltic i econmic, on
la modernitzaci del sector i la competitivitat han danar parallelament i de la m
de les poltiques de suport, no ja duns
sectors productius, sin ms aviat dunes
poltiques dequilibri territorial. El segon t
a veure amb els compromisos socials entre
el productor agrari i la resta de la societat,
i a linrevs. El tercer pilar est condicionat
pel respecte mediambiental, s a dir, per
la producci agrria sostenible, procurant
fer compatible la producci agrria i la
protecci del medi ambient. Finalment, i
no menys important, hi ha el comproms
territorial, que implicaria buscar lequilibri

106
i evitar els greus conflictes despeculaci en
la terra. Cal definir i limitar duna vegada
per totes els usos del territori.
Analitzant aquests reptes, i tenint en
compte que el primer s la sostenibilitat
econmica, conv atendre alguns aspectes
fonamentals si es vol un mn rural, i en
concret agrari, viu i en constant evoluci.
Per tal dassegurar una sostenibilitat econmica per al productor, la modernitzaci
s bsica a lhora de mantenir uns nivells
de rendes justos i equilibrats. Ara b, no ha
de limitar-se als conceptes tradicionals de
modernitzaci dexplotacions i destructures agrries. Aix, per a poder incrementar
la competitivitat sn ms urgents mesures
dinvestigaci, desenvolupament i innovaci, centrades en la producci agrria
al camp, per sobretot en la manipulaci
i transformaci de les produccions al
magatzem i, evidentment, la posterior comercialitzaci i disposici dels productes
al mercat, dirigits al consumidor. Aquestes
mesures de millora de la competitivitat de la
producci agrria una vegada els productes
han eixit del camp (que s on realment
sobt el valor afegit) resulten necessries,
amb lobjectiu dintegrar les diferents xarxes
de comercialitzaci de base social en unes
plataformes estables que puguen parlar de
tu a tu a la gran distribuci. En la mesura
que el productor agrari de base ser capa
dapropar-se i disminuir la distncia que el
separa de la distribuci comercial, i del mercat dest, podr mantenir les explotacions
en base al valor afegit de la producci. Un
exemple ben clar ens lofereix el mn del vi,
ja que el ram a partir del qual es produeix
el vi t un valor aproximat inferior al 20 per
cent del preu final de lampolla que compra
el consumidor. Aix, totes les empreses agrries que es dediquen a la producci de vi i

que es defensen b al mercat sn aquelles

que poden assegurar una oferta de vi en
ampolla adequada.
Reflexionant en aquesta mateixa lnia,
i pel que fa als reptes que es demanen a
les poltiques agrries, resulta bsica la integraci de les poltiques agrries de la
Uni Europea, en el marc global de lOMC,
evitant la crtica internacional que des de
determinats mbits es fa a la Uni Europea
pel fort finanament que realitza cap a un
sector que competeix, de manera illegtima
en determinats casos, amb les produccions
de pasos del Tercer Mn. No resulta lgic
per a cap organitzaci no governamental
que, per exemple, a Zimbabwe siga ms
barat per als seus habitants la compra de
llet de vaca dorigen europeu, que no la
produda pels seus propis pagesos. Aix
mateix, no es pot admetre que noms un
20 per cent de les explotacions de la Uni
Europea reba ms del 80 per cent de les
ajudes de la PAC.
En la mesura que la mateixa Uni Europea siga capa de transformar aquestes
poltiques de suport sectorial en vertaderes
poltiques socials, territorials i mediambientals, ja no seran qestionades per la
societat en general, i per les organitzacions
no governamentals en particular.
Un punt essencial s la part que li
pertoca a ladministraci valenciana, que,
amb competncies totals en matria dagricultura, s la responsable de les poltiques
de suport al sector. Els compromisos socials
impliquen un increment important en les
relacions i en el dileg que ha dexistir entre
el mn agrari i rural, i la societat en general.
Ser daquesta manera que es legitimaran
els ajuts a lagricultura. Aquest dileg ha de
traduir-se en un increment de les produccions de qualitat, del consum de productes

107
tradicionals i locals, dagricultura ecolgica
o producci integrada, i de productes
transformats amb un origen localitzat. De
fet, el comproms ha danar molt ms enll
de la producci daliments, insistint en la
capacitat que per a evitar determinades malalties (fonamentalment les cardiovasculars)
tenen els productes vegetals, ramaders i de
la pesca, tant els frescos com els transformats. Conceptes com el que pot representar
lorganitzaci Slow-Food, amb lobjectiu
de repensar el que mengem, destaquen la
importncia que lalimentaci de qualitat
t per a la salut i el desenvolupament personal i de la societat. s en aquesta lnia on
el model de producci agrria descansa en
conceptes com lorigen de la producci, i
on els consells reguladors de les diferents
denominacions dorigen haurien de ser la
base per a assegurar el manteniment de les
diferents produccions.
En tercer lloc, cal destacar la sostenibilitat mediambiental com a base de les
futures produccions i amb lobjectiu dassegurar unes estructures de producci agrria
ecocompatibles. s en aquest punt on els
aliments obtinguts a travs de tcniques
agrries basades en lagricultura ecolgica,
o en els sistemes de producci integrada,
han de tenir cabuda. Finalment, el repte
i comproms territorial resulta fonamental per a concretar, reduir i limitar les funcions del territori desmarcant les superfcies
que poden ser susceptibles durbanitzaci
daquelles terres que han de tenir una vocaci agrria clara. Amb aquestes definicions,
el fenomen especulatiu del terreny hauria
de disminuir drsticament, per tal daportar estabilitat en el temps als empresaris
agraris que apostaren pes les produccions
de qualitat. Aix doncs, ens trobem amb un
sector productiu en precari, per amb gran

potencial, i al qual la societat en general

exigeix una srie de requisits que haur de
ser capa dafrontar amb xit al llarg dels
prxims anys si vol continuar sent (encara
que necessriament duna altra manera) el
que va ser, i que no s altra cosa que la base
econmica del nostre pas.

EL FUTUR
DE LAGRICULTURA
AL PAS VALENCI
Ens trobem davant dun moment crtic i
decisiu per al futur de lagricultura i del sector agrari en general, en el qual cal definir
el model de producci agrria que volem
per al futur del nostre pas. Bsicament
es pot triar entre dos models, que podem
definir com el de lagri-cultura, i el de
lagro-producci.6
Podem optar, com ja sha fet en altres
zones, pel model agrari basat en lagroproducci, on la producci daliments a baix
cost s lnic que importa, sense tenir en
compte conceptes connexos com ara la
sostenibilitat ambiental. Daquesta manera, grans explotacions amb un nivell de
tecnificaci molt elevat assegurarien unes
produccions equilibrades. Seria el model
continuista de la revoluci verda, amb un
grau dinvestigaci molt elevat quant a les
llavors i varietats emprades, obtingudes a
travs de tcniques denginyeria gentica.
Aquest model, basat en les grans explotacions deixa de banda el productor de base,
el llaurador, i en fa un imaginari del passat,
i converteix la importncia antropolgica,
cultural i social que lagricultura t en un
vell vestigi histric del passat.
Tot sha de dir: aquest model s el majoritari i el ms reeixit ara com ara, per

108
que com a contrapartida no t en compte el
territori on es desenvolupa, i provoca grans
migracions de persones i de produccions.
Aix, digual manera que ha ocorregut al
nostre pas, amb el consegent desplaament dels nuclis i centres de producci
cap a altres zones, pot ocrrer en la realitat
productiva a tot Europa, i pasos tercers,
com ara el nord o el sud dfrica, els pasos
de Sud-amrica, o b els de lest asitic, liderats per la Xina, o b el continent ocenic,
convertir-se doncs en el rebost de la vella
Europa, amb capacitat per a competir amb
nosaltres en preu i en qualitat.
Per un altre costat, podem optar per
un model basat en lagri-cultura, on els aspectes ambientals, socials, econmics i de
sostenibilitat sn prioritaris enfront dels
conceptes tradicionals dagroproducci
que han quedat envellits per lxit i fracs
de la denominada revoluci verda. En
aquest model, la pea bsica la representa
el productor, el pags, el llaurador, que, pel
fet de tenir un tracte i un contacte directe
amb la terra, i amb una cultura heretada
de temps histrics, per amb la capacitat i
la tecnificaci que li dna laposta decidida
per la recerca, la investigaci, i les produccions de qualitat, fan dell un engranatge
fonamental per a assegurar la transmissi
dun vell ideari dagricultura com a base de
la societat valenciana, en la seua importncia econmica per un costat, per sobretot
ecolgica, social i antropolgica.

Aix doncs, ens trobem, tamb en aquest

aspecte de la realitat, davant una tria decisiva. La reflexi i el debat social haurien de
ser intensos, perqu cal establir les bases
per al futur de les prximes generacions
de valencians. Ser possible un pas sense
llauradors? s evident que sense agricultura
no s possible un pas, per el que hem de
reflexionar s si s possible un Pas Valenci
sense llauradors. Si el nostre pas s el que
s per lagricultura, que li passar el dia
que no hi haja llauradors? r

1.

2.

3.

4.

5.
6.

Vegeu Josep Fontana, La construcci de la identitat. Reflexions sobre el passat i sobre el present,
Barcelona, Ed. Base, 2005.
J. Honrubia, El sector agrari, a Economia espanyola i del Pas Valenci, Valncia, Publicacions de la
Universitat de Valncia, 2005.
Dades de la Conselleria dAgricultura (Informe del
sector agrari valenci), i del Ministeri dAgricultura (Evoluci de les macromagnituds agrries a
Espanya).
Direcci Regional de Comer a Valncia, i Direcci
General de Comer Exterior del Ministeri dEconomia. Dades de 2006.
Una fanecada de lhorta de Valncia sn 8333 m2.
12 fanecades fan una hectrea.
I. Errando. La producci agrria dEuropa al primer quart del segle XXI i el paper del cooperativisme, Jornades de Cooperativisme, Uteco-Valncia, Valncia (setembre 2006).

109

Les Balears: amb tot, encara illes

Onofre Rulln

EL RETARD HISTRIC
DE LES ILLES BALEARS
Els humans sestabliren a les illes Balears al
tercer millenni aC, aleshores la pennsula
Ibrica ja feia alguns centenars de millennis que estava poblada amb diferents
espcies humanes. Els fenicis fundaren la
ciutat dEivissa (segle VII aC) quan ja feia
quatre segles que havien fundat Cadis. Els
romans ocuparen les Balears (segle II aC)
quan ja feia quasi dos centries que vivien
pel llevant peninsular. Superada lantiguitat tardana sense que els visigots shi
arribessin a establir, les Balears foren les
illes orientals dal-Andalus quasi dos segles
ms tard que els musulmans entressin a la

Onofre Rulln (Esporles, Mallorca, 1958) s gegraf i

professor de la Universitat de les Illes Balears. Ha
treballat especialment en el camp de la planificaci
urbana i regional. Ha publicat, entre altres, La construcci territorial de Mallorca (Palma, 2002), premi
Llus Sol i Sabars de Geografia del IEC (2002). La
investigaci en qu es basa aquest article va rebre
un ajut del projecte de recerca La funcionalizacin
turstica de las Islas Baleares (1955-2000): adaptacin territorial y crisis ecolgica del archipilago
(SEJ2006-07256/GEOG), de la Direcci General
dInvestigaci del Ministeri dEducaci i Cincia.

pennsula. Punta de llana de lexpansi

mediterrnia de lempori medieval catal, la conquesta dAmrica va fer perdre
inters geoestratgic a les nostres illes.
Seguint la tnica histrica, les Balears no
arribarien a ser ocupades durant la guerra
del Francs. El comer i la indstria del
segle XIX i XX i el turisme de la segona
meitat del XX proporcionaran a les Balears
una posici ms aviat central que perifrica
en el context extra regional; malgrat aix,
linvasor contemporani, que es manifesta
en forma durbanitzaci, no ha assolit
encara el grau docupaci que sobserva a
les costes catalanes i valencianes.
Per quina ra shan donat aquests retards en les invasions i, consegentment,
en la destrucci dels diferents llegats
paisatgstics? Doncs segurament perqu,
amb tot el que ha plogut, les Balears
encara sn illes. Lallament que dna
la insularitat va proporcionar protecci
gratuta enfront de linvasor des de lantiguitat i, avui dia, malgrat els esforos dels
governs i lobbies econmics per posar fi a
aquesta singularitat geogrfica, els costos de la insularitat sn els responsables
que els indicadors de pressi ambiental
no assoleixin, encara, els rcords dels
peninsulars.

110
EL RETARD VIRTUS
MENORQU (I FORMENTERER)
A escala balear, tanmateix, es donen significatives diferncies interinsulars. Sergi
Mar,1 tot referint-se al paisatge i al territori de Menorca respecte al de Mallorca
i Eivissa, ha parlat de retard virtus de
lilla del vent amb relaci a lilla daurada
i a la blanca. Una virtuositat menorquina
consistent a haver quedat al marge de la primera onada de creixement turstic, la de
les dcades de 1950 i 1960, la que els nacionalistes corsos veien quan comenaren
a parlar, en termes pejoratius, de balearitzaci. Menorca, com que no ha estat estat
afectada per la primera invasi turstica, no
t avui cap Benidorm, Lloret de Mar, Salou,
Sant Antoni o Magaluf. Aix no obstant,
no es deslliur de la segona anys vuitanta
i tercera anys noranta invasi turstica i
urbanstica.
El retard menorqu respon en gran
mesura a una situaci marginal respecte
als fluxos de transport de passatgers de
les dcades esmentades. Una marginaci
virtuosa per mor de labsncia dinfraestructures aeroporturies capaces de fer
arribar, durant lexpansiu cicle econmic
de la dcada de 1960, els tamb expansius
fluxos turstics europeus. Aquesta situaci
marginal proporcion a Menorca una
protecci de fet, que no de dret, molt
superior a la de Mallorca i Eivissa. Una
protecci en gran part responsable de la
millor imatge que tenen avui els paisatges
menorquins en comparaci dels mallorquins i dels eivissencs.
Mentre a Mallorca i Eivissa sinauguraren els moderns aeroports en 1960 i 1961
respectivament, a Menorca la inauguraci
va tenir lloc vuit anys ms tard que a Eivissa,

en 1969, i a Formentera encara no nhi ha.

Per a interpretar el retard en la construcci
del modern aeroport menorqu sha parlat
de cstig franquista a Menorca per haver-se
mantingut fidel al govern constitucional
de la Repblica durant la guerra civil. Si
aquesta s una interpretaci versemblant
no deixa de ser paradoxal: Franco hauria
premiat lilla volent-la castigar, la fidelitat
a la Repblica hauria tingut la seva recompensa.
A les illes Balears hi ha hagut, per tant,
dos retards virtuosos Menorca i Formentera explicats, en el cas menorqu,
pel retard en larribada de les modernes
infraestructures aeroporturies i, en el
cas de Formentera, grcies a labsncia
encara ara daeroport, amn duna acusada dependncia del transport martim
respecte al port dEivissa. Aquests retards
han perms, per un costat, que en 1993
Menorca fos mereixedora de la declaraci
de lilla com a Reserva de la Biosfera per
la UNESCO i que, avui dia, la propaganda
turstica de la menor de les Pitises vengui les estades a una illa de Formentera
que presenta com lltim parads de la
Mediterrnia.

LES BALEARS
EN EL CONTEXT REGIONAL
MS PROPER
Per no deixa de ser una observaci feta
amb ulls i escala balears, una observaci
fora insularista. s veritat que els aeroports han estat la condici necessria per
a fer possible el creixement econmic i el
deteriorament ecolgic; per, per si soles,
aquestes potents infraestructures no sn suficients. No sols de passatgers viu el turisme

111
i el negoci immobiliari, cal, a ms, energia,
bns i materials en quantitats que les nostres
escarides illes no poden proporcionar. En
aquest sentit, en 20042 es va fer necessria la
importaci, via martima, de 7,8 milions de
tones denergia i materials diversos quan
les exportacions no assoliren el mili de
tones que feren possible el funcionament
de la maquinria turstica i urbanitzadora.
Energia, aliments, materials de construcci,
grues, excavadores, ordinadors, roba, cotxes, etc. varen haver de ser importats i es pagaren grcies a lexcedent que proporciona
lactivitat turstica i la venda immobiliria
als no censats a les Illes.
Tant larribada de visitants com la importaci denergia, bns i materials s ms
fcil als destins turstics i residencials de la
pennsula que als de les illes on, a ms de
la via aria i martima, es compta amb la
connexi terrestre a les xarxes peninsulars i
continentals dautopistes i ferrocarrils. Des
de la Via Augusta romana fins a lautopista
A-7, passant per les carreteres N-332 i
N-340 o per lEuromed, laccessibilitat terrestre de la faana mediterrnia peninsular
ha posat en mans dels agents econmics peninsulars una potencialitat transformadora
del territori catal i valenci molt superior
que a les Balears.
Aquest fet resulta transcendental per a
entendre la major densitat del paisatge de
les grues valenci o catal enfront del balear.
Dit duna altra manera, les illes Balears,
grcies a la insularitat, gaudeixen dun retard virtus respecte a Catalunya i el Pas
Valenci quant al seu procs durbanitzaci
massiva de la mateixa manera que, grcies
al retard en la construcci o en labsncia
daeroport, Menorca i Formentera gaudeixen dun retard virtus respecte a Mallorca
i Eivissa.

Com tamb s, a principis del segle XXI,

una percepci estrictament balear el mite
de la balearitzaci ents, comparativament,
com a situaci extrema durbanitzaci malmenadora dels recursos naturals i territorials. El terme fou encunyat pels nacionalistes
corsos en la dcada de 1960 i la premsa
francesa es va encarregar descampar-lo.
Jaume Cladera, el conseller de Turisme de
Gabriel Caellas, ha denunciat que la difusi del terme no fou aliena als interessos
turstics de la Costa Brava, la Cte Azur
francesa i la Riviera italiana, que aleshores
veien en el creixement turstic de Mallorca i
Eivissa uns competidors potencials. Eren els
anys en qu lanomenada segona perifria
turstica es veia amenaada per lemergent
tercera perifria turstica.3 I, ben mirat, la
veritat s que els centres dactivitat turstica
i residencial de les costes peninsulars de la
Mediterrnia, avui dia, sn xacres molt ms
sagnants que les que es poden denunciar a
les Balears.
En aquest sentit basta comparar les
xifres que aporta, per a les comunitats
autnomes dels Pasos Catalans, linforme
dExceltur4 de lany 2005. Mentre els 550
i 454 km de costa catalana i valenciana
suporten respectivament, 2,6 i 2,8 milions
de places turstiques i residencials (de potencial s turstic), els 1.119 km de costa
de les quatre Balears habitades noms en
suporten 0,9 milions. Dit duna altra manera, mentre la costa catalana presenta una
densitat lineal de 4.778 places/km de costa
i la valenciana de 6.151, les Balears habitades noms assoleixen les 844 places/km de
costa. En termes de disponibilitat, mentre
les places balears disposen d1,2 metres
de costa/plaa, les catalanes i valencianes
disposen, respectivament, tan sols de 20 i
16 centmetres.

112
Les dades, que no tenen en compte la
urbanitzaci de primera residncia, la industrial ni la terciria, sn ms que contundents.
La no connexi terrestre suposa majors
costos per a la importaci del que no poden
produir les illes, alhora que frena laccessibilitat dels visitants. La no connexi terrestre
suposa uns majors costos per a la invasi
residencial i comercial dels productes forans.
Uns majors costos i un fre que no es dna a
les costes catalanes i valencianes. Tot plegat, a
la llarga i en termes comparatius, ha suposat
un important entrebanc per a lexpansi de
la urbanitzaci a les illes Balears.

DISSEMBLANA
AMB LES ILLES CANRIES
Per, i per quin motiu no sesdev el mateix
a les illes Canries, laltre arxiplag turstic
administrat per lEstat espanyol? Recordem
que les Canries, amb una oferta superior
pel que fa a places residencials i semblant a
la balear quant a places turstiques, el 2005
assoliren els 264 habitants de dret/km2,
mentre que el registre balear noms fou de
198. A la vista daquestes dades hom pot
concloure que les Canries tenen un comportament territorial ms peninsular que
insular.5 Per quina ra? A les Canries pesen
factors histrics com la funci de frontissa
comercial exercida entre els continents europeu, afric i americ des de ledat moderna.
Una funci segurament comparable a la que,
durant ledat mitjana, exercien les Balears
en lexpansi mediterrnia de la corona
dArag. Per, en la nostra opini, hi ha dues
raons fonamentals que ajuden a entendre els
alts ndexs de pressi humana canria si la
comparem amb la balear, una s de carcter
natural i laltra de caire politicoeconmic.

La primera es deriva del clima canari. El

ventilador permanent que suposen els alisis
proporciona un clima temperat durant tot
lany, sense la maleda estacionalitat (per
als lobbies econmics) del clima mediterrani. A les Canries la maquinria turisticoresidencial pot funcionar tot lany, sense
descans, sense la capacitat de recuperaci
que a la Mediterrnia permet el descans
hivernal. Aix proporciona uns majors
ndexs dactivitat anual que redunden en
uns majors ndexs de pressi humana i
urbanstica.
La segona ra rau en el rgim econmic
especial de les anomenades Illes Afortunades
i en el reclam que, per al transport, suposa
el port franc de Gran Canria. Tot plegat
comporta que els costos de la insularitat
canria es puguin cobrir grcies a un supervit fiscal que, per al perode 1991-1996,
ha estat calculat en una mitjana de 168.548
milions de les antigues pessetes. Per la seva
banda, i per aquest mateix perode, les illes
Balears presentaven un dficit de 137.297
milions.6 Les Canries progressen ms que
les Balears en deteriorament ecolgic grcies a una recompensa fiscal que, invertida
majoritriament en infraestructures, equipara larxiplag macaronsic a les regions
peninsulars. Els vuit aeroports i els deu
ports dinters general donen a aquestes illes
ultraperifriques, segons la nomenclatura
europea, un ritme transformador del seu
territori fora superior al balear.

EL TURISME,
LAL DEL FRANQUISME
I quin paper ha tingut ladministraci urbanstica i territorial balear en la conformaci
daquesta situaci diferencial amb els Pasos

113
Catalans peninsulars? En resum direm que,
malgrat els notables esforos per assimilar
els paisatges balears als catalans i valencians
costaners, encara no han aconseguit vncer
la barrera protectora de la insularitat tot i
que es treballa amb intensitat en aquesta
lnia.
Ladministraci anteposa quasi sempre
el creixement econmic, quantificable
en termes monetaris, a la sostenibilitat,
quantificable en termes ecolgics. Aix en
els casos que sarriben a plantejar tals alternatives. Amb tots el matisos i excepcions
que es vulgui, aquest principi pot aplicar-se
tant a ladministraci franquista com a la
democrtica i tant a la local, autonmica,
estatal com a leuropea. Les poltiques
urbanstiques i territorials aplicades a les
illes Balears, des de la dcada de 1960, no
representen cap excepci.
El turisme va significar per al franquisme la imprescindible font de divises per a
les seves pretensions industrialitzadores.
Avui, inserits en un procs mundial de
relocalitzaci industrial cap a les regions
amb menors costos laborals i ambientals,
el turisme continua compensant una part
important del crnic dficit comercial de
lEstat espanyol. Per, especialment des
de la dcada de 1980, una nova activitat
econmica safegeix al turisme per tal de
poder mantenir el nivell de consum privat
i de despesa pblica un cop desaccelerada
la producci industrial: la venda de patrimoni immobiliari als estrangers. El sector
immobiliari, en la mesura que gran part
dels guanys que genera prov dinversions
estrangeres, i el sector turstic, en la mesura
que majoritriament s tamb dorigen
estranger, permeten mantenir un nivell de
consum i despesa que, si no fos per ells, la
deslocalitzaci industrial posaria en entre-

dit. En aquesta situaci macroeconmica

rau gran part de lexplicaci del dficit
fiscal que afecta les comunitats turstiques
costaneres. Resoldre el dficit fiscal, per a
lEstat, suposaria desfer-se dall que li ha
perms alenar des de fa mig segle, tant en
poca franquista com democrtica.
Daqu que, fins al canvi de cicle que
sinici amb la crisi de 1973, tot fossin
poltiques de foment de lactivitat turstica
i urbanstica associada. Des de la dcada de
1950, amb linici de la ruptura de lautarquia i ladopci de poltiques destabilitzaci econmica, a les illes Balears tota lacci
de ladministraci comenar a dirigir-se
cap al foment de lactivitat turstica. La
construcci dinfraestructures per part de
ladministraci feixista i ledificaci, sovint
amb molt poca urbanitzaci, a un ritme
sense precedents per part de la iniciativa
privada suposaran un canvi territorial de
primerssima magnitud.
A excepci de les principals ciutats, el
creixement de les zones turstiques es va
fer sovint sense que ladministraci hagus planificat el creixement que sestava
enlairant. s ms, lexigncia de pla previ
a la urbanitzaci per part de la legislaci
urbanstica, en la majoria dels casos, va fer
que fos la mateixa promoci la que redacts i poss en marxa els plans urbanstics
que finalment aprovaria ladministraci.
Malgrat la decidida poltica de foment de
lactivitat urbanstica que lEstat adopta a
partir de laprovaci del pla destabilitzaci
(1959), ladministraci local, lencarregada
delaborar i tramitar els plans cap a les Comissions Provincials dUrbanisme per a la
seva aprovaci definitiva, estava mancada
en aquella poca dels mitjans econmics i
tcnics per a la redacci dels plans exigits
per la legislaci urbanstica. Els de les d-

114
cades de 1960 i 1970 foren, per tant, uns
plans fets a instncia de part i no dofici.
A instncia dels promotors urbanstics i
turstics.
El resultat de les poltiques de foment
esmentades, a escala balear, seria fora espectacular. Els 56,55 km2 transformats per
la urbanitzaci que es comptabilitzaven en
1956 passaren a ser 119,5 en 1973.7 En 17
anys shavia artificialitzat tant de territori
com des de larribada del primers humans.
Davant tan radical canvi, la poblaci local
adoptar una actitud a mig cam entre el
miratge i lobservaci incrdula. Desprs
de la dura i alienant postguerra no hi havia
capacitat dinterpretar tan radical canvi
econmic i territorial com un instrument
dextracci de renda per a industrialitzar
lestat feixista. La superaci de la fam va
fer arraconar les preguntes ms transcendentals. Aix i tot, el mateix 1973, quan
es tanca la primera onada de creixement,
es fundar el GOB-Mallorca, una organitzaci ecologista cridada a desenvolupar un
important paper doposici a les poltiques
de foment de les dcades segents. Menorca
(1976), Eivissa (1982) i Formentera (1983)
trigaran una mica ms a organitzar els seus
respectius grups de defensa ecologista.

TURISME I CONSTRUCCI,
LAL DE LA DEMOCRCIA
La reestructuraci capitalista neoliberal,
posterior a la crisi del petroli de 1973, ser
palesa a la dcada de 1980 i, especialment,
a partir de la segona meitat de la de 1990.
Daqu que, tant a escala estatal com balear,
hi hagi una perversa tendncia a associar
els xits de la democrcia (participaci i
dileg) amb els de les reformes neoliberals

(creixement i privatitzacions). Recordem

que tal reestructuraci consisteix, entre
daltres, en un vast procs de relocalitzaci
industrial a escala mundial i, pel que fa
al turisme, en lemersi de lanomenada
quarta perifria de destins turstics (Carib, sud-est asitic, Oceania). Quant als
anomenats destins turstics madurs, com
el balear, entraran aix mateix en un procs de reestructuraci de la seva oferta. El
canvi consisteix fonamentalment en una
neteja epidrmica (plans dembelliment)
dels nuclis turstics dels primers booms
subvencionats per ladministraci i, sobretot, en lafegit dun important lot de nous
productes turstics: golf, ports esportius i,
sobretot, oferta residencial.
La dcada de 1980 s la de la irrupci
dels productes immobiliaris en general i
dels apartaments en particular. Daquesta
manera senceta un procs de venda immobiliria als estrangers que, reactivada a
partir de lentrada a la UE (1986), detonar
amb fora a la segona meitat del la dcada
de 1990. Com diem ms amunt, la venda
de patrimoni immobiliari suposar, desprs
del turisme, una segona gallina dels ous
dor per a lEstat, la qual cosa li permetr
mantenir els nivells de despesa i als consumidors mantenir, i augmentar, el seus
nivells de consum. Ms grues porten ms
divises, ms divises porten ms consum,
ms consum porta ms inversi immobiliria i ms inversi immobiliria porta
ms grues. Una bombolla que lenginyeria
financera safanya a evitar que exploti.
T lmit lactual boom immobiliari
balear? A jutjar pel que preveuen els plans
urbanstics, el parc turstic i residencial de
les Illes encara es podria doblar i assolir una
xifra propera als 4 milions de places. Tots
els estudis que shan fet a propsit daix

115
aporten dades molt properes a aquesta xifra, des dun primitiu estudi amb dades de
19818 fins al darrer de lany 2000.9 Els tous
intents dalgunes poltiques encaminades a
calmar el creixement de loferta turstica de
la segona meitat de la dcada de 1980 (decrets i llei Cladera de 1988) i a la contenci
de la urbanitzaci sobre espais naturals (Llei
dEspais Naturals de 1991) en res no han
modificat les tendncies dexpansi de la
urbanitzaci que, entre 1973 i 2000, sha
tornat a duplicar i ha passat de 119,5 km2
a 248,09.10 Ni tan sols les desclassificacions
de sls urbanitzables de la segona meitat
de la dcada de 1990 afectaran substancialment la capacitat de crrega urbanstica
de les illes Balears. Vegem-ho.
Per iniciativa de lAjuntament de Calvi
(1996) i, posteriorment, del govern progressista de Mallorca i del Govern Balear
de la legislatura 1995-1999, es posaren
en marxa algunes frmules encaminades a
calmar el creixement superficial de la urbanitzaci. Aquestes iniciatives consistien en
la suspensi primer i reclassificaci a rstic
desprs dun important nombre de sectors
urbanitzables que haurien perms expandir
la urbanitzaci en 16 km2 ms en el cas de
Calvi, 22 km2 a tota lilla de Mallorca i
42 km2 a escala balear. Val a dir que tot
aquest seguit diniciatives protectores se
succeeixen en lordre cronolgic esmentat i
que en la comptabilitat de cadascuna delles
sinclouen els quilmetres quadrats que ja
han estat afectats per ladministraci actuant anterior. El govern de Mallorca sapunta
la reclassificaci dels quilmetres quadrats
suspesos per lAjuntament de Calvi com el
govern Balear sanota els quilmetres quadrats afectats per la iniciativa mallorquina.
Era el que Avell Blasco anomen la cursa
per desclassificar.11

Una cursa regulada, des de 1999, per les

Directrius dOrdenaci Territorial (DOT).
Les DOT implanten un sistema ms eficient
perqu la urbanitzaci es dugui, efectivament, a terme. Suspenen o reclassifiquen
directament fins a 42 km2 de sls urbanitzables i donen, als Plans Territorials Insulars
(PTI) a elaborar pels Consells, la possibilitat
de repartir les aproximadament 270.000
places afectades entre els municipis de cada
illa. Ara, per, el nou model no permetr
ubicar aquest aprofitament ni a 500 metres
de la ribera de mar (rees de Protecci Territorial) ni en nous nuclis allats dels existents. Caldr ubicar-ho a menys de 500
metres dels nuclis existents (rees de Transici) no fos cosa que, com havia passat
amb algunes previsions dels plans desenvolupistes de les dcades de 1960 i 1970,
la llunyania dels espais periurbans amb
ms renda de situaci fes poc atractives les
propostes. Tanmateix, laprovaci definitiva dels PTI de Menorca (2003), Mallorca
(2004) i Eivissa i Formentera (2005) no han
exhaurit les possibilitats que els oferien les
DOT, noms shan posat a disposici dels
ajuntaments el 45% de les places que les
Directius permetrien.
Les poltiques urbanstiques i territorials engegades en la legislatura autonmica
progressista (1999-2003) pretenien vinclar
les tendncies territorials histriques que
shavien anat observant. Tanmateix, per,
no sacab de definir amb claredat cap a
quin escenari es volia encaminar. Per un
costat simpulsen iniciatives com la de les
quotes de llicncies mximes anuals (que
no sarriba a aprovar per loposici del
soci conservador dels progressistes, Uni
Mallorquina) i per laltre saprova un pla
energtic que, a ms de permetre superar
amb escreix els indicadors de Kyoto, t com

116
a objectiu connectar les Balears a la xarxa
de gas peninsular per tal de servir qualsevol
escenari de demanda; per una banda satura
la construcci del dic exterior del port de
Ciutadella i, per laltre, simpulsa lexecuci
del de Botafoc al port dEivissa...
Per, a part dalgunes contradiccions
com les esmentades, la legislatura progressista engeg algunes iniciatives fora importants tant a nivell de protecci (prohibici
de ledificaci residencial en rees Naturals
dEspecial Inters) i gesti despais naturals
(parcs de Llevant, sAlbufereta, Cala dHort
i ses Salines), aix com quant a poltica de
transports amb la represa de les poltiques
ferroviries amb la reobertura del tren de
Manacor, o pel que fa referncia laprovaci
del PTI de Menorca per part del seu Consell
que, entre daltres, estableix el sistema de
quotes de llicncies mximes anuals per als
nuclis costaners de lilla.
Per ser sens dubte laprovaci de limpost sobre estades turstiques, lanomenada
Ecotaxa, la nau capitana de la legislatura
1999-2003. Plantejat com a impost finalista destinat a reparar part dels impactes
negatius que genera lactivitat turstica,
afectava indirectament els comptes de
resultats, a curt termini, del sector turstic
balear. Aquest fet, que efectivament era noveds, va enfrontar de ple el Govern de les
Illes Balears amb els lobbies econmics ms
poderosos de larxiplag. Un enfrontament
que, en 2003, guanyarien els poderosos.

EL RETORN
A LES VELLES POLTIQUES
DE FOMENT
De fet, la nova victria conservadora de
2003 suposa el retorn, amb ms fora que

abans si cal, a les velles poltiques de foment

de lactivitat urbanstica que, des de la dcada de 1950, han estat dominants malgrat
les episdiques excepcions assenyalades. A
la derogaci dels parcs de Llevant i Cala
dHort i de lEcotaxa, shi sumen les aprovacions definitives dels PTI de Mallorca i de
les Pitises que, entre altres, contemplen i
donen suport a una agressiva poltica de
construcci dinfraestructures finanades,
i en gran part executades, pel Govern conservador de la Comunitat Autnoma.
Desprs de lampliaci del port dEivissa
els objectius sn ara els de Palma i Ciutadella el de Ma ja s prou gran. Quant a
la connectivitat aria, els aeroports estan en
una contnua renovaci a lempara dels seus
respectius plans directors aprovats pel Govern conservador espanyol en 2001 que,
cas dexecutar-se al 100%, tamb permetrien duplicar la seva activitat. Quant a
la dotaci energtica, la modificaci del
pla energtic, escomesa en 2005, planteja
enllaar les illes amb la pennsula amb dos
cables elctrics, alhora que es mant la
proposta dels progressistes de 2001 consistent a integrar les Balears en la xarxa de
gas peninsular.
Per si fos poc, encara hi ha una altra
circumstncia que amenaa les illes Balears
amb ms inversions per a infraestructures.
Es tracta de la Llei de Rgim Especial que,
aprovada en 1998, encara no sha aplicat
grcies a la no coincidncia poltica entre
els Governs de Madrid i Palma en perodes
suficientment llargs. Lesmentada llei preveu posar fi a les barreres que la insularitat
posa al creixement econmic; en altres
paraules, dissenya mecanismes semblants
als existents a Canries que anullin la protecci ambiental i urbanstica gratuta que
proporciona la insularitat. Perqu, no ens

117
enganyem, els lobbies econmics no volen
posar fi al dficit fiscal de la nostra comunitat per enderrocar edificis de primera lnia
o contractar ms metges, mestres descola,
treballadors socials, sin per contractar ms
obres dinfraestructures que nabaratin,
amb crrec a la inversi pblica, els costos
de producci i, en conseqncia, puguin
produir ms.
Aix pel que fa a la connexi amb lexterior. A escala interna, els plans urbanstics
continuen amb llistons de creixement a
lentorn dels 4 milions de places quan
actualment (2006) el parc construt s
duns 2 milions i ja sha posat en marxa
una poltica de construcci dautopistes
a Mallorca i Eivissa que pugui servir les
expectatives daquells plans.
I amb el dficit fiscal histric acumulat
que pateixen les Balears, com es paguen les
noves autopistes? Doncs amb el conveni de
carreteres signat amb lEstat i, especialment,
amb endeutament amb bancs i caixes i amb
les empreses licitadores. Els pressuposts de
les properes quatre o cinc legislatures avalen
els deutes contrets. Daquesta manera els
governs dels propers 15 o 20 anys noms
es podran limitar a administrar el deute
contret. Lactivitat turstica i la venda de
patrimoni immobiliari, que el sector de la
construcci podria incrementar fins als 4
milions de places, continuaran injectant a
leconomia balear les divises necessries per
a seguir engreixant... fins a rebentar.

POSSIBILITAT I PROBABILITAT
DE CRIXER, ENCARA MS
Sn probables aquests escenaris dantescos?
Possibles ja hem vist que s, tant si sanalitza el que admeten els plans urbanstics

vigents com si es contempla el que sesdev

a regions mediterrnies properes com, per
exemple, la costa alacantinomurciana. Per
sobre els 4.969,78 km2 de les quatre Balears
habitades, es pot arribar, a mitj-llarg termini, als 4 milions de places? De fet, cas
darribar-hi, resultaria una densitat dunes
800 places/km2, ms del doble que lactual.
Aix s una densitat fora continental, una
densitat que ser possible en la mesura que
les Balears siguin menys illes, en la mesura
que les xarxes energtiques, de comunicacions i de transports martim i aeri peninsular i continental arribin a les illes de la
mateixa manera que ho fan als territoris
continentals, plenament europeus.
Hi ha exemples dilles mediterrnies
amb densitats com les esmentades. Malta,
amb una extensi equivalent a poc ms
de la meitat dEivissa, suporta una densitat de 1.200 habitants de fet/km2, i aix
sense comptar les places ocupables per la
poblaci no resident. Lalta connectivitat
martima (ports de Marsaxlokk, Gran
Port i Marsamxett posicionats al bell mig
de la Mediterrnia) i aria (dos aeroports)
sostenen lalta densitat maltesa.
Aix doncs, els governs estan obstinats
a aconseguir per a les Balears una alta
connectivitat amb lexterior i, daquesta
manera, eliminar la barrera protectora de
la insularitat. Tanmateix, si les tendncies
del comer internacional segueixen el rumb
de la mundialitzaci, larribada denergia i
materials per via martima podria ser, en
el futur, majoritria arreu. Aix igualaria
els costos de la insularitat als de totes les
regions costaneres, fossin insulars o no.
Sigui pel retorn, per a inversi en infraestructures, de lextracci fiscal balear o per
una accentuaci de les relacions comercials
martimes a escala internacional, el cert s

118
que el futur no empitjorar sempre que
mantinguem la barrera protectora que, al
llarg dels segles, ens ha proporcionat gratutament la insularitat. Aix mateix devia
pensar el Myotragus balearicus, fins que
arribarem el humans al tercer millenni
aC... i lextingirem. r

1.

El retard virtus. Assaig sobre algunes caracterstiques

del desenvolupament turstic i sobre les oportunitats
que aquestes ofereixen per al futur immediat. Treball
guardonat amb el premi dinvestigaci humanstica Francesc Hernndez Sanz de lAteneu de Ma
de 2003, 53 pp., en premsa.
2. Memria de lAutoritat Porturia de Balears de 2004,
Palma, 2005.
3. Erdmann Gormsen (1997): The impact of tourism
on coastal areas, GeoJournal, 42.1, pp. 39-54.
4. Deloitte-Exceltur (2005): Impactos sobre el entorno,
la economa y el empleo de los distintos modelos de
desarrollo turstico del litoral mediterrneo espaol,
Baleares y Canarias. Resumen ejecutivo, Madrid,
73 pp.
5. Tanmateix, les illes de Tenerife i Gran Canria superen de molt les densitats globals de larxiplag.
A propsit daix vegeu Guillermo Morales i Antonio Santana (2005): Islas Canarias. Territorio y
sociedad, Las Palmas, Anroart Ediciones, 407 pp.
6. A. de la Fuente (2001): Un poco de aritmtica
territorial: Anatoma de una balanza fiscal para
las regiones espaolas. FEDEA, Estudios sobre la
Economa Espaola (EEE91), Madrid (http://www.
revecap.com/iveea/autores/D/5.pdf ).
7. Antoni Pons (2004): Evoluci dels usos del sl a les
Illes Balears. 1956-2000, Territoris 4, pp. 175188.
8. E. Aguil i A. Verger (1982): El urbanismo y el medio
ambiente en las Baleares, Palma, CGI/CEH/Banca
March, 115 pp.
9. A. Ferrer (2001). Estudi del sl vacant a les Illes Balears (2000), Palma, Govern de les Illes Balears.
10. Pons (2004), obra citada.
11. Avell Blasco (2002): Planificacin y gestin del
territorio turstico de las Islas Baleares, inserit
dins lobra collectiva dirigida per D. Blanquer,
Ordenacin y gestin del territorio turstico, Valncia, pp. 213-284.

Viatge al voltant
de la meua cambra
Xavier de Maistre
Traducci:
Salvador Company
Anna Torcal
Introducci:
Antoni Mart

Preu: 10,50

La ciutat del Sol

Tommaso Campanella
Traducci i introducci:
Antoni Seva
Preu: 10,50

El cristianisme
sense vels
Paul Thiry dHolbach
Traducci i introducci:
Josep Llus Teodoro
Preu: 10,50

Lorigen de la vida
Aleksandr I. Oparin
John B. S. Haldane
Traducci:
Natalia Inness
Juli Peret
Introducci:
Juli Peret

Preu: 11,00

119

Collecci Assaig

EL MN DE LES NACIONS

Novetat

1. Histria. Entre la cincia i el relat

FRANOIS DOSSE
2. Reflexions sobre la violncia
JOHN KEANE
3. El descrdit de la modernitat
NEUS CAMPILLO
4. El totalitarisme. Histria dun debat
ENZO TRAVERSO
5. Un pas de ciutats o les ciutats
dun pas
JOSEP SORRIBES
6. Foucault: un illustrat radical?
JOSEP ANTONI BERMDEZ I ROSES
7. Utopstica. Les opcions histriques
del segle XXI
IMMANUEL WALLERSTEIN
8. Alacant contra Valncia
EMILI RODRGUEZ-BERNABEU
9. Literatura, mn, literatures
JOAN F. MIRA
10. La ment captiva
CZESLAW MILOSZ
11. Els noms de la histria
JACQUES RANCIRE
12. Identitat
ZYGMUNT BAUMAN
13. Viure per viure
JOAN FUSTER
14. Espanya inacabada
JOAN ROMERO
15. Comprendre el mn
JOAN REGL
16. Els usos del passat.
Histria, memria, poltica
ENZO TRAVERSO

Una obra de referncia sobre

els nacionalismes dominants
Altres ttols

JOSEP R. LLOBERA
La teoria del nacionalisme a Frana
162 pp., 15,00
BENEDICT ANDERSON
Comunitats imaginades. Reflexions sobre
lorigen i la propagaci del nacionalisme
258 pp., 19,00
ALBERT MONCUS
Fronteres, identitats nacionals i integraci
europea
236 pp., 19,00
MICHAEL BILLIG
Nacionalisme banal
308 pp., 19,00

editorial afers

120

121

En biologia res no t sentit

si no s a la llum de levoluci
Theodosius Dobzhansky

En data tan recent com lany 1966, el xeic Abd el Aziz bin Baz va demanar al rei de lArbia

Saudita la prohibici duna heretgia que sescampava pel seu pas. El xeic escrigu:
El Sant Alcor, els ensenyaments del Profeta, la majoria dels cientfics islmics i els fets
reals demostren que el Sol gira al voltant de la seua rbita... i que la Terra s fixa i estable,
creada per Du per a la seua humanitat... Qualsevol que diga el contrari hauria de ser acusat
de falsedat cap a Du, lAlcor i el Profeta.
s clar que el bon xeic mant que la teoria copernicana s noms una teoria i no un
fet. En aix s tcnicament correcte. Una teoria pot ser verificada per un munt de fets,
per aleshores esdev una teoria demostrada, no un fet. El xeic potser no sabia que abans
que sadrecs al rei perqu persegus lheretgia copernicana, lera espacial ja havia comenat.
Els astronautes ja havien observat que la Terra s redona, com molta gent a terra havia pogut
veure per les pantalles dels seus televisors. El xeic potser podria replicar que tots aquells que
gosen anar ms enll dels lmits imposats per Du sofreixen allucinacions i que la Terra en
realitat s plana.
Algunes parts del model copernic del mn, com ara lafirmaci que la Terra rota al voltant
del Sol, i no a linrevs, no han estat verificades per observacions tan directes com ho ha estat
lesfericitat del planeta. Tanmateix, els cientfics accepten el model com una representaci
acurada de la realitat. Per qu? Perqu dna sentit a una infinitat de fets que altrament
mancarien de sentit o serien extravagants. Per als no especialistes la majoria daquests fets
no els sn familiars. Aleshores per qu accepten la mera teoria que la Terra s una esfera

Theodosius Dobzhansky (Nemirov 1900-San Jacinto 1975) va estudiar a la Universitat de Kiev i molt aviat
es va incorporar al grup del genetista Thomas Hunt Morgan als EUA. El seu profund inters sobre levoluci
biolgica i la seua slida carrera en lmbit de la gentica de poblacions, desenvolupada en diverses universitats nord-americanes, feren dell un dels pioners de la teoria sinttica de levoluci, especialment arran de la
publicaci del seu primer llibre Genetics and the origin of species (1937). El text anticreacionista reprodut ac
es va publicar a la revista American Biology Teacher (volum 35, pp. 125-129) en 1973 amb el ttol Nothing
in biology makes sense except in the light of evolution.

122
que gira al voltant dun Sol esfric? s simplement un acatament de lautoritat? No ben b:
sabem que aquells que es dedicaren a estudiar les dades la trobaren convincent.
El bon xeic probablement ignora les dades. Fins i tot, s encara ms probable que el
seu prejudici irremeiable impedir que cap dada el puga impressionar. En tot cas, seria una
prdua de temps total tractar de convncer-lo. LAlcor i la Bblia no contradiuen Coprnic,
ni tampoc Coprnic els contradiu. s un error ridcul confondre la Bblia i lAlcor amb
introduccions a la histria natural. En aquests llibres es tracten qestions encara ms importants: el significat dels humans i les seues relacions amb Du. Estan escrits amb smbols
potics, comprensibles per a la gent de lpoca en qu foren escrits, aix com persones daltres
poques. El rei dArbia no va satisfer les demandes del xeic. Sabia que alguns tenen por
de la illustraci, perqu amenaa els seus interessos creats. Leducaci no sha dusar per a
promoure lobscurantisme.
La Terra no s el centre geomtric de lunivers, per b que puga ser el seu centre espiritual.
s una simple partcula de pols als espais csmics. Contrriament als clculs del bisbe Ussher,
el mn no aparegu en la seua forma present lany 4.004 abans de Crist. Les estimacions
de ledat de lunivers que donen els cosmlegs actuals encara sn aproximacions inexactes,
que sn revisades (normalment a lala) a mesura que els mtodes de determinaci van
refinant-se. Alguns cosmlegs proposen que lunivers t uns 10.000 milions danys; altres
que ha existit, i existir, per sempre. La dataci de lorigen de la vida a la Terra oscilla entre
3 i 5 mil milions danys abans del present; els humans aparegueren prou recentment, fa
de 2 a 4 milions danys. Les estimacions de ledat de la Terra, la duraci de les eres geolgiques i paleontolgiques i lantiguitat dels avantpassats dels humans es basen sobretot en
dades radiomtriques la proporci distops de certs elements qumics en roques a labast
daquests estudis.
El xeic bin Baz i els que sn com ell rebutgen les dades radiomtriques, perqu sn una
simple teoria. Quina s lalternativa? Hom suposa que el Creador va creure convenient gastar
unes bromes als gelegs i bilegs. Amb cura va preparar roques amb unes relacions isotpiques
per fer-nos creure que algunes roques tenen 2.000 milions danys, encara que realment noms
en tenen 6.000. Aquest tipus de falsa explicaci no s nova. Un antievolucionista preco, P.
H. Gosse, public un llibre titulat Omphalos (El melic). Lessncia daquest llibre increble
s que Adam, com que no tenia mare, fou creat amb melic i que els fssils foren collocats
pel Creador on els trobem ara un acte deliberat dEll, per aparentar una gran antiguitat
i els cataclismes geolgics. s fcil veure lerrada fatal daquests conceptes. Atribuir a Du
aquests enganys absurds s una blasfmia. Una cosa tan repugnant com gratuta.

LA DIVERSITAT DELS SSERS VIUS

La diversitat i la unitat de la vida sn aspectes del mn vivent que sorprenen i tenen sentit a
parts iguals. Shan estudiat entre 1,5 i 2 milions despcies danimals i plantes i el nombre de

123
les que encara shan de descriure s potser ms gran. La diversitat de grandries, estructures
i estils de vida s atordidora i tanmateix fascinant. Posem-ne alguns exemples.
El virus de lestomatitis vesicular s com una esfera dentre 8 i 12 milionsimes de metre
de dimetre. La balena blava pot assolir els 30 m de longitud i les 135 tones de pes. Els virus
ms simples sn parsits de les cllules daltres organismes, reduts als components ms
senzills petites quantitats de DNA o RNA que manlleven la maquinria bioqumica de les
cllules hoste per a copiar la seua prpia informaci gentica, en comptes de la de lhoste.
Considerar si els virus sn organismes vivents o substncies qumiques peculiars s una
qesti dopini o de definici. La mateixa existncia daquestes diferncies dopini ja s
significativa per se. Significa que la frontera entre la matria animada i la inanimada sesborra.
A lextrem oposat de lespectre que va de la simplicitat a la complexitat tenim els animals
vertebrats, incloent-hi els humans. El cervell hum t uns 12.000 milions de neurones i les
sinapsis entre elles potser sn mil vegades ms nombroses.
Alguns organismes viuen en una gran diversitat dambients. Lsser hum ocupa un lloc
destacat en aquesta escala. No sols s una espcie veritablement cosmopolita sin que, grcies
als seus desenvolupaments tecnolgics, pot sobreviure almenys durant un temps limitat en
la superfcie de la lluna i en lespai. Per contra, alguns organismes sn increblement especialitzats. Potser el nnxol ecolgic ms limitat de tots s el duna espcie de fong de la famlia
Laboulbeniaceae, que creix exclusivament en la part posterior dels litres de lescarabat
Aphaenops cronei, que es troba noms en algunes coves calcries del sud de Frana. La larva
de la mosca Psilopa petrolei es desenvolupa en filtracions de cru dels camps petrolfers de
Califrnia, i per ara ning no lha vista crixer enlloc ms. Aquest s lnic insecte capa de
viure i alimentar-se de petroli i ladult pot caminar per la superfcie del petroli mentre lnica
part del cos en contacte amb el petroli siguen els seus tars. La larva de la mosca Drosophila
carcinophila noms es desenvolupa en els canals renals sota les solapes del tercer maxillpede
del cranc terrestre Geocarcinus ruricola, que viu noms en algunes illes del Carib.
Hi ha alguna explicaci que faa intelligible aquesta diversitat colossal dels ssers vius?
Don han vingut aquestes extraordinries, i aparentment capricioses i suprflues, criatures,
com el fong Laboulbenia, lescarabat Aphaenops cronei, les mosques Psilopa petrolei i Drosophila carcinophila, i moltes ms curiositats biolgiques? Lnica explicaci que els dna
sentit s que la diversitat orgnica sha desenvolupat en resposta a la diversitat ambiental
del planeta Terra. Cap espcie, per molt perfecta i verstil que fos, no podria explotar totes
les oportunitats per a la vida. Cadascun dels milions despcies t la seua manera de viure
i daconseguir aliment de lambient. Sense dubte, nhi ha molts altres estils de vida encara
sense explotar per cap de les espcies actuals. Per una cosa s clara: amb una diversitat
orgnica menor, algunes oportunitats per a la vida romandrien sense explotar. El procs
evolutiu tendeix a ocupar els nnxols ecolgics a labast. Aix no ho fa de manera conscient
o deliberada. Les relacions entre evoluci i ambient sn ms subtils i ms interessants que
tot aix. Lambient no imposa els canvis evolutius en els seus habitants, com postulaven les
abandonades teories neolamarckistes. La millor manera de fer-se una idea de la situaci s:

124
lambient presenta desafiaments a les espcies vivents, als quals aquestes poden respondre
amb canvis gentics adaptatius.
Un nnxol ecolgic sense ocupar, una oportunitat per a la vida sense explotar, s un
desafiament. s el cas dun canvi ambiental, com la transici duna glaciaci a un clima ms
clid. La selecci natural pot causar que una espcie vivent responga a tal situaci mitjanant
canvis gentics adaptatius. Aquests canvis poden permetre a les espcies ocupar un nnxol
ecolgic que era buit, una nova oportunitat per a la vida, o resistir al canvi ambiental si s
desfavorable. Per la resposta pot tenir xit o no. Aix depn de molts factors, el principal
dels quals s la composici gentica de lespcie en el moment que cal respondre al canvi.
La manca duna resposta adequada pot causar lextinci de lespcie. El registre fssil mostra
clarament que el final de la majoria de les lnies evolutives s lextinci. Els organismes que
viuen ara sn els descendents reeixits de noms una minoria despcies que visqueren en el
passat i de minories encara ms petites a mesura que retrocedim en el passat. No obstant
aix, el nombre despcies vivents no ha disminut, ans probablement ha augmentat amb
el temps. Tot aix es pot entendre a la llum de la teoria de levoluci. Per quina manca de
sentit, per part de Du, si totes aquestes espcies shaguessen creat ex nihilo per a desprs
deixar que la majoria delles sextingissen!
Per descomptat, no hi ha res de conscient ni dintencionat en lacci de la selecci natural.
Una espcie biolgica no es diu a ella mateixa: Provem dem (o dac a un mili danys)
a crixer en un sl diferent o usem un aliment diferent, o visquem en una part del cos diferent dun cranc diferent. Noms els ssers humans poden prendre decisions conscients
com aquestes. Per aix lHomo sapiens s el cim de levoluci. La selecci natural s alhora
un procs cec i creatiu. Noms un procs cec i creatiu podria produir, duna banda, lxit
biolgic fabuls de lespcie humana i, de laltra, formes dadaptaci tan limitades i estretes
com els especialitzats fongs, escarabats i mosques que hem mencionat abans.
Els antievolucionistes no comprenen com funciona la selecci natural. Pensen sense cap
fonament que totes les espcies actuals foren generades per un fiat sobrenatural fa uns pocs
milers danys, poc ms o menys com sn ara. Per quin s el sentit de tenir dos o tres milions
despcies vivents a la Terra? Si la selecci natural s el principal factor que impulsa levoluci,
es pot comprendre qualsevol nombre despcies: la selecci natural no opera dacord amb un
programa previ i les espcies es produeixen no perqu siguen necessries per a cap propsit,
sin simplement perqu sobre una oportunitat ambiental i nhi ha uns recursos gentics que
les fan possibles. Estava de bon humor el Creador quan va fer la Psilopa petrolei per als camps
de petroli californians i les espcies de Drosophila que viuen exclusivament en algunes parts del
cos de certs crancs terrestres de certes illes caribenyes? Tanmateix, la diversitat orgnica esdev
comprensible i raonable si el Creador ha creat el mn vivent no per caprici sin per una evoluci
impulsada pel la selecci natural. s un error considerar levoluci i la creaci com a alternatives
mtuament excloents. Jo sc un creacionista i un evolucionista. Levoluci s el mtode de la
Creaci de Du o de la Natura. La Creaci no s un succs que va passar en lany 4.004 abans
de Crist. s un procs que comen fa 10.000 milions danys i encara continua.

125
LA UNITAT DE LA VIDA
La unitat de la vida no s menys notable que la seua diversitat. La majoria de les formes
vives sn similars en molts aspectes. Les similituds biolgiques universals sn particularment colpidores a escala bioqumica. Des dels virus fins als humans, lherncia est
codificada en noms dues substncies, qumicament relacionades: el DNA i el RNA. El
codi gentic s tan simple com universal. Noms hi ha quatre lletres gentiques del
DNA: adenina, guanina, timina i citosina. Luracil reemplaa la timina en el RNA. El
desplegament evolutiu complet del mn vivent no ha tingut lloc a travs de la invenci
de noves lletres de lalfabet gentic sin per lelaboraci de noves combinacions
daquestes lletres.
El codi gentic del DNA-RNA no s lnic universal. Tamb ho s el mtode de traducci
de les seqncies de les lletres del DNA-RNA en les seqncies daminocids de les protenes. Els mateixos 20 aminocids componen les innombrables protenes diferents de tots els
organismes. Els diferents aminocids sn codificats per entre un i sis combinacions de tres
nucletids (triplets) en el DNA i el RNA. I els universals bioqumics sestenen ms enll del
codi gentic i la seua traducci en protenes: en el metabolisme cellular dels ms diversos
organismes trobem remarcables uniformitats. El trifosfat dadenosina (ATP), la biotina, la
riboflavina, els grups hemo, la piridoxina, les vitamines K i B12 i lcid flic implementen
els processos metablics pertot arreu.
Qu signifiquen aquests universals bioqumics? Suggereixen que la vida sorigin a partir
de la matria inanimada noms una vegada i que tots els organismes, no importa com de
diferents siguen des daltres punts de vista, conserven els trets bsics de la vida primordial.
(Tamb s possible que hi hagus ms dun o, fins i tot, molts orgens de la vida; si fos aix,
hauria sobreviscut noms la descendncia dun dells que hauria heretat la Terra). Per i si no
hi hagus evoluci i cadascuna dentre els milions despcies hagus estat creada per separat?
Tot i ser una ofensa al sentiment religis i a la ra, els antievolucionistes haurien dacusar
novament el Creador destafador. Els cal insistir que Ell deliberadament ho va disposar exactament tot de tal manera com si el seu mtode de creaci fos levoluci, intencionadament
per a enganyar els cercadors sincers de la veritat.
Els notables avenos recents en biologia molecular han perms la comprensi de com es
pot construir la diversitat dels organismes a partir de materials tan montonament similars:
les protenes compostes amb noms 20 aminocids i codificades pel DNA i el RNA, cadascun
amb noms quatre tipus de nucletids. El mtode s sorprenentment simple. Totes les paraules, frases, captols i llibres en angls es fan amb seqncies de les 26 lletres de lalfabet.
(Poden ser presentades tamb noms pels tres signes del codi Morse: punt, ratlla i espai.) El
significat duna paraula o duna frase no est definit tant per quines lletres contenen sin per
lordre daquestes lletres. El mateix passa amb lherncia: est codificada per les seqncies de
les lletres gentiques els nucletids del DNA. Aquestes seqncies sn desprs tradudes
a seqncies daminocids en les protenes.

126
Els estudis moleculars han perms un mtode de mesura exacta dels graus de les
similituds i diferncies bioqumiques entre els organismes. Alguns tipus denzims i
altres protenes sn quasi universals o, en qualsevol cas, estan mpliament distribudes
en el mn vivent. Sn funcionalment similars en diferents ssers vius, perqu catalitzen
reaccions qumiques similars. Per quan aquestes protenes sn allades i es determinen
les seues estructures qumicament, tot sovint sobserva que contenen seqncies daminocids ms o menys diferents en els diferents organismes. Per exemple, les cadenes
alfa de lhemoglobina mostren seqncies daminocids idntiques en els humans i els
ximpanzs, per difereixen en un nic aminocid (dentre 141) en la dels gorilles. Les
cadenes alfa de lhemoglobina humana difereixen de les de lhemoglobina de vaca en 17
aminocids, en 18 de les de cavall, en 20 de les dase, en 25 de les de conill i en 71 de
les de peix (carpa).
El citocrom c s una protena que t una funci essencial en el metabolisme de les
cllules aerbiques. Es troba en els ms diversos organismes, des dels humans fins a les
floridures. E. Margoliash, W. M. Fitsch i altres han comparat les seqncies daminocids
del citocrom c en diverses branques del mn vivent. Shan descobert tant similituds com
diferncies significatives. El citocrom c de diversos ordres de mamfers i ocells difereix en 2
a 17 aminocids, entre les classes de vertebrats en 7 a 38, i entre els vertebrats i els insectes
entre 23 a 41. I els danimals difereixen del de llevats i floridures en 56 a 72 aminocids.
Fitch i Margoliash prefereixen expressar les seues troballes en el que anomenen distncies
mutacionals mnimes. Com sha dit abans, els diferents aminocids estan codificats per
diferents triplets de nucletids al DNA dels gens. Ara coneixem aquest codi. La majoria de
les mutacions impliquen substitucions de nucletids nics en algun lloc de la cadena de
DNA que codifica per a una protena donada. Per tant, hom pot calcular el mnim nombre
de mutacions senzilles necessries per a canviar el citocrom c dun organisme al dun altre.
Les distncies mutacionals mnimes entre el citocrom c hum i el citocrom c daltres ssers
vius sn les segents:

Mico
Gos
Cavall
Ase
Porc
Conill
Cangur
nec
Colom

1
13
17
16
13
12
12
17
16

Gall
Ping
Tortuga
Serp de cascavell
Peix (tonyina)
Mosca
Arna
Floridura
Llevat

18
18
19
20
31
33
36
63
56

127
Cal remarcar que les seqncies daminocids en un tipus donat de protena varien dins
duna espcie aix com despcie a espcie. s evident que les diferncies entre les protenes
a nivell despcie, gnere, famlia, ordre, classe i filum es componen delements que varien
tamb entre individus dins de la mateixa espcie. Les diferncies individuals i de grup sn
quantitativament, no qualitativament, diferents. Les dades que donen suport a aix sn
moltes i sacumulen ms i ms. En els darrers anys sha fet molt de treball sobre les variacions
individuals en les seqncies daminocids de les hemoglobines humanes. Shan detectat
ms de cent variants. La majoria sn resultat de la substituci dun nic aminocid substitucions que han aparegut per mutacions gentiques en les persones on shan descobert o
en els seus avantpassats. Com calia esperar, algunes daquestes mutacions sn perjudicials
per als seus portadors, per daltres aparentment sn neutres o fins i tot favorables en certs
entorns. Algunes hemoglobines mutants noms shan trobat en una persona o en una famlia.
Altres han estat descobertes repetidament entre els habitants de diferents parts del mn.
Propose que totes aquestes notables troballes noms tenen sentit sota la llum de levoluci;
altrament, sn absurditats.

ANATOMIA COMPARADA I EMBRIOLOGIA

Els universals bioqumics sn els ms impressionants i els descoberts ms recentment, per
veritablement no sn els nics vestigis de la creaci per mitj de levoluci. Lanatomia comparada i lembriologia proclamen els orgens evolutius dels habitants actuals del mn. En 1555
Pierre Belon establ la presncia dossos homlegs en els esquelets, diferents a primera vista,
dels humans i dels ocells. Ms tard els anatomistes traaren les homologies dels esquelets,
aix com daltres rgans, de tots els vertebrats. Les homologies tamb sn distingibles en els
esquelets externs dels artrpodes aparentment tan diferents com una llagosta, una mosca i
una papallona. Els exemples dhomologies es poden multiplicar indefinidament.
Els embrions danimals que semblen molt diferents sovint exhibeixen similituds colpidores. Fa un segle aquestes semblances feren que alguns bilegs (com ara el zoleg alemany
Ernst Haeckel) es deixassen portar per lentusiasme fins al punt dinterpretar aquestes similituds embrionries com una repetici en el desenvolupament de lembri de la histria
evolutiva de la seua espcie: es deia que passava a travs destadis en els quals sassemblava
als seus remots avantpassats. En altres paraules, els bilegs del passat suposaren que amb
lestudi del desenvolupament embrionari hom podria llegir els estadis a travs dels quals
havia ocorregut el desenvolupament evolutiu. En la seua versi original, lanomenada llei
biogentica ja no rep gens de crdit. I, tanmateix, s innegable que les semblances embrionries sn impressionants i significatives.
s possible que tothom spiga que els percebes sedentaris no guarden cap semblana
amb els crustacis que neden lliurement, com les coppodes. I com s dextraordinari que
els percebes passen a travs dun estadi larval que nada lliurement, el nauplius! En aquest

128
estadi del seu desenvolupament un percebe i un Cyclops semblen inconfusiblement similars.
Evidentment sn parents. La presncia de fenedures branquials en els embrions humans i en
els daltres vertebrats terrestres s un altre exemple fams. Per descomptat, lembri hum
no s un peix en cap dels seus estadis de desenvolupament, ni mai arriba a tenir brnquies
funcionals. Per per qu hauria de tenir unes fenedures branquials inequvoques si no era
que els seus avantpassats respirassen amb lajut de brnquies? El Creador ens continua
gastant bromes?

RADIACI ADAPTATIVA: LES MOSQUES DE HAWAII

Hi ha unes 2.000 espcies de drosoflids (mosques del vinagre i similars) en tot el mn. Al
voltant de la quarta part es troben a Hawaii, per b que lrea total de larxiplag es semblant
a la de lestat de Nova Jersey. Excepte 17 delles, totes sn espcies endmiques de Hawaii
(s a dir, no es troben a cap altre lloc). A ms, una majoria dels endemismes hawaians no
es troben per tot larxiplag: estan restringits a illes individuals o, fins i tot, a part duna
illa. Quina s lexplicaci per a tal proliferaci extraordinria de drosoflids en un territori
tan petit? El treball recent de H. L. Carson, H. T. Spieth, D. E. Hardy i altres ha fet que la
situaci siga comprensible.
Les illes Hawaii sn dorigen volcnic. Mai no formaren part dun continent. La seua
antiguitat oscilla entre 5,6 i 0,7 milions danys. Abans de larribada dels humans, els
seus habitants eren descendents dimmigrants que havien estat transportats a travs de
loce pels corrents daire i altres mitjans accidentals. Una nica espcie de drosoflid,
que va arribar primer a Hawaii, abans de lexistncia de nombrosos competidors, acar la situaci duna abundncia de nnxols ecolgics desocupats. Els seus descendents
respongueren a aquesta situaci mitjanant una radiaci adaptativa, els productes de la
qual s lextraordinria diversitat de drosoflids actuals de Hawaii. Per tal devitar un
possible malents, deixem clar que els endemismes de Hawaii no sn en absolut tan
similars entre si que puguen ser confosos amb variants de la mateixa espcie. En tot cas,
sn ms diverses que els drosoflids daltres indrets. Les espcies ms grans i ms petites
de drosoflids sn de Hawaii. Exhibeixen una diversitat de comportaments astoradora.
Algunes shan adaptat a modes de vida molt extraordinaris per a una mosca, com ara ser
parsits de capolls daranyes.
Altres illes oceniques, per tot loce Pacfic, manquen daquesta diversitat de drosoflids
tan cridanera. Lexplicaci ms probable per a aquest fet s que altres illes foren colonitzades
pels drosoflids quan la majoria dels nnxols ecolgics ja estaven ocupats per espcies arribades
abans. A s una hiptesi, s clar, per raonable. Els antievolucionistes podrien suggerir
una hiptesi alternativa: en un atac de bogeria, el Creador comen a manufacturar ms i
ms espcies de drosoflids per a Hawaii, fins a assolir una profusi extravagant en aquest
arxiplag. Us deixe decidir quina de les hiptesis t ms sentit.

129
FORA I ACCEPTACI DE LA TEORIA
Illuminada per levoluci, la biologia potser s la cincia intellectualment ms satisfactria
i inspiradora. Sense aquesta llum esdev una pila de fets diversos: alguns dells dinters o
curiosos per que manquen de sentit en el seu conjunt.
Aix no implica que sabem tot el que es pot o es podria saber de la biologia i levoluci.
Qualsevol bileg competent s conscient duna multitud de problemes encara per resoldre
i de preguntes encara sense resposta. Ben mirat, la investigaci biolgica no mostra cap
smptoma dexhauriment, ms aviat el contrari. Els desacords i els enfrontaments dopini
abunden entre els bilegs que socupen duna cincia viva i en creixement. Els antievolucionistes confonen, o aix ho pretenen, aquests desacords amb indicis de la incertesa de tota
la doctrina evolutiva. El seu esport favorit s enfilar citacions, curosament i de vegades expertament tretes de context, per a demostrar que res est realment establert o acordat entre
els evolucionistes. Alguns dels meus collegues i jo mateix ens hem divertit llegint-nos a
nosaltres mateix citats de tal manera com si fssem en el fons antievolucionistes.
Permeteu-me deixar totalment clar all que est establert fora de cap dubte raonable i
all que necessita ms estudi, pel que fa a levoluci. Levoluci s un procs que sempre ha
funcionat durant la histria del planeta i que noms pot ser posat en dubte per aquells que
ignoren levidncia o que shi resisteixen, per culpa de blocatges emocionals o per fanatisme. Per contra, s ben cert que els mecanismes que fan funcionar levoluci necessiten ms
estudi i aclariment. No hi ha cap alternativa a levoluci com a histria que puga suportar
un examen crtic. Tanmateix, constantment aprenem fets nous i importants sobre els mecanismes evolutius.
s remarcable que, fa ms dun segle, Darwin fou capa de discernir tant sobre levoluci
sense tenir al seu abast les descobertes clau que shan fet desprs. El desenvolupament de la
gentica a partir de 1900 especialment de la gentica molecular, en les darreres dues dcades ha subministrat una informaci essencial per a la comprensi dels mecanismes evolutius.
Per resten molts dubtes i encara cal aprendre molt. Aix s encoratjador i inspirador per
a qualsevol cientfic que meresca aquest nom. Imagineu que tot es coneix completament i
que la cincia no t res ms que descobrir: quin malson!
La doctrina evolutiva xoca amb la fe religiosa? No. s un disbarat confondre les Sagrades
Escriptures amb els textos elementals dastronomia, geologia, biologia i antropologia. Noms
si sinterpreten els smbols de manera que sels dna un significat que no tenen, emergeixen
els conflictes imaginaris i insolubles. Com sha assenyalat abans, el disbarat esdev blasfmia:
sacusa al Creador de mentider sistemtic.
Un dels grans pensadors del nostre temps, Pierre Teilhard de Chardin, escrigu: Levoluci s una teoria, un sistema o una hiptesi? s molt ms que aix: s un postulat general
davant del qual totes les teories, totes les hiptesis, tots els sistemes shan dinclinar a partir
dara i lhan de satisfer per tal de ser raonables i vertaders. Levoluci s una llum que illumina tots els fets, una trajectria que han de seguir totes les lnies de pensament aix s

130
el que s levoluci. Per descomptat, alguns cientfics, aix com alguns telegs i filsofs, no
estan dacord amb alguns dels ensenyaments de Teilhard. Lacceptaci de la seua visi del
mn no s universal. Per no hi ha cap dubte que Teilhard fou un home vertaderament i
profundament religis i que el cristianisme fou una pedra angular de la seua visi del mn.
A ms, en la seua visi del mn, la cincia i la fe no estaven separades en compartiments
estancs, com ho estan per a moltes persones. Eren parts harmoniosament encaixades en la
seua visi del mn. Teilhard fou un creacionista, per daquells que pensen que la Creaci
es realitza en aquest mn per mitj de levoluci. q
Traducci de Juli Peret

CARCTERS
REVISTA DE LLIBRES
Nm. 37 Octubre 2006
Francesco Ardolino: Primo Levi als Pasos Catalans
Josep L. Barona: Cincia i escriptura:
s possible un cnon cientfic?

Maite Insa comenta: Suite francesa i El Ball, dIrne Nmirovsky

Entrevista a Ricard Salvat per Maria-Josep Ragu-Arias
Josep Ballester i Vicent Us parlen sobre Manel Garcia Grau
Biel Sansano: Tan lluny, tan immediat (sobre Histria del Teatre
a Catalunya, de Josep Maria Sala-Valldaura)

Josep Antoni Fluix: Claus per a informar i entendre:

lassaig juvenil

Teresa Pascual tria Ingeborg Bachmann

Pgines centrals dedicades a Manel Garcia Grau
Publicaci Trimestral:
Gener Abril Juny Octubre
Publicacions de la Universitat de Valncia
Arts Grfiques 13 - 46010 Valncia Tel.: 963 864 115

Fax: 963 864 067

E-mail: caracters@uv.es

131

132

La Declaraci dels drets de la dona

i la ciutadana i el Contracte social
entre lhome i la dona
Olympe de Gouges

Marie Gouze (Aubry), coneguda com a Olympe de Gouges, va nixer a Montalban el 1748.
Fou una escriptora una philosophe que a Pars aconsegu ser coneguda amb cert xit per les
seues obres. Fou una entusiasta de les idees revolucionries i lluit per lemancipaci de les dones,
que reclam en la seua Dclaration des droits de la femme et de la citoyenne (1791). La seua
figura, precisament pel fet de ser una dona ms per la seua vida que no pas per la seua obra,
ha estat poc recordada i menys reivindicada fins als darrers temps. Potser opinions com la de
Michelet hi van tenir molt de pes.1 El ben cert, per, s que fou una convenuda defensora de les
idees revolucionries en general, i no sols dels drets de les dones. Noms cal veure els seus allegats
i obres teatrals contra lesclavisme dels negres, pels drets dels orfes, dels aturats, dels pobres, etc.;
en definitiva per la democrcia representativa, cosa que la va enfrontar al despotisme del Terror
de la Montagne.2 El 3 de novembre de 1793 fou guillotinada a Pars per contrarevolucionria per haver defensat Llus XVI i la monarquia constitucional.
V. O.

133
A LA REINA 3
Senyora,
Poc avesada al llenguatge que habitualment es fa servir per adrear-se als reis, de cap
de les maneres no emprar ladulaci dels cortesans per retre-us homenatge amb aquesta
singular obra. La meua finalitat, Senyora, s parlar-vos francament; no he esperat lera de la
llibertat per expressar-me aix, em vaig mostrar amb la mateixa energia en un temps en qu
la ceguesa dels dspotes castigava una audcia tan noble.
Quan lImperi us acusava i us feia responsable de les seues calamitats, en un temps confs
i tempestus, noms jo vaig tenir la fora de defensar-vos. Mai no vaig acceptar que una
princesa, educada al si de les grandeses, tingus tots els vicis de la baixesa.
S, Senyora, quan vaig veure la daga alada sobre vs, vaig fer les meues reflexions sobre
la daga i la vctima; per avui que veig que hom observa de prop la multitud damotinats
subornada, i que s aturada pel temor de les lleis, us dir, Senyora, el que no us hauria dit
aleshores.
Si lestranger porta la violncia a Frana, vs no sou als meus ulls la reina falsament
inculpada, la reina digna de consideraci, sin una enemiga implacable dels francesos. Ai!
Senyora, penseu que sou mare i esposa; empreu tot el vostre crdit per fer que tornen els
prnceps. Aquest crdit, aplicat amb tanta prudncia, enforteix la corona del pare, la conserva
per al fill i us reconcilia lamor dels francesos. Aquesta digna negociaci s lautntic deure
duna reina. La intriga, la cbala, els projectes sanguinaris precipitarien la vostra caiguda, si
us pogus suposar capa de semblants intencions.
Que us caracteritze una tan noble ocupaci, Senyora, provoca la vostra ambici i fixa
les vostres mirades. Afavorir el desenvolupament dels drets de la dona i accelerar-ne els
xits, noms correspon a aquella a qui latzar ha situat en un lloc eminent. Si fsseu menys
instruda, Senyora, podria tmer que els vostres interessos particulars prevalguessen per
sobre dels del vostre sexe. Vs estimeu la glria; penseu, Senyora, que els ms grans crims
simmortalitzen igual que les virtuts ms grans, per quina reputaci ms diferent en els
annals de la Histria! Luna s presa sempre com a exemple, laltra s abominada eternament
per la humanitat.
Mai no es considerar un crim que treballeu pel restabliment dels costums, per donar al
vostre sexe tota la consistncia de la qual s susceptible. Desgraciadament per al nou rgim,
aquesta obra no s pas treball dun dia. Aquesta revoluci no tindr lloc ms que quan totes
les dones es convenceran del seu deplorable dest i dels drets que han perdut en la societat.
Doneu suport, Senyora, a una causa tan bella, defenseu aquest malaurat sexe i aviat tindreu
per a vs una meitat del regne, i almenys un ter de laltra meitat.
Heus aqu, Senyora, heus aqu per quines gestes us heu de fer conixer i esmerar el
vostre crdit. Creieu-me, Senyora, la nostra vida s ben poca cosa, sobretot per a una reina,
quan aquesta vida no s embellida per lamor dels pobles i pels encants eterns de la beneficncia.

134
Sembla cert que els francesos carreguen contra la seua ptria amb totes les seues forces:
per qu?, per frvols privilegis, per quimeres. Creieu, Senyora, si jutge pel que sent, que el
partit monrquic es destruir ell mateix, abandonar tots els tirans i tots els cors saplegaran
al voltant de la ptria per defensar-la.
Heus aqu, Senyora, heus aqu quins sn els meus principis. Parlant-vos de la meua ptria
oblide la finalitat daquesta dedicatria. s aix com qualsevol bon ciutad sacrifica la seua
glria, els seus interessos, quan no t per objecte ms que els del seu pas.
Sc, amb el ms profund respecte, Senyora, la vostra ms humil i ms fidel servidora.
DE GOUGES

ELS DRETS DE LA DONA

Home, ets capa de ser just? s una dona qui et fa la pregunta; almenys no em negars aquest
dret. Dis-me, qui tha atorgat el sobir imperi doprimir les del meu sexe?, la teua fora?, el
teu talent? Observa el creador en la seua saviesa; examina la natura en tota la seua grandesa,
a la qual sembles voler aproximar-te, i dnam, si goses, lexemple daquest imperi tirnic.4
Retrocedeix fins als animals, consulta els elements, estudia els vegetals, observa finalment tots els canvis de la matria organitzada i rendeix-te a levidncia quan te noferesc els
mitjans; cerca, escorcolla i distingeix, si pots, els sexes en lorganitzaci de la natura. Pertot
els trobars barrejats, pertot arreu cooperen amb una uni harmoniosa en aquesta obra
mestra immortal.
Noms lhome sha arranjat un principi daquesta excepci. Extravagant, cec, inflat de
cincies i degenerat en aquest segle de llums i de sagacitat, en la ignorncia ms crassa, vol
manar despticament sobre un sexe que ha rebut totes les capacitats intellectuals, que noms
pretn gaudir de la Revoluci i reclamar els seus drets a la igualtat.

DECLARACI DELS DRETS DE LA DONA I DE LA CIUTADANA

Per a ser decretats per lAssemblea nacional en les seues darreres sessions o en la propera
legislatura.5

Prembul
Les mares, les filles, les germanes, representants de la naci, demanen ser constitudes en
Assemblea nacional. En considerar que la ignorncia, loblit i el menyspreu dels drets de

135
la dona sn les niques causes dels mals pblics i de la corrupci dels governs, han resolt
exposar en una resoluci solemne els drets naturals, inalienables i sagrats de la dona, a fi que
aquesta declaraci, constantment present per a tots els membres del cos social, els recorde
en tot moment els seus drets i els seus deures, a fi que els actes del poder de les dones i els
del poder dels homes puguen ser, en tot moment, comparats amb lobjectiu de qualsevol
instituci poltica, essent-ne ms respectats, a fi que les reclamacions de les ciutadanes,
fonamentades des daquest moment en principis simples i indiscutibles, orienten sempre al
sosteniment de la Constituci, dels bons costums i de la felicitat de tots.
En conseqncia, el sexe superior tant en bellesa com en coratge, en els sofriments
maternals, reconeix i declara, en presncia i sota els auspicis de lsser suprem, els Drets
segents de la dona i de la ciutadana.
Article primer
La dona naix lliure i roman igual a lhome en drets. Les distincions socials no poden fonamentar-se ms que en la utilitat comuna.
II
Lobjectiu de tota associaci poltica s la conservaci dels drets naturals i imprescriptibles
de la dona i de lhome. Aquests drets sn la llibertat, la propietat, la seguretat i, sobretot,
la resistncia a lopressi.
III
El principi de tota sobirania resideix essencialment en la naci, que no s ms que la reuni
de la dona i de lhome: cap cos, cap individu, no pot exercir cap autoritat que no emane
expressament dells.
IV
La llibertat i la justcia consisteixen a retornar tot all que pertany a altri; aix, lexercici
dels drets naturals de la dona no t ms lmits que la tirania perptua que li oposa lhome;
aquests lmits han de ser reformats per les lleis de la natura i de la ra.
V
Les lleis de la natura i de la ra prohibeixen totes les accions nocives per a la societat; tot el
que no s prohibit per aquestes lleis, assenyades i divines, no pot sser impedit, i ning no
pot ser obligat a fer all que no ordenen.
VI
La llei ha de ser lexpressi de la voluntat general; totes les ciutadanes i ciutadans han
de participar en la seua elaboraci personalment o mitjanant els seus representants. Ha
de ser la mateixa per a tothom; totes les ciutadanes i tots els ciutadans, essent igual als

136
seus ulls, han de ser igualment admissibles a totes les dignitats, places i crrecs pblics,
dacord amb les seues capacitats i sense altres distincions que les de les seues virtuts i les
seues aptituds.
VII
Cap dona no ns eximida; s acusada, detinguda i empresonada en els casos determinats
per la llei; les dones obeeixen com els homes aquesta llei rigorosa.
VIII
La llei no ha destablir ms que penes estrictament i evidentment necessries, i ning no pot
sser castigat ms que en virtut duna llei establerta i promulgada anteriorment al delicte i
legalment aplicada a les dones.
IX
Sobre tota dona que haja estat declarada culpable ser exercit tot el rigor de la llei.
X
Ning no ha de ser molestat per les seues opinions fins i tot fonamentals; si la dona t el
dret de pujar al cadafal, ha de tenir igualment el dret de pujar a la tribuna, sempre que les
seues manifestacions no alteren lordre pblic establert per la llei.
XI
La lliure comunicaci dels pensaments i de les opinions s un dels drets ms preuats de la
dona, ja que aquesta llibertat assegura la legitimitat dels pares envers els fills. Qualsevol ciutadana pot, doncs, dir lliurement: sc mare dun fill que us pertany, sense que un prejudici
brbar la force a dissimular la veritat; a excepci de respondre per labs daquesta llibertat
en els casos determinats per la llei.
XII
La garantia dels drets de la dona i de la ciutadana implica una major utilitat; aquesta garantia ha de ser instituda per a lavantatge de tots, i no per a ls particular daquelles a qui
s confiada.
XIII
Per al manteniment del poder pblic i per a les despeses dadministraci, les contribucions
de la dona i de lhome sn iguals; ella pren part en totes les feines comunes, en totes les
tasques penoses; ha de tenir, doncs, la mateixa part en la distribuci de places, de llocs de
treball, de crregues, de dignitats i dactivitats.

137
XIV
Les ciutadanes i els ciutadans tenen el dret de comprovar per ells mateixos o mitjanant els
seus representants la necessitat de la contribuci pblica. Les ciutadanes no poden adherir-shi
si no s amb ladmissi dun repartiment igual, no noms en la riquesa, sin tamb en ladministraci pblica, i de determinar la quota, la base, la recaptaci i la durada de limpost.
XV
La massa de les dones unida a la dels homes per a la contribuci t el dret de demanar
comptes de la seua administraci a qualsevol agent pblic.
XVI
Tota societat en la qual la garantia dels drets no est assegurada, ni la separaci dels poders
determinada, no t cap constituci; la constituci s nulla si la majoria dels individus que
conformen la naci no ha cooperat en la seua redacci.
XVII
Les propietats pertanyen a tots els sexes junts o separats; sn per a cadascun un dret inviolable i sagrat; ning no pot ser-ne privat com a vertader patrimoni de la natura, si no s
que la necessitat pblica, legalment constatada, ho exigeix evidentment i sota la condici
duna justa i prvia indemnitzaci.
Postmbul
Dona, despertat; lalarma de la ra es fa sentir a tot lunivers; reconeix els teus drets. El
puixant imperi de la natura ja no est envoltat de prejudicis, de fanatisme, de superstici i
de mentides. La torxa de la veritat ha dissipat tots els nvols de la niciesa i de la usurpaci.
Lhome esclau ha multiplicat les seues forces i ha necessitat recrrer a les teues per trencar
les seues cadenes. Esdevingut lliure, sha tornat injust envers la seua companya. Oh, dones!,
dones, quan deixareu de ser cegues? Quins sn els avantatges que heu recollit de la Revoluci?
Un menyspreu ms marcat, un desdeny ms assenyalat. Al llarg dels segles de corrupci no
heu excellit ms que sobre la feblesa dels homes. El vostre imperi s destrut; qu us resta,
doncs? La convicci de les injustcies de lhome. La reclamaci del vostre patrimoni, fonamentat sobre els savis decrets de la natura; qu haureu de tmer duna empresa tan noble?;
les bones paraules del legislador de les bodes de Can? Temeu els nostres legisladors francesos,
correctors daquesta moral llargament enganxada a les branques de la poltica, per que s
fora de lloc, quan us repeteixen: dones, qu hi ha de com entre vosaltres i nosaltres? Tot,
haureu de respondre. Si ells sobstinen, en la seua feblesa, a posar aquesta inconseqncia
en contradicci amb els seus principis, oposeu coratjosament la fora de la ra a les vanes
pretensions de superioritat; uniu-vos sota els estendards de la filosofia; desplegueu tota
lenergia del vostre carcter i aviat veureu aquests orgullosos, els nostres servils adoradors,

138
arrossegant-se als vostres peus, per orgullosos de compartir amb vosaltres els tresors de
lsser suprem. Siguen quines siguen les barreres que se us oposen, forma part del vostre
poder derrocar-les; noms heu de voler-ho. Passem ara a lespants quadre dins del qual heu
estat en la societat, i ja que en aquest moment hom demana una educaci nacional, vegem
si els nostres savis legisladors pensaran assenyadament sobre leducaci de les dones.
Les dones han causat ms mal que no pas b. El constrenyiment i la dissimulaci han
estat la seua recompensa. All que la fora els havia arrabassat, lastcia els ho ha retornat;
han recorregut a tots els recursos dels seus encants i no sels resistia ni el ms irreprotxable.
El ver i lespasa li restaven sotmesos; menarien tant al crim com a la virtut. El govern francs
ha deps durant segles, sobretot, de ladministraci nocturna de les dones; la cambra no
tenia cap secret per a la seua indiscreci; ambaixada, comandament, ministeri, presidncia,
pontificat,6 cardenalat, en fi tot all que caracteritza la niciesa dels homes, prof i sagrat, tot
ha estat sotms a la cobdcia i a lambici daquest sexe antany menyspreable i respectat, i
desprs de la Revoluci respectable i menyspreat.
Quantes observacions podria fer en aquesta mena danttesi, si no fos perqu no dispose
ms que dun moment per a fer-les; per aquest moment parar esment en la ms llunyana
posteritat. Sota lAntic Rgim tot era pervers, tot era illcit, per no es podia percebre la
millora de les coses en la substncia mateixa dels vicis? Una dona noms necessitava ser
bella o amable; quan possea aquests dos avantatges veia cent fortunes als seus peus. Si no se
naprofitava pas s que tenia un carcter lluntic o una manera de pensar poc comuna que
la menava al menyspreu de les riqueses; aleshores no era considerada ms que com un mal
cap. La ms indecent es feia respectar amb or. El comer de dones era una mena dindstria
reconeguda de primera categoria que dara endavant ja no tindr crdit. Si encara se lin
dons, la Revoluci estaria perduda, i sota noves relacions serem corromputs eternament,
mentre la ra pogus dissimular que qualsevol altre cam vers la fortuna s vedat a la dona
comprada per lhome, com ho s lesclava a les costes dfrica. La diferncia s gran, ja ho
s. Lesclava apella a lamo, per si lamo li concedeix la llibertat sense indemnitzaci, i a
una edat en qu lesclava ha perdut tots els seus encants, qu ser daquesta desafortunada?
La joguina del menyspreu a qui fins i tot se li tanquen les portes de la beneficncia. Diuen
que s pobra i vella perqu no ha sabut fer fortuna? Vnen al cap daltres exemples encara
ms colpidors. Una jove sense experincia seduda per un home a qui estima, abandonar
la famlia per seguir-lo; lingrat la deixar al cap duns anys i, com ms haur envellit amb
ell, ms inhumana ser la seua infidelitat. Si t fills, labandonar igualment. Si s ric, es
creur dispensat de compartir la seua fortuna amb les seues nobles vctimes. Si cap comproms el lliga als seus deures, en violar el compliment esperant-ho tot de les lleis. Si s
casat, qualsevol altre comproms perd els seus drets. Quines lleis cal instaurar, doncs, per
a extirpar el vici darrel? La del repartiment de les fortunes entre els homes i les dones, i
la de ladministraci pblica. Sentn fcilment que la nascuda duna famlia rica guanya
molt amb el repartiment igualitari de lherncia. La nascuda duna pobra, per, amb mrit
i virtuts, quina part en traur? La pobresa i loprobi. Si no excelleix justament en msica o

139
en pintura, no pot ser admesa en cap funci pblica quan podria tenir-ne tota la capacitat.
No vull donar ms que una primera idea dels fets; laprofundir en la nova edici de les
meues obres poltiques completes que em propose oferir al pblic dac a pocs dies, amb
anotacions.
Reprenc el meu text referit als costums. El matrimoni s la tomba de la confiana i de
lamor. La dona casada pot donar impunement bastards al seu marit, i la fortuna que no
els pertany pas. La que no ho est noms t un dret feble: les lleis antigues i inhumanes li
negaven aquest dret envers el nom i els bns del pare per als seus fills i no shan promulgat
noves lleis sobre aquest tema. Si el fet dintentar donar al meu sexe una consistncia honorable i justa s considerat ara com ara una paradoxa per la meua part, i un tempteig dall
impossible, deixe als homes de lavenir la glria de tractar sobre aquesta qesti. Mentrestant,
per, pot ser preparada per a leducaci nacional, per a la renovaci dels costums i per als
compromisos conjugals.

FORMA DE CONTRACTE SOCIAL DE LHOME I DE LA DONA

Nosaltres N i N, animats per la nostra prpia voluntat, ens unim per tota la vida i mentre
duren els nostres sentiments mutus amb les segents condicions:7 convenim i volem posar
en com les nostres fortunes reservant-nos, no obstant aix, el dret de separar-les en favor
dels nostres fills i dels que pogussem tenir com a fruit duna relaci particular, reconeixent
mtuament que el nostre patrimoni pertany directament als nostres fills, siga quin siga el
llit del qual sortissen, i que tots indistintament tenen el dret de portar el cognom dels pares
i de les mares que els han reconegut, i ens imposem subscriure la llei que castiga abjurar de
la prpia sang. Aix mateix, ens obliguem, en cas de separaci, a fer la partici de la nostra
fortuna reservant la part dels nostres fills establerta per la llei; i en el cas duni perfecta,
aquell que mors renunciaria a la meitat de les seues propietats a favor dels seus fills; i si un
mors sense fills, el supervivent heretaria per dret, si no s que el moribund ha disposat de
la meitat del b com a favor de qui jutge oport.
Vet aqu, si fa no fa, la frmula de lacta conjugal que propose que siga aplicada. A la
lectura daquest estrany escrit veig alar-se en contra meua els hipcrites, les beguines, el
clergat i tot el seguici infernal. Per quants mitjans morals posar a labast dels savis per
atnyer la perfectibilitat dun govern afortunat! Exposar en poques paraules la prova fsica.
El ric epicuri sense fills troba fora b anar a casa del ve pobre per augmentar la seua famlia.
Quan hi haur una llei que permeta a la dona del pobre fer que el ric adopte els seus fills, els
lligams socials seran ms estrets i els costums ms depurats. Potser aquesta llei garantir el b
de la comunitat i aturar el desordre que condueix tantes vctimes als hospicis de loprobi, de
la infmia i de la degradaci dels principis humans, on des de fa tant de temps gemegueja la
natura. Que els detractors de la sana filosofia cessen, doncs, dexclamar-se contra els costums
primitius, o que vagen a perdres en la font dels seus passatges.8

140
Encara voldria una llei que fos avantatjosa per a les viudes i les noies enganyades per
les falses promeses de lhome al qual shaguessen unit; voldria, dic, que aquesta llei forcs
linconstant a mantenir els seus compromisos o a una indemnitzaci proporcional a la seua
fortuna. s ms, voldria que aquesta llei fos rigorosa amb les dones, si ms no amb aquelles
que tinguessen latreviment de recrrer a una llei que elles mateixes haguessen infringit pel
seu mal comportament, si hagus estat provat. Voldria, aix mateix, com vaig exposar el
1788 en Le bonheur primitif de lhomme, que les prostitutes fossen situades en determinats
districtes. No sn pas les prostitutes les que ms contribueixen a la depravaci dels costums,
sin les dones de la societat. Renovant les darreres es modifiquen les primeres. Aquesta cadena duni fraternal provocar en primer lloc desordre, per com a conseqncia acabar
produint una uni perfecta.
Propose una soluci invencible per elevar lnima de les dones; es tracta de fer-les prendre
part en totes les ocupacions de lhome. Si lhome sobstina a trobar infranquejable aquest
mitj, que compartesca la seua fortuna amb la dona, no al seu caprici sin dacord amb la
saviesa de les lleis. El prejudici sucumbeix, els costums es purifiquen i la natura recupera
tots els seus drets. Afegiu-hi el matrimoni dels capellans i el rei refermat en la seua trona, i
el govern francs mai no sucumbiria.
Era fora necessari que digus alguns mots sobre les inquietuds que es diu que causa el
decret a favor dels homes de color a les nostres illes.9 s ac on la natura sestremeix dhorror,
on la ra i la humanitat encara no han commogut les nimes insensibles, on, especialment,
la divisi i la discrdia turmenten els seus habitants. No s difcil endevinar qui sn els
instigadors daquestes agitacions incendiries, nhi ha fins i tot al si mateix de lAssemblea
nacional; a Europa encenen el foc que ha dinflamar Amrica. Els colons pretenen regnar
com a dspotes sobre uns homes dels quals sn els pares i els germans i, en desconixer els
drets de la natura, en persegueixen lorigen fins a la ms petita barreja de color en la sang.
Aquests colons inhumans diuen: la nostra sang circula per les seues venes, per la vessarem
tota si cal per saciar la nostra cobdcia o la nostra cega ambici. s en aquests escenaris, els
ms propers a la natura, on el pare ignora el fill, i sord als crits de la sang ofega tots els seus
encants. Qu es pot esperar de la resistncia que se li oposa? Constrnyer-la amb violncia s
convertir-la en terrible, mantenir-la encara amb els grillons s encaminar totes les calamitats
vers Amrica. Una m divina sembla propagar pertot arreu el patrimoni de lhome, la llibertat. Noms la llei t el dret de reprimir aquesta llibertat si degenera en llibertinatge, per
ha de ser igual per a tots, la que per damunt de tot ha de delimitar lAssemblea nacional en
el seu decret, dictat per la prudncia i la justcia. Si pogus actuar de la mateixa manera per
a lEstat de Frana i retres tan curosa envers els nous abusos com ho va ser envers els antics
que esdevenen cada dia ms espantosos! Segons la meua opini, noms caldria reconciliar
el poder executiu amb el poder legislatiu ja que em sembla que lun ho s tot i laltre no s
res, don potser naixer, desgraciadament, la runa de lImperi francs. Considere aquests
dos poders com lhome i la dona que shaurien dunir, per iguals en la fora i en la virtut,
per constituir una bona parella.10

141
s ben cert, doncs, que cap individu no pot escapar a la seua sort, com he pogut constatar
avui mateix. Havia decidit fermament no permetrem en aquest document el menor mot gracis,
per la sort ha decidit altrament; vet ac el fet: leconomia mai no s defensada, especialment
en aquest temps de misria. Jo visc a pags. Aquest mat a les vuit he eixit dAuteuil11 i mhe
encaminat vers la carretera que porta de Pars a Versalles, on es troben sovint aqueixos famosos
cafs populars que apleguen els vianants sense gaire despesa. Sens dubte una mala estrella em
perseguia des del mat. Arribe a lextrem que ni tan sols puc amb el trist cofret12 aristocrtic.
Descanse en els esglaons daquest edifici insolent que recelava dels viatjants. Toquen les nou i
continue el meu cam; a les meues mirades se mofereix un carruatge, hi prenc seient i arribe
a les nou i quart, marcades en dos rellotges diferents, al Pont-Royal.13 Agafe el cofret i crrec
a casa del meu impressor, al carrer de Christine,14 ja que tan mat no puc venir ms que ac;
havent corregit les proves sempre em resta alguna cosa per fer si les pgines no sn pas ben
tallades i reomplertes. Hi estic, si fa no fa, vint minuts, i fatigada del cam, de la composici
i de la impressi em propose danar a prendre un bany al barri del Temple on anava a dinar.15
Arribe quan sn les onze menys quart en el rellotge de paret del bany, per la qual cosa li devia
al cotxer una hora i mitja, per per no haver de discutir li oferesc 48 sols; ell, com de costum,
exigeix ms, fa fressa. Mobstine a no donar-li ms del que s degut, ja que la persona equitativa
sestima ms ser generosa que no pas ingnua. Lamenace amb la llei i em diu que ell sen riu i
que li pagar dues hores. Anem a casa dun jutge de pau que tinc la generositat de no esmentar
pas, ja que lacte autoritari que sha perms cometre amb mi mereix una denncia formal.
Ignora sens dubte que la dona que reclama la seua justcia era lautora de tanta generositat
i equitat. Sense tenir en compte les meues raons em condemna despietadament a pagar al
cotxer el que demana. Coneixent la llei millor que no pas ell, li dic: senyor, em negue, i us
demane que pareu esment en el fet que no sou pas un nouvingut en el vostre crrec. Aleshores, aquest home o, millor dit, aquest forassenyat senfurisma, mamenaa amb la fora si no
pague a linstant, o amb el fet de retenir-me tota la jornada a la seua oficina. Li demane que em
conduesca al tribunal de departament o a lajuntament per queixar-me del seu autoritarisme.
El seris magistrat, amb un redingot polss i fastigs com la seua conversaci, mha dit amb
plasenteria: aquest assumpte arribar sens dubte a lAssemblea nacional? B podria ser, li
dic jo. I marxe mig furiosa mig enriallada de la perspiccia daquest modern Bride-Oison,16 tot
dient: aquesta s la mena dhome que ha de condemnar un poble instrut! No vull res ms.
Incidents semblants arriben indistintament tant als bons com als mals patriotes. Hi ha un crit
unnime sobre els desordres de les seccions i dels tribunals. La justcia no es pronuncia pas, la
llei s menyspreada i la policia sacostuma, Du sap com. No es poden trobar els cotxers als
qui sha confiat els efectes, canvien les matrcules al seu caprici i moltes persones, com ara jo,
pateixen prdues considerables als carruatges. Sota lAntic Rgim, fos quin fos el robatori, es
trobava la pista de les prdues fent una crida nominal als cotxers i amb la inspecci minuciosa
de les matrcules. En una paraula, hi havia tota la seguretat. Qu fan aquests jutges de pau?, qu
fan aquests comissaris, aquests inspectors del nou rgim? Res ms que estupideses i privilegis.
LAssemblea nacional ha de fixar latenci en aquesta partida que afecta a tot lordre social.

142
PS. Aquesta obra fou composta en pocs dies, tot i que se nha retardat la impressi. En
el moment en qu el Sr. Talleyrand,17 el nom del qual ser sempre estimat per la posteritat,
lliurar el seu text sobre els principis de leducaci nacional, aquesta producci es trobar ja
en premsa. Ser feli si coincidesc amb els punts de vista daquest orador! Tanmateix, no men
puc estar daturar la premsa i mostrar la joia que ha sentit el meu cor amb la notcia que el
rei acabava dacceptar la Constituci i que lAssemblea nacional la qual honore actualment,
sense exceptuar mossn Maury18 i La Fayette,19 que s un du havia proclamat per unanimitat
una amnistia general. Divina providncia, fes que aquesta joia pblica no siga noms una
falsa illusi! Tornans en uni tots els nostres fugitius i que jo puga amb un poble apassionat
sobrevolar al seu pas, i en aquest dia solemne retre tots homenatge a la teua fora. r
14 de setembre del 1791
Traducci i notes de Vicent Olmos

1.

En la seua obra Les femmes de la Rvolution (Pars, Adolphe Delahays, Libraire-diteur, 1954), afirmava que Olympe
de Gouges havia estat le jouet de sa mobile sensibilit. El 1988, lEditorial Carrre de Pars va reeditar el llibre de
Michelet presentat i comentat per Franoise Giroud que val la pena consultar en aquest sentit. De fet, no fou fins a
1989 que la seua biografia i la seua obra foren justament i intensament estudiades (vegeu Olivier Blanc, Olympe de
Gouges, une femme de liberts, Pars, Syros).
2. Vegeu el prleg de Michle Sarde al llibre de Sophie Mousset, Olympe de Gouges et les droits de la femme, Pars, Le flin,
2003. Darrerament sha editat totalment o fragmentriament la seua Dclaration... Vegeu, per exemple, a ms del
llibre citat de Sophie Mousset, els treballs de Benote Groult, uvres dOlympe de Gouges, Pars, Mercure de France,
1986; Paul Noack, Olympe de Gouges, courtisane et militante des droits de la femme, 1748-1793, Pars, ditions de
Fallois, 1993; Joan Wallach Scott, La citoyenne paradoxale. Les fministes franaises et les droits de lhomme, quoi peut
servir limagination: Olympe de Gouges et la Rvolution franaise, Pars, Albin Michel, 1998 (trad. de langls, Harvard
University Press, Cambridge, Mas., 1996); o el colloqui dirigit per Shanon Hartigan, Ra McKay i Marie-Thrse
Seguin, Femmes et pouvoir, rflexions autour dOlympe de Gouges, Pars, ditions dArcadie, 1995. Tamb les ditions
Mille et une nuits (Pars, 2006) ha editat la Dclaration des droits de la femme et de la citoyenne suivi de Prface pour les
dames ou Le portrait des femmes, amb un epleg dOlivier Fonvieille. La Instituci Alfons el Magnnim de Valncia ha
editat Escritos polticos, dOlympia de Gouges, a crrec dOliva Blanco, que tamb en fa un prleg. Anna Aguado ha
analitzat com Olympe de Gouges articula tots els elements dispersos anteriors sobre els drets de la dona que ja eren
presents als Cahiers de Dolances; vegeu Anna Aguado, Ciudadana, mujeres y democracia, Historia Constitucional
(revista electrnica), 6 (2005), pp. 11-28 (http://hc.rediris.es/06/index.html). La relaci dobres de Gouges es pot trobar en molts dels llibres citats. Vegeu, per exemple, el de Sophie Mousset, Olympe de Gouges..., op. cit., pp. 131-134,
o la pgina web de la Bibliotheca Augustana, <http://www.fh-augsburg.de/~harsch/gallica/Chronologie/18siecle/DeGouges/gou_intr.html>.
3. Maria Antonieta dustria-Lorena (Viena, 1755-Pars, 1793). Filla de lemperador Francesc I i de la influent emperadriu Maria Teresa dustria que regnava a Viena. El 1770, amb noms quinze anys, una vegada reconciliats el regne
de Frana i lImperi austrohongars, es cas amb el delf de Frana, el futur Llus XVI, que en tenia setze. Fou molt
impopular per la seua frivolitat i lafecci per la intriga poltica (unes arts que, certament, tamb eren menys criticades quan les practicaven els homes). Influ en el rei envers una poltica de resistncia enfront dels revolucionaris.
Fou empresonada juntament amb el monarca i lliurada a la guillotina.
4. Al meu parer, de Pars al Per, del Jap a Roma, el ms estult animal s lhome. (Nota de lautora).
5. A la Declaraci dels drets de la dona i de la ciutadana (1791), Olympe de Gouges segueix la redacci, fil per randa, de la
Declaraci dels drets de lhome i del ciutad, aprovats el 1789 per lAssemblea nacional. Una valoraci, article per article, amb la comparaci dambds textos, era Sophie Mousset, Olympe de Gouges..., op. cit., pp. 84-99. El ben cert s

143

6.
7.
8.
9.

10.
11.
12.

13.
14.

15.
16.
17.

18.

19.

que el text de Gouges resulta sorprenent per la seua modernitat, alhora que aporta una visi de gnere de la qual el
primer estava absolutament mancat. De fet, com diu Sophie Mousset, op. cit., p. 86, caldr esperar el Complment la
Dclaration des droits de lhomme, redactats per la Lliga dels drets de lhome i dels ciutadans, el 1936, a lpoca del Front
Popular, per tenir un text que considere els drets femenins molt semblantment a com ho va fer Olympe de Gouges.
El senyor de Bernis, segons la senyora de Pompadour. (Nota de lautora)
Lautora tamb es mostr partidria del divorci. Vegeu, Olympe de Gouges, La necessit du divorce, uvres compltes,
vol. I, Thtre, Montalban, Cocagne, 1993, p. 232.
Troba la font a lAntic Testament. Efectivament, Abraham va tenir fills legtims dAgar, que era la serventa de la seua
esposa Sara: tamb del fill de la criada en far una gran naci, perqu s descendncia teva, Gnesi, 21:9-21.
El 1788, Olympe de Gouges va escriure tamb, dacord amb lesperit revolucionari, unes Reflexions sur les hommes
ngres, on propugn labolici de lesclavatge. De fet la Convenci no aprov el Decret dabolici fins al 16 plujs de
lany II (4-II-1794). El 1802, Napole va restablir el trfic i lesclavatge. El 1815 es va programar novament labolici
com a conseqncia de les pressions dels pasos europeus i dels acords presos pel Congrs de Viena. Finalment, a les
colnies franceses, la mesura es fu efectiva el 27 dabril de 1848. A Espanya lesclavatge no fou abolit definitivament
fins al 7 doctubre de 1886, amb posterioritat dun llarg procs que sinici desprs de la Revoluci de 1868 (la
Gloriosa), durant el regnat dAmadeu de Savoia, quan es va discutir la llei sobre labolici de lesclavatge a Puerto
Rico, la qual fou aprovada, finalment, durant la Segona Repblica.
Vegeu Olympe de Gouges, crits politiques, 1788-1791, Pars, Ct femmes, 1993, vol. I, pp. 204-215.
Situat en el cam que portava del Louvre a Versalles. Passava a tocar de Svres. Una vegada depassada la plana de
Boulogne i desprs de la giragonsa que fa el riu, els carruatges prenien el pont per passar lilla Dauphine.
A loriginal sapin (avet). A lpoca servia tamb per a designar una mena dutensili amb tapa, de forma i dimensions
variables, destinat a contenir diferents coses i que b es podia portar a sobre o b transportar fcilment. Vegeu s.v.
bote de sapin. Dictionnaire de lAcadmie franaise, setena edici, 1877.
Pont de pedra de cinc arcs construt entre 1685 i 1689, durant el regnat de Llus XIV (dac el seu nom). Durant molt
de temps fou lnic pont sobre aquesta part del Sena, riu avall del pont Neuf.
Carrer bastit el 1607 a lpoca del naixement de Cristina de Frana (1606-1663), la segona filla dEnric I i Maria de
Mdici, de qui pren el nom. Va del nmero 12 del carrer dels Grands Augustins fins al 33 de la Rue Dauphine.
Segurament es refereix a la Imprimerie de Pillet, que estava situada al nmero 5 del carrer. La impremta estigu
molts anys en funcionament, passant de pares a fills. El 1823, dels seus tallers sortia la Gazette de France. En aquest
mateix carrer, el 1788, el llibreter Jean-Franois Quillau fou el primer que va obrir, amb gran xit de pblic, una
cambra literria on es reunien els lectors. Paul Dupont, Histoire de limprimerie, Pars, douard Rouveyre, 1853, 2
vols. Nhi ha una edici de 1988, Pars, LHarmattan, 1148 pp.
Aquest era un districte conegut pels seus banys i llocs doci, com ara restaurants, llocs de passeig, etc. Vegeu Octave
Uzanne, Les moeurs secrtes du XVIII sicle, Quantin, Pars, 1883.
Doison brid. Ho podrem traduir per embridapardals. Es diu duna persona ncia i ximple a qui es fa creure
qualsevol cosa. Dictionnaire de lAcadmie franaise, setena edici, 1877.
Charles Maurice de Talleyrand-Prigord (Pars, 1754-1838). Bisbe dAutun (1788) i diputat del clergat als Estats generals on, el 1789, fu aprovar la confiscaci dels bns de lEsglsia. El 1797 fou nomenat ministre dAfers Estrangers,
collabor en el govern de Napole, amb qui, finalment, es va enemistar. El 1814 fu votar al Senat la proclamaci
de Llus XVIII.
Jean Siffrein Maury (Valres, 1746-Pars, 1817). Escriv i predicador. Va obtenir un curat i una cadira a lAcadmia
francesa. Diputat del clergat als Estats generals, fou un dels ms ardents defensors de les prerrogatives reials. Quan
es va dissoldre lAssemblea constituent va haver de fugir. Es va unir a Napole desprs de la seua coronaci, fou
ennoblit, nomenat cardenal i posat al capdavant de la dicesi de Pars.
Marie Joseph Paul Yves Roch Gilbert Motier, marqus de La Fayette (Chavaniac, 1757, Pars, 1834). Membre de la
vella noblesa, liberal i francma. General des de 1777, don suport als insurrectes en la Guerra dIndependncia
nord-americana, la qual cosa li valgu una gran popularitat a tot Frana. Fou diputat de la noblesa als Estats generals
i partidari duna monarquia constitucional. El 1792 fou nomenat comandant de lExrcit del Nord, crrec que
va ocupar fins a les manifestacions de les Tulleries del mateix any. Fug a ustria, on estigu detingut fins a 1800.
Durant lImperi no ocup cap crrec oficial, per fou delegat durant els Cent dies i va votar en contra de Napole.
Aix mateix, fou diputat i cap de loposici liberal durant la Restauraci i un dels que don suport a la monarquia.

144

La modernitat fragmentada
de Walter Benjamin
lex Matas

Walter Benjamin sha consolidat com

aquella pea indiscutible sense la qual amb

prou feines podria explicar-se ni la filosofia
ni la crtica de la cultura contempornia.
Els ltims anys, de fet, ens han acostumat
a tot un seguit de parfrasis i citacions de
les seves magistrals troballes com la de la
famosa i proftica figura de lngel de la histria que li inspir el pintor Paul Klee que
es presentaven com el ms just homenatge a
un pensador que va deixar escrit que lnica
forma possible de crtica s la del comentari.
Per s ben cert que el que s en principi
un just homenatge contribueix tamb a la
sensaci majoritria de misteri que envolta
una obra brillant i intelligent per a gaireb
tothom, per irrellevant encara per a alguns
davant lenvergadura dels escriptors anomenats sistemtics.
No deixa de ser estrany, malgrat la seva
brillant i intelligent originalitat, que un
filsof de les caracterstiques de Walter
Benjamin hagi assolit una popularitat com
la seva. De fet, sempre s sorprenent que un
pensador obtingui una mnima notorietat,
per encara ho s ms en el cas de Walter
Benjamin, ja que la recepci de la seva obra
presentava dificultats inslites que van fins
lex Matas Pons s professor de literatura comparada a
la Universitat de Barcelona

i tot ms enll de les habituals dificultats

previsibles quan es tracta daquells pocs i
selectes pensadors reconeguts com a heterodoxos. La primera i ms evident daquestes
dificultats va ser ledici de les seves obres
completes, el primer volum de les quals no
va veure la llum fins lany 1972, desprs
duna meticulosa exegesi filolgica que
lluitava contra lobliqutat dunes referncies no sempre explcites i la varietat duns
treballs que van des del comentari crtic,
la conferncia radiofnica o la collecci
daforismes fins a la simple suma de notes
i citacions.
Com s sabut per tots, la condici
fragmentria daquest material es justifica
en gran part per un accidentat periple biogrfic que va obligar Walter Benjamin a una
errtica supervivncia periodstica fins que
lany 1940, fugint de la persecuci nazi, va
morir a Portbou. Per la fragmentarietat de
la seva obra no sols sha dentendre segons la
dispersi del material ocasionada per la seva
trgica conjuntura biogrfica, sin que cal
que sentengui en el marc dun coherent projecte crtic i formal del qual es troben ja els
primers senyals en aquells textos de joventut
vinculats encara a lacadmia alemanya.
El contingut daquelles obres inicials i
la teologitzant filosofia del llenguatge que
hi llegim semblaria confirmar aparentment

145
labsoluta disparitat duna trajectria intellectual que abraa els interessos ms divergents, i ms si contrastem aquest contingut
amb la inspiraci marxista de lanlisi que
volia dur a terme en la inacabada Obra
dels passatges del fenomen de la percepci en una societat contempornia regida
segons lestructura de la mercaderia. De
fet, es ben b el contrari. La lectura atenta
daquelles primeres obres confirma que,
malgrat laparent disparitat, s que hi ha
una coherncia raonable en un projecte
descriptura que Benjamin va veure des
dun principi ms com a esfor i temptativa
que no com a forma compacta i acabada,
s a dir, molt ms proper a la forma de la
tradici assagstica que no pas a la de la investigaci i demostraci acadmica. En
aquests estudis inicials del jove estudiant
alemany que era aleshores Walter Benjamin ja trobem la voluntat destablir una
relaci entre el llenguatge, lart i la veritat1
i, per tant, trobem la possible lnia de
continutat encara que de difcil rastreig a
partir de la qual comprendre una trajectria
intellectual que en el fons el que sembla
que ambicionava era una teoria potica
capa de contribuir a la crtica histrica.
La seva tesi doctoral dedicada al primer
romanticisme alemany, El concepte de
crtica dart en el romanticisme alemany
(1919), ja comena a configurar la idiosincrtica filosofia del llenguatge que desprs li
permetria dur a terme la seva tasca crtica.
Reconeix ben aviat en Friedrich Schlegel
un mestre exemplar i descarta, com aquest
havia fet temps arrere, la demostraci que
procura el llenguatge filosfic si el que es
vol s parlar de lAbsolut. s preferible
provar-ho, afirmava el pensador romntic
i sembla que ho comparteix Walter Benjamin, mitjanant les formes artstiques de la

literatura i la msica, mostres evidents que

la veritat absoluta noms es pot concebre
des de la conscincia que lescriptura no
s ms que una mostra duna totalitat que
no podr mai realitzar-se. s en aquest
sentit que el fragment 116 de la revista
Athenum descrivia la poesia romntica
com una poesia universal progressiva i
ja es parlava aleshores duna obra dart que
tan sols pot devenir eternament, que mai
no podr completar-se. La presentaci de
lobra dart com un projecte que mai no
podr exhaurir-se s prpia de la crtica
romntica, segons la qual la veritat resideix
all on el llenguatge no pot arribar, en all
que el llenguatge no pot dir. O en tot cas
ja que el programa romntic de Friedrich
Schlegel recorda tant la noci descriptura
que la diffrence derrideana va caracteritzar
com un joc especular que noms pot aconseguir-se la veritat a travs del moviment
de lexpressi; daqu potser la preferncia,
com veurem ms endavant, per les formes
de lallegoria i la ironia.
Sembla, per, que va ser el poeta Friedrich Hlderlin qui uns anys abans havia
ja posat Walter Benjamin sobre la pista
daquella idea descriptura que guiaria tota
la seva trajectria intellectual. En lassaig de
lany 1914 Dos poemes de Friedrich Hlderlin les reflexions de Walter Benjamin al
voltant de lobra del poeta conformen de
mica en mica el que ser la seva perspectiva
davant una escriptura paratctica segons
va qualificar-la Theodor W. Adorno en una
conferncia de lany 1963 que est marcada per la fissura, la ruptura i la fragmentaci prpies dall que s inherentment
incomplet. Daquesta idea descriptura
es desprn la idea del que hauria de ser
la tasca del crtic. Una tasca preocupada
per la indagaci sobre un contingut de

146
veritat de lobra, precisament sobre all
de qu lexplicaci filolgica hauria tractat
tradicionalment de desembarassar-se quan
socupava dun contingut objectiu que
pretesament resumia el significat de lobra
i que es trobava mitjanant el mtode
gentic. Un mtode que cometia lerror de
confondre el coneixement de la cosa mateixa lobra dart amb la indicaci de les
condicions en les quals sorgiren els poemes
les condicions biogrfiques, els models i
les anomenades influncies.2
La indagaci que Benjamin proposava
sobre el contingut de veritat contradiu
tota lherncia de la tradici lrica de
lexpressi subjectiva i descarta qualsevol
consideraci sobre la voluntat o la intenci
del creador. Va contradir els mtodes hegemnics de la crtica del seu temps i ho va fer
emprant uns termes que recorden, segons
com, la fallcia intencional del New Criticism i que permetrien tamb parlar dell
com de lltim crtic simbolista,3 perqu
est convenut, com ho estava Mallarm,
que lobra pura implica la desaparici elocutria del poeta, el qual cedeix la iniciativa
als mots. Pensava que lobra dart es basa
tant en la veu del poeta com en la pura
naturalesa dun llenguatge que posseeix
les seves prpies lleis formals i qualitats
que van ms enll del valor comunicatiu
o la funci representacional. Daquesta
manera, el contingut de veritat apareix en
la forma duna expressi que en cap cas
hauria didentificar-se amb la subjectivitat
que aparentment shi pugui manifestar. Ara
b, el rebuig de Benjamin a lhistoricisme i
al biografisme metodolgic no hauria de ser
interpretat com la seva plena adscripci al
formalisme o la crtica immanent.
s ben cert que Benjamin est en desacord amb la negaci de lautonomia de

lobra dart que fan aquells primers mtodes

gentics perqu aquesta autonomia i els
valors i les funcions que hi tenen lloc, ms
enll del que s comunicatiu i representacional s precisament una garantia contra
la reducci del llenguatge al conformisme
de ls i la consegent degeneraci de les
paraules en signes. De fet, lobra dart
autnoma preserva els valors potics de la
contemplaci i la transcendncia i esdev
una mena de petrificada frmula mgica.
Per si, malgrat tot, no es pot dir de Benjamin que practiqui una crtica immanent
s perqu descobreix el carcter illusori
duna autonomia que en definitiva tamb
est sotmesa a la histria i ha estat creada
per alg, i per tant el formalisme excloent
negaria la possibilitat dun significat ms
ampli de lobra dart que pogus ser compartit des daltres rees del saber. Si no
practica una crtica immanent s, sobretot,
perqu el formalisme excloent podria caure
en el parany de convertir la petrificada,
per viva, frmula mgica que s tota
obra dart en un producte inert, ja que el
seu contingut de veritat mai no es podria
resoldre en ella mateixa atesa la seva inherent incompletud.
s aquesta incompletud la que impedeix
pensar en la tasca del crtic com en una
simple reflexi sobre una obra sin que
convida Benjamin a pensar en la possibilitat dun exercici capa, segons les paraules
de Schlegel, de provocar el desplegament
duna reflexi: El subjecte de la reflexi
s, en el fons, el mateix producte artstic, i
lexperiment la crtica no consisteix tant
en la reflexi sobre un producte, (...) sin
el desplegament de la reflexi aix s, de
lesperit en el producte.4 El contingut
de veritat del text noms podr trobar-se
si aquest text s condut ms enll dell

147
mateix. De la mateixa manera que segons
el Romanticisme la poesia tan sols pot
devenir eternament perqu s universal i
progressiva, el contingut de veritat del
text tan sols podr descobrir-se si aquest
text el posem en relaci amb la incompletud daltres textos, encara que pertanyin a
altres nivells de concreci, com s el cas del
comentari. En definitiva, lnica possibilitat
que t el crtic de descobrir el contingut
de veritat duna obra dart aquella necessitat interna dexistir de la qual parlava
aquell fams dictum de Novalis que tant
agradava a Benjamin s adrear-la mitjanant la seva relaci amb altres treballs
a una construcci de sentit que inclou la
reflexi de lart sobre si mateix, s a dir,
convertint-la en un mdium de la reflexi
que ms enll de les limitacions particulars
prpies de lobra singular remeti a la Idea
dart. De fet, lactitud del crtic no hauria
de contradir lideal intransitiu de la crtica
romntica que, segons Novalis, en tant
que confereix al que s finit una aparena
infinita, ho est romantitzant.5
Walter Benjamin comparteix aquesta
mateixa concepci de la crtica del primer
Romanticisme alemany, la que no va caure
en el parany dels psicologisme i la subjectivitat. s evident, per exemple, que Schlegel
i Novalis sn presents en aquella famosa
comparaci que va fer en lassaig dedicat a
Les afinitats electives de Goethe entre lobra
dart i una foguera en flames, i entre el crtic
i lalquimista.6 El crtic no jutja una obra
dart, no analitza com faria el qumic la
fusta i les cendres de la foguera, sin que,
com faria lalquimista, sencarrega datendre
la flama, de conservar lenigma dall que
encara s viu en ella i aix impedir la seva
conversi de frmula mgica en producte
inert, dimpedir que les paraules esdevin-

guin simples signes de valor comunicatiu

o descriptiu. Aquesta idea de la crtica i
aquesta concepci del llenguatge no abandonaran mai Benjamin i atorguen unitat i
cohrencia al conjunt de la seva obra en la
mesura que li proporcionen els paradigmes
que necessitava per a la seva nova i radical
teoria del coneixement.
s el que es pot veure en el seu segon
gran tractat Lorigen del drama barroc alemany (1928), un ambicis i tamb polmic
treball amb qu Benjamin confiava poder
obrir finalment les portes de lacadmia
alemanya. Les pgines introductries
daquest estudi sn un exercici extraordinari
el ms desenvolupat tericament de tot
el conjunt de la seva obra, segons el parer
dAdorno on la potica dessubjectivada
apresa de la crtica romntica sembla posarse al servei de la reflexi sobre la possibilitat
duna experincia objectiva, i per tant un
coneixement objectiu, que vagi ms enll
de la conscincia emprica. El llenguatge, en
tant que sistema independent de la nostra
intenci subjectiva i per tant garantia de
lobjectivitat de la representaci, pensa Benjamin, potser permetria trobar una veritat
que signifiqus definitivament la mort de
la intenci (...) lexclusi del subjecte en
tant que lloc de la intencionalitat,7 i s
per aix que arriba a afirmar que la veritat
s quelcom de naturalesa lingstica.8 En
conseqncia, el filsof berlins pren el
model de la crtica dart i defuig els tradicionals mtodes sistemtics de les cincies
naturals. Sendinsa en lestudi del llenguatge literari on troba, un cop descartada la
idea que es tracta duna collecci arbitrria
de convencions, el millor observatori possible des don pensar sobre les possibilitats
daquest coneixement objectiu que busca:
Lobjecte de la crtica filosfica consisteix

148
a mostrar que la funci de la forma artstica s justament aquesta: convertir en
continguts de veritat, de carcter filosfic,
els continguts factuals, de carcter histric,
que constitueixen el fonament de tota obra
significativa.9
En el cas del Trauerspiel, del drama
barroc alemany, aquest contingut de veritat de carcter filosfic shauria de buscar
en lallegoria, perqu aquesta s la forma
artstica que expressa la temporalitat prpia
de la modernitat. Per Benjamin no pren
lallegoria noms com a simple tcnica
gratuta de producci dimatges sin com
a expressi, de la mateixa manera que ho s
el llenguatge, i fins i tot lescriptura.10 La
pren, en realitat, com a contrapunt retric
de la substancial metafsica de la histria
del pensament que shavia inspirat tradicionalment en lideal simblic. Shauria
vist una metafsica continutat entre all
que s particular i all universal grcies a
la figuraci del smbol, que respon a lideal
ltim duna fusi entre imatge i veritat.
Per contra, lallegoria seria la rplica al
carcter instantani daquella coincidncia
simultnia entre el signe i el seu significat
perqu s precisament la figura de la discontinutat. La mateixa constituci daquesta
figura recorda que el signe i el seu significat
mai no es fondran i, al mateix temps que
evidencia aquesta irresoluble discrepncia
entre lun i laltre, trenca amb qualsevol
totalitat orgnica que pogus procurar la
illusi simblica. s per aquest motiu que
Benjamin afirma que lallegoria barroca
esmena lart mateix,11 perqu assumeix
una condici problemtica que fractura la
falsa aparena dunitat en lobra dart. El
Trauerspiel s en realitat, com diu el crtic
Charles Rosen, una allegoria de lart en
general.

Lescriptura allegrica de Benjamin

bviament recorda algunes de les antimetafsiques concepcions del llenguatge de la
filosofia moderna, per sobretot recorda
aquella concepci del llenguatge del programa crtic del romanticisme alemany que,
com ja hem vist, imaginava una veritat a
la qual noms sarribava a travs del moviment de lexpressi. s aquesta concepci
romntica del llenguatge la que ja havia
establert lestret lligam entre msica i literatura lambici de la qual seria restaurar
una original condici musical que ara
Benjamin aprofita i actualitza. En Lorigen
del drama barroc alemany descriu com entre
la tensi fontica del llenguatge allegric
del barroc i la msica existeix un estret vincle que es traduir finalment de forma efectiva en la dissoluci, a finals del segle XVII,
del Trauerspiel en lpera.12 Els estrets
vincles o lligams entre el llenguatge musical i lescriptura allegrica, entre lanloga
inestabilitat semntica de lun i de laltre,
sexpliquen, segons el parer de Benjamin,
a partir de la decisiva categoria del temps.
Aquesta s la categoria constitutiva original
de les dues formes dexpressi, on la relaci
fonamental no es dna entre el signe i el
seu significat, sin entre el signe i un altre
signe. El temps s lelement constitutiu que
precisament sencarrega, segons la retrica
de la temporalitat que ha descrit Paul de
Man, de garantir la necessria referncia
dun signe a un altre signe, que s anterior
i amb el qual mai no podr coincidir.
A ligual que far ms endavant Paul
de Man en Retrica del Romanticisme,
Benjamin empra la categoria del temps per
a definir lespecificitat de la fragmentaci
allegrica i explicar com des de finals del
segle XVIII aquesta ha quedat eclipsada
sota la concreci plstica de la totalitat

149
simblica i la seva illusria promesa duna
identitat ltima entre la ment i una natura
estable. Aquesta categoria del temps havia
estat introduda en el camp de la semitica
per pensadors romntics com ara Creuzer i
Grres, per en aquest punt ell desenvolupa aquella troballa per a revisar en Lorigen
del drama barroc alemany la tradicional i
acadmica distinci genrica entre la tragdia i el Trauerspiel, que malauradament
havia quedat redut a una vulgar caricatura13 de la primera. La tragdia es podria
caracteritzar com la forma dexpressi del
temps mtic, pre-histric, on el dest heroic
dels protagonistes segella un temps ple reconciliat amb leternitat divina i el Trauerspiel, en canvi, es podria caracteritzar com
la forma dexpressi del temps secular, de
la caducitat histrica, on el desconsolat
dest fnebre dels protagonistes segella
un temps histric que sofereix als ulls
de lobservador com a paisatge primordial
petrificat. Tot el que la histria des del
principi t dintempestiu, de dolors, de
fallit, es plasma en un rostre; o millor dit:
en una calavera.14 La natura no posseeix
entitat ontolgica destabilitat, ja que es
troba sempre sota el poder de la mort, i,
per tant, ha estat sempre allegrica. Aix
doncs, si no hi ha res que resti immutable,
aleshores el llenguatge tampoc. s a dir, si
hi ha un possible significat ltim dependr
duna estructura allegrica lligada a una
transitorietat fonamental que qestiona
fins i tot lestabilitat del llenguatge mateix.
La idonetat daquesta estructura com a
expressi del contingut histric del Trauerspiel la illustra Benjamin establint una analogia entre lallegoria i la runa: : Si amb
el Trauerspiel la histria entra en escena,
ho fa com a escriptura (...) Amb la runa la

histria ha quedat reduda a una presncia

perceptible en lescena. I sota aquesta forma
la histria no es concreta com un procs de
vida eterna, sin com el duna decadncia
indeturable (...) Les allegories sn al regne
del pensament el mateix que les runes sn
al regne de les coses.15 Les allegories sn
les deixes dun pensament de la mateixa
manera que les runes sn les deixes duna
construcci, i unes i altres sn empremtes
que no poden fer res ms que revelar la seva
prpia caducitat en tant que fragments dun
paisatge dimpossible reconstrucci, no poden fer res ms que referir-se a la seva prpia
condici fuga i transitria. Lallegoria que,
com explica Vincenzo Vitiello, es realitza a
travs de la reducci al no-res de laparena
del signe que remet a un altre signe, del
buit del significant que remet al buit dun
altre significant, a travs de lanihilament
del fenomen, expressa el temps histric
del barroc, que segons Benjamin hauria
estat redut a simple natura sentida com
a eterna caducitat, hauria estat buidada de
qualsevol contingut positiu per esdevenir
un simple fenomen de fenomen, aparena
daparena.16
Lallegoria s la forma que expressa la
caducitat del temps histric: el paisatge en
runes de la histria es presenta incapa
dirradiar un significat, un sentit17 que
no sigui el de la seva prpia transitorietat
davant els ulls de lallegorista, i la mirada
melanclica daquest el redimeix reduint-lo
a la seva natural condici de deixalla. Si la
redempci idealista reconciliava histria i
eternitat en la tragdia, lallegrica reconeix leterna caducitat de la histria; si la
redempci metafsica reconciliava imatge
i veritat al smbol, lallegrica reconeix
la materialitat dun llenguatge que, fet
bocins, ha adquirit la dignitat de les

150
formes naturals.18 La virtut redemptora
de lallegorista no sentendria, per, sense
aquella qualitat melanclica duna mirada
que, tot i dependre del dol (Trauer) davant
la contnua i inevitable desintegraci de tot
el que lenvolta, no pot ser interpretada en
cap cas com a refugi de la subjectivitat.
La melancolia, de fet, segons Benjamin,
garantiria que el gest de lallegorista no
fos dabast psicolgic, sin ontolgic19
grcies al seu carcter dialctic, que confereix a lnima, per un costat, la inrcia i
la insensibilitat i, per laltre, la facultat de
la intelligncia i la contemplaci.20
s precisament el valor redemptor de la
melancolia el que cal entendre tamb com
el principi fundador de la inacabada Obra
dels passatges, el seu segent gran projecte.
En aquest cas no s el segle XVII ni una visi del mn com la del barroc, que noms
reconeixia la histria en tant que caduca,
el que interessa a Benjamin, sin que s la
modernitat industrial del segle XIX. Tots dos
casos proven, per, linters del pensador
per la recerca duna possible redempci
del passat que va quedar exemplarment
resumida en aquella polititzada frmula que
sentenciava que tot document de cultura
ho s, alhora, tamb de barbrie. Frmula
que pertany a la setena de les famoses tesis
sobre filosofia de la histria pensades per a
prologar el seu estudi sobre la capital francesa, on interpreta allegricament el Pars
del segle XIX per a parlar del seu cada cop
ms traumtic mn propi i per a tractar de
desemmascarar la reactivaci de les forces
mtiques que es va derivar del fet que les
societats burgeses sestructuressin segons la
mercaderia. s, potser, nova amb relaci
al conjunt de la seva obra aquesta manifesta
crrega poltica dun darrer Benjamin ms
sensible a les posicions marxistes, per no

s gens nou que el paisatge en runes de la

histria es presenti davant dels ulls de
lallegorista. En aquest cas el paisatge s el
del devaluat mn de les coses present en la
forma de la mercaderia, que sofereix incapa dirradiar un significat, un sentit21 que
no sigui el del seu propi preu davant els ulls
de lallegorista, la mirada melanclica del
qual, novament, el redimeix redunt-lo a la
seva natural condici de deixalla.
s per aquest motiu que Benjamin
recorda la figura heroica del drapaire del
poema Le vin des chiffoniers de Baudelaire, el poeta que segons ell obre la possibilitat duna redempci crtica a aquest
mn daparences que es presentava sota la
forma de la mercaderia:
Souvent, la clart rouge dun rverbre
dont le vent bat la flamme et tourmente le verre,
au coeur dun vieux faubourg, labyrinthe fangeux
o lhumanit grouille en ferments orageux,
On voit un chiffonnier qui vient, hochant la
tte,
butant, et se cognant aux murs comme un pote,
et sans prendre souci des mouchards, ses sujets,
panche tout son coeur en glorieux projets

Daquell que passeja com un poeta

per la gran ciutat, Baudelaire tamb havia
escrit que s lhome encarregat de recollir
les deixes dun dia de la capital. Tot el que
la gran ciutat ha rebutjat, tot el que ha
perdut, tot el que ha menyspreat, tot el
que ha quedat fet bocins, ell ho cataloga,
ho collecciona.22 I Benjamin, al seu torn,
recull aquest text en prosa de Sobre el
vi i lhaixix en la seva Obra dels passatges, i ens ofereix un bon exemple de la
tasca arqueolgica, semblant a la del
colleccionista i el drapaire, que s la que

151
ell pensava que corresponia a lhistoriador,
qui no renuncia a res, evidencia plsticament que lexposici materialista de la
histria posseeix un sentit ms elevat que
lexposici tradicional.23 En realitat, s a
partir de la runa que Benjamin construeix la
seva visi del segle XIX, seguint un mtode
que Hannah Arendt va comparar amb el
del pescador de perles, que baixa al fons
del mar, no per excavar el fons i portar-lo
a la llum sin per descobrir all que s ric
i estrany, les perles i el corall de les profunditats i portar-ho a la superfcie.24
La tria del passatge com a motiu del seu
darrer gran projecte s en aquest context fonamental. La idea de procurar una histria
cultural del segle XIX al voltant daquesta
construcci la pren tot just desprs dhaver
llegit la novella de Louis Aragon, Le paysan
de Paris (1926), sobre limminent enderroc
del Passatge de lpera. Des daleshores, i
fins lany de la seva mort, Benjamin va dur
a terme una tasca tot sovint comparada amb
la de lhoste ms emblemtic dels passatges,
el flneur, perqu si aquell explorava amb
la seva atenta mirada, encara que atzarosa i
errtica, la quotidianitat urbana, Benjamin
al seu torn tamb explora, literalment, els
signes de la gran ciutat. El que s, per,
realment significatiu de la tria del passatge
s que no li interessa tant la seva magnfica
esplendor inicial com la seva decadncia,
quan a partir de la segona meitat del segle
XIX es detecten els primers smptomes del
seu declivi, els primers smptomes que la
llar de la moda deixava de ser moda.
Pren el passatge en tant que runa, una
runa recent dun passat immediat, i es
capt com el drapaire o el colleccionista,
conscient que les coses noves comencen a
revelar el seu veritable rostre quan es tornen
antiquades.25

Daquesta manera Benjamin reviu aquella tcnica allegrica del segle XVII, quan el
barroc contemplava el mn com una irreal
illusi que quan sesvaa no revelava res.
Ara b, reviu aquella tcnica per ara amb el
nou propsit que desemmascari el carcter
illusori dels desitjos utpics de la societat
de la mercaderia i el seu culte a la novetat.
s per aquest motiu que Susan Buck-Morss
prefereix parlar duna imatge dialctica i
no dun emblema: si els drames barrocs
eren reflexions melancliques sobre la inevitabilitat de la decadncia i la desintegraci,
en lObra dels passatges la devaluaci de
la (nova) natura i el seu estatut com a runa
arriben a ser polticament instructius.26 La
imatge dialctica un flaix llumins de
veritat sota el qual es presentaria lobjecte
histric dins un camp de forces carregat
de passat i present27 faria esclatar pels
aires el continuum de la histria, alhora que
establiria noves relacions no causals entre els
temps histrics i permetria que un objecte
que pertany a la histria reveli alguna mena
de veritat sobre la realitat del present.
Com en el cas del Trauerspiel, lxit
de la indagaci sobre aquest contingut de
veritat depn de lexclusi de la intenci
subjectiva, i Benjamin troba per al seu
darrer projecte sobre els passatges un complement a la potica dessubjectivada del
romanticisme en la forma del muntatge,
que ha aprs de les moltes obres literries
que empren aquesta tcnica desprs de la
Primera Guerra Mundial i de ls radical
que en fa tamb el cinema. s a dir, que
malgrat la novetat que pogus significar
la polititzaci de les darreres obres del
filsof berlins, resulta fcil encara veure
en la profunda influncia que va exercir la
literatura sobre la seva escriptura histrica
aquella voluntat destablir una relaci entre

152
el llenguatge, lart i la veritat que guiaren
ja les primeres passes de la seva trajectria
intellectual. Baudelaire, lallegorista de
la modernitat industrial, ns la prova. Si
lautor de Les fleurs du mal ocupa una posici destacada en lObra dels passatges
s perqu va ser capa de reconixer abans
que ning el nou mn daparences que es
presentava sota la forma de la mercaderia:
en la mercaderia all allegric es troba
en el seu element,28 va escriure Benjamin.
I si Benjamin va saber veure que era el
poder allegric de la melancolia el que
estimulava el geni potic de Baudelaire s
probablement perqu ell gaudia tamb,
de forma idntica, del mateix poder de la
melancolia; del poder de saber-se sotms a
la runa del temps i alhora saber que el
procs de decadncia s tamb un procs
de cristallitzaci.29 La melancolia no porta
al parany del biografisme ni al refugi del
subjectivisme, sin que s dialctica reflexiva per als qui saben trobar en el dol, com
suggeria Adorno tot parlant del seu amic
Benjamin, una categoria revolucionria.
La melancolia seria la ra ltima de
la despersonalitzaci que gradualment
shauria imposat a la lrica de la modernitat i que permet considerar Baudelaire
el fundador o iniciador duna dicci
allegrica que amb Mallarm quedaria
definitivament alliberada del subjecte. Al
llarg de la seva obra potica sn freqents,
com ha explicat molt b Jean Starobinski,30
les conjuncions de melancolia i la figura
del mirall, que apareix en tant que recurs
allegoritzant de la mateixa manera que el
va fer aparixer Lacan quan va voler caracteritzar el subjecte com a imatge especular
que comena en la infantesa: all que els
altres veuen i all a qu sadrecen. En efecte, materialitzar el jo en la forma dun

objecte, i en particular duna superfcie

reflectant com aquell vers de Baudelaire
en Lhautontimoroumnos on es llegeix
Je suis le sinistre miroir, s la mxima
forma de despossessi. s aquest el procs
que pateix la veu de lenunciaci del segon
Spleen de Les flors del mal: una srie de
transformacions Je suis un cimitire,...Je
suis un vieux boudoir... un granit... que
laboquen definitivament a la petrificaci
en la forma duna vieux sphinx que, en
el que sembla una paradigmtica descripci
de lestat melanclic, ne chante quaux
rayons du soleil qui se couche.
En el poema Le cygne la ciutat de
Pars s el paisatge en runes que es presenta davant la mirada melanclica de
lallegorista. Aquest cop la petrificaci s
dna en la forma de la asincronia entre la
immobilitat de lautorreflexiva veu potica
de lenuciaci i la cada cop ms vertiginosa
transformaci de la fragmentada forma de
la ciutat:
Paris change! Mais rien dans ma mlancolie
Na boug! Palis neufs, chafaudages, blocs,
Vieux faubourgs, tout pour moi devient allgorie,
Et mes chers souvenirs sont plus lourds que
des rocs.

La mirada melanclica de lallegorista

pertany aquest cop a la figura de lexiliat.
Daqu la seva projecci des del primer vers
sobre lemblemtica Andrmaca, lluny ara
de Troia i descrita com un trist miroir on
el jo lric veu reflectits els seus pensaments,
i la seva projecci desprs sobre la figura
del cigne que, ridcul i sublim alhora,
enyoraria el seu llac natal. La tasca daquest
exiliat s la de conjurar el pas del temps i les
imatges de la destrucci mitjanant una mi-

153
rada sota la qual lobjecte es fa allegric.
La mirada hi diposita el significat, i sense
ella lobjecte s incapa dirradiar cap significat, cap sentit.31
Hans Robert Jauss tria precisament
aquest poema, Le cygne, per parlar duna
tradici lrica que fa desaparixer lobjecte
representat per trobar, en la poetitzaci
del poema, el seu veritable tema.32 La
vitrificaci i la petrificaci no sn ms que
dues variants duna forma de lenunciaci
potica que ja no pot seguir el model
de les relacions subjecte-objecte basat en
lexperincia de la percepci33 i que fa
prevaler per sobre de lordre mimtic de
la representaci lordre retric del discurs.
Un cop la correspondncia entre el signe i
lobjecte ha quedat sota sospita, el simple fet
de tenir lloc del llenguatge preval sobre la
referencialitat. Aquesta s la idea dexpressi
i escriptura dessubjectivada que Benjamin
pretenia prpia de lallegoria i que Paul de
Man resumeix tot comentant precisament
el segon Spleen de Baudelaire: Lallegoria
anomena el procs retric pel qual el text literari es mou des duna direcci fenomenal,
orientada cap al mn, a una altra de gramatical, orientada cap al llenguatge.34 r

BIBLIOGRAFIA
ADORNO, Theodor W.: Notes de literatura,
Barcelona, Columna, 2001.
ARENDT, Hannah: Hombres en tiempos de oscuridad, Barcelona, Gedisa, 1992.
BENJAMIN, Walter: Libro de los pasajes, Madrid,
Akal, 2004.
Assaigs de literatura contempornia, Barcelona, Columna, 2001.
Poesa y capitalismo. Iluminaciones II, Ma-

drid, Taurus, 1993.

El origen del drama barroco alemn, Madrid,
Taurus, 1990.
El concepto de crtica de arte en el romanticismo alemn, Barcelona, Pennsula,1988.
BOWIE, Andrew: From the Romanticism to Critical Theory, Londres, Routledge, 1997.
BUCK-MORSS, Susan: Dialctica de la mirada,
Madrid, Visor, 2001.
CIRLOT, Victoria: La mirada allegrica de
Walter Benjamin en Jordi Llovet (ed.),
Walter Benjamin i lesperit de la modernitat,
Barcelona, Barcanova, 1993.
FORSTER, Ricardo: W. Benjamin, Th. W. Adorno: el ensayo como filosofa, Buenos Aires,
Nueva Visin, 1991.
JAUSS, Hans Robert: Experiencia esttica y hermenutica literaria, Madrid, Taurus, 1992.
MAN, Paul de: La resistencia a la teora, Madrid,
Visor, 1990.
Visin y ceguera, Ro Piedras, Editorial de la
Universidad de Puerto Rico, 1991.
ROSEN, Charles: Romantic Poets, Critics, and
Other Madmen, Harvard University Press,
1998.
STAROBINSKI, Jean: La mlancolie au miroir.
Trois lectures de Baudelaire, Pars, Julliard,
1989.
VITIELLO, Vincenzo: De la tragdie al trauerspiel. Walter Benjamin y el lenguaje de
la modernidad, Er. Revista de Filosofa,
1992.

1. Andrew Bowie, From Romanticism to Critical

Theory, Londres, Routledge, 1997, p. 193.
2. Theodor W. Adorno, Parataxis. Notes sobre la lrica tardana de Hlderlin, en Notes de literatura,
Barcelona, Columna, 2001, pp. 185-186.
3. Vegeu Charles Rosen, The Ruins of Walter Benjamin, en Romantic poets, critics and other madmen, Harvard University Press, 1998, p. 171.

154
4. Friedrich Schlegel, cit. en Walter Benjamin, El concepto de crtica de arte en el romanticismo alemn,
Barcelona, Pennsula, 1988, p. 101.
5. Novalis, cit. en Walter Benjamin, Ibid. p. 103.
6. Vegeu el prleg dIgnacio Echevarria a Walter Benjamin, Assaigs de literatura contempornia, Barcelona, Columna, 2001, pp. 9-10.
7. Walter Benjamin, El origen del drama barroco alemn, Madrid, Taurus, 1990, p. 18.
8. Ibid., p. 19.
9. Ibid., pp. 175-176.
10. Ibid., p. 155.
11. Ibid., p. 169.
12. Charles Rosen, op. cit. p. 156.
13. El origen del drama barroco alemn, op. cit. p. 207.
14. Ibid., p. 33.
15. Ibid., p. 159.
16. Ibid. pp. 170-171.
17. Vincenzo Vitiello, De la tragdie al trauerspiel.
Walter Benjamin y el lenguaje de la modernidad,
Er. Revista de Filosofa, 1992, p. 65.
18. El origen del drama barroco, op. cit., p. 177.
19. Ibid., p. 203.
20. Ibid., p. 177.
21. Ibid., p. 141.
22. Ibid., p. 177.
23. Walter Benjamin, Libro de los pasajes, Madrid, Akal,
2004, p. 357.
24. Ibid., p. 465.
25. Hannah Arendt, Hombres en tiempos de oscuridad,
Barcelona, Gedisa, 1992, pp. 190-191.
26. Ricardo Forster, W. Benjamin- Th. W. Adorno: el ensayo como filosofa, Buenos Aires, Nueva Visin,
1991, p. 59.
27. Susan Buck-Morss, Dialctica de la mirada, Madrid,
Visor, p. 189.
28. Ibid., p. 245.
29. Libro de los pasajes, op. cit., p. 375.
30. Hannah Arendt, op. cit., p. 191.
31. Jean Starobinski, La mlancolie au miroir, Julliard,
Pars, 1989.
32. Origen del drama barroco alemn, op. cit., p. 177.
33. Hans Robert Jauss, Experiencia esttica y hermenutica literaria, Taurus, Madrid, 1992, p. 378.
34. Paul De Man, Visin y ceguera, Ro Piedras, Editorial de la Universidad de Puerto Rico, p. 193.
35. Paul de Man, Resistencia a la teora, Madrid, Visor,
p. 108.

155

Sorprenent Sartre
Justo Serna
EXISTNCIA
En data molt primerenca va comenar
a descobrir-se a si mateix, ens diu JeanPaul Sartre en Els mots (1963). Ell no era
quasi res, a tot estirar una activitat sense
contingut, insisteix. s a dir, el jove Sartre
noms es veia com a existncia, com a pur
esdevenir sense essncia prvia, sense arrels, alg que estava per formar-se. I a qui
devia aqueixa presncia en el mn? El mateix autor revela una dada molt coneguda
i que b podria prendres com un fet clau
de la seua psicoanlisi existencial: era orfe
de pare, afegeix. En el sentit literal i en el
sentit prpiament simblic.
En efecte, Sartre es va educar amb el
seu avi, per sobretot va creure que no devia a ning la vida (aqueix esdevenir): no
hi ha un pare que ens done lexistncia o
que ens constitusca, perqu lactivitat de
viure, de formar-se, s una tasca exclusiva
de cadascun, de cada solitari que arriba al
mn i que ha de consumar la seua prpia
obra. Fill de ning, va voler ser ell mateix
la seua prpia causa, el smmum dorgull
i el smmum de misria, confessa amb
orgull. I aqueixa activitat que el va forjar

Justo Serna s professor dhistria contempornia de la

Universitat de Valncia.

comenaria ben prompte expressant-se

mitjanant lescriptura. Va nixer de lescriptura, ens diu. Abans, no hi havia sin
un joc despills; aix, des que va escriure
la seua primera novella, va saber que un
xiquet shavia introdut en la sala dels espills. Escrivint, existia, escapava de les persones majors; per nicament existia per
escriure, i si deia jo, aix significava jo que
escric. Fra com fra, coneixia la felicitat,
afegeix. Va ser, en efecte, la felicitat descriure, de vessar-se en la lletra, el que el va
formar des de xiquet: un Sartre que molt
prompte, encara jovenet, es debatr constantment entre la conscincia de la seua
insignificana i levidncia personal de ser
lautor de futures obres mestres.
I una daqueixes obres mestres va ser
La nusea (1938), aquella novella en la
qual el protagonista, Antoine Roquentin,
noms s un historiador en provncies, un
historiador que arrossega el no-res que el
forma sense saber diagnosticar aqueix mal
inespecfic. La seua prpia investigaci el
lliga al passat i el fa deutor dels predecessors: investiga un personatge histric daltre temps, recollecta documentaci sobre
el marqus de Rollebon. En La nusea la
clau narrativa sexpressa mitjanant el gnere del diari, el dietari de Roquentin, un
text en el qual lesdevenir sescriu al mateix temps que s lexistncia... El millor

156
seria escriure els esdeveniments quotidianament, diu. Dur un diari per comprendrels. No deixar escapar els matisos, els fets
menuts, encara que semblen ximpleries, i
sobretot classificar-los, afegeix. Com faria
un cronista: atribuint-los significat, pensant-los com conceptes, aplicant-los noms
genrics, com ara Ambici, Inters, aix
amb majscules. Per lanotaci feta sobre
aqueix dietari acabar sent una convulsi
i aqueix ordre conceptual se li enfonsar,
com li caur lestabilitat de la coses que,
efectivament, no veu i no pot enregistrar.
Per a qu seguir, doncs?
s en aquest moment, cap al final de
la novella, quan lhistoriador renunciar
a la investigaci i al diari, a la perquisici
documental, a la crnica i a latribuci de
sentit. Renuncia a tot aix i a la vida de
provncia per crear de deb, per inventar
un sser en una novella, en una ficci:
sense existncia, justament. La pura ideaci imaginria s existncia, no essncia:
escriure alguna cosa totalment inventada.
Hauria de ser un llibre, diu: no s fer altra cosa. Per no un llibre dhistria: la
histria parla del que ha existit, un existent mai no pot justificar lexistncia dun
altre existent, ja que ni tan sols un pare
pot justificar lexistncia daqueix altre
existent que s el fill. Tampoc el contrari.
El seu error era voler ressuscitar el marqus de Rollebon. Es tractaria, en efecte,
descriure una altra classe de llibre i no un
diari com el que ha dut. No sap ben b
quin, per caldria endevinar, darrere de les
paraules impreses, darrere de les pgines,
alguna cosa que no existira, que estiguera
per sobre de lexistncia, alguna cosa que
mancara de referent extern, que mancara
de concepte, que no poguera revertir-se
sobre el mn real.

La torrencial escriptura de Sartre la

dalg que va freqentar al llarg de la seua
vida prcticament tots els gneres, de ficci
o assagstics s la conseqncia daquella
necessitat infantil, segons ell mateix va admetre, el resultat daqueixa tossuderia amb
la qual va voler fer-se a si mateix, com a
orfe duna paternitat originria, com aqueix
sser que emprn una activitat incessant
per evitar el buit, labisme de la no-existncia, de la finitud, de la mort. En moltes
obres va expressar directament o indirectament aquesta pulsi, aquesta necessitat
infantil, per potser en cap text no ho va
saber dir millor que en aquella xarrada
impartida en el Club Maintenant de Pars
el 1945, la conferncia que va inaugurar
simblicament una poca, la de la reconstrucci de postguerra. En Lexistencialisme
s un humanisme Sartre confessava no ser
pessimista, malgrat les acusacions que ja
shavien fet a lautor de La nusea. Segons
es veia a si mateix, era un escriptor que declarava la seua fe en la capacitat creadora
dels joves. Ser jove no era, sense ms, un
estat de mancana que resolguera ledat.
Ser jove era reconixer el present com un
espai de possibilitats, sense pertinences
definitives, sense herncies, sense un patrimoni per defensar. Els nois, aquells nois
descrits per Sartre parlant en clau de si
mateix, han de manifestar-se amb greuge i
insolncia: selevaran amb vehemncia enfront dels seus majors i reclamaran el seu
lloc en el mn, sense haver de ser custodis
del pare absent o present, del llinatge o de
la tradici. Si lexistncia precedeix lessncia, llavors no hi ha vincle irrevocable que
em lligue ni dada prvia. Hi ha la voluntat
de compondrem, de refer-me contrariant,
fins i tot, el que els grans esperaven de mi.
Far de mi un sser que existeix abans de

157
poder ser definit per cap concepte, llegim
en Lexistencialisme s un humanisme. Per
quina ra? Perqu lhome no s altra cosa
que all que ell es fa, un projecte que es
viu subjectivament. En aqueix cas, doncs,
si veritablement lexistncia precedeix lessncia, lhome s responsable del que s.
Aix, aquell xiquet que comena a crearse amb les paraules, aquell jove que es forja
a si mateix tria, per sobretot es tria: decideix ser duna manera i no duna altra i per
tant opta per una classe especial dhumanitat. En efecte, en crear lhome que volem
ser, es diu en Lexistencialisme, impliquem
la humanitat en el seu conjunt, definim un
tipus especial dindividu i de relacions. Ni
ms ni menys. Lsser hum s, daqueixa
manera, un nouvingut que es guia a si mateix a partir dels models dexcellncia que
la histria li dna i que ell aplicar amb
ms o menys encert. No hi ha Du ni amo
i langoixa de lateisme conscient es compensa amb el plaer de la indeterminaci,
amb la lluita contra la fatalitat, en un procs dautocreaci intersubjectiva en el qual
el tu queda implicat.
Aquesta concepci suposa, doncs, comprometres amb la humanitat, fins i tot equivocant-se. I, en efecte, el comproms ser
decisiu en lideari de Sartre i far dell no
sols un escriptor grafman, sin un intellectual. Es compromet en un doble sentit:
per tenir projecci pblica, per ser un escriptor conegut, es vincula a determinades
causes i, per aix, es posa en un comproms: sexposa, doncs. No s una vida cmoda. Pot equivocar-se i, en efecte, Sartre
va cometre errors molt greus (per exemple,
declarant el marxisme com a horitz insuperable del nostre temps) i va cometre abdicacions culpables, com ara el seu suport
tard al sistema sovitic. Ara b, quan s

coherent troba en ell mateix el seu coratge

i el seu valor: li vnen daquella llibertat
incondicionada en la qual va voler creure
des de jovenet, aquella llibertat en la qual
la batalla moral no estava guanyada duna
vegada per sempre. Sempre que tria, sempre que opta en aquest o en aquell instant,
lintellectual la Sartre lliura un combat
que t molt dincertesa, per que t molt
dheroisme: no sap si encerta o no, per
sexposa i es compromet amb la paraula,
amb les paraules.
La figura de lintellectual s una invenci prpiament francesa, una manera
francesa dexpressar-se, dintervenir, dobjectar i dimplicar-se, de fer servir recursos de lintellecte per a criticar el poder o
per a remoure atavismes o per a censurar
claudicacions. Uns individus que sexpressen, intervenen, objecten o simpliquen?
Els escriptors? Si sempren els recursos de
lintellecte sembla lgic pensar que siguen aquests, els escriptors, els qui siguen
revestits amb aquesta segona pell, la de
lintellectual. Per hi ha ac un error molt
com. Lintellectual no ho s perqu escriga o perqu conree la prosa o el vers,
o perqu haja arribat a lexcellncia en
el ram de la literatura. Lintellectual s
sobretot alg que fa servir la fama que li
dna la seua excellncia per a opinar, per
a jutjar aspectes que no tenen a veure amb
les seues tasques ordinries. Els debats entre escriptors, els congressos de literatura,
els aldarulls entre versificadors o novellistes no sn exemples dintervenci intellectual. En primer lloc, probablement, per
la petitesa o fins i tot per la insignificana
que envolten tantes daquestes controvrsies. Per, en segon lloc, i ms important,
per una altra ra operativa: s intellectual
aquell que empra tots els mitjans que la

158
societat de la comunicaci li posa al seu
abast, aquell que fa servir tots els recursos
de la informaci per a fer pblics els seus
missatges, recursos el principal dels quals
s, precisament, la fama.
Hi ha escriptors de gran anomenada
grcies al fet que la seua meritria obra els
porta fins a lOlimp o linfern de la celebritat. Justament quan aprofiten aquesta circumstncia per a examinar lestat de la moral collectiva, quan se serveixen daqueixa
fama per a interpellar els seus destinataris
potencials, quan serigeixen en defensors
duna causa, llavors, de deb, estem en
presncia dintellectuals. Es presenten davant els seus conciutadans amb tot el prestigi, investits amb la legitimitat i amb el
poder que donen lexcellncia i el crdit.
Jean-Paul Sartre, a qui tantes coses podem retraure, va fer servir la facilitat prolfica de la seua prosa, la seua qualitat literria, per a parlar de tot: per a enjudiciar la
poltica, per a oposar resistncia a les coses
que jutjava desastres collectius. Va alar la
seua veu i fins i tot la seua bruta figura es
va entossudir en causes dignes o errades,
va ultratjar els poders pblics, va assolir el
beneplcit dels seus compatriotes. Sempre
va pronunciar la paraula ms radical, la
ms precisa o la ms contundent, la que
ms incomodava el Govern francs. Je
pardonne Voltaire, mais pas aux serviteurs de ltat, va declarar una vegada
Charles de Gaulle. Es referia a Sartre per
demanar-li que posara fre a lemprenyament de lintellectual crtic. En efecte, a
Voltaire no se lempresona, com tampoc
a Sartre: poden equivocar-se, errar estrepitosament i de manera culpable, per
les seues figures adquireixen proporcions
gegantines grcies a laudincia que les seues declaracions convoquen i es convertei-

xen en un patrimoni de Frana. Tot aix

ho vam comprendre quan llegrem, fa ja
molts anys, la biografa que li va dedicar
Annie Cohen-Solal. Ara sha tornat a editar, juntament amb altres que de bell nou
ens retornen lescriptor frans amb motiu
del seu primer centenari. Punt i a banda.

SORPRENENT SARTRE
En Abc (28 de desembre de 2005) Flix
Romeo va dedicar una breu ressenya a
Jean-Paul Sartre, dAnnie Cohen-Solal, un
volum nou que s una postilla de la seua
biografia. s un del darrers llibres apareguts a Frana que celebren la figura de
lintellectual. El judici que en feia Romeo
no era positiu. Publicado originalmente en la coleccin Qu sais-je?, Jean-Paul
Sartre es un ensayo hbrido, deia Romeo.
Hbrido, porque responde a las crticas
que Annie Cohen-Solal recibi cuando
public su biografa del filsofo (Sartre
1905-1980, Edhasa). Hbrido, porque
adopta el aire de una hagiografa, ms que
el de una interpretacin analtica, en la
que Sartre alcanza condicin de santidad:
como Jean Genet, era santo, comediante
y mrtir. Hbrido, porque est construido
a la contra, como si Sartre estuviera sometido a una hostilidad universal, conspirativa. Como si no supiramos superar la
orfandad. Hbrido, porque Cohen-Solal
aparece como protagonista del relato: el
falso valor del testigo.
En efecte, si el lector volguera endinsar-se en la vida de Sartre, en les raons
de la seua escriptura, que en breu esbs
hem presentat, no hauria de fer-ho llegint
aquesta obra, editada ac per Anagrama,
sin delectant-se amb dos llibres, lun

159
dAnnie Cohen-Solal esmentat per Romeo
(la biografia dEdhasa ara tamb reeditada)
i laltre lobra de Ronald Aronson (Camus
y Sartre, publicat justament ara per PUV).
Encara que presa de la fascinaci, aquella
biografia era, no obstant aix, una reconstrucci detallada, exhaustiva i entretinguda. En canvi, el volum dAnagrama dna
per fetes moltes coses, les que es conten
en el llibre editat per Edhasa. Sembla una
obra per encrrec, una sntesi de certs aspectes creatius, una faena de comproms
que es resol dignament, per que no aporta res que no figurara ja en la biografia. Per
aix, per ser un volum molt prim, en ledici espanyola shi afig un apndix amb tres
articles circumstancials de Xavier Antich,
de Jorge Herralde i dlvaro Pombo.
Potser el millor daquest llibre no s el
retrat escs de Sartre, sin el nu implcit de
Cohen-Solal: podria fer-se una anlisi de
la fascinaci que el biografiat provoca en
la bigrafa encara, vint-i-cinc anys desprs
de la mort de lintellectual. Per exemple:
el model de parella institut per Jean-Paul
Sartre i Simone de Beauvoir. Buscbamos
desesperadamente una alternativa al naufragio del matrimonio e intentbamos inventar, con torpeza, una nueva pareja de
camaradas-amantes militantes. Sartre y
Beauvoir, a pesar de s mismos, nos ofrecieron sus servicios, ilustraron nuestros
fantasmas y se convirtieron en nuestros
hroes. Inocentes como ramos, desempearon para nosotros el papel de pareja
de leyenda..., confessa Cohen-Solal.
Molts anys desprs, i malgrat les revelacions que la mateixa autora ens va proporcionar amb la biografia, la seua fascinaci perdura. Potser, en aquest sentit, el
captol ms explcit s el XV, el qual titula
Elaboracin de una cultura alternativa.

s all, i tamb en lepleg, on Cohen-Solal

entona una espcie de cntic, una oraci
fnebre fins i tot, en la qual sembla invocarlo amb una frmula que repeteix fins a quatre vegades: Asombroso Sartre. Asombroso Sartre, que siempre defendi la transparencia...; Asombroso Sartre, que da
cuenta de su propia neurosis...; Asombroso Sartre, que en su prefacio al libro
de Andr Gorz, Le tratre, hace de antroplogo...; Asombroso Sartre, que, como
pedagogo...
Va ser, en efecte, sorprenent lobstinaci creativa del filsof, com tamb ho va
ser el seu gegant patrimoni escrit, i tamb
la seua proclama en favor de la responsabilitat individual. Resulta, no obstant
aix, ms estrany, fins i tot inacceptable,
declarar Sartre avui, ms que nunca, brjula tica, segons Annie Cohen-Solal.
Sartre seria una brixola que ens indicaria el nord moral, com si el filsof haguera marcat lhoritz insuperable del nostre
temps. Per descomptat, no s aix. I aix
s precisament el que el llibre de Ronald
Aronson aclareix duna manera entretinguda i erudita, enfrontant el personatge
amb lamic al qual tantes coses el van unir.
s original el tractament i s equilibrada
la valoraci a la qual arriba lautor. JeanPaul Sartre es va equivocar estrepitosament i culpablement, mentre que Albert
Camus va encertar moralment i polticament quan criticava la violncia, el terrorisme, la tirania. Camus va ser arrogant i
el seu carcter llibertari el duia a oblidar
el context, la circumstncia, en un sentit
admirablement existencialista, ms coherent que el del seu company. Ara b, ambds estaven embolicats en la Guerra Freda
i les seues denncies del colonialisme o
de lestalinisme, respectivament eren ne-

160
cessries encara que al final incompatibles.
Sin duda, ens diu Aronson, Camus ser
recordado como el ms encantador de los
dos hombres. Porque muri joven, y tan
de repente, que nunca envejecer a nuestros ojos, mientas que podemos ver al envejecido Sartre convertirse en un anciano
gastado, que parece sobrevivir a s mismo.
s a dir, el Sartre vell, que fou i que es va
pensar com a revolucionari, senfronta no
sols a la seu prpia decrepitud, no sols als
seus errors, sin tamb al vigor dun mite
que perdura, un home sempre jove, sempre rebel. Fer la biografia de dos homes
que es van apreciar, que es van admirar
mtuament, que es van detestar, que es
van separar, no s lnica tasca que simposa Aronson. Hi ha alguna cosa ms i que s
molt important: fer la biografia del mite,
daquella figura pblica que sobrepassa el
cos mortal per a arribar a la perfecci moral a ulls dels seus admiradors.
Com advertira Joan Fuster en el prleg
que en 1961 va escriure per a la traducci
de La pesta (i que ara es pot rellegir en
lantologia que hem fet titulada Nuevos
ensayos civiles) ja llavors resultava difcil
preveure quin podria ser el lloc que, finalment, podria ocupar Albert Camus en la
histria de la literatura europea del segle
XX: la seua vida sinterrompia de sobte, a
47 anys, just quan arribava a la millor maduresa, quan encara hauria pogut donar
molt de si. Encara que, ben mirat, el seu
assoliment ja era evident aleshores, perqu com diu Fuster els seus escrits tenien una subtil autoritat durant el llarg desconcert de la postguerra. Era, en el fons,
la simple i senzilla presncia duna decisi
moral, exemplar per la seua integritat i revulsiva pel seu designi implacable. Quan
totes les forces de lhome semblaven con-

fabulades contra lhome, Camus va alar

la seua veu severa enfront de les amenaces: enfront de totes les amenaces. Es va
negar a ser un cmplice de la injustcia,
del dolor i de la mort. Es va negar a aix,
i va fer daquesta negativa la matria dels
seus llibres. Per Sartre el va sobreviure,
que s el millor que pot passar davant la
mort que amenaa, el va sobreviure molts
anys com a vell-jove gauchiste. Sorprenent
Sartre... Ara, no sabem per qu, el mite
Camus est envellint. r

Obres citades
ARONSON, Ronald: Camus y Sartre, Valncia,
PUV, 2006.
COHEN-SOLAL, Annie: Sartre 1905-1980, Barcelona, Edhasa, 1990.
Jean-Paul Sartre, Barcelona, Anagrama,
2005.
FUSTER, Joan: Nuevos ensayos civiles, Madrid,
Espasa, 2004. Edici de Justo Serna i Encarna Garcia Monerris.
SARTRE, Jean-Paul: La nusea, Barcelona, Proa,
1966.
Lexistencialisme s un humanisme, Barcelona,
Laia, 1982.
Els mots, Barcelona, Proa, 2005.
Defensa dels intellectuals, Valncia, PUV,
2006.

161

Hi ha intellectuals a Gran Bretanya?

Michael Saler

. R. Seeley s autor duna frase memorable. Els britnics, digu, aconseguiren

el seu imperi en un rampell dabsncia
desperit intellectual. Per cal entendre
aquesta frase en sentit literal? El problema es planteja perqu un dels tpics ms
estesos sobre Gran Bretanya pretn que s
histricament una terra antiintellectual
per definici, una naci de botiguers
ms preocupada pels afers prctics que
no per les idees. Den del segle XIX una
allau dacusacions en aquesta lnia, llanades pels britnics mateixos en igual proporci que pels de fora, no han fet res per
millorar lacollida ms aviat freda i distant
que, suposadament, hi troben els intellectuals. Fins i tot a la vena Holanda el
clima intellectual pot semblar ms clid.
Lhistoriador holands G. J. Renier estava
tan perplex davant el filisteisme esclatant
que trobava a Anglaterra, que el 1931 li
va vagar descriure un llibre amb un ttol
que ho diu tot: Els anglesos: sn humans?
Gilbert Adai ho va expressar duna manera

Michael Saler s professor dhistria a la Universitat de

Califrnia (Davis). s autor de The Avant-Garde in
Interwar England (Oxford UP, 1999). Aquest article,
que analitza crticament lobra de Stefan Collini
Absent Minds. Intellectuals in Britain (Oxford UP,
2006), es va publicar originalment al Times Literary
Supplement, 14 dabril de 2006.

no menys contundent en 1993: Qu passa amb aquest pas i lintellecte?. El cas

s que intellectual britnic pot semblar
una contradicci en els termes (i el mot
com a tal pot suscitar incomoditat entre
els anglesos, als quals els agrada ms dir-ne
pensadors). Labsncia dautntics intellectuals sembla un tret de la vida nacional
tan caracterstic com la cervesa calenta, les
cues, el transport pblic i lactitud estoica
que fa possible sortir-sen malgrat tot.
En Absent Minds: Intellectuals in Britain, que s una histria revisionista intelligent i entretinguda, Stefan Collini es proposa punxar tots els globus del suposat excepcionalisme britnic. (Daltra banda,
reconeix el recurs sovintejat a un nosaltres
britnic de tipus majesttic a propsit
dun discurs que s sobretot angls, i dun
problema que s angls.) Lafirmaci segons la qual a Gran Bretanya no hi ha autntics intellectuals es basa en un model
normatiu derivat primriament de Frana,
on el terme intellectuals fou aplicat als
membres dun grup descriptors que donaren suport a Alfred Dreyfus en 1898.
Des del segle XVIII, si ms no, els britnics
han construt la seua identitat nacional
comparant-se amb els francesos. Quan comen a perfilar-se a Frana, a linici del
segle XX, la imatge dels intellectuals com
a grup dissident i cohesionat i estretament

162
implicat en la poltica, era ben natural que
els britnics es definiren justament en els
termes oposats, com a gent ms preocupada per laplicaci pragmtica de principis
prctics que no pas per una projecci escassament realista de sistemes abstractes de
pensament. Durant la primera meitat del
segle XX, Gran Bretanya clarament tingu
intellectuals, per sovint sels pintava com
a individus aliens al tarann propi del pas.
I tanmateix hi van proliferar, com mostra
Collini de manera detallada i tamb fascinadora. Potser els intellectuals britnics
no freqentaven gaire les barricades, per
no estaven tampoc reclosos, com uns trastornats, a les cambres ms amagades de
les seues cases. Hi havia un temps, explica Collini, que la BBC emetia en directe,
durant una hora i mitja, el seminari per a
graduats en filosofia dirigit per A. J. Ayer.
La tesi de labsncia no aparegu en
la forma cannica a Gran Bretanya fins la
dcada de 1950, i de nou, en bona part,
com a resposta al que sesdevenia a Frana.
Lexemple desbordant i cridaner dun JeanPaul Sartre com a intellectual representatiu, provoc dues menes de reacci a Gran
Bretanya. Si els escriptors moderats (com
ara Noel Annan i Edward Shils) insistien
en la disposici ms aviat dintegraci que
de rebellia dels intellectuals britnics, els
radicals (com ara Perry Anderson i Tom
Nairn) elaboraren una teoria, que esdevindria lortodxia consagrada durant les dcades de 1960 i 1970, segons la qual Gran
Bretanya mancava duna classe intellectual
consistent i crtica en termes poltics. La
tesi de labsncia, formulada aix, en feia
de nou, de lexemple francs, la norma i
de Gran Bretanya lexcepci deslluda. A
partir dac, les coses anaren a pitjor. En la
dcada de 1980 els intellectuals, com les

mares fadrines o els ballarins de ballet

esdevingueren el blanc predilecte dels
atacs poltics de la Nova Dreta, mentre
que la Nova Esquerra noms els adreava necrolgiques decebudes. En la dcada
de 1990 el predomini de les definicions
dinspiraci sociolgica va fer aparixer els
intellectuals sobretot com una categoria
socioprofessional entre daltres.
La qesti, per, s que els britnics
no sn de cap manera una excepci pel
que fa a experimentar all que Collini en
diu lenveja de Dreyfus. Considerant el
que sha dit sobre els intellectuals en altres
pasos europeus i als Estats Units, hi troba queixes molt semblants: que els intellectuals daquests pasos mai no han estat
a laltura del paradigma francs dun grup
dissident coherent, comproms amb una
crtica poltica aferrissada. Resulta que els
francesos sn lexcepci, ms que no pas la
regla. Resulta que lambivalncia britnica
envers els intellectuals s la norma gaireb
a tot arreu.
Daltra banda, les comparacions odioses amb Frana sn ja, al capdavall, cosa
del passat. s molta la gent que veu amb
ulls crtics, a Occident, la idea duna casta separada investida dautoritat cultural i
que per aix mateix podria atorgar patents
de saviesa. Les raons? Doncs, les actituds
creixentment igualitries, laccs ms general a leducaci superior, el declivi de la
deferncia cap als acadmics (i les persones
cultes en general) i, fins i tot, la difusi
abassegadora de la cultura dels famosos.
Segons Collini, quan els saberuts no estan ocupats deplorant labsncia dintellectuals, estan escrivint epitafis sobre els
intellectuals. I aix passa fins i tot a Frana.
Per la idea de la mort dels intellectuals
no deixa de ser una constant i s tan falsa

163
com la que pretn que, dintellectuals, no
nhi ha hagut mai a Gran Bretanya. El paper cultural dels intellectuals continuar
sent necessari per a la societat tant si se
segueix utilitzant aquest terme per identificar-los com si no. El llibre de Collini
s, en bona part, una defensa polmica del
paper dels intellectuals en la vida moderna i alhora una histria de la tradici de
negaci britnica, en la qual all que shi
nega s lexistncia fefaent dintellectuals
en la naci durant la centria passada.
Absent Minds s ensems ms ambicis
i ms restringit del que suggereix el subttol (Els intellectuals a Gran Bretanya).
No s un recompte exhaustiu dels intellectuals britnics del segle XX, com el
que trobem en Our Age (1990) de Noel
Annan, un llibre ple dancdotes. Per
Collini tamb sap contar coses divertides;
el seu estil relaxat i amable en fa la lectura
plaent i el seu humor dna vivacitat a un
tema que sovint es pren a si mateix massa
seriosament. Intellectuals b pot connotar quelcom de portents i pretensis, i
una mica de distanciament irnic sempre
va b, com ara quan diu que Oxford era a
la filosofia all que Harrods als grans magatzems. Tamb pot ser entremaliat. De
Colin Wilson, per exemple, diu:
Abans de maig de 1956 ning no nhavia
sentit a parlar, de Wilson, i cap al final de
1957 la bona veritat era que ning no volia tornar a sentir a parlar-ne. Si fou, breument, una de les mximes estrelles de la filosofia britnica, en una perspectiva ms
llarga es pot dir que fou una de les errades
ms grans de la cultura britnica.

Collini fueteja sense pietat els periodistes i la reiteraci sense substncia dels

clixs i estereotips ms banals. Per tant

si els esperits ms fins de Fleet Street responen a les seues provocacions com si no
(que s el ms probable), b val la pena
preguntar-se per qu els britnics han tingut tanta cura a remarcar que la seua s
una cultura no intellectual. I tamb conv
preguntar-se si sha de mantenir el paper
especfic de lintellectual en lera de la informaci, en un mn en qu molta gent
t accs al coneixement i a plataformes pbliques abans reservades a una elit extremadament minoritria. Collini tracta sobre molts pensadors importants hi dedica
captols a T. S. Eliot, R. G. Collingwood,
George Orwell, A . J. P. Taylor, A. J. Ayer i
Edward Said, aix com a linfortunat Colin
Wilson per el que realment el preocupa
s el concepte dintellectual tant a nivell
analtic com histric.
Collini distingeix tres definicions de
lintellectual que han estat presents en
les discussions a Occident des de linici
del segle XX (i exposa les relliscades conceptuals a qu sovint han estat proclius
aquestes discussions). El primer sentit s el
subjectiu: ser un intellectual s gravitar
cap a les idees, els llibres, la vida de lesperit; s una percepci dun mateix o una
comprensi informal dels altres. El segon
sentit, que assol gran rellevncia als anys
cinquanta, s el sociolgic, que identifica
els intellectuals com una categoria docupaci a banda, que inclou els acadmics,
els periodistes, els professors, etc. El tercer
sentit s el cultural: s la interpretaci del
que sn els intellectuals que ms difusi
ha tingut al llarg del segle passat, i la ms
embolicada. s la que realment interessa a
Collini, per a qui la interpretaci cultural
de lintellectual encaixa en contextos nacionals i poques histriques diferents; en-

164
cara que es troba inevitablement influda
per les circumstncies histriques i les tradicions nacionals, mostra tanmateix una
lgica estructural compartida ms que no
pas una condici nacional especfica.
Dacord amb aquesta lgica, lintellectual s alg que parteix duna posici
dexpertesa comprovada o dassoliments
en alguna comesa no instrumental que li
donen una certa autoritat cultural: una
pretensi de reconeixement. Lindividu
es troba llavors en una posici que li permet capitalitzar un cert grau de deferncia
adreant-se a un pblic ms ampli, no especialista, vid de guiatge de caire general. En aquesta situaci, lintellectual s,
doncs, alg que oscilla inevitablement
entre diferents pols: lespecialista i el generalista, lintegrat i el marginat, el funcionari i lheroi. Ser un intellectual vol dir
aix mateix representar un paper cultural,
governat no sols per aquesta lgica estructural binria, sin tamb per un conjunt
de relacions amb lespecialitzaci prpia,
els mitjans ms amplis, mltiples pblics,
entre altres factors.
Representar el paper s sempre una
qesti delicada. R. G. Collingwood, per
exemple, es revel, com diu Collini, ms
aviat tard en la vida com a intellectual
en sentit cultural. La decisi daquest filsof tranquil dabordar les crisis poltiques dels anys trenta, especialment en An
Autobiography (1939), sorprengu molts
dels seus contemporanis. Un daquests
pensava que devia haver-se convertit al
marxisme, i hi addua com a prova que
shavia deixat crixer la barba. Per el don
dOxford no sabia com arribar a un pblic ms ampli: molts dels seus assaigs es
publicaren en lOxford Magazine i no en
peridics de gran circulaci, per s que

per a Collingwood Oxford era el pblic.

Un altre don dOxford, A. J. P. Taylor, se
nan a lextrem oposat, exagerant el paper
pblic duna manera tan desvergonyida
que a la fi acab danyant la seua credibilitat intellectual i la seua posici. Taylor
era potser lacadmic ms fams de Gran
Bretanya als anys cinquanta i primers seixanta, i es feia visible cada setmana com
a crtic, conferenciant radiofnic i teleprofessor; les seues actuacions en forma
de conferncies improvisades atreien una
audincia molt ms gran dall que es podia esperar daltres versions de la histria
britnica recent. Per es va fer addicte al
paper, a la fama i als diners, fins al punt
que intervenir o aparixer als mitjans de
comunicaci esdevingu la seua raison
dtre, ms enll i ms en de qualsevol
missatge que pogus impartir. Collini formula la conclusi que aix li suggereix en
uns termes que fins i tot el suposat filisteu
angls podria entendre molt b: El capital intellectual ha de ser reinvertit constantment; una estratgia de pura despesa
esgota aviat el crdit que es t.
T. S. Eliot, per la seua banda, b podria haver estat qui duna manera ms felina, amb ms destresa, ha representat el
paper. Era rellevant no sols com a poeta,
sin tamb com a home de lletres, el
seu terme preferit (a hores dara del tot arcaic) per a designar la posici que ocupava
com a intellectual. Eliot contribu duna
manera molt destacada a la formaci del
gust literari de diverses generacions, sota
la seua direcci The Criterion esdevingu
una revista didees notable, i fou un conegut pensador conservador del perode
dentreguerres. Tanmateix, Eliot demostr
ser un Home de Dues Cares. Les evasions ambivalents de Prufrock o el personat-

165
ge estafador dOld Possum, sn el rerefons
duna bona part de les maniobres dEliot
com a intellectual. Eliot feia molta invocaci dels principis en general, per
sinteressava poc pel contingut efectiu de
qualsevol principi de deb.
Una bona part de les confusions i les
valoracions decebudes pel que fa als intellectuals t a veure, segons Collini, amb les
inestabilitats inherents al paper. Per exemple, les afirmacions recents en el sentit que
ja no hi ha veritables intellectuals (s
a dir, generalistes), perqu shan retirat a
la Torre dIvori, confon la meitat del paper estructural dels intellectuals amb la
totalitat. Si en el darrer mig segle molts
intellectuals han buscat recer en lacadmia (o b en procedien), aix s degut a
un fet histric contingent: moltes disciplines acadmiques han viscut una expansi
immensa en aquest perode i les oportunitats docupaci shi han multiplicat de
manera proporcional. Aix no vol dir que
les darreres dcades lespecialitzaci dels
intellectuals shaja fet ms marcada o que
siguen ms dependents de lestablishment;
els intellectuals sempre han comptat amb
un grau reconegut dexpertesa i sovint han
hagut de dependre dalguna forma de patronatge, b duna persona individual o
b duna professi, dun peridic, o dun
editor.
s per causa daquestes tensions estructurals que els intellectuals sn acusats tan
sovint de trair la seua missi quan actuen
noms com a experts i res ms, o de vendres quan es fan massa coneguts. Se suposa que han de ser sempre uns outsiders
i que el seu paper s de ser crtics amb
lstatu quo. Per cap intellectual no se situa absolutament sempre fora de la socie-

tat i molts dells, per formaci i aptituds

professionals, no sn menys insiders que
els destinataris de la seua crtica. (Colin
Wilson sapress a identificar-se amb el
seu llibre ms conegut, The Outsider, en
la seua nota per al Who is Who.) Collini
sost que quan signoren les tensions inherents al paper, la imatge ms simplista i
romntica de lintellectual com a outsider
rebel, crtic i desinteressat esdev un ideal
impossible dassolir. Aix, de manera inevitable, es projecta com a existent en un
altre lloc. Dac la ubiqitat de lintellectual antiintellectual que malparla dels
qui no viuen segons criteris inassolibles i
els planys reiterats en tantes nacions (tret
de Frana) per la manca dautntics
intellectuals.
Orwell s lexemple ms representatiu
daquest tipus dintellectual antiintellectual. Orwell criticava tot sovint els intellectuals per la seua manca dautenticitat,
per la seua escriptura estava impregnada
duna manca dautenticitat sistemtica i
caracterstica, perqu atacava un grup del
qual ell mateix, bviament, formava part.
Sens dubte Orwell es constru una identitat romntica dindividualista que parlava
sense pls a la llengua i que gaudia posant
en evidncia les postures farisaiques, poc
sinceres i gens realistes dels qui ell en deia
passats de rosca i lesquerra pansida.
Segons la definici estructural de Collini,
Orwell era una mica hipcrita quan rebutjava sorollosament que fos membre dun
club del qual, de fet, no havia eixit mai.
Ara, tamb s veritat que els nombrosos
exemples dintellectuals farisaics, poc sincers i gens realistes que desfilen pel llibre
desperten la simpatia envers la posici
dOrwell. La definici analtica de Collini

166
ens alerta sobre lambivalncia inherent
al concepte, per el fet cert s que hi ha
una muni dexemples dintellectuals que
caldria rebutjar com a passats de rosca o
alguna cosa pitjor perqu han tancat els
ulls davant injustcies concretes en nom
dabstraccions grandioses.
Fins i tot abans que fos testimoni de la
traci dels comunistes a la causa de la Repblica en la guerra civil espanyola i de lexoneraci sense recana de la Uni Sovitica
per tants intellectuals desquerres, Orwell
que es descrivia a si mateix com a membre de la classe baixa-alta-mitjana era
extraordinriament sensible als petits matisos de llenguatge i a les enormes diferncies prctiques que podien introduir en la
vida. El seu diagnstic sobre ls equvoc de
les paraules, les eines de lofici intellectual,
en Politics and the English Language
i la cridanera illustraci de la violncia
inferida per la Policia del Pensament i la
Novaparla, en la novella 1984, poden ser
considerats una condemna justa de molts
intellectuals per alg que havia vist en directe els estralls que poden fer pensadors
irreflexius. De fet, Orwell continua sent
avui un intellectual exemplar precisament
perqu era ben conscient de les temptadores illusions de certesa i autocelebraci
que evoca el terme mateix, i shi revoltava.
Tot i que lanlisi de Collini s, comptat i debatut, convincent i fora til, la
seua definici estructural arrossega una
certa ambigitat, com ell mateix reconeix. En particular, la definici de lassoliment inicial que confereix a un individu
lautoritat cultural per a parlar de qestions generals s ms aviat vaga, i encunyada
en uns termes que recorden lamabilitat i
la llum de Matthew Arnold. Aquesta ex-

pertesa o assoliment inicial, segons Collini, hauria destimular qualitats com ara
la capacitat de reflexi i danlisi, el coneixement i la visi. I passa revista a tot un
conjunt de cientfics, acadmics, crtics, periodistes, poetes i novellistes que entrarien en aquesta rbrica tan capa. Per
un es pregunta com se li pot aplicar a
alg com Oprah Winfrey, una presncia
visible als mitjans de comunicaci americans que no s merament una celebritat,
famosa per ser famosa, sin un portaveu cultural en tot un seguit de qestions.
s ms (i menys) que un pou de saviesa,
per un intellectual? Segons la definici
de Collini, b podria ser-ho, per no es
pot dir que savinga gens ni mica amb gent
com ara Eliot, Orwell i Ayer, o fins i tot el
pobre Colin Wilson.
Aquesta anlisi crtica de la tesi de
labsncia posar fi al fantasma histric
duna Gran Bretanya obtusa, antiintellectual? No nestic del tot segur, i sospite
que Collini tampoc. Un element important que abona la tesi de labsncia s la
idea segons la qual la cultura britnica (en
realitat, anglesa) ha sigut durant molt de
temps no intellectual. Habitualment
aquest punt ha estat justificat amb tota
una srie de factors explicatius, com ara
lherncia de levangelisme, lutilitarisme i
lempirisme, que han encoratjat una actitud escptica envers les teories i les abstraccions; una trajectria histrica destratificaci social que ha estimulat la deferncia
envers laristocrcia i els propietaris rurals,
ms amatents a conrear el que consideraven un carcter ben pastat que no la
vida de lesperit; lexistncia dun abisme
fsic el Canal que separava Anglaterra
del Continent i de lImperi, una distncia

167
que propiciava un sentiment imaginari de
dissociaci respecte dEuropa i que don
lloc a la xenofbia i la complaena intellectual, el culte a la tradici i el costum, i
aix successivament.
Caldria un altre llibre, com diu el mateix Collini, per a tractar aquesta tradici
escassament intellectual del pas. En aquest
llibre esmera un esfor considerable a renyar els qui han subscrit els estereotips
(rarament han anat ms enll daix) i tpics al voltant daquesta qesti. Per aix
s tota una sorpresa que cap a la fi dAbsent
Mind reconega sobtadament lexistncia
duna tendncia autctona sempre poderosa cap a lantiintellectualisme. I en la
conclusi sembla reconixer que els tpics
ho sn perqu contenen algun element de
veritat (o almenys aix diu el tpic): No
he prets argumentar que els intellectuals
han trobat en la cultura britnica un entorn extraordinriament acollidor, sin
tan sols que sexagera en la direcci oposada, quan hom la presenta com a incomparablement desfavorable. Fet i fet, hom
pot coincidir amb Collini quant al fet que
Gran Bretanya no ha estat lnica societat
en qu sha donat la tesi de labsncia,
per no aconsegueix desfer del tot el fantasma de lexcepcionalisme quan tracta les
actituds britniques, o si ms no angleses,
envers la vida de lesperit. B pot ser que
intellectual britnic no siga una contradicci en els termes, per tot i aix mant
una srie de peculiaritats, i no totes sn
tractades com cal en aquesta histria.
Collini acaba amb una inspirada defensa del paper de lintellectual en el nou
segle. Rebutja la idea que la cultura cada
vegada ms omnipresent de les celebri-

tats anuncie una nova extinci dels intellectuals. La cultura impresa continua sent
forta, i Internet ofereix noves oportunitats.
La rdio s encara un entorn favorable per
al raonament matisat, mentre que la televisi no ho ha estat mai, i de la seua banalitat el pblic sen fa crrec de seguida.
Si els intellectuals viuran sempre la tensi
entre especialisme i generalisme, el repte
davui per a ells seria trepitjar lespai tan
prim que hi ha entre un especialisme autoanullador i la vulgaritat de lautopromoci. El veritable enemic podria ser-ho la
imatge romntica de lintellectual com a
legislador intangible, que ha donat color al
concepte des que aparegu. Collini proposa substituir aquesta concepci per la imatge de lintellectual com un individu normal
i corrent que fa una funci social perqu
aporta perspectives ms mplies que sn
alhora necessries i demanades pel pblic.
Intellectual normal i corrent? Una
altra vegada una contradicci en els termes? De manera justificada o no, histricament el concepte ha fet sempre referncia a una elit autodesignada, ra per la
qual es pot dubtar bastant que siga possible redefinir-lo duna manera ms igualitria. Per Stefan Collini t ra segurament
quan afirma que les funcions de lintellectual romandran vigents, amb independncia que el terme es mantinga o no. I si
alg pot definir qu hauria de ser aquest
intellectual normal i corrent, s ell. Absent Minds exemplifica de manera brillant
el tipus de crtica humana, intelligent i
accessible per la qual advoca amb tanta
eloqncia. r
Traducci de Jaume Soler

168

La cultura catalana
a Frankfurt 2007
Jrgen Boos

Senyores i senyors,
En cap altre lloc com a la Fira del Llibre
de Frankfurt es pot percebre ms en directe el que realment volem dir quan parlem
de diversitat cultural. La Fira s un espill de
les llenges i les cultures del mn. Tant se
val que siguin grans o petites, aqu es troben
totes sense cap diferncia, amb els mateixos
drets, unes al costat de les altres.
En el marc del Programa dInvitats
dHonor, la Fira del Llibre de Frankfurt
ha tingut sempre cura de no centrar-se
exclusivament en pasos particulars, sin
dincloure-hi tamb mbits lingstics i
culturals que sestenen ms enll de les
fronteres. Holanda i Flandes es van presentar conjuntament el 1993, lany 2004
fou Invitat dHonor el mn rab en el seu
conjunt, i lany 2007 ho ser la cultura
catalana.

Jrgen Boos s director de la Fira del Llibre de Frankfurt.

Aquest s el text del discurs que pronunci en lacte
de presentaci del programa de la Cultura Catalana
com a Invitada dHonor a la Fira de Frankfurt lany
2007, el 5 doctubre de 2006.

El catal s parlat a Espanya, Frana,

Andorra i parts dItlia. La llengua catalana
es va originar fa uns 1000 anys i aix doncs
s ms antiga que les fronteres estatals tal
com apareixen avui al mapa dEuropa. En
relaci al nombre de parlants, el catal se
situa en el set lloc a la Uni Europea. Com
veuen vosts, hi ha molts bons motius per
posar la cultura catalana sota els focus,
per oferir-li una plataforma a travs de la
qual pugui presentar-se davant nosaltres
els europeus i molt ms enll dEuropa. La
Fira del Llibre de Frankfurt, lesdeveniment
ms important a escala mundial daquesta
indstria, ns lindret ideal, enlloc es donen
millors condicions per establir contactes
internacionals. La nostra experincia de
molts anys ens indica que lInvitat dHonor
esdev de manera molt especial el centre
datenci pblica: dels mitjans de comunicaci, dels visitants, dels collegues de tot
arreu del mn.
Si la llengua s all que fa possible una
identitat cultural, prohibir-la no s una
altra cosa que lintent danorrear aquesta
identitat.
La regi de Catalunya va patir durament
aquesta situaci sota la dictadura de Franco.
Els llibres, els diaris, les pellcules noms
podien ser en espanyol, i noms estava

169
perms parlar en espanyol. Avui el catal
ha recuperat el seu lloc histric a Espanya,
junt amb el castell, el gallec i el basc. Ms
de 1500 autors escriuen en catal i un ter
de les editorials espanyoles publiquen llibres en catal. Daltra banda, la indstria
editorial catalana no limita la seva activitat
exclusivament a lmbit del catal, sin
que t una importncia estratgica per al
conjunt de la indstria del llibre espanyola.
Moltes de les editorials espanyoles, grans
i petites, tenen la seu a Barcelona; el seu
treball professional tamb contribueix a
la recepci internacional de la literatura
dEspanya. Obres com Tirant lo Blanc de
Joanot Martorell o La plaa del Diamant de
Merc Rodoreda sn, sens dubte, clssics
de la literatura catalana. Entre els autors
recents, hi ha noms fora coneguts, com
per exemple Quim Monz, Carme Riera o
Albert Snchez-Piol, els llibres dels quals
han estat traduts a diversos idiomes.
Voldria recordar tamb en aquesta
avinentesa el paper que li correspon a la
cultura catalana com a impulsora de la

difusi del llibre arreu del mn: el dia internacional del llibre es deutor duna tradici
catalana, el 23 dabril, diada de sant Jordi,
que s patr de Catalunya, en la qual hom
regala un llibre i una rosa vermella a les
persones estimades. Noms aix ja s un
signe evident de lestret lligam que existeix
entre la cultura catalana i el llibre.
Den de 1995 es celebra el 23 dabril
com a dia internacional del llibre patrocinat
per la UNESCO, una diada en el qual celebrem de manera especial la cultura de la
paraula escrita i la importncia de la lectura
per a la nostra societat. El fet que la cultura
catalana hi hagi posat les bases els pot fer
sentir-se legtimament orgullosos.
Espero i desitjo que tots nosaltres, els
expositors i visitants de la Fira lany 2007,
rebrem de la presentaci de la cultura
catalana com a Invitada dHonor de la
Fira del Llibre de Frankfurt lany vinent,
nous impulsos que ens esperonaran, ens
inspiraran i ens enfortiran en la nostra
activitat quotidiana, que s escriure llibres,
fer llibres, i tamb vendrels. r

170

Un escriptor europeu
en llengua catalana diu
Biel Mesquida

ui us parla s un escriptor catal, un

escriptor en llengua catalana, ms ben dit,
un escriptor europeu en llengua catalana.
I amoll aix, ara, a la Fira del Llibre de
Frankfurt, perqu consider que com a escriptor he de reivindicar la llengua i la literatura que sescriu amb aquesta llengua com
a dos elements fonamentals de la nostra
identitat com a poble.
Noms recordar que el catal prov del
llat amb mil anys de vida, vida popular
i quotidiana, esplendorosa i creativa, dura i
lluitadora, i que ha estat en algunes poques
histriques, sempre massa llargues, abocada
al genocidi i a lextinci. A Alemanya, les
ctedres i els lectorats de catal ho ensenyen.
El catal, que es trobava a la boca de la gent,
apareix escrit per primera vegada a la segona
meitat del segle XII en uns sermons, les Homilies dOrgany, i en traduccions de textos
llatins. Al segle XIII un catal de Mallorca
fou el vertader inventor de la prosa catalana en qu ens fonamentam: Ramon Llull,
que escriu els seus textos amb una riquesa
Biel Mesquida s escriptor. Aquest s el text del seu discurs
a la presentaci del programa de la Cultura Catalana
com a Invitada dHonor a la Fira de Frankfurt lany
2007, el 5 doctubre de 2006.
Biel Mesquida. Institut Ramon Llull.

de mots i una sintaxi nova de trinca, ben

fermada i transparent lluny de lasfxia
de la sintaxi llatina. Escrits, polifonia de
msiques verbals plenes didees, que fan
dels centenars de volums de la seva obra
llaurada en bell catalanesc, una deu clssica
de la llengua literria catalana. Aquest Himlaia de llengua que basteix Llull podria
ser una bona metfora per demostrar que
uns texts escrits en la parla comuna dun
territori petit i europeu esdevenen matria
literria, religiosa, filosfica, mstica, svia
i utilitria que mou altes tensions per tot
Europa. I el cas dAlemanya seria cannic:
la catalanoflia germana passa per la traducci, lestudi i ledici de lobra lulliana.
Amor a la lletra de Llull que fins i tot dna
nom a un dels vostres instituts universitaris,
a Freiburg de Brisgvia.
Des de lEdat Mitjana fins al segle XIX
la llengua catalana ha passat per perodes
diversos, alguns molt difcils, emper, hem
tingut autors que han aconseguit crear
obres de valor local i universal Bernat
Metge, Ausis March, Anselm Turmeda,
Joanot Martorell, lannim novellista del
Curial e Gelfa, etc. i tenim alhora una
literatura popular que sempre ref i amplia
la tradici en una revitalitzaci constant
de les paraules estimades. Perqu parlam

171
catal som catalans, asseguram els amadors
de la llengua. Cal dir ben fort que els esdeveniments poltics i, especialment des de
principis del segle XVIII, han creat circumstncies hostils a la nostra cultura: el catal
fou prohibit a lensenyament i expulsat de
les institucions pbliques per reduir-lo a un
s pobre i vergonyant.
I va sobreviure perqu la societat dels
pasos catalans, que el tenia com la materna,
tendra, saborosa i saberosa llet de la llengua,
no el deix de parlar i escriure damagat. El
segle XIX s marcat pel moviment romntic
de la Renaixena, un moviment de reconstrucci de la cultura catalana i, sobretot, de
la llengua que coincideix amb els propsits
europeus de recuperaci nacional. Aquest
nixer de bell nou produeix una dignificaci
social del catal que fa possible lexistncia
dun conjunt prou slid descriptors que el
tornen a emprar de valent i de bon de veres.
Noms significatius sn Joaquim Rubi,
Toms Aguil, Toms Villarroya i Jacint
Verdaguer.
La fi del segle XIX i el segle XX, fins
a 1939, sn temps dalta vida literria i
cultural amb moviments potents Noucentisme, Modernisme i les Avantguardes,
el I Congrs Internacional de la Llengua
Catalana (1906), amb la participaci de
lingistes de tot Europa, i un gruix descriptors importantssim (Miquel Costa
i Llobera, Joan Maragall, Eugeni dOrs,
Josep Carner, Caterina Albert, Carles Riba,
Josep M. de Sagarra, Josep Pla, J. V. Foix,
Merc Rodoreda, Salvador Espriu, etc.). I
quin catal escriuen? El catal que es codifica, grcies al treball fervent i entregat
dun grup de fillegs, amb unes normes
viables que fan que es pugui fer servir com
un idioma modern de cultura. All que
altres llenges cultes han assolit en secu-

lars elaboracions collectives, el catal ho

aconsegu en quasi una sola generaci. El
1907 es crea lInstitut dEstudis Catalans,
corporaci acadmica dedicada a lestudi
de tots els elements de la cultura catalana.
Dos fillegs ben diferents, Pompeu Fabra i
mossn Antoni Maria Alcover, produiran
obres utilssimes i magnes. La fixaci de les
Normes Ortogrfiques (1913) s bsicament
obra fabriana, i tamb la Gramtica catalana i el Diccionari general, investits de valor
normatiu oficial. En una llengua disgregada
i anrquica, Fabra va posar ordre i va fer
del catal una eina apta per al pensament,
per a lexpressi, per a la literatura, per a la
cincia, per a la tecnologia, per a tota idea:
un idioma contemporani ordenat i flexible,
amb una normativitat vertebradora, til per
a totes les savieses. Mossn Alcover dedic
gran part de la seva vida a recrrer les terres catalanes per recollir i guardar el lxic
riqussim i, amb lajut del filleg Francesc
de Borja Moll, ens ha deixat el Diccionari
Alcover-Moll, que s un reservori colossal
i nic de paraules: una altra deu de sapincia. Recordar finalment dos monuments
verbals produts per la feina apassionada i
gegantina del lingista Joan Coromines:
lOnomasticon Cataloniae i el Diccionari
etimolgic, que contenen informacions
fonamentals sobre la vida del catal.
Al segle XX una nova catstrofe cultural:
la dictadura franquista, que durar quaranta anys, prohib ls del catal i de tots els
signes identificadors de la cultura catalana.
La majoria dautors catalans sofriren repressi fins a la mort, la pres o lexili exterior i
interior. Els escriptors de la postguerra vam
haver daprendre el catal clandestinament i
frem perseguits i empresonats pel sol fet de
lluitar i defensar el nostre idioma i la nostra
cultura. Lescriptor, sobretot en llenges

172
minoritzades, s una conscincia tica, una
conscincia crtica. Els escriptors catalans
en sabem molt, de la lluita per defensar la
llengua, la literatura i la cultura nacionals,
que ha estat una constant al llarg de tot el
segle XX.
Des de larribada de la democrcia, i
desprs de moltes lluites per la llengua,
que encara duren, parlen en catal i no
sempre lescriuen ms de sis milions de
ciutadans, el catal sensenya a lescola i
sensenya en catal a les universitats, amb
diferents energies segons els territoris, i t
la cooficialitat amb lespanyol a Catalunya, el Pas Valenci i les Illes Balears (s
oficial a Andorra i no oficial a la Franja
de Ponent a lArag, al Capcir, lAlta
Cerdanya, el Conflent, el Rossell i el
Vallespir francesos o a lAlguer itali).
Emper, habitam en un mn global que
tendeix a devaluar les llenges minoritries,
en una societat que no t conscincia del
valor de la literatura ni de la cultura humanstica en la formaci de les persones. A
ms a ms, en la societat dels pasos catalans
encara hi ha poltiques que no afavoreixen
ls social de la llengua entre els ciutadans i,
tampoc, entre els ciutadans immigrants; ens
trobam amb dificultats greus per a la difusi
internacional dels productes literaris i culturals catalans, domina el mercat que afavoreix la uniformitzaci i lassimilaci per
les cultures hegemniques i la fragmentaci
de la cultura nacional, etc. Aqu s quan
els escriptors ens convertim en uns agents
dobles de la llengua catalana: per un cant
la treballam, lenriquim i ajudam a la contrucci nacional grcies a la creaci, amb la
nostra obra, dun imaginari collectiu i, per
altra banda, lluitam pel seu manteniment,
la seva dignitat i el seu s pblic en tots
els mbits. El catal, el segle XXI, s leina

til per a tots els llenguatges que necessita

una societat oberta i contempornia que
en demana el ple reconeixement a Europa:
des de les institucions pbliques als mitjans de comunicaci, des de la cincia a la
tecnologia, des de les arts a les economies
i, sobretot, en la literatura, que, cal subratllar-ho, t la nmina descriptors ms llarga
de la histria amb nombrosos llibres de
qualitat mundial.
La invitaci de la Fira del Llibre de
Frankfurt a la cultura catalana s un honor i un plaer. Estic segur que ser un bon
catalitzador per potenciar la literatura i
la cultura catalanes i per crear xarxes de
traducci i comunicaci amb daltres llenges i cultures del mn. Com a escriptor
catal, desitj que molts dels set mil llibres
en catal que surten cada any trobin a la
Fira del Llibre de Frankfurt editors, agents,
traductors i, sobretot, lectors. Estim la
meva llengua perqu des de petit he sentit
i he pensat el mn a travs dels mots dels
meus familiars, camperols i ciutadans,
que parlaven amb paraules de Llull i aix
mensenyaren el nom de cada cosa, perqu
de ms gran he aprs, he pensat, he sentit,
he vist, he estimat, he escrit i he viscut en
catal. Estim la llengua catalana com a eina
que majuda a viure, com un tresor nic i
frgil que cal vivificar i preservar, perqu
la llenguadiversitat sabem, cientficament
i tot, que ens fa ms oberts, ms sensuals,
ms savis i ms saludables. r
Telloc, Mallorca, Illes Balears,
Pasos Catalans
Setembre de 2006

173

Turisme i poltica:
el gran debat
Jordi Muoz
Turisme i poltica. Lempresariat hoteler de
Mallorca
Joan Amer
246 pp., 2006, Documenta Balear, Palma

Fruit de quatre anys de recerca doctoral,

Joan Amer ens ofereix un interessant i ampli

estudi de lelit hotelera mallorquina, la seva
gestaci, composici i, sobretot, influncia
poltica i social. Es tracta dun bon exemple destudi sociolgic delits, basat en un
intens treball de documentaci per tamb
en entrevistes prpies als protagonistes, de
tal manera que el llibre ens aporta moltes
de les claus per a entendre la naturalesa i
el rol de lempresariat dun sector (el del
turisme hoteler) que ostenta un paper preponderant en el teixit econmic mallorqu
des de fa ja ms de quatre dcades.
El peculiar context en qu es produeix
el desenvolupament turstic de lilla de Mallorca, que comporta un pas directe duna
societat agrria a una de serveis, amb una
escarransida burgesia preturstica, i sense
institucions de representaci democrtica,
condicionaria la formaci daquesta elit i
les seues prctiques i cultura empresarial.

Daltra banda, la gran dependncia de

leconomia illenca respecte del turisme, i
el model especfic de turisme hoteler basat
en paquets de viatge gestionats per grans
majoristes (britnics i alemanys) acabarien
donant forma a una elit que, com mostra
Joan Amer, es caracteritza per una escassa
voluntat de lideratge social en el sentit
tradicional, propi de la burgesia industrial.
Tanmateix, i especialment amb larribada
de lautonomia, lempresariat hoteler mallorqu sorganitza per influir en la presa de
decisions que els afecten directament.
En aquest sentit, Amer realitza una anlisi extensiva de levoluci de les relacions
entre lempresariat hoteler mallorqu i els
successius governs autonmics de Gabriel
Caellas, Jaume Matas i Francesc Antich.
En aquesta anlisi, hi emergeix amb claredat
lenorme capacitat dinfluncia del sector
hoteler sobre el procs poltic mallorqu i
balear, tant en els contextos de collaboraci
i connivncia entre hotelers i govern, com
en els de confrontaci, com fou el cas de
lecotaxa, durant el govern del pacte de progrs (1999-2003). Aquesta confrontaci,
que reflectia un debat ms profund sobre el
model de desenvolupament per a les Illes,
tingu un impacte meditic molt gran ja
que en les relacions entre grups de pressi
i institucions pbliques el conflicte resulta
sovint ms visible que el consens.
A ms daquest reps exhaustiu a la
histria de les relacions de lempresariat
hoteler amb les administracions pbliques,
el llibre inclou un captol basat en una srie
dentrevistes a deu alts crrecs del sector. A
partir daquestes entrevistes el lector pot
acostar-se a la manera de pensar dels empresaris hotelers i, en definitiva, confirmar el
que ja havia exposat Joan Amer amb anterioritat respecte de les actituds predominants

174
en aquest segment de lelit mallorquina que
veu en el turisme una mena de salvaci
de fet, lnica possible per a leconomia
mallorquina. Els hotelers mostren algunes
preocupacions mediambientals, sempre en
termes de considerar el medi com un actiu
de futur per al seu negoci: per no perdre
quota de mercat i, sobretot, per poder
atreure un turisme de ms qualitat (que
vol dir amb ms capacitat de despesa).
Pel fet de derivar duna tesi doctoral,
aquest llibre t alguns aspectes positius
i altres de negatius. Entre els punts forts
destaca, per descomptat, el rigor que proporciona una tasca seriosa i sistemtica
de recerca cientfica dilatada en el temps:
no es tracta dunes notes sobre la realitat
escrites al vol per un observador ms o
menys brillant, sin dun slid estudi amb
totes les garanties que aix comporta. Entre
els aspectes problemtics, nhi ha un que
hom troba ben sovint en aquest tipus de
llibres que deriven de treballs acadmics:
es tracta duna indefinici formal i destil,
que els fa situar-se en un terreny intermedi
entre el text estrictament acadmic i lassaig
orientat a la divulgaci. En aquest cas, fa la
impressi que si shagus optat, amb ms
decisi, per transformar totalment la tesi
en un assaig amb major voluntat destil
i, per tant, sense necessitat demprar el
sistema de referncies ni de construir un
ndex exhaustiu, per exemple tant la qualitat formal com leficcia comunicativa es
veurien afavorides sense, necessriament,
haver de sacrificar el rigor proporcionat per
la feina, seriosa, de recerca cientfica que hi
ha al darrere del llibre.
Tanmateix, aquestes qestions sn del
tot menors, ja que el tema tractat t una
centralitat absoluta per a la comprensi de
lestructura de poder en les societats con-

tempornies, i qualsevol persona interessada a comprendre la societat en qu vivim

hauria de llegir-lo amb atenci pel que t de
revelador de les dinmiques, sovint perverses, de relaci entre poder econmic i poder
poltic. Una de les virtuts del llibre s que
planteja, o suscita, una srie de reflexions
que atenyen alguns dels problemes bsics
de les societats del nostre temps i no sols de
la mallorquina.
La primera t a veure amb la relaci
entre lestructura econmica i larticulaci
del poder poltic i social. Qui pretenga
que un creixement basat essencialment
en el turisme no t conseqncies sobre
el funcionament de les institucions democrtiques, far b de llegir atentament el llibre. El cas mallorqu fa evident que el model de desenvolupament pel qual aposta
una societat no s neutre pel que fa a la
configuraci de les seues estructures de
poder. Laposta per una dependncia gaireb exclusiva respecte del turisme de massa
com a via de modernitzaci duna societat
agrria ha modelat no sols el paisatge sin
tamb les elits econmiques mallorquines
i les formes en qu es relacionen amb el
poder poltic. Lorganitzaci dels hotelers (i
tamb dels constructors) en forma de lobby
i la seva posici clau en el teixit econmic
els ha dotat duna gran influncia sobre
la determinaci de poltiques pbliques a
Mallorca, especialment pel que fa a la gesti
del territori i del fet turstic en general.
Un altre aspecte interessant que es fa
pals en aquesta obra sn les diferncies en
els impactes del model turstic hoteler i el
residencial. s ben sabut que un model de
desenvolupament turstic basat en la construcci dhabitatges (xalets o apartaments)
genera un major consum de territori i sol
tenir, a llarg termini, un impacte econmic

175
(en termes de creaci de llocs de treball,
de recaptaci dimpostos, per exemple)
significativament menor que el turisme
basat en els establiments hotelers. A ms,
resta clar que el model turstic condiciona tamb la conformaci dels grups de
pressi i, per tant, determina si ms no,
parcialment les poltiques dordenaci del
territori que se seguiran: si b lempresariat
hoteler ha tingut unes actituds variables
respecte de la planificaci turstica i territorial, els grups de pressi vinculats a les
constructores tenen una tendncia molt
ms forta a pressionar contra lordenaci del
territori i la protecci dels recursos naturals
i del paisatge.
Es tracta sens dubte duna qesti
duna gran transcendncia, ja que al Pas
Valenci (i en altres zones com la Cerdanya
o la mateixa Mallorca) hi ha hagut en els
darrers anys un gran creixement del turisme
residencial, preferentment basat en lurbanisme dispers, gran consumidor de recursos
i de territori. Laposta per aquest model de
creixement sha fet sense un debat pblic i
de gran abast i representa un fort condicionant de cara al futur en termes territorials,
socials i mediambientals.
El llibre suscita encara una altra reflexi,
potser ms polmica: en el cas estudiat,
la introducci de les institucions autonmiques propici la creaci duna arena
poltica molt ms accessible a lacci dels
grups de pressi i, per tant, ms procliu
a les relacions clientelars i la distorsi del
procs democrtic de presa de decisions.
La descentralitzaci del poder poltic cap
a institucions cada cop ms properes al
territori t, sens dubte, elements molt positius de cara a la representaci democrtica,
aix com per la millora de la qualitat de la
gesti pblica (i, en el cas de les comunitats

autnomes, de recuperaci de drets collectius i protecci de la prpia identitat).

Tanmateix, la descentralitzaci comporta
riscos que cal no menystenir, especialment
quan es parla dun increment significatiu de
les competncies municipals. s ben sabut
que s en lesfera municipal, i especialment
en els afers relacionats amb la construcci i
lurbanisme en general, que es produeixen
amb ms facilitat i freqncia casos de
clientelisme i corrupci.
Es tracta duna constataci que ens
hauria de dur a matisar el punt de vista, tan
ests, que considera positiu per se el trasllat
de les esferes de decisi a nivells inferiors,
o ms propers, de ladministraci pblica.
Un escenari de fort creixement urbanstic
en el qual la presa de decisions sobre la
planificaci territorial recau, de facto, sobre
els municipis esdev amb facilitat un brou
de cultiu excellent per a la generalitzaci
de les prctiques corruptes i la distorsi,
en definitiva, de les bases mateixes de la
representaci democrtica.
Una altra qesti que es troba en el
centre de la reflexi s la de la desconnexi
entre les elits econmiques i la societat en
qu han crescut, especialment des del punt
de vista de fer pas, per emprar la mateixa expressi que lautor. Algunes veus
shan lamentat de la poca implicaci de
lempresariat hoteler mallorqu amb la
societat i el territori en qu sinsereixen, i
la prcticament total absncia diniciatives
de mecenatge o lideratge social, contrriament al que havia passat amb les burgesies
industrials tradicionals a Catalunya o el Pas
Basc on, des del segle XIX fins al tardofranquisme, els empresaris havien tingut un
paper important en aquest sentit.
Per Amer destaca que en el moment
en qu apareix i es consolida lempresariat

176
turstic mallorqu, tampoc a Catalunya la
burgesia feia ja aquest paper de rectoria o
lideratge social. Dalguna manera, la tesi
s que aquest lideratge burgs no era ni
necessari ni esperat, perqu havia sigut
substitut per lexpansi de lestat de
benestar i, sobretot, per laparici dunes
noves classes mitjanes educades que, segons Dami Pons, tenen ascendncia popular (bsicament agrria en el cas mallorqu) i que serien les protagonistes del
mallorquinisme cultural i poltic. Altres
autors citats en el llibre atribueixen aquesta manca de lideratge social i cultural a la
velocitat de creixement del sector turstic
i per tant al fet que els propietaris turstics
no siguen producte dun desenvolupament lent com a classe social sin dun
ascens sobtat.
Vol dir aix que si hi hagus hagut un
desenvolupament industrial anterior al
boom turstic la burgesia resultant hauria fet
un paper actiu de comproms amb el pas?
El Pas Valenci s, en aquest sentit, una
mostra clara que aix no s necessriament
aix: tot i que tardana, una industrialitzaci
relativament intensa i sostinguda en el
temps no ha creat un grup social dominant des del punt de vista econmic que
shaja comproms amb el Pas (ms aviat
al contrari). Daltra banda, tamb en el cas
valenci el valencianisme cultural i poltic
lhan protagonitzat noves classes mitjanes
amb capital cultural que, en absncia dun
altre tipus de lideratge, han teixit un ampli
entramat dentitats civils i culturals. De tota
manera, aquestes noves classes mitjanes
han tingut i tenen- un paper important
tamb a Catalunya i, per tant, no podem
concloure que la seua existncia responga
a una necessitat causada per la inactivitat
burgesa en termes de pas.

Les causes daquesta manca de comproms burgs amb el pas (o, segons com
es mire, de comproms contra el pas) sn
certament complexes, per el que sembla
clar s que les conseqncies sn nefastes,
des del punt de vista de la recuperaci de
la llengua i la identitat prpia per tamb
per a la cohesi social, la densitat cultural,
la qualitat democrtica i la vida cvica en
general.
Tot i que, com apunta lautor, limpacte
social del turisme est mediat per altres
factors (tipus de turisme, pes relatiu sobre
el conjunt de leconomia, estructura de propietat, etc.), resta clar que un model de desenvolupament basat en el turisme de masses
i/o la construcci no afavoreix la cohesi
social i el progrs cvic dels territoris sobre
els quals es desplega, sin que ms aviat
t els efectes contraris.
Els factors sn diversos, i van ms enll
de la qesti del comproms de les elits
amb el pas o de les perverses dinmiques
de relaci entre poder econmic i poder
poltic que afavoreix, com ja hem comentat.
Sintticament, podem parlar de la baixa
qualitat dels llocs de treball que es creen, en
termes de precarietat i estacionalitat que no
incentiven la formaci, tal i com demostra
el fet que les illes Balears tenen les taxes
ms altes dabandonament escolar en acabar lensenyament obligatori de tot lestat
(47,9 % el 2005), mentre que en termes
de PIB per cpita se situen en els primers
llocs, molt per damunt de la mitjana estatal.
Aix configura un capital hum deficient i,
certament, no contribueix al progrs cvic
duna societat. Daltra banda, lempresariat
turstic t pocs incentius per a la innovaci i
lespai per la innovaci tecnolgica s limitat respecte a altres sectors. El tipus dactivitats auxiliars que requereix el turisme sn

177
en gran part tamb de baixa qualificaci i
poc intensius en tecnologia.
Des dun punt de vista cultural, qualsevol que shaja passejat per un dels escenaris en qu t lloc el turisme de masses
especialment en la seua modalitat de sol
i platja haur pogut comprovar que la
relaci que estableix amb la cultura del lloc
s de naturalesa profundament destructiva
i va des de la banalitzaci ms absoluta i
reducci a tpics a la ignorncia total, fins
a en els casos ms extrems la completa
aniquilaci de qualsevol vestigi de cultura
prpia.
En tot cas, la relaci entre turisme,
poltica, societat i cultura hauria de ser un
dels grans temes de debat al nostre pas.
Malauradament, fins ara no ha sigut aix
i sens dubte aix fa que treballs com el de
Joan Amer tinguen un valor excepcional i
apunten una lnia de reflexi que, com a
societat, ens conv aprofundir. Aquesta,
junt amb el rigor cientfic, sn les grans
aportacions dun llibre necessari. r

La preocupaci
ambiental
Artemi Cerd
Un futur sostenible. El canvi global vist per
un qumic preocupat
Fernando Sapia
198 pp., 2001, Bromera / Ctedra de
Divulgaci de la Cincia / Universitat
de Valncia, Valncia
El repte energtic. Gestionar el llegat de
Prometeu
Fernando Sapia
160 pp., 2005, Bromera / Ctedra de
Divulgaci de la Cincia / Universitat
de Valncia, Valncia

Per a donar compte de la tasca de

divulgaci de Fernando Sapia cal fer referncia als dos treballs ac ressenyats. Tant el
publicat lany 2001 com el de 2005 formen
part duna mateixa lnia editorial que t la
divulgaci cientfica com a referent, qesti
en la qual la Universitat de Valncia, per
mitj de la Ctedra de Divulgaci de la
Cincia, est especialment interessada.
Com a lector vid de les dues obres mhe
preguntat qui ha influt en la trajectria
dun qumic que pertany al Departament
de Qumica Inorgnica i a lInstitut de la
Cincia dels Materials, ambds de la Universitat de Valncia, perqu tinga una visi
ambientalista tan arrelada. A ms de fer
classe, Fernando Sapia investiga el disseny de vies de sntesi de materials amb
composici, microestructura i propietats
controlades, i ha fet recerca tamb en

178
magnetisme molecular, superconductors
i materials magnetoresistents, cosa que ha
deixat plasmada en un bon grapat darticles
cientfics en les millors revistes de la seua
especialitat. Aix encara fa ms excepcional
la seua tasca divulgadora dels problemes i
les solucions ambientals, ja que a pesar de
treballar com a cientfic en una escala atmica la reflexi sobre lestat ambiental del
mn s ben mplia, holstica i presentada de
forma amena per a un pblic divers.
Tal vegada va ser la lectura dels escrits
dAldo Leopold (A Sand County Almanac
entre daltres), que inici la preocupaci
ambiental entre els sectors ms formats dels
Estats Units, o b va ser Silent Spring, on
Rachel Carson don a conixer a la societat
americana i per extensi a tot Occident els
problemes ambientals, els que influren en
la visi ambientalista i global del professor
Sapia. Del que estic segur s que autors
com Lester Brown (Eco-Economy, i totes
les publicaciones del WorldWatch Institute),
Clive Ponting (A green history of the world) o
John McNeill (Something new under the sun.
An environmental History of the TwentiethCentury World), han influt directament o
indirecta en Sapia. La seua visi global dels
problemes ambientals s part dun corrent
de pensament que ha anat quallant amb els
anys i que cada vegada ocupa ms lloc en la
societat contempornia occidental (Ramon
Folch: Ambiente, emocin y tica; Naredo:
La evolucin de la agricultura en Espaa).
La visi realista, innovadora i crtica de
Sapia tamb entronca amb un gir recent
que han donat al pensament ambientalista
alguns autors procedents del mn de leconomia com Vaclac Smil (Feeding the World:
A Challenge for the Twenty-First Century) i
un dissident de lecologisme, Bjorn Lomborg (The Skeptical Environmentalist). Els

autors citats formen part duna llista dinvestigadors/divulgadors de la problemtica

ambiental que, cadascun des del seu mbit
(economia, historia, ecologia...), han aportat visions innovadores. A aquesta llista cal
afegir avui un qumic: Fernando Sapia,
perqu les dues publicacions ac ressenyades sn claus per a entendre els problemes
ambientals actuals i les solucions adients.
Qui desitge estar assabentat dels reptes i
les solucions als problemes ambientals cal
que dedique unes quantes hores a la lectura
daquestes pgines.
Un futur sostenible? es va publicar lany
2001 i va ser finalista del Premi Europeu
de Divulgaci Cientfica Estudi General.
En aquest primer treball Fernando Sapia
fa una revisi dels problemes ambientals de
la Terra. El llibre beu de lexperincia del
docent Sapia com ho demostra la facilitat amb qu arriba al pblic. Shi tracten
els problemes duna economia basada en
lexplotaci de recursos, i shi reflexiona
sobre la necessitat daconseguir una societat sostenible. La primera part del llibre
estudia minuciosament el concepte de canvi global, i en qu consisteix, a ms de
detallar aspectes com la prdua de biodiversitat o levoluci del forat de la capa doz.
Com a bon cientfic, docent i divulgador,
Sapia veu la Terra des duna perspectiva
sistmica. Per aix desenvolupa la seua obra
al voltant dels cicles biogeoqumics, amb un
especial mfasi en el cicle del nitrogen i el
del carboni. I aquesta s una bona estratgia
pedaggica ja que el lector, en conixer els
camins del carboni i els seus balanos a la
Terra, dedueix amb facilitat els processos
descalfament de latmosfera: el canvi climtic, tan esmentat i mal explicat en els
mitjans de comunicaci. Sapia, tot i ser

179
un qumic, no es deixa arrossegar per la
descripci fcil dels canvis en la composici de latmosfera introduts per lactivitat
humana. Tot el contrari, busca i rebusca
en el registre fssil per donar a entendre al
lector quins varen ser els canvis en el passat.
Des dels sondejos a Vostok (Antrtida) fins
al cicle de Milankovitx o la cinta transportadora ocenica, hi sn tractades totes les
icones del canvi climtic que ens ajuden a
entendre els processos que desencadenen
els canvis climtics.
Al llarg de la lectura dUn futur sostenible? destaca la descripci que shi fa dels
problemes derivats de lalteraci humana
del cicle del nitrogen, on cal agrair la revisi
de la tcnica per a produir-lo. Aquells que
treballem en temes com ara la degradaci
i lerosi de sls, i que coneixem la mancana natural i la sobrefertilitzaci artificial
actual de nitrogen apreciem doblement el
treball de revisi de Sapia. En aquesta
part central del llibre, per a mi la ms intensa, es barregen termes com ara nitrat de
Xile, Bosch-Haber, adobs qumics de sntesi, agricultura. Tots formen part de
lentramat mediambiental actual. I aix es
fa encara a territoris com el Pas Valenci,
paradigma duna agricultura devoradora de
nitrogen cada vegada ms estesa arreu del
mn. Lexcessiva fertilitzaci amb nitrogen
afavoreix la contaminaci dels sls i les aiges, a ms daugmentar lefecte hivernacle
per tal com lxid nitrs es volatilitza cap a
latmosfera, i s un dels gasos ms eficients
en labsorci de radiaci dona llarga i per
tant responsable del seu escalfament.
Per hi ha ms passatges del llibre de Sapia que sn referents per a tots aquells que
volem conixer els problemes ambientals de
forma detallada i crtica. Un bon exemple
el tenim quan revisa levoluci histrica

del contingut de plom en laire, all que

lautor anomena el lent enverinament de
latmosfera. La producci de plom es va
generalitzar grcies a les grans potencies del
mn antic, especialment Grcia i Roma.
La contaminaci per plom a lImperi rom
va ser alarmant perqu la producci va
arribar a 80.000 tones anuals, el 5 % de
les quals es volatilitzaven perqu les tcniques utilitzades eren prou deficients. Fins
i tot se sap que les mines de Rio Tinto,
Cartagena i Mazarrn eren les culpables
daquest procs de lent enverinament de
latmosfera en primer terme, i tot seguit
de ledafosfera, la biosfera, la criosfera i la
hidrosfera. Aix no obstant, el plom ha
estat molt utilitzat recentment per millorar
la combusti de la gasolina en els motors
dexplosi. Aix va fer que el creixement
del parc automobilstic es transformara en
el generador i emissor ms eficient de plom
de la historia. En conseqncia, els nivells
de plom assolits a latmosfera varen ser molt
alts. La substituci del plom en els darrers
anys ha fet baixar el nivells denverinament
ambiental per plom, cosa que demostra
que no tot va a pitjor en temes ambientals,
almenys en els pasos rics. Sapia, com a
qumic preocupat pel medi ambient i per
tant per la salut humana fa una revisi
detallada de la toxicitat del plom, de com
penetra i sacumula en el cos hum, i quines
conseqncies t per a la salut. La reducci
de lenverinament per plom, deguda a la
millora de les tcniques dextracci o per
haver-lo eliminat de la benzina, demostra
que la qualitat ambiental es pot millorar
amb laplicaci de poltiques adequades.
Els dos ltims captols dUn futur sostenible? estan dedicats a definir una vegada
exposada la problemtica ambiental qu s
el desenvolupament sostenible i a la recerca

180
destratgies per aconseguir una societat
perdurable en el temps. Una de les claus est
en la producci energtica, tema central del
segon dels llibres de Sapia.
El repte energtic va ser guardonat amb
el segon Premi Europeu de Divulgaci
Cientfica Estudi General 2004. s un
llibre que t les seues arrels en la primera
obra ja comentada (Un futur sostenible?),
perqu parteix dels problemes ambientals
i se centra en les possibilitats de soluci
daquests. Aix, un dels reptes per a aconseguir un futur sostenible s produir energia
de forma neta i duradora. De fet, aquesta
s la clau que permetr, o no, donar pas a
una societat veritablement respectuosa amb
el medi ambient.
Com a bon divulgador Sapia ens atrapa des de les primeres lnies. Rememora
un magnfic passatge de Lilla misteriosa de
Jules Verne: Ciro Smith, lenginyer que amb
lajuda de quatre companys i un gos va fer
duna illa perduda en el Pacfic un parads,
diu que laigua s el carb del futur. Aix,
dit a finals del segle XIX, era una quimera;
avui s un repte per a millorar les condicions ambientals a la Terra. I esperem que a
finals del segle XXI siga una realitat, perqu
ara mateix ja tenim la tcnica bsica per a
aconseguir-ho.
El primer captol dEl repte energtic
revisa el sistema de producci energtic
actual i els problemes ambientals derivats.
Carb, petroli, benzina i additius de plom
per una banda, i durabilitat daquest sistema exhauridor denergia i recursos, problemes ambientals com ara la contaminaci i
lescalfament global, per laltra, donen una
visi global de lestat ambiental del mn.
Lautor revisa i escorcolla en algunes de les
histories de ls de lenergia en el segle XX

per fer-nos entendre que les decisions preses

per millorar el subministrament denergia
no sempre shan basat en el respecte mediambiental, ni tan sols en la salut de leconomia mundial, ans al contrari, han primat
els interessos particulars. Un bon exemple
ns ls del plom, tetraetil de plom concretament, utilitzat en la benzina i que a
Valncia com en altres moltes ciutats va fer
augmentar-ne la concentraci en laire i en
la sang. s ben sabut, i Sapia ho mostra
en el seu llibre, que aquesta concentraci
de plom desencadena problemes cognitius
ja que redueix el coeficient intellectual, a
ms de les alteracions en el comportament
hum. s alarmant comprovar que laugment dels crims violents est relacionat amb
un major contingut de plom en laire que
respirem. Sapia, basant-se en una ben documentada revisi de treballs dinvestigaci
recents, ens fa reflexionar al voltant del preu
pagat pel creixement econmic, i ens en dna exemples del territori ms proper, en
aquest cas la mateixa ciutat de Valncia. De
fet, en llegir el llibre, analitzar les grfiques
i revisar les dades, ens assabentem que la
millora en la qualitat ambiental no s una
opci, s una necessitat.
La qesti ambiental no t a veure
noms amb el fet que les fonts denergia
actuals no sn ni perdurables ni renovables
(carb i petroli), sin que rau en el fet que
la crema de combustible fssil est alterant
la composici atmosfrica. A ms de la
contaminaci de laire, cal tenir en compte
laugment de les temperatures, especialment les nocturnes, i lalteraci del rgim de
precipitacions. Per tant, el segle XXI ser el
segle del repte energtic si volem construir
una economia sostenible, una societat justa
i un medi saludable. I per aix cal trobar
una font denergia neta: lhidrogen.

181
El segon captol dEl repte energtic revisa com ser el funcionament de la futura
economia de lhidrogen, des de la producci, distribuci i emmagatzematge fins a
les piles de combustible i la seua seguretat.
I en el tercer captol es repassa el repte de
la nova economia i tamb els obstacles que
es trobaran en la transici cap a un sistema
sostenible de producci denergia. Per una
banda, shi tracten les millores en la qualitat
de laire, que conv recordar-ho provoquen la mort a 16.000 persones anualment
a lEstat espanyol, i per un altra es revisen
les fonts denergia netes i renovables que
seran la base de leconomia de lhidrogen:
fotovoltaica, elica, biomassa o hidroelctrica. El treball de Sapia descriu com es
far la complexa transici entre leconomia
basada en els combustibles fssils i la de
lhidrogen. Aquesta transici en part ja est
iniciada en alguns pasos com Islndia, que
el 2030 ser la primera economia dhidrogen del mn.
La transici a la nova economia de
lhidrogen ser gestionada pels governs.
Seran per tant decisions poltiques les que
determinaran lxit o el fracs del nou repte,
lacceleraci o retard del procs, i tamb la
forma dimplantar-lo. Per darrere dels politics hi ha la societat. Som els ciudatans els
que guiarem levoluci de la nova economia
sostenible amb el nostre suport, les nostres
crtiques i fins i tot les nostres pressions.
Aquells que pensen que el present sistema
econmic ha devolucionar cap a una situaci ms sostenible han de llegir el segon
dels llibres de Sapia (El repte energtic) per
a estar informats. Aquells que no tingueu
encara una opini formada o no conegueu
quins sn els problemes ambientals cal
que inicieu la vostra lectura amb el primer
dels llibres ressenyats: Un futur sostenible?

Tots dos sn de lectura imprescindible per

a aquells que estan compromesos amb un
mn sostenible. r

Valencianisme
econmic
Xavier Ferr
Valncia i Barcelona. Retorn al futur.
LExposici Regional de 1909
Josep Vicent Boira
171 pp., 2006, Tres i Quatre, Valncia

Tota formaci social i econmica es con-

textualitza en una determinada geopoltica

orientadora de la relaci entre economia i
identitat territorial. Tanmateix, qu sesdev
quan la geopoltica econmica s decidida
per un Estat que no reconeix com a propi
(o el reconeix a la seva mesura, sense cap
atribut poltic que concreti una capacitat
prpia de decisi sobirana) un determinat
espai cultural i les necessitats naturals
dexternalitzaci de leconomia productiva
que shi basteixen? A ms, el fet que una
determinada estratgia territorial siga lhegemnica s sobretot responsabilitat de la
capacitat de decisi de les elits empresarials
i de llurs quadres intellectuals orgnics,
que sn els que planifiquen les directrius
amb les quals cal endegar el potencial de
desenvolupament associat a una vertebraci territorial que tinga en compte els pols
urbans ms actius no nicament en funci
de lactivitat econmica, sin dacord amb

182
la projecci creativa i cultural. Aquest darrer extrem s fonamental per a conceptuar
tota activitat emprenedora empresarial en
funci de les necessitats reals de lmbit
social ms prxim (la xarxa de ciutats)
dacord amb un elemental principi de
sostenibilitat. Per, en qualsevol cas com
veurem tot seguit s cert que sense noves
idees i sense innovadores preses de decisi
les regions econmiques tenen poques
opcions de viabilitat.
Perqu, daix es tracta, de la vinculaci
(estratgica) entre economia i territori i de
lorganitzaci daquest binomi des de la
prpia tradici de la histria econmica
i social. I, com sha dut a terme histricament aquesta uni (i precondici) entre
sectors productius i el conjunt de la societat, en una naci histrica que precisament
ha relacionat identitat cultural i activitat
econmica intermdia articulada per la
petita i mitjana empresa? De nou, per tant,
la centralitat de la relaci entre personalitat
collectiva i tradici del teixit productiu.
Ara b, cal aplicar la constataci daquests
factors generals a recerques concretes que,
alhora, serveixin per a indicar-nos les aportacions i les mancances de cada trajectria
economicosocial.
En el cas que ens ocupa, lestudi de la
historicitat de la xarxa econmica amb les
relacions entre dues de les capitals econmiques del pas, Valncia i Barcelona ha
tingut i necessriament ha de tenir un pes
especfic fonamental per a decidir quina s
leixida internacional del treball industrial
i de la recerca i decidir amb quins altres
pols territorials cal vehicular una naci,
que ha de ser tamb econmica. I quin s
el vincle entre relacions culturals i econmiques intranacionalitries, projecci
exterior i elits empresarials? Aquest s un

interrogant central que suggereix el treball

no per casualitat dut a terme per un gegraf i poltic Valncia i Barcelona. Retorn
al futur.
Lautor centra la seva anlisi en una triple reflexi: la funci social, cohesionadora,
de lExposici Regional valenciana de 1909,
com a exemple de motor diniciatives que
associaven sectors emprenedors del Pas i
dinamitzadors de les relacions entre economia i cultura; la interpretaci daquest
esdeveniment per part de Joan Fuster i
Xavier Casp, i la projecci daquesta empresa ciutadana en el marc de legitimaci de
lEuroregi de lArc Mediterrani. Aquests
tres aspectes harmonitzen una recerca que
t el mrit de no limitar-se nicament a un
balan economicista, sin que, com a propsit duna concepci globalitzadora i
geopoltica de lestudi, planteja el protagonisme deconomies regionals com a resposta
a lunitarisme de gesti i decisi dels estats
convencionals o de dissincronia de relaci
entre els territoris i lestat.1
El fil conductor de la recerca emfasitza el
lligam entre regeneracionisme social i projecte nacional reformador de lestructura
de lEstat espanyol. Aquest s un referent
com a tota lobra de Boira. Mostrar com
a lalba del nou segle existia a Valncia un
sector de la burgesia que havia assumit
clarament el programa dun valencianisme
regenerador que tenia com a model el catalanisme de Camb-Prat de la Riba. I s tot
just la vinculaci entre voluntat de modernitat econmica i missatge de reforma de
lestructura poltica peninsular el que dna
singularitat a lorientaci daquesta Exposici. En aquest sentit, Boira recorda oportunament que el 1959 lAteneu Mercantil
acoblant diverses sensibilitats ciutadanes
valencianistes i estrictament oficialistes hi

183
dedic un monogrfic commemoratiu (no
shauria de reimprimir en edici crtica?)
amb uns articles histricament valoratius,
entre els quals hi havia el de Vicent Badia i
Marn titulat El periodismo en la exposicin. Tamb nhi havia de relacionats amb
la Valncia emergent desprs de la riuada de
1957, com fou larticle de Vicent Ventura
Donde la ciudad no debe acabar. Aquest
periodista hi suggeria la necessitat duna
conscincia moral que havia de pensar
en una Valncia oblidada.
Tot amb tot, el sentit daquestes collaboracions indica que la intenci cvica
de la publicaci no fou cap causalitat. Tant
Joaquim Maldonado Almenar, aleshores
president de la instituci, qui destacava que
lExposici fou fruto de la unidad, com el
que en fou vocal, Robert Morder Molina
autor de larticle Els que feren lExposici en el volum commemoratiu exemplificaven dalguna manera aquella orientaci
cultural i poltica del valencianisme que,
des de la unitat interclassista, formulava
un referent identitari propi, no dependent
o sucursalitzat vers lespanyolitat a ls i, en
canvi, basat en lestratgia dactivar les relacions amb el Principat i la resta dels Pasos
Catalans. O, com mant lautor, dimpulsar
una valencianitat catalanfila.
Doncs b, com es desprn de lestudi
daquest gegraf, la conjuntura derivada
de lExposici entre 1909 i 1910 (a reds
del nou cicle poltic iniciat el 1907 per
la plataforma Valncia Nova) exemplifica
la voluntat de dinamitzaci econmica i
social daquest esdeveniment i, doncs, la
vehiculaci duna doble reflexi. Duna
banda, la uni econmica entre Valncia
i Catalunya possibilitaria la construcci
duna Espanya no centralitzada (recordem
lEspanya Gran de Camb i de Prat de la

Riba) i, de laltra, potenciaria la viabilitat

de sumar sinergies productives pel que fa a
lenfortiment de la base de la industrialitzaci exportadora. Per aquest marc de relacions projectava tamb una entesa de collaboraci intellectual. Aquest aspecte es
tradu com a exemple en la fixaci dels
models arquitectnics que tenien com a
punt de referncia el modernisme. Tamb,
s clar, en la identificaci amb la unitat de
la llengua, reflectida en els actes literaris
entre intellectuals valencians, catalans i
mallorquins al si de Lo Rat Penat i endegats
per Teodor Llorente i Leopold Trnor.
s a dir, lesdeveniment firal, ideat per
Toms Trnor, era un bon exemple per a superar lideologisme provinci basat en una
Valncia estrictament agroexportadora
agrarista i contrria al proteccionisme
econmic catal. No debades, aquest extrem fou instrumentalitzat centralment
entre 1978 i 1982 per activar lantivalencianisme populista blaver, atiar lenfrontament poltic entre catalans i valencians i,
de retop, satellitzar el Pas Valenci amb
lenfortiment de leix Valncia-Espanya.
La nova valoraci daquesta exposici
duta a terme en aquesta sntesi de Boira (en
comparaci amb les exposicions de Pars,
de Barcelona de 1888 i de Saragossa de
1908) s, doncs, significativa pel fet dhaver
introdut no nicament elements descriptius esttics (llista dexpositors catalans,
daltra banda qualitativament significatius),
sin tamb per haver elaborat una contextualitzaci de lesdeveniment en el marc de
la histria general. La conjuntura daquest
perode histric caracteritza la formulaci
de propostes poltiques en clau econmica
a travs delits emergents, no tant deutores
de lAntic Rgim antimodernitzador com
inscrites en els corrents dun cert positi-

184
visme regeneracionista que entenia com
establia Pere Estasn que sense formaci i
instrucci no existia cap via de progrs.
Una altra aportaci daquesta recerca s
la recepci que tingu lExposici Regional
cinquanta anys desprs. Boira destaca lanlisi que en feren Xavier Casp i Joan Fuster
en la publicaci de lAteneu Mercantil amb
els articles respectius Aquell homenatge al
poeta Llorente i Eco literari de lExposici. Malgrat que lautor digui que Casp
feia de Fuster, en allusi a una certa crtica
a lhomenatge a Llorente, la valoraci del
poeta (caldria definir qu entenia el poeta
del Grup Torre per encert de la mentalitat actual) era prou convergent amb la de
lassagista. Del poeta renaixentista, Casp en
valorava la fidelitat a la llengua, un idioma
que alhora esdevenia smbol per als homes
dara, perqu amb la seua poesia va aconseguir dir quina era lactitud dels valencians
que volguessen ser dignes de lobligaci que
comporta el ser-ho. Pel que fa a Fuster, la
conclusi de Boira s que lassagista va fer
un balan de lExposici positiu, ben divers
del que fu posteriorment en Nosaltres els
valencians. Lautor destaca que el 1959
Fuster valor lesperit emprenedor dun
sector de la burgesia, mentre que el 1962
la seva interpretaci esdevingu ms crtica,
no pas a lhora de reconixer que fou una
manifestaci de la vitalitat econmica dels
valencians, sin pel codi provincianista,
ms delirant que shi comprenia. El que
fu Fuster tres anys desprs de la redacci
de larticle commemoratiu va ser ms que
una crtica descontextualitzada del fenomen un emmarcament dels projectes burgesos al llarg de la contemporanetat. A ms
com planteja Boira cal tenir en compte
que ambdues valoracions fusterianes es produen sota el context poltic hegemonitzat

per la deformaci espanyolista del significat

de lExposici i, en general, de la identitat
dels valencians. Amb tot, queda clar que
larticle de Fuster publicat en el volum de
lAteneu tenia inters per la comparaci
implcita entre la burgesia valenciana i la
catalana, i per la relaci plantejada entre
la Renaixena econmica i la cultural, la
culminaci simblica de la qual fou lacte
de coronament de Teodor Llorente. Siga
com siga, Fuster com pass tamb amb la
seva participaci en lhomenatge a Ignasi
Villalonga valor, com a punt de partida,
la rellevncia de lexposici, tot suggerint
una hipottica continutat posterior: era
el final de tota una poca [1909], la seua
liquidaci, i al mateix temps nobria una
altra. La de Fuster no s, doncs, una opci dogmtica, sin una lectura oberta de
lesdeveniment tenint en compte les condicions de possibilitat de futur. En aquest
sentit, posteriorment per exemple en Un
pas sense poltica es deman per qu aquest
esperit de valencianitat no fou hegemnic
entre la classe dominant.
I Boira, seguint i contradient fins
a cert punt linterrogant fusteri sobre
labsncia duna classe dirigent, introdueix
la centralitat explicativa en la formaci del
codi valencianista i intervencionista en
la poltica espanyola. Aquest criteri duu
el gegraf a remarcar que hi hagu un fil
conductor en el primer ter del segle XX
que permetia resseguir la formaci dun
burgesia valencianista. El primer exemple
daquesta perioditzaci s el 1909 mateix,
any que assenyala el primer precedent de les
relacions econmiques catalanovalencianes.
El segon referent s el de 1918, amb la formulaci de la Declaraci Valencianista i
larticulaci segons el model del Foment
de Treball de Barcelona de lempresariat

185
valenci. El 1929 supos la creaci del
Centre dEstudis Econmics Valencians
(que si no sha fet, requereix una recerca
en profunditat). Finalment, el 1932 tingu
lloc la conferncia de Rom Perpiny Grau
adreada a empresaris de la Lliga Catalana titulada Linters econmic collectiu
de Catalunya i Valncia, la qual pos les
bases geoeconmiques de la relaci entre
els dos pasos.
Tot seguint aquest procs histric, s
encertada la conclusi de Boira quan destaca la contribuci bsica de lExposici
(i tot el seu context, teixit i lideratge) en
la difusi estroncada amb la solsida de
1939 dun valencianisme econmic (Banc
de Valncia incls). Potser aix, a partir de
1909, ser possible valorar el valencianisme
de Joaquim Reig, del qual tamb cal una
biografia poltica i econmica. I aconseguir
de poder comparar el perfil de la burgesia
valenciana filocamboniana i lactual nova
burgesia (no en va amb poca memria histrica), que en els darrers trenta anys poc
o gens ha fet, com a grup social, per a
seguir el projecte de collaboraci amb els
interlocutors catalans. En aquest sentit,
un altre fet que caldria estudiar s el dels
illots txtils que es vincularen a Joan Fuster. Aquesta comparaci amb lactualitat,
insinuada en el llibre a tall introductori,
facilita la comprensi del subttol: Retorn
al futur. Perqu, quin era el futur, i qu i
com sha obstaculitzat?
En una hbil projecci retrospectiva,
Boira enllaa el mar de 2005, quan novament es va oficialitzar la relaci empresarial
catalanovalenciana, amb la fundaci de
lEuroregi de lArc Mediterrani, amb el
paper central implcit de la petita i mitjana
empresa (i els clusters de producci especialitzada en tecnologia punta) i amb el treball

precursor de 1909 com a esbs del futur

eix mediterrani. Per tant, el missatge s clar:
lempresariat, a travs de la identificaci
econmica i cultural amb el pas, ha de
tenir com a marc de referncia constant els
aproximadament cent anys de formalitzacions de vies dentesa i collaboraci entre
dues economies del tot complementries,
que suposen un motor decisiu en el marc de
les regions econmiques europees. Aquest
s el futur. I el que ens diu tcitament Boira
s que la prdua daquest horitz durant
la segona meitat dels anys setanta (a causa
afegirem de la interferncia de la poltica
territorial de lEstat espanyol, que intua
lemergncia del corredor mediterrani) ha
significat un retard en lestructuraci de
la via econmica comuna i, com a conseqncia, lobstaculitzaci de la viabilitat
dun mercat interior que s bsic per a la
normalitat cultural.
En conclusi, aquesta investigaci compendia una idea destacada: el valencianisme
no sinicia el 1962. A travs de la inciativa
de lexposici agroindustrial de 1909 es
volgu materialitzar el mn en petit dall
que intua la burgesia valenciana que havia
estat i que podia ser la regi valenciana i
fins i tot Espanya. Pel que fa a larticulaci
del nacionalisme valenci, la realitzaci de
futurs treballs que relacionin integradament
histria socioeconmica i poltica podran
ampliar el sentit i laportaci dels projectes
contemporanis de valencianitat, dels quals
el de la burgesia nera una part, no pas el
tot. En efecte, limpuls de lInstitut Ignasi
Villalonga, continuador en certa mesura de
les idees de Rom Perpiny, acompleix una
funci nacionalitzadora cabdal per a induir
a pensar als sectors empresarials catalans,
valencians i mallorquins que no s possible
una economia internacionalitzada, allada

186
del propi marc histric. Aquesta, doncs, s
una opci de futur. En aquest sentit, establir
la historicitat de lEuram aporta arguments
necessaris per a associar la vigncia de les
regions econmiques en detriment de la
inviabilitat dels convencionals Estats-naci.
O, el que s el mateix, impulsar laptitud
de la globalitzaci. s a dir, admetre que la
sostenibilitat s intrnseca al propi mbit
dinfluncia de les economies descala territorialitzades. O, com explicitava recentment Ramon Tremosa seguint les idees
regionalitzadores i postestatistes de Kenichi
Omahe: les rees limitades referint-se a
les fronteres administratives inventades pels
Estats donen lloc a horitzons limitats
(Regions Estat, Avui, 16/03/2006).
La metfora duna exposici serveix,
doncs, per a integrar el fet de la psicologia
collectiva (daltra banda, lloc com weberi
dels economistes i historiadors davantguerra com Pi i Sunyer o Batista i Roca) amb el
comportament econmic i, alhora, tamb
s dutilitat per a aprofundir una altra hiptesi plantejada no en exclusiva per Boira:
que la burgesia de comenament del segle
XX era ms emprenedora que la del segle
XXI. Heus ac loportunitat de retornar al
futur coneixent la histria duna estructura
econmica que no ha destar condicionada
per les falses fronteres interiors,2 les quals,
com sost Boira mateix, tallen perspectives
econmiques (Avui, 7/09/2003). r

1. Josep Vicent Boira: Les relacions entre Valncia i

Barcelona. El redescobriment duna agenda geopoltica, LEspill, 6, hivern, 2000, p. 156.
2. Sobre la relaci entre euroregi i superaci de les fronteres estatals, Josep Vicent Boira: Les euroregions,
Institut dEconomia i Empresa Ignasi Villalonga
[Document Euram, 6], Valncia, 2004, p. 22.

Pere Calders:
la invenci
duna realitat
Salvador Company
Pere Calders: tpics i subversions de la tradici fantstica
Carme Gregori Soldevila
292 pp., 2006, Publicacions de lAbadia
de Montserrat, Barcelona

n migdia de la fi de juny, fa ja gaireb

quinze anys, un futur professor de literatura medieval em va dir en un curs duna
universitat destiu, a la qual assistem com a
alumnes, que la filologia era lart del mats.
Potser fra perqu estvem passejant amb
dos companys de classe de Valncia a la vora
de la mar Cantbrica, que ens evocava un
Maragall noven, o perqu alg, mirant
els penya-segats on batien les onades, havia
dit la paraula solitud, que ens va fer pensar
en la Mila de Caterina Albert; per en
sentir aquella definici de la filologia em
van venir a esment les classes dIntroducci
a la literatura catalana contempornia que
lany anterior ens havia fet Carme Gregori. Duns dies en, recorde sovint aquell
passeig i aquella definici; des que he anat
retrobant amb plaer i admiraci en la monografia sobre lobra de Pere Calders que
ens ocupa les mateixes explicacions matisades, minucioses i intelligents, apassionades,
que sobre Rusiol, Maragall, Vctor Catal
i molts altres autors ens va oferir Gregori a
linici dels noranta.

187
Amb els anys mhe adonat que en la
definici daquell futur medievalista faltava,
precisament, un mats. Un dobvi, si es vol;
tant, per, com necessari: la filologia s, per
etimologia, lamor a la paraula i qualsevol
dels matisos que fem sobre les paraules que
sentim o llegim tamb sn paraules, de
manera que la filologia s lart de la paraula sobre la paraula, s a dir, del discurs
lingstic autoconscient, teric. Hi ha una
citaci de Calders, extreta de Lexploraci
dilles conegudes, II, que funciona al llibre
de Gregori com a leitmotiv, com a clau de
volta de la potica caldersiana: un dels
aspectes apassionants de la literatura, com
a repte a lescriptor, s buscar altres noms
a les coses per veure si es poden expressar
amb una altra profunditat o una altra
dimensi. Altrament dit, ja des de linici
del seu estudi, lautora ens recorda, amb les
paraules de lautor que estudia, que en el cor
de lescriptura, siga narrativa o assagstica,
hi ha la necessitat dexplicar el llenguatge
amb el llenguatge, dexplicar i matisar la
nostra visi de la realitat amb noves paraules
alhora que lestablim amb aquestes mateixes
paraules indagatries.
El llibre de Gregori, introducci i
conclusions a banda, sestructura en quatre grans apartats. Primer, lautora fa una
descripci ben actualitzada i detallada
dall que en literatura es coneix com el
fantstic. All sens recorda que per oposici al concepte de realitat que operava en
la literatura fantstica prvia al segle XX, la
daquest segle aporta una concepci ms
mplia i complexa de la noci de realitat,
amb la intenci de captar un ordre que escapa als estrets lmits de la lgica racional (p.
25). Al segle XIX, la prdua de confiana en
els valors illustrats acabar provocant una
crisi de la visi positivista de la realitat i de

les seguretats duna identitat monoltica,

dun jo inalterable i substancial. A ms,
com indica Gregori citant Nietzsche, s a
la fi daqueix segle quan el llenguatge de
la filosofia, s a dir, el de la veritat, el de
lamor a la saviesa, sevidenciar essencialment metafric, mancat dun sentit propi i
unvoc, la qual cosa somour els fonaments
de tots els discursos, tant els artstics com els
del poder. Per tant, la visi dall fantstic
dun Poe, agafat al mig daquesta crulla
de manques de confiana, i dun Calders,
fill de lpoca immediatament posterior
a la modernitat, ha de diferir de forma
essencial: Si, en el segle XIX, Poe maldava
per explorar una imatge del rerefons fosc de
lhome, perdut en els desajustaments entre
la ra i linexplicable, avanat el segle XX,
Calders admet sense tragdia el desvaliment
de lindividu i renuncia sense escarafalls al
somni, que ja sap impossible, del control de
la natura (p. 172), escriu Gregori parlant
de Ronda naval sota la boira, la novella/potica de lautor catal. Un poc ms endavant,
lautora ens recorda que en la cosmovisi
caldersiana la confiana absoluta en la
cincia s substituda per la confirmaci
de les seues limitacions i aix la literatura,
aquella recerca contnua duna altra manera
dexpressar les coses, esdev una via dinterpretaci del mn ms efectiva que la que
ofereix la cincia (pp. 38-39), ja que deixa
de considerar-la lnica font de la veritat,
tot incloent dimensions humanes, com ara
el somni o la fantasia, que la cincia no pot
explicar. Tot aix sevidencia en la instauraci per part de Calders dun nou pacte amb
el lector, dun nou model de versemblana
en qu el concepte de veritat que regula
les possibilitats dexistncia dels ssers i les
coses [...] remet, doncs, explcitament, a la
tradici literria i cultural heretada, cosa

188
que en la prctica significa que lautor situa
al bell mig del seu discurs la reflexi sobre
els mecanismes literaris de representaci i
de recreaci de la realitat (pp. 49 i 50), la
subversi del tpic pardica i irnica, com
veurem de qu parla el ttol del llibre. Com
a resultat daquest pacte, per, la literatura
de Calders no ser un discurs amb nfules
teriques, enfitat de metafsiques, sin una
literatura conscient autoconscient de la
seua condici terica, s a dir, metaliterria
i generadora de realitats.
La segent secci de lestudi de Gregori
socupa de la potica de Calders i de la seua
conflictiva relaci amb la versemblana
Realista (Histrica) que dominava lescena
literria catalana dels cinquanta i els seixanta (lapartat Pere Calders i el realisme, pp.
52-72, proporcionar al lector una narraci
ben acurada i ajustada daquesta conflictiva
relaci). Explica Gregori que Calders, fent
servir gneres narratius fora codificats,
esdevinguts tpics, com ara el del que s
fantstic o el del que s sobrenatural, basteix
una concepci de la realitat en qu ja no
t cabuda loposici real-irreal (p. 116);
tanmateix, com no pot ser altrament en
una escriptura, en el millor sentit, pardica, Calders no oblida mai aprofitar aquells
codis i tpics per a aplicar-hi una ironia
que li permet criticar i posar potes enlaire
les veritats inqestionables de la societat en
qu viu (i vivim). Com diu Gregori, el que
fa s contaminar [...] els models heretats
amb elements incongruents que desmunten
els referents, els buiden de transcendncia i
en subverteixen el sentit, perqu en aquest
autor la finalitat no s experimentar dins
del gnere, sin experimentar amb els gneres (p. 129). Daltra banda, s amb
aquests mateixos arguments com Gregori
rebat lopini que el Calders dels relats de

tema mexic o el de Lombra de latzavara, la

seua novella sobre lexili mexic, aix com
el de les narracions dUnitats de xoc, basades
en la seua experincia bllica immediata,
s laltra, la cara realista, del fantasis autor
de la resta de la seua obra. Aquelles obres
pretesament realistes ens permeten comprovar que en la pau com en la guerra, per
a Calders, lhumor s una arma defensiva i,
alhora, un dels fonaments essencials de la
seua escriptura, del seu contemplar des
de fora o des de lluny, del qual es desprn
un fons amarg de desencantada lucidesa
(pp. 108, 109 i 95).
La penltima secci del treball de
Gregori constitueix un magnfic exercici de
literatura comparada. Sense fer escarafalls
de pirotcnia erudita i sense abandonar
en cap moment un rigor filolgic i teric
extrems, lautora reconstrueix fil per randa
el constant dileg pardic que va establir
Calders amb la tradici del conte fantstic,
amb la del meravells, amb la cincia-ficci
i amb la utopia. Amb constants citacions,
tant dels autors parodiats Poe, Lovecraft,
Nodier, Hoffmann, Huxley, Bradbury, els
germans Grimm, els Andersen, Perrault o
fins i tot Ovidi o Kakfa, per citar-ne sols
els ms coneguts com dels textos de Calders, que permeten resseguir amb inters
i facilitat el fil de largumentaci, Gregori
ens mostra com funciona el mecanisme
caldersi de la subversi dels tpics. En tots
aquests casos, la pardia consisteix en un
trencament de les expectatives del lector,
que, en constatar la presncia delements
fora tpics i codificats, nespera una reproducci completa de les marques de fbrica
del gnere en qesti, que mai no arriba;
ans al contrari: el lector shaur dacarar
amb el fet de considerar el sobrenatural
[o el meravells o lutpic o el fantstic

189
o la cincia-ficci] una simple qesti
dexperincia, circumscrit a lmbit de la
quotidianitat (p. 115), perqu en Calders, la descontextualitzaci i el canvi de
perspectiva operen com a potents factors
de desautomatitzaci dels tpics manllevats de la tradici (p. 187). Aix sexplica
que els personatges caldersians no siguen
encarnacions de forces abstractes que els
superen, sin els homes de la hac baixa de
qu parla a les Instruccions per a la lectura
daquest llibre de Ronda naval sota la boira
i que estiguen ms humanament propers a
la vulnerabilitat del somiatruites que a les
bravates arrogants dels herois de llegenda
(p. 202). Potser en fra un bon exemple el
protagonista i narrador de Lany de la meva
grcia de Crniques de la veritat oculta:
dotat de la grcia de fer que les cares de les
nines prenguen un color increblement real,
fins al punt que semblen vives, decideix
explotar el seu do de fabricant nines en
srie, per quelcom tan quotidi, tan poc
sobrenatural, com un fabricant austrac
que acoloreix les seues peces amb idntica
perfecci i que les fabrica ms rpid i, a
ms, els proporciona amb els seus tints tota
la picardia de lartifici, que donava a les
nines una simpatia molt pujada de to, far
que el negoci se lin vaja en orris...
Al darrer apartat de la seua monografia, Pardia i ironia en lobra de Pere
Calders, Gregori recorre lobra de lautor
tot illustrant amb exemples les figures i els
procediments textuals la ltote, lantfrasi,
les contradiccions entre text i context, les
lectures literals de les frases fetes, etc. que
aquest fa servir en la seua denncia del potencial de significaci latent en les paraules
i en les construccions lxiques que obliga
a repensar els mecanismes daprehensi del
mn i, en conseqncia, a replantejar des

de la base la visi que tenim de les coses

(p. 265). Aquesta s la ra que, posem per
cas, en els contes amb elements de la cincia-ficci Calders sesforce per fer entendre
als lectors els interessos econmics i poltics
que afavoreix la indstria tecnolgica i la
necessitat denfrontar els debats oberts
des de la independncia intellectual i el
rearmament moral i ideolgic (p. 229).
Perqu la manifesta conscincia textual
que posa al descobert la ficcionalitat del
text en Calders, que ha descartat totalment la possibilitat del reflex mimtic
duna realitat extratextual que ha esdevingut impensable com a entitat aprehensible
de manera objectiva (p. 274) el model
de veritat que domina lunivers caldersi
remet explcitament a la tradici literria
i cultural (p. 275), imposa una perspectiva relativitzadora sobre linstrument
mateix daprehensi del mn que, com
qui no vol la cosa, amb la difcil senzillesa
i exactitud de qui explica un bon acudit,
obliga a repensar-lo i el dota dun sentit
nou (p. 278).
Per tot aix, tant la prosa de Pere Calders
com la de Carme Gregori en Pere Calders:
tpics i subversions de la tradici fantstica,
que tan allunyades poden semblar en principi dels conflictes de lactualitat noms
cal recordar la imatge damable i banal fantasis, com si fos un dels seus personatges,
que ha donat de lautor certa crtica, la
part ms meditica de la crtica (p. 279),
sn una demostraci fefaent que el mats i
la reflexi sobre el llenguatge, tan devaluats
en una societat com aquesta des don escriu
lautora: un expas de conte de terror, on fins
i tot el nom de la llengua s tab, poden ser
una eina ben til per a entendre i qestionar
la realitat i, de retruc, per a prendre-se-la
amb una mica ms dironia. r

190

Nm. 22 prinavera 2006

EDICI I EDITORS
Globalitzaci i qualitat en ledici mundial. Sergio
Vila Sanjun
Ledici en catal: algunes idees per ser optimistes.
Ernest Folch
Lofici aquest deditar llibres. Isidor Cnsul
Editar en catal al Pas Valenci. Vicent Olmos
Un mn editorial i cultural en precari. Juli Capilla
Ledici universitria, una gran desconeguda. Antoni
Furi
DOCUMENTS
Lassaig i la seua prosa. Max Bense
El mercader de gossos. Jules Janin
Fonamentalismes. Josep Montserrrat
Humanitats i tercera cultura. Francisco Fernndez
Buey
Manuel Sacristn i la metodologia cientfica. Joaquim
Sempere
El disseny intelligent i lassalt a la cincia.
Juli Peret
Poetes nacionals i catalans universals. Jaume
Subirana
Naci i identitat nacional en Anthony
Smith. Montserrat Guibernau
El milleni dErnst Jnger. Elliott Neamann

NO TE S
Fantics sense fronteres. Alain Finkielkraut
Al Qaeda, criatura moderna. Miquel Barcel
Una defensa entossudida de la llengua francesa.
Maria Bugades
LLIBRES
Una revolta reaccionria. Pau Viciano
Maiutica de la crtica. Enric Sria
El descrdit de la llengua. Justo Serna
Amistat i idees compartides. Francesc Prez Moragn

191

BUTLLETA DE SUBSCRIPCI

Nom i cognoms
Adrea

Poblaci

Telfon

Codi postal

c/e

Em subscric a la revista LEspill per 3 nmeros (1 any) a partir del nmero

ra per la qual:
Us tramet un xec per valor de 24 euros* a nom de: Universitat de

Valncia. Revista LEspill.

Us envie fotocpia de lingrs de 24 euros*, a nom de la revista LEspill,

en el compte corrent de la Universitat de Valncia (Bancaixa, Urbana

Sorolla de Valncia: 2077-0735-89-3100159143).
Us autoritze que domicilieu el cobrament de la subscripci anual al

meu compte corrent

(20 dgits) del Banc o Caixa
(En aquest cas la renovaci, si no sindica el contrari, ser automtica.)
* Preu a Europa: 27 euros Resta del mn: 30 euros

Data
Signatura

LEspill. Publicacions de la Universitat de Valncia

c/ Arts Grfiques, 13 46010 Valncia
lespill@uv.es

Un nou instrument per a la projecci

de la nostra cultura