Temari Bomber Voluntari

Legislaci
TEMA 1.LEGISLACI
Legislaci
1. Llei principal en matria de prevenci i extinci dincendis.

La llei fonamental que confecciona el marc normatiu que defineix lmbit dactuaci de la
Direcci General de Prevenci, Extinci dIncendis i Salvaments s la segent:
-
Llei 5/1994, de 4 de maig, de regulaci dels serveis de prevenci i extinci

dincendis i de salvaments de Catalunya.
2. Els serveis de prevenci i extinci dincendis de la Generalitat

Dacord amb larticle 5 de la Llei 5/1994, integren els serveis de prevenci i extinci dincendis i
de salvaments de Catalunya:
a) el cos de bombers de la Generalitat
b) el personal pertanyent als serveis de prevenci i extinci dincendis de les
entitats locals
c) els bombers voluntaris. Sn bombers voluntaris les persones que presten els
seus serveis de prevenci i extinci dincendis i salvaments duna manera
altruista, i estan sota lorganitzaci i supervisi del Departament dInterior (art 51
de la Llei 5/1994)
d) els bombers dempresa: s bomber dempresa la persona que t una habilitaci
expedida per lEscola de Bombers de Catalunya (ISPC) que lacredita com a tal i
que exerceix funcions de prevenci i extinci dincendis i de salvaments a
lempresa de la qual depn.
Larticle 2.2 del Decret 374/1996, de regulaci dels bombers dempresa
determina que lexercici de les funcions de bomber dempresa no es pot
compatibilitzar amb la condici de membre en situaci de servei actiu del cos de
bombers de la Generalitat o dels cossos de bombers de les entitats locals.
e) el personal a qu fa referncia la disposici addicional tercera de la llei, personal
tcnic especialitzat contractat laboral.
Legislaci
3. El cos de bombers de la Generalitat de Catalunya.

El cos de bombers de la Generalitat forma part de la funci pblica de la Generalitat de
Catalunya, s a dir, est format per funcionaris pblics; s un cos que va ser creat per la Llei
9/1986, de 10 de novembre, de cossos de funcionaris de la Generalitat, per no va ser fins la
llei 5/1994 que es va regular duna manera especfica. Fins aleshores, els bombers es regien
per la normativa aplicable a la resta de funcionaris pblics.
Cal recordar que tot i que la llei 5/1994 s la que regula el cos de bombers, la llei 4/1997, de 20
de maig, de protecci civil de Catalunya sha de tenir en compte a lhora de determinar les
seves funcions, ja que presenta un nou escenari dactuaci vinculat no noms a lextinci
dincendis sin a la protecci civil en general, concepte ms ampli.
Dacord amb les previsions daquestes dues disposicions, el cos de bombers es configura com
lagent executor i operatiu en lmbit de la protecci civil.
3.1 Estructura
Larticle 11 de la Llei 5/1994 estableix que el cos de bombers de la Generalitat t una

estructura i una organitzaci jerarquitzades, per mitj dels rgans del Departament de
Governaci (avui Departament dInterior) que siguin determinats per reglament, i que el cos
de bombers de la Generalitat desenvolupa les funcions de prevenci i extinci dincendis i de
salvaments corresponents a la Generalitat.
A data davui, lestructura del cos de bombers consta de quatre escales, a cadascuna de les
quals li corresponen determinades categories:
-
Escala superior, que comprn la categoria dinspector/a.
Escala executiva, que comprn la categoria de sotsinspector/a.
Escala tcnica, que comprn les categories doficial/a, sergent/a, caporal/a i bomber/a
de primera.
Escala bsica, que comprn la categoria de bomber/a.
4 El cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya

L article 51 de la Llei 4/1994 estableix el segent:
Sn bombers voluntaris les persones que, per llur vocaci benfico-social, presten llurs
serveis d'una manera altruista dins l'estructura de qualsevol dels serveis de prevenci i extinci
d'incendis i salvaments a Catalunya.
Els bombers voluntaris no tenen la consideraci de personal funcionari ni de personal
Legislaci
laboral i es regeixen per la normativa que sigui establerta per reglament.

Els bombers voluntaris de la Generalitat estan sota l'organitzaci i la supervisi del
Departament dInterior i tenen una estructura i una organitzaci jerarquitzades, d'acord
amb el que sigui establert per reglament. N'exerceix el comandament superior la persona
titular del dit Departament.
Els bombers voluntaris de la Generalitat desenvolupen tamb les funcions de prevenci i
extinci d'incendis i de salvaments de la Generalitat.
La formaci, el perfeccionament i la capacitaci dels bombers voluntaris corresponen a l'Escola
de Bombers de Catalunya.
Aix mateix, larticle 52 del mateix text normatiu estableix que:
Els bombers voluntaris tenen dret a gaudir d'una assegurana que cobreixi els accidents que es
puguin produir en acte de servei i a gaudir de la defensa jurdica necessria en les causes
instrudes com a conseqncia d'actuacions dutes a terme en l'exercici de llurs funcions.
Els bombers voluntaris han d'sser distingits o recompensats quan s'apreci alguna de les
circumstncies o algun dels supsits que siguin determinats per reglament.
5 Reglament del cos de Bombers Voluntaris

El desplegament reglamentari del cos de bombers voluntaris es troba, actualment, en el Decret
8/2015, de 27 de gener, pel que saprova el Reglament del cos de bombers voluntaris de
la Generalitat de Catalunya i del Consell de Bombers Voluntaris de la Generalitat de
Catalunya
Aquest reglament defineix com a membres del cos de bombers voluntaris de la Generalitat de
Catalunya les persones que, per la seva vocaci benfica social, presten duna manera altruista
les funcions de prevenci i extinci d'incendis i de salvaments, dins de la unitat directiva
corresponent del departament competent en matria de prevenci, extinci dincendis i
salvaments.
Aix mateix, indica que les persones membres del cos de bombers voluntaris de la
Generalitat juntament amb el cos de Bombers de la Generalitat formen part dels serveis
pblics de prevenci i extinci dincendis i de salvaments de Catalunya. Els membres del
cos de bombers voluntaris de la Generalitat no tenen la consideraci de personal
funcionari ni de personal laboral i han de sotmetre la seva actuaci als principis bsics
assenyalats a l'art. 2 de la Llei 5/1994, de 4 de maig, de regulaci dels serveis de prevenci i
extinci d'incendis i de salvaments de Catalunya.
5.1 Seccions del cos de bombers voluntaris
El cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya es troba formada per les Seccions
segents:
a) Secci Activa: formada pels membres del cos de bombers voluntaris la tasca dels
quals s actuar al lloc del sinistre, realitzar serveis de prevenci i altres de no urgents.
Legislaci
Aix mateix, posteriorment al nomenament com a membre de la Secci Activa, la

direcci general competent en matria de prevenci, extinci dincendis i salvaments
podr habilitar, mitjanant resoluci de la persona titular daquesta direcci general, per
a determinades especialitats operatives bombers i bomberes voluntaris de la Secci
Activa, dacord amb el procediment establert per a aquestes.
b) Secci Especial: formada per experts professionals especialitzats en cincies o
tecnologies relacionades amb lmbit de les emergncies que determini la direcci
general competent en matria de prevenci, extinci dincendis i salvaments i que, pels
seus coneixements i experincia, poden assessorar o participar de manera directa en
els serveis de la seva especialitat. Els membres daquesta secci depenen
orgnicament de la subdirecci general competent en lmbit operatiu o tcnic de la
direcci general competent en matria de prevenci, extinci dincendis i salvaments.
c) Secci de Veterans: formada pels membres del cos de bombers voluntaris que, amb
l'aportaci de la seva experincia i coneixements, tenen la missi d'assessorar en totes
les tasques prpies dels bombers. La direcci general competent en matria de
prevenci, extinci dincendis i salvaments pot determinar les tasques de suport
administratiu o logstic que aquesta secci pot realitzar.
d) Secci d'Honor: constituda per persones, collectius, agrupacions o institucions,
nacionals o estrangeres, que hagin contribut d'alguna manera en favor dels serveis de
prevenci i extinci d'incendis i de salvaments de la Generalitat de Catalunya.
e) Secci Juvenil: cada agrupaci pot comptar amb una Secci Juvenil, constituda per
joves que sentin una especial vocaci de futur bomber o bombera voluntari .
Correspon a la persona titular del departament competent en matria de prevenci, extinci
dincendis i salvaments, a proposta de la persona titular de la direcci general competent en
aquesta mateixa matria, emetre les resolucions de nomenament dels membres del cos de
bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya de totes les seccions en qu es classifica, i
tamb emetre'n les de baixa.
5.2 Ingrs a la Secci activa del cos de bombers voluntaris
Lingrs a la Secci activa del cos de bombers voluntaris es dur a terme mitjanant
convocatria pblica efectuada per la persona titular del departament competent en matria
de prevenci, extinci dincendis i salvaments (actualment el Departament dInterior).
Els requisits per accedir a la Secci activa sn els segents:
a) Haver complert divuit anys.
b) Tenir el ttol de graduat en educaci secundria obligatria o equivalent, o qualsevol
altre de nivell superior, o estar en condicions dobtenir-lo.
Legislaci
c) Tenir la residncia a 15 quilmetres de radi, com a mxim, del parc de bombers al

qual vol ser adscrita.
d) No patir cap malaltia ni discapacitat fsica, psquica o sensorial que impedeixi
lexercici de les funcions prpies de la secci.
5.3 Baixes de la Secci activa del cos de bombers voluntaris
Les baixes dels membres de les seccions Activa es produeixen en els supsits segents:
a) A petici prpia, mitjanant renncia escrita.
b) Per malaltia o discapacitat fsica, psquica o sensorial que els impossibiliti lexercici
normal de les funcions
c) Per haver complert ledat de seixanta-cinc anys.
d) Per revocaci del nomenament.
e) Pel fet dadquirir la condici de funcionari del cos de Bombers de la Generalitat de
Catalunya.
f)
Per haver superat el termini mxim que sestableix de suspensi, sense que la
persona interessada hagi sollicitat reincorporar-se al servei actiu.
g) Per defunci.
5.4 Revocaci del nomenament de la Secci activa
El Reglament en larticle 13 preveu les baixes per revocaci del nomenament de bomber
voluntari.
Per revocar la condici de bomber voluntari caldr que es compleixin els tres requisits
segents:
a) La tramitaci per part de la Direcci General de Prevenci, Extinci dIncendis i
Salvaments de Catalunya.
b) La tramitaci a travs dun expedient individual.
c) Trmit daudincia prvia.
El procediment es duu a terme conforme lestablert en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de
rgim jurdic de les administracions pbliques i del procediment administratiu com, i la Llei
26/2010, de 3 dagost, de rgim jurdic de procediment de les administracions pbliques
catalanes.
El termini mxim per resoldre el procediment de revocaci s de sis mesos.
Un cop shagi resolt la revocaci del nomenament ha de transcrrer un perode mnim de cinc
Legislaci
anys perqu la persona interessada pugui tornar a sollicitar participar en el procs de selecci
per a laccs al cos de bombers voluntaris.
Les causes de revocaci sn les segents:
a) Per lincompliment reiterat dordres dun superior sense causa justificada, i tamb
per labandonament del servei sense causa justificada.
b) Per haver faltat tres vegades en un mateix any a les prctiques obligatries, a les
reunions convocades o a qualsevol altra activitat prpia del parc respectiu, sense
causa justificada.
c) Per no haver assistit als cursos obligatoris, o no haver assistit a cursos de formaci
contnua amb la inscripci admesa, sense causa justificada.
d) Per no haver complert, sense causa justificada, el percentatge dactivitat establert en
la regulaci especfica que dicti la direcci general competent en matria de
prevenci, extinci dincendis i salvaments, en relaci amb el parc al qual sest
adscrit i per a la qual hagi estat cridat.
e) Per l'incompliment reiterat de les obligacions i disposicions recollides en aquest
Reglament o en la regulaci especfica que dicti la direcci general competent en
matria de prevenci, extinci dincendis i salvaments.
f)
Per actes i conductes que atemptin contra la dignitat d'altres membres del cos, dels
empleats pblics o dels ciutadans, contra la imatge del cos, o b contra el prestigi i
la consideraci deguts a la Generalitat de Catalunya i a la resta d'institucions o que
vagin en contra dels principis d'actuaci assenyalats a l'art. 2.2 del Reglament .
g) Pel fet d'embriagar-se o de consumir drogues txiques, estupefaents i substncies

psicotrpiques de manera que repercuteixi o pugui repercutir en el servei, o el fet de
negar-se injustificadament a les comprovacions mdiques i tcniques ordenades per
l'Administraci.
h) Els membres de la Secci Activa que no compleixin lobligaci que assenyala lart.
34.2 del Reglament (disposar del perms de conducci de vehicles de la categoria C,
en vigor, o perms equivalent dacord amb la normativa aplicable, com a mxim en el
termini de cinc anys des del seu nomenament. Aquesta obligaci no s aplicable a
les persones membres de la Secci Activa nomenades amb anterioritat a lentrada
en vigor daquest Reglament).
5.5 Suspensi temporal de les funcions del nomenament de bomber voluntari

La persona titular de la direcci general competent en matria de prevenci, extinci d'incendis
i salvaments resoldr la suspensi temporal de funcions en els supsits segents:
Legislaci
a) Quan no acrediti el manteniment correcte de les condicions personals. La

resoluci ha de determinar el termini de la suspensi, que s'ha de deixar sense
efecte si la persona interessada certifica la recuperaci de les condicions per tornar
a prestar el servei. En cas contrari, la suspensi pot donar lloc a la baixa com a
membre del cos de bombers voluntaris, la qual s'ha de tramitar d'acord amb el
procediment de revocaci.
b) Per causes personals justificades. La resoluci ha de ser adoptada a sollicitud de
la persona interessada, amb linforme previ del Consell de Bombers Voluntaris de la
Generalitat de Catalunya si la duraci de la suspensi s superior a un any, i amb
expressi del temps de l'autoritzaci de suspensi, que no pot ser superior als dos
anys.
c) Dofici, per haver superat el concurs oposici per accedir al cos de Bombers de la
Generalitat de Catalunya. En aquest cas, la suspensi sallargar fins al
nomenament com a funcionari del cos de Bombers, moment en qu ser baixa
definitiva com a bomber voluntari.
d) Dofici o a petici de la persona interessada perqu es troba en situaci de
gestaci i, a sollicitud de la persona interessada, mentre duri el perode de
lactncia.
e) Dofici, com a mesura cautelar, per causa justificada i de forma motivada, mentre
ho requereixin els fets que hagin donat lloc a la tramitaci de lexpedient de
revocaci.
En tots els supsits del punt anterior, llevat dels apartats c) i e), la suspensi a sollicitud de la
persona interessada i amb linforme del Consell de Bombers Voluntaris es podr ampliar el
perode de la suspensi temporal de funcions fins a quatre anys com a mxim.
Les suspensions temporals de funcions esmentades shan de comunicar al Consell de
Bombers Voluntaris.
5.6 Carnet, uniformes i distintius
Els membres de totes les seccions del cos de bombers voluntaris de la Generalitat de
Catalunya han de rebre juntament amb el seu nomenament el carnet d'identificaci, la forma i
caracterstiques del qual figuren en el Reglament.
Els membres del cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya tenen l'obligaci
de portar sempre el carnet d'identificaci i de comunicar-ne immediatament la prdua al
superior jerrquic per escrit, segons el model determinat per la direcci general competent en
matria de prevenci, extinci d'incendis i salvaments de Catalunya. Aix mateix, han de
retornar-lo a la direcci general esmentada, temporalment o definitivament segons
correspongui, en el cas de suspensi temporal de funcions o baixa.
Legislaci
La direcci general competent en matria de prevenci, extinci d'incendis i salvaments de

Catalunya ha de determinar, amb la consulta prvia al Consell de Bombers Voluntaris de la
Generalitat de Catalunya, els elements de la modalitat diria de l'uniforme de servei, de l'equip
personal complementari d'intervenci i de l'equipament especfic, establerts a la reglamentaci
sobre uniformes del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, que els membres del cos
de bombers voluntaris de la Secci Activa i de la Secci Especial tenen dret a rebre.
Els membres de la Secci de Veterans tenen dret a rebre els elements que determini la direcci
general competent en matria de prevenci, extinci dincendis i salvaments de la modalitat
diria de l'uniforme de servei, establerta a la reglamentaci sobre uniformes del cos de
Bombers de la Generalitat de Catalunya.
Els membres del cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya n'acrediten la
pertinena mitjanant els distintius que s'esmenten a continuaci, els quals s'incorporen
obligatriament a luniforme corresponent. Els tipus de distintius sn: institucional, gal i
xarretera, les caracterstiques dels quals sn les establertes per la reglamentaci sobre
uniformes del cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, amb l'adaptaci, pel que fa al
gal i a la xarretera, que figura en el Reglament.
La persona titular del departament competent en matria de prevenci, extinci dincendis i
salvaments, amb la consulta prvia al Consell de Bombers Voluntaris de la Generalitat de
Catalunya, pot autoritzar l's de distintius complementaris per d'identificar agrupacions de
bombers voluntaris.
5.7 Drets i obligacions inherents a la uniformitat
Els drets inherents a la uniformitat sn els segents:
a) Rebre els elements de l'uniforme a l'inici de les seves activitats i un cop rebin el
nomenament corresponent.
b) Renovar els elements de l'uniforme en els supsits de dany o prdua, quan aquest
sigui causat per raons del servei, amb un informe escrit previ segons el model
determinat per la direcci general competent en matria de prevenci, extinci
d'incendis i salvaments de Catalunya.
c) Renovar els elements de l'uniforme a mesura que es desgastin per l's, en funci de
les tasques atribudes o de l'especialitat assignada.
d) Rebre informaci sobre les condicions tcniques i de seguretat de tots els elements
de l'uniforme, els quals han de complir les condicions tcniques i de seguretat
corresponents, que sn determinades per les disposicions especfiques aplicables.
Les obligacions inherents a la uniformitat sn les segents:
a) Dur la modalitat diria de l'uniforme de servei sempre que la persona membre del
cos de bombers voluntaris estigui de gurdia al parc, i quan s'efectun sortides per
ra del servei, dur l'equip personal complementari d'intervenci i, si s'escau,
Legislaci
l'equipament especfic.
b) Utilitzar els elements de l'uniforme de conformitat amb les instruccions d's
determinades per la direcci general competent en matria de prevenci, extinci
d'incendis i salvaments.
c) Dur i mantenir en condicions correctes tots els elements de l'uniforme i no
malmetre'ls.
d) Comunicar immediatament al superior jerrquic i per escrit, segons el model
determinat per la direcci general competent en matria de prevenci, extinci
dincendis i salvaments, la prdua de qualsevol dels elements de l'uniforme.
e) Retornar tots els elements de l'uniforme a la direcci general competent en matria
de prevenci, extinci d'incendis i salvaments temporalment o definitivament, segons
correspongui, en el cas de suspensi temporal de funcions o per baixa. En cas que
no es retornin siniciar, previ advertiment, el procediment corresponent per al seu
retorn o exigncia de responsabilitats dacord amb la normativa vigent.
f)
No utilitzar l'uniforme en situacions alienes al servei.
g) Exhibir sobre l'uniforme nicament els distintius autoritzats en funci de la categoria

corresponent.
5.8 Compensacions econmiques
Les compensacions corresponents a les prestacions dels membres del cos de bombers
voluntaris no tenen carcter de retribuci salarial sin que indemnitzen pels conceptes
segents:
a) Incapacitat temporal per accidents produts en exercici de les seves funcions.
b) Per assistncia a les prctiques.
c) Per assistncia a cursos.
d) Per les despeses generades per lassistncia a sinistres i serveis de rereguarda amb
un mxim de mil hores en cmput anual.
e) Per les despeses generades per la realitzaci de tasques complementries de
manteniment dinstallacions, materials i vehicles amb un mxim de dotze hores
mensuals per parc.
f)
10
Assistncia a reunions del Consell de Bombers Voluntaris de la Generalitat de

Catalunya
Legislaci
Les quanties corresponents a cada concepte es fixen per ordre conjunta del departament
competent en matria de prevenci, extinci dincendis i salvaments i el departament
competent en matria de pressupostos. Aix mateix, aquesta ordre pot establir, si escau, els
criteris de valoraci corresponents per a la concreci de les compensacions.
Actualment es troben regulades en lOrdre NT/215/2015, de 25 de juny, per la qual es fixen
les quanties de les compensacions corresponents a les prestacions de les persones
membres del cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya .
Amb exclusi de les compensacions per incapacitat temporal produda per accidents en acte de
servei i per assistncia a cursos i a prctiques , aix com la percepci dels drets per
lassistncia a reunions del Consell de Bombers Voluntaris de la Generalitat de Catalunya, que
sempre seran personals, les compensacions tamb es podran percebre directament o, a
opci de la persona membre del cos de bombers voluntaris, en benefici de les
associacions de bombers voluntaris que estiguin inscrites en el registre dassociacions de la
Lopci en benefici de les associacions lha de fer directament la persona membre del cos de
bombers voluntaris mitjanant un escrit adreat a lassociaci i a la direcci general competent
en matria de prevenci, extinci dincendis i salvaments en el qual han de figurar les seves
dades identificatives i el nom de lassociaci en favor de la qual exerceix lopci.
Totes les compensacions econmiques shan de sollicitar mitjanant el model oficial elaborat
per la direcci general competent en matria de prevenci, extinci dincendis i salvaments, el
qual ha danar signat pel cap dagrupaci o de parc i acompanyat de la documentaci que per
cada un dels casos, si sescau, estableixi la direcci general competent en matria de
prevenci, extinci dincendis i salvaments.
Les sollicituds de compensacions econmiques sadrearan mensualment a la regi
demergncies respectiva, la qual, prvia comprovaci de la seva procedncia i correcta
justificaci, adrear la proposta de pagament a la direcci general competent en matria de
prevenci, extinci dincendis i salvaments.
Per ordre de la persona titular del departament competent en matria de prevenci, extinci
dincendis i salvaments es podr regular el procediment per a la gesti de labonament de les
compensacions.
5.9 Assegurana daccidents
Els membres de la Secci Activa i de la Secci Especial, incloses les persones aspirants
mentre reben la formaci bsica, sn beneficiaris d'assegurana amb cobertura de risc de mort
i incapacitat permanent per accidents produts en lexercici de les seves funcions. Aix mateix,
els membres de les seccions de Veterans i Juvenil sn beneficiaris d'una assegurana amb
cobertura de risc de mort i incapacitat permanent per accidents produts en l'exercici de les
seves tasques o funcions.
La quantia de cada indemnitzaci ha de ser igual a la dels membres del cos de Bombers
de la Generalitat de Catalunya.
Les despeses derivades de l'assistncia medicofarmacutica de la persona membre del cos de
11
Legislaci
bombers voluntaris en cas d'accident de qualsevol mena produt en exercici de les seves
funcions, i sempre que la persona interessada no tingui un altre tipus de cobertura, sn a crrec
5.10 Defensa jurdica
Els membres del cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya tenen dret a gaudir
de la defensa jurdica necessria en les causes instrudes com a conseqncia d'actuacions
dutes a terme en l'exercici de les seves funcions.
5.11 Distincions
Amb la finalitat de reconixer l'esfor, la dedicaci i el lliurament en l'exercici de les seves
funcions, la Generalitat de Catalunya pot atorgar als membres de les seccions Activa, Especial i
de Veterans els tipus de distincions segents:
a) Medalla d'honor que satorga per antiguitat i per serveis excepcionals.
a. Per antiguitat: s'atorga a les persones membres del cos de bombers
voluntaris que hagin mostrat una especial dedicaci i lliurament en
l'exercici de les seves funcions al llarg dels anys, i t tres categories:
Medalla de bronze: s'atorga a les persones membres del cos de
bombers voluntaris que hagin prestat vint anys de servei efectiu.
Medalla d'argent: s'atorga a les persones membres del cos de
bombers voluntaris titulars de la medalla de bronze que hagin prestat
vint-i-cinc anys de servei efectiu.
Medalla d'or: s'atorga a les persones membres del cos de bombers
voluntaris titulars de la medalla d'argent que hagin prestat trenta-cinc
anys de servei efectiu. No obstant aix, a ttol excepcional, la medalla
d'or es pot concedir a la persona membre del cos de bombers
voluntaris desprs de trenta anys de servei en el moment de la seva
baixa.
b. Per serveis excepcionals: s'atorga a la persona membre del cos de
bombers voluntaris que sigui particularment distingida per la
realitzaci d'actes d'especial rellevncia i repercussi per a les
persones o la collectivitat en l'exercici de les seves funcions, i t les
categories segents:
Medalla d'argent.
Medalla d'or.
b) Menci honorfica. Els membres del cos de bombers voluntaris poden ser
distingits, en supsits diferents dels que poden donar lloc a l'atorgament de la
medalla d'honor, per compensar les trajectries professionals i les actuacions
que es considerin meritries.
5.12 Formaci
La formaci dels membres del cos de bombers voluntaris correspon a l'Escola de Bombers i
Protecci Civil de Catalunya de lInstitut de Seguretat Pblica de Catalunya, la qual ha d'expedir
12
Legislaci
i enregistrar els certificats i ttols corresponents.

La formaci a qu tenen dret els membres del cos de bombers voluntaris s la de capacitaci
per a les funcions segents: de caporal, de sergent i d'oficial. Aix mateix, les persones
membres del cos de bombers voluntaris tenen dret a formaci contnua i despecialitzaci.
Els membres de la Secci Activa i, si escau, de la Secci Especial han de mantenir una
constant activitat teoricoprctica de perfeccionament i consolidaci dels coneixements i les
tcniques adquirides mitjanant la formaci en matria de prevenci i extinci dincendis i
salvaments. Aquesta activitat sha de realitzar de manera reglada als parcs de bombers
respectius o a les seus que determini la respectiva regi demergncies, en funci duna
programaci anual, procurant que aquesta es realitzi en horaris i dies adequats al collectiu de
cada parc.
5.13 Obligacions dels membres del cos de bombers voluntaris
Les obligacions generals prpies dels membres de les seccions Activa i Especial del cos
de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya sn les segents:
a) Obeir les ordres dels seus superiors i complir les disposicions de les presents
normes i les que, per a la bona marxa del cos, es dictin.
b) Acudir al parc amb celeritat quan se'ls avisi o b quan tinguin notcia dels sinistres
per altres mitjans.
c) Atendre els serveis de reguarda.
d) En cas d'haver intervingut en algun sinistre estant lliures de servei, donar compte de
la seva actuaci al seu superior immediat.
e) Dur a terme els treballs que tenen per finalitat mantenir en condicions correctes d's
els locals, els vehicles, els materials, els estris i tamb l'equip personal, a fi que
puguin servir en tot moment per als usos a qu estan destinats.
f)
Assistir a les prctiques, a les activitats dimplantacions i als cursos que determini,
amb carcter obligatori, la subdirecci general competent en lmbit operatiu.
g) Assistir a les reunions convocades pels seus superiors.

h) Sotmetre's peridicament a les revisions fsiques i de medicina preventiva per tal
d'assegurar el manteniment de les condicions necessries per a la seguretat
personal.
i)
Facilitar i, si s'escau, actualitzar les dades personals de contacte als seus superiors.
j)
Totes les altres prpies de les seves funcions que estableixi la direcci general
competent en matria de prevenci, extinci dincendis i salvaments.
13
Legislaci
Els membres de la Secci Activa han de disposar del perms de conducci de vehicles de la
categoria C, en vigor, o perms equivalent dacord amb la normativa aplicable, com a mxim
en el termini de cinc anys des del seu nomenament. Aquesta obligaci no s aplicable a les
persones membres de la Secci Activa nomenades amb anterioritat a lentrada en vigor
daquest Reglament .
5.14 Cap dagrupaci
Cada agrupaci de bombers voluntaris ha de tenir un cap o una cap d'agrupaci membre del
cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya. En els parcs amb adscripci
exclusiva de membres del cos de bombers voluntaris, el cap o la cap d'agrupaci s a la
vegada cap de parc.
Correspon als caps dagrupaci exercir les funcions segents:
a) Assumir les funcions de cap de parc en els parcs compostos nicament per
membres del cos de bombers voluntaris. s a dir, assumir-ne la direcci superior i
exercir la representaci institucional de la direcci general competent en matria de
prevenci, extinci dincendis i salvaments dins del seu mbit dactuaci.
b) Assistir als sinistres que es produeixin dins del seu sector dactuaci o delegar
lassistncia en els comandaments establerts prviament.
c) Tenir cura que es compleixi el Reglament del cos de bombers voluntaris.
d) Organitzar els membres del cos de bombers voluntaris en sortides, equips de
reserva i equips de vigilncia (gurdies).
e) Proposar el nomenament del sotscap dagrupaci i dels caporals i sergents que
exerciran les funcions durant el seu mandat.
f)
Distribuir els efectius en cadascuna de les sortides, en funci de les seves aptituds i
coneixements.
g) Controlar i supervisar la preparaci prctica i terica dels efectius i la revisi de les

maniobres amb les persones i material del parc.
h) Procurar que les dependncies, les installacions, els materials i els vehicles al seu
crrec estiguin en ptimes condicions de funcionament.
i)
Assegurar el trmit de la documentaci referent als diferents aspectes de les

persones, bns i comptabilitat.
j)
Prendre les mesures necessries per a la bona marxa de lagrupaci i donar compte
de les seves activitats, per escrit, al comandament de la regi demergncies.
k) Donar compte per escrit dels sinistres on intervingui lagrupaci i revisar linforme
14
Legislaci
tcnic corresponent elaborat pel responsable de lactuaci.

l)
Collaborar en els treballs i inspeccions de prevenci dincendis per ordre del

comandament de la regi demergncies.
m) Proposar i suggerir tot el que cregui convenient per a la bona marxa i millora del
servei.
n) Convocar de forma peridica reunions per tal danalitzar la marxa de lagrupaci i
treure ensenyaments dels sinistres en els quals sha participat.
o) Assistir a les reunions convocades pel comandament de la regi demergncies.
p) Realitzar les entrevistes i els informes corresponents de les persones aspirants a
ingressar a la Secci de Veterans i a la Secci Juvenil del cos de bombers voluntaris
q) En els parcs on hi hagi cap dagrupaci i cap de parc del cos de Bombers de la
Generalitat de Catalunya, el cap dagrupaci exerceix les funcions assenyalades als
apartats anteriors dins de lmbit exclusiu dels membres del cos de bombers
voluntaris.
s responsabilitat del cap dagrupaci i, si escau, cap de parc lorganitzaci de
tots els efectius de lagrupaci per poder assumir la cobertura de totes les
incidncies i serveis que sesdevinguin.
El cap dagrupaci i sotscap dagrupaci sescullen, mitjanant un sistema de votaci entre els
membres del parc de bombers; per poder sser escollit cal reunir els requisits segents:
a) sser membre de la Secci Activa i estar en servei actiu.
b) Estar adscrit al parc en qu vol exercir les funcions corresponents.
5.15 mbit dactuaci
L'mbit d'actuaci del cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya s tot el
territori de Catalunya.
Tamb pot actuar fora del territori de Catalunya, en casos excepcionals o d'emergncia, si la
naturalesa del servei a prestar ho requereix i a petici de l'autoritat competent.
5.16 Adscripci
Els membres de la Secci Activa s'adscriuen als parcs de bombers de la Generalitat de
Catalunya. La direcci general competent en matria de prevenci, extinci dincendis i
salvaments, amb linforme previ del Consell de Bombers Voluntaris de la Generalitat de
Catalunya, pot adscriure membres de la Secci Activa a altres serveis logstics o operatius de
la mateixa direcci general.
15
Legislaci
La persona titular de la direcci general competent en matria de prevenci, extinci dincendis

i salvaments pot autoritzar per resoluci, amb els informes previs dels caps de parc, caps
d'agrupaci o caps dels serveis logstics o operatius afectats, el canvi del parc de bombers o
servei al qual el membre de la secci Activa estigui adscrit, per causa justificada del seu
canvi de residncia.
La persona titular de la direcci general competent en matria de prevenci, extinci dincendis
i salvaments, per raons excepcionals i justificades, pot autoritzar un canvi dadscripci per
motiu diferent del canvi de residncia. Aquest canvi dadscripci sha de comunicar al Consell
de Bombers Voluntaris de la Generalitat de Catalunya.
5.17 Equips de gurdia
Els membres del cos de bombers voluntaris adscrits a parcs s'organitzen en equips de gurdia i
han de ser localitzables per poder atendre les sortides i, eventualment, per a la presncia en
els parcs mentre duren les sortides.
La direcci general competent en matria de prevenci, extinci dincendis i salvaments ha de
proveir els equips de gurdia amb la tecnologia necessria per garantir la seva localitzaci
immediata.
L'equip de gurdia est format per sis membres de la Secci Activa, d'entre els quals cal
garantir que dos tinguin el carnet de la categoria que permeti conduir els vehicles del parc.
Els parcs amb adscripci exclusiva de membres del cos de bombers voluntaris han de tenir una
dotaci mnima de dos i una dotaci mxima de cinc equips de gurdia, a ms del cap de parc.
La direcci general competent en matria de prevenci, extinci dincendis i salvaments pot
modificar, a proposta de la subdirecci general competent en lmbit operatiu, la composici o
les dotacions dels equips de gurdia dels parcs, amb linforme previ del Consell de Bombers
Voluntaris de la Generalitat de Catalunya. Aix mateix, correspon al departament competent en
matria de prevenci, extinci dincendis i salvaments fixar el nombre total defectius de bomber
voluntari de la Generalitat de Catalunya, i tamb les necessitats que shan de cobrir anualment
dacord amb les disponibilitats pressupostries existents.
En els parcs amb adscripci de membres del cos de bombers voluntaris i de membres del cos
de Bombers de la Generalitat de Catalunya, l'eventual organitzaci dels membres del cos de
bombers voluntaris en equips de gurdia, aix com la seva composici i dotaci, lha de
determinar la direcci general competent en matria de prevenci, extinci dincendis i
salvaments, amb linforme previ del Consell de Bombers Voluntaris de la Generalitat de
Catalunya.
5.18 Consell de Bombers Voluntaris de la Generalitat de Catalunya
El Consell de Bombers Voluntaris de la Generalitat de Catalunya s lrgan collegiat
dassessorament i consulta en el qual els representants dels membres del cos de bombers
voluntaris de la Generalitat de Catalunya i de lAdministraci harmonitzen els interessos
respectius. Aquest rgan est adscrit a la direcci general competent en matria de prevenci,
extinci dincendis i salvaments, on t la seu.
16
Legislaci
5.19 Associacions de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya

Les associacions de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya sn associacions
constitudes exclusivament per membres del cos de bombers voluntaris de la Generalitat
de Catalunya a lempara de la legislaci general dassociacions i que tenen per finalitat protegir
i promoure els interessos comuns i genrics dels seus membres dins lmbit territorial de
lassociaci.
Les associacions esmentades legalment constitudes, un cop inscrites en el Registre
dassociacions de la Generalitat de Catalunya, poden sollicitar la inscripci en el Registre
especial dassociacions de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya adscrit a la
Les associacions de bombers voluntaris de la Generalitat, per tal daccedir al Registre especial
dassociacions de bombers voluntaris de la Generalitat, han de tenir el seu mbit territorial
dactuaci referit a un parc de bombers i han destar integrades per deu socis com a mnim.
Les associacions inscrites en el Registre especial esmentat sn considerades associacions
dinters per als serveis de prevenci i extinci dincendis i salvaments de competncia de la
Generalitat de Catalunya i, aix mateix, es podran agrupar en una o ms federacions
dassociacions de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya.
Les associacions de bombers voluntaris inscrites en el Registre especial dassociacions de
bombers voluntaris de la Generalitat han de facilitar al departament competent en matria
de prevenci, extinci dincendis i salvaments la informaci que els sigui requerida i
tamb comunicar qualsevol variaci de les dades que han de constar en el dit Registre, i
gaudeixen dels beneficis segents:
a) Dret a rebre les ajudes econmiques, tcniques i de qualsevol tipus que atorgui
la Generalitat de Catalunya dacord amb la normativa vigent.
b) Dret a percebre les compensacions econmiques dels seus associats en els
termes que regula aquest Reglament .
17
Principis de fsica
TEMA 2.PRINCIPIS DE FSICA
Principis de fsica
1.1. INTRODUCCI
La Fsica s la cincia que estudia el comportament de la matria i de l'energia, i de les forces
que governen les interaccions entre les partcules. Abarca un camp extremadament ampli, del
qual nosaltres com a bombers ens interessa noms una petita part. Aquesta part s la que ens
permetr entendre qu s la fora, com afecta als cossos en moviment, qu vol dir fer treball i a
qu es refereix la potncia d'un motor, entre d'altres.
Tot i semblar conceptes molt terics, ens calen per entendre com funcionen les nostres eines
hidruliques, i fins i tot el funcionament de les bombes d'aigua!
1.2. CONCEPTES BSICS

1.2.1. Massa
La massa s una propietat dels objectes fsics, que mesura la quantitat de matria en un
objecte. s una propietat, i per tant no varia, a diferncia del pes, que veurem en el segent
apartat.
La unitat de la massa en el sistema internacional s el quilogram (Kg), que s la massa d'un
litre d'aigua a 4C i a 1 atmosfera de pressi.
1.2.2. Fora
La fora s una acci que altera la velocitat d'un cos (una massa). En aplicar una fora sobre
un cos, aquest agafa una acceleraci, que fa que li canvii la velocitat. Matemticament ho
expressem com:
F= m a
La unitat de la fora en el sistema internacional s el Newton (N), que s la fora necessria

per donar una acceleraci de 1m/s2 a una massa d'un quilogram.
En aplicar una fora sobre un cos aquest es comenar a moure en la mateixa direcci que li
hem aplicat la fora. Si hi ha ms d'una fora actuant, caldr trobar la fora resultant, i el
moviment ser en la direcci d'aquesta fora resultant.
Principis de fsica
Ilustraci 1: La fora resultant (F) dels dos remolcadors t

una direcci i un sentit que s la suma de totes dues (T1 i T2)
Com a exemple de fora tenim el pes, que no s'ha de confondre amb la massa. El pes s la
fora que fa la gravetat sobre una massa. A la superfcie de la terra, per exemple, la gravetat fa
agafar als cossos una acceleraci de 9'8m/s2. Si tenim una persona amb una massa (no un
pes) de 80kg, aquesta tindr un pes (o sigui rebr una fora cap al centre de la terra) de:
F = 80kg 9'8m/s2 = 784 Newtons
La gravetat no S una fora, la gravetat FA una fora! Com ms massa, ms fora fa. Una bola
de paper caur igual de rpid que una bola de plom, totes dues a 9'8m/s2. La de plom, amb
ms massa, rep una fora ms gran que la de paper.
Aix, les bscules que tenim tots a casa qu mesuren? El pes o la massa?
Les bscules ens diuen quina massa tenen els objectes que pesem, tot i que el que realment
estan mesurant s el pes! En lloc de dir-nos quants newtons de pes, ens diuen els quilograms
de massa. Per alerta, aix noms funciona a la superfcie de la terra! Si anem a un altre lloc
amb una gravetat diferent, per exemple la lluna, la bscula ja no ens dir la veritat, ja que ens
estar dient que la nostra massa s de menys quilograms. I aix no s cert, ja que la massa s
una propietat dels objectes, i no varia, ni aqu ni a la lluna. El pes si, ja que s una fora i varia
en variar la gravetat.
Exercicis:
1)
Un BRP de 14.000 kg accelera a ra de 1,3 m/s . Calcular la fora exercida pel motor
(18.200N).
Principis de fsica
1.2.3. Velocitat
En un moviment rectilini uniforme, lespai recorregut per un mbil s directament proporcional al
temps invertit.
Aquest factor de proporcionalitat rep el nom de velocitat del mbil i, matemticament,
sexpressa com segueix:
e m
t seg
v m/s
e
V =
t
on,
V velocitat del mbil

e espai recorregut pel mbil
t temps invertit per fer aquest recorregut
Les unitats en qu es mesura la velocitat sn unitats de longitud en relaci a unitats de temps.

Exemples de diferents unitats per mesurar velocitats.
Metre/segon = metres recorregut en 1 segon
Km/hora = Kms recorregut en 1 hora
1 m/seg
= 3,6 Km/h
1 milla marina
1852 metres
1 nus = ----------------------- = --------------------- = 1,8 Km/h
1 hora
1 hora
1 milla terrestre = 1,6 Km
1.2.4. Acceleraci
L'acceleraci s una magnitud fsica que ens indica com canvia la velocitat d'un cos en relaci
amb el temps. s una mesura de com de rpid augmenta o disminueix la velocitat del cos.
Per a que un cos pateixi una acceleraci (o desacceleraci si estem fent reduir la velocitat) cal
que li apliquem una fora. Si apliquem la fora en el sentit del moviment accelerarem el cos, si
apliquem la fora en sentit contrari el frenarem (desacceleraci).
a=v/t
v= velocitat (m/s)
t= temps (segons)
Principis de fsica
Les unitats de l'acceleraci en el sistema internacional sn els metres/segon2 (m/s2), que ens
indica en quants metres per segon varia la velocitat cada segon. Per exemple, un cos que cau
des d'un punt elevat t una acceleraci de 9'8m/s2 degut a la gravetat. Aix vol dir que cada
segon que passi la seva velocitat augmentar en 9'8m/s.
1.2.5. Energia
s la capacitat que tenen els cossos de produir treball, ja sigui en forma de treball til, de calor,
de llum...
En un sistema tancat l'energia sempre es mant constant. Pot ser de diferents tipus:
energia potencial, que vol dir que la pot alliberar per que mentre no ho fa la
guarda. Per exemple un cos situat a una alada, que quan caigui atret per la
gravetat alliberar aquesta energia en forma de moviment, per mentre no cau la t
guardada (energia potencial gravitatria) o una pila elctrica, que mentre no est
connectada no desprn l'energia que t dins, de moment la guarda (energia
potencial qumica)
Energies actives per diversos factors, com el fet d'estar en moviment (energia
cintica), pel fet de tenir temperatura (energia trmica)...
L'energia no es crea ni es destrueix, noms es transforma.

La unitat de l'energia en el sistema internacional sn els Joules (J), tot i que tamb podem
trobar altres unitats d's com com les calories
1 Joule = 0'239 calories
1 caloria = 4'186 Joules
Anem a veure com es calculen els dos tipus d'energia mecnica ms corrents i que ens seran
tils per entendre els conceptes:
1- Energia potencial gravitatria o de posici.
2- Energia cintica o de moviment.
Energia Potencial: s la que t un cos pel fet d'ocupar una posici espacial dintre d'un camp
gravitatori Ep
Ep = m g h
m=massa en kg
g=acceleraci de la gravetat 9'8m/s2,
h=alada en metres
Exemple: Quina energia potencial t una roca de 5kg de massa, situada a 10 metres d'alada?
2
Ep = m g h Ep = 5kg 9,8 m/s 10 m = 490 km m/s m
Principis de fsica
Ep = 490 N m = 490 J
Energia Cintica: s la que t

un cos pel fet d'estar en
moviment Ec.
2
Ec = m v
m = massa del cos
v = velocitat del cos
Exemple: Quina energia cintica t un cotxe de 800 kg de massa, que circula a una velocitat
de 60 km/h?
La velocitat s'ha d'expressar en m/s.
60 Km/h 1h/3600s 1000 m/1Km = 16,66 m/s
2
Ec = m v Ec = 800 kg 277,55 m /s = 111020 J
Exercicis:
5) Quina energia potencial tenen els 500 litres d'aigua que deixa caure un helicpter que fa una
estacionria a 30 metres del terra. (147.000 J).
6) Quina energia cintica t un cami de Bombers de 16.000 kg de massa, si es desplaa a
una velocitat de 40 km/h. (987.456,8 J).
Principis de fsica
1.2.6. Treball
El treball s l'energia que es transfereix a un objecte en aplicar-li una fora que li causar un
desplaament. s una transferncia d'energia, per tant les unitats sn Joules (J).
Encara que sigui energia, per tenir clar que parlem de treball es representa per la lletra W:
- Si fora i cam tenen la mateixa direcci, tenim:

W = F e
On:
W
F
e
Treball
Fora
Cam recorregut
- Si la fora i cam tenen direccions distintes, tenim:

W = ( F cos
)e
On:
= angle format entre els vectors fora i cam.
Cal tenir clar que si no hi ha desplaament del cos, per molta fora que apliquem, no estarem
fent treball!
De la mateixa manera, si a un objecte que s'est movent jo aplico una fora a 90 de la direcci
del moviment, tampoc estar fent treball. Aquest moviment ja el tenia, si no el vario amb
l'aplicaci de la fora, no estic fent treball.
Principis de fsica
Exercicis:
1) Quin treball ha fet un trctel per aixecar un ascensor de 700 Kg a 20 metres d'alada.
(140.000 J).
3
2) Quin treball ha fet la bomba hidrulica d'un cami per elevar 1m d'aigua a 12 metres
d'alada. (120.000 J).
1.2.7. Potncia
La potncia s la quantitat de treball que es fa a cada unitat de temps. Com ms potncia,
doncs, ms rpid efectuem el treball.
La seva unitat en el sistema internacional s el Watt (W).
P=W/t
W = treball (Joules)
t = temps (segons)
No confondre la W de la unitat (watt) amb la del concepte de treball!
Per tamb ho podem trobar expressat en cavalls de vapor (CV) que s la forma, per exemple,
que els fabricants de cotxes ens donen la potncia dels seus models.
1 CV = 735'5 W
Prenent com a exemple els cotxes: el motor fa una fora, que provoca una acceleraci i per
tant un desplaament. Est fent un treball. Com de rpid s capa de fer aquest treball, o sigui
com de rpid pot fer accelerar el cotxe, s el que ens indica la potncia.
Exercicis:
1) Quina potncia ha fet el trctel anterior (exercici 1 de Treball), si fa el recorregut en 1 minut.
(2333,33 W).
2) Quina potncia ha fet la bomba hidrulica (exercici 2 de Treball), si llanava l'aigua a 200
litres/minut. (400 W).
1.2.8. Pressi
La pressi s la magnitud fsica que mesura la fora per unitat de superfcie. s a dir, ens
indica com afecta una fora aplicada a una superfcie concreta. La seva unitat en el sistema
internacional s el Pascal (Pa), que s la pressi que exerceix una fora d'un newton aplicada a
un metre quadrat.
P=F/S
F = Fora (Newtons)
S = Superfcie (metres quadrats)
Principis de fsica
Tamb podem trobar la pressi expressada en altres unitats que no sn del sistema
internacional, com ara els bars o les atmosferes.
1 bar = 1 atm = 100.000 Pa
1.2.9. Fricci
Quan apliquem una fora sobre un cos li donem una acceleraci. Per en la majoria de casos,
en aplicar aquesta fora apareixer una fora en sentit contrari degut al fregament, ja sigui amb
el terra on es recolza el cos, amb l'aire o aigua que l'envolta, amb tot plegat... A aquesta fora
que fa el fregament i que s'oposa a la fora que nosaltres apliquem se l'anomena fricci.
La fricci s una fora, i com a tal s'expressa en Newtons (N). El seu clcul s:
Ff = N
N = Fora normal (la que actua contra la superfcie de contacte)
= Coeficient de fregament
El coeficient de fregament ens ve donat en cada cas. Una caixa arrossegada sobre un terra de
marbre polit tindr un coeficient de fregament baix, i per tant una fricci baixa. En canvi una
caixa arrossegada sobre un terra rugs tindr un coeficient de fregament molt ms alt, i per tant
una fricci molt ms alta.
En el dibuix podem entendre com actua la fricci amb
l'exemple de la caixa. Nosaltres fem una fora en
diagonal, per tant una part de la fora (Fx) far
desplaar la caixa cap endavant per una altra part de
la fora (Fy) l'apretar cap avall, contra el terra.
Aquesta tlima ms el propi pes de la caixa s la fora
resultat que empeny la caixa avall (mg+Fy). El terra
ens torna aquesta fora igual i en sentit contrari (la
normal, N). Si ens en torns menys, la caixa
s'enfonsaria! La fricci, o sigui la fora que s'oposar a
qu moguem la caixa endavant, dependr de la normal
(N) i del coeficient de fregament. Aquesta fora s Ff. Per tal de poder moure la caixa endavant,
he de fer que F(x) sigui major que Ff.
Cal tenir en compte que existeixen dos tipus de friccions:
la fricci esttica, que s la fora que cal vncer per comenar a moure un objecte
que est parat.
La fricci dinmica, que s la fora que cal vncer per continuar movent un objecte
que ja est en moviment.
La fricci dinmica sempre s ms dbil que la fricci esttica. Aix explica perqu costa ms
comenar a moure un objecte que continuar-lo movent. La primera apretada sempre ha de
ser ms forta!
Conceptes i propietats fonamentals
TEMA 3 PRINCIPIS DE QUMICA
1.1. ESTRUCTURA DE LA MATRIA

Els toms sn les partcules elementals que formen qualsevol substncia. Les seves
dimensions sn molt redudes, de manera que qualsevol substncia que observem est
formada per milions d'toms.
Els toms sn les peces de construcci amb les quals est fet l'univers
Tot i que l'tom sigui molt petit, est format per tres tipus de partcules ms petites: protons,
neutrons i electrons:
Protons: sn dins el nucli de l'tom amb crrega elctrica positiva. s el que ens
defineix l'element, a diferent nombre de protons parlem d'toms diferents (or,
hidrogen...).
Neutrons: sn dins el nucli de l'tom i sense crrega. Els toms d'un mateix element
poden tenir ms o menys neutrons, cosa que en fa variar les propietats. Quan el
nombre de neutrons no s el normal llavors parlem d'istops.
Electrons: Donen voltes com satllits al voltant del nucli i tenen crrega negativa.
Quan tenim ms o menys electrons del normal parlem d'ions, i s el que ens marca
la crrega elctrica de l'tom.
En tot l'univers existeixen ms de cent tipus d'toms diferents. Cadascun d'ells es simbolitza
amb una o dues lletres (el smbol qumic) que solen correspondre a les inicials del seu nom.
Aix, per exemple, el smbol H correspon als toms d'hidrogen, el smbol C correspon als toms
de carboni, etc. Els podem trobar tots a la taula peridica dels elements, ordenats pel seu
nombre atmic, o sigui pel nmero de protons que tenen.
Els toms solen agrupar-se proporcionant substncies diferents. La combinaci de diversos

toms sanomena molcula, que s una uni d'toms ms o menys estable i que t unes
propietats sovint completament noves.
Per exemple, l'hidrogen s un gas combustible, i l'oxigen un gas comburent. Per la uni de
dos toms d'hidrogen i un d'oxigen ens dna la molcula que coneixem com aigua, que s
lquida i no combustible!
1.1.1. Notaci qumica

Aquests toms i molcules les podem expressar en un llenguatge senzill i til, que s la notaci
qumica. Com hem vist a la taula peridica, cada element se l'anomena amb una o dues lletres,
per exemple Hidrogen (H) o Oxigen (O). Per expressar una molcula, doncs tan sols posarem
les lletres dels toms que les formen, amb un nmero en subndex per indicar si hi ha ms d'un
tom de l'element. Per exemple:
l'aigua:
el met:
la sal (clorur de sodi):
H2O (dos toms d'hidrogen i un d'oxigen)

CH4 (un tom de carboni i quatre d'hidrogen)
NaCl (un tom de sodi i un tom de clor)
1.1.2. Polaritat de les molcules

Segons el tipus d'toms que formin una molcula i la manera en la qual s'uneixen, apareixen
crregues elctriques en parts diferents de la molcula. Les substncies que presenten
aquesta caracterstica s'anomenen polars, mentre que les que no tenen crregues s'anomenen
no polars.
L'aigua s un exemple de substncia polar i els
hidrocarburs sn exemples de substncies no
polars. La polaritat d'una molcula influir en
algunes propietats d'aquella substncia com, per
exemple, la solubilitat. Les substncies que
siguin polars, com la sal, l'alcohol, etc., es
dissoldran en aigua i altres dissolvents polars;
mentre que les substncies no polars noms es
dissoldran en dissolvents no polars.
L'explicaci d'aix s que les molcules polars
sempre s'atreuen les unes a les altres com
imants, per tant mai deixaran espai entre elles
per a molcules que no siguin polars com elles.
Encara que ens sembli el contrari, no s l'oli que
no es vol barrejar amb l'aigua, sin l'aigua que
no deixa que l'oli s'hi barregi.
1.2. CALOR I TEMPERATURA

1.2.1. Calor
La calor s l'intercanvi d'energia entre dos cossos. Aquesta transferncia d'energia es produeix
sempre entre dos cossos que estan a temperatura diferent i sempre va del cos calent al fred.
La calor s transmissi d'energia, i per tant es mesura en Joules (J), calories (cal), i unitats
derivades com kJ, kcal, etc. La relaci entre les dues unitats s 1 cal = 4.18 J.
1.2.2. Temperatura
La temperatura s una propietat dels cossos que indica el seu nivell calorfic. Aquesta dada
determinar si es produir transferncia de calor des d'aquest material a d'altres. Al zero
absolut (-273C) un cos no t temperatura, no es mou. Est completament quiet i per tant no t
energia cintica. Quan li aportem calor, el que fem es que les molcules comencen a vibrar, a
moure's. La temperatura s un indicador d'aquest moviment.
-273 s el zero absolut, moment en qu les molcules no tenen energia. s la temperatura

ms baixa a la que es pot arribar.
Les unitats de temperatura sn:

graus centgrads o Celsius (C).
graus Fahrenheit (F), utilitzats en pasos anglosaxons.
graus Kelvin (K), que corresponen a l'escala cientfica o absoluta.
La relaci entre l'escala centgrada i la Kelvin s'indica al dibuix de la dreta:
Exemple: Per comprendre la relaci que hi ha entre calor i temperatura, considerem les tres
mescles trmiques segents:
a) Barregem 1 kg de ferro a 100 C amb 5 litres d'aigua a 20 C
b) Barregem 1 kg d'aigua a 100 C amb 5 litres d'aigua a 20 C
c) Barregem 1 g de ferro a 100 C amb 5 grams d'aigua a 20 C
En tots aquests casos, en barrejar dos cossos que estan a diferent temperatura es produir una
transferncia de calor del cos calent al fred fins que les temperatures dels dos cossos s'igualin.
El resultat de les tres mescles seria:
Calor transferida (cal)
Temperatura final (C)
a) 8836.6
a) 21.8
b) 66700
b) 33.3
c) 8.8
c) 21.8
Comparant els tres casos, es pot veure que la quantitat de calor que es transfereix depn de la
diferncia de temperatures entre els dos cossos, del tipus de material i de la quantitat que hi
intervingui.
Cal tenir clar que la temperatura ens marca si hi haur transmissi d'energia d'un cos a un altre,
per no la quantitat d'energia que emmagatzema un cos! Un cos amb ms temperatura pot
tenir menys energia que un de ms fred. Aix depn de la calor especfica del material.
1.2.3. Calor especfica

La calor especfica s una propietat caracterstica de cada material. Correspon a la quantitat de
calor necessria per augmentar 1 C la temperatura d'un kg d'aquell material. s un indicador
de quanta energia trmica acumula el material. Aquesta calor especfica pot canviar segons
l'estat d'agregaci, en una mateixa substncia pot variar depenent de si es troba en estat lquid,
slid o gass.
Les unitats en qu s'expressa poden ser Joules per quilogram per grau centgrad (J/kg C) en
el sistema internacional, per tamb es fa servir la caloria per gram per grau, cal/g C. Per
exemple, la calor especfica de l'aigua en estat lquid s de 4180 J/kg. C. Aix significa que 1
kg d'aigua necessita 4180 J per augmentar la seva temperatura 1 C. En cal/g C la calor
especfica de l'aigua lquida s de 1 cal/g C
La calor especfica de l'aigua en estat lquid s de 1 cal/g C, mentre que en estat slid (gel) i
gass (vapor d'aigua) la seva calor especfica s de 0'5 cal/g C
A continuaci s'indiquen les calors especfiques d'alguns materials:

Substncia
aigua
ferro
coure
sorra
gel
Calor especfica (J/kgC)
4180
460
400
840
2100
Si es comparen les calors especfiques de molts materials s'observa que l'aigua t una calor
especfica molt gran. Aix fa que l'aigua sigui un material que absorbeix una gran quantitat de
calor. De fet, una de les raons de l'eficcia de l'aigua com agent extintor s la seva elevada
calor especfica, tot i que el motiu principal s la seva calor latent de vaporitzaci, com veurem
en el punt segent.
1.2.4. Calor latent

En tots els canvis d'estat esmentats en l'apartat 3.2 es produeix un intercanvi de calor. Els
canvis SLID LQUID GAS sn processos endotrmics, ja que necessiten calor per
produir-se. Els canvis contraris, o sigui, GAS LQUID SLID sn processos exotrmics,
que alliberen calor quan es produeixen.
S'anomena calor latent a la quantitat de calor bescanviada per una unitat de massa quan
canvia d'estat. La calor latent de fusi de l'aigua s de 79.7 cal/g (o 333.1 kJ/kg), i indica que un
gram de gel, a 0 C, necessita 79.7 calories per convertir-se en aigua. A la vegada, si un gram
d'aigua, a 0 C, se solidifica, s'alliberaran 79.7 calories.
La calor latent de vaporitzaci de l'aigua val 539 cal/g (2253 kJ/kg). Indica que 1 gram d'aigua,
a 100 C, necessita 539 calories per convertir-se en vapor.
Aquesta calor latent de vaporitzaci de l'aigua s un valor altssim, que no es troba en altres
substncies. Aix s el que fa que l'aigua apagui focs, perqu en evaporar-se roba una gran
quantitat de calor.
Exemple: Calcularem la quantitat de calor que es necessita per qu 1 kg d'aigua, a 20 C, es
converteixi en vapor.
Per poder-se vaporitzar totalment, l'aigua ha d'arribar al seu punt d'ebullici (100 C, a 1 atm.) i
desprs canviar d'estat. Cadascun d'aquests passos requereix d'una determinada quantitat de
calor.
Q 1 =mC e (T ebullici -T inicial )

Q 1 =1000g 1cal/gC(100-20)C=80000cal=80kcal
La primera quantitat de calor (Q1) depn de la quantitat d'aigua que es vulgui escalfar, de la
seva calor especfica i de la variaci de temperatura.
La segona quantitat de calor correspon a la necessria per vaporitzar 1 kg d'aigua.
Q 2 = m Lvaporitzaci
Q 2 = 1000 g 539 cal/g = 539000 cal = 539 kcal
En total, es necessitarien 80 + 539 = 619 kcal.
En un incendi, una de les funcions de l'aigua s el refredament dels cossos calents. Si
sobserva aquest exemple, es veu que laigua absorbeix molta ms quantitat de calor quan es
vaporitza que no quan sescalfa. Per tant, ser ms til laigua polvoritzada, que en estar
formada per gotes petites podr vaporitzar-se, que no laigua a raig.
1.3. ESTATS D'AGREGACI

1.3.1. Slids, lquids i gasos
Tota la matria que ens envolta presenta tres possibles estats: slid, lquid o gas. Cada
substncia adopta un d'aquests estats en funci de com siguin les forces que uneixen els
toms o les molcules de qu consten.
En els slids, les forces de cohesi entre toms sn prou intenses per evitar que es moguin
lliurement. Com a conseqncia, un slid t forma i volum propis.
En els lquids, les forces de cohesi no sn tan grans. Les molcules poden moure's per no
separar-se. Per aix, els lquids tenen volum propi per no tenen forma.
Els gasos es caracteritzen per tenir unes forces de cohesi molt febles que permeten que les
molcules se separin. Un gas no t ni forma ni volum, de fet un gas ocupa sempre tot el volum
possible.
Un slid mant la forma i el volum.

Un lquid mant el volum, per agafa la forma del recipient que el cont.
Un gas no mant res; ocupa tot el volum possible.
1.3.2. Canvis d'estat

L'estat d'agregaci que presenta un material es pot
modificar variant la temperatura o la pressi.
Cadascun dels canvis d'estat rep un nom que
s'indica en el diagrama.
Si aquests canvis es realitzen a pressi atmosfrica,
cada canvi es produir noms a una temperatura
concreta que dependr del material. Aix, el gel es
fondr noms a 0 C, que s la seva temperatura de
fusi; i l'aigua bullir a la seva temperatura
d'ebullici, 100 C. Les temperatures de canvi d'estat
variant si la pressi s diferent o si la substncia
est barrejada amb d'altres.
Tal com hem explicat abans, per a fer els canvis d'estat a la substncia li cal o b robar energia
o be despendre'n. Al diagrama anterior veiem que les fletxes laterals ens indiquen quan passa
cada cosa. La quantitat d'energia que li caldr rebre o despendre s la calor latent, que hem
vist anteriorment.
Anem a veure amb ms detall un d'aquests canvis d'estat, que s el canvi de lquid a gas, ja
que es pot produir de dues maneres, per evaporaci o per ebullici.
Ebullici
L'ebullici s el canvi d'estat tpic, que es produeix quan tota la massa de lquid es transforma
en gas, per exemple l'aigua d'una olla que ha arribat als 100. Si no varia la pressi
atmosfrica, l'ebullici es produeix nicament a una temperatura, el punt d'ebullici.
En els diagrames de fase, la corba que separa l'estat lquid del gass, indica com varia la
temperatura d'ebullici en funci de la pressi.
Evaporaci
En qualsevol lquid, algunes molcules que es troben a la seva superfcie passen a l'estat
gass. Aquest fenomen, conegut com evaporaci, es produeix a qualsevol temperatura, i la
velocitat d'evaporaci depn d'una propietat de cada substncia que s'anomena la pressi de
vapor, que veurem tot seguit. No obstant, hi ha diversos factors que l'afavoreixen com sn una
gran superfcie de lquid, temperatures altes, ventilaci, etc. L'evaporaci pot acabar amb la
conversi total de lquid en vapor. Un exemple clar s un bassal d'aigua, que s'acaba evaporant
encara que sigui hivern.
Quan l'evaporaci es produeix en un recipient tancat, part de les molcules del lquid passen a
l'estat gass. Per, a mesura que augmenta la quantitat de vapor formada, algunes molcules
de gas retornen al lquid. Al cap de poc temps, s'arriba a una situaci d'equilibri en qu la
quantitat de molcules que abandonen el lquid s igual al nombre de partcules que hi
retornen. L'atmosfera est saturada. A la pressi que fa el vapor, quan est saturat, en contacte
amb el lquid se l'anomena pressi de vapor o tensi de vapor.
La pressi de vapor s una magnitud indicativa de la facilitat amb qu s'evapora un lquid.
La pressi de vapor s una propietat de cada substncia, i augmenta amb la temperatura. Per
nosaltres com a bombers ens s extremadament til conixer el seu valor, ja que ens indica per
exemple si un lquid inflamable emetr prou vapors com per cremar, o si un lquid txic pot
formar un nvol de gas txic.
1.3.3. Diagrama de canvis d'estat

Tal com s'ha explicat anteriorment, els canvis d'estat o canvis de fase depenen de la
temperatura i tamb de la pressi del material. Aquesta doble variaci es representa amb el
diagrama de fases.
A continuaci es representen els diagrames corresponents a l'aigua i al dixid de carboni.
Aquests diagrames tenen especial importncia quan es manipulen substncies que no es

troben en la seva fase habitual com s el cas dels gasos liquats. Si s'observa la lnia que
separa el lquid del gas, es fa evident que, a mesura que augmenta la temperatura, la pressi
necessria per evitar la vaporitzaci es fa cada vegada ms gran. Qualsevol augment de la
temperatura, o prdua de pressi podria provocar la vaporitzaci del lquid i augmentar la
possibilitat de que es produeixi una explosi.
En el diagrama tamb s'observa un punt particular, anomenat punt crtic.
La temperatura crtica s aquella per sobre de la qual no es pot liquar un gas encara que
s'augmenti molt la pressi.
La pressi que es dna a aquesta temperatura s la pressi crtica.

En la taula segent s'indiquen les pressions i temperatures crtiques d'algunes substncies:
COMPOST
Hidrogen
Heli
Oxigen
Nitrogen
Met
But
Dixid de carboni
Aigua
Acetil
TC (C)
-239.9
-267.9
-118.4
-146.8
-82.1
152.0
30.1
374.4
35.2
PC (atm)
12.8
3.3
49.8
33.5
45.8
37.5
72.9
218.3
61.6
El coneixement del punt crtic s especialment important en aquells gasos que es transporten
liquats. Aix, per tenir el nitrogen en estat lquid la seva temperatura ha de ser inferior a 146.8 C.
El punt crtic s'utilitza per classificar els gasos en:
- gasos comprimits (Tc inferior a -10C)
- gasos liquats (Tc entre -10 i 70C)
1.4. LQUIDS
1.4.1. Densitat
La densitat es defineix com la massa que hi ha continguda en una unitat de volum. L'aigua t
una densitat d'1 g/cm3, aix significa que 1 cm3 d'aigua cont 1 gram d'aigua.
Les unitats en qu es dna la densitat normalment sn g/cm3 per a lquids i slids, i kg/m3 per a
gasos. Com que el volum que ocupa una substncia varia amb la temperatura, la densitat
tamb canviar.
La definici anterior es pot aplicar a slids, a lquids o a gasos. Per quan es vol comparar
lquids entre s, sovint s'utilitza la densitat relativa. La densitat relativa respecte de l'aigua s el
quocient entre la densitat del lquid i la densitat de l'aigua, a la mateixa temperatura.
SUBSTNCIA
Aigua
Oli
Alcohol
Gasolina
Densitat (g/cm3)
1
0.92
0.79
0.72
Densitat relativa
1
0.92
0.79
0.72
Els lquids amb densitat relativa superior a 1 sn ms densos que l'aigua, aquests lquids
barrejats amb aigua, s'enfonsen. Els lquids amb densitat relativa inferior a 1 sn menys densos
10
que l'aigua, si es barregen amb aigua suraran. Si el lquid s insoluble, mantindr la seva
posici respecte l'aigua, i si s soluble, s'acabar dissolent.
La densitat relativa respecte de l'aigua s una propietat que cal tenir present en l'extinci de
lquids inflamables.
En els gasos les densitats sn molt petites i sovint s'utilitza el concepte de densitat relativa
respecte de l'aire, que s'obt dividint la densitat del gas entre la de l'aire, a la mateixa
temperatura.
La densitat relativa permet conixer el moviment del gas en contacte amb l'aire. Els gasos amb
densitat relativa inferior a 1, sn ms lleugers que l'aire i es mouen cap amunt. s el cas de
l'hidrogen, el gas natural, etc. En canvi, els gasos amb densitat relativa superior a 1 sn ms
pesats que l'aire i es mouen cap al terra. Aquest s el comportament del but, dixid de
carboni, etc. En qualsevol cas, amb el temps els gasos acaben barrejant-se totalment.
El coneixement del desplaament dels gasos s especialment important si es produeix una

fuita en un lloc tancat, ja que permet saber en quines zones s'acumular el gas. Per aix ens
cal saber la densitat relativa.
La densitat d'un gas variar amb la temperatura. Si la temperatura del gas s molt diferent de la
de l'aire amb qu es barreja, el comportament esmentat pot variar molt. En els gasos calents
disminuir la seva densitat, i en els gasos molt freds es produir un augment de la densitat.
La densitat no t res a veure amb la viscositat, tot i que a vegades es parla per exemple d'un oli
molt dens, quan realment ens referim a un oli molt viscs.
1.4.2. Viscositat
S'anomena viscositat a la resistncia que ofereix un lquid per desplaar-se. La viscositat
disminueix a mesura que augmenta la temperatura, amb el clar exemple de l'oli: quan es fred
s molt viscs, en canvi quan l'escalfem es torna molt ms lquid, o sigui menys viscs. Les
unitats en qu s'expressa s'anomenen centipoises (cp).
Al mercat trobem que els olis de cotxe es classifiquen segons la seva viscositat seguint l'index
SAE (de la Society of Automotive Engineers). El SAE no s una unitat de mesura de la
viscositat, sin un indicatiu de com de viscs s l'oli en fred i en calent. Per exemple un oli SAE
10W 50 ens diu que a -18 es comporta com un SAE 10, i que a 99 ho fa com un SAE 50.
La viscositat de l'aigua, a 20 C, s baixa i val 1 cp. La de l'oli d'oliva s 84 cp, per hi ha olis
que arriben a tenir viscositats de ms de 2000 cp. La viscositat d'un lquid es pot modificar si
shi dissolen substncies que actun com espessants.
1.4.3. Tensi superficial
11
Les partcules que formen els lquids estan sotmeses a forces degudes a les partcules venes.
En el cas de les superfcies dels lquids, les seves partcules experimenten una fora neta cap
a l'interior del lquid que s'anomena tensi superficial.
Els lquids amb una gran tensi superficial, com el mercuri, no s'escampen sobre la superfcie,
no mullen. En canvi, els lquids que tenen baixa tensi superficial s'escampen b sobre la
superfcie on s'aboquin i per tant, la mullen.
L'aigua s un lquid amb una tensi superficial molt
elevada. L'addici a l'aigua d'unes substncies
anomenades tensioactius o humectants disminueix la
seva tensi superficial, d'aquesta manera l'aigua
s'escampa millor sobre la superfcie, mulla ms. Aix s
el que fan, per exemple, els detergents. A la foto de la
dreta veiem un insecte que s'aguanta grcies a la tensi
superficial. Si a l'aigua li posssim detergent de rentar
plats, l'insecte s'enfonsaria.
1.4.4. Pressi
La pressi es defineix com la fora que es realitza per unitat de superfcie. Aquest concepte s
aplicable a slids, a lquids o a gasos.
Les unitats en qu es dna la pressi en el sistema internacional sn els Pascals (Pa). Tamb
s'utilitzen, per, kg/cm2, bars, atmosferes (atm), millmetres de mercuri (mm Hg), etc. La
relaci entre aquestes unitats s'indica a continuaci:
1 atm = 101300 Pa = 1013 mbar = 760 mm Hg =1030 cm H2O
En el cas dels lquids la pressi que realitzen en qualsevol punt, anomenada pressi
hidrosttica, depn de l'altura de lquid que tingui per sobre, no de la quantitat que hi hagi.
Per exemple, en un recipient que contingui aigua, la pressi que far l'aigua a una profunditat
d'un metre ser de 10000 Pa, i a 10 m de profunditat, la pressi deguda a l'aigua ser de
100000 Pa.
La pressi que fa un gas tancat en un recipient s la fora, per unitat de superfcie, que fa
sobre les parets que el contenen. Com que els gasos no tenen volum propi, la pressi que fan
est directament vinculada al volum que poden ocupar. Un altre factor que modificar la pressi
d'un gas s la seva temperatura, com veurem tot seguit.
La pressi que realitza l'aire de l'atmosfera sobre qualsevol cos s'anomena pressi atmosfrica.
La pressi que realitza l'atmosfera a nivell del mar s de 1 atmosfera i va disminuint a mesura
que augmenta l'altitud.
La pressi aplicada a un cos slid li fa una fora, que pot arribar a deformar el cos.
La pressi aplicada a un lquid es transmet de forma igual en tot el lquid
I la pressi sobre un gas?
12
Lleis dels gasos

La pressi pot afectar a slids i lquids, per aquests no varien el seu volum. En el cas dels
gasos, en canvi la pressi, el volum i la temperatura sn tres factors que es relacionen entre si,
on si n'alterem un alterem els altres. Anem a veure les tres lleis dels gasos, que ens expliquen
aquesta relaci:
La llei de Boyle-Mariotte diu que, per una mateixa massa de gas, si no varia la temperatura, la
pressi i el volum sn inversament proporcionals. s a dir, quan augmenta la pressi,
disminueix el volum i viceversa. Aquesta llei, a ms, permet comprovar que el producte de la
pressi del gas pel volum que ocupa es mant constant:
P v=constant
Aix significa que si un gas es comprimeix, augmentar la seva pressi. I si s'expandeix,
disminuir la pressi del gas.
La llei de Gay-Lussac relaciona la pressi que fa un gas amb la seva temperatura. Diu que, per
una mateixa massa de gas, si no varia el volum que ocupa, la pressi s directament
proporcional a la temperatura. Aix significa que quan augmenti la temperatura, tamb
augmentar la pressi. Aquesta llei es simbolitza amb la relaci segent, en la qual la
temperatura s'ha d'expressar en graus Kelvin:
P
=constant
t
Si es combinen les dues lleis anteriors, s'obt la llei general dels gasos que quedaria:
Pv
=constant
t
Exemples:
Una botella d'un gas de 70 litres est a una pressi de 200 bars i a una temperatura de
25 C, quan el gas passi a l'atmosfera, si no varia la temperatura, ocupar un volum de:
P 1 V 1 = P 2 V 2 ; 20070 = 1V 2 ; V 2 = 14000 litres = 14m
Si la botella anterior es veu sotmesa a una temperatura de 300 C, la pressi del gas a
aquesta temperatura ser:
P 1 /T 1 = P 2 /T 2 ; 200/298 = P 2 /573 ; P 2 = 384.6 bars
Conductivitat trmica
13
La conductivitat trmica ens indica la facilitat amb que la calor passa a travs d'un material. En
alguns materials la calor passa molt fcilment a travs seu, sn el que anomenem materials
conductors trmics. Altres materials, en canvi, funcionen com una barrera, no deixant passar la
calor a travs seu. A aquests materials els anomenem allants trmics.
Com a exemple de conductors trmics tenim els metalls. Com a bombers ens cal saber que el
foc pot passar d'una habitaci a una altra a travs, per exemple, d'elements estructurals d'acer,
que passen la temperatura del lloc de l'incendi a altres llocs aparentment allats del foc.
Com a exemple d'allants trmics tenim la roba, el poliuret, el poliestir (porexpan) o l'aire sec,
que s un dels millor allants que existeix.
En el nostre EPI, el major protector trmic sn les capes d'aire que ens queden entre les
diferents capes del jaquet, la camisa d'intervenci i la samarreta
L'aire, per, passa de ser un bon allant a un bon conductor quan t humitat. L'aigua s 20
vegades ms conductora trmica que l'aire, per aix passem molt ms fred quan ens banyem
en una piscina amb l'aigua a 20 que estant a l'aire lliure a 20. Un exemple clar d'aquest canvi
de comportament s en un foc confinat: en arribar al foc podem estar confortables tot i que les
temperatures siguin altes, per en tirar aigua per apagar el foc podem patir cremades greus tot
i l'EPI degut al vapor d'aigua. s el mateix que trobem en una sauna, on comencem a passar
calor quan tirem aigua a les pedres. Aquesta vaporitza i el vapor d'aigua ens transmet molt ms
la calor que hi ha dins la sauna. No puja la temperatura sin la humitat!
Conductivitat elctrica
La conductivitat elctrica ens indica la facilitat amb que el corrent elctric passa a travs d'un
material. Ens permet diferenciar entre materials conductors elctrics, que sn aquells pel qual
la corrent elctrica passa amb facilitat, i materials allants elctrics, pels quals l'electricitat t
una gran dificultat per travessar-los.
Un exemple de materials conductors sn els metalls en general, mentre que d'allants podem
trobar els plstics, el vidre, les cermiques...
En contra del que es creu, l'aigua per si sola (destillada) s un bon allant elctric, no condueix
gens l'electricitat. El que fa que l'aigua sigui conductora sn les sals minerals que es troben tant
en l'aigua potable en menor mesura com en l'aigua de mar en gran quantitat. El fet que alg es
pugui electrocutar a la banyera si la cau una estufa elctrica es deu a aquestes sals minerals
de l'aigua i de les sals que desprn el nostre propi cos (la suor, que s bsicament aigua amb
sal), que es barregen i converteixen la banyera en un gran conductor elctric. Si ens banyssim
amb aigua destillada i havent-nos dutxat abans, difcilment ens electrocutarem!
14
Teoria del foc
TEMA 4. TEORIA DEL FOC
Teoria del foc
2.1. LA COMBUSTI
2.1.1. La reacci de combusti
La combusti s una de les moltes reaccions qumiques que trobem a la naturalesa. T unes
caracterstiques definides:
s exotrmica, o sigui que en reaccionar es desprn calor.
s una reacci entre dos productes, un combustible i l'altre comburent.
Cal una energia d'activaci.
Una reacci de combusti es dna entre dues substncies, una de combustible i una de
comburent, en la qual el comburent li roba electrons al combustible, de manera que el
combustible s'oxida. De fet, l'oxidaci dels metalls s una combusti, tot i que molt lenta.
Combustible
s qualsevol material que pot cremar o que pot reaccionar amb el comburent i entrar en
combusti. Els combustibles els podem classificar en funci del seu estat fsic:
Combustibles slids: Sn aquells que tenen un volum i una forma constant. Per exemple,
substncies naturals com el cautx, la fusta, el suro, la palla, etc., i substncies artificials
com els teixits acrlics, els plstics, etc.
Combustibles lquids: Sn aquells que tenen un volum constant per forma variable. Per
exemple, substncies naturals com el petroli, l'oli, etc., i artificials com la benzina, el gasoil,
el sulfur de carboni. Tamb pertanyen a aquest grup productes slids fcilment liquables
com la parafina, etc.
Combustibles gasosos: Els gasos es caracteritzen per tenir forma i volum variables
segons el recipient que els contingui. Sn exemple d'aquest grup, substncies naturals
com el met o artificials com l'acetil, l'xid de propil, els GLPs, etc.
Comburent
s la substncia capa de produir l'oxidaci del combustible en una combusti, i generalment
s l'oxigen, tot i que podem trobar-ne molts d'altres. L'oxigen s un element molt ests, forma
part de l'aire en un 21% en volum, mentre que el 79% restant s bsicament nitrogen. Tamb
existeixen les combustions sense oxigen, com s el cas dels hidrocarburs que poden cremar-se
en atmosfera de clor, l'alumini o el magnesi que pot cremar-se en atmosfera de nitrogen, la
llana juntament amb l'cid ntric fumant, el zirconi en atmosfera de dixid de carboni i l'hidrogen
en atmosfera de clor gass, per exemple. Una altra possibilitat s que el comburent estigui
formant part d'una molcula i que per circumstncies especials, aquesta molcula cedeixi
aquest comburent, com podria ser el cas de nitrats sdics i de cellulosa, carbonats potssics,
etc.
En algunes substncies explosives la mateixa molcula s combustible i comburent alhora
Teoria del foc
Les reaccions qumiques en qu interv l'oxigen o qualsevol altre agent oxidant s'anomenen
oxidacions. De vegades, la calor despresa en aquestes oxidacions es dissipa a l'atmosfera
(combustions anomenades lentes, com l'oxidaci del ferro) i hi ha altres combustions que sn
molt rpides, de manera que la calor generada causa una important elevaci de temperatura
(que pot ser de cents o milers de graus).
Energia d'activaci
L'energia o font d'ignici (no confondre amb punt d'ignici) s l'energia mnima necessria (en
forma de calor) que s'ha de subministrar a un combustible perqu sinici la combusti en
presncia d'un comburent. Aquesta energia la pot tenir el propi combustible en forma de
temperatura o se li pot donar amb una aportaci exterior, ja sigui una espurna, un arc elctric,
per fregament, per una altra reacci qumica exotrmica, etc.
Com a exemple d'una combusti podem veure la de l'hidrocarbur ms senzill, el met (CH4).
CH4 + 2O2 = CO2 + 2H2O + calor
La reacci de combusti entre una molcula
de met i dues d'oxigen tindr lloc sempre
que les dues molcules estiguin a prop l'una
de l'altra i de qu tinguin l'energia suficient
per reaccionar entre elles, sigui per la seva
prpia temperatura o b per una aportaci
exterior d'energia. Si aquestes dues
condicions es compleixen, les dues
molcules reaccionaran, donant com a
resultat una molcula de dixid de carboni i
dues d'aigua (en forma de vapor), a ms
d'una gran quantitat de calor.
En aquest cas tenim la quantitat justa de combustible i de comburent per tal que la reacci sigui
bona; a aquesta proporci se l'anomena la mescla estequiomtrica. Si en comptes d'aquesta
proporci tenim ms combustible o ms comburent del compte, el resultat ja no ser noms
dixid de carboni i vapor d'aigua, sin que tamb tindrem molts altres productes, residus d'una
mala combusti. Un exemple s si la combusti s pobre en oxigen: en lloc de dixid de
carboni apareixer molt de monxid de carboni.
Si la mescla entre combustible i comburent s estequiomtrica, la combusti ser molt rpida,

alliberant molta energia i deixant pocs residus de la combusti.
La reacci de combusti, per, no s quelcom tan senzill. Tot i que aqu noms parlem de
l'estat inicial i el final, t un mecanisme molt complex. Quan el combustible i el comburent
inicien la reacci es formen una gran quantitat de productes intermitjos, anomenats radicals
lliures, abans de la formaci dels productes finals. El procs de combusti consta de moltes
reaccions en les quals s'allibera prou energia per permetre que noves molcules comencin la
reacci. Aquest tipus de reaccions, que sn les responsables que la combusti segueixi i es
mantingui, s'anomenen reaccions en cadena
Teoria del foc
Aix doncs, el foc o combusti necessita de tres

factors (seqncia del foc) per tenir lloc, i de quatre
factors (desenvolupament i creixement) per mantenirse. El conjunt dels tres factors (combustible,
comburent, calor o energia d'activaci) formen el
triangle del foc i el conjunt dels quatre (combustible,
comburent, energia d'activaci i reacci en cadena)
formen el tetredre del foc. Cada costat d'aquesta
ltima figura simbolitza un dels components
indispensables en el procs de combusti i
manteniment d'aquesta.
2.1.2. Explosions
Quan es produeix una combusti, aquesta s'inicia en un lloc concret i es propaga ms o menys
rpidament a la resta del combustible per l'anomenat front de flama, que es la zona que separa
els gasos cremats dels gasos no cremats. En funci de la velocitat d'aquest front de flama
(velocitat de propagaci), es poden distingir quatre tipus de combustions:
Combustions lentes: L'energia despresa es dissipa en el medi sense produir un augment
local de temperatura apreciable. Sn exemples, l'oxidaci del ferro, l'envelliment del paper,
etc.
Combustions o simples: S'hi observa un augment considerable de temperatura per la
velocitat del foc s inferior a 1 m/s. Aix passa en les combustions de paper, fusta, etc.
Combustions deflagrants o deflagraci: La velocitat de propagaci del foc s superior a
1 m/s. Es generen ones de pressi que es mantenen paralleles entre si, sense
discontinutat, generant efectes sonors anomenats flaixos. En sn exemples les
deflagracions de vapors inflamables o les mescles de pols combustibles, com ara pols de
substncies orgniques.
Combustions detonants o detonacions: La velocitat de propagaci del foc s superior a
la del so (340 m/s). En aquest cas, a diferncia de les deflagracions, les ones de pressi
generades pateixen discontinutats que provoquen l'aparici d'una ona de xoc. Aix
acostuma a passar en la combusti de mescles aries de gasos i vapors en llocs tancats.
La velocitat de propagaci dependr de com d'aprop estem de la mescla estequiomtrica. Per

un mateix combustible podem tenir una deflagraci o una explosi, depenent del tant per cent
de combustible en aire
Es defineix l'explosi com qualsevol reacci brusca d'oxidaci o de descomposici molt rpida
que comporta una elevaci important de la temperatura i/o de la pressi (la diferncia entre una
combusti i una explosi s la velocitat a la qual es desprn energia). Tant les deflagracions
com les detonacions produeixen un augment considerable de la temperatura i/o de la pressi a
velocitat subsnica i supersnica respectivament i es consideren diferents exemples d'explosi,
Teoria del foc
tot i que les detonacions sn molt ms perilloses que les deflagracions. Aquestes explosions
sn qumiques.
Existeixen altres tipus d'explosions, com les explosions fsiques (per exemples les explosions
de calderes i BLEVEs), les explosions atmiques i les explosions trmiques (quan un material
inestable es descomposa produint gas i calor a gran velocitat).
2.1.3. Punt d'inflamaci, punt d'ignici i punt d'autoinflamaci

El punt d'inflamaci s la temperatura mnima a la qual el combustible pot cremar, en
presncia d'un focus de calor. A aquesta temperatura, si es retira el focus de calor, la
combusti no es mant. Aquesta temperatura s un indicatiu del risc d'inflamaci del material, i
s'aplica a lquids i a slids, com es veur ms endavant.
El punt d'ignici s la mnima temperatura a la qual el combustible pot entrar en combusti, en
presncia d'un focus de calor, i mantenir-se aquesta sense necessitat d'aplicar ms calor.
Aquesta temperatura sol estar uns graus per sobre de la d'inflamaci.
El punt d'autoignici s la mnima temperatura a la qual s'ha d'escalfar el material
combustible per tal que, en contacte amb l'aire, cremi sense necessitat d'un focus extern de
calor. La temperatura d'autoignici s molt ms elevada que la d'inflamaci.
Com veurem ms endavant, els lquids no cremen, ho fan els vapors que desprn. En els slids
passa quelcom semblant: el qu veiem com a flama es deu als vapors combustibles que sn
alliberats per pirlisi, tot i que en estats ms avanats de la combusti el propi slid arriba a
cremar.
Aix doncs, quan parlem de punt d'inflamaci i punt d'ignici estarem parlant de slids i lquids,
ja que ser la temperatura a la qual despendran prous vapors combustibles. El punt
d'autoignici es pot referir a slids, lquids i gasos.
Els gasos no tenen punt d'ignici ni punt d'inflamaci, ja que com veurem tot seguit, mentre hi
hagi la proporci adequada de gas i d'oxigen, en aplicar una font d'ignici tindr lloc la
combusti, independentment de la temperatura a la qual estigui el gas.
Teoria del foc
2.1.4. Lmits d'inflamabilitat

Com hem dit abans, un combustible slid o lquid sofreix un procs de formaci de vapors
abans dinflamar-se, i sn aquests vapors els que realment s'inflamen quan arriben al punt
d'ignici i hi apliquem una font de calor. En el cas dels gasos no hi ha punt d'ignici; en aplicar
una font de calor s'encendran, sempre que s'estigui dins un rang de proporci gas-oxigen.
Aix, perqu es produeixi la combusti del gas o dels vapors d'un combustible prviament
mesclat amb aire, la concentraci d'aquests ha d'estar dins d'uns lmits anomenats lmits
d'inflamabilitat. Fora d'aquests lmits la combusti no s possible.
Sempre cal una certa quantitat de combustible i de comburent. S'anomena rang
d'inflamabilitat l'interval de proporcions en les quals hi pot haver combusti.
El lmit inferior d'inflamabilitat (LII) correspon a la mescla ms pobre en combustible gas en aire
atmosfric que pot cremar. El lmit superior d'inflamabilitat (LSI) s la mescla amb ms
proporci de combustible gas que pot cremar en presncia d'aire atmosfric.
Els lmits d'inflamabilitat varien en funci del combustible i de si l'oxigen s pur o forma part de
l'aire. A continuaci s'indiquen alguns exemples.
Teoria del foc
S'anomena mescla estequiomtrica la proporci ptima de combustible i comburent perqu

es produeixi la combusti. La rapidesa de la combusti i l'alliberaci d'energia seran mximes
en aquest punt, i aniran disminuint a mesura que ens allunyem de la mescla estequiomtrica.
Daltra banda, els vapors de combustible poden arribar a esclatar si es troben en un lloc tancat,
depenent del punt del rang on ens trobem. Aix, es defineixen els valors de LIE i LSE, com els
valors mnim i mxim respectivament de mescla combustible gas-oxigen atmosfric que pot
arribar a esclatar (una deflagraci ms rpida de 1m/s). Els valors sn molt semblants als dels
LII i LSI i en molts casos, idntics.
En combustibles slids i lquids, el punt d'inflamaci correspon a la temperatura a la qual emet

prou vapors com perqu aquests estiguin com a mnim al lmit inferior d'inflamabilitat, i per tant
puguin cremar.
Com a bombers ens cal tenir molt clars aquests conceptes per poder entendre la perillositat del
combustible.
Si en una cuina es produeix una petita fuita de gas natural (bsicament gas met), aquest gas
es difondr rpidament entre l'aire de la cuina, de manera que si la concentraci de met s
inferior al 5% (LII), encara que s'encengui un llum, no es produir la combusti.
Si en la mateixa cuina, la fuita de gas natural s molt gran, el propi gas haur anat desplaant
l'aire. Mentre la concentraci de met sigui superior al 15% (LSI) no es produir la combusti,
encara que s'encengui un llum.
No cal dir que l'ltima situaci s molt ms perillosa que la primera, ja que una entrada d'aire
fresc faria disminuir la concentraci de met i entraria dins dels lmits d'inflamabilitat. Si la cuina
es troba tancada, la mescla pot arribar a explotar.
2.1.5. Condicions per a la combusti

El primer condicionant perqu tingui lloc una combusti s que els vapors de combustible i el
comburent estiguin en contacte a nivell molecular. La combusti noms es produir en aquelles
regions on hi hagi els dos reactius.
En segon lloc, i tal com s'ha indicat a l'apartat anterior, la proporci de combustible gas ha
d'estar dins dels lmits d'inflamabilitat.
Teoria del foc
La tercera condici s que el combustible, si s lquid o slid, estigui a una temperatura

superior al punt d'inflamaci.
En quart lloc, sovint cal una activaci dels reactius per iniciar la combusti. En general, perqu
les molcules de combustible i comburent puguin trencar les unions entre els seus toms,
necessiten d'una font d'energia puntual (focus de calor, espurna, etc.) que permeti iniciar el
procs. Un cop s'ha produt la ignici, la prpia reacci allibera la calor que propaga el procs a
la resta de mescla reaccionant. Es tracta d'un procs automantingut. Si la temperatura del
combustible fos superior a la temperatura d'autoinflamaci, no caldria aquest procs d'activaci.
Les combustions, o focs, les podem classificar en funci del tipus de combustible que crema,
en:
Classe A: Focs de combustibles slids ordinaris. Es caracteritzen per la formaci de
brases. Ex: fusta, sofre, plstics, etc.
Classe B: Focs de combustibles lquids o de slids fcilment liquables. Ex: pintura,
parafina, benzina, sulfur de carboni, etc.
Classe C: Focs de combustibles gasosos. Ex: but, acetil, etc.
Classe D: Focs de metalls combustibles. Ex: sodi, potassi, etc.
2.2. INFLUNCIA DEL COMBUSTIBLE I DEL COMBURENT

2.2.1. Combusti en lquids
El procs de combusti experimenta variacions importants en funci de l'estat en qu es trobi el
combustible.
Els lquids es vaporitzen abans de cremar. La combusti es produeix en fase gasosa quan la
mescla entre el gas generat i l'aire est dins dels lmits d'inflamabilitat. Quant als lquids, es
defineix el punt d'inflamaci com la temperatura mnima, a 1 atmosfera, a la qual el lquid
proporciona prou vapor perqu mesclat amb l'aire arribi al LII i pugui cremar en presncia d'una
flama o d'una guspira.
Els lquids no cremen, cremen els vapors que els lquids desprenen
El punt d'inflamaci s un indicatiu del risc d'inflamaci del lquid. Aix, quan el punt d'inflamaci
sigui inferior o proper a la temperatura ambiental, el risc de combusti ser elevat. En canvi,
aquells materials que tinguin un punt d'inflamaci molt ms gran que la temperatura ambient,
necessitaran escalfar-se abans de cremar. Un exemple proper sn la gasolina i el gasoil: la
gasolina t el punt d'inflamaci molt baix, a temperatura ambient ja emet prou vapors com per
cremar, mentre que el gasoil no emet prou vapors fins que no l'escalfem a uns 60.
La pressi atmosfrica influeix en el grau d'evaporaci dels lquids i pot variar la temperatura a
la qual s'inflama el material
Teoria del foc
Els lquids polvoritzats presenten moltes ms possibilitats de combusti, bsicament degudes a

la facilitat amb qu s'evaporen. Aquest fet juntament amb la facilitat de propagaci a grans
distncies, els converteixen en materials molt perillosos.
2.2.2. Combusti en gasos

Perqu la combusti tingui lloc, s necessari que la mescla dels gas amb l'aire estigui dins dels
lmits d'inflamabilitat. Per a qualsevol gas, hi ha sempre un lmit inferior per, per alguns gasos
com l'acetil, no hi ha lmit superior, ja que donen reaccions de descomposici en absncia
d'aire. El cas de l'acetil el veurem ms endavant.
En general, les mescles de gasos combustibles i aire sn estables a pressi i temperatura
ambient, i requereixen d'un medi extern que proporcioni l'energia d'activaci.
Quan la mescla gas-aire est en proporcions properes als lmits d'inflamabilitat, la reacci
avana lentament a travs de la mescla. La velocitat de reacci s molt ms elevada si la
proporci combustible-comburent s similar a l'estequiomtrica.
Quant als gasos, es defineix el punt d'autoignici com la mnima temperatura a la qual la
substncia, quan entra en rang, crema espontniament i mant la combusti sense la
presncia d'un focus d'ignici.
2.2.3. Combusti de slids

En el cas dels slids, caldria distingir entre els slids massissos i els slids en pols.
Els slids massissos poden cremar de dues maneres. Una s la combusti directa del slid que
es torna incandescent i crema sense formaci de flames. La combusti noms es produeix en
la superfcie del slid que est en contacte amb oxigen. La combusti incandescent es limita a
materials porosos en els quals l'oxigen necessari es propaga pels porus del material. La reacci
de combusti s ms lenta, per com que aquests combustibles sn mals conductors de la
calor, conserven una temperatura suficient en la zona de reacci per mantenir la combusti.
El cas ms habitual de combusti de slids no correspon al cas anterior. Normalment, els
combustibles slids, a partir d'una certa temperatura, emeten gasos inflamables. Aquests gasos
poden ser deguts a un canvi d'estat d'una part del slid (cas de l'espelma) o a una
descomposici trmica del material en un procs que s'anomena pirlisi (cas de la fusta i de
molts plstics). La combusti que t lloc s la dels gasos formats i va acompanyada de flames.
S'anomena pirlisi al procs de descomposici que pateixen els combustibles slids sotmesos
a temperatura, que fa que emetin vapors combustibles.
Per aquest procs de combusti, tamb es podria considerar el punt d'inflamaci com la
temperatura mnima, a la superfcie del slid, en la qual es genera la suficient quantitat de
vapor que pugui inflamar-se si es barreja amb aire.
Teoria del foc
El contingut d'humitat del slid influeix notablement en la possibilitat d'ignici i en la velocitat de

combusti. Un exemple s el d'un incendi forestal. Desprs d'una sequera prolongada
acompanyada d'altes temperatures, la vegetaci del bosc s el combustible idoni perqu es
produeixi la combusti i es propagui a gran velocitat. Mentre que si el combustible est humit,
l'aigua que cont consumeix bona part de la calor que arriba a la fusta. A ms, les grans
quantitats de vapor d'aigua que es formen dilueixen l'oxigen que es troba prop del combustible,
fent ms lenta la formaci de mescles combustibles.
Els slids en pols presenten un risc d'inflamaci molt ms elevat degut, bsicament, a una gran
zona de contacte entre combustible i comburent, i a una gran facilitat per dispersar-se. En
aquests materials, el risc s superior per les partcules de menys dimetre. La farina s un bon
exemple. Poden arribar fins i tot a fer explosi, com el cas de la pols de blat o altres cereals en
les sitges.
Exemple: Per comprendre millor el procs de combusti, a continuaci s'illustren les etapes de
la combusti d'un tros de fusta, sotmesa a un focus de calor.
Fins a 100 C: l'aigua absorbeix la major part de la calor que arriba a la fusta.
Entre 100 i 200 C: es produeix primer la vaporitzaci de l'aigua i desprs, l'assecament de
la fusta.
De 200 a 280 C: s'inicia la pirlisi. La fusta, en descomposar-se, genera una gran quantitat
de gasos inflamables. Si hi ha un focus de calor, s'inicia la combusti.
Un cop iniciada la combusti, part de la calor generada serveix per seguir escalfant la
fusta.
A 500 C s'acaba la pirlisi.
De 500 a 800 C es produeix la combusti incandescent de la capa carbonosa. La
combusti es fa molt ms lenta i es pot mantenir durant fora temps.
2.2.4. Influncia de la concentraci d'oxigen

L'atmosfera en qu es produeix la combusti pot estar afectada per deficincia o per excs
d'oxigen. En qualsevol d'aquests casos, la combusti presentar variacions.
Si es tracta d'un espai tancat, la combusti va exhaurint l'oxigen present i provoca combustions
incompletes. En aquests casos, s'obtenen productes diferents, per exemple, s'obt monxid de
carboni, que s inflamable, i es forma un gran volum de fum. No obstant, en molts casos, una
baixa concentraci d'oxigen no porta a l'extinci del foc.
Per exemple, la combusti incandescent de la fusta es produeix amb concentracions d'oxigen
no superiors al 4 o 5%. En aquestes condicions la fusta genera una gran quantitat de gasos
inflamables que poden cremar rpidament, produint explosions, si es produeix una ventilaci
d'aquell lloc. Aquestes explosions sanomenen reexplosions, explosions de fum o back-draft.
En altres ocasions, l'atmosfera pot ser rica en oxigen degut a fuites d'aquest gas o a la
presncia d'altres comburents. L'excs d'oxigen amplia notablement els lmits d'inflamabilitat
(veure apartat 1.2) i augmenta la velocitat de la combusti. Aix, un aire amb un 24% d'oxigen
10
Teoria del foc
dna combustions el doble de rpides que en aire normal. I si la concentraci s del 40%, la
velocitat es quadruplica. A part d'aix, cal destacar que molts materials que a l'aire s'oxiden
lentament o no reaccionen, en atmosferes d'oxigen pur s'inflamen vivament.
Per als bombers, tant perills pot ser l'excs com la falta d'oxigen.
Aquest comportament s fcilment comprensible ja que el nitrogen, component majoritari de

l'aire, en la immensa majoria de combustions no reacciona per absorbeix part de la calor
alliberada.
Cal una gran quantitat de calor per escalfar el nitrogen, de manera que una flama produda
amb aire, com a comburent, dna temperatures fins a 1.000 graus inferiors a les que
s'obtindrien en oxigen pur. Per aix per a soldar es cremen gasos (acetil, prop) amb oxigen
pur; amb aire normal la flama no arribaria a les temperatures que calen per fondre els metalls.
L'efecte del nitrogen en la combusti tamb s el de dificultar la mescla entre combustible i
comburent. Actua, per tant, com a retardant de la combusti. Qualsevol gas inert mesclat amb
el combustible o amb el comburent actuaria de la mateixa manera.
MECANISMES DE TRANSMISSI DE LA CALOR

La calor es pot transmetre del cos calent al fred segons tres mecanismes diferents: convecci,
conducci i radiaci. Sovint la transferncia de calor implica ms d'un dels mtodes indicats.
Conducci
La transferncia de calor per contacte directe entre dos cossos s'anomena conducci.
La conducci de calor varia molt en funci del tipus de material. Aquelles substncies que
tenen una elevada conductivitat trmica s'anomenen conductors, mentre que les que tenen una
conductivitat trmica molt baixa s'anomenen allants trmics. Aix explica perqu, a
temperatura ambient, quan toquem un ferro el notem fred, mentre que si toquem un tros de
llana ho notem calent. Els dos es poden trobar exactament a la mateixa temperatura, per no
ho notem aix. Aix es deu a que el ferro s molt bon conductor trmic, i ens roba la calor a
nosaltres, que estem a ms temperatura, mentre que la llana s un gran allant i gaireb no li
transferim calor.
Per exemple, en el dibuix de la dreta veiem una cullera dins una tassa de
t calent. Si la cullera s de ferro (molt conductor trmic) caldr que
l'agafem de la punta, ja que si l'agafem d'una mica ms avall potser ens
cremem. En canvi si s de fusta (poc conductor trmic) podem agafar la
cullera de gaireb on vulguem i segurament no ens cremarem.
11
Teoria del foc
En el dibuix de l'esquerra veiem com la conducci pot ser

la causa de propagaci d'un incendi. El foc que tenem
confinat en una habitaci escalfa la biga d'acer, que pot
arribar a grans temperatures i cremar els objectes que
estan en contacte amb ella en altres habitacions. La paret
pot ser molt allant, per la calor passa per la biga com si
fos una autopista trmica, amb gran facilitat!
Convecci
Aquest mecanisme es produeix en lquids i en gasos, i es
degut al moviment del fluid. La figura illustra aquest procs.
Quant s'escalfa l'aire del punt A, disminueix la seva densitat i
s'enlaira. Mentre puja, va cedint calor per conducci i es va
refredant. Aquest aire ms fred, menys dens, torna a baixar.
D'aquesta manera s'estableixen uns moviments circulars del
fluid que s'anomenen corrents de convecci.
La convecci la trobem en l'aigua quan posem a bullir una olla, en

l'aire quan fem una foguera... Com a bombers ens cal conixer aquest
fenomen, ja que ens podem trobar que el foc es propaga per
convecci. En el dibuix de l'esquerra veiem un foc en una planta
baixa, el fum del qual puja per convecci i escalfa els pisos superiors,
propagant el foc a l'ltim pis, molt lluny de l'origen del foc!
Radiaci
La radiaci s l'emissi contnua d'energia des de la superfcie d'un cos calent. Aquesta energia
es transmet en forma d'ones electromagntiques que es poden propagar a travs de l'espai o
de qualsevol medi material. Qualsevol cos que estigui per sobre del zero absolut emet calor en
forma de radiaci.
Quan aquesta radiaci incideix sobre un cos, una
part s reflectida i una altra part s absorbida pel
material. La quantitat de radiaci que s'absorbeix
varia d'un material a un altre. Un exemple que tots
coneixem s que un cotxe negre s'escalfa ms al sol
que un cotxe blanc. El color s un dels factors que
determinen quanta radiaci absorbeix un material.
La quantitat de calor emesa per radiaci s petita si
12
Teoria del foc
el cos calent t una temperatura baixa, per augmenta notablement a mesura que ho fa la
temperatura del cos radiant. Nosaltres podem mesurar aquesta radiaci fent servir cmeres
d'infrarojos, que ens tradueixen a colors aquesta emissi de radiacions que els nostres ulls no
poden veure. Al dibuix de l'esquerra veiem una tassa que hem mogut de lloc a travs d'una
cmera d'infrarojos. Com ms temperatura ms clar s el color.
L'exemple ms clar de transmissi de la calor per radiaci la trobem al sol. Tot i estar situat a
150 milions de quilmetres, el sol est a tanta temperatura que emet una gran quantitat de
radiaci, que viatja a travs de l'espai fins a nosaltres.
Com a bombers hem de ser molt conscients de la importncia de la radiaci. En focs de gran
intensitat l'energia radiada ser prou important com per crear focus secundaris, ja sigui al bosc
o en incendis urbans o industrials. Per exemple un dard de foc degut a una fuita important de
gas, podria cremar per radiaci el que t al voltant; caldr apantallar amb una cortina d'aigua, ja
que l'aigua absorbeix molt b la radiaci.
La radiaci pot propagar un incendi a grans distncies, afectant estructures venes que
aparentment estan lluny del foc
Exemple: En aquest dibuix d'una olla al foc hi podem veure els tres tipus de transmissi de
calor: el foc est a una gran temperatura, i emet una gran radiaci. Aquesta escalfa l'olla,
escalfant l'aigua de sota, que en escalfar-se passa a sobre creant un corrent de convecci.
Finalment, la calor passa per conducci fins al mnec per on tenim l'olla agafada!
13
Teoria del foc
2.3. CONSEQNCIES DE LA COMBUSTI

2.3.1. Propagaci del foc
La propagaci del foc iniciat en un punt s deguda als mateixos sistemes de transmissi de la
calor i, tamb, a la propagaci de matries inflamables. La propagaci de matries inflamables
tindr especial importncia en cas de combustibles gasosos, lquids polvoritzats o slids en
pols, que per la seva naturalesa poden desplaar-se a gran distncia.
Els mecanismes de transmissi de la calor tenen una importncia diferent segons la
temperatura del foc. A temperatures baixes, la calor es propaga bsicament per conducci, si
es tracta d'un slid, i per convecci, si es tracta d'un lquid o d'un gas. Com ms puja la
temperatura de l'incendi, ms augmenta la quantitat de calor emesa per radiaci. L'energia
radiada s ms perillosa ja que es propaga en totes direccions i escalfa rpidament els cossos
que hi hagi al voltant. Els materials es comporten de diferent manera davant de la radiaci
emesa. Alguns, com l'oxigen o el nitrogen, la deixen passar; la majoria de materials
l'absorbeixen; i les superfcies molt polides, com les metlliques, la reflecteixen.
Un aspecte important en la transmissi de calor en un incendi sn els corrents de convecci
que es generen. La calor produda per la combusti escalfa l'aire que es troba al voltant del lloc
de l'incendi. Aquest aire calent, juntament amb els gasos formats durant la combusti, pujaran i
l'espai que deixen ser ocupat per aire fred, que aportar oxigen a la combusti.
2.3.2. La flama
La flama s una caracterstica de les combustions en qu el combustible s un gas. De fet, s
la zona on es produeix la combusti. Consta dels gasos inflamables, aire i els productes
acabats de formar en la combusti. La calor que desprn s la que s'allibera en la reacci.
La llum que emet la flama s deguda a toms que formaven el combustible, que encara no s'han
combinat amb l'oxigen, i toms de carboni, que es tornen incandescents per les elevades temperatures.
No t perqu haver-hi flames en totes les combustions; podem trobar combustions

incandescents com la del carboni.
El color de la flama dependr del tipus de combustible i de la proporci d'oxigen present, per
en general s un bon indicatiu de la temperatura. Colors vermells ms foscos volen dir una
temperatura ms baixa, mentre que un color blau ens indica una temperatura molt ms
elevada. Cal tenir en compte, per, que diverses sals metlliques fan canviar el color de la
flama.
Podem classificar les flames en dos tipus: premescla, quan el combustible i el comburent estan
barrejats abans de la combusti, i difusi, quan el combustible es va barrejant amb el
comburent a mesura que t lloc la combusti.
Exemples:
14
Teoria del foc
Encenedor de gas. Aquest cas s un exemple de les flames de

premescla. Els gasos reaccionants, mesclats en proporcions
estequiomtriques, s'han barrejat abans de la ignici. Aquest tipus de
flames sn les que es donen en escalfadors, fogons, forns, etc.
La flama t forma de con i s incolora o blavosa, ja que la mescla s
prop de l'estequiomtrica i per tant la temperatura de la flama s molt
alta.
Els gasos quan surten de l'encenedor estan freds i s'escalfen per efecte
de la radiaci de la part superior de la flama. A mesura que s'escalfen,
disminueixen la densitat i van pujant. Quan tenen la temperatura
suficient inicien la combusti. Els productes de la combusti sn gasos
calents que abandonen la flama per la part superior.
Espelma. Correspon a un exemple de flames de difusi. Els gasos

combustibles generats per l'espelma s'han de mesclar amb l'oxigen de
l'aire. Les flames que proporciona la fusta, un lquid inflamable, etc. sn
d'aquest tipus.
Exceptuant el cas de l'espelma, les flames no tenen forma de con. La
seva coloraci depn del combustible, per acostuma a ser vermella o
groga, degut a que estem lluny de la mescla estequiomtrica i la flama
arriba a poca temperatura.
En l'espelma, un cop iniciada la combusti, la flama irradia calor i permet
la fusi de la cera. La cera fosa puja per la metxa per capillaritat i quan
t temperatura suficient s'inicia la combusti.
A l'interior de la flama, la deficincia d'oxigen provoca la formaci de
partcules de carboni, que en estar a gran temperatura emeten llum. Si
la temperatura s molt elevada, emeten llum blanca-grogosa; si s ms
baixa, la radiaci s vermella. La zona ms externa de la flama s la que t la temperatura ms
alta ja que, en estar en contacte amb l'oxigen, la combusti s completa.
Els corrents de corrents de convecci, deguts a l'escalfament de l'aire en la part superior de la
flama, afavoreixen l'aportaci d'oxigen en la part inferior.
2.3.3. Calor de combusti

S'anomena calor de combusti o poder calorfic a la quantitat de calor alliberada durant la
combusti per unitat de massa de combustible.
La calor de combusti dependr de la naturalesa del combustible. Combustibles poc energtics
com la fusta tenen un poder calric molt ms baix que combustibles molt energtics com ara
els derivats del petroli.
15
Teoria del foc
La calor alliberada tamb variar en funci de la quantitat d'oxigen present. Les combustions en
atmosfera enriquida en oxigen proporcionen temperatures molt ms elevades. Les combustions
amb deficincia d'oxigen, anomenades combustions incompletes, alliberen menys quantitat de
calor que les completes.
La calor alliberada durant la combusti, tal com s'ha citat anteriorment, serveix per propagar la
reacci a altres parts del combustible i mantenir la reacci viva. Tamb pot provocar la fusi o
deformacions, especialment, en estructures metlliques i plstics.
2.3.4. Productes de la combusti

La combusti forma substncies diferents en funci de la naturalesa del combustible i del
procs de combusti.
Prcticament tots els compostos orgnics formen majoritriament dixid de carboni i vapor
d'aigua en les combustions completes. En canvi, si la combusti s incompleta es forma molt
ms monxid de carboni (CO).
Si el combustible cont altres toms, a part de C, H i O, es formaran productes que contindran
aquests altres toms. Aquest aspecte s d'especial importncia perqu els gasos formats solen
ser molt txics. Per exemple, els compostos clorats, com el PVC, generen cid clorhdric (HCl)
quan es cremen; i els compostos nitrogenats, com el nil, formen cianur d'hidrogen (HCN).
En la combusti de slids, juntament amb els gasos, es formen cendres degudes a compostos,
que formen part de la composici del combustible, que no cremen i a d'altres formats durant la
reacci que sn difcils de cremar (quitrans, etc.).
Els gasos formats en la combusti arrosseguen partcules slides en suspensi que es
dispersen en l'atmosfera. Aquests residus slids s'anomenen sutge, i el conjunt de gasos amb
residus slids se l'anomena fum.
Els fums generats en una combusti poden tenir volum, color, opacitat i densitat diferents. En
general, l'aspecte dels fums depn del tipus de combustible i de la ventilaci.
La majoria dels productes generats en una combusti presenten un risc important pel cos
hum. En alguns casos, aquest risc s degut a que el gas format desplaa l'aire (per exemple,
el dixid de carboni) i en d'altres, a la prpia toxicitat del gas format.
2.4. TEORIA DE L'EXTINCI

Els mtodes d'extinci incideixen especialment en algunes de les etapes del procs de
combusti o de la seva propagaci. Bsicament hi ha quatre mtodes d'extinci que eliminen
cadascun una de les quatre cares del tetredre:
Actuar directament sobre el combustible: inanici
a) Separant-lo fsicament: per exemple, en incendis en magatzems.
b) Allunyant el foc de la resta de materials combustibles: per exemple, combustibles de
petita mida que cremen en un habitatge.
16
Teoria del foc
c) Dividint el material que crema en trossos ms petits: per exemple en materials en grans
quantitats.
Eliminar o disminuir la quantitat d'oxigen: sufocaci.
a) Amb l'aplicaci d'escuma, especialment en lquids combustibles.
b) Aplicant pols qumica seca de fosfat mono o diamnic.
c) Injectant gasos inerts, com el nitrogen o el dixid de carboni.
Reduir la temperatura del combustible per sota del seu punt d'ignici: refredament
Normalment s'utilitza aigua, encara que altres agents extintors tenen aquesta
propietat.
Eliminar la reacci en cadena: inhibici
a) Els halons sn productes que tenen la capacitat d'inhibir la flama, s a dir, de destruir les
reaccions en cadena responsables del manteniment de la combusti.
b) La pols qumica normal tamb actua d'aquesta manera.
Qualsevol mtode d'extinci pot incloure un o ms mecanismes, encara que sempre hi haur
un que ser bsic per a l'extinci del foc.
17
Els agents extintors i el camp daplicaci
TEMA 5. ELS AGENTS EXTINTORS I

EL SEU CAMP DAPLICACI
1. INTRODUCCI
Recordarem la classificaci dels focs segons la Norma Europea (EN-2):
Classe A: Focs de combustibles slids ordinaris. Es caracteritzen per la formaci de brases.
Per exemple el paper, la fusta, el sofre, etc.
Classe B: Focs de combustibles lquids o de slids liquables fcilment. Per exemple la
benzina, els olis, els greixos, etc.
Classe C: Focs de combustibles gasosos. Per exemple el but, lacetil, etc.
Classe D: Focs de metalls combustibles. Per exemple el magnesi, el sodi, lurani, etc.
Existeix una classificaci no normalitzada que inclou un altre tipus de foc que es interessant
conixer per saber el tipus dagent extintor a utilitzar:
Classe E: Focs de combustibles sotmesos a tensi elctrica. Per exemple, transformadors,
ordinadors, etc.
Els focs es poden extingir mitjanant una gran varietat dagents i de mtodes. Una classificaci
prou encertada dels agents s a partir de lestat fsic en que es troben:
Gasosos:
-Dixid de Carboni o CO2

-Halons
-Nitrogen
-Barreges de gasos
Lquids:
-Aigua
-Escuma fsica i qumica
Slids:
-Pols qumica
-Especials per a metalls
2. AGENTS EXTINTORS GASOSOS

Sn aquells que es fan servir en fase gas. Comentarem una mica les propietats de cadascun
dells i les seves propietats extintores.
2.1. Dixid de carboni o CO2

Descripci i propietats generals
A temperatura ambient s un gas incolor, inodor i inspid. La seva densitat es 1.5 vegades la de
laire. Es liqua fcilment mitjanant compressi i refredament, emmagatzemant-se en ampolles
com a gas liquat per sota dels 31 C (es la seva te mperatura crtica). La descrrega tpica del
CO2 lquid t una aparena de nvol blanc, degut a les partcules finament dividides de gel sec
transportades amb el vapor, dac el nom que tamb se li dona de neu carbnica (aquest
fenomen es degut a la solidificaci de part del dixid de carboni per lexpansi que es produeix
al descarregar). Aquesta neu es troba a molt baixa temperatura (-79 C) i es sublima
rpidament. Degut a la baixa temperatura tamb pot condensar vapor daigua de latmosfera.
Propietats extintores
El dixid de carboni t una srie de propietats que el converteixen en un agent til per a
lextinci dincendis. No s combustible, no reacciona amb la major part de les substncies i ell
mateix es proporciona la pressi per descarregar-se del recipient en el que estigui contingut. Al
ser un gas, pot penetrar i repartir-se per les zones de lrea incendiada. En la forma de gas o
com un slid finament dividit anomenat gel o neu seca, no condueix lelectricitat. A ms, no s
txic ni corrosiu (encara que pot produir la prdua del coneixement i incls la mort per
desplaament de loxigen atmosfric per sota del 14 %), no deixa residus i no produeix danys a
les installacions o bens afectats per la seva utilitzaci.
Mtode dextinci
Lefectivitat del dixid de carboni com agent extintor es deu principalment a que redueix per
diluci el contingut doxigen a latmosfera per sota del valor necessari perqu la combusti
tingui lloc. A partir daquest coneixement, es pot determinar fcilment la concentraci mnima
de CO2 necessria per a lextinci de focs de lquids combustibles. A la taula segent es donen
les concentracions mnimes per a lextinci de diferents lquids combustibles utilitzen dixid de
carboni.
Per altra banda, lexpansi del lquid al convertir-se en gas i la presncia de partcules slides a
baixa temperatura produeix un petit efecte refrigerant, encara que no s lefecte extintor
determinant.
Aplicaci
s especialment indicat per a focs de la classe B (lquids) i en focs que es trobin sotmesos a
tensi elctrica. Tamb es pot utilitzar, encara que no s tan efectiu, en focs de la classe A
(slids) i C (gasos).
Sutilitzen dos mtodes bsicament per laplicaci del CO2: el mtode dinundaci total
(descrrega duna determinada quantitat dagent en un lloc tancat) i el daplicaci local
(descarregant directament lagent sobre el material en combusti). En el primer cas es disposa
duna installaci fixa i es troba generalment en installacions industrials i el segon cas es
desenvolupa mitjanant la utilitzaci dextintors porttils.
Limitacions o inconvenients
Els focs amb brases (classe A) i en superfcies molt calentes poden reincidir la combusti un
cop sha dissipat el dixid de carboni degut a la seva baixa capacitat de refredament.
Tamb es poc apte en exteriors o en llocs amb grans corrents daire, donat que la sufocaci per
diluci de loxigen present resulta prcticament impossible.
No es apte per a focs de metalls (classe D) donat que lalta temperatura dels mateixos
descompossa el CO2 en carboni i oxigen reactivant la combusti. Tampoc es apte en equips
electrnics donat que les baixes temperatures assolides en la seva descrrega pot danyar
lequip.
Tampoc es efectiu en el cas de focs on es trobin involucrats productes qumics que continguin
oxigen i salimentin a partir dell, com es el cas del nitrat de cellulosa. Altres limitacions estan
relacionades amb el mtode daplicaci utilitzat i amb el propi risc.
Comentaris
Donat que les partcules de gel sec que es produeixen durant la descrrega del CO2 poden
estar carregades delectricitat esttica, en atmosferes explosives seria convenient que les
llances utilitzades (especialment en el cas daplicaci manual) estiguessin connectades a terra.
Recordar que encara que el CO2 no s txic, una concentraci daquest superior al 9 % pot
deixar inconscient a una persona en poc temps i una concentraci superior pot provocar incls
la mort. Donat que normalment en una extinci amb aquest agent la concentraci normalment
s molt superior al 9 %, shan de prendre les mides de seguretat adequades en totes les
extincions amb dixid de carboni.
El gel sec que es produeix a la descrrega pot produir cremades per congelaci degut a la
baixa temperatura que sassoleix.
2.2. Els halons o hidrocarburs halogenats

Sn compostos derivats dun hidrocarbur (generalment met i et), en el que shan substitut un
o ms toms dhidrogen per halgens (fluor, clor, brom o iode), canviant totalment les seves
propietats fsiques i qumiques, passant de ser gasos inflamables a ser agents extintors.
Els halons ms utilitzats sn:
Halo 1211: Difluormonoclorbrom met (CBrCLF2).
Halo 1301: Trifluormonobrom met (CBrF3).
Aquestes denominacions sestableixen de forma que el nom es la paraula Halo seguida de

xifres consecutives que indiquen el nmero dtoms de carboni, fluor, clor, brom i iode que t la
molcula i per aquest ordre. Aquests halons sn fora estables qumicament.
El reglament 2037/2000 del Parlament Europeu estableix que els sistemes de protecci
contra incendis i els extintors dincendis que continguin halons han de ser retirats del
servei abans del 31 de desembre del 2003. Actualment noms est perms el seu s, en
alguns casos, en aviaci civil i militar.
Nitrogen
El nitrogen sha utilitzat en moltes aplicacions, principalment en installacions de supressi
dincendis en avions (compartiments de crrega, trens daterratge i ales davions civils i
militars). La seva extinci es basa, a ligual que en el cas del dixid de carboni, en la sufocaci,
es a dir, diluci de loxigen atmosfric present per sota dels nivells ptims que permeten la
combusti. Es un gas inert (no s txic) per que pot provocar incls la mort per asfixia donat
que es produeix, a letapa extintora, una disminuci de la concentraci doxigen.
Mescles de gasos
Actualment, i com agents substitutoris dels halons, sestan estudiant i/o comercialitzant
diverses mescles de gasos, fonamentalment nitrogen, arg i dixid de carboni. La seva
diversitat i incorporaci al mercat no permet establir encara comparacions entre elles i els altres
agents dextinci.
3. AGENTS EXTINTORS LQUIDS

Sn aquells agents extintors que sutilitzen en fase lquida.
3.1. Laigua
Descripci i comentaris generals
Laigua s lagent extintor ms conegut i utilitzat, fonamentalment per la seva abundncia
natural, pel seu baix preu, per la seva disponibilitat (existncia abundant de xarxes i hidrants a
peu de foc) i per les seves caracterstiques fsico-qumiques especials que la fan
extraordinriament tils en la lluita contra incendis de tot tipus en general (amb les limitacions
que ja comentarem) i perqu s inert.
s un lquid pesat (1 l = 1 Kg) de gran estabilitat a temperatura ambient, incolor, inodor i inspid.
Cada molcula daigua consisteix en un tom doxigen i dos toms dhidrogen, essent la seva
frmula qumica H2O. El fet que la seva molcula presenti una diferncia de crrega i per tant
una polaritat (la crrega negativa es situa sobre loxigen i la crrega positiva sobre els dos
hidrgens) li confereix un tipus denlla significatiu (i que no es dna en altres molcules
semblants) que proporciona a laigua aquestes caracterstiques de que parlvem.
La propietat ms important de laigua com a medi extintor s la seva capacitat per absorbir
calor:
Per una banda, la seva calor especfica (o capacitat calorfica) elevada (major que la de
qualsevol tipus de substncia que podem trobar a la natura) que ens dona la quantitat de
calor que absorbeix laigua per elevar la seva temperatura (per exemple, un gram daigua
per elevar la seva temperatura de 0 a 100 C absor beix 100 calories.
Per altra banda i, molt ms important, el seu elevat calor latent de vaporitzaci, que es
defineix com el calor necessari (o calor absorbit) per passar un gram daigua a 100 C de la
fase lquida a la fase gas (o vapor) i que equival a 540 calories.
Mtodes dextinci
El principal mtode dextinci de laigua es per refredament. Laigua, especialment en el seu
pas de lquid a gas, absorbeix una gran quantitat de calor de lincendi degut a la seva elevada
calor latent de vaporitzaci (tamb absorbeix calor en estat lquid per elevar la seva
temperatura fins a 100C per la quantitat s molt menor), fent que la temperatura del
combustible baixi per sota del seu punt dinflamaci i la combusti finalitzi. Laigua, per, no s
un agent extintor ideal o efectiu per a gasos i lquids inflamables que tinguin punts dinflamaci
semblants o inferiors 100C donat que el punt dinf lamaci es troba per sota de la temperatura
a la que aquesta aigua es vaporitza.
La quantitat daigua necessria per apagar un incendi depn, lgicament, de la quantitat de
calor desprs per aquest. Per altra banda, la velocitat dextinci depn de la velocitat
daplicaci de laigua i de la quantitat i forma en que aquesta sapliqui. Laplicaci ideal s
aquella on laigua absorbeix la mxima quantitat de calor, es a dir, quan aquesta es converteix
en fase gas o vapor (calor latent de vaporitzaci elevada) i, donat que aquest s un fenomen
bsicament superficial (la velocitat de transferncia de calor s proporcional a la superfcie

daigua exposada), aix es produeix amb ms facilitat quan es troba en forma de gotes (s a
dir, en forma polvoritzada) que quan es llena a broll.
La velocitat de transferncia de calor (i per tant, la capacitat de refredament de laigua),
augmenta considerablement al passar de la forma de gotes a vapor (ja que augmenta molt la
superfcie exposada).
Pot realitzar-se una extinci mitjanant laplicaci daigua a certs lquids inflamables amb
elevats punts dinflamaci, refredant les superfcies daquests amb aigua molt polvoritzada i
disminuint el despreniment de vapors inflamables, encara que no s el ms recomanable i
comporta perills.
Encara que els incendis de combustibles ordinaris sextingeixen normalment per lefecte de
refredament de laigua, un incendi es pot extingir per lefecte de sufocaci que produeix la
formaci de vapor. Si es genera prou vapor, laire pot desplaar-se o diluir-se fins a
concentracions inferiors a la necessria per a la combusti.
Tamb podem extingir un incendi amb aigua mitjanant la tcnica de lemulsi: una emulsi es
forma quan lquid immiscibles, que no es poden barrejar, sagiten de manera que un dels
lquids es dispersa a travs de laltre. Lemulsificaci produeix una escuma que retarda la
generaci de vapors inflamables. Aquesta operaci cal realitzar-la de forma acurada quan es
tracti de lquids dapreciable profunditat, donat que lemulsificaci pot produir el basament dels
lquids en combusti sobre les parets del recipient. Per utilitzar aquesta tcnica sutilitza laigua
en forma polvoritzada evitant la utilitzaci daigua a broll que podria donar lloc a una escumaci
violenta.
Finalment podem utilitzar laigua per a lextinci de les matries inflamables solubles en ella
(hidrosolubles) mitjanant la tcnica de la diluci. Aquest mecanisme disminueix el percentatge
de vapors inflamables necessaris per a la combusti (veure lmits dinflamabilitat) al barrejar
ambdues substncies. Per exemple, seria una tcnica aplicable en lincendi dun basament
dalcohol metlic o etlic (o qualsevol alcohol en general) aconseguint la mescla adient (existeix
una proporci producte/aigua diferent per a cada matria que es pot apagar per diluci). Tot i
aix, no s una prctica com quan es tracta dincendis a tancs demmagatzematge degut al
risc de basament per la gran quantitat daigua necessria i el perill descumaci si escalfem la
barreja fins el punt debullici de laigua.
Aplicaci
Laigua saplica normalment a lextinci de focs de la classe A (slids) i focs de la classe B
(lquids inflamables) amb certes limitacions i generalment en forma descuma mitjanant la
barreja amb agents escumants, considerant-se un tipus dagent extintor amb singularitats
prpies i que es tractar en el captol proper.
A ms a ms, laigua sutilitza per refredar les zones annexes a lincendi i per humitejar
possibles combustibles que poguessin entrar en combusti per trobar-se a prop dell.
Laigua es pot aplicar de diverses formes per les ms corrents sn:
Aigua a broll (broll slid): El foc es ofegat pel pes i pressi de laigua. La llargada del broll
slid s superior a qualsevol altre forma daplicaci daigua. En canvi la seva eficcia es
limitada, donat que no ms del 5-10% de laigua descarregada interv a lextinci. s tamb
la forma que causa ms desperfectes.
Aigua polvoritzada o boirina: Daquesta manera aconseguirem millorar el rendiment de
laigua, aprofitant gaireb tota, amb la qual cosa obtenim una millor refrigeraci, un major
sufocaci (a lobtenir una major quantitat de calor) i una limitaci important en els
desperfectes produts.
Limitacions o inconvenients
Una de les principals limitacions de laigua s que aquesta, en el seu estat natural (degut
bsicament al contingut de certes impureses), s una gran conductora del corrent elctric. Les
escumes, donades que la seva base s aquosa, tenen tamb aquest mateix tipus de limitaci
(sn tamb bons conductors del corrent elctric).
Un altre inconvenient s que dispersa els incendis degut a la pressi amb la que surt de la
llana, per aix sempre s recomanable la seva utilitzaci en forma polvoritzada, excepte en
aquells casos que ens pot ser convenient remoure els materials que cremen per a la seva total
extinci. A ms laigua produeix danys de consideraci donat que generalment saplica en
grans quantitats i a pressi.
Finalment, la limitaci en la utilitzaci daigua en lextinci de determinats productes que no
tenen un comportament acceptable o que poden reaccionar amb ella. Per exemple, no es pot
utilitzar a:
Determinats productes qumics com els hidrurs metllics, el carbur clcic, els silans, el
clorur dacetil, clorur de cloracetil, etc. Reaccionen amb laigua desprenen gasos inflamables
i calor.
En general no sha dutilitzar sobre metalls combustibles (especialment alcalins i alcalinsterris) com el magnesi, el sodi, el titani, zinc, alumini, etc. i les seves aliatges donat que es
produeix hidrogen, un gas molt inflamable; tampoc en el cas de metalls fosos (per exemple
en una siderrgia) donat que a laplicar aigua es produeixen esquitxades que poden cremar
al personal que actua a lextinci.
Amb el carboni, si aquest es troba escalfat a una temperatura elevada, sotms a un ruixat
moderat daigua dona lloc a una reacci similar a la que es produeix amb els metalls fosos
(per exemple en focs en carboneres).
Tampoc de forma continuada sobre materials radioactius degut al risc de contaminaci i
extensi de la radioactivitat que es produeix.
Amb certs tipus de matries, laigua provoca boires o vapors txics o corrosius que poden
ser perjudicials per les persones que intervenen a lemergncia (per exemple s el cas del
fosfur alumnic, la etildiclorarsina, etc.).
Amb certs tipus de productes, laigua reacciona violentament i existeix el perill desquitxades
produint cremades de tipus qumic (cids inorgnics concentrats, anhdrids cids i alguns
comburents).
En el cas de gasos combustibles, laigua sutilitza, en general, per a controlar el calor de

lincendi i tots els esforos es concentren en el tall del flux de gas. Laigua polvoritzada
sutilitza tamb per a diluir les concentracions dels gasos inflamables si aquests sn solubles
en ella.
En el cas de lquids inflamables hidrocarburs amb punts dinflamaci inferiors a 100C
(aquests productes a ms sn insolubles en ella) i altres tipus de lquids inflamables (CS2,
amines i altres insolubles o poc solubles o incls solubles i ms o menys pesats que
laigua), sha dutilitzar laigua amb agents escumants donat que laigua sola no es efectiva.
Per hidrocarburs amb punts dinflamaci alts, podem utilitzar laigua en forma polvoritzada o
extingir el foc mitjanant la tcnica de lemulsi com ja hem comentat.
Comentaris
Incls amb les seves limitacions, laigua seguir sent lextintor universal per excellncia.
Encara que la seva utilitzaci es trobi limitada en segons quines situacions, servir per refredar
els voltants de lincendi i els recipients o superfcies afectats pel foc (sense incidir directament
sobre la substncia si aix sens recomana), per protegir-nos de la radiaci i en casos de
deflagracions, back-draft, etc. Tamb per controlar fuites o abatre gasos que podrien provocar
un incendi.
Escumes
Lescuma no s ms que un conjunt de bombolles plenes de gas o aire produdes a partir de
dissolucions aquoses dagents escumants lquids especialment formulats, essent la seva
densitat inferior a la del ms lleuger dels lquids inflamables. El gas normalment utilitzat s aire,
per en certes aplicacions es pot tractar dun gas inert.
Algunes escumes sn denses i
viscoses, creant una forta capa
resistent a la calor sobre les
superfcies dels lquids en
combusti i sobre les superfcies
verticals.
Altres
sn
ms
lleugeres i sestenen amb
rapidesa.
Altres
poden
aconseguir una capa segellant
dels vapors produts per la
superfcie del lquid i altres
(escumes de mitja i alta
expansi) simplement utilitzar-se
com a bombolles de gas humit,
per a grans volums, inundaci de
superfcies i ompliment de grans
espais.
Lescumogen s el producte lquid que dissolt en aigua en la proporci adient, s capa de

produir una escuma per incorporaci daire o un altre gas, dutilitat per a lextinci dincendis. s
lemulsor que porten les garrafes de 25 litres dins dels vehicles.
Les escumes sn especialment tils quan es necessita un agent extintor lleuger, compacte,
sufocant i refredant. No sn txiques i s, en general, biodegradables. Seliminen fcilment, no
tenen efectes perjudicials, generalment, sobre els productes amb els que es troba en contacte i
es poden aplicar en grans extensions i en exteriors. Tampoc sn corrosives. Un cop han
eliminat el foc, impedeixin la reignici del combustible durant un cert espai de temps que es
funci de lestabilitat i gruix de la capa descuma (segellament).
A ms, degut a la seva base aquosa, t algunes propietats similars a laigua, com s la
capacitat dabsorbir la calor.
A ms de la capacitat dextinci, lescuma, es pot utilitzar per a detenir la generaci de vapors
inflamables de slids o lquids que no estiguin en combusti i omplir o inundar cavitats o espais
fins i tot fora amplis (soterranis, bodegues de vaixells, etc.).
Efecte extintor
El mtode dextinci que utilitza qualsevol tipus descuma es la sufocaci per formaci duna
capa sobre la superfcie del combustible (degut a que presenta una densitat inferior a qualsevol
lquid) que alla aquest de loxigen atmosfric, eliminat per tant el comburent de la combusti.
Aquesta capacitat extintora no sols s efectiva quan sha produt la combusti sin que, com ja
hem comentat abans, es pot utilitzar per detenir la generaci de vapors inflamables a partir de
slids o lquids (i per tant, la possible ignici daquests si contacten amb una font de calor) i per
inundar espais on s difcil o impossible atacar lincendi amb altres mitjans detenint la
convecci que es genera i laport doxigen per a la combusti.
Degut a laigua que presenta lescuma, tamb t un efecte de refredament, disminuint la
temperatura del combustible per sota del punt dignici.
Resumint, com que lescuma s ms lleugera que els lquids inflamables o combustibles, sura
sobre aquests, produint una capa continua de material aqus que desplaa laire, refreda i
impedeix les fuites de vapor amb la finalitat daturar o prevenir la combusti.
Aplicaci
Dins dels agents extintors, les escumes tenen un lloc privilegiat en lextinci dels focs de tipus B
(lquids inflamables).
Limitacions i inconvenients
La limitaci principal en ls de lescuma s la utilitzaci correcta del tipus descuma en funci
del tipus de foc a extingir.
Per altra banda, degut a la presncia daigua a la seva composici, les escumes sn
conductores del corrent elctric i, per tant, no aptes en focs de tipus elctric (excepte en alta
10
expansi). s menys conductora de forma polvoritzada que a broll. A ms, degut als additius
que porta, s ms conductora que laigua.
Tamb, degut a laigua que contenen, produeixen danys importants, especialment les de baixa i
mitja expansi. Tampoc, pel mateix motiu, no sn aptes en els focs de metalls o els focs que
involucren substncies que reaccionen amb laigua.
A ms, donat que lescuma s una emulsi inestable daigua i aire, es pot dissoldre fcilment
per forces fsiques i mecniques, com pot ser un broll daigua aplicat amb una mnega o la
mateixa aigua solament. Alguns vapors o fluids qumics tamb poden destruir-la, per aix pot
passar una destrucci greu de lescuma (segons quin tipus descuma) quan sutilitza en conjunt
amb altres tipus dagents extintors (segons quin agent extintor). Les turbulncies de laire o
lascens violent dels gasos de combusti procedents de lincendi poden desviar tamb lescuma
de la zona de combusti.
Lescuma pot trencar-se i vaporitzar el seu contingut daigua per lacci de la calor i les flames.
Per tant, sha daplicar en volum i velocitat suficient per compensar aquesta prdua daigua,
aplicant una quantitat addicional per a garantir una capa descuma residual sobre el lquid
extingit, per a prevenir una reignici posterior.
Comentaris
Recordar que ls de les escumes es extraordinriament til quan tenim vessaments de
productes inflamables donat que formen una capa que impedeix lemissi de vapors
inflamables cap a latmosfera i que aquests es puguin inflamar.
4. AGENTS EXTINTORS SLIDS

Sn aquells agents extintors que sutilitzen en forma slida (o que es troben en forma slida).
Bsicament tenim dos tipus: la pols qumica i la pols especial per a metalls combustibles.
4.1. La pols qumica

Com el seu nom indica sn mescles de pols constitudes bsicament per sals metlliques amb
alguns additius que milloren la seva estabilitat i fludesa aix com per a millorar la seva capacitat
demmagatzematge. Aquestes pols qumiques sapliquen en forma de petites partcules dun
tamany dentre 10 i 20 micres, tenint aquesta dimensi un efecte definitiu sobre leficcia
extintora.
Els primers agents daquest tipus que es van desenvolupar estaven fets a base de brax i de
bicarbonat de sodi. El bicarbonat de sodi va ser el ms emprat per a la seva capacitat extintora.
Lany 1960 es va modificar la pols seca a base de bicarbonat de sodi per a fer-la compatible
amb les escumes prottiques de baixa expansi permetre poder-la fer servir als atacs amb
dobles agents. Llavors va aparixer la pols polivalent a base de fosfat monoamnic o a base de
bicarbonat potssic per al seu s com agent extintor. Desprs va aparixer la sper-K a base
de clorur potssic. A finals dels 60 els britnics van crear una pols seca a base de bicarbonat
durea-potassi. A lactualitat hi han bsicament cinc tipus daquests agents: bicarbonat sdic,
11
bicarbonat potssic, clorur potssic, bicarbonat de urea-potassi i fosfat monoamnic o

diamnic.
Les pols, en general, sn estables tant a temperatures baixes com normals. Tanmateix, com
alguns additius es podrien fondre a determinades temperatures, es recomana una temperatura
demmagatzematge duns 49C. A les temperatures du n incendi, els compostos actius es
descomponen mentre acompleixen la seva funci dextinci.
Una de les principals avantatges com a agents extintors s que no sn conductores de
lelectricitat, per la qual cosa sn aplicables sobre focs sotmesos a tensi. Sn
extraordinriament rpides en lextinci quan es llencen directament a sobre de lrea afectada.
A ms, no sn txiques (tanmateix, el seu s en grans quantitats pot produir dificultats
respiratries al produir-se una atmosfera de pols important).
Finalment destacarem que degut al seu petit tamany de partcula, sn extraordinriament
penetrants, a ms que s una propietat definitiva sobre la capacitat extintora daquesta i
requereix un control acurat per impedir que les partcules excedeixin el lmit mxim o mnim del
seu camp deficcia.
El bicarbonat durea-potassi s el ms efectiu de totes els compostos assajats. Desprs,
segueixen en quant a efectivitat, el bicarbonat potssic i el clorur potssic; el fosfat
monoamnic o diamnic; i, finalment, el bicarbonat de sodi.
Efectes extintors
Encara que la sufocaci, el refredament i lobstrucci de la radiaci contribueixen a leficcia
daquests productes, es la inhibici de la flama impedint la reacci en cadena el principal efecte
extintor daquestes pols qumiques.
Recordar que a la teoria del foc o combusti anomenvem un quart factor del tetredre del foc
que era necessari perqu la combusti es mantingus: la reacci en cadena. Aquestes
reaccions en cadena implicaven unes espcies anomenades radicals lliures que havien de
reaccionar entre s per a mantenir la combusti; les partcules de pols impedeixen la
combinaci daquests radicals i la combusti es para per falta de la reacci en cadena.
Durant molts anys shavia mantingut que les propietats extintores daquestes pols estaven
fonamentades en lacci sufocadora del dixid de carboni (desplaament i diluci de loxigen
atmosfric) desprs pel bicarbonat de sodi en escalfar-se en un incendi (a ms del gas
dimpulsi). Encara que, evidentment, el dixid de carboni contribueix sens dubte a lextinci
(com tamb o fa el vapor daigua desprs), lefecte primordial de lextinci amb pols qumica no
s aquest. Per altre banda, les pols a base de fosfat monoamnic o diamnic, quan es llencen
sobre un foc, deixen un residus enganxs (cid metafosfric) a sobre la superfcie del material
combustible que alla aquest de loxigen atmosfric collaborant a lextinci del foc i a la
prevenci de la reignici.
12
A ms, les partcules de la pols qumica absorbeixen calor en el seu procs dextinci (per a ser
qumicament actives) i formen una pantalla de pols que sinterposa entre el combustible i la
flama, obstruint la radiaci.
Aplicaci
Primer haurem de distingir entre la pols qumica seca, normal o ordinria o pols BC (a base de
bicarbonat de sodi, bicarbonat de potassi, clorur potssic o bicarbonat durea -potassi), i la pols
qumica polivalent (a base de fosfat monoamnic o diamnic) o pols ABC.
La pols BC, com el seu nom indica, es pot fer servir i s molt til en focs de la classe B (lquids
inflamables) i de la classe C (gasos inflamables), a ms, com qualsevol tipus de pols qumica,
es pot fer servir en focs en qu hi hagi tensi elctrica. En el cas dutilitzar-se en focs que
generin brases (classe A) o quan el foc profunditza per a sota de la superfcie, sha dutilitzar
tamb aigua com a agent extintor suplementari.
La pols ABC o polivalent, es pot utilitzar en focs de lquids inflamables (classe B), en focs de
gasos inflamables (classe C), en focs sotmesos a tensi elctrica i tamb en incendis de
materials combustibles ordinaris de la classe A (slids inflamables). La pols qumica polivalent
gaireb no necessita daigua per completar lextinci en focs de la classe A degut a la capa
enganxosa que forma sobre les superfcies dels slids.
Per altra banda, els dos sistemes bsics daplicaci de la pols qumica sn les installacions
fixes (daplicaci total o local) i les manuals de mnega. Altres mtodes daplicaci sn els
extintors porttils i els extintors sobre rodes. En el grfic segent sobserva de forma
esquemtica les diferents formes daplicaci de la pols qumica:
Limitacions i inconvenients
No sn aplicables en installacions on hi hagin equips elctrics o electrnics delicats
(ordinadors, rels, centrals telefniques...) donat que les propietats allants de les pols podrien
danyar loperativitat daquests.
La pols qumica no produeix una atmosfera inert duradera sobre la superfcie inflamada, de
manera que es pot produir la reignici de lincendi si es para laport. Igualment no s til en el
cas de que existeixen fonts de reignici a prop.
Per altre banda, degut a latmosfera de pols que es produeix, hi ha una prdua de visi del foc
aix com una possibilitat dasfxia per aquesta pols i pel desplaament de loxigen que es
produeix (especialment en llocs tancats).
Finalment, la pols qumica normal no extingeix focs de fondria considerable ni de materials
que desprenen el seu propi oxigen. A ms, poden ser incompatibles amb lescuma mecnica,
excepte en alguns casos que ja vrem comentar. La pols qumica polivalent no es recomanable
utilitzar-la en indstries txtils o altres llocs a on la neteja posterior pot ser dificultosa degut a la
capa enganxosa que es genera.
Comentaris
13
Per assegurar un comportament positiu de la pols qumica com a agent extintor, shan dut a
terme especificacions mitjanant laboratoris dassaigs. Aquestes especificacions es refereixen
al contingut dhumitat, rebuig a laigua, capacitat de fludesa i resistivitat elctrica,
emmagatzematge a elevades temperatures i poder abrasiu. Tamb shan avaluat les
caracterstiques de descrrega dels equips que sutilitzen amb la pols qumica. Leficcia de
lextinci queda determinada pel resultat dels assaigs realitzats sota les recomanacions dels
fabricants en aplicar les normes corresponents.
14
TEMA 6. PRINCIPIS DE MECANICA
Principis de mecnica
1.3. PALANQUES
1.3.1. Mquines simples
En moltes de les actuacions dels Serveis contra incendis i salvaments s necessari utilitzar una
fora elevada per un treball determinat. Aquesta fora, normalment, s molt superior a la que
poden fer els operaris directament. Per poder aconseguir-la es fan servir mquines, que
possibiliten, o almenys faciliten, la realitzaci del treball. Aquestes mquines van de les ms
senzilles, com les palanques o politges (mquines simples), a les ms complicades, com les
tisores o els separadors hidrulics, passant per altres dintermdies, com els trctels o els
cabrestants.
Abans de comenar a tractar de les mquines simples ms habituals a les tasques operatives,
sha de fer un petit reps dels seus aspectes terics fonamentals.
Mquina s tot artefacte que fa possible, o almenys ms fcil, la realitzaci dun treball.
En tota mquina, hi actuen sempre dues forces:

Una fora F que produeix el moviment.
Una fora R que soposa al moviment, anomenada resistncia.
Pel principi de conservaci de lenergia, el treball de la fora F s igual al treball de la
resistncia R. Si el treball sexpressa matemticament, resulta que:
W (treball) = F (fora) f (espai recorregut)
Aix vol dir que el treball realitzat s igual a la fora feta, multiplicat per lespai recorregut per
aquesta fora.
Segons sha comentat abans, el treball de la fora F s igual al treball de la fora R:
WF (treball dF) = WR (treball dR)
Aplicant-hi lexpressi matemtica del treball:
WF = F f (f s lespai recorregut per F)
WR = R r (r s lespai recorregut per R)
I aplicant-hi la igualtat de treballs, sobt:
Ff=Rr
Posant aquesta expressi matemtica a les diferents formes, per poder-ne calcular cada un
dels components, sobt:
F=Rr; f= Rr; R=Ff;r=Ff
f
F
r
R
Daquesta expressi matemtica, sen pot deduir, com a conseqncia, que amb una mquina
adequada es pot moure la resistncia R fent una fora F molt ms petita que R, a condici que
el cam f recorregut per la fora F sigui molt ms llarg que el cam r recorregut per la resistncia
R, sempre que es compleixi la igualtat.
1.3.2. Palanques
La palanca s un cos slid i rgid, capa de girar al
voltant dun punt fix anomenat punt de suport o fulcre.
Perqu aquest cos pugui girar, sn necessries dues
coses: luna, que actu una fora sobre el cos, i laltra,
que hi hagi una distncia entre la direcci dactuaci de
la fora i el punt de gir.
La descripci de la palanca porta al concepte de moment
duna fora. El moment (M) duna fora (F) respecte a un
punt (o) s el producte (multiplicaci) de la fora per la
distncia entre el punt (o) i la direcci de la fora (F)
(fig.1).
Per tant, expressat matemticament, el moment ser,:
M=Ff
Figura 1 Moment duna fora
respecte a un punt
Cal advertir que, en aquest cas (punt 2, PALANQUES), f s el que sanomena bra de la
palanca, mentre que en el cas anterior (punt 1, INTRODUCCI), f era lespai recorregut per la
fora F (utilitza la mateixa lletra per facilitar al lector lassimilaci de lexpressi matemtica
corresponent a les palanques i a la resta de mquines simples).
El moment duna fora fa girar el cos cap a un costat o altre, segons com actu aquesta fora.
Hi ha forces que, en actuar, fan girar el cos en el sentit de les agulles del rellotge i hi ha forces
que, en actuar, fan girar el cos en sentit contrari a les agulles del rellotge.
Perqu un cos que pot girar al voltant dun punt fix
estigui en equilibri, ha de succeir que la suma de
moments sigui igual a zero, s a dir, que la suma
de totes les forces multiplicades pels respectius
braos de palanca que fan girar el cos en sentit de
les agulles del rellotge sigui igual que la suma de
totes les forces multiplicada pels respectius braos
de palanca que fan girar el cos en sentit contrari a
les agulles del rellotge.
Condici dequilibri
F L f = R. r
Figura 2
La palanca s una mquina, i est sotmesa a dues forces:
La fora F que produeix el moviment
La fora R que soposa al moviment
Per tant, la palanca, la fora F la fa girar en un sentit i la fora R la fa girar en sentit contrari.
Perqu la palanca no giri o estigui en equilibri, sha de complir que la suma de moments sigui
igual a zero; per tant:
Ff-Rr=0
Tamb es pot expressar aix:
Ff=Rr
En aquest cas, f s el bra de palanca de la fora F i r s el bra de palanca de la resistncia R

(fig. 2).
Aquesta darrera expressi matemtica s la condici dequilibri de les mquines que poden
girar al voltant dun punt o eix i, per tant, s daplicaci a les palanques.
Es poden distingir tres classes de palanca: Palanca de primer, de segon o de tercer gnere.
Palanca de primer gnere

s la palanca que t el punt de suport o fulcre (o) entre la fora F i la resistncia R. Com a
exemples es poden citar les tisores, el pesacartes, la balana romana, etc. (fig. 3 i fig. 4).
Figura 3
Figura 4
(Palanca romana)
Palanca de segon gnere

s la palanca que t la resistncia R entre el fulcre (o) i la fora F (fig. 5).
Utilitzant la barra com a palanca de segon gnere, es canvia el sentit de la resistncia R i, per
tant, el sentit de la fora F, cosa que permet obtenir ms rendiment (fig. 6).
Palanca de segon gnere
Figura 5
Primer gnere
Figura 6
Segon gnere
Figura 7
Com a exemples de palanca de segon gnere, hi ha el trencanous, el tallador de pa, el tallador

de paper, la bomba manual, el carret, etc. (fig. 7).
A la prctica, shan de tenir en compte altres aspectes de la palanca, com el propi pes de la
barra o palanca, aspectes que poden determinar la utilitzaci dun tipus de palanca o altre.
Palanques de segon gnere
Carret
Bomba manual
Figura 7
Palanca de tercer gnere

s la palanca que t la fora (F) entre el fulcre (o) i la resistncia (R) (fig. 8).
En la palanca de tercer gnere s'ha de fer una fora (F) cap amunt a fi d'aconseguir un
recorregut de la resistncia (R) cap amunt.
Com a exemples de palanca de tercer gnere, es poden citar el pedal de les antigues
esmoladores, les pinces, bona part de les grues hidruliques, etc. (fig. 9).
Palanca de tercer gnere
Figura 8
Exemple grua hidrulica
Figura 9
1.3.3. El torn
s el principi de funcionament del cabrestant. Es tracta d'un sistema de palanca per aquest
cop tenim una maneta ms llarga que fem girar, solidria a un cilindre de radi ms petit on
s'enrotlla el cable. La relaci entre la llargada de la palanca (Bf en el dibuix) i el radi del cilindre
(Br) ser la relaci de palanca.
En treballar amb els torns cal tenir en compte que a mesura que el cable/corda/mnega es va
enrotllant al torn, cada cop caldr fer ms fora, ja que el radi de gir augmentar degut al gruix
del propi cable/corda/mnega, i per tant la relaci de palanca ser ms petita.
A bombers podem trobar varis exemples d'aquesta mquina: les debanadores per estendre
mnegues en l'aproximaci vertical dels focs d'habitatge, el rodet de mnegues que porten la
majoria de camions al costat de la bomba, i el cabrestant que porten molts vehicles lleugers i
furgons de salvament. El cas del cabrestant s una mica diferent, ja que en lloc d'una palanca
manual tenim un motor elctric amb un engranatge.
TEMA 7. IDENTIFICACI DE
MATRIES PERILLOSES
Identificaci de matries perilloses
2.1. INTRODUCCI
En el procs de resoluci demergncies podem distingir diverses fases:
1. Es produeix un sinistre que no pot ser resolt sense ajuda especialitzada.
2. Alg se nadona i dna lavs.
3. En rebre lavs, el sistema demergncies ha dactivar el personal i els mitjans adients al
ms aviat possible, per donar resposta i/o protegir, tot tenint en compte la relaci cost
benefici.
4. Intervenci.
5. Soluci del problema i retorn a la normalitat.
Durant tot el procs de resposta a emergncies trobem una variable molt important que influeix
fora en el desenvolupament de la intervenci. Aquesta variable s la informaci:
-
Quines substncies hi estan involucrades?

Quantitat de productes?
Hi ha ferits? Quants? Gravetat dels ferits?
Sota quines condicions (tipus de contenidors, meteorologia...)?
Accessos
Podem fer protocols dactuaci, prctiques davant diferents situacions, etc.., per fins que no
sapiguem exactament quin s el problema, no estarem en condicions de donar una resposta
efica.
Aix doncs s molt important incidir en la qualitat de la informaci, que ha de ser rpida i exacta.
s probable que aquesta vagi canviant durant tot el procs, guanyant en precisi a mesura que
passa el temps i sent poc precisa en els moments inicials.
Penseu en la importncia de tenir la mxima informaci al ms aviat possible, abans fins i tot
de larribada dels bombers, ja que de vegades la configuraci de la resposta a lemergncia
queda condicionada a les installacions inicials.
Com a bombers hem de conixer la diferent normativa, i els usos i costums didentificaci aix
com saber identificar les situacions de risc associades a matries perilloses.
Normalment, els bombers sn els primers intervinents en arribar al lloc del sinistre. I tenim, per
tant, la important feina dobtenci dinformaci del producte o productes involucrats, la quantitat
i les condicions dels contenidors, i de lentorn. Aquesta feina didentificaci esdev crucial tant
per al desenvolupament de la intervenci com per garantir la seguretat del personal intervinent.
2.1.1. Informaci mnima que cal saber sobre la substncia durant la

intervenci
Si tenim en compte nicament les propietats de la substncia, el perill i lextensi de lrea
afectada per una fuita dependran de:
Els perills propis del producte (toxicitat, inflamabilitat, corrosivitat).

La seva facilitat devaporaci (si s gran, ms gran ser lrea dafectaci).
El pes del gas o vapors (si pesen ms que laire, la seva dispersi s ms dificultosa, estem
ms exposats als seus efectes i sacumulen en llocs tancats).
La reactivitat amb laigua (si reacciona amb laigua podem agreujar laccident si en fem
servir).
QU CAL SABER SOBRE EL PRODUCTE?:
ON TROBAR-HO?:
Txic
Inflamable
- Nmeros de perill del pannell taronja
- Fitxa d'intervenci del producte.
Explosiu
Quins perills
presenta?
Corrosiu
Comburent
a pressi
Gas liquat
a baixa temperatura
- Nmeros de perill del pannell taronja

2: gas liquat a pressi
22: gas liquat a baixa temperatura
s un gas (extremadament voltil)

S'evapora
fcilment?
s un lquid molt voltil

s un lquid poc o gens voltil
El gas o els
vapors sn
ms pesants
que l'aire?
Reacciona
amb l'aigua?
Ms pesants
Ms lleugers o similars
S
No
- Fitxa d'intervenci del producte:

Voltil:
0,1<Pv<1 atm. 15C<Teb<100C
No voltil:
Pv < 0,1 atm. Teb > 100C
- Fitxa d'intervenci del producte:
Ms pesants:
PM > 29. Densitat relativa > 1
Ms lleugers:
PM < 29. Densitat relativa < 1
- Pannell taronja:
Si X precedeix el nmero de perill,
hi ha reacci amb l'aigua.
- Fitxa d'intervenci del producte
LA IDENTIFICACI S UNA TASCA DE BOMBERS MOLT IMPORTANT, QUE HEM DE

SABER FER AMB CERTESA I CELERITAT
2.2. ELEMENTS ONU PER A LA IDENTIFICACI

Una comissi dexperts de l'ONU estudia la problemtica del transport de mercaderies
perilloses. Es reuneix peridicament per debatre lestat i leficcia de les normes i
recomanacions. Com a conclusi elaboren, modifiquen i actualitzen les existents per donar-los
ms utilitat.
Les ms famoses sn:
-
Els nmeros ONU: s una llista de ms de 3.500 matries i objectes perillosos, a

cadascun dels quals sha assignat un nmero que lidentifica.
La classificaci dels perills en classes.
Les etiquetes de perill: sn pictogrames que indiquen un perill.
Totes tres sn reconegudes arreu del mn i es fan servir en tots els acord per al transport de
mercaderies perilloses, tant per carretera com per ferrocarril, per mar o per aire: ADR,
Hazchem, DOT, RID, IMDG, IATA...
2.2.1. Nmeros ONU

Nmero didentificaci de quatre xifres de les matries o objectes establerts en un Reglament
Tipus de l'ONU. Actualment hi ha ms de 3.500 productes catalogats. s coneguda i
reconeguda arreu del mn i es fa servir en tots els sistemes didentificaci de matries
perilloses. Amb aquest nmero queden identificades les matries o objectes que poden
presentar cert perill.
Per exemple, si ens diuen que en una capsa tenim el producte amb nmero ONU 1345, ho
podem consultar i sabrem que el que tenim s retalls de cautx en forma de pols o grans.
Aquesta classificaci es fa servir arreu del mn, s molt coneguda i ha facilitat la creaci de
bases de dades de productes perillosos en qu trobem les caracterstiques fsiques i qumiques
daquest productes i les compatibilitats amb daltres.
2.2.2. Divisi en classes i subclasses de perill

Seguint la mxima divideix i vencers, es va crear una divisi de les mercaderies perilloses en
classes i subclasses atenent al seu perill principal.
CLASSE
Classe 1
Classe 2
Classe 3
Classe 4.1
Classe 4.2
Classe 4.3
Classe 5.1
Classe 5.2
Classe 6.1
Classe 6.2
Classe 7
Classe 8
Classe 9
CARACTERSTIQUES
Matries i objectes explosius
Gasos
Lquids inflamables
Matries slides inflamables, matries autorreactives i matries explosives
desensibilitzades slides
Matries que poden experimentar inflamaci espontnia
Matries que en contacte amb laigua desprenen gasos inflamables
Matries comburents
Perxids orgnics
Matries infeccioses
Matries reactives
Matries radioactives
Matries corrosives
Matries i objectes perillosos diversos
2.2.3. Etiquetes de perill

Al si de lONU es van crear les etiquetes associades a les classes de perill. Tamb molt
conegudes i incorporades a molts sistemes didentificaci arreu del mn, com el DOT nordameric o el Hazchem del Regne Unit.
Aquestes sn:
EXPLOSIUS
ETIQUETA NM. 1
ETIQUETA NM. 1.4
ETIQUETA NM. 1.5
ETIQUETA NM. 1.6
GASOS INFLAMABLES
ETIQUETA NM. 2.1
GAS NO INFLAMABLE I NO TXIC

ETIQUETA NM. 2.2
GASOS TXICS
ETIQUETA NM. 2.3
LQUIDS INFLAMABLES
ETIQUETA NM. 3
MATRIES SLIDES INFLAMABLES, AUTORREACTIVES I EXPLOSIVES

ETIQUETA NM. 4.1
MATRIES DINFLAMACI ESPONTNIA

ETIQUETA NM. 4.2
MATRIES QUE DESPRENEN GASOS INFLAMABLES EN CONTACTE AMB LAIGUA

ETIQUETA NM. 4.3
MATRIA COMBURENT
10
PERXID ORGNIC
MATRIA TXICA
ETIQUETA NM. 6.1
MATRIA INFECCIOSA
ETIQUETA NM. 6.2
MATRIA RADIOACTIVA
ETIQUETA NM. 7A
ETIQUETA NM.7B
ETIQUETA NM. 7C
ETIQUETA NM. 7E
11
MATRIA CORROSIVA
ETIQUETA NM. 8
MATRIA O OBJECTE PERILL DIVERS

ETIQUETA NM. 9
12
MATRIA TRANSPORTADA A TEMPERATURA ELEVADA

Els vehicles autoritzats i especialment preparats que transporten matries en calent, han de
portar letiqueta en cada lateral i en la part del darrere. Si es tracta de contenidors, cisternes o
cisternes porttils, lhan de portar enganxada als quatre costats.
Les dimensions sn les dun triangle equilter amb una base de 250 mm.
POSICI DE LEMBALUM
ETIQUETA NM. 11
Totes aquestes etiquetes es fan servir en la senyalitzaci de mercaderies transportades per

carretera, ferrocarril, vaixell i avi.
Algunes sn especfiques dun mitj de transport, com el senyal segent, recollit al RID, per al
transport per ferrocarril:
13
CLASSES I EXEMPLES
CLASSE 1 EXPLOSIUS
- Petards / Focs dartifici
- Munici esportiva
- Bales de fogueig
- Bengales
CLASSE 2 GASOS
- Extintors
- Bombones de cmping gas
- Aerosols / Esprais / Inhaladors
- Encenedors
- Ampolles doxigen
CLASSE 3 LQUIDS INFLAMABLES
- Adhesius / Pega
- Acetona / Productes de perfumeria
- Pintures, resines, vernissos
- Productes petrolfers
CLASSE 4 SLIDS INFLAMABLES
- Mixtos
- Plvores metlliques (zenc, magnesi)
- Liti / Sodi
- Carb humit
CLASSE 5 SUBSTNCIES
COMBURENTS I PERXIDS
- Fertilitzants
- Nitrat amnic
- Clor / Generadors doxigen
CLASSE 6 SUBSTNCIES TXIQUES I
INFECCIOSES
- Pesticides / Herbicides / Plaguicides
- Desinfectants
- Virus
CLASSE 7 MATERIALS RADIOACTIUS
- Alarmes de fum
- Istops
CLASSE 8 CORROSIUS
- Bateries
- cids
- Mercuri
- Amonac
- Netejadors de la llar
CLASSE 9 DIVERSOS
- Aparells accionats elctricament
- Gel sec
- Masses imantades
- Substncies perilloses per al medi ambient
- Piles de liti
14
ETIQUETATGE PER AL TRANSPORT
CLASSE 1 EXPLOSIUS
CLASSE 2 GASOS
CLASSE 3 LQUIDS
INFLAMABLES
CLASSE 4 SLIDS
INFLAMABLES
CLASSE 5 SUBSTNCIES
COMBURENTS I PERXIDS
CLASSE 6:
6.1 SUBSTNCIES
TXIQUES
6.2 SUBSTNCIES
INFECCIOSES
CLASSE 7 MATERIALS
RADIOACTIUS
CLASSE 8 CORROSIUS
CLASSE 9 DIVERSOS
15
2.3. TRANSPORT DE MERCADERIES PERILLOSES

2.3.1. LADR
s un acord internacional per posar en com les disposicions de seguretat en el transport de
mercaderies perilloses per carretera. Com que en un principi el van signar uns quants pasos
europeus, ja li va quedar el nom dAcord europeu per al transport de mercaderies perilloses per
carretera. Any rere any ms pasos es van afegint a aquest acord. Aix, lany 2006 hi ha 39
pasos adherits, la majoria europeus, per tamb nhi ha daltres com ara el Marroc, Rssia,
Ucrana, Moldvia, etc. I tamb hi ha pasos europeus amb normativa diferent, com ara el
Regne Unit, que fa servir el codi Hazchem.
LEstat espanyol est adherit a lADR i el fa complir mitjanant la normativa TPC. Els principals
aspectes que hem de conixer daquesta normativa estan relacionada amb la identificaci de
les mercaderies perilloses i els seus perills.
Els punts ms importants sn:
-
Limitaci del pes mxim de mercaderies perilloses en funci del seu grau de perillositat
Identificaci mitjanant etiquetes i plaques taronja
Formaci especfica dels expedidors, carregadors i transportistes
Documentaci descriptiva de la crrega i instruccions escrites en cas de sinistre
Etiquetes de perill
La normativa estatal, el TCP, basat en lADR, fa servir les etiquetes de perill vistes abans. Es
colloquen recolzades sobre el vrtex inferior. Sen collocaran tantes com perills tingui la
matria, per en primer pla letiqueta del perill principal.
En general, per als embalums, les dimensions mnimes sn un quadrat de costats 100 mm x
100 mm. En els contenidors han de ser de 250 mm de costat. Per a la classe 7, la placaetiqueta ha de ser un quadrat de 250 mm x 250 mm com a mnim.
s obligatori letiquetatge de les mercaderies compreses a lADR o al TCR. Per tamb podem
etiquetar qualsevol matria encara que no sigui inclosa a lADR. s a dir, podem veure vehicles
transportant matries perilloses que porten letiqueta de perill, per no les plaques taronja.
Plaques taronja
Les plaques taronja retroreflectants han de tenir una base de 40 cm i una alada de 30 cm, i
han de portar un ribet negre de 15 mm. Les plaques taronja han de tenir enmig una lnia
horitzontal negra amb una amplada de 15 mm, excepte si sn neutres i no porten numeraci. Si
la mida i la construcci del vehicle sn tals que la superfcie disponible s insuficient per fixar
aquestes plaques, sen poden reduir les dimensions fins a 300 mm per a la base, 120 mm per a
lalada i 10 mm per al ribet.
16
Etiquetes de perill de la part superior de la placa taronja

Una combinaci de nmeros indica el perill. Podem trobar dos o tres nmeros que formen un
codi que identifica els perills de la matria transportada. A ms dels nmeros del codi de perill,
si la matria reacciona violentament amb laigua, safegeix la lletra X.
0 - Risc simple
2 - Emissi de gasos
3 - Inflamabilitat de lquids
4 - Inflamabilitat de slids
5 - Afavoridor de la combusti (oxidant)
6 - Toxicitat de lquids i slids
7 - Radioactivitat
8 - Corrosivitat
9 - Reacci violenta espontnia
X - Reacci violenta amb laigua
Per exemple:
X386 ens indica que estem davant un lquid inflamable, corrosiu i txic, on ls de laigua
ha de ser supervisat i aplicat correctament.
Quan el perill duna matria pot ser identificat amb una sola xifra, aquesta es complementa amb
un zero en segona posici.
Lordre en qu apareixen les xifres indica el perill principal (les situades en primer lloc). Les
xifres repetides indiquen una intensificaci del perill.
17
Hi ha, per, unes combinacions amb significat especial:

22
Gas refrigerat
X323 Lquid inflamable que reacciona perillosament amb laigua
X333 Lquid espontniament inflamable que reacciona perillosament amb laigua
X423 Slid inflamable, reacciona perillosament amb laigua desprenent gasos
inflamables
44
Slid inflamable que a una temperatura elevada es troba en estat fos
539
Perxid orgnic inflamable
90
Matries perilloses diverses
606
Matries infeccioses i/o repugnants
99
Matries perilloses diverses transportades a temperatura elevada
Si es transporten diverses mercaderies, al davant i al darrere shan de portar les plaques
taronja sense numeraci.
18
TEMA 8. HIDRAULICA
Hidrosttica
1.1. CONEIXEMENTS GENERALS

La hidrulica, en sentit colloquial, s la part de la fsica que estudia els fluids. Els lquids i els
gasos reben el nom de fluids. Els fluids sn cossos que prenen la forma del recipient que els
cont.
Els fluids estan constituts per molcules, les quals estan unides entre elles per unes forces de
cohesi que sn relativament petites. Aix explica el fet doferir poca resistncia a la
deformaci en sentit tangencial.
La diferncia entre lquids i gasos s que els primers es caracteritzen pel fet de ser
prcticament incompressibles i per tant, de tenir el volum constant a una determinada
temperatura, mentre que els gasos es poden comprimir i tenen tendncia a ocupar el volum de
qu disposen si no hi ha una pressi sobre ells.
Aquest captol socupar exclusivament dels lquids i en particular de laigua, tenint en compte
que les lleis de la hidrulica sn generals per a tots els lquids.
1.2. HIDROSTTICA
Normalment es divideix lestudi dels lquids en dues parts. Una part es quan els lquids estan
quiets i per tant la seva superfcie s plana, aquesta part sanomena hidrosttica. Laltre part s
quan els lquids estan en moviment, aquesta part sanomena hidrodinmica. Es comenar
lestudi per la primera part, s a dir, per la hidrosttica.
1.2.1. Pressi
Un punt qualsevol duna massa lquida est sotms a una pressi
en funci nicament de la profunditat a la qu es troba el punt. Un
altre punt a la mateixa profunditat tindr la mateixa pressi. (vegeu
fig. 1)
La pressi A s igual a la pressi B.
Figura 1
Es pot definir la pressi hidrosttica en un punt dun lquid com la fora

que fa el lquid en virtut del seu pes, sobre la unitat de superfcie
situada en aquest punt (fig. 2).
Lexpressi matemtica de la pressi s la segent:
F
P = ____
S
essent:
P = La pressi
F = La fora que fa el lquid
S = La superfcie
Figura 2
Hidrosttica
Com sha dit abans, la fora que fa el lquid s deguda al seu pes i si els lquids sn diferents el
pes de cada un daquests lquids ser diferent; per tant, la pressi sobre el punt abans suposat
ser diferent segons el lquid qu es tracti. Per exemple, no t la mateixa densitat loli, laigua o
el mercuri, per tant la pressi que faran sobre un punt que estigui a la mateixa profunditat ser
diferent.
Suposem tres tubs iguals, amb una secci de 1 cm2 i una alada de 10 metres, plens
delements diferents (fig. 3).
Figura 3
El volum de cada tub ser de 1 cm2
1000 cm = 1000 cm3, s a dir, 1000 centmetres cbics, i com se sap, aix s el mateix que 1
litre, i 1 litre daigua pesa 1 quilo. Per tant, la pressi que rebr el tub de laigua en la seva base
(punt B) ser:
Fora = pes d1 quilo
Superfcie = 1 cm2
i la pressi:
1 quilo
______________
P=
= 1 Kg/cm2
2
1 cm
s a dir, una pressi de 1 quilo per centmetre quadrat. Si es considera que 1 litre doli pesa 0,8
Kg la pressi que rebr el tub de loli en la seva base (punt A ) ser:
0,8 Kg
P = _______ = 0,8 Kg/ cm2
1 cm2
I si 1 litre de mercuri pesa 13,6 quilos la pressi que rebr el tub del mercuri en la seva base
(punt C ) ser:
13,6 Kg
P = _______ = 13,6 Kg/ cm2
1 cm2
Sobserva que a mesura que augmenta la densitat del lquid, la pressi en un punt que est a la
mateixa profunditat tamb augmenta.
Hidrosttica
Per entendre una mica ms el concepte de pressi, observa lexemple segent:

Una persona que pesa 60 quilos s a sobre la neu; si es recolza noms sobre un peu la pressi
que far sobre la neu ser els 60 quilos que pesa dividit per la superfcie de la seva sabata (fig.
4), per si es recolza sobre els dos peus la pressi sobre la neu ser els 60 quilos que pesa
igualment, dividit per la superfcie de recolzament que s el doble que en el cas anterior; per
tant, la pressi ser menys, per si aquesta persona porta esqus, com que la superfcie de
recolzament s molt ms gran, la pressi ser molt ms petita i per tant, gaireb no senfonsar
en la neu.
Figura 4
Les unitats en qu es mesura la pressi sn molt variades, essent les ms corrents el Kg/cm 2,
atmosfera, bar, torr, m.c.a. etc. Lequivalncia entre elles s la segent:
1 Kp/cm2 1 Kg cm2 = 0,98067 bar = 0,96784 Atm = 735,56 torr.
1 atm
1 atmosfera = 1,01325 bar = 1,03323 Kg/cm2 = 760 torr
1 bar
1 bar = 0,98692 atm = 750,06 torr = 1,01972 Kp/cm2
1 Pa
1 Kw
Kg
Pascal = ________ = 10-5 _________ ;
m2
cm2
1 Kpa = 103 Pa;
A nivell prctic es pot considerar que:

102 Kpa = 1 bar = 1 atm = 1 Kg/ cm2 = 10 m.c.a. (metres columna daigua)
1.2.2. Principi de Pascal

La pressi que es fa en un punt qualsevol dun lquid es transmet amb la
mateixa intensitat i en totes les direccions a tots els punts del lquid.
Aquesta s la conclusi a la qual va arribar en Pascal desprs de les
seves investigacions. Intutivament, aix es pot veure en un aparell com
el de la fig. 5, en qu polsant amb un pist, es fa sortir aigua pels
diferents forats del recipient, observant que laigua surt amb una direcci
6
Hidrosttica
diferent per cada forat i que, aproximadament, per tots els forats surt a la mateixa velocitat.
La pressi que fa un slid en virtut del seu pes actua en una sola direcci
(la de la vertical) i en un sol sentit (cap avall); en canvi, la pressi que fa
un lquid en virtut del seu pes actua en totes les direccions, vertical,
horitzontal i en tots els sentits, cap amunt, cap avall, dreta i esquerra.
Aix intenta explicar-ho grficament la fig. 6.
Figura 5
Pascal, per demostrar que la pressi en un recipient no depn de la

quantitat de lquid, sin de lalada daquest i que la direcci de la
pressi hidrosttica s sempre perpendicular a la superfcie del cos
en contacte amb el lquid, va construir una bota amb un tub molt llarg
i prim perqu hi cabs una mnima quantitat daigua i va omplir el tub
amb un litre daigua, (fig. 7); com que el tub era molt llarg, la pressi
dins de la bota va ser gran i la bota va rebentar demostrant el que
Pascal volia.
Una aplicaci immediata del principi de Pascal s utilitzar la
transmissi de la pressi en totes les direccions per multiplicar una
fora que sest fent en un punt.
Per exemple, si es considera la fig. 8 sobserva que posant un pes de 10 Kg
en el cilindre petit i un pes de 1000 Kg en el cilindre gros, el sistema segueix
estant en equilibri, s a dir, no es mou i cal esbrinar perqu.
Figura 6
La pressi que hi ha al cilindre petit, punt A per exemple s:

F
P = ____
S
s a dir,
10 Quilos
P = ________ = 10 Kg/ cm2
1 cm2
Segons el principi de Pascal, aquesta pressi es transmet en totes les

direccions i sentits dins de la massa lquida, per tant, en el punt B, hi haur
2
una pressi de 10 kg/cm en direcci cap amunt. En el cilindre gros (punt B) la
pressi deguda als 1000 quilos ser:
1000 Quilos
P = __________ = 10 Quilos/ cm2
cm2
Figura 7
Amb la qual cosa veiem que s la mateixa pressi per en sentit

cap avall i per tant, sanullen; per aix no es mou el sistema.
Lexemple anterior s el principi de la premsa hidrulica o gat
hidrulic.
Suposem lexemple de lesquema adjunt (fig. 9) on la relaci de
les seccions de lmbol gran i el petit s de 100 a 1 i es vol
conixer la fora mxima que pot fer la premsa.
Hidrosttica
Tenint en compte que la fora que fa loperari (f) s de 50 quilos, es calcula en primer lloc la
fora que far lmbol petit. Per aix saplica la llei de la palanca.
f 16 cm = f 1 cm (f = 50 quilos) per tant,
Figura 8
50 quilos 16 cm = f 1 cm
50 quilos 16 cm
f = _________________ = 800 Quilos
1 cm
Aix, lmbol petit fa una fora de 800 quilos, el que
vol dir que, si suposem que la secci del cilindre petit
2
s de 1 cm , la pressi sobre el lquid ser:
F
P = ____
S
800 quilos
P = __________ = 800 Quilos/cm2
1 cm2
i com aquesta es transmet en totes direccions, en el cilindre gros

tindrem la mateixa pressi i per tant:
F
P = ____
S
Figura 9
F
800 Quilos/ cm2 = ________
100 cm2
F = 800 Quilos/ cm2 100 cm2 = 80.000 Quilos

Amb aix es veu que fent una fora de 50 quilos es pot obtenir una fora de 80.000 quilos.
Cal mencionar que el moviment de lmbol gros s molt ms petit que el moviment de lmbol
petit. En el cas de lexemple anterior en qu la relaci de seccions era de 100 a 1, resulta que
perqu lmbol gros es desplaci 1 millmetre, lmbol petit sha de desplaar 100 millmetres.
1.2.3. Pressi atmosfrica

La terra est envoltada per una barreja de gasos anomenada atmosfera, els quals sn els
composats de laire, principalment, (oxigen i nitrogen). Aquest embolcall t una gran alada
sobre la terra, uns 60 quilmetres o ms i el pes daquests gasos fa una fora sobre la terra.
Com que la terra t una superfcie determinada, hi haur una pressi i aquesta s la que
sanomena pressi atmosfrica.
Es pot dir que la pressi atmosfrica s la fora en qu actua latmosfera, en virtut del seu pes,
sobre cada centmetre quadrat dels cossos existents dins daquesta atmosfera.
El pes de laire, en els primers 1000 metres, s aproximadament de 1,293 grams cada litre.
Per exemple, una ampolla dun equip daire pesa ms plena que buida; aix pot donar una
idea de pes de laire sabent els litres daire que hi ha a lampolla.
8
Hidrosttica
La pressi atmosfrica actua en totes les direccions i sempre perpendicular a la superfcie dels
cossos que estan en contacte. El valor daquesta pressi, mesurada a nivell del mar, s d1
atmosfera, que com ja sha dit:
1 atm = 1,033 Kg/ cm2 = 760 torr = 76 centmetres de columna de mercuri
Experiment de Torricelli
Sagafa un tub de vidre duns 90 cm de longitud, tancat per un extrem i obert per laltre, somple
de mercuri i es tapa amb el dit gros. Invertint el tub, sintrodueix lextrem aix tapat en una
cubeta amb mercuri i es retira desprs el dit. Llavors el nivell del mercuri en el tub baixa una
mica, quedant sobre el nivell del mercuri de la cubeta la alada h (vegeu fig. 10) duns 76 cm (a
nivell del mar). Aquesta pressi (PB) de la columna de mercuri s anivellada per la pressi (PA),
que s la pressi atmosfrica.
Fent aquest experiment sha construt un aparell primitiu que mesura la pressi. Si lexperiment
shagus fet amb aigua, la columna de lquid hagus estat de 10,33 metres de longitud.
760 m/m de columna de mercuri = 10,33 metres de columna daigua = 1 atmosfera
Aquesta pressi atmosfrica que sha esmentat s a nivell del mar, per en una muntanya de
1.000 metres dalada la pressi atmosfrica no ser la mateixa, ja que hi ha menys quantitat
de gasos per damunt.
Si es suposa una columna de 1 cm2 de base i 100 metres dalada, es t un volum de:
1 cm2 10.000 cm = 10.000 cm3
Aix s el mateix que 10 litres. Si a ms a ms es t en compte que 1 litre daire pesa 1,293
grams, aquesta columna de 100 metres daire pesa 12,93 grams, el que correspon a una
alada en columna daigua de 0,129 metres.
A nivells de 1.000 o 2.000 metres dalada, cada 100 metres dalada que es pugi, la pressi
atmosfrica disminueix en 0,129 metres de columna daigua.
Figura 10
9
Hidrosttica
2.1. CIRCULACI DE LQUIDS

La hidrodinmica s la part de la fsica que estudia els fluids en moviment. Si el fluid circula a
poc a poc no sen veu prcticament el moviment; en aquests casos es diu que el fluid t un
moviment laminar. Si el fluid circula de pressa se napreciar el moviment per els remolins i
canvis de direcci, en aquests casos es diu que el fluid t un moviment turbulent.
En les conduccions es considerar que el moviment s sempre turbulent. A ms a ms, la
circulaci de lquids per les conduccions es pot considerar lliure o forada. Una circulaci lliure
ser quan el lquid es mou pel seu propi pes. Una circulaci forada ser quan, per exemple, es
fa pujar el lquid a uns metres dalada. En les intervencions dels Bombers la circulaci de
laigua per les mnegues ser prcticament sempre forada.
La velocitat de laigua dins les conduccions es mesura normalment en metres per segon,
(m/seg). En la prctica no s recomanable que laigua circuli per les mnegues a una velocitat
superior a 2,5 m/seg. Si circula a velocitats superiors es poden presentar prdues de rendiment
importants.
2.1.1. Cabal
El cabal s la quantitat daigua que passa per la secci dun conducte per unitat de temps.
Les unitats ms usuals per mesurar els cabals sn: El litre per minut (l/min)
El metre cbic per minut (m3/min)
El metre cbic per hora (m3/h)
El cabal que circula per un conducte est relacionat amb la velocitat que t laigua en el
conducte i amb la secci del conducte, s a dir, el cabal depn de la velocitat i de la secci.
Aquesta dependncia expressada matemticament pel lquid incompressible s la segent:
Q=VS
En aquesta frmula,
Q
V
S
s el cabal
s la velocitat del fluid
s la secci del conducte
Perqu la frmula sigui homognia, shan de posar aquests diferents elements en les unitats
corresponents.
Per exemple, si es vol obtenir el cabal Q en m3/min, sha de posar la velocitat en metres/minut,
i la secci en metres quadrats. Si es vol obtenir el cabal en l/min, sha de posar la velocitat en
decmetres/minut i la secci en decmetres quadrats.
Cal tenir present que per una mnega que t el doble de dimetre que un altre, hi passa quatre
vegades ms de cabal i si el dimetre s tres vegades ms gran, hi passa nou vegades ms de
cabal, etc.
10
Hidrosttica
2.2. VELOCITAT DE CIRCULACI

Coneixent la frmula del cabal Q = S V; i tenint en compte que laigua s incompressible, es
pot comprendre que en una conducci, tota laigua que passa pel principi de la conducci
passa pel final, s a dir, el cabal s constant, per tant S V = constant; per si aquesta
canonada t diferents dimetres, la velocitat de laigua no ser la mateixa a la part ms estreta
que a la part ms ampla ja que perqu passi el mateix cabal (nombre de litres/minut) per la part
estreta que per la part ampla, en la part estreta, laigua haur de circular a ms velocitat.
Figura 1
Com ja s'ha indicat abans, S V = constant i per tant en la conducci de la fig. 1, sha de
complir aix, per com que t diferents dimetres, la S (Secci) i la V (Velocitat) no podran ser
les mateixes en cada part, en canvi el producte de S V sempre ha de donar el mateix.
Expressant aix matemticament es t que:
S1 V1 = S2 V2 = S3 V3 = constant = Q
(Cabal)
part 1
part 2
part 3
2.3. TEOREMA DE BERNOULLI

Si sobserva la fig. 2, es veu que quan laixeta est tancada
la superfcie del lquid en el dipsit i els tubs, est a la
mateixa alada i s constant (principi dels vasos
comunicants).
Figura 2
Per en el moment dobrir laixeta el nivell de laigua en
els tubs baixa (fig. 3) i si tornem a tancar laixeta el nivell
torna a pujar.
Figura 3
11
Hidrosttica
Aix vol dir que en obrir laixeta, el lquid es posa en moviment i llavors la pressi del lquid,
indicada per la columna daigua en els tubs, baixa. Per tant, amb el moviment o velocitat del
lquid la columna baixa i baixaria ms com ms gran fos la velocitat.
Lalada del lquid en els tubs indica la pressi esttica del lquid i la diferncia de lalada entre
el lquid dels tubs i el dipsit indica la pressi dinmica del lquid. Aix suposant que es tracta
dun lquid ideal, s a dir, que no hi ha prdues degudes
a frecs, viscositat, etc.
A les figures anteriors sha suposat que el collector dels
tubs que porta laixeta, t forma horitzontal. Si el
collector s inclinat fig. 4, llavors tamb hi interv
lalada dels diferents punts del collector respecte a un
pla de referncia que pot ser el nivell del mar.
Figura 4
Amb aquesta nova consideraci es t que la suma de les diferents alades degudes a la
posici (Z), a la pressi esttica (P) i a la pressi dinmica (Pd) s constant. Aix s
precisament el que diu el teorema de Bernoulli.
En un tub per el qual circula un fluid en rgim estacionari, lalada de pressi (P), lalada
cintica (Pd) i lalada de posici (Z) roman constant.
Expressat matemticament sobt:
I si expressem el mateix en forma de pressions en lloc dalades es t que:
En aquestes frmules:
P s la pressi
la densitat del lquid
g lacceleraci de la gravetat (9,81 m/s2)
v la velocitat del lquid
h lalada del centre de gravetat de la secci fins el pla de referncia
Segons Bernoulli si hi ha ms velocitat es t ms energia dinmica i a menys velocitat menys
energia dinmica, per ms energia esttica (fig.5).
12
Hidrosttica
Figura 5
2.4. EFECTE VENTURI

Aplicant el que sha dit anteriorment, si es disminueix la secci augmenta la velocitat i per tant,
segons Bernoulli augmenta la pressi dinmica i disminueix la pressi esttica. Aquesta
disminuci de la pressi en un estrenyiment s el que sanomena efecte venturi (fig. 6).
Figura 6
Aquest efecte sutilitza a les ales dels avions, en els polvoritzadors, en els carburadors per
autombils, en els premescladors descuma, en bombes per fer lencebament, en els
hidroejectors, etc.
13
Hidrosttica
Exemples de mecanismes que treballen per efecte venturi:

Els mecanismes que treballen per efecte venturi, en realitat, tenen dissenys diferents (fig. 7).
Figura 7
El mecanisme t una entrada adequada a la secci, segons el tipus de mnega previst per al
seu s. En la seva prolongaci es redueix la secci en forma de tronc-con per augmentar la
velocitat, confrontant a un altre mecanisme amb forma de trompeta amb una secci superior a
l'anterior i a una distncia crtica, per aprofitar i conduir els fluids que entren en el sistema a
pressions per sota de l'atmosfrica.
2.5. PRDUES DE CRREGA

Se suposava, en parlar del teorema de Bernoulli, que el lquid era ideal, per, en realitat, els
lquids no sn ideals, tenen viscositat, hi ha frecs quan es mouen, etc. Tot aix modifica una
mica les qestions anteriors provocant unes prdues que sanomenen prdues de crrega o
prdues de pressi, que sn proporcionals a la longitud de la canonada i al quadrat de la
relaci del cabal.
Lesquema del dipsit amb els tubs que sha vist anteriorment es transforma de la manera
segent (fig. 8), en la qual sobserven les prdues de pressi degudes a viscositats, frecs, etc.
14
Hidrosttica
Aquestes prdues de crrega depenen de:

La viscositat del fluid.
Tipus de canonada (rugositat, estrangulament, etc.)
La quantitat i qualitat de colzes, vlvules, rcords i altres elements que pertorbin la
circulaci del fluid.
Dimetre de la canonada.
La llargada de la canonada a la qual sn directament proporcionals.
i segueixen les lleis segents:
Sn directament proporcionals al quadrat de la relaci de cabal.
Decreixen quan augmenta la secci de la canonada.
Sn independents de la pressi.
Sn directament proporcionals a la longitud de la canonada.
Les prdues de crrega sn independents de la pressi en canonades rgides. Per en el cas
de les mnegues flexibles, degut a lelasticitat, augmenta el dimetre amb la pressi.
Com es pot veure a la grfica de prdues de crrega, en les mnegues de 45,70 i 102,
apareixen dues corbes diferents, la pressi nominal i la pressi a 16 bar.
D'aquestes dues referncies, s'agafa la pressi nominal, ja que la pressi ms utilitzada s
entre 5 i 10 bar.
En les mnegues de 25 les pressions de treball arriben fins a 40 bar. Aix obliga a elaborar
la grfica partint de les mitjanes d'una variaci de parmetres: Cabal, longitud de mnegues,
pressi inicial a la installaci, pressi en llana i longitud a la installaci.
Els valors de les grfiques de prdua de crrega estan calculats per a trams de mnegues de
20 m.
En les de 45, 70 i 102 no es contempla el rcord i les de 25 inclouen el rcord Barcelona
UNE.
2.6. COP DARIET

El cop dariet s un fenomen de sobrepressi que es produeix en les installacions hidruliques
a causa de les reduccions brusques de cabal.
Aquesta reducci es produeix quan es tanca una vlvula bruscament, una llana, etc. Aix
produeix unes fortes pressions que poden deteriorar els materials. Una obertura rpida d'una
vlvula per alimentar una installaci que estigui buida, pot ser la causa d'un cop d'ariet, si a la
seva prolongaci es troba una reducci de secci considerable, que redueix bruscament el
cabal com per exemple, una installaci de mnegues amb la llana muntada.
L'augment de pressi depn principalment, del cabal i rigidesa de la canonada. Aquest s el
motiu de posar les vlvules direccionals de tancament progressiu a les bombes i hidrant. En les
bifurcacions de 70 a dos de 45 mm de , es poden posar vlvules de tancament rpid ja que
sn utilitzades per personal expert i van connectades a mnegues flexibles que van esmorteint
el cop.
15
9.
MECNICA DE VEHICLES
1.1. INTRODUCCI
En aquest tema ens introduirem en tot un mn que avui en dia est evolucionant molt
rpidament. Certament, fins fa uns anys, el sector dels vehicles tot terreny es podia considerar
gaireb diferenciat dels altres vehicles de motor; fins i tot hi havia fabricants especfics de
vehicles tot terreny.
Avui en dia, per, les vendes de vehicles tot terreny han augmentat espectacularment. A ms,
gaireb totes les grans marques comercials de vehicles disposen de turismes amb tracci a les
quatre rodes. Est sorgint tot un sector de models que els mateixos fabricants anomenen
vehicles doci, i que identifiquem com a tot terreny. Incorporen tota una srie de components
mecnics i electrnics, que moltes vegades resolen els problemes de la conducci fora de
lasfalt, sense que la persona que condueix sadoni. Per dir-ho dalguna manera, shan
domesticat aquests vehicles i shan posat a disposici del gran pblic, tot i que moltes
vegades, la persona que condueix no t els coneixements tcnics necessaris per a la
conducci daquest tipus de vehicles, amb la qual cosa, no en treu tot el rendiment que es
podria. En definitiva, actualment la lnia que abans separava els cotxes dels vehicles tot
terreny cada vegada s ms difusa. Per posar un exemple, actualment podem trobar un vehicle
amb aspecte de tot terreny que no disposa de marxes curtes (que popularment anomenem
reductores) o vehicles que tenen la tracci normal a leix davanter i que automticament
engranen la tracci a les quatre rodes quan nhi ha una del davant que patina.
Aquests vehicles, tot i tenir tracci a les quatre rodes, difereixen fora dels que nosaltres, com a
bombers, utilitzem a la nostra feina i que podrem definir com vehicles adaptats per conduir per
tot tipus de terreny. Lobjectiu daquest curs s que al final tingueu els coneixements mnims
necessaris per conduir-los amb garanties i saber les possibilitats que ens ofereixen.
Abans de continuar, cal fer esment dun concepte que hem dassimilar i tenir-lo molt present:
la conducci segura. Tothom t el seu lmit i mai ha de sobrepassar-lo, per molt urgent que
sigui el servei que shagi de fer.
1.2. MOTORS DIESEL I MOTORS BENZINA*

*Aquest apartat ha estat elaborat per Grupo Tragsa i CEIS Guadalajara sota llicncia Creative Commons CC BY-NCSA 4.0
S'anomena motor a aquella mquina que transforma qualsevol tipus d'energia en energia
mecnica. En automoci aquesta transformaci produeix el moviment.
Hi ha multitud de tipus de motors. Els que ms es fan servir en automoci sn els motors
trmics de combusti interna, que sn aquells que transformen en el seu interior l'energia
qumica d'un carburant en energia mecnica.
Els motors trmics es divideixen en:
Motors d'explosi, que empren com a carburant benzina.
Motors de combusti (disel), que empren com a carburant el gasoil.
Cadena cinemtica
MOTORS DEXPLOSI
Motors alternatius de quatre temps
Entenem per temps el desplaament que efectua el pist entre el punt mort superior (PMS) i el
punt mort inferior (PMI), o viceversa. El punt mort s l'extrem de la carrera d'un pist.
Un motor d'explosi de quatre temps s aquell que realitza quatre carreres per transformar
l'energia qumica acumulada en la gasolina en energia mecnica o treball. En un motor de
quatre temps l'encesa es produeix mitjanant una espurna, que provoca la inflamaci de la
mescla i el desplaament del pist en quatre temps.
Un cicle s el conjunt d'aquests quatre temps o fases, que es denominen:
Admissi
Compressi
Explosi
Escape
El cicle teric de funcionament d'un motor de quatre temps i quatre cilindres est compost per
aquestes quatre fases.
Cicle de treball d'un motor de gasolina
Primer temps. Admissi: en el temps d'admissi la vlvula d'admissi est oberta. El

pist inicia el seu moviment en el PMS i descendeix al PMI, moment en el qual la
vlvula d'admissi es tanca. Els gasos que provenen del conducte d'admissi entren a
l'interior del cilindre grcies a la succi creada pel pist, el que iguala la pressi interior
a la pressi atmosfrica. Desprs de recrrer el pist una cursa el cigonyal ha girat
mitja volta.
Segon temps. Compressi: en el temps de compressi la vlvula d'admissi i la
vlvula d'escapament romanen tancades. El pist inicia el seu moviment en el PMI i puja
al PMS, el que comprimeix la barreja sense
perdre calor. Els gasos queden comprimits a la cambra de compressi. El pist ha
recorregut una carrera i el cigonyal ha girat mitja volta.
El rendiment del motor s directament proporcional a la relaci de compressi (Rc), la

relaci entre el volum del cilindre i el de la cambra de combusti.
Tercer temps. Explosi: en el temps d'explosi les dues vlvules estan tancades i la
barreja comprimida est a la cambra de compressi. Mentre el pist roman en el PMS
salta l'espurna en la bugia que inflama la mescla i produeix un augment de pressi i
temperatura.
Els gasos comprimits tendeixen a escapar pel cam ms feble, desplaant el pist una
cursa en un moviment descendent del PMS al PMI. El cigonyal gira una altra mitja volta.
Al temps d'explosi se li denomina tamb temps motor, perqu s l'nic temps que
produeix treball.
Quart temps. Escape: en aquest temps s'obre la vlvula d'escapament mentre el pist
es troba al PMI. En ascendir al PMS el pist desallotja els gasos residuals, producte de
l'explosi, que es trobaven a l'interior del cilindre a travs de la vlvula d'escapament. El
cigonyal gira una altra mitja volta.
En resum, el cicle teric d'un motor d'explosi de quatre temps consisteix en la transformaci
de l'energia qumica del combustible en energia mecnica o de treball que es realitza durant els
quatre temps del cicle: dues voltes del
cigonyal i quatre carreres del pist.
Motor de dos temps
Els motors de dos temps realitzen un cicle teric complet (admissi, compressi, explosi i
escapament) en noms dues carreres de pist i una volta de cigonyal. A diferncia dels motors
de quatre temps, que giren segons l'ordre de l'arbre de lleves, els motors de dos temps sn
reversibles: giren tant a esquerres com a dretes.
Habitualment aquests motors no disposen de vlvules. El cilindre t tres conductes o
llumeneres:
D'escapament
De crrega
D'admissi
La llumenera d'escapament i la llumenera de crrega es localitzen, enfrontades, a prop del PMI.
Durant el moviment del pist entre el PMS i el PMI aquestes llumeneres sn descobertes i
cobertes per aquest pist. La llumenera d'escapament est collocada en una posici ms
elevada que la llumenera de crrega, de manera que el pist descobrir primer la lumbrera
d'escapament.
La lumbrera d'admissi est situada per sota del PMI. Aquesta finestra tamb s coberta i
descoberta per el pist, per per la seva situaci mai queda per sobre del cap del pist.
MOTORS DISEL
Els motors disel, igual que els motors d'explosi, sn motors trmics de combusti interna.
Deuen el seu nom al seu inventor, l'alemany Rudolf Diesel.
L'aire circula a travs del filtre i omple els cilindres. A continuaci l'aire en els cilindres es
comprimeix fins que aconsegueix temperatures properes als 600 C. Al final de la compressi
s'injecta el carburant, que en entrar en contacte amb l'aire, que es troba a una temperatura
superior al punt d'inflamaci d'aquest carburant, s'inflama. La combusti dura el temps que es
tarda a injectar el carburant.
Perqu es pugui arribar a la temperatura de combusti la relaci de compressi d'aquests
motors s superior a la dels motors d'explosi. Com noms es comprimeix l'aire no hi ha risc de
detonaci.
Cadena cinemtica
Aquests motors no porten ni carburador (substitut per un sistema d'injecci) ni sistema

d'encesa (el carburant combustiona per autoinflamaci).
Cicle teric de funcionament
El cicle teric de funcionament en un motor disel de quatre temps s similar al cicle del motor
d'explosi. L'energia trmica del carburant es transforma en energia mecnica en quatre temps.
Cicle de funcionament motor disel
Admissi
El pist descendeix del PMS i PMI
La vlvula d'admissi s'obre al PMS
El cilindre s'omple d'aire
En el PMI es tanca la vlvula d'admissi
El cigonyal ha donat mitja volta (180)
El pist ha realitzat una carrera
Compressi
El pist puja cap al PMS
Les dues vlvules (admissi i escapament) romanen tancades
Augmenta la pressi de temperatura (600C) i el carburant s'autoinflama
El temps acaba quan el pist arriba al PMS
Explosi
S'injecta el carburant finament polvoritzat
mentre el pist est en el PMS. El carburant, al contacte amb l'aire calent, crema
espontniament i es crema durant la injecci, de manera que la combusti dura ms que en un
motor d'explosi.
Les dues vlvules romanen tancades
La fora d'expansi dels gasos empeny el pist amb violncia cap al PMI. El temps d'expansi
tamb es denomina temps motor perqu en ell es realitza el treball

Escape
El pist puja des del PMI al PMS
La vlvula d'escapament s'obre
El pist, en el seu recorregut ascendent, buida el cilindre de gasos cremats
En arribar al PMS, la vlvula d'escapament es tanca
1.3. PRINCIPALS PARTS DUN MOTOR

EL DIFERENCIAL
En tota aquesta cadena, hi ha un element que, tot i ser mecnicament necessari, ens portar
alguns problemes en la conducci tot terreny. Estem parlant del diferencial. Certament, perqu
un vehicle sigui fcil i cmode de conduir, ms segur i mecnicament ms fiable, ha
dincorporar el diferencial, collocat entre les rodes motrius. Per aquest motiu, fem un reps del
funcionament del diferencial.
Segurament ja sabeu que quan un vehicle gira, cada una de les rodes recorre una distncia
diferent, cosa que implica, necessriament, que cada una gira a una velocitat diferent respecte
de les altres. Aix no presenta cap problema sobre una superfcie lliscant, perqu les rodes
ms rpides patinen o derrapen sobre el terreny per compensar la diferncia de velocitat. De
fet, aix s el que fan els quads, ja que tenen leix del darrere rgid, fet pel qual, la cadena fa
girar una corona dentada solidria a leix que va de roda a roda.
Els problemes comencen quan el terreny s adherent, perqu la diferncia de velocitat entre
les rodes acaba trencant la transmissi. Per tant, hem dintercalar un mecanisme entre les
rodes motrius dun mateix eix, que ens permeti diferenciar la seva velocitat. Aquest mecanisme
s el diferencial. En altres paraules...
El diferencial s un mecanisme que permet transmetre la rotaci del motor a

travs duna entrada (arbre de transmissi o cardan) a dues sortides on hi ha
les rodes motrius (a travs dels semiarbres de roda o paliers). Aix fa que les
rodes motrius puguin girar a velocitats diferents quan calgui.
Per tant, un diferencial tpic est format per un grup cnic, que fa la primera funci; una caixa
de satllits i planetaris, que fa la segona funci, i tot forma un conjunt capa de fer les dues
tasques simultniament, si cal.
En un vehicle convencional (4X2) hi ha un diferencial entre la roda motriu dreta i la roda motriu
esquerra. Per tant, en un vehicle amb tracci a les quatre rodes hi ha dos diferencials, un entre
les rodes de leix del darrere i laltre entre les rodes del davant. Tot i aix, per, encara no tenim
solucionats tots els problemes, ja que les rodes davanteres i les posteriors o, dient-ho duna
altra manera, les rodes de leix davanter i de leix posterior, tamb giren a velocitats diferents.
Abans de buscar solucions, per, hem de saber quins tipus de vehicles tot terreny hi ha.
Cadena cinemtica
TIPUS DE 4X4
Deixant de banda els prototipus, que gaireb sempre estan destinats a les competicions, o
vehicles molt especfics, hi ha dos tipus de 4X4.
2.4.1. 4X4 Opcional
Els 4x4 opcionals sn vehicles en qu, fins que no s necessria la tracci a les quatre rodes,
leix del davant est desconnectat i no t tracci; per tant, les rodes giren arrossegades pel
moviment del vehicle. Quan calgui, podem connectar la transmissi al davant; en aquest cas,
els dos eixos tindran tracci i giraran a la mateixa velocitat, encara que els radis de recorregut
siguin diferents. Aix es compensen les diferncies de velocitat de les rodes, patinant una mica.
Si el terreny s molt adherent, la transmissi t dificultats per compensar la diferncia de
recorregut de les rodes davanteres respecte de les posteriors, i la mecnica patir fins que hi
hagi una roda que pugui derrapar. Per aquest motiu, en aquest tipus de vehicles, s
desaconsellable utilitzar el 4X4 sobre asfalt o superfcies adherents.
Pegaso 3041 i 3046

ND
Normal desenclavada. Marxes llargues amb tracci a un sol eix
NE
Normal enclavada. Marxes llargues amb tracci total
PM
Punt mort. Caixa de transferncia en posici de punt mort
RE
Reductora enclavada. Marxes curtes, condiciona a tracci total
Nissan Patrol
2H
Marxes llargues amb tracci a un sol eix
4H
Marxes llargues amb tracci total
N
Caixa de transferncia en posici de punt mort
4L
Marxes curtes, condiciona a tracci total
Hem de tenir en compte que quan connectem la tracci a les quatre rodes, el radi de gir
augmenta, s a dir, el vehicle gira menys (pel mateix motiu dabans, la dificultat que t el
sistema de compensar la diferncia de recorregut de les rodes). Cal, doncs, valorar la
possibilitat de desconnectar el 4X4 si hem de fer maniobres en poc espai, ja que la major
capacitat de gir s ms important.
LA CAIXA DE TRANSMISSI
Tots aquests components mecnics (que un vehicle de tracci de dues
rodes no t) necessiten un lloc on collocar-se per poder fer les
funcions prpies dels vehicles tot terreny. Aquest lloc s la caixa de
transmissi, que normalment est situada molt a prop de la caixa de
canvis i, segons el disseny, pot estar dins de la mateixa caixa de
canvis, pot estar al costat o pot ser completament independent.
Les funcions de la caixa transmissi sn:
-
Transferir des de la caixa la fora motriu als arbres de

transmissi davanter i posterior.
Si el vehicle s un 4X4 permanent, hi ha el diferencial central.
Si el vehicle s un 4X4 opcional, es connecta /desconnecta
larbre de transmissi del davant.
Allotjar-hi les reductores.
En alguns casos, tenir una sortida per a una presa de fora.
LA REDUCTORA
La reductora s un petit canvi de velocitats que consta nicament de
dues relacions de canvi: la relaci llarga, que sn les marxes normals, i
la relaci curta, que s la reductora a ms dun punt mort. Podem triar entre una o altra,
depenent de les necessitats que tinguem per afrontar dificultats del terreny. Les llargues
sutilitzen normalment sobre asfalt i terrenys adherents sense dificultats, i les curtes sutilitzen
en la conducci tot terreny, en llocs amb poca adherncia i difcils, on necessitem tota la
potncia i tracci que ens pugui donar el vehicle, amb una velocitat reduda.
La reductora no est sincronitzada i EL PAS DUNA RELACI A UNA ALTRA SHA DE FER
SEMPRE AMB EL VEHICLE PARAT I DESEMBRAGAT (embragatge trepitjat). s
aconsellable reduir a la gamma curta (o reductora) abans de les dificultats.
EL DIFERENCIAL EN LA CONDUCCI TOT TERRENY
La necessitat de lexistncia del diferencial comporta un problema en la conducci tot terreny.
Com a conseqncia de permetre que les rodes puguin girar a velocitats diferents i en el cas
que una roda quedi aixecada sense adherncia, aquesta girar o patinar sense poder
arrossegar el vehicle, que quedar sense tracci, tot i que les altres rodes estiguin en terreny
ferm. Segur que algun cop us ha passat. En aquesta situaci diem que llisca el diferencial.
El mateix efecte es produir en el diferencial central dun 4X4 permanent, si una sola roda
patina (recordem que en aquest tipus de vehicles totes les rodes sn motrius). Per aquest
motiu, aquest tipus de vehicles sempre porten un bloqueig del diferencial central. Una altra
qesti s si aquest bloqueig el podem manipular o no, o, dit duna altra manera, si aquest
bloqueig s automtic o manual. Normalment en els vehicles pesants s manual.
BLOQUEJADORS DE DIFERENCIAL
En cas de trobar-nos en una situaci com la que hem descrit abans, amb el vehicle sense
tracci, perqu hi ha una roda que ens patina sobre el terreny, quina soluci podem tenir?
Podem resoldre-ho amb un mecanisme que eviti el lliscament del diferencial, s el bloquejador
Cadena cinemtica
de diferencial. Aquest mecanisme serveix per anular (o limitar en alguns tipus de bloquejadors)
lefecte dels diferencials i evitar que les rodes puguin girar a velocitats independents. Si una
roda gira, la contrria (la que hi ha a laltre costat del seu eix) tamb girar igual.
s habitual que els vehicles 4X4 disposin de bloquejadors, i aix pot semblar la soluci
definitiva, per segur que tard o dhora ens trobarem en situacions en qu, tot i tenir
bloquejadors, no podrem continuar avanant.
El bloquejador ha dexistir, obligatriament, per al diferencial central i tamb pot haver-nhi per
al diferencial posterior i per al davanter (aquest ltim s menys habitual).
Com hem dit abans, aquests mecanismes poden ser automtics o manuals. En el primer cas es
diuen diferencials autoblocadors i tenen funcionaments diversos, per, com que no hi ha la
possibilitat de manipular-los, no tindrem cap dubte a l'hora dutilitzar-los, ja que actuaran quan
el sistema detecti el lliscament del/s diferencial/s. El problema el tindrem quan siguin manuals,
quan es bloqueja el diferencial central, s'anulla tamb la distribuci de forces a cada eix i
queda el 50% en cada eix anterior i posterior. En lapartat segent intentarem resoldre aquests
problemes.
10
11
LA SUSPENSI
La missi de la suspensi s preservar la mecnica i els passatgers dels cops que es
transmeten des del terreny, absorbint les irregularitats, i mantenir el millor contacte possible de
les rodes amb el terreny. Per tenir la mxima adherncia, que ens permeti una millor tracci i
frenada i poder dirigir el vehicle correctament, el primer que hem de garantir, lgicament, s
que les rodes estiguin en contacte amb el terra tot el temps possible. Aix s vlid tant en
carretera com fora de lasfalt.
La suspensi est formada bsicament per:
- la molla, encarregada dabsorbir les irregularitats del terreny i suportar el pes i
- lamortidor, que serveix per limitar els rebots de la molla.
Les molles poden ser, bsicament, de dos tipus:
- Molles de lmina o ballestes. Consten duna srie de lmines corbades, sobreposades i
de mida decreixent, que actuen per aplanament. s el sistema emprat en vehicles
pesants i molts de lleugers.
- Molla helicodal i barra de torsi. Funcionen aprofitant lelasticitat de la torsi duna barra
de metall recta, en el cas de la barra de torsi, i enroscada, formant espiral, en el cas de
la molla helicodal.
Cada sistema t avantatges i inconvenients:
- Les ballestes poden, per elles mateixes, sostenir els ponts de transmissi, neviten la
rotaci en frenar i accelerar i, com que estan fixades pels dos extrems, reparteixen millor
els esforos sobre el xasss. Linconvenient s que s un sistema molt pesat, ms
sorolls, i de reaccions ms lentes i brusques.
- Les molles helicodals sn ms lleugeres, reaccionen amb ms suavitat i adaptabilitat
i, per tant, donen ms confort a les persones ocupants. Linconvenient s que no poden
sostenir els ponts, ha dhaver-hi tot un conjunt de braos i tirants per sostenir-los i es
complica el sistema.
En relaci amb aquests sistemes, tenim les suspensions de ponts rgids o la de rodes
independents. Tant un sistema com laltre t avantatges i inconvenients, per, per simplificarho, podem dir que la suspensi de ponts rgids est millor adaptada per superar obstacles i per
al que en diem conducci tot terreny.
1.4. CADENA CINEMTICA

Amb el nom de cadena cinemtica coneixem tot el conjunt de mecanismes que ens serveixen
per transportar el moviment rotatiu del motor a la transmissi, i poder aprofitar la potncia per
convertir-la en tracci a les rodes.
Si prenem per model un vehicle amb motor davanter i tracci a les rodes posteriors, la cadena
cinemtica, normalment, est disposada de la manera segent: motor, embragatge, canvi de
marxes (amb les seves relacions de canvi), eix de transmissi (que coneixem per cardan),
diferencial, semieixos de transmissi (coneguts per paliers) i, finalment, rodes. Si el vehicle s
amb el motor al davant i la tracci a les rodes del davant, la seqncia s la mateixa, per
eliminant leix de transmissi, i llavors el diferencial est ubicat a la mateixa caixa on hi ha el
canvi de marxes.
11
Cadena cinemtica
La concepci de la cadena cinemtica dun vehicle amb quatre rodes motrius s diferent de la
dun vehicle convencional, i encara ms si el vehicle est destinat a lextinci dincendis. La
necessitat de tracci a leix davanter, aix com la incorporaci de la presa de fora per accionar
la bomba daigua dextinci en compliquen lestructura mecnica.
La cadena cinemtica dun vehicle daquestes caracterstiques seria la segent:
cardan davantera, diferencial davanter,
paliers, rodes davanteres
motor, canvi de marxes, caixa de transferncia
cardan posterior, diferencial posterior,
paliers, rodes posteriors
12
13
1.5. NORMES DE SEGURETAT
Com pujar i baixar del vehicle

Posici del conductor en el vehicle
Forma dagafar el volant
Engegar el motor
Neteja dels vidres
Inspecci ocular de lentorn del vehicle abans de pujar
Sortides durgncia
Utilitzaci del fre al motor
Doble embragatge
Utilitzaci de reductores a lasfalt
Com pujar i baixar del vehicle

Pugeu i baixeu utilitzant els sistemes i mecanismes dissenyats per a aquesta funci. (No salteu
i procureu no agafar-vos del volant per pujar o baixar).
Posici del conductor en el vehicle
Ajustar-vos el seient de manera que amb lespatlla enganxada a lespatllera accediu amb les
dues mans al punt ms allunyat del volant.
Com agafar el volant
Sha de tenir la precauci de tenir el volant agafat tot el temps possible amb les dues mans,
deixeu anar una m noms per utilitzar la palanca de canvis, accionar mecanismes del tauler
de control del vehicle, etc.
La posici correcta de la posici de les mans s amb el dors de la m cap a lexterior. Si ho fem
per la part interna, hi ha el perill de torsi de canells i cops amb els radis del volant.
Engegar el motor
Per engegar el motor sha de fer amb lembragatge trepitjat, fins i tot si no t marxa enclavada, i
sense fer acceleracions intils.
Si per falta de bateria,sha dengegar empenyent o per gravetat en un pendent, comproveu que
el contacte estigui connectat i accioneu el motoret dengegada abans de deixar anar el pedal
dembragatge, per poca crrega de bateria de qu disposeu.
Neteja dels vidres
s important la neteja dels vidres sempre, per sobretot en els dies de sol al mat i a la tarda
perqu augmenta el risc denlluernament a causa de langle dincidncia del sol.
Inspecci ocular de lentorn del vehicle abans de pujar
Feu una volta abans de pujar, per comprovar que no existeixen obstacles, portes obertes, etc.
Sortida durgncia
En la sortida durgncia sha de procurar interrompre el mnim possible la resta dels usuaris de
la via pblica. Per aix sha de conixer el tipus de servei i la seva urgncia per poder fer la
valoraci del que sha darriscar o interrompre el trnsit.
13
Cadena cinemtica
Exemple: no s el mateix una sortida per fer la neteja de la calada que una sortida per foc en
una vivenda.
Les maniobres o canvis de carrers shan de senyalitzar amb ms antelaci que en situacions
normals.
Utilitzaci del fre motor
El fre motor sha dissenyat per reservar el fre de peu i evitar l'escalfament de tambors, sabates
de fre, etc. Per aquest motiu, el fre motor sha dutilitzar sempre en baixades pronunciades en
conducci tot terreny i en carretera per augmentar la retenci del vehicle.
Doble embragatge
Lobjectiu del doble embragatge s aconseguir la igualtat de velocitat perifrica entre dos
pinyons que es vol engranar, en cas de mancar de cons de sincronitzaci.
Per fer correctament el doble embragatge en els canvis de marxa s necessari tenir en compte
els segents passos:
S'ha de trepitjar lembragatge per treure la marxa enclavada i passar a punt mort.
Quan la palanca de canvis estigui en punt mort, cal accelerar el motor amb el pedal
dembragatge deixat anar i calcular aproximadament la velocitat del vehicle i les
revolucions del motor, de manera que la velocitat daven del vehicle i les revolucions del
motor coincideixin amb la marxa que es desitgi enclavar.
Utilitzaci de reductores en asfalt
En asfalt o terrenys amb molta adherncia, sha devitar utilitzar la reductora en els vehicles de
tracci total opcional, ja que quan posem les marxes curtes senclava la doble tracci i aquests
sistemes no solen tenir compensaci de voltes per a la diferncia de radi entre eixos.
En els vehicles de tracci total permanent, es poden utilitzar les curtes, per sha devitar posar
els bloqueigs en aquestes situacions.
14
TEMA 10. ATENCI SANITARIA
183
1.1. INTRODUCCI. MEDICINA D'URGNCIES I D'EMERGNCIES

La funci primordial en tota assistncia a un accidentat s reconixer i tractar les lesions que
pateix i poden posar en perill la seva vida i valorar posteriorment d'una manera ms acurada
altres possibles alteracions per veure quina ser l'atenci que se li ha de prestar fins l'ingrs al
servei d'urgncies d'un hospital.
Fer incorrectament aquesta valoraci pot comportar al pacient danys orgnics irreversibles i
fins i tot la mort.
En el desenvolupament d'aquest tema es far referncia explcita als ferits traumtics, ja que
aquest tipus de patologia s la que ms habitualment provoca la intervenci dels Bombers. Els
procediments i conclusions poden extrapolar-se a tot tipus de malalt que necessiti una
assistncia sanitria rpida efica i coordinada.
La mortalitat per traumatisme presenta una distribuci clarament diferenciada en el temps i amb
tres pics de freqncia molt evidents:
Un primer pic de mortalitat entre els pocs segons desprs de l'accident i els primers 2-4
minuts. Les causes sn grans lesions de: teixit cerebral, tronc cerebral, part superior de la
medulla espinal, el cor, l'artria aorta o altres grans vasos. La mortalitat dels pacients amb
aquests tipus de lesi difcilment disminuiria encara que es disposs d'equips d'una manera
prcticament instantnia en el lloc del sinistre.
Un segon pic de mortalitat des de minuts posteriors a l'accident fins les 4-6 h. Aqu les
causes de mortalitat sn: hematomes subdurals o epidurals, hemo-pneumotrax,
trencament de la melsa o del fetge, fractures de pelvis o lesions mltiples que provoquen
exanguinacions rpides. L'actuaci rpida d'equips d'Emergncia millora espectacularment
la supervivncia i la posterior qualitat de vida del lesionat.
El tercer pic de mortalitat es dna des de les 24-48 h posteriors a l'accident i fins les 5-6
setmanes. Es deu al fracs de diferents rgans, juntament a infeccions, mentre el pacient es
troba a la UCI.
1.1.1. Hora daurada

Com hem vist per aquesta distribuci de la mortalitat en accidents, hi ha un segon pic en qu
l'actuaci rpida dels equips de salvament i emergncies millora la morbi-mortalitat del lesionat.
En els estudis cientfics s'ha vist que aquest tipus de ferits greus veuen disminuir drsticament
la seva supervivncia depenent del temps que es triga en prestar-los la 1a assistncia. Aix
pacients amb traumatismes cranio-enceflics (TCE) greus (escala de coma de Glasgow menor
de 9) presenten supervivncies del 80% quan sn atesos "in situ" abans dels 15 min posteriors
a l'accident (i traslladats en helicpter a hospitals de 3r nivell). Aquesta xifra decau
progressivament quan l'assistncia es demora: si el retard s de 30 min la mortalitat ja s del
50%. En casos extrems, de manca d'assistncia en 1 hora, noms sobreviuen un 10%.
En aquest perode les lesions d'rgans interns o les fractures greus poden, per les hemorrgies
contnues, portar al xoc hipovolmic que s la causa primera de la mort dels ferits.
184
L'atenci i reanimaci en el lloc de l'accident, la classificaci acurada dels afectats, la

comunicaci amb un centre coordinador i el transport fins als centres sanitaris ms adients,
marquen la diferncia en la morbi-mortalitat dels pacients greus i donen la mesura de la qualitat
de l'assistncia que prestem al ciutad.
1.1.2. Urgncia i emergncia mdiques

Arribats a aquest punt hem de fer esment de la diferencia entre el que entenem per una
Urgncia i una Emergncia Mdiques. En un primer moment pot donar la sensaci que els dos
termes sn similars i que per tant vnen a dir el mateix, per amb una visi ms acurada
podem veure que s existeixen diferncies.
Segons un document de 1990 del Consell d'Europa una Urgncia Mdica s tota aquella
situaci que porta a la persona a sollicitar assistncia mdica immediata, mentre que
l'Emergncia Mdica s aquell tipus d'urgncia en qu existeix una situaci real de perill
immediat per la vida del pacient o la funci dels seus rgans.
Per tant ens trobem davant una 1a definici, la d'Urgncia Mdica, en que la persona malalta
creu que li passa quelcom que fa necessria una atenci sanitria immediata i per tant no pot
esperar rebre-la seguint els mecanismes normals que li ofereix l'Atenci Primria. Aix fa que
Urgncia Mdica sigui un terme desvirtuat progressivament per raons alienes a la lgica
assistencial. La Urgncia s'ha convertit en una atenci fora de l'horari convencional, s a dir el
terme Urgncia Mdica defineix noms la necessitat que creu tenir o vol tenir el pacient
d'assistncia immediata i no un terme que indiqui el que seria una autntica Urgncia, si ens
basssim exclusivament en criteris mdics. Amb aquests criteris la definirem (hi ha daltres)
com aquella situaci que si no s atesa en un perode aproximat de 24-48 hores pot portar
alguna complicaci a la persona malalta. Fixeu-vos que noms es fa esment de possibles
complicacions en un procs patolgic i que en absolut hi ha cap referncia a situacions de risc
vital immediat. Les caracterstiques definitries de l'Emergncia Mdica l'allunyen encara ms
del terme Urgncia.
Les caracterstiques definitries de l'Emergncia Mdica sn:
Brusquedat i gravetat de les situacions a atendre.

Necessitat de realitzar l'atenci en el menor temps possible.
Necessitat de fer aquesta atenci en l'mbit all on s'ha produt la demanda.
Existncia d'un pronstic de quantitat i qualitat de vida que s condicionat per la resposta
donada.
Requeriments de recursos especfics per a l'atenci en qualsevol medi, per hostil que pugui
ser.
Necessria disponibilitat de recursos qualificats, materials i humans, tots els dies de l'any i
les 24 h del dia.
Imprescindible integraci de tots els recursos que intervenen.
Com podem veure per tots aquests criteris, l'organitzaci que estaria en millors condicions de
portar a terme d'una manera integral l'atenci en cas d'una emergncia seria un cos de
bombers, ja que els seus mitjans sn els que ms s'apropen als requeriments que calen per fer
una atenci integral.
185
1.2. PAS
En tota actuaci que impliqui un risc s'ha de seguir un procediment de seguretat i autoprotecci
que es resumeix en l'acrnim PAS (Protegir, Alertar, Socrrer) i que per tant tamb s de rigor
aplicar en cas d'atenci a persones ferides o malaltes.
1.2.1. Recepci de l'alarma. Destinaci de recursos

El temps d'avs i per tant tamb el temps de resposta i d'arribada dels equips d'intervenci a un
sinistre condiciona la morbi-mortalitat de les persones afectades. s per aix summament
important que existeixi un nmero nic d'avs de fcil accs a la poblaci que permeti que la
resposta que es doni a la sollicitud d'ajut sigui integral (amb un nic avs s'activen tots els
estaments implicats en la resoluci de l'emergncia), simultnia (tots aquells que intervenen
sn activats alhora) i coordinada (tots tenen informaci de tots).
La Uni Europea ha legislat al respecte, creant en tot el seu territori el nmero telefnic
dEmergncies 112. En qualsevol pas europeu trucant al 112 satn la demanda del ciutad
tant en problemes de Seguretat Pblica, Assistncia Sanitria o altres tipus dEmergncia
(Bombers)
Qui fa la recepci de l'alarma ha de requerir de qui truca un seguit de dades
fonamentals:
Dades de la persona que truca: nom, telfon de contacte.

Localitzaci del sinistre: adrea exacta, punt quilomtric, sentit de la circulaci, accs ms
proper.
Tipus de sinistre: accident de trnsit, incendi, explosi, esfondrament, accident de
muntanya, accident laboral.
Persones afectades: nombre de ferits, gravetat o no, atrapats o no.
Primeres mesures que s'han adoptat.
Al mateix temps qui rep la informaci ha de ser capa de donar consells per telfon a qui s en
el lloc fins que arribin els equips d'intervenci.
Amb tota la informaci recollida amb la trucada d'avs es podr decidir quina ser la composici
del tren de sortida, que com a mnim hauria de constar de: vehicle autobomba, furg de
salvaments i ambulncia medicalitzada, quan parlem d'un accident de trnsit.
1.2.2. Protegir. Avaluaci de l'escena

Els bombers que actuen en un sinistre han de tenir com a premissa bsica preservar la seva
prpia seguretat ("Els herois morts no salven vides"), la dels ferits i la de la resta del personal
que tamb hi est actuant.
Per aix es fa necessari portar a terme les accions segents:
186
Protecci personal del bomber amb: equip d'intervenci complet, guants dexploraci
mdica (ltex, nitril,) per sota dels guants d'intervenci, equip respiratori quan les
circumstncies d'agressivitat del medi aix ho aconsellin.
Senyalitzaci de la zona d'intervenci.
Eliminaci de l'agent causant del sinistre: retirar d'atmosferes txiques, apagar possibles
incendis, tallar el subministrament elctric...
Assegurar l'estabilitat en situacions precries: cotxes propers a barrancs, a ponts...
1.2.3. Alertar
No serveix de res comenar una actuaci sobre una vctima que requereixi una atenci
continuada (Suport Vital, control d'un xocat...), si en el lloc no hi ha un equip que pugui seguir el
tractament o no s'espera la seva arribada. Per tant s absolutament necessari donar informaci
al ms aviat possible del desenvolupament del servei i sobretot quan es far imprescindible que
en el lloc arribin altres mitjans que els que ja hi sn. Per tant s'ha de donar informaci
rpidament al Parc o al Control Central de quina s la situaci exacta i de si calen ms mitjans.
1.2.4. Socrrer
L'atenci a les vctimes es desenvolupa al llarg de tot el tema.
1.3. SIGNES I SMPTOMES

En aquest tema parlarem de quins sn els passos a seguir en la valoraci del pacient en el lloc
de l'accident. La valoraci s'ha de fer en un ordre determinat, sistematitzant correctament tots
els passos i seguint-los estrictament en tots els casos sense excepci.
Abans de passar a descriure quins sn aquests passos, s necessari explicar un seguit de
conceptes que ens aclariran de qu estem parlant en cada moment.
1.3.1. Smptoma
El primer d'aquests conceptes a especificar s el de smptoma clnic. Un smptoma s tota
aquella manifestaci de malestar que refereix el malalt, per que no podem mesurar. s per
tant un concepte subjectiu: el dolor, el mareig o les nusees.
1.3.2. Signe
Pel contrari, un signe s tot all que pot presentar un malalt i que s objectivable per qui
l'explora. Els signes clnics que ens seran tils en l'avaluaci del pacient sn:
Pols
El pols s l'ona de pressi que es produeix amb la contracci cardaca i que les artries
transmeten per la paret grcies a la seva estructura muscular (i per tant grcies a l'elasticitat)
que tenen. El pols s el reflex fidedigne del ritme cardac.
Parlarem de taquicrdia quan ens trobem amb freqncies cardaques elevades
(aproximadament per sobre de 100 x') i de bradicrdia quan la freqncia cardaca estigui
disminuda (aproximadament per sota de 50 x'). El pols s'evidencia per palpaci en aquelles
artries ms properes a la pell i la seva percepci millora en els punts en qu, a ms, l'artria
s tamb vena a una estructura ssia. De tots els punts de palpaci arterial a la prctica se
187
n'utilitzen dos: radial i carotidi; en menor mesura tamb es fa servir, per detectar el pols, el punt
de palpaci femoral.
El pols carotidi s el ms precs, ja que a ms d'estar ms proper al cor la seva disposici

anatmica fa que, en el cas de la cartida esquerra, es trobi en lnia recta respecta de la sortida
del cor per lartria aorta. Si el pacient presenta un quadre en qu el batec cardac s molt
dbil aquest no es detectar a lartria radial, per s a la cartida. Per tant quan noms siguem
capaos de detectar el pols carotidi ja tindrem una informaci molt til respecte a la gravetat de
la situaci. El pols carotidi es troba per davant del mscul esterno-clido-mastodal a la part mitja
del coll i s'ha de tenir cura de no intentar palpar mai el pols en les dues artries cartides alhora
ja que aix pot donar alteracions del ritme cardac.
Un pols dbil i rpid pot indicar un quadre de xoc, mentre que un pols tamb rpid per fort
voldr dir molts cops que el ferit manifesta un grau dangoixa o por a conseqncia del sinistre.
El pols ha de ser regular. Una artmia (la manca d'aquesta regularitat), indica un problema
cardac que normalment ser greu.
Respiraci
La respiraci normal es realitza fcilment, sense dolor, sense soroll i sense esfor. Qualsevol
canvi evident en aquestes caracterstiques ens indicar una patologia.
La respiraci superficial i rpida s'associa freqentment als estats de xoc, mentre que la
profunda, sorollosa i amb dificultat podr voler dir que ens trobem davant d'una obstrucci
parcial de la via aria o d'una malaltia pulmonar.
L'augment de la freqncia respiratria s'anomena taquipnea, mentre que parlarem de
bradipnea quan el pacient presenti una disminuci de la mateixa.
Quan ens trobem davant d'un augment del treball respiratori (taquipnea amb augment de la
profunditat de la inspiraci, obertura de les aletes nasals i contracci de la musculatura
accessria) juntament amb sensaci subjectiva d'ofec, parlem de dispnea.
Junt amb les alteracions del ritme respiratori poden haver altres manifestacions com ara la
producci d'esputs. Aquests aniran acompanyats de sang quan hi hagi una lesi de la via aria.
Els esputs poden ser escumosos quan ens trobem davant d'un pacient en fallida cardaca.
188
Tensi arterial
La tensi arterial (TA) s la pressi que existeix a
l'interior de les artries. Est determinada per la fora
amb qu el cor impulsa la sang a la sortida del
ventricle esquerre. El sistema arterial s tancat i
connectat a una bomba que impulsa un volum de sang
que s sempre el mateix, pel seu interior. Variacions de
la TA indicaran, per tant, o b una fallida de la bomba o
una alteraci en la capacitat de les artries o una
alteraci en el volum de sang circulant.
Els canvis que presenta la TA, malgrat donen
informaci de primera m de quin s l'estat del sistema cardiovascular, no sn tan rpids com
poden ser-ho els del pols, ja que el cos t uns sistemes compensatoris per mantenir la TA dins
uns lmits per permetre que la sang arribi a tots els territoris.
Temperatura
La temperatura corporal normal s de 37 C. El manteniment d'aquesta es realitza per sistemes
ubicats en el SNC i es fa mitjanant la pell i la respiraci.
Coloraci de la pell
La coloraci de la pell s determinada fonamentalment per la presncia de sang en els
capillars subcutanis.
La pell pot presentar una coloraci vermella quan hi ha: TA elevada, hipertrmies i certes
intoxicacions com la produda pel monxid de carboni.
Una pell pllida indica una circulaci insuficient en els capillars subcutanis i per tant ens dna
idea de si s'est produint una redistribuci del volum circulant. Aix pot passar en estats de xoc,
en hipotrmies i en situacions de pnic.
La pell pot presentar una coloraci blavosa, s'anomena cianosi, quan l'oxigenaci no s bona
(la sang s vermella perqu l'hemoglobina, qu s l'encarregada de transportar l'O 2 dins els
glbuls vermells, pren aquest color quan transporta O2 i es torna blava quan transporta CO2 ).
La pell es comena a tornar ciantica per les puntes dels dits, els llavis i les orelles.
Per ltim la pell pot presentar tamb una coloraci groguenca, anomenada ictercia (ms
evident en les mucoses), quan hi ha certs trastorns heptics.
Reompliment capillar
s la capacitat per reomplir els capillars quan
shan buidat per pressi digital. Habitualment
aquesta prova es fa en el llit unguial: es comprimeix
una ungla i s'observa quan, desprs que ha quedat
pllida, torna a la seva coloraci anterior. Temps
superiors a 2 segons indiquen comproms
circulatori.
189
Nivell de conscincia
Una persona amb un estat de conscincia normal est alerta, orientat (sap el dia que s, on es
troba, el seu nom, on viu...) i respon als estmuls verbals i fsics. Qualsevol canvi significa una
malaltia o una lesi. Existeixen molts sistemes per avaluar l'estat de conscincia d'un pacient.
El ms senzill i ms utilitzat universalment s l'escala de coma de Glasgow, que s'estudiar
ms endavant.
Mida pupillar
Les pupilles tenen una mida i un contorn regular amb simetria entre ambdues en situaci
normal. La mida dependr de l'estmul llumins a qu estigui sotms l'ull. Quan la intensitat
lumnica s baixa les pupilles es dilaten (midriasi) per permetre que a la retina li arribi el mxim
de llum possible. Quan la intensitat lumnica s alta les ninetes tenen un dimetre redut (miosi)
per impedir que l'excs de llum saturi les cllules de la retina.
Quan les pupilles no reaccionen a la llum,

aquesta reacci s lenta o ho fan
asimtricament estem davant d'una situaci
de patiment de les cllules nervioses, ja que
la connexi entre les ninetes i el SNC s molt
directa i rpida.
Mobilitat
La manca de mobilitat voluntria d'una persona conscient (parlisi), denota una lesi si apareix
just desprs d'un traumatisme. Tamb pot denotar una malaltia (com ara un accident vascular
cerebral) quan apareix sense causa externa evident.
Reacci enfront el dolor
Quan una persona s sotmesa a un estmul fsic o qumic respon amb un mecanisme de
retirada, una expressi verbal o una manifestaci facial. Quan aix no s aix (la situaci s diu
anestsia) ens trobem davant una lesi en el SN fins que no es demostri el contrari. Tamb
poden existir situacions lesives en qu la sensibilitat no estigui abolida, per s alterada. El
pacient manifestar sensacions de formigueig (parestsies). Per ltim hi ha casos en que el
pacient no manifesta dolor i que no impliquen lesi, com ara quadres d'histria, impressions
emocionals fortes o intoxicacions etliques o per drogues.
Habitualment l'anestsia i la parlisi es presenten conjuntament, per no sempre s aix.
190
1.4. VALORACI PRIMRIA

La valoraci primria serveix per identificar amb rapidesa les lesions possiblement mortals ms
immediates per poder-les tractar amb la mxima prioritat seguint un ordre estricte:
Via aria
Respiraci
Circulaci
Estat neurolgic
1.4.1. Manteniment de la via aria i de la respiraci

S'ha de fer mantenint el control de la columna
vertebral.
El primer pas s assegurar-se que el pacient respira,
posteriorment es fa neteja de cavitat oral de possibles
cossos estranys i, si se'n disposa, s'administrar 02.
Evidentment quan el pacient no respiri s'iniciaran les
maniobres de RCP descrites ms endavant en el curs.
1.4.2. Circulaci
Els passos sn (per aquest mateix ordre):
Pols
S'han de controlar les caracterstiques del pols: central (carotidi o
femoral) o perifric(radial).
Identificaci de possibles sagnats i d'un xoc hipovolmic
Si hi ha sagnats aquests es controlaran tal i com s'explicar en el
tema corresponent. El mateix caldr fer davant de la sospita de xoc.
Reompliment capillar
1.4.3. Estat neurolgic

Estat de les pupilles
Escala de coma de Glasgow
191
Valoraci de la mobilitat i sensibilitat
1.4.4. Control del signes vitals i interrogatori

Pols
Es valorar la freqncia, intensitat, ritme i lloc on s perceptible.
Respiraci
s important observar els moviments de la cavitat torcica tant per avaluar el tipus i freqncia
de la respiraci com per evidenciar possibles lesions torciques. Tamb s'avalua una possible
cianosi. Quan la freqncia respiratria sigui superior a 20 x' sha de pensar que ens trobem
davant un possible comproms respiratori.
Tensi arterial
s important conixer quina s la TA d'un pacient, ja que els canvis posteriors que hi puguin
haver-hi ens donaran una aproximaci molt valuosa de com est evolucionant. Per tant si es
disposa de l'aparell per mesurar la tensi i es coneix la tcnica per mesurar-la, en aquesta fase
cal fer-ho.
Interrogatori del pacient
Si el pacient est conscient s'ha d'interrogar sobre qu s el que li fa mal, si recorda les causes
del accident i sobre possibles patologies: si t alguna malaltia crnica, si pren medicaci i si t
allrgies. Tamb s important poder parlar amb algun acompanyant quan el pacient est
inconscient.
192
1.5. VALORACI SECUNDRIA

Quan s'han realitzat tots els passos anteriors s'inicia la revisi secundria. s un examen fsic
rpid per complet per identificar tantes lesions com sigui possible. S'inicia pel cap i finalitza als
peus passant per totes les parts del cos, observant i palpant minuciosament. Si el pacient est
conscient abans parlarem amb ell per explicar-li el que farem. Sempre que les condicions
ambientals ho permetin (intimitat, temperatura...) s'ha de fer amb el pacient despullat.
1.5.1. Cap
Es busquen lesions i laceracions al cuir cabellut palpant
per descobrir deformitats i depressions cranials. Es
valora l'estat de les parpelles i els globus oculars tornant
a controlar l'estat de les pupilles i retirant lents de
contacte si el pacient en porta. S'observen els odes per
descartar otorrgies (sortida de sang pel conducte
auditiu extern) o sortida de lquid cfalo-raquidi (LCR),
cal descartar epistaxi (hemorrgia nasal) o sortida de
lquid cfalo-raquidi tamb pel nas. S'ha de descartar
presncia d'hematomes periorbitaris que indicarien, junt
amb els signes anteriors, possibles fractures de crani. Es
revisa la cavitat oral novament i es palpa la mandbula
per descartar-hi fractures.
1.5.2. Coll i columna cervical

Es palpa la columna cervical buscant deformitats
i zones doloroses. S'ha de tenir com a norma
bsica la premissa qu qualsevol malalt
traumtic t una lesi de la columna cervical fins
que a l'hospital no es demostri el contrari.
1.5.3. Trax
Es revisa el trax mirant que els moviments
siguin simtrics en els dos hemitrax i no hagi
discordana en el temps. S'ha de palpar la
graella costal i les clavcules buscant possibles
fractures i descartar la presncia d'emfisema
subcutani (la pell crepita en palpar-la) que
indicaria l'existncia d'un pneumotrax. S'han
de comprovar les vibracions vocals: en fer
parlar al pacient amb les mans recolzades a la
193
paret torcica s'ha de percebre com vibra d'una manera simtrica (aix s'aconsegueix si es fa
que el ferit digui paraules amb molta sonoritat, com ara "33" o "carretera"), si no hi ha simetria
podria indicar la presncia d'un pneumotrax. Es descarten ferides obertes. Es palpa
curosament, sense mobilitzar al ferit, la columna dorsal buscant punts dolorosos o deformitats.
1.5.4. Abdomen
S'han de descartar distensions, deformitats o
ferides obertes amb evisceracions. S'ha de
palpar la totalitat de la paret abdominal
buscant zones doloroses o resistncia de la
paret: si hi ha patologia abdominal la
musculatura es contrau i es palpa molt dura.
Tamb s'ha d'explorar la zona genital i rectal
buscant lesions i hemorrgies. S'utilitza la
mateixa sistemtica que en el trax per
descartar lesions a la columna lumbar.
1.5.5. Pelvis
La pelvis s'explora per palpaci des de dalt de les crestes ilaques pressionant-les per buscar
asimetries, crepitaci, dolor o inestabilitat. Desprs es palpa lateralment fent pressi per mirar
de trobar-hi els mateixos signes.
1.5.6. Extremitats
No noms es descarta la presncia de
fractures o hemorrgies, s'han de palpar els
polsos per constatar una bona circulaci.
194
1.5.7. Estat neurolgic

Es torna a valorar l'estat de conscincia mitjanant l'escala de coma de Glasgow i si el nivell de
conscincia ho permet, s'explorar la fora fent que el pacient mogui les extremitats i amb les
seves mans ens estrenyi les nostres i la sensibilitat pessigant-lo lleugerament per descartar
lesions medullars.
Tan important com explorar i tractar el pacient s transmetre tota la informaci posteriorment
del que s'ha vist i el que s'ha fet, per aix s molt til poder anotar-ho tot correctament tenint en
compte que el ms important s l'evoluci dels signes vitals i de l'estat neurolgic des d'un
primer moment.
195
196
V.
HEMORRGIES I XOC
1.
HEMORRGIES
197
1. HEMORRGIES
Les hemorrgies sn, juntament amb l'aturada cardio-respiratria, les niques urgncies vitals
prpiament dites. El control d'una hemorrgia greu s l'nic procediment teraputic que hem de
portar a terme a la vegada que la reanimaci cardiopulmonar.
1.1. DEFINICI D'HEMORRGIA

Anomenem hemorrgia a una fuita de sang de dins dels vasos a l'exterior, s a dir, de l'espai
intravascular a l'espai extravascular.
Com les funcions que es duen a terme a l'organisme depenen de l'adequada i ininterrompuda
aportaci sangunia, qualsevol lesi a un vas sigui quin sigui, pot ser perillosa si la prdua de
sang s considerable.
1.2. ASPECTES QUE CAL TENIR EN COMPTE EN LES HEMORRGIES

1.2.1. La seva procedncia
Hemorrgia arterial
Les artries sn vasos sanguinis de parets gruixudes i elstiques pels quals circula la sang a
alta pressi de forma de pulsaci, a causa dels batecs cardacs. La sang que hi circula, excepte
les artries pulmonars, s sang oxigenada.
s per tot aix que les hemorrgies arterials es caracteritzen per la
sortida de sang a raig, a batzegades rtmiques (corresponents als
batecs del cor) i pel seu color vermell viu.
L'elevada pressi amb qu circula la sang per les artries impedeix
molts cops la formaci del cogul, dificultant el control.
Hemorrgia venosa
Les venes sn vasos sanguinis pels quals circula la sang a baixa
pressi, de manera constant, sense pols (excepte les venes
pulmonars). La sang de les venes es sang sense oxigenar. La
sortida de sang d'una vena s constant, sense pulsaci i amb la
sang de color vermell fosc.
Les hemorrgies venoses sn ms fcils de controlar ja que la
baixa pressi amb qu circula la sang facilita la formaci del cogul.
157
Hemorrgia capillar
Els capillars sn vasos sanguinis microscpics.
L'hemorrgia capillar es caracteritza per la sortida lenta de sang
que brolla de ferides menors com les provocades per fricci.
Aquest tipus d'hemorrgies s fcil de controlar ja que el dimetre
d'un capillar s molt petit. El perill ve per la seva extensi i per les
possibilitats d'infecci que aix comporta.
1.2.2. El volum de sang perdut

El volum aproximat de sang en els adults s d'uns cinc litres.
Generalment, una prdua de sang fins a un 15% (750 ml en els adults) s tolera fora b.
Si la prdua de sang est entre el 15 i el 30% (1.500 ml), la situaci s greu i pot comportar
lesions a posteriori. El ferit presenta signes clars de xoc. Normalment requereixen transfusions.
Quan el ferit ha perdut ms d'un 30%, es tracta d'una situaci molt greu que demanar una
atenci prioritria de l'hemorrgia i del quadre de xoc ja instaurat que trobarem.
1.2.3. Si sn hemorrgies internes o externes

Hemorrgies internes
Sn aquelles en qu la sang no es vessa a l'exterior, sin que s'acumula a l'interior d'algun
compartiment de l'organisme (abdomen, trax, pelvis, etc.). Hi ha situacions en qu la sang
acumulada surt a l'exterior per orificis naturals, dependent de l'orifici de sortida rep diferents
noms:
Hematmesi: La sang surt per la boca en forma de vmit.

Rectorrgia: Quan surt sang pel recte.
Hemoptisi: La sang surt per la boca en tossir.
Epistaxi: Sortida de sang pel nas.
Otorrgia: Sortida de sang per l'oda.
La presncia d'aquest tipus d'hemorrgia exterioritzada ens ha de fer sospitar diferents tipus de
lesions, per exemple una otorrgia ens ha de fer sospitar una fractura de la base de crani, una
hematmesi en una acumulaci de sang a l'estmac.
Hemorrgies externes
Sn aquelles que aboquen la sang directament a l'exterior del cos. En aquest cas la valoraci
s fcil ja que en visualitzar-la podrem catalogar el risc de manera rpida.
158
1.3. MECANISMES DE DEFENSA DAVANT D'UNA HEMORRGIA

Davant d'una hemorrgia el nostre cos desenvolupa uns mecanismes de defensa per corregir
i/o compensar el procs.
1.3.1. Mecanismes locals

Sn els que intenten impedir o minvar la prdua de sang dels vasos lesionats, i sn:
Vasospasme
Quan es produeix la ruptura d'un vas hi ha una contracci potent de la musculatura de la paret
per reduir al mxim la llum i que la prdua de sang sigui menor. Com ms gran s la lesi, ms
important s el vasospasme, que pot durar des d'uns segons fins a 30 minuts. El vasospasme
explica que les vctimes d'una amputaci traumtica gaireb no sagnin els primers minuts.
Agregaci de plaquetes
Quan un vas es trenca, les plaquetes s'ajunten a les parets de la zona afectada, s'adhereixen
entre elles i formen un tap. La formaci d'aquest tap de plaquetes, sobretot en els vasos de
baixa pressi, pot ser suficient per aturar l'hemorrgia.
Formaci de coguls
Els mecanismes esmentats actuen en pocs
segons i molts cops sn suficients per aturar la
prdua de sang. Si no ho sn, s'activa el
mecanisme de la coagulaci.
Al cap d'uns minuts d'haver-se produt una ferida,
per efectes de la prpia lesi del vas i per
l'agregaci de plaquetes, s'alliberen substncies
activadores que desencadenen tot un seguit de
reaccions qumiques que determinen la formaci
d'una estructura complexa en forma de xarxa, anomenada cogul, que tanca la lesi fins que
es produeix un creixement de les parets lesionades que repara el vas.
159
1.3.2. Mecanismes generals

Davant de qualsevol disminuci del volum total de sang, el cos intenta restablir la normalitat
mitjanant mecanismes de compensaci com la taquicrdia, la vasoconstricci perifrica, etc.
Aquests mecanismes es veuran detalladament en parlar del xoc hipovolmic.
1.4. MTODES PER CONTROLAR LES HEMORRGIES EXTERNES

1.4.1. Compressi directa de l'hemorrgia
s el mtode ms efica per controlar una hemorrgia, el ms senzill i el primer que cal fer
quan ens trobem davant d'aquesta situaci.
Es tracta de comprimir directament sobre la ferida que sagna, es pot fer directament amb la m
o fer servir material com les frules inflables.
Compressi manual
Colloquem sobre la lesi unes quantes
gases, si pot ser estrils. A continuaci,
colloquem el tal de la m sobre les gases i
hi fem pressi durant 10 minuts. Passat
aquest temps, es comprova si l'hemorrgia
ha cedit. La compressi l'hem de continuar
fins que ja no sagni. s molt important tenir
en compte que el primer gruix de gases que
hem posat, no s'ha de retirar mai, ni per
comprovar si l'hemorrgia ha cedit ni perqu
les gases estiguin molt plenes de sang, ja
que si ho fssim s'interrompria el procs de
formaci del cogul i tornaria a sagnar com
al comenament. Es per aix que si posem
gases netes, ho farem a sobre d'aquestes
primeres.
s important que el material que posem en contacte sobre qualsevol ferida sigui estril o al
ms net possible, per en el cas d'una hemorrgia greu cal no perdre el temps i, si es
necessari, comenarem la compressi directament amb la m.
Si la sortida de sang persisteix, intentarem pressionar el vas directament amb els dits. Per ferho, ficarem els dits directament a la ferida buscant el punt que sagna i farem una compressi
cap a una superfcie dura, que pot ser un os o simplement un mscul.
Compressi local facilitada
Quan la compressi manual ha estat efica, es poden fer servir diferents tcniques per
mantenir la compressi sense haver d'estar hipotecats amb la compressi manual.
160
s de frules pneumtiques. Noms es pot utilitzar en

les extremitats. Un cop collocat l'apsit (gruix de
gases), es fa lliscar la frula sobre l'apsit al llarg de
l'extremitat, sense deixar de fer pressi. A continuaci
s'infla la frula.
Cal tenir en compte que les frules pneumtiques
exerceixen pressi al voltant de tota l'extremitat, per tant
cal comprovar pols distal, temperatura i coloraci dels
dits i sensibilitat. Si en un moment donat la pressi de la
frula es excessiva, la desinflarem una mica per
restablir la circulaci
Un cop collocada una frula no s'ha de retirar sense
supervisi mdica.
L'embenat de pressi. Consisteix a collocar sobre l'apsit de la ferida una bena enrotllada i
fer un embenat fort sobre tot aix. D'aquesta manera aconseguirem exercir una pressi ms
gran sobre la ferida que sobre la resta de l'extremitat.
Tamb s'ha de comprovar pols, temperatura, coloraci i sensibilitat distals a la ferida, per si
l'embenat fes una pressi excessiva.
Elevaci de l'extremitat lesionada. En elevar l'extremitat, la fora de la
gravetat ajuda a reduir la pressi arterial i fer disminuir l'hemorrgia.
Compressi indirecta de l'hemorrgia. Consisteix a comprimir l'artria
principal que queda per sobre del punt de sagnat, per disminuir el
volum de sang que arriba a la ferida, alhora que assegurem l'arribada
de sang a la resta de la zona.
Aquest collapse de l'artria principal, es fa als punts de pressi, que
sn zones en qu l'artria principal es localitza prxima a la pell i, al
mateix temps, prop d'un os.
Compressi de l'artria humeral. Quan l'hemorrgia s a l'extremitat superior. Per localitzar-la
es posa el bra del ferit en angle recte sobre el cos, amb el palmell de la m cap a munt. Per
sota de l'aixella veurem un solc format pels msculs bceps i braquial, i per on passa l'artria
161
humeral. En pressionar aqu en direcci cap a l'os, collapsem l'artria i disminuirem el volum
de sang que arriba a la ferida.
Compressi de l'artria femoral. Quan

l'hemorrgia s a l'extremitat inferior. El punt de
pressi es localitza per sota de l'engonal, just per
sota de la uni del mscul al tronc. S'ha de fer una
pressi forta amb el tal de la m o amb el puny en
direcci cap al fmur.
1.5. CONTROL DE LES HEMORRGIES INTERNES

El control de les hemorrgies internes s complicat, ja que com que no es veu el punt de
sagnat el seu diagnstic s dificults. En la majoria dels caos, l'nic que es pot fer s sospitar
l'hemorrgia per:
Els mecanismes que han produt la lesi.

La sortida de sang per orificis naturals
Pels signes i smptomes de xoc.
El tractament nicament anir encaminat a les mesures de control del xoc i el trasllat en les
millors condicions possibles.
162
IV. SUPORT VITAL BSIC
1.
TEORIA, PRCTICA I DEA
163
164
Valoraci del pacient
1.1. INTRODUCCI
1.1. Definici
El Suport Vital Bsic (SVB) s aquell conjunt de maniobres encaminats a mantenir la
permeabilitat de la via aria i donar suport a la respiraci i a la circulaci sense utilitzar per aix
cap dispositiu excepte els que permetin protegir-nos.
Laturada crdio-respiratria sobtada (ACR) s una de les causes de mort ms importants a
Europa amb aproximadament 700.000 ACR/any. La causa ms important dACR s la
fibrillaci ventricular (FV). Moltes de les vctimes dACR sobreviuen si qui presencia laturada
actua immediatament, mentre el ritme encara s de FV. El tractament ptim daquest tipus
dACR s linici immediat de les maniobres de reanimaci seguit duna desfibrillaci preco.
LACR s el cessament de l'activitat mecnica del cor acompanyada duna manca de ventilaci.
Des de la visi del Suport Vital lACR s la interrupci brusca, inesperada i potencialment
reversible de la respiraci i circulaci espontnies. La conseqncia n's la interrupci del
transport d'O2 cap a tots els teixits, per amb una significaci especial al cervell i al miocardi.
El terme ACR no s'ha d'aplicar a l'aturada de les funcions vitals que es dona en el procs de la
mort natural: com a conseqncia de l'envelliment biolgic o de l'evoluci terminal d'una
malaltia.
L'ACR es pot iniciar com a
Aturada respiratria:
En l'aturada respiratria els batecs del cor persisteixen durant un breu espai de temps,
cosa que ens pot permetre, amb una actuaci rpida i efica, evitar l'aturada cardaca.
Les causes ms freqents sn : intoxicacions farmacolgiques, inhalaci de fums o
gasos, obstrucci de la via aria (cossos estranys, cansament), traumatismes. s el
mecanisme habitual dACR en els nens.
Aturada cardaca:
En l'aturada cardaca, l'absncia d'O2 a nivell cellular i especialment en el cervell
provoca de forma rpida l'aturada respiratria.
En el nostre pas la causa ms freqent de mort sobtada s la malaltia coronria: infart agut de
miocardi (IAM).
165
1.2. Reanimaci cardiopulmonar (RCP)

La RCP consta d'un seguit de maniobres destinades a revertir la situaci d'ACR.
Probabilitats de supervivncia en l'aturada cardiorespiratria
1.3. Suport vital (SV)

Sota el terme SV sinclouen les accions que han demprendres davant la possibilitat que una
situaci determinada pugui esdevenir en ACR i per tant s un concepte ms ampli que el
dRCP. El suport vital compren les maniobres que permeten prevenir lACR:
reconeixement de la situaci.
avs a unitats demergncies.
intervenci preco.
- obertura via aria.
- PLS
- control hemorrgies.
El suport respiratori i circulatori a la vctima en ACR mitjanant les maniobres de RCP.
En funci del material disponible i dels coneixements o habilitats hi ha tres tipus de SV:
166
SV Bsic (SVB) quan es realitza sense ms material que el considerat de barrera per a la
respiraci amb aire exhalat.
SVB Instrumentat (SVBI) realitzat per persones entrenades en ls de les tcniques i amb
material necessari: bal dinsuflaci, O2, per garantir un suport ventilatori i circulatori.
SV Avanat (SVA) Quan disposem de dotacions de professionals qualificats (metges i

infermeres) entrenats i equipats amb el material necessari (frmacs, material dintubaci...)
per garantir suport respiratori i circulatori.
1.2. CADENA DE SUPERVIVNCIA

LRCP bsica per si mateixa noms s d'utilitat per mantenir unes mnimes condicions que
permetin una desfibrillaci el ms efectiva possible. El resultat noms es pot optimitzar quan la
seqncia d'esdeveniments que sha de posar en marxa quan es detecta una ACR es dna
d'una manera rpida:
1.
2.
3.
4.
Reconeixement dels signes precoos d'alarma i lactivaci preco dels SME.

Inici de la RCP Bsica.
Desfibrillaci.
Resta de maniobres (abans la desfibrillaci era una tcnica exclusiva de SVA) que
composen el SVA: intubaci, administraci de frmacs, etctera.
La interconnexi d'aquests fets i la seva indispensabilitat (shan de fer tots ells i sempre en el
mateix ordre) per a l'xit de la reanimaci s'han comparat a les anelles d'una cadena.
Qualsevol cadena s tan forta com la ms feble de les seves anelles. Si una anella es trenca o
es passa per alt, les possibilitats de supervivncia disminueixen i la integritat neurolgica del
pacient es pot veure afectada.
Les anelles de la cadena de supervivncia es descriuen com
1.
2.
3.
4.
Reconeixement preco de la situaci i activaci dequips de SVA

RCP Bsica preco.
Desfibrillaci preco.
SVA preco.
167
1.3. RISC DE CONTAGI DURANT LA RCP

En situacions d'emergncia, amb exposici a qualsevol fluid hum, existeix el risc de
transmissi de malalties. Cal prendre, doncs, precaucions per minimitzar-lo.
El contagi d'hepatitis i de VIH durant les maniobres no ha estat descrit mai.
Contrriament, el risc d'infecci per la saliva est documentat per l'herpes simple, algunes
meningitis, tuberculosi i altres malalties infeccioses respiratries.
Les recomanacions per minimitzar el risc es basen en l'establiment d'unes barreres protectores
(dispositius de barrera):
Utilitzaci en tots els casos de guants dexploraci.

Utensilis pel suport ventilatori: mascaretes amb vlvules unidireccionals.
Ulleres o altre protecci ocular (pantalla interior del casc).
Actualitzaci de la profilaxi (vacunes) en tots els professionals de risc (bombers).
1. 4. SUPORT VITAL BSIC (SVB)

s el conjunt d'actuacions que inclouen el coneixement del sistema de resposta davant una
situaci d'emergncia (i de la forma d'accs a aquest conjunt) i de les accions inicials que cal
realitzar davant de situacions d'inconscincia recuperada o persistent, traumatisme greu,
aturada respiratria greu, aturada cardiorespiratria.
En el SVB s'hi engloben les dues primeres anelles de la cadena de supervivncia: detecci i
petici d'ajut preco i inici preco de les maniobres de reanimaci.
El SVB es realitza sense cap mena d'equipament (a diferncia del suport vital instrumentat).
Noms s'accepten com a necessaris en el SVB els mecanismes de barrera. L'objectiu del SVB
s el manteniment duna circulaci sangunia que permeti una oxigenaci d'emergncia, fer
permeable la via aria i aconseguir una ventilaci efica mentre no arriba fins el lloc un
desfibrillador.
El terme RCP bsica descriu el conjunt de maniobres que tenen com a finalitat mantenir les
funcions circulatries i respiratries en una ACR mitjanant compressions torciques externes i
l'aire expirat des dels pulmons del reanimador (concentraci d'O2 d'entre el 16 i 18%, que s
inferior al 21% atmosfric).
1.4.1. Identificaci de la situaci

Avaluaci del nivell de conscincia
Sacsejar l'espatlla de lafectat mentre se li pregunta si es troba b: cridar i sacsejar. Davant
d'aquest estmul podem obtenir dues respostes: conscient o inconscient. Cadascuna delles
induir actuacions especfiques (en afectacions traumtiques tenir cura amb el segment
cervical).
168
Comprovar si el pacient respira normalment

-
Obrir la via aria

Comprovar si es produeixen moviments de la caixa torcica.
Escoltar els sorolls ventilatoris
Sentir la sortida de l'aire.
L'avaluaci del nivell de conscincia i la presncia o no de respiraci espontnia identifica tres

situacions, cadascuna de les quals t una actuaci especfica.
1.4.2. Actuacions especfiques

Situaci d'emergncia en el pacient conscient
Diverses situacions (p. ex.: hemorrgies) poden posar en perill la integritat de les funcions
vitals. Shan dobservar anomalies, iniciar actuacions especfiques i demanar ajut. Els objectius
sn: control dhemorrgies i desobstrucci de la via aria.
Inconscincia allada (sense alteracions de les funcions vitals: funcions

circulatria i respiratria conservades)
Protecci i avs als serveis d'emergncia. Collocar la vctima en posici lateral de seguretat
(PLS) per afavorir la ventilaci: obertura i permeabilitat de la via aria.
Inconscincia amb aturada respiratria

Demanar ajut i realitzar maniobres de RCP que intercalin maniobres de compressi torcica
amb seqncies de ventilaci artificial.
169
VALORAR NIVELL DE
CONSCINCIA
Observar.
auxili
Demanar
Si est conscient
Es troba
b?
Auxi
li!
Sacsejar
Cridar
suaument.
Si NO est conscient:
OBRIR V
ARIA
VALORAR
VENTILACI
Cridar demanant auxili

Decantar el cap i aixecar el ment. Obrir
la boca. Veure, escoltar i sentir la
respiraci 10 s
DEMANAR
AUXILI
Si NO ventila
normalment
Si ventila normalment
PLS. Demanar auxili.
Revalorar ventilaci
30 compressions.
COMENAR RCP
112
Palmell de la m
sobre la meitat de lestern i laltra m damunt.

Comprimir 4-5 cm a 100/min.
Obrir la boca. Bufar fins que el trax sinfli. 2a
ventilaci quan el trax es desinfli
FER 2
VENTILACIONS
Relaci 30:2
1.4.3. Tcniques de suport vital bsic

Control de les hemorrgies
Compressi directa sobre el lloc de sagnat (vegeu el captol especfic).
Desobstrucci i permeabilitat de la via aria en el pacient conscient

La sndrome d'ennuegament s la ocupaci de la via aria superior:
faringe, laringe, boca o nas, per objectes (normalment dentadures, sang,
restes de contingut alimentari) que impedeixen la ventilaci. Si els
objectes sn accessibles, s'extreuen directament amb els dits. Si no ho
sn, s'haur d'evitar intentar treure'ls, ja que es podrien introduir en zones
ms allunyades i provocar una obstrucci ms greu.
En la forma clnica de
presentaci ms habitual d'obstrucci de la
via aria o ennuegament el pacient t la m al
coll indicant que li falta l'aire i la cara es posa
de color blavs (ciantica), cosa que indica
manca d'O2.
El millor mecanisme de desobstrucci s la
tos, per tant sha danimar a la persona a que
tussi.
Si
la
situaci
evoluciona
desfavorablement (debilitat i manca de
respiraci), shan de donar cops amb el
palmell de la ma a l'esquena amb el pacient
inclinat; realitzarem 5 cops enrgics.
170
En cas de persistir l'obstrucci, hem de realitzar la maniobra de compressions abdominals o de

Heimlich. Tamb es fan 5 compressions abdominals.
El reanimador es situa darrere la vctima i lenvolta amb els braos posant un puny a l'epigastri
del pacient. S'ha d'evitar tant com sigui possible la proximitat al xifoide i a la vora costal. Amb
l'altra m s'agafa el puny i es fan compressions rpides sobre l'epigastri dirigides de baix a dalt.
La finalitat es l'augment brusc de la pressi intraabdominal i de manera indirecta de la
intratorcica.
S'ha de tenir cura amb els obesos i les dones embarassades. En aquests casos el puny s'ha de
situar en el ter mig de l'estern fen pressi cap enrere.
En la maniobra d'autoHeimlich la vctima fa de reanimador. S'ha de collocar el seu puny sobre
l'epigastri, se l'ha d'agafar amb l'altra m i pressionar amb moviments forts i rpids de baix a
dalt. Si no s'obtenen resultats amb aquestes maniobres, cal avaluar la possibilitat de fer-les
alternativament, pressionant l'epigastri contra una superfcie dura com la vora d'una taula o
una cadira.
Desobstrucci i permeabilitat de la via aria en el pacient inconscient

En cas d'inconscincia es perd el to
de la musculatura i aix t una
especial rellevncia en la disminuci
del to de la llengua. La llengua t
tendncia a caure cap a la part
posterior de la faringe i obstruir el
pas de l'aire des de l'exterior cap als
pulmons
(comportament
d'un
objecte que ocupa la via aria).
Hi ha diverses tcniques de
desobstrucci de la via aria de
manera manual. Totes s'han de fer
en la posici inicial de reanimaci,
s a dir, en decbit sup alineat.
Maniobra front-ment
Es vol aconseguir una hiperextensi cervical amb la
finalitat de permetre el pas de l'aire de la faringe i laringe
als pulmons.
Per realitzar-la es colloca la m del reanimador en el
front del pacient exercint pressi per estendre'l cap
enrere. Simultniament, amb els dits ndex i mitj de
l'altra m en la part ssia del ment (s'ha d'evitar pressi
sobre les parts toves) es procedeix a elevar el ment i
estendre el coll. En cas de malaltia traumtica s'evitar
aquesta maniobra, realitzant la d'elevaci mandibular.
171
Tcnica de desobstrucci manual d'objectes que obstrueixen la via aria (neteja de boca i
faringe)
S'inicia amb l'obertura de la boca del pacient amb els dits ndex i polze enllaats en pina.
S'introdueix el dit ndex de l'altra m a la boca i s'avana lateralment i profundament fins arribar
a la base de la llengua. Amb el dit ndex en forma de ganxo s'extreu l'objecte causant de
l'obstrucci. S'ha d'anar en compte a no endinsar-lo encara ms.
Maniobra d'elevaci mandibular
Tcnica d'elecci si hi ha un traumatisme craneoenceflic o sospita de lesi vertebral cervical.
Es fa collocant una m en el front del pacient per fixar el
cap sense realitzar hiperextensi mentre es fa tracci de
la mandbula cap amunt. En aquest tipus de lesions s'ha
d'evitar qualsevol desplaament del coll.
El reanimador inexpert no ha de fer aquesta maniobra, ja
que no s fcil aconseguir obrir la via aria. A aquest
tipus de reanimador se li ensenya noms la maniobra de
front-ment perqu amb la delevaci mandibular el risc
de que no aconsegueixi ventilar, i que per tant les
maniobres no siguin efectives i el pacient no es recuperi,
s molt alt.
Immobilitzaci i mobilitzaci
Si el pacient est inconscient, per respira, cal evitar que la via aria s'obstrueixi a causa de la
caiguda de la llengua enrera. I si es produeix un episodi de vmit, cal evitar que aquest passi
cap a l'arbre bronquial.
Per aix s'ha de collocar el pacient en posici lateral de seguretat PLS. Els passos que cal
seguir sn els segent :
172
Retirar les ulleres i objectes voluminosos de les butxaques de la vctima

Agenollar-se al seu costat i mantenir-li les cames estirades
Collocar el bra que ens s ms proper del pacient en angle recte amb el cos, amb el colze
doblegat i el palmell de la m cap enlaire.
Portar el bra ms allunyat, creuant el pit i collocar la m amb el palmell cap avall sobre
l'espatlla contrria.
Agafar la cama ms allunyada per sobre del genoll i aixecar-la mantenint el peu a terra.
Amb l'altra m a l'espatlla ms allunyada estirar amb fora per girar la vctima sobre el seu
costat cap al reanimador.
Collocar la cama que ha quedat a sobre de manera que el maluc i el genoll formin un angle
recte.
Inclinar-li el cap per assegurar que la via aria continu oberta.
Ajustar la m sota la galta per mantenir el cap inclinat.
Revaluar peridicament.
Demanar ajuda.
Suport circulatori
Per portar a terme les compressions torciques externes conegudes com a massatge cardac
extern es procedir de la manera segent :
1. Collocar la vctima en posici inicial de reanimaci (decbit sup alineat)
2. Collocar la vctima sobre una superfcie dura
3. Tria del punt de massatge
Recolzar el tal de la m sobre l'estern a la part central del trax, collocar el tal de l'altra a
sobre i entrellaar els dits d'ambdues mans, sense que aquests toquin el trax.
4. Compressions torciques
El trax s'ha de deprimir entre 4 i 5 cm i el temps
compressi/descompressi ha de ser el mateix. La
pressi s'ha d'alliberar entre compressions per
sense arribar a separar les mans del punt de
massatge.
173
5. Collocaci del reanimador o posici de massatge

El reanimador es colloca sobre la vctima, de
genolls, estenent perpendicularment els braos
sobre l'estern de la vctima. Usar si cal coixins,
mantes o cadires per aconseguir-ho. Cal
aprofitar el pes del reanimador per optimitzar la
maniobra. La posici ha de ser la ideal per
garantir menys cansament. Els braos han
d'estar completament rgids i ser noms
transmissors de la pressi provocada pel pes
de la part superior del cos del reanimador.
6. Freqncia de les compressions
Les compressions sobre el trax (successi de compressions i relaxacions) s'han de realitzar a
un ritme prxim als 100 per minut.
7. Seqncies de ventilaci compressi
Alternar compressions torciques - ventilaci: 30:2 .

Posar mfasi a mantenir permeable la via aria quan es faci una insuflaci
s molt important dosificar lesfor del reanimador; una excessiva insuflaci (volum d'aire
administrat), compressions excessivament enrgiques o sense la posici adequada poden
provocar el cansament del reanimador o la realitzaci de maniobres no efectives.
Suport ventilatori manual (tcnica boca a boca o boca a nas)

Per fer les insuflacions s'haur de mantenir la via aria permeable
mitjanant les maniobres de front-ment o delevaci mandibular.
Mentre es porten a terme aquestes maniobres, sinsuflar aire per
la boca (boca a boca) de manera lenta 10-12 vegades per minut
mentre amb els dits de la m que subjecta el front es pina el nas.
A continuaci, es deixa sortir l'aire lliurement (expiraci passiva) i
s'observa com es desinfla la caixa torcica. Cal evitar en tot
moment la realitzaci de ventilaci artificial amb excessiva
quantitat d'aire o amb freqncia excessiva, ja que ambdues
situacions desvien l'aire cap a la via digestiva afavorint la
regurgitaci de contingut gstric per distensi de l'estmac i una
possible broncoaspiraci.
174
La seqncia completa ser:

1. Hiperextensi del cap (contraindicat en traumtics amb lexcepci de reanimadors
inexperts).
2. Tracci de la mandbula.
3. Evitar que l'aire insuflat es perdi pel nas del pacient pinant-lo amb l'altra m
4. Inspirar profundament, segellar la boca i bufar
5. Verificar que el trax baixa.
6. Repetir insuflacions cada 5 segons (10-12 per minut).
7. Evitar tant com sigui possible la distensi gstrica per insuflaci incorrecta (insuflaci de
grans volums i/o no aconseguir una correcta permeabilitat de la via aria).
8. Avaluar ventilaci boca-nas per possibilitat d'obertura de la boca.
Tcnica de la RCPB (30:2)

1.
2.
3.
4.
5.
Collocar-se al costat de la vctima.

Si la vctima est inconscient, realitzar hiperextensi cervical.
Si no respira espontniament, fer 30 compressions torciques seguides de dues
insuflacions.
Realitzar massatge cardac extern a 100 per minut.
Al cap de 2 minuts comprovar si hi ha signes circulatoris. Cal comptar en veu alta per
memoritzar.
175
Quan demanar ajuda si noms hi ha un reanimador?

Si la vctima no respira normalment, es demanar primer ajuda (per activar sense demora els
equips de SVA) i desprs s'iniciar el protocol de SVB.
En els casos de malaltia traumtica, ofegament, asfixia, intoxicaci o edat peditrica, s'iniciar
immediatament el protocol de SVB (durant un minut) abans de demanar ajuda, doncs el
problema fonamental s el respiratori.
Reanimaci cardiorespiratria durant el transport
LRCP durant el transport s molt ms dificultosa, per un cop iniciada no s'ha de deixar fins
l'arribada dels equips de SVA o l'arribada al centre hospitalari ms proper.
Noms es pot interrompre durant breus
perodes de temps quan sn necessries
maniobres de transferncia com ara carregar la
vctima al vehicle de transport, maniobres de
risc en un rescat, etc.
Cal improvisar, si s possible, maniobres
intercalades.
En el vehicle de transport es continuar la
reanimaci de la mateixa manera que es feia en
l'escenari de l'ACR i en funci del nombre de
reanimadors que hi hagi.
Es pot utilitzar personal espectador en la realitzaci de les maniobres, si s'identifiquen i
coneixen les tcniques de RCP.
Reanimaci cardiorespiratria en situaci d'hipotrmia
En situacions d'hipotrmia severa, s a dir, amb una temperatura central inferior a 30C, hi ha
una disminuci del fluix sanguini cerebral, del requeriment d'O 2, de la tensi arterial, i una gran
dificultat per detectar el pols.
La labilitat del pacient hipotrmic fa que qualsevol maniobra pugui desencadenar problemes
cardiorespiratoris greus, per tant, qualsevol manipulaci s'ha de fer amb molta cura.
Malgrat la inestabilitat del pacient, i com que el seu tractament definitiu passa pel rescalfament
progressiu, s'ha de protegir la via aria tan aviat com sigui possible i se li ha d'administrar
oxigen.
Pel que fa a la possibilitat de desfibrillaci amb DEAs, cal recordar que un cor hipotrmic en
una aturada cardaca de qualsevol ritme s refractari al tractament amb desfibrillaci. No
obstant, s'ha de desfibrillar amb la primera descrrega i si no hi ha resposta, continuar amb un
massatge cardac extern a freqncies baixes fins a l'arribada a l'hospital on es faran
maniobres descalfament actiu mentre es continua amb maniobres de RCP. Un cop escalfat el
pacient es tornar a desfibrillar.
176
En el tema corresponent s'avaluar la idonetat d'iniciar maniobres de RCP en el pacient

hipotrmic.
1.5. DESFIBRILLACI SEMIAUTOMTICA

1.5.1. Introducci
Les patologies que sassocien a les cardiopaties coronries (infart agut de miocardi (IAM)) sn
una de les causes de mort ms importants dins la nostra societat. La incidncia dIAM en
majors de 24 anys s de 2,2/1.000 habitants/any amb una mortalitat total del 56.6 % (als 28
dies). Entre aquestes patologies associades a linfart causants de mortalitat destaquen dos
tipus dartmies cardaques malignes: la fibrillaci ventricular i la taquicrdia ventricular.
El tractament daquestes artmies consisteix en laplicaci de descrregues elctriques, s a dir
en fer desfibrillaci elctrica. Hi ha altres trastorns del ritme cardac responsables daturada
cardaca, per aquests no sn susceptibles de desfibrillaci elctrica: lasistlia i lactivitat
elctrica sense pols.
La supervivncia dels pacients amb fibrillaci o taquicrdia ventriculars depn dun diagnstic i
tractament immediats que sovint no pot esperar larribada dequips de SVA ja que el 90% de les
aturades cardiorespirartries es produeix fora de lhospital.
7%
25%
Prehospital
28 dies
68%
1 any
Aquest quadre mostra la distribuci de la

mortalitat per IAM i en ell sevidencia clarament
que la majoria de morts per infart es produeixen
abans de larribada del pacient a lhospital. s a
dir, no noms el 90% dinfarts es produeixen
fora de lhospital, sin que a ms els pacients
que moren com a conseqncia daquest infart
tamb o fan abans de poder ser atesos (el
68%).
De tots els tractaments utilitzats per

revertir
la
situaci
daturada
cardiorespiratria la desfibrillaci preco
s el que sha demostrat ms til per
augmentar les taxes de supervivncia del
pacient, per perqu realment sigui til
sha daplicar en els primers 4 minuts
desprs de laturada, tal i com es pot
veure en la figura segent:
177
1.5.2. Evidncies cientfiques

Les evidncies cientfiques en que es basa la utilitzaci dRCP preco i dels DEAs (igualment
preco) sn les segents:
LACR presenciada t una supervivncia 7 vegades ms gran que quan no s
presenciada, ja que permet un avs immediat als equips de SVA.
Si qui veu una ACR comena les maniobres de RCP immediatament, la supervivncia
es de 2 a 3 vegades ms gran.
Una RCP realitzada correctament aconsegueix una supervivncia 20 vegades ms
gran que quan es realitza de manera incorrecta.
La desfibrillaci preco (en els 1rs 4 min) s el procediment allat de ressuscitaci que
salva ms vides.
Ms del 75% de les aturades cardaques ho sn per fibrillaci/taquicrdia ventriculars i
aquestes noms reverteixen amb desfibrillaci.
Linici de la RCP i laplicaci (si cal) de la desfibrillaci no es pot demorar ms de 8
minuts, si no, la supervivncia s inferior al 5% i les seqeles, sobretot les
neurolgiques (grans invalideses, coma,), sn molt severes.
Les ACR que no sn fibrillaci ventricular o taquicrdia ventricular sense pols, s a dir
lasistlia i lactivitat elctrica sense pols, tenen una supervivncia inferior al 6%, malgrat
tots els esforos efectuats.
1.5.3. DEAs
Per fer possible latenci immediata en una ACR, lEuropean Resuscitation Council (ERC),
lAmerican Heart Association (AHA) i lInternational Liasion Committee on Resuscitation
(ILCOR) promouen la implantaci de DEAs i la formaci del personal que els ha dutilitzar.
Un DEA s lequip homologat capa danalitzar el ritme cardac, identificar les artmies
tributries de desfibrillaci i desfibrillar amb alts nivells de seguretat.
A diferncia dels aparells utilitzats per personal mdic, i que sanomenen desfibrilladors
manuals, els DEAs poden ser utilitzats per tota aquella persona que desprs de rebre un curset
de formaci de 8 hores superi un examen.
Els professionals a qui estan dirigits sn tots aquells que actuen dins lmbit de les
emergncies: personal dambulncies, bombers, policies i per extensi a aquelles persones
que treballen en llocs de gran afluncia de pblic, com ara estadis i altres recintes esportius,
centres comercials, aeroports,
Caracterstiques dels DEAs
Per seguretat no sha dutilitzar en vehicles en moviment. No sha de tocar la vctima
mentre analitza el ritme o quan es fa la descrrega.
Els DEAs sn molt segurs: no tenen falsos positius. Si no hi ha fibrillaci ventricular no
recomanen la descrrega.
Donen instruccions verbals i acstiques i algun pot gravar el so ambiental.
Emmagatzema totes les dades per poder analitzarles posteriorment.
Les bateries tenen 5 anys dautonomia, (sense cap tipus de manteniment ni necessitat
de recrregues) i els elctrodes 3 (cal canviar-los desprs de cada s).
178
Per tot el que ha significat de revoluci dins el tractament de les ACR la implantaci dels
DEAs, no ens pot fer oblidar que aquest no s ms que un dels passos a seguir dins
lanomenada CADENA DE LA SUPERVIVNCIA i que per tant no es tracta simplement de que
davant un pacient en situaci dACR se li colloqui un DEA i amb aix esperem que la situaci
reverteixi sense ms maniobres de reanimaci.
Recordem que les anelles de la cadena de la supervivncia sn:
Alerta preco (112).

RCP bsica preco.
Desfibrillaci preco.
Suport Vital Avanat (SVA) preco.
1.5.4. Decret catal respecte als DEAs

A Catalunya existeix, des dinicis de lany 2003, un decret del Departament de Salut que
determina la formaci i altres aspectes que cal complir per poder utilitzar un DEA. El contingut
est inspirat en les recomanacions internacionals ja esmentades de lERC i en decrets anteriors
daltres Estats o Comunitats Autnomes.
Els nics requisits que sexigeixen als destinataris de la formaci sn que siguin majors dedat i
estar en possessi del ttol de graduat escolar. Cadascuna de les Institucions que tingui DEAs
ha de tenir un metge responsable del bon s, el bon funcionament i dacreditar la Formaci
Continuada, ja que les persones que utilitzin un DEA han de renovar la seva acreditaci cada
any amb un examen prctic i un informe del metge responsable. Aquesta formaci s de 8
hores: 4 de SVB (1 terica i 3 prctiques) i 4 de DEA (1 terica i 3 prctiques).
179
El decret obliga a alertar a un equip dEmergncies Mdiques quan es faci s dun DEA.
180
Construcci
TEMA 11. CONSTRUCCI
Pgina 1
Construcci
MATERIALS DE CONSTRUCCI
Definim com materials de construcci, el conjunt de matries primeres, qualsevol que sigui
la seva naturalesa, composici o forma, que posats en obra mitjanant les tcniques
constructives adequades, generen la materialitzaci dun element constructiu en particular,
i duna edificaci en sentit general.
Materials petris
Petris naturals
Petris transformats
o Cermics
o Aglomerats
o Conglomerats
Altres materials
Metalls
Fusta
Vidre
Plstics
Pintures i materials bituminosos
MATERIALS PETRIS
Els materials petris juntament amb la fusta, van ser dels primers utilitzats en la construcci.
Sn els formats per pedres i terres que sextreuen de la naturalesa i que sutilitzen en la
construcci directament, amb o sense transformacions. De vegades es barregen amb
altres materials similars o aigua o b es couen.
Podem distingir els segents tipus:
Materials petris naturals
Materials petris transformats

o Materials cermics
o Materials aglomerats
o Materials conglomerats
MATERIALS PETRIS NATURALS

Sn les roques i pedres que sextreuen de la natura i sutilitzen directament, un cop els hi
donen forma amb les mides desitjades.
Classes de pedra natural ms utilitzada en construcci:
Marbre
o s: Terres, revestiments i ornamentaci
o Format per: pedra de carbonat calci
o Propietats: varis colors, fcil de treballar, tallar i polir, compte latac dels
cids.
Pgina 2
Construcci
Granit
o s: Paviments, murs, fabricaci de formig
o Format per: barreja de minerals: quars (slice), fedspats i miques
o Propietats: dur, molt resistent als agents atmosfrics
Pissarra
o s: Teulats i paviments
o Format per: estructura laminar
o Propietats: impermeable, color gris fosc i resistent als agents atmosfrics
rids
o Grava
Fragments de pedres de 2 a 64 mm.
Sutilitza principalment per la fabricaci del formig.
o Sorra
Roques de dimetre inferior a 2 mm per fer morter i formig.
MATERIALS PETRIS TRANSFORMATS

Sn aquells que, un cop extrets, sn sotmesos a diversos processos de transformaci
(trituraci, barreja, descomposici per escalfament, etc.). Amb aquestes transformacions
els materials canvien les seves propietats originals.
Classes de materials transformats:
Cermics
Aglomerats
Conglomerats
MATERIALS CERMICS
Sn mescles de terres argiloses, pastades amb aigua, modelades per extrusi i cuites en
forns a 700 C, en unes installacions anomenades bbiles. Els materials cermics sn
frgils per resistents a la compressi i a la intemprie.
Principals productes cermics sn:
Maons
o De forma prismtica i de varies dimensions, alguns sn massissos per la
majoria disposen de forats.
o Segons la seva forma, es colloquen de manera diferent. Sutilitzen per fer
parets i pilars.
Rajoles
o Normalment de forma rectangular o quadrada i de poc gruix.
o Tenen dues capes: una inferior ms gruixuda que s dargila i una altra
superior ms fina, composta per un esmalt que li proporciona
impermeabilitat, resistncia al desgast, brillantor i vistositat. Sutilitzen per
revestir parets, terres i com a scols.
o El gres s un tipus de rajola molt dura i resistent.
Pgina 3
Construcci
Teules
o Normalment de perfil corb. Susen per fer cobertes dedificis.
o Es colloquen encavalcades per tal que laigua sescoli sempre cap els
canalons que es formen.
o En el mercat existeixen molts tipus: Teula rab, teula plana, teula romana,
teula flamenca, etc.).
Porcellanes
o Material cermic amb un esmalt que nelimina la porositat i el converteix amb
un material dur, frgil i impermeable.
o Susa per a material sanitari (piques, banyeres, vters, bidets, etc.) i per a
cuines (aigeres i safareig).
MATERIALS AGLOMERANTS
Sn materials transformats mitjanant varis processos i es presenten en forma de pols.
Aquests materials es barregen amb aigua i adquireixen plasticitat, que desprs dun cert
temps sendureixen i es tornen consistents.
Sutilitzen com a mitj duni entre altres materials o per lluir interiors. Els aglomerats ms
importants sn el guix, la cal i el ciment.
Ciment: barreja de pedres calcries i argiles que primer es couen a gran

temperatures i desprs es molen obtenint una pols grisa. Aquest material un cop ha
pres t molta resistncia i es fa servir per adherir materials petris i cermics. s un
material bsic en la formaci del morter, el formig i en peces prefabricades com
bigues, estaques, revoltons. Segons la composici tenim diferents tipus de ciment
per el ms utilitzat es el ciment prtland.
Pgina 4
Construcci
Guix: mineral que es troba en estat pur a la natura, es tou i de color blanc. Les
pedres de guix (algeps) es trituren amb mquines fins que es converteixen en una
pols fina, que es cou en forns per eliminar laigua que cont. Segons la quantitat de
pedra, la molta i la cocci es diferencien els segents tipus de guix:
o Guix negre: de baixa qualitat, amb impureses i de color gris. Susa en obres
que no necessitin acabats vistosos.
o Guix blanc: de bona qualitat i de color blanc. Sutilitza principalment pel
recobriment de parets i sostres (arrebossat).
o Escaiola: Guix de molt bona qualitat. Susa per la fabricaci de motllures,
escultures, maquetes, etc.
Cal: sobt de la trituraci de pedra calcria. Es cou en forns a temperatures

elevades. s de color blanc. Al combinar amb aigua shidrata i desprn calor.
Perjudicial al posar-se en contacte amb la pell. Sutilitza com integrant dun tipus de
morter i per emblanquinar exteriors.
MATERIALS CONGLOMERATS
Quan els materials petris aglomerats es barregen amb aigua, sorra i o grava formen una
mescla plstica que sendureix poc a poc i que permet unir els materials amb molta
solidesa i resistncia. Els materials conglomerats ms utilitzats en la construcci sn el
morter i el formig.
Morter: s forma amb ciment o cal, sorra i aigua. Serveix per unir altres materials
com per exemple maons i per fer revestiments.
Formig: s una mescla de ciment prtland, grava, sorra i aigua. Un cop endurit es
un material amb una gran resistncia a la compressi i poc resistent als esforos de
tracci. Per aix aquells elements que han destar sotmesos a esforos de tracci,
es reforcen amb barres dacer corrugat, per afavorir ladherncia al formig. Aquest
formig rep el nom de formig armat.
Altres materials: METALLS

El metall ms utilitzat en la construcci s lacer:
Lacer: s un aliatge de ferro i carboni, dur, dctil, malleable, i tena. Va ser molt
utilitzat en la construcci a finals del segle XIX (La torre Eiffel). El podem trobar en
lactualitat com a component del formig armat en forma de barres corrugades o b
perfils UPN, IPN, HEB, etc. per la formaci destructures (pilars, jsseres, bigues,
etc.).
Altres acers tamb utilitzats sn lacer inoxidable (que difcilment es rovella i s
una barreja de Fe + C + Ni + Cr) i lacer galvanitzat (s un acer recobert de Zinc).
Altres metalls tamb utilitzats en la construcci:
Lalumini: s un metall molt lleuger i molt abundant a la natura per difcil i car
dobtenir pur. No es resistent als esforos per aix no es pot utilitzar per a
estructures en la construcci. Sutilitza per a baranes i per a marcs de portes i
finestres.
Pgina 5
Construcci
El coure: s molt bon conductor trmic i elctric, dctil, malleable i resistent a la

corrosi. Amb aquestes propietats el coure es ideal per fer canonades per a les
conduccions de lquids i gasos i per a cables elctrics. Antigament les canonades
daigua es feien de plom, en lactualitat est prohibit per ser perjudicial per als
ssers vius.
El llaut: s un aliatge de coure i Zn de color groc lluent i sutilitza per a aixetes i

per a complements decoratius com els panys de les portes.
Altres materials: LA FUSTA I EL SURO

s un material que sobt dels troncs i de les branques dels arbres un cop assecats.
Antigament la fusta va ser el principal material en la construcci dhabitatges i sutilitzava
per a bigues, parets, teulades, pilars, estructures, etc. Ara, amb laparici de nous materials
el seu s s ms limitat i sutilitza en la construcci de portes, finestres, escales, baranes i
paviments interiors.
La fusta s un material lleuger, fcil de treballar i de transportar, bon allant elctric i trmic,
tot i que t inconvenients: pot ser atacada pels fongs i insectes, la humitat la podreix i es
pot cremar. Per tot aix cal tractar-la amb pintures i vernissos per evitar problemes de
conservaci.
Per a la construcci de determinats objectes no es fa servir la fusta natural, sin fusta
artificial com laglomerat i el contraplacat.
Altres materials: EL VIDRE

s una barreja de sorra, sosa i pedra calcria que es fon a 1500. El material fos, a mesura
que es refreda, passa per un estat pors moment en qu se li dna la forma desitjada
(800). Quan es refreda completament el vidre t les segents propietats: transparent, dur,
frgil, resistent als agents atmosfrics. En la construcci dhabitatges el vidre sutilitza
normalment a les finestres, portes, prestatges, recobriments exteriors dedificis moderns i
elements decoratius.
Tipus de vidres: vidre armat, vidre de seguretat, doble vidre, el vitrall, etc.
Altres materials: ELS PLSTICS

Sn cada vegada ms utilitzats en la construcci. Sobtenen generalment de derivats del
petroli i tenen les segents propietats: allants, lleugers, barats, i no necessiten
manteniment.
Els principals plstics utilitzats en la construcci sn:
PVC: per finestres, portes, persianes, canonades... per cada vegada menys
utilitzat perqu es contaminant en la seva fabricaci.
El poliestir expandit (porexpan): sutilitza com allant trmic i acstic al interior de

les parets i sota la teulada.
El poliuret: sutilitza com allant en forma descuma.
Pgina 6
Construcci
Altres materials: LES PINTURES

Sn materials que es fan servir per al recobriment i tractament superficial duna gran
varietat dobjectes con per exemple materials cermics, fustes, ferro i en especial les
parets interiors i exteriors dels edificis.
Les pintures tenen dues finalitats: una decorativa i laltra protectora.
Hi ha diferents tipus de pintures i cal escollir ladequada segons el tipus de material que
vulguem pintar.
Materials bituminosos: son productes derivats del petroli, els ms habituals son les pintures
bituminoses i les teles asfltiques, sutilitzen per la impermeabilitzaci de superfcies,
cobertes etc.
Pgina 7
Construcci
LEDIFICI
Un edifici s una construcci destinada a habitatges o altres usos.
Parts dun edifici:
Elements estructurals principals:

o Fonaments (6)
o Pilars (1)
o Jsseres (2)
Elements estructurals secundaris

o Biguetes (3)
o Casset cermic / Revolt (bovedilla) (4)
o Voltes descala
Elements que no sn ni afecten a lestructura

o Tancaments
o Envans
o Cels rasos
o Revestiments
Pgina 8
Construcci
ESTRUCTURA DUN EDIFICI

Lestructura
s
el
conjunt
delements
resistents
convenientment vinculats entre si, que accionen i reaccionen
sota els efectes de les crregues.
La seva finalitat s resistir i transmetre les crregues de
ledifici al terreny.
Estructura de formig armat
TIPOLOGIES CONSTRUCTIVES MS COMUNS

Construccions tradicionals:
Parets de crrega
Forjats unidireccionals
Parets de crrega, bigues de fusta
Estructures porticades (construcci moderna)

Pilars i jsseres de formig o dacer
Forjats unidireccionals
Estructura metllica
Estructures reticulars (construcci moderna)

Pilars de formig armat o dacer
Forjats bidireccionals o reticulars de formig
armat
Estructura de formig
Estructures mixtes (construccions antigues)

Pilars i jsseres en planta baixa
Parets de crrega i forjats unidireccionals en plantes superiors
Altres tipus:
Estructures prefabricades de formig armat
Estructures de fusta
Estructures metlliques
Bigues de fusta laminada encolades
Forjats de xapa collaborant
Pgina 9
Construcci
ESTABILITAT I TRANSMISSI DE CRREGUES

CONCEPTE DACCI I REACCI
ACCI, s el conjunt de forces que sexerceixen sobre un cos.
Tota fora exercida sobre un cos (acci) porta associada una altre fora que soposa i
tracta dequilibrar lanterior, que denominem REACCI.
Acci
Reacci
LESTRUCTURA
Tota estructura ha de complir tres propietats:
ESTABILITAT+RESISTNCIA+RIGIDESA
ESTABILITAT EN LES ESTRUCTURES
Diem que una estructura s estable quan en actuar sobre aquesta distintes crregues i
forces externes es mant lequilibri sense que hi hagi risc de caiguda o bolcada.
Pgina 10
Construcci
Estabilitat en estructures sotmeses a crregues verticals

Els elements que donen estabilitat vertical, sn els fonaments mitjanant les sabates o
lloses o qualsevol altre tipus.
Estabilitat en estructures sotmeses a crregues horitzontals

Entre daltres els elements que poden donar estabilitat horitzontal a una estructura son
lencast, laugment de la base o b els tirants i tensors.
RESISTNCIA DE LES ESTRUCTURES

Una estructura s resistent quan s capa de suportar les crregues o forces externes a
qu es veu sotmesa.
Lelasticitat, s la capacitat que presenten els materials per a deformar-se per lacci
duna crrega externa i recuperar les seves dimensions originals sense que es produeixin
deformacions aparents.
Elements que donen resistncia a les estructures:

Tirants (esforos de tracci).
Pilars (esforos de compressi).
Bigues (esforos de flexi).
Pgina 11
Construcci
RIGIDESA DE LES ESTRUCTURES: Triangulaci

Rigidesa, s la capacitat que t una estructura de suportar millor els esforos en funci de
la forma geomtrica que t la estructura.
Els elements que composen una estructura estan sotmesos a diferents tipus desforos
per hi ha formes geomtriques que suporten millor aquests esforos.
Deformaci
Rigidesa
Cables tensors i escaires
Elements que donen rigidesa a les estructures:

Triangulaci
Cables tensors
Escaires
ELS ESFOROS EN LES ESTRUCTURES

Quan sobre una estructura o un dels seus elements actua una fora externa, aquest pateix
una fora interna que no podem veure per que existeix. Els esforos son les forces
internes que pateixen els elements duna estructura quan sn sotmesos a forces externes.
Les opcions que es produeixen en les estructures sn de dos tipus:
Empentes (forces)
Girs (moviments)
Qu contrarestades per reaccions sotmeten els elements estructurals a esforos de
diferents tipus. Bsicament sn els segents:
Tracci
Compressi
Vinclament
Tallant
Flexi
Torsi
Pgina 12
Construcci
Tracci
Un element est sotms a un esfor de tracci, quan sobre ell actuen dues forces en la
mateixa direcci i d'igual magnitud per en sentit contrari i divergents.
Quan un element esta sotms a aquest tipus
desforos, les cares paralleles a la direcci de
les forces tendeixen a unir-se i les
perpendiculars a separar-se, produint-se un
allargament dels elements i una reducci per
tracci.
Compressi
Un element est sotms a esforos de compressi quan sobre ell actuen dues forces en la
mateixa direcci i de igual magnitud, per en sentits oposats i convergents.
Quan un element est sotms a aquests tipus
desforos les cares paralleles a la direcci de
les forces tendeixen a separar-se i les
perpendiculars a unir-se, produint-se un
escurament de lelement i un eixamplament de
la secci.
Flexi
Un element est sotms a esforos de flexi, quan actuen sobre ell dues forces iguals que
tendeixen a doblegar-lo.
En la flexi es produeixen
compressi, tracci i cisallament.
esforos
de
La part superior de lelement es comprimeix, la

inferior es tracciona o estira, existint entre les
dues una lnia neutra que no est sotmesa ni a
compressi ni a tracci.
Torsi
Un element esta sotms a torsi quan dos parells de forces contrries actuen en sentit
contrari.
En la torsi soriginen esforos de cisallament
produts per les rotacions en sentit contrari de
les seves seccions.
Aquests esforos tamb poden provocar el
collapse de lelement per vinclament.
Pgina 13
Construcci
Vinclament
Un element esta sotms a vinclament quan, estant sotms a compressi, la seva longitud
s gran i la seva secci s petita.
Aquests elements trenquen abans per l'efecte
del vinclament que per lefecte de la compressi.
Cisallament
Un element esta sotms a esforos tallants quan sobre ells actuen dues forces iguals i de
sentit contrari en direccions paralleles i molt prximes.
Quan es sotmet un element a esforos de

cisallament, aquest tendeix a desunir-se per
esparracament en la separaci dels dos plans
en els que actuen les forces.
Pgina 14
Construcci
ELS PRINCIPALS ELEMENTS CONSTRUCTIUS

FONAMENTS
Principis generals
La funci dels fonaments, s la de repartir sobre el terreny el pes total de lobra.
s interessant, per determinar les seves dimensions conixer duna banda el pes total de
lobra (incloent les sobrecrregues accidentals) i daltra la capacitat portant del terreny
sobre el qual descansar el pes total de tota la construcci un cop acabada.
Els fonaments, a igualtat de crregues, seran de dimensions ms grans quan menys
consistent s el terreny. A igualtat de qualitat del tipus de terreny seran ms grans quan
ms gran sigui la crrega a suportar.
Els fonaments estaran a una determinada profunditat per evitar possibles riscos de
gelades.
Tamb tindrem present el drenatge del terreny, evitant que la presncia daigua modifiqui la
seva naturalesa.
Els materials per realitzar els fonaments sn els tradicionals utilitzats en construcci,
encara que materials com el ferro o la fusta noms els veurem en casos molt concrets. La
utilitzaci de la fusta en els fonaments, la veurem quan aquesta ha destar en medis
aqfers i a condici de que estigui totalment submergida en el medi. Pel que fa al ferro, el
seu gran inconvenient s que ha destar protegit de manera efica.
De tota manera el ms habitual ser veure fonaments fets amb mamposteria, fbrica de
ma formig o formig en massa.
Tipus de Fonaments
Els fonaments els poden classificar segons la seva profunditat en superficials i profunds.
Fonaments superficials
Quan el terreny consistent el trobem a prop de la superfcie. Dins daquest grup hi trobem:
Sabates contnues o corregudes
El material emprat generalment per aquest tipus de
cimentaci s el formig amb una bona granulometria.
Tot i que aquest tipus de formig no exigeix una
armadura, uns ferros longitudinals permeten formar un
encadellat que permet salvar la falta dhomogenetat
de certs terrenys.
Sabata allada
De forma piramidal serveix de fonament a un pilar. Poden estar fetes
de totxos o formig, sent aquest ltim, per la seva facilitat de posta en
obra, el ms utilitzat. Tamb poden estar fetes amb formig armat, el
qual absorbir els esforos a tracci produts en la part baixa de la
sabata.
Pgina 15
Construcci
Lloses de cimentaci
Sadopta aquesta soluci quan el terreny s poc resistent per homogeni. Es tracta duna
placa de formig armat, despessor uniforme o amb reforos de bigues en les bases dels
pilars, unint aquests.
Fonaments profunds
Quan ens trobem que el terreny resistent necessari per lassentament de la construcci es
troba a gran profunditat, utilitzarem el sistema de pilotatge per transmetre les crregues de
ledifici al terreny resistent.
Pilotatge clavat
Pot ser de fusta, acer i formig prefabricat. En el cas del de fusta, quan aquesta estigui en
contacte amb laigua, haur destar submergida en tota la seva longitud. S'introdueix en el
terreny a cops mitjanant una maa. La seva longitud mxima s de 5 m.
Pilotatge emmotllurat en el terreny (in situ)
Aquests poden ser endinsats o prefabricats.
En el cas dels endinsats, consisteix en introduir en el terreny un tub foradat dacer
mitjanant cops de maa que posteriorment omplirem amb larmadura i el formig.
En el cas dels prefabricats, loperaci s bastant ms senzilla, ja que del que es tracta s
fer un forat amb una barrina i posteriorment introduir el prefabricat.
Murs de contenci
La seva funci s la de suportar empentes horitzontals o inclinades, ja sigui dempentes de
terres, com de fluids tipus aigua o daltres.
Segons la forma de treballar podem distingir dos tipus de murs, els de gravetat i els
lleugers.
Murs de gravetat
Aquells que soposen a les empentes de les terres per efecte
del seu propi pes. Poden estar construts amb pedra, totxos o
formig emmotllurat entre encofrats.
Pgina 16
Construcci
Murs lleugers
Tenen una forma estudiada del seu perfil. Aquesta condici possibilita
una economia de materials conservant una excellent estabilitat.
Aquests tipus de murs implica la utilitzaci de formig, collocant les
armadures en les zones de tracci del perfil.
Murs pantalla
Sn murs realitzats in situ, els utilitzem quan la
construcci de ledifici es preveu que ser a gran
profunditat independentment de la naturalesa del terreny.
Aquestes construccions acostumen a ser destinades a
soterranis i prquings. La seva construcci acostuma a
ser laboriosa i per fases.
ELEMENTS ESTRUCTURALS
En lapartat de lEDIFICI, ja hem fet una extensa definici de les diferents tipologies
destructures existents, per simplificar podem dir que bsicament n'hi ha de dos tipus: murs
de crrega o portants i estructures reticulars.
Estructures de murs de crrega
En aquests tipus destructures, les crregues sn transmeses pels forjats als murs que
actuen com elements resistents.
Estructura habitual fins a principis de segle. Laparici de lacer laminat i el formig armat,
com elements estructurals, han relegat el seu s a edificacions descassa alada i
superfcie com xalets o naus industrials.
Com a element de construcci daquests murs sutilitza fonamentalment la fbrica de ma
o de bloc de formig.
Estructures reticulars
En aquests tipus destructures les crregues es transmeten entre els seus elements
deixant lliures de crregues els murs, que actuen en aquest cas, com elements de
tancament o distribuci.
Els elements fonamentals daquest tipus destructures sn els pilars, bigues i forjats.
Les sobrecrregues es produeixen principalment sobre els forjats, aquests transmeten les
crregues a les bigues, aquestes ho fan als pilars i finalment al terreny mitjanant la
fonamentaci.
Les estructures reticulars estan construdes fonamentalment amb formig armat, acer o
mixtes, encara que tamb podem trobar algunes estructures on els pilars estan realitzats
amb fbrica de ma.
Pgina 17
Construcci
Tancaments, parets i envans

Definirem parets com aquells elements portants verticals, de secci recta molt allargada.
Els envans en canvi no tenen cap funci portant.
Tipus:
Faanes i murs piny (2-5)
Constitueixen el conjunt de les parets de
faana. Aquests tipus de parets a banda
de la seva capacitat portant, han doferir
un allament trmic i acstic suficient.
Parets divisries / envans (6-7)

Sn les que serveixen de recolzament
intermedi als pisos i proporcionen
larriostrament a la construcci i
divideixen la construcci en estncies.
Parets de caixa descala

Estan destinades a suportar les escales.
Parets mitgeres (3)

Construdes sobre el lmit de la finca, pertanyen a dos o ms propietaris.
Paret mestra, paret de crrega (4)

Tenen un gruix com a mnim de 15 cm i s on es recolzen les bigues del forjat, en el
cas d'una estructura de murs de crrega.
Pisos i lloses (forjats)

Els forjats es composen de tres parts diferenciades:
a) Part encarregada de la sustentaci: biguetes de fusta, bigues metlliques, bigues
prefabricades de formig armat o pretensat i forjats de reomplert, lloses de formig
armat, massisses o amb nervadures.
b) Part de revestiment
Pavimentaci acabada i que descansa sobre lestructura de sustentaci
- enrajolat
- parquet de fusta
- gres
- revestiments sinttics
c) Sostre fals o cel ras
Sostre realitzat sota lelement de sustentaci, arrebossat amb guix o amb plaques
prefabricades de materials de totes les classes.
La part portant ha de resistir les crregues transmeses pel seu propi pes i les crregues
previstes pels reglaments en vigor.
Com pes propi, sentn el conjunt de pes de lelement de sustentaci, la part de
revestiment i el sostre fals o cel ras.
Pgina 18
Construcci
Per a la realitzaci de clculs, les sobrecrregues estan fixades pels reglaments en vigor i
segons les zones, aquests es veuen incrementats per les inclemncies climatolgiques,
com ara la neu.
Elements ms importants dun forjat

La biga
Les bigues sn elements de formig armat, metlliques o mixtes, encara que antigament
sutilitzava fonamentalment la fusta.
En el cas de les bigues de formig, la seva secci s rectangular o quadrada i poden o no
sobresortir del forjat. Les metlliques estan construdes per perfils dacer simples o
compostos i les mixtes consten dun perfil metllic
en la part inferior que absorbeix els esforos de
tracci i un cap de formig armat que absorbeix els
esforos de compressi ambds slidament units
mitjanant grapes o connectors.
La jssera (biga mestra)
La jssera s una biga de ferro, formig armat o
fusta, ideada per suportar grans crregues,
generalment sutilitza per grans llums i estan
collocades transversalment formant lentramat del
sostre duna planta.
El casset cermic (bovedilla)
Serveix per cobrir el sostre entre dues bigues amb una funci
delement dencofrar, en cap cas t una funci resistent.
Generalment sn de material cermic encara que tamb
poden ser prefabricats, o incls els podem trobar de poliestir
extrusionat.
Tipus de forjats
Forjats o pisos de fusta
Actualment els forjats de fusta sn poc utilitzats en la construcci dedificis de varis pisos,
tot i que la seva senzillesa de posta en obra els fan idonis quan es tracta de la construcci
duna casa de camp, pavellons o cases particulars.
Pgina 19
Construcci
Els inconvenients principals dels pisos de fusta, sn el mal comportament daquesta davant
la humitat i el debilitament del gruix de les parets portants per lassentament de les bigues
de fusta. Daltra banda el seu cost econmic de posta en obra i les seves qualitats naturals
dallant trmic i acstic sn factors favorables dels pisos o forjats de fusta.
Diferents tipus de forjats de fusta
Forjats o pisos metllics

Sn els ms idonis quan estem davant duna estructura metllica. Aquests tipus de forjats
sn els apropiats per cobrir grans llums i fortes crregues. Aquests factors juntament amb
el seu redut volum i la seva rapidesa de posta en obra, sn excellents solucions per a les
construccions industrials i immobles destinats a oficines.
La seva utilitzaci en la construcci d'habitacles s poc habitual. Com a factor negatiu,
aquests tipus de forjats shan de protegir enfront loxidaci.
Forjats de formig armat
Tenen un gran camp daplicaci tant en immobles de varies plantes com en habitacles
particulars. Ofereixen la possibilitat monoltica i garanties duna excellent lligadura entre
tots els elements portants. En la major part dels casos la seva realitzaci s econmica.
Podem distingir 3 tipus caracterstics de forjats a base de formig armat:
a) Forjats realitzats totalment a lobra. Sn coneguts tamb com a forjats
bidireccionals, ja que els nervis que els formen van en dues direccions i, per a la
seva realitzaci s necessria la construcci dun encofrat a tota la superfcie del
forjat.
b) Forjats realitzats amb peces prefabricades. Tamb coneguts com a forjats
unidireccionals, ja que com la mateixa paraula indica sn forjats en els quals els
nervis van en una sola direcci. Per a la realitzaci daquests tipus de forjats
sutilitzen peces prefabricades com cassetons cermics o bigues pretensades.
c) Forjats completament prefabricats. Aquests tipus de forjats estan constituts per
lloses d'unes determinades dimensions i l'nica cosa que s'ha de fer a l'obra s
collocar-les i rejuntar-les.
Forjat unidireccional
Forjat bidireccional
Forjat prefabricat
Pgina 20
Construcci
Forjat collaborant
Les escales
Les escales sn uns elements inclinats que serveixen per unir, a travs dels esglaons
successius, els diferents nivells duna construcci.
El disseny de les escales ve regulat per unes normes, les quals proporcionen unes
dimensions amb la finalitat que la seva utilitzaci sigui cmoda.
Elements duna escala:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Entornpeu (Zanca)
Estesa (Huella)
Fondria d'esgla
Alaria d'esgla
Davanter (contrahuella)
Volada
Ample d'escala
Pendent
A nivell d'exemple una escala interior d'un edifici d'habitacles podria tenir les mides
segents:
Estesa de 28 cm
Davanter de 18 cm (contrahuella)
Una amplada 100 cm
I una pendent de 25 %
Cobertes
Les cobertes constitueixen el tancament superior de ledifici. La climatologia condiciona el
tipus de coberta. Aix en climes amb molt de sol i poca pluja les cobertes seran planes u
horitzontals. Pel contrari en zones molt plujoses predominen les cobertes inclinades. En
zones alpines amb grans precipitacions de neu les cobertes tindran pendents molt fortes
per evitar lacumulaci del pes de la neu. Les cobertes dels edificis les podem classificar en
cobertes planes i cobertes inclinades.
Pgina 21
Construcci
Cobertes planes
Sn els tipus de coberta que ens trobarem en els terrats. Aquests tipus de cobertes
necessitaran dun manteniment ms acurat que les cobertes inclinades. Presenten ms
problemes, han de tenir una capa impermeabilitzant i un allant . La seva gran avantatge s
que en alguns casos sn transitables.
Cobertes inclinades
La seva inclinaci en molts casos vindr predeterminada segons la climatologia del lloc on
ens trobem ja que ser ms inclinada quan ms plujosa sigui la zona. Presenta menys
problemes de manteniment que les anteriors tot i que tamb ha de portar allants tant
trmics com acstics.
En els edificis destinats a usos industrials, normalment naus, lestructura de la coberta
acostuma a ser d'encavallades o prtics i la forma de la coberta en dents de serra.
La diferncia entre una encavallada i un prtic est en la seva forma de treball.
L'encavallada s un element triangular que tan sols transmet als punts de recolzament els
esforos de compressi. Es poden identificar fcilment pel seu aspecte triangular i mallat i
per lexistncia freqent dun cord inferior.
El prtic s un element triangular que no necessita del cord inferior per complir la seva
funci resistent, ni presenta lestructura mallada de les encavallades.
Estructura encavallada de fusta
Estructura porticada
Pgina 22
Construcci
ELEMENTS NO ESTRUCTURALS
Faanes
Tancament perimetral dun edifici. Cal distingir si s un element estructural o no:
Obra de fabrica de ma cermic dun full o dos fulls:

De 15 a 30 cm. dample normalment.
Mur cortina: retcula autoportant metllica.
Sustentaci amb ancoratges, regulables
Faana prefabricada:
Grans peces de formig armat prefabricat.
Diferents sistemes danclatge a lestructura.
La majoria de tancaments dedificis dhabitatges, estan realitzats amb fabrica de ma.

Aquests poden ser:
Obra vista
Per revestir
o Arrebossat
o Monocapa
o Aplacat
Pedra natural
Pedra artificial
Rajoles cermiques
Divisions interiors
Realitzades amb diferents materials, materials cermics, fusta, plafons de guix, etc.
Divisions mitgeres
Les divisions entre habitatges, caixes descala i patis dun mateix edifici, sn normalment
de 15 cm. damplada.
Fals sostres
s un element constructiu situat a certa distncia per sota del forjat o de la prpia teulada.
Habitualment es construeix amb peces prefabricades de guix, alumini, escaiola o PVC,
suportades per filferros, fixacions metlliques, etc.
Envans pluvials
Lenv pluvial s un element constructiu que proporciona allament i impermeabilitzaci a
les parets mitgeres, els materials utilitzats son diversos.
Installacions
Installacions daigua sanitria
Desgus daiges pluvials i brutes
Installacions elctriques
Installaci de gas
Installaci de telecomunicacions
Pgina 23
TEMA 12. PRINCIPIS DELECTRICITAT

I RISC ELCTRIC
39
40
1. INTRODUCCI
En aquest curs bsic delectricitat sestudien els principis terics daquesta part de la fsica. El
contingut del curs pretn donar uns coneixements bsics per a la formaci del bomber, que de
segur li seran dutilitat al llarg de la seva carrera professional.
De totes maneres, aquell bomber que estigui interessat en temes relacionats amb lelectricitat,
hauria dinformar-se tamb amb altra documentaci que tracti els temes ms a fons.
Per tot aix, al final dels apunts adjuntem la bibliografia bsica que hem utilitzat per realitzarlos.
2. TEORIA ATMICA
Els materials estan compostos de molcules, que sn les parts ms petites en qu es pot
dividir la matria i que mantenen les propietats fsiques daquests. Les molcules per la seva
part estan compostes per toms, i aquests ltims es componen de protons, neutrons i
electrons. Els protons i els neutrons es troben en el nucli de ltom; i girant en rbites es troben
els electrons. Els electrons i els protons sn de crrega elctrica contrria per de la mateixa
magnitud. La crrega del prot s positiva i la de lelectr negativa.
Els electrons poden perdre la seva posici amb facilitat doncs es troben a lescora de ltom,
en canvi, els protons i els neutrons es troben en el nucli. Per tot aix, diem que lorigen de
lelectricitat es deu al desplaament dels electrons.
Els toms tendeixen a lestat neutre o sense crrega; aix implica que a lescora hi haur tants
electrons com protons tingui el nucli; Si a un tom de Liti li sumem les seves crregues, veiem
que la suma total s nulla: 3(+) + 3 (-) = 0.
Si freguem el material podem arrencar-li un electr de la seva ltima rbita.
3 (+) + 2 (-) = 1 (+)
Aquest tom t una suma de crregues que ja no s nulla, donant com a resultat una suma de
crregues positiva; direm que s un tom carregat positivament o que sha convertit en un cati
(i positiu).
Al contrari, si el que fem s donar-li un electr ms a lescora, obtindrem:
3 (+) + 4 (-) = 1 (-)
En aquest cas obtenim un ani (i negatiu)
Amb aix veiem com podem electritzar els toms: afegint o traient electrons, donant un
potencial que pot sser positiu o negatiu.
143
3. LELECTR
s una partcula idntica en totes les substncies, tant si es tracta de vidre, aigua o carb. s la
partcula ms important dun tom doncs disposa de crrega i mobilitat per desplaar-se per
altres substncies, essent la crrega i la mobilitat els dos factors necessaris perqu es
produeixi el corrent elctric.
Lelectr t una massa de 9106
10
31
Kg.
3.1. Corrent delectrons

Tot tom tendeix a un estat dequilibri o estat neutre, donant o absorbint electrons, fins a
equilibrar la seva crrega, s a dir, que els electrons de lescora tinguin la mateixa quantitat
que els protons que cont el nucli.
Si, mitjanant un conductor, unim dos cossos amb diferent potencial, s a dir, un amb excs
delectrons i un altre amb defecte delectrons, sestablir un flux delectrons que aniran del cos
que t un excs delectrons al cos que lin falten. Aquest flux o corrent delectrons
desapareixer en el moment en qu hi falli el conductor, o en el moment dequilibri de les
crregues dels dos cossos.
3.2. Sentit del corrent

Partint del que hem aprs fins ara, veiem que el desplaament dels electrons va des del cos
carregat negativament (amb excs de electrons), al cos carregat positivament o amb defecte
delectrons.
-
Sentit convencional del corrent: s el sentit que sadopta per indicar el sentit de la
circulaci del corrent en esquemes, textos, etc. Indica que la circulaci del corrent va de
positiu (+) a negatiu (-).
Per si tractem el sentit fsic de circulaci dels electrons, apliquem la teoria de a +.
En els principis de lelectricitat, els fsics que lestudiaven van observar que hi havia unes
partcules en moviment que produen els fenmens elctrics i van adoptar la simbologia (+, -)
per descriure el seu moviment, del cos on hi ha ms partcules (+), al cos que les rep que en t
menys (-). Aix ho van estar representant durant molts anys.
Quant els mitjans tcnics ho van permetre, els fsics van adonar-se que les crregues en
moviment eren els electrons, els quals tenien crrega negativa. Un cop observat aix, van
decidir no canviar la nomenclatura antiga i la van anomenar com a sentit convencional del
corrent.
Per quan realitzen estudis de laboratori apliquen el sentit fsic del corrent, dient que els
electrons circulen del cos carregat negativament (amb excs delectrons), cap al cos carregat
positivament.
144
4. CIRCUIT ELCTRIC
El corrent elctric necessita de dues condicions per circular i mantenir-se, la primera s
lexistncia dun generador o font delectrons i, la segona, que hi hagi un cam sense interrupci
pel qual puguin circular els electrons.
Els receptors aprofiten el corrent delectrons que circulen pel seu interior per adaptar-los a les
necessitats de lhome; b sigui per produir llum, escalfor o moviment, etc.
Per a la manipulaci i posada en marxa dels receptors acoblats a un circuit elctric, tenim els
elements de comandament, b siguin interruptors, contactors, telerruptors, etc.
Entenem com a circuit elctric el conjunt de materials elctrics (conductors, receptors,
comandaments, aparells de protecci, etc.) alimentats per una mateixa font denergia amb
diferents fases o polaritats.
Els circuits estaran oberts o tancats depenent de si permeten o no la circulaci dels electrons.
Direm que un circuit est obert quant no permet la circulaci dels electrons, i estar tancat
quant permeti la circulaci delectrons.
5. CLASSES DE CORRENT ELCTRIC

-
Corrent continu (c.c.): Quan circula sempre en el mateix sentit, i amb un valor
constant.
Corrent altern (c.a.): s aquell que t un valor variable al llarg del temps. Aquesta
variaci s produeix de forma peridica alternant entre valors positius i negatius. La
forma ms habitual de representar el corrent altern s mitjanant una ona sinusodal.
6. EFECTES DEL CORRENT ELCTRIC

El corrent elctric pot produir efectes magntics (electroimants), qumics (electrlisi), lluminosos
(bombetes), calorfics (estufes) i dinmics (motors).
El corrent elctric, quan circula per un conductor, crea un camp magntic, sent el principi de
funcionament dels motors, per tamb succeeix lefecte invers, tot conductor que circula per l
interior dun camp magntic genera al seu interior una circulaci delectrons, sent aquest el
principi de funcionament dels generadors.
7. MAGNITUDS PRINCIPALS
7.1. Crrega elctrica
Es denomina crrega elctrica la quantitat delectrons que poden fluir a travs de lrea
transversal dun conductor en un segon, quan la intensitat de corrent s de un amper. Dos
cossos amb diferent crrega elctrica, un amb excs delectrons i un altre amb defecte
delectrons tindran un potencial entre ells diferent de zero i aquest augmentar de valor com
ms gran sigui la seva diferncia de crregues. Daquest principi fsic ve el valor de tensi o
diferncia de potencial.
145
7.2. Resistncia elctrica

La resistncia elctrica s un estat fsic dels materials, i mesura loposici a la circulaci
delectrons pel seu interior. Aquesta caracterstica pot variar en funci de la seva temperatura,
grau dhumitat o altres factors que poden alterar aquest estat propi de la matria.
-
Resistncia elctrica: Dificultat que oposa un material a la circulaci del corrent elctric
pel seu interior. La seva unitat de mesura s lOhm, i es representa amb la lletra grega
Omega ( ).
LOhm s la unitat principal, per en t daltres que sn mltiples i submltiples daquest:

Unitats de resistncia elctrica:
- Mega Ohm M = 10 6
- Kilo Ohm K = 1.000
- Mili Ohm m = 0001
- Micro Ohm
= 10 6
Segons la resistncia elctrica, els materials es classifiquen en tres grups:
- Conductors
- Semiconductors
- Allants
La resistncia elctrica dun conductor ve donada per la frmula segent:
R=
L
[]
S
= Coeficient de resistivitat del material a 20 C. s una constant que depn de cada

material, en el cas del coure val 0,017.
L = Longitud del conductor.
S = Secci del conductor.
On:
7.3. Quantitat delectricitat

s el nombre total de crregues que circulen per un conductor en un determinat perode de
temps. La seva unitat fonamental s lelectr per sha desestimat per tenir un valor molt petit.
Com a unitat de mesura, sha pres el Coulomb.
-
146
1 Coulomb: s la quantitat delectricitat que, circulant per una dissoluci dargent,

separada 118 mg daquest metall. Es representa amb la lletra [Q], en honor al
descobridor de la llei fonamental de lelectrosttica, Charles Coulomb.
1 Coulomb = 624 10 18 Electrons.
7.4. Intensitat de corrent

s la mesura del corrent elctric en relaci al temps i t lamper com a unitat. Direm que un
amper s la quantitat de corrent que circula per un conductor amb una crrega equivalent a 1
Coulomb i amb un interval de temps igual a 1 segon.
I=
Q
t
Q = Quantitat delectricitat en (Coulomb).

I = Intensitat de corrent en (ampers).
t = Temps (segons)
7.5. Fora electromotriu, diferncia de potencial

Com ja sabeu, sempre que tinguem dos cossos amb diferent potencial i els unim mitjanant un
conductor, es generar una circulaci delectrons per compensar-lo. Aquesta circulaci deixar
de ser-hi quant els dos cossos igualin els seus potencials, o dit duna altra manera, quan la
diferncia de potencial entre els dos cossos sigui zero.
Per mantenir la diferncia de potencial entre els dos cossos i poder mantenir la circulaci
delectrons, s necessari produir un excs o defecte delectrons, i poder mantenir la circulaci
de corrent; doncs b, aquesta fora lanomenem Fora electromotriu (f.e.m).
Definici: Entenem com a fora electromotriu la fora que provoca que un cos adquireixi una
energia o diferncia de potencial.
Si a un cos li produm un excs o defecte delectrons mitjanant una f.e.m, i el comparem amb
un altre cos, veurem que entre dos cossos existeixen diferents energies o potencials elctrics, i
per tant entre ambds cossos existir una diferncia de potencial (d.d.p).
Tant la f.e.m com la d.d.p de potencial es mesuren amb la mateixa unitat, el [Volt]. A la
diferncia de potencial tamb se lanomena tensi o voltatge.
7.6. Efecte Joule

Es lefecte calorfic que es produeix pel fregament dels electrons amb els toms del material
conductor quan per aquest circula un corrent elctric.
Lefecte Joule augmentar com ms gran sigui la resistncia elctrica del material per on
circula el corrent, i amb un mateix material variar depenent de la secci, com ms gran s la
secci, menor s lescalfament per una mateixa intensitat. En la mateixa secci, si augmentem
la intensitat el seu escalfament tamb ser ms gran.
Aquest fenomen s fonamental per establir la seguretat de les installacions elctriques, i s per
aix que el Reglament electrotcnic de baixa tensi estableix el corrent mxim que es permet
que circuli pels conductors de diferents materials i seccions.
147
Lexpressi matemtica de la quantitat de calor produda en un conductor per la circulaci dun

corrent elctric s la segent:
Q = R I t 024 [Calories]
Q = Quantitat de calor
R = Resistncia del conductor
I = Intensitat de corrent
t = Temps en segons
024 = Coeficient de proporcionalitat
7.7. Variaci de la resistncia en funci de la temperatura

La resistivitat dels materials varia amb la variaci de temperatura que experimentin. Per tant, si
variem la temperatura dun conductor variarem la resistivitat del material i aix far variar la
resistncia del mateix, que en el fons es lnic que ens interessa.
Com a resultat tenim que un conductor en el qual augmenti la temperatura, augmentar la seva
resistncia per a una mateixa unitat de longitud.
8. RESUM DE CONCEPTES CLAUS: SMIL HIDRULIC

Fins ara, estudiant lelectricitat hem parlat del circuit elctric, en el qual veiem que hi ha tres
conceptes principals que sn: la tensi que apliquem al circuit, la resistncia dels
conductors i la intensitat de corrent. Comparat amb un riu o un conducte per on circula
laigua, veiem que es donen una srie de similituds que ens serviran per comprendre millor el
concepte del corrent elctric.
La tensi o diferncia de potencial, seria la pressi de circulaci o la diferncia dalada entre el
principi i el final de la canonada; en el cas duna presa, seria la diferencia dalada entre el
nivell de laigua i el terra.
La resistncia elctrica s lequivalent a les prdues de carrega de la canonada: com ms gran
sigui el dimetre de la canonada, menys prdues de carrega i major capacitat per a la circulaci
de cabals majors hi haur.
Per ltim la intensitat del corrent, seria el cabal o quantitat daigua que circularia en unitat de
temps. Com ms cabal circula per un conducte, majors sn les prdues de crrega; en
electricitat les prdues de carrega o pressi seria una disminuci de la tensi donada per la font
denergia.
El curtcircuit elctric seria el trencament de la presa, on laigua acumulada troba una resistncia
zero per anar pendent avall, en forma de riuada, fent malb tot el que es troba pel cam.
Com a referncia per a ms endavant, reflexioneu un moment sobre quin de aquests factors
sn els que originen els danys materials en les riuades: lalada de laigua o el cabal?
148
s clar que el que provoca el mal s el cabal o quantitat daigua, doncs en el cas del
trencament duna presa tota laigua baixa de cop amb un cabal molt alt, emportant-se per
davant tot el que troba. Tamb podem fixar-nos en el cas dun terratrmol submar, on lalada
de lona sol ser de 10 a 20 metres, per la quantitat daigua o cabal s desproporcionada, i s
el que acaba causant tots els danys; al contrari, si agafem una galleda daigua i la llancem des
de la part alta dun gratacels no provocarem cap dany, doncs el cabal s mnim.
Daqu podem concloure que el dany fisiolgic produt en el cos hum en cas de sofrir una
electrocuci, el produir la intensitat de corrent que hi circuli .
9. LLEI DOHM
Perqu es produeixi una circulaci delectrons en un circuit elctric, sha de produir una
diferncia de potencial la qual, com ms gran sigui, ms gran far que sigui la circulaci de
corrent.
Tamb cal recordar que la circulaci delectrons dependr de la resistncia elctrica dels
conductors i que com ms gran sigui, menor ser la circulaci de corrent; doncs b, tots
aquests factors estan relacionats en una llei que coneixem com a llei dOhm ,en honor al seu
descobridor, George Simon Ohm (1787-1854).
Llei dOhm: En un circuit elctric, la intensitat del corrent que hi circula, s directament
proporcional a la tensi aplicada e inversament proporcional a la resistncia que oposa
el circuit.
R = Resistncia elctrica.
V
R=
I
V = Tensi.
I = Intensitat de corrent.
Amb aquesta llei, si coneixem dues magnituds del circuit, podem trobar-ne la tercera.
V=R I
I=
V
R
Tamb definirem el volt: un volt ser la tensi necessria per a qu en un circuit amb una
resistncia dun Ohm, hi circuli un corrent dun amper.
10. POTNCIA I ENERGIA ELCTRICA

Segons la fsica, fora s qualsevol causa que pot generar moviment. Perqu es produeixi un
moviment delectrons s necessria una f.e.m, que mantingui una d.d.p en el circuit elctric, per
poder mantenir la circulaci delectrons.
Tamb, en fsica, diem que treball s el producte de la fora aplicada sobre un cos, per lespai
que aquest ha recorregut, per aix direm que noms hi haur treball si hi ha moviment .
149
En electricitat, direm que hi haur un treball (E), que ser igual a la diferncia de potencial entre
dos punts (U A U B ), per la quantitat delectricitat que circular per aquest circuit (Q).
E = Q (U A U B )
En fsica, la potncia s la quantitat de treball en la unitat de temps.
Sobtindr ms potncia quan realitzem ms treball amb la mateixa unitat de temps. Per tant,
en electricitat, la potncia elctrica ser la quantitat de treball (E), realitzat en la unitat de
temps.
P = E/t =
Q
t
(U A U B ) Com ja sabem
Q
=I
t
Daqu deduirem que la Potncia elctrica ser. P = V I

On V s la diferncia de potencial i I la intensitat de corrent.
La unitat de mesura ser el Wat (W).
Lequivalncia entre el Wat i el cavall ser: 736 W = 1 CV .
10.1. Energia elctrica

Lenergia elctrica s una potncia realitzada per la unitat de temps.
E=P
En electricitat, la unitat ms freqent es el KWh, que s la unitat que les companyies

elctriques utilitzen per a la facturaci del consum energtic.
11. APARELLS DE MESURA

Com tots coneixem, els aparells elctrics tenen unes caracterstiques determinades que venen
donades per les seves especificacions a lhora de fabricar-los. Quan anem a comprar un
electrodomstic per a la nostra llar, no ens fixem en la tensi de treball, perqu ve unificada pel
RBT (reglament electrotcnic de baixa tensi) i, tothom t 230V a la seva llar. Del que cal
parlar s de les prestacions o potncia de consum, encara que actualment, en els aparells
electrnics, ni ens hi fixem. Ning sap la potncia que consumeix el seu ordinador, el seu
televisor, etc.
En la vida del bomber, els aparells elctrics que utilitzem per treballar en les nostres
actuacions, (focus, electrobombes, disc elctric), generalment vnen amb dotaci dun
generador, el qual dona unes prestacions de tensi i potncia adequats a les nostres eines.
En la dotaci del vehicles portem un discriminador de corrent, que ens indicar la tensi de
servei dinstallacions elctriques alienes, a la qual podem connectar les nostres eines. Ara
explicarem ls de diversos aparells de mesura de les magnituds elctriques i les seves
caracterstiques.
150
11.1. Simbologia dels aparells de mesura

Instrument de mesura. Smbol
general
Ampermetre.
Instrument registrador. Smbol

general.
Voltmetre.
Comptador denergia activa.
Wattmetre.
Freqencmetre.
hmmetre.
Taula 1: Smbols dels aparells de mesura ms comuns.
11.2 Escala
En la majoria dels aparells de mesura existeixen diferents escalats o intervals de medici (0 a
30 mA), (0- 400 V), etc. Hi ha instruments que seleccionen lescalat automticament. Per els
ms freqents sn els aparells amb selecci descala manual.
Amb aparells descala manual sempre comenarem a mesurar amb el grau descala ms alt, i
anirem baixant el grau descala fins que el valor mesurat quedi a ,aproximadament, del fons
descala, per mesurar amb ms precisi, doncs laparell donar menys error de medici.
11.3. Mesura de tensions

Per realitzar aquesta mesura, connectarem laparell en parallel. Els voltmetres sn aparells
amb una resistncia interna molt elevada. Si colloquem un voltmetre en srie en un circuit,
aquest es comportar com un circuit obert ja que la resistncia interna s molt elevada,
comparable a la resistncia elctrica de laire en un circuit obert. Un voltmetre adequat en la
seva escala a la tensi a mesurar mai el farem malb per una mala connexi.
11.4. Mesura dintensitats

Laparell a utilitzar ser lampermetre, el connectarem en srie en el circuit que volem mesurar.
Els ampermetres sn aparells molt sensibles i amb una resistncia interior molt baixa, al
contrari que el voltmetre, el qual, si fos connectat en parallel es faria malb doncs
provocarem un curt circuit al seu interior.
151
11.5. Mesura de resistncies

Per realitzar aquestes mesures utilitzarem lohmmetre, i sempre es far amb la resistncia que
volem mesurar fora de la xarxa dalimentaci, o de la font denergia. La mesura es realitzar
connectant en srie lohmmetre amb la resistncia a mesurar. Lohmmetre s un aparell que
t una pila al seu interior que fa circular un corrent per l interior de la resistncia a mesurar. s
un aparell molt sensible i sempre treballar sense tensi.
11.6. Multmetre o tester

Aparell que pot mesurar indistintament magnituds diferents (tensions, intensitats, resistncies).
La seva utilitzaci ser igual que lampermetre, el voltmetre, i lohmmetre amb lnica
precauci dadequar lescala de laparell a la magnitud i al valor que volem mesurar.
11.7. Discriminador de tensi

Aparell que porten els vehicles amb la bossa deines elctriques, que serveix per discriminar la
tensi que dna un endoll o qualsevol accessori connectat a una font denergia elctrica. Es
connecta en parallel amb lendoll a mesurar .
11.8 Com utilitzar els aparells de mesura

1234-
152
Seleccionar la magnitud a mesurar (multmetre).

Seleccionar lescala major.
Connectar laparell.
Adequar lescala (si sescau).
RISC ELCTRIC
Ttol
153
154
Principis delectricitat
3.1. INTRODUCCI
Els riscos elctrics es poden classificar en:
-
Riscos per a les installacions o equips de consum.

Riscos per a les persones.
Actualment, el RBT regula la execuci i els equips de protecci de les installacions elctriques
per minimitzar al mxim ambds riscos.
Si b les installacions domstiques e industrials estan protegides contra les possibles fallades
de la installaci elctrica aix com de possibles avaries dels receptors elctrics, es poden veure
afectades per:
-
Sobrecrregues: Entenem per sobrecrregues la circulaci dun corrent elctric superior

al corrent previst, en el disseny del circuit elctric.
Curtcircuits: s la uni franca de dos conductors a diferent potencial, sense cap
resistncia elctrica entre ells.
Defectes dallament: Connexi elctrica franca, entre un conductor i una massa
metllica accessible de les installacions o equips elctrics.
Pel que fa als riscos per a les persones, aquests poden ser deguts a:
-
Contactes directes: Contactes de persones amb parts actives dels materials i equips
que formen una installaci elctrica, per exemple, un nen que fica els dits dins dun
endoll, o un transportista que, descarregant el seu vehicle amb una grua, toca
accidentalment uns cables de distribuci de corrent.
Contactes indirectes: Contactes de persones amb masses posades accidentalment sota
tensi. Com exemples citarem el fet que ens passi el corrent en ficar la moneda en una
mquina de begudes, o la persona a qui passa el corrent quan toca la rentadora.
Els contactes elctrics amb les persones tindran una major o menor gravetat depenent dels
parmetres segents:
-
Intensitat de corrent que circuli pel cos.

Duraci del contacte.
Recorregut del corrent per linterior del cos hum.
Resistncia elctrica del cos hum.
3.2. DISPOSITIUS GENERALS DE COMANDAMENT I PROTECCI.

3.2.1. Magnetotrmic
Aparell de funcionament electromagntic que protegeix contra les sobrecrregues i les
sobreintensitats duna installaci elctrica, ja sigui motivat per un excs de consum o per un
defecte dallament de les parts actives de la installaci.
155
Dispositiu trmic: Actua com a rel trmic per a la sobreintensitat, actuant dacord amb
el temps i el valor de la daquesta. Es fabrica amb diferents grfiques de tall que regulen
aquests dos parmetres.
Dispositiu electromagntic: Actua de forma instantnia quan detecta un curtcircuit o

sobreintensitats dun valor molt elevat.
Ve calibrat amb la tensi de servei o tensi nominal, i la intensitat mxima o intensitat nominal.
Qualsevol intensitat per sobre de la intensitat nominal far actuar els seus dispositius de
seguretat desconnectant el circuit el qual protegeix.
3.2.2. Diferencial
Aparell que protegeix contra els defectes dallament. Adopta un nucli torodal que envolta tots
els conductors dun circuit elctric i que actua desconnectant aquest quan hi ha una fuga de
corrent en el circuit que controla. La seva sensibilitat dependr del valor de la fuga de corrent
en el moment de desconnexi del circuit, classificant-se en diferencials dalta, mitjana i baixa
sensibilitat.
Entenem com a sensibilitat, el corrent de defecte mnim per tal que laparell actu
desconnectant el circuit elctric.
Ve calibrat amb la seva tensi nominal, la seva intensitat nominal i la seva sensibilitat. En
installacions interiors domstiques sutilitzen diferencials dalta sensibilitat amb una intensitat
de defecte de 30 mA.
3.2.3. ICP: Interruptor Control de Potencia

s un magnetotrmic installat per un installador autoritzat. s un dispositiu de control de la
companyia elctrica, que regula la potencia contractada per lusuari, installat amb anterioritat al
quadre de protecci de labonat i que t com a particularitat que va precintat. En moltes
installacions domstiques el ICP fa, a la vegada, dIGA (Interruptor general automtic), el qual
s un protector general de tota la installaci contra sobreintensitats.
Tots els aparells de protecci abans esmentats es construeixen tant per circuits monofsics
com per trifsics, amb les potncies i tensions nominals que es requereixen.
3.3. UBICACI DELS DISPOSITIUS DE PROTECCI

Segons el RBT (Reglament electrotcnic de baixa tensi) es collocaran al ms a prop possible
de lentrada de lhabitatge, local comercial etc, i constaran dun interruptor de tall omnipolar
general (magnetotrmic) per protegir contra sobrecrregues i curtcircuits. Seran independents
de lICP; un interruptor diferencial per protegir contra contactes indirectes. Tamb disposaran
de dispositius de tall omnipolar automtics per protegir cadascun dels circuits del local o
habitatge contra sobrecrregues i curtcircuits. No obstant aix, en algunes installacions
antigues l ICP (Interruptor de Control de Potencia) s lnic element de tall general de la
installaci.
156
Hem de tenir en compte que en construccions de gran superfcie, sigui de tipus industrial o de
serveis a les persones, com ara hospitals, geritrics, grans magatzems, indstries, etc., les
installacions elctriques es divideixen en diverses parts o sectors, i que cada sector t el seu
quadre de protecci, que ve dun quadre general com.
El RBT diu: En general, els dispositius destinats a protecci dels circuits sinstallaran a lorigen
daquests circuits, i tamb en els punts en qu la intensitat mxima admissible disminueixi per
canvis de secci, condicions dinstallaci, sistemes dexecuci o tipus de conductors utilitzats.
3.4. RISCOS PER A LES INSTALLACIONS I EQUIPS DE CONSUM

El RBT, per evitar riscos en les installacions elctriques, disposa de una normativa molt mplia
que defineix entre daltres, els tipus de conductors, les dimensions i collocaci de les
canalitzacions elctriques i els corrents mxims admissibles pels conductors, depenent de la
seva secci. Aquesta ltima mesura s la que exigeix ms cura, si volem evitar possibles
sobrecrregues dels conductors elctrics. Per aix, quan tenim un conductor, hem de pensar
que aquest est dissenyat per a un corrent nominal mxim, i que si hi fem passar un corrent
superior al nominal, el sobreescalfarem, amb el perill de provocar un accident dincendi o
contacte directe pel deteriorament de lallament.
s per aix que tot conductor est unit a un aparell de protecci, ja sigui un magnetotrmic o un
PIA, i la seva relaci ve donada per aquesta taula.
Conductor
1,5 mm
2,5 mm
4 mm
6 mm
In aparell protec.
10 A
15 A
20 A
25 A
3.4.1. Installacions en edificis

Lenergia elctrica es produeix en llocs molt allunyats dels punt de consum, per aix es
transporta a travs de xarxes de distribuci, transformant-se a alta tensi a la central elctrica, i
es va reduint fins a arribar a baixa tensi a les xarxes de distribuci prximes als abonats.
El terme de baixa tensi ve definit pel reglament electrotcnic de baixa tensi.
Baixa tensi: Qualsevol conjunt daparells i de circuits associats en previsi dun fi
particular: producci, conversi, transformaci, transmissi, distribuci o utilitzaci de
lenergia elctrica, de tensions nominals iguals o inferiors a 1000 V en corrent altern, i
1500 V en corrent continu.
En el subministrament denergia elctrica de la xarxa pblica a lentrada de l ICP de labonat,
es diferencien vries parts que ara veurem:
-
CONNEXI DE SERVEI: Part de la installaci compresa entre la xarxa de distribuci

pblica i la caixa general de protecci (CGP). Per norma general, els edificis noms
tindran una sola connexi de servei, la qual potser aria o subterrnia. s propietat de
la companyia i tamb s coneguda com a escomesa o acometida.
CAIXES GENERALS DE PROTECCI: Sn les caixes que contenen els elements de
protecci de les lnies repartidores. Sempre es colloquen en un lloc de trnsit i de fcil
accs. s el lmit de propietat entre la companyia i els usuaris; la CGP s propietat dels
usuaris.
157
LINEA REPARTIDORA: s la lnia que uneix la CGP als comptadors. Actualment, els
comptadors es colloquen de forma concentrada en una habitaci de ledifici destinada
a aquesta finalitat, per en installacions antigues poden estar concentrats en
determinades plantes o de forma individual en els habitatges de cada abonat. s
propietat de la comunitat de vens.
DERIVACI INDIVIDUAL: s la lnia que uneix el comptador amb l ICP de cada
abonat, el qual ns el propietari.
Cal fer pals que el reglament regula les installacions en llocs especials amb riscos
dexplosi, garatges, llocs amb humitats elevades, quirfans i un llarg etc. que ara no
entrarem a estudiar, per s que ho farem molt per sobre amb la posada a terra, doncs s
una de les parts vitals per evitar accidents en la utilitzaci de lenergia elctrica.
3.4.2. Posades a terra

Les posades a terra tenen com a finalitat limitar les tensions que respecte a terra puguin
presentar en un moment donat les masses metlliques eliminant lelectricitat esttica. Tamb
serveixen per assegurar lactuaci de les proteccions i eliminar o disminuir el risc duna avaria
elctrica.
Posada a terra: Tot el lligam metllic sense fusibles ni cap protecci, de secci
suficient, entre determinats elements o parts de la installaci, i un elctrode o grup
delctrodes enterrats a terra.
Aquesta part de la installaci t com a finalitat descarregar a terra qualsevol corrent de fuga
que es produeixi a la installaci elctrica, i evitar que les masses metlliques duna installaci
agafin potencial elctric respecte al terra, doncs si toquem aquestes masses podem patir una
electrocuci.
Les posades a terra sn una part important de les feines a realitzar en maniobres de suport en
actuaci amb risc qumic, perqu minimitzen el risc dinflamaci en transvasaments de matries
inflamables.
3.5. CONSEQNCIES DEL CORRENT ELCTRIC SOBRE EL COS

HUM
3.5.1. Efectes de lelectrocuci
El pas del corrent elctric pel cos hum produeix lesions que poden anar des de petites
rampes fins a la mort. La gravetat daquestes lesions tenen diversos factors sobre els quals
podem actuar prenent les suficients mesures de precauci.
Els factors que influeixen en el risc elctric per a les persones sn:
a) Intensitat del corrent elctric: en una electrocuci els danys a lorganisme els
produeixen els electrons que hi circulen, amb efecte de cremades i alteracions de
les senyals nervioses. Poden produir fibrillaci ventricular, cremades en rgans
vitals, etc.
158
b) Durada del contacte: s laltre factor determinant en els danys directes produts en
el cos hum, com ms temps dexposici hi hagi, lesions majors es produiran.
La intensitat i la durada del contacte sn factors determinants en les lesions de
lorganisme.
c) Resistncia al pas del corrent i tensi del contacte: Sn factors indirectes que
determinaren el valor del corrent que circula durant lelectrocuci.
d) Recorregut del corrent per linterior del cos hum: en tota electrocuci hi ha un punt
dentrada i un punt de sortida; el recorregut sempre ser el mes curt entre tots dos i
daquest dependr que es produeixin danys a rgans vitals, o simples cremades
superficials.
3.5.2. Factors de risc: intensitat i temps de contacte

A continuaci, adjuntem una taula informativa sobre els danys a les persones pel pas del
corrent en relaci a la intensitat i el temps del contacte.
Intensitat (mA)
Temps contacte (t)

t< Cicle cardac
I >200 mA
t> Cicle cardac
t< Cicle cardac

50 mA<I<200 mA
t> Cicle cardac
25 mA<I<50 mA
Segons
15 mA<I<25 mA
Minuts
1 mA
Qualsevol
Efectes
Fibrillaci ventricular
Marques visibles
Inconscincia
Aturada cardaca (reversible)
Marques visibles
Inconscincia
Cremades
Contracci muscular
Possible fibrillaci ventricular
Fibrillaci ventricular
Inconscincia
Marques visibles
Increment pressi arterial
Inconscincia
Irregularitats cardaques
Lmit tolerncia cos hum
Dificultat respiratria
Lmit percepci humana
3.5.3. Factors de risc: resistncia i tensi de contacte

La tensi de contacte, sent un factor secundari en els danys produts per una electrocuci, ens
servir per determinar el corrent de la mateixa aplicant la llei dOhm.
s per aix que la intensitat delectrocuci ser el resultat de dividir la tensi de contacte per la
resistncia que la persona ofereix en el moment del contacte. La tensi de contacte s un valor
determinat pel conductor o massa que est a un potencial determinat i que tindr un valor fix i
que no es pot manipular per la persona que la pateix.
159
Al contrari, la resistncia al pas del corrent s que es pot manipular i s determinant per evitar
conseqncies greus. Aquesta resistncia la dividim en tres tipus que seran:
Resistncia de contacte (R1):
Depn dels elements interposats entre la pell i el contacte. Si el contacte s directe R1 = 0
Resistncia del cos hum (R2):
- Com ms alta s la humitat de la pell, menor resistncia fa.
- Com ms gran s la superfcie de contacte, menor resistncia hi ha.
- Com ms elevada s la pressi de contacte, menor resistncia hi ha.
- Com menys gruixuda s lepidermis, menor resistncia existeix.
- Com ms alta s la taxa dalcohol a la sang, menor resistncia es dna.
Resistncia de sortida (R3):
La resistncia de sortida dependr del calat i del terra on es produeixi el contacte. No s
comparable un terra de parquet amb un terreny argils.
Aplicant la llei dOhm:
Intensitat del contacte =
Vde contacte
R1 R2 R3
Tensi de contacte: Tensi aplicada entre dos punts diferents del cos hum. Entre els dos
punts circular una intensitat de corrent que estar en funci de la resistncia que sofereix al
seu pas.
De tot aix dedum que en una intervenci elctrica podem augmentar molt la seguretat
utilitzant els elements de seguretat disponibles, per augmentar la resistncia de contacte i la
resistncia de sortida.
160
TEMA 13. CARTOGRAFIA
39
1. TCNIQUES DORIENTACI
1.1 Principis bsics en cartografia
La importncia de disposar de mapes que ens ofereixen informaci ms o menys
exacta del territori representat s elevadssima en molts mbits i s totalment
indispensable per als cossos demergncies (per orientar-nos, localitzar punts,
planificar recerques, realitzar estudis, etc). Un mapa es defineix com una representaci
plana, reduda, simplificada i simblica de tota o duna part de la superfcie terrestre, i
s la cartografia la disciplina que es preocupa de la seva elaboraci i interpretaci. En
aquest captol es presenten els principis bsics utilitzats en cartografia per a
lelaboraci de mapes.
1.1.1 Elements geogrfics
Els eixos polar i equatorial, i els pols
La Terra t dos moviments fonamentals, un de translaci en una rbita al voltant del

Sol i amb un perode de 365,25 dies per volta, i un de rotaci al voltant dun eix
imaginari que travessa la Terra pel seu propi centre, amb una cadncia de 24 hores
per volta. Aquest eix imaginari al voltant del qual es produeix la rotaci terrestre es
coneix com leix polar, i com ja sha dit, passa pel centre del planeta i talla a la
superfcie terrestre en dos punts, que sels anomena pols, i sels distingeix com a Pol
Nord (N) i Pol Sud (S). Per tant, es pot definir leix polar com la lnia imaginria que
uneix els dos pols terrestres. Convencionalment es representa la Terra amb el Pol
Nord a dalt i el Pol Sud a baix.
A part de leix polar, es defineix un altre eix que passa pel mateix centre terrestre per
perpendicular a lanterior, s leix equatorial. Aix doncs, la intersecci dels eixos polar
i equatorial es produeix en el centre del planeta. El pla que cont a leix equatorial
sanomena pla equatorial i divideix la Terra en dues parts iguals denominades
hemisferis. Lhemisferi que cont al Pol Nord sanomena Hemisferi Nord o Boreal, i el
que cont al Pol Sud s lHemisferi Sud o Austral.
40
Figura 1: eixos polar i equatorial.

La forma de la Terra
La forma de la Terra s aproximadament esfrica, per aplatada pels pols, a causa del
moviment de rotaci al voltant de leix polar.
La representaci plana o en dos dimensions de la superfcie de la Terra

(tridimensional), saconsegueix a travs de projeccions cartogrfiques. Les projeccions
sn sistemes de representaci grfica que estableixen una relaci ordenada entre els
punts de la superfcie corba de la Terra i els duna superfcie plana (mapa). Al captol
1.2 sestudiar la projecci UTM, una de les ms utilitzades.
Ara b, per poder elaborar productes cartogrfics fiables cal conixer la forma de la
Terra amb ms precisi, i per aquest motiu es defineix el geoide. El geoide s la forma
que en resulta de considerar la superfcie dels oceans en reps prolongada de manera
imaginria per sota els continents. En qualsevol punt del geoide la seva superfcie s
perpendicular a la fora de la gravetat. Daquesta manera, en el geoide ja no apareixen
irregularitats indudes pel relleu terrestre, per continua essent una figura geomtrica
irregular, que planteja un problema a lhora de ser projectada per a la seva
representaci en un mapa.
Per aix, encara es defineix una nova figura geomtrica, una ellipse de la rotaci de la
qual en resulti un ellipsoide que sadapti el millor possible a la forma del geoide. Es
tracta de lellipsoide de referncia, un model simplificat i regular sobre el qual es realitzen
els clculs de les projeccions cartogrfiques. A la prctica, existeixen diversos ellipsoides de
referncia que permeten una millor adaptaci a les diferents zones de la superfcie terrestre.
41
Finalment, per poder realitzar les projeccions, cal conixer la posici de lellipsoide de
referncia en relaci a la forma fsica de la Terra, i s aleshores (quan es descriu
lellipsoide i la seva posici respecte al geoide) que queda definit el que sanomena
sistema Geodsic de Referncia o Datum. Veurem la importncia del Datum en el
captol 1.8, on estudiarem els instruments de posicionament i orientaci.
Els Parallels i Meridians

Es defineixen com a plans parallels aquells infinits plans que tallen la superfcie
terrestre perpendicularment a leix polar, i que per tant, sn parallels al pla equatorial.
A les lnies dintersecci entre els plans parallels i la superfcie terrestre se les
anomena parallels, i en particular, la intersecci del pla equatorial i la superfcie
terrestre que rep el nom dEquador.
Per denominar els parallels sutilitza una magnitud angular anomenada latitud, que
expressa langle que formen amb leix equatorial. LEquador s el parallel que
determina lorigen de les latituds i li correspon un angle de 0 graus. A mesura que ens
aproximem al Pol Nord, langle augmenta fins a un valor de 90, i el mateix passa si
ens aproximem al Pol Sud. Per diferenciar els parallels de cada hemisferi cal afegir N
(Nord) o S (Sud) al valor angular del parallel.
Hi ha quatre parallels que tamb tenen especial importncia, els dos trpics, Trpic de Cncer
i Trpic de Capricorn, i els dos cercles polars, el Cercle polar rtic i el Cercle polar antrtic,
determinats per les condicions en qu arriba la llum solar a la Terra al llarg de les estacions.
Sanomenen plans meridians aquells infinits plans que contenen leix polar i tallen la
superfcie terrestre perpendicularment al pla equatorial. A les lnies dintersecci entre
els plans meridians i la superfcie terrestre se les anomena, en aquest cas, meridians.
Tots els meridians passen pels pols Nord i Sud.
Els meridians es designen amb la magnitud angular anomenada longitud, que

expressa langle que formen amb el meridi que es pren com a referncia i al qual se li
assigna el valor 0. La comunitat internacional ha pres com a meridi de referncia el
que passa per la ciutat anglesa de Greenwich, rebent el nom de meridi de
Greenwich. Sestableix que la longitud s Est (E) per als meridians situats a la dreta
del de Greenwich i s Oest (W) per als que es troben a lesquerra. Per tant, la longitud
sexpressa en un valor angular de 0 a 180, corresponent el valor de 0 al meridi de
42
Greenwich, i el valor 180 a la part daquest meridi a laltra banda de la Terra, i que
sanomena antimeridi de Greenwich.
Figura 2: parallels i meridians.

Per cada punt de la superfcie terrestre t pas un nic parallel i un nic meridi, de
manera que podem utilitzar la latitud daquest parallel i la longitud daquest meridi per
definir la posici daquest punt. Aquests dos valors, latitud i longitud, reben el nom
conjunt de coordenades geogrfiques, concepte que sestudiar en el captol 1.2.
1.1.2 Lescala del mapa
Com ja sha dit anteriorment, en un mapa hi trobem representada grficament tota o
una part de la superfcie terrestre. Evidentment, aquesta representaci no s fidel en
quant a les seves proporcions, sin que es realitza a una mida ms reduda. s
mitjanant lescala com saconsegueix una proporci entre les dimensions reals i les
del mapa.
Lescala s la relaci constant que hi ha entre una distncia mesurada sobre el mapa i
la distncia corresponent mesurada sobre el terreny representat. Lexpressi de
lescala pot ser de dos tipus, numrica o grfica.
43
Lescala numrica s una fracci en la qual el denominador indica el nombre de

vegades que sha redut la realitat, de manera que el numerador indica la mesura en el
mapa, i el denominador representa la mesura real.
E = dimensi del mapa / dimensi real
Exemple: 1:50.000 o b 1/50.000, indica que un cm en el mapa equival a 50.000cm o

500m en la realitat.
En funci de la superfcie que comprn el mapa, podem parlar descales grans,
mitjanes o petites (en el captol 1.3 es veur amb ms detall).
Lescala grfica s una lnia segmentada regularment on la longitud de cada segment
mesurada al mapa es correspon amb les unitats de mesura reals indicades en els seus
extrems. Aquesta manera de representar lescala s til per a fer lectures directes de
distncies entre punts del mapa.
A lesquerra de lorigen (zero de lescala grfica) shi representa la contraescala o
tal, on el nombre de subdivisions s superior.
Figura 3: exemple descala grfica.

1.1.3 El nord magntic i geogrfic
Els mapes per norma general estan orientats al nord, s a dir, el nord es troba a la part
superior del mapa. Per cal tenir en compte els diferents nords existents per a orientar
el mapa amb ms precisi.
El nord geogrfic s el punt dintersecci de la superfcie de la Terra amb el seu eix
de rotaci, s a dir el Pol Nord. Per tant, el nord geogrfic s la direcci que segueixen
els meridians.
El nord magntic s el nord que assenyala lagulla imantada de la brixola. La Terra
es comporta com un iman amb dos pols datracci (el nord, que s lorigen de les lnies
de fora del camp magntic terrestre, i el sud, el punt oposat), per aquests pols
44
magntics no es corresponen amb els pols geogrfics. Langle que mesura la

diferncia entre el nord magntic i el nord geogrfic en un punt sanomena declinaci
magntica, i sindica en graus, minuts i segons, amb una data i la seva variaci anual.
Aix s degut a que el nord magntic varia amb el temps, reduint-se la distncia entre
els dos nords, i per tant la declinaci magntica tamb varia. Cal tenir en compte que
aquesta desviaci no s la mateixa en tots els punts de la superfcie terrestre.
Figura 4: declinaci magntica.

El nord de la projecci s la direcci que segueix el reticle imprs al mapa,
habitualment la projecci UTM. El nord de la projecci i el nord geogrfic noms
coincideixen en el meridi central de cada fus (aquest concepte sestudiar en el
captol 1.2), mentre que a banda i banda daquest meridi hi ha una variaci angular
anomenada convergncia de la quadrcula, i que s la desviaci entre el nord de la
projecci i el nord geogrfic en un punt.
Figura 5: exemple de representaci dels nords i dels valors de la declinaci magntica

i la convergncia de la quadrcula en un mapa.
45
1.2 Sistemes de coordenades

Els sistemes de coordenades van nixer de la necessitat dassenyalar damunt dun
mapa la posici exacta dun punt o conjunt de punts. Daquesta manera, un sistema de
coordenades es basa en localitzar un element dins un marc de referncia que
estableix el propi sistema. Existeixen diferents sistemes de coordenades, per els ms
utilitzats sn dos:
- Sistema de coordenades geogrfiques

- Sistema de coordenades U.T.M
1.2.1 Les coordenades geogrfiques
Les coordenades geogrfiques sn un sistema universal per localitzar amb precisi

damunt la Terra. Es basen en mesurar la distncia del punt que volem localitzar a dos
elements geogrfics de referncia, lEquador i el meridi de Greenwich. Les unitats de
mesura de la distncia sn els graus, minuts i segons.
Longitud: Distncia entre un punt i el meridi de Greenwich. Interval de 0180, Est o Oest.
Latitud: Distncia entre un punt i lEquador. Interval de 0-90, Nord o Sud.
Figura 6: mesura de coordenades

geogrfiques.
46
Les unitats de les coordenades geogrfiques

Les unitats de mesura de la distncia sn els graus (), minuts () i segons ().
1 = 60 (un grau equival 60 minuts)
1 = 60 (1 minut equival 60 segons)
Quan volem donar la nostra posici amb coordenades geogrfiques ho farem amb la
segent notaci: primer la longitud i desprs la latitud, sempre indicant el quadrant de
referncia al final (N, S, E o W).
Exemple:
20 30 45 E, 40 33 50 N
Tamb s freqent donar les coordenades geogrfiques amb altres unitats:
- Graus i decimals de grau ( 20,5125 E , 40,5639 N)

- Graus, minuts i decimals de minut (20 30,75E, 40 33,83N)
Es pot comprovar que aquestes coordenades coincideixen amb les de lexemple
anterior.
Les coordenades geogrfiques sutilitzen per representar grans superfcies, com poden
ser mapes mundi, continents i pasos. I a la prctica sn utilitzades tamb per grans
desplaaments (navegaci terrestre, aria i martima).
Encaix de les coordenades geogrfiques

A les segents imatges es mostra com el meridi de Greenwich o meridi 0, divideix la
pennsula ibrica en les zones de latitud Oest i de latitud Est. Tot el territori es localitza
a latitud est. Aquesta divisi en coordenades geogrfiques de 3 de longitud ens
ajudar a interpretar les coordenades UTM que veurem en el punt segent.
Pel que fa al territori de Catalunya i com ja sha dit , es localitza tot a longitud Est i per
sobre dels 40 de latitud Nord. Tamb podem observar que lequivalncia dun grau de
latitud no es correspon a un grau de longitud.
47
Figura 7: mapa amb coordenades geogrfiques.
Figur
a 8: encaix de les coordenades geogrfiques a Catalunya.
1.2.2 Les coordenades UTM
48
Les sigles UTM (Universal Transversa Mercator) identifiquen un sistema de

coordenades cartesianes desenvolupades a partir de la projecci transversa de
Mercator. Concretament, les coordenades UTM poden definir-se com un sistema de
retcules planes que se superposen damunt d'una projecci geogrfica: la cilndrica de
Mercator.
La divisi en fusos i zones
El sistema de coordenades UTM es basa en la divisi de la superfcie terrestre en

fusos i zones. Aquests sistema, per, no sutilitza per a zones del territori per sobre
dels 84 N i els 80 S, donades les enormes deformacions que sobtenen al realitzar la
projecci.
Figura 9: fusos i zones del sistema de coordenades UTM.

Les divisions de la superfcie terrestre en franges verticals sanomenen FUSOS UTM.
Cada fus equival a 6 de longitud.
Hi ha un total de 60 fusos, que senumeren de l1 al 60, comenant a lantimeridi de
Greenwich (180) cap a lEst. Aix, el fus comprs entre els 180 W i 174 W s el
primer, i el fus comprs entre els 0 i els 6 E s el fus n 31.
49
Figura 10: desenvolupament dun fus UTM.
Les divisions de la superfcie terrestre en franges horitzontals sanomenen ZONES

UTM. Cada zona t una amplada de 8 de latitud. Hi ha un total de 20 zones, que
sidentifiquen per una lletra. A la lletra N s on comena lhemisferi nord.
Figura 11: zones UTM.
50
Tot el territori de Catalunya es localitza al fus 31 zona T :
Figura 12: situaci de Catalunya en el fus 31 zona T.
Organitzaci del fus UTM per al clcul de les coordenades
Les Coordenades UTM permeten identificar, mitjanant una combinaci de lletres i

nmeros (un codi alfanumric) qualsevol punt de la superfcie terrestre amb precisi, si
cal, millimtrica.
Les unitats de mesura del sistema UTM sn les del sistema mtric decimal. Com a
norma general treballarem en metres, i si sescau per lescala del mapa, podem
treballar en qualsevol altra unitat mtrica, normalment quilmetres o hectmetres)
En el sistema de coordenades UTM, al igual que en el de coordenades geogrfiques,

per donar una posici fan falta dues coordenades, la UTM X (longitud) i la UTM Y
(latitud). Els valors de les coordenades UTM, fan referncia a les distancies als
elements geogrfics de referncia (meridians per la UTM X i parallels per la UTM Y).
51
Per entendre-ho millor, cal saber que cada fus t el seu propi origen de
coordenades. Vegem el cas del fus 31.
Meridi Meridi central

inicial (0)
del fus
Parallel
84 N
Meridi
final (6 E)
Lorigen del fus :

correspon al punt
10.000.000
dintersecci entre
8.000.000 m
el meridi central i
6.000.000 m
4.000.000 m
Origen
del fus
Equador
2.000.000 m
lEquador.
Les seves
coordenades varien
segons ens referim
0m
10.000.000
a lhemisferi nord o
sud:
8.000.000 m
6.000.000 m
4.000.000 m
Nord:
X = 500 km
Y = 0 Km
Sud:
2.000.000 m
Parallel
80 S
500.000
mm m
0m
X = 500 km
Y = 10000 Km
Figura 13: organitzaci del fus UTM per al clcul de coordenades.
Per tant, la coordenada UTM X pren el valor 500.000 m al meridi central del fus, que
en el cas del fus 31 s a 3 E. Aquest valor fa que el fals origen del fus o valor
UTM X = 0 estigui dins del fus del costat, i s per aquest motiu que les coordenades
UTM X mai prenen valors negatius.
Atenent a les anteriors premisses, el valor de les coordenades UTM en lhemisferi nord
s el segent:
UTM X = Distncia al fals origen del fus

UTM Y = Distncia a lequador
52
La segent imatge ens mostra el mapa de Catalunya amb les coordenades UTM en
negre i la seva correspondncia amb les coordenades geogrfiques en vermell.
Podem observar que al meridi de Greenwich el valor de UTM X s aproximadament
de 250.000 m , i tamb lequivalncia dels 3 E amb el valor de UTMX 500.000 m a
leix del centre del fus.
Figura 14: correspondncia entre coordenades UTM i geogrfiques a Catalunya.
Clcul de les coordenades UTM
Quan llegim un mapa orientat al nord, a les UTM X li corresponen les xifres que es
troben retolades a la part inferior i superior del mapa i a les UTM Y les de lesquerra i
de la dreta.
A la nostra latitud la coordenada UTM Y sempre t un dgit ms, sempre porta un 4 a

linici del valor de la coordenada.
53
362500
362600
362700
362800
362400
362500
362600
362700
362800
4642200
4642200
4642300
4642300
4642400
4642400
4642500
4642500
4642600
4642600
362400
Figura 15: eixos de coordenades UTMX i UTM Y en un mapa.
La separaci entre els eixos de coordenades del mapa anterior s de 100 metres, ho
podem observar en els salts dels valor de les coordenades. Per aquest valor no
sempre s de 100 metres, depn de lescala del mapa, habitualment s dun
quilmetre.
Per calcular la coordenada dun punt en concret, cal fer subdivisions de la quadrcula
UTM fins al nivell de precisi que ens permeti lescala del mapa. Tamb depn de les
eines que disposem en el moment de calcular les coordenades.
Exemple de clcul de les coordenades UTM: _______________________________

54
Ens demanen calcular les coordenades UTM de la masia de Creullob del mapa
anterior.
362500
362600
4642400
4642400
Identifiquem que es localitza entre les:
UTM X (362500 i 362600)
4642300
4642300
UTM Y (4642300 i 4642400)
362500
362600
Amb lajuda dun regle, podem dividir la quadrcula cent-quilomtrica en porcions ms

petites, per exemple 10 divisions de 10 metres:
Contant el n de divisions podem

calcular la coordenada:
UTMX : 5 divisions
UTMY : 6 divisions
UTMX : 362500 + (5 divisions de 10 metres cada una) = 362550

UTMY: 4642300 + (6 divisions de 10 metres cada una) = 4642360
Les coordenades UTM de Creullob sn : 31T (362550,4642360)
55
1.3 El mapa topogrfic

El mapa topogrfic s a una representaci esquemtica a una determinada escala
duna part del territori. El mapa topogrfic dna informaci sobre la posici, forma i
dimensions dels elements existents damunt del territori, ja siguin relatius als aspectes
naturals (relleu, hidrografia) com als aspectes humans (poblament, vies de
comunicaci), aix com de la toponmia i de les divisions administratives. De vegades
tamb representa la vegetaci o els tipus de conreu.
Figura 16: exemple de mapa topogrfic 1:5.000.

El mapa topogrfic cont dos tipus d'informaci diferenciada. A la part central del full hi
ha la representaci del territori prpiament dita, on poden fer-se tres distincions:
l'altimetria, la planimetria i la toponmia. A la part perifrica del full, s a dir, al voltant
de l'anterior i fins els marges, hi ha la informaci complementria o les dades
necessries per a poder interpretar el mapa, orientar-lo correctament i localitzar el
territori representat dins d'un context geogrfic ms ampli.
56
1.3.1 La planimetria
Dins d'aquest concepte s'inclou la representaci de tots aquells elements existents o
no al territori, al marge de la seva disposici altitudinal. Els elements planimtrics fan
referncia a informaci de tipus natural: hidrografia i vegetaci, a informaci derivada
de l'activitat humana: poblament, infraestructures de comunicaci, conreus i altres
usos del sl, i tamb a una informaci de molt inters que s invisible a la realitat, com
els lmits administratius.
Figura 17: informaci planimtrica dun mapa topogrfic.
Tot i que existeixen certes convencions a l'hora de representar els elements planimtrics,
els diversos organismes productors de cartografia de l'estat espanyol no segueixen
exactament els mateixos criteris, sobretot pel que respecta al color. A les imatges
segents podem observar dos mapes topogrfics de la mateixa zona, el de lesquerra
produt pel SGE (exrcit) i el de la dreta per lICC (Institut Cartogrfic de Catalunya).
Figura 18: dos mapes topogrfics de la mateixa zona, el de lesquerra produt pel SGE
(exrcit), i el de la dreta per lICC.
57
El poblament o hbitat s representat en el mapa de l'ICC amb smbols d'implantaci

zonal per a les rees urbanes, formats per una trama suau de color gris, ms densa
que quan es tracta de grans edificis representats a escala. Els habitatges allats sn
tractats de manera puntual i en color negre. El tractament d'aquest tipus d'informaci
s el que ms diferencia els mapes de l'ICC dels que produeixen l'IGN i el SGE, en els
que la informaci referida a poblament s representada de color vermell.
Figura 19: representaci del poblament en un mapa de lICC.

Les infraestructures -xarxes viries, lnies frries, xarxes energtiques...- es
representen linealment, amb diversos colors per a suggerir jerarquia en el cas de les
carreteres i autopistes.
Figura 20: representaci de les infraestructures en un mapa topogrfic.

58
La hidrografia es representa en color blau, ja sigui amb signes d'implantaci lineal per
als cursos fluvials -permanents o intermitents- o amb signes zonals per a les
superfcies aqutiques -lacustres o martimes- i amb implantaci puntual per a fonts,
piscines, basses, dipsits d'aigua, depuradores...
Figura 21: representaci de la hidrografia en un mapa topogrfic.
La vegetaci apareix representada amb una implantaci zonal de taques de color verd
fosc per ala vegetaci forestal, verd clar per als matollars i bosquines, i grogs per als
prats.
Figura 22: representaci de la vegetaci en un mapa topogrfic.
59
Els lmits administratius es representen en color negre i de forma lineal fent diverses
combinacions de guions, creus i punts, segons la jerarquia administrativa.
Figura 23: representaci dels lmits administratius en un mapa topogrfic.
1.3.2 L'altimetria
L'altimetria s la part de la topografia que s'ocupa de mesurar l'altitud dels punts del
terreny, referida a un pla de comparaci o altitud zero. El pla de referncia que es fa
servir a l'estat espanyol per a mesurar les altituds s el nivell mig del mar d'un
determinat punt de la costa d'Alacant. Per extensi, s'entn per altimetria el conjunt de
signes que en els mapes representen el relleu del terreny, com les corbes de nivell,
lombreig i les cotes.
La xifra que expressa l'altitud d'un punt del territori s'anomena cota. En el mapa
topogrfic apareixen nombroses cotes d'altitud, generalment en els punts culminants i
en llocs d'inters com collades, trencaments de pendent, zones planes, etc... Al costat
del valor numric corresponent a l'altitud, expressada en metres, s'indica un punt que
representa la seva localitzaci exacta.
60
Figura 24: representaci de laltimetria en un mapa topogrfic.

Les corbes de nivell sn lnies imaginries que uneixen punts situats a la mateixa
altitud. Tamb poden definir-se com les lnies que resulten de tallar el territori en
diversos plans horitzontals parallels entre ells. La zona de contacte entre el pla de tall i
el relleu, dna lloc a la corba de nivell.
Un mapa de corbes de nivell s el resultat de projectar els punts de cada corba en un
pla. La lnia representada per la corba s la reproducci exacta del contorn del relleu a
l'altura del pla de tall. Les corbes de nivell tamb reben el nom d'isohipses. Quan fan
referncia al fons mar s'anomenen isbates i el seu valor s negatiu perqu estan per
sota el nivell del mar. En els mapes topogrfics s'imprimeixen en color siena les
isohipses i en color blau les isbates.
Entre dues corbes de nivell consecutives sempre hi ha la mateixa distncia vertical. La

diferncia d'altitud entre corbes s'anomena equidistncia, i es mant constant en tot
el mapa, variant, per, d'uns mapes a altres, segons la seva escala. Com ms petita
s l'escala, ms gran s l'equidistncia.
61
Relaci entre lescala del mapa i lequidistncia
1/250.000 ---- 100 m

1/50.000
---- 20 m
1/25.000
---- 10 m
1/5.000
----
5m
La segent imatge ens mostra la representaci dun tur, on veiem que la separaci
entre els plans de tall S1, S2, S3 i S4 s constant i equival a lequidistncia entre
corbes de nivell del mapa topogrfic en que es representa.
Figura 25: representaci de les corbes de nivell dun tur.

Per facilitar la lectura de les corbes de nivell algunes d'elles s'imprimeixen amb un tra
ms gruixut, sn les corbes mestres. Normalment s'estableix una corba mestra cada
5 corbes de nivell, 4 normals 1 mestra. Tenint en compte l'equidistncia, en el mapa
1:50.000 les corbes mestres apareixen cada 100 metres. En el mapa 1:25.000, ho fan
cada 50 metres i en el mapa 1:5.000 cada 25 metres. Les corbes mestres acostumen
a portar indicat el seu valor, mentre que les altres no el porten.
62
1.3.3 La toponmia
La toponmia s la informaci que fa referncia al nom dels llocs i es retola amb

tipografia diferent segons es tracti d'accidents del relleu i hidrografia o de noms
vinculats al poblament o a l'activitat humana. En aquesta darrera situaci la grandria
del cos tipogrfic dna una informaci addicional ja que com ms habitants t un nucli
urb, ms gran s el cos de lletra emprat.
Figura 26: retolaci del mapa topogrfic 1:5000 del ICC.
1.3.4 La informaci complementria
Ja s'ha dit abans que la informaci complementria aporta aquelles dades que sn
necessries per a la interpretaci del territori representat al mapa. Per la seva
disposici en el mapa (a l'entorn del mapa prpiament dit) moltes vegades s'anomena
a aquest tipus d'informaci com a elements externs del mapa. Aquests elements sn
diversos i sovint van enquadrats en caixes de text individuals.
63
Identificaci dels fulls: segons l'escala de representaci, el mapa d'un pas pot
arribar a tenir dimensions tan grans, que es fa necessari descompondre'l en fulls, per
tal de poder-hi treballar fcilment. Cada full t un nom i un nmero que l'identifiquen. El
mapa topogrfic de Catalunya a escala 1:5.000 t un total de 4273 fulls i el mapa
topogrfic 1:25.000 en t un total de 328.
Figura 27: identificaci dels fulls del mapa topogrfic 1:5.000.
El mapa guia ens ajuda a tenir ms informaci de lentorn immediat del nostre mapa
topogrfic, s descala ms petita, per suficient per localitzar les poblacions, la xarxa
viria, els principals elements del relleu aix com la numeraci dels fulls.
64
Figura 28: mapa guia del mapa topogrfic.
Una altra de les informacions importants s la que fa referncia a l'orientaci del

mapa. Per norma, un mapa topogrfic est orientat al nord, s a dir que el nord es
troba a la part superior del mapa. La referncia als diferents tipus de nord s una
informaci complementria bsica per poder interpretar el mapa topogrfic. En el
captol 1.1 sexpliquen els diferents tipus de nord i les relacions entre ells.
Figura 29: informaci dels diferents nords en el mapa topogrfic.
65
En l'apartat on sha tractat la planimetria, s'ha fet comentari de la informaci referent

als termes municipals. Localitzar un municipi en el mapa, sobretot si s de pocs
habitants s una tasca feixuga, perqu la retolaci tipogrfica s de mida reduda. Per
a facilitar-ho, sincorpora un mapa guia que mostra la distribuci dels lmits
municipals, acompanyat d'un llistat dels noms dels municipis.
Figura 30: mapa guia dels termes municipals del full 257, Olot.
A ms a ms, en la informaci complementria tamb sinclouen dades diverses com:
la data de publicaci del full, la data d'actualitzaci si s'escau i la data del vol
fotogramtric que va servir de base per a la realitzaci del mapa. Tamb les escales
grfica i numrica, la projecci emprada, l'ellipsoide, i el meridi de referncia per a
les longituds (temps enrere, cada pas feia servir com a meridi de referncia el que
passava per la seva capital, per en l'actualitat, majoritriament es fa servir el meridi
de Greenwich com a meridi zero). Tamb s'indica l'equidistncia de les corbes de
nivell, i la referncia del nivell del mar per a les altituds.
Figura 31: dades complementries del mapa topogrfic.
66
Finalment, queda per tractar un dels aspectes ms importants de la informaci que

cont un mapa topogrfic: la llegenda. La llegenda s el quadre que recull tota la
simbologia utilitzada per a representar els elements del territori en el mapa. El mapa
topogrfic s un recull d'informaci simblica formada per signes convencionals que
cal interpretar. Als smbols se'ls anomena convencionals perqu el seu significat s'ha
establert per mitj d'una convecci o acord. Aix fa que, a nivell internacional, els
signes que es fan servir per a representar determinats elements, si no sn exactament
iguals, s'assemblen el suficient com per entendre el seu significat. La llegenda d'un
mapa topogrfic pot ser molt extensa, la imatge segent ens mostra la llegenda del
mapa topogrfic 1:5000 de lICC.
Figura 32: llegenda del mapa topogrfic 1:5.000 de lICC.
67
1.3.5 La informaci del mapa topogrfic segons lescala

Lescala del mapa topogrfic ens condiciona la informaci que shi pot representar de
forma que es pugui interpretar amb facilitat.
Com a principi bsic, la percepci visual de lull hum, ens relaciona els elements a
representar en el mapa segons lescala. La percepci visual duna persona s al
voltant de 0.2 mm, per tant si dos elements estan separats ms de 0,2 mm lull hum
no s capa de diferenciar-los, els agrupa en un nic element
escala
Equivalncia lmit percepci visual (0.2mm)
1000
0.2 m
5000
1m
25000
5m
50000
10 m
Segons la taula anterior, representar una carretera de 5 metres damplada, a escala

1/50000, nicament es podria representar per la lnia de leix central, en canvi a escala
1/25000 es podrien representar els dos vorals.
Quan un element es vol representar sigui quina sigui lescala del mapa, el que es fa s
una exageraci de lelement, s a dir es representa molt ms gran del que s en
realitat. Aix succeeix sobretot amb elements puntuals, com poden ser els punts
daigua per incendis forestals, on el que volem s saber si existeixen o no en un
determinat sector del territori.
La imatge segent ens mostra com sexagera la representaci dun punt daigua per
incendis forestals a la Cartografia Operativa dEmergncies, la mida real s 9x6m,
per es representa per un pictograma de 90 metres damplada real.
68
Figura 33: representaci dun punt daigua per a incendis forestals.
Les diferents escales ens permeten tenir ms o menys detall del territori, per aix
lescala ens condiciona ls que en fem del mapa.
Es poden definir tres grans nivells descales:
a) Mapes descala gran: lescala s < 1:10.000
En aquesta escala els mapes mostren molt detall, com ms gran es lescala ms detall
ens ofereix. En aquestes escales es poden representar carrerers de poblacions,
edificacions, etc.
Els mapes de gran escala ens permeten veure amb molt detall com s un determinat
territori, tamb podem calcular-hi coordenades amb precisi mtrica. Sn tils per
analitzar lentorn immediat dun determinat sinistre, per no ens serveixen per
planificar desplaaments ni per avaluar geogrficament grans superfcies.
69
Figura 34: mapa topogrfic 1:2.500.
70
b) Mapes descala mitjana: escala entre 1:10.000 i 1:100.000

En aquesta escala es poden representar superfcies dmbit municipal i comarcal.
Els mapes descala mitjana ens permeten avaluar entorns geogrfics fora amplis, per
exemple comarcals, conques hidrogrfiques, etc. Encara que no es representi al detall
tota la xarxa viria (principalment camins i corriols) ens serveixen per planificar
itineraris daproximaci a un determinat punt. En aquestes escales shi poden calcular
coordenades amb precisi hectomtrica o quilomtrica.
71
72
c) Mapes descala petita: escala > 100.000

Els mapes descala petita shi representen mapes des de nivells de provncies, pasos i
continents. La seva utilitat s de localitzaci amb poca precisi, tamb per la planificaci
de llargs recorreguts. Com ms petita s lescala menys elements es representen al mapa,
i la selecci del que shi representa es basa principalment en la rellevncia que tingui un
determinat element (poblaci, via de comunicacions, masss, etc).
Figura 40: mapa topogrfic 1:1.000.000.
73
1.5 Les formes del relleu

El relleu s'expressa en termes d'altitud, pendent i orientaci de les superfcies del
terreny. Per interpretar-lo ens ajudem de les corbes de nivell, que com ja hem vist al
captol 1.3 sn lnies tancades seguint-les es torna sempre al mateix punt de partidai, per tant, mai no s'interrompen repentinament, encara que la disposici d'alguns
elements existents al territori (vies de comunicaci, per exemple) de vegades ho
suggereixin. De tot aix se'n desprn que les corbes de nivell mai no poden tallar-se
perpendicularment, ni bifurcar-se, i noms es tocaran quan representin un pendent
molt vertical com el d'una cinglera o d'un penya-segat. Les corbes de nivell tampoc no
tenen mai formes anguloses, a no ser que representin el fons d'una vall molt
pronunciada, o de vegades, a causa d'algun defecte de producci del mapa (per
exemple degut als sistemes d'interpolaci mecnica i digital amb que actualment es
fan els mapes). Tamb cal indicar que sempre tenen un valor exacte, expressat en
metres. Segons quina sigui l'escala del mapa, van d'1 en 1, o de 5 en 5, o de 20 en 20
metres. Un dels errors clssics a l'hora d'interpretar corbes de nivell, s adjudicar a la
corba el valor altitudinal d'una cota propera.
La disposici de les corbes de nivell resseguint punts de la mateixa altitud mostren

com s el relleu del lloc, presentant unes formes tpiques per a cada tipus d'accident
del relleu. El coneixement de les formes que prenen les corbes i de quins sn els
accidents del relleu associats facilita la interpretaci de l'orografia representada.
Llevat dels mapes topogrfics de gran escala que donen molt detall d'informaci, els
mapes de corbes de nivell, faciliten una idea bastant aproximada del relleu del lloc,
per no completa. En un mapa d'escala 1:50.000, les corbes es dibuixen cada 20
metres. La informaci que es t, en aquests mapes, s la que indiquen les corbes per
all on passen. No es pot saber exactament, per, qu hi ha en els espais entre corba
i corba. Sempre es suposa que entre dues corbes consecutives el relleu s uniforme, i
segueix la tendncia general de l'entorn. Si hi hagus un canvi brusc del pendent
segurament el topgraf ho hauria indicat mitjanant una cota.
74
1.5.1 Interpretaci de les principals formes geomorfolgiques del relleu

Com a principi dinterpretaci, cal tenir clar que quan el terreny t un relleu molt
abrupte o de pendent pronunciat (a), les corbes de nivell estan molt juntes perqu els
salts d'altitud es produeixen en poca distncia horitzontal. Si el terreny s pla o de
pendent suau (b), les corbes estan molt separades perqu hi ha molta distncia entre
una corba i la segent.
Figura 41: representaci dun pendent pronunciat (a) i un pendent suau (b).
El cim s la part ms alta d'un tur o muntanya. Les corbes de nivell es disposen de
manera concntrica (c), disminuint el seu permetre i augmentant el seu valor
altitudinal, cap l'interior. Sovint, la part culminal del cim s representada per una cota
que indica la seva altitud.
Figura 42: representaci dun cim (c).
75
Un coll s la part ms baixa, i bastant plana, que es troba entre dos cims, alhora que
separa dues valls oposades. Els colls, collades o ports, sn utilitzats sovint com a llocs
de pas. En el mapa topogrfic, els colls es mostren com una clariana (d) on el parell de
corbes de la base dels cims tenen el mateix valor d'altitud, per sentits oposats. El
mateix passa amb les corbes que indiquen l'inici de les valls que tamb presenten
sentits oposats i el mateix valor (inferior, per a les dels cims).
Figura 43: representaci dun coll (d).
El fons de vall s aquella part ms baixa del terreny, per on es canalitza l'aigua de la
pluja formant xaragalls, barrancs, torrents, rieres i rius. El conjunt de fons de vall
conforma la xarxa de drenatge d'un territori. El pas de l'aigua erosiona el terreny, i aix
es manifesta en les corbes de nivell perqu fan una inflexi (e) en el seu traat, en
forma de "v" invertida (si es pren com a referncia el sentit de les aiges). Una
successi de corbes de nivell en forma de "v" invertida encaixades pel vrtex indica la
presncia d'un curs d'aigua, ja sigui permanent o intermitent. Els vrtexs apunten cap
a les cotes ms altes i les corbes de ms altitud envolten a les de menys. Una lnia
que uneixi els vrtex de les corbes estar assenyalant la part ms baixa de la vall, aix
com el cam que segueix l'aigua en el seu discrrer natural.
76
Figura 44: representaci dun fons de vall (e), una carena (f) i un vessant (g).
La carena o divisria d'aigues s la part ms alta del llom d'una muntanya, que
separa vessants de diferent orientaci. Entre dos fons de vall sempre hi ha una carena
o divisria, que fa que les aiges es parteixin prenent direccions diferents. En el mapa
topogrfic, les carenes es distingeixen perqu les corbes de nivell, normalment, fan
una inflexi ms suau (f) que en el fons de vall, amb una forma que recorda a una "U".
Un vessant s el sector del terreny que discorre inclinat des de la part ms alta del
tur o muntanya (cim o carena) fins a la part ms baixa (fons de la vall). Les corbes de
nivell presenten, en els vessants, un traat ms o menys parallel (g), disminuint el seu
valor d'altitud des del cim fins a la vall.
77
Un repl o planell s una petita plana en el vessant d'una muntanya degut a un canvi
o trencament del pendent. Es distingeix perqu entre una corba i la segent hi ha ms
separaci (h) que la tendncia general de les corbes anteriors i posteriors.
Figura 45: representaci dun repl o planell (h).
Un congost (i) s un pas estret entre dos muntanyes. Aquest pas sha excavat per
lacci erosiva de la fora de laigua, i es reconeix per la verticalitat de les parets
laterals, on sovint les corbes de nivell es solapen entre elles.
Figura 46: representaci dun congost (i).

78
Les cingleres (j) i els penya-segats sn uns accidents geogrfics que consisteixen en
un espadat rocs de forta pendent. A diferncia de les cingleres, els penya-segats fan
referncia al relleu del litoral mar. Les corbes de nivell sovint estan solapades entre
elles.
Figura 47: representaci duna cinglera o penya-segat (j).

Les corbes de nivell de depressi sn les que ens representen les formes del
terreny enfonsades, es representen aix els relleus volcnics (k) o antigues llacunes
assecades.
Figura 48: represenataci dun relleu volcnic amb corbes de depressi (k).
79
1.5.2 Perfils topogrfics
Un perfil o tall topogrfic s una representaci grfica del relleu d'un lloc mitjanant un
parell d'eixos de coordenades. A l'eix de les X es disposa la informaci sobre la
disposici de les corbes de nivell i l'eix de les Y serveix per a representar les altituds
de cada corba. Quan es fa un perfil s'est dibuixant la lnia d'intersecci d'un pla
vertical perpendicular al terreny.
En primer terme, es tria el lloc del qual es vol realitzar un perfil (de cim a cim,
transversal d'una vall, longitudinal d'un riu, d'un itinerari...), i es traa una lnia recta
que uneixi els punts que es volen representar. S'apropa el marge d'un full a la lnia i es
marquen tots aquells punts en qu aquesta talla corbes de nivell, indicant al costat de
la marca l'altitud que correspon a la corba. Es dibuixen els eixos de coordenades en
un paper millimetrat i es traspassa la informaci del marge del full a l'eix de les X.
Es decideix l'escala per a l'eix de les Y, essent convenient que sigui ms gran que la
del mapa per facilitar, tant la representaci com la lectura del grfic. Es marca l'escala
d'altituds a l'eix de les Y, tenint en compte que no cal comenar per 0, s suficient uns
metres per sota de l'altitud mnima (sempre que no s'hagi de comparar amb altres
perfils). Per cada marca de corba de nivell feta a l'eix X es traa una lnia vertical fins
trobar l'altitud que li correspon segons l'eix Y i es marca el punt d'intersecci.
Un cop s'ha seguit aquest procs per a totes les corbes, s'uneixen els punts
d'intersecci. El resultat ser la representaci ideal del relleu del lloc per on passa la
lnia traada. S'ha d'indicar l'orientaci del perfil, i les escales.
Les imatges segents ens mostren diferents perfils topogrfics dalgunes de les
formes tpiques del relleu que hem vist fins ara.
80
Perfil topogrfic dun congost:
Figura 49: perfil topogrfic dun cosgost.
81
Perfil topogrfic dun relleu volcnic, o amb corbes de nivell de depressi:
Figura 50: perfil topogrfic dun relleu volcnic.
82
1.6 La xarxa viria a Catalunya

La xarxa de carreteres de Catalunya inclou la xarxa de la Generalitat, de l'Estat i de les
diputacions. Com qualsevol xarxa viria, la seva funci territorial bsica s la de
vertebrar el territori per proveir-lo daccessibilitat.
1.6.1 Criteris de classificaci i nomenclatura de la xarxa viria catalana
Classificaci de les carreteres
El Decret Legislatiu 2/2009, de 25 dagost, pel qual saprova el Text refs de la Llei de
carreteres, estableix una classificaci funcional i una classificaci tcnica de
les carreteres. Segons llur funci, les carreteres es classifiquen dins les
xarxes segents:
a) Xarxa bsica: s la que serveix de suport al trnsit de pas i al trnsit intern de

llarga distncia, i inclou tamb les vies intercomarcals i intracomarcals duna
especial importncia viria.
b) Xarxa comarcal: s la que serveix de suport al trnsit generat entre les
capitals comarcals i els principals municipis i nuclis de poblaci i activitat de la
mateixa comarca o de comarques limtrofes, al trnsit generat entre cadascun
daquests centres i a la connexi daquests nuclis amb itineraris de la xarxa
bsica.
c) Xarxa local: s la que serveix de suport al trnsit intermunicipal, integrada pel
conjunt de vies que faciliten laccs als municipis i nuclis de poblaci i activitat
no situats sobre les xarxes bsica i comarcal, i comprn totes les carreteres
que no figuren en la xarxa bsica ni en la comarcal.
En consideraci a llurs caracterstiques tcniques, les carreteres es classifiquen en

vies segregades i carreteres convencionals:
a) Les vies segregades poden ser autopistes o vies preferents. Sn autopistes

les carreteres destinades a la circulaci exclusiva dautombils i senyalitzades
com a tals que reuneixen les caracterstiques segents:
83
No hi tenen accs directe les propietats confrontants, i les seves

incorporacions i sortides estan dotades sempre de vies d'acceleraci i
de desacceleraci, respectivament.
No creuen ni sn creuades a nivell per cap via de comunicaci, ni

servitud de pas.
Tenen calades diferents per a cada sentit de circulaci, separades

entre si per una franja de terreny no destinada a la circulaci o, en
supsits excepcionals, per altres mitjans.
Sn vies preferents les carreteres duna o ms calades, amb limitaci daccessos a les
propietats confrontants i enllaos a diferent nivell.
b) Sn carreteres convencionals les que no reuneixen les caracterstiques

prpies de les categories anteriors.
La Generalitat t la titularitat de les carreteres de les xarxes bsica i comarcal de

Catalunya no reservades a la titularitat de l'Estat, i s'atribueix a les diputacions de
Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, o als ens supramunicipals que les substitueixin
d'acord amb el que estableix l'Estatut d'autonomia, la titularitat de les carreteres de la
xarxa local en llurs mbits territorials respectius.
Nomenclatura de les carreteres
Lactual sistema de codificaci de la xarxa de carreteres de Catalunya es regeix pel
Decret 261/1999, de 28 de setembre, dins el marc del Pla de carreteres de Catalunya.
A partir daquest Decret, es recodifiquen les carreteres no reservades a la titularitat de
lEstat.
El sistema de codificaci s de tipus ortogonal dacord amb lestructura fsica del
territori i de la xarxa viria, format per un sistema ortogonal bsic i un de
complementari.
El sistema ortogonal bsic el formen les direccions sud/nord (S-N) i oest/est (W-E).
Aquest sistema s el que regeix, en general, a la part del territori catal formada pels
Pirineus i la Depressi Central.
El sistema ortogonal complementari el formen les direccions parallela a la costa o sudoest/nord-est (SW-NE) i perpendicular a la costa o sud-est/nord-oest (SE-NW). Aquest
84
sistema s el que regeix, en general, a la franja costanera on sestn el Sistema

Mediterrani Catal.
Cada carretera t assignada una de les quatre direccions que formen els dos sistemes
ortogonals, de manera que cadascuna tingui una nica direcci dominant associada
(S-N, W-E, SW-NE o SE-NW), que queda reflectida en una de les xifres del codi.
Identificaci i ordre de les direccions:
Cada direcci sidentifica amb un nmero segons la seqncia segent:
a) Les carreteres en direcci S-N shan de numerar en sentit creixent dW a E. Sels
assigna l1 com a nmero bsic de direcci dominant associada i el 7 com a nmero
de reserva.
Les carreteres o eixos S-N de la xarxa bsica sn:
C-12 Amposta-ger (Eix Occidental)
C-13 Lleida-Esterri dneu (Eix del Pallars)
C-14 Salou-la Seu dUrgell (Eix Tarragona-Andorra)
C-15 Vilanova i la Geltr-Igualada (Eix Garraf-Anoia)
C-16 Barcelona-Puigcerd (Eix del Llobregat)
C-17 Barcelona-Ripoll (Eix del Congost)
Figura 51: numeraci de les carreteres en direcci S-N.

85
b) Les carreteres en direcci W-E shan de numerar en sentit creixent de S a N. Sels

assigna el 2 com a nmero bsic de direcci dominant associada i el 8 com a nmero
de reserva.
Les carreteres o eixos W-E de la xarxa bsica sn:
C-25 Cervera-Girona (Eix Transversal)
C-26 Alfarrs-Olot (Eix Prepirinenc)
C-28 Vielha-Esterri dneu
Figura 52: numeraci de les carreteres en direcci W-E.

c) Les carreteres en direcci SW-NE (paralleles a la costa) shan de numerar en
sentit creixent de SE a NW. Sels assigna el 3 com a nmero bsic de direcci
dominant associada i el 9 com a nmero de reserva.
Les carreteres o eixos SW-NE de la xarxa bsica sn:
C-31 el Vendrell-Figueres (Eix Costaner)
C-32 el Vendrell-Tossa de Mar (Corredor del Mediterrani)
C-33 Barcelona-Montmel
C-35 Parets del Valls-Llagostera
C-37 Valls-Olot
C-38 Sant Joan de les Abadesses-Moll
86
Figura 53: numeraci de les carreteres en direcci SW-NE.
87
d) Les carreteres en direcci SE-NW (perpendiculars a la costa) shan de numerar en

sentit creixent de SW a NE. Sels assigna el 4, 5 o 6 com a nmero bsic de direcci
dominant associada. El 4, 5 o 6 sescull en funci de la situaci en el territori. 4 a la
zona sud, 5 a la zona central i 6 a la zona nord de Catalunya.
Les carreteres o eixos SE-NW de la xarxa bsica sn:
C-42 lAldea-Tortosa
C-58 Barcelona-Catellbell i el Vilar
C-43 Benifallet-Gandesa
C-59 Santa Perptua de la Mogoda-
C-44 lHospitalet de lInfant-Mra la

Nova
Santa Maria dOl

C-60 Argentona-la Roca del Valls
C-45 Maials-Sers
C-61 Arenys de Mar-Sant Celoni
C-51 el Vendrell-Valls
C-63 Lloret de Mar-Olot (Eix Selva-
C-53 Vilagrassa-Vallfogona de
Balaguer
C-55 Abrera-Solsona
Garrotxa)
C-65 Sant Feliu de Guxols-Girona
C-66 Palafrugell-Besal
Figura 54: numeraci de les carreteres en direcci SE-NW.
Composici del codi
88
El codi es compon duna part alfabtica i una part numrica separades per un gui,
segons lestructura tipus segent: XX-1111.
La part alfabtica del codi (XX) la formen una o dues lletres majscules que indiquen
ladministraci titular de la via:
a) Per a la Generalitat de Catalunya, la lletra C
b) Per a les diputacions, les lletres B a Barcelona, GI a Girona, L a Lleida i
T a Tarragona.
c) Per als consells comarcals, les dues lletres de codificaci prpia.
La part numrica del codi (1111) la formen dues, tres o quatre xifres que identifiquen
per si mateixes la carretera. Si dues carreteres sn diferents sempre shan de codificar
amb dues combinacions de xifres diferents, encara que es puguin distingir per la part
alfabtica. El nombre de xifres de la part numrica indica la classificaci funcional de la
carretera, de manera que:
a) Dues xifres indiquen que pertany a la xarxa bsica.
b) Tres xifres indiquen que pertany a la xarxa comarcal.
c) Quatre xifres indiquen que pertany a la xarxa local.
Hi ha dos casos particulars:

a) Brancs o connexions: el codi dels brancs o les connexions es pot formar afegint
al codi de la carretera principal la lletra majscula B (collocada al final de la
part numrica). En el supsit que una carretera tingui ms dun branc o
connexi, sutilitzar la lletra C i les segents, si s necessari, segons
lordenaci alfabtica.
b) Trams de carretera substituts per variants: amb carcter transitori, es pot
utilitzar una de les ltimes lletres de lalfabet, en minscula i sempre collocada
al final de la part numrica, per tal didentificar un tram de carretera que hagi
quedat substitut per una variant de carretera. Si existeix una nica variant, al
tram antic se li pot addicionar la lletra minscula z. En el supsit que hi hagi
una segona variant, el tram ms antic pot continuar amb la lletra z i a la
primera variant se li pot addicionar la lletra minscula y, i aix successivament
si resulta necessari. Aquestes codificacions provisionals es mantindran fins que
els trams corresponents se cedeixin a lAdministraci local. En el supsit que
no siguin cedibles, aquests codis se substituiran per codis de la xarxa que els
correspongui.
89
La xarxa europea de carreteres sidentifica amb la lletra E. Aquesta lletra va seguida

de les xifres prpies del sistema de codificaci europeu que, en conjunt, constitueixen
un codi complementari, no substitutiu, del definit en el Decret 261/1999.
Formen part de la xarxa europea les segents carreteres:

E90 (AP-2 o Autopista del Nord-est)
E15 (AP-7 o Autopista del Mediterrani)
E09 (C-16 o Eix del Llobregat)
Pel que fa a les carreteres que pertanyen a la xarxa estatal:
a) Les carreteres convencionals es denominen amb la lletra N seguida de tres dgits.
El primer dgit indica el sector dinici de la carretera tenint en compte lestructura radial
de la xarxa. El segon indica la distncia a Madrid a la que es troba lorigen de la
carretera, en km i dividida per 100: de 0 a 99 km = 0, de 100 a 199 km = 1, etc. El
tercer dgit s un nmero dordre que s parell si s una nacional transversal (no t
direcci cap a Madrid), o imparell si s radial (amb direcci a Madrid).
b) Les autopistes i autovies comencen amb la lletra A seguida dun o dos dgits. En
els trams dautopistes de peatge, la lletra A va acompanyada de la lletra P (AP). Per
en trams urbans i periurbans, aquestes vies dalta capacitat es classifiquen segons:
-
Accessos: sutilitza el codi de la provncia o ciutat seguida dun mxim de

dos nmeros, com per exemple LL-11, laccs Est a Lleida.
Circumvallacions: sutilitza el codi de la ciutat i dos dgits, essent el segon

el zero, com per exemple la B-20, la Ronda de Dalt de Barcelona.
Carreteres amb nom

Algunes carreteres, a part de la codificaci, tenen un nom pel qual les coneixen
sobretot per les persones del territori, fet que resulta de gran inters a lhora
dintercanviar informaci. En sn alguns exemples a lrea metropolitana:
La conreria (B-500)
Les Fonts (BP-1503)
La Rabassada (BP-1417)
Vallvidrera (BV-1462)
Horta-Flor de Maig (BV-1415)
La Vallensana (BV-5011)
La Roca (BV-5001)
La conreria (B-500)
90
Figura 55: algunes carreteres amb nom.

Daltra banda, tamb algunes autopistes tenen nom, com per exemple:
Autopista del Mediterrani (AP-7)
Autopista Pau Casals (C-32 Barcelona-el Vendrell)
Autopista del Maresme (C-32 Barcelona a Palafolls)
1.6.2 Elements de referncia de la xarxa de comunicacions

Podem entendre els elements de referncia de la xarxa de comunicacions (la xarxa
viria ms la resta dinfraestructures de transport) com aquells elements que ens
permeten localitzar-nos i orientar-nos fcilment. Parlem, doncs, de punts quilomtrics,
entrades i sortides dautopistes i autovies com a elements referenciats i distributs de
manera ordenada per la xarxa viria, i tamb de tnels, enllaos i nusos de carreteres,
viaductes, com a elements singulars de la xarxa.
Tots aquests elements es poden incloure en la cartografia, en funci de lescala del
mapa (com ja sha vist al punt 1.3), de manera que, al representar en el mapa
aquestes referncies del territori, podrem orientar-nos i localitzar-nos molt ms
rpidament.
Els punts quilomtrics es distribueixen al llarg de tot el recorregut de les carreteres.
Lordre de la numeraci segueix el sentit inici-final de la carretera, dacord amb el
91
criteri general que el sentit de la carretera s el que va des de la xarxa superior (bsica
o comarcal) vers el territori.
92
Metereologia
TEMA 14. METEOROLOGIA
Metereologia
Els principals factors meteorolgics que afecten al desenvolupament i extinci dun incendi
forestal sn la temperatura, la humitat relativa i el vent. Els comentem a continuaci.
3.1. LA TEMPERATURA
s la representaci sobre una escala del grau d'agitaci de les molcules de l'aire. Com ms
calent s l'aire, major agitaci. La temperatura es mesura en graus i en funci de l'escala
utilitzada aquests poden ser Celsius, Kelvin, Fahrenheit...
La temperatura de laire i el seu contingut en humitat t un efecte directe en la manera que
cremar l'incendi. A ms temperatura, ms fcilment perdran humitat els combustibles morts.
Cal assenyalar que la temperatura de laire tamb t el seu efecte sobre els bombers. Hem de
prendre mesures de seguretat quan combatem incendis en dies de molta calor.
3.2. LA HUMITAT RELATIVA

s el contingut d'aigua de l'atmosfera expressada en % en relaci a l'atmosfera saturada (al
100%). El vapor d'aigua s un element com en la natura, afectant la humitat que contenen els
combustibles. Laire que envolta els combustibles humits nabsorbeix la humitat i la traspassa
als combustibles ms secs. Els combustibles ms verds i humits no cremen fcilment, per s
que sinflamen fcilment si est molt sec. Normalment, laire est ms sec durant el dia que a la
nit. s ms normal que els incendis es propaguin ms lentament durant la nit ja que els
combustibles ms lleugers (de menys hores de retard) absorbeixen humitat de laire durant la
nit, que s quan nhi ha ms, dhumitat.
Labsorci dhumitat dels combustibles, els vents pendent avall, les baixes temperatures i
qualsevol altra diferncia meteorolgica entre el dia i la nit poden ajudar els bombers quan es
fa de nit. Aix explica per qu un incendi en condicions normals aguanta els esforos dextinci
durant el dia, per pot apagar-se quan s de nit. Sha de fer un esfor especial per poder
contenir un incendi abans que apareguin les condicions ms desfavorables al dia segent. Si
un incendi s difcil de controlar durant el dia, haurem de desplegar el mxim defectius
possibles a la nit.
La humitat relativa a nivell del terra s un factor meteorolgic molt relacionat amb lextinci, ja
que influeix en el comportament de l'incendi i en els combustibles. Lestaci, el moment del dia,
el pendent, lorientaci, laltura, els nvols i la vegetaci provoquen importants variacions a la
humitat relativa. Si la humitat relativa s del 30% o inferior, el perill dincendi s crtic i s
possible que es doni un comportament extrem de l'incendi.
Metereologia
Figura 1. Grfic de temperatura/humitat relativa per un perode de 24h.
En la figura 1 es mostra el migdia, mitjanit, i migdia del dia segent. Una corba representa la
temperatura i laltra, la humitat relativa.
A les primeres hores del mat, la temperatura s baixa i la humitat relativa s elevada, tot i que
segurament haur assolit el seu mxim al voltant de les 4 h solars, s a dir les 6 h oficials si es
tracta de lestiu. Mentre que el sol va pujant, la temperatura va augmentant i la humitat relativa
va disminuint. Quan la temperatura arriba al seu mxim del dia (normalment a la tarda), la
humitat relativa disminueix fins al mnim. Aquest s el moment que hi ha la humitat mnima als
combustibles fins. Quan el sol va baixant, la temperatura cau i la humitat relativa comena a
pujar de nou.
3.3. EL VENT
Pel que fa al vent, hem de diferenciar els vents generals o de gradient, dels vents locals. En
ambds casos el principals parmetres a observar sn la direcci ( respecte al N, sindica
dall on bufa) i la velocitat del vent (km/h; m/s).
Com ms fort sigui el vent, ms rpida ser la propagaci de l'incendi. El vent t un triple
efecte:
-
Aporta oxigen en forma d'aire que alimenta la combusti,

Estn (o corba) les flames per poder escalfar els combustibles situats per davant del
front de l'incendi.
Fa volar paveses per davant del foc principal que poden provocar focus secundaris.
El vent s el principal factor que influeix en la propagaci de l'incendi. Ara b, cal considerar la
interacci de la meteorologia (en aquest cas el factor vent) amb la topografia, que condiciona la
dinmica de vents a la zona.
Hi ha sistemes diferents de classificaci dels vents segons la seva intensitat. El sistema ms
utilitzat i tamb ms intutiu, s la famosa escala de Beaufort. Podem dir que s un llenguatge
internacional per parlar dintensitat de vent. Amb tot, resulta ms entenedor per als bombers
donar aquests parmetres en velocitat (Km/h).
Metereologia
Taula 1. Escala de Beaufort
3.4. VENTS GENERALS O DE GRADIENT

Sn vents a gran escala ocasionats per sistemes daltes i baixes pressions. La causa principal
de la seva creaci s el moviment de la terra i en conseqncia, la variaci de pressi.
Per denominar un cert vent , o b es parla del sector geogrfic concret des d'on bufa, o b se li
dna un nom propi. A Catalunya existeixen molts noms per designar els vents, depenent tant
de l'mbit geogrfic com de situacions meteorolgiques determinades. Tot i aix, els noms
genrics que prenen a la rosa dels vents sn els segents:
Metereologia
Figura 2. Rosa de vents.
Sectors (en graus sexagesimals) que corresponen a cada vent:

Vent del nord o tramuntana (N):
Vent del nord-est o gregal (NE):
Vent de l'est o llevant (E):
Vent del sud-est o xaloc (SE):
Vent del sud o migjorn (S):
Vent del sud-oest o garb (SW):
Vent de l'oest o ponent (W):
Vent del nord-oest o mestral (NW):
de 337.5 a 22.5
de 22.5 a 67.5
de 67.5 a 112.5
de 112.5 a 157.5
de 157.5 a 202.5
de 202.5 a 247.5
de 247.5 a 292.5
de 292.5 a 337.5
A vegades, quan la direcci del vent oscilla en ms de 45 graus, es parla de:

Vent de component nord (entre 315 i 45)
Vent de component est (entre 45 i 135)
Vent de component sud (entre 135 i 225)
Vent de component oest (entre 225 i 315)
Lefecte Fogony s un vent sec, caracterstic del costat de sotavent dels massissos
muntanyosos.
Figura 3. Croquis efecte Fogony
Metereologia
s freqent, per no sempre, durant lestaci clida. Els vents Fohn normalment sn bastant
forts i constants, amb velocitats de 60 a 100 km/h per poden arribar a 150 km/h. Usualment, la
humitat relativa caur amb el comenament dels vents Fohn, i es produir una disminuci en
la humitat del combustible. Un vent tpic Fohn a Espanya s el cer o mestral de la Vall de
lEbre desprs de superar la serralada Cantbrica. Aquest vent s el principal responsable dels
grans incendis a Tarragona i Castell. Un altre exemple seria el Fogony al Pallars provocat per
un vent del nord desprs de superar els Pirineus.
3.5. VENTS LOCALS: MARINADES, TERRALS I TOPOGRFICS

Els vents locals sn producte de lescalfament diferenciat del territori. Destaquen els segents:
Les marinades o brises marines, els terrals i els vents topogrfics.
La marinada o brisa marina s un vent dirn. La terra, que s'escalfa ms rpidament que el
mar, fa augmentar la temperatura de la massa d'aire que t per sobre. Aquest aire ms calent
s'eleva i s substitut per l'aire ms fred situat sobre el mar. s un flux continu que augmenta al
llarg del dia i pot arribar als 30-40 km/h.
El Terral o brisa terrestre s un vent nocturn. El mar t ms inrcia trmica que la terra, s a dir
li costa ms guanyar i cedir temperatura. A la nit, el mar mant ms la temperatura adquirida al
llarg del dia i escalfa l'aire que t per sobre. A la terra sorigina un flux d'aire fred cap al mar que
substitueix la massa d'aire que aquest t a sobre. La velocitat ms habitual es troba entre 5 i 15
km/h.
Les marinades i els terrals sn en realitat la versi diria i nocturna respectivament, d'un mateix
moviment de vent. El mapa diari de direccions de vent al litoral t forma de 8, caracterstic de
cada zona de Catalunya.
Figura 3. Esquema de la marinada (esquerra) i el terral (dreta).
Normalment, aquests vents saturen a la serra litoral, per a Catalunya penetren cap a l'interior
a travs de les valls importants com la de lEbre, la del Llobregat, etc.
Pel que respecta als vents topogrfics de vessant i de vall es donen en llocs amb relleu on es
produeix l'efecte diferencial de l'escalfament del terreny. La pauta general s tenir vents dirns
ascendents i vents nocturns descendents.
Metereologia
La velocitat dels vents topogrfics dirns oscilla entre 15 i 25 Km/h, mentre que la dels vents
nocturns es situa entre 3 i 8 Km/h. El mxim en els vents ascendents es dna al voltant de mitja
tarda i en els descendents poc desprs de mitjanit. El canvi de sentit del vent es dna al
vespre de forma gradual i en aquest interval sol estar calmat durant una hora o ms.
Per entendre la dinmica dels vents tindrem en compte
els aspectes segents:
-
El vent s un fluid i es comporta com a tal.

L'aire flueix de les superfcies fredes a les calentes.
Les vessants S i W, per estar ms exposades a la
radiaci solar, s'escalfen ms que altres
orientacions i les ratxes de vent sn ms fortes.
Els accidents topogrfics fan variar la direcci i la
velocitat del vent.
Figura 5. Dinmica de vents locals
Alguns dels riscos associats a aquestes tipologies de vent es descriuen a continuaci.

Durant la mitja tarda, quan els vents de vessant amunt es troben al seu mxim, poden causar
que un foc que estigui cremant en una vessant experimenti una rpida propagaci del foc.
A la nit, si el vent descendent flueix prou fort, un foc a la vessant comenar a crrer vessant
avall. Els vents descendents rarament provoquen condicions perilloses, per cal considerar la
intensitat daquest factor.
Amb tot per, tamb cal valorar altres
parmetres com:
-
dies des de lltima pluja

(permet valorar la disponibilitat del
combustible)
nuvolositat (per conixer la
radiaci incident en la vegetaci i
daquesta manera deduir el grau
de disponibilitat daquesta)
estabilitat atmosfrica que es
defineix com la resistncia de
laire al moviment vertical. Quan
laire s estable, hi ha molt poc
moviment cap amunt o avall i es
produeix una barreja escassa.
Figura 4. Dinmica dia-nit dels vents topogrfics.
Metereologia
Els focs forestals estan molt condicionats per laire, que en definitiva s un moviment
atmosfric. El primer punt a tenir en compte inclou els vents superficials amb la seva
temperatura i humitat. No tan comuns, per igual dimportants, sn els moviments verticals que
afecten els incendis de formes diferents. Lestabilitat de laire pot revifar o amainar el moviment
vertical de laire. Si laire s inestable, sen produir lascensi, bufar aire pels costats de
l'incendi i far que naugmenti la intensitat. Laire inestable tamb afectar indirectament el
comportament de l'incendi. Els vents tendeixen a ser turbulents i arremolinats, provocant un
comportament errtic de l'incendi; les tempestes tendeixen a desenvolupar forts moviments
ascendents i descendents.
Taula 2. Indicadors visibles datmosfera estable/inestable
Indicadors visibles daire estable/inestable

Estable
Inestable
Els nvols en forma de capes, sense
Els nvols creixen verticalment; nvols del
moviment vertical; nvols del tipus estrat
tipus Cmuls
La columna de fum es dispersa desprs de
Corrents ascendents i descendents; el fum
elevar-se una mica.
seleva a gran altura; vents arremolinats.
Pobre visibilitat a nivell baix degut a

lacumulaci de boirina i fum.
Bona visibilitat.
Vents en calma.
Remolins de pols.
Refredament a poca altura: capes de boira.
Escalfament a poca altura.
Punt de rosada: s la temperatura a la qual el vapor d'aire condensa i s un indicador

de la humitat absoluta de la massa d'aire. Com ms baixa s la temperatura de rosada,
menor es la humitat absoluta de la massa d'aire. El seguiment de levoluci de la
temperatura de rosada permet identificar els canvis de massa daire i per tant, moments
de gran inestabilitat atmosfrica.
La sequera acumulada indica la disponibilitat dels combustible gruixuts i de la fullaraca

ms profunda per cremar, aix com la quantitat de necromassa nova generada pels
vegetals vius. El grau de sequera i la velocitat a la qual ha progressat assenyala en
quines condicions poden ocrrer propagacions de foc extremes, i quin tipus de
comportament del foc es pot esperar.
Desprs daquesta mplia reflexi es conclou que en lincendi influeixen tant les condicions del
dia en que es declara, com el temps que ha fet durant els dies anteriors.
Una manera de conixer (encara que sigui de forma aproximada) el risc de propagaci del foc
forestal s identificant la disponibilitat del combustible fi i mort (< 6mm de dimetre, constitut
fonamentalment per gramnies i accules de pi), ja que es tracta dun dels factors ms
importants dels incendis forestals a Catalunya. s aix perqu lacumulaci de combustible per
perodes de no gesti fa que aquest acabi essent el combustible dominant. Aquest combustible
permet la conducci del foc en anys normals, de precipitacions importants o de sequeres
mitjanes. En anys de sequera, la resta de la vegetaci tamb nafavoreix la propagaci.
Metereologia
Com a norma, aquest material es classifica com a 1 hora de retard. Aix vol dir que aquest
combustible tarda una hora en assecar-se o una hora en mullar-se depenent de la humitat
atmosfrica dominant. s doncs, el responsable que els focs cremin millor de dia que de nit. Ull
per, ja que s el responsable de les represes, doncs una hora desprs de mullat ja pot tornar
a assecar-se.
La humitat ambiental s la que determina la capacitat de cremar daquest combustible, ja que
en condiciona la humitat. De fet, i entenent aquesta regla de forma orientativa, la humitat del
combustible fi mort sassoleix dividint la humitat ambiental per 5; ara b, existeixen unes
taules que permeten ajustar aquest valor i que sexposen a continuaci:
A) Clcul aproximat de la Humitat del Combustible fi mort (HCF)
De forma ms acurada es pot fer el mateix clcul per a partir de les taules que sexposen a
continuaci:
Metereologia
B) Clcul acurat a la baixa de la humitat dels combustibles fins morts (veure bloc apartat 12).
Full tipificat de Clcul de la HCF

* Les dades que es solliciten en aquest full sextreuen de les taules que sexposen a
continuaci
Punt de projecci
Dia o nit
Clculs durant el dia
1.-Temperatura C
2.-Humitat Relativa (%)
3.-HCF de referncia (taula sense cor.)
4.-Mes de lany
5.-Exposat o ombrejat
6.-Hora
7.-Canvi delevaci
8.-Orientaci de projecci
9.-Pendent
10.-Correcci en % de la HR (Taules)
11.-HCF resultant ( 3+10)
Clculs durant la nit
1.-Temperatura C
2.-Humitat Relativa (%)
3.-HCF de referncia (taula sense cor.)
4.-Hora
5.-Canvi delevaci
6.-Orientaci de projecci
7.-Orientaci del lloc de clcul
8.- Correcci lloc projecci en %
9.- Correcci lloc de clcul
10.- HCF correcci (8-9)
11.- HCF resultant (3+10)
3.6. REES DALTES I BAIXES PRESSIONS

rees daltes pressions: Estan formades per
isbares ellptiques, amb valors creixents de la
pressi des de la perifria cap al centre. Corresponen
a situacions anticiclniques de gran extensi, amb
vents circulant al seu voltant en lanomenada
circulaci anticiclnica, s a dir en sentit horari a
lhemisferi nord i a linrevs a lhemisferi sud.
Correspon a escenaris meteorolgics de bon temps.
Figura 7. Mapa isobric de situaci anticiclnica.
10
Metereologia
rees de baixes pressions: Estan formades per

isbares circulars o ellptiques, amb valors
decreixents de la pressi des de la perifria cap al
centre. Les depressions o rees de baixes
pressions sn de menor extensi que els
anticiclons fixos i gaireb sempre sn mbils,
desplaant-se doest a est. Els vents giren al seu
voltant seguint lanomenada circulaci ciclnica, s
a dir, en sentit antihorari a lhemisferi nord. La
nuvolositat i les precipitacions acostumen a ser
abundoses.
Figura 8. Mapa isobric de situaci ciclnica
3.7. SISTEMES METEOROLGICS: MASSES DAIRE I FRONTS

Latmosfera no s homognia. Es troba dividida en grans cossos o masses daire, que es
diferencien les unes de les altres atenent a caracterstiques termodinmiques, temperatura i
humitat.
Les masses daire es traslladen fora de les seves regions dorigen, obeint les lleis de la
circulaci general atmosfrica i modifiquen les seves propietats en moures per altres regions.
La classificaci daquestes masses respon a les regions dorigen (regi font), de manera que
podem diferenciar 4 grans tipologies de masses daire:
-
Aire rtic
Aire polar
Aire tropical
Aire equatorial
Les masses daire es barregen poc. Mantenen superfcies de separaci bastant definides.
Aquestes superfcies de separaci sn les superfcies frontals i la seva intersecci amb el sl
sanomena front. Existeixen diferents tipologies de front:
-
Front estacionari: Aquell en qu les masses freda i clida no avancen luna contra
laltra.
Front mbils: Entre ells hi ha els segents:
Front fred: Laire fred avana sobre el clid, el desplaa i lobliga a elevar-se de forma violenta i
desordenada. Provoca un canvi de la direcci del vent en direcci al vent associat amb el front
fred, amb un augment considerable de la seva fora. Al mateix temps va associada una
baixada drstica de la humitat relativa.
Els vents associats amb un tpic front fred sn:
-
Vents del sud-est al sud-oest davant del front;

Vents de loest a nord-oest darrere el front amb aire ms fred.
11
Metereologia
Indicadors del pas dun front fred:

-
Es pot veure una lnia de nvols cmuls aproximant-se des de loest cap al nord-oest.
Normalment, els vents canvien de sud-est cap a sud-oest, i augmenten la velocitat
abans de larribada del front.
Els vents seran ms forts, errtics i ratxats a mida que el front us vagi atrapant.
Els vents continuaran girant a mida que el front passi, normalment resulten vents forts,
ratxats i freds de loest i nord-oest.
Front clid: Laire clid avana contra el fred, per aquest es resisteix a ser desplaat
enganxant-se al terra i oferint al clid un pendent suau per on ascendeix, de forma ordenada i
lleu.
En les operacions dextinci dincendis forestals cal considerar aquesta possibilitat, doncs el fet
que el pas dun front impliqui canvi en la direcci del vent pot comportar un canvi dalineaci de
forces i en definitiva, del comportament de lincendi (p.ex. un flanc pot transformar-se en cap de
lincendi).
3.8. CONDICIONS SINPTIQUES

Existeixen 3 principals situacions sinptiques que comporten risc dincendi a Catalunya:
Situaci de vents de nord. Es produda per la presncia duna zona de baixes pressions a la
Mediterrnia i una daltes pressions al nord-oest de la Pennsula Ibrica que afavoreixen
lentrada dun txorro daire de component nord a Catalunya.
Laugment de lactivitat dels incendis, ve clarament determinada per la presncia i persistncia
de vent fort i sec, afavorint la dessecaci del combustible, facilitant la iniciaci i propagaci del
foc.
- Zones dafectaci: Girona i vall de lEbre en forma de mestral, o subsidncia.
Figura 5. Zones vulnerables a episodis de vent de nord
Lefecte de la subsidncia es produeix en situacions sinptiques de nord i principalment lestiu.

El vent general s aixecat pels Pirineus i mantingut en alada per la marinada i els vents
topogrfics ascendents, especialment forts en aquesta poca de lany. A la nit, els vents
topogrfics descendents no mantenen el vent en alada sin que es veuen reforats pel vent
general. Aquest escenari pot provocar que la cua dun incendi durant la nit es transformi en el
cap de lincendi.
12
Metereologia
Figura 6. Croquis efecte subsidncia
Situaci de vents de loest. Es donen en presncia duna rea de baixes pressions pel nord o
nord-oest de la Pennsula que afavoreix la circulaci de la massa daire des de loest a lest de
la Pennsula, amb la qual cosa la massa daire arriba a Catalunya rescalfada i resseca per
lefecte Fohn. Alhora, aquestes situacions impedeixen la marinada i els seus efectes
termohigromtrics.
-
Zones dafectaci: Serralada prelitoral entre el Garraf i lEbre
Figura 7. Croquis zones dafectaci situaci sinptica doest
Situaci de vents de sud. Es dna amb la presncia duna rea de baixes pressions a loest
de la Pennsula i una zona daltes pressions al Mediterrani, que afavoreixen lentrada de vents
de component sud procedent del desert del Shara (massa daire continental tropical).
Amb aquestes onades de calor saharianes es pateixen temperatures extremadament altes i
baixes humitats relatives a tot el pas.
13
Metereologia
Zones dafectaci: Faana litoral i vall del Llobregat.
Figura 8. Croquis zones dafectaci situaci sinptica de sud
3.9. CONCEPTES COMPLEMENTARIS

Atmosfera. Capa daire que envolta la terra i on tenen lloc els fenmens meteorolgics. No s
una massa homognia, sin que es compon de masses diferents amb diferents
caracterstiques fsiques. La seva composici consta de:
Gasos en proporcions fixes (O2,N2,CO2, H2, He...)
Gasos en proporcions variables (vapor daigua)
Partcules en suspensi (cendres, pollen, espores...)
Els principals gasos sn vapor daigua (que condiciona la humitat del combustible), loz
(que absorbeix la radiaci) i el dixid de carboni que provoca lefecte hivernacle.
Pressi. Fora per unitat de superfcie que exerceix la columna daire sobre un lloc determinat.
Varia amb laltitud, temperatura i humitat. El moviment de laire s des de zones de major
pressi a zones de pressi ms baixa, seguint un gradient descendent. A menys pressi laire
augmenta de volum i disminueix la seva T.
La pressi varia: (1) en augmentar la temperatura, doncs laire es dilata, s ms lleuger que
laire ambient i seleva, per tant la pressi baixa, (2) en variar la humitat de laire. A igual
pressi, un litre de vapor daigua s ms lleuger que un litre daire sec. Aix, en les regions de
forta evaporaci, on el vapor daigua augmenta la seva presncia en laire, la pressi baixa.
Circulaci general atmosfrica. Pel fet que la terra gira sobre si mateixa, l'aire est sotms a
una srie dinteraccions que fan que es mogui contnuament. Aquest moviment es coneix com
circulaci general atmosfrica.
14
Metereologia
Si la terra no girs, lnic motiu del desplaament de laire seria el trmic. Donat que laire que
es troba a lEquador s molt clid, aquest pujaria per convecci i deixaria que laire fred
procedent del pol ocups el seu lloc.
A lEquador es formaria una zona de baixes pressions mentre que als pols es formarien zones
anticiclniques.
Temperatura. Parmetre indicador de lestat dagitaci molecular. Com ms alta s lagitaci
ms alta s la temperatura. En general la temperatura de laire disminueix amb lalada.
Laugment a latmosfera comporta una disminuci de la humitat relativa. El seu gradient
determina la divisi vertical de latmosfera.
Figura 9. Perfil vertical de latmosfera i la variaci de la temperatura amb lalada
Inversi trmica. Irregularitat en la distribuci del gradient vertical de temperatura en

latmosfera. La provoca lestancament duna capa daire calent en alada. Aquest fenomen
sassocia a situacions destabilitat.
Indicadors dinversi:
Aire en calma
Capes de boira fins una determinada alada
Les columnes de fum pugen fins la capa de dinversi
Visibilitat reduda a les valls
En condicions d'inversi, el fum i els gasos calents generats per un foc pujaran tan sols fins que
la seva temperatura iguali la de laire del voltant; llavors, el fum saplana i es propaga
horitzontalment degut a que ha perdut el seu empenyiment fred.
15
Metereologia
Les inversions que es formen a la nit sn conegudes com inversions nocturnes o inversions
superficials. Les inversions nocturnes sn importants en el comportament del foc i sn
freqents durant temps calmat i estable.
Normalment, sn fcils didentificar degut a que atrapen el fum, impureses i gasos i provoquen
una visibilitat pobre a les valls.
Una inversi seleva o es trenca com a resultat de la irrupci de vents en laire estable. Quan
una inversi comena a elevar-se o trencar-se, la massa daire passa destable a inestable. El
comportament dun incendi quan es dna una inversi, pot canviar radicalment quan la capa
dinversi es destrueix. Les inversions acostumen a elevar-se a la mateixa hora cada dia.
Prenguem nota daquest patr, ens ajudar a predir el que pot succeir en un incendi.
Una inversi tamb pot causar condicions perilloses de vol degut a la baixa visibilitat i pot fer
restringir operacions normals de vol.
Tempesta. s un temporal local i violent produt per un nvol cumulonimbus. Solen anar
acompanyats de pluja, llamps i vents forts i canviants. Aquest fenomen s important a
Catalunya, ja que s lorigen de les ignicions causades per tempestes seques i facilita el
creixement d'altres que estiguin en funcionament.
Figura 10. Dinmica de vents en una situaci dinestabilitat amb tempesta
Indicadors visuals per poder reconixer una tempesta:

Nvols cmulus de gran alada que tenen aparena de coliflor.
Base del nvol, pla i fosc.
Presncia de virga (pluja que no arriba a caure a terra).
Generalment, la direcci del moviment de la tempesta s en la direcci dels vents en
alada. Podem saber cap a on es mou la tempesta observant la punta de l'enclusa.
- Els vents descendents de les tempestes que arriben a terra, normalment, es propaguen
radialment en totes les direccions. Aquests vents sn de 40 a 65 km/h i poden arribar
als 100 km/h.
- Els vents superficials duna tempesta seran ms forts en la direcci en qu sest
produint la tempesta.
La velocitat i direcci del vent de les tempestes poden ser alterades per la topografia i la
vegetaci.
-
16

Temari Bomber Voluntari

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Temari Bomber Voluntari

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Legislaci

1. Llei principal en matria de prevenci i extinci dincendis.

Llei 5/1994, de 4 de maig, de regulaci dels serveis de prevenci i extinci

2. Els serveis de prevenci i extinci dincendis de la Generalitat

3. El cos de bombers de la Generalitat de Catalunya.

Larticle 11 de la Llei 5/1994 estableix que el cos de bombers de la Generalitat t una

Escala superior, que comprn la categoria dinspector/a.

Escala executiva, que comprn la categoria de sotsinspector/a.

Escala bsica, que comprn la categoria de bomber/a.

4 El cos de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya

laboral i es regeixen per la normativa que sigui establerta per reglament.

5 Reglament del cos de Bombers Voluntaris

Aix mateix, posteriorment al nomenament com a membre de la Secci Activa, la

c) Tenir la residncia a 15 quilmetres de radi, com a mxim, del parc de bombers al

g) Pel fet d'embriagar-se o de consumir drogues txiques, estupefaents i substncies

5.5 Suspensi temporal de les funcions del nomenament de bomber voluntari

a) Quan no acrediti el manteniment correcte de les condicions personals. La

La direcci general competent en matria de prevenci, extinci d'incendis i salvaments de

No utilitzar l'uniforme en situacions alienes al servei.

g) Exhibir sobre l'uniforme nicament els distintius autoritzats en funci de la categoria

Assistncia a reunions del Consell de Bombers Voluntaris de la Generalitat de

i enregistrar els certificats i ttols corresponents.

g) Assistir a les reunions convocades pels seus superiors.

g) Controlar i supervisar la preparaci prctica i terica dels efectius i la revisi de les

Assegurar el trmit de la documentaci referent als diferents aspectes de les

tcnic corresponent elaborat pel responsable de lactuaci.

Collaborar en els treballs i inspeccions de prevenci dincendis per ordre del

La persona titular de la direcci general competent en matria de prevenci, extinci dincendis

5.19 Associacions de bombers voluntaris de la Generalitat de Catalunya

TEMA 2.PRINCIPIS DE FSICA

1.2. CONCEPTES BSICS

La unitat de la fora en el sistema internacional s el Newton (N), que s la fora necessria

Ilustraci 1: La fora resultant (F) dels dos remolcadors t

V velocitat del mbil

Les unitats en qu es mesura la velocitat sn unitats de longitud en relaci a unitats de temps.

L'energia no es crea ni es destrueix, noms es transforma.

Ep = m g h Ep = 5kg 9,8 m/s 10 m = 490 km m/s m

Energia Cintica: s la que t

Ec = m v Ec = 800 kg 277,55 m /s = 111020 J

- Si fora i cam tenen la mateixa direcci, tenim:

- Si la fora i cam tenen direccions distintes, tenim:

Conceptes i propietats fonamentals

TEMA 3 PRINCIPIS DE QUMICA

Conceptes i propietats fonamentals

1.1. ESTRUCTURA DE LA MATRIA

Conceptes i propietats fonamentals

Els toms solen agrupar-se proporcionant substncies diferents. La combinaci de diversos

1.1.1. Notaci qumica

H2O (dos toms d'hidrogen i un d'oxigen)

1.1.2. Polaritat de les molcules

Conceptes i propietats fonamentals

1.2. CALOR I TEMPERATURA

-273 s el zero absolut, moment en qu les molcules no tenen energia. s la temperatura

Conceptes i propietats fonamentals

Les unitats de temperatura sn:

Temperatura final (C)

Conceptes i propietats fonamentals

1.2.3. Calor especfica

A continuaci s'indiquen les calors especfiques d'alguns materials:

Calor especfica (J/kgC)

1.2.4. Calor latent

Conceptes i propietats fonamentals

Q 1 =mC e (T ebullici -T inicial )

1.3. ESTATS D'AGREGACI