Estructures Algebraiques FME

Anells
Curs 2016/17

Index
1 Definicions, terminologia i propietats b`
asiques

2 Divisibilitat, primers i descomposici

o

3 Els enters de Gauss

12

4 Polinomis
16
4.1 Polinomis a coeficients en un cos. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
4.2 Polinomis a coeficients en un anell factorial. . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

Definicions, terminologia i propietats b`

asiques

Definici
o 1.1 (Anell) Un anell es un conjunt A amb dues operacions, suma i producte,
tals que amb la suma es un grup abeli`a i el producte es associatiu, te element neutre, i es
distributiu respecte de la suma.
Si el producte es commutatiu lanell es diu commutatiu.
En aquest curs sestudien nomes anells commutatius. Tot anell se suposar`a commutatiu per defecte mentre no es digui explcitament el contrari.
Definici
o 1.2 (Cos) Un cos es un anell commutatiu amb 1 6= 0 en que tot element 6= 0
te invers pel producte.
Exemples:
Lanell Z dels nombres enters.
Els anells Z/nZ de les classes de congru`encia m`odul un enter n.
Els cossos Q, R, C i Z/pZ amb p un nombre primer. Es denota Fp = Z/pZ.
1

 Lanell Z[i] = {a + bi : a, b Z} C dels enters de Gauss.

Lanell de polinomis K[X] a coeficients en un cos K. Lanell de polinomis en varies
variables K[X1 , . . . , Xn ]. Els anells de polinomis A[X] i A[X1 , . . . , Xn ] a coeficients
en un anell commutatiu A qualsevol.
Lanell trivial {0}, que conte nomes un element, es l
unic anell en que 1 = 0.
El producte cartesi`a danells es un anell amb les operacions component a component.
Pel que fa a anells no commutatius, lexemple mes important es el de les matrius quadrades
Mn (K) amb entrades en un cos K. Tambe es poden considerar matrius Mn (A) amb
entrades en un anell commutatiu A qualsevol.
Definici
o 1.3 (Grup multiplicatiu) Els elements dun anell A que tenen invers pel
producte formen un grup amb aquesta operacio. Se li diu grup multiplicatiu de lanell i
es denota A . Quan lanell A es commutatiu, A es un grup abeli`a.
Els elements de A es diuen tambe unitats de A. Lanell es un cos quan A = A r {0}.
Exemples:
Les unitats de Z son 1 i 1: Z = {1}.
Les unitats dun cos son els elements 6= 0: K = K r {0}.
El grup multiplicatiu (Z/nZ) est`a format per les classes dels nombres enters que
son coprimers amb n: (Z/nZ) = {[k] : gcd(k, n) = 1}.
Si K es un cos, les unitats de lanell de polinomis K[X] son els polinomis constants
diferents de zero: K[X] = K .
Z[i] = {1, 1, i, i}. Aix`o es pot veure comprovant que si a + bi Z[i] aleshores
necess`ariament a2 + b2 = 1.
El grup multiplicatiu de lanell no commutatiu de matrius Mn (K) es denota GLn (K)
i est`a format per les matrius que tenen determinant no nul. En general, les matrius
a coeficients en un anell commutatiu qualsevol son invertibles si, i nomes si, el seu
determinant es un element invertible de lanell: GLn (A) = {M Mn (A) : det M
A }. La demostracio daquesta afirmacio es pot fer exactament igual que per al cas
de coeficients en un cos, usant la matriu adjunta i la regla de Laplace.
Definici
o 1.4 (Subanell) Un subanell es un subconjunt dun anell que, amb la restricci
o

de les operacions, es un anell amb el mateix element neutre pel producte. Es a dir, un
subconjunt tal que:
1. amb loperacio suma es un subgrup;
2. es tancat pel producte; i
3. conte 1, lelement neutre del producte.
2

La condicio sobre lelement neutre del producte es important. Per exemple, Z {0} =
{(a, 0) : a Z} es un subconjunt de lanell producte cartesi`a Z Z que, amb la restriccio
de les operacions, es un anell. En canvi, no es considera subanell de Z Z ja que el seu
element neutre (1, 0) no es el mateix que lelement neutre de tot lanell, que es (1, 1).
Definici
o 1.5 (Ideal) Un ideal es un subconjunt dun anell I A que sigui un subgrup
amb la suma i sigui tancat pel producte per elements de lanell: a A, x I ax I.
En anells no commutatius tambe existeix el concepte dideal, per`o sha de precisar: hi
ha ideals per lesquerra, ideals per la dreta i ideals bil`aters.
Exemples.
L
unic subconjunt dun anell A que es alhora subanell i ideal es el mateix A.
Z te un u
nic subanell: el total. Tots els subgrups nZ Z son ideals.
En la cadena Z Q R C cada terme es un subanell del seg
uent.
K es un subanell de K[X], identificat amb els polinomis constants.
P
Els polinomis amb terme lineal igual a zero, f (X) =
ai X i K[X] amb a1 = 0,
formen un subanell de lanell de polinomis. Es pot descriure tambe com el conjunt
dels polinomis f (X) K[X] tals que f 0 (0) = 0. Aquest anell es far`a servir mes
endavant com a exemple de comportaments estranys en el tema de divisibilitat.
El conjunt dels m
ultiples {xa : a A} dun element fixat x A es un ideal. Se li
diu ideal principal generat per x i es denota hxi o tambe xA.
Els cossos son els anells que tenen exactament dos ideals: el trivial {0} i el total.
Operacions amb ideals. La interseccio duna famlia dideals es un ideal.PLa suma
dideals I + J = {x + y : x I, y J} es un ideal. Tambe ho es la suma
Ii duna
famlia dideals qualsevol, finita o infinita, definida com el conjunt de les sumes finites
delements dels ideals Ii .
Si S es un subconjunt de lanell A, lideal generat per S es lideal mes petit de A que
conte S; o sigui, la interseccio de tots els ideals que contenen S. Es denota hSi. Els seus
elements son les combinacions lineals finites delements de S a coeficients en A:
hSi = {a1 x1 + + ar xr : ai A, xi S, r > 0}.
Un ideal es finitament generat si est`a generat per algun conjunt finit delements de lanell,
i es principal si es pot generar amb un u
nic element: hxi = xA consisteix en els m
ultiples
de lelement x.
Donats ideals I i J, es defineix el seu producte com lideal generat pel conjunt de tots
els productes dun element de I per un de J, i es denota simplement IJ. Est`a format
per tots els elements de AQde la forma x1 y1 + + xr yr amb xi I i yi J. Es defineix
an`alogament el producte 16i6n Ii duna famlia finita dideals.
3

En general, la relacio entre els ideals duna famlia {Ii } i els que es construeixen a
partir dells es la seg
uent:
Y
\
X
Ii
Ii Ii
Ii ,
on el producte nomes est`a definit quan la famlia es finita.
Reticles. Lestructura de reticle apareix sovint en matem`atiques. Un reticle es un conjunt amb
un ordre parcial tal que tot parell delements tenen suprem i nfim (per tant, tota famlia finita
tambe te suprem i nfim); es diu reticle complet si lexist`encia de suprem i nfim es compleix tambe
per a famlies arbitr`
aries delements, no necess`ariament finites. Exemples: els nombres enters,
racionals o reals, amb lordre natural (no complets); un interval tancat dels reals (complet); les
parts dun conjunt amb la inclusi
o (complet); els subconjunts finits dun conjunt amb la inclusi
o
(no complet si el conjunt es infinit); els nombres enters positius amb la divisibilitat (no complet);
els subgrups dun grup amb la inclusio (complet: lnfim es la interseccio i el suprem es el subgrup
generat per la reuni
o).
Un morfisme de reticles es un morfisme de conjunts ordenats (conserva lordre) que envi suprems
i nfims a suprems i nfims; es un isomorfisme si te un morfisme invers. Per ser isomorfisme ha de
ser bijectiu i conservar la relaci
o dordre en totes dues direccions (nomes amb una no nhi ha prou:
per exemple consideris la identitat entre els divisors positius dun enter n, a una banda amb la
divisibilitat, i a laltra amb lordre natural com a nombres enters).
Els ideals dun anell formen un reticle respecte la relacio dinclusio. El suprem i lnfim duna
famlia qualsevol dideals s
on la suma i la interseccio, respectivament.

Lema 1.6 Si I A es un ideal, I = A 1 I I A 6= .

Proposici
o 1.7 (Anell quocient) Sigui I un ideal de lanell A. En el grup quocient
A/I = {[a] = a + I : a A} el producte de classes definit com [a] [b] := [ab] est`a ben
definit i dona al grup abeli`a A/I estructura danell. Se li diu l anell quocient de lanell A
per lideal I.
Exemples: Z/nZ i K[X]/hf (X)i. Sigui n > 1 un enter. Es considera lideal hni = nZ
de Z. Lanell quocient Z/nZ est`a format per les classes [a] = a+nZ que contenen un enter
a i tots els que difereixen dell en un m
ultiple de n; o sigui, les classes de congru`encia.
Cada classe [a] conte un representant can`onic que es un enter entre 0 i n1 que sobte fent
la divisio euclidiana a = nq + r i observant que [a] = [r]. Per sumar o multiplicar classes
se sumen o multipliquen els seus representants can`onics, es divideix la suma o producte
per n i el resultat de loperacio es el reste daquesta divisio. Els elements invertibles de
Z/nZ son les classes [a] tals existeix una classe [x] de manera que [a][x] = [1], que es
equivalent a dir que ax 1 sigui m
ultiple de n; per tant, la classe [a] es invertible si, i
nomes si, lequacio aX + nY = 1 te solucio en nombres enters, i en aquest cas la primera
component duna solucio (x, y) Z Z dona linvers de la classe.
Sigui f (X) K[X] un polinomi no constant de grau n > 1. Es considera lideal principal hf (X)i = f (X)K[X] generat per aquest polinomi. Lanell quocient A = K[X]/hf (X)i
sassembla molt a lanell de les classes de congru`encia denters. La classe dun polinomi u(X) K[X] es [u(X)] = u(X) + f (X)K[X] i conte tots els polinomis que sobtenen sumant a u(X) un m
ultiple de f (X). Cada classe [u(X)] conte un u
nic polinomi
4

r(X) = a0 + a1 X + + an1 X n1 de grau < n que sobte fent la divisio euclidiana

u(X) = f (X)q(X) + r(X) i observant que [u(X)] = [r(X)]. Aquest polinomi se sol agafar
com a representant can`onic de la classe, i daquesta manera lanell A sidentifica amb el
conjunt dels polinomis de grau < n. Per sumar classes se sumen els representants i el
resultat ja est`a redut. En canvi, per multiplicar classes es multipliquen els representants
i el resultat sha de reduir ja que en general ser`a un polinomi de grau > n; per reduir-lo
es fa la divisio euclidiana per f (X) i sagafa el reste. Com en el cas anterior, la classe
[u(X)] es invertible si, i nomes si, lequacio u(X)A(X) + f (X)B(X) = 1 te solucio amb
polinomis A, B K[X]; en aquest cas la classe [A(X)] es la inversa [u(X)]1 .
Lanell A conte K com a subanell: cada a K sidentifica amb la classe [a] A del
polinomi constant a K[X]. Daquesta manera es pot veure lanell A com una ampliaci
o
o extensio de K i escriure K A. Aleshores el polinomi f (X) = a0 + a1 X + + an X n
K[X] es pot pensar tambe com un polinomi [a0 ] + [a1 ]X + + [an ]X n de A[X]. Sigui
= [X] A la classe del polinomi X K[X] a lanell A. Aleshores es una arrel del
polinomi f (X) a A ja que f () = [a0 ]+[a1 ][X]+ +[an ][X]n = [a0 +a1 X + +an X n ] =
[f (X)] = [0]. Per tant, el polinomi f (X), que no te perqu`e tenir cap arrel al cos K, sempre
te una arrel a lanell quocient A = K[X]/hf (X)i. Aquest fet es fonamental a la teoria de
cossos per construir extensions (cossos mes grans) on un polinomi que no te arrels en el
cos base s que en tingui a lextensio.
Definici
o 1.8 (Homomorfisme) Un homomorfisme danells f : A B es una aplicacio tal que f (a + b) = f (a) + f (b), f (ab) = f (a)f (b) i f (1) = 1.
Lema 1.9 En un homomorfisme danells,
1. la imatge i lantiimatge de subanells son subanells, i
2. lantiimatge dun ideal es un ideal, per`o la imatge dun ideal no sempre ho es.
Definici
o 1.10 (Nucli i imatge) Sigui f : A B un homomorfisme danells. El nucli
Ker(f ) = f 1 ({0}) A es un ideal de A i la imatge Im(f ) = f (A) B es un subanell
de B.
En un homomorfisme danells qualsevol f : A B la imatge dun ideal de A es un
ideal de lanell Im f B. Si f es exhaustiu aleshores la imatge dun ideal de A es un
ideal de tot lanell B.
Teorema 1.11 (Teorema disomorfisme) Sigui f : A B un homomorfisme danells.
Lisomorfisme de grups A/ Ker f Im f del teorema disomorfisme de grups es tambe
un isomorfisme danells.
Lema 1.12 Sigui I A un ideal. Laplicacio can`onica : A A/I es un epimorfisme
danells i estableix una bijeccio entre els ideals de A/I i els ideals de A que contenen I.
Definici
o 1.13 (Anell ntegre) Es diu que un anell es ntegre o un domini dintegritat
si 1 6= 0 i el producte delements diferents de zero es sempre diferent de zero.
5

La condicio a 6= 0 i b 6= 0 ab 6= 0 (que equival a ab = 0 a = 0 o b = 0) es

equivalent a la llei de simplificacio :
ax = ay x = y

sempre que a 6= 0.

Moltes vegades es dona aquesta llei de simplificacio com la definicio danell ntegre.
Exemples.
Z es un anell ntegre.
Q, R, C, Fp i tots els cossos K son anells ntegres.
Tot subanell dun anell ntegre es ntegre.
Lanell de polinomis K[X] es ntegre. Lanell de polinomis A[X] es ntegre si, i
nomes si, lanell A ho es.
Z/nZ no es ntegre si el m`odul n es compost: si n = ab aleshores [a][b] = [0] per`o
[a] 6= [0] i [b] 6= [0].
Un producte cartesi`a de dos o mes anells no es ntegre: si A = A1 A2 aleshores
(1, 0)(0, 1) = (0, 0) per`o (1, 0) i (0, 1) son diferents de zero.
Cos de fraccions. Per a tot anell ntegre A es pot fer una construccio an`aloga a la de
Q a partir de Z. El cos de fraccions K de A es el conjunt de les fraccions a/b on a, b A
i b 6= 0, amb la identificacio a/b = c/d ad = bc. La suma i el producte usuals de
fraccions estan ben definits i donen a aquest conjunt estructura de cos.
Lanell A es pot identificar amb els elements de la forma a/1 del cos de fraccions, de
manera que un anell sempre es subanell del seu cos de fraccions.
Per exemple, el cos K(X) de les funcions racionals a coeficients en un cos K es el
cos de fraccions de lanell de polinomis K[X]. Est`a format pels quocients f (X)/g(X)
de polinomis f (X), g(X) K[X] amb denominador no nul, en el benent`es que es poden
simplificar factors comuns al numerador i denominador.
Proposici
o 1.14 Un anell es ntegre si, i nomes si, es subanell dalgun cos.
Definici
o 1.15 (Ideals primers i maximals) Sigui I un ideal propi dun anell A. Es
diu que I es un ideal
maximal si es maximal en el conjunt dels ideals propis de lanell, i
primer si a, b A, ab I a I o b I.

Exemples.
{0} es un ideal primer de Z, per`o no es maximal. De fet, lideal {0} es primer a un
anell A si, i nomes si, A es ntegre.
{0} es un ideal maximal de Q. De fet, lideal {0} es maximal a un anell A si, i
nomes si, A es un cos.
Si p Z es un nombre primer aleshores lideal pZ es primer i maximal a Z.
Sigui A = Z[X], que es un anell ntegre. Lideal hX 2i = {f (X) Z[X] : f (2) = 0}
es primer a A ja que si f = gh, f (2) = 0 g(2)h(2) = 0 g(2) = 0 o h(2) = 0. En
canvi no es maximal ja que est`a contingut estrictament a lideal hX, 2i = {f (X)
primer perqu`e
Z[X] : f (0) 2Z} 6= A. Aquest segon ideal es primer i maximal. Es
maximal
si f = gh, f (0) 2Z g(0)h(0) 2Z g(0) 2Z o h(0) 2Z. Es
perqu`e si hX, 2i ( I aleshores donat un f (X) I r hX, 2i el valor f (0) es senar.
Sigui g(X) = 1 f (X). Com que g(0) = 1 f (0) 2Z aquest polinomi g es de
hX, 2i i, per tant, de I. Aleshores 1 = f (X) + g(X) I I = A. Es te doncs
una cadena dideals {0} ( hX 2i ( hX, 2i ( A dels quals tots menys l
ultim son
primers i el pen
ultim es l
unic maximal.
Lema 1.16 Tot ideal maximal es primer, per`o el recproc no sempre es cert.
Proposici
o 1.17 Lideal m es maximal si, i nomes si, A/m es un cos, i lideal p es
primer si, i nomes si, A/p es un anell ntegre.
Com que tot cos es ntegre, per`o el recproc no es cert, daquesta proposicio es dedueix
immediatament una altra demostracio del lema 1.16.
En particular, un anell es un cos si, i nomes si, {0} es un ideal maximal, i es un domini
dintegritat si, i nomes si, {0} es un ideal primer.
Lema de Zorn. Sigui X un conjunt ordenat amb una relacio dordre 6. Una cadena es un
subconjunt de X que sigui totalment ordenat, o sigui, tal que dos elements del subconjunt sempre
s
on comparables (un dells es 6 que laltre).
Es coneix com a lema de Zorn lafirmacio seg
uent: Tot conjunt ordenat no buit tal que tota cadena
te alguna fita superior conte elements maximals.
Aquesta afirmaci
o es equivalent a laxioma delecci
o i tambe al principi de bona ordenaci
o.
Laxioma delecci
o es un dels que apareixen a la teoria axiom`atica de conjunts, en el sistema
daxiomes conegut com de Zermelo-Fraenkel. Assegura que, donada una famlia de conjunts no
buits, hi ha una manera de triar un element de cadascun dells; es equivalent a dir que un producte
cartesi`
a de conjunts no buits es no buit. Tot aix`o, que pot semblar obvi si la famlia es finita o
numerable, no ho es en famlies arbitr`aries: proveu de trobar una manera de triar un element de
cada subconjunt no buit de R.
El principi de bona ordenaci
o assegura que tot conjunt admet un bon ordre: un ordre tal que tot
subconjunt no buit fitat inferiorment te mnim.
Daquestes tres afirmacions equivalents la que es fa servir mes a la pr`actica, com a eina per a
demostracions en situacions que involucren famlies arbitr`aries, es el Lema de Zorn. Per exemple,

es necessari per demostrar que tot espai vectorial (no necess`ariament finitament generat) te una
base i que totes les seves bases tenen el mateix cardinal, o tambe per demostrar el teorema de
Tychonoff: el producte duna famlia arbitraria despais topol`ogics compactes es compacte. Aqu
es necessari per demostrar el seg
uent:

Teorema 1.18 Tot anell no trivial A 6= {0} te ideals maximals.

El mateix argument demostra que tot ideal propi I ( A dun anell A est`a contingut
en algun ideal maximal de A.

Divisibilitat, primers i descomposici

o

En aquesta seccio, i de fet sempre que es parli de divisibilitat entre elements dun anell,
se suposar`a que tots els anells son ntegres, excepte si es diu explcitament el contrari.
Definici
o 2.1 (Divisibilitat) Sigui A un anell ntegre. Donats a, b A, es diu que b
divideix a si existeix un element q A tal que a = bq. Es denota b | a i q es diu quocient
de a per b.
En termes dideals principals que a divideixi b equival a la condicio b hai, que es
equivalent a la inclusio hbi hai. Per tant, lestudi de la divisibilitat en un anell A equival
a estudiar les relacions dinclusio entre els seus ideals principals.
Els elements del grup multiplicatiu A es caracteritzen pel fet que divideixen 1, i tambe
perqu`e lideal que generen es tot A. Sanomenen unitats de lanell.
Lema 2.2 (Elements associats) Donats elements a, b A dun anell ntegre, son equivalents:
1. existeix una unitat u A tal que b = au;
2. hai = hbi;
3. a | b i b | a.
En aquest cas els elements a i b es diuen associats i es denota a b.
clar que ser associats es una relacio dequival`encia. El zero nomes te un associat,
Es
que es ell mateix, i un element diferent de zero te tants associats com unitats: les classes
dequival`encia delements associats son les o`rbites de laccio del grup A sobre el conjunt A
per multiplicacio. En lestudi de la divisibilitat els elements associats son indistingibles:
si a1 a2 i b1 b2 aleshores a1 | b1 a2 | b2 . En alguns anells sacostuma a triar
representants de les classes dassociats; per exemple:
A Z les unitats son 1 i les classes dassociats diferents de zero estan formades per
dos enters n i n. Es tria com a representant el positiu.

 A K[X] les unitats son les constants no nulles i els associats dun polinomi f (X) 6= 0
son els que sobtenen multiplicant-lo per elements de K . Es tria com a representant
l
unic daquests polinomis que es m`onic: aquell en qu`e la pot`encia mes gran de X
que hi apareix te coeficient 1.
Definici
o 2.3 (M`
axim com
u divisor i mnim com
u m
ultiple) Siguin a i b elements
de lanell A. Un m`axim com
u divisor de a i b es un element d A tal que:
x A,

x|a i x|b

x | d.

Un mnim com
u m
ultiple de a i b es un element m A tal que:
x A,

a|x i b|x

m | x.

Es denoten, respectivament, (a, b) o gcd(a, b) i [a, b] o lcm(a, b).

a dir, un m`axim com
Es
u divisor es un element de lanell que te per divisors tots els
divisors comuns, i un mnim com
u m
ultiple es un element que te per m
ultiples tots els
m
ultiples comuns. Notis que els termes m`axim i mnim, en el cas dels nombres enters
positius, es poden entendre tambe com referits a lordre usual dels nombres enters, per`o
en anells en general, on no hi ha donat cap altre ordre, es refereixen nomes a la relacio de
divisibilitat.
El m`axim com
u divisor i el mnim com
u m
ultiple es defineixen de manera an`aloga per
a qualsevol subconjunt S delements dun anell, no necess`ariament finit:
d = gcd(S) quan x A,

x | a, a S

x | d,

m = lcm(S) quan x A,

a | x, a S

m | x.

Aquests elements, si existeixen, queden nomes determinats llevat de multiplicar-los

per unitats: si d = gcd(S) i tambe d0 = gcd(S) aleshores d | d d | a, a S d | d0 .
An`alogament es veu que d0 | d, i es dedueix que d0 d. Un argument an`aleg mostra
que lcm(S), si existeix, queda determinat nomes llevat dunitats. En realitat seria millor
definir d i m directament com una classe dassociats, o, de manera equivalent, com un
ideal principal, per`o per ab
us de llenguatge, el costum es parlar dells com delements.
En el cas dels enters i els polinomis es poden identificar amb elements acordant que
siguin el representant can`onic de la classe dassociats corresponent: un enter positiu en el
cas de Z i un polinomi m`onic en el cas de K[X].
Exemple: El m`axim com
u divisor i el mnim com
u m
ultiple no sempre existeixen: a
lanell dels polinomis amb terme lineal igual a zero es consideren els elements X 5 i X 6 .
Els divisors de X 5 en aquest anell son, llevat dunitats, els polinomis 1, X 2 , X 3 i X 5 , i els
divisors de X 6 son 1, X 2 , X 3 , X 4 i X 6 . Els divisors comuns de tots dos polinomis son, per
tant, 1, X 2 i X 3 , i cap dells es un m
ultiple dels altres dos. Els m
ultiples de X 2 son tots
els elements de lanell de la forma a2 X 2 + a4 X 4 + a5 X 5 + i els de X 3 son els polinomis
9

de la forma b3 X 3 + b5 X 5 + b6 X 6 + . Els m
ultiples comuns de tots dos polinomis son els
elements de la forma c5 X 5 + c6 X 6 + . Com que X 5 es un daquests elements, el mnim
com
u m
ultiple hauria de ser un divisor seu que sigui daquesta forma, i per tant hauria
de ser el mateix X 5 , per`o X 5 no es mnim com
u m
ultiple ja que no divideix el m
ultiple
com
u X 6.
Definici
o 2.4 (Identitat de B
ezout) Siguin a i b elements dun anell A amb m`axim
com
u divisor d = gcd(a, b) . Sanomena identitat de Bezout una expressio de la forma
ax + by = d, amb elements x, y A, o tambe lequacio aX + bY = d.
Pot passar que dos elements tinguin m`axim com
u divisor per`o la identitat de Bezout
no tingui solucio. Per exemple, a lanell de polinomis en dues variables K[X, Y ] es te
gcd(X, Y ) = 1 per`o no existeixen polinomis f (X, Y ) i g(X, Y ) tals que f (X, Y )X +
g(X, Y )Y = 1. La caracteritzacio es:
Lema 2.5 Sigui d = (a, b). La identitat de Bezout aX + bY = d te solucio a lanell A si,
i nomes si, lideal generat pels elements a i b es principal.
Definici
o 2.6 (Irreductibles i primers) Sigui A un anell ntegre i sigui p A un
element que no es ni zero ni una unitat: p 6= 0 i p
/ A . Es diu que p es:
irreductible si a, b A, p = ab a A o b A , i
primer si a, b A, p | ab p | a o p | b.
a dir, els irreductibles son els elements que nomes son divisibles per unitats i pels
Es
seus associats, i els primers son els elements que sempre que divideixen un producte aleshores divideixen algun dels factors. En termes de lideal principal generat per lelement,
i tenint en compte que p | ab ab hpi, p | a a hpi i p | b b hpi, es te
la caracteritzacio seg
uent: un element p A es primer si, i nomes si, lideal principal
hpi A es un ideal primer. De fet, daqu es don surt la definicio dideal primer.
Lema 2.7 Tot primer es irreductible per`o el recproc no es cert.
Teorema 2.8 (Tota descomposici
o en primers
es u
nica) Sigui p1 pr = q1 qs
amb els pi i els qj primers, aleshores r = s i, llevat duna permutacio dels ndexs, pi qi .
Definici
o 2.9 (Anell factorial) Un anell factorial (o domini de factoritzacio u
nica,
abreujat DFU, o UFD en angl`es) es un anell ntegre on tot element no nul descompon en
producte de primers.
Aquesta descomposicio es necess`ariament u
nica en el sentit del Teorema 2.8. Se sobreenten que les unitats descomponen com un producte buit delements primers.
La descomposicio en irreductibles no te perqu`e ser u
nica. Per exemple, a lanell
dels polinomis amb terme lineal zero, els elements X 2 i X 3 son irreductibles i lelement X 6 te dues descomposicions essencialment diferents en producte dirreductibles:
X 6 = X 2 X 2 X 2 = X 3 X 3 . Tot i aix`o es pot garantir que:
10

Proposici
o 2.10 Sigui A un anell en el qual tot element no nul descompon de manera
u
nica en producte delements irreductibles (en el sentit del teorema 2.8). Aleshores tot
irreductible es primer i A es un anell factorial.
Proposici
o 2.11 A un anell factorial dos elements sempre tenen m`axim com
u divisor i
mnim com
u m
ultiple.
Definici
o 2.12 (Domini dideals principals) Un anell ntegre es diu principal o domini dideals principals (abreujat DIP) si tots els seus ideals son principals.
Proposici
o 2.13 A un DIP, tot subconjunt delements te m`axim com
u divisor i mnim
com
u m
ultiple, i la identitat de Bezout sempre te solucio.
Proposici
o 2.14 A un DIP, tot ideal primer no nul es maximal.
Teorema 2.15 Tot domini dideals principals es un anell factorial.
Definici
o 2.16 (Norma euclidiana) Una norma euclidiana a un anell ntegre A es una
aplicacio N : A r {0} N tal que per tot parell delements a, b A amb b 6= 0, existeixen
elements q, r A tals que:
a = bq + r

r = 0 o N (r) < N (b).

En aquest cas, lexpressio a = bq + r sanomena divisio euclidiana de a per b i els

elements q i r son el quocient i el reste de la divisio euclidiana.
Definici
o 2.17 (Anell euclidi`
a) Un anell euclidi`a es un anell ntegre on hi ha donada
una norma euclidiana.
Teorema 2.18 Tot anell euclidi`a es principal.
Exemples:
Els nombres enters. El valor absolut es una norma euclidiana a lanell Z: donats
enters a i b 6= 0 existeixen enters q i r amb a = bq + r i |r| < |b|. Els enters q i r
no queden unvocament determinats, tot i que es poden fixar imposant condicions
addicionals; per exemple, que 0 6 r < |b| (reste positiu mnim) o que |b|/2 < r 6
|b|/2 (reste amb valor absolut mnim).
Els polinomis en una variable. Sigui K un cos. El grau es una norma euclidiana a
lanell de polinomis K[X]: donats polinomis f (X) i g(X) 6= 0 existeixen polinomis
q(X) i r(X) amb f (X) = g(X)q(X) + r(X) i deg(r) < deg(g). A mes, q i r son
u
nics amb aquesta propietat.
Els enters de Gauss. A lanell Z[i] = {a + bi : a, b Z} C laplicacio N (a + bi) =
a2 + b2 es una norma euclidiana.
11

Algorisme dEuclides. Sigui A un anell euclidi`a. Lalgorisme dEuclides es un procediment basat en la divisio euclidiana que permet calcular el m`axim com
u divisor de
dos elements. Lalgorisme dEuclides est`es calcula tambe una solucio de la identitat de
Bezout.
Siguin a i b amb b 6= 0. Lalgorisme dEuclides consisteix a efectuar divisions euclidianes successives segons lesquema seg
uent: siguin r0 = a i r1 = b i, mentre rk 6= 0, siguin
qk i rk+1 tals que
rk1 = rk qk + rk+1 ,

rk+1 = 0 o be N (rk+1 ) < N (rk ).

Com que les normes dels restes decreixen estrictament sarribar`a a un reste rn+1 = 0 per
f`acil
a algun n > 1, de manera que lalgorisme acaba en un nombre finit de passos. Es
comprovar que el m`axim com
u divisor de a i b es l
ultim reste no nul rn .
En la versio estesa, a partir dels quocients que van apareixent en lalgorisme es calculen
les dues successions:
x0 = 1,
y0 = 0,

xk+1 = xk1 qk xk ;
yk+1 = yk1 qk yk .

x1 = 0,
y1 = 1,

Es comprova, per induccio, que axk + byk = rk . En particular, si rn es l

ultim reste no
nul, els termes xn i yn son una solucio de la identitat de Bezout.
Relacions entre propietats de divisibilitat. Els tres tipus de propietats de divisibilitat en anells ntegres que shan definit: DFU (domini de factoritzacio u
nica o anell
factorial), DIP (domini dideals principals) i anell euclidi`a, estan relacionades de la manera
seg
uent:
Euclidi`a

DIP

DFU.

Hi ha molts DFU que no son DIP. Per exemple, els anells de polinomis en varies variables
o lanell Z[X]. En canvi no es f`acil trobar exemples de DIP que no siguin euclidians
i demostrar que efectivament no ho son: per veure que un anell no es euclidi`a sha de
demostrar que no existeix cap aplicacio que tingui les propietats de la norma euclidiana.
Un exemple
de DIP no Euclidi`a es lanell Z[] = {a + b : a, b Z} C on =

1
(1 + 19).
2

Els enters de Gauss

En aquesta seccio sestudia amb detall lanell dels enters de Gauss, es descriuen altres anells denters quadr`atics i es discuteixen les seves propietats. En aquests enters
quadr`atics es donen comportaments respecte la divisibilitat on es veu la necessitat dels
conceptes estudiats en la seccio anterior.
Els enters de Gauss son els nombres complexos tals que les seves parts real i imagin`aria
son nombres enters:
Z[i] = {a + bi : a, b Z}.
12

Es tenen inclusions Z[i] Q(i) C, on Q(i) = {u + vi : u, v Q} ' Q[X]/hX 2 + 1i es

el subcos de C format pels nombres complexos amb parts real i imagin`aria racionals. De
fet, Q(i) es el cos de fraccions de Z[i].
A Z[i] es defineix laplicacio norma N : Z[i] N posant N () = a2 + b2 si = a + bi.
Laplicacio norma es la restriccio a Z[i] de laplicacio norma N : C R>0 definida per
clar que
a tot nombre complex com N (z) = x2 + y 2 si z = x + yi amb x, y R. Es
2
N (z) = z z = |z| , on z denota el conjugat i |z| el m`odul dun nombre complex z.
Per tant, la norma dun nombre complex es simplement el quadrat del seu m`odul. La
propietat mes important de la norma dels nombres complexos (i, en particular, dels enters
de Gauss) es que es multiplicativa: N (zw) = N (z)N (w). Te lavantatge, respecte a
considerar directament el m`odul, de que la norma dels enters de Gauss es un nombre
natural.
Lema 3.1 Els enters de Gauss invertibles son
Z[i] = { Z[i] : N () = 1} = {1, i} ' Z/4Z.
Per tant, els associats dun element = a+bi, que son els que sobtenen multiplicant-lo
per unitats, son els quatre elements:
= a + bi,

= a bi,

i = b + ai,

i = b ai.

Proposici
o 3.2 Laplicacio N es una norma euclidiana a Z[i].
Per tant, com tot anell euclidi`a, els enters de Gauss son un anell principal i un domini
de factoritzacio u
nica.
Proposici
o 3.3 Per a tot primer p 1 (mod 4) existeixen elements a + bi Z[i] de
norma p. En canvi Z[i] no conte elements de norma un primer q 3 (mod 4).
Proposici
o 3.4 Els elements de Z[i] seg
uents son un sistema complet de representants
dels primers de Z[i] llevat dassociats:
1. 2 = 1 + i es un primer de norma 2;
2. per a cada primer enter p 1 (mod 4) hi ha dos primers diferents (no associats)
conjugats p = a + bi i p = a bi que tenen norma p; i
3. tot primer enter q 1 (mod 4) es tambe un primer a Z[i], de norma q 2 ;
Els quatre associats de 1 + i son 1 i, i es pot escollir 1 + i com a representant. Pel
que fa als primers del segon tipus de la proposicio anterior, de la forma a + bi i norma
p = a2 + b2 1 (mod 4), com que dels dos coeficients a i b un ha de ser senar i laltre
parell, es pot triar com a representant dels quatre associats l
unic tal que a es senar i
positiu. Finalment, dels primers del tercer tipus, que tenen associats q i iq es pot triar
q com a representant.
Daquesta manera sobte la factoritzacio u
nica dels enters de Gauss seg
uent: Tot enter
de Gauss 6= 0 es pot escriure de manera u
nica com una unitat de Z[i] per un producte
delements de Z[i] que poden ser lenter 1 + i, o be un enter de Gauss de la forma a + bi
amb a senar positiu i a2 + b2 = p Z un nombre primer (necess`ariament 1 (mod 4)) o
be un enter q Z que sigui primer amb q 3 (mod 4).
13

Anells quadr`
atics imaginaris. Hi ha una famlia de subanells dels nombres complexos, anomenats anells quadr`
atics imaginaris, que es poden estudiar amb t`ecniques semblants a les usades per als
enters de Gauss. Sigui d < 0 un enter lliure de quadrats (no divisible pel quadrat de cap primer). Si
uent:
d 1 (mod 4) es defineix d = 12 (1 + d) C. Es defineixen subanells de C de la manera seg
(

Z[ d] = {a + b d : a, b Z},
si d 2, 3 (mod 4),
Ad =
Z[d ] = {a + b d : a, b Z},
si d 1 (mod 4).
Per comprovar que aquest segon es un anell, l
unic no immediat es veure que el producte es tancat, i
aix`
o es conseq
u`encia de qu`e d2 = 14 (1 + d + 2 d) = d1
o es un element de Ad gr`acies a la
4 + d , i aix`
congru`encia d 1 (mod 4).

Lanell dels enters de Gauss es A1 . Lanell A3 = Z[3 ] construt amb 3 = 21 (1+ 3) = e2i/3 ,
que es larrel c
ubica primitiva de la unitat, es coneix com anell dels enters dEisenstein (o tambe enters
dEuler).
En aquests anells es pot considerar laplicacio norma
N , an`aloga a la de Z[i], que consisteix a multi2
plicar un element pel seu conjugat complex: N (a + b d) = a2 db2 i N (a + b d ) = a2 + ab + 1d
4 b . Es
una aplicaci
o multiplicativa que pren valors enters positius, excepte en el zero, en que dona zero.
Lema 3.5 Les unitats dels anells quadr`
atics imaginaris s
on els elements de norma 1:
Ad = { Ad : N () = 1}.
Aquestes unitats s
on nomes 1 excepte en els dos casos seg
uents:



1 + 3 1 3
,
' Z/6Z.
A1 = {1, i} ' Z/4Z i A3 = 1,
2
2
Proposici
o 3.6 Laplicaci
o N es una norma euclidiana a Ad exactament per als cinc valors d =
1, 2, 3, 7 i 11.
Es pot demostrar, i amb les indicacions apropiades es forca senzill, que els u
nics anells quadr`atics
imaginaris que s
on euclidians s
on els cinc de la proposicio anterior; o sigui, que per a tots els demes anells
Ad no pot existir cap aplicaci
o N : Ad r {0} N que sigui una norma euclidiana.
Tambe es pot demostrar (tot i que aix`
o s que es molt difcil) que hi ha exactament 9 anells quadr`atics
imaginaris que s
on principals, que corresponen als valors de d seg
uents: d = 1, 2, 3, 7, 11, 19, 43, 67
i 163. Per tant, els quatre u
ltims valors de d daquesta llista son anells principals que no son euclidians.
Tambe es veritat que per als anells quadr`atics imaginaris les propietats de ser principal i ser factorial
s
on equivalents (aix`
o es conseq
u`encia del fet que son anells de Dedekind ), i per tant tots els anells
quadr`
atics imaginaris apart daquests nou son anells on no hi ha descomposicio u
nica en producte de
primers.
Quan d no es de la forma p amb p un nombre primer 3 (mod 4) no es difcil comprovar que els
anells quadr`
atics no s
on factorials:
Proposici
o 3.7 Els anells denters quadr`
atics Ad amb d 2, 3 (mod 4) i d 6= 1, 2 no s
on factorials.
Tampoc ho s
on els anells Ad amb d 1 (mod 4) tal que d no es un primer.

Anells quadr`
atics reals. Hi ha tambe una famlia de subanells dels nombres reals an`aloga al
cas complex: es consideren els enters positius d > 1 lliures de quadrats i es defineixen els anells Ad
exactament com en el cas complex, separant tambe els casos de d 2, 3 i d 1 (mod 4). Aquests anells
s
on subanells de R.
En aquests anells tambe existeix el concepte de conjugat (aqu el terme prove de la teoria de Galois
i no de la conjugaci
o complexa), que es defineix de manera an`aloga al cas complex: el conjugat de

14

= a + b d es = a b d, el conjugat de d es d = 21 (1 d) i el conjugat de = a + b d es
= a + b d . Conve notar que els conjugats estan ben definits
gr`acies a qu`e lenter d no es un quadrat i

per tant lexpressi

o dun element Ad de la forma a+b d o a+b d es u
nica: determina unvocament
les components a, b Z. La conjugaci
o 7 es una involucio (automorfisme de quadrat la identitat)
dels anells Ad . Es defineix la norma, tambe an`alogament al cas complex, posant N () = || = |a2 db2 |
2
es necessari posar el valor absolut per assegurar-se que la norma pren valors
o |a2 + ab + 1d
4 b |, on ara
enters positius.

Aquesta aplicaci
o norma tambe esmultiplicativa.
Es la restriccio a lanell Ad duna aplicacio norma
definida de manera an`
aloga al cos Q( d) = {r + s d : r, s Q} que pren valors racionals positius. En
aquest cas, per`
o, i a difer`encia del cas complex, laplicacio noes restriccio de cap norma definida a R, ja
que la conjugaci
o, que te sentit als anells Ad i als cossos Q( d) no sesten a una involucio de R, ja

que
d no es un nombre enter ni racional per`
o s que es un nombre real i aix`o fa que els nombres x + y d es
puguin escriure de moltes maneres diferents amb coordenades x, y R.
Laritm`etica dels anells quadr`
atics reals sassembla en alguns aspectes a la dels anells quadr`atics
imaginaris, per`
o el cas real presenta complicacions addicionals. Tambe son anells de Dedekind i per tant
el fet de ser principals equival a ser factorials. Es coneixen molts valors de d > 0 en que aquests anells son
principals, i es conjectura que nhi ha infinits; de fet, es conjectura que la proporcio daquests anells
que s
on factorials es superior a 3/4, per`
o aquesta conjectura est`a considerada com un problema molt
difcil.
Pel que fa a la propietat de ser euclidi`
a dels anells quadr`atics reals Ad es tenen els fets seg
uents:
La norma N es una norma euclidiana exactament per als 16 valors seg
uents:
d = 2, 3, 5, 6, 7, 11, 13, 17, 19, 21, 29, 33, 37, 41, 57, 73.
Es poden comprovar amb arguments elementals els casos d = 2, 5 i 7 en la mateixa lnia de la
proposici
o 3.6.
Es conjectura que tot Ad que sigui principal tambe es euclidi`a. Excepte pels setze casos anteriors
les normes euclidianes han de ser unes altres, diferents de N . Aquesta conjectura est`a provada
m`
odul la hip`
otesi de Riemann generalitzada.
Es coneixen alguns exemples particulars de cossos quadr`atics reals euclidians amb normes diferents
de N ; per exemple, per a d = 14 i per a d = 69, entre altres.
Una difer`encia importat amb el cas imaginari est`a en les unitats: aix com en el cas imaginari el grup
multiplicatiu es sempre finit i gairebe sempre es redueix a {1}, els cossos quadr`atics reals contenen tots
infinites unitats. Per exemple:

on:
Proposici
o 3.8 Les unitats de lanell A2 = Z[ 2] s
n 
n
o

A2 = 1 + 2 : n Z ' Z/2Z Z.
De fet, aquesta estructura de grup es la mateixa en tots els casos, tal i com es veur`a en els resultats
seg
uents:
Lema 3.9 Sigui R r Q un nombre irracional. Existeixen infinits nombres racionals
a

a
1


Q, (a, b) = 1 tals que   < 2 .
b
b
b
Corol.lari 3.10 Tot anell quadr`
atic real conte alguna unitat diferent de 1.
Teorema 3.11 En cada anell quadr`
atic real Ad existeix una u
nica unitat > 1, anomenada unitat
fonamental, tal que
Ad = {1} {k : k Z} ' Z/2Z Z.

15

Polinomis

Sigui A un anell commutatiu. Lanell de polinomis en una variable a coeficients en A es

el conjunt:
(
)
n
X
A[X] = f (X) =
ai X i = a0 + a1 X + + an X n : ai A .
i=0

Amb les operacions suma i producte habituals, A[X] es tambe un anell commutatiu.
Lanell A es pot identificar amb el subanell de A[X] format pels polinomis constants. Si
A es un subanell de lanell B aleshores A[X] es el subanell de B[X] format pels polinomis
que tenen els seus coeficients en A. Mes en general, tot homomorfisme danells : A B
indueix
un homomorfisme
dels anells de polinomis A[X] B[X] definint la imatge de
P
P
ai X i A[X] com
(ai )X i B[X].
Tot i que de vegades tambe es pot treballar amb polinomis a coeficients en anells no
ntegres, el cas mes important es el dels polinomis a coeficients en un anell ntegre. En
aquesta seccio es comencar`a estudiant algunes propietats b`asiques dels polinomis en anells
ntegres qualsevol i despres es consideraran els casos particulars en que lanell es un cos o
be un anell factorial. Com que tot anell ntegre A est`a contingut al seu cos de fraccions
K, lanell de polinomis A[X] es un subanell de lanell K[X]; aix`o permet considerar els
polinomis de A[X] tambe com a elements de K[X] i aprofitar algunes propietats de K[X]
per al seu estudi.
Arrels. Per a cada element A es pot definir un homomorfisme danells de lanell de
polinomis en lanell de constants f (X) 7 f () : A[X] A que consisteix en avaluar el
polinomi f en lelement . Aquest homomorfisme queda determinat pel fet que envia les
constants a elles mateixes i envia la variable X a .
Lelement A es una arrel de f (X) si f () = 0.
El lema seg
uent dona un criteri de divisibilitat per decidir si un element de es o no
arrel dun polinomi:
Lema 4.1 A es arrel de f (X) A[X] si, i nomes si, el polinomi X divideix
f (X) a lanell A[X].
Definici
o 4.2 (Multiplicitat) Un element A es una arrel del polinomi f (X) de
multiplicitat m > 1 si (X )m divideix el polinomi f (X) per`o (X )m+1 no el divideix.
Una arrel m
ultiple es una arrel de multiplicitat mes gran que 1.
Pn
i
Derivaci
oPformal. Sigui f (X) =
es el polinomi
i=0 ai X A[X]. El seu derivat
n
0
i1
0
0
0
f (X) =
A[X]. Valen les formules (f + g) = f + g ,Q(f g)0 = f 0 g +
i=1 iai X
f g 0 , (f m )0 = mf m1 f 0 . Daquestes
formules es dedueix que si f (X) = pi (X)mi es la
Q
descomposicio del polinomi f , pi (X)mi 1 divideix el m`axim com
u divisor de f i f 0 . Les
arrels m
ultiples dun polinomi son les arrels comunes del polinomi i la seva derivada.
16

Si f (X)m | g(X) aleshores f (X)m1 | f 0 (X) i, per tant, f (X)m1 | gcd(f (X), f 0 (X)).
En particular, les arrels m
ultiples dun polinomi son arrels tambe de la seva derivada i,
per tant, son arrels del m`axim com
u divisor entre el polinomi i la seva derivada.
Definici
o 4.3 (Grau) El grau deg f dun polinomi f 6= 0 es el m`axim enter n tal que
an 6= 0; per conveni, sescriu deg 0 = . Un polinomi de grau n amb an = 1 es diu
m`onic.
Lema 4.4 Si lanell es ntegre, el grau dels polinomis te les propietats seg
uents:
1. deg(f + g) 6 max{deg f, deg g}, amb igualtat si deg f 6= deg g, i
2. deg(f g) = deg f + deg g,
on el comportament de respecte lordre i la suma es el natural.
Corol.lari 4.5 Si A es un anell ntegre lanell de polinomis A[X] tambe es ntegre i les
seves unitats son A[X] = A .

4.1

Polinomis a coeficients en un cos.

Sigui K un cos. Els polinomis invertibles de K[X] son les constants no nulles: K[X] = K .
Tot polinomi no nul es associat dun u
nic polinomi m`onic. Els polinomis m`onics es poden
prendre com a representants can`onics de les classes dassociats; o sigui, com a generadors
can`onics dels ideals no nuls de K[X].
Teorema 4.6 (Divisi
o euclidiana) Donats polinomis f (x), g(X) K[X] amb g 6= 0
existeixen polinomis q(X) i r(X) u
nics tals que:
f (X) = g(X)q(X) + r(X)

deg r < deg g.

Per tant, laplicacio grau deg : K[X] r {0} N es una norma euclidiana.
Aplicant els teoremes 2.18 i 2.15 es dedueix el
Corol.lari 4.7 Si K es un cos, lanell de polinomis K[X] es un domini dideals principals
i, per tant, es un anell factorial.
Corol.lari 4.8 Un polinomi de a coeficients en un cos (resp. un anell ntegre) te com a
m`axim tantes arrels al cos (resp. a lanell) com el seu grau, comptant multiplicitats.
Observis que aix`o no es cert en anells no ntegres. Per exemple, el polinomi X 2 1
te quatre arrels diferents, totes de multiplicitat 1, com a polinomi de (Z/8Z)[X], i el
polinomi X 4 + X 2 te 2n arrels, totes de multiplicitat 2, com a polinomi de (Z/2Z)n [X].
Per a polinomis a coeficients en un cos, irreductibles i primers son el mateix: son els
polinomis no constants que no descomponen en producte de dos polinomis no constants.
Per exemple:
17

 en tot anell K[X] els polinomis de grau 1 son irreductibles;

a C[X] els polinomis irreductibles son nomes els de grau 1;
a R[X] els polinomis irreductibles son els de grau 1 i els de grau 2 amb discriminant
negatiu;
a Q[X] hi ha polinomis irreductibles de tots els graus: usant el criteri dEisenstein
(que es veur`a mes endavant: teorema 4.16) es veu que tot polinomi X n p, amb p
un enter primer, es irreductible a Q[X];
en el captol de cossos es veur`a que a Fp [X] tambe hi ha polinomis irreductibles de
tots els graus.
Tot polinomi no nul de K[X] descompon de manera u
nica com el producte duna constant
no nulla de K per un producte de polinomis m`onics irreductibles:
f (X) = a

r
Y

Pi (X)ni ,

a K ,

Pi (X) irreductibles m`onics,

i=1

i aquesta descomposicio es u
nica en el sentit que la constant a, els polinomis Pi i els
exponents mi queden unvocament determinats pel polinomi f .
El cos de fraccions de lanell de polinomis K[X] es:


f (X)
: f, g K[X], g 6= 0 ,
K(X) =
g(X)
amb el conveni habitual sobre quan dos daquests quocients representen el mateix element.
Els seus elements son les funcions racionals a coeficients en K. La representacio duna
funcio racional com a quocient de polinomis es pot normalitzar demanant que numerador
i denominador siguin relativament primers i que el denominador sigui m`onic.

4.2

Polinomis a coeficients en un anell factorial.

A continuacio sestudia lanell de polinomis en una variable a coeficients en un anell

factorial. Es veur`a que aquest anell tambe es factorial i es trobaran els seus elements
primers. En endavant A denotar`a un anell factorial i K ser`a el seu cos de fraccions.
Definici
o 4.9 (Contingut i polinomis primitius) Sigui A un anell factorial i sigui
f (X) = a0 + a1 X + + an X n A[X]. Es defineix el contingut del polinomi f com el
m`axim com
u divisor dels seus coeficients: cont(f ) = gcd(a0 , a1 , . . . , an ).
a dir, un polinomi que te els
Un polinomi primitiu es un polinomi de contingut 1. Es
seus coeficients relativament primers.
Si a A es una constant no nulla aleshores cont(af ) = a cont f per a tot f A[X].
Traient factor com
u dels seus coeficients, tot polinomi no nul f (X) A[X] es pot
escriure de la forma f (X) = cf1 (X) amb c = cont(f ) A una constant no nulla i
18

f1 (X) un polinomi primitiu. Aquesta descomposicio es u

nica llevat dunitats, ja que si
aF (X) = bG(X) amb a, b A A[X] constants no nulles i F, G A[X] polinomis
primitius, aleshores a b i F G.
Sigui f (X) K[X] un polinomi amb coeficients al cos de fraccions. Existeix un
element no nul d A tal que el polinomi df (X) te coeficients a lanell A: es pot agafar
com a d qualsevol m
ultiple com
u de tots els denominadors dels coeficients de f .
Teorema 4.10 (Lema de Gauss) El producte de polinomis primitius es primitiu.
Corol.lari 4.11 Sigui A un anell factorial.
1. Si f, g A[X], cont(f g) (cont f )(cont g).
2. Si f = gh a A[X] i f es primitiu aleshores g i h tambe ho son.
Lema 4.12 Sigui f (X) A[X] un polinomi primitiu. Sigui f (X) = u(X)v(X) una
descomposicio de f (X) en producte de polinomis u(X), v(X) K[X]. Aleshores existeix
una descomposicio f (X) = g(X)h(X) en producte de polinomis primitius g(X), h(X)
A[X] associats a u(X) i v(X) sobre K[X]: g(X) u(X) i h(X) v(X) a K[X].
Corol.lari 4.13 Un polinomi primitiu es irreductible a A[X] si, i nomes si, ho es a K[X].
Teorema 4.14 Sigui A un anell factorial amb cos de fraccions K. Lanell de polinomis
A[X] tambe es factorial. Els seus primers son:
les constants que son primers a A, i
els polinomis primitius que son primers a K[X].
Corol.lari 4.15 Lanell Z[X] dels polinomis a coeficients enters i lanell K[X1 , . . . , Xn ]
dels polinomis en varies variables a coeficients en un cos K son anells factorials.
Teorema 4.16 (Criteri dirreductibilitat dEisenstein) Sigui A un anell factorial i
K el seu cos de fraccions. Sigui f (X) = a0 + a1 X + + an X n A[X] un polinomi no
constant. Si existeix un primer p de A tal que p | ai per a tot i = 0, . . . , n 1, p - an i
p2 - a0 , aleshores f es irreductible a K[X].
Definici
o 4.17 (Polinomi ciclot`
omic) Per a cada enter n > 1 sigui = e2i/n una
arrel primitiva n-`esima de la unitat a C. El polinomi ciclot`omic n-`esim es defineix com
Y
(X k ).
n (X) =
(k,n)=1
06k<n

Lema 4.18 Per a tot enter n > 1 es te

Xn 1 =

Y
d|n

19

d (X).

Corol.lari 4.19 Per a tot n el polinomi ciclot`omic n-`esim te coeficients enters.

Lema 4.20 Sigui f (X) Fp [X] un polinomi a coeficients al cos finit Fp de p elements.
Aleshores f (X)p = f (X p ). O sigui,
f (X) = a0 + a1 X + a2 X 2 + + an X n f (X)p = a0 + a1 X p + a2 X 2p + + an X np .
Teorema 4.21 Per a tot n el polinomi ciclot`omic n-`esim es irreductible a Q[X].

20