BOPC 292

21 de desembre de 2016

Proposta de resoluci sobre el cens i la conservaci dels camps de

concentraci i els batallons disciplinaris de treballadors per mitj del
Memorial Democrtic
250-00759/11
PRESENTACI: GP SOC
Reg. 45706 / Admissi a trmit: Mesa del Parlament, 20.12.2016

A la Mesa del Parlament

Eva Granados Galiano, portaveu, Ferran Pedret i Santos, portaveu adjunt del
Grup Parlamentari Socialista, dacord amb el que estableixen els articles 164 i 165
del Reglament del Parlament, presenten la Proposta de resoluci sobre els camps de
concentraci i batallons disciplinaris de treballadors a Catalunya, per tal que sigui
substanciada davant la Comissi dAcci Exterior i Cooperaci, Relacions Institucionals i Transparncia, amb el text segent:
Exposici de motius

Un cop desfermada la Guerra Civil provocada pel cop dEstat militar de signe
feixista del 17 de juliol de 1936, les autoritats franquistes van apressar-se a desenvolupar una poltica repressiva, que amb el pas del temps va anar prenent forma i cos
a travs de diverses disposicions.
Una de les vessants daquesta poltica repressiva va ser la detenci i confinament
de persones que, des de la perspectiva del rgim dictatorial que sanava imposant als
territoris ocupats per les tropes franquistes, podien ser hostils a aquest nou rgim, i
tamb lenquadrament de milers de persones en batallons de treball forat.
Les condicions de vida als diferents centres de detenci i de concentraci, i als
batallons de treballadors forats, eren variables en funci del lloc, per en termes
generals eren absolutament deplorables, i els cstigs fsics i humiliacions de tota
mena eren freqents. Moltes persones van perdre la vida en aquests camps i centres
de detenci, i moltes altres van perdre tamb la vida durant el seu perode de treballs
forats. Alguns dels camps i centres de detenci van sobreviure anys desprs del final de la Guerra Civil, i aix va ocrrer tamb els batallons de treballadors forats,
existents sota diverses frmules (Batallons de Treballadors de Presoners de Guerra,
Batallons Disciplinaris de Soldats Treballadors i Batallons Disciplinaris de Soldats
Treballadors Penats).
A Catalunya, a mida que les tropes franquistes es van anar endinsant en el seu
territori, van arribar tamb els camps de detenci i concentraci, i els batallons de
treballs forats. Fins al moment ha estat difcil establir un llistat complet dels camps
de detenci i concentraci existents al territori de Catalunya, per en podem esmentar els segents: Lleida (Seu Vella, Seminari Vell i Seminari Nou), Reus, Tarragona
(Convent de les Carmelites i Convent de les Oblates), Cervera, Manresa, Mollerussa,
Barcelona (dos a Horta, el Palau de les Missions de Montjuc, i el dEl Cnem), Figueres, Puigcerd, Seu DUrgell, Granollers, Bossst, Igualada, Matar, i Vilamitjana (al Pallars Juss). Aquests camps i centres de detenci, juntament amb daltres
que puguin no haver estat inclosos en aquest llistat, conformaven un autntic sistema
concentracionari a Catalunya, perfectament integrat en el sistema concentracionari
del franquisme arreu dEspanya. Alguns camps complien funcions especials, com
ara la classificaci per a la redistribuci dels interns a daltres camps, lassignaci
dinterns a diversos batallons de treballs forats, o b linternament de persones amb
altres nacionalitats. Alguns van tenir una durada efmera, mentre daltres van existir
fins a la fi de la Segona Guerra Mundial.
Daltra banda, tot i que amb estreta relaci amb all que acabem dexposar, trobem la realitat dels diversos tipus de batallons forats. Aquest treball forat va ser
emprat bsicament per a tasques relacionades amb les necessitats de lexrcit franquista, incloent-hi les tasques de fortificaci encetades a la fi de la Guerra Civil, i
3.10.25. Propostes de resoluci

28

BOPC 292
21 de desembre de 2016

per altra banda per a tasques de reconstrucci dels estralls de la guerra, aix com en
la construcci de noves infraestructures. Tanmateix, tamb es van cedir treballadors
dels batallons de treball forat a empreses civils que desenvolupaven treballs considerats estratgics pel nou rgim.
Larticle 54 de lEstatut dautonomia de Catalunya estableix en primer lloc lobligaci de la Generalitat i els altres poders pblics de vetllar pel coneixement i el
manteniment de la memria histrica de Catalunya com a patrimoni collectiu que
testimonia la resistncia i la lluita pels drets i les llibertats democrtiques i disposa que amb aquesta finalitat han dadoptar les iniciatives institucionals necessries
per al reconeixement i la rehabilitaci de tots els ciutadans que han patit persecuci
com a conseqncia de la defensa de la democrcia i lautogovern de Catalunya.
En segon lloc, el mateix article especifica que la Generalitat ha de vetllar perqu la
memria histrica es converteixi en smbol permanent de la tolerncia, de la dignitat
dels valors democrtics, del rebuig dels totalitarismes i del reconeixement de totes
les persones que han patit persecuci a causa de llurs opcions personals, ideolgiques o de conscincia.
Larticle 2 de la Llei 13/2007, del 31 doctubre, del Memorial Democrtic, en fixa
lobjecte i finalitat, que no s altre que desplegar les poltiques pbliques del Govern adreades a lacci cvica de recuperaci, commemoraci i foment de la memria democrtica, i en concret, del coneixement del perode de la Segona Repblica,
de la Generalitat republicana, de la Guerra Civil, de les vctimes del conflicte per
motius ideolgics, de conscincia, religiosos o socials, de la repressi de la dictadura franquista, de lexili i la deportaci, de lintent deliminar la llengua i la cultura
catalanes, dels valors i les accions de lantifranquisme i de totes les tradicions de la
cultura democrtica, amb la finalitat de donar a conixer duna manera cientfica i
objectiva el passat recent i estimular la comprensi del temps present.
Per aquests motius, el Grup Parlamentari Socialista presenta la segent:
Proposta de resoluci

El Parlament:
1. Insta al Govern de la Generalitat de Catalunya, a travs del Memorial Democrtic, a elaborar el cens complet dels camps de concentraci, els espais o edificis
preexistents o construts a tal efecte per ser usats com a pres o centre de detenci,
i les ubicacions dels diferents tipus de batallons de treballadors forats, entre linici
de la Guerra Civil i el final de la dictadura franquista, a Catalunya.
2. Insta al Govern de la Generalitat de Catalunya, a travs del Memorial Democrtic, a elaborar el cens complet de les infraestructures i obres elaborades total o
parcialment grcies al treball forat de persones enquadrades dins els Batallons de
Treballadors de Presoners de Guerra, els Batallons Disciplinaris de Soldats Treballadors i els Batallons Disciplinaris de Soldats Treballadors Penats, o qualsevol altra
estructura de repressi del rgim franquista.
3. Insta al Govern de la Generalitat de Catalunya, a travs del Memorial Democrtic, a establir un programa, amb pressupost i calendari dexecuci, per a la senyalitzaci, adequaci, dignificaci i conservaci dels espais esmentats, aix com a
musetzar els espais o a habilitar plafons informatius, segons el que dicti el criteri
tcnic en cada cas, en tots els camps, edificis, obres i infraestructures esmentats als
punts anteriors.
Palau del Parlament, 9 de desembre de 2016
Eva Granados Galiano, portaveu; Ferran Pedret i Santos, portaveu adjunt, GP SOC

3.10.25. Propostes de resoluci

29