EBEP en Català

Suplement nm.
15
Dilluns 16 dabril 2007
que ja shagin designat, representin ms de la meitat dels

membres de lrgan dadministraci de la societat.
El Govern pot establir els aspectes que consideri
necessaris per a laplicaci de la present disposici, aix
com les operacions exceptuades daquest rgim.
En qualsevol cas, la Comissi Nacional del Mercat de
Valors ha de dispensar condicionalment, en els termes
que sestableixin per reglament, de lobligaci de formular loferta pblica dadquisici que estableix lapartat a)
quan una altra persona o entitat, directament o indirectament, tingui un percentatge de vot igual o superior al que
tingui lobligat a formular loferta.
Disposici transitria primera. Rgim transitori per a la
comunicaci de participacions significatives.
Mentre no es desplegui per reglament el contingut de
larticle 53 de la Llei del mercat de valors, les entitats
emissores i els titulars de participacions significatives
estan obligats a realitzar les comunicacions de la manera i
amb les condicions que preveuen el Reial decret 377/1991,
de 15 de mar, sobre comunicaci de participacions significatives en societats cotitzades i dadquisici per aquestes daccions prpies, i el Reial decret 1333/2005, d11 de
novembre, pel qual es desplega la Llei 24/1988, de 28 de
juliol, del mercat de valors, en matria dabs de mercat.
Disposici transitria segona. Rgim transitori per a
determinades ofertes pbliques dadquisici.
La present Llei saplica a les ofertes pbliques dadquisici la sollicitud dautoritzaci de les quals shagi
presentat a la Comissi Nacional del Mercat de Valors i no
hagi estat autoritzada abans de lentrada en vigor de la
Llei.
Disposici transitria tercera. Rgim transitori per a
determinats augments en la participaci de la societat
cotitzada anteriors a lentrada en vigor de la present
Llei.
Queda obligat a formular una oferta pblica dadquisici en els termes del captol V del ttol IV de la Llei 24/1988,
de 28 de juliol, del mercat de valors, qui abans de lentrada en vigor daquesta Llei hagi adquirit una participaci en la societat i designi desprs de lentrada en vigor de
la Llei un nombre de consellers que, units, si sescau, als
que ja shagin designat, representin ms de la meitat dels
membres de lrgan dadministraci de la societat. La
present disposici s aplicable quan la designaci shagi
produt en els 24 mesos segents a ladquisici de la participaci.
Disposici derogatria.
Es deroga lapartat 1 de la disposici addicional primera del Reial decret legislatiu 1564/1989, de 22 de
desembre, pel qual saprova el Text refs de la Llei de
societats annimes, aix com totes les normes del mateix
rang o inferior que soposin al que disposa la present
Llei.
Disposici final primera. Incorporaci de dret de la Uni
Europea.
Mitjanant aquesta Llei sincorpora parcialment al
dret espanyol la Directiva 2004/25/CE, del Parlament Europeu i del Consell, de 21 dabril de 2004, relativa a les ofertes pbliques dadquisici, i la Directiva 2004/109/CE, del
Parlament Europeu i del Consell, de 15 de desembre de
2004, sobre lharmonitzaci dels requisits de transparn-
2091
cia relatius a la informaci sobre els emissors els valors

dels quals sadmeten a negociaci en un mercat regulat i
per la qual es modifica la Directiva 2001/34/CE.
Disposici final segona. Ttol competencial.
Aquesta Llei es dicta a lempara dels ttols competencials que preveu larticle 149.1.6a, 11a i 13a de la Constituci.
Disposici final tercera. Habilitaci normativa.
Shabilita el Govern per dictar totes les disposicions
que siguin necessries per al desplegament, lexecuci i
el compliment del que preveu aquesta Llei.
Disposici final quarta. Entrada en vigor.
La present Llei entra en vigor al cap de quatre mesos
de la publicaci en el Butllet Oficial de lEstat.
Per tant,
Mano a tots els espanyols, particulars i autoritats que
compleixin aquesta Llei i la facin complir.
Madrid, 12 dabril de 2007.
JUAN CARLOS R.
El president del Govern,
JOS LUIS RODRGUEZ ZAPATERO
7788
LLEI 7/2007, de 12 dabril, de lEstatut bsic de

lempleat pblic. (BOE 89, de 13-4-2007.)
JUAN CARLOS I
REI DESPANYA
A tots els qui vegeu i entengueu aquesta Llei.

Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat la Llei
segent i jo la sanciono.
EXPOSICI DE MOTIUS
LEstatut bsic de lempleat pblic estableix els principis generals aplicables al conjunt de les relacions docupaci pblica, comenant pel de servei als ciutadans i a
linters general, ja que la finalitat primordial de qualsevol reforma en aquesta matria ha de ser millorar la qualitat dels serveis que el ciutad rep de lAdministraci.
LEstatut bsic de lempleat pblic cont el que s
com al conjunt dels funcionaris de totes les administracions pbliques, ms les normes legals especfiques aplicables al personal laboral al seu servei. Partint del principi constitucional que el rgim general de locupaci
pblica al nostre pas s el funcionarial, reconeix i integra
levidncia del paper creixent que en el conjunt dadministracions pbliques est tenint la contractaci de personal conforme a la legislaci laboral per a lexercici de
determinades tasques. En aquest sentit, lEstatut sintetitza el que diferencia els qui treballen en el sector pblic
administratiu, sigui quina sigui la relaci contractual,
dels qui ho fan en el sector privat.
LEstatut bsic s un pas important i necessari en un
procs de reforma, previsiblement llarg i complex, que
ha dadaptar larticulaci i la gesti de locupaci pblica
a Espanya a les necessitats del nostre temps, en lnia
amb les reformes que sestan emprenent ltimament en
2092
els altres pasos de la Uni Europea i a la mateixa Administraci comunitria.

Les administracions i entitats pbliques de tot tipus
han de comptar amb els factors organitzatius que els permetin satisfer el dret dels ciutadans a una bona administraci, que es va consolidant a lespai europeu, i contribuir al desenvolupament econmic i social. Entre aquests
factors el ms important s, sens dubte, el personal al
servei de lAdministraci.
El sistema docupaci pblica que permet respondre
a aquests reptes s aquell que fa possible atreure els professionals que lAdministraci necessita, que estimula els
empleats per al compliment eficient de les seves funcions i responsabilitats, els proporciona la formaci adequada i els brinda suficients oportunitats de promoci
professional, alhora que facilita una gesti racional i
objectiva, gil i flexible del personal, atenent el continu
desenvolupament de les noves tecnologies.
Per aix, la legislaci bsica de la funci pblica ha de
crear el marc normatiu que garanteixi la selecci i la carrera sobre la base dels criteris constitucionals de mrit i
capacitat i que estableixi un equilibri just entre drets i
responsabilitats dels empleats pblics. A ms, la legislaci bsica ha de preveure els instruments que facultin les
diferents administracions per a la planificaci i ordenaci
dels seus efectius i la utilitzaci ms eficient daquests
efectius.
Ara b, al nostre pas especficament, aquesta legislaci ha de tenir en compte lampli procs de descentralitzaci administrativa que ha tingut lloc durant les ltimes
dcades. En virtut daquest procs, lAdministraci General de lEstat s, dels tres nivells territorials de govern, la
que disposa en lactualitat dun nombre inferior dempleats. La reducci progressiva i drstica dels seus efectius,
unida als canvis en les funcions que realitza, no pot deixar dafectar lestructura i larticulaci de la funci pblica
al seu servei. En parallel, lemergncia de les administracions autonmiques, que avui disposa prcticament de la
meitat dels empleats pblics del pas, ha fet aflorar els
seus propis problemes i necessitats de gesti de personal. Es pot dir una cosa semblant de les entitats locals,
que presenten a part daix profundes diferncies entre
s, en les quals el nombre dempleats tamb ha experimentat un creixement important.
Aix vol dir que el rgim de la funci pblica no es
pot configurar avui sobre la base dun sistema homogeni
que tingui com a model nic de referncia lAdministraci de lEstat. Per contra, cada Administraci ha de poder
configurar la seva prpia poltica de personal, sense
minva dels necessaris elements de cohesi i dels instruments de coordinaci consegents. Per tant, la densitat
de la legislaci bsica en matria de funci pblica sha
de reduir avui dia, en comparaci dpoques passades,
tenint en compte en tot cas les determinacions dels estatuts dautonomia i la doctrina establerta pel Tribunal
Constitucional.
Daltra part, lobertura despais ms grans a lautonomia organitzativa en matria de personal tamb s
necessria per possibilitar la regulaci diferenciada dels
sectors de locupaci pblica que ho requereixin. Avui
assistim, en efecte, a una multiplicaci gradual de les
formes de gesti de les activitats pbliques dins de cada
nivell territorial de govern, que persegueix respondre
adequadament a les exigncies que planteja, en cada
cas, el servei efica als ciutadans. Lorganitzaci burocrtica tradicional, creada essencialment per a lexercici de
potestats pbliques en aplicaci de les lleis i reglaments,
sha fragmentat en una pluralitat dentitats i organismes
de tipus molt diversos, dedicades unes a la prestaci de
serveis directes a la ciutadania i altres a lexercici de
renovades funcions de regulaci i control. Aquesta diversitat dorganitzacions ha contribut igualment a lheterogenetat actual dels rgims docupaci pblica. Lordena-
Suplement nm. 15
ci correcta daquesta ltima requereix solucions en part

diferents en uns sectors i altres i, per aix, la legislaci
general bsica no pot constituir un obstacle ni un factor
de rigidesa, sin que ha de facilitar i impulsar les reformes que siguin necessries per a la modernitzaci administrativa en tots els mbits.
En fi, la manifestaci ms significativa daquesta tendncia a la diversitat s el recurs de moltes administracions pbliques a la contractaci de personal conforme a
la legislaci laboral. Si b per imperatiu constitucional
aquest no pot ser el rgim general de locupaci pblica
en el nostre pas, ni hi ha raons que justifiquin avui una
extensi rellevant de la contractaci laboral en el sector
pblic, no sha de desconixer que un percentatge significatiu dels empleats pblics tenen la condici de personal laboral, conforme a la legislaci vigent. La flexibilitat
que aquest rgim legal introdueix en locupaci pblica i
la seva ms gran proximitat als criteris de gesti de lempresa privada expliquen la preferncia per aquest rgim
en determinades rees de lAdministraci.
Aquesta dualitat de rgims, tamb present amb unes
o altres peculiaritats en la majoria dels estats europeus,
suscita no obstant alguns problemes jurdics i de gesti
de personal, que no poden deixar de tenir-se en compte i
regular-se, en els seus aspectes essencials, per una llei
que aspira a ordenar el sistema docupaci pblica en
conjunt. s ms, com demostra lexperincia i subratlla la
jurisprudncia dels tribunals, la relaci laboral docupaci pblica est subjecta a certes especificitats i per aix
alguns principis, com els de mrit i capacitat en laccs, i
certes normes de dret pblic, com el rgim dincompatibilitats, estan sent daplicaci comuna al personal estatutari i al laboral. Encara ms, la negociaci collectiva del
personal al servei de les administracions pbliques, tot i
que separada per a un tipus de personal i per a laltre fins
a aquest moment, ha tingut com a conseqncia una
creixent aproximaci de les condicions de treball que els
afecten. Per aix, sense minva de laplicaci de la legislaci laboral general en el que sigui procedent i seguint les
recomanacions dels experts, conv regular en el mateix
text legal que articula la legislaci bsica de lEstat sobre
la funci pblica les peculiaritats de la relaci laboral
docupaci pblica. El present Estatut tamb cont,
doncs, les normes que configuren aquesta relaci laboral
docupaci pblica, en virtut de la competncia que atribueix a lEstat larticle 149.1.7a de la Constituci.
En desplegament daquest Estatut bsic, el legislador
estatal i el de les comunitats autnomes, en lmbit de les
seves respectives competncies, han daprovar o modificar les lleis de funci pblica de les seves administracions, aix com les normes aplicables a lAdministraci
local, i respectar en aquest ltim cas lautonomia organitzativa de les entitats locals. Aquestes lleis podran ser, aix
mateix, generals o referir-se a sectors especfics de la
funci pblica que ho requereixin. Entre aquestes ltimes s necessari comptar necessriament les que afectin
el personal docent i el personal estatutari dels Serveis de
Salut, i, en relaci amb aquest ltim collectiu, constitueix
una norma vigent la Llei 55/2003, de 14 de desembre, de
lEstatut marc del personal estatutari dels Serveis de
Salut, i tamb la seva normativa de desplegament, amb
independncia de la vocaci universal daplicaci i de
norma de referncia, en definitiva, de lEstatut bsic de
lempleat pblic. Pel que fa al personal laboral, en tot el
que no disposa lEstatut bsic, que regula les especialitats de locupaci pblica daquesta naturalesa, shi ha
daplicar la legislaci laboral comuna.
La negociaci collectiva dels funcionaris pblics i del
personal laboral, en els termes que estableix el present
Estatut, ha de contribuir finalment a concretar les condicions de treball de tot el personal al servei de lAdministraci, com ja passa en lactualitat.
Suplement nm. 15
Es comena per un conjunt de principis generals exigibles als qui sn empleats pblics. A continuaci sinclou un llistat de drets bsics i comuns dels empleats
pblics, diferenciant aix s el ms especfic dret dels
funcionaris de carrera a la inamovilitat en la seva condici, que no sha de veure com un privilegi corporatiu sin
com la garantia ms important de la seva imparcialitat.
LEstatut actualitza aquest catleg de drets i distingeix
entre els de carcter individual i els drets collectius, i
nincorpora als ms tradicionals altres de reconeixement
recent, com els relatius a lobjectivitat i transparncia
dels sistemes davaluaci, al respecte de la seva intimitat
personal, especialment davant la persecuci sexual o
moral, i a la conciliaci de la vida personal, familiar i
laboral.
Per primera vegada sestableix en la nostra legislaci
una regulaci general dels deures bsics dels empleats
pblics, fundada en principis tics i regles de comportament, que constitueix un autntic codi de conducta.
Aquestes regles sinclouen en lEstatut amb una finalitat
pedaggica i orientadora, per tamb com a lmit de les
activitats lcites, la infracci de les quals pot tenir conseqncies disciplinries. Perqu la condici dempleat
pblic no noms comporta drets, sin tamb una especial responsabilitat i obligacions especfiques envers els
ciutadans, la mateixa Administraci i les necessitats del
servei. Aquest, el servei pblic, es fonamenta sobre un
conjunt de valors propis, sobre una especfica cultura
del pblic que, lluny de ser incompatible amb les demandes de ms eficincia i productivitat, s necessari mantenir i tutelar, avui com ahir.
Seguidament lEstatut bsic defineix les classes
dempleats pblics funcionaris de carrera i interins, personal laboral, personal eventual i regula la nova figura
del personal directiu. Aquest ltim est cridat a constituir
en el futur un factor decisiu de modernitzaci administrativa, ja que la seva gesti professional se sotmet a criteris
deficcia i eficincia, responsabilitat i control de resultats en funci dels objectius. Encara que per fortuna, no
han faltat a les nostres administracions funcionaris i
altres servidors pblics dotats de capacitat i formaci
directiva, conv avanar decididament en el reconeixement legal daquesta classe de personal, com ja passa en
la majoria dels pasos vens.
Pel que fa als funcionaris, es fa necessari modificar-ne
la classificaci actual, tenint en compte levoluci que ha
experimentat els ltims anys el nostre sistema educatiu i
en previsi, particularment, del procs obert de reordenaci dels ttols universitaris. La classificaci en tres
grans grups, amb els seus subgrups, sefectua en funci
del ttol exigit per a lingrs, i sestableix un grup A, amb
dos subgrups A1 i A2; un grup B i un grup C, al seu torn
amb els subgrups C1 i C2.
Daltra banda, lEstatut refora les garanties de transparncia pel que fa al nombre i retribucions del personal
eventual i cont algunes normes per combatre lexcessiva taxa de temporalitat en locupaci pblica que sha
assolit en algunes administracions i sectors.
En tot cas, pel que fa a lordenaci de locupaci
pblica, aix com el sistema destructuraci daquesta en
cossos, escales, classes o categories i als instruments de
classificaci dels llocs de treball, lEstatut bsic pretn
ser escrupolosament respectus amb les competncies
legislatives de les comunitats autnomes, aix com amb
lautonomia organitzativa daquestes i de les administracions locals. Sobre la base duns principis i orientacions
molt flexibles, la Llei remet a les lleis de desplegament i
als rgans de govern corresponents el conjunt de decisions que han de configurar locupaci pblica en cada
Administraci.
En matria daccs a locupaci pblica ha estat una
preocupaci essencial garantir tant com ha estat possible
laplicaci dels principis digualtat, mrit i capacitat, aix
2093
com la transparncia dels processos selectius i la seva

agilitat, sense que aix ltim menyscabi lobjectivitat de
la selecci. Aix no s, per cert, incompatible amb el fet
que hi hagi ms possibilitats dobertura de la nostra ocupaci pblica a ciutadans que no tinguin la nacionalitat
espanyola, en aplicaci del dret comunitari o per raons
dinters general, ni amb la necessria adopci de mesures positives per promoure laccs de persones amb discapacitat. En particular es posa mfasi en les garanties
dimparcialitat i professionalitat dels membres dels
rgans de selecci, per assegurar la seva independncia
en lexercici de les potestats que els corresponen i daqu
que, com s regla en altres ordenaments, sestableixin
determinats lmits a la seva composici. A aix safegeix
el criteri favorable a la paritat de gnere, en coherncia
amb la creixent preocupaci actual del nostre ordenament per garantir la igualtat real entre homes i dones.
Tamb shan daplicar criteris semblants, essencials
per mantenir el mxim grau de professionalitat de la nostra ocupaci pblica, a la carrera dels funcionaris i a la
provisi dels llocs de treball. Per a ms, en aquestes
matries s necessari introduir-hi algunes altres reformes, que pretenen millorar leficcia del sistema i els
estmuls i expectatives dels funcionaris. Sense imposarho a totes les administracions pbliques, lEstatut bsic
permet que es configurin models de carrera horitzontal,
desvinculada dels canvis de lloc de treball i basada en
lexercici de les competncies i en el rendiment. Daquesta
manera es podr reduir la inflaci orgnica i lexcessiva
mobilitat voluntria del personal, que ha acabat per
caracteritzar el model en vigor, ja que concentra totes les
oportunitats de carrera en lacompliment successiu de
llocs de treball. No obstant aix, lEstatut tamb permet
continuar amb aquesta modalitat de carrera a les administracions o rees de locupaci pblica en qu es consideri convenient i adoptar-ne daltres que combinin elements de carrera horitzontal i vertical.
Un element fonamental de la nova regulaci s, en tot
cas, lavaluaci de lacompliment dels empleats pblics,
que les administracions pbliques han destablir a travs
de procediments fundats en els principis digualtat,
objectivitat i transparncia. Lavaluaci peridica sha de
tenir en compte als efectes de la promoci en la carrera,
la provisi i el manteniment dels llocs de treball i per a la
determinaci duna part de les retribucions complementries, vinculades precisament a la productivitat o al rendiment. Generalitzant algunes experincies que ja existeixen en lmbit de les nostres administracions
pbliques, sintrodueix aix un factor de motivaci personal i de control intern, que s com a les reformes de
locupaci pblica que shan adoptat o sestan articulant
en lmbit europeu. s obvi, en efecte, que les oportunitats de promoci i, en alguna mesura, les recompenses
que corresponen a cada empleat pblic shan de relacionar amb la manera com du a terme les seves funcions,
atenent els objectius de lorganitzaci, ats que s injust
i contrari a leficincia que es dispensi el mateix tracte a
tots els empleats, sigui quin sigui el seu rendiment i la
seva actitud davant el servei.
Daix deriva que la continutat mateixa del funcionari en el seu lloc de treball aconseguit per concurs sha
de fer dependre de lavaluaci positiva del seu acompliment, ats que avui ja s socialment inacceptable que
consolidin amb carcter vitalici drets i posicions professionals aquells que, eventualment, no atenguin satisfactriament les seves responsabilitats.
Per, al seu torn, cal facilitar la promoci interna de
tots els empleats que adquireixin les competncies i
requisits necessaris per progressar en la seva carrera,
des dels nivells inferiors als superiors, de manera que no
es limitin les oportunitats dels qui tenen inters i voluntat
dassolir amb la seva dedicaci i esfor les mximes responsabilitats. Tamb shan destablir instruments de col-
2094
laboraci que facilitin la mobilitat voluntria dels funcionaris entre diferents administracions, cosa que
constitueix una reivindicaci justa i estesa dels empleats
pblics. En fi, cal flexibilitzar les regles de mobilitat funcional i, si sescau, geogrfica, del personal per necessitats del servei, amb les oportunes garanties i compensacions, quan corresponguin. A totes aquestes necessitats
responen determinats preceptes de la nova Llei.
La gesti de personal, conforme a totes aquestes
regles i les que les despleguin amb la mateixa finalitat,
podr guanyar en eficincia i equitat, fet que sha de traduir tard o dhora en una millora dels serveis.
Consegentment amb tot aix, per tamb a la vista
de lexperincia dels ltims anys, la nova Llei introdueix
algunes modificacions en el sistema retributiu dels funcionaris pblics.
En aquesta matria, lEstat, a travs de les lleis de
pressupostos generals, ha de mantenir les competncies
que li permetin exercir un control sobre la despesa de
personal, que s un component essencial de la despesa
pblica i, per tant, de la hisenda general. Satn aix a la
reiterada doctrina establerta a lefecte pel Tribunal Constitucional. Per aix no obsta al reconeixement duna
autonomia ms mplia en la determinaci duna part de
les retribucions, les de carcter complementari, que
poden variar legtimament en unes i altres administracions, com ja passa avui dia en la prctica. Al contrari: la
flexibilitat amb qu es regula la carrera dels funcionaris
pblics en lEstatut bsic implica un marge de lliure decisi perqu tant les lleis de funci pblica de lAdministraci General de lEstat com les de les comunitats autnomes adaptin el sistema retributiu a la modalitat de carrera
per la qual optin en cada cas.
En coherncia amb aix, les retribucions complementries es podran vincular al grau, nivell o categoria assolit
en la carrera, a les caracterstiques del lloc de treball que
sacompleix i al rendiment, iniciativa, inters o esfor
aplicat a lacompliment. A ms, lEstatut satisf una
antiga i permanent reivindicaci dels funcionaris determinant que la quantia de les pagues extraordinries comprn una mensualitat completa de les retribucions bsiques i de les complementries de carcter fix, dret que ja
tenen avui en molts casos els empleats amb contracte
laboral.
En matria de situacions administratives, el nou text
legal simplifica i reordena la regulaci actual establint un
conjunt de regles comunes per a tots els funcionaris de
carrera. Tanmateix, reconeix la possibilitat que, per llei de
les comunitats autnomes, shi puguin introduir supsits
diferents, conforme a les seves necessitats.
Mereix una referncia especial el captol dedicat a la
negociaci collectiva i a la participaci i representaci
institucional dels empleats pblics. En aquesta matria
sha fet un esfor important, dacord amb les recomanacions dels experts, per clarificar els principis, el contingut, els efectes i els lmits de la negociaci collectiva i
per millorar-ne larticulaci, a la vista de lexperincia
dels ltims anys i de la doctrina legal establerta pel Tribunal Constitucional i pel Tribunal Suprem.
LEstatut recalca els principis de legalitat, cobertura
pressupostria, obligatorietat de la negociaci, bona fe,
publicitat i transparncia que han de presidir la negociaci. Introdueix o consolida novetats de relleu amb vista a
lestructura de la negociaci collectiva, mitjanant la creaci duna Mesa General de les Administracions Pbliques,
en la qual estiguin representades totes, per negociar els
projectes de legislaci bsica i altres qestions dinters
general, legitimant la negociaci collectiva en mbits
supramunicipals i permetent negociar en una mateixa
mesa les condicions de treball comunes al personal funcionari i al personal laboral. Defineix amb ms precisi
que la legislaci fins ara vigent les matries que han de ser
objecte de negociaci i les que en queden excloses i clari-
Suplement nm. 15
fica els efectes jurdics dels pactes i acords, en particular

quan versen sobre matries que han de ser regulades per
llei, cas en qu lrgan de govern competent queda vinculat a presentar-ne el projecte de llei corresponent, o quan
poden substituir el que est disposat per normes reglamentries o per altres decisions dels rgans de govern o
administratius, cas en qu tenen eficcia directa, si sescau
desprs de la seva aprovaci o ratificaci. Aix mateix es
precisa la soluci legal aplicable per al cas que no sarribi
a un acord en la negociaci collectiva. En fi, es regula la
vigncia dels pactes i acords, que noms poden ser vlidament incomplerts per lAdministraci per causa excepcional i greu dinters pblic, derivada de circumstncies
imprevistes quan es van signar.
La Llei tamb recull la regulaci vigent en matria de
representaci del personal funcionari i el rgim electoral
corresponent. Shi incorporen algunes millores tcniques
i es redueix en alguns aspectes el contingut de la legislaci bsica, per sense desconixer la competncia que
correspon a lEstat per regular aquests aspectes intrnsecament vinculats a lexercici dels drets sindicals.
Sestableix, finalment, la possibilitat dacudir a mitjans extrajudicials de soluci dels conflictes collectius
que puguin sorgir en la interpretaci i aplicaci dels pactes i acords, ja sigui la mediaci, obligatria a instncia
duna de les parts, o larbitratge voluntari.
Quant al rgim disciplinari, lEstatut, de conformitat
amb el seu carcter bsic, es limita a ordenar els principis
a qu sha de sotmetre lexercici daquesta potestat
pblica respecte dels empleats pblics, tipifica les infraccions molt greus i amplia el ventall de possibles sancions.
Per a la resta es remet mpliament a la legislaci que, en
el seu desplegament, dictin lEstat i les comunitats autnomes en lmbit de les seves respectives competncies.
En el ttol final sestableixen els rgans i instruments
de cooperaci entre les administracions pbliques que,
sense minva de la seva autonomia respectiva, es consideren essencials per garantir la coherncia i comunicaci
del sistema docupaci pblica en conjunt. En aquest cas
sha optat per suprimir el Consell Superior de la funci
pblica, vista lescassa operativitat que ha tingut aquest
rgan i perqu les funcions de qu va ser dotat fa ms de
vint anys ja han estat substitudes en la prctica per lactivitat dels rgans de coordinaci entre lEstat i les comunitats autnomes i per les meses de negociaci i altres
vies de participaci de les organitzacions sindicals. A la
conferncia sectorial corresponent i a la Comissi de
Coordinaci de lOcupaci Pblica es preveu la presncia
duna representaci de lAdministraci local que, no
debades, integra en lactualitat aproximadament la
quarta part dels empleats pblics.
La ms mplia autonomia de qu ha de disposar cada
Administraci per a lordenaci i gesti del seu personal,
en els termes daquest Estatut, ha de ser complementada
per una cooperaci ms intensa entre totes aquestes, a
lefecte de resoldre els nombrosos problemes comuns,
en benefici dels ciutadans i del conjunt dels empleats
pblics.
Daltra banda, encara que aquest Estatut mant en
vigor el sistema dincompatibilitats actual, es fa necessari adequar-lo en part al nou rgim jurdic establert en el
nostre Estatut. En aquest sentit, la disposici final tercera
refora la incompatibilitat total del personal directiu,
incls el sotms a la relaci laboral de carcter especial
dalta direcci, per exercir qualsevol activitat privada. I a
ms sinclou en el personal subjecte a la Llei 53/1984, de
26 de desembre, dincompatibilitats al servei de les administracions pbliques, el personal al servei dagncies,
aix com de fundacions i consorcis en determinats supsits de finanament pblic, com a conseqncia de laparici de noves figures i ens.
Suplement nm. 15
Larticle 103.3 de la Constituci estableix que la llei ha

de regular lestatut dels funcionaris pblics i el seu article
149.1.18a atribueix a lEstat la competncia sobre les bases
del rgim estatutari dels funcionaris de les administracions pbliques. Malgrat aquestes previsions constitucionals no sha aprovat fins ara una llei general de lEstat que,
en compliment daquestes previsions, reguli de manera
completa les bases de lesmentat rgim estatutari.
Aquesta mancana sexplica sobretot per la dificultat
que comporta abordar una reforma legislativa del sistema
docupaci pblica dabast general, tenint en compte la
diversitat dadministracions i de sectors, de grups i categories de funcionaris als quals est cridada a aplicar-se, ja
sigui de manera directa o, almenys, supletria.
De fet sn escasses al nostre pas les ocasions histriques en qu sha emprs i culminat aquesta tasca, amb
ms o menys fortuna. Conv recordar ara la regulaci o
nou arranjament dels empleats pblics impulsada pel
ministre dHisenda Luis Lpez Ballesteros, que va establir
el Reial decret de 3 dabril de 1828, precedit daltres normes per als funcionaris de la Real Hacienda. Tamb cal fer
menci de lEstatut de Bravo Murillo, aprovat pel Reial
decret de 18 de juny de 1852, de la Llei de Bases de 22 de
juliol de 1918 i el seu Reglament de 7 de setembre, que
contenen el denominat Estatut de Maura, i, finalment, de
la Llei de funcionaris civils de lEstat, articulada pel Decret
de 7 de febrer de 1964, en desplegament de la Llei de
bases 109/1963, de 20 de juliol.
Cal afegir, tanmateix, que desprs de la Constituci
han vist la llum reformes del rgim legal dels empleats
pblics que no per parcials van ser de menys transcendncia que aquelles. Entre aquestes reformes destaca la
introduda per la Llei 30/1984, de 2 dagost, de mesures
per a la reforma de la funci pblica, una regulaci que ja
t carcter de legislaci bsica i que va nixer amb pretensions de provisionalitat, encara que ha estat en vigor
durant ms de dues dcades, Llei que ha configurat un
model de funci pblica molt diferent dels anteriors,
estructurat al voltant del lloc de treball. Aquesta reforma
va ser completada per la Llei 53/1984, de 26 de desembre,
dincompatibilitats del personal al servei de les administracions pbliques, i, ms tard, per la Llei 9/1987, de 12 de
juny, que regula el sistema de representaci dels funcionaris pblics i la seva participaci i negociaci collectiva
per a la determinaci de les seves condicions de treball.
Aquestes tres normes legals han constitut fins ara el
nucli essencial de la legislaci bsica de lEstat en la
matria i, al seu torn, han estat modificades puntualment,
complementades o desplegades per mltiples normes de
diferent rang elaborades per lEstat i per les comunitats
autnomes.
La dispersi de la legislaci bsica en diversos textos
aconsellava, des de fa temps, refondre-la en el marc dun
model coordinat per a les poltiques de personal. Per, a
ms, des que es va aprovar la legislaci dels anys vuitanta la nostra societat i les nostres administracions
pbliques han experimentat transformacions molt profundes que, junt amb lexperincia acumulada des daleshores, feien imprescindible una nova reforma general.
Aix es va intentar el 1999 mitjanant la presentaci dun
projecte de llei destatut bsic de la funci pblica, que
no es va arribar a tramitar. I aix es porta a terme definitivament mitjanant el present text, que ha estat elaborat
desprs dun intens perode destudi i reflexi, encomanat a la Comissi dexperts constituda a lefecte i desprs dun no menys sostingut procs de discussi i dileg
amb els representants de les comunitats autnomes i
daltres administracions i amb els agents socials i organitzacions professionals interessades. De lun i laltre es
dedueix lexistncia dun consens generalitzat a favor de
la reforma i nombroses coincidncies sobre lanlisi dels
problemes que cal resoldre i sobre les lnies mestres a les
quals sha dajustar la reforma.
2095
TTOL I
Objecte i mbit daplicaci
Article 1.
Objecte.
1. El present Estatut t per objecte establir les bases

del rgim estatutari dels funcionaris pblics inclosos en
el seu mbit daplicaci.
2. Aix mateix t per objecte determinar les normes
aplicables al personal laboral al servei de les administracions pbliques.
3. Aquest Estatut reflecteix, de la mateixa manera,
els fonaments dactuaci segents:
a) Servei als ciutadans i als interessos generals.
b) Igualtat, mrit i capacitat en laccs i en la promoci professional.
c) Submissi plena a la llei i al dret.
d) Igualtat de tracte entre dones i homes.
e) Objectivitat, professionalitat i imparcialitat en el
servei garantides amb la inamovilitat en la condici de
funcionari de carrera.
f) Eficcia en la planificaci i gesti dels recursos
humans.
g) Desenvolupament i qualificaci professional permanent dels empleats pblics.
h) Transparncia.
i) Avaluaci i responsabilitat en la gesti.
j) Jerarquia en latribuci, ordenaci i acompliment
de les funcions i tasques.
k) Negociaci collectiva i participaci, a travs dels
representants, en la determinaci de les condicions de
treball.
l) Cooperaci entre les administracions pbliques
en la regulaci i gesti de locupaci pblica.
Article 2.
mbit daplicaci.
1. Aquest Estatut saplica al personal funcionari i, en

el que sigui procedent, al personal laboral al servei de les
administracions pbliques segents:
LAdministraci General de lEstat.
Les administracions de les comunitats autnomes i
de les ciutats de Ceuta i Melilla.
Les administracions de les entitats locals.
Els organismes pblics, agncies i altres entitats de
dret pblic amb personalitat jurdica prpia, vinculades o
dependents de qualsevol de les administracions pbliques.
Les universitats pbliques.
2. En laplicaci daquest Estatut al personal investigador es poden dictar normes singulars per adequar-lo a
les seves peculiaritats.
3. El personal docent i el personal estatutari dels
Serveis de Salut es regeixen per la legislaci especfica
dictada per lEstat i per les comunitats autnomes en
lmbit de les seves respectives competncies i pel que
preveu el present Estatut, excepte el captol II del ttol III,
llevat de larticle 20, i els articles 22.3, 24 i 84.
4. Cada vegada que aquest Estatut faci esment al
personal funcionari de carrera shi ha dentendre comprs el personal estatutari dels Serveis de Salut.
5. El present Estatut t carcter supletori per a tot el
personal de les administracions pbliques no incls en el
seu mbit daplicaci.
Article 3.
Personal funcionari de les entitats locals.
1. El personal funcionari de les entitats locals es

regeix per la legislaci estatal que hi sigui aplicable, de la
2096
qual forma part aquest Estatut, i per la legislaci de les

comunitats autnomes, amb respecte a lautonomia
local.
2. Els cossos de policia local tamb es regeixen per
aquest Estatut i per la legislaci de les comunitats autnomes, excepte en el que estableix per a ells la Llei orgnica 2/1986, de 13 de mar, de forces i cossos de seguretat.
Article 4.
Personal amb legislaci especfica prpia.
Les disposicions daquest Estatut noms sapliquen

directament quan ho disposi la seva legislaci especfica
al personal segent:
a) Personal funcionari de les Corts Generals i de les
assemblees legislatives de les comunitats autnomes.
b) Personal funcionari dels altres rgans constitucionals de lEstat i dels rgans estatutaris de les comunitats autnomes.
c) Jutges, magistrats, fiscals i altre personal funcionari al servei de lAdministraci de justcia.
d) Personal militar de les Forces Armades.
e) Personal de les forces i cossos de seguretat.
f) Personal retribut per aranzel.
g) Personal del Centre Nacional dIntelligncia.
h) Personal del Banc dEspanya i Fons de Garantia
de Dipsits en Entitats de Crdit.
Article 5. Personal de la Societat Estatal Correus i Telgrafs.
El personal funcionari de la Societat Estatal Correus i
Telgrafs es regeix per les seves normes especfiques i
supletriament pel que disposa aquest Estatut.
El seu personal laboral es regeix per la legislaci
laboral i altres normes convencionalment aplicables.
Article 6.
Lleis de funci pblica.
En desplegament daquest Estatut, les Corts Generals

i les assemblees legislatives de les comunitats autnomes han daprovar, en lmbit de les seves competncies,
les lleis reguladores de la funci pblica de lAdministraci General de lEstat i de les comunitats autnomes.
Article 7.
Normativa aplicable al personal laboral.
El personal laboral al servei de les administracions

pbliques es regeix, a ms de per la legislaci laboral i
per les altres normes convencionalment aplicables, pels
preceptes daquest Estatut que ho disposin aix.
TTOL II
Classes de personal al servei de les administracions
pbliques
Article 8.
Concepte i classes dempleats pblics.
1. Sn empleats pblics els qui exerceixen funcions

retribudes a les administracions pbliques al servei dels
interessos generals.
2. Els empleats pblics es classifiquen en:
a) Funcionaris de carrera.
b) Funcionaris interins.
c) Personal laboral, ja sigui fix, per temps indefinit o
temporal.
d) Personal eventual.
Article 9.
Suplement nm. 15
Funcionaris de carrera.
1. Sn funcionaris de carrera els qui, en virtut dun

nomenament legal, estan vinculats a una Administraci
pblica per una relaci estatutria regulada pel dret
administratiu per a lexercici de serveis professionals
retributs de carcter permanent.
2. En tot cas, lexercici de les funcions que impliquin
la participaci directa o indirecta en lexercici de les
potestats pbliques o en la salvaguarda dels interessos
generals de lEstat i de les administracions pbliques
corresponen exclusivament als funcionaris pblics, en
els termes que sestableixi a la llei de desplegament de
cada Administraci pblica.
Article 10.
Funcionaris interins.
1. Sn funcionaris interins els que, per raons expressament justificades de necessitat i urgncia, sn nomenats com a tals per a lexercici de funcions prpies de
funcionaris de carrera, quan es doni alguna de les circumstncies segents:
a) Lexistncia de places vacants quan no sigui possible cobrir-les per funcionaris de carrera.
b) La substituci transitria dels titulars.
c) Lexecuci de programes de carcter temporal.
d) Lexcs o acumulaci de tasques per un termini
mxim de sis mesos, dins dun perode de dotze mesos.
2. La selecci de funcionaris interins sha de fer mitjanant procediments gils que han de respectar en tot
cas els principis digualtat, mrit, capacitat i publicitat.
3. El cessament dels funcionaris interins es produeix, a ms de per les causes que preveu larticle 63, quan
finalitza la causa que va donar lloc al nomenament.
4. En el supsit que preveu la lletra a) de lapartat 1
daquest article, les places vacants ocupades per funcionaris interins shan dincloure en loferta docupaci corresponent a lexercici en qu es produeix el seu nomenament i, si no s possible, en la segent, llevat que es
decideixi amortitzar-les.
5. Als funcionaris interins els s aplicable, quan
sigui adequat a la naturalesa de la seva condici, el rgim
general dels funcionaris de carrera.
Article 11.
Personal laboral.
1. s personal laboral el que, en virtut dun contracte

de treball formalitzat per escrit, en qualsevol de les
modalitats de contractaci de personal previstes a la
legislaci laboral, presta serveis retributs per les administracions pbliques. En funci de la durada del contracte aquest pot ser fix, per temps indefinit o temporal.
2. Les lleis de funci pblica que es dictin en desplegament daquest Estatut han destablir els criteris per a la
determinaci dels llocs de treball que poden ser exercits
per personal laboral, respectant en tot cas el que estableix larticle 9.2.
Article 12.
Personal eventual.
1. s personal eventual el que, en virtut dun nomenament i amb carcter no permanent, noms realitza
funcions expressament qualificades de confiana o
assessorament especial, i s retribut amb crrec als crdits pressupostaris consignats per a aquest fi.
2. Les lleis de funci pblica que es dictin en desplegament daquest Estatut han de determinar els rgans de
govern de les administracions pbliques que poden disposar daquest tipus de personal. El nombre mxim lestableixen els respectius rgans de govern. Aquest nombre i les condicions retributives sn pblics.
Suplement nm. 15
3. El nomenament i cessament sn lliures. El cessament t lloc, en tot cas, quan es produeix el de lautoritat
a la qual es presta la funci de confiana o assessorament.
4. La condici de personal eventual no pot constituir
un mrit per a laccs a la funci pblica o per a la promoci interna.
5. Al personal eventual li s aplicable, en el que
sigui adequat a la naturalesa de la seva condici, el rgim
general dels funcionaris de carrera.
SUBTTOL I
Personal directiu
Article 13.
Personal directiu professional.
El Govern i els rgans de govern de les comunitats

autnomes poden establir, en desplegament daquest
Estatut, el rgim jurdic especfic del personal directiu,
aix com els criteris per determinar la seva condici,
dacord, entre altres, amb els principis segents:
1. s personal directiu el que exerceix funcions
directives professionals a les administracions pbliques,
definides com a tals en les normes especfiques de cada
Administraci.
2. La seva designaci ha datendre principis de
mrit i capacitat i criteris didonetat, i sha de portar a
terme mitjanant procediments que garanteixin la publicitat i concurrncia.
3. El personal directiu est subjecte a avaluaci
dacord amb els criteris deficcia i eficincia, responsabilitat per la seva gesti i control de resultats en relaci
amb els objectius que els hagin estat fixats.
4. La determinaci de les condicions de treball del
personal directiu no t la consideraci de matria objecte
de negociaci collectiva als efectes daquesta Llei. Quan
el personal directiu reuneixi la condici de personal laboral estar sotms a la relaci laboral de carcter especial
dalta direcci.
TTOL III
Drets i deures. Codi de conducta
dels empleats pblics
CAPTOL I
Drets dels empleats pblics
Article 14.
Drets individuals.
Els empleats pblics tenen els segents drets de

carcter individual en correspondncia amb la naturalesa
jurdica de la seva relaci de servei:
a) A la inamovilitat en la condici de funcionari de
carrera.
b) A lexercici efectiu de les funcions o tasques prpies de la seva condici professional i dacord amb la
progressi assolida en la seva carrera professional.
c) A la progressi en la carrera professional i promoci interna segons principis constitucionals digualtat,
mrit i capacitat mitjanant la implantaci de sistemes
objectius i transparents davaluaci.
d) A percebre les retribucions i les indemnitzacions
per ra del servei.
2097
e) A participar en la consecuci dels objectius atributs a la unitat on presti els seus serveis i a ser informat
pels seus superiors de les tasques que ha dexercir.
f) A la defensa jurdica i protecci de lAdministraci
pblica en els procediments que se segueixin davant de
qualsevol ordre jurisdiccional com a conseqncia de
lexercici legtim de les seves funcions o crrecs pblics.
g) A la formaci contnua i a lactualitzaci permanent dels seus coneixements i capacitats professionals,
preferentment en horari laboral.
h) Al respecte de la seva intimitat, orientaci sexual,
la prpia imatge i dignitat en el treball, especialment
davant la persecuci sexual i per ra de sexe, moral i
laboral.
i) A la no-discriminaci per ra de naixement, origen racial o tnic, gnere, sexe o orientaci sexual, religi o conviccions, opini, discapacitat, edat o qualsevol
altra condici o circumstncia personal o social.
j) A ladopci de mesures que afavoreixin la conciliaci de la vida personal, familiar i laboral.
k) A la llibertat dexpressi dins dels lmits de lordenament jurdic.
l) A rebre protecci efica en matria de seguretat i
salut en el treball.
m) A les vacances, descansos, permisos i llicncies.
n) A la jubilaci segons els termes i les condicions
establerts a les normes aplicables.
o) A les prestacions de la Seguretat Social corresponents al rgim que els sigui aplicable.
p) A la lliure associaci professional.
q) Als altres drets reconeguts per lordenament
jurdic.
Article 15.
Drets individuals exercits collectivament.
Els empleats pblics tenen els segents drets individuals que sexerceixen de manera collectiva:
a) A la llibertat sindical.
b) A la negociaci collectiva i a la participaci en la
determinaci de les condicions de treball.
c) A lexercici de la vaga, amb la garantia del manteniment dels serveis essencials de la comunitat.
d) Al plantejament de conflictes collectius de treball, dacord amb la legislaci aplicable en cada cas.
e) Al de reuni, en els termes que estableix larticle
46 daquest Estatut.
CAPTOL II
Dret a la carrera professional i a la promoci interna.
Lavaluaci de lacompliment
Article 16. Concepte, principis i modalitats de la carrera
professional dels funcionaris de carrera.
1. Els funcionaris de carrera tenen dret a la promoci professional.
2. La carrera professional s el conjunt ordenat
doportunitats dascens i expectatives de progrs professional conforme als principis digualtat, mrit i capacitat.
Amb aquest objecte les administracions pbliques
han de promoure lactualitzaci i el perfeccionament de la
qualificaci professional dels seus funcionaris de carrera.
3. Les lleis de funci pblica que es dictin en desplegament daquest Estatut han de regular la carrera professional aplicable en cada mbit que poden consistir, entre
altres, en laplicaci allada o simultnia dalguna o algunes de les modalitats segents:
a) Carrera horitzontal, que consisteix en la progressi de grau, categoria, esgla o altres conceptes anlegs,
sense necessitat de canviar de lloc de treball i de confor-
2098
mitat amb el que estableixen la lletra b) de larticle 17 i

lapartat 3 de larticle 20 daquest Estatut.
b) Carrera vertical, que consisteix en lascens en lestructura de llocs de treball pels procediments de provisi
establerts en el captol III del ttol V daquest Estatut.
c) Promoci interna vertical, que consisteix en lascens des dun cos o escala dun subgrup, o grup de classificaci professional en cas que aquest no tingui subgrup, a un altre de superior, dacord amb el que estableix
larticle 18.
d) Promoci interna horitzontal, que consisteix en
laccs a cossos o escales del mateix subgrup professional, dacord amb el que disposa larticle 18.
4. Els funcionaris de carrera poden progressar
simultniament en les modalitats de carrera horitzontal i
vertical quan lAdministraci corresponent les hagi
implantat en un mateix mbit.
Article 17. Carrera horitzontal dels funcionaris de carrera.
Les lleis de funci pblica que es dictin en desplegament del present Estatut poden regular la carrera horitzontal dels funcionaris de carrera i poden aplicar, entre
altres, les regles segents:
a) Sha darticular un sistema de graus, categories o
esglaons dascens i fixar la remuneraci en cadascun
daquests. Els ascensos han de ser consecutius amb
carcter general, llevat dels casos excepcionals en qu es
prevegi una altra possibilitat.
b) Sha de valorar la trajectria i actuaci professional, la qualitat dels treballs realitzats, els coneixements
adquirits i el resultat de lavaluaci de lacompliment.
Shi poden incloure aix mateix altres mrits i aptituds
per ra de lespecificitat de la funci exercida i lexperincia adquirida.
Suplement nm. 15
2. La carrera professional i la promoci del personal

laboral sha de fer efectiva a travs dels procediments
previstos en lEstatut dels treballadors o en els convenis
collectius.
Article 20.
Lavaluaci de lacompliment.
1. Les administracions pbliques han destablir sistemes que permetin lavaluaci de lacompliment dels
seus empleats.
Lavaluaci de lacompliment s el procediment mitjanant el qual es mesura i es valora la conducta professional i el rendiment o la consecuci de resultats.
2. Els sistemes davaluaci de lacompliment shan
dadequar, en tot cas, a criteris de transparncia, objectivitat, imparcialitat i no-discriminaci, i shan daplicar
sense detriment dels drets dels empleats pblics.
3. Les administracions pbliques han de determinar
els efectes de lavaluaci en la carrera professional horitzontal, la formaci, la provisi de llocs de treball i en la
percepci de les retribucions complementries que preveu larticle 24 del present Estatut.
4. La continutat en un lloc de treball obtingut per
concurs queda vinculada a lavaluaci de lacompliment
dacord amb els sistemes davaluaci que cada Administraci pblica determini, donant audincia a linteressat,
i per la corresponent resoluci motivada.
5. Laplicaci de la carrera professional horitzontal,
de les retribucions complementries derivades de lapartat c) de larticle 24 del present Estatut i el cessament del
lloc de treball obtingut pel procediment de concurs
requereixen laprovaci prvia, en cada cas, de sistemes
objectius que permetin avaluar lacompliment dacord
amb el que estableixen els apartats 1 i 2 daquest article.
CAPTOL III
Drets retributius
Article 18. Promoci interna dels funcionaris de carrera.
Article 21. Determinaci de les quanties i dels increments retributius.
1. La promoci interna sha de fer mitjanant processos selectius que garanteixin el compliment dels principis constitucionals digualtat, mrit i capacitat, com
tamb els que estableix larticle 55.2 daquest Estatut.
2. Els funcionaris han de complir els requisits exigits per a lingrs, tenir una antiguitat com a mnim de
dos anys de servei actiu en el subgrup inferior, o grup de
classificaci professional, en cas que aquest no tingui
subgrup, i superar les proves selectives corresponents.
3. Les lleis de funci pblica que es dictin en desplegament daquest Estatut han darticular els sistemes per
dur a terme la promoci interna, i tamb poden determinar els cossos i escales als quals podran accedir els funcionaris de carrera que pertanyin a altres del seu mateix
subgrup.
Aix mateix les lleis de funci pblica que es dictin en
desplegament del present Estatut poden determinar els
cossos i escales als quals podran accedir els funcionaris
de carrera que pertanyin a altres del seu mateix subgrup.
4. Les administracions pbliques han dadoptar
mesures que incentivin la participaci del seu personal
en els processos selectius de promoci interna i per a la
progressi en la carrera professional.
1. Les quanties de les retribucions bsiques i lincrement de les quanties globals de les retribucions complementries dels funcionaris, aix com lincrement de la
massa salarial del personal laboral, shan de reflectir per
a cada exercici pressupostari en la llei de pressupostos
corresponent.
2. No es poden acordar increments retributius que
globalment suposin un increment de la massa salarial
superior als lmits fixats anualment a la llei de pressupostos generals de lEstat per al personal.
Article 19. Carrera professional i promoci del personal

laboral.
1. El personal laboral t dret a la promoci professional.
Article 22.
Retribucions dels funcionaris.
1. Les retribucions dels funcionaris de carrera es

classifiquen en bsiques i complementries.
2. Les retribucions bsiques sn les que retribueixen el funcionari segons ladscripci del seu cos o escala
a un determinat subgrup o grup de classificaci professional, en cas que aquest no tingui subgrup, i per la seva
antiguitat en aquest. Hi estan compresos els components
de sou i triennis de les pagues extraordinries.
3. Les retribucions complementries sn les que
retribueixen les caracterstiques dels llocs de treball, la
carrera professional o lacompliment, rendiment o resultats assolits pel funcionari.
4. Les pagues extraordinries sn dues a lany,
cadascuna per limport duna mensualitat de retribucions
bsiques i de la totalitat de les retribucions complementries, excepte aquelles a les quals es refereixen els apartats c) i d) de larticle 24.
Suplement nm. 15
5. No es pot percebre participaci en tributs o en

qualsevol altre ingrs de les administracions pbliques
com a contraprestaci de qualsevol servei, participaci o
premi en multes imposades, encara que estiguin normativament atribudes als serveis.
Article 23.
Retribucions bsiques.
Les retribucions bsiques, que es fixen a la llei de

pressupostos generals de lEstat, estan integrades nicament i exclusivament per:
a) El sou assignat a cada subgrup o grup de classificaci professional, en cas que aquest no tingui subgrup.
b) Els triennis, que consisteixen en una quantitat,
que s igual per a cada subgrup o grup de classificaci
professional, en cas que aquest no tingui subgrup, per
cada tres anys de servei.
Article 24.
Retribucions complementries.
La quantia i estructura de les retribucions complementries dels funcionaris shan destablir a les corresponents lleis de cada Administraci pblica atenent,
entre altres, els factors segents:
a) La progressi assolida pel funcionari dins el sistema de carrera administrativa.
b) Lespecial dificultat tcnica, responsabilitat, dedicaci, incompatibilitat exigible per a lacompliment de
determinats llocs de treball o les condicions en qu es
desenvolupa la feina.
c) El grau dinters, iniciativa o esfor amb qu el
funcionari desenvolupa la feina i el rendiment o resultats
obtinguts.
d) Els serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball.
Article 25.
Retribucions dels funcionaris interins.
1. Els funcionaris interins perceben les retribucions

bsiques i les pagues extraordinries corresponents al
subgrup o grup dadscripci, en cas que aquest no tingui
subgrup. Tamb perceben les retribucions complementries a qu es refereixen els apartats b), c) i d) de larticle
24 i les corresponents a la categoria dentrada al cos o
escala en qu sels nomenin.
2. Es reconeixen els triennis corresponents als serveis prestats abans de lentrada en vigor del present Estatut, que tindran efectes retributius nicament a partir que
aquest entri en vigor.
Article 26.
Retribucions dels funcionaris en prctiques.
Les administracions pbliques han de determinar les

retribucions dels funcionaris en prctiques que, com a
mnim, shan de correspondre a les del sou del subgrup o
grup, en cas que aquest no tingui subgrup, en qu aspirin
a ingressar.
Article 27.
Retribucions del personal laboral.
Les retribucions del personal laboral es determinen

dacord amb la legislaci laboral, el conveni collectiu
que hi sigui aplicable i el contracte de treball, respectant
en tot cas el que estableix larticle 21 del present Estatut.
Article 28.
Indemnitzacions.
Els funcionaris perceben les indemnitzacions corresponents per ra del servei.
Article 29.
2099
Retribucions diferides.
Les administracions pbliques poden destinar quantitats fins al percentatge de la massa salarial que es fixi a
les corresponents lleis de pressupostos generals de lEstat a finanar aportacions a plans de pensions docupaci
o contractes dassegurana collectius que incloguin la
cobertura de la contingncia de jubilaci, per al personal
incls en els seus mbits, dacord amb el que estableix la
normativa reguladora dels plans de pensions.
Les quantitats destinades a finanar aportacions a
plans de pensions o contractes dassegurances tenen a
tots els efectes la consideraci de retribuci diferida.
Article 30.
Deducci de retribucions.
1. Sense perjudici de la sanci disciplinria que

pugui correspondre, la part de jornada no realitzada dna
lloc a la deducci proporcional dhavers, que no t carcter sancionador.
2. Els qui exerceixin el dret de vaga no meritaran ni
percebran les retribucions corresponents al temps en
qu hagin estat en aquesta situaci, i la deducci dhavers que sefectu no pot tenir carcter de sanci ni afectar el rgim respectiu de les seves prestacions socials.
CAPTOL IV
Dret a la negociaci collectiva, representaci
i participaci institucional. Dret de reuni
Article 31.
Principis generals.
1. Els empleats pblics tenen dret a la negociaci

collectiva, representaci i participaci institucional per a
la determinaci de les seves condicions de treball.
2. Per negociaci collectiva, als efectes daquesta
Llei, sentn el dret a negociar la determinaci de condicions de treball dels empleats de lAdministraci pblica.
3. Per representaci, als efectes daquesta Llei, sentn la facultat delegir representants i constituir rgans
unitaris a travs dels quals sinstrumenti la interlocuci
entre les administracions pbliques i els seus empleats.
4. Per participaci institucional, als efectes daquesta
Llei, sentn el dret a participar, a travs de les organitzacions sindicals, en els rgans de control i seguiment de
les entitats o organismes que legalment es determini.
5. Lexercici dels drets que estableix aquest article es
garanteix i es porta a terme a travs dels rgans i sistemes especfics regulats en el present captol, sense perjudici daltres formes de collaboraci entre les administracions pbliques i els seus empleats pblics o els
representants daquests.
6. Les organitzacions sindicals ms representatives
en lmbit de la funci pblica estan legitimades per
interposar recursos en via administrativa i jurisdiccional
contra les resolucions dels rgans de selecci.
7. Lexercici dels drets establerts en aquest captol ha
de respectar en tot cas el contingut del present Estatut i
les lleis de desplegament que preveu.
8. Els procediments per determinar condicions de
treball a les administracions pbliques han de tenir en
compte les previsions establertes en els convenis i acords
de carcter internacional ratificats per Espanya.
Article 32. Negociaci collectiva, representaci i participaci del personal laboral.
La negociaci collectiva, representaci i participaci
dels empleats pblics amb contracte laboral es regeix per
la legislaci laboral, sense perjudici dels preceptes
daquest captol que expressament els sn aplicables.
2100
Article 33.
Negociaci collectiva.
1. La negociaci collectiva de condicions de treball

dels funcionaris pblics, que est subjecta als principis
de legalitat, cobertura pressupostria, obligatorietat,
bona fe negocial, publicitat i transparncia, sha de fer
mitjanant lexercici de la capacitat representativa reconeguda a les organitzacions sindicals en els articles 6.3.c);
7.1 i 7.2 de la Llei orgnica 11/1985, de 2 dagost, de llibertat sindical, i el que preveu aquest captol.
A aquest efecte, shan de constituir meses de negociaci en les quals estan legitimats per ser-hi presents,
duna banda, els representants de lAdministraci pblica
corresponent, i de laltra, les organitzacions sindicals
ms representatives en lmbit estatal, les organitzacions
sindicals ms representatives de la comunitat autnoma,
aix com els sindicats que hagin obtingut el 10 per 100 o
ms dels representants a les eleccions per a delegats i
juntes de personal, en les unitats electorals compreses
en lmbit especfic de la seva constituci.
2. Les administracions pbliques poden encarregar
lexercici de les activitats de negociaci collectiva a
rgans creats per aquestes, de naturalesa estrictament
tcnica, que tindran la seva representaci en la negociaci collectiva prvies les instruccions poltiques corresponents i sense perjudici de la ratificaci dels acords
aconseguits pels rgans de govern o administratius amb
competncia per a aix.
Article 34.
Meses de negociaci.
1. Als efectes de la negociaci collectiva dels funcionaris pblics, sha de constituir una mesa general de
negociaci en lmbit de lAdministraci General de lEstat, aix com en cadascuna de les comunitats autnomes,
ciutats de Ceuta i Melilla i entitats locals.
2. Es reconeix la legitimaci negocial de les associacions de municipis, aix com la de les entitats locals dmbit supramunicipal. A aquests efectes, els municipis es
poden adherir amb carcter previ o de manera successiva a la negociaci collectiva que es porti a terme en
lmbit corresponent.
Aix mateix, una Administraci o entitat pblica es
pot adherir als acords assolits dins el territori de cada
comunitat autnoma, o als acords assolits en un mbit
supramunicipal.
3. Sn competncies prpies de les meses generals
la negociaci de les matries relacionades amb condicions de treball comunes als funcionaris del seu mbit.
4. Depenent de les meses generals de negociaci i
per acord seu es poden constituir meses sectorials, atenent les condicions especfiques de treball de les organitzacions administratives afectades o les peculiaritats de
sectors concrets de funcionaris pblics i el seu nombre.
5. La competncia de les meses sectorials sestn
als temes comuns als funcionaris del sector que no hagin
estat objecte de decisi per part de la mesa general respectiva o als que aquesta explcitament els reenvi o delegui.
6. El procs de negociaci sha dobrir, en cada
mesa, en la data que fixin de com acord lAdministraci
corresponent i la majoria de la representaci sindical. Si
no hi ha acord, el procs sha diniciar en el termini
mxim dun mes des que la majoria duna de les parts
legitimades el promogui, llevat que hi hagi causes legals
o pactades que ho impedeixin.
7. Les dues parts estan obligades a negociar sota el
principi de la bona fe i a proporcionar-se mtuament la
informaci que necessitin relativa a la negociaci.
Suplement nm. 15
Article 35. Constituci i composici de les meses de

negociaci.
1. Les meses a qu es refereix larticle anterior queden vlidament constitudes quan, a ms de la representaci de lAdministraci corresponent, i sense perjudici
del dret de totes les organitzacions sindicals legitimades
a participar-hi en proporci a la seva representativitat,
aquestes organitzacions sindicals representin, com a
mnim, la majoria absoluta dels membres dels rgans
unitaris de representaci en lmbit de qu es tracti.
2. Les variacions en la representativitat sindical, als
efectes de modificaci en la composici de les meses de
negociaci, han de ser acreditades per les organitzacions
sindicals interessades, mitjanant el corresponent certificat de loficina pblica de registre competent, cada dos
anys a partir de la data inicial de constituci de les meses
esmentades.
3. La designaci dels components de les meses correspon a les parts negociadores, que poden comptar amb
lassistncia dassessors en les deliberacions i hi poden
intervenir amb veu, per sense vot.
4. En les normes de desplegament del present Estatut sha destablir la composici numrica de les meses
corresponents als seus mbits i cap de les parts no pot
superar el nombre de quinze membres.
Article 36.
Meses generals de negociaci.
1. Es constitueix la Mesa General de Negociaci de

les Administracions Pbliques. La representaci daquestes s unitria, est presidida per lAdministraci General
de lEstat i compta amb representants de les comunitats
autnomes, de les ciutats de Ceuta i Melilla i de la Federaci Espanyola de Municipis i Provncies, en funci de
les matries que shan de negociar.
La representaci de les organitzacions sindicals legitimades per ser-hi presents dacord amb el que disposen
els articles 6 i 7 de la Llei orgnica 11/1985, de 2 dagost,
de llibertat sindical, es distribueix en funci dels resultats
obtinguts a les eleccions als rgans de representaci del
personal, delegats de personal, juntes de personal i
comits dempresa, en el conjunt de les administracions
pbliques.
2. Sn matries objecte de negociaci en aquesta
Mesa les especificades a larticle 37 daquest Estatut que
resultin susceptibles de regulaci estatal amb carcter de
norma bsica, sense perjudici dels acords a qu puguin
arribar les comunitats autnomes en el seu mbit territorial corresponent en virtut de les seves competncies
exclusives i compartides en matria de funci pblica.
s especficament objecte de negociaci en lmbit
de la Mesa General de Negociaci de les Administracions
Pbliques lincrement global de les retribucions del personal al servei de les administracions pbliques que correspongui incloure en el projecte de llei de pressupostos
generals de lEstat de cada any.
3. Per a la negociaci de totes les matries i condicions
de treball comunes al personal funcionari, estatutari i
laboral de cada Administraci pblica, sha de constituir
a lAdministraci General de lEstat, en cadascuna de les
comunitats autnomes, ciutats de Ceuta i Melilla i entitats locals una mesa general de negociaci.
Sn aplicables a aquestes meses generals els criteris
establerts a lapartat anterior sobre representaci de les
organitzacions sindicals a la Mesa General de Negociaci
de les Administracions Pbliques, prenent en consideraci en cada cas els resultats obtinguts a les eleccions als
rgans de representaci del personal funcionari i laboral
del corresponent mbit de representaci.
A ms, tamb han de ser presents en aquestes meses
generals les organitzacions sindicals que formin part de
Suplement nm. 15
la Mesa General de Negociaci de les Administracions

Pbliques sempre que hagin obtingut el 10 per 100 dels
representants a personal funcionari o personal laboral en
lmbit corresponent a la mesa de qu es tracti.
Article 37.
Matries objecte de negociaci.
1. Sn objecte de negociaci, en el seu mbit respectiu i en relaci amb les competncies de cada Administraci pblica i amb labast que legalment escaigui en
cada cas, les matries segents:
a) Laplicaci de lincrement de les retribucions del
personal al servei de les administracions pbliques que
sestableixi a la llei de pressupostos generals de lEstat i
de les comunitats autnomes.
b) La determinaci i aplicaci de les retribucions
complementries dels funcionaris.
c) Les normes que fixin els criteris generals en
matria daccs, carrera, provisi, sistemes de classificaci de llocs de treball, i plans i instruments de planificaci
de recursos humans.
d) Les normes que fixin els criteris i mecanismes
generals en matria davaluaci de lacompliment.
e) Els plans de previsi social complementria.
f) Els criteris generals dels plans i fons per a la formaci i la promoci interna.
g) Els criteris generals per a la determinaci de
prestacions socials i pensions de classes passives.
h) Les propostes sobre drets sindicals i de participaci.
i) Els criteris generals dacci social.
j) Les que sestableixin a la normativa de prevenci
de riscos laborals.
k) Les que afectin les condicions de treball i les retribucions dels funcionaris la regulaci de les quals exigeixi
una norma amb rang de llei.
l) Els criteris generals sobre ofertes docupaci
pblica.
m) Les referides a calendari laboral, horaris, jornades, vacances, permisos, mobilitat funcional i geogrfica,
aix com els criteris generals sobre la planificaci estratgica dels recursos humans, en els aspectes que afectin
condicions de treball dels empleats pblics.
2. Queden excloses de lobligatorietat de la negociaci les matries segents:
a) Les decisions de les administracions pbliques
que afectin les seves potestats dorganitzaci.
Quan les conseqncies de les decisions de les administracions pbliques que afectin les seves potestats
dorganitzaci tinguin repercussi sobre condicions de
treball dels funcionaris pblics previstes a lapartat anterior, s procedent la negociaci de les condicions esmentades amb les organitzacions sindicals a qu es refereix
aquest Estatut.
b) La regulaci de lexercici dels drets dels ciutadans i dels usuaris dels serveis pblics, aix com el procediment de formaci dels actes i disposicions administratives.
c) La determinaci de condicions de treball del personal directiu.
d) Els poders de direcci i control propis de la relaci jerrquica.
e) La regulaci i determinaci concreta, en cada cas,
dels sistemes, criteris, rgans i procediments daccs a
locupaci pblica i la promoci professional.
Article 38.
Pactes i acords.
1. En el si de les meses de negociaci corresponents, els representants de les administracions pbliques

poden concertar pactes i acords amb la representaci de
2101
les organitzacions sindicals legitimades a aquests efectes, per determinar condicions de treball dels funcionaris
daquestes administracions.
2. Els pactes shan de subscriure sobre matries que
es corresponguin estrictament amb lmbit competencial
de lrgan administratiu que els subscrigui i shan daplicar directament al personal de lmbit corresponent.
3. Els acords han de versar sobre matries competncia dels rgans de govern de les administracions
pbliques. Perqu tinguin validesa i eficcia s necessari
que aquests rgans els aprovin de manera expressa i
formal. Quan els acords hagin estat ratificats i afectin
temes que poden ser decidits de forma definitiva pels
rgans de govern, el seu contingut ser directament aplicable al personal incls en el seu mbit daplicaci, sense
perjudici que a efectes formals es requereixi la modificaci o derogaci, si sescau, de la normativa reglamentria corresponent.
Si els acords ratificats tracten sobre matries sotmeses a reserva de llei que, en conseqncia, noms poden
ser determinades definitivament per les Corts Generals o
les assemblees legislatives de les comunitats autnomes, el seu contingut no t eficcia directa. No obstant
aix, en aquest cas, lrgan de govern respectiu que tingui iniciativa legislativa ha de procedir a lelaboraci,
aprovaci i remissi a les Corts Generals o assemblees
legislatives de les comunitats autnomes del corresponent projecte de llei conforme al contingut de lacord i en
el termini que shagi acordat.
Quan hi hagi falta de ratificaci dun acord o, si sescau, una negativa expressa a incorporar el que shagi
acordat en el projecte de llei corresponent, sha diniciar
la renegociaci de les matries tractades en el termini
dun mes, si aix ho sollicita almenys la majoria duna de
les parts.
4. Els pactes i acords han de determinar les parts
que els concerten, lmbit personal, funcional, territorial i
temporal, aix com la forma, termini de preavs i condicions
de denncia.
5. Shan destablir comissions paritries de seguiment dels pactes i acords amb la composici i funcions
que les parts determinin.
6. Els pactes signats i els acords, una vegada ratificats, shan de trametre a loficina pblica que cada Administraci competent determini i lautoritat respectiva nha
dordenar la publicaci en el butllet oficial que correspongui en funci de lmbit territorial.
7. En cas que no hi hagi acord en la negociaci o en
la renegociaci prevista en lltim pargraf de lapartat 3
del present article i una vegada esgotats, si sescau, els
procediments de soluci extrajudicial de conflictes, correspon als rgans de govern de les administracions
pbliques establir les condicions de treball dels funcionaris amb les excepcions que preveuen els apartats 11, 12 i
13 del present article.
8. Els pactes i acords que, de conformitat amb el
que estableix larticle 37, continguin matries i condicions
generals de treball comunes al personal funcionari i al
laboral tenen la consideraci i els efectes previstos en
aquest article per als funcionaris i a larticle 83 de lEstatut dels treballadors per al personal laboral.
9. Els pactes i acords, en els seus respectius mbits
i en relaci amb les competncies de cada Administraci
pblica, poden establir lestructura de la negociaci collectiva, aix com fixar les regles que han de resoldre els
conflictes de concurrncia entre les negociacions de diferent mbit i els criteris de primacia i complementarietat
entre les diferents unitats negociadores.
10. Es garanteix el compliment dels pactes i acords,
llevat que excepcionalment i per una causa greu dinters
pblic derivada duna alteraci substancial de les circumstncies econmiques, els rgans de govern de les administracions pbliques suspenguin o modifiquin el com-
2102
pliment de pactes i acords ja signats, en la mesura

estrictament necessria per salvaguardar linters
pblic.
En aquest supsit, les administracions pbliques han
dinformar les organitzacions sindicals de les causes de
la suspensi o modificaci.
11. Llevat que hi hagi un acord en contra, els pactes
i acords es prorroguen dany en any si no hi ha denncia
expressa duna de les parts.
12. La vigncia del contingut dels pactes i acords
una vegada conclosa la seva durada es produeix en els
termes que aquests hagin establert.
13. Els pactes i acords que succeeixin a altres danteriors els deroguen ntegrament, llevat dels aspectes
que expressament sacordi mantenir.
Article 39.
rgans de representaci.
1. Els rgans especfics de representaci dels funcionaris sn els delegats de personal i les juntes de personal.
2. En les unitats electorals on el nombre de funcionaris s igual o superior a 6 i inferior a 50, la representaci correspon als delegats de personal. Fins a 30 funcionaris selegeix un delegat, i de 31 a 49 se nelegeixen tres,
que han dexercir la seva representaci conjuntament i
mancomunadament.
3. Les juntes de personal es constitueixen en unitats
electorals que tenen un cens mnim de 50 funcionaris.
4. Lestabliment de les unitats electorals el regula
lEstat i cada comunitat autnoma dins lmbit de les
seves competncies legislatives. Amb lacord previ amb
les organitzacions sindicals legitimades en els articles 6 i
7 de la Llei orgnica 11/1985, de 2 dagost, de llibertat sindical, els rgans de govern de les administracions pbliques poden modificar o establir unitats electorals depenent del nombre i les peculiaritats dels seus collectius,
adequant-ne la configuraci a les estructures administratives o als mbits de negociaci constituts o que es
constitueixin.
5. Cada junta de personal es compon dun nombre
de representants, en funci del nombre de funcionaris de
la unitat electoral corresponent, dacord amb lescala
segent, en coherncia amb el que estableix lEstatut
dels treballadors:
De 50 a 100 funcionaris: 5.
De 751 a 1.000 funcionaris: 21.
De 1.001 en endavant, dos per cada 1.000 o fracci,
amb el mxim de 75.
6. Les juntes de personal han delegir dentre els
seus membres un president i un secretari i han delaborar
el seu propi reglament de procediment, que no pot contravenir al que disposa el present Estatut i la legislaci de
desplegament, i han de remetre una cpia del reglament
i de les seves modificacions a lrgan o rgans competents en matria de personal que determini cada Administraci. El reglament i les seves modificacions han de
ser aprovats pels vots favorables de com a mnim dos
teros dels seus membres.
Article 40. Funcions i legitimaci dels rgans de representaci.
1. Les juntes de personal i els delegats de personal,
si sescau, tenen les funcions segents, en els seus
mbits respectius:
a) Rebre informaci sobre la poltica de personal,
aix com sobre les dades referents a levoluci de les
Suplement nm. 15
retribucions, evoluci probable de locupaci en lmbit

corresponent i programes de millora del rendiment.
b) Emetre informe, a sollicitud de lAdministraci
pblica corresponent, sobre el trasllat total o parcial de
les installacions i implantaci o revisi dels seus sistemes dorganitzaci i mtodes de treball.
c) Ser informats de totes les sancions imposades
per faltes molt greus.
d) Tenir coneixement i ser escoltats sobre lestabliment de la jornada laboral i horari de treball, aix com
sobre el rgim de vacances i permisos.
e) Vigilar el compliment de les normes vigents en
matria de condicions de treball, prevenci de riscos
laborals, Seguretat Social i ocupaci, i exercir, si sescau,
les accions legals oportunes davant els organismes competents.
f) Collaborar amb lAdministraci corresponent per
aconseguir lestabliment de totes les mesures que procurin el manteniment i lincrement de la productivitat.
2. Les juntes de personal, collegiadament, per decisi majoritria dels seus membres i, si sescau, els delegats de personal, mancomunadament, estan legitimats
per iniciar, com a interessats, els procediments administratius corresponents i exercir les accions en via administrativa o judicial en tot el que es refereix a lmbit de les
seves funcions.
Article 41.
sonal.
Garanties de la funci representativa del per-
1. Els membres de les juntes de personal i els delegats de personal, si sescau, com a representants legals
dels funcionaris, disposen, en lexercici de la seva funci
representativa, de les garanties i drets segents:
a) Laccs i la lliure circulaci per les dependncies
de la seva unitat electoral, sense que sentorpeixi el funcionament normal de les corresponents unitats administratives, dins els horaris habituals de treball i amb excepci de les zones que es reservin de conformitat amb el
que disposa la legislaci vigent.
b) La distribuci lliure de les publicacions que es
refereixin a qestions professionals i sindicals.
c) Laudincia en els expedients disciplinaris a qu
puguin ser sotmesos els seus membres durant el temps
de mandat i durant lany immediatament posterior, sense
perjudici de laudincia a linteressat regulada en el procediment sancionador.
d) Un crdit dhores mensuals dins de la jornada de
treball i retribudes com de treball efectiu, dacord amb
lescala segent:
Fins a 100 funcionaris: 15.
De 751 en endavant: 40.
Els membres de la junta de personal i delegats de
personal de la mateixa candidatura que ho manifestin,
prvia comunicaci a lrgan que tingui la direcci de
personal davant la qual la junta exerceixi la seva representaci, poden acumular els crdits horaris.
e) No ser traslladats ni sancionats per causes relacionades amb lexercici del seu mandat representatiu, ni
durant la vigncia del mandat, ni lany segent a lextinci, exceptuant lextinci que tingui lloc per revocaci o
dimissi.
2. Els membres de les juntes de personal i els delegats de personal no poden ser discriminats en la seva
formaci ni en la seva promoci econmica o professional per ra de lacompliment de la seva representaci.
Suplement nm. 15
2103
3. Cadascun dels membres de la junta de personal i

aquesta com a rgan collegiat, aix com els delegats de
personal, si sescau, han dobservar sigil professional en
tot el que faci referncia als assumptes en qu lAdministraci assenyali expressament el carcter de reservat,
fins i tot desprs que expiri el seu mandat. En tot cas,
cap document reservat lliurat per lAdministraci pot ser
utilitzat fora de lestricte mbit de lAdministraci per a
fins diferents dels que en van motivar el lliurament.
Els rgans electorals sn les meses electorals que

es constitueixin per a la direcci i el desenvolupament
del procediment electoral i les oficines pbliques permanents per al cmput i la certificaci de resultats regulades a la normativa laboral.
Les impugnacions shan de tramitar conforme a un
procediment arbitral, excepte les reclamacions contra
les denegacions dinscripci dactes electorals, que es
poden plantejar directament davant la jurisdicci social.
Article 42.
Article 45.
lectius.
Durada de la representaci.
El mandat dels membres de les juntes de personal i

dels delegats de personal, si sescau, s de quatre anys,
i poden ser reelegits. El mandat sentn prorrogat si, en
finalitzar, no shan promogut noves eleccions, i els
representants amb mandat prorrogat no es poden comptabilitzar a lefecte de determinar la capacitat representativa dels sindicats.
Article 43. Promoci deleccions a delegats i juntes de
personal.
1. Poden promoure la celebraci deleccions a delegats i juntes de personal, conforme al que preveuen el
present Estatut i els articles 6 i 7 de la Llei orgnica 11/
1985, de 2 dagost, de llibertat sindical:
a) Els sindicats ms representatius en lmbit
estatal.
b) Els sindicats ms representatius en lmbit de la
comunitat autnoma, quan la unitat electoral afectada
estigui ubicada en el seu mbit geogrfic.
c) Els sindicats que, sense ser ms representatius,
hagin aconseguit almenys el 10 per 100 dels representants a qu es refereix aquest Estatut en el conjunt de les
administracions pbliques.
d) Els sindicats que hagin obtingut almenys un percentatge del 10 per 100 en la unitat electoral en la qual es
pretn promoure les eleccions.
e) Els funcionaris de la unitat electoral, per acord
majoritari.
2. Els legitimats per promoure eleccions tenen dret,
a aquest efecte, que lAdministraci pblica corresponent els subministri el cens de personal de les unitats
electorals afectades, distribut per organismes o centres
de treball.
Article 44.
Procediment electoral.
El procediment per elegir les juntes de personal i per

elegir delegats de personal es determina per reglament
tenint en compte els segents criteris generals:
Lelecci sha de fer mitjanant sufragi personal,
directe, lliure i secret que es pot emetre per correu o per
altres mitjans telemtics.
Sn electors i elegibles els funcionaris que es trobin en la situaci de servei actiu. No tenen la consideraci delectors ni elegibles els funcionaris que ocupin
llocs el nomenament dels quals sefectu a travs de reial
decret o per decret dels consells de govern de les comunitats autnomes i de les ciutats de Ceuta i Melilla.
Hi poden presentar candidatures les organitzacions
sindicals legalment constitudes o les seves coalicions, i
els grups delectors duna mateixa unitat electoral,
sempre que el nombre daquests sigui equivalent,
almenys, al triple dels membres a elegir.
Les juntes de personal selegeixen mitjanant llistes tancades a travs dun sistema proporcional corregit,
i els delegats de personal mitjanant llistes obertes i sistema majoritari.
Soluci extrajudicial de conflictes col-
1. Amb independncia de les atribucions fixades

per les parts a les comissions paritries que preveu larticle 38.5 per al coneixement i la resoluci dels conflictes
derivats de laplicaci i interpretaci dels pactes i acords,
les administracions pbliques i les organitzacions sindicals a qu es refereix el present captol poden acordar la
creaci, configuraci i desenvolupament de sistemes de
soluci extrajudicial de conflictes collectius.
2. Els conflictes a qu es refereix lapartat anterior
poden ser els derivats de la negociaci, aplicaci i interpretaci dels pactes i acords sobre les matries assenyalades a larticle 37, excepte per a aquelles en qu hi hagi
reserva de llei.
3. Els sistemes poden estar integrats per procediments de mediaci i arbitratge. La mediaci s obligatria quan ho solliciti una de les parts, i les propostes de
soluci que ofereixin el mediador o mediadors poden
ser lliurement acceptades o rebutjades per les parts.
Mitjanant el procediment darbitratge les parts
poden acordar voluntriament encomanar a un tercer la
resoluci del conflicte plantejat, comprometent-se per
endavant a acceptar-ne el contingut.
4. Lacord aconseguit a travs de la mediaci o de la
resoluci darbitratge t la mateixa eficcia jurdica i tramitaci dels pactes i acords regulats en el present Estatut, sempre que els qui hagin adoptat lacord o subscrit
el comproms arbitral tinguin la legitimaci que els permeti acordar, en lmbit del conflicte, un pacte o acord
conforme al que estableix aquest Estatut.
Aquests acords sn susceptibles dimpugnaci.
Especficament es pot interposar recurs contra la resoluci arbitral en cas que no shagin observat en el desenvolupament de lactuaci arbitral els requisits i les formalitats establerts a lefecte o quan la resoluci hagi
versat sobre punts no sotmesos a la seva decisi, o que
aquesta contradigui la legalitat vigent.
5. La utilitzaci daquests sistemes sha de fer de
conformitat amb els procediments que es determinin
per reglament amb lacord previ amb les organitzacions
sindicals representatives.
Article 46.
Dret de reuni.
1. Estan legitimats per convocar una reuni, a ms

de les organitzacions sindicals, directament o a travs
dels delegats sindicals:
a) Els delegats de personal.
b) Les juntes de personal.
c) Els comits dempresa.
d) Els empleats pblics de les administracions respectives en un nombre no inferior al 40 per 100 del collectiu convocat.
2. Les reunions al centre de treball shan dautoritzar fora de les hores de treball, llevat dacord entre lrgan competent en matria de personal i els qui estiguin
legitimats per convocar-les.
2104
La realitzaci de la reuni no pot perjudicar la prestaci dels serveis i els qui la convoquin sn responsables
del seu desenvolupament normal.
CAPTOL V
Dret a la jornada de treball, permisos i vacances
Article 47.
Jornada de treball dels funcionaris pblics.
Les administracions pbliques estableixen la jornada

general i les especials de treball dels seus funcionaris
pblics. La jornada de treball pot ser a temps complet o a
temps parcial.
Article 48.
Permisos dels funcionaris pblics.
1. Les administracions pbliques determinen els

supsits de concessi de permisos als funcionaris pblics
i els seus requisits, efectes i durada. Si no hi ha legislaci
aplicable, els permisos i la seva durada sn, almenys, els
segents:
a) Per mort, accident o malaltia greu dun familiar
dins del primer grau de consanguinitat o afinitat, tres
dies hbils quan el succs es produeixi a la mateixa localitat, i cinc dies hbils quan sigui en una localitat diferent.
Si es tracta de la mort, accident o malaltia greu dun
familiar dins del segon grau de consanguinitat o afinitat,
el perms s de dos dies hbils si es produeix a la mateixa
localitat i de quatre dies hbils si s en una localitat diferent.
b) Per trasllat de domicili sense canvi de residncia,
un dia.
c) Per exercir funcions sindicals o de representaci
del personal, en els termes que es determini.
d) Per concrrer a exmens finals i altres proves
definitives daptitud, durant els dies que tinguin lloc.
e) Per a la realitzaci dexmens prenatals i tcniques de preparaci al part per les funcionries embarassades.
f) Per lactncia dun fill ms petit de dotze mesos t
dret a una hora dabsncia de la feina que pot dividir en
dues fraccions. Aquest dret es pot substituir per una
reducci de la jornada normal en mitja hora a linici i al
final de la jornada o, en una hora a linici o al final de la
jornada, amb la mateixa finalitat. Aquest dret el pot exercir indistintament lun o laltre dels progenitors, en cas
que tots dos treballin.
La funcionria tamb pot sollicitar la substituci del
temps de lactncia per un perms retribut que acumuli
en jornades completes el temps corresponent.
Aquest perms sincrementa proporcionalment en els
casos de part mltiple.
g) Per naixement de fills prematurs o que per qualsevol altra causa shagin de quedar hospitalitzats a continuaci del part, la funcionria o el funcionari tenen dret a
absentar-se de la feina durant un mxim de dues hores
diries percebent les retribucions ntegres. Aix mateix,
tenen dret a reduir la seva jornada de treball fins a un
mxim de dues hores, amb la disminuci proporcional
de les retribucions.
h) Per raons de guarda legal, quan el funcionari tingui la cura directa dalgun menor de menys de dotze
anys, duna persona gran que requereixi especial dedicaci, o duna persona amb discapacitat que no desenvolupi cap activitat retribuda, t dret a la reducci de la
seva jornada de treball, amb la disminuci de les retribucions que correspongui.
T el mateix dret el funcionari que necessiti encarregar-se de la cura directa dun familiar, fins al segon grau
Suplement nm. 15
de consanguinitat o afinitat, que per raons dedat, accident o malaltia no es pugui valer pel seu compte i que no
desenvolupi cap activitat retribuda.
i) Pel fet de ser necessari atendre la cura dun familiar de primer grau, el funcionari t dret a sollicitar una
reducci de fins al cinquanta per cent de la jornada laboral, amb carcter retribut, per raons de malaltia molt
greu i pel termini mxim dun mes. Si hi ha ms dun
titular daquest dret pel mateix fet causant, el temps de
gaudi daquesta reducci es pot prorratejar entre ells,
respectant en tot cas el termini mxim dun mes.
j) Pel temps indispensable per complir un deure
inexcusable de carcter pblic o personal i per deures
relacionats amb la conciliaci de la vida familiar i laboral.
k) Per assumptes particulars, sis dies.
2. A ms dels dies de lliure disposici establerts per
cada Administraci pblica, els funcionaris tenen dret a
gaudir de dos dies addicionals en complir el sis trienni,
dret que sincrementa en un dia addicional per cada trienni complert a partir del vuit.
Article 49. Permisos per motius de conciliaci de la vida
personal, familiar i laboral i per ra de violncia de
gnere.
En tot cas es concedeixen els permisos segents amb
les corresponents condicions mnimes:
a) Perms per part: t una durada de setze setmanes
ininterrompudes. Aquest perms samplia dues setmanes
ms en el supsit de discapacitat del fill i, per cada fill a
partir del segon, en els supsits de part mltiple. El perms es distribueix a opci de la funcionria sempre que
sis setmanes siguin immediatament posteriors al part. En
cas de mort de la mare, laltre progenitor pot fer s de la
totalitat o, si sescau, de la part que resti de perms.
No obstant aix, i sense perjudici de les sis setmanes
immediates posteriors al part de descans obligatori per a
la mare, en cas que els dos progenitors treballin, la mare,
en iniciar-se el perode de descans per maternitat, pot
optar perqu laltre progenitor gaudeixi duna part determinada i ininterrompuda del perode de descans posterior al part, de forma simultnia o b successiva amb el
de la mare. Laltre progenitor pot seguir gaudint del perms de maternitat inicialment cedit, encara que en el
moment previst per a la reincorporaci de la mare a la
feina aquesta estigui en situaci dincapacitat temporal.
En els casos de gaudi simultani de perodes de descans, la suma daquests no pot excedir les setze setmanes o les que corresponguin en cas de discapacitat del fill
o de part mltiple.
Es pot gaudir daquest perms a jornada completa o a
temps parcial quan les necessitats del servei ho permetin, i en els termes que es determinin per reglament.
En els casos de part prematur i en aquells que, per
qualsevol altra causa, el nounat shagi de quedar hospitalitzat a continuaci del part, aquest perms samplia tants
dies com el nounat estigui hospitalitzat, amb un mxim
de tretze setmanes addicionals.
Durant el gaudi daquest perms es pot participar en
els cursos de formaci que convoqui lAdministraci.
b) Perms per adopci o acolliment, tant preadoptiu
com permanent o simple: t una durada de setze setmanes ininterrompudes. Aquest perms samplia dues setmanes ms en el supsit de discapacitat del menor adoptat o acollit i per cada fill, a partir del segon, en els
supsits dadopci o acolliment mltiple.
El cmput del termini es compta a elecci del funcionari, a partir de la decisi administrativa o judicial dacolliment o a partir de la resoluci judicial per la qual es
constitueixi ladopci, i en cap cas un mateix menor no
Suplement nm. 15
pot donar dret a diversos perodes de gaudi daquest

perms.
En cas que els dos progenitors treballin, el perms
sha de distribuir a opci dels interessats, que en poden
gaudir de forma simultnia o successiva, sempre en perodes ininterromputs.
En els casos de gaudi simultani de perodes de descans, la seva suma no pot passar de les setze setmanes o
de les que corresponguin en cas dadopci o acolliment
mltiple i de discapacitat del menor adoptat o acollit.
Es pot gaudir daquest perms a jornada completa o a
temps parcial, quan les necessitats del servei ho permetin, i en els termes que es determini per reglament.
Si s necessari el desplaament previ dels progenitors al pas dorigen de ladoptat, en els casos dadopci
o acolliment internacional, es t dret, a ms, a un perms
de fins a dos mesos de durada, percebent durant aquest
perode exclusivament les retribucions bsiques.
Amb independncia del perms de fins a dos mesos
previst en el pargraf anterior i per al supsit que shi
estableix, el perms per adopci o acolliment, tant preadoptiu com permanent o simple, es pot iniciar fins a quatre setmanes abans de la resoluci judicial per la qual es
constitueixi ladopci o la decisi administrativa o judicial dacolliment.
Durant el gaudi daquest perms es pot participar en
els cursos de formaci que convoqui lAdministraci.
Els supsits dadopci o acolliment, tant preadoptiu
com permanent o simple, previstos en aquest article sn
els que estableixin el Codi civil o les lleis civils de les
comunitats autnomes que els regulin, i lacolliment simple ha de tenir una durada no inferior a un any.
c) Perms de paternitat pel naixement, acolliment o
adopci dun fill: t una durada de quinze dies i en pot
gaudir el pare o laltre progenitor a partir de la data del
naixement, de la decisi administrativa o judicial dacolliment o de la resoluci judicial per la qual es constitueixi
ladopci.
Aquest perms s independent del gaudi compartit
dels permisos que preveuen els apartats a) i b).
En els casos que preveuen els apartats a), b) i c) el
temps transcorregut durant el gaudi daquests permisos
es computa com de servei efectiu a tots els efectes, i es
garanteix la plenitud de drets econmics de la funcionria i, si sescau, de laltre progenitor funcionari, durant tot
el perode de durada del perms, i, si sescau, durant els
perodes posteriors al gaudi daquest, si dacord amb la
normativa aplicable el dret a percebre algun concepte
retributiu es determina en funci del perode de gaudi del
perms.
Els funcionaris que hagin fet s del perms per part o
maternitat, paternitat i adopci o acolliment tenen dret,
una vegada finalitzat el perode de perms, a reintegrar-se
al seu lloc de treball en termes i condicions que no els
resultin menys favorables al gaudi del perms, aix com a
beneficiar-se de qualsevol millora en les condicions de
treball a les que haurien pogut tenir dret durant la seva
absncia.
d) Perms per ra de violncia de gnere sobre la
dona funcionria: les faltes dassistncia de les funcionries vctimes de violncia de gnere, totals o parcials,
tenen la consideraci de justificades pel temps i en les
condicions en qu ho determinin aix els serveis socials
datenci o de salut segons que correspongui.
Aix mateix, les funcionries vctimes de violncia
sobre la dona, per fer efectiva la seva protecci o el seu
dret dassistncia social integral, tenen dret a la reducci
de la jornada amb disminuci proporcional de la retribuci, o la reordenaci del temps de treball, a travs de
ladaptaci de lhorari, de laplicaci de lhorari flexible o
daltres formes dordenaci del temps de treball que
siguin aplicables, en els termes que per a aquests
2105
supsits estableixi lAdministraci pblica competent en

cada cas.
Article 50.
Vacances dels funcionaris pblics.
Els funcionaris pblics tenen dret a gaudir com a

mnim, durant cada any natural, dunes vacances retribudes de vint-i-dos dies hbils, o dels dies que corresponguin proporcionalment si el temps de servei durant
lany va ser inferior.
Als efectes del que preveu el present article, no es
consideren dies hbils els dissabtes, sense perjudici de
les adaptacions que sestableixin per als horaris especials.
Article 51. Jornada de treball, permisos i vacances del
personal laboral.
Per al rgim de jornada de treball, permisos i vacances del personal laboral cal atenir-se al que estableixen
aquest captol i la legislaci laboral corresponent.
CAPTOL VI
Deures dels empleats pblics. Codi de conducta
Article 52.
ducta.
Deures dels empleats pblics. Codi de con-
Els empleats pblics han de desenvolupar amb diligncia les tasques que tinguin assignades i vetllar pels
interessos generals amb subjecci i observana de la
Constituci i de la resta de lordenament jurdic, i han
dactuar dacord amb els principis segents: objectivitat,
integritat, neutralitat, responsabilitat, imparcialitat, confidencialitat, dedicaci al servei pblic, transparncia,
exemplaritat, austeritat, accessibilitat, eficcia, honradesa, promoci de lentorn cultural i mediambiental, i
respecte a la igualtat entre dones i homes, que inspiren el
Codi de conducta dels empleats pblics configurat pels
principis tics i de conducta regulats en els articles
segents.
Els principis i regles establerts en aquest captol informen la interpretaci i aplicaci del rgim disciplinari dels
empleats pblics.
Article 53.
Principis tics.
1. Els empleats pblics han de respectar la Constituci i la resta de normes que integren lordenament
jurdic.
2. La seva actuaci ha de perseguir la satisfacci
dels interessos generals dels ciutadans i sha de fonamentar en consideracions objectives orientades cap a la
imparcialitat i linters com, al marge de qualsevol altre
factor que expressi posicions personals, familiars, corporatives, de client o qualssevol altres que puguin topar
amb aquest principi.
3. Han dajustar la seva actuaci als principis de lleialtat i bona fe amb lAdministraci en la qual prestin els
seus serveis, i amb els seus superiors, companys, subordinats i amb els ciutadans.
4. La seva conducta sha de basar en el respecte
dels drets fonamentals i llibertats pbliques, evitant tota
actuaci que pugui produir cap discriminaci per ra de
naixement, origen racial o tnic, gnere, sexe, orientaci
sexual, religi o conviccions, opini, discapacitat, edat o
qualsevol altra condici o circumstncia personal o
social.
5. Shan dabstenir en els assumptes en qu tinguin
un inters personal, aix com de tota activitat privada o
2106
inters que pugui suposar un risc de plantejar conflictes

dinteressos amb el seu lloc pblic.
6. No han de contraure obligacions econmiques ni
intervenir en operacions financeres, obligacions patrimonials o negocis jurdics amb persones o entitats quan
aix pugui suposar un conflicte dinteressos amb les
obligacions del seu lloc pblic.
7. No han dacceptar cap tracte de favor o situaci
que impliqui privilegi o avantatge injustificat, per part de
persones fsiques o entitats privades.
8. Han dactuar dacord amb els principis deficcia,
economia i eficincia, i vigilar la consecuci de linters
general i el compliment dels objectius de lorganitzaci.
9. No han dinfluir en lagilitaci o resoluci de trmit o procediment administratiu sense una causa justa i,
en cap cas, quan aix comporti un privilegi en benefici
dels titulars dels crrecs pblics o el seu entorn familiar i
social immediat o quan suposi un menyscabament dels
interessos de tercers.
10. Han de complir amb diligncia les tasques que
els corresponguin o sels encomanin i, si sescau, resoldre dins el termini escaient els procediments o expedients de la seva competncia.
11. Han dexercir les seves atribucions segons el
principi de dedicaci al servei pblic i abstenir-se no
noms de conductes contrries a aquest principi, sin
tamb de qualssevol altres que comprometin la neutralitat en lexercici dels serveis pblics.
12. Han de guardar secret de les matries classificades o altres la difusi de les quals estigui prohibida legalment, mantenir la deguda discreci sobre els assumptes
que coneguin per ra del seu crrec, i no poden fer s de
la informaci obtinguda per a benefici propi o de tercers,
o en perjudici de linters pblic.
Article 54.
Principis de conducta.
1. Han de tractar amb atenci i respecte els ciutadans, els seus superiors i la resta dempleats pblics.
2. Lacompliment de les tasques corresponents al
seu lloc de treball sha de fer de forma diligent, complint
la jornada i lhorari establerts.
3. Han dobeir les instruccions i ordres professionals
dels superiors, llevat que constitueixin una infracci
manifesta de lordenament jurdic, cas en qu les han de
posar immediatament en coneixement dels rgans dinspecci procedents.
4. Han dinformar els ciutadans sobre les matries o
assumptes que tinguin dret a conixer, i facilitar lexercici
dels seus drets i el compliment de les seves obligacions.
5. Han dadministrar els recursos i bns pblics amb
austeritat i no utilitzar-los en profit propi o de persones
prximes. Aix mateix, tenen el deure de vetllar per la
seva conservaci.
6. Sha de rebutjar qualsevol regal, favor o servei en
condicions avantatjoses que vagi ms enll dels usos
habituals, socials i de cortesia, sense perjudici del que
estableix el Codi penal.
7. Han de garantir la constncia i permanncia dels
documents per a la seva transmissi i lliurament als seus
responsables posteriors.
8. Han de mantenir actualitzada la seva formaci i
qualificaci.
9. Han dobservar les normes sobre seguretat i salut
laboral.
10. Han de posar en coneixement dels seus superiors o dels rgans competents les propostes que considerin adequades per millorar el desenvolupament de les
funcions de la unitat en qu estiguin destinats. A aquests
efectes es pot preveure la creaci de la instncia adequada competent per centralitzar la recepci de les pro-
Suplement nm. 15
postes dels empleats pblics o administrats que serveixin per millorar leficcia en el servei.
11. Han de garantir latenci al ciutad en la llengua
que solliciti sempre que sigui oficial en el territori.
TTOL IV
Adquisici i prdua de la relaci de servei
CAPTOL I
Accs a locupaci pblica i adquisici de la relaci
de servei
Article 55.
Principis rectors.
1. Tots els ciutadans tenen dret a accedir a locupaci

pblica dacord amb els principis constitucionals digualtat, mrit i capacitat i dacord amb el que preveuen el
present Estatut i la resta de lordenament jurdic.
2. Les administracions pbliques, entitats i organismes a qu es refereix larticle 2 del present Estatut han de
seleccionar el seu personal funcionari i laboral mitjanant procediments en qu es garanteixin els principis
constitucionals abans expressats, aix com els establerts
a continuaci:
a) Publicitat de les convocatries i de les seves
bases.
b) Transparncia.
c) Imparcialitat i professionalitat dels membres dels
rgans de selecci.
d) Independncia i discrecionalitat tcnica en lactuaci dels rgans de selecci.
e) Adequaci entre el contingut dels processos
selectius i les funcions o tasques a desenvolupar.
f) Agilitat, sense perjudici de lobjectivitat, en els
processos de selecci.
Article 56.
Requisits generals.
1. Per poder participar en els processos selectius cal

complir els requisits segents:
a) Tenir la nacionalitat espanyola, sense perjudici del
que disposa larticle segent.
b) Tenir la capacitat funcional per acomplir les tasques.
c) Tenir complerts setze anys i no passar, si sescau,
de ledat mxima de jubilaci forosa. Noms per llei es
pot establir una altra edat mxima, diferent de ledat de
jubilaci forosa, per accedir a locupaci pblica.
d) No haver estat separat mitjanant expedient disciplinari del servei de qualsevol de les administracions
pbliques o dels rgans constitucionals o estatutaris de
les comunitats autnomes, ni trobar-se en inhabilitaci
absoluta o especial per a ocupacions o crrecs pblics
per resoluci judicial, per accedir al cos o escala de funcionari, o per exercir funcions similars a les que desenvolupaven en el cas del personal laboral, del qual hagi estat
separat o inhabilitat. En el cas de ser nacional dun altre
Estat, no ha de trobar-se inhabilitat o en situaci equivalent ni haver estat sotms a sanci disciplinria o equivalent que impedeixi en el seu Estat, en els mateixos termes, accedir a locupaci pblica.
e) Tenir la titulaci que sexigeix.
2. Les administracions pbliques, en lmbit de les
seves competncies, han de preveure la selecci dempleats pblics degudament capacitats per cobrir els llocs
de treball a les comunitats autnomes que tinguin dues
llenges oficials.
Suplement nm. 15
2107
3. Es pot exigir el compliment daltres requisits

especfics que tinguin relaci objectiva i proporcionada
amb les funcions assumides i les tasques a acomplir. En
tot cas, shan destablir de manera abstracta i general.
ajustos raonables de temps i mitjans en el procs selectiu

i, una vegada superat aquest procs, les adaptacions en
el lloc de treball a les necessitats de les persones amb
discapacitat.
Article 57. Accs a locupaci pblica de nacionals daltres estats.
Article 60.
1. Els nacionals dels estats membres de la Uni

Europea poden accedir, com a personal funcionari, en
igualtat de condicions que els espanyols a les ocupacions
pbliques, amb excepci de les que directament o indirectament impliquin una participaci en lexercici del
poder pblic o en les funcions que tenen per objecte la
salvaguarda dels interessos de lEstat o de les administracions pbliques.
A aquest efecte, els rgans de govern de les administracions pbliques han de determinar les agrupacions de
funcionaris que preveu larticle 76 a les quals no poden
accedir els nacionals daltres estats.
2. Les previsions de lapartat anterior sn aplicables, sigui quina sigui la nacionalitat, al cnjuge dels
espanyols i dels nacionals daltres estats membres de la
Uni Europea, sempre que no estiguin separats de dret, i
als seus descendents i als del cnjuge sempre que no
estiguin separats de dret, siguin menors de vint-i-un anys
o ms grans daquesta edat dependents.
3. Laccs a locupaci pblica com a personal funcionari sestn igualment a les persones incloses en lmbit daplicaci dels tractats internacionals subscrits per la
Uni Europea i ratificats per Espanya en qu sigui aplicable la lliure circulaci de treballadors, en els termes que
estableix lapartat 1 daquest article.
4. Els estrangers als quals es refereixen els apartats
anteriors, aix com els estrangers amb residncia legal a
Espanya poden accedir a les administracions pbliques,
com a personal laboral, en igualtat de condicions que els
espanyols.
5. Noms per llei de les Corts Generals o de les
assemblees legislatives de les comunitats autnomes es
pot eximir del requisit de la nacionalitat per raons dinters general per accedir a la condici de personal funcionari.
Article 58. Accs a locupaci pblica de funcionaris
espanyols dorganismes internacionals.
Les administracions pbliques han destablir els
requisits i les condicions perqu funcionaris de nacionalitat espanyola dorganismes internacionals hi puguin
accedir, sempre que tinguin la titulaci requerida i superin els processos selectius corresponents. Poden quedar
exempts de la realitzaci de les proves que tinguin per
objecte acreditar coneixements ja exigits per a lacompliment del seu lloc en lorganisme internacional corresponent.
Article 59.
Persones amb discapacitat.
1. En les ofertes docupaci pblica sha de reservar

una quota no inferior al cinc per cent de les vacants per
ser cobertes entre persones amb discapacitat, considerant com a tals les definides a lapartat 2 de larticle 1 de
la Llei 51/2003, de 2 de desembre, digualtat doportunitats, no-discriminaci i accessibilitat universal de les
persones amb discapacitat, sempre que superin els processos selectius i acreditin la seva discapacitat i la compatibilitat amb lexercici de les tasques, de manera que
progressivament sarribi al dos per cent dels efectius
totals en cada Administraci pblica.
2. Cada Administraci pblica ha dadoptar les
mesures necessries per establir les adaptacions i els
rgans de selecci.
1. Els rgans de selecci han de ser collegiats, la

seva composici sha dajustar als principis dimparcialitat i professionalitat dels seus membres, i, aix mateix,
sha de tendir a la paritat entre dona i home.
2. El personal delecci o de designaci poltica, els
funcionaris interins i el personal eventual no poden formar part dels rgans de selecci.
3. La pertinena als rgans de selecci sempre ha
de ser a ttol individual i no es pot ostentar en representaci o per compte de ning.
Article 61.
Sistemes selectius.
1. Els processos selectius han de tenir carcter obert

i garantir la lliure concurrncia, sense perjudici del que
est establert per a la promoci interna i de les mesures
de discriminaci positiva que preveu aquest Estatut.
Els rgans de selecci han de vetllar pel compliment
del principi digualtat doportunitats entre sexes.
2. Els procediments de selecci han de cuidar especialment la connexi entre el tipus de proves a superar i
ladequaci a lacompliment de les tasques dels llocs de
treball convocats, incloses, si sescau, les proves prctiques que siguin necessries.
Les proves poden consistir en la comprovaci dels
coneixements i la capacitat analtica dels aspirants,
expressats de forma oral o escrita, en la realitzaci
dexercicis que demostrin la possessi dhabilitats i destreses, en la comprovaci del domini de llenges estrangeres i, si sescau, en la superaci de proves fsiques.
3. Els processos selectius que incloguin, a ms de
les proves de capacitat preceptives, la valoraci de mrits
dels aspirants noms poden atorgar a aquesta valoraci
una puntuaci proporcionada que no pot determinar, en
cap cas, per si mateixa el resultat del procs selectiu.
4. Les administracions pbliques poden crear
rgans especialitzats i permanents per a lorganitzaci de
processos selectius, i aquestes funcions es poden encomanar als instituts o escoles dAdministraci pblica.
5. Per assegurar lobjectivitat i la racionalitat dels
processos selectius, les proves es poden completar amb
la superaci de cursos, de perodes de prctiques, amb
lexposici curricular pels candidats, amb proves psicotcniques o amb la realitzaci dentrevistes. Tamb es
poden exigir reconeixements mdics.
6. Els sistemes selectius de funcionaris de carrera
sn els doposici i concurs oposici, que han dincloure,
en tot cas, una o diverses proves per determinar la capacitat dels aspirants i establir lordre de prelaci.
Noms en virtut de llei es pot aplicar, amb carcter
excepcional, el sistema de concurs que ha de consistir
nicament en la valoraci de mrits.
7. Els sistemes selectius de personal laboral fix sn
els doposici, concurs oposici, amb les caracterstiques
establertes a lapartat anterior, o concurs de valoraci de
mrits.
Les administracions pbliques poden negociar les
formes de collaboraci que en el marc dels convenis collectius fixin lactuaci de les organitzacions sindicals en
el desenvolupament dels processos selectius.
8. Els rgans de selecci no poden proposar laccs
a la condici de funcionari dun nombre superior daprovats al de places convocades, excepte quan ho prevegi la
mateixa convocatria.
2108
No obstant aix, sempre que els rgans de selecci

hagin proposat el nomenament del mateix nombre daspirants que el de places convocades, i amb la finalitat
dassegurar-ne la cobertura, quan es produeixin renncies dels aspirants seleccionats, abans del seu nomenament o presa de possessi, lrgan convocant pot requerir a lrgan de selecci una relaci complementria dels
aspirants que segueixin als proposats, per al possible
nomenament com a funcionaris de carrera.
Article 62. Adquisici de la condici de funcionari de
carrera.
1. La condici de funcionari de carrera sadquireix
pel compliment successiu dels requisits segents:
a) Superaci del procs selectiu.
b) Nomenament per lrgan o autoritat competent,
que s publicat en el diari oficial corresponent.
c) Acte dacatament de la Constituci i, si sescau,
de lestatut dautonomia corresponent i de la resta de
lordenament jurdic.
d) Presa de possessi dins el termini que sestableixi.
2. Als efectes del que disposa lapartat 1.b) anterior,
no poden ser funcionaris i queden sense efecte les actuacions relatives als que, una vegada superat el procs
selectiu, no acreditin que compleixen els requisits i les
condicions exigits a la convocatria.
CAPTOL II
Prdua de la relaci de servei
Article 63. Causes de prdua de la condici de funcionari de carrera.
Sn causes de prdua de la condici de funcionari de
carrera:
a) La renncia a la condici de funcionari.
b) La prdua de la nacionalitat.
c) La jubilaci total del funcionari.
d) La sanci disciplinria de separaci del servei
que tingui carcter ferm.
e) La pena principal o accessria dinhabilitaci
absoluta o especial per a crrec pblic que tingui carcter
ferm.
Article 64.
Renncia.
1. La renncia voluntria a la condici de funcionari

sha de manifestar per escrit i lAdministraci lha dacceptar expressament, llevat del que disposa lapartat
segent.
2. No es pot acceptar la renncia quan el funcionari
estigui subjecte a expedient disciplinari o hagi estat dictada en contra seu una ordre de processament o dobertura de judici oral per la comissi dalgun delicte.
3. La renncia a la condici de funcionari no inhabilita per tornar a ingressar a lAdministraci pblica a travs del procediment de selecci establert.
Article 65.
Prdua de la nacionalitat.
La prdua de la nacionalitat espanyola o la de qualsevol altre Estat membre de la Uni Europea o la dels estats
als quals, en virtut de tractats internacionals signats per
la Uni Europea i ratificats per Espanya, sigui aplicable la
lliure circulaci de treballadors, que hagi estat tinguda en
compte per al nomenament, determina la prdua de la
Suplement nm. 15
condici de funcionari llevat que simultniament sadquireixi la nacionalitat dalgun dels estats esmentats.
Article 66. Pena principal o accessria dinhabilitaci
absoluta o especial per a crrec pblic.
La pena principal o accessria dinhabilitaci absoluta quan hagi adquirit fermesa la sentncia que la imposi
produeix la prdua de la condici de funcionari respecte
a totes les ocupacions o crrecs que tingui.
La pena principal o accessria dinhabilitaci especial
quan hagi adquirit fermesa la sentncia que la imposi
produeix la prdua de la condici de funcionari respecte
daquelles ocupacions o crrecs especificats a la sentncia.
Article 67.
Jubilaci.
1. La jubilaci dels funcionaris pot ser:

a) Voluntria, a sollicitud del funcionari.
b) Forosa, en complir ledat legalment establerta.
c) Per la declaraci dincapacitat permanent per a
lexercici de les funcions prpies del seu cos o escala, o
pel reconeixement duna pensi dincapacitat permanent
absoluta o, incapacitat permanent total en relaci amb
lexercici de les funcions del seu cos o escala.
d) Parcial. Dacord amb el que estableixen els apartats 2 i 4.
2. Escau la jubilaci voluntria, a sollicitud de linteressat, sempre que el funcionari compleixi els requisits i
les condicions establerts en el rgim de Seguretat Social
que li sigui aplicable.
Per llei de les Corts Generals, amb carcter excepcional i en el marc de la planificaci dels recursos humans,
es poden establir condicions especials de les jubilacions
voluntria i parcial.
3. La jubilaci forosa es declara dofici en complir
el funcionari els seixanta-cinc anys dedat.
No obstant aix, en els termes de les lleis de funci
pblica que es dictin en desplegament daquest Estatut,
es pot sollicitar la prolongaci de la permanncia en el
servei actiu com a mxim fins que es compleixin setanta
anys dedat. LAdministraci pblica competent ha de
resoldre de forma motivada lacceptaci o denegaci de
la prolongaci.
Del que disposen els dos pargrafs anteriors, en queden exclosos els funcionaris que tinguin normes estatals
especfiques de jubilaci.
4. Escau la jubilaci parcial, a sollicitud de linteressat, sempre que el funcionari compleixi els requisits i les
condicions establerts en el rgim de Seguretat Social que
li sigui aplicable.
Article 68.
Rehabilitaci de la condici de funcionari.
1. En cas dextinci de la relaci de serveis com a

conseqncia de la prdua de la nacionalitat o la jubilaci
per incapacitat permanent per al servei, linteressat, una
vegada desapareguda la causa objectiva que la va motivar, pot sollicitar la rehabilitaci de la seva condici de
funcionari, que li ser concedida.
2. Els rgans de govern de les administracions
pbliques poden concedir, amb carcter excepcional, la
rehabilitaci, a petici de linteressat, de qui hagi perdut
la condici de funcionari per haver estat condemnat a la
pena principal o accessria dinhabilitaci, atenent les
circumstncies i lentitat del delicte coms. Si transcorregut el termini per dictar la resoluci no sha produt de
forma expressa, sentn desestimada la sollicitud.
Suplement nm. 15
TTOL V
Ordenaci de lactivitat professional
CAPTOL I
Planificaci de recursos humans
Article 69.
Objectius i instruments de la planificaci.
1. La planificaci dels recursos humans a les administracions pbliques t com a objectiu contribuir a la
consecuci de leficcia en la prestaci dels serveis i de
leficincia en la utilitzaci dels recursos econmics disponibles mitjanant la dimensi adequada dels seus
efectius, la seva millor distribuci, formaci, promoci
professional i mobilitat.
2. Les administracions pbliques poden aprovar
plans per a lordenaci dels seus recursos humans, que
incloguin, entre altres, algunes de les mesures segents:
a) Anlisis de les disponibilitats i necessitats de personal, tant des del punt de vista del nombre defectius
com dels perfils professionals o nivells de qualificaci.
b) Previsions sobre els sistemes dorganitzaci del
treball i modificacions destructures de llocs de treball.
c) Mesures de mobilitat, entre les quals hi pot haver
la suspensi dincorporacions de personal extern a un
determinat mbit o la convocatria de concursos de provisi de llocs limitats a personal dmbits que es determinin.
d) Mesures de promoci interna i de formaci del
personal i de mobilitat forosa de conformitat amb el que
disposa el captol III del present ttol daquest Estatut.
e) La previsi de la incorporaci de recursos humans
a travs de loferta docupaci pblica, dacord amb el
que estableix larticle segent.
3. Cada Administraci pblica ha de planificar els
seus recursos humans dacord amb els sistemes que
estableixin les normes que els siguin aplicables.
Article 70.
Oferta docupaci pblica.
1. Les necessitats de recursos humans, amb assignaci pressupostria, que shagin de proveir mitjanant
la incorporaci de personal de nou ingrs han de ser
objecte de loferta docupaci pblica, o a travs dun
altre instrument similar de gesti de la provisi de les
necessitats de personal, cosa que comporta lobligaci
de convocar els processos selectius corresponents per a
les places compromeses i fins a un deu per cent addicional, i fixar el termini mxim per convocar-los. En tot cas,
lexecuci de loferta docupaci pblica o instrument
similar sha de desenvolupar dins el termini improrrogable de tres anys.
2. Loferta docupaci pblica o instrument similar,
que han daprovar anualment els rgans de govern de les
administracions pbliques, sha de publicar en el diari
oficial corresponent.
3. Loferta docupaci pblica o instrument similar
pot contenir mesures derivades de la planificaci de
recursos humans.
Article 71. Registres de personal i gesti integrada de
recursos humans.
1. Cada Administraci pblica ha de constituir un
registre en qu shan dinscriure les dades relatives al
personal previst als articles 2 i 5 del present Estatut i que
ha de tenir en compte les peculiaritats de determinats
collectius.
2109
2. Els registres tamb poden disposar de la informaci agregada sobre els restants recursos humans del seu
sector pblic respectiu.
3. Mitjanant un conveni de conferncia sectorial
shan destablir els continguts mnims comuns dels
registres de personal i els criteris que permetin lintercanvi homogeni de la informaci entre administracions,
amb respecte al que estableix la legislaci de protecci
de dades de carcter personal.
4. Les administracions pbliques han dimpulsar la
gesti integrada de recursos humans.
5. Quan les entitats locals no disposin de prou capacitat financera o tcnica, lAdministraci General de lEstat i les comunitats autnomes han de cooperar amb
elles als efectes que preveu aquest article.
CAPTOL II
Estructuraci de locupaci pblica
Article 72.
Estructuraci dels recursos humans.
En el marc de les seves competncies dautoorganitzaci, les administracions pbliques estructuren els seus
recursos humans dacord amb les normes que regulen la
selecci, la promoci professional, la mobilitat i la distribuci de funcions i de conformitat amb el que preveu
aquest captol.
Article 73.
Acompliment i agrupaci de llocs de treball.
1. Els empleats pblics tenen dret a lacompliment

dun lloc de treball dacord amb el sistema destructuraci de locupaci pblica que estableixin les lleis de desplegament del present Estatut.
2. Les administracions pbliques poden assignar al
seu personal funcions, tasques o responsabilitats diferents de les corresponents al lloc de treball que acompleixin sempre que resultin adequades a la seva classificaci,
grau o categoria, quan les necessitats del servei ho justifiquin sense minva en les retribucions.
3. Els llocs de treball es poden agrupar en funci de
les seves caracterstiques per ordenar la selecci, la formaci i la mobilitat.
Article 74.
Ordenaci dels llocs de treball.
Les administracions pbliques han destructurar la

seva organitzaci a travs de relacions de llocs de treball
o altres instruments organitzatius similars que comprenguin, almenys, la denominaci dels llocs, els grups de
classificaci professional, els cossos o escales, si sescau, a qu estiguin adscrits, els sistemes de provisi i les
retribucions complementries. Aquests instruments sn
pblics.
Article 75.
Cossos i escales.
1. Els funcionaris sagrupen en cossos, escales,

especialitats o altres sistemes que incorporin competncies, capacitats i coneixements comuns acreditats a travs dun procs selectiu.
2. Els cossos i escales de funcionaris es creen, es
modifiquen i se suprimeixen per llei de les Corts Generals o de les assemblees legislatives de les comunitats
autnomes.
3. Quan en aquesta Llei es fa referncia a cossos i
escales shi entn compresa igualment qualsevol altra
agrupaci de funcionaris.
2110
Suplement nm. 15
Article 76. Grups de classificaci professional del personal funcionari de carrera.
Article 80. Lliure designaci amb convocatria pblica

del personal funcionari de carrera.
Els cossos i escales es classifiquen, dacord amb la

titulaci exigida per accedir-hi, en els grups segents:
Grup A, dividit en dos subgrups A1 i A2.
Per accedir als cossos o escales daquest grup sexigeix tenir el ttol universitari de grau. En els supsits en
qu la Llei exigeixi un altre ttol universitari s aquest el
que sha de tenin en compte.
La classificaci dels cossos i escales en cada subgrup
est en funci del nivell de responsabilitat de les funcions a desenvolupar i de les caracterstiques de les proves daccs.
Grup B. Per accedir als cossos o escales del grup B
sexigeix tenir el ttol de tcnic superior.
Grup C. Dividit en dos subgrups, C1 i C2, segons la
titulaci exigida per a lingrs.
C1: ttol de batxiller o tcnic.
C2: ttol de graduat en educaci secundria obligatria.
1. La lliure designaci amb convocatria pblica

consisteix en lapreciaci discrecional per lrgan competent de la idonetat dels candidats en relaci amb els
requisits exigits per acomplir el lloc.
2. Les lleis de funci pblica que es dictin en desplegament del present Estatut han destablir els criteris per
determinar els llocs que per la seva especial responsabilitat i confiana es puguin cobrir pel procediment de lliure
designaci amb convocatria pblica.
3. Lrgan competent per al nomenament pot demanar la intervenci despecialistes que permetin apreciar
la idonetat dels candidats.
4. Els titulars dels llocs de treball provets pel procediment de lliure designaci amb convocatria pblica
poden ser cessats discrecionalment. En cas de cessament, sels ha dassignar un lloc de treball conforme al
sistema de carrera professional propi de cada Administraci pblica i amb les garanties inherents de lesmentat
sistema.
Article 77.
Classificaci del personal laboral.
El personal laboral es classifica de conformitat amb la

legislaci laboral.
CAPTOL III
Provisi de llocs de treball i mobilitat
Article 78. Principis i procediments de provisi de llocs
de treball del personal funcionari de carrera.
1. Les administracions pbliques han de proveir els
llocs de treball mitjanant procediments basats en els
principis digualtat, mrit, capacitat i publicitat.
2. La provisi de llocs de treball en cada Administraci pblica sha de portar a terme pels procediments de
concurs i de lliure designaci amb convocatria pblica.
3. Les lleis de funci pblica que es dictin en desplegament del present Estatut poden establir altres procediments de provisi en els supsits de mobilitat a qu es
refereix larticle 81.2, permutes entre llocs de treball,
mobilitat per motius de salut o rehabilitaci del funcionari, reingrs al servei actiu, cessament o remoci en els
llocs de treball i supressi dels dits llocs.
Article 79. Concurs de provisi dels llocs de treball del
personal funcionari de carrera.
1. El concurs, com a procediment normal de provisi de llocs de treball, consisteix en la valoraci dels
mrits i capacitats i, si sescau, aptituds dels candidats
per part drgans collegiats de carcter tcnic. La composici daquests rgans ha de respondre al principi de
professionalitat i especialitzaci dels seus membres i
sha dadequar al criteri de paritat entre dona i home. El
seu funcionament sha dajustar a les regles dimparcialitat i objectivitat.
2. Les lleis de funci pblica que es dictin en desplegament del present Estatut han destablir el termini
mnim docupaci dels llocs obtinguts per concurs per
poder participar en altres concursos de provisi de llocs
de treball.
3. En el cas de supressi o remoci dels llocs obtinguts per concurs sha dassignar un lloc de treball conforme al sistema de carrera professional propi de cada
Administraci pblica i amb les garanties inherents de
lesmentat sistema.
Article 81.
Mobilitat del personal funcionari de carrera.
1. Cada Administraci pblica, en el marc de la planificaci general dels seus recursos humans i sense perjudici del dret dels funcionaris a la mobilitat, pot establir
regles per a lordenaci de la mobilitat voluntria dels
funcionaris pblics quan consideri que hi ha sectors prioritaris de lactivitat pblica amb necessitats especfiques
defectius.
2. Les administracions pbliques, de manera motivada, poden traslladar els seus funcionaris, per necessitats de servei o funcionals, a unitats, departaments o
organismes pblics o entitats diferents dels de la seva
destinaci, respectant les retribucions, condicions essencials de treball, i modificant, si sescau, ladscripci dels
llocs de treball dels quals siguin titulars. Quan per motius
excepcionals els plans dordenaci de recursos impliquin
canvi de lloc de residncia sha de donar prioritat a la
voluntarietat dels trasllats. Els funcionaris tenen dret a
les indemnitzacions establertes per reglament per als
trasllats forosos.
3. En cas de necessitat urgent i inajornable, els llocs
de treball es poden proveir amb carcter provisional i la
seva convocatria pblica sha de fer dins el termini que
assenyalin les normes que hi siguin aplicables.
Article 82.
Mobilitat per ra de violncia de gnere.
Les dones vctimes de violncia de gnere que es

vegin obligades a deixar el lloc de treball a la localitat on
prestaven serveis, per fer efectiva la seva protecci o el
dret a lassistncia social integral, tenen dret al trasllat a
un altre lloc de treball propi del seu cos, escala o categoria professional, de caracterstiques anlogues, sense
necessitat que sigui vacant de cobertura necessria. Tot i
aix, en aquests casos lAdministraci pblica competent
est obligada a comunicar-li les vacants ubicades a la
mateixa localitat o a les localitats que la interessada solliciti expressament.
Aquest trasllat t la consideraci de trasllat fors.
En les actuacions i procediments relacionats amb la
violncia de gnere sha de protegir la intimitat de les
vctimes, en especial les dades personals, les dels seus
descendents i les de qualsevol persona que estigui sota
la seva guarda o custdia.
Suplement nm. 15
Article 83. Provisi de llocs i mobilitat del personal

laboral.
La provisi de llocs i mobilitat del personal laboral
sha de fer de conformitat amb el que estableixin els convenis collectius que hi siguin aplicables i, si no nhi ha,
pel sistema de provisi de llocs i mobilitat del personal
funcionari de carrera.
Article 84. La mobilitat voluntria entre administracions
pbliques.
1. Amb la finalitat daconseguir un aprofitament
millor dels recursos humans, que garanteixi leficcia del
servei que es presti als ciutadans, lAdministraci General de lEstat i les comunitats autnomes i les entitats
locals han destablir mesures de mobilitat interadministrativa, preferentment mitjanant un conveni de conferncia sectorial o altres instruments de collaboraci.
2. La Conferncia Sectorial dAdministraci Pblica
pot aprovar els criteris generals que shan de tenir en
compte per portar a terme les homologacions necessries per fer possible la mobilitat.
3. Els funcionaris de carrera que obtinguin destinaci en una altra Administraci pblica a travs dels procediments de mobilitat queden, respecte de la seva
Administraci dorigen, en la situaci administrativa de
servei en altres administracions pbliques. En els casos
de cessament o supressi del lloc de treball, shan de
quedar a lAdministraci de destinaci, que els ha dassignar un lloc de treball conforme als sistemes de carrera
i provisi de llocs vigents a lAdministraci esmentada.
TTOL VI
Situacions administratives
Article 85. Situacions administratives dels funcionaris
de carrera.
1. Els funcionaris de carrera han destar en alguna
de les situacions segents:
a) Servei actiu.
b) Serveis especials.
c) Servei en altres administracions pbliques.
d) Excedncia.
e) Suspensi de funcions.
2. Les lleis de funci pblica que es dictin en desplegament daquest Estatut poden regular altres situacions
administratives dels funcionaris de carrera, en els supsits, les condicions i amb els efectes que determinin les
dites lleis, quan es doni, entre altres, alguna de les circumstncies segents:
a) Quan per raons organitzatives, de reestructuraci
interna o excs de personal, resulti una impossibilitat
transitria dassignar un lloc de treball o la convenincia
dincentivar la cessaci en el servei actiu.
b) Quan els funcionaris accedeixin, per promoci
interna o b per altres sistemes daccs, a altres cossos o
escales i no els correspongui quedar en cap de les situacions previstes en aquest Estatut, i quan passin a prestar
serveis en organismes o entitats del sector pblic en un
rgim diferent del de funcionari de carrera.
Aquesta regulaci, segons la situaci administrativa
de qu es tracti, pot comportar garanties dndole retributiva o imposar drets o obligacions en relaci amb el reingrs al servei actiu.
Article 86.
2111
Servei actiu.
1. Es troben en situaci de servei actiu els qui, de

conformitat amb la normativa de funci pblica dictada
en desplegament del present Estatut, prestin serveis en
la seva condici de funcionaris pblics sigui quina sigui
lAdministraci o organisme pblic o entitat en qu estiguin destinats i no els correspongui quedar-se en una
altra situaci.
2. Els funcionaris de carrera en situaci de servei
actiu gaudeixen de tots els drets inherents a la seva condici de funcionaris i queden subjectes als deures i responsabilitats que en deriven. Es regeixen per les normes
daquest Estatut i per la normativa de funci pblica de
lAdministraci pblica en qu prestin serveis.
Article 87.
Serveis especials.
1. Els funcionaris de carrera sn declarats en situaci de serveis especials:

a) Quan sn designats membres del Govern o dels
rgans de govern de les comunitats autnomes i ciutats
de Ceuta i Melilla, membres de les institucions de la Uni
Europea o de les organitzacions internacionals, o sn
nomenats alts crrecs de les administracions pbliques o
institucions esmentades.
b) Quan sn autoritzats per dur a terme una missi
per un perode determinat superior a sis mesos en organismes internacionals, governs o entitats pbliques
estrangeres o en programes de cooperaci internacional.
c) Quan sn nomenats per acomplir llocs o crrecs
en organismes pblics o entitats, dependents o vinculats
a les administracions pbliques que, de conformitat amb
el que estableixi la respectiva Administraci pblica, estiguin assimilats en el seu rang administratiu a alts crrecs.
d) Quan sn adscrits als serveis del Tribunal Constitucional o del Defensor del Poble o destinats al Tribunal
de Comptes en els termes que preveu larticle 93.3 de la
Llei 7/1988, de 5 dabril.
e) Quan accedeixen a la condici de diputat o senador de les Corts Generals, membres de les assemblees
legislatives de les comunitats autnomes si perceben
retribucions peridiques per la realitzaci de la funci.
f) Quan sacompleixen crrecs electius retributs i
de dedicaci exclusiva a les assemblees de les ciutats de
Ceuta i Melilla i a les entitats locals, quan es desenvolupen responsabilitats drgans superiors i directius municipals i quan es desenvolupen responsabilitats de membres dels rgans locals per al coneixement i la resoluci
de les reclamacions economicoadministratives.
g) Quan sn designats per formar part del Consell
General del Poder Judicial o dels consells de justcia de
les comunitats autnomes.
h) Quan sn elegits o designats per formar part dels
rgans constitucionals o dels rgans estatutaris de les
comunitats autnomes o altres lelecci dels quals correspon al Congrs dels Diputats, al Senat o a les assemblees legislatives de les comunitats autnomes.
i) Quan sn designats com a personal eventual per
ocupar llocs de treball amb funcions expressament qualificades de confiana o assessorament poltic i no opten
per quedar-se en la situaci de servei actiu.
j) Quan adquireixen la condici de funcionaris al
servei dorganitzacions internacionals.
k) Quan sn designats assessors dels grups parlamentaris de les Corts Generals o de les assemblees legislatives de les comunitats autnomes.
l) Quan sn activats com a reservistes voluntaris per
prestar serveis a les Forces Armades.
2112
2. Els qui estiguin en situaci de serveis especials

han de percebre les retribucions del lloc o crrec que
acompleixin i no les que els corresponguin com a funcionaris de carrera, sense perjudici del dret a percebre els
triennis que tinguin reconeguts en cada moment. El
temps que es mantinguin en aquesta situaci sels ha de
computar als efectes dascensos, reconeixement de triennis, promoci interna i drets en el rgim de Seguretat
Social que els sigui aplicable. No s aplicable als funcionaris pblics que, havent ingressat al servei de les institucions comunitries europees, o al dentitats i organismes assimilats, exerceixin el dret de transferncia
establert a lEstatut dels funcionaris de les Comunitats
Europees.
3. Els qui estiguin en situaci de serveis especials
tenen dret, almenys, a reingressar al servei actiu a la
mateixa localitat, en les condicions i amb les retribucions
corresponents a la categoria, nivell o esgla de la carrera
consolidats, dacord amb el sistema de carrera administrativa vigent a lAdministraci pblica a la qual pertanyin. Aix mateix, tenen els drets que cada Administraci
pblica pugui establir en funci del crrec que hagi originat el pas a lesmentada situaci. En aquest sentit, les
administracions pbliques han de vetllar perqu no hi
hagi menyscabament en el dret a la carrera professional
dels funcionaris pblics que hagin estat nomenats alts
crrecs, membres del poder judicial o daltres rgans
constitucionals o estatutaris o que hagin estat elegits
alcaldes, retributs i amb dedicaci exclusiva, presidents
de diputacions o de cabildos o consells insulars, diputats
o senadors de les Corts Generals i membres de les
assemblees legislatives de les comunitats autnomes.
Com a mnim, aquests funcionaris han de rebre el mateix
tractament en la consolidaci del grau i conjunt de complements que el que sestableixi per als qui hagin estat
directors generals i altres crrecs superiors de lAdministraci pblica corresponent.
4. La declaraci daquesta situaci escau en tot cas,
en els supsits que es determinin en el present Estatut i
en les lleis de funci pblica que es dictin per desplegarlo.
Article 88.
Servei en altres administracions pbliques.
1. Els funcionaris de carrera que, en virtut dels processos de transferncies o pels procediments de provisi
de llocs de treball, obtinguin destinaci en una Administraci pblica diferent, han de ser declarats en la situaci
de servei en altres administracions pbliques. Shan de
mantenir en aquesta situaci en cas que per disposici
legal de lAdministraci a la qual accedeixen sintegrin
com a personal propi daquesta.
2. Els funcionaris transferits a les comunitats autnomes sintegren plenament en lorganitzaci de la funci pblica de les dites comunitats i estan en la situaci
de servei actiu en la funci pblica de la comunitat autnoma en qu sintegren.
Les comunitats autnomes, en procedir a la integraci dels funcionaris transferits com a funcionaris propis,
han de respectar el grup o subgrup del cos o escala de
procedncia, aix com els drets econmics inherents a la
posici en la carrera que tinguin reconegut.
Els funcionaris transferits mantenen tots els seus
drets a lAdministraci pblica dorigen com si estiguessin en servei actiu dacord amb el que estableixen els
respectius estatuts dautonomia.
Es reconeix la igualtat entre tots els funcionaris propis de les comunitats autnomes amb independncia de
la seva Administraci de procedncia.
3. Els funcionaris de carrera en la situaci de servei
en altres administracions pbliques que es trobin en la
dita situaci per haver obtingut un lloc de treball mitjan-
Suplement nm. 15
ant els sistemes de provisi que preveu aquest Estatut

es regeixen per la legislaci de lAdministraci en la qual
estiguin destinats de forma efectiva i conserven la condici de funcionari de lAdministraci dorigen i el dret a
participar en les convocatries per a la provisi de llocs
de treball que efectu aquesta ltima. El temps de servei
a lAdministraci pblica en la qual estiguin destinats
sels computa com de servei actiu en el seu cos o escala
dorigen.
4. Els funcionaris que reingressin al servei actiu a
lAdministraci dorigen, procedents de la situaci de servei en altres administracions pbliques, obtindran el
reconeixement professional dels progressos assolits en
el sistema de carrera professional i els seus efectes sobre
la posici retributiva de conformitat amb el procediment
previst en els convenis de conferncia sectorial i altres
instruments de collaboraci que estableixen mesures de
mobilitat interadministrativa, previstos a larticle 84 del
present Estatut. En defecte daquests convenis o instruments de collaboraci, el reconeixement lefectua lAdministraci pblica en la qual es produeix el reingrs.
Article 89.
Excedncia.
1. Lexcedncia dels funcionaris de carrera pot adoptar les modalitats segents:

a) Excedncia voluntria per inters particular.
b) Excedncia voluntria per agrupaci familiar.
c) Excedncia per cura de familiars.
d) Excedncia per ra de violncia de gnere.
2. Els funcionaris de carrera poden obtenir lexcedncia voluntria per inters particular quan hagin prestat serveis efectius en qualsevol de les administracions
pbliques durant un perode mnim de cinc anys immediatament anteriors.
Amb tot, les lleis de funci pblica que es dictin en
desplegament del present Estatut poden establir una
durada inferior del perode de prestaci de serveis exigit
perqu el funcionari de carrera pugui sollicitar lexcedncia i shan de determinar els perodes mnims de permanncia en aquesta.
La concessi dexcedncia voluntria per inters particular queda subordinada a les necessitats del servei
degudament motivades. No es pot declarar quan al funcionari pblic se li instrueixi expedient disciplinari.
Escau declarar dofici lexcedncia voluntria per
inters particular quan, finalitzada la causa que va determinar el pas a una situaci diferent de la de servei actiu,
sincompleixi lobligaci de sollicitar el reingrs al servei
actiu en el termini establert per reglament.
Els qui estan en situaci dexcedncia per inters particular no meriten retribucions, ni els s computable el
temps que estiguin en aquesta situaci als efectes dascensos, triennis i drets en el rgim de Seguretat Social
que els sigui aplicable.
3. Es pot concedir lexcedncia voluntria per agrupaci familiar sense el requisit dhaver prestat serveis
efectius en qualsevol de les administracions pbliques
durant el perode establert als funcionaris el cnjuge dels
quals resideixi en una altra localitat per haver obtingut i
estar acomplint un lloc de treball de carcter definitiu
com a funcionari de carrera o com a laboral fix en qualsevol de les administracions pbliques, organismes pblics
i entitats de dret pblic que en depenen o hi estan vinculats, en els rgans constitucionals o del poder judicial i
rgans similars de les comunitats autnomes, aix com a
la Uni Europea o en organitzacions internacionals.
Els qui estan en situaci dexcedncia voluntria per
agrupaci familiar no meriten retribucions, ni els s computable el temps que estiguin en aquesta situaci als
Suplement nm. 15
efectes dascensos, triennis i drets en el rgim de Seguretat Social que els sigui aplicable.
4. Els funcionaris de carrera tenen dret a un perode
dexcedncia de durada no superior a tres anys per tenir
cura de cada fill, tant quan ho sigui per naturalesa com
per adopci o acolliment permanent o preadoptiu, a
comptar de la data de naixement o, si sescau, de la resoluci judicial o administrativa.
Tamb tenen dret a un perode dexcedncia de
durada no superior a tres anys, per tenir cura dun familiar que estigui a crrec seu, fins al segon grau inclusivament de consanguinitat o afinitat que per raons dedat,
accident, malaltia o discapacitat no es pugui valer pel seu
compte i no desenvolupi cap activitat retribuda.
El perode dexcedncia s nic per cada subjecte
causant. Quan un nou subjecte causant doni origen a una
nova excedncia, linici del perode daquesta posa fi al
de lexcedncia de qu es gaudia.
En cas que dos funcionaris generin el dret a gaudir-ne
pel mateix subjecte causant, lAdministraci en pot limitar lexercici simultani per raons justificades relacionades
amb el funcionament dels serveis.
El temps de permanncia en aquesta situaci s computable als efectes de triennis, carrera i drets en el rgim
de Seguretat Social que sigui aplicable. El lloc de treball
que socupa sha de reservar almenys durant dos anys.
Transcorregut aquest perode, la reserva ho s a un lloc a
la mateixa localitat i de la mateixa retribuci.
Els funcionaris en aquesta situaci poden participar
en els cursos de formaci que convoqui lAdministraci.
5. Les funcionries vctimes de violncia de gnere,
per fer efectiva la seva protecci o el seu dret a lassistncia social integral, tenen dret a sollicitar la situaci dexcedncia sense lobligaci dhaver prestat un temps
mnim de serveis previs i sense que sigui exigible cap
termini de permanncia en aquesta.
Durant els sis primers mesos tenen dret a la reserva
del lloc de treball que tenien, i aquest perode s computable als efectes dantiguitat, carrera i drets del rgim de
Seguretat Social que sigui aplicable.
Si les actuacions judicials ho exigeixen es pot prorrogar aquest perode per tres mesos, i fins a divuit com a
mxim, amb efectes idntics als assenyalats anteriorment, a fi de garantir lefectivitat del dret de protecci de
la vctima.
Durant els dos primers mesos daquesta excedncia
la funcionria t dret a percebre les retribucions ntegres
i, si sescau, les prestacions familiars per fill a crrec.
Article 90.
Suspensi de funcions.
1. El funcionari declarat en la situaci de suspensi

queda privat durant el temps de permanncia en aquesta
situaci de lexercici de les seves funcions i de tots els
drets inherents a la condici. La suspensi determina la
prdua del lloc de treball quan excedeixi els sis mesos.
2. La suspensi ferma simposa en virtut de sentncia dictada en causa criminal o en virtut de sanci disciplinria. La suspensi ferma per sanci disciplinria no
pot excedir els sis anys.
3. El funcionari declarat en la situaci de suspensi
de funcions no pot prestar serveis en cap Administraci
pblica ni en els organismes pblics, agncies o entitats
de dret pblic que en depenen o hi estan vinculades
durant el temps que es compleixi la pena o sanci.
4. Es pot acordar la suspensi de funcions amb
carcter provisional en ocasi de la tramitaci dun procediment judicial o expedient disciplinari, en els termes
establerts en aquest Estatut.
Article 91.
2113
Reingrs al servei actiu.
Shan de regular per reglament els terminis, procediments i condicions, segons les situacions administratives
de procedncia, per sollicitar el reingrs al servei actiu
dels funcionaris de carrera, amb respecte al dret a la
reserva del lloc de treball en els casos en qu sigui procedent de conformitat amb aquest Estatut.
Article 92.
Situacions del personal laboral.
El personal laboral es regeix per lEstatut dels treballadors i pels convenis collectius que li sn aplicables.
Els convenis collectius poden determinar laplicaci
daquest captol al personal incls en el seu mbit daplicaci en el que sigui compatible amb lEstatut dels treballadors.
TTOL VII
Rgim disciplinari
Article 93.
Responsabilitat disciplinria.
1. Els funcionaris pblics i el personal laboral queden subjectes al rgim disciplinari que estableixen el
present ttol i les normes que les lleis de funci pblica
dictin en desplegament daquest Estatut.
2. Els funcionaris pblics o el personal laboral que
nindueixin altres a realitzar actes o conductes constitutius de falta disciplinria incorren en la mateixa responsabilitat que aquests.
3. Tamb incorren en responsabilitat els funcionaris
pblics o personal laboral que encobreixin les faltes consumades molt greus o greus, quan dels actes esmentats
en derivi un dany greu per a lAdministraci o els ciutadans.
4. El rgim disciplinari del personal laboral es
regeix, en el que no prevegi el present ttol, per la legislaci laboral.
Article 94.
Exercici de la potestat disciplinria.
1. Les administracions pbliques han de corregir

disciplinriament les infraccions del personal al seu servei assenyalat a larticle anterior comeses en lexercici de
les seves funcions i crrecs, sense perjudici de la responsabilitat patrimonial o penal que pugui derivar de les
infraccions.
2. La potestat disciplinria sexerceix dacord amb
els principis segents:
a) Principi de legalitat i tipicitat de les faltes i sancions, a travs de la predeterminaci normativa o, en el
cas del personal laboral, dels convenis collectius.
b) Principi dirretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables i de retroactivitat de les favorables al presumpte infractor.
c) Principi de proporcionalitat, aplicable tant a la
classificaci de les infraccions i sancions com a laplicaci.
d) Principi de culpabilitat.
e) Principi de presumpci dinnocncia.
3. Quan de la instrucci dun procediment disciplinari resulti lexistncia dindicis fundats de criminalitat,
se nha de suspendre la tramitaci i sha de posar en
coneixement del Ministeri Fiscal.
Els fets declarats provats per resolucions judicials
fermes vinculen lAdministraci.
2114
Article 95.
Faltes disciplinries.
1. Les faltes disciplinries poden ser molt greus,

greus i lleus.
2. Sn faltes molt greus:
a) Lincompliment del deure de respecte a la Constituci i als estatuts dautonomia respectius de les comunitats autnomes i ciutats de Ceuta i Melilla, en lexercici
de la funci pblica.
b) Tota actuaci que suposi discriminaci per ra
dorigen racial o tnic, religi o conviccions, discapacitat,
edat o orientaci sexual, llengua, opini, lloc de naixement o venatge, sexe o qualsevol altra condici o circumstncia personal o social, aix com la persecuci per
ra dorigen racial o tnic, religi o conviccions, discapacitat, edat o orientaci sexual i la persecuci moral,
sexual i per ra de sexe.
c) Labandonament del servei, aix com no fer-se crrec voluntriament de les tasques o funcions que tenen
encomanades.
d) Ladopci dacords manifestament illegals que
causin un perjudici greu a lAdministraci o als ciutadans.
e) La publicaci o utilitzaci indeguda de la documentaci o informaci a qu tinguin o hagin tingut accs
per ra del seu crrec o funci.
f) La negligncia en la custdia de secrets oficials,
declarats aix per llei o classificats com a tals, que sigui
causa de la seva publicaci o que en provoqui la difusi
o coneixement indegut.
g) Lincompliment notori de les funcions essencials
inherents al lloc de treball o funcions encomanades.
h) La violaci de la imparcialitat, utilitzant les facultats atribudes per influir en processos electorals de qualsevol naturalesa i mbit.
i) La desobedincia oberta a les ordres o instruccions dun superior, llevat que constitueixin infracci
manifesta de lordenament jurdic.
j) La prevalena de la condici dempleat pblic per
obtenir un benefici indegut per a si mateix o per a un
altre.
k) Lobstaculitzaci a lexercici de les llibertats pbliques i drets sindicals.
l) La realitzaci dactes encaminats a coartar el lliure
exercici del dret de vaga.
m) Lincompliment de lobligaci datendre els serveis essencials en cas de vaga.
n) Lincompliment de les normes sobre incompatibilitats quan aix doni lloc a una situaci dincompatibilitat.
) La incompareixena injustificada en les comissions dinvestigaci de les Corts Generals i de les assemblees legislatives de les comunitats autnomes.
o) La persecuci laboral.
p) Tamb sn faltes molt greus les que quedin tipificades com a tals en una llei de les Corts Generals o de
lassemblea legislativa de la comunitat autnoma corresponent o pels convenis collectius en el cas del personal
laboral.
3. Les faltes greus sestableixen per llei de les Corts
Generals o de lassemblea legislativa de la comunitat
autnoma corresponent o pels convenis collectius en el
cas del personal laboral, atenent les circumstncies
segents:
a) El grau en qu shagi vulnerat la legalitat.
b) La gravetat dels danys causats a linters pblic,
patrimoni o bns de lAdministraci o dels ciutadans.
c) El descrdit per a la imatge pblica de lAdministraci.
Suplement nm. 15
4. Les lleis de funci pblica que es dictin en desplegament del present Estatut han de determinar el rgim
aplicable a les faltes lleus, atenent les circumstncies
anteriors.
Article 96.
Sancions.
1. Per ra de les faltes comeses es poden imposar

les sancions segents:
a) Separaci del servei dels funcionaris, que en el
cas dels funcionaris interins comporta la revocaci del
nomenament, i que noms pot sancionar la comissi de
faltes molt greus.
b) Acomiadament disciplinari del personal laboral,
que noms pot sancionar la comissi de faltes molt greus
i comporta la inhabilitaci per ser titular dun nou contracte de treball amb funcions similars a les que sexercien.
c) Suspensi ferma de funcions, o de feina i sou en
el cas del personal laboral, amb una durada mxima de 6
anys.
d) Trasllat fors, amb canvi de localitat de residncia o sense, pel perode que sestableixi en cada cas.
e) Demrit, que consisteix en la penalitzaci als
efectes de carrera, promoci o mobilitat voluntria.
f) Advertncia.
g) Qualsevol altra que sestableixi per llei.
2. Escau la readmissi del personal laboral fix quan
sigui declarat improcedent lacomiadament acordat com
a conseqncia de la incoaci dun expedient disciplinari
per la comissi duna falta molt greu.
3. Labast de cada sanci sha destablir tenint en
compte el grau dintencionalitat, descurana o negligncia que es reveli en la conducta, el dany a linters pblic,
la reiteraci o reincidncia, aix com el grau de participaci.
Article 97.
Prescripci de les faltes i sancions.
Les infraccions molt greus prescriuen al cap de 3

anys, les greus al cap de 2 anys i les lleus al cap de 6
mesos; les sancions imposades per faltes molt greus
prescriuen al cap de 3 anys, les imposades per faltes
greus al cap de 2 anys i les imposades per faltes lleus al
cap de lany.
El termini de prescripci es comena a comptar des
que shagi coms la falta, i des del cessament de la
comissi quan es tracti de faltes continuades.
El de les sancions, des de la fermesa de la resoluci
sancionadora.
Article 98
nals.
Procediment disciplinari i mesures provisio-
1. No es pot imposar sanci per la comissi de faltes

molt greus o greus sin mitjanant el procediment
prviament establert.
La imposici de sancions per faltes lleus sha de portar a terme per procediment sumari amb audincia a
linteressat.
2. El procediment disciplinari que sestableixi en el
desplegament daquest Estatut sha destructurar atenent
els principis deficcia, celeritat i economia processal,
amb respecte ple als drets i garanties de defensa del presumpte responsable.
En el procediment ha de quedar establerta la deguda
separaci entre la fase instructora i la sancionadora, que
shan dencomanar a rgans diferents.
3. Si est previst en les normes que regulin els procediments sancionadors, es poden adoptar mitjanant
resoluci motivada mesures de carcter provisional que
Suplement nm. 15
assegurin leficcia de la resoluci final que pugui

recaure.
La suspensi provisional com a mesura cautelar en la
tramitaci dun expedient disciplinari no pot excedir els 6
mesos, excepte en cas de paralitzaci del procediment
imputable a linteressat. La suspensi provisional tamb
es pot acordar durant la tramitaci dun procediment
judicial, i sha de mantenir pel temps a qu sestengui la
pres provisional o altres mesures decretades pel jutge
que determinin la impossibilitat dexercir el lloc de treball. En aquest cas, si la suspensi provisional passa de
sis mesos no suposa prdua del lloc de treball.
El funcionari susps provisionalment t dret a percebre durant la suspensi les retribucions bsiques i, si
sescau, les prestacions familiars per fill a crrec.
4. Quan la suspensi provisional selevi a definitiva,
el funcionari ha de retornar el que hagi percebut durant el
temps de durada daquella. Si la suspensi provisional
no arriba a esdevenir sanci definitiva, lAdministraci ha
de restituir al funcionari la diferncia entre els havers
realment percebuts i els que hauria hagut de percebre si
shagus trobat amb plenitud de drets.
El temps de permanncia en suspensi provisional s
dabonament per al compliment de la suspensi ferma.
Quan la suspensi no sigui declarada ferma, el seu
temps de durada sha de computar com de servei actiu i
sha dacordar la reincorporaci immediata del funcionari al seu lloc de treball, amb reconeixement de tots els
drets econmics i altres que siguin procedents des de la
data de suspensi.
TTOL VIII
Cooperaci entre les administracions pbliques
Article 99. Relacions de cooperaci entre les administracions pbliques.
Les administracions pbliques han dactuar i relacionar-se entre si en les matries objecte daquest Estatut
dacord amb els principis de cooperaci i collaboraci,
respectant, en tot cas, lexercici legtim per les altres
administracions de les seves competncies.
Article 100.
rgans de cooperaci.
1. La Conferncia Sectorial dAdministraci Pblica,

com a rgan de cooperaci en matria dadministraci
pblica de lAdministraci General de lEstat, de les administracions de les comunitats autnomes, de les ciutats
de Ceuta i Melilla i de lAdministraci local, els representants de la qual sn designats per la Federaci Espanyola
de Municipis i Provncies, com a associaci dentitats
locals dmbit estatal amb ms implantaci, sense perjudici de la competncia daltres conferncies sectorials o
rgans equivalents, ha datendre en el seu funcionament
i organitzaci al que estableix la legislaci vigent sobre
rgim jurdic de les administracions pbliques.
2. Es crea la Comissi de Coordinaci de lOcupaci
Pblica com a rgan tcnic i de treball dependent de la
Conferncia Sectorial dAdministraci Pblica. En aquesta
Comissi sha de fer efectiva la coordinaci de la poltica
de personal entre lAdministraci General de lEstat, les
administracions de les comunitats autnomes i de les
ciutats de Ceuta i Melilla, i les entitats locals, i en concret
li correspon:
a) Impulsar les actuacions necessries per garantir
lefectivitat dels principis constitucionals en laccs a
locupaci pblica.
2115
b) Estudiar i analitzar els projectes de legislaci

bsica en matria docupaci pblica, aix com emetre
informe sobre qualsevol altre projecte normatiu que les
administracions pbliques li presentin.
c) Elaborar estudis i informes sobre locupaci
pblica. Aquests estudis i informes shan de trametre a
les organitzacions sindicals presents a la Mesa General
de Negociaci de les Administracions Pbliques.
3. Componen la Comissi de Coordinaci de lOcupaci Pblica els titulars dels rgans directius de la poltica de recursos humans de lAdministraci General de
lEstat, de les administracions de les comunitats autnomes i de les ciutats de Ceuta i Melilla, i els representants
de lAdministraci local designats per la Federaci Espanyola de Municipis i Provncies, com a associaci dentitats locals dmbit estatal amb ms implantaci, en els
termes que es determinin per reglament, prvia consulta
amb les comunitats autnomes.
4. La Comissi de Coordinaci de lOcupaci Pblica
ha delaborar les seves prpies normes dorganitzaci i
funcionament.
Disposici addicional primera.
caci.
mbit especfic dapli-
Els principis que contenen els articles 52, 53, 54, 55 i

59 sn aplicables en les entitats del sector pblic estatal,
autonmic i local, que no estiguin incloses a larticle 2 del
present Estatut i que estiguin definides aix a la seva normativa especfica.
Disposici addicional segona.
taci de carcter estatal.
Funcionaris amb habili-
1. Funcions pbliques a les corporacions locals:

1.1 Sn funcions pbliques, el compliment de les
quals queda reservat exclusivament a funcionaris, les
que impliquin exercici dautoritat, les de fe pblica i
assessorament legal preceptiu, les de control i fiscalitzaci interna de la gesti economicofinancera i pressupostria, i les de comptabilitat i tresoreria.
1.2 Sn funcions pbliques necessries en totes les
corporacions locals, la responsabilitat administrativa de
les quals est reservada a funcionaris amb habilitaci de
carcter estatal:
a) La de secretaria, comprensiva de la fe pblica i
lassessorament legal preceptiu.
b) El control i la fiscalitzaci interna de la gesti economicofinancera i pressupostria, i la comptabilitat, tresoreria i recaptaci.
2. Lescala de funcionaris amb habilitaci de carcter estatal se subdivideix en les subescales segents:
a) Secretaria, a la qual corresponen les funcions
contingudes a lapartat 1.2.a).
b) Intervenci tresoreria, a la qual corresponen les
funcions contingudes a lapartat 1.2.b).
c) Secretaria intervenci, a la qual corresponen les
funcions contingudes als apartats 1.2.a) i 1.2.b), llevat de
la funci de tresoreria.
Els funcionaris de les subescales de secretaria i intervenci tresoreria estan integrats en una daquestes dues
categories: entrada o superior.
3. La creaci, classificaci i supressi de llocs de
treball reservats a funcionaris amb habilitaci de carcter
estatal correspon a cada comunitat autnoma, dacord
amb els criteris bsics que sestableixin per llei.
4. La convocatria de loferta docupaci, amb lobjectiu de cobrir les vacants existents de les places corresponents als funcionaris a qu es refereix lapartat 1.2,
2116
correspon a les comunitats autnomes. Aix mateix s

competncia de les comunitats autnomes la selecci
dels funcionaris esmentats, conforme als ttols acadmics requerits i programes mnims aprovats per reglament pel Ministeri dAdministracions Pbliques. Les
comunitats autnomes han de publicar les convocatries
de les proves selectives dels funcionaris amb habilitaci
de carcter estatal en els seus diaris oficials i les han de
trametre al Ministeri dAdministracions Pbliques per ser
publicades en el Butllet Oficial de lEstat.
Les comunitats autnomes han de trametre la relaci
de funcionaris nomenats per elles al Ministeri dAdministracions Pbliques perqu aquest procedeixi a acreditar
lhabilitaci estatal obtinguda i a inscriure-ho en el registre corresponent.
A aquests efectes, al Ministeri dAdministracions
Pbliques hi ha dhaver un registre de funcionaris amb
habilitaci de carcter estatal en qu shan dinscriure els
nomenaments efectuats per les comunitats autnomes,
situacions administratives, preses de possessi, cessament, i qualsevol incidncia que afecti la carrera professional daquests funcionaris. Aquest registre ha dintegrar
les inscripcions practicades en els registres propis de les
comunitats autnomes.
Els funcionaris habilitats estan legitimats per participar en els concursos de mrits convocats per a la provisi dels llocs de treball reservats a aquests funcionaris a
les plantilles de les entitats locals.
5. Provisi de llocs reservats a funcionaris amb
habilitaci de carcter estatal.
5.1 El concurs s el sistema normal de provisi de
llocs de treball i shi han de tenir en compte els mrits
generals, els mrits corresponents al coneixement de les
especialitats de lorganitzaci territorial de cada comunitat autnoma i del seu dret propi, el coneixement de la
llengua oficial en els termes previstos a la legislaci autonmica respectiva, i els mrits especfics directament
relacionats amb les caracterstiques del lloc.
Hi ha dhaver dos concursos anuals: el concurs ordinari i el concurs unitari.
Les comunitats autnomes, en el seu mbit territorial,
han de regular les bases comunes del concurs ordinari
aix com el percentatge de puntuaci que correspongui a
cadascun dels mrits enumerats anteriorment.
Les corporacions locals han daprovar el concurs
ordinari anual amb inclusi de les places vacants que
considerin necessari convocar. Lmbit territorial del concurs ordinari s el de la comunitat autnoma a la qual
pertanyi la corporaci local.
Els presidents de les corporacions locals han defectuar les convocatries del concurs ordinari i les han de
trametre a la comunitat autnoma corresponent perqu
les publiqui. Les resolucions dels concursos les han de
fer les corporacions locals i les han de trametre a la
comunitat autnoma respectiva, la qual, havent-les coordinat prviament per tal devitar la pluralitat simultnia
dadjudicacions a favor dun mateix concursant, ha de
publicar-les en el seu diari oficial, i les ha de traslladar al
Ministeri dAdministracions Pbliques perqu les publiqui en el Butllet Oficial de lEstat i per incloure-les en
el registre de funcionaris amb habilitaci de carcter
estatal.
El Ministeri dAdministracions Pbliques ha defectuar, supletriament, en funci dels mrits generals i els
de valoraci autonmica i dacord amb el que hagin establert les comunitats autnomes respecte del requisit de
la llengua, la convocatria anual dun concurs unitari dels
llocs de treball vacants, reservats a funcionaris amb habilitaci de carcter estatal que shagin de proveir per concurs, en els termes que estableixi per reglament el Ministeri dAdministracions Pbliques.
Suplement nm. 15
Lmbit territorial del concurs unitari s de carcter

estatal.
5.2 Excepcionalment, per als municipis de gran
poblaci previstos a larticle 121 de la Llei 7/1985, aix
com les diputacions provincials, cabildos i consells insulars, es poden cobrir pel sistema de lliure designaci,
entre funcionaris amb habilitaci de carcter estatal de la
subescala i categoria corresponents, els llocs reservats a
aquests que es determinin en les relacions de llocs de
treball en els termes previstos a la legislaci bsica sobre
funci pblica.
5.3 Les comunitats autnomes, dacord amb la seva
normativa, han de fer els nomenaments provisionals de
funcionaris amb habilitaci de carcter estatal, aix com
les comissions de serveis, acumulacions, nomenaments
de personal inter i de personal accidental.
6. El rgim disciplinari aplicable als funcionaris amb
habilitaci de carcter estatal es regula pel que disposa
cada comunitat autnoma, i correspon al Ministeri dAdministracions Pbliques resoldre els expedients disciplinaris en els quals el funcionari estigui destinat en una
comunitat diferent daquella en la qual se li va incoar lexpedient.
7. Els funcionaris amb habilitaci de carcter estatal
es regeixen pels sistemes daccs, carrera, provisi de
llocs i agrupaci de funcionaris aplicables a la seva
comunitat autnoma corresponent, respectant el que
estableix aquesta Llei.
Disposici addicional tercera. Aplicaci de les disposicions daquest Estatut a les institucions forals.
1. El present Estatut saplica a la Comunitat Foral de
Navarra en els termes que estableixen larticle 149.1.18a i
la disposici addicional primera de la Constituci, i la Llei
orgnica 13/1982, de 10 dagost, de reintegraci i millorament del rgim foral de Navarra.
2. En lmbit de la Comunitat Autnoma del Pas
Basc, el present Estatut saplica de conformitat amb la
disposici addicional primera de la Constituci, amb larticle 149.1.18a de la Constituci i amb la Llei orgnica 3/1979,
de 18 de desembre, per la qual saprova lEstatut dautonomia per al Pas Basc. Les facultats que preveu la disposici addicional segona respecte als funcionaris amb
habilitaci de carcter estatal les ostenten les institucions
forals dels seus territoris histrics o les institucions comunes de la Comunitat Autnoma, en els termes que estableixi la normativa autonmica.
Disposici addicional quarta. Funcionaris pblics propis de les ciutats de Ceuta i Melilla.
1. Els funcionaris pblics propis de les administracions de les ciutats de Ceuta i Melilla es regeixen pel que
disposa aquest Estatut, per les normes de carcter reglamentari que puguin aprovar per desplegar-lo les seves
assemblees en el marc dels estatuts respectius, per les
normes que pugui dictar lEstat per desplegar-lo i per la
Llei de funci pblica de lAdministraci General de lEstat.
2. En el marc del que preveu el nmero anterior, les
assemblees de Ceuta i Melilla tenen, a ms, les funcions
segents:
a) Lestabliment, modificaci i supressi descales,
subescales i classes de funcionaris, i la classificaci
daquests.
b) Laprovaci de les plantilles i relacions de llocs de
treball.
c) La regulaci del procediment de provisi de llocs
directius aix com el seu rgim de permanncia i cessament.
Suplement nm. 15
2117
d) La determinaci de les faltes i sancions disciplinries lleus.
que siguin procedents segons la modalitat de carrera

aplicable en cada mbit.
3. Els funcionaris transferits es regeixen per la Llei

de funci pblica de lAdministraci General de lEstat i
les seves normes de desplegament. No obstant aix, es
poden integrar com a funcionaris propis de la ciutat a la
qual hagin estat transferits i quedar en la situaci administrativa de servei en altres administracions pbliques.
Disposici addicional onzena.

ticle 87.3.
Disposici addicional cinquena. Aplicaci

Estatut a organismes reguladors.
daquest
El que estableix el present Estatut saplica als organismes reguladors de la disposici addicional desena, 1,
de la Llei 6/1997, de 14 dabril, dorganitzaci i funcionament de lAdministraci General de lEstat, en la forma
que preveuen les seves lleis de creaci.
Disposici addicional sisena. Jubilaci dels funcionaris.
El Govern ha de presentar al Congrs dels Diputats un
estudi sobre els diferents rgims daccs a la jubilaci
dels funcionaris que contingui, entre altres aspectes,
recomanacions per assegurar la no-discriminaci entre
collectius amb caracterstiques similars i la convenincia
dampliar la possibilitat daccedir a la jubilaci anticipada
de determinats collectius.
Disposici addicional setena. Altres agrupacions professionals sense requisit de titulaci.
1. A ms dels grups classificatoris que estableix larticle 76 del present Estatut, les administracions pbliques
poden establir altres agrupacions diferents de les enunciades anteriorment, per a laccs a les quals no sexigeixi
tenir cap de les titulacions previstes en el sistema educatiu.
2. Els funcionaris que pertanyin a aquestes agrupacions, quan tinguin la titulaci exigida, es podran promocionar dacord amb el que estableix larticle 18 daquest
Estatut.
Disposici addicional vuitena.
Plans digualtat.
1. Les administracions pbliques estan obligades a

respectar la igualtat de tracte i doportunitats en lmbit
laboral i, amb aquesta finalitat, han dadoptar mesures
dirigides a evitar qualsevol tipus de discriminaci laboral
entre dones i homes.
2. Sense perjudici del que disposa lapartat anterior,
les administracions pbliques han delaborar i aplicar un
pla digualtat a desenvolupar en el conveni collectiu o
acord de condicions de treball del personal funcionari
que sigui aplicable, en els termes que shi prevegin.
Disposici addicional novena.
Els funcionaris de carrera tenen garantits els drets
econmics aconseguits o reconeguts en el marc dels sistemes de carrera professional establerts per les lleis de
cada Administraci pblica.
Disposici addicional desena.
La carrera professional dels funcionaris de carrera
sinicia en el grau, nivell, categoria, esgla i altres conceptes anlegs corresponents a la plaa inicialment
assignada al funcionari desprs de superar el procs
selectiu corresponent, que tenen la consideraci de
mnims. A partir daquells, shan de produir els ascensos
mbit daplicaci de lar-
Al personal que preveu larticle 4 daquest Estatut que

sigui declarat en serveis especials o en situaci administrativa anloga, se li han daplicar els drets que estableix
larticle 87.3 del present Estatut en la mesura que laplicaci sigui compatible amb el que estableix la seva legislaci especfica.
Disposici transitria primera.
butius.
Garantia de drets retri-
1. El desplegament del present Estatut no pot comportar per al personal incls en el seu mbit daplicaci la
disminuci de la quantia dels drets econmics i altres
complements retributius inherents al sistema de carrera
vigent per a aquests en el moment dentrar en vigor, sigui
quina sigui la situaci administrativa en qu es trobin.
2. Si el personal incls en lmbit daplicaci del
present Estatut no es troba en la situaci de servei actiu,
se li han de reconixer els drets econmics i complements retributius a qu es refereix lapartat anterior a
partir del moment en qu reingressi al servei actiu.
Disposici transitria segona. Personal laboral fix que
exerceix funcions o llocs classificats com a propis de
personal funcionari.
El personal laboral fix que a lentrada en vigor del
present Estatut exerceixi funcions de personal funcionari,
o passi a exercir-les en virtut de proves de selecci o promoci convocades abans de la data esmentada, poden
seguir exercint-les.
Aix mateix, pot participar en els processos selectius
de promoci interna convocats pel sistema de concurs
oposici, de forma independent o conjunta amb els processos selectius de lliure concurrncia, en els cossos i
escales als quals figurin adscrits les funcions o els llocs
que exerceixi, sempre que tingui la titulaci necessria i
compleixi la resta de requisits exigits, i a aquests efectes
es valoren com a mrit els serveis efectius prestats com
a personal laboral fix i les proves selectives superades
per accedir a aquesta condici.
Disposici transitria tercera. Entrada en vigor de la
nova classificaci professional.
1. Fins que no es generalitzi la implantaci dels nous
ttols universitaris a qu es refereix larticle 76, per accedir a la funci pblica continuen sent vlids els ttols universitaris oficials vigents a lentrada en vigor daquest
Estatut.
2. Transitriament, els grups de classificaci existents a lentrada en vigor del present Estatut shan dintegrar en els grups de classificaci professional de funcionaris que estableix larticle 76, dacord amb les
equivalncies segents:
grup A: subgrup A1
grup B: subgrup A2
grup C: subgrup C1
grup D: subgrup C2
grup E: agrupacions professionals a qu fa referncia la disposici addicional setena.
3. Els funcionaris del subgrup C1 que tinguin la titulaci exigida es poden promocionar al grup A sense
necessitat de passar pel nou grup B, dacord amb el que
estableix larticle 18 daquest Estatut.
2118
Disposici transitria quarta.

temporal.
Consolidaci docupaci
1. Les administracions pbliques poden efectuar

convocatries de consolidaci docupaci a llocs o places
de carcter estructural corresponents als seus diferents
cossos, escales o categories, que estiguin dotats pressupostriament i estiguin ocupats interinament o temporalment amb anterioritat a l1 de gener de 2005.
2. Els processos selectius han de garantir el compliment dels principis digualtat, mrit, capacitat i publicitat.
3. El contingut de les proves ha de tenir relaci amb
els procediments, tasques i funcions habituals dels llocs
objecte de cada convocatria. En la fase de concurs es
pot valorar, entre altres mrits, el temps de serveis prestats a les administracions pbliques i lexperincia en els
llocs de treball objecte de la convocatria.
Els processos selectius shan de desenvolupar de
conformitat amb el que disposen els apartats 1 i 3 de larticle 61 del present Estatut.
Disposici transitria cinquena.
general.
Procediment electoral
Mentre no es determini el procediment electoral

general que preveu larticle 39 del present Estatut, es
mantenen amb carcter de normativa bsica els articles
segents de la Llei 9/1987, de 12 de juny, drgans de
representaci, determinaci de les condicions de treball i
participaci del personal al servei de les administracions
pbliques: 13.2, 13.3, 13.4, 13.5, 13.6, 15, 16, 17, 18, 19, 20,
21, 25, 26, 27, 28 i 29.
Disposici transitria sisena.
paternitat.
Ampliaci del perms de
Les administracions pbliques han dampliar de

manera progressiva i gradual la durada del perms de
paternitat regulat a lapartat c) de larticle 49 fins a assolir
lobjectiu de quatre setmanes daquest perms al cap de
sis anys dentrada en vigor daquest Estatut.
Disposici transitria setena.
ci de carcter estatal.
Funcionaris amb habilita-
Mentre no saprovin les normes de desplegament de

la disposici addicional segona daquest Estatut, sobre el
rgim jurdic dels funcionaris amb habilitaci de carcter
estatal, continuen en vigor les disposicions que regulen
en lactualitat lescala de funcionaris dAdministraci
local amb habilitaci de carcter nacional, que shan
dentendre referides a lescala de funcionaris amb habilitaci de carcter estatal.
Disposici transitria vuitena. Personal funcionari de
centres docents dependents daltres administracions.
Quan shagin incorporat, amb anterioritat a lentrada
en vigor de la Llei orgnica, 2/2006, de 3 de maig, deducaci, o sincorporin durant els tres primers anys de la
seva aplicaci, centres prviament dependents de qualsevol Administraci pblica a les xarxes de centres
docents dependents de les administracions educatives,
el personal docent que tingui la condici de funcionari i
presti els seus serveis en aquests centres es pot integrar
en els cossos docents als quals es refereix la Llei orgnica dEducaci sempre que tinguin la titulaci requerida
per ingressar en els respectius cossos o la que en el
moment del seu ingrs a lAdministraci pblica de pro-
Suplement nm. 15
cedncia sexigia per ingressar als cossos docents dmbit estatal.

Aquests funcionaris shan dordenar en el cos en qu
sintegrin respectant la data del nomenament com a funcionaris de lAdministraci de procedncia, han de continuar ocupant els destins que tinguin assignats en el
moment de la seva integraci i, dara endavant, queden
subjectes a la normativa sobre provisi de llocs de treball
dels funcionaris docents.
Disposici derogatria nica.
Queden derogades amb labast establert a la disposici final quarta les disposicions segents:
a) De la Llei de funcionaris civils de lEstat aprovada
pel Decret 315/1964, de 7 de febrer, els articles 1, 2, 3, 4,
5.2, 7, 29, 30, 36, 37, 38, 39.2, 40, 41, 42, 44, 47, 48, 49, 50,
59, 60, 61, 63, 64, 65, 68, 71, 76, 77, 78, 79, 80, 87, 89, 90,
91, 92, 93, 102, 104 i 105.
b) De la Llei 30/1984, de 2 dagost, de mesures per a
la reforma de la funci pblica, els articles 3.2.e) i f); 6; 7;
8; 11; 12; 13.2, 3 i 4; 14.4 i 5; 16; 17; 18.1 a 5; 19.1 i 3; 20.1,
a) b) pargraf primer, c), e) i g) en els pargrafs primer a
quart, i i), 2 i 3; 21; 22.1 a excepci dels dos ltims pargrafs; 23; 24; 25; 26; 29, a excepci de lltim pargraf
dels apartats 5, 6 i 7; 30.3 i 5; 31; 32; 33; disposicions addicionals tercera, 2 i 3, quarta dotzena i quinzena, disposicions
transitries segona, vuitena i novena.
c) La Llei 9/1987, de 12 de juny, drgans de representaci, determinaci de les condicions de treball i participaci del personal al servei de les administracions
pbliques, excepte larticle 7 i amb lexcepci que preveu
la disposici transitria cinquena daquest Estatut.
d) La Llei 17/1993, de 23 de desembre, sobre incorporaci a la funci pblica espanyola dels nacionals daltres estats membres de la Uni Europea.
e) De la Llei 7/1985, de 2 dabril, reguladora de les
bases del rgim local, larticle 92 i el captol III del ttol VII.
f) Del Reial decret legislatiu 781/1986, de 18 dabril,
Text refs de les disposicions legals vigents en matria
de rgim local, el captol III del ttol VII.
g) Totes les normes del mateix rang o inferior que
contradiguin el que disposa aquest Estatut o shi oposin.
Disposici final primera.
Habilitaci competencial.
Les disposicions daquest Estatut es dicten a lempara

de larticle 149.1.18a de la Constituci, i constitueixen
bases del rgim estatutari dels funcionaris; a lempara de
larticle 149.1.7a de la Constituci, pel que fa a la legislaci laboral, i a lempara de larticle 149.1.13a de la Constituci, bases i coordinaci de la planificaci general de
lactivitat econmica.
Disposici final segona.
Les previsions daquesta Llei sn aplicables a totes
les comunitats autnomes respectant en tot cas les posicions singulars en matria de sistema institucional i les
competncies exclusives i compartides en matria de
funci pblica i dautoorganitzaci que els atribueixen els
respectius estatuts dautonomia, en el marc de la Constituci.
Disposici final tercera. Modificaci de la Llei 53/1984,
de 26 de desembre, dincompatibilitats del personal
al servei de les administracions pbliques.
1. Es modifiquen les lletres a) i g) de lapartat 1 de
larticle 2, que queden redactades de la manera segent:
Suplement nm. 15
a) El personal civil i militar al servei de lAdministraci de lEstat i dels seus organismes

pblics.
g) El personal al servei dentitats, corporacions
de dret pblic, fundacions i consorcis els pressupostos dels quals es dotin ordinriament en ms
dun 50 per cent amb subvencions o altres ingressos procedents de les administracions pbliques.
2. Es modifica lapartat 1 de larticle 16, que queda
redactat de la manera segent:
No es pot autoritzar o reconixer compatibilitat
al personal funcionari, al personal eventual i al personal laboral quan les retribucions complementries que tinguin dret a percebre de lapartat b) de
larticle 24 del present Estatut incloguin el factor
dincompatibilitat al retribut per aranzel i al personal directiu, incls el sotms a la relaci laboral de
carcter especial dalta direcci.
Disposici final quarta.
Entrada en vigor.
1. El present Estatut entra en vigor en el termini dun

mes a partir de la publicaci en el Butllet Oficial de lEstat.
2. No obstant el que estableixen els captols II i III
del ttol III, excepte larticle 25.2, i el captol III del ttol V
produeix efectes a partir de lentrada en vigor de les lleis
de funci pblica que es dictin en desplegament daquest
Estatut.
La disposici final tercera 2 del present Estatut produeix efectes en cada Administraci pblica a partir de lentrada en vigor del captol III del ttol III amb laprovaci de
les lleis de funci pblica de les administracions pbliques que es dictin en desplegament daquest Estatut.
Fins que no es facin efectius aquests supsits, lautoritzaci o denegaci de compatibilitats es continua regint per
la normativa actual.
3. Fins que no es dictin les lleis de funci pblica i les
normes reglamentries de desplegament, es mantenen
en vigor en cada Administraci pblica les normes vigents
sobre ordenaci, planificaci i gesti de recursos humans
mentre no soposin al que estableix aquest Estatut.
Per tant,
Mano a tots els espanyols, particulars i autoritats, que
compleixin aquesta Llei i que la facin complir.
Madrid, 12 dabril de 2007.
JUAN CARLOS R.
El president del Govern,
JOS LUIS RODRGUEZ ZAPATERO
7864
REIAL DECRET LLEI 3/2007, de 13 dabril, pel

qual sadopten mesures urgents per reparar
els danys causats per les inundacions produdes per desbordaments a la conca del riu Ebre
durant lltima setmana del mes de mar i la
primera del mes dabril de 2007. (BOE 90,
de 14-4-2007.)
Durant lltima setmana del mes de mar i la primera

del mes dabril de 2007, un temporal de pluja i neu ha
afectat les comunitats autnomes de Navarra, La Rioja,
Arag i Catalunya, i ha provocat inundacions a causa del
desbordament del riu Ebre i els seus afluents.
Segons dades de la Confederaci Hidrogrfica de
lEbre, el riu ha arribat fins als 2.593 metres cbics per
2119
segon i 7,14 metres daltura al seu pas per Castejn

(Navarra), 1.880 metres cbics per segon a Asc
(Tarragona), 1.635 a Tortosa (Tarragona) i 2.142 metres
cbics per segon al seu pas per Saragossa.
El desbordament del riu ha provocat que milers dhectrees de conreu hagin quedat negades, i ha originat, al
seu torn, levacuaci dalguns municipis.
De la mateixa manera, la crescuda ha provocat la
inundaci de camins rurals, el tall de carreteres de la
xarxa secundria per despreniments i inundacions, i
danys en altres infraestructures com squies, clavegueram, collegis, aix com diversos danys a bns de titularitat pblica i privada.
La magnitud dels fets i les seves conseqncies obliguen, des del principi constitucional de solidaritat, i per
aplicaci dels dequitat i igualtat de tracte en relaci amb
situacions precedents, a lactuaci dels poders pblics i a
ladopci, per a les zones afectades, dun conjunt de
mesures palliatives i reparadores que concordin amb les
que shan adoptat anteriorment en ocasions semblants,
per tal dafavorir el restabliment dels serveis, la reparaci
de danys produts i la tornada a la normalitat de les zones
sinistrades per les inundacions.
Lobjectiu, per tant, daquesta norma s aprovar un
catleg de mesures que afecten diversos departaments
ministerials i fan referncia a aspectes molt diferents, ja
que, mentre que unes es dirigeixen a disminuir les crregues tributries, daltres, com la concessi de crdits privilegiats, intenten palliar limpacte en les empreses i
particulars afectats.
No obstant aix, laprovaci immediata daquest Reial
decret llei, amb lobjectiu dexecutar com ms aviat millor
les mesures que shan dadoptar urgentment, comporta
que es difereixi a un moment ulterior el desplegament
reglamentari dels camps dactuaci en qu resulta necessari conixer amb ms detall labast dels danys produts,
sobretot quan els efectes de la inundaci, a dia davui,
encara no permeten efectuar un balan adequat de la situaci. Daquesta manera, es pretn que lAdministraci de
lEstat pugui habilitar els crdits adequats i en la quantia
necessria per finanar aquestes actuacions, aix com
establir els procediments de coordinaci necessaris amb
altres administracions.
Daltra banda, les prdues de producci que han ocasionat les inundacions en els cultius i territoris afectats
configuren, per la magnitud dels danys ocasionats, una
situaci de desastre natural, en els termes que estableixen les directrius comunitries sobre ajudes estatals al
sector agrari.
Tenint en compte que aquestes contingncies no
tenen cobertura completa en el marc de lassegurana
agrria combinada, s necessari arbitrar mesures palliatives adequades, de conformitat amb la naturalesa i
incidncia dels danys ocasionats a les produccions dels
territoris afectats i a les rendes dels agricultors.
En virtut daix, en s de lautoritzaci que consta a
larticle 86 de la Constituci, a proposta de la vicepresidenta primera del Govern i ministra de la Presidncia, del
vicepresident segon del Govern i ministre dEconomia i
Hisenda i dels ministres de lInterior, de Foment, de Treball i Afers Socials, dAgricultura, Pesca i Alimentaci,
dAdministracions Pbliques i de Medi Ambient i amb la
deliberaci prvia del Consell de Ministres a la reuni del
dia 13 dabril de 2007,
DISPOSO:
Article 1. mbit daplicaci.
1. Les mesures que estableix aquest Reial decret llei
sapliquen a la reparaci dels danys ocasionats per les
inundacions provocades pels desbordaments a la conca

EBEP en Català

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

EBEP en Català

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Suplement nm.

Dilluns 16 dabril 2007

que ja shagin designat, representin ms de la meitat dels

cia relatius a la informaci sobre els emissors els valors

LLEI 7/2007, de 12 dabril, de lEstatut bsic de

A tots els qui vegeu i entengueu aquesta Llei.

Dilluns 16 dabril 2007

els altres pasos de la Uni Europea i a la mateixa Administraci comunitria.

ci correcta daquesta ltima requereix solucions en part

Dilluns 16 dabril 2007

com la transparncia dels processos selectius i la seva

Dilluns 16 dabril 2007

fica els efectes jurdics dels pactes i acords, en particular

Dilluns 16 dabril 2007

Larticle 103.3 de la Constituci estableix que la llei ha

1. El present Estatut t per objecte establir les bases

1. Aquest Estatut saplica al personal funcionari i, en

Personal funcionari de les entitats locals.

1. El personal funcionari de les entitats locals es

Dilluns 16 dabril 2007

qual forma part aquest Estatut, i per la legislaci de les

Personal amb legislaci especfica prpia.

Les disposicions daquest Estatut noms sapliquen

Lleis de funci pblica.

En desplegament daquest Estatut, les Corts Generals

Normativa aplicable al personal laboral.

El personal laboral al servei de les administracions

Concepte i classes dempleats pblics.

1. Sn empleats pblics els qui exerceixen funcions

1. Sn funcionaris de carrera els qui, en virtut dun

1. s personal laboral el que, en virtut dun contracte

Dilluns 16 dabril 2007

Personal directiu professional.

El Govern i els rgans de govern de les comunitats

Els empleats pblics tenen els segents drets de

Drets individuals exercits collectivament.

Dilluns 16 dabril 2007

mitat amb el que estableixen la lletra b) de larticle 17 i

2. La carrera professional i la promoci del personal

Article 18. Promoci interna dels funcionaris de carrera.

Article 21. Determinaci de les quanties i dels increments retributius.

Article 19. Carrera professional i promoci del personal

Retribucions dels funcionaris.

1. Les retribucions dels funcionaris de carrera es

Dilluns 16 dabril 2007

5. No es pot percebre participaci en tributs o en

Les retribucions bsiques, que es fixen a la llei de

Retribucions dels funcionaris interins.

1. Els funcionaris interins perceben les retribucions

Retribucions dels funcionaris en prctiques.

Les administracions pbliques han de determinar les

Retribucions del personal laboral.

Les retribucions del personal laboral es determinen

Els funcionaris perceben les indemnitzacions corresponents per ra del servei.

1. Sense perjudici de la sanci disciplinria que

1. Els empleats pblics tenen dret a la negociaci

Dilluns 16 dabril 2007

1. La negociaci collectiva de condicions de treball

Article 35. Constituci i composici de les meses de

Meses generals de negociaci.

1. Es constitueix la Mesa General de Negociaci de

Dilluns 16 dabril 2007

la Mesa General de Negociaci de les Administracions

Matries objecte de negociaci.