Estructures Algebraiques FME

Grups
Curs 2016/17

Index
1 Definicions, terminologia i propietats b`
asiques

2 Grups simples. Teorema de Jordan-H

older

3 Acci
o dun grup en un conjunt

12

4 p-Grups i subgrups de Sylow

15

Definicions, terminologia i propietats b`

asiques

Definici
o 1.1 (Grup) Un grup es un conjunt on hi ha definida una operacio associativa,
amb element neutre, i tal que tot element te invers.
Es diu grup abeli`a o grup commutatiu si loperacio es commutativa.
Per indicar loperacio en un grup gairebe sempre es fan servir les notacions additiva o
multiplicativa. En la primera, el resultat doperar a i b es denota a + b, el neutre es el 0
i linvers de lelement a es a; si n es un enter i a G, na es el resultat doperar a amb
ell mateix n vegades. En notacio multiplicativa, el resultat doperar a i b es denota a b o
simplement ab, el neutre es l1 i linvers de a es a1 ; el resultat doperar a amb ell mateix
n vegades es an i valen les regles usuals dexponenciacio.
La notacio additiva nomes es fa servir quan el grup es abeli`a.
En un grup lelement neutre es u
nic i linvers dun element donat tambe es u
nic.
Definici
o 1.2 (Subgrup) Un subgrup H dun grup G es un subconjunt H G tal que
la restriccio de loperacio de G es una operacio a H amb la qual es un grup.
Lema 1.3 Un subconjunt H G es un subgrup si, i nomes si,
1. loperacio es tancada al subconjunt H: a, b H, ab H;
1

2. H conte lelement neutre: 1 H; i

3. H conte linvers de cadascun dels seus elements: a H, a1 H.
La interseccio de subgrups es clarament un subgrup per`o la reunio en general no ho
es. Tot grup G te almenys dos subgrups: el subgrup trivial, format nomes per lelement
neutre, i el mateix grup G. Un subgrup diferent del total es diu subgrup propi.
Els subgrups dun grup, ordenats per inclusio, formen un reticle: un conjunt amb un
ordre parcial en el qual dos elements qualsevol tenen suprem i nfim.
Un subgrup dun grup es diu maximal si es un element maximal en el conjunt dels
subgrups propis ordenats per inclusio.
Exemples:
Els nombres enters Z, racionals Q, reals R o complexos C, i el conjunt K[X] dels
polinomis a coeficients en un cos K, son grups amb loperacio suma. Tots ells son
casos particulars de considerar els elements dun anell nomes amb loperacio suma.
Es diu que son el grup additiu de lanell.
Un altre exemple important de grup additiu dun anell es el grup Z/nZ de les les
classes de congru`encia m`odul un enter n, amb loperacio suma.
Si A es un anell, els seus elements invertibles formen un grup amb loperacio producte. Sanomena grup multiplicatiu de lanell i es denota A . Per exemple, Z = {1},
(Z/nZ) son les classes dels enters coprimers amb n i, si K es un cos, K = K r {0}.
El producte cartesi`a de grups es un grup amb loperacio definida component a
component. Es denota Gn el producte cartesi`a de n copies del grup G.
El grup sim`etric Sn est`a format per les permutacions del conjunt {1, 2, 3, . . . , n}.
Dues classes importants de permutacions son els cicles i les transposicions. Tota
permutacio descompon de manera u
nica en producte de cicles disjunts i tambe
descompon en producte de transposicions, tot i que aquesta descomposicio no es
u
nica. Les permutacions parells son les que es poden escriure com un producte dun
nombre parell de transposicions. Formen un subgrup de Sn que sanomena grup
alternat i es denota An .
Per a cada n > 3 el grup diedral D2n es defineix com el grup de les isometries del
pla R2 que deixen invariant el polgon regular de n costats format per les arrels
n-esimes de la unitat: les arrels complexes del polinomi X n 1. Siguin:




cos 2/n sin 2/n
1 0
r=
i
s=
.
sin 2/n cos 2/n
0 1
i les n simetries
El grup diedral D2n conte 2n elements: les n rotacions rk dangles 2k
n
k
k
r s respecte les rectes de pendent tan n , per a k = 0, . . . , n 1:
D2n = {1, r, r2 , . . . , rn1 , s, rs, r2 s, . . . , rn1 s}.
2

Per commutar elements es te la identitat sr = r1 s, de la qual es dedueix que

srk = rk s per a tot enter k.
El grup lineal GLn (K) es el grup de les matrius quadrades de mida n que son
el grup multiplicatiu de lanell
invertibles, amb operacio el producte de matrius. Es
Mn (K) de totes les matrius quadrades, i els seus elements es caracteritzen pel fet
de tenir determinant diferent de zero. El grup especial lineal SLn (K) es el subgrup
de GLn (K) format per les matrius de determinant 1. El grup ortogonal On (K) es
el subgrup format per les matrius A GLn (K) tals que AAt = 1n , i lespecial
ortogonal es el subgrup seu format per les matrius que, a mes, tenen determinant
1. Les matrius es poden considerar sobre un anell commutatiu A qualsevol, per
exemple A = Z; en aquest cas, el grup lineal GLn (A) est`a format per les matrius
de Mn (A) que tenen per determinant un element invertible de lanell, i els altres
grups es defineixen de manera an`aloga.
Definici
o 1.4 (Ordre) Sigui G un grup. L ordre dun element a G es lenter mes
petit n > 1 tal que an = 1; si no existeix cap enter amb aquesta propietat es diu que a te
ordre infinit. Es denota ord(a).
En teoria de grups la paraula ordre es fa servir tambe per indicar el nombre delements
dun grup (el seu cardinal). El cardinal dun conjunt X es denotar`a |X|.
Exemples:
A tot grup, lelement neutre es l
unic que te ordre 1.
Al grup sim`etric els cicles de longitud n tenen ordre n i un producte de cicles disjunts
te ordre el mnim com
u m
ultiple de les seves longituds.
Als grups additius Z, Q, R i C tot element 6= 0 te ordre infinit. Al grup additiu
Z/pZ tot element 6= 0 te ordre p.
A Q i R hi ha un u
nic element no trivial dordre finit: 1, que te ordre 2. A C hi
ha elements de tots els ordres possibles; per exemple, e2i/n te ordre n i tot complex
z 6= 0 de m`odul |z| =
6 1 te ordre infinit.
Lema 1.5 Sigui a G un element dordre finit n. Aleshores:
1. per a tot enter m Z, am = 1 n | m;
0

2. per a tot parell denters m, m0 Z, am = am m m0 (mod n);

3. per a tot enter m Z, ord(am ) = n/(n, m).

Subgrup generat. Si S es un subconjunt de G, el subgrup generat per S es la interseccio

de tots els subgrups que contenen aquest subconjunt. Es denota hSi i est`a format per
tots els productes a1 ar delements ai G que, o be son de S, o be els seus inversos
a dir, hSi = {an1 1 . . . anr r : ai S, ni Z, r > 0}, amb el conveni que el
son de S. Es
producte de r = 0 elements es lelement neutre (en particular, el subconjunt buit genera
el subgrup trivial). Un grup es diu finitament generat si existeix algun subconjunt finit
que el genera. Per exemple: tot grup finit es finitament generat i el grup additiu Z tambe;
el grup additiu Q no es finitament generat i tampoc ho pot ser cap grup de cardinal no
numerable.
Grup cclic. Un grup es diu cclic si es pot generar amb un u
nic element. Cada element
que genera un grup cclic nes un generador. El grup cclic hai generat per un element a
dordre finit n est`a format per les n primeres pot`encies de a, amb exponents des de 0 fins
a n 1:
hai = {a0 = 1, a1 = a, a2 , a3 , . . . , an1 = a1 },
i si a es dordre infinit hai est`a format pels infinits elements ak , que son diferents per a
tot exponent k Z. Per exemple,
el grup additiu Z es un grup cclic infinit i te dos generadors: 1 i 1;
el grup additiu Z/nZ es un grup cclic dordre n generat per la classe de l1 i els
seus generadors son les classes dels enters k amb (k, n) = 1;
les arrels n-`esimes de la unitat a C amb loperacio producte tambe son un grup cclic
dordre n, subgrup de C :
n = {z C : z n = 1}.




+ i sin 2
i els seus generadors son
Aquest grup est`a generat per e2i/n = cos 2
n
n
2ik/n
les arrels n-`esimes primitives de la unitat: els complexos e
amb (k, n) = 1.
Proposici
o 1.6 Els elements dun grup cclic generat per un element dordre n tenen
ordre un divisor de n i, per a cada divisor d | n, el grup conte (d) elements dordre d.
Corol.lari 1.7 Per a tot enter n > 1,
X

(d) = n.

d|n

Proposici
o 1.8 (Reticle de subgrups dun cclic finit) Sigui Cn = hai un grup cclic
generat per un element a dordre finit n. Per a cada divisor positiu d | n lelement an/d genera un subgrup cclic dordre d, i tot subgrup de Cn es un daquests. Laplicacio H 7 |H|
es un isomorfisme de reticles entre el reticle de subgrups de Cn ordenats per inclusio i el
reticle dels divisors positius de n ordenats per divisibilitat.

Definici
o 1.9 (Homomorfisme) Un homomorfisme de grups (o simplement morfisme)
es una aplicacio f : G1 G2 compatible amb les operacions; o sigui, tal que f (ab) =
f (a)f (b) per a tot a, b G1 .
Un monomorfisme (resp. epimorfisme, isomorfisme) es un homomorfisme injectiu
(resp. exhaustiu, bijectiu). Un endomorfisme es un homomorfisme dun grup en ell
mateix, i es diu automorfisme si es bijectiu.
Tot homomorfisme envia el neutre al neutre i linvers a linvers:
f (1) = 1 i f (a1 ) = f (a)1 .
La composicio dhomomorfismes tambe es un homomorfisme i laplicacio inversa dun
isomorfisme tambe es un isomorfisme. Els automorfismes dun grup G, amb la composicio,
formen un grup, que es denota Aut(G).
Dos grups son isomorfs si existeix un isomorfisme de lun en laltre. Per indicar que
els grups G1 i G2 son isomorfs sescriu G1 ' G2 . Dos grups isomorfs son indistingibles
des del punt de vista de la seva estructura.
Lema 1.10 Sigui f : G1 G2 un homomorfisme de grups.
1. Si H1 es un subgrup de G1 aleshores f (H1 ) es subgrup de G2 .
2. Si H2 es un subgrup de G2 aleshores f 1 (H2 ) es subgrup de G1 .
Definici
o 1.11 (Nucli i imatge) El nucli de f : G1 G2 es el subgrup
Ker f = f 1 ({1}) = {a G1 : f (a) = 1} G1 ,
i la imatge es el subgrup
Im f = f (G1 ) = {f (a) : a G1 } = {b G2 : a G1 , f (a) = b} G2 .
Lema 1.12 Un homomorfisme es injectiu si, i nomes si, el seu nucli es el subgrup trivial:
Ker f = {1}, i es exhaustiu si, i nomes si, la seva imatge es el subgrup total: Im f = G2 .
Lema 1.13 Sigui G = hai un grup cclic. Si ord(a) = n < aleshores G ' Z/nZ i si
ord(a) = aleshores G ' Z.
Per tant, llevat disomorfisme els u
nics grups cclics son Z/nZ i Z.
En particular, laplicacio [k] 7 e2ik/n es un isomorfisme de grups Z/nZ ' n entre el
grup additiu de congru`encies m`odul n i el grup de les arrels n-`esimes de la unitat.

Exemples.
Laplicacio signe sgn : Sn {1} es un morfisme de grups. El seu nucli es el grup
alternat i la imatge es el grup total: es exhaustiu.
Laplicacio determinant det : GLn (K) K es un morfisme de grups. El seu nucli
es el grup especial lineal SLn (K) de les matrius de determinant 1 i la imatge es el
total: es exhaustiu.
Laplicacio exponencial exp : R R es un morfisme de grups. El seu nucli es trivial:
es injectiu, i la seva imatge es el subgrup (0, ) dels nombres reals estrictament
positius.
Laplicacio exponencial exp : C C es un morfisme de grups. El seu nucli es el
subgrup {2ik : k Z}, isomorf a Z. La imatge es el total: es exhaustiu. El
subconjunt S 1 = {z C : |z| = 1} es un subgrup de C , que te com a antiimatge
el subgrup {yi : y R} C isomorf a R.
Laplicacio R Z/2Z O2 (R) que envia un parell (, a) a la isometria r sa , on
r denota la rotacio dangle i s la simetria respecte leix de les abscises no es un
morfisme de grups:
(, 1) = (, 0) + (0, 1),

f ((, 1)) = r s,

f (, 0)f (0, 1) = r s0 r0 s = r s

per`o en canvi:
(, 1) = (0, 1)+(, 0),

f ((, 1)) = r s,

f (0, 1)f (, 0) = r0 sr s0 = r s 6= r s.

Laplicacio Z/nmZ Z/nZ Z/mZ que envia la classe [a]nm al parell ([a]n , [a]m )
de les classes del mateix enter a m`odul n i m es un morfisme de grups. El seu nucli
es el subgrup generat per la classe del mnim com
u m
ultiple [n, m]. La imatge est`a
formada pels parells ([a]n , [b]m ) tals que a b (mod gcd(n, m)). El morfisme es
bijectiu si, i nomes si, el m`axim com
u divisor entre m i n es 1.
Definici
o 1.14 (Classes laterals) Sigui H un subgrup de G. Els subconjunts de la
forma aH = {ah : h H}, amb a G, sanomenen classes laterals per lesquerra de H
en G (en angl`es, left cosets). El conjunt de les classes per lesquerra es denota G/H.
Per exemple, el mateix subgrup H es una de les classes per lesquerra, ja que es
igual a hH per a qualsevol element h H. Les classes laterals per lesquerra son una
particio de G. Es tracta de la particio en classes dequival`encia corresponent a la relacio
dequival`encia a b a1 b H. Es denota G/H el conjunt que te per elements les
classes laterals per lesquerra: es el conjunt de classes dequival`encia respecte daquesta
relacio dequival`encia, que en la notacio habitual de relacions i classes dequival`encia es
denota G/ .
Es defineixen les classes laterals per la dreta com els conjunts Ha, i tot el que es digui
sobre classes per lesquerra te una versio an`aloga per la dreta. Les classes per la dreta
son les classes dequival`encia de la relacio a b ab1 H.
6

En notacio additiva la classe lateral dun element a es el conjunt a + H.

Laplicacio x 7 ax es una bijeccio de H en aH. En particular, totes les classes laterals
per lesquerra tenen el mateix cardinal, que es el cardinal del subgrup H (i el mateix val
per la dreta). Com a conseq
u`encia es dedueix el:
Teorema 1.15 (Teorema de Lagrange) En un grup finit lordre dun subgrup divideix
lordre del grup.
Es dedueix tambe que lordre dun element dun grup finit divideix lordre del grup,
ja que tot element a dordre n (necess`ariament finit si el grup es finit) genera un subgrup
cclic hai dordre n.
Exemples:
El subgrup An Sn te dues classes laterals per lesquerra: An i An , on es
una transposicio, que contenen les permutacions parells i senars, respectivament.
Les classes per la dreta son les mateixes: An = An , ja que aquest conjunt conte
exactament les permutacions senars.
El subgrup hri D2n format per les rotacions te dues classes laterals per lesquerra:
hri i shri que contenen les rotacions i les simetries respecte una recta, respectivament. Les classes per la dreta son les mateixes.
El subgrup hsi D2n que conte la simetria respecte leix de les x i la identitat te n
classes laterals:
hsi = {Id, s}, rhsi = {r, rs}, r2 hsi = {r2 , r2 s}, . . . , rn1 hsi = {rn1 , rn1 s}.
Les classes per lesquerra en aquest cas son diferents:
hsi = {Id, s}, hsir = {r, sr} = {r, r1 s}, hsir2 = {r2 , sr2 } = {r2 , r2 s}, . . .
Les classes per la dreta i per lesquerra nomes coincideixen en el cas trivial hsi (la
classe del neutre) i en la classe rk hsi = hsirk n = 2k quan n es parell.
El subgrup V4 = {Id, (1, 2)(3, 4), (1, 3)(2, 4), (1, 4)(2, 3)} A4 te tres classes laterals,
que coincideixen per tots dos costats.
El subgrup C3 = {Id, (1, 2, 3), (1, 3, 2)} A4 te quatre classes laterals, que no
coincideixen pels dos costats.
Teorema 1.16 Tot subgrup finit del grup multiplicatiu dun cos es cclic. En particular,
el grup multiplicatiu dun cos finit es un grup cclic.
Corol.lari 1.17 Si p es un nombre primer aleshores el grup multiplicatiu (Z/pZ) es un
grup cclic dordre p 1. En particular, es te un isomorfisme de grups
(Z/pZ) ' Z/(p 1)Z.
7

Exemple: si p = 11 la classe de 2 te ordre 10 a (Z/11Z) . Efectivament, de les seves pot`encies 2, 4, 8, 16, 32, 64, 128, 256, 512, 1024, . . . la primera que es 1 (mod 11) es
1024 = 210 . Per tant, laplicacio Z/10Z (Z/11Z) definida per [k]10 7 [2]k11 es un
isomorfisme de grups: sanomena exponencial discreta m`odul 11 de base 2; la seva inversa
es el logaritme discret. Aquests dos isomorfismes entre grups cclics, lun invers de laltre,
tenen moltes aplicacions en criptografia de clau p
ublica.
Definici
o 1.18 (Index) Sanomena ndex del subgrup H en el grup G el cardinal del
conjunt de classes per lesquerra, i es denota [G : H] = |G/H|.
Quan G es finit aquest cardinal es el quocient |G|/|H|.
Proposici
o 1.19 Lndex es comporta multiplicativament: si K H G, aleshores
[G : K] = [G : H] [H : K].
Definici
o 1.20 (Subgrup normal) Un subgrup H G es diu normal si les classes
laterals per la dreta coincideixen amb les classes laterals per lesquerra: aH = Ha per a
tot a G.
El fet que H sigui un subgrup normal de G es denota H C G.
Lema 1.21 Sigui f : G1 G2 un homomorfisme. Aleshores:
1. Si H2 es un subgrup normal de G2 , f 1 (H2 ) es normal a G1 .
2. Si H1 es un subgrup normal de G1 , f (H1 ) es normal a Im f per`o no te perqu`e ser-ho
a G2 . Si f es exhaustiu, aleshores la imatge dun subgrup normal es normal.
Siguin H K G. Si H es normal a G aleshores tambe ho es a K, per`o pot
ser que H sigui normal a K i no ho sigui a G. La normalitat no es transitiva: pot
ser que H sigui normal a K i K ho sigui a G per`o que H no ho sigui a G. Per
exemple, es considera el grup sim`etric G = S4 i els subgrups H = {Id, (1, 2)(3, 4)} i
K = {Id, (1, 2)(3, 4), (1, 3)(2, 4), (1, 4)(2, 3)}. Aleshores H C K C G per`o H 6 G.
Centralitzadors i normalitzadors. Si a G, el seu centralitzador es defineix com
ZG (a) = {x G : xax1 = a}. Es tracta del conjunt dels elements de G que commuten
amb a. Si S G, el seu centralitzador es
\
ZG (S) = {x G : xax1 = a a S} =
ZG (a).
aS

Els centralitzadors son subgrups de G. El centralitzador de tot G sanomena centre de G

un subgrup abeli`a normal.
i es denota Z(G). Es
Si S G, el seu normalitzador es el conjunt
NG (S) = {x G : xSx1 = S}.
tambe un subgrup de G i conte el centralitzador: ZG (S) NG (S). Tot subgrup H es
Es
normal dins el seu normalitzador NG (H). De fet, NG (H) es el subgrup mes gran de G
dins del qual H es normal. En particular, H es normal a G si, i nomes si, NG (H) = G.
8

Definici
o 1.22 (Grup quocient) Quan H es un subgrup normal de G el producte de
classes per lesquerra dona (aH)(bH) = (ab)H. Amb aquest producte el conjunt G/H es
un grup, que sanomena grup quocient de G per H.
Sha danar amb compte amb la notacio G/H, ja que en general es nomes un conjunt:
el conjunt de classes per lesquerra de H en G, i nomes en el cas que H C G sigui normal,
es un grup: el grup quocient. El context indicar`a en cada cas quan G/H es considera
amb lestructura de grup quocient o si simplement es el conjunt de classes laterals per
lesquerra.
Definici
o 1.23 (Homomorfisme can`
onic) Sigui H C G. Laplicacio : G G/H
definida per a 7 aH es un homomorfisme de grups anomenat homomorfisme can`onic (o
exhaustiu i el seu nucli es el subgrup H.
projeccio can`onica). Es
Lema 1.24 La projeccio can`onica estableix una bijeccio entre els subgrups de G/H i els
subgrups de G que contenen H. Aquesta bijeccio conserva les inclusions i els subgrups
normals corresponen a subgrups normals.
Teorema 1.25 (Teorema disomorfisme) Sigui f : G1 G2 un homomorfisme i sigui
H C G1 un subgrup normal. Laplicacio f : G1 /H G2 definida posant f (aH) = f (a)
1. est`a ben definida si, i nomes si, H Ker f ;
2. en aquest cas, es un homomorfisme de grups;
3. es injectiva si, i nomes si, H = Ker f ; i
4. es exhaustiva si, i nomes si, f es exhaustiva.
En particular, aquesta aplicacio dona un isomorfisme de grups G1 / Ker f ' Im f . De fet,
aquesta afirmacio es el que normalment es coneix com a teorema disomorfisme.
Tot homomorfisme f : G1 G2 descompon de la manera seg
uent:
G1

G1 / Ker f

Im f

G2

com la composicio f = a f a de laplicacio can`onica (que es un epimorfisme), lisomorfisme f entre G1 / Ker f i Im f del teorema disomorfisme, i la inclusio (que es un
monomorfisme).

Grups simples. Teorema de Jordan-H

older

Definici
o 2.1 (Grup simple) Un grup simple es un grup no trivial que no te subgrups
normals propis no trivials. O sigui, un grup G 6= 1 tal que H C G H = 1 o H = G.
Teorema 2.2 Els grups dordre primer (que son cclics) son grups simples, i aquests son
els u
nics grups abelians simples llevat disomorfisme.
9

Teorema 2.3 Si n > 5 el grup alternat An es simple.

Lema 2.4 Siguin G un grup i H C G un subgrup normal. El quocient G/H es simple si,
i nomes si, H es maximal en el conjunt dels subgrups normals propis de G.
Definici
o 2.5 (Torres normals i s`
eries de composici
o) Donat un grup G, una torre
normal de subgrups es una successio
G = G0 B G1 B G2 B B Gn = {1}
on cada Gi es normal a Gi1 . Els quocients de la torre normal son els grups Gi1 /Gi per
a i = 1, . . . , n. El nombre de quocients es la longitud de la torre. La torre es diu abeliana
si tots els quocients son abelians. Una s`erie de composicio es una torre normal amb tots
els quocients grups simples.
Definici
o 2.6 (Grup resoluble) Un grup finit es diu resoluble si te una torre normal
abeliana.
Exemples:
Tot grup te una torre normal trivial G B {1}, amb un u
nic quocient que es el mateix

G. Es una s`erie de composicio si, i nomes si, el grup es simple. Tot grup abeli`a es
resoluble, ja que aquesta torre trivial es abeliana.
una
D2n B hri B {1} amb quocients isomorfs a C2 i a Cn es una torre abeliana. Es
s`erie de composicio si, i nomes si, n es primer.
S4 B V4 B {1}, on V4 ' C2 C2 es el grup dordre 4 format pels tres productes de
dues transposicions disjuntes mes lelement neutre. Els dos quocients son isomorfs
a S3 i V4 , que no son simples: no es una s`erie de composicio. Com que S3 no es
abeli`a, tampoc es una torre abeliana.
S4 B A4 B V4 B C2 B {1} es un refinament de la torre normal anterior, amb quocients
una s`erie de composicio i una torre abeliana.
isomorfs als grups C2 , C3 , C2 , i C2 . Es
Tot grup finit te alguna s`erie de composicio: es comenca amb una torre normal
qualsevol, per exemple la torre trivial, i es van intercalant subgrups normals en tots
els casos en que el quocient no es simple. La finitud del grup assegura que aquest
proces sacaba.
Z no te s`eries de composicio: si Z B G1 B G2 B B Gn B {1} ho fos, l
ultim grup
Gn ha de ser un subgrup no trivial de Z, que ha de ser de la forma nZ per a algun
n > 0, un grup cclic infinit isomorf a Z, i aquest grup no es simple.
Proposici
o 2.7 (Segon teorema disomorfisme) Si H i K son subgrups de G amb
H normal es te un isomorfisme K/(H K) ' HK/H.

10

Teorema 2.8 (Teorema de Jordan-H

older) Dues s`eries de composicio dun grup
G = G0 B G1 B B Gn = {1}

G = H0 B H1 B B Hm = {1}

tenen la mateixa longitud i els seus quocients son isomorfs, llevat de lordre:
m=n i

Hi1 /Hi ' G(i)1 /G(i)

per a una Sn .

Proposici
o 2.9 Sigui H G un subgrup.
1. Si G es resoluble aleshores H tambe ho es.
2. Si H C G i G es resoluble aleshores G/H tambe ho es.
3. Si H C G i tots dos grups H i G/H son resolubles aleshores G tambe ho es.
Grups resolubles. Linter`es pels grups resolubles prove de la caracteritzacio dels polinomis resolubles per radicals de la teoria de Galois: son precisament els que tenen com a
grup de Galois un grup resoluble.
Alguns resultats importants sobre grups resolubles, que no es demostraran aqu, son:
tot grup dordre lliure de quadrats es resoluble; tot grup dordre pn q m , amb p i q primers diferents, es resoluble (Burnside, 1904); tot grup dordre senar es resoluble (Feit-Thompson,
1962). En particular es dedueix que lordre de tot grup simple no abeli`a ha de ser divisible per almenys tres primers diferents, un dels quals ha de ser el 2, i un dels quals ha de
dividir-lo al menys dues vegades. Observis que |A5 | = 60 = 22 3 5 es lenter mes petit
que compleix aquesta condicio.
Classificaci
o dels grups finits. Pel Teorema de Jordan-Holder, cada grup finit te
associat un conjunt ben determinat de grups simples: els quocients duna s`erie de composicio. Aquest conjunt no determina encara la classe disomorfisme del grup. El problema
de classificar (llevat disomorfisme) tots els grups finits es pot considerar en dues etapes:
(1) Classificacio dels grups simples finits: trobar tots els grups simples finits.
(2) Problema de les extensions: donats un grup K i un grup simple H, trobar tots els
grups G que tenen H com a subgrup normal i quocient G/H isomorf a K.
El primer daquests dos problemes est`a resolt des de lany 1980. La solucio es el resultat
de gairebe cent anys de feina duna legio de matem`atics i la demostracio completa ocupa
diversos milers de p`agines darticles a revistes. El resultat es el seg
uent:
Hi ha 18 famlies infinites de grups simples. Per exemple, tres daquestes famlies son:
els grups cclics dordre primer (grups Cp ),
els grups de permutacions parells (grups alternats An ) per a n > 5. Tenen ordre
Per exemple: |A5 | = 60, |A6 | = 360, |A7 | = 2520, . . .

11

n!
.
2

 els grups PSLn (Fq ) quocient del grup de matrius de determinant 1 amb coeficients en
el cos finit de q elements, pel seu centre,
que es el subgrup format per les homot`ecies.
Qn
n(n1)/2
1
k
Tenen ordre q
(n, q 1)
k=2 (q 1). Shan de treure els dos casos n = 2
i q = 2 o 3, en que PSL2 (F2 ) ' S3 i PSL2 (F3 ) ' A4 no son simples. Alguns
dells tambe apareixen a la famlia dels alternats: PSL2 (F4 ) ' PSL2 (F5 ) ' A5 ,
PSL2 (F9 ) ' A6 i PSL4 (F2 ) ' A8 . Els mes petits tenen ordre | PSL2 (F7 )| = 168,
| PSL2 (F8 )| = 504, | PSL2 (F11 )| = 660, | PSL2 (F13 )| = 1092, . . .
Les altres famlies admeten descripcions mes o menys complicades en termes de grups de
matrius sobre cossos finits.
A mes de les 18 famlies hi ha 26 grups simples mes que no formen part de cap delles,
que sanomenen grups espor`adics. El mes gran de tots te
246 320 59 76 112 133 171923293141475971
elements i es coneix com el monstre. Les 18 famlies infinites i els 26 grups espor`adics
exhaureixen tots els grups simples finits.

Acci
o dun grup en un conjunt

Definici
o 3.1 (Acci
o) Siguin G un grup i X un conjunt. Una accio de G en X es una
aplicacio G X X, que es denotar`a com un producte (a, x) 7 ax, tal que:
a(bx) = (ab)x

1x = x

a, b G, x X.

Donada una accio de G en X es diu que G opera sobre X i que X es un G-conjunt.

Per a cada element a G laplicacio ma : x 7 ax es una bijeccio X X. Laplicacio
a 7 ma es un homomorfisme del grup G en el grup Perm(X) de les permutacions de
X. Recprocament, qualsevol homomorfisme de grups m : G Perm(X), a 7 ma ,
determina una accio de G en X definida per ax = ma (x). Per tant, les accions de G sobre
X (es a dir, les estructures de X com a G-conjunt) es corresponen bijectivament amb els
homomorfismes de grups G Perm(X).
`
Orbites,
punts fixos i estabilitzadors. L`orbita dun punt x X es el conjunt
Gx = {ax : a G} X.
Les `orbites formen una particio de X, que es lassociada a la relacio dequival`encia
x y Gx = Gy a G, ax = y.
El conjunt d`orbites es denota G\X.
Lestabilitzador dun element x X es el subgrup
Gx = {a G : ax = x} G
format pels elements de G que fixen x. Tambe se lanomena subgrup disotropia de x.
12

Lema 3.2 Els estabilitzadors dels elements duna mateixa `orbita son subgrups conjugats:
si y = ax aleshores Gy = aGx a1 .
Proposici
o 3.3 Laplicacio ax 7 aGx : Gx G/Gx es una bijeccio entre l`orbita dun
x X i les classes laterals per lesquerra del seu estabilitzador Gx . Es dedueix que:
1. El cardinal de l`orbita es lndex de lestabilitzador: |Gx| = [G : Gx ].
2. Si G es finit, el nombre delements de cada `orbita divideix |G|.
3. Formula de les `orbites: si X es finit, aleshores:
|X| =

n
X

|Gxi | =

i=1

n
X

[G : Gxi ],

i=1

on x1 , x2 , . . . , xn son representants de les diferents `orbites.

Sigui X un conjunt amb una accio del grup G.
Un element x X es diu punt fix de laccio si ax = x per a tot a G. Aix`o equival a
dir que l`orbita nomes conte el punt x: Gx = {x} o tambe a dir que lestabilitzador de x
es tot el grup G: Gx = G.
Laccio es diu transitiva quan per a tot parell x, y X existeix un a G amb ax = y.
Aix`o equival a dir que tot el conjunt X consisteix en una u
nica `orbita: X = Gx x X.
Laccio es diu fidel si elements de G diferents operen sobre X de forma diferent. O
sigui, si lhomomorfisme m : G Perm(X) corresponent es injectiu. En aquest cas el
grup G es pot identificar, a traves daquest homomorfisme, amb un subgrup del grup de
permutacions Perm(X).
Exemples: Aqu es donen alguns exemples daccions. Els mes importants per a les
aplicacions en teoria de grups son les accions per translacio i per conjugacio, que es
veuran amb detall a continuacio.
una accio fidel no
Siguin G = Z Z, X = C i laccio ((m, n), z) 7 z + (m + in). Es
transitiva sense punts fixos. L`orbita dun nombre complex conte tots els complexos
tals que les seves parts real i imaginaria difereixen en un nombre enter. Tots els
estabilitzadors son trivials. El rectangle [0, 1) [0, 1) conte un representant de cada
o`rbita.
Siguin G = R, X = C i laccio (, z) 7 ei z. No es fidel: el nucli de la multiplicacio
per m es el subgrup 2Z R. Tampoc es transitiva ja que hi ha diverses `orbites.
L
unic punt fix es z = 0. L`orbita dun element z 6= 0 es la circumfer`encia de centre
0 i radi |z|. Els estabilitzadors delements z 6= 0 son tots iguals al grup 2Z. La
semirecta [0, 1) conte un punt de cada o`rbita.
Els dos exemples anteriors son accions de grups en espais topol`ogics. En topologia
laccio de grups es una eina habitual que permet construir nous espais topol`ogics
donant la topologia quocient al conjunt de les `orbites. En els exemples donats lespai
d`orbites es homeomorf al tor i a la semirecta real positiva, respectivament.
13

 El grup diedral G = D2n opera sobre el conjunt X dels v`ertex dun polgon regular
de n costats. Numerant aquests v`ertex de 0 a n 1 i operant m`odul n la rotacio
dangle 2/n envia el v`ertex k al v`ertex k + 1 i la simetria respecte leix de les x
envia el v`ertex k al v`ertex k. Aquesta accio es fidel: cap rotacio ni simetria deixa
transitiva: la rotacio rk0 k envia el v`ertex k al v`ertex k 0 ; per
fixos tots els v`ertex. Es
tant els v`ertex formen una u
nica o`rbita, que conte n elements. No te punts fixos.
Lestabilitzador dun v`ertex est`a format per la identitat i la simetria respecte la
recta que uneix el v`ertex amb el centre (concretament, lestabilitzador del v`ertex k
conte la simetria r2k s). Tots els estabilitzadors son conjugats entre ells. El cardinal
de les o`rbites, que es n, es lndex dels estabilitzadors, que es 2n/2 = n.
Tot subgrup G Sn opera sobre el conjunt X = {1, 2, . . . , n} de manera natural
posant (, k) 7 (k). Totes aquestes accions son fidels ja que laplicacio m es la
inclusio G , Perm(X). Per exemple,
Sigui G = Perm({1, 2, 3, 4}) ' S4 S5 . No es transitiva; l
unic punt fix es el
5. Els altres elements tenen o`rbita {1, 2, 3, 4}. Lestabilitzador dun element
k {1, 2, 3, 4} est`a format per totes les permutacions dels altres tres elements,
i es isomorf a S3 .
Sigui G = h(1, 2)(3, 4, 5)i ' C6 S5 . No es transitiva; no te punts fixos.
Te dues o`rbites: {1, 2} i {3, 4, 5}. Lestabilitzador dels elements de la primera
o`rbita es el subgrup h(3, 4, 5)i ' C3 i els de la segona es h(1, 2)i ' C2 .
Accions per translaci
o i conjugaci
o. Tot grup opera sobre ell mateix (com a conjunt)
de dues maneres especialment importants. Per translacio:
G G G,

(a, b) 7 ab,

i per conjugacio:
(a, b) 7 aba1 .

G G G,

Laccio per translacio de G sobre ell mateix es transitiva (donats a, b G, agafant

g = ba1 es te ga = b) i fidel (si a1 b = a2 b aleshores a1 = a2 ). Per tant dona lloc a un
monomorfisme G , Perm(G) del grup G en el grup de les permutacions del conjunt G.
Aix`o demostra el:
Teorema 3.4 (Teorema de Cayley) Tot grup finit dordre n es isomorf a algun subgrup del grup sim`etric Sn .
Laccio per conjugacio de G sobre ell mateix es trivial si, i nomes si, el grup es abeli`a.
Les o`rbites daquesta accio sanomenen classes de conjugacio. Els seus punts fixos son els
elements del centre Z(G) i lestabilitzador dun element a G es el seu centralitzador
ZG (a) = {g G : ga = ag}. La formula de les o`rbites, aplicada a aquest cas, diu:
|G| = |Z(G)| +

k
X
i=1

14

[G : ZG (xi )],

on el sumatori es fa sobre representants xi de les k classes de conjugacio que tenen mes

dun element.
Translaci
o sobre classes laterals. Tambe es pot considerar laccio per translacio sobre
el conjunt G/H de les classes laterals per lesquerra respecte un subgrup H fixat, definida
posant (a, bH) 7 abH. Aquesta accio tambe es transitiva i lestabilitzador de la classe aH
es el subgrup conjugat aHa1 . Dona lloc a un morfisme de grups G Perm(G/H) ' Sk ,
on k = [G : H] es lndex del subgrup H.
Conjugaci
o sobre subgrups. Laccio per conjugacio es pot considerar tambe sobre
el conjunt dels subgrups de G, definida posant (a, H) 7 aHa1 , que est`a ben definida
ja que si H es un subgrup aleshores aHa1 tambe ho es. Els punts fixos daquesta
accio son els subgrups normals. Lestabilitzador dun subgrup H es el seu normalitzador
NG (H) = {g G : gHg 1 = H}. En particular, el nombre de conjugats dun subgrup
es igual a lndex del seu normalitzador i un subgrup es normal si, i nomes si, el seu
normalitzador te ndex 1 (o sigui, es tot el grup G).
Com que un subgrup i el seu conjugat tenen el mateix cardinal, la conjugacio es pot
considerar tambe en el conjunt dels subgrups de cardinal fixat.
Conjugaci
o de matrius. Un exemple important daccio per conjugacio es laccio per
conjugacio del grup GLn (K) de les matrius invertibles de mida n a coeficients en un cos K
en el conjunt Mn (K) de les matrius de mida n: (P, A) 7 P AP 1 . La classe de conjugacio
duna matriu est`a formada per totes les matrius que representen un mateix endomorfisme
en bases diferents. La teoria de la forma de Jordan (o forma racional si K 6= C) socupa
de la classificacio de les classes de conjugacio.
Teorema 3.5 (Teorema de Cauchy) Tot grup finit dordre divisible per un primer p
conte algun element dordre p.

p-Grups i subgrups de Sylow

Definici
o 4.1 (p-grups) Sigui p un nombre primer. Un p-grup es un grup dordre
pot`encia de p. Un p-subgrup de Sylow dun grup finit G es un subgrup dordre la m`axima
pot`encia de p que divideix |G|.
Teorema 4.2 Tot p-grup no trivial te centre no trivial.
Teorema 4.3 Tot p-grup es resoluble. L
unic p-grup simple es el grup cclic Cp .
Lema 4.4 Siguin H un p-subgrup i P un p-subgrup de Sylow dun grup G. Si H NG (P )
aleshores H P .
Teorema 4.5 (Teorema de Sylow) Per a tot grup finit G i nombre primer p, sigui
|G| = pr n amb p - n. Aleshores:
15

1. G te algun p-subgrup de Sylow;

2. tot p-subgrup est`a contingut dins dalgun p-subgrup de Sylow;
3. tots els p-subgrups de Sylow son conjugats;
4. el nombre de p-subgrups de Sylow de G divideix n i es congruent amb 1 m`odul p.

16