Tema 1: La revoluci liberal

1. La constituci i les restauracions absolutistes

1808
Regnava Carles IV, que era absolutista. Tenia dos fills: Ferran VII i Carles M. Isidre.
En aquella poca Espanya-Frana-Gran Bretanya era com un triangle amors: havia moments
que Espanya era amic de Frana i havia moments que ho era dAnglaterra. En aquell moment
ho era de Frana i, per tant, no de Gran Bretanya. Godoy, primer ministre i amant de la dona
de Carles IV, va firmar el Tractat de Fontainebleau amb Napole, que tenia lobjectiu de
repartir-se Portugal, amic de Gran Bretanya.
Per tal de que les tropes franceses arribaren fins a Portugal, tindrien que creuar tota la
Pennsula. Van travessar els Pirineus i es van dividir cap al nord, el centre i lest, Catalunya.
Napole no tan sols volia Portugal, sin tamb Espanya. Va posar al capdavant del projecte al
seu germ Josep I o Pepe Botella.
Quan es van donar compte de lenganyifa, el fill de Carles, Ferran, va protagonitzar el Mot
dAranjuez (3/1808), on li va treure el poder al pare i es va erigir rei. Davant daquest
panorama, Napole va convocar a Carles IV i Ferran VII a Baiona i els va convncer en
abdicar en favor seu: Ferran va abdicar en el seu pare i aquest en favor de Napole, que va
traspassar el poder al seu germ Josep. Per tant, Pepe Botella serigia rei dEspanya.
Alguns espanyols van veure en Josep la possibilitat de dur a terme reformes liberals, ja que ell
era liberal. Aquests partidaris del nou rei sanomenen afrancesats. Altres acceptaven els ideals
de Josep I per no a ell, perqu era francs i deien que el rei havia de ser espanyol ( liberals) i
un altre grup volien el retorn de Ferran VII (absolutistes). Napole havia tancat Ferran en una
fortalesa a Valenay.
Els absolutistes van anar constituint en tots els territoris i ciutats dEspanya unes Juntes.
Mentre aix passava, una part de lexrcit espanyol es reorganitz per combatre les tropes
franceses. Aix comena la guerra de la Independncia o Guerra del Francs, a Catalunya, que
acaba el 1814.
Al 9/1808 es va crear la Junta Suprema Central, que va assumir la regncia fins que torns
Ferran VII, a qui consideraven rei legtim. Lobjectiu de la Junta era crear una constituci,
per per aix necessitaven formar primer unes Corts.
1810
Es van convocar les Corts Generals a Cadis.
1812
El 19/3 es proclama la primera Constituci liberal de la histria dEspanya.
De 1814 al 1820: Sexenni absolutista
Ferran VII retorna a Espanya al mar com a conseqncia del Tractat de Valenay que firma
amb Napole. Aquest tractat retornava la corona a Ferran, per no podia tenir represlies
contra els afrancesats.
Un grup dabsolutistes de les Corts de Cadis va lliurar un document a Ferran en el qual li
demanaven labolici de la Constituci i el retorn de la monarquia absoluta. Aquest document
sanomena Manifest dels perses. El 4/5 Ferran accepta la proposta mitjanant el decret de
Valncia, que deia que es retornaria a labsolutisme i saboliria lobra legislativa (Constituci,
decrets, etc). Aquesta va ser la primera restauraci o reacci absolutista.

Ferran va promoure una dura repressi contra els afrancesats i els liberals, trencant aix
lacord al Tractat de Valenay. Encara aix molts liberals fan revoltes per prendre-li el poder.
s una poca dintents de cop dEstat...
De 1820 al 1823: Trienni Liberal
...fins que acaba triomfant un encapalat per Rafael Riego, que comandava un destacament
cap a les colnies a Amrica, per que en comptes de fer aquest viatge, fa el cop dEstat.
L1/1 al poble sevill de Las Cabezas De San Juan Riego proclama la Constituci. Ferran VII
veient-se venut jura la Constituci a contracor. Comena aix el Trienni Liberal, amb el
govern dels doceanyistes.
Aquests tres anys van ser com un assaig de govern constitucional. Es va fer una poltica
moderada i va ser una poca de partides realistes. Fins i tot, a la Seu dUrgell els absolutistes
van arribar a organitzar una regncia (1822).
El final del Trienni va ser fruit duna acci combinada entre agents de Ferran, amb ajut de
potncies europees, sobretot Frana i ustria, i els sectors absolutistes del pas, que van
tramar un complot. Un exrcit francs (Cent Mil Fills de Sant Llus) van travessar la frontera i
van recrrer el pas perseguint el govern liberal, que shavia refugiat a Cadis. Arran daquest
cop dEstat dirigit pel mateix Ferran VII, es va produir la segona restauraci absolutista.
De 1823 al 1833: Dcada Ominosa
La tornada a labsolutisme comport una onada de repressi i labolici de tot tipus de
llibertats poltiques. Es van executar molts liberals, com Rafael Riego, i daltres es van haver
dexiliar.
Des de principis de segle havia comenat un procs demancipaci de les colnies
americanes, aprofitant lambient que es vivia a la metrpoli. Les ltimes colnies (Cuba,
Puerto Rico i Filipines) es van independitzar el 1898.
2. El rgim liberal
Ferran VII tenia una filla, Isabel II, nascuda el 1930 i que tindria que ser reina, per hi havia
un problema: segons la llei espanyola les dones no podien accedir al tron (Llei Slica).
Llavors el successor del tron havia de ser el germ de Ferran: Carles M. Isidre. Per Ferran va
canviar la llei a labril de 1930 i va instaurar la Pragmtica Sanci, que anullava la Llei
Slica i nomenava la seva filla hereva del tron.
Al 1832 el rei va patir un atac de gota i Carles va aprofitar-ho per fer un aixecament (Mot de
la Granja) i aconsegueix derogar la Pragmtica Sanci. Per Ferran es recupera
milagrosament i reimplanta la llei i envia al seu germ a Portugal.
De 1833 al 1840: Regncia de Maria Cristina
A la mort del rei al 1833, la vdua, Maria Cristina, es va encarregar del poder fins que Isabel
fos major dedat. Els partidaris de Carles M. Isidre no van acceptar el testament de Ferran i es
van aixecar en armes contra Maria Cristina, que va tenir que buscar suport en els liberals.
Aquests es dividien en moderats i progressistes. Comena aix la primera guerra carlina
(1833-1840) entre isabelins i carlins, que volien el retorn de labsolutisme, la defensa del
catolicisme i la defensa dels furs.
Al 1834 es va crear lEstatut Reial, que era una carta atorgada o document preconstitucional,
que supos linici dun procs dimplantaci de llibertats poltiques, per de fet lautntic
poder seguia en mans de la regent, ja que lEstatut no reconeixia la separaci de poders ni la
sobirania nacional. Al 1836 hi ha el Mot dels Sergents de la Granja, que s un aixecament per

part duns liberals que demanaven a regent la implantaci de la Constituci de 1812. Ella va
crear una altre al 1837.
Al 1837 es redact una Constituci basada en la de 1812, per amb alguns canvis que la feien
ms absolutista, encara que hi havia coses liberals, com la supressi de lobligaci de pagar
delmes a lesglsia, la desamortitzaci o venda en subhasta del bns embargats a lesglsia
(proposada per Mendizbal, 1835) i la supressi dels gremis. Es podria dir que la de 1837 est
a mig cam entre la del 1812 (liberal) i lEstatut Reial (absolutista).
Al 1838 els moderats guanyen les eleccions i pugen al poder. Una de les primeres coses que
fan es canviar la Llei Municipal, que era que els ciutadans elegien el alcalde de la seva ciutat
(com ara). Els moderats decideixen que ara els alcaldes de cada municipi els elegiria la
Corona. Aix al poble no li agrada i es llena al carrer a protestar. Maria Cristina sen va del
poder i deixa a Espartero el seu lloc, que acaba deixant la llei municipal com estava.
De 1840 al 1843: Regncia dEspartero
Espartero era un general que al camp de batalla havia guanyat als carlins i havia fet fugir a
Carles M. Isidre a Frana. Tenia el suport dels progressistes, per va governar de manera
dictatorial. Es va anar guanyant totes les antipaties, sobretot a Catalunya, ja que els catalans
volien proteccionisme econmic i ell tenia una poltica radicalment lliurecanvista i posava en
perill la indstria catalana; aix que els catalans van veure com les seves condicions de vida
empitjoraven. Al 1842, com que Barcelona seguia revoltada, va decidir bombardejar-la des de
Montjuc.
Al moviment catal contra el regent se li va unir un altre nascut al Pas Basc arran de la
decisi del govern de derogar els furs (lleis prpies de cada regi, diferents de la normativa
general de la resta del pas). Al 1843 Prim va haver una jamncia que Prim va soluciona
tornant a bombardejar Barcelona.
Al mateix any un sector dels progressistes que inicialment havien donat suport a Espartero, es
van enfrontar a ell, perqu no acceptaven les seves formes autoritries. Va haver un cop
dEstat protagonitzat per Narvez i Espartero va fugir a Londres.
Del 1844 al 1854: Dcada Moderada
Isabel II, proclamada ja major dedat, va assumir el tron dEspanya (1843) i va encarregar la
formaci del govern al Partit Moderat (1844) , que liderava Narvez, qui era el que realment
dirigia el pas. Al 1844 tamb es va crear la Gurdia Civil, ja que fins aquell moment hi
existia la Milcia Nacional, que eren voluntaris que actuaven dins duna provncia (a vegades
fora) i volien mantenir lordre.
El govern va derogar la Constituci de 1837 i va redactar una altre de nova al 1945, ms
conservadora. El sistema legislatiu era bicameral (un Senat i un Congrs) i shi mantenia el
sufragi censatari, per ms restringit que a la Constituci de 1837, ja que en aquesta tan sols
tenien vot els homes majors dedat i que tenien propietats o eren distingits per la seva
professi.
Als governs de la Dcada Moderada va haver-hi molta corrupci en assumptes financers on
participaven poltics i, fins i tot, Mara Cristina. Aquest ambient de corrupci i autoritarisme
va fer que cada vegada hi haguessin ms revoltes populars fins que, al 1854, el poble va donar
suport a un aixecament militar, conegut amb el nom de La Vicalvarada.
La Dcada Moderada es pot resumir en:
1) Constituci de 1845

2)Segona Guerra Carlina (1846-1849)

3) Reforma fiscal sobre contribucions territorials i els productes

4) Govern centralista on tothom tenia les mateixes lleis; no hi havia furs i la Llei Municipal
torna.
5)Proclamaci de la catolicitat de lestat i normalitzaci de les relacions amb lEsglsia a
travs del Concordat amb la Santa Seu. Aquest concorda era un acord entre Espanya i la Santa
Seu on es deia que la religi del pas seria la catlica i que es mantindria tota lestructura
eclesistica.
Del 1854 al 1856: Bienni Progressista
El cop dEstat fet per Leopoldo ODonnell, lder del partit dUni Liberal (entre els
progressistes i els moderats). Aquest aixecament va anar seguit de la publicaci del Manifest
de Manzanares, fet per Alberto Cnovas del Castillo, que pretenia provocar laixecament dels
progressistes en contra del govern de Narvez, cosa que va aconseguir.
Isabel II va demanar a Espartero, que havia tornat de Londres, que forms govern, per aquest
va tornar a posar en prctica les mesures radicals caracterstiques de la seva primera etapa. Va
expulsar els jesutes dEspanya i va atacar les bases de lEsglsia. Al 1855 va aplicar una
segona desamortitzaci, aquesta vegada civil que consistia en lexpropiaci i venda en
subhasta pblica els bns dun municipi. Al 1855 tamb es crea la Llei de Ferrocarrils i la Llei
de Bancs i Associacions Annimes de Crdit ies convoca una Vaga General.
El Bienni Progressista coincid amb un moment dol en leconomia espanyola, caracteritzats
per les exportacions de productes agrcoless o industrials.
Al 1856 Espartero redacta una Constituci per mai va ser promulgada. Un cop dEstat en
contra seu el va fer fora del govern.
Del 1856 al 1868: Etapa moderada o conservadora
Narvez va ser situat de nou al capdavant del govern. Durant aquests 12 anys es van anar
succeint els governs dell i de ODonnell.
Entre les accions dels governs daquest perode destaquen la paralitzaci de la
desamortitzaci civil, la repressi de la Gurdia Civil contra les revoltes camperoles i
lestabliment de prctiques electorals que van corrompre el sistema democrtic, com
laparici del caciquisme, que era obligar a alg a fer alguna cosa (en aquest cas, votar en
favor d alg) sota lamenaa de treure-lis alguna cosa (treball, casa, terres, etc).
El perode ms prsper daquesta poca va coincidir amb el govern de ODonnell de 1858 a
1863, conegut com a Govern Llarg. Aquest govern es va beneficiar duna poca de bones
collites i expansi comercial, grcies a les bases colonials de Cuba i les Filipines. A ms
aquells anys hi havia la guerra de Secessi a EUA (1861-1865), que va afavorir lexportaci
de productes espanyols.
En aquell perode tamb es van enviar tropes a la Contxintxina, diverses expedicions al nord
dfrica i un exrcit comandat per Prim a Mxic.
Del 1868 al 1874: Sexenni Revolucionari
1866-1868
Narvez havia marginat a demcrates, carlins i progressistes del govern. Un grup de poltics
demcrates i progressistes liderats per Prim van signar un pacte antimonrquic, que pretenia
crear una assemblea constituent, a la cuitat dOstende que incloa un acord per destronar
Isabel II i crear Juntes Revolucionries que organitzessin les masses populars. Un any
desprs, al 1867, es fa el Pacte de Brusselles que serveix de ratificaci al dOstende.

 1868-1873
El setembre de 1868 larmada espanyola a Cadis es va alar en armes contra la monarquia
dIsabel II. Aquesta vegada el lder de laixecament era el General Topete. La flama
revolucionria sestengu i es crearen les Juntes Revolucionries acordades al Pacte
dOstende a les principals ciutats i, el que inicialment era un pronunciament militar, es va
transformar en un moviment revolucionari. En pocs dies la revoluci (anomenada La
Gloriosa, Revoluci de Setembre o Revoluci del 1868) va triomfar. Amb aquesta revoluci
es va posar fi al regnat dIsabel II, que es va exiliar a Frana.
Els revolucionaris, encapalats per Prim i Serrano, van convocar eleccions perqu les noves
Corts redactessin una constituci. Alguns dels principis de la nova Carta Magna, promulgada
al 6/1869, eren:
- Establir el sufragi universal mascul
- Garantir la llibertat dexpressi, premsa, associaci i reuni
- Declarar la aconfessionalitat de lEstat i la llibertat de culte.
- Mantenir la monarquia com a forma destat
Aquesta darrera qesti va plantejar un problema greu, ja que en aquells moments la famlia
reial espanyola era a lexili i, per tant, no hi havia successor a la Corona. Molts pasos, com
Frana, Prssia i Regne Unit, van intentar collocar un membre de les seves famlies al tron
espanyol. Finalment Prim, que era el cap del govern, va oferir la Corona a Amadeu de Savoia,
duc dAosta i fill del rei dItlia, Victor Manuel II. Amadeu tenia un carcter liberal.
Amadeu I va regnar de 1871 a 1873 i va assumir el paper de monarca constitucional que regna
per no governa. Es va trobar amb un pas amb molts problemes poltics, on la majoria de
partits li feien el buit. A ms, el seu valedor, Prim, va ser assassinat a Madrid el 27/12/1870,
poc abans de la seva arribada.
Tamb en aquella poca es van iniciar la tercera i ltima guerra carlina (1872-1876), revoltes
urbanes i revoltes a Cuba. Tot aix es va ajuntar amb el problema de no conixer la llengua ni
la cultura ni la situaci dEspanya. Tot aix va fer que el 11/2/1873 abdiqus i es torns a
Itlia.
Del 1873 al 1874: Primera Repblica Espanyola
Amb labdicaci dAmadeu, els unitaris i els federalistes, que eren sectors republicans, van
convncer els diputats que lalternativa era la Repblica. El mateix dia de labdicaci
dAmadeu, les Corts van votar la constituci duna Repblica, el primer president de la qual
va ser Estenislau Figueres, que era unitari.
Els problemes en que es va trobar la jove Repblica van ser que no hi havia prou poltics
convenuts i que els sectors populars mai no hi van confiar. A ms, sempre van tenir en contra
els poltics autoritaris, jerarquia eclesistica, etc. Molt sovint els obrers ocupaven els carrers i,
fins i tot, es va trobar que a Catalunya sintent crear un Estat Catal dins de la Repblica
Espanyola.

Va tenir 4 presidents:

 Estanislau Figueres (2/1873-6/1873)

Van intentar fer-li un cop dEstat. Tot i que va fracassar, els federalistes van forar-lo a tancar
les Corts i a convocar noves eleccions. Els resultats van beneficiar els federalistes, i Pi i
Margall va ser el segon president de la Repblica.
Pi i Margall (6/1873-7/1873)
Va fer un programa reformista. pretenia millorar lHisenda Pblica, garantir la separaci entre
Esglsia i Estat, abolir lesclavatge a Cuba i limitar el treball infantil. Tamb pretenia donar
terres als jornalers a partir de lexpropiaci de terres a latifundistes.
Va elaborar una constituci, per mai va ser promulgada. Aquesta Constituci pretenia dividir
Espanya en 17 estats, incloent Cuba i Puerto Rico, amb un govern i lleis prpies, per on per
sobre de tots hi hauria un govern federal.
Va establir un 4t poder: el poder relacional, que tenia ell. Aquest nou poder havia de servir
duni i coordinaci dels altres 3 poders (legislatiu, judicial i executiu)
Aquesta nova constituci no va poder veure la llum perqu va sorgir el moviment
cantonalista, que barrejava idees federalistes i anarquistes i defensava una estructura territorial
a base de cantons (com ciutats). El moviment va ser especialment fort a Pas Basc i Andalusia.
El cantonalisme, juntament amb la tercera guerra carlina i les revoltes a les colnies
dAmrica, va propiciar la dimissi de Pi i Margall.
Nicols Salmern (7/1873- 9/1873)
Era unitari. Busca el suport de lexrcit i intenta pacificar els cantonalistes. Es va dedicar a
reprimir els moviments obrers fins que acaba dimitint perqu es va negar a signar unes
sentncies de mort.
Emilio Castelar (9/1873-1/1874)
Era unitari. Des de la seva arribada al govern va fer una poltica conservadora i pretenia
restaurar lordre social. Va ser molt repressiu amb els cantons i va tancar les Corts 3 mesos.
El 2/1/1874 les torna a obrir i es troba amb que li preparen una moci de censura i el fan fora.
Per els sectors que el recolzaven era gent de classe alta i van fer un cop dEstat (dirigit per
Manuel Pava) per retornar-li el poder. Castelar no accepta tenir el poder daquesta manera i
llavors el poder se lacaba quedant Serrano. Aix acaba la Repblica.
Del 1/1874 al 12/1874: Cam Cap a La Restauraci Monrquica
Serrano va governar dictatorial dictatorialment aquest temps, intentant dominar algunes zones
cantonals. Mentrestant, Alberto Cnovas del Castillo preparava el retorn de la monarquia de la
m dAlfons XII, fill dIsabel II, que estava a una acadmia militar a Sandhurst. Estava
redactant un manifest (Manifest de Sandhurst) que pretenia donar una bona imatge dAlfons
al poble espanyol. Llavors es fa un cop dEstat per part dArsenio Marquez Campos el
29/12/1874 en favor dAlfons XII, que seria el nou rei dEspanya. Mentre que ell arriba
(9/1/1875) agafa el poder Alberto (Regncia de Cnovas del Castillo)

Tema 3: La Restauraci

1. La Restauraci dels borbons (1875-1931)

Alfons XII va se conegut amb el sobrenom de El Pacificador perqu va resoldre la 3
Guerra Carlina (1872-1876), el cantonalisme i la Guerra de Cuba.
Sota la direcci poltica de Cnoves del Castillo, la Restauraci es va caracteritzar per la
construcci de dos grans partits poltics. Cnovas va liderar el Partit Conservador, format per
grans terratinents, nobles i militars, procedents de lantic Partit Moderat, de la Uni Liberal i
dun sector del Partit Progressista. Tamb es va unir lepiscopat. Per la seva banda, Prxedes
Mateo Sagasta va liderar el Partit Liberal, format per burgesos i persones de professions
importants (metges, advocats, notaris, etc.) procedents del sector demcrata i de
republicanisme moderat. Va rebre el suport dels professionals liberals.
El Partit Conservador redact una nova constituci al 1876, que va estar vigent fins el 1923.
Aquesta nova Constituci basava la vida poltica del pas en lalternana pacfica, en un
sistema de torns, dels dos grans partits. en la gesti del poder de lEstat. El bipartidisme es va
consolidar amb la mort dAlfons XII el 1885, estant embarassada la seva esposa Maria
Cristina. Cnovas va suggerir a la reina regent que encarregus la formaci dun nou govern
al seu rival, Sagasta. Aquest acord sanomena Pacte del Pardo, on els tres es comprometen a
mantenir el bipartidisme. El 17/5/1886 va nixer Alfons XIII.
El mecanisme poltic era sempre el mateix: quan un president es veia obligat a dimitir a causa
duna crisi o un escndol, el rei encarregava la formaci dun nou govern al lder de la
oposici, el qual feia dissoldre les Corts i convocava eleccions, que sempre guanyava, ja que
les organitzava amb la collaboraci dels alcaldes, governadors civils i dels cacics dels pobles.
Es pot afirmar que durant el perode de la Restauraci mai es van produir unes eleccions
netes. Totes van ser realitzades per mitj de tupinades. A la mort de Cnovas el 1897, el va
substituir Francisco Silvela.
La Guerra de Cuba, que havia comenat amb el grito de Yara el 1868, es va sufocar el 1878
amb la pau de Zanjn.
1-1 Constituci de 1876
s la que ms temps ha estat vigent: del 1876 al 1923 i del 1930 al 4/1931.
Els partits dinstics o hegemnics sn aquells que el propi rei acceptava (Partit Conservador i
Partit Liberal).
Els punts ms importants de la Constituci van ser:
a) Sobirania compartida entre el rei i les Corts.
b) mplia declaraci de drets i llibertats (impremta, reuni, etc.)
c) La figura del rei amb majoria dedat des dels 16 anys era considerada sagrada i inviolable i
la responsabilitat dels seus actes pblics era dels ministres. El rei podia dissoldre els Corts
total o parcialment i tenia el poder descollir el president del govern. Tenia el mxim
comandament de les forces armades.
d) Sinstituen 2 cambres legislatives: Congrs i Senat.
El Senat estava integrat per representants de lalta administraci civil, judicial i militar, grans
aristcrates i membres de lelit. Havies de ser major de 35 anys. Es podia arribar a ser senador
per dret propi, si eres escollit pel rei o a travs dun sufragi molt restringit. Per arribar a ser
diputat havies de tenir ms de 25 anys. El mandat era de 5 anys.
e) La religi catlica era loficial i lEstat es comprometr a mantenir lestructura eclesistica.

f) Torna la Llei Municipal (els alcaldes dels pobles els elegia la Corona)
g) Supressi dels furs bascos i lexempci de lleves i impostos.
El 1877 es va fer una llei electoral on sautoritzava el sufragi censatari mascul.
El 1890 es va fer una altra llei electoral on es permetia el sufragi universal mascul.
1-2 El desastre del 1898
Des del 1868, les insurreccions cubanes havien estat gaireb permanents i shavien anat
sufocant per la via militar i mitjanant pacte poltics. Els darrers anys, per, els Estats Units
volien substituir els espanyols en el domini de lilla. Amb aquest propsit van donar suport als
grups insurgents i independentistes. Aprofitant un incident, lenfonsament del vaixell nordameric Maine al port de lHabana, atribut a un sabotatge espanyol, els Estats Units van
declarar la guerra a Espanya. A la batalla naval de Santiago de Cuba, el 3/7/1898, la flota
espanyola va sucumbir davant la potncia nord-americana. El govern espanyol no va tenir
ms remei que demanar la pau. Per la pau de Pars, firmada el 10/12/1898, Espanya perdia
totes les possessions ultramarines: Cuba sindependitza i Filipines, Puerto Rico i les Marianes
passen als Estats Units.

Tema 4: Del desastre a la Segona Repblica, Catalanisme i moviment obrer

1. Les conseqncies del desastre
La societat espanyola va viure la prdua de les colnies com una desgrcia (daqu lo de
desastre). Va haver-hi una inestabilitat poltica, amb crtiques cap al govern i prdues
econmiques. Algunes de les crtiques van venir de lanomenada generaci del 98, amb gent
com Po Baroja, Antonio Machado. Una altra conseqncia va ser que lexrcit estava ferit en
el seu orgull.
En aquest context, es va estendre entre bona part de la classe poltica i de lopini pblica els
valors ideolgics del regeneracionisme. El regeneracionisme s un moviment poltic que
critica els mals de la societat espanyola i pretn acabar amb ells i reformar-los. El seu
impulsor principal va ser Joaquin Costa.
2. Les causes del moviment regeneracionista i les crisis poltiques de la Restauraci
2-1 Causes del regeneracionsime
Tots els intents de <<revoluci des dalt>> (revoluci substantiva) per resoldre els problemes
dEspanya van fracassar, perqu els sectors representants en el poder no van voler renunciar
als privilegis poltics (caciquisme) ni van tolerar cap reforma fiscal que dots lEstat de prou
recursos per dur a terme el programa regeneracionista.
Les causes del moviment regeneracionista es podrien dividir en quatre:
- Retard econmic i cultural dEspanya respecte a la resta dEuropa, injust repartiment de la
riquesa i ndex danalfabetisme elevadssim.
- Rgim poltic corrupte i artificial en qu les institucions ms importants (ajuntaments, Senat,

etc.) no representaven el poble, ja que el sufragi era manipulat pels cacics, els alcaldes i els
governadors civils.

- Exrcit ferit en el seu orgull per la derrota a Cuba, amb un material antiquat i un excs de
comandaments (macrocefllia)

- Percepci entre els militars que els nacionalismes perifrics (basc, catal, gallec)
representaven una disgregaci del seu concepte de ptria.
2-2 La crisi del civilisme (1902-1907)
Durant aquesta etapa hi va haver un govern conservador (1902-1905, Silvela/Maura) i un de
liberal (1905-1907, Montero Ros/ Segismundo Moret). Sagasta mor el 1903.
Lany 1905 el setmanari catal Cu-cut! va publicar un acudit antimilitarista, autor del qual va
ser Junceda. Uns tres-cents oficials assaltaren la seu del setmanari i tamb la de La Veu de
Catalunya, diari proper a la Lliga Regionalista( Partit poltic catal creat el 1901. Els dirigents
ms destacats van ser Prat de la Riba i Francesc Camb. El 1933 adopt el nom de Lliga
Catalana). Els autors daquests atacs, en comptes de ser castigats, van rebre el suport de la
resta de guarnicions del pas. Lestament militar va exigir al govern la creaci duna llei de
jurisdiccions., segons la qual els delictes contra lexrcit i/o la ptria passessin sota control
dels tribunals militars. El govern, presidit per Moret, va accedir-hi al 1906. El civilisme una
de les caracterstiques de la Restauraci de Cnovas que havia suposat la superioritat del
poder civil sobre el militar, va sofrir un retrocs important.
La resposta de la societat catalana va ser la creaci duna coalici formada per totes les forces
catalanistes anomenada Solidaritat Catalana. El punt ms concret del seu programa va ser el
rebuig de la llei de jurisdiccions, encara que no es va derogar fins la Segona Repblica.
2-2 La crisi del Pacte del Pardo (1907-1912)
Durant aquesta etapa tamb hi hagu una alternana en el poder: el conservador Maura entre
el 1907 i el 1909 i el liberal Canalejas entre el 1909 i el 1912.
En els casi 3 anys de govern conservador, Maura va intentar resoldre alguns problemes. El seu
esfor ms important va ser intentar promulgar una llei dadministraci local de carcter
descentralitzador, que significa que volia organismes amb poder local com les mancomunitats
(federaci de diputacions provincials). Maura, per, va veure interrompuda la seva tasca a
causa de la crisi de la Setmana Trgica, que va ser un esclat antibellicista i anticlerical, el
7/1909.
Les derrotes de lexrcit espanyol prop de la frontera de Melilla, en lanomenat Barranco del
Lobo, (Guerra del Marroc, 1909-1927) van demanar la mobilitzaci de reservistes, s a dir,
homes que ja havien fet el servei militar i que en la majoria de casos ja havien format una
famlia. A Catalunya la impopularitat de la guerra (1- les mines que sestaven defensant a
Melilla eren de gent de classe alta i els catalans anaven en contra daquests, 2- a causa de la
llei de jurisdiccions hi havia un clima antimilitarista) va provocar una vaga de protesta,
declarada el 26/7/1909. Aviat el moviment es va veure desbordat: Barcelona sompl de
barricades i una multitud incontrolada va incendiar edificis religiosos, ja que sidentificaven
amb gent de classe alta. Va haver-hi bolcament de tramvies, exhumaci de cadvers del
cementeri, destrucci de fbriques, etc. El govern va enviar des de Valncia i Saragossa que
van controlar la situaci el 31/7. La repressi va ser molt dura: ms de 100 morts i 300 ferits i
ms de 2500 detencions, de les quals hi van haver 59 sentncies a cadena perptua i 17 penes
de mort, cinc de les quals es van executar. Un dels executats va ser Francesc Ferrer i Gurdia,
fundador de la laica Escola Moderna, a qui es va fer responsable de lorganitzaci dels fets,
encara que no es tenien proves.
Els instigadors de la revolta van ser les classes mitjanes, Alejandro Lerroux, els socialistes i
els anarquistes, encara que la vaga la va proclamar Solidaritat Obrera (antecessora del CNT).
Les causes llunyanes de la Setmana Trgica serien
- Expedicions que Martnez Campos va fer el 1893 al nord dfrica.

- Al 1906 es celebra la Conferncia dAlgesires, on sacorda el repartiment del Marroc entre

Espanya i Frana, que volien explotar les mines dall.
Les causes properes serien:
- Les cabiles (tribus autctones) van fer una gran massacra als espanyols a Barranco del Lobo.
- El govern va tenir que buscar ms homes: els reservistes.
2-2-1 Conseqncies de la Setmana Trgica
- Trencament de la Solidaritat Catalana, ja que la Lliga Regionalista (un del partits que la
formaven) va anar a favor de la repressi de les autoritats cap als revoltats.
- Protestes generalitzades a tota Europa i Espanya per la poltica repressiva del govern de
Maura.
Aprofitant aquesta campanya, els liberals, amb Moret i Canalejas al davant, es van solidaritzar
amb les partits desquerres, van exigir la dimissi de Maura i van comenar una campanya de
boicot contra el govern. El rei va cessar Maura i va nomenar Moret nou cap de govern.
Laliana dels liberals amb partits no dinstics va suposar el trencament del Pacte del Pardo,
ja que aquest establia una solidaritat mnima entre liberals i conservadors.
Desprs dun breu perode de govern de Moret, el rei va encarregar la formaci dun nou
gabinet a laltre liberal, Canalejas. Aquest va fer aprovar un projecte de llei sobre les
mancomunitats provincials al 1912 i modific el servei militar amb la supressi de
lalliberament en metllic, sistema mitjanant el qual els joves que pagaven no havien de fer
el servei militar. En la poltica exterior, Canalejas va acordar amb Frana el repartiment de les
zones dinfluncia al Marroc. La seva tasca, per, es va veure interrompuda al 1912 quan va
ser assassinat per un anarquista.
2-3 La Triple Crisi (Juny-Juliol-Agost 1917)
A la mort de Canalejas, els partit dinstics no van trobar lders destacats i van evidenciar una
divisi interna cada vegada ms gran. La Triple Crisi va significar loposici de militars,
poltics i obrers al sistema poltic de la Restauraci. A aix cal afegir lambient de
confrontaci entre aliadfils (partidaris dels Aliats) i germanfils (partidaris de les Potncies
Centrals), provocat per la Primera Guerra Mundial (1914-1918) que es portava a terme a la
resta dEuropa.
La primera crisi sobr amb laflorament dun moviment militar reivindicatiu, fruit del
descontentament que creava entre les guarnicions el tracte de favor que rebien els oficials
destinats al Marroc, que eren ascendits rpidament per mrits de guerra. Es van crear les
Juntes de Defensa, presidides pel coronel Benito Mrquez, que era un sindicat de militars que
lluitava per defensar els seus interessos. Una de les primeres mesures que van reivindicar va
ser un criteri dascens basat en lantiguitat i tamb augments de sou. En resposta el govern
(Eduardo Dato) va tancar les Corts, per el poder civil va acabar reconeixent oficialment les
Juntes de Defensa. Un cop ms, lexrcit simposava al poble.
El tancament de les Corts va provocar linici de laltre crisi. Va comenar un moviment poltic
protagonitzat per diputats i condut per la Lliga Regionalista: lAssemblea de Parlamentaris,
una reuni de 69 diputats i senadors amb la finalitat de demanar lobertura de les Corts, poder
reorganitzar lEstat i atendre les reivindicacions autonomistes. LAssemblea estava formada
per socialistes (Iglesias), radicals (Lerroux) i la Lliga Regionalista (Camb). Noms es va
poder fer, per, una reuni, ja que les forces del ordre pblic va detenir els participants.

Lltima crisi va comenar a lagost de 1917. Els obrers van convocar una vaga general,
lorigen de la qual fou una vaga ferroviria convocada per la UGT i la CNT. Pocs dies
desprs, la vaga es va estendre per tots els sectors del pas. La seva mala direcci i
organitzaci van facilitar que lexrcit la sufoqus en uns quants dies. A Astries, en canvi, va
durar ms dun ms.
La vaga va tenir un parell de conseqncies:
- Nombrosos morts, ferits i empresonats
- El 3/11/1917 es va convocar un govern de concentraci, format per persones dideologies
diferents amb la finalitat de superar una situaci de crisi greu. per primera vegada va haver-hi
representats de la Lliga. Lentesa va ser impossible, en part per les reivindicacions
autonomistes catalanistes.
3. La descomposici del sistema (1917-1923)
Aquest perode es va caracteritzar per la inestabilitat governamental, la petici dautonomia
per a Catalunya, lagitaci social i el desastre dAnnual el 1921 a la Guerra del Marroc.
Els debats per la reivindicaci autonomista catalana van anant passant a un segon terme a
mesura que lagitaci social augmentava. Aquest fenomen es va donar a tota Europa, en part
motivat pel ress que va tenir entre la classe obrera la Revoluci Sovitica de 1917. Lagitaci
tamb es va concretar en el increment del nombre de vagues (La Canadenca, 1919) i en
lenfrontament armat i directe entre alguns sectors obrers, aplegats dintre del Sindicat nic, i
grups de pistolers al servei dels amos i propietaris de fbriques, lanomenat Sindicat Lliure.
Durant aquests anys els atemptats es va comptar per centenars. El 1921 Eduardo Dato,
president del govern, va ser assassinat. A sobre, tot es va complicar ms quan a lany 1921 va
ocrrer el Desastre dAnnual, on les tropes espanyoles van rebre un cop molt fort per part dels
independentistes marroquins, comandats per Abd el-Krim. Lexrcit espanyol va haver de
fugir fins a Melilla.
Tot aix va fer que es tingus que buscar una alternativa, I aix es va fer. La nit del 12 al 13 de
setembre de 1923 el capit general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera va protagonitzar un
pronunciament a Barcelona, va declarar lestat de guerra i va suprimir la Constituci de 1876.
El rei va recolzar el cop i va nomenar Primo de Rivera president dun directori que va
governar fins el 1930.
4. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
El cop dEstat de Primo sinscriu en un context mediterrani en qu ja hi havia altres
dictadures. La dictadura de Primo de Rivera presentava algunes peculiaritats. En primer lloc,
ell era militar, a diferncia de Mussolini, Salazar o Venizelos. En segon lloc, la seva ideologia
no era feixista i provenia del regeneracionisme, el qual ja havia postulat la possibilitat dun
cirurgi de ferro que poss ordre al pas.
Primo de Rivera es va presentar com un dictador per a una etapa transitria i breu: en principi,
noms tres mesos. Per dur set anys i presid dos governs: un directori militar (1923 a 1925
on els que manen sn militars i assessoraven a Primo, el qual era lnic interlocutor amb el
Rei) i un directori civil (1925 a 1930 on tornen a permetre lentrada de poltics).

1-1 Suports i oposicions

Primo va tenir bona acollida entre els sectors de la Espanya rural, controlada pels cacics,
terratinents i membres de la burgesia industrial i financera.
Loposici a la dictadura va aparixer entre les classes mitjanes, els estudiants i els
intellectuals. Tamb es van oposar els nacionalismes perifrics (gallec, catal i basc), ja que,
tot i que al principi Primo no es va mostrar hostil vers aquests nacionalismes, amb els anys
fou cada vegada ms repressiu, cosa que va contribuir a radicalitzar-los. Un exemple de la
radicalitzaci va ser lintent de provocar la caiguda de la Dictadura mitjanant una invasi de
militants dEstat Catal, dirigits per Francesc Maci, des de territori francs, al 1926. Aquest
fet es conegut amb el nom de la Conspiraci de Prats de Moll. La invasi, per, va ser
sufocada per la policia francesa i Francesc Maci va ser detingut.
La Dictadura es va acostar al PSOE: era lnic partit desquerres que Uni Patritica (partit
del govern) va permetre, per aix poder rebre el suport de la esquerra. La CNT era lnic
sindicat legal, per va iniciar el perode molt desgastada. El 1927 es va fundar
clandestinament la Federaci Anarquista Ibrica.
1-2 Lobra dels directoris
Durant el directori militar (1923-1925) es va intentar organitzar polticament lestat sobre dos
partits: la Uni Patritica, que representava la dreta, i el PSOE, que representava a la esquerra,
encara que no volia entrar en aquest joc.
No hi havia llibertat de cap tipus, la Constituci de 1876 queda en suspens, es va declarar
lEstat de Guerra, tots els governadors civils es van substituir per militars, les diputacions
provincials es van eliminar, es van substituir alcaldes i regidors per persones afins al rgim, es
va crear el Sometent Espanyol (voluntaris que feien accions policials), es van prohibir les
manifestacions del dia 1 de maig, es va establir la censura i va haver-hi accions repressives
contra intellectuals, professors, etc.
Va haver una disminuci de la conflictivitat social i la Dictadura va resoldre al fi el problema
del Marroc. El 1925 Espanya aconsegu vncer les tropes d Abd el-Krim a la badia
dAlhucemas.
Va haver-hi una gran repressi catalana. Al principi, els poltics de la Lliga Regionalista es
van alegrar de larribada del dictador, per desprs van veure amb incredulitat com acabava
amb totes les coses en les que creien. Primo va fer una poltica anti-catalanista, ja que creia
que representaven una amenaa contra la unitat espanyola. Va prohibir el catal i les sardanes;
la cultura catalana en general. El 1924 va canviar el president de la Mancomunitat per Alfons
Sala i Argem , af a la seva ideologia, i aix intentar destruir-la des de dins. Un any desprs ho
va aconseguir ja que la Mancomunitat va ser desmantellada. El diari La Veu de Catalunya
va ser clausurat. El 1925 el Bara va jugar un partit dhomenatge a lOrfe Catal. Es va posar
lhimne dEspanya i el van xiular, cosa que van fer que es tanqus el club durant 6 mesos.
Duarant el directori civil (1925-1930) lacci poltica de la Dictadura es decant cap a la
institucionalitzaci, amb la creaci de lAssemblea Nacional Consultiva el 1926, elegida no
democrticament. Els component daquesta Assemblea eren representants de loligarquia
agrria i gent de lEsglsia i lexrcit.

Pel que fa a les infraestructures, es van enllestir diversos projectes per a la construcci de
carreteres, es va modernitzar la xarxa ferroviria i es van construir embassaments i canals de
regatge. Tot aix va fer que latur disminus.
1-3 La caiguda de la Dictadura
A ms de loposici per part dels obrers, dels nacionalismes i dels estudiants, el govern de
Primo va tenir picabaralles amb lestament militar. La nit de San Juan de 1926, lanomenada
Sanjuanada, va tenir lloc una conspiraci contra la Dictadura on van participar poltics
republicans i monrquics, civils i els generals Valeri Weyler, Francisco Aguilera i Domnec
Batet. La conspiraci, per, es va sufocar rpidament.
Una altra ra de la caiguda va ser que lany 1928 el claustre de la Universitat de Madrid va
protagonitzar una gran mobilitzaci a causa de laprovaci de larticle 53. Aquest article deia
que sequipararien els ttols expedits per la Universitat dels Agustins de lEscorial i dels
Jesutes de Deusto (universitats privades) amb els expedits per les universitats pbliques.
Antoni Maria Sbert, el lder estudiantil que estava al capdavant de la FUE (Federaci
Universitria Escolar), va ser detingut i li van obrir un expedient on posava que no podia
matricular-se en cap lloc. Aquesta situaci va tenir molt ress i les mobilitzacions van tornar a
moltes de les universitats espanyoles. Finalment, el govern va acabar traient larticle 53 el
1929.
Una altra ra va ser la crisi econmica del 1929 (el Crac) que va comportar la devaluaci de
la pesseta. Tamb al 1929, es va produir un pronunciament republic per part de Jose Snchez
Guerra. Encapalava un grup de republicans, que sota el nom de Alianza Republicana, van
intentar donar un cop dEstat, encara que no es van sortir.
Tot aix, juntament amb la manca de suport, va fer que el dictador dimits el 28 de gener i s
exilis a Pars. Per substituir Primo, el rei Alfons XIII va encarregar a Dmaso Berenguer la
formaci dun nou govern. El retorn, per, al rgim anterior a la Dictadura va resultar
impossible per tres causes:
a) Els patits dinstics (Conservadors i Liberals) havien perdut durant la Dictadura lestructura
organitzativa i estaven desprestigiats.
b) Lopini pblica va identificar la figura del rei amb la del dictador i el feia responsable de
la situaci. El monarca esdevenir en poc temps molt impopular.
c) Les forces antidinstiques van perdre una iniciativa unitria, que culmin amb el pacte de
Sant Sebasti (1930), aliana en la qual sintegraren republicans darreu de lEstat.
Els signants del pacte de Sant Sebasti van acordar la supressi de la monarquia i la creaci
dun govern provisional, iniciativa la qual tant el PSOE com la CNT van donar suport.
Lestratgia per enderrocar la monarquia preveia fer coincidir el dia 15 de desembre la
insurrecci dalgunes unitats de lexrcit i una vaga general. Tres dies abans, el dia 12, els
capitans Galn i Garca es van avanar a la data cordada i es van aixecar a Osca. Van ser
venuts rpidament per unitats governamentals i el dia 14 van ser executats. El dia 15 alguns
representants del govern provisional illegal van ser detinguts. El pla se nhavia anat a norris.

El 14/2 Dmaso Berenguer va dimitir i Juan Bautista Aznar va ser nomenat president del
govern. Aquest va convocar eleccions municipals per al dia 12 de abril. Els partits del pacte
de Sant Sebasti van presentar aquestes eleccions com un referndum sobre la monarquia. Els
resultats foren aclaparadorament favorables a les candidatures republicanes i el 14/4 es va
formar el govern provisional de la Repblica, presidit per Niceto Alcal Zamora. A Catalunya,
Francesc Maci, lder dERC, va proclamar a Barcelona la Repblica Catalana.
Alfons XIII va marxar cap a lexili. La 2 Repblica ja era un fet.
5. El catalanisme
Catalunya, venuda l11 de setembre de 1714 en la guerra de Successi (que va coronar el
borb Felip V rei dEspanya), va mantenir viu en ls social la llengua. Malgrat la prohibici
de ls oficial i lescassesa i la poca qualitat de la literatura, el catal va continuar sent el
vehicle normal de comunicaci. El 1716 sorgeix el Decret de Nova Planta, en el qual
sexpressa lintent deliminar totes les particularitats de Catalunya.
2-1 La Renaixena (catalanisme cultural)
s el moviment cultural que sorg a Catalunya a la dcada de 1830 (encara que t larrel a
lEdat Mitjana), caracteritzat per la voluntat de recuperaci literria de la llengua catalana. Es
podria dir que tot comena al 1833 amb la publicaci de la coneguda oda La Ptria, de
Bonaventura Carles Aribau. Per la persona decisiva en la recuperaci de la llengua catalana
va ser Joaquim Rubi i Ors, que tenia com a pseudnim Lo Gaiter del Llobregat.
Lany 1859 es van restaurar els Jocs Florals, concurs de poesia que, a banda del valor potic,
va dinamitzar i prestigiar ls del catal com a llengua prpia. Diverses institucions com la
UB, lAcadmia de Bones Lletres i lAteneu Barcelons van acollir el moviment i el van
impulsar.
A partir daqu el corrent popular de la literatura va experimentar un gran impuls. La figura
ms significativa daquest corrent fou Frederic Soler, ms conegut pel pseudnim de Seraf
Pitarra.
La Renaixena va rebre influncies del romanticisme europeu.
2-2 El catalanisme poltic
El catalanisme cultural va donar pas poc a poc al poltic, que va comenar a reclamar
lautogovern. De 1868 fins 1874 el partit ms important a Catalunya va ser el Partit Republic
Democrtic Federal, que va ser la primera fora poltica que va reclamar lautonomia
catalana.
Al 1869 es va fer un document, el Pacte de Tortosa, on es demanava una organitzaci federal
de lEstat Espanyol i la reconstrucci de la Corona dArag. Al 1873, durant la Primera
Repblica, Pi i Margall tamb va preveure a la Constituci de 1873 una organitzaci
federalista.
Durant els primers anys de la Restauraci, hi va haver tres cercles importants de catalanisme:
els literats romntics aplegats a la revista La Renaixensa (conservadors ms radicals), el
grup catlic del setmanari La Veu del Montserrat (conservadors catlics, liderats pel bisbe
Josep Torras i Bages) i els federals, encapalats per Valent Almirall.

Va ser precisament Valent Almirall qui va impulsar el primer catalanisme poltic. Va fundar al
1879 el primer diari escrit ntegrament en catal: el Diari Catal, va organitzar els dos
primers congressos catalanistes (1880 i 1883) i va fundar el Centre Catal (organitzaci
cultural) al 1882. Almirall va saber connectar amb la societat civil catalana i va ser
linspirador del Memorial de Greuges (1885). Aquest escrit denunciava lopressi de
Catalunya per part de Castella i presentava les reivindicacions catalanes, basades en la
defensa de leconomia, la llengua i la cultura. Els federalistes tamb reclamaven
proteccionisme econmic i reivindicaven la llengua catalana.
Lany 1887, els sectors ms conservadors del Centre Catal, com ngel Guimer, sen van
deslligar i van fundar una nova agrupaci: la Lliga de Catalunya. El seu primer acte poltic
pblic va ser el missatge que lentitat va adrear a la reina regent Maria Cristina, en qu es
demanava la plena autonomia de Catalunya. Els dirigents daquesta organitzaci es van
integrar lany 1901 en un altre partit: la Lliga Regionalista.
El 1891 es va crear la Uni Catalanista, una federaci dentitats molt diverses ideolgicament
amb voluntat de coordinar tots els nuclis catalanistes comarcals existents. La seva primera
acci important va ser la celebraci duna assemblea a Manresa que va aprovar un document
anomenat Les Bases de Manresa. Aquell escrit era el primer intent destatut dautonomia
catal. Una altra iniciativa de la Uni va ser el manifest pblic Missatge al rei dels hellens,
al 1897, document en el qual sexpressava la solidaritat dels catalanistes amb els habitants de
la illa de Creta, en aquells moments sota domini turc.
El govern va iniciar a partir daquell moment una repressi contra el catalanisme amb
lexcusa que era un perill per a la unitat dEspanya. Durant aquells anys es va comenar a
utilitzar a la premsa i la poltica de Madrid la paraula separatista.
2-3 Levoluci del catalanisme poltic
Des del 1901 fins al 1931 els partits dinstics (conservador i liberal) van experimentar a
Catalunya una desprestigi progressiu.
El catalanisme conservador o de dretes fou representat el 1901 per la Lliga Regionalista. Va
ser dirigida per Enric Prat de la Riba fins a la seva mort el 1917 i posteriorment per Francesc
Camb. Aquest partit va vertebrar el moviment de la Solidaritat Catalana, va impulsar una
campanya per assolir lautonomia poltica de Catalunya. i va ser la formaci poltica
responsable de la gesti de la Mancomunitat.
Del catalanisme desquerres destaquen uns quants partits. Rafael Campalans, Gabriel Alomar
i Manuel Serra i Moret es van escindir del PSOE i van fundar la Uni Socialsta de Catalunya
lany 1923. Un altre partit era el Partit Republic Catal (PRC), fundat el 1917 i dirigit per
Francesc Layret, Marcell Domingo i Llus Companys. El 1922 Francesc Maci va fundar
lEstat Catal. Aquestes dues formacions van donar Esquerra Republicana de Catalunya,
fundada el 1931.
El Partit Republic Radical va ser creat per Alejandro Lerroux el 1908. Dotat duna oratria
encesa, sovint demaggica. Utilitzava un llenguatge desquerres i era un partit anticlerical i
anticatalanista. Aquest partit va arrelar entre les classes populars, especialment entre els
immigrants.

2-4 La Mancomunitat de Catalunya

Era una federaci de les quatre Diputacions Provincials de Catalunya. El projecte el 1911 per
iniciativa dEnric Prat de la Riba, president la Diputaci de Barcelona. Desprs shi van
adherir els altres tres presidents de la resta de Diputacions.
Lavantprojecte de Mancomunitat va ser presentat al president del govern espanyol, Jos
Canalejas, que el va acollir favorablement. El 1912, Canalejas va presentar al Congrs dels
Diputats un projecte de llei de Mancomunitats que es va aprovar, encara que amb
competncies molt retallades. Un cop passats els trmits de laprovaci del Senat, la llei va ser
aprovada el desembre de 1913. El 6-4-1914 es va constituir la Mancomunitat de Catalunya. El
lder de la Lliga Regionalista, Enric Prat de la Riba va ser elegit el primer president.
El govern de la Mancomunitat estava format per vuit consellers, dos per provncia. Hi havia
representades diverses formacions poltiques. Les competncies de la Mancomunitat van ser
molt migrades i, realment, mai va tenir cap poder poltic.
Tot i que el seu finanament era molt escs, lobra de la Mancomunitat de Catalunya va ser
extraordinria. Entre les diverses tasques de la Mancomunitat, va destacar lobra educativa i
cultural. Va crear linstitut dEstudis Catalans (1907), la Biblioteca de Catalunya, etc. Pel que
fa a leducaci, cal esmentar la creaci de lEscola dEstiu per a mestres i la construcci de
centres escolars. A ms, la Mancomunitat va emprendre iniciatives socials i la creaci de
nombroses infraestructures. Van proposar establir un sistema viari complet i la realitzaci
dobres hidruliques.
A la mort de Prat de la Riba el 1917, el substitut va ser Josep Puig i Cadafalch.
El cop dEstat de Primo de Rivera va tenir una significat clarament antidemocrtic i
anticatalanista. Es va prohibir ls pblic del catal, lexhibici de la senyera, etc. El 1924
Alfons Sala i Argem, que havia donat suport al dictador, va ser nomenat nou president de la
Mancomunitat per desmantellar-la des de dins. Finalment, la Mancomunitat va ser suprimida
definitivament.
6. El moviment obrer i industrial
Al segle XIX, Espanya era un pas agrcola; hi havia molt poques indstries. La propietat de
la terra era gaireb tota propietat de la noblesa i lEsglsia. Els nobles i clergues vivien de les
rendes que els proporcionaven els camps, que eren cultivats per arrendataris, els quals es
quedaven una part de les collites per subsistir i lliuraven laltre part al propietari.
Els camperols eren molt pobres i treballaven explotacions petites. A ms, havien de pagar
delmes, un impost que es pagava a lEsglsia dun 10% de les collites. Tamb hi havia terres
comunals, hectrees de terra que eren propietat dels municipis. Aquestes, juntament amb les
terres de lEsglsia, sanomenaven propietats en mans mortes, ja que segons la llei no es
podien posar a la venda.
6-1 Les desamortitzacions
Va haver-hi dues desamortitzacions aplicades pels governs dels anys 1836 i 1855. La primera
va ser eclesistica i es va fer durant la regncia de Maria Cristina. Va estar inspirada per
Mendizabal. Amb els ingressos obtinguts lEstat va poder afrontar el problema del deute

pblic i finanar lexrcit contra els carlins. La segona va ser civil, duta a terme durant el
Bienni Progressista per Pasqual Madoz.
Les conseqncies de les desamortitzacions van comportar el canvi de propietat i la
inestabilitat i inseguretat de molts agricultors, que van perdre els drets ds dels bns
comunals. En moltes zones es va produir una proletaritzaci.
6-2 Levoluci del moviment obrer
Les condicions laborals de la classe obrera industrial al principi van ser extremadament dures.
Hi havia salaris baixos, aix que qualsevol augment dels preus provocava problemes de
subsistncia i revoltes urbanes. Les jornades laborals podien arribar a les 15 h. diries. Es
permetia lacomiadament lliure, havia accidents laborals freqent, havia un alt grau
danalfabetisme, etc. Tot aix feia que lesperana de vida dels treballadors era de 30 anys.
Les primeres associacions obreres es van impulsar a Barcelona, Mlaga i Alcoi. Per els
treballadors van veure com gaireb sempre sels negava el dret dassociaci. Per aix, aquest
dret va ser una de les primeres i permanents reivindicacions del moviment obrer. A Catalunya,
lany 1840, els treballadors van constituir lAssociaci Mtua dObrers de la Indstria
Cotonera.
La primera vaga general de la histria dEspanya va tenir lloc a Catalunya entre el 2 i el
10/7/1855. Els obrers reivindicaven la llibertat dassociaci, un horari estable, la creaci
duna junta mixta damos i obrers per discutir els conflictes laborals i la limitaci de
lacomiadament. Les autoritats, alarmades per la fora del moviment obrer, van prohibir les
societats obreres.
En aquest perode, el moviment obrer espanyol va rebre la influncia del socialisme utpic
(projecte ideal per irrealitzable). Daquesta poca tamb destaquen algunes iniciatives
culturals, com les escoles nocturnes per a adults o els Cors de Clav (1850).
El 1864 shavia creat a Londres la Primera Internacional (AIT). Aquesta associaci pretenia
aconseguir lemancipaci econmica i social de la classe obrera, arribar a superar la societat
classista a travs de la propietat collectiva i la creaci duna societat igualitria.
Lany 1871 es va produir en lAIT un enfrontament entre Karl Marx i Mikhail Bakunin, que
va tenir lorigen en les divergncies sobre els procediments que shavien de seguir per assolir
els objectius que es plantejava lAssociaci. Marx defensava que la classe obrera shavia
dorganitzar en un partit propi per arribar al poder, a partir del qual i mitjanant la dictadura
del proletariat, es podria construir una societat igualitria. Bakunin rebutjava tota participaci
poltica i volia la destrucci directa de lEstat, de tota propietat i de tota forma dautoritat,
alhora que postulava lorganitzaci de la societat mitjanant la federaci de comunes lliures.
Aquesta divergncia va provocar lescissi de lAIT, que es va dividir en socialistes o
marxistes i els anarquistes o bakuninistes.
A Espanya la influncia dels dos sectors havia arribat ja feia temps. El 1868 Guiseppe Fanelli
va introduir les idees anarquistes i va fundar els primers nuclis espanyols de lAIT.
Lintroductor de les idees socialistes al nostre pas ho va portar a terme Paul Lafargue, gendre
de Marx.

A Catalunya, la Revoluci de 1868 va comportar la restauraci de les llibertats dexpressi i

dassociaci. Ben aviat els obrers catalans van restaurar la Direcci General de les Societats
Obreres. i van fundar el sindicat Tres Classes del Vapor.
Linici de la Restauraci (1875) va coincidir amb els darrers actes de la Primera Internacional,
abans de dissoldres (lany 1876 la branca marxista i al 1881 la branca anarquista). Durant els
primers anys de la Restauraci, les organitzacions van haver dactuar en la clandestinitat.
El 2/5/1879 es fund clandestinament a Espanya el PSOE, presidit per un tipgraf: Pablo
Iglesias. Lany 1881 els seus impulsors van inscriure el partit oficialment i van convocar una
vaga de tipgrafs a Madrid. Com a conseqncia, Iglesias va ser detingut i molts tipgrafs
acomiadats. Com que aquests no trobaven feina, van haver de desplaar-se a altres llocs
dEspanya, on van continuar la tasca de difusi de les seves idees.
El 1888 el PSOE celebra el seu primer congrs, pocs dies desprs de la fundaci de la UGT,
sindicat vinculat a aquest partit. A la dcada dels 90, el socialisme espanyol va incorporar les
cases del poble, centres de reuni amb finalitats doctrinals, culturals i formatives. A lany
1910 per primera vegada un diputat socialista va participar al Congrs dels Diputats: Pablo
Iglesias.
Les idees anarquistes van tenir xit sobretot a Catalunya i Andalusia. Aquestes idees es
centraven en dos principis bsics: la llibertat absoluta sense jerarquies i la bondat de la
societat lliure. Eren idees directes i senzilles que van despertar un gran entusiasme.
Lapstol de lanarquisme a Espanya va ser una altre tipgraf: Anselmo Lorenzo. La manca
dorganitzaci dels anarquistes va ser el seu tal dAquilles.
La influncia de les noves idees de propaganda pel fet o dacci directa dels anarquistes
europeus van dur alguns sectors anarquistes al terrorisme. A la dcada de 1890, a Barcelona,
el moviment anarquista era dominat per la tendncia anarcocomunista que creia en lacci
directa i espectacular per avanar en la lluita per lemancipaci de la classe treballadora. El
resultat van ser nombrosos atemptats terroristes.
El 7/11/1893 lanarquista Santiago Salvador va llanar dues bombes al Liceu. Un altre
atemptat que es produ a Barcelona va ser el del carrer dels Canvis Nous. En aquest cas, un
anarquista francs que va llanar una bomba al pas de la process del Corpus. El 1897 es va
produir lassassinat de Cnovas del Castillo per part de lanarquista Michelle Angiolillo, que
actu per venjar els anarquistes jutjats de latemptat en la process del Corpus.
La Segona Internacional es va crear al 1889 a Pars.
Al comenament del segle XX les condicions laborals seguien sent precries: jornades de 10 a
12 hores, sense contractes, no hi havia seguretat, analfabetisme elevat, etc. Alguns sectors van
empnyer la classe obrera cap a la mobilitzaci per mitj de la premsa, en la qual totes les
revistes i diaris tenien un tret com: lanticlericalisme.
El moviment obrer espanyol segui dividit en dos grans corrents: el socialista, representat per
la UGT, i lanarquista, representat per la CNT. El 1921 va sorgir el PCE (comunista), que es
va adherir a la Tercera Internacional (Moscou, 1919). Tamb es va crear el PCOE, que poc
desprs es va fusionar amb el PCE. El 1904 es va crear a Barcelona Solidaritat Obrera i el
1927 es va crear a Valncia la FAI (anarquista).

Entre el 1898 i el 1931 la tensi social va ser constant. Motivades per les precries condicions
de vida de la classe obrera, les reivindicacions es van canalitzar sobretot mitjanant vagues i
manifestacions. Tamb van ser freqents els aldarulls al carrer i la construcci de barricades.
La resposta era detenir els dirigents obrers, tancar els diaris vinculats al moviment obrer,
suprimir les organitzacions obreres i utilitzar la fora pblica (Gurdia Civil) per reintegrar
lordre als carrers.
Levoluci del moviment obrer es pot dividir en dues grans etapes separades per lany 1917.
Abans del 1917, les seves prioritats se centraven en obtenir reivindicacions de carcter
laboral. El que van aconseguir va ser augments de sou, prohibici del treball nocturn de les
dones, dret de vaga i jornada laboral de 10 hores. A partir del 1917 predominaren els referents
ideolgics encaminats a capgirar lodre social, arran del ress que va tenir la Revoluci
Sovitica. Un dels perodes amb ms conflictivitat va ser entre el 1919 i el 1923. Tot va
arrencar amb la vaga de La Canadenca, que es va estendre a altres fbriques. La vaga va durar
tres mesos, amb els aldarulls i la repressi habitual. Al final, el moviment obrer va aconseguir
la llibertat de gaireb 3000 detinguts, la readmissi dels vaguistes acomiadats i un augment
salarial. A ms, el 3/4/1919 el govern anunciava la jornada laboral de 8 hores.
Al 1919 es van fundar tamb els Sindicats Lliures, amb els quals va arribar el pistolerisme,
cosa que va provocar una espiral de violncia que provoc nombrosos morts en tots els
bndols. Lacci dels Sindicats Lliures sintensific entre el 1920 i el 1922, perode en el qual
els atemptats eren selectius i es va aplicar generosament la llei de fugues, la qual permetia a la
policia disparar contra els detinguts que intentessin fugir. Sovint la policia deia als detinguts
que quedaven lliures i quan se nanaven, els disparaven amb lexcusa que volien fugir. Entre
els assassinats estaven Salvador Segu (el Noi del Sucre) i Francesc Layret.
6-3 Levoluci de la indstria
En levoluci industrial espanyola es van donar tres canvis fonamentals: la substituci del
vapor per lelectricitat com a font denergia, la concentraci de la indstria pesant al Pas
Basc i la diversificaci de sectors. Amb tot, el ple desenvolupament de la indstria espanyola
abans de la guerra civil top amb dos inconvenients: la dificultat de competir a lexterior i la
debilitat del mercat interior espanyol.
La prdua de les colnies no va tenir gaire repercussi en lexpansi de la indstria. Aix si,
va representar la desaparici dun mercat important, cosa que va afectar sobretot el txtil
catal.
Es pot dir que van haver-hi perodes dexpansi i perodes de crisi. Durant les poques de
crisi, les condicions de vida de la classe obrera industrial empitjoraven, ja que latur
augmentava i no hi havia cap mena de pensi o subsidi. VA haver-hi alguns conflictes
violents, com la Setmana Trgica (1909) i lpoca del pistolerisme (1919-1923). Larribada de
la Primera Guerra Mundial (1914-1918) va comportar un augment inesperat de tota mena de
productes per part dels pasos contendents. Els grans beneficis econmics generats pel
conflicte no van quedar repartits entre tota la societat, sin entre els amos i els empresaris. Les
condicions de vida dels obrers van empitjorar, cosa que va provocar la vaga general del 1917.
Quan la guerra va acabar, la demanda va parar i aix va provocar una crisi important, amb un
increment de latur.

En quant a la indstria catalana, es pot dir que va sofrir una desacceleraci al comenament
del segle XX. Un dels problemes principals era la dependncia de lexterior.
Des del 1911 es van crear grans companyies productores denergia hidroelctrica. La ms
important va ser La Canadenca. Lenergia hidroelctrica va facilitar la diversificaci dels
sectors industrials (per exemple, lautomobilstica, amb la creaci dHispano-Sussa al 1904).
Un cop acabada la Primera Guerra Mundial la indstria catalana va entrar en crisi (19191923). Durant aquesta etapa, la producci es va reorientar cap a la dependncia del mercat
interior i el retorn al proteccionisme i als aranzels per limitar la competncia estrangera.
En total, el balan de la indstria catalana durant el primer quart de segle XX va ser positiu.
Es va reduir la dependncia energtica del carb, es va augmentar la productivitat i es va
produir una diversificaci, cosa que va produir un augment de la classe obrera.
6-4 La condici femenina
La dona estaven sotmeses a la concepci que eren inferiors respecte als homes pel que fa a
determinades capacitats i que tenien unes finalitats prioritries, que eren tenir fills, cuidar-los i
fer les coses de casa. La dona era diferent perqu estava caracteritzada pel sentimentalisme i
lafectuositat i lhome per la racionalitat i la conscincia. A ms, els nois i les noies estaven
separats a lescola, ja que leducaci que rebien era diferent, ja que les noies dedicaven ms
temps a la religi i a les labors.
El treball de la dona fora de la llar estava mal vist. No obstant aix, la seva presncia als
tallers i a les fbriques era nombrosa. En aquesta situaci, la dona sofria una triple
discriminaci: explotaci igual que la del treballador mascul, percebia pel mateix treball que
un home un sou inferior i havia de dedicar-se a les tasques domstiques, als fills i a lhome
quan arribaven a casa.
La discriminaci en una dona casada era encara ms evident. En el dret civil vigent al 192 es
consagrava lobligaci dobeir el marit. Al codi civil es deia que lhome era qui administrava
els bns de la seva dona i que aquesta no podia vendre ni comprar res sense la llicncia del
seu marit. Fins a la Segona Repblica la dona no va poder votar (eleccions del 1933).
Durant les primeres dcades del segle XX van aparixer millores de la condici femenina. Va
haver un descens de la natalitat i la dona comen a accedir als mbits pblics i a la poltica.
Una de les principals reivindicacions femenines va ser aconseguir la dignificaci del treball
femen i laccs ple a ala cultura i a leducaci. Un dels exemples daquest canvi va ser lxit
de Caterina Albert (Victor Catal) i la divulgaci dels nous corrents de lensenyament per part
de Rosa Sensat.
6-5 Les transformacions industrials
A Espanya, la Revoluci Industrial va afectar principalment dues zones: Catalunya i el Pas
Basc. A Catalunya el sector ms important va ser el txtil i al Pas Basc el siderrgic.
El procs dindustrialitzaci espanyol, per, va ser ms dbil i lent que a la resta de pasos
europeus. El retard industrial sha atribut a la falta de demanda de productes manufacturats
per part de la societat espanyola. La pobresa de la poblaci camperola, majoritria al pas i
amb un poder adquisitiu escs, constitua un estmul feble per al creixement de la indstria.

Altres causes daquest retard sn el proteccionisme, la manca dinversions, les males

comunicacions terrestres i la falta de xarxes comercials.
6-6 Catalunya i la indstria txtil
Perqu la indstria txtil pugui prosperar, fa falta capital, m dobra, innovaci tecnolgica,
existncia de matries primeres o fonts energtiques abundants i barates i, finalment, una bona
demanda de teixits. Aix va passar, per exemple, a Anglaterra.
A Catalunya, en canvi, no es donava cap daquestes dues condicions: el cot i el carb
shavien dimportar i el mercat espanyol tenia poca capacitat de compra. Malgrat tot, es va
aconseguir crear una important indstria txtil, cotonera sobretot. Tamb van sorgir fbriques
dindianes, fargues, molins paperers i adoberies.
Lagricultura tamb shavia de modernitzar i va comenar amb lexportaci de vins,
aiguardents, vinagres i olis.
Cal diferenciar dos tipus de fbriques: els vapors, que estaven dintre de la ciutat, i les colnies
industrials. Una colnia industrial era un conjunt dinstallacions industrials i dequipaments
socials (cases, escola, capella, mercat, etc.) situades fora de la ciutat i al costat dels rius, per
aprofitar lenergia hidrulica. Era com una petit poble. La ms important va ser la Colnia
Sed, a Esparraguera.
Els germans Bonaplata van fundar el 1833 la primera fbrica que funcionava amb vapor. 2
anys desprs, per, va ser destruda per una revolta popular. Els vapors ms importants van
ser El Vapor Vell (1840) i lEspanya Industrial (o Vapor Nou, 1849), les dues situades a Sants.
La superioritat anglesa en els preus i en el control del mercat va obligar la indstria catalana a
protegir la seva producci. Per aix, es va evitar la importaci de teixits anglesos, tant a la
Pennsula com a les ltimes colnies americanes (Cuba, Filipines, Puerto Rico).
Poc a poc, a Catalunya es va anar mecanitzant la indstria. Un exemple s linvent de la
berguedana, una mquina de filar que era una versi catalana de la spinning-jenny britnica.
6-7 El Pas Basc i la indstria siderrgica
El Pas Basc era ric en mines de ferro. Petites fbriques van exportar el ferro a la resta
dEspanya i a les colnies americanes, aprofitant la poltica proteccionista i la supressi
parcial dels furs, cosa que permetia el lliure comer.
A partir del 1860, es va comenar a exportar a Anglaterra i la indstria siderrgica basca va
fer un salt endavant. Es van crear moltes empreses metallrgiques de transformaci de lacer.
Aquesta arrencada sexplica per, a part de lexportaci a Gran Bretanya, la poltica
proteccionista i lexpansi de lacer.
6-8 Altres activitats industrials i mineres
Pel que fa a la indstria agroalimentria, cal destacar les fbriques de farina, les empreses
delaboraci de vins i alcohols i la producci doli doliva.
Un altre sector que evolucion fora va ser el qumic, lligat a la indstria txtil i a la
fabricaci de dinamita per lexplotaci minera.

En el desenvolupament de la indstria mecnica, van destacar iniciatives com la fbrica de

vapor dels germans Bonaplata, nombrada anteriorment, i la Nueva Vulcano, a la Barceloneta
(1836).
En quant a lextracci minera, a part del carb asturi i del ferro basc i andals, es potenci
lexplotaci de les mines de mercuri, coure i plom. La major part dels minerals que sextreien
sexportaven a lestranger.

Tema 6 i 7: La Segona Repblica i la Guerra Civil

1. De la Dictadura a la Repblica (1930-1931)
Per substituir Primo, el rei Alfons XIII va encarregar a Dmaso Berenguer la formaci dun
nou govern. El retorn, per, al rgim anterior a la Dictadura va resultar impossible per tres
causes:
a) Els patits dinstics (Conservadors i Liberals) havien perdut durant la Dictadura lestructura
organitzativa i estaven desprestigiats.
b) Lopini pblica va identificar la figura del rei amb la del dictador i el feia responsable de
la situaci. El monarca esdevenir en poc temps molt impopular.
c) Les forces antidinstiques van perdre una iniciativa unitria, que culmin amb el pacte de
Sant Sebasti (1930), aliana en la qual sintegraren republicans darreu de lEstat.
Els signants del pacte de Sant Sebasti van acordar la supressi de la monarquia i la creaci
dun govern provisional, iniciativa la qual tant el PSOE com la CNT van donar suport.
Lestratgia per enderrocar la monarquia preveia fer coincidir el dia 15 de desembre la
insurrecci dalgunes unitats de lexrcit i una vaga general. Tres dies abans, el dia 12, els
capitans Galn i Garca es van avanar a la data cordada i es van aixecar a Osca. Van ser
venuts rpidament per unitats governamentals i el dia 14 van ser executats. El dia 15 alguns
representants del govern provisional illegal van ser detinguts. El pla se nhavia anat a norris.
El 14/2 Dmaso Berenguer va dimitir i Juan Bautista Aznar va ser nomenat president del
govern. Aquest va convocar eleccions municipals per al dia 12 de abril. Els partits del pacte
de Sant Sebasti van presentar aquestes eleccions com un referndum sobre la monarquia. Els
resultats foren aclaparadorament favorables a les candidatures republicanes i el 14/4 es va
formar el govern provisional de la Repblica, presidit per Niceto Alcal Zamora. A Catalunya,
Francesc Maci, lder dERC, va proclamar a Barcelona la Repblica Catalana.
Alfons XIII va marxar cap a lexili. La 2 Repblica ja era un fet.

2. La Segona Repblica (1931-1936)

2-1 El Bienni Reformador (1931-1933)

- Govern provisional
El govern provisional de la Repblica, convoc eleccions legislativs per al 28 de juny. Alhora
comen a actuar en quatre fronts: el treball al camp, leducaci, lexrcit i les relacions amb
lEsglsia.
Pel que fa al camp (reforma agrria), el govern va decretar jornada laboral de 8 hores i que els
propietaris tinguessin totes les terres cultivades si no volien que el seu usedefruit passs als
treballadors.
En el terreny de leducaci, es va decretar la creaci de escoles pbliques, laiques,
coeducatives i gratutes, i noves places de mestre, els sous dels quals van augmentar. Tamb
es va establir una xarxa de biblioteques. Tot aix per intentar palliar lanalfabetisme.
En relaci amb lexrcit (reforma militar), es va oferir als caps la possibilitat de jubilar-se
amb el sou ntegre. Amb aquesta mesura saconsegu reduir el nombre excessiu de
comandaments i divisions (macroceflia). Manuel Azaa va clausurar lAcadmia Militar de
Saragossa, dirigida per Franco, i va anullar tots els ascensos per elecci o mrits de guerra
obtinguts durant la Dictadura. Tamb es va crear la gurdia dassalt, cos de policia republic.
LEsglsia al principi es va mantenir expectant, per dos successos van enterbolir una mica la
situaci. En primer lloc, una pastoral del cardenal Segura, els termes de la qual ferien la
sensibilitat republicana perqu elogiaven al rei. El govern en va demanar la destituci, per
els bisbes van donar suport al cardenal Segura. En segon lloc, molts convents de Madrid van
ser cremats per grups de gent, com a conseqncia duna provocaci dun grup de joves del
Crculo Monrquico que havien installat un gramfon que emetia la Marxa Reial i que es
podia sentir pels carrers. Molts catlics del pas, davant daquesta situaci, van comenar a
veure la Repblica com un rgim contrari a les seves conviccions.
Les eleccions del 28/6 van donar el triomf a les forces desquerra i de centre. Les Corts
sorgides de les eleccions van encarregar-se de redactar una nova constituci, que es va
aprovar el 9/12. Aquesta constituci va reflectir els valors laics i esquerrans.
- Govern constitucional
Niceto Alcal Zamora, president de la Repblica, va encarregar a Manuel Azaa la formaci
de govern. A ms daplicar la nova constituci, el govern dAzaa va continuar les reformes
establertes pel govern provisional i la concessi de lEstatut dAutonomia a Catalunya.
En quant a la llei de reforma agrria, es va crear la IRA, que determinava quines terres havien
de ser expropiades i a qui es donarien. Grcies a lIRA, moltes terres van quedar a disposici
de lEstat per la distribuci de la propietat entre els camperols va ser lenta i no aconsegu el
nombre de propietaris previstos. Aquest fracs de la reforma va constituir un dels motius de
decepci dels camperols.
Durant aquest perode, va haver-hi oposici dels sectors catlics vers el govern, un
aixecament anarquista i un intent de cop dEstat per part de Sanjurjo al 1932.
A Catalunya, el govern de la Repblica Catalana noms va durar des del 14 al 18 dabril de
1931. Els dirigents nacionalistes catalans van haver de renunciar a la sobirania nacional i a

lestat federal. En canvi, Catalunya va obtenir un rgim provisional dautogovern, la

Generalitat de Catalunya (21/4), i el comproms per part del govern central que siniciaria el
procs per redactar i aprovar un estatut dautonomia. Una comissi elegida per lassemblea de
representants dels ajuntaments catalans es va reunir a Nria i va enllestir un avantprojecte de
lEstatut dAutonomia de Catalunya, que va ser aprovat pel poble en un referndum que es
celebr el 2/8.
LEstatut de Nria proclamava el dret de Catalunya a lautodeterminaci, defensava una
estructura federal de lEstat espanyol i definia el principat com un Estat autnom dins de la
Repblica Espanyola. Aviat es va veure, per, que aquest text era incompatible amb el de la
Constituci republicana, que definia la Repblica com un Estat integral compatible amb
lautonomia de municipis i regions. LEstatut es convertia en una concessi de les Corts
republicanes i deixava de ser la manifestaci de la voluntat sobirana del poble catal.
El 6/5/1932 va comenar a les Corts espanyoles la discussi de lEstatut. La tramitaci va ser
lenta i els partits dretans llanaren atacs durssims contra lEstatut, que anaren acompanyats
duna intensa campanya anticatalanista. Tot i lintent de cop dEstat del general Sanjurjo,
motivat en part per loposici a lEstatut, el vot republic es va aplegar a favor de lEstatut
grcies a un brillant discurs dAzaa.
Finalment, el 9/12/1932 es va aprovar lEstatut, encara que estava molt retallat respecte a
loriginal. Aix, Catalunya quedava constituda com a regi i es donava al govern central la
facultat de suspendre lEstatut. La capacitat real de la Generalitat es trobava limitada per la
Constituci i lEstatut i, sobretot, per la dependncia financera del govern central.
2-2 El Bienni Conservador (1933-1936)
El govern de Manuel Azaa (bienni reformador) va caure el 9/1933 com a conseqncia dels
fets de Casas Viejas, que va ser un aixecament camperol el 11 i 12 de gener. Els revoltats van
assaltar la caserna de la Gurdia Civil i van matar alguns gurdies. Els reforos van fer
retrocedir els camperols, per un grup es va fer fort en una cabana. Davant daix, els
gurdies van cremar la cabana, matant aix a tots els ocupants. A ms, es van afusellar 14
detinguts. Azaa, mal informat, va defensar lactuaci de la gurdia dassalt i va negar-ne les
atrocitats. Quan es va saber la veritat, la oposici va demanar la seva dimissi. Alcal Zamora
va dissoldre les Corts i va convocar eleccions per al 19/11.
Durant el Bienni Reformador, la dreta espanyola va tenir temps per reorganitzar-se. Shi
distingien dos grups: un integrat per monrquics i feixistes (JONS i Falange Espaola) i un
altre que acceptava la repblica (CEDA, dirigida per Gil-Robles). Durant la campanya
electoral, els socialistes presentaven Robles com a feixista i anunciaven una revoluci social
en cas que guanys la dreta, que tenia un programa amb tres punts: la revisi de la Constituci
pel que fa als seus punts laics, la supressi de la reforma agrria i lamnistia per a les persones
acusades de delictes poltics (Sanjurjo, per exemple)
El resultat de les eleccions de 1933 van ser favorables a les candidatures de centre i de dreta.
Encara que la CEDA va ser qui va obtenir ms vots, el president de la Repblica va
encarregar la formaci de govern a Lerroux, lder del Partit Radical.
Pocs mesos desprs, sectors del PSOE i de la UGT van preparar una insurrecci armada que
havia danar acompanyada duna vaga general. La iniciativa va ser de Largo Caballero. El

context europeu explica aquesta conspiraci: duna banda, lascens de Hitler al poder
dAlemanya el gener daquell any, i de laltra, la persecuci a qu van ser sotmesos els
socialistes a ustria. El motiu amb qu es va justificar lesclat de la revolta va ser lentrada de
membres de la CEDA al govern de Lerroux. Els partits desquerra identificaven la CEDA amb
el feixisme., aix que tement un cop dEstat, el 5/10 la UGT convoc una vaga general. La
insurrecci armada noms va triomfar a Astries. La revoluci asturiana va ser durament
reprimida per lexrcit dfrica, comandat per Franco. Els altres focus de la vaga van ser
controlades rpidament. La insurrecci va fracassar i els principals dirigents obrers van ser
detinguts.
A Catalunya, ERC segueix manant, per com a Espanya hi havia centre-dreta, les relacions
eren dolentes. Desprs de la mot de Maci el 25/12/1933, Companys va ser elegit president de
la Generalitat. Catalunya vivia en aquell moment una situaci de tensi amb el conflicte entre
els rabassaires (pagesos) i els propietaris i amb laixecament anarquista de lAlt Llobregat el
1/1932. Durant el 1934 es van aprovar al Parlament nombroses lleis, entre les quals hi havia la
Rabassa Morta, que era un contracte de conreu entre el propietari i el pags en el qual aquest
ltim pot gaudir de la terra sempre i quan no morissin els conreus (vinyes, sobretot). Tamb es
va aprovar la Llei de contractes de conreu, amb qu es pretenia impedir que els rabassaires
fossin expulsats de les terres que conreaven. El govern de la Repblica va presentar un recurs
que anullava aquesta llei allegant la seva inconstitucionalitat. El 12/6 els diputats dERC
abandonaven el Congrs dels Diputats com a protesta. per les negociacions amb el govern
central i alguns retocs van permetre laplicaci de la llei (9/1934).
La vaga declarada el dia 5/10 i lentrada de tres ministres de la CEDA al govern de Lerroux
un dia desprs van provocar la reacci del president Companys, que va proclamar lEstat
Catal dins la Repblica Federal Espanyola. La seva crida, per, no va ser seguida per ning i
lendem Companys i el seu govern es va rendir a les forces de lexrcit. LEstatut va ser
susps i el govern de la Generalitat empresonat.
Actes de la Generalitat (1931-1934)
En lmbit econmic, es va crear el Servei dEstadstica i lInstitut dInvestigacions
Econmiques. En lmbit social, es va crear lInstitut contra lAtur Fors, el Consell del
Treball i els serveis dAssistncia i Previsi Social.
En lmbit de la sanitat, va haver-hi campanyes de vacunaci, es va reorganitzar latenci
primria i es va crear nous hospitals. En lmbit de lensenyament, es va crear lEscola
Normal Mixta i moltes biblioteques. Va haver-hi un procs de normalitzaci de la llengua,
grcies a la creaci del Diccionari general de la llengua catalana per part de Pompeu Fabra.
En lmbit cultural, cal esmentar la legislaci favorable a la millora de la condici de la dona:
per primera vegada la dona quedava equiparada jurdicament a lhome dins del matrimoni.
.......................................................................................................................................................
Arran de la profunda crisi del 10/1934, els governs de centre-dreta van quedar tocats
polticament. Les actuacions del govern durant el 1935 van ser molt impopulars: la
contrareforma agrria, el bloqueig de lEstatut dAutonomia basc, etc. El 9/1935 el govern de
Lerroux es va veure obligat a dimitir com a conseqncia de lescndol de corrupci de
lestraperlo. Davant daquesta situaci, el president Zamora va dissoldre les Corts i va
convocar eleccions el 16/2/1936. Lesquerra shi va presentar unida en una coalici liderada

per ERC anomenada Front Popular. La CEDA, per tal de contrarestar el Front Popular, es va
ajuntar amb altres partits dretans i va formar el Bloque Nacional. A Catalunya, al Front
Popular se lanomenava Front dEsquerres i al Bloque Nacional, Front Catal dOrdre.
La coalici desquerres va guanyar i van tornar a posar en marxa tot el que el govern anterior
havia parat (1r pargraf Guerra Civil).
A la dreta es va constatar un augment de les activitats violentes per part de la Falange
Espaola i les JONS, que va suposar la persecuci del partit i lempresonament del lder de la
Falnge: Primo de Rivera fill. Aquest partit proposava una alternativa autoritria al rgim
parlamentari i tant ells com els requets (carlins) entrenaven escamots paramilitars.
A lesquerra tamb sobservava una radicalitzaci. En el PSOE, a ms, shavia una divisi
interna entre els ms radicals i els ms moderats, didees socialdemcrates. El 9/1935 shavia
format el POUM i el 7/1936 el PSUC. El 1936, la CNT va refermar la seva posici
antirepublicana amb un programa dacci radical en qu es propugnava la supressi del culte
religis, la confiscaci de tots els bns i lorganitzaci collectiva de la propietats i la societat
a travs de comunes lliures.
La guerra no era inevitable, per a diferncia daltres pasos, a Espanya la diferncia va venir
bsicament de lactitud i la voluntat dun sector de lexrcit, que estava dividit des del
comenament de la Repblica. Van sorgir algunes associacions clandestines (UMRA i UME).
3. La Guerra Civil (1936-1939)
El 18/2/1936 Zamora encarreg la formaci de govern a Manuel Azaa, el qual va comenar a
aplicar immediatament el programa del Front Popular: continuaci de la reforma agrria (Llei
de Contractes de Conreu, etc.), amnistia pels presos poltics, restabliment de la Generalitat i
lEstatut de Catalunya i trmits per lEstatut basc i es va continuar amb la reforma educativa.
El 7/4 Alcal Zamora va ser destitut de la presidncia de la Repblica i en el seu lloc va ser
elegit el president del govern: Azaa. El seu crrec va passar a mans de Casares Quiroga. El
desordre pblic es va manifestar de tres maneres: violncia al camp, conflictes laborals i
atemptats poltics, protagonitzats pels falangistes i monrquics, pel que fa a la dreta, i pels
sindicalistes, els comunistes i els anarquistes, pel que fa a lesquerra.
Latemptat ms significatiu va ser el que cost la vida a Calvo Sotelo el 13/7/1936, dirigent de
Renovacin Espaola. Aquest fet va produir un gran impacte entre la dreta, especialment entre
els militars que preparaven la insurrecci contra la Repblica. Latemptat fou coms per
membres de la gurdia dassalt com a represlia de lassassinat de Jos del Castillo (tinent de
la gurdia dassalt) per part dels falangistes.
Des del moment en qu es proclam la Repblica una part de lexrcit li fou hostil i hi
conspir (intent de cop dEstat de Sanjurjo, 1932). Entre les diverses conspiracions que van
sorgir, destaca la de la nit de les eleccions del 2/1936. Quan es va conixer el triomf del Front
Popular. Franco va proposar la declaraci de lestat de guerra, cosa que no es va produir. El
govern republic era conscient daquest perill i per aix situ militars de provada fidelitat
republicana com a caps de les divisions orgniques.
Al 3/1936 es comenaren a tramar diverses conspiracions alhora. A partir dabril, per, seria
el general Mola qui prepararia una xarxa colpista ms consistent, que obtindria la confiana

de tots els moviments antirepublicans. El govern de la Repblica va intentar evitar aquestes

conspiracions i va enviar els militars ms perillosos a diferents destinacions (Franco a les
Canries, Goded a Mallorca, Mola a Pamplona etc.)
El cop dEstat de Mola havia de ser una acci rpida en qu, a diferncia daltres cops dEstat,
no shavia de dubtar alhora de recrrer al grau de violncia que calgus per tal de triomfar. El
cop estava previst per a final de juliol, per es va avanar al dia 18 a causa del gran impacte
emocional de lassassinat de Calvo Sotelo. La conspiraci militar estava en connexi amb una
trama civil dimportants terratinents i financers, com Joan March que l11/7 va fer arribar al
nord dfrica un avi per traslladar Franco de les Canries al Marroc en el moment en que es
produs laixecament.
La revolta militar es va iniciar a Melilla el 17/7/1936. Franco volava de les Canries al
Marroc i es posava al capdavant de lexrcit dfrica. El cap militar de Melilla, fidel a la
Repblica, va ser afusellat. Des daqu, la revolta es va extendre cap a altres ciutats africanes
com Tetuan, Ceuta, Larraix, etc. Lafusellament posava de manifest que els insurrectes, des
dun bon comenament, volien imposar una nova legalitat mitjanant la violncia. El 18/7 es
va alar a Sevilla Queipo de Llano i, durant aquella nit, Mola i altres caps militars van
declarar lestat de guerra a la resta dEspanya.
La insurrecci no triomf arreu i el 20/7 el pas va quedar dividit. Els rebels havien triomfat a
lEspanya rural (interior). La resta del pas es mantingu fidel a la Repblica, que conservava
les ciutats ms importants i les zones industrials. Les tropes africanes havien quedat frenades
a lestret de Gibraltar, on lArmada, que shavia mantingut fidel a la Repblica, els barrava el
pas.
A Catalunya la insurrecci es va localitzar bsicament a Barcelona, on els efectius militars es
van alar el 19/7. Els insurrectes pretenien arribar al cor de la ciutat per controlar els centres
oficials. Militants de la CNT-FAI, per, vigilaven les casernes des del dia 17, quan tot va
comenar, i els insurrectes van ser aturats a diversos llocs de la ciutat, on es van topar amb la
seva resistncia. Goded, que shavia desplaat des de Mallorca fins Barcelona, va veure que
no hi havia res a fer i es va rendir. La seva allocuci per rdio en qu reconeixia la derrota va
desmotivar els insurrectes daltres llocs de Catalunya i les diverses casernes de Barcelona es
van rendir una rere laltra. Els revoltats van fugir i els republicans que els assetjaven es van
apoderar de les armes. Milers de fusells, metralladores i dems van anar a parar a mans de
civils.
A tota lEspanya republicana es van anar creant nombrosos comits locals i provincials que
van anar assumint espontniament ladministraci dels ajuntaments i de les institucions,
encara que el govern central, el govern autnom catal i els alcaldes continuaven representant
la legalitat formal. Durant aquets tres dies (18, 19, 20) va haver-hi tres presidents diferents:
Quiroga fins el 18, Barrios (que va intentar pactar amb Mola sense xit) el 19 i Jos Giral a
partir del dia 20.
Els comits, lhegemonia dels quals corresponia a la CNT, van cometre mols abusos de poder
i nombrosos assassinats. A la zona republicana lexrcit havia desaparegut. Lesfor militar
dels republicans en els primers mesos de guerra va ser assumit per milcies o columnes
populars (voluntaris civils).

Els generals rebels van anar substituint mitjanant ls duna violncia extrema els alcaldes,
governadors, etc. que representaven la legalitat vigent. Molts dels simpatitzants dels sindicats
i dels partits que integraven el Front Popular van ser assassinats.
3-1 La dimensi internacional de la guerra
Europa est ,en aquell moment, en un perode de pau armada. Alguns pasos no es van quedar
indiferents al que passava a Espanya, ja que havia alguns que tenien rgims feixistes
(Alemanya, Itlia) i simpatitzaven amb els insurrectes i hi havia una gran potncia comunista
(URSS) que simpatitzava amb els republicans.
Al bndol insurrecte, Alemanya aport avions i homes (legi Condor). Itlia aport homes
(Corpo di Truppe Voluntarie), vaixells i tancs. Portugal aport homes (Viriato). A part, Franco
va comprar mercedaris marroquins perqu ajudessin.
Al bndol republic, els republicans van enviar or a lURSS i aquests, a canvi, van enviar
instructors i estreteges per coordinar loperaci. Mxic tamb va contribuir ajudant en el que
va poder. A ms, hi havia les Brigades Internacionals (brigadistes) que eren voluntaris que
venien per lluitar contra el feixisme.
Desprs hi havia un bndol neutre. Anglaterra i Frana havien firmat un acord de nointervenci i EEUU va subministrar petroli las franquistes.
3-2 Les fases de la guerra
El primer objectiu militar dels insurrectes era Madrid. Mola envi columnes de falangistes i
requets des de Pamplona, Valladolid i Burgos Lexrcit dfrica havia aconseguit passar
finalment lestret de Gibraltar grcies a laviaci alemanya. Un cop a la pennsula, Franco va
arribar a Sevilla i es va dirigir cap a Madrid per Extremadura, que va ocupar malgrat la
defensa aferrissada que van oposar els republicans. Per quan va arribar a la rodalia de
Madrid, lefica defensa de la capital el va aturar. No obstant aix, el govern republic es va
traslladar a Valncia. El 9/1936, Mola va ocupar Irun i Sant Sebasti, mentre les tropes dels
revoltats concentrades a Galcia arribaven a Oviedo.
Les milcies catalanes, que es van dirigir cap al front dArag, van ocupar algunes
poblacions per van ser frenades a Osca, Saragossa i Terol. La desorganitzaci i la manca de
preparaci daquestes columnes expliquen la seva feblesa. Tamb fracass lexpedici
catalana a Mallorca i Eivissa.
El 1/1937 les tropes insurrectes van intentar la conquesta de Madrid, per no ho van
aconseguir grcies, sobretot, als brigadistes. Davant de la impossibilitat docupar la capital,
Franco decid anar-sen a la conquesta de Mlaga i a la liquidaci del front nord. Mola va
perdre la vida en un accident davi el juny daquell any. Va ser substitut per Dvila.
Locupaci del nord va ser molt difcil. Els insurrectes volien el front nord pels seus recursos.
Els republicans es van defensar en el cintur dacer, que va caure a causa dels incessants
atacs rebels. Els insurrectes, amb lajuda dels avions alemanys i italians, van bombardejar
ciutats basques, com Guernika (on hi havia el Parlament basc). Franco, per, va acusar els
republicans daquests atacs. Poc desprs daix, va caure Bilbao.

Els republicans, per aturar els atacs rebels, van intentar fer maniobres de distracci a Brunete i
Belchite i aix fer que els rebels se nanessin del nord, cosa que no va passar. Poc a poc, les
altres ciutats del front nord van anar caient en mans insurrectes.
Desprs del triomf al front nord, Franco va tornar a atacar Madrid, aquesta vegada a travs de
Guadalajara, per tampoc sen va sortir i va decidir anar-sen cap al front dArag. El
31/10/1937 el govern de la Repblica es trasllada de Valncia a Barcelona. El desembre
daquell any els republicans van llenar una ofensiva contra Terol i la van recuperar, encara
que al 2/1938 la van perdre.
El 3/1938 Franco inici una ofensiva contra Catalunya. A principis dabril va ocupar Lleida i
va derogar lEstatut dAutonomia catal. Amb aix la zona republicana quedava dividida:
Catalunya per una banda i el centre-est dEspanya per una altra. Lexrcit republic va
preparar una ofensiva a la zona de lEbre per tal de tornar a unir el territori republic. Malgrat
les victries inicials, la contraofensiva franquista va fer recular els republicans a laltra banda
de lEbre, de manera que Catalunya qued indefensa. La batalla de lEbre va acabar el
15/11/1938 i es va caracteritzar per la violncia dels combats i per lanomenada 5 del
biber, que eren lleves de soldats joves a les qual els republicans van haver de recrrer.
Franco va donar lordre diniciar lofensiva final contra Catalunya. El 15/1 van ocupar
Tarragona, el 26/1 Barcelona i el 4/2 Girona. Cinc dies desprs, arribava a la frontera
francesa. El govern republic, basc i catal van passar la frontera, juntament amb milers de
persones que fugien. El 28/2/1939 Azaa va dimitir com a president de la Repblica i ja no va
ser substitut per ning; no obstant aix, Juan Negrn, cap del govern, va tornar a Valncia per
dirigir la resistncia de la zona republicana, per ja no hi havia res a fer. Des del punt de vista
militar, les tropes republicanes podien haver resistit un quants mesos ms, per des del punt
de vista hum, la desmoralitzaci dels soldats i de la poblaci civil va precipitar els
esdeveniments. El 28/3/1939 les tropes franquistes ocupaven Madrid. Lltima ciutat ocupada
pels rebels va ser Alacant, tres dies desprs. L1/4/1939 la guerra havia acabat.
4. Les Rereguardes
4-1 Zona republicana
A partir del 20/7/1936 a la zona republicana es van donar tres fenmens: laparici dun nou
poder, la creaci de les milcies populars i la collectivitzaci de leconomia.
Venuda la insurrecci militar a Barcelona, el president de la Generalitat Llus Companys va
proposar a la CNT que forms un nou organisme de poder amb totes les forces antifeixistes.
El 21/7/1936 es va formar el Comit Central de Milcies Antifeixistes de Catalunya, que havia
dactuar com a govern de Catalunya. Les desfetes militars dels republicans, lexpansi dels
comits i la dificultat de coordinar-los van motivar la creaci el 26/9 dun govern dunitat
presidit per Tarradellas. El CCMAC es va dissoldre l1/10.
Les discrepncies poltiques no van desaparixer. Duna banda, CNT i POUM defensaven fer
la revoluci alhora que la guerra i PSUC, UGT i Esquerra Republicana, de laltra, eren
partidaris de guanyar la guerra primer i ajornar mentrestant la revoluci. Aqu s quan van
aparixer les milcies populars. La revoluci shavia iniciat aquell mes de juliol amb la
collectivitzaci espontnia de leconomia (mesura que feia que tot sigues de tots).

Desprs dels primers dies de lluita contra els insurrectes, els treballadors, en retornar a la
feina, es van trobar que la majoria dels amos havien fugit. Aix la classe obrera es va fer
crrec de les empreses. A diferncia de la nacionalitzaci, la collectivitzaci es caracteritzava
per lautogesti dels treballadors.
Lexpansi daquest procs va portar a la creaci del Consell dEconomia de Catalunya, que
va redactar el Decret de collectivitzacions i control obrer dindstries i comeros. Al camp
catal la collectivitzaci va ser gaireb inexistent. Les transformacions econmiques van anar
acompanyades daltres mesures revolucionaries, com la municipalitzaci de les cases de
lloguer ( en vez de pagar el alquiler al amo de la casa, se lo pagabas al ayuntamiento).
A la zona republicana, la repressi es va caracteritzar per un profund anticlericalisme i tothom
que fos suspecte de donar suport a la revolta militar, va patir una repressi irracional.
Jos Giral va dimitir i va ser substitut per Largo Caballero, el qual va governar de 9/1936 a
5/1937. Va formar un govern dunitat integrat per socialistes, sindicalistes, republicans
comunistes i nacionalistes. El seu govern va anar recuperant lentament els poders de lEstat.
La crisi poltica a la rereguarda republicana va esclatar arran dels fets de maig de 1937 a
Barcelona. Del 2 al 7 daquell mes va tenir lloc un enfrontament armat a la ciutat entre forces
anarcosindicalistes i el POUM duna banda, i forces dordre pblic de la Generalitat i
militants del PSUC i la UGT, de laltra. La pugna poltica ja venia de lluny (prioritat de
revoluci o de guerra) i havia culminat amb lassassinat de Cortada, dirigent del PSUC.
El 2/5 es va ordenar locupaci de ledifici de Telefnica, controlat per la CNT, a fi de limitar
el poder dels anarquistes. Aquests shi van resistir per les armes i durant sis dies Barcelona
sompl de barricades i hi hagus enfrontaments armats. La crisi es va resoldre amb
lenviament pel govern central de gurdies dassalt. Aquests fets van suposar la supressi de
les competncies sobre seguretat de la Generalitat en favor del govern de la Repblica. Els
comunistes van precipitar la crisi del govern central i van posar com a condicions per
continuant collaborant la dissoluci de la POUM i la dimissi de Largo Caballero. Aquest,
per, es va negar i Azaa (president de la Repblica) davant daquesta situaci que es
plantejava, el va destituir i va encarregar la formaci dun nou govern a Negrn.
Amb el govern de Negrn, que es va mantenir fins al final de la guerra, la influncia dels
comunistes al govern i a lexrcit va augmentar. Negrn va orientar la seva poltica a resistir a
ultrana, a enfortir lEstat i a potenciar un exrcit popular. Tamb va treure competncies a la
Generalitat. La seva poltica es plasm en un programa, anomenat els 13 punts, amb qu
pretenia temptejar la possibilitat dun armistici (pau negociada).
4-2 Zona insurrecta
La mort de Sanjurjo en laccident daviaci va deixar els revoltats sense un cap visible. La
direcci de laixecament militar lhavia dexercir una Junta de Defensa Nacional, creada a
Burgos i presidida per Miguel Cabanellas. Un cop vist que el cop dEstat es convertia en una
guerra civil, la necessitat dun comandament nic per dirigir-la va portar als generals insurgents a proclamar Francisco Franco cap de lEstat i generalssim dels exrcits (1/10/1936).
La primera mesura de Franco fou la creaci duna Junta Tcnic de lEstat. Els insurrectes
pretenien contrarestar lobra de la Repblica: tornar les terres als propietaris expropiats, fer
marxa enrere les reformes educatives i prohibir tots els partits poltics i sindicats.

En la zona insurrecta tamb es va viure en un clima de terror. Episodis com els afusellaments
sense judici de ms de 2000 persones a Badajoz o els passejos de camperols andalusos (ir a
buscar a alguien para asesinarlo en cualquier descampado) sn representatius del clima de
violncia que es va viure.
En aquest bndol, ning discutia la primacia militar de Franco, per en el terreny poltic hi
havia discrepncies entre Falange i JONS (antimonrquiques) i Comuni Tradicionalista
(monrquica i amb un pretendent carl a la corona: Xavier de Borb-Parma). Tamb hi havia
monrquics alfonsins que. juntament amb membres la CEDA i Renovacin Espaola, volien
el retorn al tron espanyol dAlfons XIII, que estava exiliat.
El fet ms greu de tensi poltica es produ el 4/1937 a Salamanca (enfrontament a trets entre
faccions de falangistes). Franco reaccion i el dia 19 promulg un decret dunificaci. segons
el qual es creava un parit nic: FET y de las JONS, al qual se sotmetien la CEDA i els grups
monrquics. bviament, Franco nera el cap daquest nou partit. Aix, el generalssim tancava
el seu cercle del seu poder absolut: cap de lexrcit, de lEstat, del govern i dun partit poltic
nic.

Tema 8: El franquisme (I)

1. El franquisme
Franco va ser un militar africanista dun catolicisme elemental que professava un
nacionalisme espanyol de signe agressiu i excloent. Considerava les virtuts de la jerarquia, la
disciplina i lordre com lessncia dels valors nacionals. Els seus sentiments religiosos es van
intensificar grcies al suport de lEsglsia, que va qualificar la insurrecci de croada. Franco
va arribar a identificar-se amb un personatge elegit per Du per salvar la ptria. Catolicisme i
ptria van esdevenir la mateixa cosa, per a ell.
El nacionalisme agressiu es basava en una interpretaci heroica de la histria dEspanya. Els
models del passat que calia imitar eren lpoca dels Reis Catlics, la conquesta dAmrica i
limperi dels ustries. Segons Franco, els enemics naturals que conspiraven contra Espanya
eren els liberals, els maons, els anarquistes, els jueus, els socialistes i els comunistes. A ms
la seva idea dEspanya sidentificava amb Castella, sense admetre cap altra diferncia
nacional, com la basca o la catalana, que considerava que eren separatismes que calia
combatre i eliminar. Valorava negativament la democrcia, la separaci de poders i creia en la
unitat, lautoritat i la jerarquia.
Per Franco, el poble espanyol era com un menor dedat, ja que no estava capacitat per viure
en democrcia. Amb aix justificava el seu objectiu mxim: mantenir-se en el poder sense
lmits temporals de cap mena, amb lexcusa de salvar el pas i de redrear-lo.
El franquisme va ser la versi del feixisme a Espanya. Es tractava de la construcci dun Estat
nou, essencialment antidemocrtic i totalitari. Es caracteritzava per la submissi a un cabdill,
la repressi total dels sectors desafectes, la negaci de les llibertats bsiques, la prctica de
larbitrarietat jurdica i lorganitzaci de moviments de masses, acompanyats duna litrgia
prpia.
La dictadura tamb presentava algunes especificitats: el rgim de Franco no va tenir un partit
nic tan cohesionat, lexrcit va tenir una influncia ms gran i la presncia del catolicisme va

ser molt important. No va formular ni practicar els principis racistes que van caracteritzar els
altres totalitarismes europeus.
1-1 Els suports de la dictadura
Els suports de la dictadura foren lexrcit, lEsglsia, la Falange, els carlins i la dreta ms
conservadora. Cap daquests grups, per, no va tenir fora per imposar-se als altres i va
acabar havent-hi discrepncies i tensions entre ells. Franco distribu astutament els crrecs
poltics sense comprometres mai del tot amb cap i fent els ulls grossos a la corrupci.
Els militars foren el suport ms decidit i fidel de Franco. Molts ministres, alts crrecs
burocrtics, comandaments de la Gurdia Civil, etc. eren militars. La jerarquia eclesistica i
part del clergat van constituir el poder legitimador de la dictadura franquista. El 1953
lEsglsia va firmar un concordat amb la Sant Seu, on va obtenir importants concessions, com
la presncia en altes institucions del rgim. Com a contraprestaci, Franco tenia el dret de
presentaci quan hi havia una vacant en un bisbat (consistia a presentar un candidat a ocupar
una seu episcopal vacant).
En relaci amb el poder executiu, els anomenats catlics eren un de les famlies presents en
tots els governs de Franco, i solien encarregar-se dels ministeris dEducaci. Hisenda i Afers
Estrangers. Tamb estaven ficats per all els de lOpus Dei.
El suport de lEsglsia no va ser tan monoltic com el de lestament militar. Alguns sectors de
creients, especialment a Catalunya, van ser sempre hostils al franquisme. A partir del Concili
Vatic II una part de la jerarquia eclesistica i del clergat va iniciar un distanciament
progressiu del rgim.
La Falange i els carlins van ser tamb uns pilars ideolgics fonamentals. La Falange constitua
un cos burocrtic de lEstat i dorganitzaci en el sindicat vertical (sindicat franquista en el
qual estaven integrats treballadors i patrons). A partir de 1958, es va integrar en el
Movimiento Nacional, que substitua a FET y de las JONS. Els falangistes socupaven dels
sindicats, del Movimiento Nacional i de les carteres dHabitatge, Treball i Agricultura . Amb
menys pes, els carlins es van ocupar de del Ministeri de Justcia i de la presidncia de les
Corts. Totes dues forces (Falange i carlins) constituen el poder organitzador social i sindical
del rgim.
La dictadura tamb tenia el suport social dels terratinents, els financers, els empresaris, els
petits i mitjans propietaris agraris i la classe mitjana de les zones rurals. Tamb va rebre un
suport popular indirecte (majoria silenciosa o franquisme sociolgic)
1-2 Fase totalitria (1939-1959)
Tamb es podria dir postguerra, caracteritzada pel retrocs econmic i ideolgic i la duresa de
la repressi.
El 1938 es va crear el Fuero del Trabajo, que eren com uns drets hipottics que tenien els
treballadors i les obligacions de lempresa i lEstat vers la producci.
En esclatar la Segona Guerra Mundial, Espanya es declar neutral, per davant dels triomfs
dAlemanya, va passar de la neutralitat a la no-belligerncia (ideolgicament a favor de les
potncies de lEix per sense participar). A ms de les trameses a Alemanya de wolframi

(mineral per fabricar municions), el rgim envi la Divisin Azul (1941-1943) a lluitar al
front de lURSS. A partir de 1942 quan la guerra comen a anar malament per a lEix,
Espanya tornar a proclamar-se neutral.
La dictadura es va dotar de dues noves institucions amb lobjectiu de mostrar una imatge ms
representativa: les Corts i el Fuero de los Espaoles, que ms que res eren simbliques. Les
Corts constaven de procuradors elegits directe o indirectament per Franco. No servien de
molt, tan sols elaborava lleis consensuades per Franco. El Fuero de Los Espaoles era una
declaraci de drets dels espanyols, una mena de constituci.
Al la fi de la Segona Guerra Mundial, la dictadura va quedar allada. Les potncies guanyadores (Frana, Regne Unit, EEUU i URSS) consideraven Espanya lltim reducte europeu
del feixisme. El 1946 lONU no va admetre el rgim i Frana va tancar fronteres amb
Espanya. Per recomanaci de lONU, els pasos membres van retirar els ambaixadors
dEspanya.
Franco present aquest allament com una conxorxa internacional dels enemics dEspanya. Va
prendre algunes mesures per millorar la imatge del rgim: leliminaci de la salutaci amb el
bra enlaire i la promulgaci de la Ley de Sucesin. Segons aquesta llei, Espanya esdevenia
un regne per el cap de lEstat continuava sent Franco a perpetutat, el qual quedava facultat
per designar el seu successor, a ttol de rei, quan ho cregus oport. Tamb es van crear el
Consell de Regncia (que substituiria Franco en cas de que mors sense nomenar un
successor) i el Consell del regne (que seria qui elegiria el successor de Franco i el govern si
ell moria sense fer-ho). Respecte a la seva successi, el dictador no va esmentar mai quina
seria la dinastia cridada a regnar. Per va ser significatiu que lany 1948 aconsegus que el nt
dAlfons XIII, Joan Carles (actual rei), seduqus a Espanya sota la seva tutela.
La tensi creixent entre EEUU i lURSS va donar un valor poltic important a
lanticomunisme del rgim espanyol, ja que la situaci estratgica del pas li proporcionava un
alt valor militar. Aix comport un canvi dactitud dEEUU vers la dictadura. El 1949 la
banca nord-americana va concedir un prstec al govern espanyol. El 1950 lONU va anullar
lallament diplomtic del rgim i els Estats Units va aprovar la concessi a Espanya dun
altre prstec. El 1952 Espanya era admesa a l UNESCO i el 1953 EEUU sign amb el govern
espanyol el pacte de Madrid, segons el qual es creaven bases militars nord-americanes a
Espanya a canvi dajut militar i econmic. El 1955 Espanya era admesa a lONU. Lany 1958
es va promulgar la Ley Fundamental de Principios del Movimiento Nacional, les bases
ideolgiques del rgim.
1-3 Fase tecnocrtica (1959-1969)
Es va caracteritzar per la inclusi en el govern de tecncrates, economistes (alguns pertinents
a lOpus Dei). Des del punt de vista social, sexperiment una modernitzaci accelerada de
leconomia i la societat espanyola. Al 1966 es va promulgar la Ley de Prensa, propiciada per
Manuel Fraga. Aquesta llei permetia, per primera vegada, la llibertat dexpressi, amb control
i cautela. Aquest any tamb es va aprovar la Ley Orgnica del Estado, que es tractava duna
constituci franquista amb la qual es volia assegurar la pervivncia del rgim desprs de la
mort de Franco. Es va crear tamb la Ley de Libertad Religiosa (1967), que tolerava el culte
privat i pblic daltres religions. El 23/7/1969 Franco va designar Joan Carles el seu
successor.

1-4 Inici de la descomposici

Els primers smptomes de descomposici de la dictadura es van comenar a donar a partir de
1969, tot i que lexpansi econmica espanyola va continuar fins 1973. Un primer smptoma
va ser el deteriorament fsic de Franco, que cada vegada delegava ms poder en el seu home
de confiana: Carrero Blanco. Altres smptomes van ser que hi va haver un distanciament
progressiu de lEsglsia i la capacitat mobilitzadora de loposici va augmentar, com es va
veure en el procs de Burgos contra ETA. La crisi de la dictadura tamb es va agreujar els
darrers anys a causa de les accions terroristes de ETA i del FRAP.
La decadncia tamb sevidenci per les tensions contnues entre dos sectors del rgim: els
immobilistes (partidaris de mantenir els senyals didentitat presents des de la victria al
7/1936) i els aperturistes (partidaris dun desenvolupament poltic que ports a una
democrcia limitada). Aquesta tensi provoc una parlisi poltica entre el 1969 i el 1973,
perode en qu saprov noms una llei: la Ley General de Educacin (1970). La parlisi
poltica es va agreujar el 20/12/1973 amb lassassinat per part dETA de Carrero Blanco, cap
de govern i home de confiana del dictador.
Els ltims anys (1974-1975), la dictadura va ser conduda per un home de lentorn de Franco:
Arias Navarro. La seva acci poltica es caracteritz per la impotncia i lenduriment de la
repressi. Ns un exemple lexecuci de Salvador Puig Antich (1974), acusat dhaver matat
un policia en un tiroteig, i condemnat en un judici sense garanties. La constataci de
lexistncia duna associaci clandestina de militars demcrates, la Unin Militar
Democrtica, constitu un estmul ms per a lincrement de la repressi. El 9/1975 el govern
dArias va fer executar cinc sentncies de mort contra militants del FRAP i dETA.
1-5 La repressi
El rgim va mostrar des del principi una de les seves caracterstiques principals: la repressi
contra els moviments democrtics i desquerra, contra tots els valors que va representar la
Repblica i contra qualsevol expressi nacionalista (Catalunya sobretot).
El 1939 es crea la Ley de Responsabilidades Polticas i un any desprs la Ley de Represin de
la Masonera y el Comunismo.. Dacord amb aquestes lleis, els pressumptes delictes quedaven
sotmesos a la jurisdicci militar (Consell de Guerra).
La dictadura cre el Tribunal dOrdre Pblic per jutjar els delictes poltics. Un dels judicis
ms famosos va ser lanomenat procs 1001 contra els dirigents de les llavors illegals
Comissions Obreres (1973).
Al costat daquest terror calent, un terror fred es va rabejar en el mn administratiu,
docent i cultural per mitj de depuracions. El mecanisme ms emprat va ser la delaci
(chivatazo). Centenars de mestres van ser expulsats del cos o traslladats fora de Catalunya,
mentre que mestres de Castella i Extremadura foren desplaats a terres catalanes per ocupar
aquestes places. Tamb a la UB molts professors van ser expulsats.
La repressi cultural per imposar els valors dels vencedors es practic per mitj de llibres de
text, en qu senaltia de manera desmesurada Franco i es tergiversava la histria. Pel que fa a
la condici femenina, es van derogar els avenos de lpoca republicana.

La dictadura va voler imposar per la fora un nacionalisme espanyol unitari, eliminant totes
les nacionalitats existents; refusava qualsevol idea de diferncia interior. Qualsevol
manifestaci no homognia dEspanya shavia deliminar. s en aquest sentit que es pot
afirmar que Catalunya va perdre la guerra, ja que els catalans, a ms de la repressi social i
poltica comuna a tota lEstat, van sofrir una repressi cultural, de tots els senyals especfics
de la identitat catalana. Fins i tot, la majoria de militants de la Lliga, que havien ajudat
Franco, es van veure marginats i perseguits per la seva catalanitat.
Lacte ms emblemtic de la repressi fou lafusellament del president de la Generalitat, Lus
Companys, el 1940. Companys va ser detingut per la policia alemanya a Frana i lliurat a les
autoritats franquistes.
Amb el temps, alguns aspectes de la repressi es van anar atenuant, grcies a la resistncia de
molts catalans, que no van renunciar a ls de la seva llengua, i a lesfor de moltes persones
com Flix Millet o Maurici Serrahima, que van continuar impulsant activitats clandestines en
catal. Amb laprovaci de la Ley de Prensa (1966) es va obrir la possibilitat de publicar
revistes i llibres en catal.
1-6 Loposici a la dictadura
A Espanya, els fronts de lluita antifranquista van ser tres: el moviment obrer, els grups
monrquics i el maquis o guerrilla.
Lactivitat clandestina del PCE, PSOE i CNT mai no es va interrompre i poc a poc van
incrementar la seva pressi vers el rgim amb vagues (Catalunya, 1945 i Pas Basc, 1947). Els
grups monrquics van practicar una oposici basada en la conspiraci. El moment ms difcil
pel dictador es va donar el 1943, quan els tinents generals van adrear una carta a Franco en la
qual li demanaven la restauraci de la monarquia. Dos anys desprs, Joan de Borb, fill
dAlfons XIII i pare de Joan Carles, va fer pblic un manifest en qu demanava a Franco que
es retirs per restaurar la monarquia en la seva persona. La Guerra Freda, per, ho imped, ja
que als aliats occidentals no els va interessar de canviar de sistema, i loposici clandestina
encara era massa feble.
El maquis o guerrilla es va constituir a partir de dos grups diferents. El primer es va formar a
partir de nuclis que subsistien per zones de muntanya des del final de la guerra. El seu
objectiu era continuar la guerra, tot esperant el moment oport que permets dempendre una
ofensiva exterior contra la dictadura. El segon grup el constituen les unitats que havien lluitat
contra els alemanys a Frana. Entre el 1944 i el 1950, el maquis van intervenir en diversos
llocs i van arribar a ocupar la Val dAran., per lallament entre els diferents grups de
guerrillers, la repressi militar, lescs ress que van tenir les seves accions expliquen el seu
fracs.
A la dcada de 1950, loposici interior experiment tres canvis: renncia a la prctica
violenta, transformaci social i generacional i impuls de lactuaci opositora a les universitats
i els sindicats franquistes. Davant daquestes actuacions, el rgim va reaccionar endurint la
repressi, mitjanant la Ley contra el Bandidaje y el Terrorismo (1958) i la Ley de Orden
Pblico (1959). Tamb va acceptar una certa flexibilitat pel que fa a les demandes salarials,
amb la Ley de Convenios Colectivos (1958).

A lexili, la Generalitat es va mantenir com la instituci del poble catal. Josep Irla en fou
nomenat president com a succesor de Companys. El 1954, els diputats catalans elegiren
president a Tarradellas, que es mantingu en el crrec fins el 1977. Tamb a lexili es va fer
una tasca important de normalitzaci cultural i de difusi del fet catal.
Els grups nacionalistes estaven aglutinats des del 1939 en el Front Nacional de Catalunya
(FNC). El 1945 es cre el Moviment Socialista de Catalunya i a la dcada dels 50 Jordi Pujol i
un grup de joves crearen els grups CC (Crist-Catalunya).
1-7 Loposici des de la fase tecnocrtica al fi de la dictadura (1959-1975)
Loposici a la dictadura en aquesta fase sobr el 1962 amb el colloqui de Munic, on
dirigents republicans exiliats i personalitats dideologia liberal van fer una professi de fe
democrtica en qu sexigien les llibertats i les drets bsics a Espanya per poder entrar en el
Mercat Com Europeu. La resposta de Franco va ser lempresonament o desterrament dels
participants daquell colloqui.
Durant aquella dcada i la primera meitat de 1970, loposici s va anar incrementant. Pel que
fa al moviment obrer, la seva actuaci, amb vagues, reunions, assemblees, etc., va coincidir
amb lagitaci en lmbit universitari. Tamb van haver accions terroristes de FRAP i ETA.
Durant aquesta poca, el PCE i el PSOE es van configurar com els partits ms importants de
la clandestinitat (PCE liderat per Carrillo, PSOE per Felipe Gonzlez a partir del 1974).
La Junta Democrtica (1974) i la Plataforma de Convergncia Democrtica (1975) van
evidenciar que lantifranquisme aplegava diverses classes socials.
Dentre els esdeveniments que es produren a Catalunya es destaquen els fets del Palau.
LOrfe Catal va programar pel 19/5/1960 al Palau de la Msica Catalana, un concert
commemoratiu del centenari del naixement de Joan Maragall. La interpretaci duna de les
composicions (El cant de la senyera) va ser prohibida a ltima hora pel governador de la
ciutat. Durant el concert, en el moment en qu shavia dhaver interpretar la composici, una
part del pblic va comenar a reclamar-la i a continuaci la va comenar a cantar. Entre
aquestes persones hi havia Jordi Pujol i Francesc Pizon, acusats de ser els autors dun full
volander de carcter antifranquista i responsables dels fets del Palau. Malgrat la censura de
premsa, el judici i sentncia contra Jordi Pujol van tenir un gran ress. Aquest cas va ser
important perqu es torturava, jutjava i empresonava per delicte de opini una persona
catlica i que no pertanyia als clssics grups desquerra.
Lnica fora poltica que adquir capacitat dincidncia i mobilitzaci a Catalunya a la
dcada dels 60 va ser el PSUC, que va atraure molts joves universitaris i de classe obrera. Al
1962 va nixer a Astries Comissions Obreres (lder Marcelino Camacho). A Catalunya es
van fundar dos anys desprs, i Cipriano Garca va esdevenir el lder catal.
Loposici tamb es va notar en les iniciatives culturals que van haver. En el terreny editorial,
es va crear Edicions 62 (primera en publicar llibres nicament en catal). Tamb es van
desenvolupar iniciatives de renovaci pedaggica i eines culturals. A aquesta poca, mnium
Cultural va iniciar la seva tasca. Tamb va nixer el moviment de la Nova Can, integrat per
J.M. Serrat o Llus Llach.
A partir de 1971 els grups de loposici van buscar fer moviments unitaris. Un precedent
daquest moviment unitari va ser la Comissi Coordinadora de Forces Poltiques de Catalunya

(1969). Per la plataforma unitria ms important fou lAssemblea de Catalunya (1971), que
es basava en lacceptaci de 4 punts: llibertat, amnistia, Estatut dAutonomia i solidaritat amb
tots els pobles dEspanya. Aquest organisme ests a totes les comarques catalanes va permetre
que lacci reivindicativa antifranquista sorts dels cercles estrictament clandestins i
sescamps arreu del territori. El 12/1973 els delegats de lAssemblea van ser detinguts.

Tema 9: La postguerra i els canvis socials

1. Els canvis de lestructura demogrfica
1-1 La demografia
Encara no se sap amb prou certesa el nombre real de morts que va causar la guerra, per
estaria per sobre del mig mili de persones. A aquestes xifres cal afegir-hi laugment de
mortalitat a causa de les males condicions higiniques i alimentries de la dcada dels 40, les
centenars de milers de persones que van emigrar dEspanya i lelevat nombre de poblaci
reclusa per motius poltics.
Aquests estralls van tenir unes repercussions demogrfiques. Cal destacar la caiguda de la
natalitat (la major part de les vctimes eren joves), laugment de la mortalitat i la disminuci
del nombre dhomes respecte del de dones.
Entre les repercussions socials, cal fer esment de la profunda divisi entre els vencedors i els
venuts. Tot plegat va suposar una pervivncia de lodi i el ressentiment.
Des dun punt de vista econmic, a Catalunya levoluci demogrfica propici una oferta
docupaci laboral des de comenament de dcada. El fet que a bona part dEspanya la guerra
provoqus el retorn de moltes persones al camp, va generar un flux migratori cap a Catalunya.
Passats els anys de la postguerra, levoluci demogrfica va continuar caracteritzada per un
decreixement de les taxes de natalitat i mortalitat, encara que va ser rellevant el creixement de
la natalitat a la dcada dels 60 (grcies a la poltica pro-natalista). Aquest creixement coincid
amb el procs accelerat dindustrialitzaci i urbanitzaci del pas.
1-2 Els moviments de poblaci
Durant la dictadura es donaren els fluxos de poblaci ms importants de la histria, tant pel
que fa a lxode del camp a les ciutats com per la migraci per motius laborals cap als pasos
europeus ms desenvolupats.
La migraci interior va ser de les zones agrcoles de linterior fins a la perifria industrial i,
dins de cada regi, dels nuclis de poblaci ms petits als ms grans. Les zones dacollida van
ser Madrid, Barcelona i Pas Basc i les principals zones migratries Andalusia i Extremadura.
La poblaci immigrant sestabl en rees suburbanes, on el problema de lhabitatge es va
aguditzar de manera dramtica i el barranquisme va augmentar. Les ciutats van crixer de
manera desmesurada i anrquica, la qual cosa va provocar autntics disbarats urbanstics. La
migraci interior la van protagonitzar generalment famlies.
La migraci exterior va ser molt activa cap els pasos europeus a partir de 1959 i fins el 1973,
quan comen a disminuir com a conseqncia de la crisi econmica internacional. Les
causes daquesta migraci va ser lefecte que va tenir el Pla dEstabilitzaci, que provoc

molta desocupaci i oferta de llocs de treball a lexterior. La migraci exterior afectava

fonamentalment homes sols que feien arribar a la famlia part del sou que guanyaven.
1-3 La poblaci activa
s lindicador que millor reflecteix els canvis de la societat entre el 1950 i el 1975. Durant la
dictadura, la poblaci activa del sector primari shavia redut ms de la meitat i, per tant, va
haver un augment de la poblaci activa en els sectors industrial i de serveis.
1-4 La poblaci a Catalunya
La ra de lincrement de la poblaci fou lonada migratria. La causa de latracci migratria
va ser la demanda de m dobra per part de la indstria, demanda que va crixer molt a partir
dels 60. La major part de les persones nouvingudes es van installar als nuclis industrials
(Barcelons, Valls Occidental i Baix Llobregat). La majoria dels immigrants procedien
dAndalusia, Extremadura i Castella-La Manxa i van ser acollits en municipis suburbials,
encara que no es va donar cap mena de segregaci social per motius culturals o lingstics.
2. Levoluci econmica
Podem dividir levoluci econmica en dos perodes: letapa que coincideix amb la fase
totalitria del rgim (postguerra, 1939-1959), caracteritzada per la depressi i lestancament, i
letapa que comprn el perode dexpansi econmica propiciada pel Pla dEstabilitzaci
(1959-1973) i la crisi del final de la dictadura (1973-1975).
2-1 La postguerra
La guerra va comportar destrucci i uns costos econmics importants. El resultat va ser un
descens important de la producci agrcola i industrial, i una caiguda de la renda nacional i la
renda per cpita. El que no va ser tan lgic s que lestancament i la depressi econmica
continuessin durant gaireb vint anys (culpa de la autarquia). Aix, entre el 1959 i el 1954, la
majoria de la poblaci va treballar ms que abans de la guerra, per les condicions laborals
eren pitjors i el seu nivell de vida, ms baix.
Aquella poca es recorda com el temps de les restriccions elctriques, la fam i la misria.
Lobsessi de la poblaci era obtenir aliments fent llargues cues a les botigues o intentant
aconseguir algun producte destraperlo. Lautarquia va caracteritzar aquesta poca, que es
basava en allar-se econmicament de lexterior (refs de lentrada de capital estranger i
limitaci dimportacions i exportacions), i en la intervenci de lEstat en la producci i
distribuci de bns i en la fixaci de preus i de valors de canvi de la moneda.
El 1941 es va crear lInstitut Nacional de Industria, amb la finalitat que lEstat pogus fabricar
aquells productes necessaris que lempresa privada no estava en condicions de produir. Aquest
organisme, per, va ser una font de dficit pblic, ja que lobjectiu daprofitar els recursos
propis es demostr impossible perqu Espanya no produa matries primeres. LEstat tampoc
produa els aliments suficients per a tota la poblaci, la qual cosa encaria els productes de
primera necessitat, que es racionaven per mitj de cupos de lEstat i cartilles de racionament.
Va haver una baixada dels salaris, tot i laugment constant dels preus.
A aix cal afegir-hi els intents conscients i deliberats de desindustrialitzar Catalunya i el Pas
Basc, territoris que els vencedors consideraven desafectes i perillosos. Aix, al principi, la

creaci de fbriques noves noms sautoritzava si sinstallaven fora de Catalunya, i fins i tot a
la dcada dels 40, es va obligar algunes empreses catalanes a traslladar-se a altres indrets
dEspanya.
2-2 Etapa dexpansi
Entre el 1951 i el 1957, Espanya va comenar a recuperar la situaci: per exemple, la cartilla
de racionament va desaparixer al 1952. Aix, juntament amb la fi de lallament
internacional, linici de lajut nord-americ (prstecs de 1949 i 1950) i el pacte de Madrid al
1953, va permetre un creixement econmic moderat, encara que va haver un augment de la
inflaci.
El 1957 Franco incorpor al govern tecncrates, experts en economia, molts dels quals
estaven vinculats a lOpus Dei. Ells van preparar el Pla dEstabilitzaci i Liberalitzaci de
1959. Aquest pla tenia dos objectius: aturar la inflaci i liberalitzar el sector exterior (deixar
importar capitals i donar ms llibertat per a les importacions i exportacions). Les
conseqncies daquest pla va ser la devaluaci de la pesseta, una reforma fiscal i lajut de
lFMI i de lOECE. Bsicament, el pla consist en la modificaci de lautarquia i en
lestabliment de les bases per convertir progressivament leconomia espanyola en un sistema
capitalista.
Franco sen va malfiar, ja que aquesta poltica anava contra els seus principis ideolgics, per
la va acceptar a contracor davant de lamenaa de fallida de lEstat i de la insistncia enrgica
dels nous ministres.
Durant els primers mesos, els resultats del pla van ser negatius, per els efectes positius es
van comenar a notar quan, a partir del 1961, va comenar una etapa dexpansi econmica
sostinguda, on Catalunya va sortir fora beneficiada perqu va propiciar una diversificaci
industrial.
Tot i els avenos, la balana de pagaments presentava dficit. Calia buscar alternatives: 1) el
turisme, 2) les inversions de capital estranger i 3) lexportaci de m dobra.
1) Les divises (diners aportats pel turisme) van ser una de les fonts de finanament ms
importants del desenvolupament espanyol. 2) El fet que a Espanya hi hagus una dictadura
que reprimia el moviment obrer, que no hi hagus dret de vaga, que la m dobra fos ms
barata i que es paguessin menys impostos, va traure el capital de les empreses estrangeres.
Una altra causa de lexpansi econmica dEspanya van ser els plans de desenvolupament
impulsats pel govern. Els plans consistien a invertir diners estatals per condicionar un seguit
despais, que es dotaven dinfraestructures per installar indstries: els polgons industrials o
pols de desenvolupament. El sl daquests polgons era barat, amb la qual cosa sestimulaven
la inversi prpia i lestrangera per establir-hi indstries.
Lexpansi es va aturar a partir del 1973, a causa de la crisi del petroli. Aix va suposar
inflaci, caiguda de la relaci dintercanvis i laugment del dficit pressupostari.

3. Les transformacions de la societat

3-1 El canvi de la societat
A ms del procs dindustrialitzaci, altres canvis socials van ocrrer: modificaci de
lestructura de classes al camp, especialitzaci de la classe obrera i creixement de la classe
mitjana.
Al mn rural, el canvi es caracteritz per un descens drstic del nombre de jornalers, laccs a
la propietat dels arrendataris i la prdua de prestigi i de pes global en leconomia dels
terratinents.
Als nuclis urbans sincrement el nombre de treballadors de la indstria i del sector serveis, ja
que els nous obrers procedents del camp van passar de ser jornalers rurals a treballar de peons
de la construcci o en la indstria.
El moviment obrer canvi de mentalitat. De ser una classe que abans de la guerra saglutinava
al voltant de la CNT, pass a organitzar-se al voltant de Comissions Obreres, sindicat que es
caracteritzava per la demanda de millores salarials i per la reivindicaci de drets sindicals.
La classe mitjana va donar un increment quantitatiu i un canvi qualitatiu.
3-2 La condici femenina
La dictadura comport, per a la dona, el retorn al sistema de valors tradicionals masclistes i la
prdua de tots els drets i avenos aconseguits durant la Repblica.
La dona havia de estar sotmesa a lhome i la seva funci principal havia de ser la maternitat i
la cura dels fills i la llar. Es va derogar el divorci i es van prohibir els anticonceptius.
Pel que fa a leducaci, es prohib la coeducaci i simpos lensenyament de les tasques de la
llar i de labors per acostumar la dona al que es considerava el seu paper.
La legislaci laboral dificultava laccs de les dones al mn laboral, a part que podia ser
acomiadada si es casava i tenia un sou inferior al dun home.
A la dcada dels 60 es van modificar alguns aspectes de la legislaci: es va acceptar la
coeducaci arran de la Ley General de Educacin, i les dones van anar accedint poc a poc a
les universitats. Aquesta dcada va ser linici dun auge de les reivindicacions feministes arreu
dEuropa.
Franco mor el 20/11/1975 i sinicia la transici cap a la democrcia (fins el 1978).

Tema 10: La transici democrtica

1. Tres anys que canviaren Espanya
La mot de Franco va ser rebuda amb serenitat pel poble espanyol. El cadver de Franco
sexpos al Palau Reial de Madrid, por milers de ciutadans van passar durant dos dies. El
23/111, el dictador, que havia governat Espanya dictatorialment durant ms de 35 anys, era
enterrat al Valle de los Cados.

El primer govern de la monarquia va continuar presidit per Arias Navarro, on tamb es van
incorporar poltics franquistes com Manuel Fraga. El govern va iniciar una tmida obertura
que comport la legalitzaci de les associacions poltiques que reunissin alguns requisits, com
lacceptaci de les lleis franquistes.
Els partits democrtics desquerra reclamaven una ruptura poltica amb el rgim franquista i
amb el govern continuista dArias Navarro. Aquests partits exigien la llibertat per a tothom
que estigus empresonat per la seva actitud vers la dictadura, reclamaven llibertats poltiques i
sindicals i demanaven eleccions lliures. A Catalunya i el Pas Basc es demanava, a ms, el
reconeixement dels estatuts abolits durant la guerra civil.
La Junta Democrtica, liderada per Santiago Carrillo, i la Plataforma de Coordinacin
Democrtica, liderada per Felipe Gonzlez, es van unir en un sol organisme: Coordinacin
Democrtica, conegut com la Platajunta.
Els primers mesos de 1976 van ser testimonis de nombrosos aldarulls protagonitzats per
estudiants, obrers i ciutadans que acudien a les convocatries dels grups desquerra per
demanar llibertat poltica i millores socials. El govern respongu endurint la repressi de les
manifestacions i les vagues. Aquests enfrontaments van acabar amb la mort de cinc
treballadors pels trets de la policia.
El 7/1976 Arias Navarro va presentar la dimissi en comprovar que no tenia el suport del rei,
ja que la seva relaci no era bona. Aquest va nomenar cap de govern Adolfo Surez.
1-1 Adolfo Surez
La seva elecci va ser rebuda amb moltes reticncies. Surez form un govern amb persones
que procedien dels quadres secundaris del rgim franquista i amb persones procedents dels
sectors democratacristians. Eren poltics que havien comprs la impossibilitat dun rgim
franquista i que pretenien una sortida pacfica de la situaci.
Inicialment, Surez despert desconfiana: en loposici per la seva trajectria poltica en la
dictadura (va ocupar diversos crrecs), i en els franquistes ms radicals perqu hi veien en ell
un personatge massa contemporitzador i poc fidel als principis en qu shavia basat la
dictadura.
El punt principal del seu programa era la preparaci dun referndum per mitj del qual la
poblaci havia de donar el vistiplau a una llei per reformar el sistema poltic. Es va sotmetre a
votaci popular el 12/1976 i, malgrat la campanya en contra, hi hagu un nombre elevadssim
de vots afirmatius (94%).
El 1977 grups extremistes van iniciar una campanya de desestabilitzaci del nou rgim.
Lextrema dreta va assassinar un grup dadvocats que collaboraven amb CC.OO. i va cometre
diversos atemptats. Lextrema esquerra, representada pels GRAPO i ETA, va segrestar
militars i va assassinar membres de la policia i de les institucions de lEstat.
Malgrat les fortes pressions dels militars en contra, Surez va prendre la decisi personal de
declarar legal el Partido Comunista Espaol, liderat per Santiago Carrillo. Aquests van
moderar les posicions i van acceptar la reforma aprovada en el referndum.

El 6/1977 es van poder celebrar les primeres eleccions lliures des de lany 1936. Surez va
crear la UCD, una coalici que englobava diferents grups de centre. Fraga, per la seva banda,
va crear Alianza Popular, partit que incorporava el franquisme possibilista.

Resultats eleccions 1977

1) UCD (Adolfo Surez)
2) PSOE ( Felipe Gonzlez)
3) PCE i PSUC (Santiago Carrillo/Gregorio Lpez Raimundo)
4) Alianza Popular (Manuel Fraga)
9) ERC (Heriberto Barrera)
2. Els pactes socials i la Constituci de 1978
2-1 Els pactes socials
La situaci econmica i social del pas era delicada: la conflictivitat laboral va augmentar,
lany 1977 la inflaci havia pujat, latur no parava de crixer des del 74, la inversi en els
sectors productius era escassa i havia fugues de capital. La prioritat del govern era aconseguir
el pas del rgim dictatorial al democrtic, i no shavien pres les mesures socials i econmiques per combatre la crisi econmica internacional (crisi del petroli).
Calia rebaixar la conflictivitat laboral i acordar les mesures necessries per aturar la inflaci.
Els grups poltics, les organitzacions socials i el govern van signar el 10/1977 els pactes de la
Moncloa, que buscava solucionar tot aix. Els efectes van ser immediats i el 1978 es va
aconseguir reduir la inflaci.
2-2 La Constituci
La redacci de la Constituci va estar a crrec de representants dels principals grups poltics.
El 31/10/ fou votada favorablement per la majoria dels diputats i senadors. El 6/12 saprov
en referndum i el 27/12 el rei jurava la Constituci. Espanya passava a ser una monarquia
parlamentria amb un sistema democrtic.
T 3 parts: dogmtica (establiment dels principis bsics i els drets fonamentals), orgnica (on
es desenvolupen les funcions i els mecanismes dels poders i lorganitzaci territorial de
lEstat) i una tercera part que es refereix al sistema per mitj del qual shi poden introduir
reformes (reforma constitucional)
La part dogmtica, ms a fons, diu el segent:
- LEstat es defineix com a social i democrtic, organitzat en una monarquia parlamentria.
- LEstat deixa de definir-se com a catlic i passa a convertir-se en laic.
- LEstat reconeix els drets civils de tot tipus (llibertat, reuni, expressi, igualtat, salut,
habitatge, educaci, etc.)
La part orgnica, ms a fons, diu el segent:
- Sorganitza la representaci poltica en unes Corts Generals integrades per dues cambres:
Senat i Congrs dels Diputats.

- Sestableix la divisi de poders (legislatiu, executiu i judicial)

3. Un democrcia feble
Es van tornar a convocar eleccions generals el 3/1979. Els resultats no van canviar molt
respecte al 1977. Entre el 1979 i el 1982 es produren dos fenmens: el desenvolupament
legislatiu de la Constituci i linici dun perode de dificultats per al govern, a causa de les
fortes pressions dels sectors nostlgics de la dictadura. A part daix, el terrorisme dETA i
GRAPO contribu a afeblir la ja dbil democrcia que siniciava.
3-1 Desenvolupament legislatiu
Durant aquells tres anys es van votar a les Corts els estatuts dautonomia del Pas Basc, de
Catalunya (1979) i de Galcia. Desprs les hi van seguir totes les altres comunitats.
A partir de 1980 Espanya quedava organitzada duna altre manera. Encara que la divisi
provincial continuava vigent, a partir de laprovaci dels estatuts, les comunitats es repartiren
amb el govern central una gran part de les competncies poltiques i administratives. Aix,
cada comunitat passava a tenir un parlament propi, amb competncies legislatives, i un govern
sorgit de les urnes.
En el terreny econmic, es va fer una reforma de la hisenda pblica i es van aprovar lleis
sobre el dret a leducaci, el dret al divorci, lavort,etc.
3-2 Dificultats pel govern: els enemics de la democrcia
Aquest trienni es va caracteritzar per la fragilitat de la democrcia a causa de les tensions a
qu la van sotmetre els grups terroristes i els grups involucionistes feixistes, que volien
reinstaurar una dictadura de carcter militar. Lextrema dreta actuava de dues maneres:
atemptats contra entitats democrtiques i culturals (entre el 1977 i el 1981 es va cometre el
major nombre daccions terroristes des del final de la dictadura fins a lactualitat) i preparaci
dun cop dEstat amb lobjectiu de reinstaurar una dictadura.
Adolfo Surez, acorralat, va haver de dimitir el 1/1981. Aprofitant aix, un grup de militar va
intentar un cop dEstat. El 23/2/1981, el dia que es votava la investidura del nou president del
govern (Calvo Sotelo), un grup de militars i membres de la Gurdia Civil van assaltar el
Congrs. Els parlamentaris i el govern van quedar segrestats en mans dels colpistes. Lintent
de insurrecci tan sols va triomfar a Valncia, on el capit general de la regi va treure els
tancs al carrer i va ocupar diverses emissores de rdio (a Madrid es va capturar RTVE). Tot i
que la manera com es va aturar el cop encara no est ben aclarida, sembla que va ser decisiu
el missatge del rei a travs de la televisi, on deia que desautoritzava lintent colpista i
ordenava a lexrcit que respects lordre institucional. El resultat va ser la rendici dels
colpistes i el retorn a la normalitat. La democrcia shavia salvat.
Dos dies desprs, Sotelo era elegit president del govern al fi. No va poder evitar, per, la
descomposici del seu partit i la seva gesti fou molt discutida: un cas polmic va ser el de la
LOAPA, amb qu es pretenia retallar les competncies dels estatuts dautonomia. La majoria
dels articles de la llei van ser declarats inconstitucionals. Un anys desprs es van convocar
eleccions, que van suposar linici dun llarg perode dhegemonia socialista.

4. Catalunya recupera les institucions

4-1 Llibertat, autonomia i Estatut dAutonomia
Aquest crit resumeix perfectament el clamor popular dels anys de la transici. Llibertat
demanda llibertats individuals, poltiques i sindicals, amnistia s lexigncia de veure en
llibertat els presos poltics i Estatut dAutonomia era la reivindicaci que exigia que, amb la
instauraci del sistema democrtic, es consideressin les llibertats nacionals, i aix comportava
dissenyar un rgim poltic que ofers importants quotes dautogovern a Catalunya.
L11/9/1976 el govern va autoritzar la celebraci a Sant Boi de la diada nacional. Lany
segent es va convocar la manifestaci ms grandiosa i impressionant que shavia fet mai a
Catalunya, ja que ms dun mili de persones van recrrer els carrers de Barcelona cridant la
frase.
4-2 Reinstauraci de la Generalitat
El 2/1977 representants dels diversos partits poltics es traslladaren a Frana per entrevistar-se
amb Josep Tarradellas, president de la Generalitat a lexili. La intenci era conixer la seva
opini sobre la possibilitat de retornar a Catalunya com a president. Es va crear, amb aquest
objectiu, lOrganisme Consultiu de la Presidncia de la Generalitat.
Passades les eleccions del 1977, Surez envi un grup de persones per entrevistar-se amb
Tarradellas. Surez el va convidar a traslladar-se a Madrid per negociar el seu retorn. El
president va acceptar i va arribar a un acord amb Surez per retornar a Catalunya i restablir la
Generalitat amb carcter provisional mentre es redactava un nou Estatut
4-3 LEstatut dAutonomia
La Constituci de 1978 marcava els lmits que havien de tenir els estatuts dautonomia. Una
comissi de parlamentaris catalans es va reunir al Parador de Sau per redactar un projecte
dEstatut, que es va presentar a les Corts espanyoles. Desprs dalgunes retallades, el
25/10/1979 el poble catal va aprovar i ratificar el text en referndum. EL desembre daquell
any es va promulgar lEstatut dAutonomia de Catalunya.
LEstatut defineix Catalunya com una nacionalitat que es constitueix en comunitat autnoma
dacord amb la Constituci. Tamb es determinen les institucions que han de governar el
territori catal, integrades en la Generalitat, que s la instituci que ha dorganitzar
lautogovern.
La Generalitat est formada per:
- Parlament: Representa el poder legislatiu i te la funci de representar Catalunya, aprovar els
pressupostos, impulsar i controlar lacci poltica del govern, etc. s elegit pel poble catal.
- President: Representa el poder executiu i t la funci de dirigir i coordinar lacci del govern
o consell executiu (elegit per ell). s elegit pel Parlament.
Altres rgans:
- Tribunal Superior de Justcia: Mxima instituci judicial del Principat
- Sndic de Greuges: Recull i trasllada al Parlament les queixes dels ciutadans

- Sindicatura de Comptes: Interv i certifica la comptabilitat de la Generalitat

- Consell Consultiu: Vigila que la legislaci segueixi el que senyala lEstatut.
Les competncies de la Generalitat es divideixen en: exclusives (noms pot legislar el
Parlament i la seva legislaci preval sobre la de lEstatut), compartides o recurrents (les quals
lEstat es reserva una part per legislar i la Generalitat laltra) i les executives( on el govern es
limita a aplicar directament a Catalunya les lleis dEspanya.
4-4 Primeres eleccions autonmiques
El 3/1980 es van celebrar les primeres eleccions al Parlament catal, que va a guanyar CiU
(partit creat per la coalici de Convergncia Democrtica de Catalunya, liderada per Jordi
Pujol, i Uni Democrtica de Catalunya, liderada per Miquel Coll). El Parlament va escollir
president de la Generalitat al lder de CiU: Jordi Pujol.

Tema 11: La democrcia consolidada

1. Levoluci poltica
1-1 Una poltica socialdemcrata
Des de 1982 al 1996 a Espanya va governar el PSOE. Lany 1993, per, els socialistes no van
obtenir majoria absoluta i van haver de governar amb el suport parlamentari de CiU
Els socialistes van proposar-se superar la crisi econmica i van iniciar construcci dun model
dEstat semblant al de Sucia i Alemanya. Per poder finanar la poltica social que
propugnava, el govern va aplicar dues mesures: la reconversi industrial (potenciar sectors en
auge i desinvertir en altresque no eren competitives) i la reforma fiscal. En conseqncia, el
govern va haver denfrontar-se a les vagues generals del 1985 i 1988.
La reconversi industrial va afectar les empreses pbliques del sector de les drassanes, la
siderrgia i la mineria. La reconversi va provocar conflictes, per tamb va permetre sanejar
el sector i alliberar lEstat duna crrega financera.
La reforma fiscal, que ja shavia iniciat amb Adolfo Surez, buscava augmentar els impostos
directes i distribuir millor el pes de la recaptaci impositiva. La majoria de la recaptaci es va
destinar a les despeses socials i a la inversi en infraestructures i promoci de leconomia. La
sanitat va passar a ser una prestaci universal. a qu tothom tenia dret.
La poltica es va reflectir tamb en la renovaci dels sistemes de pensions per als jubilats i en
els subsidis assistencials.
1-2 La fi de lallament internacional
Un cop restablerta la democrcia, Espanya es va integrar en molts organismes internacionals,
com el Consell dEuropa (redactor dels Drets Humans), lOTAN i la Comunitat Econmica
Europea.
La primera operaci fou la integraci en lOTAN. Aquesta decisi entrava en contradicci
amb la doctrina respecte a lorganisme que havia defensat el PSOE abans darribar al govern.
Es tractava dadherir-se a un pacte militar en qu els Estats Units tenien un paper
predominant, cosa que no era ben vista pels desquerres. Lltim govern (UCD, governat per

Calvo Sotelo) ja havia acceptat lentrada dEspanya a lOTAN, sense sotmetre la decisi a
consulta popular,
Loportunitat de modernitzar lexrcit espanyol i dhomologar-lo amb els dels pasos
democrtics, i el desig de trencar lallament en matria de defensa, van fer canviar de posici
el govern socialista. El 1986 va plantejar un referndum per decidir el manteniment
dEspanya en lOTAN, on va guanyar el s.
Lingrs a la Comunitat Econmica Europea (avui Uni Europea), va tenir una gran
transcendncia per a Espanya, ja que la integraci a Europa era un dels objectius socialistes en
poltica internacional. Lacord es va tancar el 1985 i va entrar en vigor el primer dia de 1986.
La integraci dEspanya a Europa va comportar la modificaci de moltes lleis i normes
(homologaci de sistemes dimpostos indirectes com lIVA, articulaci i coordinaci de les
poltiques econmiques, etc.) El 1987 es van celebrar els primers comicis al Parlament
Europeu amb participaci espanyola, on el PSOE va ser el partit ms votat.
Durant la dcada dels 90, Espanya va prosseguir el seu procs dintegraci a lespai europeu.
El 1991 va signar el tractar de la Uni a Maastricht que, entre altres coses, va implantar una
moneda nica: leuro.
1-3 La consolidaci del sistema democrtic
Entre el 1982 i el 1996, es van desactivar les conspiracions antidemocrtiques, es va
consolidar un sistema parlamentari i es va impulsar la descentralitzaci poltica en comunitats
autnomes.
No es va poder resoldre el problema del terrorisme dETA, tot i que van augmentar les
detencions de membres. Els pactes entre les diverses fores poltiques van contribuir a
lallament dETA.
Des de el 1982 fins el 1993, el PSOE va governar amb majoria absoluta. Del 1993 al 1996
amb majoria relativa, amb el suport parlamentari de CiU. Durant aquests tres anys, es van
viure moments de mxima tensi poltica a causa de lesclat de diversos casos de corrupci
que afectaven el govern i el coneixement de la existncia de prctiques de terrorisme dEstat
en la lluita contra ETA (GAL, Grupos Antiterroristas de Liberacin, format per policies i exdelinqents que van atemptar contra membres dETA entre el 1983 i el 1986).
El PP va utilitzar aquests casos per atacar polticament i judicialment el govern. Aquesta fou
una de les causes per les quals la llarga dcada socialista va finalitzar amb una imatge poltica
poc favorable.