AM Normes TR

AJUNTAMENT DARENYS DE MAR
PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL

NORMES URBANSTIQUES
Document daprovaci definitiva. Text refs
CCRS arquitectes
Octubre de 2013
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
PLA DORDENACI URBANSTICA DARENYS DE MAR

NORMES URBANSTIQUES
Ttol I. Disposicions de carcter general
Captol 1. Objecte, naturalesa jurdica, aplicaci i vigncia del Pla
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
1 Objecte i mbit territorial..................................................................... 1

2 Marc legal.......................................................................................... 1
3 Contingut .......................................................................................... 3
4 Interpretaci...................................................................................... 3
5 Codis didentificaci............................................................................. 3
6 Obligatorietat ..................................................................................... 5
7 Vigncia ............................................................................................ 5
8 Revisi .............................................................................................. 5
9 Modificaci......................................................................................... 5
10 Programa d'actuaci urbanstica municipal. ........................................... 6
11 Actualitzaci ..................................................................................... 6
Captol 2. Desenvolupament del Pla dOrdenaci Urbanstica

Municipal
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
Desenvolupament del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal. ................... 7

Desenvolupament dels sistemes generals ............................................. 7
Desenvolupament del POUM en Sl Urb .............................................. 8
Desenvolupament del POUM en sl urbanitzable .................................... 9
Desenvolupament del POUM en sl no urbanitzable ................................ 9
Plans parcials urbanstics. PPU i PPUD .................................................. 9
Plans Especials urbanstics. PEU .........................................................10
Plans de millora urbana. PMU .............................................................10
Catleg...........................................................................................11
Ordenances municipals .....................................................................12
Captol 3. Execuci urbanstica del planejament
Art. 22 Actuacions pbliques o privades en l'execuci urbanstica del planejament13
Secci primera. Instruments dexecuci del planejament .......................... 14

Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
Polgons dactuaci urbanstica ...........................................................14

Ajust dels lmits dels Polgons dActuaci Urbanstica .............................14
Noves delimitacions de Polgons dactuaci urbanstica...........................14
Pla d'etapes.....................................................................................15
Sistemes dactuaci urbanstica ..........................................................15
Projectes de reparcellaci .................................................................15
Convenis urbanstic ..........................................................................16
Avaluaci ambiental .........................................................................16
Execuci urbanstica .........................................................................16
Execuci del planejament per Polgons dactuaci urbanstica..................16
Execuci de sistemes ........................................................................17
Lexecuci del planejament en sl urb................................................17
Execuci del planejament en sl urbanitzable .......................................17
Captol 4. Regulaci de les condicions dedificaci
Secci primera: Sistemes dordenaci de ledificaci ................................ 19

Art. 36 Classificaci dels sistemes d'ordenaci de l'edificaci .............................19
Art. 37 Aplicaci dels preceptes d'aquest captol ..............................................19
Secci segona. Disposicions comuns a tots els tipus dordenaci................ 20

Art. 38 Tipus de disposicions ........................................................................20
Subsecci primera. Parmetres relatius a la forma de lespai pblic............ 20

Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
39
40
41
42
43
Tipus de parmetres .........................................................................20

Alineacions......................................................................................20
Alada reguladora ............................................................................21
Elements tcnics ..............................................................................22
Faanes ..........................................................................................23
CCRS arquitectes i associats
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
44
45
46
47
48
Mitgeres .........................................................................................23
Cossos sortints ................................................................................24
Elements sortints .............................................................................25
Tanques..........................................................................................26
Reculades .......................................................................................26
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59

Parcella .........................................................................................27
Solar ..............................................................................................28
Illa.................................................................................................28
Fondria edificable ...........................................................................28
Ocupaci.........................................................................................29
Espai lliure interior d'illa ....................................................................29
Espai lliure de parcella .....................................................................30
Separacions mnimes a parcelles .......................................................30
Edificabilitat ....................................................................................31
Adaptaci topogrfica del terreny .......................................................31
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70

Nombre de plantes ...........................................................................33
Planta soterrani ...............................................................................33
Planta baixa ....................................................................................33
Planta pis........................................................................................34
Sotacobertes ...................................................................................34
Alada de les plantes ........................................................................34
Construccions auxiliars......................................................................35
Piscines ..........................................................................................35
Patis de llum o celoberts ...................................................................35
Patis de ventilaci ............................................................................37
Subsecci segona. Parmetres relatius a la forma i ocupaci del sl ........... 27
Subsecci tercera. Parmetres relatius a ledificaci................................. 33
Captol 5 Ordenances durbanitzaci
Elements urbans................................................................................. 39
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
Espais lliures ...................................................................................39

Rotondes ........................................................................................39
Carrers ...........................................................................................39
Passatges de circulaci restringida o per a vianants...............................39
Carrils de circulaci i aparcament .......................................................39
Voreres i passeigs ............................................................................40
Escocells i parterres..........................................................................40
Guals .............................................................................................40
Passos en planta baixa......................................................................40
Drenatge ........................................................................................40
Rec despais pblics..........................................................................41
Nivells denllumenat exterior..............................................................41
Xarxes delectricitat i comunicacions ...................................................41
Previsi de serveis soterrats ..............................................................41
Aprofitament de recursos..................................................................... 41
Art. 85 Reciclat daiges ..............................................................................41
Protecci solar i inrcia trmica ............................................................ 41

Art. 86 Faanes ..........................................................................................41
Art. 87 Antenes ..........................................................................................42
Captol 6. Condicions dhabitabilitat dels habitatges

Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
88
89
90
91
92
93
94
Condicions dhabitabilitat...................................................................43
Classificaci dels habitatges. ..............................................................43
Altres parmetres que han de complir els edificis i els habitatges ............43
Illuminaci i ventilaci destances ......................................................43
Bugaderia i estenedors......................................................................43
Modificaci de les condicions dhabitabilitat. .........................................43
Accessibilitat. ..................................................................................43
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Captol 7. Intervenci administrativa en ledificaci i s del sl
Secci primera. Llicncies dobres i activitats .......................................... 45

Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
95 Actes subjectes a llicncia .................................................................45

96 Actes promoguts per administracions pbliques ....................................46
97 Actes sotmesos a comunicaci ...........................................................46
98 Innecessarietat de l'obtenci de llicncia..............................................47
99 Tipus de llicncies ............................................................................47
100 Llicncies d'obres majors i llicncies d'obres menors ............................48
101 Documentaci i procediment administratiu per l'atorgament de llicncies 49
102 Contingut de les llicncies ................................................................49
103 Competncia per l'atorgament de les llicncies....................................50
104 Terminis........................................................................................50
105 Condicions de l'atorgament ..............................................................50
106 Carcter reglat de l'atorgament de llicncia ........................................51
107 Deficincies ...................................................................................51
108 Terminis de l'atorgament .................................................................51
109 Llicncies d'edificaci en sl urb ......................................................51
110 Llicncies d'edificaci en sl urbanitzable ...........................................52
Secci segona. Rgim jurdic per a la concessi de llicncies dobres i

activitats en edificis en situaci fora dordenaci, volum o s disconforme o
inclosos dins duna rea de planejament o execuci ................................. 52
Art. 111 Edificis i installacions en situaci de fora dordenaci...........................52
Art. 112 Rgim jurdic aplicable als edificis i installacions en situaci de fora
d'ordenaci .................................................................................................52
Art. 113 Edificis i installacions en situaci de volum o s disconforme ................53
Art. 114 Rgim jurdic aplicable als edificis i installacions en situaci de volum o s
disconforme ................................................................................................53
Art. 115 Edificis i installacions inclosos dins d'un rea de planejament ...............53
Art. 116 Edificis i installacions inclosos dins d'una rea d'execuci.....................54
Secci tercera. Protecci de la legalitat urbanstica .................................. 54

Art. 117 Procediments de protecci de la legalitat urbanstica ............................54
Art. 118 Infracci urbanstica........................................................................54
Captol 8. Patrimoni municipal de sl i construcci dhabitatge

protegit
Art. 119 Objectius relatius al Patrimoni municipal del sl i habitatge ...................55

Art. 120 Objectius relatius a la previsi dhabitatge protegit ..............................55
Art. 121 rees d'habitatge en rgim protegit...................................................55
Art. 122 Adquisici del sl dins les rees d'habitatge en rgim protegit i promoci
pblica dhabitatges. ....................................................................................56
Art. 123 Cessi i alienaci de terrenys. Dret de superfcie .................................56
Art. 124 Drets de tanteig i retracte ................................................................56
Art. 125 Obligaci dedificar i registre municipal de solars sense edificar .............56
Art. 126 Habitatge dotacional pblic ..............................................................57
Ttol II. Rgim urbanstic del sl

Captol 1. Funci i contingut de la propietat del sl
Art. 127 Funci social de la propietat del sl ...................................................59

Art. 128 Contingut de la propietat del sl .......................................................59
Art. 129 Participaci en les plusvlues i repartiment equitatiu............................59
Captol 2. Rgim urbanstic
Art. 130 Rgim urbanstic del sl...................................................................61
Secci primera. Classificaci del sl segons el seu rgim jurdic ................. 61

Art. 131 Classificaci del sl segons el rgim jurdic .........................................61
Art. 132 Qualificacions urbanstiques: sistemes i zones.....................................61
Secci segona. Determinaci i regulaci de lestructura general i orgnica del

territori ............................................................................................. 62
Art. 133 Estructura general del territori ..........................................................62
Art. 134 Determinaci dels sistemes ..............................................................62
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Ttol III. Regulaci dels sistemes

Captol 1. Disposicions Generals
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
135
136
137
138
139
Tipus de sistemes ...........................................................................65

Delimitaci dels sls destinats a sistemes...........................................65
Titularitat i afectaci del sl..............................................................65
Desenvolupament de les determinacions relatives als sistemes..............66
Valor urbanstic dels sistemes...........................................................66
Captol 2. Sistema de Comunicacions
Secci primera. Disposicions generals.................................................... 67

Art. 140 Definici i tipus ..............................................................................67
Art. 141 Regulaci i servituds .......................................................................67
Secci segona. Sistema viari ................................................................ 67

Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
142
143
144
145
146
147
148
149
150
151
Definici........................................................................................67
Tipus de vies..................................................................................68
Titularitat ......................................................................................68
Rgim general................................................................................68
Condicions d's ..............................................................................69
Delimitaci i protecci del sistema viari ..............................................69
Determinacions en els diferents tipus de vies ......................................69
Llicncia ........................................................................................70
Publicitat .......................................................................................70
Estudis d'Impacte Ambiental ............................................................70
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
152
153
154
155
156
157
158
Definici........................................................................................70
Titularitat ......................................................................................70
Rgim general................................................................................70
Condicions d's ..............................................................................71
Protecci del sistema ferroviari .........................................................71
Llicncia ........................................................................................71
Tancat de lnies frries i passos a nivell..............................................72
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
159
160
161
162
163
164
165
Definici i rgim .............................................................................72

Titularitat ......................................................................................72
Rgim general del sistema portuari i sistemes inclosos. ........................72
Zones incloses en el sistema portuari.................................................72
Condicions ds ..............................................................................72
Condicions dedificaci.....................................................................73
Llicncia ........................................................................................73
Secci tercera. Sistema ferroviari.......................................................... 70
Secci Quarta. Sistema Portuari............................................................ 72
Captol 3. Sistema dinfraestructures de serveis

Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
166
167
168
169
170
171
Definici i classificaci .....................................................................75

Regulaci ......................................................................................75
Titularitat ......................................................................................75
Rgim general................................................................................75
Condicions d's ..............................................................................76
Condicions d'ordenaci i edificaci.....................................................76
Captol 4. Sistema urbanstic dequipaments comunitaris

Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
172
173
174
175
176
Definici i classificaci. ....................................................................77

Titularitat ......................................................................................77
Rgim general................................................................................78
Condicions d's ..............................................................................78
Condicions d'ordenaci i edificaci.....................................................78
Captol 5. Sistema dhabitatges dotacionals pblics
Art. 177 Definici........................................................................................81

Art. 178 Titularitat i rgim general ................................................................81
Art. 179 Condicions dordenaci i edificaci.....................................................81
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Captol 6. Sistema urbanstic despais lliures pblics

Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
180
181
182
183
184
185
186
187
188
189
190
Definici i classificaci .....................................................................83

Tipus d'espais lliures .......................................................................83
Parcs i jardins urbans .....................................................................83
Places i passeigs.............................................................................84
Altres espais lliures .........................................................................84
Titularitat ......................................................................................84
Rgim general................................................................................84
Condicions d's ..............................................................................84
Condicions d'ordenaci i edificaci dels parcs urbans............................84
Condicions d'ordenaci i edificaci de les places i passeigs ....................85
Condicions d'ordenaci i obres a penyals i vessants .............................85
Captol 7. Sistema de costes

Art.
Art.
Art.
Art.
191
192
193
194
Definici........................................................................................87
Titularitat i rgim general ................................................................87
Condicions d'ordenaci de la costa ....................................................87
Condicions daccs a la costa ............................................................88
Captol 8. Sistema hidrolgic

Art.
Art.
Art.
Art.
195
196
197
198
Definici........................................................................................89
Titularitat i rgim general ................................................................89
Condicions d'ordenaci ....................................................................89
Protecci .......................................................................................89
Ttol IV. Regulaci de sl urb

Captol 1. Disposicions generals
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
199
200
201
202
203
204
205
206
Definici i delimitaci ......................................................................91

Drets i deures dels propietaris en sl urb consolidat ...........................91
Drets i deures del propietaris en sl urb no consolidat ........................91
Qualificacions urbanstiques. Zones en sl urb ...................................92
Aplicaci dels preceptes daquest captol ............................................93
Edificacions existents i rehabilitaci ...................................................93
Condicions de conservaci del patrimoni ............................................94
Regulaci de la densitat residencial ...................................................94
Captol 2. Disposicions relatives a ledificaci ordenada segons

alineaci a carrer
Art. 207 Definici........................................................................................97

Art. 208 Parmetres i condicions generals de ledificaci ...................................97
Secci primera. Zona 1 Casc antic......................................................... 97

Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
209
210
211
212
213
214
Definici i delimitaci ......................................................................97

Condicions de parcella ....................................................................98
Condicions dedificaci.....................................................................98
Condicions ds ..............................................................................99
Rehabilitaci ................................................................................ 100
Conservaci ambiental i dentorns patrimonials ................................. 100
Art.
Art.
Art.
Art.
215
216
217
218
Definici...................................................................................... 101
Condicions de parcella .................................................................. 101
Condicions d'edificaci................................................................... 101
Condicions d's ............................................................................ 102
Secci segona. Zona 2 dextensi ordenada per alineaci a carrer.............101
Captol 3. Disposicions relatives a les zones ordenades amb

construcci allada
Art. 219 Definici...................................................................................... 103

Art. 220 Parmetres i condicions de l'edificaci.............................................. 103
Secci primera. Zona 3. Cases allades .................................................104

Art. 221 Definici...................................................................................... 104
Art. 222 Condicions de parcella .................................................................. 105
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Art. 223 Agrupaci de parcelles.................................................................. 106

Art. 224 Condicions d'edificaci................................................................... 106
Art. 225 Condicions d's ............................................................................ 108
Secci segona. Zona 4. Blocs allats .....................................................109

Art.
Art.
Art.
Art.
226
227
228
229
Definici...................................................................................... 109
Condicions d's ............................................................................ 111
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
230
231
232
233
234
Definici...................................................................................... 112
Condicions d's ............................................................................ 114
Regulaci de determinats usos compatibles ...................................... 114
Secci tercera. Zona 5 Naus allades ....................................................112
Captol 4. Disposicions relatives a lordenaci de conjunts
Art. 235 Definici...................................................................................... 117

Art. 236 Parmetres i condicions de l'edificaci.............................................. 117
Secci primera. Zona 6. Conjunts unitaris .............................................117

Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
237
238
239
240
241
Definici...................................................................................... 117
Condicions especials d'edificaci per conjunts aterrassats ................... 119
Condicions d's ............................................................................ 119
Art.
Art.
Art.
Art.
242
243
244
245
Definici...................................................................................... 119
Condicions d's ............................................................................ 121
Secci segona. Zona 7 solars dordenaci singular ..................................119
Captol 5. Disposicions especfiques per Plans Especials, Plans de

Millora Urbana i Polgons dActuaci Urbanstica en sl urb
Secci primera. Disposicions relatives als Plans Especials ........................123

Art. 246 Plans Especials en sl urb consolidat .............................................. 123
Art. 247 Condicions especfiques dels Plans Especials ..................................... 123
Secci segona. Disposicions relatives a Plans de Millora Urbana ................123

Art. 248 Plans de Millora Urbana en sl urb no consolidat. ............................. 123
Captol 6. Disposicions especfiques dels Polgons dactuaci

urbanstica en sl urb.
Secci primera Disposicions generals....................................................125

Art. 249 Polgons dactuaci urbanstica........................................................ 125
Art. 250 Determinacions generals pels Polgons dactuaci urbanstica .............. 126
Secci segona. Determinacions especfiques pels Polgons dactuaci

urbanstica en sl urb. ......................................................................127
Art. 251 Regulaci dels Polgons dactuaci urbanstica en sl urb consolidat (SUC)
127
Art. 252 Regulaci dels Polgons dactuaci urbanstica en sl urb no consolidat
(SUNC) 129
Ttol V. Regulaci del sl urbanitzable

Art. 253 Definici...................................................................................... 131

Art. 254 Categories de sl urbanitzable ........................................................ 131
Art. 255 Transformaci de sl urbanitzable ................................................... 131
Captol 2. Regulaci del sl urbanitzable delimitat
Secci primera. Disposicions generals per a tots els sectors de sl

urbanitzable delimitat.........................................................................133
POUM dArenys de Mar

Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
256
257
258
259
260
261
262
263
264
Normes Urbanstiques
Definici...................................................................................... 133
Delimitaci de sectors ................................................................... 133
Regulaci .................................................................................... 133
Ordenaci sectorial ....................................................................... 133
Determinacions en sl urbanitzable delimitat .................................... 133
Estndards urbanstics................................................................... 134
Aprofitament urbanstic ................................................................. 134
Drets i deures dels propietaris de sl urbanitzable delimitat ................ 135
Plans parcials urbanstics ............................................................... 136
Secci segona, Determinacions especfiques per sectors ..........................137

Art. 265 mbit, objectius i determinacions especfiques pels sectors de sl
urbanitzable delimitat................................................................................. 137
Captol 3. Regulaci del sl urbanitzable no delimitat

urbanitzable no delimitat. ...................................................................139
Art. 266
Art. 267
delimitat
Art. 268
Objectius i definici....................................................................... 139

mbit, delimitaci i transformaci urbanstica del sl urbanitzable no
139
Condicions de transformaci del sl urbanitzable no delimitat.............. 139
Secci segona, Determinacions especfiques per mbits de Sl urbanitzable no

delimitat. .........................................................................................141
urbanitzable no delimitat ............................................................................ 141
TTOL VI. Regulaci del sl no urbanitzable

Secci primera. Delimitaci i definicions ................................................143

Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
270
271
272
273
274
275
276
277
278
Delimitaci .................................................................................. 143

Rgim jurdic................................................................................ 143
Zones en sl no urbanitzable .......................................................... 143
Tipus d'activitats admissibles en el sl no urbanitzable ....................... 143
Intervencions de transformaci territorial ......................................... 143
Intervencions sobre la forma del sl ................................................ 144
Intervencions de construcci d'accessos........................................... 144
Construcci d'edificis i installacions ................................................ 145
Nucli de poblaci .......................................................................... 145
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
279
280
281
282
283
284
Disposicions relatives a lestructura cadastral.................................... 145

Disposicions relatives a la modificaci del relleu ................................ 146
Disposicions relatives a la construcci daccessos .............................. 146
Disposicions relatives a la construcci dedificis ................................. 147
Altres disposicions ........................................................................ 148
Actuacions especfiques d'inters pblic ........................................... 148
Secci segona. Disposicions generals en sl no urbanitzable ....................145
Secci tercera. Disposicions particulars de cada zona..............................150

Art. 285 Zones en sl no urbanitzable .......................................................... 150
Art. 286 Sl no urbanitzable d'inters agrcola (21)........................................ 150
Art. 287 Rgim general d'activitats en el sl no urbanitzable d'inters agrcola... 150
Art. 288 Rgim general d'intervencions de transformaci territorial en el sl no
urbanitzable d'inters agrcola ..................................................................... 151
Art. 289 Condicions d'edificaci................................................................... 151
Art. 290 Sl no urbanitzable d'inters forestal (22) ........................................ 152
Art. 291 Rgim general d'activitats en el sl no urbanitzable d'inters forestal ... 152
Art. 292 Rgim general d'intervencions de transformaci territorial en el sl no
urbanitzable d'inters forestal...................................................................... 153
Art. 293 Subzones en el sl no urbanitzable d'inters forestal.......................... 153
Art. 294 Sl no urbanitzable de protecci de sistemes (24) ............................. 154
Art. 295 Masies i cases rurals ..................................................................... 155
Art. 296 Plans especials en sl no urbanitzable.............................................. 155
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
TTOL VII. REGLAMENTACI DELS USOS

Captol 1. Classificaci i definici dels usos
Art.
Art.
Art.
Art.
297
298
299
300
Classificaci general ...................................................................... 157

Classificaci segons la seva funci urbanstica................................... 157
Definici dels usos globals.............................................................. 158
Definici dels usos especfics .......................................................... 159
Captol 2. Regulaci general dusos
Art. 301 Regulaci segons el rgim jurdic del sl .......................................... 165

Art. 302 Desenvolupament de la regulaci dels usos ...................................... 165
Art. 303 Autoritzaci provisional dels usos especfics ...................................... 166
Captol 3. Limitacions generals dusos

Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
304
305
306
307
308
309
Situacions relatives ....................................................................... 167

Usos especfics en relaci a les situacions relatives ............................ 169
Nivell d'incidncia relativa dels usos sobre l'entorn i el medi ambient.... 170
Regulaci supletria ...................................................................... 170
Simultanetat d'usos...................................................................... 170
Mesures tcniques correctores ........................................................ 170
Captol 4. Regulaci especfica de ls industrial
Art. 310 Regulaci especfica de l's industrial............................................... 171

Art. 311 Activitats ..................................................................................... 171
Art. 312 Categories ................................................................................... 171
Captol 5. Regulaci especfica de ls destacionament

Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
Art.
313
314
315
316
317
318
319
320
321
322
323
324
325
326
327
328
329
Definici...................................................................................... 173
Reserva d'espais pblics per estacionament...................................... 173
Condicions dels estacionaments pblics en els Plans parcials i especials 173
Condicions generals sobre la previsi d'aparcament en les edificacions . 173
Previsi mnima de places d'aparcament en els edificis 174
Condicions de les places de garatge ................................................ 175
Caracterstiques de la construcci de les places daparcament ............. 175
Alada lliure mnima...................................................................... 176
Accessos als garatges.................................................................... 176
Rampes....................................................................................... 176
Aparells elevadors de vehicles a garatges ......................................... 177
Serveis sanitaris ........................................................................... 177
Previsi daparcament per bicicletes i motos ..................................... 177
Ventilaci de garatges ................................................................... 177
Protecci contra incendis ............................................................... 177
Usos prohibits a garatges............................................................... 177
Llicncia per a garatges ................................................................. 178
DISPOSICI TRANSITRIA ....................................................................179

DISPOSICI FINAL.................................................................................181
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
PLA DORDENACI URBANSTICA DARENYS DE MAR

NORMES URBANSTIQUES
Ttol I. Disposicions de carcter general
Captol 1. Objecte, naturalesa jurdica, aplicaci i vigncia del Pla
Art. 1
Art. 2
Objecte i mbit territorial

1.
L'objecte d'aquest Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal s l'ordenaci

integral del territori que comprn el terme municipal d'Arenys de Mar,
de conformitat amb all que disposa lactual legislaci urbanstica.
2.
Aquest Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal revisa el Pla General

aprovat lany 1984.
3.
Dacord amb la legislaci urbanstica vigent lAjuntament dArenys de

Mar i dems administracions amb competncies han de vetllar perqu
lexecuci del planejament urbanstic permeti assolir, en benefici de la
seguretat i el benestar de les persones, uns nivells adequats de
qualitat de vida, de sostenibilitat ambiental i de preservaci en front de
riscs naturals i tecnolgics.
Marc legal
1.
El present POUM sha redactat dacord amb la legislaci urbanstica

vigent i restants disposicions aplicables. Les referncies legals que
figuren a aquestes Normes shan dinterpretar dacord amb la legislaci
vigent en el moment de la seva aplicaci.
2.
La referncia a la legislaci urbanstica vigent inclou les segents

disposicions:
a) Normativa autonmica.
- Decret legislatiu 1/2010, de 3 dagost, pel qual saprova el Text refs
de la Llei durbanisme i Llei 3/2012, de 22 de febrer, de modificaci
del text refs de la Llei durbanisme. (TRLU)
- Decret 305/2006 de 18 de juliol, Reglament de la Llei durbanisme
(RLU).
- Llei 23/1983, del 21 de novembre, de poltica territorial (LPT).
- Decret Llei 1/2009, del 22 de desembre, dordenaci dels
equipaments comercials (LEC).
- Llei 3/2009, del 10 de mar, de regularitzaci i millora
durbanitzacions amb dficits urbanstics.
- Llei 12/2012, de 26 de desembre, de mesures urgents de
lliberatzaci del comer i de determinats serveis.
b) Legislaci en matria de sl i protecci del medi ambient de les Corts
Generals
- Reial decret legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel qual s'aprova el text
refs de la Llei del sol.
- Ley 9/2006,de 28 de abril, sobre evaluacin de los efectos de
determinados planes y programas en el medio ambiente.
c) La resta de disposicions s'esmenten amb la denominaci completa.
POUM dArenys de Mar

3.
-
4.
-
5.
Normes Urbanstiques
La referncia a les Normatives sectorials vigents inclou les segents

disposicions:
Ley de Costas 22/1988 de 28 de juliol, articles 114 i 115.
Real Decreto legislativo 2/2011 por el que se aprueba el Texto
Refundido de la Ley de Puertos del Estado y de la Marina Mercante.
Ley General de Telecomunicaciones 32/2003 de 3 de novembre, en
relaci a servituds i domini pblic, Disposici addicional Primera.
Ley 40/1994 de 30 de desembre, de Ordenacin del sistema elctrico
Ley 34/1998 de 7 doctubre, del Sector de hidrocarburos article 5.
Ley 37/2003 de 17 de novembre del Ruido, article 17.
Ley 43/2003 de 21 de novembre de Montes, articles 29 i 39.
Lley 4/2006, de 31 de mar, ferroviria; Ley 39/2003, de 17 de
novembre, del sector ferroviari i el seu Reglament, aprovat pel Real
decreto 2387/2004, de 30 de desembre.
Altres Normatives sectorials amb incidncia:
Llei dEspais naturals 12/1985 de 13 de juny, a tenir en compte el
PEIN com a pla territorial sectorial.
Text refs de la Llei de Carreteres, aprovat pel Decret legislatiu
2/2009, de 25 d'agost, Reglament general de carreteres, aprovat pel
decret 293/2003, de 18 de novembre
Decret 78/2002, de 05 de mar, del reglament de protecci del
patrimoni arqueolgic i paleontolgic de Catalunya.
Decret 166/1998 de 8 de juliol, de regulaci de laccs motoritzat al
medi rural article 9.
Decret 283/1998 de 21 doctubre, de zones vulnerables en relaci a
la contaminaci per nitrats, en relaci al Pla de Residus i la
planificaci de sl no urbanitzable.
Llei 6/2001 de 31 de maig, dordenaci ambiental de lenllumenat, en
relaci a la zonificaci que pot establir lAjuntament, article 5 i
segents.
Decret 174/2002 d11 de juny, dimplantaci de lenergia elica en
relaci al Mapa Elic de Catalunya.
Decret 148/2001 de 29 de maig, dordenaci ambiental de les
installacions de telefonia mbil modificat pel Decret 281/2003, en
relaci a lordenaci dels emplaaments, article 7 i segents.
Decret Legislatiu 3/2003 de 4 de novembre del Text Refs de la
legislaci catalana en matria daiges, en relaci als districtes de
Conca, article 18.
Llei 5/2003 de mesures de prevenci dels incendis forestals en les
urbanitzacions sense continutat immediata amb la trama urbana.
Llei 9/2003 de 13 de juny, de mobilitat en relaci a la planificaci de
la mobilitat, als Plans Directors de la mobilitat i als plans de mobilitat
urbana.
Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual saprova el Text
refs de la Llei reguladora dels residus.
Llei 8/2005 de 8 de juny de protecci, gesti i ordenaci del paisatge.
Decret 95/2005 de 31 de maig, pel qual saprova el Pla director
dinstallacions i equipaments esportius de Catalunya, article 18.
Decret 245/2005 de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per
lelaboraci dels mapes de capacitat acstica.
Llei
s daplicaci als efectes dordenances municipals, de convenis

administratius i de la possibilitat de creaci dempreses municipals
durbanisme:
- Decret Legislatiu 2/2003 de 28 dabril, Text Refs de la llei municipal
de i de rgim local de Catalunya.
POUM dArenys de Mar

Art. 3
Normes Urbanstiques
Contingut
1.
La documentaci de qu consta aquest Pla dOrdenaci Urbanstica

Municipal s'ajusta a all disposat en l'article 59 TRLU.
2.
Els documents corresponents a les fases precedents d'Informaci

Urbanstica i Avan de Pla, en el que es defineixen criteris, objectius i
solucions
generals,
aix
com
els
documents
d'informaci
complementria, formen part integrant del mateix, completant, en el
seu cas, la informaci sobre el territori municipal i sobre les
alternatives d'actuaci.
3.
El present Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal est integrat pels

segents documents:
a) Memria descriptiva i justificativa del Pla.
b) Plnols dInformaci i Ordenaci Urbanstica del territori i traat de
xarxes bsiques.
c) Normes Urbanstiques.
d) Agenda i avaluaci econmica i financera de les actuacions a
desenvolupar.
e) Memria ambiental.
f) Estudi de mobilitat generada.
g) Memria social.
h) Fins a la seva revisi el Catleg dels bns protegits s el PE de
protecci del patrimoni vigent.
i)
Art. 4
Art. 5
El Pla no inclou Programa dActuaci Urbanstica Municipal.
Interpretaci
1.
Les determinacions daquest Pla sinterpretaran atenent al seu

contingut i dacord amb els objectius i finalitats expressades en la
Memria.
2.
En la interpretaci dels plnols dordenaci tindran preferncia aquells

que siguin descala ms precisa.
3.
Si es produeixen dubtes per imprecisions o contradiccions entre els

diferents documents, sestar a all que estableix larticle 10 del TRLU.
Codis didentificaci
Per als efectes previstos en aquest Pla, el codi didentificaci en els plnols
s el segent:
1. SISTEMES URBANSTICS
SISTEMA URBANSTIC DE COMUNICACIONS
V Viari:
F
Ferroviari
P
Portuari
E. SISTEMA URBANSTIC DEQUIPAMENTS COMUNITARIS
Ed Docent
Es Sanitari i assistencial
Ee Esportiu
Ec Cultural - Social
Eab Abastament
Ea Administratiu
Er Religis
Ef Cementiris i serveis funeraris
E Sense s determinat
L. SISTEMA URBANSTIC DESPAIS LLIURES PBLICS
Lu Parc urb
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Lp Places i passeigs
La Altres espais lliures
L24 Espai lliure de protecci de sistemes a sl urb i urbanitzable
C . SISTEMA DE COSTES
HDP. SISTEMA DHABITATGES DOTACIONALS PBLICS
St. SERVEIS TCNICS
H. SISTEMA HIDROLGIC
2. ZONES
Sl urb
rees residencials i dusos complementaris :
Zones ordenades per alineaci a carrer
1. Casc antic
1a- illa tancada
1b- fronts tradicionals
2. Extensi ordenada per alineaci a carrer
2a- ordenaci en illa
2b- fronts de carrer
Zones ordenades per edificaci allada
3. Cases allades
3a- en parcella petita
3b- en parcella mitjana
3c- en parcella gran
3d- conservaci
4. Blocs allats
4a- dordenacions existents
4b- de nova ordenaci
5. Ordenaci de naus industrials
5a- naus allades
5b- naus susceptibles de compartimentaci
5c- naus entre mitgeres
5d- industria integrada al casc urb
Zones dordenaci volumtrica unitria
6. Conjunts unitaris
6a- Fileres de cases
7. Solars dordenaci singular
Ep. Equipament privat
3.
4.
SUBZONES. Per cada zona shan contemplat diverses subzones, que

venen especificades en els corresponents articles daquestes Normes.
SECTORS I POLGONS
a) Sl urb consolidat
- Sidentifica directament la corresponent zona.
- La zona fa referncia a un antic sector de planejament nicament per
alguns parmetres de les Normes urbanstiques (sidentifiquen com a
subzones especfiques).
- PAU a sl urb consolidat, equivalent al cas anterior per pendents
dalguna cessi o durbanitzaci.
b) Sl urb no consolidat
- PAU. Polgon dactuaci urbanstica.
- PMU. Pla de millora urbana.
c) Sl urbanitzable delimitat
- SUD. Sector de planejament.
POUM dArenys de Mar

5.
Normes Urbanstiques
PLANS ESPECIALS
a) Sl urb i no urbanitzable
- PE. mbits de pla especial a sl urb i no urbanitzable.
Art. 6
Obligatorietat
Tant l'Administraci com els particulars estan obligats a complir les
determinacions o les disposicions del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal.
Qualsevol actuaci o intervenci sobre el territori, tingui carcter definitiu o
provisional, sigui d'iniciativa privada o pblica, haur d'ajustar-se a les
disposicions esmentades, dacord amb el que es determina en l'article
106.2 de la TRLU.
Art. 7
Art. 8
Vigncia
1.
Aquest Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal entrar en vigor el mateix

dia de la publicaci de l'acord de l'aprovaci definitiva i les Normes
Urbanstiques en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i es
mantindr vigent indefinidament, fins que no sigui revisat.
2.
Es procedir a la revisi del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal quan

concorrin alguna de les circumstncies que s'estableixen en l'article
segent, o que, sense que concorrin aquestes circumstncies,
procedeixi la revisi d'acord amb all que estableix larticle 95 TRLU.
3.
LAgenda i avaluaci econmica fa referncia al dos primers sexennis

de desenvolupament del Pla.
Revisi
1.
Seran circumstncies que justificaran

dOrdenaci Urbanstica les segents:
la
revisi
daquest
Pla
a) Quan saprovi un Planejament Territorial superior, en el supsit que

alteri substancialment les previsions daquest Pla en el municipi
dArenys de Mar o quan les disposicions urbanstiques de rang
superior aix ho determinin.
b) Lalteraci o variaci substancial en les previsions de poblaci,
habitatge, usos i intensitats docupaci.
c) La necessitat dalterar lestructura general i orgnica del territori o
b la classificaci del sl, derivada de canvis de criteris generals en la
classificaci del sl, sexclouen, per tant, les reclassificacions de
carcter puntual.
d)
Art. 9
Quan disposicions dordre superior obliguin a la previsi de majors

extensions en els sistemes generals despais lliures o dequipaments.
Modificaci
1.
En qualsevol moment es podran modificar els diferents elements i

determinacions del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal.
2.
La modificaci de qualsevol daquests elements del Pla sajustar al

que estableixen els articles 96 TRLU i 97 del RTRLU, aix com el fixat
en les presents Normes.
3.
Lalteraci del contingut del Pla es far a travs de la seva revisi o

amb la modificaci dalgun dels elements que el constitueixen seguint
el mateix procediment establert per a la seva formulaci.
4.
El projecte de modificaci del Pla que es redacti, haur de tenir sempre

el grau de precisi propi del Pla que modifica i haur de comprendre un
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
estudi urbanstic que expliqui la incidncia de les noves determinacions

en lordenaci establerta pel Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal.
5.
La previsi per mitj del Planejament Parcial, Especial, o de Millora

Urbana, de superfcies ms grans de sl destinades a sistemes
respecte als estndards o percentatges fixats en aquestes Normes no
constitueixen una modificaci del Pla ja que aquests estndards tenen
la consideraci de mnims.
6.
Si la modificaci altera la disposici o dimensions reservades per al

sistema despais lliures o dequipaments esportius, aquesta es
tramitar dacord amb el procediment establert a larticle 98 del TRLU.
7.
Els projectes de Modificaci del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal

es tramitaran segons estableix la legislaci urbanstica vigent (art. 96 i
segents i 85 del TRLU).
Art. 10 Programa d'actuaci urbanstica municipal.

LAjuntament dArenys de Mar podr formular Programes dActuaci
Municipal en base a aquest Pla dOrdenaci Urbanstica dacord amb els
objectius, continguts i trmits establerts a l'article 60 del TRLU.
Art. 11 Actualitzaci
1.
Permanentment es dur a terme el procs d'actualitzaci del

planejament que es consideri executiu i vigent en cada moment. Els
plnols actualitzats que refonguin els documents de planejament i
execuci, tindran nicament carcter informatiu.
2.
A aquest efecte, i per tal de dotar a aquests plnols actualitzats de

fora normativa, coincidint amb la redacci del Programa dactuaci
urbanstica municipal, es tramitar i aprovar un Text Refs del Pla
dOrdenaci Municipal que contindr, sobre bases cartogrfiques
actualitzades, totes les variacions i modificacions del Pla, el
planejament de desenvolupament i els instruments d'execuci aprovats
durant aquest perode.
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Captol 2. Desenvolupament del Pla dOrdenaci Urbanstica

Municipal
Art. 12 Desenvolupament del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal.
1.
Amb l'objecte de complementar i desenvolupar l'ordenaci establerta

per les determinacions del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal,
s'elaboraran segons preveu la legislaci urbanstica vigent i en els
termes previstos en aquestes Normes, el planejament derivat que s
integrat pels Plans Especials Urbanstics (PEU), Plans de Millora Urbana
(PMU), Plans Parcials Urbanstics (PPU) i Plans Parcials Urbanstics de
Delimitaci (PPUD).
2.
Quan no sigui necessria o no estigui prevista la prvia aprovaci dels

documents esmentats en el pargraf anterior, les determinacions
d'aquest Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal seran d'aplicaci directa
i immediata, sempre que es tracti de terrenys que tinguin la condici
de solar i que no estiguin inclosos en Polgons dactuaci urbanstica.
3.
LAgenda del POUM indica lordre i els terminis per la formulaci dels
instruments de planejament que han de desenvolupar les
determinacions del mateix Pla.
4.
En els terrenys inclosos en els Polgons dactuaci urbanstica o en

Plans de millora urbana, expressament previstos per aquest Pla en sl
urb no consolidat, noms es podr concedir llicncia d'edificaci un
cop aprovat el projecte de reparcellaci, aix com formalitzades les
corresponents cessions establertes en l'article 43 del TRLU, i les
condicions especfiques fixades en aquestes Normes Urbanstiques, aix
com els altres requisits derivats de la legislaci aplicable.
5.
Tots els plans, projectes i qualsevol altre document urbanstic que

selabori en desenvolupament de les previsions daquest POUM hauran
de garantir laccessibilitat i la utilitzaci, amb carcter general, dels
espais ds pblic, i no seran aprovats si no compleixen les
determinacions i els criteris establerts a la legislaci sectorial vigent en
matria de promoci de laccessibilitat i supressi de les barreres
arquitectniques.
6.
Els plans, projectes i qualsevol altre document urbanstic que selabori

en desenvolupament de les previsions daquest POUM hauran de
determinar les caracterstiques i el traat de les galeries i xarxes
dabastament
daigua,
clavegueram,
energia
elctrica,
gas,
telecomunicacions i daltres previstos. La distribuci dels serveis haur
de fer-se mitjanant xarxa subterrnia i caldr preveure la ubicaci de
les centrals de transformaci i/o distribuci local necessries, en sls
amb la qualificaci apropiada a tal efecte. En la seva tramitaci es
requeriran els informes de les administracions sectorials competents
per ra de la matria.
Art. 13 Desenvolupament dels sistemes generals

1.
Lobtenci de les reserves de sl per a sistemes urbanstics generals

pot fer-se per expropiaci o, en el sl urb no consolidat i urbanitzable,
mitjanant la cessi obligatria i gratuta quan sincloguin en un sector
o polgon dactuaci subjecte a reparcellaci, sector o polgon que a
aquests efectes pot ser discontinu. Si cal avanar lobtenci de
sistemes urbanstics generals inclosos en un mbit dactuaci, pot
acudir-se a lactuaci allada expropiatria o a locupaci directa en les
condicions establertes a lart. 156 del TRLU, subrogant-se en el primer
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
cas ladministraci adquirent en els drets i deures de lanterior

propietari.
2.
Els Plans especials dinfraestructures seran formulats per lAjuntament

o per lOrganisme pblic corresponent.
3.
En desenvolupament de les previsions contingudes en el present Pla

dordenaci urbanstica municipal o en el planejament territorial o
sectorial, es podran formular Plans especials urbanstics que regulin
qualsevol dels aspectes que defineixen lestructura general i orgnica
del territori i que sn:
a) El sistema general de comunicacions i les seves zones de protecci
b) El sistema general dinfraestructures de serveis
c) El sistema general dequipaments comunitaris
d) El sistema general despais lliures
e) El sistema general hidrolgic
f) El sistema general de costes
g) El sistema portuari
4.
Aix mateix el POUM es podr desenvolupar respecte als sistemes

mitjanant Plans especials temtics o dmbit territorial concret, en els
supsits contemplats en l'article 67 del TRLU.
5.
Aquest POUM fixa la necessitat de formular i tramitar com a Pla

Especial urbanstic la regulaci hidrolgica, unitria o en mbits
delimitats per les conques de les rieres.
6.
Tamb es redactaran PEU, en el cas que no vingui determinat pel

POUM:
a) Per determinar la titularitat i ls dels equipaments comunitaris.
b) Per lordenaci del subsl, si no s objecte duna altra figura de
planejament derivat.
c) Per la implantaci destabliments de turisme rural en edificacions no
especialment previstes en aquest Pla.
Art. 14 Desenvolupament del POUM en Sl Urb

1.
Les determinacions i lordenaci prevista pel POUM en sl urb

consolidat seran daplicaci directa, sempre que tinguin la condici de
solar a qu es refereixen els articles 29 i 30 del TRLU.
2.
El desenvolupament del Pla en sl urb no consolidat es realitzar

mitjanant polgons dactuaci o plans de millora urbana, dacord amb
lart.40 RLU, la delimitaci dels quals ve fixada en els plnols
dordenaci, i en les fitxes corresponents a cada polgon o sector de
millora urbana inclosos en aquestes Normes. Igualment es poden
delimitar polgons mitjanant el planejament derivat, o de forma
independent en aplicaci de la legislaci vigent. La delimitaci de
polgons dactuaci no inclosos en sectors noms pot tenir per objectiu
la cessi de carrers i vies, d'acord amb l'article 115 del TRLU.
3.
Es formularan PEU o PMU, per desenvolupar i millorar aspectes

concrets del planejament dun sector, dacord amb els supsits
continguts en els articles 67 i 70 de la TRLU.
4.
Les condicions relatives a les condicions ds, dedificaci o delements

determinants del desenvolupament urb fixades en aquest POUM,
podran modificar-se mitjanant PEU no previstos en el propi POUM,
sempre que no modifiquin la seva estructura general i orgnica i que
no alteri els aprofitaments ni les carregues urbanstiques", tal com
estableix l'article 80.5 del RLU.
POUM dArenys de Mar

5.
Normes Urbanstiques
Les condicions dinsuficient urbanitzaci dels PAU en sl urb

consolidat o no consolidat, particularment els procedents dantigues
urbanitzacions residencials de baixa densitat, justifiquen lexigncia de
la creaci de juntes de conservaci de les obres durbanitzaci dacord
amb lart.40.1.i) RLU.
Art. 15 Desenvolupament del POUM en sl urbanitzable

1.
En sl urbanitzable delimitat el POUM es desenvolupa necessriament

per mitj de Plans parcials urbanstics, lexecuci dels quals ser
condici indispensable per a la realitzaci dintervencions en el territori
corresponent, llevat del supsit dels sistemes generals que sexecutin
de forma independent dels sectors. En sl urbanitzable no delimitat s
preceptiu el desenvolupament dun Pla parcial urbanstic de delimitaci
o la delimitaci del sector mitjanant el Programa dactuaci
urbanstica municipal, dacord amb el que disposa larticle 60.7 del
TRLU.
2.
Els sectors de sl urbanitzable establerts per aquest POUM poden ser

objecte de desenvolupament parcial per subsectors, sempre que es
compleixin les condicions a larticle 93 del TRLU.
3.
En tots els sectors de sl urbanitzable delimitat els propietaris poden

ser obligats a assumir el deure urbanstic de conservar les obres i
installacions durbanitzaci tot constituint-se en entitat urbanstica de
conservaci o junta de conservaci quan en el moment de la cessi a
lAjuntament manqui consolidaci del sl o la urbanitzaci es consideri
insuficient o en mal estat. Aquest possible deure, aix com el seu abast
i la seva durada, sha de concretar en el marc dels plans parcials
urbanstics i dels procediments de reparcellaci, en funci de les
circumstncies objectives concurrents dacord amb lart. 42,i) RLUC.
4.
Els terrenys inclosos en els sectors no es podran urbanitzar en tant no

saprovi definitivament el PPU i el corresponent projecte durbanitzaci,
ni es podran edificar en tant no shagi realitzat les obres durbanitzaci
corresponents i efectuades les cessions gratutes i obligatries que
estableix la legislaci vigent i que es determinen en aquest POUM.
Art. 16 Desenvolupament del POUM en sl no urbanitzable

1.
Les determinacions del POUM sobre sl no urbanitzable s'apliquen

directament i de forma immediata, sense perjudici del que es disposa
en larticle que fa referncia al desenvolupament dels sistemes
generals.
2.
No obstant aix, es podran desenvolupar les previsions del Pla

dordenaci mitjanant PEU que tinguin per objectiu lexecuci directa
de qualsevol de les finalitats enumerades en l'article 67.1a. del TRLU o
en els segents supsits:
a) La millora del medi natural
b) La protecci i regeneraci de conreus i espais forestals
c) La protecci i regeneraci del paisatge i dels bns naturals i culturals
d) La promoci i el desenvolupament agrcola, ramader i forestal
e) La protecci i millora de la vialitat rural
f) Lactivitat educativa o formativa en relaci al medi natural
g) La protecci dinfraestructures i vies de comunicaci
Art. 17 Plans parcials urbanstics. PPU i PPUD

1.
Per al desenvolupament daquest POUM en sl urbanitzable delimitat

es redactaran els corresponents PPU. Les previsions sobre ordenaci de
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
ledificaci, usos i elements durbanitzaci dels sectors que continguin

els plans parcials urbanstics han de respondre als criteris derivats de
les exigncies del desenvolupament urbanstic sostenible.
2.
Els PPU han de contenir les determinacions i la documentaci previstes

en els articles 65 i 66 del TRLU, i 84 a 89 RLUC. A ms, hauran
d'incloure un quadre resum de les determinacions urbanstiques del
sector.
3.
Les determinacions del planejament parcial hauran de tenir la precisi

suficient per a permetre la seva immediata execuci, sense perjudici
de la concreci superior dels projectes durbanitzaci complementaris.
Especficament han dassenyalar les alineacions i les rasants de la
vialitat i els parmetres dordenaci dels volums, encara que aquests
es poden preveure de forma alternativa i concretar-se en la
reparcellaci o en les llicncies dedificaci. Aix mateix, els plans
parcials han de preveure la delimitaci dels polgons, si escau, i el
sistema d'actuaci aplicable a cadascun.
4.
Els sectors de planejament parcial establerts per aquest POUM poden

ser objecte de desenvolupament parcial per subsectors, sempre que es
compleixin les condicions establertes en larticle 93 del TRLU.
5.
El Pla d'etapes del PPU no podr preveure un termini superior a vuit

anys per a l'execuci de la urbanitzaci del sector. En cas que es
delimiti ms d'un polgon d'execuci, s'haur de fixar l'ordre de
prioritat entre ells.
6.
El present POUM assigna, d'acord amb larticle 37 del TRLU,

l'aprofitament urbanstic de cadascun dels sectors de sl urbanitzable
delimitat.
7.
Quan els Plans Parcials Urbanstics siguin diniciativa privada, shaur

de preveure a ms de les determinacions a qu es refereix larticle 65
TRLU i larticle 84 RLUC, els compromisos i documentaci establerta en
els articles 101 i 102 del TRLU.
8.
Els Plans Parcials Urbanstics i els Plans Parcials Urbanstics de

Delimitaci podran completar les previsions daquest POUM, per no
modificar-les, dacord amb els articles 65 i 66 TRLU, i art. 84.1. RLUC.
9.
Les zones en que es concreti laprofitament del PPU han de fer

referncia a les definides en el POUM especialment en els casos en que
sindiquin com a preferent per a cada sector.
Art. 18 Plans Especials urbanstics. PEU

Es podran formular PEU per qualsevol dels objectius previstos en larticle
67 del TRLU i larticle 92 del RLUC i concordants, els continguts i
determinacions i documentaci seran els que sestableixen a els articles 67
del TRLU i 93 del RLUC i es tramitaran dacord amb el procediment
establert en larticle 85 i segents del TRLU.
Art. 19 Plans de millora urbana. PMU
1.
Es podran formular PMU per qualsevol de les finalitats previstes en

l'article 70 del TRLU. Els objectius, continguts i determinacions
sajustaran als que sespecifiquen en el mateix article, i els articles 90 i
91 del RLUC o a les especficament establertes en aquestes Normes
Urbanstiques en els sectors a desenvolupar mitjanant PMU.
2.
En el sl urb no consolidat, els Plans de millora urbana tenen per

objecte completar el teixit urb o b la realitzaci doperacions de
rehabilitaci, de reforma interior, de remodelaci urbana, de
10
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
transformaci dusos, de reurbanitzaci, dordenaci del subsl, de

sanejament de poblacions i daltres similars.
3.
En el sl urb consolidat, els plans de millora urbana tenen per objecte

completar o acabar la urbanitzaci en els termes assenyalats a larticle
30.b) del TRLU, aix com regular la composici volumtrica i de
faanes. En el cas que el seu objecte sigui la regulaci de la composici
volumtrica i de faanes, sentendr que l'mbit dactuaci del Pla de
millora urbana s el corresponent al solar on shagi de procedir a la
regularitzaci, sense necessitat de prvia delimitaci de l'mbit.
4.
Els Plans de millora urbana no especficament previstos en el POUM no

podran variar les determinacions bsiques daquest. En els casos en
que salterin els usos principals, els aprofitaments, les crregues
urbanstiques o l'estructura general es procedir a la modificaci del
POUM.
5.
Lordenaci especfica del subsl per a mbits determinats regular

laprofitament privat possible, el manteniment o no, en tot o en part,
de laprofitament privat preexistent, i ls del subsl vinculat a ls i
servei pblics, dacord amb all previst a larticle 39 del TRLU.
Art. 20 Catleg
1.
Dacord amb els articles 71 del TRLU i 75.2 del RLU, el POUM enumera
i identifica en els plnols dordenaci els bns protegits pel catleg
vigent, preveu la redacci dun nou catleg de bns protegits i
estableix mesures de protecci del bns catalogats i el seu entorn,
sense perjudici de les determinacions prpies de les normes del
Catleg.
2.
La inclusi dun edifici en el catleg pot implicar la prohibici

denderrocar-lo, transformar-lo o de canviar-ne les caracterstiques,
tant de ledifici com de lentorn ambiental, o noms la protecci de
certs elements o cossos de ledifici.
En aquests edificis noms es podran realitzar obres de restauraci i
conservaci, com tamb autoritzar els usos ms adients als valors que
es pretenen protegir, dacord amb les presents Normes Urbanstiques,
la legislaci del patrimoni vigent (Llei 9/1993 del patrimoni cultural
catal i i Decret 78/2002, de 5 de mar, pel que saprova el reglament de
protecci del patrimoni arqueolgic i paleontolgic de Catalunya) i les Normes
del Catleg.
3.
Les intervencions que es pretenguin realitzar en bens culturals

dinters nacional sajustaran a les condicions i procediment determinar
a larticle 34 de la Llei 9/1993, dacord amb els criteris dintervenci
definits a larticle 35 de la mateixa.
4.
En aplicaci del principi despecialitat, en cas de contradicci les

condicions de preservaci del PEPPA i Catleg preval sobre la
normativa urbanstica fixada per aquest POUM.
5.
Tots els edificis inclosos en el Catleg han de respectar els deures de

conservaci, preservaci i manteniment definits en els articles 21 i 25
de la llei 9/1993.
6.
Les ampliacions dedificis catalogats sols son admissibles en cas que no

es desvirtu el carcter originari dels edificis o dels jardins existents,
que pugui suposar la seva descatalogaci.
7.
A partir de laprovaci definitiva daquest Pla dOrdenaci Urbanstica

Municipal, les referncies del Pla Especial de protecci del patrimoni
arquitectnic al Pla general vigent, ho seran al present POUM.
11
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
8.
El PEPPA es considerar vigent fins a laprovaci de la seva revisi. L

inclusi de bens immobles al catleg sajustar a les determinacions de
larticle 17 de la Llei 9/1993 de 30 de setembre.
9.
La revisi del catleg inclour els jaciments arqueolgics inclosos a

linventari de Patrimoni Arqueolgic i Paleontolgic de la Generalitat de
Catalunya, a ms dels jaciments subaqutics del seu litoral i entorn
portuari.
Els jaciments inclosos a lIPAPC que sinclouran al Catleg son:

a) Esglsia de Santa Maria (n 16562)
b) Horta Nova (n 799)
c) Sant Pere Abanto (n 761)
d) Can Lloberas (n 771)
e) Carrer de Munt- Carrer dAndreu Guri (n 777)
f) EL Tur (n 782)
g) Can Deri (n 4185)
h) Can Mils (n 16560)
Caldr tamb contemplar les expectatives arqueolgiques del propi casc,
dalgunes masies i edificis fora del nucli, aix con lrea baixa de la riera, el
port i les platges.
Les actuacions que puguin afectar a aquest jaciments justificaran la no
afectaci i precisaran informe de ladministraci competent en cultura.
Art. 21 Ordenances municipals
1.
Segons el que disposa larticle 71.2 del TRLU, lAjuntament, dacord

amb la legislaci de rgim local o altres normes o directrius sectorials,
podr formular i aprovar Ordenances durbanitzaci i edificaci per
regular aspectes que no sn objecte de les Normes daquest POUM
sense contradir-ne ni alterar-ne les determinacions.
2.
Segons el que es disposa a larticle 26.2 de la Llei 11/2009, de 6 de

juliol, de Regulaci administrativa despectacles pblics i activitats
recreatives, els Ajuntaments, per mitja dordenances o de reglaments,
poden sotmetre els espectacles pblics, les activitats recreatives i els
establiments oberts al pblic a requisits i condicions addicionals als
establerts amb carcter general per la legislaci vigent i aquest POUM.
12
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Captol 3. Execuci urbanstica del planejament

Art. 22 Actuacions pbliques o privades en l'execuci urbanstica del
planejament
1.
Lexecuci urbanstica s el conjunt de procediments per a la

transformaci ds del sl i especialment per a la urbanitzaci daquest,
dacord amb el planejament urbanstic i respectant el rgim urbanstic
aplicable a cada classe de sl. Dacord amb les disposicions dels
articles 116 i segents del TRLU, lexecuci del planejament urbanstic
requereix de laprovaci de linstrument ms detallat que sigui exigible
segons la classe de sl de qu es tracti.
2.
Lexecuci daquest POUM i dels instruments de planejament que el

desenvolupen correspon, dacord amb larticle 116 del TRLU, a
lAjuntament i a la resta dadministracions pbliques i entitats
urbanstiques especials en llurs esferes dactuaci respectives i en
lexercici de llurs competncies, aix com als particulars sota les
diverses modalitats dactuaci establertes.
3.
Les administracions pbliques o les entitats urbanstiques especials

executaran el planejament sempre que operin com a administraci
actuant dacord larticle 23 del TRLU.
4.
Els particulars participen en lexecuci del planejament mitjanant la

gesti urbanstica integrada o allada definida per larticle 117 de la
TRLU i art.121 del RLUC. i segons els sistemes i modalitats dactuaci
previstos per a cada sector.
a) La gesti urbanstica integrada es duu a terme en el
desenvolupament dels sectors de planejament o dels polgons
dactuaci urbanstica a travs de les entitats urbanstiques
collaboradores: juntes de compensaci, juntes de concertaci,
associacions administratives de cooperaci i juntes de conservaci,
definides a lart. 187 del RLUC.
b) La gesti urbanstica allada suposa lexecuci puntual del
planejament, sempre que no calgui, o no sigui possible, la delimitaci
dun polgon dactuaci per el repartiment equitatiu de crregues i
beneficis derivats de lordenaci urbanstica.
13
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Secci primera. Instruments dexecuci del planejament

Art. 23 Polgons dactuaci urbanstica
1.
Per a l'execuci d'aquest POUM i dels instruments de planejament que

el desenvolupin es delimitaran els corresponents Polgons dActuaci
Urbanstica d'acord amb els requisits fixats en larticle 118 del TRLU.
2.
En sl urb i en sectors de planejament derivat la delimitaci dels

Polgons dactuaci urbanstica atendr als requisits establerts als
articles 36 i 118 del TRLU.
3.
Aquest POUM delimita directament, en sl urb, Polgons d'actuaci

urbanstica amb l'objectiu de desenvolupar les seves previsions, tant
pel que fa a l'obtenci de sl per sistemes locals, urbanitzaci d'espais
lliures i carrers com, si s'escau, reparcellaci de les propietats incloses
a les mateixes.
4.
Als efectes de l'execuci del Polgon dactuaci urbanstica tindran

carcter vinculant les propostes de traats viaris, aparcaments,
dotacions i espais lliures, tant pel que fa a la seva posici, com
superfcie de sl compromesa, sempre que apareguin detallades en els
plnols de qualificaci de sl i a les corresponents fitxes.
5.
Els Plans parcials urbanstics podran delimitar polgons dactuaci

urbanstica per la seva execuci fraccionada.
6.
Els Polgons dactuaci urbanstica delimitats pel POUM, pel

planejament que el desenvolupi, o per un PAUM posterior sols podran
modificar-se en els casos previstos i a larticle 119 del TRLU i seguint el
procediment establert en el mateix article.
Art. 24 Ajust dels lmits dels Polgons dActuaci Urbanstica

1.
S'admetran ajustos en la seva delimitaci (o subdivisi del Polgon en

altres de ms petits) quan es tracti de facilitar la gesti, no es
desvirtun els objectius del Polgon o l'ordenaci prevista, no suposin
transferncia de crregues d'urbanitzaci o cessions a d'altres
propietaris i, en el cas de subdivisi, es mantingui la proporcionalitat
de crregues i aprofitaments.
2.
L'ajust dels lmits d'un Polgon dactuaci urbanstica es podr efectuar

en el mateix projecte de compensaci o reparcellaci quan aquest no
superi el cinc per cent (5%) de la seva superfcie i sempre que no
inclogui una nova propietat. Caldr justificar l'adaptaci a les
delimitacions reals de la propietat, en desajustaments entre all que
preveu el planejament i la realitat topogrfica o a altres raons similars.
3.
Si l'ajust de lmits fos major del cinc per cent (5%), o s'hi inclogus
una nova parcel.la, ser necessari seguir el procediment establert a
larticle 119 del TRLU o tramitar una modificaci puntual del POUM,
segons s'escaigui.
Art. 25 Noves delimitacions de Polgons dactuaci urbanstica

1.
Per la delimitaci de nous Polgons dactuaci urbanstica se seguiran

les determinacions fixades en els articles precedents dacord amb els
2.
La delimitaci de nous polgons d'actuaci mitjanant el procediment

esmentat noms s admissible si t per objectiu la cessi de carrers i
vies. En cas que excedeixin aquesta finalitat, requereix la tramitaci
d'una modificaci puntual del POUM.
14
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Art. 26 Pla d'etapes

1.
En els Plans parcials urbanstics, els plans especials urbanstics i els

plans de millora urbana haur de fixar-se un pla d'etapes que prevegi
la cessi i l'execuci de la urbanitzaci en els corresponents Polgons
dactuaci urbanstica, com tamb els terminis mxims per a la
construcci de l'edificaci. Aquests terminis es determinaran en funci
de les caracterstiques del planejament i s'adequaran a les previsions
del POUM o dels PAUM.
2.
L incompliment de les obligacions dels particulars dins dels terminis

d'execuci dels Polgons d'actuaci urbanstica podr suposar l'aplicaci
de les mesures previstes per la legislaci vigent, article 175 i segents
del TRLU, i article 229 i segents del RLUC.
3.
Dacord amb larticle 156 del TRLU, lAjuntament podr avanar

lexecuci dels sistemes previstos en el Polgon dactuaci, encara que
no es realitzi simultniament la resta del conjunt, sempre que es
garanteixi laccs rodat i es justifiqui la seva integraci al
desenvolupament futur. En aquest supsit lAjuntament es rescabalar
entrant a formar part de la comunitat reparcellatria.
Art. 27 Sistemes dactuaci urbanstica

1.
Lexecuci dels Polgons dactuaci urbanstica definits per a cada

sector per aquest POUM o pel planejament que el desenvolupi, es
realitzar mitjanant el sistema de reparcellaci, en qualsevol de les
seves quatre modalitats, o el dexpropiaci (article 121.2 del TRLU).
2.
Ladministraci actuant escollir el sistema i modalitat dactuaci

aplicable segons les necessitats i els mitjans econmic-financers amb
qu compti, la collaboraci de la iniciativa privada i altres
circumstncies que hi concorrin.
3.
Llevat els casos en qu es fixi altrament, en el sistema de

reparcellaci, la modalitat ser la de cooperaci per als Polgons
dactuaci urbanstica de promoci pblica i la de compensaci bsica
per als diniciativa privada.
4.
Per a la concessi de llicncies ser preceptiva laprovaci dels

projectes de reparcellaci i urbanitzaci, aix com lexecuci de les
obres durbanitzaci i de les cessions de sl establertes. Pel
desenvolupament dels Pla Parcial Urbanstic shaur de constituir una
entitat urbanstica collaboradora, corresponsable de la gesti dacord
amb larticle 123 del TRLU. La conservaci de les obres durbanitzaci
es realitzar mitjanant la constituci de juntes de conservaci en les
modalitats previstes per la legislaci vigent (articles 201 a 204 RLUC).
Art. 28 Projectes de reparcellaci

1.
Els projectes de reparcellaci es redactaran dacord amb les

determinacions i contindran els documents establerts en articles 126 i
segents del TRLU, articles 130 i segents del RLUC i concordants).
2.
Els projectes de reparcellaci han dincloure la distribuci entre els

propietaris de les crregues corresponents a les obres durbanitzaci, a
les de demolici, enderroc o destrucci dedificis, plantacions i altres
bns, les indemnitzacions, els costos dels projectes, valoracions i
peritatges, les despeses de gesti, les necessries per a lefectivitat del
dret al reallotjament dels residents i qualsevol altre concepte originat
per ra de la urbanitzaci (article 120 TRLU).
15
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Art. 29 Convenis urbanstic

1.
Els convenis urbanstics entre les administracions pbliques, o entre

aquestes i els particulars, establiran el marc dactuaci per a
lordenaci, el desenvolupament i lexecuci del planejament en
qualsevol tipus de sl, o tamb per a ladquisici de compromisos i
obligacions respecte a cessions de sl, crregues durbanitzaci i
qualsevol altre aspecte que les parts creguin convenient, dacord amb
la legislaci vigent (art. 25 i 26 del RLUC) i el contingut del POUM.
2.
Els convenis urbanstics hauran de justificar la seva convenincia per

linters pblic i estaran sotmesos al principi de publicitat. En aquest
sentit, sn objectius prioritaris dels convenis urbanstics la major
obtenci despais destinats als sistemes de comunicacions,
equipaments comunitaris o espais lliures pblics, aix com el
compliment del principi constitucional pel qual la comunitat ha de
participar en les plusvlues generades per lacci urbanstica.
3.
El contingut dels convenis urbanstics ser incorporat a les figures de

planejament o gesti urbanstica. Tanmateix les obligacions pactades i
que afectin a drets reals sobre finques, causaran la corresponent
anotaci o inscripci en el Registre de la Propietat Immobiliria.
4.
Els convenis urbanstics hauran dsser aprovats pel Ple de la

corporaci municipal i shan de ser publicats dacord al que estableix
larticle 26 del RLUC per tal que despleguin els seus efectes de
validesa.
Art. 30 Avaluaci ambiental

Shan de sotmetre a avaluaci ambiental aquells plans o projectes, pblics
o privats, que figuren en el annex 1 de la llei 6/2009, del 28 d'abril,
d'avaluaci ambiental de plans i programes, dacord amb les condicions
dobligatorietat, procediment i tramitaci especificades a la citada Llei o a
la que la substitueixi.
Art. 31 Execuci urbanstica
1.
Aquest POUM, distingir, en lexecuci del planejament, entre aquelles

actuacions de gesti urbanstica integrada i aquelles de gesti
urbanstica allada, segons les disposicions de larticle 117 del TRLU.
2.
La gesti urbanstica integrada suposa un conjunt dactuacions per

repartir equitativament les crregues i beneficis derivats de l'ordenaci
urbanstica. La gesti urbanstica integrada es duu per sectors de
planejament urbanstic o per polgons dactuaci urbanstica complets.
3.
La gesti urbanstica allada saplicar en el supsit que no calgui o no

sigui possible la delimitaci de polgons pel repartiment equitatiu de
crregues i beneficis, sen pot fer lexecuci de manera puntual o
allada, especialment en sl urb.
Art. 32 Execuci del planejament per Polgons dactuaci urbanstica

1.
Els Polgons dactuaci urbanstica sn els mbits territorials mnims

per a dur a terme la gesti urbanstica integrada.
2.
Els Polgons dactuaci urbanstica, com a divisi de sectors per la seva

execuci en sl urbanitzable o com a Polgons dactuaci urbanstica en
sl urb sajustaran als requisits establerts per larticle 118 del TRLU.
3.
Seran de cessi obligatria i gratuta, els sls reservats per aquest

POUM o pel planejament derivat amb destinaci a vials, places, parcs i
jardins pblics, com tamb a equipaments, ja estiguin al servei general
16
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
de tota la poblaci o al servei local, sempre que estiguin inclosos dins

l'mbit d'un Polgon delimitat expressament pel planejament.
4.
Els propietaris d'un Polgon dactuaci urbanstica hauran de costejarne la urbanitzaci dels vials, places, parcs i jardins pblics inclosos, a
ms de la seva cessi voluntria i gratuta.
5.
Els propietaris de la dun Polgon dactuaci cediran a ladministraci

actual el sl amb aprofitament urbanstic contemplats en les fitxes dels
corresponents sectors o polgons dactuaci.
Art. 33 Execuci de sistemes

Lexecuci dels sistemes urbanstics ser directa, amb la redacci del
corresponent projecte durbanitzaci, o mitjanant la redacci de PEU que
tinguin per objecte lordenaci del sector corresponent.
Art. 34 Lexecuci del planejament en sl urb
1.
Lexecuci del planejament en sl urb consolidat ser preferentment

allada, a excepci dels casos en qu es delimita un Polgon dactuaci
urbanstica o un Pla de millora urbana, com a unitats de gesti
urbanstica integrada.
2.
Est prohibit urbanitzar i edificar en zones inundables i en altres zones

de risc per la seguretat i benestar de les persones, salvant les obres
vinculades a la protecci i la prevenci de riscos.
3.
En sl urb no consolidat, lexecuci del planejament es duu a terme

mitjanant Plans de millora urbana o de Polgons dactuaci urbanstica
delimitats pel POUM o el PAUM.
4.
En sl urb consolidat seran de cessi obligatria, gratuta i prvia a

l'edificaci, els sls destinats a vials. L'obertura i l'eixamplament de
vials sobre solars o edificis comportar la cessi obligatria i gratuta
del sl, sense necessitat d'haver delimitat un Polgon d'actuaci
urbanstica, quan el valor del sl a cedir estigui compensat per la
variaci de les condicions d'edificaci diferencials, b pel fet d'originarse nous solars o b per variaci, en funci de l'amplada del vial, dels
parmetres del tipus d'ordenaci.
5.
Ser necessria la delimitaci d'un Polgon dactuaci urbanstica, quan

l'eixamplament
o
l'obertura
de
vials
provoquin
diferncies
d'aprofitament urbanstic entre les finques afectades que ultrapassin el
quinze per cent (15%) de l'aprofitament i es faci declaraci expressa
d'aquesta lesi.
6.
En tots els altres supsits, o en les reserves per a altres fins que els
assenyalats anteriorment, l'adquisici s'ha de fer mitjanant
l'expropiaci.
7.
El cost de les expropiacions podr ser repercutit sobre els propietaris

que resultin especialment beneficiats per l'actuaci urbanstica,
mitjanant la imposici de contribucions especials, havent estat
delimitat prviament l'mbit urb beneficiari de la millora.
8.
En tots els altres supsits, el cost de les obres d'urbanitzaci podr ser
repercutit mitjanant contribucions especials a crrec dels propietaris
beneficiats, havent estat prviament delimitada l'rea beneficiada per
l'obra.
Art. 35 Execuci del planejament en sl urbanitzable

1.
En el sl urbanitzable l'execuci del sector objecte dun PPU es

realitzar per Polgons dactuaci urbanstica complets.
17
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
2.
Est prohibit urbanitzar i edificar en zones inundables i en altres zones

de risc per la seguretat i benestar de les persones, salvant les obres
vinculades a la protecci i la prevenci de riscos.
3.
Seran de cessi obligatria i gratuta tots aquells sls adscrits al sector

de planejament destinats a sistemes generals o locals.
4.
Els propietaris de la dun Polgon dactuaci cediran a ladministraci

actual el sl amb aprofitament urbanstic legalment establert, que es
podr fer efectiu en les formes previstes per la legislaci urbanstica
vigent.
5.
Els propietaris de terrenys inclosos dins del sector hauran de costejarne la urbanitzaci.
6.
Quan l'obtenci dels terrenys, en sl urbanitzable, destinats a sistemes

hagi d'sser realitzada abans del desenvolupament del sector, es podr
optar per l'ocupaci directa, dacord amb la definici, regulaci i
tramitaci definida en l'article 156 del TRLU, o b a una actuaci
allada expropiatria, dacord amb el que disposa larticle 34.7 del
TRLU.
18
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Captol 4. Regulaci de les condicions dedificaci

Secci primera: Sistemes dordenaci de ledificaci
Art. 36 Classificaci dels sistemes d'ordenaci de l'edificaci
1.
EL Pla dordenaci urbanstica municipal estableix els sistemes

d'ordenaci de l'edificaci, atenent a les caracterstiques del territori, i
a la morfologia dels diferents teixits existents o previstos.
2.
Segons quina sigui la manera de disposar-se l'edificaci en relaci a la

resta d'edificacions, al sl, i al carrer o espai pblic, es distingeixen
tres sistemes d'ordenaci.
a) Edificaci ordenada segons alineacions de carrer, on les
construccions es disposaran arrenglerades (entre mitgeres) al llarg
dels carrers i espais pblics, i es regiran fonamentalment per una
alada reguladora i una fondria edificable.
b) Edificaci allada, on les construccions es disposen dins de les seves
parcelles, respectant unes distncies establertes en les partions
d'aquestes. Es regiran fonamentalment per un ndex d'edificabilitat,
una alada i ocupaci mxims.
c) Conjunts dordenaci unitria, on els edificis s'ajustaran a una
disposici de ledificaci, establerta des del planejament urbanstic de
desenvolupament: PPU, PEU, o des de projectes de reparcellaci o
dedificaci, respectant una edificabilitat prefixada.
Art. 37 Aplicaci dels preceptes d'aquest captol

1.
Aquest captol cont la reglamentaci detallada per al sl urb de ls,

volum i condicions higinico-sanitries de les construccions i terrenys,
aix com de les caracterstiques esttiques de lordenaci, de ledificaci
i del seu entorn.
2.
Els preceptes daquest captol saplicaran al sl urbanitzable delimitat

per aquest POUM que sincorpori al procs urb.
3.
En els casos en que el planejament de desenvolupament aprovat

compti amb una reglamentaci diferent, el POUM assimila la
corresponent zona a una de les regulades pel Pla, definint subzones
especfiques amb indicaci dels corresponents parmetres. Per tot el
que no sindica sn daplicaci les condicions generals definides a les
Normes del POUM.
4.
Les disposicions comuns a totes les formes dordenaci seran

igualment aplicables a les edificacions que saixequin en sl no
urbanitzable.
5.
Laplicaci daquests parmetres queda condicionada a les regulacions

ms precises de zona o a les especfiques que figuren en el plnol
dordenaci.
19
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Secci segona. Disposicions comuns a tots els tipus dordenaci

Art. 38 Tipus de disposicions
1.
S'inclouen en aquesta secci totes aquelles definicions, disposicions i

parmetres comuns i aplicables, si s'escau, als diferents sistemes
d'ordenaci.
2.
Per una major claredat aquestes es classifiquen segons afectin ms

directament a la forma de l'espai pblic, a la forma i ocupaci del sl o
a l'edificaci.
Subsecci primera. Parmetres relatius a la forma de lespai pblic

Art. 39 Tipus de parmetres
Els parmetres relatius a la forma de l'espai pblic fan referncia als

segents elements:
Alineacions
Rasants
Alada reguladora
Faanes
Mitgeres
Cossos
Elements sortints
Tanques
Reculades
Art. 40 Alineacions
1. Alineaci de carrer.
s la lnia de separaci entre el sl pblic qualificat de sistema viari i les
altres qualificacions.
2. Alineaci de faana.
s la lnia que assenyala on se situa el pla de faana de l'edificaci.
a) Pot sser fixa, coincidint amb l'alineaci de carrer o reculant respecte
daquesta (edificaci ordenada segons alineaci de carrer) o b
opcional, tot respectant unes distncies mnimes a les partions
(edificaci allada).
b) El sistema d'ordenaci volumtrica assenyalar les alineacions (fixes
o b opcionals) a lhora destablir la disposici dels volums
construbles.
3. Amplada del carrer
s la mesura perpendicular entre les dues alineacions confrontades d'un
carrer.
a) En l'edificaci ordenada segons alineaci de carrer, l'amplada del
carrer serveix de referncia per determinar l'alada dels edificis i la
dimensi de la volada dels cossos i dels elements sortints.
b) Quan es tracta de parcelles confrontades a vials de nova obertura,
l'amplada del carrer ser la que en virtut del pla i del projecte
d'urbanitzaci afecti realment l's pblic i, a aquest efecte, es cedeixi
i surbanitzi.
c) Noms els carrers efectivament urbanitzats, o aquells per als quals
s'asseguri la urbanitzaci simultnia a l'edificaci serviran de
parmetre regulador de les alades dels edificis o de les volades
permeses.
4.
Eix del carrer
20
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Lnia que uneix els punts mitjans del carrer entre alineacions de carrer
oposades.
5. Rasants
La rasant de la via s el perfil longitudinal del seu eix. La rasant de
l'edificaci s la cota a qu est situada la seva planta baixa respecte a la
rasant de la via o espai pblic. La rasant del terreny al voltant d'una
edificaci s la seva cota en el terreny on es fixi per aplicar la cota de la
planta baixa.
Art. 41 Alada reguladora
1.
S'entn per alada reguladora aquella mxima que poden assolir les
edificacions.
2.
L'alada reguladora es mesura verticalment sobre el pla exterior de la

faana fins al pla horitzontal que serveixi de referncia a la lnia del pla
superior del darrer forjat.
3.
En el sistema d'ordenaci segons alineaci de carrer l'alada de

l'edificaci s'amidar en el centre de la faana principal.
4.
La determinaci del punt de referncia o punt d'origen per l'amidament

de l'alada s diferent per a cada un dels supsits. Aix en els edificis
regulats per alineaci a carrer amb faana a una sola via:
a) Si la rasant del carrer, presa a la lnia de faana, presenta una
diferncia de nivells, entre els extrems de la faana de cota ms alta i
el centre, menor de seixanta centmetres (0,60 m), l'alada
reguladora mxima s'amidar al centre de la faana, a partir de la
rasant de la voravia en aquest punt.
b) Si la diferncia de nivells s ms de seixanta centmetres (0,60 m)
l'alada reguladora mxima s'amidar a partir d'un nivell situat a
seixanta centmetres (0,60 m) per sota de la cota de l'extrem de la
lnia de faana de la cota ms alta.
c) Quan l'aplicaci d'aquesta regla doni lloc al fet que, en determinats
punts de la faana, la rasant de la voravia se situ a dos metres (2 m)
per sota del punt d'aplicaci de l'alada reguladora, la faana s'haur
de dividir en els trams que calguin perqu aix no passi. A cada un
dels trams, l'alada reguladora s'haur d'amidar d'acord amb les
regles anteriors, com si cada tram correspongus a una faana
independent.
5.
En els edificis regulats per alineaci a carrer amb faana a dues o ms

vies, que facin cantonada o xamfr, s'aplicaran les condicions de
l'apartat anterior, per operant amb el conjunt de les faanes
desenvolupades com si es tracts d'una sola.
6.
En els edificis regulats per alineaci a carrer amb faanes amb front a
dues o ms vies sense fer cantonada ni xamfr i l'edificaci dels quals
a cada cara sigui separada de l'altra per l'espai lliure interior d'illa es
regularan, quant a l'alada, com si es tracts d'edificis independents.
7.
En els edificis regulats per alineaci a carrer en illes que no disposin,

almenys en la part objecte d'edificaci, d'espai lliure interior, l'alada
reguladora es determinar per l'amplada del vial al qual doni cada
edificaci. Aquesta alada s'aplicar fins a una fondria edificable
determinada pel lloc geomtric dels punts equidistants de l'alineaci
objecte d'edificaci i pel de la faana oposada.
8.
En els sistemes dordenaci dedificaci allada o conjunts

dordenaci unitria no alineada a carrer, l'alada reguladora
mxima es determinar en cada punt a partir de la cota de pis de la
21
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
planta que segons el relleu del terreny tingui la consideraci de planta

baixa.
a) En aquells casos en qu, per raons del pendent del terreny
l'edificaci es disposi esglaonadament, els volums d'edificaci que
siguin construts sobre cada una de les plantes, o parts de planta que
posseeixin la consideraci de planta baixa, se subjectaran a l'alada
mxima que correspongui en ra de cada una de les parts
esmentades, i l'edificabilitat total no superar en cap cas aquella que
resultaria d'edificar en un terreny horitzontal.
b) En cap cas les cotes de referncia de les plantes baixes podran
establir-se amb una variaci absoluta de ms-menys un metre (1 m),
en relaci a la cota resultant del terreny. Es prendr com a punt de
referncia de cada alada el centre de gravetat de cada planta baixa.
En les situacions on l's obligui a la construcci de molls de crrega i
descrrega es considerar planta baixa la situada per sobre d'aquesta
altura en funci de les necessitats del local.
9.
Amb independncia del tipus dordenaci, per damunt de l'alada

reguladora noms es permeten les segents construccions:
a) La coberta de l'edifici, que podr ser inclinada, plana o mixta.
b) La coberta inclinada en qu el pendent ser igual o inferior al trenta
per cent (30%) i l'arrencada del qual se situ sobre unes lnies
horitzontals situades als plans de faana anterior i posterior de
l'edifici, a una alada no superior a la reguladora mxima.
c) Les cambres d'aire i elements de cobertura en casos que hi hagi
terrat o coberta plana, amb una alada total mxima de seixanta
centmetres (0,60 m).
d) Les baranes de faana i dels patis interiors. L'alada d'aquestes
baranes no podr excedir un metre deu centmetres (1,10 m) si sn
opaques.
e) Els elements de separaci entre terrats. L'alada mxima d'aquests
elements no podr ultrapassar dos metres (2,00 m).
f) Els coronaments decoratius de les faanes.
g) Els elements tcnics.
10. Amb independncia del tipus dordenaci, la alada dels edificis no

vulnerar les servituds aeronutiques.
Art. 42 Elements tcnics
1.
Els elements tcnics de les installacions sn aquelles parts integrants

dels serveis de l'edifici de carcter com, com filtres d'aire, dipsits de
reserva d'aigua, de refrigeraci o acumuladors, conductes de ventilaci
o d'aigua, de refrigeraci o de fums, claraboies, antenes de
telecomunicaci, rdio i televisi, maquinria d'ascensor, espais per a
recorreguts extra dels ascensors i per a accs al terrat o coberta,
estenedors oberts, i d'altres.
2.
Els elements tcnics de les installacions hauran de romandre per sota

del diedre virtual traat a quaranta-cinc graus (45) per damunt de
l'alada reguladora en la lnia de faana ni sobrepassar una ocupaci
de ms d'un 20% del darrer forjat, ni l'alada de 3 metres, excepte
quan es justifiquin explcitament per les prpies necessitats del servei.
A aquest efecte, es considera justificat explcitament per a les antenes
de telecomunicacions, rdio i televisi.
3.
Els elements tcnics de les cobertes no vulneraran les servituds

aeronutiques.
22
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
4.
Per tots els edificis plurifamiliars i amb independncia del tipus

dordenaci es reservar com a mnim un 20% de la superfcie de la
coberta per usos comunitaris, exclosa la superfcie de lescala daccs.
5.
Les consoles exteriors dels aparells daire condicionat no podran situarse en els faanes dels edificis ni en els patis interiors, caldr situar-les
obligatriament en les cobertes dels mateixos.
Art. 43 Faanes
Sn els fronts construts de ledificaci que limiten amb lespai pblic o
lespai lliure privat
1.
En l'edificaci ordenada segons alineacions de carrer tindr la

consideraci de faana principal aquell tram de l'edificaci que limita
amb l'alineaci de vial. Ser en canvi faana posterior aquell tram del
permetre de l'edificaci, que dna front a l'espai lliure interior d'illa o
del fons de la parcella. Seran faanes laterals les que no constitueixin
ni faanes principal ni posterior.
2.
En l'edificaci allada totes les faanes tindran la consideraci de

principal.
3.
En els conjunts dordenaci unitria el projecte dordenaci definir

la condici de les faanes, assimilables a un dels casos anteriors.
4.
Condicions esttiques del pla de faana:

a) Totes les edificacions sintegraran en el conjunt de lentorn i
compliran les ordenances esttiques.
b) En particular, les construccions en llocs immediats o que formen part
dun grup dedificis de carcter artstic, histric, arqueolgic o
tradicional hauran dharmonitzar amb aquest, o quan sense existir
conjunts dedificis, nhi hagus algun de gran importncia o qualitat.
Aquestes condicions particulars es fan extensives als llocs o espais
urbans de singular significaci per ser espais oberts o de gran
perspectiva definidors de la imatge urbana ms rellevant dArenys de
Mar (la Riera, carrers del casc antic, Passeig Xifr... i tots els fronts
de places, espais lliures i construccions properes als principals
equipaments pblics).
c) Lincompliment de les condicions generals i particulars dels apartats
anteriors seran motiu suficient per denegar aquelles llicncies que les
contradiguin.
d) Els elements tcnics que afectin a la faana sollicitaran la llicncia
corresponent i sintegraran al conjunt del edifici.
Art. 44 Mitgeres
1.
S'entn per mitgera el mur lateral, parti de dues edificacions o

finques que s'eleva des dels fonaments a la coberta, encara que la
seva continutat s'interrompi per celoberts o patis de ventilaci de
carcter mancomunat.
2.
S'entn per mitgera temporal aquella que a la vista del planejament

vigent pot arribar a desaparixer en quedar tapada per l'edificaci
vena, hauran de ser acabades amb materials i colors del nivell de
qualitat d'una faana.
3.
S'entn per mitgeres definitives aquelles que a la vista del planejament

vigent no sigui possible o previsible ser tapades amb edificacions
confrontants, tota vegada que sn conseqncia de:
a) canvis d'alada en illes amb fronts de diferent alada.
23
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
b) parets cegues al pati d'illa com a conseqncia de parcelles que no

assoleixin la profunditat edificable de l'illa.
c) edificis que limitin amb volumetries especials (edificis de catleg,
esglsies, equipaments de volumetria especial, ordenacions
volumtriques residencials...).
d) paret lmit de front principal amb front secundari.
e) edificis en zona industrial (edificis industrials a partir de 5 m d'alada
de la planta baixa).
4.
Les mitgeres definitives seran considerades com a faanes i en

conseqncia el seu tractament ser nicament amb materials i colors
del nivell de qualitat d'una faana principal.
Art. 45 Cossos sortints

1.
Sn cossos sortints aquells que sobrepassen de la lnia de faana, de

l'alineaci interior, o espai lliure a l'interior d'illa, i tenen carcter
d'habitables o ocupables, estiguin tancats, semitancats o oberts.
2.
Sn cossos sortints tancats els miradors, les tribunes i altres similars

amb tots els costats amb tancaments. Sn cossos sortints semitancats
els que tinguin tancat totalment algun dels cantons laterals amb
tancaments opacs, com sn les galeries i similars, que reuneixen
aquestes caracterstiques. Sn cossos sortints oberts els balcons.
3.
La volada mxima dels cossos sortints s'amidar perpendicularment a

la lnia de faana. Aquests s'hauran de separar de la paret mitgera el
que reguli l'ordenana d'edificaci, que no ser inferior a 1m o tant
com volin.
4.
Per la regulaci dels cossos i elements sortints sestar al que es

disposi a les corresponents ordenances dedificaci.
5.
Els cossos sortints computaran a efectes docupaci.
6.
Els cossos sortints computaran a efectes dedificabilitat segons siguin:

a) Tancats, computaran al 100% de ledificabilitat.
b) Semitancats, computaran el 50% de ledificabilitat
c) Oberts, no computaran a efectes dedificabilitat.
7.
Estan prohibits els cossos sortints a la planta baixa. Amb les

limitacions i restriccions establertes per les ordenances per a cada
zona o sector, sadmeten els cossos sortints a partir de la primera
planta amb les segents condicions:
a) Als carrers de menys de 10 m no es permeten cossos sortints
tancats. Als carrers de menys de 4 m no es permeten cossos sortints
tancats ni semitancats.
b) Sestableix com a lmit lateral de vol dels cossos sortints el pla
vertical normal a la faana situat a 1 m de la paret mitgera.
c) En qualsevol cas, els cossos sortints no podran estar a una alada
inferior a 3,5 m de la voravia en qualsevol dels seus punts.
8.
En el sistema dordenaci segons alineaci de carrer , menys en

el cas de que sestableixi explcitament una ordenana especial per a
zones o sectors determinats, sn daplicaci per aquest sistema
dordenaci les segents prescripcions:
a) El vol mxim, amidat normalment al pla de faana en qualsevol
punt, no ser superior a 1/10 de lamplada del carrer, amb un mxim
dun metre (1,00 m). Si ledificaci dons front a vies o trams de vies
de diferents amplades, saplicar aquest criteri a cada via o tram de
via per separat.
24
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
b) El vol mxim dels cossos sortints oberts a lespai lliure interior dilla
no podr excedir dun vint del dimetre de la circumferncia
inscriptible a lespai lliure interior dilla, amb un vol mxim, en tot
cas, dun metre (1,00 m).
c) A lespai lliure interior dilla no es permeten cossos sortints tancats o
semitancats que ultrapassin la profunditat edificable. En cap cas
sadmeten cossos sortints si resulten patis inferiors a 6 metres.
d) La suma de les longituds dels cossos sortints oberts no pot
ultrapassar les 2/3 parts de la longitud de la faana. Els tancats i
semitancats no podran ocupar ms d'1/3 de la faana.
e) Els cossos venen limitats en llur distncia a la mitgera mitjanant el
pla lmit lateral del vol, que se situa a un metre de la paret mitgera.
La separaci entre cossos sortints independents ser igual o major
que el vol.
f) Per determinar la superfcie de les diferents dependncies de
lhabitatge, no es computar la part edificada en cos sortint.
9.
En el sistema dordenaci dedificaci allada La superfcie dels

cossos sortints tancats i semitancats computar a efectes de coeficient
dedificabilitat i ocupaci mxima. Els cossos sortints oberts no
computaran a efectes dedificabilitat per si, en all que es refereix a
locupaci mxima i a les separacions als lmits de la parcella en les
edificacions allades.
10. En el sistema dordenaci de volums els cossos sortints, tancats,

semitancats o oberts es definiran conjuntament amb lordenaci.
En els casos que les ordenacions de volum comportin faanes alineades al
carrer seran daplicaci les limitacions establertes en les ordenacions
segons alineacions a vial.
Art. 46 Elements sortints
1.
Els elements sortints sn

constructius no habitables
faana. Els elements no
elements anlegs) tenen la
part integrant de ledifici o b elements

ni ocupables que sobresurten del pla de
permanents (tendals, persianes i altres
consideraci delements sortints.
2.
Si la normativa especfica de cada zona, no estableix altres

determinacions, els elements sortints tindran les mateixes condicions
de vol que els cossos sortints, excepte a nivell de planta baixa i
coberta.
3.
Les condicions de vol pels elements sortints de planta baixa sn les

segents:
a) Es prohibeixen en carrers de menys de 6m.
b) Es prohibeixen en voreres de menys de 80cm
4.
c) Poden ocupar tota la longitud de la faana amb un vol mxim de la

ms petita de les dimensions segents:
1/50 de lamplada del vial
1/10 de lamplada de la vorera
15 cm.
Les condicions de vol per a les cornises de la coberta sn les segents:
a) Sajustaran a les condicions generals de les cornises de lentorn en el
que estan ubicades.
b) Poden ocupar tota lamplada de la faana amb un vol mxim de
0,45m. per a carrers de menys de 15m. damplada i fins 1m en la
resta de carrers.
25
POUM dArenys de Mar

5.
Normes Urbanstiques
Els elements tcnics de les installacions (aparells daire condicionat,

antenes parabliques i similars) no podran volar respecte el pla de
faana, justificaran la seva integraci en el conjunt de la faana i no
produiran molsties (aigua, aire calent, soroll...) als vianants.
Art. 47 Tanques
1.
Sn els elements que delimiten els espais no edificats corresponents a

parcelles contiges o la separaci entre aquestes i els espais pblics.
2.
En el sistema dordenaci per edificaci allada, o dordenaci de

volums, les tanques que confronten amb vials pblics, dotacions i
espais verds, es regularan, quant a alades i a materials, dacord als
segents parmetres:
a) Les tanques podran ser opaques fins una alada d'un metre i
cinquanta centmetres (1,50m.) i calats o vegetals fins un mxim de
dos metres (2 m), mesurats des de la rasant del carrer, si aquesta es
troba en un nivell inferior, del terreny. La part opaca no podr
superar mai lalada del mur de contenci de terres en aquest punt.
b) Les tanques que donin a espais pblics s'hauran de subjectar en tota
la seva longitud a les alineacions i rasants daquests, encara que, en
determinats casos, es permetr de retirar-les en part, amb la finalitat
de relacionar d'altra forma l'edificaci principal o les edificacions
auxiliars a l'alineaci de vial. En aquests casos, l'espai intermedi
entre edificaci i alineaci pblica s'haur de mantenir, tractat amb
jardineria a compte del propietari del sl.
c) L'alada mxima de les tanques opaques als lmits entre parcelles
mai no podr ultrapassar l'alada d'un metre i cinquanta centmetres
(1,50m.) i calats o vegetals fins un mxim de dos metres (2m.),
amidats des de la cota natural del terreny en la parti amb el ve. En
cas de diferncia de cotes entre les parcelles venes la part opaca no
podr superar tampoc els tres metres mesurats des de la cota de la
parcella inferior.
d) Els plans parcials que ordenin zones dedificaci allada han de fer
referncia a la disposici, alades i materials de les tanques, sense
sobrepassar els parmetres establerts en els apartats anteriors.
Art. 48 Reculades
1.
Sn les distncies mnimes que haur de guardar qualsevol edificaci

en totes les seves plantes respecte al carrer, als lmits de la parcella
(front, fons i laterals), o a altres edificacions existents en la mateixa
parcella (diferents als cossos auxiliars).
2.
En el cas de parcelles en cantonada o amb front a dues vies, rodades

o per a vianants, o espais lliures, s'entendr com a front tot el
permetre de la parcella que limita amb aquestes vies i espais lliures.
3.
Els cossos sortints hauran de respectar les separacions mnimes de

l'edificaci als llindars de parcella.
4.
Les plantes soterrani que resultin en part vistes com a resultat de

rebaixos, anivellaments de terreny o excavacions, hauran de respectar
les distncies mnimes a les partions de parcella vena i les reculades
respecte al carrer, sempre que no sespecifiqui altra cosa en les
normes corresponents a cada zona o subzona.
26
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Subsecci segona. Parmetres relatius a la forma i ocupaci del sl

Els parmetres relatius a la forma i ocupaci del sl fan referncia als

segents elements:
Parcella
Solar
Illa
Fondria edificable
Ocupaci
Espai lliure d'illa
Espai lliure de parcella
Edificabilitat
Adaptaci topogrfica
Art. 50 Parcella
1.
Definici:
a) S'entn per parcella tota porci de sl urb edificable, que compleixi
amb les condicions previstes pel planejament, delimitada amb la
finalitat de facilitar l'execuci de la urbanitzaci i de l'edificaci.
b) La unitat de parcella resultant del planejament no ha de coincidir
necessriament amb la unitat de propietat, es pot donar el cas que
una parcella comprengui diverses propietats i tamb el contrari.
c) Quan dins d'aquestes Normes o en els Plans parcials urbanstics o
Especials, s'establs una parcella mnima o unes condicions mnimes
de grandria o forma, ser obligatori, per poder edificar, complir les
condicions de superfcie i longitud definides com a mnimes.
S'exceptuen aquelles parcelles petites en sl urb, inscrites en el
Registre de la Propietat amb anterioritat a la data d'entrada en vigor
daquest Pla dordenaci urbanstica municipal, quan ho permetin
explcitament i en la dimensi que assenyalen els preceptes de cada
zona.
d) Les parcelles mnimes seran indivisibles. La qualitat de parcella
indivisible haur de fer-se constar obligatriament a la inscripci de la
finca en el Registre de la Propietat.
2. Regularitzaci de parcella:
Si la mitgera entre dos solars buits contigus no s normal en la lnia de
faana, es podran edificar sempre que l'angle format per la mitgera amb la
normal de la faana al punt d'intersecci, o de la seva prolongaci a
faana, sigui inferior a trenta graus (30). En els altres casos, per poder
edificar s'hauran de regularitzar els solars perqu compleixin la condici
indicada. Els casos especials, en qu les construccions existents
impossibilitessin la regularitzaci o que donin lloc a partions de parcelles,
corbats o trencats, o parcelles en angles, es resoldran aplicant els criteris
tcnics inspirats en les regles que cont aquest article i precisar dun
informe municipal previ.
3. Front mnim:
S'entn per front mnim de parcella aquella longitud d'alineaci de carrer
pertanyent a una mateixa parcella. Quan la parcella doni front a dos
carrers contigus, formant cant o xamfr n'hi haur prou que la condici de
front mnim es compleixi en qualsevol dels seus fronts.
No ser justificable com a front mnim la suma de dues faanes situades en
les condicions abans descrites.
27
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Art. 51 Solar
1.
Perqu una parcella tingui la consideraci de solar haur de complir

les condicions mnimes d'urbanitzaci i les superfcies establertes en el
planejament i que sajustin a les condicions determinades per la
legislaci vigent (article 29 del TRLU).
2.
Que estiguin classificats com a sl urb i que siguin aptes per

ledificaci segons llur qualificaci urbanstica.
3.
Que tinguin assenyalades alineacions i rasants.
4.
Que siguin susceptibles de llicncia immediata perqu no han estat

inclosos en Polgons dactuaci urbanstica ni Plans de millora urbana.
5.
Que, per edificar-los no hagin de cedir altres terrenys per a destinarlos a carrers o a vies amb vista a regularitzar les alineacions o a
completar la xarxa viria.
6.
Per atorgar la llicncia d'edificaci en el sl urb que sajusti a les

anteriors determinacions s necessari que la parcella disposi dels
serveis urbanstics bsics adequats a l's del sl previst, que dacord
amb el que disposa larticle 27.1 del TRLU sn:
a) Xarxa viria que tingui un nivell de consolidaci suficient per
permetre la connectivitat amb la trama viria bsica municipal, que
compti amb enllumenat pblic i estigui ntegrament pavimentada,
incls el pas de vianants.
b) Les xarxes dabastament daigua i sanejament.
c) El subministrament denergia elctrica.
7.
Aix no obstant, s'atorgar llicncia, condicionada a la realitzaci

simultnia de les obres d'urbanitzaci quan hi concorrin les
circumstncies segents:
a) Que estigui aprovat el corresponent projecte d'urbanitzaci.
b) Quan s'asseguri l'execuci simultnia o successiva de la urbanitzaci
en un termini que no excedeixi de tres mesos l'acabament de
l'edificaci, mitjanant la constituci de cauci en metllic o en fons
pblics dipositats a la Caixa General de Dipsits o a la Corporaci
Municipal, aval bancari, o hipoteca. La garantia no ser de quantia
inferior a l'import calculat de les obres d'urbanitzaci pendents
imputables al sollicitant i, amb aquesta finalitat, en el procediment
d'atorgament de la llicncia els tcnics municipals informaran sobre
aquests extrems.
Mentre no es constitueixi la garantia, no s'atorgar la llicncia.
En qualsevol cas, no es permetr l'ocupaci dels edificis fins que no
estigui completament acabada l'obra urbanitzadora.
Art. 52 Illa
S'entn per illa aquella superfcie de sl delimitada per les alineacions de
carrer -o alineacions de referncia- contiges, encara que contingui ms
d'una qualificaci urbanstica.
Art. 53 Fondria edificable
A les illes ordenades per alineaci a carrer:
1.
S'entn per fondria edificable la distncia normal a la lnia de faana

que limita l'alada reguladora de l'edificaci per la part posterior.
2.
La fondria edificable resulta del traat, en posici equidistant de les

faanes a la via pblica, d'unes lnies paralleles a les faanes, a una
distncia mxima, o b de forma que la superfcie interior resultant
equivalgui al percentatge de sl no ocupable establert en cada zona.
28
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
3.
La fondria edificable de cada parcella noms podr sser

ultrapassada amb cossos sortints oberts i amb elements sortints. Els
cossos sortints no podran sobrepassar un pla vertical traat per
lintersecci de leix de la mitgera amb la faana i que formi amb
aquesta un angle de 45.
4.
Les porcions de parcella que excedeixin de la fondria edificable,

formaran part de "l'espai lliure interior d'illa". No seran edificables
encara que els correspongus ms edificabilitat per una altra alineaci
de vialitat si no tenen faana a aquest carrer. La mateixa consideraci
tindran i se subjectaran a la mateixa restricci les porcions de solar
compreses entre el lmit posterior dels solars que no assoleixin la
profunditat edificable i el lmit de l'espai interior d'illa.
5.
En illes triangulars els angles aguts de ms de quaranta-cinc graus

(45) s'hauran de truncar de manera que resulti una lnia interior de
faana no menor de sis metres (6 m).
6.
En els casos d'illes irregulars i amb alineacions amb encontres aguts o

de parcellaci no ortogonal i altres similars, la lnia lmit de la
profunditat edificable es podr situar de manera no parallela a la lnia
de faana, sempre que de mitjana no resulti una fondria edificable
ms gran a la planta baixa i que no es sobrepassi en ms d'un metre i
mig (1,5 m) la profunditat terica.
7.
La fondria edificable no ser modificada per l'existncia de passatges

ni per la inclusi a l'espai lliure interior d'illa o en algunes de les
parcelles amb front a via pblica de sl pblic destinat a jard, parc,
dotacions o equipaments. En aquests supsits el clcul de la
profunditat edificable es far en la forma establerta per aquestes
Normes, com si aquestes parcelles fossin edificables per a usos
privats.
Art. 54 Ocupaci
1.
S'entn per ocupaci mxima per parcella aquell percentatge de la

superfcie de la parcella que pot ser ocupat per la projecci horitzontal
de l'edificaci o pels soterranis, que es poden regular conjuntament o
de forma independent.
2.
L'ocupaci mxima de parcella es fixa en la regulaci de zona.
3.
L'ocupaci s'amidar per la projecci ortogonal sobre un pla horitzontal

de tot el volum de l'edificaci, inclosos els cossos sortints.
4.
No computen com a ocupaci les rampes o escales daccs a la

parcella.
5.
Els edificis dhabitatge plurifamiliar podran ocupar un 15% ms en

planta soterrani sempre que es destini a garatges comunitaris. Si es
tracta dedificis allats, aquesta planta soterrani respectar la separaci
dels llindars establerta per a cada zona.
6.
Sexclouen daquesta regulaci aquelles parcelles en les que el

planejament preveu la construcci daparcaments ds pblic, en
aquest cas la planta o plantes destinades a aparcament poden ocupar
fins el 100% de la parcella.
Art. 55 Espai lliure interior d'illa

1.
S'entn per espai lliure interior d'illa, l'espai lliure d'edificaci que
resulti de l'aplicaci del parmetre regulador de la profunditat
edificable.
2.
Lespai lliure interior dilla es destinar prioritriament a patis i jardins.
29
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
3.
La construcci daparcaments soterranis a lespai lliure interior dilla

queda limitat a les situacions previstes a les corresponents zones, o a
les especficament determinades pel planejament.
4.
La construcci daparcament soterrani a lespai lliure interior dilla ha

de ser compatible amb el dest prioritari daquests, el que suposa la
previsi de plantaci i presncia de vegetaci amb la previsi duna
coberta vegetal que tingui com a mnim 1 m de fondria.
5.
L'espai lliure interior d'illa no es podr destinar a aparcament en

superfcie ni podr constituir un espai de circulaci de vehicles, a
excepci daquells casos especialment previstos en el planejament.
6.
En els cassos en que sadmet edificaci a lespai lliure interior de lilla

noms podr estendres, referit a la rasant dun carrer, fins a una
profunditat igual a la meitat de la distncia entre lalineaci interior de
ledificaci de la parcella i lalineaci interior oposada de lilla.
Aquesta profunditat lmit shaur de reduir en els casos de desnivell
entre faanes oposades de lilla de manera que ledificaci en lespai
lliure no depassi un pla ideal, traat a 45 des del lmit de la
profunditat edificable de la parcella oposada a laltura mxima
corresponent a la planta baixa. Tampoc ha de depassar el pla traat
digual manera des del lmit de la profunditat edificable de les
parcelles corresponents als altres frontals dilla.
En els casos en qu la parcella depassi la profunditat que diu el
pargraf anterior daquest apartat, sense arribar a un altre carrer, la
resta de la parcella no podr edificar-se, en planta baixa, a ms
alada de la que correspondria a un solar amb frontal a lalineaci
oposada i que tingus per longitud de faana el segment interceptat,
en aquest front, per dues perpendiculars a aquest segment, traades
des dels dos punts extrems posteriors del solar real.
Art. 56 Espai lliure de parcella

1.
s l'espai lliure d'edificaci conseqncia d'aplicar les regles

corresponents a les reculades mnimes i a l'ocupaci mxima. No tindr
altre aprofitament que el corresponent a espais lliures al servei de
l'edificaci corresponent, podent mancomunar-se els corresponents a
parcelles contiges.
2.
Pel que fa a tractament, utilitzaci i ocupaci d'aquests sls, ser

aplicable all que s'estableixi en la regulaci de zona i a les
determinacions corresponents als cossos.
Art. 57 Separacions mnimes a parcelles

1.
s la distncia a qu poden situar-se edificacions, dins duna parcella,

respecte als seus lmits de front, laterals i fons o respecte a les altres
construccions possibles en la parcella.
2.
Els cossos i elements sortints queden subjectes al compliment

daquestes separacions mnimes. Les plantes soterrani tamb queden
subjectes al compliment daquestes separacions, excepte les rampes
que serveixin per accedir al soterrani de les zones residencials amb
edificaci allada, sempre i quan no siguin superiors al 15% del total de
lespai lliure de parcel.la
3.
Les separacions mnimes aplicables sestableixen en la normativa

prpia de cada zona.
4.
No computaran a efectes de separaci mnima a faana, les places

soterrades expressament admeses pel planejament o les ordenances
municipals.
30
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Art. 58 Edificabilitat
1.
Sentn per edificabilitat la relaci entre la superfcie mxima de sostre

construble i la superfcie de la respectiva unitat de referncia
(parcella, unitat, sector). Pot expressar-se en metres quadrats de
2
sostre (m st) per metres quadrats de sl (m s), o en metres cbics

3
d'edificaci (m ) per metres quadrats de sl (m s).

2.
S'entn per coeficient d'edificabilitat bruta la relaci entre la

superfcie o volum edificable i la superfcie de les unitats d'execuci:
sectors de planejament o polgons dactuaci urbanstica.
3.
S'entn per coeficient d'edificabilitat neta la relaci entre la

superfcie o volum edificable i la superfcie de sl per a usos privats, un
cop deduts els sls de cessi obligatria en cada parcella, illa, sector
de planejament o polgon dactuaci urbanstica.
4.
Sostre mxim s la superfcie mxima de sostre edificable en metres

quadrats (m2) que defineix una figura de planejament aplicant els
criteris d'amidament definits en aquestes Normes.
5.
Sostre de l'edificaci a efectes de clcul d'edificabilitat

a) s la superfcie de sostre de l'edificaci tancada i semitancada.
b) La superfcie de sostre situada per sota de la planta baixa no s
computable a efectes del clcul d'edificabilitat, sempre que es destini
a usos de garatge, magatzem o similar.
c) La superfcie que ocupin els elements tcnics de les installacions per
sobre de l'alada reguladora mxima o permetre regulador no s
computable a efectes d'edificabilitat.
d) La superfcie que ocupin els patis dilluminaci i de ventilaci tancats
s computable a efectes del clcul d'edificabilitat.
e) En les zones en que sadmeti la construcci daltells en planta baixa,
la superfcie que es pugui edificar sota aquest concepte s
computable a efectes d'edificabilitat.
f) Els volums com ara caixes d'escala, ascensors, espais de consergeria
i recepci, cambres dinstallacions, garatges, locals comercials i
altres cossos d'edificaci, sn computables a efectes d'edificabilitat.
g) Les golfes o les plantes sotacoberta computaran a efectes
dedificabilitat sempre que lalada lliure sigui igual o superi els 1,9
metres. En el sistema dordenaci per alineaci a carrer, els possibles
increments dedificabilitat derivats de les golfes no computen a
efectes de reordenaci volumtrica.
h) Per aquelles zones ordenades per alineaci de vial els porxos en
planta baixa computen a efectes dedificabilitat. Per les zones
ordenades per edificaci allada o ordenaci de volums els
porxos a planta baixa computen el 50%, sempre que tinguin com a
mnim un front i un lateral oberts.
Art. 59 Adaptaci topogrfica del terreny

1.
Aquelles parcelles incloses en zones regulades per alineaci a carrer

sajustaran a les segents condicions:
a) La separaci de carrer o espai pblic sadaptar a les definicions i
regulacions de les plantes soterrani i plantes baixes.
b) Es defineix com a lnia terica de pendent homogeni aquella que
uneix les rasants dels dos carrers oposats, traada des del punt
exterior de la faana. Aquesta lnia es prendr com a mesura dels
possibles murs i plataformes danivellament
31
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
c) Les plataformes danivellament situades entre parcelles que

presentin diferncies de cota es podran situar com a mxim a 1,5
metres per damunt o a 2,20 metres per sota de la lnia terica de
pendent homogeni.
d) Les plataformes danivellament en linterior duna parcella no
superaran lalada mxima d1,5 metres per damunt o els 2,00
metres per sota. Els talussos danivellament no superaran el pendent
del 30%.
2.
Les parcelles incloses en zones dedificaci allada que presentin

pendents i desnivells sajustaran a les segents condicions dadaptaci
topogrfica i moviment de terres:
a) En els casos en qu sigui imprescindible lanivellament del sl amb
terrasses, aquestes es disposaran de manera que la cota de
cadascuna compleixi les condicions segents:
Les plataformes danivellament tocant a les llindes no podran situar se
a ms d1,50 m per damunt o a ms de 2,20 m per sota de la cota
natural de la llinda.
Les plataformes danivellament a linterior de parcella (excepte els
soterranis) hauran de disposar-se de manera que no depassin uns
talussos ideals de pendent 1:3 (alada:base) traats des de les cotes,
per damunt o per sota, possibles a les llindes. Els murs danivellament
de terres a les llindes no podran arribar, en cap punt, a una alada
superior a 1,50 m per damunt de la cota natural de la llinda ni a una
alada superior a 2,20 m per sota de la cota natural de la llinda. Els
murs interiors de contenci de terres no podran depassar, en la part
vista, una altura de 3,70 m.
b) En els sectors de sl urbanitzable delimitat o els Polgons dactuaci
urbanstica en sl urb no consolidat que presentin desnivells
superiors als 3 metres, naturals o procedents daterrassaments
agrcoles, el Pla parcial urbanstic que els desenvolupi justificar el
tractament daquests desnivells, particularment pel que fa referncia
a la consolidaci i estabilitat del sl.
c) Els Plans parcials urbanstics que ordenin el sl de les
caracterstiques de l'apartat anterior han de preveure necessriament
la disposici dels accessos i els aparcaments a cada parcella, o
establir les condicions que han de garantir-los.
32
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Subsecci tercera. Parmetres relatius a ledificaci

Els parmetres relatius a l'edificaci fan referncia als segents elements:
- Nombre de plantes
- Planta soterrani
- Planta baixa
- Planta pis
- Planta sota cobert
- Alada de les plantes
- Construccions auxiliars
- Patis de llum i ventilaci
- Installacions daire condicionat
- Xarxes interiors de recollida daiges
- Serveis devacuaci de residus slids urbans
- Condicions de garatges i aparcaments
Art. 61 Nombre de plantes
s el nombre mxim de pisos horitzontals que en cada punt de l'edificaci
poden forjar-se dins de l'alada reguladora de cada zona.
Art. 62 Planta soterrani
1.
En l'edificaci ordenada segons alineacions de carrer s'entn per

planta soterrani aquella situada per sota de la que t la condici de
planta baixa, tingui o no obertures a causa dels desnivells en qualsevol
dels fronts d'edificaci.
2.
En la resta de sistemes d'ordenaci s'entn per planta soterrani

tota planta o part de la planta que es trobi totalment o parcialment
enterrada, els sostres de la qual estiguin a menys d'un metre per sobre
del nivell del terreny exterior definitiu. La part de la planta
semisoterrada, el sostre de la qual sobresurti ms d'aquesta alada,
tindr, en tota aquesta part, la consideraci de planta baixa.
3.
Els soterranis no superaran les dues plantes o l'equivalent a 6 m de

profunditat. En els casos en qu les necessitats especfiques dun edifici
requereixin un major nombre de plantes soterrani s'haur de tramitar
prviament un Pla Especial on es justifiqui que no es produeix perjudici
per l's pblic del subsl.
4.
L'alada lliure mnima de la planta soterrani ser de dos metres

cinquanta centmetres (2,50 m).
5.
En l'edificaci ordenada segons alineacions de carrer l'ocupaci de la

planta soterrani pot assolir el 100% del sl ocupable per l'edifici i fins a
un 100% de l'espai lliure no edificable de cada unitat d'ordenaci
(parcella, illa, zona), sempre que es garanteixi la possibilitat de
plantaci d'arbrat al pati de parcella i un correcte sistema de drenatge
daiges pluvials.
6.
Sadmeten soterranis en substituci de terres, exclusivament per a

usos de garatge, i dacord amb les condicions generals dels apartats
anteriors.
Art. 63 Planta baixa

1.
En l'edificaci ordenada segons alineacions de carrer la planta

baixa s aquella el paviment de la qual est situat entre seixanta
centmetres (0,60 m) per sobre i seixanta centmetres (0,60 m) per
33
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
sota de la rasant del vial, en els punts de major i menor cota

respectivament que correspongui a la parcella. En les situacions on
l's obligui a la construcci de molls de crrega i descrrega es
considerar planta baixa la situada per sobre d'aquesta altura en
funci de les necessitats del local.
2.
Quan, a conseqncia del pendent, hi hagi ms d'una planta que se

situ dintre dels lmits establerts en el punt anterior, s'entendr com a
planta baixa, a cada tram, la de posici inferior.
3.
En els casos de parcelles que donin front simultniament a dos vials

oposats, la cota de planta baixa es referir a cada front, com si es
tracts de dues parcelles de fronts fins al punt mig de l'illa.
4.
En la resta de sistemes d'ordenaci s'entn per planta baixa la

primera planta per sobre de la planta soterrani, real o possible, segons
la definici anterior de soterrani.
5.
Amb independncia del sistema dordenaci i sempre que no sindiqui

explcitament a les Normes especfiques de cada zona o del
planejament de desenvolupament saplicaran els segents parmetres:
a) No sadmet el desdoblament de la planta baixa en dues plantes:
entresolat i semisoterrani.
b) No sadmet la construcci daltells com a ampliaci dels locals de
planta baixa sempre que no ho admeti explcitament la regulaci
d'una determinada zona.
Art. 64 Planta pis

1.
S'entn per planta pis tota planta d'edificaci per sobre de la planta
baixa.
2.
L'alada lliure mnima de la planta pis ser de 2,70 m.
Art. 65 Sotacobertes
1.
Es consideraran com a sotacobertes aquelles superfcies habitables

resultants de la formaci dels pendents de la coberta per sobre de
lalada reguladora. Per la formaci de sotacoberta sadmet larrencada
de la coberta a una alada de 0.60m sobre lltim forjat real.
2.
Les sotacobertes quedaran incloses en el glib format per l'alada

mxima admesa a cada zona o subzona i el pendent mxim del 30%
normatiu. Aquest glib inclou el gruix del forjat de lespai sotacoberta
3. Lespai de planta sotacoberta tan sols es podr destinar a:

- Trasters o espais comunitaris al servei del conjunt de ledifici.
- Ampliaci de lhabitatge situat immediatament en la planta inferior, sense
poder constituir mai un establiment independent i que la seva superfcie o
dest no sigui condici indispensable per obtenir els nivells mnims
dhabitabilitat de lhabitatge en que sinclouen.
En les zones o sectors de desenvolupament on es regula dedificabilitat
mxima de parcella a partir de coeficient dedificabilitat,els espais de
planta sotacoberta que tinguin una alada igual o superior a 1.9m
computaran a efectes dedificabilitat.
4.
Les obertures de ventilaci de les sotacobertes sintegraran als

pendents de la coberta sense que sobresurtin daquesta ni siguin
perceptibles en el pla de faana.
Art. 66 Alada de les plantes

1.
S'entn per alada lliure d'una planta la distncia entre el paviment i la

cara inferior del forjat o coberta inclinada de l'edifici.
34
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
2.
Sentn per alada total d'una planta la suma de l'alada lliure i el

gruix del sostre (distncia entre cares superiors de forjats).
3.
S'entn per alada til d'una planta la distncia entre el paviment i la

cara inferior dels cels rasos, elements estructurals puntuals o la cara
inferior dels altells. L'alada til mnima ser la definida per les
ordenances en funci de l's de cada local o estana.
a) Al tipus dordenaci segons alineacions de vial, lalada lliure
mnima de sostre de la planta baixa pel que fa a la cota de referncia
de lalada reguladora ser com a mnim de 3,50 m per a amplades
de vial de 15 m o ms i de 2,70 m com a mnim per amplades de
carrer inferiors.
b) A la resta de sistemes dordenaci l'alada lliure mnima de la
planta baixa es fixa en 2,70 m, llevat que el local es destini a un s
pblic, o b industrial o de magatzem, en qu aquesta haur de ser
com a mnim de 3,50 m.
c) Lalada lliure mnima de les plantes pis ser de 2,70 m per a tots els
tipus dordenaci.
Art. 67 Construccions auxiliars

1.
S'entn per construccions auxiliars les edificacions o cossos d'edificaci

al servei dels edificis principals, destinats a porteria, garatge particular,
dipsit d'eines de jardineria, maquinria de piscina, vestidors, quadres,
safarejos, rebosts, hivernacles, quioscos, caseta de control i altres usos
similars.
2.
El sostre edificat de les construccions auxiliars s computable als

efectes del clcul d'edificabilitat i ocupaci.
3.
Sempre que no sindiqui en les normes especfiques de cada zona, les

construccions auxiliars se situaran en l'mbit edificable definit en cada
sistema dordenaci, respectaran les reculades i les separacions de
llindars establertes a cada zona.
4.
No es consideraran edificacions auxiliars, i en conseqncia no seran

daplicaci les determinacions dels apartats anteriors, les rampes o
escales que tinguin com a objectiu laccs al jard o la relaci entre
parts de l'espai lliure de parcella com a conseqncia de l'ordenaci de
desnivells, sempre que no comportin elements tancats o amb
possibilitat de tancament.
Art. 68 Piscines
1.
Les piscines no computen a efectes docupaci ni edificabilitat, es

poden situar en l'espai lliure de parcella tot respectant les separacions
mnimes dun metre a carrer 3 m daltres llindars.
2.
En cap cas sautoritzaran piscines amb ocupacions superiors al 25% de

l'espai lliure de parcella.
3.
Les installacions o elements complementaris, com trampolins,

tancaments o altres, associats a la piscina, no superaran mai lalada
admesa per les tanques.
Art. 69 Patis de llum o celoberts

1.
Els habitatges de nova construcci en la seva concepci i

compartimentaci han de garantir la ventilaci transversal natural
provocada per la disposici de faanes i/o patis de ventilaci.
2.
S'entn per patis de llum (o celoberts), l'espai no edificat situat dins

del volum de l'edificaci, destinat a permetre la illuminaci i la
35
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
ventilaci de les dependncies de l'edifici o a crear en l'interior del

mateix espais lliures privats.
3.
En els edificis d'habitatges, shan dajustar a les condicions de

ventilaci i dilluminaci establertes pel decret dhabitabilitat. La
ventilaci o la illuminaci mitjanant elements o mitjans tcnics de
provada eficcia es permetr quan sassegurin les condicions
adequades d'higiene i nicament en peces auxiliars de l'habitatge no
destinades a sales o habitacions.
4.
Les obres d'ampliaci permeses per aquestes Normes, per addici de

noves plantes-pis sobre edificis ja construts, requeriran per a
l'atorgament de llicncies d'obres, l'adequaci de les dimensions dels
patis de llums de les plantes ja edificades al que estableixen les
ordenances d'edificaci.
5.
La dimensi i superfcie mnima obligada dels patis de llum o celoberts

depn de llur alada. La dimensi interior del celobert ha de permetre
inscriure en el seu interior un cercle de dimetre igual a 1/6 de la seva
alada, i com a mnim de 3 m. Les superfcies mnimes dels celoberts
sajusten a la segent taula:
Alada del pati
(n de plantes)
1 planta
2 plantes
3 plantes
4 plantes
ms de 4plantes
Superfcie mnima
(m2)
9
9
9
14
16
6.
Els celoberts mixtes, que sn els oberts per alguna de llurs cares a
espais lliures o vials, hauran de respectar les distncies mnimes entre
parets fixades pel dimetre del cercle inscriptible a linterior fixat en
aquest article. Les superfcies mnimes fixades a la taula anterior no
seran aplicables a aquests celoberts.
7.
El celobert ser mancomunat quan pertanyi al volum edificable de dues

o ms finques contiges. Ser indispensable als efectes daquestes
Normes, que la mancomunitat de patis sestableixi per escriptura
pblica, inscrita al Registre de la Propietat.
8.
A efectes dall disposat en aquest article sobre celoberts interiors, es

tindran en compte, a ms, les segents regles:
a) Les llums mnimes entre murs de celoberts, no podran reduir-se amb
sortints o altres elements o serveis, com sn els safareigs.
b) Lalada del celobert, a efectes de determinaci de la seva superfcie,
sestimar en nombre de plantes des de la ms baixa servida que el
necessiti com a celobert, fins a la ms elevada. En el cas que ledifici
disposi de coberta inclinada, i alguna de les parets del celobert a
lespai sotacobert superi els 2,5 metres dalada, es comptar una
planta ms a efectes de clcul de la superfcie del celobert.
c) El paviment dels celoberts es podr fer amb claraboies, sempre que
es deixi un espai perifric lliure sense tancament de cap mena, entre
les parets del celobert i la claraboia, amb una superfcie de ventilaci
mnima del 20% superior a la del celobert.
d) En cap cas es permetran estrangulacions en planta menors de dos
metres.
36
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Art. 70 Patis de ventilaci

1.
S'entendr per pati de ventilaci l'espai no edificat situat dins del

volum de l'edificaci destinat a permetre la ventilaci.
2.
Els patis de ventilaci poden sser interiors o mixtes.
3.
La dimensi i superfcie mnimes obligatries dels patis de ventilaci

sajustaran al que determini el decret dhabitabilitat dels habitatges
vigent No s perms reduir les llums mnimes interiors amb sortints.
4.
Lalada del pati, a efectes de determinaci de la seva superfcie,

samidar en nombre de plantes des de la ms baixa servida que el
necessiti, fins a la ms alta servida pel pati. En el cas que ledifici
disposi de coberta inclinada, i alguna de les parets del pati de
ventilaci a sotacoberta superi els 2,5 metres dalada, es comptar
una planta ms a efectes de clcul de la superfcie del pati de
ventilaci.
5.
Els patis de ventilaci es podran cobrir amb claraboies, sempre que es

deixi un espai perifric lliure, sense cap mena de tancament, entre la
part superior de les parets del pati i la claraboia, amb una superfcie de
ventilaci mnima igual a la del pati.
6.
Els patis de ventilaci o relacionats amb ls dhabitatge no es podran

utilitzar per a la ventilaci directa daparcaments collectius ni de locals
amb activitats industrials o sorolloses.
37
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
38
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Captol 5 Ordenances durbanitzaci

Elements urbans
Art. 71 Espais lliures
1.
Els espais de 5.000 m2 o ms tenen la consideraci de parcs.

a) En els parcs sadmet una ocupaci mxima per edificacions del 5%,
del 20% per pistes esportives descobertes i del 35% per aparcaments
soterrats sota terra vegetal.
b) Preferentment es conservar la vegetaci original, o es replantaran
espcies tradicionals, en una superfcie com a mnim del 50%.
c) Un mnim de 50% de lespai ha d'estar arbrat.
2.
Els espais de menys de 5.000 m2 tenen la consideraci de jardins

urbans.
a) Sempre que el pendent ho permeti, en els jardins sadmet una
ocupaci mxima del 30% per a una pista esportiva i del 50% per
aparcaments soterrats sota terra vegetal.
b) Un mnim de 30% de lespai ha d'estar arbrat.
3.
A les penyes o les rees amb pendents superiors al 30% sadmeten

obres de consolidaci, conservaci dels elements naturals i de
manteniment de la vegetaci. Sadmet la construcci de camins
exclusivament per a vianants sempre que es justifiqui la compatibilitat
amb les condicions anteriors.
Art. 72 Rotondes
Es recomana la soluci en rotonda per sser la ms econmica de
funcionament i per alentir la velocitat dels vehicles.
a) El dimetre mnim recomanat s de 24 m.
b) La corona mnima recomanada s de 4 m damplada per un carril i
de 6 m per dos carrils.
Art. 73 Carrers
1.
Tots els carrers que superin el pendent del 10% han de justificar el
traat front a altres alternatives possibles.
2.
Lamplada mnima dels nous carrers s de 12 m en rees de tipus

general; de 16 m en rees productives i de 5 m en els camins rurals
amb circulaci de vehicles.
3.
Tots els carrers de 12 o ms metres estaran arbrats i tamb els de les

rees exclusivament residencials de ms de 8 m.
Art. 74 Passatges de circulaci restringida o per a vianants.

Lamplada mnima dels nous passatges particulars s de 8 m en rees de
tipus general; de 10 m en rees productives i de 5 m en els passatges
exclusivament per a vianants.
Art. 75 Carrils de circulaci i aparcament
1.
Els carrils de circulaci de vehicles tindran una amplada mnima de:

a) 3 m en vies drees productives.
b) 2,75 m en vies principals o de dos sentits de circulaci.
c) 2,5 m en altres casos.
39
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
2.
Els carrils de circulaci de bicicletes de sentit nic tindran una amplada

mnima d'1,5 m, i els de doble sentit de 2 m i estaran separats 1 m
com a mnim dels carrils de circulaci de vehicles. En cas de vies
urbanes amb manca despai, els carrils unidireccionals es podran reduir
a 1 m i la separaci a 0,75 m.
3.
Les bandes daparcament en lnia tindran una amplada mnima de 2,40

m i les places una llargada mnima de 5,4 m. En el cas drees
productives lamplada mnima de la banda ser de 2,5 m.
Art. 76 Voreres i passeigs

1.
El conjunt de les voreres i passeigs dun vial, en rees ds general

tindran un mnim del 40% de la secci per vies de menys de 20 m i del
50% per vies de ms de 20 m.
a) Una de les voreres del carrer tindr una amplada mnima de 1,5 m i
de 3 m si t arbres.
b) Els passeigs tindran una amplada mnima de 9 m.
2.
Els carrers exclusivament residencials de 8 m o menys podran adoptar

un pla nic sense voreres.
3.
Igualment les rees molt denses o de molta activitat central podran

adoptar un pla nic sense voreres.
4.
En rees industrials o productives les voreres tindran un mnim de 2 m

i estaran arbrades.
5.
Les vores tindran una alada mxima de 20 cm.
6.
El pendent transversal de les voreres i passeig estar entre el 2 i el

3%.
7.
Els passos per a vianants, en la vorera, tindran una amplada mnima

d'1,2 m i estaran resolts amb rampa per a facilitar-ne laccs als
minusvlids.
Art. 77 Escocells i parterres

1.
Els escocells tindran una superfcie interior mnima de 0,7 m2.
2.
Els parterres tindran una superfcie mnima de 1,5 m2.
3.
Passos de vianants. Sestableixen dos tipus damplades:

a) 3 m per carrers de menys de 12 m damplada.
b) 5 m per carrers de 12 m o ms metres damplada.
Art. 78 Guals
Els guals dentrada als aparcaments i altres recintes tindran una amplada
de 3 m o de 6 m, que es podran eixamplar 1 m en cas de voreres estretes
o per facilitar les maniobres quan hi hagi dificultats objectives.
Art. 79 Passos en planta baixa
1.
Les servituds de pas en planta baixa coberta tindran una amplada

mnima de 6 m, o de 8 m si tenen pilars, per fondries fins a 16 m.
Tindran una amplada mnima de 8 m, o de 10 m si tenen pilars, per
fondries de ms de 16 m. Lalada interior mnima del pas ser de 3
m.
2.
Les servituds de pas descobertes tindran una amplada mnima de 5 m.
Art. 80 Drenatge
1.
Tot espai lliure d'edificaci, pblic o privat, excepte espais singulars,

tindr un mnim del 15% de la seva superfcie sense pavimentar amb
40
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
terreny filtrant. Almenys el 50% de les aiges pluvials que no es

reciclin shi abocaran.
2.
Per facilitar el drenatge i la recuperaci i reutilitzaci daigua sutilitzar

preferentment paviments permeables i/o pous dinfiltraci, retenci o
laminaci.
Art. 81 Rec despais pblics

1.
El rec dels espais pblics i vials es realitzar en primera instncia amb

aiges pluvials i procedents d'elevaci daiges subterrnies.
2.
LAjuntament construir els punts de recollida o captaci necessaris.
Art. 82 Nivells denllumenat exterior

1.
El consum de lenllumenat exterior ser inferior a 1w/m2. En casos

excepcionals es podr arribar a 1,5w/m2.
2.
Tota installaci denllumenat despais pblics representatius portar

elements de regulaci de la intensitat que permetin amortir el nivell
denllumenat.
3.
A les vies urbanes de circulaci principal lenllumenat mig estar entre

de 30 i 40 lux amb una uniformitat de ms de 0,4.
4.
A les vies secundries lenllumenat mig estar entre de 15 i 25 lux,

amb una uniformitat de ms de 0,3.
5.
A les altres vies, parcs i jardins lenllumenat mig ser com a mnim de
7 lux.
Art. 83 Xarxes delectricitat i comunicacions

1.
Totes les xarxes de subministrament elctric i de comunicacions en les

rees urbanes de tipus general han dsser subterrnies.
2.
Les companyies de serveis collaboraran amb lAjuntament per a portar

a terme el soterrament de lnies aries existents, que es realitzar en
parallel a la renovaci-pavimentaci peridica dels carrers.
Art. 84 Previsi de serveis soterrats

1.
En els projectes durbanitzaci i millora de carrers i places es deixar

executada la part possible del subministrament del gas.
2.
En els projectes durbanitzaci i millora de carrers i places es deixaran

enterrats 4 tubs de PVC de 100 mm amb les corresponents arquetes a
cada crulla, per a futures xarxes de servei.
Aprofitament de recursos
Art. 85 Reciclat daiges

1.
Els edificis de nova construcci i de gran rehabilitaci disposaran

dinstallaci de recirculaci de les aiges de dutxes, banyeres i
rentamans per a reutilitzar-les als wc.
2.
Aix mateix disposaran de recollida de les aiges pluvials per al rec si

disposen despais lliures dedificaci de ms de 100 m2 o per completar
la installaci definida en lapartat anterior.
Protecci solar i inrcia trmica
Art. 86 Faanes
Els edificis de nova construcci entre mitgeres que adoptin la soluci de
faana de doble full (cavity walls, faanes mediterrnies) en les parets de
41
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
tancament exterior podran incrementar en 20 cm la fondria edificable i en

els casos dedificaci allada deduir els 10 cm perimetrals per fer el cmput
de l'ocupaci mxima de la parcella o de l'edificabilitat mxima.
Art. 87 Antenes
Sadmeten noms installacions centralitzades en les cobertes. Pels edificis
existents no sadmet la ubicaci individual dantenes en cap altre indret que
no sigui la coberta i es prohibeix expressament la situaci en la faana a la
via pblica.
42
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Captol 6. Condicions dhabitabilitat dels habitatges
Art. 88 Condicions dhabitabilitat

Els habitatges de nova construcci, dampliaci i de rehabilitaci hauran de
complir el Decret dhabitabilitat dels habitatges o normativa legal que el
substitueixi, sobre les condicions d'habitabilitat dels habitatges i la cdula
d'habitabilitat.
Els habitatges, ja siguin de nova construcci, per ampliaci dexistents o
com a resultat de rehabilitaci, hauran dacomplir tamb els requisits
mnims de les taules segents.
En cas de rehabilitaci, si no es poden assolir aquestes exigncies que
sesmenten a continuaci, shaur de justificar en cada cas la impossibilitat
material i raonable dacomplir-los.
Art. 89 Classificaci dels habitatges.
1.
Els habitatges es composen per tipus i quantitat de peces que el

composen. El tipus dhabitatge sajustar als definits pel Decret
dhabitabilitat dels habitatges. El tipus dhabitatge es regula a les
ordenances municipals.
Art. 90 Altres parmetres que han de complir els edificis i els habitatges
Els parmetres de superfcies, alades interiors, superfcies mnimes tils
de les estances, amplades del passos i altres similars seran las que indiqui
el decret dhabitabilitat vigent o normativa general equivalent.
Art. 91 Illuminaci i ventilaci destances
Els parmetres relatius a superfcies mnimes dilluminaci i ventilaci de
les estances seran daplicaci els que indiqui el decret dhabitabilitat vigent
o altre normativa equivalent.
Art. 92 Bugaderia i estenedors
Sn daplicaci els parmetres relatius a espais per rentar roba i
estenedors indicats en el decret dhabitabilitat vigent o normativa general
equivalent.
Art. 93 Modificaci de les condicions dhabitabilitat.
Les condicions dhabitabilitat daquestes Normes o les que estableixin les
Ordenances municipals seran dobligat compliment i es consideraran
modificades nicament per una normativa de rang superior ms restrictiva.
Art. 94 Accessibilitat.
Els parmetres relatius a accessibilitat, accs a espais comuns, escales i
ascensors, sn daplicaci els corresponents al decret dhabitabilitat vigent
o normativa general equivalent.
43
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
44
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Captol 7. Intervenci administrativa en ledificaci i s del sl

Secci primera. Llicncies dobres i activitats
Art. 95 Actes subjectes a llicncia
1.
Estan subjectes a llicncia urbanstica prvia tots els actes de

transformaci o utilitzaci del sl i del subsl, dedificaci, de
construcci o denderrocament dobres.
2.
Dacord amb el que disposa larticle 187 del TRLU, resten subjectes a
llicncia urbanstica les actuacions segents:
a) Les parcellacions urbanstiques.
b) Les obres de construcci i d'edificaci de nova planta, i les
d'ampliaci,
reforma,
modificaci
o
rehabilitaci
d'edificis,
construccions i installacions ja existents.
c) La demolici total o parcial de les construccions i les edificacions.
d) Les obres puntuals d'urbanitzaci no incloses en un projecte
d'urbanitzaci.
e) La primera utilitzaci i ocupaci, i el canvi d's, dels edificis i de les
installacions.
f) Els moviments de terra i les obres de desmuntatge o explanaci en
qualsevol classe de sl.
g) L'autoritzaci d'obres i usos de manera provisional, d'acord amb el
que estableix aquesta Llei.
h) L'extracci d'rids i l'explotaci de pedreres.
i)
j)
L'acumulaci de residus i el dipsit de materials que alterin les

caracterstiques del paisatge.
La construcci o la installaci de murs i tanques.
k) L'obertura, la pavimentaci i la modificaci de camins rurals.

l)
La installaci de cases prefabricades i installacions similars, siguin

provisionals o permanents.
m) La installaci d'hivernacles o installacions similars.

n) La tala de masses arbries, de vegetaci arbustiva o d'arbres allats,
en els supsits en qu ho exigeixi el planejament urbanstic.
o) La collocaci de cartells i tanques de propaganda visibles des de la
via pblica.
p) Les installacions i les actuacions que afectin el subsl.
q) La installaci de lnies elctriques, telefniques o altres de similars.
Les installacions i estacions radioelctriques en els segents casos:
- quan hi hagi impacte en el patrimoni historicoartstic,
- quan es faci s privatiu i ocupaci dels bens de patrimoni pblic,
- quan ocupin una superfcie superior a 300 m2, a aquets efecte es
computa tota la superfcie inclosa dins de la tanca de lestaci o
installaci,
- quan tingui impacte en espais naturals protegits, si es tracta
dinstallacions de nova construcci.
r) La constituci dun rgim de propietat horitzontal o b dun complex
immobiliari privat, o la seva modificaci quan comporti un increment
del nombre dhabitatges o establiments, i tamb les operacions que
tinguin
per
objecte
constituir
ms
elements
susceptibles
daprofitament independent dels que shagin fet constar en una
45
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
declaraci dobra nova precedent. No cal la llicncia si la llicncia

dobres ja cont el nombre de departaments individuals susceptibles
daprofitament independent.
s) Totes les altres actuacions en qu ho exigeixin el planejament o les
3.
No estan subjectes a la llicncia urbanstica les obres d'urbanitzaci

previstes en els plans i els projectes degudament aprovats, ni les
parcellacions o la divisi de finques incloses en un projecte de
reparcellaci aprovat.
4.
Les ordenances municipals, en els termes establerts per la normativa

de rgim local i en funci de l'entitat de les obres o les actuacions a
fer, poden substituir la necessitat d'obtenir la llicncia urbanstica per
una comunicaci prvia de la persona interessada a l'administraci
municipal. Les llicncies s'atorguen sense perjudici de la resta
d'autoritzacions que siguin preceptives d'acord amb la legislaci de
rgim local o sectorial.
5.
En general, ser sotms a l'obtenci de la preceptiva llicncia

municipal qualsevol altre acte assenyalat pel Pla dOrdenaci
Urbanstica Municipal o per les figures de planejament que el
desenvolupin o complementin, llevat daquelles actuacions pbliques
especficament excloses per la legislaci sectorial vigent.
6.
L'obligaci d'obtenir prviament la llicncia en els supsits indicats a

l'apartat primer d'aquest article, afecta tamb als sectors o activitats
subjectes a l'autoritzaci d'altres Administracions. La necessitat
d'obtenir autoritzacions o concessions d'altres Administracions no deixa
sense efecte l'obligaci d'obtenir la llicncia municipal corresponent, de
manera que sense aquesta, no es pot iniciar l'activitat o l'obra, llevat
daquelles actuacions especficament excloses per la legislaci sectorial
vigent.
7.
El procediment d'atorgament de llicncies s'ajustar a all que preveu

la legislaci de Rgim Local.
8.
En cap cas s'entendr adquirida per silenci administratiu una llicncia

de contingut contrari a la legislaci vigent o al planejament urbanstic.
Art. 96 Actes promoguts per administracions pbliques

1.
En relaci amb els actes assenyalats en l'article anterior, quan aquests

siguin promoguts per rgans de l'Estat, de la Generalitat o d'altres
Entitats de Dret Pblic, ser tamb obligatria la sollicitud de llicncia
excepte disposici contraria per part duna norma sectorial.
2.
En cas d'urgncia o inters excepcional, s'haur d'observar all que

preveu la legislaci urbanstica vigent (articles 190.2 del TRLU, 8 i 9
del RDU).
Art. 97 Actes sotmesos a comunicaci

1.
Les actuacions relacionades en el present article, atesa la seva entitat

tcnica, nicament hauran de ser comunicades a lAjuntament, abans
diniciar-ne la seva execuci:
a) Les obres que no suposin canvis en les obertures, les parets, els
pilars i els forjats, ni en lestructura, ni en la distribuci interior de
ledifici; sempre que no precisin direcci dobra, o estudi de seguretat
i salut; ni modifiquin els usos existents o ni suposin la installaci de
bastides per la seva execuci.
b) Larranjament de faanes, dels voladissos i/o les modificacions en
laspecte exterior de les edificacions. sempre que no suposin la
46
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
installaci de bastides o elements assimilables, que puguin suposar

risc i que requereixin estudi de seguretat i salut. Exceptuant edificis
inclosos en el casc antic.
c) La reparaci puntual no estructural dhumitats en coberts i terrats,
sempre que no afecti la seva totalitat.
d) Actuacions de neteja i arranjaments de jardins i solars que no suposi
tala darbres.
e) La primera utilitzaci i ocupaci, i el canvi d's, dels edificis i de les
installacions.
2.
La comunicaci es realitzar mitjanant la presentaci dinstncia de

sollicitud segons model normalitzat. A la sollicitud shaur de fer
constar clarament les obres per les que es demana lassabentat
municipal, ladrea on shan dexecutar i si sescau caldr demanar la
sollicitud docupaci de la via pblica per la installaci de contenidors
o sacs per a la gesti de les runes generades. Podran iniciar-se les
obres al dia segent de donar coneixement a lAjuntament.
Art. 98 Innecessarietat de l'obtenci de llicncia

1.
Les obres d'urbanitzaci, construcci i enderroc quan s'executin

d'acord amb un projecte d'urbanitzaci aprovat per l'Ajuntament,
projecte d'obres o d'una ordre d'execuci, no requeriran la preceptiva
llicncia municipal.
2.
Ordres dexecuci: caldr presentar a lAjuntament la documentaci

corresponent a lexecuci de les obres (assumeix, estudi Seguretat i
salut...).
3.
Les installacions i estacions radioelctriques no especificades en

aquestes Normes.
Art. 99 Tipus de llicncies

1.
Lordenana reguladora dels procediments per latorgament de llicncia

dobres i activitats contemplar i regular detalladament, com a mnim,
els segents tipus de llicncies:
a) Llicncies dedificaci
- Llicncia dobres majors
- Llicncia dobres menors
- Llicncia denderroc
- Llicncies ds del sl i subsl
- Llicncies de connexi a la xarxa de clavegueram
- Llicncia dobertura de vies, camins i accessos rodats
- Llicncia de moviments de terres
- Llicncia dobres durbanitzaci
- Llicncia de realitzaci de rases, cates i canalitzacions a la via pblica
- Llicncia per a la installaci de xarxes de serveis a la via pblica
- Llicncia per a la installaci de grues, bastides i aparells elevadors
per a la construcci
- Llicncia per a installacions publicitries
- Llicncia de tala darbres
- Llicncia de parcellaci urbanstica
- Llicncia dabocament daiges residuals a la xarxa de clavegueres
b) Llicncies ambientals segons Llei de Control i Protecci Ambiental de
les Activitats.
c) Llicncies amb carcter de precarietat, que no sn daplicaci en els
elements protegits pel Pla especial de protecci del Patrimoni
Arquitectnic (PEPPA).
47
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
d) Es podran autoritzar obres i usos justificats amb carcter provisional,

previ informe favorable de la Comissi dUrbanisme, sempre i quan
no haguessin de dificultar lexecuci del planejament i sajustin als
requisits establerts a larticle 53 del TRLU.
e) Aquestes edificacions o installacions hauran denderrocar-se quan
ho acordi lAjuntament i tant les obres com ls o activitat no seran
en cap cas indemnitzables.
Art. 100 Llicncies d'obres majors i llicncies d'obres menors
1.
Per tramitar les llicncies, en relaci amb el que disposa larticle 79 del
ROAS. les obres es classificaran en majors i menors, dacord amb
lentitat tcnica, la importncia econmica i la transcendncia
urbanstica.
2.
Tindran la consideraci dobres majors, les segents:

a) Les de nova planta i les dampliaci
b) Les de reforma que suposin modificaci de lestructura de ledifici
c) Les de reforma que suposin modificaci substancial de la distribuci
interior dels edificis o de la composici i distribuci dobertures i
elements constructius a les faanes
d) Les durbanitzaci que no configurin un projecte dobres menors
e) Les denderroc complert dedificis, no catalogats pel seu inters
histric-artstic.
3.
Tindran la consideraci dobres menors, les segents:

a) Les realitzades en la via pblica, relacionades amb ledificaci
contigua:
- Construcci o reparaci de guals en les voreres, aix com llur
supressi;
- Collocaci de rtols, banderes i anuncis lluminosos;
- Collocaci danuncis excepte els situats sobre la coberta dels edificis,
subjectes a llicncia dobres majors;
- Collocaci de pals;
- Collocaci de veles en les plantes baixes de faana a la via pblica, i
- Installaci de marquesines per a comeros.
b)
-
Les obres auxiliars de la construcci:

Establiment de tanques de precauci dobres;
Construcci de ponts, bastides i similars;
Execuci de cales, pous i sndejos dexploraci quan encara no
shagus atorgat llicncia dobres;
Recalat dedificis per construir altres que disposin de llicncia;
Protecci de faanes;
Collocaci de grues-torre, ascensors, snies o daltres aparells
elevadors per a la construcci;
Realitzaci de treballs danivellament que no alterin en ms dun
metre les cotes naturals del terreny en algun punt ni tinguin
rellevncia o transcendncia a efectes damidament de les alades
reguladores de ledifici, i
Construcci o installaci de barraques provisionals dobra.
c) Les petites obres de reparaci:

- Modificaci o arrengament dedificis Execuci dobres a interiors de
locals no destinats a habitatge que no modifiquin la seva estructura i
millorin les condicions dhigiene i esttica;
- Reparaci de cobertes i terrats;
48
POUM dArenys de Mar

-
Normes Urbanstiques
Pintura, estuc i reparaci de faanes dedificis no inclosos en Catlegs

dinters histric-artstic; quan hagin de donar lloc a redacci destudi
de seguretat i salut i direcci facultativa de les obres;
Construcci de pous i fosses sptiques;
Modificaci de balcons, lleixes de finestres o elements sortints;
Canvi o reparaci delements estructurals;
Execuci o modificaci dobertures que no afectin elements
estructurals;
Formaci de banys petits en locals comercials i magatzems;
Construcci i modificaci daparadors;
Collocaci delements mecnics de les installacions en terrasses o
terrats en edificis, que no estiguin emparats per llicncia dobres;
Reposici delements alterats per accident o deteriorament de
faanes;
Coberts lleugers, oberts o tancats lateralment per envans de
superfcie no ms gran de 50 m2 i lalada total de la qual no
excedeixi de 5 m, i
Enderroc parcial dedificis no inclosos en Catlegs dinters histricartstic.
d) Les obres en solars o patis

- Establiment de tanques definitives;
- Construcci o enderroc de coberts provisionals duna planta i de
menys de cinquanta metres quadrats (50 m2) de superfcie total;
- Treballs danivellament en lentorn de ledifici construt, sempre que
amb aquells no es produeixin variacions en ms dun metre cinquanta
centmetres (1,50 m) sobre o sota el nivell natural del terreny en
algun punt, i
- Formaci de jardins quan no es tracti dels privats complementaris en
ledificaci de la parcella, que estan exceptuats de llicncia.
e) Tindr tamb la consideraci dobra menor, a efectes dall previst
en aquest article i sense perjudici del que disposi lAjuntament, la
primera utilitzaci dels edificis i installacions.
Art. 101 Documentaci i procediment administratiu per l'atorgament de
llicncies
Respecte a cadascun dels tipus de llicncies que es determina a l'article
anterior l'ordenana reguladora dels procediments per l'atorgament de
llicncies d'obres i activitats establir com a mnim:
1.
Les obres o activitats subjectes a la corresponent llicncia
2.
La documentaci administrativa i tcnica necessria que caldr aportar
3.
El procediment administratiu a seguir per a la seva obtenci
Art. 102 Contingut de les llicncies

1.
Tot all que disposin aquestes Normes, les Ordenances municipals i la

legislaci general que sigui aplicable en cada cas respecte a condicions
d'edificabilitat i s, i si s'escau, respecte a condicions higiniques o
tcniques, de seguretat o salubritat, s'entendr incls en el contingut
de l'acte d'atorgament de llicncia, clusules, i a ms, el contingut
implcit, segons la classe i destinaci del sl i les condicions
d'edificabilitat i usos.
2.
No es podran justificar les vulneracions d'aquestes Normes en el silenci

o insuficincia del contingut de la llicncia. El promotor/a, empresari/a
o el tcnic/a director/a de les obres es podr dirigir a l'Administraci
que hagi atorgat la llicncia i sollicitar la informaci que consideri
necessria.
49
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Art. 103 Competncia per l'atorgament de les llicncies

1.
La competncia per atorgar les llicncies correspondr a l'Ajuntament,

llevat en els casos previstos a la legislaci urbanstica vigent.
2.
Les sollicituds de llicncies per obres en edificis o elements inclosos en

el catleg de bns a protegits lrgan competent per autoritzar les
obres en els bns protegits s el segent:
a) Bns culturals dinters nacional (BCIN).- Comissi Territorial del
Patrimoni Cultural de Barcelona (CTPCB) del Departament de Cultura
de la Generalitat Catalunya.
b) Bns culturals dinters local (BCIL).- Ajuntament d'Arenys de Mar.
Correspon a la CTPCB emetre informes sobre les propostes de deixar
sense efecte la declaraci de BCIL, d'acord amb l'article 17.4 de la
Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural catal.
La CTPCB pot emetre els informes i
atendre consultes que
l'ajuntament els formuli en relaci amb el patrimoni arquitectnic,
arqueolgic i paleontolgic en virtut del que estableix larticle 2.1.k
del Decret 276/2005, de 27 de desembre, de les comissions
territorials del patrimoni cultural.
c) Bns de protecci urbanstica (BPU).- Ajuntament d'Arenys de Mar.
d) Patrimoni arqueolgic: Jaciments arqueolgics. Direcci General del
Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de
Catalunya. Servei dArqueologia i Paleontologia.
3.
Tota denegaci de llicncia haur de ser motivada d'acord amb el que

contempli la normativa urbanstica vigent.
Art. 104 Terminis

1.
Totes les llicncies hauran de preveure un termini per a comenar les

obres i activitats projectades i un altre per a acabar-les. Aquests
terminis vindran establerts per les ordenances municipals.
2.
La caducitat de la llicncia es produir pel transcurs de qualsevol

termini i, si s'escau, de les prrrogues atorgades sense haver
comenat les obres o activitats, o b sense haver-les acabat, un cop
advertit el titular per l'Administraci abans d'un o de tres mesos de la
finalitzaci dels terminis esmentats, respectivament, llevat que la
llicncia ja contingui explcitament aquest advertiment.
3.
La caducitat de la llicncia haur d'sser declarada per l'organisme

competent per al seu atorgament i determinar l'arxiu de les
actuacions.
4.
La suspensi de l'obra durant un termini de ms d'un any donar lloc a

la caducitat de la llicncia.
Art. 105 Condicions de l'atorgament

1.
Les llicncies s'atorgaran amb subjecci al que disposen aquestes

Normes, a la classe de sl i a la destinaci, i a les condicions
d'aprofitament, edificabilitat i s previstes en les mateixes Normes.
2.
Quan l'obra o edificaci requereixi la prvia urbanitzaci i els terrenys

de cessi obligatria i gratuta no s'hagin lliurat a l'Administraci, no es
podr atorgar la llicncia d'edificaci fins que es compleixin els deures
de cessi de terrenys i el costejament de la urbanitzaci.
3.
No obstant aix, i d'acord amb la legislaci urbanstica vigent,

s'atorgar la llicncia, condicionada a l'execuci de les obres
d'urbanitzaci, quan s'asseguri l'exercici simultani o successiu de la
urbanitzaci en un termini que no sigui superior a tres mesos des de
l'acabament de l'edificaci, mitjanant la constituci de cauci en
50
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
metllic o fons pblic, dipositats a la Caixa Municipal de Dipsits, aval

bancari o hipoteca.
4.
La garantia no ser de quantia inferior a l'import calculat de les obres

d'urbanitzaci pendents imputables al sollicitant i, amb aquesta
finalitat, en el procediment d'atorgament de la llicncia, els Serveis
Tcnics Municipals informaran sobre aquests extrems.
5.
Mentre la garantia no estigui constituda i acreditada en el procediment

municipal, no procedir l'obtenci de llicncia.
6.
En qualsevol cas, i d'acord amb la legislaci vigent (art. 237.4 del

RLUC), latorgament de llicncia de primera ocupaci requereix el
compliment dels compromisos durbanitzaci assumits.
Art. 106 Carcter reglat de l'atorgament de llicncia

Quan el projecte presentat s'ajusti estrictament al planejament vigent, a
les seves normes urbanstiques, a les ordenances reguladores i resta de
disposicions aplicables, i un cop s'hagi complimentat tota la documentaci i
seguit el procediment establert en l'ordenana corresponent, l'rgan
competent haur d'atorgar la llicncia sollicitada.
Art. 107 Deficincies
1.
Quan dels informes dels Serveis Tcnics Municipals, o organismes que

hagin informat la petici de llicncia, en resultin deficincies, es
distingir entre les esmenables i les no esmenables.
2.
S'entendr per deficincies esmenables o no esmenables aquelles que

s'estableixin en l'ordenana reguladora dels procediments per
l'atorgament de llicncies d'obres i activitats.
3.
El cmput dels terminis per a l'atorgament de llicncies quedar

susps, segons la legislaci sectorial vigent (art. 79d) i 81.3 del
ROAS), durant el perode concedit a l'interessat per a esmenar
deficincies del projecte.
Art. 108 Terminis de l'atorgament

Els terminis per a l'atorgament de les llicncies seran aquells que es fixen a
l'ordenana reguladora dels procediments per a l'atorgament de llicncies
d'obres i activitats d'acord amb els procediments adaptats a les normes
sobre silenci positiu establertes en la legislaci vigent (art. 81 i 82 del
ROAS).
Art. 109 Llicncies d'edificaci en sl urb
1.
Per atorgar la llicncia d'edificaci en el sl urb consolidat s

necessari que la parcella a ms de complir les dimensions mnimes
previstes pel planejament, tingui consideraci de solar, dacord amb
all que estableix larticle 29 del TRLU.
2.
En sl urb no consolidat, sempre que el POUM delimiti un Polgon

dactuaci urbanstica (PAU) o un Pla de millora urbana (PMU),
latorgament de llicncies queda condicionat a laprovaci definitiva del
planejament, dels projectes de reparcellaci i durbanitzaci.
3.
Dacord amb les determinacions de l'article 41 del TRLU, sadmet que

les obres dedificaci siguin simultnies a les d'urbanitzaci o
reurbanitzaci, si prviament es presta la garantia i sexecuten
simultniament
els
elements
durbanitzaci
determinats
per
lAdministraci.
51
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Art. 110 Llicncies d'edificaci en sl urbanitzable

En el sl urbanitzable delimitat noms es podran atorgar llicncies de
parcellaci i dedificaci un cop s'hagin aprovat els corresponents PPU i els
corresponents projectes de reparcellaci i durbanitzaci, les parcelles
resultants adquireixin la condici de solar o es garanteixi lexecuci
simultnia de les obres durbanitzaci dacord amb els requisits de l'article
237 del RLUC.
Secci segona. Rgim jurdic per a la concessi de llicncies dobres i

activitats en edificis en situaci fora dordenaci, volum o s
disconforme o inclosos dins duna rea de planejament o execuci
Art. 111 Edificis i installacions en situaci de fora dordenaci
1.
Els edificis i installacions i els usos anteriors a la data d'entrada en

vigor d'aquest POUM, o del planejament que el desenvolupi, qualificats
com a sistemes generals o locals de carcter pblic i per tant subjectes
per ra de les seves determinacions a expropiaci, cessi obligatria i
gratuta, enderrocament o cessament quedaran en situaci de fora
d'ordenaci.
2.
Aquelles construccions i les installacions que no sajustin a aquest Pla

dOrdenaci Urbanstica Municipal o al planejament derivat, respecte
de les quals no sigui possible laplicaci de les mesures de restauraci
regulades en el captol II del ttol set del TRLU, quedaran en situaci
de fora dordenaci o de disconformitat, segons el que correspongui en
aplicaci dels apartats de l1 al 6 de lart. 108 del TRLU.
3.
En tots els casos, queden fora dordenaci les edificacions implantades

illegalment en sl no urbanitzable respecte a la qual shagi prescrit
lacci de restauraci de la realitat fsica alterada.
Art. 112 Rgim jurdic aplicable als edificis i installacions en situaci de fora
d'ordenaci
1.
La situaci de fora d'ordenaci comportar als edificis i installacions el

segent rgim jurdic d'acord amb la legislaci urbanstica vigent
(article 108.2 del TRLU, i concordants).
2.
Es prohibeixen les obres de consolidaci, d'augment de volum, de

modernitzaci, i aquelles que incrementen el valor d'expropiaci dels
edificis o installacions.
3.
S'autoritzen amb carcter general petites reparacions ordinries que

exigeixin la higiene, l'ornament i la conservaci de l'immoble.
4.
El valor de les obres que s'autoritzin no ser en cap cas compensat en

els expedients expropiatoris, de reparcellaci o de compensaci.
5.
L'eficcia de la llicncia amb carcter de precarietat per les obres

autoritzables estar condicionada a la corresponent anotaci marginal
de les condicions imposades en la concessi de la llicncia en la
inscripci registral de la finca.
6.
S'autoritzen els segents usos i activitats:

a) Aquells que ho siguin per la corresponent llicncia, que s'exerceixin
dins d'un edifici o installaci en situaci de fora d'ordenaci, podran
continuar realitzant-se fins que no s'hagi de dur a terme
l'expropiaci, la cessi gratuta o l'enderroc.
b) Les modificacions de l'activitat existent amb la llicncia i la
installaci d'una nova activitat sempre que no comporti la realitzaci
52
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
d'obres prohibides i no dificulti l'execuci del planejament, es podr

autoritzar mitjanant llicncia a precari en les condicions establertes
en l'article 53 del TRLU.
c) L'autoritzaci per a la installaci d'un s o activitat en un edifici o
installaci fora d'ordenaci no ser en cap cas compensat en els
expedients expropiatoris, de reparcellaci o de compensaci.
Art. 113 Edificis i installacions en situaci de volum o s disconforme
1.
Els edificis i installacions anteriors a la data d'entrada en vigor

d'aquest Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal o del planejament que
el desenvolupi, que no estiguin en situaci de fora d'ordenaci, per
que, no obstant, el seu volum o s no sigui compatible o conforme
amb la reglamentaci de les condicions bsiques del nou planejament
estaran en situaci de volum o s disconforme.
2.
Les condicions bsiques de lordenaci venen especificades en les

Normes urbanstiques de cada tipus de qualificaci del sl. Als efectes
del que estableix el punt anterior, i amb carcter general i a manca de
regulaci especfica, s'entenen per condicions bsiques generals i del
nou planejament, les determinacions sobre alada, volum, ocupaci
mxima permesa de les parcelles, situaci de les edificacions, nombre
d'habitatges i coeficient d'edificabilitat neta de la zona aplicada a la
parcella, o s compatible en la mesura que siguin aplicables per a la
classe de sl de qu es tracti.
3.
En tots els casos, es consideraran de volum disconforme totes aquelles

edificacions que superin en ms dun 10% qualsevol dels parmetres
dordenaci bsica definits per la corresponent zona.
Art. 114 Rgim jurdic aplicable als edificis i installacions en situaci de

volum o s disconforme
1.
En els edificis i installacions en situaci de volum o s disconforme es

podran autoritzar les obres de consolidaci, restauraci o canvi ds,
sempre que estiguin dacord amb les condicions bsiques del nou
planejament, segons el que determina larticle 108.4 del TRLU.
2.
Es consideren volums disconformes quan les edificacions existents

superin les condicions de fondria i alada en cas dordenaci per
alineaci a carrer o el sostre mxim, l'ocupaci o lalada en cas
d'edificaci allada.
3.
Quan la disconformitat radiqui en l's, aquest es podr mantenir

mentre no esdevingui incompatible amb el nou planejament.
4.
En cas d'activitats en situaci d's disconforme s'aplicaran les

tolerncies que es prevegin en aquesta Secci, en el planejament que
desenvolupi aquest POUM o en les ordenances reguladores que
s'aprovin. En qualsevol cas aquest s s'haur d'adaptar als lmits
d'incidncia sobre l'entorn que s'estableixin per a cada zona en
l'ordenana corresponent.
Art. 115 Edificis i installacions inclosos dins d'un rea de planejament

1.
Els edificis o installacions anteriors a lentrada en vigor del POUM, que

estiguin dintre d'una rea de planejament definida pel POUM o el
planejament que el desenvolupi, es podran mantindr amb carcter
provisional fins que no es desenvolupi el planejament.
2.
Es poden autoritzar obres i edificacions amb carcter provisional

sempre que no estiguin expressament prohibits per la legislaci
urbanstica o territorial. Aquesta autoritzaci no dona dret en cap cas
percebre indemnitzaci.
53
POUM dArenys de Mar

3.
Normes Urbanstiques
Sols sn admissibles amb carcter provisional aquells que es

consideren admissibles a larticle 53 TRLUC, i estaran subjectes a les
condicions i limitacions establertes en el citat article, i seguiran el
procediment establert a larticle 54 TRLUC.
Art. 116 Edificis i installacions inclosos dins d'una rea d'execuci

Els edificis o les installacions anteriors a l'entrada en vigor d'aquest POUM
o els usos i obres de carcter provisionals que sadmetin, que estiguin
dintre d'una rea d'execuci definida pel present POUM, o d'un
planejament que el desenvolupi, es troben subjectes a les segents
situacions generals:
1.
Es poden admetre usos provisionals dacord amb les condicions

establertes a larticle 53 TRLU fins a la redacci de l'instrument
d'execuci (projecte de compensaci, reparcellaci o expropiaci). Els
usos autoritzats estaran sotmesos a les limitacions establertes a
lesmentat article.
2.
Durant la tramitaci dels instruments d'execuci caldr estar al que

determini l'acord de suspensi de llicncies.
3.
Un cop sigui executiu l'instrument de gesti s'estar al que es

determini en el propi instrument d'execuci.
Secci tercera. Protecci de la legalitat urbanstica
Art. 117 Procediments de protecci de la legalitat urbanstica

Totes les accions o les omissions que comportin vulneraci de les
determinacions contingudes en aquest POUM o en la legislaci urbanstica
vigent han de donar lloc a les actuacions administratives necessries per
aclarir els fets i, subsegentment, o b directament, si no es requereix
informaci prvia, a la incoaci dun expedient de protecci de la legalitat
urbanstica segons els procediments determinats per larticle 199 i
segents del TRLU.
Art. 118 Infracci urbanstica
1.
Constituir infracci urbanstica tota vulneraci de les prescripcions

contingudes en el present POUM i del planejament que el desenvolupi,
normes urbanstiques i ordenances reguladores i que estiguin subjectes
a sanci de conformitat amb el que determinen el TRLU, el RLUC i
d'acord amb la tipificaci establerta per aquestes disposicions (article
211 i segents del TRLU).
2.
Les infraccions urbanstiques comportaran la imposici de les sancions

que s'estableixen larticle 219 del TRLU.
3.
La imposici de sancions als responsables no exclou aquests de

l'obligaci d'indemnitzar els danys i perjudicis causats.
54
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Captol 8. Patrimoni municipal de sl i construcci dhabitatge

protegit
Art. 119 Objectius relatius al Patrimoni municipal del sl i habitatge
1.
Amb els objectius definits a l'article 160.5 del TRLU, lAjuntament

formar el Patrimoni municipal de sl i habitatge.
2.
La constituci del Patrimoni municipal de sl i habitatge sajustar a les

disposicions legals vigents (article 163 del TRLU).
3.
El POUM preveu les necessitats de patrimoni de sl i habitatge,

quantifica i localitza les aportacions derivades del planejament.
4.
Els ingressos obtinguts amb lalienaci i gesti daprofitaments

provinents del 10% de cessi en sl urbanitzable i en sl urb no
consolidat, shan de destinar al patrimoni municipal de sl i habitatge,
destinant-los a la finalitat de larticle 160.5.b) si provenen dusos
residencials. Si els aprofitaments provenen daltres usos shan de
destinar qualsevol de les finalitats previstes a larticle 163.5 del TRLU.
Art. 120 Objectius relatius a la previsi dhabitatge protegit

En compliment de la legislaci sectorial sobre habitatge, aquest POUM
estableix els instruments urbanstics per a l'adquisici i la preparaci del sl
necessari per a la posterior promoci pblica d'habitatges o b per a la
construcci d'habitatges pels promotors privats en qualsevol dels rgims de
protecci oficial fixats per la legislaci sectorial vigent en aquesta matria.
Art. 121 rees d'habitatge en rgim protegit
El planejament derivat que desenvolupi aquest Pla dOrdenaci Urbanstica
Municipal, tant en sl urb com en sl urbanitzable, fixar la localitzaci del
sl destinat a habitatges en rgim de protecci, en una proporci mnima
del 30% del sostre que es qualifiqui per a s residencial de nova
implantaci, del qual el 20% sha de destinar a habitatges amb protecci
oficial de rgim general i de rgim especial; i el 10% a habitatges amb
protecci a preu concertat, dacord amb el que disposa la legislaci vigent
(article 57.3 del TRLU).
1.
Dins les rees d'habitatge en rgim protegit les actuacions es duran a

terme per la iniciativa pblica, la iniciativa privada o b per iniciatives
de carcter mixt pblic-privat d'acord amb les necessitats i les
prioritats que s'estableixen en aquest Pla.
2.
Seran actuacions pbliques aquelles en qu la construcci d'habitatges

la dur a terme l'Ajuntament, la Generalitat de Catalunya, o altres
entitats pbliques competents en aquesta matria per tal d'assolir
qualsevol dels objectius segents:
a) Permetre l'accs a un habitatge a aquells sectors de la poblaci que
tinguin una dificultat especial per a accedir al mercat immobiliari o a
grups de poblaci de caracterstiques o circumstncies especfiques.
b) Contribuir a diversificar l'oferta d'habitatges i a palliar-ne els
dficits.
3.
Seran actuacions privades aquelles en qu la construcci d'habitatges

es dugui a terme pel sector privat.
4.
Quan el sector privat no porti a terme una actuaci d'habitatge en

rgim protegit dins dels terminis previstos per aquest Pla dOrdenaci
Urbanstica Municipal o el Pla parcial urbanstic que el desenvolupi,
l'Administraci pblica podr prendre la iniciativa per promoure
aquests habitatges, procedint prviament a l'expropiaci del sl.
55
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Art. 122 Adquisici del sl dins les rees d'habitatge en rgim protegit i
promoci pblica dhabitatges.
1.
La delimitaci drees dhabitatge protegit en el Pla dOrdenaci

Urbanstica Municipal, com tamb en el planejament que el
desenvolupi, porta implcita la declaraci d'utilitat pblica i la
necessitat d'ocupaci a l'efecte d'expropiar-les, d'acord amb la
legislaci sectorial vigent.
Dacord amb larticle 161.2 del TRLU, el projecte de delimitaci es pot
tramitar conjuntament amb el de taxaci conjunta. Els terrenys
expropiats shauran dintegrar en el planejament dacord amb larticle 3
del TRLU, i shauran de destinar a les finalitats de larticle 162.2 del TRLU.
2.
La promoci per part de ladministraci pblica de programes especials

dhabitatge definits en lapartat 2 de larticle precedent, destinats a
sectors especfics de poblaci (joves, gent gran...), en els que no es
contempli laccs a la propietat per part dels usuaris, no seran
daplicaci les limitacions relatives al nombre dhabitatges.
3.
Per tal de garantir la dotaci mnima de sistemes al servei de la

poblaci que s'hi instal.li els habitatges resultants respectaran el mdul
de 70 m2/habitatge, d'acord amb el criteri establert a l article 100.2
del TRLU. En cas que hagin de tenir dimensions inferiors, caldr dur a
terme una modificaci puntual del planejament vigent per tal de fer
efectives les cessions de sistemes corresponents.
4.
L'exposat no s'aplica als habitatges dotacionals pblics, en tant que

tenen la condici legal de sistema urbanstic i resten exempts de
laplicaci dels estndards urbanstics esmentats.
Art. 123 Cessi i alienaci de terrenys. Dret de superfcie

La cessi, lalienaci, i lalienaci directa de terrenys que pertanyin al
Patrimoni municipal de sl i habitatge, shaur dajustar al les prescripcions
de larticle 165 i segents del TRLU.
LAjuntament arribar a acords amb la Generalitat, altres ens locals,
entitats urbanstiques especials i altres persones jurdiques pbliques o
privades, per tal de constituir drets de superfcie. Dacord amb larticle 171
del TRLU, si el sl sotms a superfcie s part integrant del Patrimoni
municipal de sl i habitatge, i el seu s s residencial, les edificacions
shauran de destinar necessriament a habitatges de protecci pblica.
Art. 124 Drets de tanteig i retracte
Als efectes de constituir o incrementar el patrimoni municipal del sl i
lhabitatge, lAjuntament podr fixar rees de tanteig i retracte dacord
amb els objectius i condicions establerts a larticle 172 del TRLU.
Art. 125 Obligaci dedificar i registre municipal de solars sense edificar
1.
Les determinacions incloses en el Programa dactuaci urbanstica

municipal
suposen
lobligatorietat
de
desenvolupament
del
planejament: urbanitzaci i edificaci, en els terminis previstos.
2.
En cas dincompliment no justificat daquests terminis lAjuntament

podr crear registre de solars sense edificar, dacord amb larticle 175 i
segents del TRLU.
3.
La inscripci en el registre de solars sense edificar comporta la iniciaci

de les mesures establertes a larticle 179 del TRLU dacord amb els
procediments definits a larticle 233 del RLUC.
56
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Art. 126 Habitatge dotacional pblic

Lordenaci i edificaci del sl destinat a sistemes urbanstics dhabitatge
dotacional pblic es regula, com la resta de sistemes urbanstics, en el Ttol
III daquestes Normes.
57
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
58
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Ttol II. Rgim urbanstic del sl

Captol 1. Funci i contingut de la propietat del sl
Art. 127 Funci social de la propietat del sl
La funci social de la propietat establerta en l'ordenament constitucional
(art. 33-2 de la Constituci) delimita el contingut de les facultats
urbanstiques susceptibles d'adquisici i en condiciona l'exercici.
Art. 128 Contingut de la propietat del sl
Les facultats del dret de propietat s'exerciran dintre dels lmits i amb el
compliment dels deures establerts a l'ordenament urbanstic, o en virtut
d'aquest, pel Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal o planejament que el
desenvolupi, d'acord amb la classificaci i la qualificaci urbanstica del sl
establertes en aquest Pla.
s requisit dinexcusable observana per a la validesa i leficcia de
lexercici de les facultats urbanstiques del dret de propietat, el compliment
dels deures imposats per aquest POUM, aix com pel planejament i
Ordenances que el desenvolupin, tant en matries de planejament, gesti o
execuci, com en matries d's del sl i dedificaci, de conformitat amb
els preceptes esmentats a lapartat 1 daquest article.
En cap cas sentendran adquirides per silenci administratiu facultats en
contra del contingut del TRLU, ni daquest POUM, planejament derivat i
Ordenances que el desenvolupin.
Lordenaci de ls dels terrenys i construccions prevista en aquest Pla no
confereix dret als propietaris a exigir indemnitzaci, ja que implica meres
limitacions i deures que defineixen el contingut urbanstic de la propietat,
llevat dels supsits expressament establerts per la legislaci aplicable en
matria de rgim de sl i valoracions i pel TRLU.
Dacord amb el que sestableix a larticle 39 del TRLU el subsl queda
sotms a les servituds administratives necessries per a la prestaci de
serveis pblics o dinters pblic, sempre que aquesta utilitzaci sigui
compatible amb ls de limmoble privat servent. En cas que no sigui
compatible amb laprofitament urbanstic atribut pel planejament, s'haur
de procedir a la seva expropiaci.
En qualsevol cas, ls de laprofitament urbanstic i la implantaci
dinfraestructures en el subsl queden condicionats a la preservaci de
riscs i tamb a la protecci de les restes arqueolgiques dinters declarat i
dels aqfers classificats, si fos el cas.
Art. 129 Participaci en les plusvlues i repartiment equitatiu
La participaci de la comunitat en les plusvlues generades per l'acci
urbanstica dels ens pblics i el repartiment entre els afectats per la
mateixa, dels beneficis i crregues derivats del planejament urbanstic, es
produir en els termes fixats per la legislaci aplicable.
59
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
60
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Captol 2. Rgim urbanstic

Art. 130 Rgim urbanstic del sl
El rgim urbanstic del sl, d'acord amb all previst a larticle 24 del TRLU,
es defineix a travs de:
a) La classificaci del sl.
b) La determinaci i la regulaci de l'estructura general i orgnica del
territori.
c) La divisi del sl en zones, sistemes, sectors o rees segons la seva
qualificaci urbanstica.
d) La inclusi en un polgon dactuaci urbanstica en sl urb o en un
sector de planejament urbanstic derivat.
Secci primera. Classificaci del sl segons el seu rgim jurdic
Art. 131 Classificaci del sl segons el rgim jurdic
1.
El territori ordenat per aquest Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal es

classifica, a l'efecte del rgim jurdic en Sl Urb (SU), Sl Urbanitzable
(SUD i SUND) i Sl No Urbanitzable (SNU), d'acord amb els criteris
establerts per la legislaci urbanstica vigent (articles 25, 26, 32, 33
del TRLU).
2.
Aquest POUM delimita les diverses classes de sl en el plnol de

Classificaci del sl.
3.
El sl urbanitzable delimitat (SUD) es convertir en Sl Urb per mitj

dels procediments establerts a l'ordenament urbanstic i sempre ser
necessria l'aprovaci definitiva del Pla parcial urbanstic, la realitzaci
efectiva de les obres d'urbanitzaci i el compliment de llurs obligacions
per part dels propietaris.
4.
El sl urbanitzable no delimitat (SUND) precisar de la seva delimitaci

prvia mitjanant un PAUM o la redacci dun Pla parcial urbanstic de
delimitaci.
Art. 132 Qualificacions urbanstiques: sistemes i zones

1.
Per la seva funci en l'ordenaci del territori, el Pla dOrdenaci

Urbanstica Municipal qualifica el sl en sistemes i zones.
2.
Els sistemes sn aquells elements d'ordenaci urbana que

interrelacionats contribueixen a assolir els objectius de planejament en
matria
dinfraestructures
de
comunicacions,
de
serveis,
d'equipaments i d'espais lliures.
3.
Es qualifiquen com a zones els sls sotmesos a un rgim uniforme.

Dins d'algunes zones es poden distingir subzones, amb el fi d'establir
una gradaci en l'edificabilitat o ordenaci de l'edificaci. S'entn per
"unitat de zona" tota superfcie homogniament qualificada per aquest
Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal i delimitada per sls de diferent
qualificaci urbanstica.
4.
En el Sl urb aquest Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal qualifica els

sls en zones i sistemes, i tamb delimita unes rees on ser necessari
el seu desenvolupament mitjanant planejament derivat. El present Pla
cont les determinacions fixades per la legislaci urbanstica vigent
respecte al sl urb (article 58.2 del TRLU) en els plnols de
Qualificaci del sl.
5.
Aquest Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal delimita els sectors de

desenvolupament de Sl Urbanitzable i els elements fonamentals de
61
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
l'Estructura General i Orgnica (sistemes generals) en el plnol de

Classificaci del sl i Estructura general. Estableix a ms, a travs de la
qualificaci urbanstica en zones i sistemes, la regulaci genrica dels
diferents usos principals i dels seus nivells d'intensitat.
En aquest tipus de sl, la disposici detallada del sl per xarxa viria,
estacionament, zones verdes pbliques, equipaments i dotacions
comunitries i edificaci privada, resultar de l'ordenaci fsica que
proposi el Pla parcial urbanstic de conformitat amb aquestes Normes i
seguint els criteris orientatius de l'ordenaci fixats en aquest Pla
dOrdenaci Urbanstica Municipal.
6.
En el Sl No Urbanitzable aquest Pla qualifica els terrenys en zones i

sistemes. El sl no urbanitzable estar subjecte a les limitacions que
estableix la legislaci urbanstica vigent (article 32 del TRLU).
Secci segona. Determinaci i regulaci de lestructura general i

orgnica del territori
Art. 133 Estructura general del territori
1.
Els elements fonamentals de l'estructura general els estableix el

present Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal en el plnol dEstructura
general del territori.
2.
Sn elements determinants del desenvolupament urb continguts en

aquest Pla i per tant elements de l'estructura general els segents
sistemes urbanstics:
SISTEMA URBANSTIC DE COMUNICACIONS
V. Viari
F
Ferroviari
P
Portuari
E. SISTEMA URBANSTIC DEQUIPAMENTS COMUNITARIS
Ed Docent
Es Sanitari i assistencial
Ee Esportiu
Ec Cultural - Social
Eab Abastament
Ea Administratiu
Er Religis
Ef Cementiris i serveis funeraris
E Equipament sense s determinat
L. SISTEMA URBANSTIC DESPAIS LLIURES PBLICS
Lu Parc urb
C . SISTEMA DE COSTA
H. SISTEMA HIDROLGIC
HDP. SISTEMA DHABITATGES DOTACIONALS PBLICS
ST. SERVEIS TCNICS
Art. 134 Determinaci dels sistemes
1.
El Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal determina en la seva totalitat

les rees destinades a sistemes generals, aix com les destinades a
sistemes locals en sl urb. Els sistemes generals apareixen grafiats,
diferenciant-se dels locals, en el plnol d'Estructura General del
Territori, a escala 1:10.000. Els sistemes locals en sl urb es grafien
en els plnols de qualificaci del sl.
62
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
La distinci entre sistemes generals i locals fa referncia al seu ordre i

jerarquia en relaci a l'ordenaci urbanstica per en cap cas afecta al seu
rgim jurdic que s el mateix per ambds tipus.
2.
La determinaci dels sls adscrits a sistemes es realitzar, arribat el

cas, en els Plans parcials urbanstics i en els Plans especials
urbanstics, atenent a les dotacions mnimes que es fixen en aquestes
Normes urbanstiques per a cada sector.
3.
No obstant, quan el propi Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal indiqui

expressament la posici, mida o s dels sistemes locals en els sectors
subjectes a un posterior Pla parcial urbanstic o Pla especial urbanstic,
aquest haur de mantenir aquesta previsi, sense perjudici de
completar les dotacions corresponents segons la normativa que sigui
d'aplicaci.
63
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
64
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Ttol III. Regulaci dels sistemes

Captol 1. Disposicions Generals
Art. 135 Tipus de sistemes
1.
Per la seva incidncia en la definici de l'estructura del territori, el

POUM distingeix entre sistemes generals i sistemes locals. Sn
sistemes generals aquells l'rea d'influncia dels quals s'estn al
conjunt del sl ordenat. Sn sistemes locals aquells que estructuren
orgnicament un sector determinat.
2.
Tindran la condici de sistemes generals, aquells que sintegrin a

l'estructura general del territori i, com a tals, apareguin en el plnol del
mateix nom. La resta de sistemes tindran la condici de sistemes
locals.
3.
El sls destinats per aquest POUM a sistemes es classifiquen dacord

amb les definicions destructura general del territori.
Art. 136 Delimitaci dels sls destinats a sistemes

1.
El POUM delimita els sls destinats a sistemes generals en el plnol

destructura general del territori.
2.
En els plnols de qualificaci i ordenaci del sl delimita els sls

destinats a sistemes locals que complementen aquesta estructura.
3.
Aquestes Normes Urbanstiques determinen per a cada sector de

planejament derivat les reserves mnimes per a sistemes (generals o
locals).
Art. 137 Titularitat i afectaci del sl

1.
El sl i el subsl destinat a sistemes

establert en aquest POUM. Aquest es
de sls de propietat privada, en tant
l'Administraci mitjanant algun
previstos, moment en el qual ser
domini pblic.
generals queda vinculat al dest

mantindr, encara que es tracti
aquest sl no sigui adquirit per
dels procediments legalment
d'aplicaci el rgim jurdic del
2.
El sl i el subsl destinat a sistema local viari i a jardins pblics o altres

espais lliures ser de titularitat demanial municipal, prvia adquisici
mitjanant algun dels ttols legals. Aix anterior ser tamb d'aplicaci
als sls destinats a equipaments comunitaris i de dotacions.
3.
El sl destinat a sistemes per aquest Pla dOrdenaci Urbanstica

Municipal s ttol suficient per a lexpropiaci excepte en els sistemes
dequipaments i serveis tcnics que no tenen s assignat pel POUM, en
qu es precisar la redacci dun Pla especial urbanstic dassignaci
ds.
4.
La titularitat i afectaci pblica del sl no exclou la possibilitat de

concessi del domini pblic pels equipaments comunitaris.
5.
Tamb els equipaments o serveis qualificats o existents i en

funcionament abans de l'aprovaci definitiva d'aquest Pla dOrdenaci
Urbanstica Municipal, podran mantenir llur titularitat i gesti privada,
sempre que es mantingui l's aprovat.
La modificaci ds precisa de la redacci dun Pla especial que determini
la titularitat i el nou s. En cas que sopti per la titularitat pblica
l'Administraci podr adquirir la propietat dels terrenys per qualsevol dels
mitjans legalment establerts.
65
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Art. 138 Desenvolupament de les determinacions relatives als sistemes

1.
El desenvolupament de les determinacions del POUM sobre els

sistemes ser directe en sl urb consolidat, sempre que estigui
determinat pel POUM.
2.
El planejament derivat desenvolupar les determinacions del POUM

relatives a sistemes en sl urb no consolidat o sl urbanitzable, en els
corresponents mbits definits com a polgons i sectors.
3.
La regulaci ms detallada dels sistemes es podr fer mitjanant Plans

especials temtics o b mitjanant Plans especials urbanstics d'mbit
territorial concret.
4.
Quan els sls qualificats com a sistemes generals pertanyen a ms

d'un terme municipal, el desenvolupament de les determinacions
d'aquest Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal es far amb la
participaci i coordinaci de totes les Entitats locals implicades i
Administracions Pbliques competents.
Art. 139 Valor urbanstic dels sistemes

1.
El valor urbanstic dels sistemes es determinar segons els criteris

fixats per la legislaci urbanstica vigent.
2.
El valor urbanstic que correspondr als sistemes adscrits a un sector

de sl urbanitzable delimitat ser l'aprofitament urbanstic del sector
acumulat en les zones edificables.
66
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Captol 2. Sistema de Comunicacions

Secci primera. Disposicions generals
Art. 140 Definici i tipus
1.
Comprn totes les infraestructures necessries per a la mobilitat de les

persones i les mercaderies, pel transport terrestre i martim. Comprn
tamb les rees de domini pblic, a banda i banda de la
infraestructura, i les daparcament.
Les zones de servitud es qualifiquen com a protecci de sistemes i el lmit
dedificaci sindicar, si sescau, en els plnols mitjanant una lnia
discontinua sobre la zona corresponent.
2.
Els sls destinats per aquest POUM al sistema urbanstic de

comunicacions inclouen aquells que formen part de l'estructura general
i orgnica de territori, i que per tant, participen de la regulaci que
aquest Pla i l'ordenament jurdic estableix per als sistemes generals.
Aquests es classifiquen en sls destinats al sistema viari, sls destinats
al sistema ferroviari i sls destinats a sistema portuari.
3.
Formaran part del sistema urbanstic de comunicacions aquells que

tinguin la consideraci de sistema local o complementari, aix com tots
aquells que determini com a tals el planejament derivat que saprovi
definitivament com a desenvolupament daquell Pla dOrdenaci
Urbanstica Municipal.
Art. 141 Regulaci i servituds

1.
El present Pla estableix les determinacions generals del sistema

d'infraestructures de comunicaci, sens perjudici del que estableixi de
forma ms especfica la legislaci sectorial vigent en cadascuna de les
respectives matries que afectin aquest sistema.
2.
En la regulaci de sistemes sinclouen les corresponents rees de

servitud, especificades per cada sistema, fins i tot en el cas dels
sistemes que no estan ubicats al municipi, com s el cas de les
servituds aeroporturies.
3.
En les zones afectades per la servitud Aeronutica del Aeroport

Barcelona-EL Prat cap edificaci o element dalada singular podr
superar lalada determinada per la servitud aeronutica, en particular
lmbit afectat per la Superfcie dAproximaci Frustrada del VOR-DME
(aproximadament a 1280 m. sobre el nivell del mar).
La inclusi del municipi a la Zona de servitud Aeronutica suposaria
que lexecuci de qualsevol construcci o estructura (postes, antenes
aerogeneradors..), incls la installaci de mitjans necessaris per a la
seva construcci, incloses les grues, precisaran la resoluci favorable
prvia de la Agencia Estatal de Seguridad Area (AESA) dacord amb el
que determinen els articles 29 i 30 del Decreto sobre Servidumbres
Aeronuticas.
Secci segona. Sistema viari
Art. 142 Definici

1.
El sistema viari comprn les installacions i els espais reservats per al

traat de les xarxes viries i per tant el conjunt d'autopistes, carreteres
67
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
i camins; de carrers, carrers per a vianants, servituds de pas pbliques

i rees d'aparcament pblic.
2.
Les vies, carrers, i rees d'aparcament que apareguin com a

conseqncia del desenvolupament del Pla dOrdenaci Urbanstica
Municipal a travs del planejament derivat quedaran automticament
incloses en el sistema viari.
Art. 143 Tipus de vies

1.
Formen part del sistema general viari el conjunt de carreteres i carrers

i camins rurals reflectits en el plnol destructura general del territori.
2.
La xarxa bsica territorial s aquella formada per aquelles carreteres

que tenen com a funci principal la de relacionar entre s les diferents
rees de l'entorn.
3.
La xarxa bsica urbana s aquella formada per les vies que tenen com
a funci principal la de relacionar entre s les diferents rees urbanes.
Inclou les carreteres que travessen el sl urb i els carrers principals
que constitueixen vies d'accs i d'estructuraci.
4.
Formen part del sistema local viari la xarxa complementria urbana i

de camins rurals.
5.
La xarxa complementria urbana s aquella formada pels carrers no

inclosos dins de la xarxa bsica que la completen, facilitant l'accs a
les edificacions, per les servituds de pas i per les rees d'aparcament.
Tindran tamb consideraci de xarxa complementria local aquells que
s'incorporin com a conseqncia del desenvolupament del planejament
derivat. La xarxa complementria local es recull als plnols dordenaci
i qualificaci del sl.
6.
La xarxa de camins rurals s aquella formada pels camins que tenen

com a funci principal la vertebraci del territori no urbanitzat. La
xarxa de camins rurals es recull en el plnol dordenaci del sl no
urbanitzable i els que es consideren sistemes generals apareixen
tamb als plnols dordenaci i qualificaci del sl.
Art. 144 Titularitat

El sl qualificat de sistema viari, tant general com local, ser de titularitat
pblica.
Art. 145 Rgim general
1.
En l'obtenci, la projectaci, el finanament, la construcci, l's,

l'explotaci i la conservaci de la xarxa viria s'observar all que
disposen aquestes Normes i la legislaci sectorial vigent, segons que
es tracti de vies estatals, provincials, autonmiques o municipals (Llei
25/1988 de 29 de juliol de carreteres de l'Estat i el seu Reglament;
Text refs de la Llei de Carreteres, aprovat pel Decret legislatiu 2/2009,
de 25 d'agost. Decret 293/2003 de 18 de novembre pel qual saprova el
Reglament de Carreteres, article 18 que estableix el Pla de carreteres
com a pla territorial sectorial i la resta de legislaci especial sobre la
matria).
2.
Quan el que es projecti sigui una nova via de la xarxa bsica territorial,
ser preceptiva la redacci i l'aprovaci d'un Pla especial urbanstic
d'ordenaci viria que garanteixi la adequaci del planejament al
projecte sectorial, dacord amb el que disposa la legislaci vigent en
matria de carreteres. Quan es tracti de vies locals o camins rurals el
pla o projecte haur de garantir la seva adequaci al planejament.
68
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
3.
Les condicions que regulen l'entorn de les vies es regiran pel que
disposa la legislaci sectorial vigent sobre limitacions de la propietat, i
sobre l'entorn de cada tipus de via pblica, com tamb per les
corresponents disposicions urbanstiques o especials.
4.
Els projectes de noves vies o de modificaci de les existents han de

preveure la incorporaci de passos de fauna.
Art. 146 Condicions d's

1.
s principal: Viari
2.
Ls daparcament es considerar principal nicament en les rees

especficament assenyalades en aquest Pla dOrdenaci Urbanstica
Municipal.
3.
Usos compatibles: Aparcament.
Art. 147 Delimitaci i protecci del sistema viari

1.
El conjunt d'autopistes, vies segregades i carreteres fora del sl urb i

urbanitzable que formen la xarxa bsica territorial estaran sotmeses,
d'acord amb la legislaci sectorial vigent al segent rgim de protecci
referent a zones d'afectaci i lnia d'edificaci:
a) En la zona d'afectaci noms s'admetran els usos que siguin
compatibles amb la seguretat vial i noms es podran fer obres
d'enjardinament o viries.
b) Des de la lnia d'edificaci fins l'eix del viari estar prohibida la
construcci de qualsevol tipus dedifici.
2.
Els plnols dEstructura general del territori i dOrdenaci i qualificaci

del sl inclouen amb carcter general dins de l'mbit dels diferents
sistemes viaris all estrictament ocupat pels traats viaris ms les dues
bandes de domini pblic, a cada costat, de 3 m per les carreteres, i de
8 m en el cas de les autopistes, mesurades des de laresta exterior de
lexplanaci. Aix no obstant aquests mbits es redueixen, cas de
superposar-se amb els d'altres sistemes.
3.
Les zones de servitud es delimiten com a zona de protecci de

sistemes en sl no urbanitzable, i es regulen en el corresponent
apartat dacord amb la legislaci sectorial vigent.
4.
Respecte a la xarxa viria urbana els mbits esmentats inclouen el de

calades i voreres, all on sn determinades, i el lmit zonal o una
franja de 2-3 m a cada banda all on no ho sn.
Art. 148 Determinacions en els diferents tipus de vies

1.
Les caracterstiques de la secci de cada via es decidiran per

l'Ajuntament o ladministraci actuant, en funci de la demanda de
trnsit rodat i de vianants, la funci territorial o urbana de la via, la
topografia, la relaci amb els espais que travessa i altres dades
rellevants. Aquest Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal cont
normalment indicacions respecte la distribuci i amplada de les franges
enjardinades, voreres i passeigs, i estableix determinades seccions
tipus en funci dels usos de cada via.
2.
Les lnies contnues que delimiten la xarxa viria en els plnols

d'ordenaci del present Pla, indiquen l'ordre de magnitud i la disposici
del sl reservat per al sistema viari.
3.
Dins les indicacions generals establertes en l'apartat anterior, el Pla

parcial, Pla especial o Projecte d'urbanitzaci, en el seu cas,
assenyalar les alineacions i rasants i precisar l'ordenaci de la via
dins els plnols de Qualificaci del sl.
69
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
4.
En el sl urb, dins les indicacions generals establertes en l'apartat

primer d'aquest article, els Plans especials o de millora urbana podran
precisar les alineacions de la xarxa bsica urbana i la xarxa bsica
complementria fixada en els plnols d'ordenaci, sempre que no en
disminueixin la superfcie.
5.
Les alineacions i rasants de les vies de nou traat proposades per

aquest Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal apareixen reflectides en
els plnols dordenaci.
6.
Els projectes de noves vies i de modificaci de les existents hauran de

comptar amb els corresponents anlisis de la incidncia de la
intervenci sobre els talussos existents o generats, aix com preveure
les intervencions necessries que garanteixin la seva estabilitat.
7.
A fi de garantir la estabilitat dels talussos i la seguretat de les vies, es

faran inspeccions visuals peridiques en aquells trams de vies amb
presncia de talussos, particularment en els esmentats en el Estudi
didentificaci de riscos geolgics dArenys de Mar, fins i tot en els
casos que no es consideri la seva perillositat.
Art. 149 Llicncia

Les construccions, les installacions, les edificacions i les altres activitats
situades en zones adjacents a les que formen part del sistema viari,
estaran subjectes, en qualsevol cas i sense perjudici d'altres intervencions,
a la corresponent llicncia municipal.
Art. 150 Publicitat
1.
La collocaci de rtols o altres mitjans de propaganda visibles des de

la via pblica estar sotmesa a les prescripcions establertes en la
legislaci vigent i a prvia llicncia municipal.
2.
En qualsevol cas, dins la xarxa bsica territorial i la xarxa de camins

rurals, queda prohibit realitzar publicitat en qualsevol lloc visible des
de la mateixa via pblica.
Art. 151 Estudis d'Impacte Ambiental

La redacci de planejament urbanstic, projecte durbanitzaci o projecte
dobra que defineixi el traat viari precisar destudi dimpacte ambiental
sempre que aix ho exigeixi la legislaci sectorial vigent.
Secci tercera. Sistema ferroviari

Art. 152 Definici
El sistema ferroviari inclou les lnies de ferrocarril a cel obert existents, en
projecte o previstes pel futur, aix com les installacions directament
relacionades amb la xarxa ferroviria.
El sl qualificat de sistema ferroviari ser de titularitat pblica i contempla
les competncies exclusives de lAdministraci ferroviria.
1.
Lobtenci, la projectaci, el finanament, la construcci, ls,

lexplotaci i la conservaci de la xarxa ferroviria es regular pel que
disposa la legislaci sectorial vigent: Ley 39/2003, de 17 de novembre,
del Sector Ferroviario (LSF), i el seu reglament; Real Decreto
70
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
2387/2004, de 30 de desembre, pel qual saprova el Reglamento del

Sector Ferroviario (RSF).
2.
Les condicions que regulen lentorn de les vies frries es regiran pel
que disposa la citada legislaci en relaci a les limitacions de la
propietat i usos sobre lentorn de les vies frries, com tamb per les
corresponents disposicions urbanstiques o especials.

1.
s principal: Ferroviari.
2.
Usos, edificacions installacions: Es limiten a les installacions

ferroviries i aquelles que es considerin complementries dacord amb
la legislaci vigent. A les zones de domini pblic ferroviari i a les de
protecci queden prohibides les obres o installacions fixes o
provisionals. Els canvis ds o dactivitat requeriran la prvia
autoritzaci de lAdministrador dInfraestructures Ferroviries.
Art. 156 Protecci del sistema ferroviari

1.
Per al desenvolupament urbanstic de les zones incloses als terrenys

immediats al ferrocarril seran dobligat compliment les limitacions a la
propietat contemplades a la Llei 4/2006, de 31 de mar, ferroviria,
aix com a la Ley 39/2003, de 17 de novembre, del Sector Ferroviario i
al seu Reglament, aprovat pel Real decreto 2387/2004, de 30 de
desembre, i la Ordre Ministerial FOM/2230/2005. Dacord amb la
legislaci esmentada es delimita una zona de domini pblic, una zona
de protecci i una lnia lmit dedificaci amb les segents distncies i
condicions de mesura:
En sl no urb:
-Dominin pblic ferroviari 8 m. mesurats des de laresta exterior de
lesplanaci.
-Zona de protecci _ 70 m. mesurats des de laresta exterior de la
esplanaci.
-Lnia lmit dedificaci 50 m. mesurats des de laresta exterior de la
plataforma.
En sl urb:
- Dominin pblic ferroviari 5 m. mesurats des de laresta exterior de
lesplanaci.
- Zona de protecci _8 m. mesurats des de laresta exterior de la
esplanaci.
- Lnia lmit dedificaci 20 m. mesurats des de laresta exterior de la
plataforma.
2.
Els plnols dordenaci i qualificaci del sl inclouen com a sistema

general ferroviari lmbit de titularitat de les administracions
ferroviries, i es defineixen els mbits de protecci i les lnies lmit
dedificaci dacord amb la legislaci sectorial vigent.
Art. 157 Llicncia

Les construccions, installacions, usos i edificacions i altres activitats
necessitades dobtenci de llicncia que shagin defectuar als espais
adscrits al sistema ferroviari i en la seva zona de protecci, estan sotmeses
a llicncia municipal, amb independncia de la intervenci daltres
Administracions pbliques, sempre dacord amb les determinacions
contingudes a larticle 7.4 de la LSF, en relaci a larticle 190 del TRLU.
71
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Art. 158 Tancat de lnies frries i passos a nivell

1.
La transformaci de sl urbanitzable en sl urb requerir el tancat de

les lnies o la previsi dels mitjans de seguretat oportuns que
s'estimaran com a cost d'urbanitzaci a crrec de la mateixa entitat
urbanitzadora.
2.
La supressi dels passos a nivell i la seva substituci per altres a

diferent nivell, es regular per la legislaci especfica en la matria.
3.
Quan en virtut d'all que disposa aquesta legislaci, la supressi o

substituci sigui per compte, en tot o en part, de l'Administraci
pblica titular de la carretera o del carrer, i la major intensitat de
circulaci obeeixi a la urbanitzaci del sector immediat a la via frria,
el cost de la supressi o substituci simputar com a despesa
d'urbanitzaci per als propietaris d'aquest sector.
Secci Quarta. Sistema Portuari

Art. 159
Definici i rgim
1.
El sistema portuari inclou la totalitat del sector portuari, definit com

lespai delimitat pel lmit de la zona de serveis del port i el mar
territorial.
2.
El rgim del sector portuari sajustar preferentment a la normativa

porturia de Catalunya, Llei 5/1998, de ports de Catalunya i normativa
de desenvolupament i amb carcter supletori al Decreto Ley 2/2011 de
5 de setembre, de Texto refundido de la Ley de Puertos del Estado y
de la Marina Mercante.

El sl qualificat de sistema portuari s de titularitat pblica.
Art. 161 Rgim general del sistema portuari i sistemes inclosos.
1.
En l'mbit del sistema portuari, i per garantir el seu funcionament, el

Pla especial dordenaci del Port ha de reservar espais per a la
circulaci viria, per a vianants i per a s despais lliures i
equipaments.
2.
Les vies i espais lliures o dequipament inclosos en l'mbit del port o

entorn portuari estaran subjectes a les limitacions establertes pels
respectius sistemes, a ms de les especfiques del sistema portuari o
les que determini el Pla especial del Port.
Art. 162 Zones incloses en el sistema portuari

A efectes dordenar les diferents activitats del port, el Pla especial que el
desenvolupi delimitar les corresponents zones, sotmeses a un rgim
uniforme condicionat a ls principal de cadascuna delles. Les edificacions
daquestes zones shan dajustar a condicions definides amb carcter
general per aquest Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal i a les
especfiques definides pel Pla especial del Port.
Art. 163 Condicions ds
1.
Dins la zona de servei del port sadmeten els usos esportius, desbarjo,
els pesquers, aix com els usos industrials derivats de la construcci,
reparaci i manteniment de les embarcacions, activitats comercials de
la industria nutica, i de lactivitat de restauraci i esbarjo segons la
regulaci establerta en la Llei 5/98 de Ports de Catalunya.
72
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
2.
Es consideren usos complementaris admesos els comercials, doficines

i altres relacionats amb el turisme que es puguin installar en zones
especficament admeses pel Pla Espacial.
3.
Es consideren incompatibles els usos de residencial i tots aquells no

citats en els apartats anteriors.
4.
El Pla especial del Port fixar les zones on sadmeten les edificacions i
concretaran els usos.
Art. 164 Condicions dedificaci

Les condicions dedificaci corresponents a lmbit del PE del Port sn
aquelles que determini el Pla especial dacord amb les limitacions
establertes a la corresponent fitxa.
Art. 165 Llicncia
1.
Ledificaci al sector portuari, a ms de lautoritzaci de ladministraci

competent en matria porturia, precisar de llicncia municipal.
2.
LAjuntament podr oposar-se a l'atorgament de les concessions que

impliquin un s o una edificaci contrria a les determinacions daquest
Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal.
3.
En tant no saprovi definitivament el Pla especial del Port no

sautoritzaran noves edificacions i usos.
73
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
74
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Captol 3. Sistema dinfraestructures de serveis

Art. 166 Definici i classificaci
1.
Correspon a les dotacions necessries per al correcte funcionament de

les infraestructures urbanes i serveis tcnics (producci i
subministrament d'energia, abastament i evacuaci d'aiges,
depuraci, plantes de residus, abocadors, installacions telefniques,
telecomunicacions, aix com emmagatzematge de la maquinria de
manteniment i transport) incloent les construccions complementries a
les mateixes.
2.
Aquests poden formar part de l'estructura general i orgnica del

territori i per tant participar de la regulaci que aquest Pla i
l'ordenament jurdic estableix per als sistemes generals, o b tenir un
carcter complementari i participar de la regulaci establerta per als
sistemes locals.
3.
Formen part del sistema general dinfraestructures de serveis tcnics

les reserves de sl que afecten el servei i el subministrament de tota la
ciutat. El present Pla delimita aquests sls en els plnols dOrdenaci i
qualificaci del sl.
4.
Formen part del sistema local dinfraestructures de serveis tcnics les

reserves de sl per aquests serveis, que tenen com a mbit
d'influncia una rea concreta de la ciutat. Aquest Pla delimita aquests
sls en els plnols dOrdenaci i qualificaci del sl.
5.
Els usos de serveis tcnics podran ser compatibles amb la resta de

zones i sistemes del POUM quan serveixin a cada zona o sistema.
Art. 167 Regulaci

1.
El present POUM estableix les determinacions generals del sistema

d'infraestructures de serveis, sense perjudici del que estableixi de
forma ms especfica la legislaci sectorial vigent en cadascuna de les
respectives matries que afectin aquest sistema.
2.
Qualsevol actuaci en el subsl de la via pblica comportar la

restituci de les condicions daccessibilitat i ladequaci de les mateixes
en els carrers no adaptats. Aquest supsit afectar a trams de carrers
complerts entre interseccions

El sl qualificat de sistema d'infraestructures de serveis tcnics ser
preferentment de titularitat pblica, encara que podr ser de titularitat
privada de les respectives Companyies de Serveis. Aquells serveis que en
la data d'entrada en vigor del present Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal
siguin de titularitat privada, mantindran aquesta titularitat.
1.

l'explotaci i la conservaci dels serveis tcnics s'observar all
establert en aquestes Normes i en la legislaci sectorial vigent per a
cadascuna de les matries.
2.
Les condicions que regulen l'entorn dels serveis tcnics es regiran pel
que disposa la legislaci sectorial vigent, com tamb per les
corresponents disposicions urbanstiques i especials.
3.
Els espais no ocupats per les installacions i que constitueixin l'entorn

d'aquests serveis es sistematitzaran com a espais lliures enjardinats.
75
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques

1.
s principal: Serveis tcnics i mediambientals.
2.
Usos compatibles: Noms s'admetran com a usos compatibles aquells

directament vinculats amb la installaci o servei de qu es tracti, amb
les condicions de funcionament especficament regulades en la
legislaci tcnica, i en especial aquella que asseguri les condicions de
protecci de les installacions.
3.
S'admet excepcionalment com a s complementari l's d'un habitatge

pels serveis de vigilncia de la installaci.
Art. 171 Condicions d'ordenaci i edificaci

1.
L'ordenaci dels sls inclosos en el sistema de serveis urbans

s'adaptar als requeriments funcionals de les installacions que han
d'acollir, d'acord amb la seva reglamentaci especfica.
2.
Seran d'obligada observaci els parmetres i condicions segents:

2
a) ndex d'edificabilitat net de 0,5 m de sostre per m de sl.

b) Alada mxima de dues plantes (7 m), excepci feta d'aquelles
installacions especials, com antenes o xemeneies, els requeriments
tcnics de les quals exigeixin una alada superior. Aix no haur de
suposar increment del volum til total.
c) Els terrenys que no resultin ocupats per edificacions o installacions
tindran consideraci d'espais lliures privats i hauran d'sser
convenientment enjardinats, disposant almenys d'un arbre per cada
2
100 m de superfcie.
d) Quan se situn en illes d'edificaci arrenglerada s'ordenaran segons
alineaci de carrer i la seva edificabilitat es disposar segons
l'ordenaci general de l'illa.
3.
L'estesa de noves xarxes de serveis ser soterrada, llevat que degut a

caracterstiques excepcionals l'Ajuntament autoritzi installacions
aries.
4.
Es redactar un Pla especial dinfraestructura elctrica amb la finalitat

de preveure i programar el soterrament daquelles lnies elctriques
que afectin a sl urb, urbanitzable o espais de qualitat ambiental i
paisatgstica.
76
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Captol 4. Sistema urbanstic dequipaments comunitaris

Art. 172 Definici i classificaci.
1.
El sistema urbanstic d'equipaments comunitaris comprn els centres

pblics o privats corresponent als equipaments de carcter religis,
cultural, docent, esportiu, sanitari, assistencial, de serveis tcnics i de
transport i altres equipaments que siguin dinters pblic o dinters
social.
Tenen consideraci de sistemes generals aquells equipaments al servei
del conjunt de la poblaci i que apareixen recollits al plnol d'Estructura
General del Territori.
Tenen consideraci de sistemes locals la resta dequipaments d's pblic
o collectiu al servei d'un determinat sector urb.
2.
Els usos a qu es destinen

d'equipaments sn els segents:
3.
-
els
sls
inclosos
en
el
sistema
Equipaments comunitaris
Ed Docent
Es
Sanitari i assistencial
Ee Esportiu
Ec
Cultural - Social
Eab Abastament
Ead Administratiu
Er
Religis
Ef
Cementiris i serveis funeraris
E
Equipaments sense s determinat
4.
Els equipaments existents, inclosos en el sistema urbanstic

dequipaments comunitaris, previs a l'aprovaci del present Pla
dOrdenaci Urbanstica Municipal mantindran ls indicat pel Pla.
5.
L's dels nous equipaments projectats, o el dels equipaments anteriors

que no tinguessin definit el seu s i que el POUM no en determini ls,
es determinar, en el seu cas, pels PPU, PEU o PMU en els que estiguin
inclosos.
6.
En els equipaments no inclosos en sector o plans especials, lassignaci

ds o el canvi dun s assignat es tramitar mitjanant la redacci
dun Pla especial urbanstic.

1.
Els sls que el present POUM o planejament que el desenvolupi

qualifica com a sistema urbanstic d'equipaments comunitaris amb un
s assignat, tant generals com locals, seran de titularitat pblica.
En cas dequipaments sense s assignat caldr tramitar un Pla especial en
que es determini ls i titularitat.
En cas que es produeixi el cessament definitiu o el canvi de l's

principal en els equipaments privats, l'Administraci podr decidir o
b adquirir el sl o l'edificaci, promovent i tramitant un Pla especial
dassignaci ds i titularitat com a ttol suficient per la declaraci
d'utilitat pblica i necessitat d'ocupaci als efectes de la seva
expropiaci; o b mantenir el carcter privat de lequipament.
Mentre lAdministraci no promogui lesmentat Pla Especial, aquell
immoble mantindr la qualificaci dequipament privat que li atorga el
POUM, i la propietat no tindr cap dret a interessar ladquisici forosa
de limmoble per part de lAdministraci.
2.
3.
En cas que es produeixi el cessament definitiu o el canvi de l's

principal en els equipaments privats l'Administraci podr adquirir el
77
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
sl o l'edificaci, actuant el Pla especial dassignaci ds i titularitat

com a ttol suficient per la declaraci d'utilitat pblica i necessitat
d'ocupaci als efectes de la seva expropiaci.
4.
La titularitat pblica dels equipaments no exclou la possibilitat de la

concessi administrativa, com a sistema de gesti privada dun s
pblic, quan aquesta forma de gesti sigui compatible amb la
naturalesa de lequipament.
5.
Els equipaments de carcter privat, generalment esportius, que

sidentifiquen amb la clau Ep, no estan inclosos en el sistema
dequipaments i son de titularitat i s privat.

1.

l'explotaci i la conservaci dels equipaments comunitaris s'observaran
aquestes Normes i all que disposa la legislaci sectorial vigent per
cadascuna de les matries.
2.
Els espais no ocupats per les edificacions i que constitueixin l'entorn

d'aquells equipaments se sistematitzaran com a espais lliures
enjardinats.

1. Es consideren usos propis els segents:
s
Equipaments
Docent
Sanitari-assistencial
Esportiu
Cultural-social
D'abastament
Administratiu
Religis
Cementiri
Serveis tcnics
Sense s determinat
Educatiu
Sanitari-assistencial
Esportiu, de lleure
Cultural, associatiu, educatiu, esportiu
Comercial - mercat
Administratiu - oficines i serveis
Religis
Cementiri i altres serveis funeraris
Serveis tcnics
Qualsevol dels precedents.
2.
El servei de bar o cafeteria es considera complementari per a tots els

usos dequipament comunitari
3.
La determinaci dun s concret als equipaments sense s determinat

o la modificaci d'un s propi definit pels sls qualificats com a
equipament comunitari per un altre s requerir la redacci dun Pla
especial urbanstic.
Art. 176 Condicions d'ordenaci i edificaci

1.
L'ordenaci dels equipaments seguir les segents determinacions:

a) S'adequar a les caracterstiques de l'edificaci de la zona on se
situ.
b) Es resoldran arquitectnicament els problemes que ocasionin les
parets mitgeres, evitant que quedin vistes.
c) Es consideraran obligatries les previsions daparcaments previstes
en aquest Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal.
2.
Si no es regula especficament a travs de Plans especials urbanstics o

de Polgons dactuaci urbanstica s'ajustaran a les condicions
paramtriques de la zona que els envolta o dominant en aquella rea.
Noms en cas d'indeterminaci es fixaran les condicions d'edificaci a
travs d'un Pla especial, tot aplicant els segents parmetres:
78
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
2
a) ndex d'edificabilitat neta: 1 m sostre/m sl si es disposen entre

mitgeres en rees d'edificaci ordenada segons alineaci de carrer i
2
2
de 0,6 m sostre/m sl en els altres casos. Aquesta edificabilitat
podr superar-se nicament si aix ho justifiquen les necessitats del
programa concret de lequipament. Aquesta edificabilitat ser menor
en els casos de grans parcelles dequipament privat, que han de
justificar les possibles ampliacions a les necessitats derivades dels
programes especfics de ls de lequipament.
b) Ocupaci mxima de la parcella 50%, llevat de les construccions
esportives, que ser d'un 35%.
c) No sobrepassaran la planta baixa i dues plantes, ni els 11 metres
d'alada.
3.
Els equipaments privats inclosos en el sistema general dequipaments

estaran subjectes a les mateixes condicions dedificaci establertes a
lapartat anterior. Excepte en els casos en que sindica la disposici de
les edificacions i alades als plnols dordenaci, o a les corresponents
fitxes, en els cassos que estiguin inclosos en PAU.
4.
Les installacions esportives i de lleure que apareixen en el plnol

dordenaci amb la clau Ep (equipament privat) corresponen a zones
ds comunitari, no estan incloses en el sistema dequipament i es
regulen especficament en funci de la seva procedncia i estat de
ledificaci. Les condicions ds i edificabilitat son les segents:
Ep
Ep1Ep2Ep3Ep4-
Portinyol
Tennis
La Victria
Canyadell
Ep5- Tennis (a SNU)

Ep34- Stella Maris
5.
s
Esportiu
Esportiu
Esportiu-Esbarjo
Esportiu-Serveis
comunitaris
Esportiu
Sostre
Altres
0,15 m2st/m2sl
0,20 m2st/m2sl
0,10 m2st/m2sl
0,10 m2st/m2sl
450,7 m2 de sostre
En el cas que la parcella destinada a equipament compti amb mbits

de pendent superior al 20% les superfcies que presentin dites
caracterstiques no comptabilitzar en el clcul dedificabilitat i es
considerar no apta per la implantaci dedificaci.
79
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
80
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Captol 5. Sistema dhabitatges dotacionals pblics

Art. 177 Definici
Correspon a aquells sls previstos per localitzar les actuacions pbliques
dhabitatge destinades a satisfer els requeriments temporals de collectius
de persones amb necessitats dassistncia o demancipaci justificades en
les poltiques socials definides a la memria social daquest Pla.
Les previsions dhabitatge dotacional pblic sintegra a la poltica municipal
de Patrimoni municipal del sl i de construcci dhabitatge pblic i protegit,
dacord amb els objectius i regulacions definits per aquestes Normes
Les previsions dhabitatge dotacional pblic contingudes en aquest POUM
sespecifiquen a la memria social.
Art. 178 Titularitat i rgim general
Els espais inclosos en el sistema dhabitatges dotacionals pblics seran de
titularitat pblica.
Art. 179 Condicions dordenaci i edificaci
1.
El POUM determina mbits dhabitatge dotacional pblic. Tindran

aquesta consideraci els delimitats especficament pel POUM, que
apareixen als plnols dordenaci urbanstica amb la clau HDP, amb
dest als programes especials que determina larticle 34.3 del TRLU.
2.
En sl que el POUM destina especialment a aquest s lordenaci es

resoldr mitjanant el desenvolupament del Polgon dactuaci o sector
en qu estan previstos. En cas que no quedin inclosos en Polgons o
sectors, o en futurs emplaaments es redactar un Pla de millora
urbana que abastar com a mnim la superfcie de lrea amb la
qualificaci de sistema dhabitatges dotacionals pblics i que contindr
la disposici dels edificis destinats a habitatges, edificacions i
installacions complementries, espais daparcament i espais lliures.
3.
Tamb es podr destinar a aquesta finalitat el sl destinat a

equipaments en qu el POUM no defineix ls, sempre que responguin
als objectius fixats en la Memria social del Pla, es justifiqui que el sl
no s necessari per a equipaments i, en conjunt, el sl destinat a
aquesta finalitat no superi el 5% de la reserva global del municipi per a
equipaments pblics locals establert a larticle 58.1.g del TRLU.
4.
En cas que lAjuntament decids disposar de l'habitatge dotacional

pblic en sl dequipaments sense s definit, a on sinclogui la
possibilitat de dest a habitatge dotacional pblic, precisar una
modificaci puntual del POUM, que determini la titularitat publica de
lactuaci, el dest a habitatge dotacional pblic i lordenaci de
ledificaci.
5.
Les condicions de parcella i edificaci seran les corresponents a blocs

allats (zona 4) o dordenaci de blocs (zona 6), en funci de lmbit en
que subiqui lactuaci dhabitatge dotacional pblic.
81
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
82
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Captol 6. Sistema urbanstic despais lliures pblics

Art. 180 Definici i classificaci
1.
El sistema urbanstic despais lliures pblics comprn els parcs, els

jardins, les zones verdes i els espais per a lesbarjo el lleure i lesport.
Tamb sinclou en el sistema despais lliures les rees dinfluncia de
les restes arqueolgiques de major inters.
El POUM inclou el sistema urbanstic despais lliures en una xarxa urbana
amb lobjectiu de garantir la seva continutat i la transici amb els espais
no urbanitzats i el sistema despais lliures urbans.
2.
El POUM delimita les rees destinades a parcs, places i passeigs,

tamb sinclouen en el sistema despais lliures els entorns arqueolgics
de major inters, la platja i els penyals.
3.
El planejament derivat haur de preveure les reserves de sl

necessries per a completar el sistema d'espais lliures d'acord amb la
legislaci urbanstica vigent i les proporcions mnimes i els criteris de
delimitaci despais lliures definits en aquestes Normes.
4.
No es computaran dins de les reserves mnimes d'espais lliures les

rees no edificables per servitud de carreteres o serveis urbans; ni els
barrancs o aquells terrenys amb pendent mig superior al 20%, a
excepci dels penyals o altres rees amb pendents superiors
especficament delimitades per aquest Pla, justificades per les
condicions de pendent de les rees urbanes dArenys de Mar o per la
voluntat de protecci i integraci al sistema despais lliures dmbits
territorialment significatius, com sn els penyals, les rieres i rials, els
careners i els vessants de domini visual.
5.
Per verificar les anteriors condicions els instruments de planejament

derivat contindran un plnol clinomtric sobre base topogrfica a
escala mnima suficientment precisa, sobre el qual es mesurar aquell
pendent.
Art. 181 Tipus d'espais lliures

1.
Els sls destinats a espais lliures que formen part de l'estructura

general i orgnica del territori participen de la regulaci que aquest Pla
i l'ordenament jurdic estableixen per als mateixos.
2.
Els sls destinats a espais lliures de carcter local complementen

l'estructura del territori i participen de la regulaci que aquest Pla i
l'ordenament jurdic estableixen per als sistemes locals.
3. El pla determina els segents sistemes despais lliures:

Lu Parc urb
Art. 182 Parcs i jardins urbans
1.
Comprn els sls destinats a espais lliures, d'una certa grandria, que
tenen com a funci principal el reps, l'esbarjo i el lleure dels
ciutadans. Tenen generalment un tractament artificialitzat i estan
sotmesos a un s intens.
2.
Considerarem parcs urbans aquells espais lliures amb superfcie

superior a 5.000 m2. Els espais lliures menors a 5.000 m2 i no inclosos
en altres categories tindran la consideraci de jardins urbans.
83
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Art. 183 Places i passeigs

Comprn el sls destinats a espais verds o rees pavimentades, de
superfcie igual o inferior a una hectrea (1 Ha), que tenen com a funci
principal el reps, l'esbarjo i la relaci social entre els ciutadans.
Art. 184 Altres espais lliures
Sinclouen en aquesta categoria alguns espais lliures de valor territorial
singular. Especialment significatius sn els penyals o vessants de fort
pendent, espais on les condicions topogrfiques limiten les condicions ds,
per gaudeixen duna alta representativitat en l'entorn paisatgstic dArenys
de Mar.
En els espais de protecci de sistemes, situats en sl urb o urbanitzable
(L24), sn daplicaci les condicions definides legalment per les rees de
servitud dels diferents sistemes, en sl urb i urbanitzable aquestes rees
de protecci tindran el tractament despai lliure.
Els sls inclosos en el sistema despais lliures seran de titularitat pblica.
En l'obtenci, la projectaci, l's i la conservaci dels parcs, places i
passeigs, i altres espais lliures s'observaran els preceptes generals
establerts en aquestes Normes o, si s'escau, els fixats en el corresponent
Pla parcial urbanstic o Pla especial urbanstic.
1.
L's propi dels parcs urbans s el de lleure, admetent-ne com a

compatibles aquells de carcter pblic vinculats a les funcions
d'esbarjo, lleure i reps dels ciutadans, entre els que sinclouen les
installacions esportives a laire lliure tals com lexistent pista
datletisme. Es podran admetre en el sl i en el subsl d'aquests
espais, activitats i serveis pblics al servei daquests espais que es
podran gestionar directament o indirectament mitjanant concessi
administrativa.
2.
L's propi de les places i passeigs s el de lleure, admetent-me aquells

usos i activitats que estiguin absolutament vinculats amb les funcions
d'esbarjo, lleure i reps dels vens.
3.
S'admet l's d'aparcament soterrani de titularitat pblica, amb

explotaci pblica o b privada mitjanant concessi administrativa,
sempre que es garanteixi la possibilitat de plantaci de la superfcie
mitjanant una capa de terra dun metre sobre el forjat i quedi garantit
ls del sistema de manera que les rampes del aparcament tinguin un
incidncia mnima i no trenquin la continutat del sistema.
4.
Ls propi dels penyals i vessants de fort pendent s la conservaci

dels espais de referncia paisatgstica. La consolidaci daquests espais
ser objectiu prioritari en el propi mbit i en les rees dinfluncia.
5.
Ls propi dels mbits de protecci de rieres i rials s el de preservaci

del sistema ecolgic caracterstic de les rieres, tanmateix ha de
garantir laccs als rials i la circulaci de vianants i el lleure.
Art. 188 Condicions d'ordenaci i edificaci dels parcs urbans

1.
Els parcs urbans s'hauran d'ordenar prioritriament amb arbrat i

jardineria.
84
POUM dArenys de Mar

2.
Normes Urbanstiques
Les edificacions o les installacions al servei dels usos admesos dins

dels parcs urbans, hauran d'observar les segents condicions:
a) Noms s'admetran els edificis o les installacions descobertes per la
prctica esportiva, jocs infantils o edificis culturals, que no ocupin
ms del 8% de la superfcie total del parc.
b) Aquestes installacions no perjudicaran ni limitaran el gaudi del parc
pels ciutadans, ni la qualitat de la jardineria, ni les vistes
panormiques internes o sobre l'rea urbana contigua.
c) Es consideren autoritzables, les installacions no fixes amb dest a
quiosc, aix com les corresponents terrasses, sempre que comptin
amb la corresponent autoritzaci administrativa i la superfcie no
superi el 3% de lmbit delimitat com a parc urb.
d) En edificacions existents situades en sls qualificats despais lliures
podran destinar-se a usos coherents amb la condici de sistema
pblic deis terrenys on s'implanten, com pot ser usos d'equipaments
o altres activitats dinters pblic o social (casals, etc)..
e) Les edificacions existents catalogades podran admetre s de bar o
restaurant.
Art. 189 Condicions d'ordenaci i edificaci de les places i passeigs

1.
No s'admet cap tipus d'edificaci excepte installacions accessries de

joc i esbarjo o dequipament, que no ultrapassin el cinc per cent (5%)
de la superfcie de la plaa o jard urb. Aquestes installacions no
perjudicaran ni limitaran en cap cas la utilitzaci d'aquests espais i
contribuiran a la formalitzaci i al disseny adequat d'aquests.
2.
En cas que es projecti un aparcament soterrani caldr garantir

l'enjardinament i l'arbrat (almenys un arbre d'ombra cada 60 m2)
d'aquests espais i els drenatges adequats. Els accessos de vehicles no
podran ocupar en superfcie aquests espais lliures, ms enll d'una
franja de 5 m parallela al carrer.
3.
Els sls destinats a places i jardins no superaran un pendent del vint

per cent (20%) ni podran disgregar-se en trossos sense identitat. Es
tendir a assolir el major nivell de concentraci dels terrenys, per tal
de poder inscriure, com a mnim, una circumferncia de quinze metres
(15 m) de radi.
Art. 190 Condicions d'ordenaci i obres a penyals i vessants

1.
Lordenaci daquests espais tindr com a objectiu prioritari la

consolidaci de terres, a fi de que no representin perill per a les rees
urbanes o les vies de comunicaci contiges. Es consideraran
prioritries per la realitzaci destudis i obres destabilitzaci de
talussos aquells mbits especficament senyalats a lEstudi per a la
identificaci de riscos geolgics dArenys de Mar, en particular: La
Penya dels Encantats, La Penya de La Pietat i la Penya de Maltemps.
2.
No sadmet cap tipus dedificaci ni moviments de terres que posin en

perill lestabilitat dels penyals i vessants.
3.
Els projectes dordenaci dels penyals tindran com a objectiu la

conservaci de la vegetaci, la replantaci amb espcies autctones,
previsi de recorreguts per a vianants, sempre que sigui compatible
amb l'estructura fsica del penyal o vessant i estigui dacord amb els
apartats 1 i 2 daquest article. Es procedir peridicament a la neteja
dels arbres i vegetaci susceptible de ser descalada en poc temps i es
controlar peridicament lestat de murs i edificacions si s el cas.
85
POUM dArenys de Mar

4.
Normes Urbanstiques
Es realitzaran inspeccions peridiques a les capaleres i peus de les

penyes i vessants.
86
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Captol 7. Sistema de costes

Art. 191 Definici
1.
Sinclou en el sistema de costes la totalitat dels espais de ribera del

mar inclosos en el domini pblic de la Zona Martimo Terrestre i la seva
zona de servitud de protecci.
2.
El domini pblic Martim Terrestre est definit als articles 3, 4 i 5 de la

Llei 22/1988, de 28 de juliol, de Costes. La zona de servitud de
protecci del domini pblic Martim Terrestre es defineix a larticle 23 i
a la disposici transitria tercera de la mateixa Llei i recau sobre una
franja de 100 metres damplada (o de 20 metres en sl urb)
mesurada terra endins des del lmit interior de la ribera de mar.
3.
Limitacions de la propietat en els terrenys contigus a la ribera de mar

a) Ls del domini pblic martim-terrestre es regular segons el que
sespecifica al Ttol III de la Ley de 22/1988 de Costas
b) Els usos en la zona de servitud de protecci sajustaran al que
disposen els articles 24 i 25 de la Llei de Costas, els usos admesos en
aquesta zona han de comptar amb lautoritzaci de la administraci
autonmica competent amb costes, dacord amb el que determinen
els articles 48.1 i 49 del Real Decret 1112/92 de modificaci parcial
del Reglament de la Ley de Costas.
c) Sha de garantir el respecte a les servituds de trnsit i accs al mar
establerta en els articles 27 i 28 de la Ley de Costas, respectivament i
en compliment de les condicions senyalades a larticle 30 per a les
zones dinfluncia.
d) Les obres e installacions existents a la entrada en vigor de la Ley de
Costas, situades en la zona de domini pblic o de servitud, es
regularan dacord amb el que especifica la Disposicin Transitoria
Cuarta de la Ley de Costas.
e) Les installacions de la xarxa de sanejament han de complir les
condicions senyalades a larticle 44.6 de la Ley de Costas y
concordants del Reglamento.

1.
Els espais inclosos en el sistema general costaner sn de titularitat

pblica. Els espais de costa i platges, aix com les condicions relatives
als espais de domini pblic, proteccions i servituds, es regularan per la
legislaci sectorial vigent (Llei Estatal 22/88, de 28 de juliol, de Costes
i Ports, Ley 2/2011 de 5 de setembre, de texto refundido de la Ley de
Puertos del Estado y de la Marina Mercante) aix com les
determinacions daquest Pla i el planejament derivat que es
desenvolupi segons el que es disposa a larticle 112 i 117 de la Llei
Estatal 22/88 i larticle 210 del Reglament General.
2.
La ZMT aix com la zona de servitud de protecci es grafia en els

plnols de Estructura general i de qualificaci del sl.
Art. 193 Condicions d'ordenaci de la costa

1.
LAjuntament dacord amb les administracions competents podran

delimitar mbits per la redacci de Plans especials o projectes de
consolidaci de platges o de recuperaci mediambiental dacord amb
els objectius previstos en l'article 67 del TRLU i la legislaci sectorial
vigent.
87
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
2.
Mentre no es redactin els Plans especials o els projectes no sadmet

cap tipus dedificaci, a excepci de les installacions de carcter
provisional de serveis directament relacionats amb les activitats de
lleure prpies de la platja.
3.
El sl urb i urbanitzable, incls a la franja de

aplicada en projecci horitzontal terra endins,
del domini pblic Martim Terrestre es regir
dels articles 17,18,19 i 20 del Pla Director
Costaner, que a continuaci es refonen:
500 metres damplada,

des de latermenament
per les determinacions
Urbanstic del Sistema
RGIM DS DEL SL URBANITZABLE DELIMITAT SENSE PLA PARCIAL VIGENT I DEL SL URBANITZABLE NO DELIMITAT
AMB PROGRAMA DACTUACI URBANSTICA O PLA PARCIAL DE DELIMITACI VIGENTS (Article 17)
El sl urbanitzable delimitat sense pla parcial vigent i lurbanitzable no delimitat amb programa dactuaci urbanstica o pla
parcial de delimitaci vigents, inclosos en la franja de 500 metres definida a larticle 4 daquestes normes, tenen el rgim ds
establert pels articles 52.2 i 53 de la Llei durbanisme.
Aquests sls poden ser objecte de transformaci urbanstica dacord amb all establert per larticle 33.4 primer incs de la Llei
durbanisme, amb les condicions establertes a larticle 18 daquestes Normes, llevat daquells que resultin afectats pel Pla Director
Urbanstic dels mbits del Sistema Costaner integrat per sectors de sl urbanitzable delimitat sense Pla Parcial aprovat, que se
subjectaran a les seves determinacions.
CONDICIONS PER A LA TRANSFORMACI URBANSTICA DEL SL COSTANER ESPECIAL I DEL SL URBANITZABLE
OBJECTE DE LARTICLE 17 DAQUESTES NORMES. (Article 18)
1. Als efectes del que estableix larticle 30 de la Llei de Costes, es determina que lamplada de la zona dinfluncia abastar a ms
de la franja de 500 metres definida a larticle 4 daquestes Normes, la totalitat dels sectors de sl costaner especial que
sobrepassen lesmentada franja.
2. Ledificabilitat bruta dels sectors urbanitzables objecte de transformaci situats a la zona dinfluncia, no podr ser superior a la
mitjana de ledificabilitat bruta assignada pel planejament general al conjunt del sl urbanitzable delimitat en tot el municipi.
3. No podr reduir-se la zona de servitud de protecci de 100 metres, prevista per la legislaci aplicable en matria de costes, la
qual resta subjecta a les determinacions establertes per lesmentada legislaci.
4. Els espais lliures pblics, b siguin sistemes urbanstics generals o locals, shan demplaar en la forma ms propera possible a
la ribera del mar o b configurant franges de protecci dels cursos fluvials que travessin el Sector, o b incloent les masses
forestals ms rellevants del Sector, amb el doble objectiu de reforar la protecci i laccs pblic del front costaner i preservar la
connexi natural en el sentit mar-muntanya. En el cas que el front litoral estigui ocupat per sl urb podr considerar-se la ubicaci
dels sistemes urbanstics del sector en altres posicions de les descrites, amb lobjectiu dassegurar la continutat i coherncia del
sistema despais oberts. En qualsevol cas, caldr garantir la funcionalitat i racionalitat urbanstiques.
5. El planejament derivat que desenvolupi els sectors haur de garantir, a travs de loport estudi paisatgstic, que les
edificacions admissibles, destinades a qualsevol s, sajustin a una tipologia adequada al paisatge natural i urb on sinsereixin i
evitin la formaci de pantalles arquitectniques i acumulacions de volums.
6. Lordenaci del planejament derivat daquests sectors haur de preveure reserves suficients de terrenys per garantir laccs
al mar i per a aparcaments.
7. Dacord amb el que prescriuen els articles 24 i 25 de la Llei de Costes i larticle 48 del Reglament que la desplega, a la zona
de servitud de protecci no shi admet cap nova edificaci, llevat de les installacions i activitats que, per la seva naturalesa, no
puguin tenir cap altra ubicaci o b prestin serveis necessaris o convenients per a ls del domini pblic martim.
Els nics usos permesos seran espai lliure pblic i/o privat aix com les installacions esportives descobertes, sense perjudici
del que estableix larticle 47 del Reglament esmentat.
RGIM DS DEL SL URB I DEL SL URBANITZABLE DELIMITAT AMB PLA PARCIAL VIGENT ABASTATS PEL PLA
DIRECTOR. (Article 19)
El sl urb i el sl urbanitzable delimitat amb Pla parcial vigent abastats pel Pla director dins la franja de 500 metres definida a
larticle 4 daquestes normes tenen el rgim ds establert pels articles 41 i 44 respectivament, i els concordants de la Llei
durbanisme, amb les condicions establertes per larticle 20 daquestes normes.
CONDICIONS PER AL RGIM DS DEL SL URB I DEL SL URBANITZABLE DELIMITAT AMB PLA PARCIAL VIGENT
ABASTATS PEL PLA DIRECTOR. (Article 20)
1. Lautoritzaci dedificacions no permeses amb carcter ordinari en sl urb comprs dintre de la servitud de protecci, de 20
metres damplada prevista per la legislaci aplicable en matria de costes, exigeix la prvia justificaci, per part del planejament
urbanstic, general o derivat, del compliment de tots i cadascun dels requisits exigits per la legislaci aplicable en matria de costes
i, en especial, els establerts a la Disposici Transitria Tercera, apartat 3, de la Llei de Costes, modificada per larticle 120.7 de la
Llei 53/2002, de 30 de desembre.
2. Les edificacions admissibles, destinades a qualsevol s, shan dajustar a una tipologia adequada al paisatge natural i urb
on sinsereixin. Aquest ajust haur de justificar-se a travs de loport estudi paisatgstic el qual haur de ser informat per lrgan
competent en matria de paisatge.
3. Shan de preveure reserves suficients de terrenys per a laccs al mar i per a aparcaments.
Art. 194 Condicions daccs a la costa

En aplicaci de la legislaci vigent (Art. 28.2 de la Llei de Costes i Ports) el
pla preveu accessos a la platja a unes distncies de 500 metres per a
vehicles de servei i de 200 metres per a vianants.
LAjuntament dArenys de Mar, dacord amb lAdministraci competent en
matria de costes, podr redactar un Pla especial per tal dordenar els
accessos a la platja.
88
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Captol 8. Sistema hidrolgic

Art. 195 Definici
1.
Es defineix el sistema hidrolgic dacord amb la legislaci sectorial

vigent: Reglamento de dominio pblico hidraulico (RDPU), i les
condicions relatives a les rees afectades pel risc dinundaci definides
a larticle 6 del RLU.
2.
Sinclou en el sistema hidrolgic les lleres de rieres i rials que

constitueixen el domini pblic hidrulic. Estan delimitades com a mnim
per la lnia de cota dinundaci de lavinguda en el perode dinundaci
de 10 anys. En cas que aquest no estigui definit amb precisi, es
delimiten seguint els criteris fsics (mbit delimitat), topogrfics
(talussos murs) i ambientals (vegetaci de ribera) i com a mnim ser
de 5 m.
3.
La zona de protecci, de 5 m a banda i banda del sistema hidrolgic,

correspon a la zona de servitud definida per la legislaci vigent (Art.
6.2.a del RDPH), i respon al objectius definits per la citada legislaci.
4.
Les franges de 100 metres de policia definides per la legislaci vigent,

quedaran sotmeses a les disposicions legals de la llei esmentada en sl
no urbanitzable.
5.
En sl urbanitzable sestabliran les condicions necessries per tal que

les edificacions se situn en cotes tals que no es produeixi la condici
dinundaci moderada amb lavinguda de 500 anys de perode de
retorn.
6.
En sl urb, i sempre que no tinguin suficient espai per garantir les

condicions establertes en lanterior punt, es canalitzaran els rials, amb
secci suficient per garantir lavinguda de 500 anys de perode de
retorn.

Els espais inclosos en el sistema general hidrolgic sn de titularitat
pblica.
Art. 197 Condicions d'ordenaci
1.
En lordenaci de les rieres i rials situats en sl no urbanitzable t com

a objectiu la conservaci de la capacitat hidrolgica de les lleres, de la
vegetaci associada i de la funci de corredor ecolgic.
2.
Sadmeten exclusivament les tasques de manteniment de la vegetaci

destinades a afavorir-ne un creixement equilibrat i alhora, mantenir la
capacitat hidrulica mnima. Totes les intervencions han destar
autoritzades i tutelades per lAgncia Catalana de lAigua.
3.
En sl urb i urbanitzable, les obres de canalitzaci i les obres viries

associades es faran de forma integrada en el paisatge, amb la
projectaci de les rees lliures associades.
4.
Els rials canalitzats mantindran el domini i s pblic dels terrenys

superficials del llit anterior a la canalitzaci.
5.
Les actuacions a rieres i rials, en qualsevol tipus de sl, es regiran per

la legislaci sectorial vigent i seguiran els criteris definits per lAgncia
Catalana de lAigua.
Art. 198 Protecci

1.
El Pla dOrdenaci estableix a banda i banda de les rieres i rials franges

de protecci del sistema hidrolgic, corresponents a les zones de
89
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
servitud definides per la legislaci vigent. Aquestes zones tenen la

qualificaci de Protecci de sistemes (clau 24) i es regulen
especficament en la corresponent zona.
2.
El sistema hidrolgic, les zones de policia i les rees dinundabilitat

definides pels perodes de retorn de 100 i 500 anys sajustaran a les
condicions ds definides als articles 7 i 9 del RDPU i a larticle 6 del
RLU.
90
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Ttol IV. Regulaci de sl urb

Art. 199 Definici i delimitaci
1.
El Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal classifica com a sl urb

terrenys que, havent estat sotmesos al procs dintegraci en el teixit
urb compten amb tots els serveis urbanstics bsics, o b sn
compresos en rees consolidades per ledificaci, almenys en dues
terceres parts de llur superfcie edificable.
2.
En els supsits de sls que hagin adquirit la condici durbans per

execuci del planejament urbanstic (del PG de 1984) o que estiguin
inclosos en Polgons dexecuci o de millora urbana, la classificaci com
a urb no deslliura els propietaris afectats del total compliment de les
obligacions derivades del planejament de desenvolupament o dels
compromisos de conservaci adquirits posteriorment.
3.
Aquest Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal delimita el sl urb,

consolidat i no consolidat, en el plnol de Classificaci urbanstica del
sl.
4.
En els plnols dOrdenaci i qualificaci urbanstica del sl es delimiten

les corresponents zones i subzones del sl urb, on tamb es
determinen les alineacions i les rasants.
Art. 200 Drets i deures dels propietaris en sl urb consolidat

1.
El sl urb consolidat pot sser edificat dacord amb les determinacions

daquest Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal, i mitjanant
latorgament de la llicncia dedificaci corresponent, si assoleix la
condici de solar.
2.
Els propietaris tenen dret a executar les obres durbanitzaci

necessries perqu els terrenys assoleixin la condici de solar. Sadmet
que les obres durbanitzaci i edificaci siguin simultnies, si
prviament es presta la garantia i sexecuten els elements
durbanitzaci que determini lajuntament.
3.
Els propietaris de sl urb consolidat han dacabar o completar a llur

crrec la urbanitzaci necessria perqu els terrenys assoleixin la
condici de solar, sota el principi de repartiment equitatiu de crregues
i beneficis urbanstics, i han dedificar els solars resultants en els
terminis fixats per aquest Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal o el
Programa dactuaci urbanstica municipal.
4.
Els propietaris de sl urb consolidat no incls en mbits dactuaci

urbanstica estan obligats a cedir gratutament a lajuntament, de
manera prvia a ledificaci, els terrenys destinats a ampliar vials.
5.
En els casos en que fos necessria la reparcellaci per edificar en sl

urb consolidat, aquesta ha dhaver estat aprovada.
Art. 201 Drets i deures del propietaris en sl urb no consolidat

1.
Lmbit dactuaci en sl urb no consolidat s el del Polgon dactuaci

urbanstica o el sector del Pla de millora urbana, que pot ser fsicament
discontinu. La definici de lmbit dactuaci comporta els segents
drets i deures (article 44 del TRLU):
a) Repartir equitativament els beneficis i les crregues, derivats del
planejament urbanstic.
91
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
b) Cedir a lAjuntament, de manera obligatria i gratuta, tot el sl

reservat pel planejament urbanstic pels sistemes urbanstics locals
incls en lmbit de dactuaci.
c) Cedir i executar, si aix es determina en el corresponent sector, els
sistemes urbanstics generals que aquest Pla dOrdenaci Urbanstica
Municipal inclou al Polgon dactuaci urbanstica o el sector del Pla de
millora urbana.
d) Costejar i, si sescau, executar la urbanitzaci, sens perjudici dels
drets que corresponguin, en relaci a les despeses dinstallaci de les
xarxes amb crrec a les empreses subministradores.
e) Edificar els solars en els terminis establerts en el planejament
urbanstic.
f) Executar en els terminis establerts la construcci de lhabitatge
protegit que els correspongui.
g) Conservar les obres durbanitzaci, agrupades legalment com a junta
de conservaci, en els casos en que en el moment de la recepci total
o parcial per part de lajuntament les obres durbanitzaci no estiguin
complertes o presentin deficincies. Les condicions i terminis mxims
son els que determina larticle 68.7 del RPU.
h) Els propietaris del sl urb no consolidat han de cedir a
lAjuntament, gratutament, el sl corresponent al 10% de
laprofitament urbanstic corresponent a lmbit dactuaci incls en
sectors de millora urbana o en Polgons dactuaci urbanstica que
tinguin per objecte alguna de les finalitats a qu fa referncia larticle
70.2.a del TRLU.
i)
2.
En els sectors amb s residencial o mixt es reservar, com a mnim,

el sl corresponent al 30% del sostre residencial de nova implantaci
per a la construcci dhabitatge de protecci, dacord amb larticle
57,3 del TRLU modificat (art 20 DL 3/2012).
Els propietaris de sl urb no consolidat no incls en mbits dactuaci

urbanstica sajustaran a les condicions de cessi i urbanitzaci
establertes per la legislaci vigent (articles. 42.2 i 44.2 del TRLU):
a) Cedir gratutament a lAjuntament, de manera prvia a ledificaci,
els terrenys destinats a carrers o qualsevol tipus de via del sistema
de comunicaci, que siguin necessaris perqu aquest sl adquireixi la
condici de solar.
b) Cedir gratutament els terrenys destinats a lampliaci de vials en les
condicions definides en larticle 44.2 del TRLU.
c) Acabar o completar a llur crrec la urbanitzaci necessria perqu
els terrenys assoleixin la condici de solar i ledificaci daquests en
els terminis previstos per aquest Pla dOrdenaci Urbanstica
Municipal o el Programa dactuaci urbanstica municipal.
Art. 202 Qualificacions urbanstiques. Zones en sl urb

1.
Es defineixen les zones i subzones de sl urb, en funci de la

regulaci especfica per cada teixit, de les diferents intensitats
dedificaci i dels diferents usos principals i compatibles.
Les zones i subzones de sl urb que fixa aquest Pla dOrdenaci

Urbanstica Municipal sn les segents:
1. Casc antic
1a- illa tancada
1b- fronts tradicionals
2. Extensi ordenada per alineaci a carrer
2a- ordenaci en illa
2.
92
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
2b- fronts de carrer

3. Cases allades
3a- en parcella petita
3d- conservaci
4. Blocs allats
4a- dordenacions existents
5. Ordenaci de naus industrials
5a- naus allades
5d- industria integrada al casc urb
Zones dordenaci volumtrica unitria
6. Conjunts unitaris
6a- Fileres de cases
7. Solars dordenaci singular
Ep. Equipament privat
Habitatges en rgims de protecci
Les zones especialment reservades per habitatges de protecci sindiquen
mitjanant el subndex p a continuaci de la corresponent zona. En
aquests casos es mantenen les condicions dedificaci a excepci del clcul
del nombre dhabitatges en que saplicar la densitat que correspongui.
Art. 203 Aplicaci dels preceptes daquest captol
1.
El sl urb delimitat per aquest Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal

es regular per les determinacions generals i especfiques que
sestableixen en aquestes Normes, per les determinacions que
estableixi el corresponent planejament derivat que desenvolupi cada
rea i per les ordenances municipals de regulaci de ledificaci i usos
detallats.
2.
Quan respecte a les condicions bsiques de lordenaci de ledificaci

establertes per cada zona o subzona es determini la seva aplicaci
directa, sentendr que els preceptes daquestes Normes sapliquen
directament, sense necessitat de planejament de desenvolupament.
3.
Els preceptes daquest captol saplicaran subsidiriament al sl

urbanitzable delimitat que sincorpori al procs urb, en tot all que no
sigui objecte duna reglamentaci diferent, derivada de la que
continguin els Plans parcials urbanstics. Les disposicions comuns a
totes les formes dordenaci seran igualment aplicables a les
edificacions que saixequin en sl no urbanitzable.
Art. 204 Edificacions existents i rehabilitaci

Les edificacions existents que no sajustin a les condicions establertes en
aquestes Normes urbanstiques es consideraran de volum o s
disconforme, en elles es podran autoritzar totes les obres de consolidaci i
rehabilitaci, i tots els canvis ds, sempre que es tracti dusos admesos a
les corresponents zones. Els usos preexistents podran mantenir-se sempre
que no esdevinguin incompatibles amb els determinats per a cada zona.
La potenciaci de la reforma i la rehabilitaci sobre la renovaci de
ledificaci, en l'mbit del casc antic, s un dels objectius daquest Pla
93
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
dordenaci urbanstica municipal pel casc antic. LAjuntament establir

mesures de carcter administratiu destinades a rehabilitaci i millora dels
habitatges del casc antic.
Art. 205 Condicions de conservaci del patrimoni
Les obres de nova planta o de reforma de les edificacions existents en
l'mbit del casc antic, delimitat en els plnols de Classificaci i qualificaci
del sl, noms es podran autoritzar si sajusten a les condicions dedificaci
i conservaci establertes en aquestes Normes urbanstiques i en el Pla
especial de protecci del Patrimoni Arquitectnic.
Per la totalitat de l'mbit del casc antic, les condicions de conservaci del
patrimoni prevaldran sobre les determinacions generals de zona establertes
en aquesta secci.
Les determinacions normatives del Catleg prevaldran sobre laplicaci
directa daquestes Normes urbanstiques tant pels edificis catalogats com
pels que es troben en rees dinfluncia delimitades per aquest Pla
dOrdenaci Urbanstica Municipal o pel Pla especial que el desenvolupi.
Art. 206 Regulaci de la densitat residencial
1. Objecte
Com a resultat de les diferents normes urbanstiques i ordenances
dedificaci, i de les transformacions que han sofert, sha considerat oport
regular la densitat residencial mxima a efectes dequilibrar, ms enll de
ledificabilitat, les diferents parts del sl urb i urbanitzable.
2. Regulaci del nombre dhabitatges
Pels mbits inclosos en sectors o polgon les condicions de densitat i
nombre mxim dhabitatges es regula a la corresponent fitxa.
Per aquells mbits no inclosos en Polgons dactuaci definim el nombre
mxim dhabitatges en funci de les diverses tipologies residencials:
a) mbits residencials del casc antic i zones regulades per alineaci a
vial.
Sadmet una densitat mxima d'un habitatge per cada 90 m2 de sostre
construt.
b) mbits residencials plurifamiliars en edifici allat:
residencial construt.
c) mbits residencials dhabitatge unifamiliar en filera o altres
agregacions dhabitatge unifamiliar:
construt.
d) mbits dhabitatge unifamiliar:
e) Sadmet una densitat mxima dun habitatge per parcella o, en cas
dagrupaci, el nombre resultant de la divisi de la superfcie per la
parcella mnima, sempre que no sespecifiqui el nombre en el
corresponent Polgon.
f) mbits inclosos en programes dhabitatge municipal:
Habitatges protegits o concertats el nombre total dhabitatges no
superar el que resulti de dividir el sostre total construt per 70 m2.
Aquesta limitaci no s daplicaci pels habitatges dotacionals pblics,
que en cada cas sajustaran a les condicions especfiques del programa
que els desenvolupi.
3. Planta baixa ds no residencial:
En el cas ds no residencial, total o parcial, de la planta baixa, la superfcie
destinada a aquests usos tamb computar als efectes destablir el nombre
mxim d'habitatges de ledifici.
94
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
4.
Les superfcies mnimes i les combinatries possibles, entre habitatges

de mida diversa en un edifici residencial, queden regulades per les
5.
Els polgons i sectors tenen definit individualment el nombre mxim

dhabitatges.
95
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
96
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Captol 2. Disposicions relatives a ledificaci ordenada segons

alineaci a carrer
Art. 207 Definici
1.
Les presents disposicions es refereixen a aquelles zones en qu les

construccions es disposen arrenglerades al llarg dels carrers (i espais
pblics) i on la lnia de faana es mant fixa (coincidint amb lalineaci
de carrer, o b reculant respecte a ella). Constitueixen un mbit urb
on el fraccionament de les propietats, la forma docupaci del sl i la
prpia tradici han portat a situacions de relativa densitat i barreja
dusos. Inclou, principalment, les illes i fronts edificats del casc antic i
les extensions al llarg de la riera, on aquest Pla dOrdenaci Urbanstica
Municipal vol conservar les caracterstiques morfolgiques dels teixits.
2. En aquest mbit es distingeixen les segents zones i subzones:

Zona 1. Casc antic,
1a - Illa tancada
1b - Fronts tradicionals
Zona 2. Extensi ordenada per alineaci a carrer
2a - Ordenaci en illa
2b - Fronts de carrer
3.
Les subzones definides en els mbits ordenats per alineaci a carrer

estan referides exclusivament a les parcelles que donen front al vial
de referncia. En conseqncia, les fondries i alades que apareixen
en el plnol dOrdenaci solament sn daplicaci per les parcelles que
tenen front a dita via.
Art. 208 Parmetres i condicions generals de ledificaci

Els edificis de nova planta, aix com les obres a realitzar sobre els
existents, sajustaran als parmetres corresponents a la zona o subzona en
qu es trobin enclavats i tamb a les segents condicions generals:
a) Lalineaci de ledificaci ser obligada. Coincidir amb la de vial en
tota la seva alada, excepte en els casos expressament assenyalats
en els plnols dordenaci.
b) En aquesta zona ledificabilitat prov de laplicaci dels parmetres
corresponents a la fondria edificable, espai lliure de lilla, alada i
nombre mxim de plantes.
c) Els edificis que, per laplicaci daquestes Normes urbanstiques,
resultin disconformes de volum o s poden aplicar, a ms de les
regulacions generals sobre edificis disconformes, les normes
especfiques de rehabilitaci indicades per les diverses rees
d'alineaci a vial i prioritriament pel casc antic.
Secci primera. Zona 1 Casc antic
Art. 209 Definici i delimitaci
1.
Inclou la totalitat del casc antic. Est constitut per un teixit de

parcelles estretes, agrupades en illes amb formes irregulars o
allargassades, destinades normalment a habitatges entre mitgeres
amb alguns usos comercials i de serveis.
2.
La regulaci proposada t com a finalitat mantenir les caracterstiques

morfolgiques
del
teixit,
tot
facilitant-ne
el
manteniment,
completament i, si sescau, substituci de les construccions.
97
POUM dArenys de Mar

3.
Normes Urbanstiques
Per la totalitat del casc antic, a ms de les determinacions prpies

daquestes Normes urbanstiques, seran daplicaci les determinacions
del Pla especial de protecci del Patrimoni Arquitectnic.
Art. 210 Condicions de parcella

1.
Es consideren edificables totes les parcelles existents en el moment de

laprovaci daquest Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal. Les
parcelles que no assoleixin els mnims establerts en aquestes Normes
hauran de justificar la seva existncia mitjanant cadastre, inscripci
registral de la parcella, o document legal de reparcellaci.
2.
Per poder realitzar divisions de parcelles shaurien de complir les

segents condicions:
a) Les parcelles resultants han de tenir una faana mnima de cinc
metres, (5 m), i una fondria mnima, en tota la amplada de les
mateixes, de vint metres (20 m), mesurats des de la lnia de faana.
b) A cadascuna de les parcelles resultants shauria de poder edificar,
dacord amb aquestes Normes, un sostre mnim de 120 m2.
3.
Les parcelles, incloses en la subzona 1a, amb front a dos carrers

oposats es poden dividir noms quan cadascuna de les parcelles
resultants de la divisi sajusti a les condicions establertes en els
apartats anteriors. Les parcelles incloses en la subzona 1b no es
podran dividir longitudinalment, ni en el cas que tinguin front a dos
carrers.
4.
Per tal de mantenir el carcter tradicional del nucli antic, la possible

agrupaci de parcelles, en carrers de menys de 8 metres damplada,
no superaran els 10 metres de faana o, en cas de fronts majors, es
composar ledificaci segons dimensionat tradicional al casc antic.
Art. 211 Condicions dedificaci

1.
Les condicions dalineaci a vial saplicaran a tota lalada de les

edificacions, no sadmeten reculades a les plantes baixes ni a les
plantes pis.
2.
La fondria edificable es defineix nicament a partir de la faana

principal, i est condicionada per la mida i forma de lilla i de la
parcella i per les edificacions existents. Es determina grficament en
els plnols dOrdenaci de sl urb.
3.
En cas que no quedi clarament determinada sestableix com a criteri

general una fondria mxima de 15 m, sempre que permeti una
separaci mnima de 3 m del fons de la parcella.
En els casos que la fondria mxima superi la parcella actual, la part que
sobrepassa la parcella nicament es podr edificar si sincorpora a la que
disposa de front al carrer mitjanant una modificaci de la parcellaci.
En els casos que no sigui possible la incorporaci les edificacions se
separaran 3 m del fons de parcella.
4.
Sadmet locupaci total del subsl corresponent a lespai lliure de

parcella sempre que es destini a aparcament i que la seva construcci
no entri en contradicci amb altres Normes del Pla, o amb les del Pla
Especial del Casc Antic o el Pla especial de protecci del Patrimoni
Arquitectnic.
5.
Les alades dedificaci sindiquen especficament en el plnol

dOrdenaci, en funci de les alades dominants en cada carrer. En cas
de indefinici o dubtes en els plnols i en els cassos en que la amplada
del carrer sigui inferior a 8 metres, les alades queden limitades a
98
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Pb+1, sens perjudici de mantenir l alada quan la mitja del tram de

carrer sigui superior.
Les alades mximes admeses amb carcter general sn:
1a- Planta baixa i dues plantes pis (Pb+2) amb un mxim de 10,50 m.
i planta baixa i quatre plantes pis (Pb+4) amb un mxim de 16 m. si
tenen front a la riera o a la N-II
1b- Planta baixa i dues plantes pis (Pb+2) amb un mxim de 10,50 m.
Les edificacions en PB, admeses a linterior de les illes, no superaran
els 3,5 metres dalada i disposaran de coberta plana transitable.
6.
Aquestes alades seran daplicaci sempre que no sindiquin alades

menors en els plnols dOrdenaci del sl urb, en els casos en que
sindiqui planta baixa i una planta pis (Pb+1) lalada mxima ser de
7 m i en els casos en que sindiqui planta baixa (Pb) lalada mxima
ser de 4,50 m.
7.
En les subzones del casc antic no sadmeten altells en planta baixa.
8.
A la subzona 1b, en els casos en que no sigui totalment edificable en

planta baixa, sadmeten edificacions auxiliars, separades dels cossos
principals dedificaci i fora de lmbit de fondria edificable sempre
que les parcelles tinguin com a mnim 30 metres de fondria. Les
edificacions auxiliars se situaran a un mnim de 5 metres de la
principal, seran de planta baixa, amb un mxim de 3,5 metres
dalada, i una ocupaci mxima del 30% del sl lliure de parcella,
mesurat a partir de la fondria edificable admesa.
9.
A totes les zones 1 en que es generin espais lliures procedents de la

reculada de ledificaci, senyalada en els plnols dOrdenaci, no
sadmet edificaci a lespai entre la via pblica i ledificaci.
Art. 212 Condicions ds

1.
Ls principal s el dhabitatge unifamiliar i plurifamiliar per les

subzones 1a i 1b. Els usos plurifamiliars queden limitats a les parcelles
amb front a carrers damplada superior a 5 metres i front de parcel.la
superior a 5 metres i alades iguals o superiors a PB+2PP.
2.
Es consideren usos complementaris els segents:

a) Hoteler i restauraci.
b) Comercial i magatzems amb una superfcie mxima de 600m2.
c) Activitats inncues, sense incidncia ambiental, considerant com a
tals aquelles que no estan incloses en els annexes de la llei 20/2009,
del 4 de desembre, de prevenci i control ambiental de les activitats.
d) Oficines i serveis.
e) Dotacions comunitries (educatiu, sanitari-assistencial, esportiu,
administratiu, cultural, associatiu i religis).
f) Laparcament, sempre que sigui compatible amb les disposicions
daquestes Normes i amb les definides en el Pla especial de protecci
del Patrimoni Arquitectnic, especficament amb les condicions de
composici de les faanes. Aix suposa que l'edificaci en casc antic
queda exclosa de l'obligatorietat de la construcci daparcaments en
la parcella exigida per aquestes Normes sempre que ledifici tingui
menys de 4 habitatges o altres usos amb ms de 400 m2 de sostre.
Com a mesura substitutria lAjuntament condicionar la llicncia a la
disposici de places daparcament externes a la parcella.
g) Aquelles parcelles incloses en la zona 1a que tinguin front a la riera
no podran disposar els accessos a l'aparcament en el front de la riera.
Aix suposa que en el cas de que la parcel.la no disposi daccs pel
99
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
front oposat o pels laterals quedar excls de la obligatorietat de

lapartat anterior.
h) Aquelles parcelles incloses en la zona 1a amb front a la N-II o la
riera destinaran la planta baixa a usos no residencials.
3.
A tots els efectes es consideren prohibits tots els usos no inclosos en

lanterior relaci.
Art. 213 Rehabilitaci

1.
Aquest Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal vol fomentar la

rehabilitaci i ls residencial a la zona 1. Els edificis residencials o ds
mixt que presentin algun desajust que no superi en ms dun 10% en
algun dels parmetres generals dordenaci de ledificaci podran
rehabilitar les edificacions sempre que sajustin als objectius
determinats amb carcter general a les Normes del POUM i a les
normes especfiques ambientals o particulars del Pla especial de
patrimoni.
2.
En els projectes de rehabilitaci saplicaran les normes de la zona en

que sinclogui amb les segents excepcions:
a) Els edificis podran conservar el cos principal de ledificaci sempre
que garanteixin un pati mnim de 3 m a tota lamplada de parcella
lliure dedificaci. En els casos en que la planta baixa es consideri
edificable, lanterior mesura ser daplicaci per sobre daquesta
planta. En cap cas es considerar que formen part del volum principal
els cossos afegits al fons de la parcella o que superin la fondria
definida.
b) Els edificis a rehabilitar podran incrementar el seu volum, sempre
que no superin el que resultaria daplicaci de les condicions generals
de la zona.
c) Sadmet la subdivisi en habitatges independents sempre que
sajustin a les mesures i proporcions entre habitatges definides per
lordenana dedificaci, sense superar les limitacions indicades als
apartats anteriors.
d) Saplicaran les Normes generals dusos.
Art. 214 Conservaci ambiental i dentorns patrimonials

1.
Els edificis del casc antic es consideren inclosos en una zona de

protecci ambiental, la distribuci de buits en les faanes, els
materials, tractament i acabats estaran dacord amb les
determinacions del Pla especial de protecci del patrimoni vigent.
2.
Les edificacions que se situn en l'mbit dinfluncia dun edifici incls

en el catleg presentaran, amb anterioritat a la sollicitud de llicncia
dedificaci, un estudi justificatiu dadaptaci a les condicions de
lentorn patrimonial definides en el Pla especial. Es considera mbit
dinfluncia, en els casos en qu no sespecifiqui en el Pla especial, les
parcelles contiges.
3.
Els edificis inclosos al catleg, amb la categoria de protecci integral, i

amb lobjectiu de garantir la protecci i conservaci dels elements
patrimonials podran realitzar obres dadaptaci a nous usos, justificant,
si sescau per raons de programa, ampliacions que no superin el 10%
de lactual volum, sempre que no se superi el volum adms a la
corresponent zona ni desvirtun el carcter original dels edificis o
jardins existents, que pugui suposar la seva descatalogaci.
100
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Secci segona. Zona 2 dextensi ordenada per alineaci a carrer

Art. 215 Definici
1.
Comprn un conjunt d'illes i fronts urbans situats per sobre el casc

antic, entre la riera i el carrer Doedes, Riagau, Montserrat i Montalt.
Estan constitudes per parcelles de mides fora variables, destinades
normalment a habitatges unifamiliars o plurifamiliars amb usos
comercials i serveis en les plantes baixes, agregades en illes o en
fronts.
2.
La regulaci proposada t com a finalitat garantir que el procs de

transformaci en curs s'ajusti a uns parmetres adequats, tot
identificant la referncia de conjunt.

1.

2.
Per a poder realitzar divisions de parcelles s'haurien de complir les

segents condicions:
a) Les parcelles resultants han de tenir una faana mnima de 10
metres.
b) Les parcelles resultants hauran de tenir una fondria mnima de 25
metres.
c) En cas de segregaci les parcelles resultants shan dajustar als
parmetres definits en els apartats anteriors i disposar duna
superfcie mnima de 300 m2.
Art. 217 Condicions d'edificaci

1.
La fondria edificable es defineix a partir de les faanes principals, i

est condicionada per la mida i forma de l'illa i de la parcella i per les
edificacions existents. Es determina grficament en el plnol
dOrdenaci del sl urb.
2.
En cas que no quedi clarament determinada s'estableix com a criteri

general un mnim d'11 m i un mxim de 18 m.
3.
Sexceptuen de les anteriors determinacions aquelles illes amb fronts a

dos carrers i fondries iguals o inferiors a 25 metres, que es
consideraran totalment edificables, com sindica en el plnol
dOrdenaci.
4.
S'admet l'ocupaci total de la planta soterrani sempre que sutilitzi com

a aparcament. En les illes que generin patis interiors de ms de 20x20
m ls daparcament es considerar prioritari, amb independncia de
ls pblic, mancomunat o privat daquest pati dilla.
5.
En el plnols dOrdenaci del sl urb sespecifiquen les alades

mximes, en cas que no vingus determinat amb prou claredat
sestableix una alada mxima de 10,50 m, equivalent a planta baixa i
dues plantes pis (Pb+2), si la parcella dna front a carrers d'amplada
menor de 12 m, i de 13,50 m, equivalent a planta baixa i tres plantes
pis (Pb+3), si la parcella dna front a carrers d'amplada igual o major
de 12 m.
6.
Els fronts a la riera i el front martim tindran una alada mxima de 16

m equivalent a planta baixa i quatre plantes pis (Pb+4).
101
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques

1.
L's principal de les subzones 2a i 2b s l'habitatge unifamiliar i

plurifamiliar
2.
S'admeten a ms els segents usos compatibles:

b) Comercial i magatzems amb una superfcie mxima de 600 m2.
c) Activitats inncues, sense incidncia ambiental.
d) Oficines i serveis.
f) Aparcament.
g) Serveis tcnics i mediambientals.
3.

l'anterior relaci, o aquells observats, per que no s'adaptin a les
limitacions imposades.
4.
El nombre mxim dhabitatges no superar el que correspongui a

dividir el sostre construt per 90 m2 de sostre. Les superfcies dels
habitatges i les possibles combinacions queden regulades per
lordenana dedificaci.
102
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Captol 3. Disposicions relatives a les zones ordenades amb

construcci allada
Art. 219 Definici
1.
Les presents disposicions es refereixen a aquelles zones on les

construccions, generalment de carcter residencial o industrial, es
disposen allades dins de la parcella, guardant determinades distncies
respecte als seus lmits. Aix implica un percentatge important d'espais
lliures d's privat. Aquestes Normes regulen les condicions ambientals
resultants, aix com les relacions de venatge i s de les zones comuns.
2.
En aquest mbit es distingeixen les zones i subzones:
3.
a) 3.-Cases allades
3a- de parcella petita
b) 4 - Blocs allats
4a- dordenaci existent
c) 5 - Naus allades
5a- naus allades
5d- de transformaci
Art. 220 Parmetres i condicions de l'edificaci

existents, s'ajustaran als parmetres corresponents a la zona en qu es
trobin enclavats i tamb a les segents condicions generals:
1.
L'edificaci corresponent a cada parcella vindr definida per un

coeficient d'edificabilitat, un coeficient d'ocupaci sobre la superfcie de
parcella, la densitat neta dhabitatges i/o intensitat daltres usos com
a parmetres bsics, complementriament tamb es determina lalada
i nombre de plantes mximes i les reculades als diferents lmits.
2.
La implantaci de la edificaci en la parcel.la es regula bsicament amb

un percentatge docupaci i separaci de llindars. El projecte de la
construcci haur d'incloure obligatriament el del tractament dels
espais lliures de parcella.
3.
El tractament de lespai lliure de parcella ha de garantir el

manteniment de la permeabilitat natural del terreny, en cas que es
justifiqui funcionalment sadmet la pavimentaci duna part daquest
espai lliure que no superar el 50% de la superfcie daquest i
sutilitzaran preferentment materials permeables.
4.
Sens perjudici dels usos admesos a les zones industrials, el tractament

de lespai lliure de parcella ser majoritriament enjardinat i ha de
permetre, com a mnim, la plantaci dun arbre per cada 100m2 despai
lliure de parcella.
5.
Tota nova construcci haur de comptar amb places d'aparcament en

l'interior de la parcella, a ra, almenys, de dues places cada habitatge,
o cada 115 m2 construts amb dest a usos no residencials. Els mims
daparcament definits sincrementaran en la proporci que
correspongui: quan vingui definit en els plnols dordenaci, en les
103
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
condicions del PAU o quan ls del edifici requereixi, justificadament,

majors reserves daparcament.
6.
Els aparcaments en superfcie situats en linterior de la parcella no

podran ocupar ms de la meitat de l'espai lliure de parcella.
Secci primera. Zona 3. Cases allades
Art. 221 Definici

1.
Comprn una extensa corona de creixement discontinu, que sha situat

en llocs de referncia paisatgstica. La major part de les urbanitzacions
residencials shan regularitzat a travs de la delimitaci de les unitats
dactuaci en sl urb i posteriors desenvolupaments del Pla General
de 1984.
2.
Constitueix un teixit de parcelles de dimensions fora variables,

agrupades en illes ms o menys regulars i destinades quasi
exclusivament a habitatges unifamiliars.
3.

ambientals del teixit (proporci d'espais ocupats, qualitat dels espais
lliures), garantir les condicions de venatge i facilitar el manteniment,
completament i, si s'escau, substituci de les construccions.
4.
Es distingeixen tres subzones (a, b, c) en funci de la mida de la

parcella
5.
Sindiquen com a subzona 3d, aquelles parcelles que, amb

independncia de la seva grandria quedaran vinculades a la
conservaci de les edificacions allades existents i dels seus jardins i
entorns.
6.
Els mbits de sl urb, avui consolidats, que shan desenvolupat a

travs dunitats dactuaci, o Plans parcials es refonen les condicions
dordenaci en aquestes Normes.
Es disposa ordenaci de cases allades a:
Canyadell
Les Villes
La Victria
Maltemps oest
Maltemps est
Montmar
Portimar I-a
Portimar II
Serrat del Portinyol
A part de les regulacions generals daquesta secci, a les subzones de

cases allades corresponents a Polgons dactuaci urbanstica, procedents
dantigues UASU o de sectors de sl urbanitzable delimitat amb Pla parcial
aprovat, es refonen les condicions dedificaci.
Es disposa ordenaci de cases allades a:
- PAU.01
El Cnsol (UA7)
- PAU.03
Can Vilaplana (UA9)
- PAU.06
El Portinyol 1(UA14)
- PAU.07
Les Carolines (UA15-part)
- PAU.08
Portimar Nord (UA16-part)
- PAU.09
Les Roses-2 (UA11-12 part)
- PAU.12
Les Carolines sud 3 (UA15-part)
- PAU.39
Les Carolines sud 2 (UA15-part)
104
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques

1.

2.
S'estableixen unes condicions mnimes per poder considerar edificable

una parcella, relatives a la seva superfcie, faana mnima i condicions
de forma (mida d'un cercle inscriptible en la mateixa) de la parcella.
Aquestes sn:
3a
3b
3c
3d
Superfcie mnima
Front mnim
Dimetre mnim
m2
metres
cercle, m
400
12
12
600
15
12
800
20
18
Parcella existent indicada en el plnol dordenaci
3.
Aix no obstant, les parcelles actualment existents a les quals es

refereix el primer apartat que no compleixin les condicions de
dimensions establertes en el quadre, seran edificables, tot reduint el
coeficient d'edificabilitat neta proporcionalment al quocient entre la
superfcie real de la parcella i la mnima exigida en la zona.
4.
No es podran realitzar divisions de parcelles si aquestes donen lloc a

parcelles resultants que incompleixen els parmetres fixats per a cada
zona en aquest article.
5.
Per les parcelles 3d, es considerar com a parcella mnima indivisible

aquella que figuri en el cadastre o Registre de la propietat en el
moment de laprovaci definitiva del POUM. Aquesta parcella es
considera indivisible en sl urb. En sl urbanitzable el corresponent
Pla parcial indicar la superfcie i forma de la parcella vinculada a
ledifici i jard a conservar.
6.
Les parcelles procedents dordenaci anteriors compten amb les

segents condicions de parcel.la:
3a.u10
3a.u9
3a.u8
3a.u2
Canyadell
Les Villes
La Victria
Montmar
Superfcie mnima
m2
500
400
400
400
3b.u1a
3b.u1b
Portimar II
Portimar II
625
600
15
18
800
800
800
800
1000
800
20
20
20
20
20
20
3c.u2
3c.u3
3c.4
3c.8a
3c.8b
3c.10
7.
Montmar
Maltemps oest
Maltemps est
Portimar I-a
Portimar nord
Front mnim
metres
15
15
15
15
Les qualificacions en polgons dactuaci procedents de plans parcials o

UASU compten amb les segents condicions de parcel.la:
105
POUM dArenys de Mar
3a.1
3a.2
3a.7
3a.9
Normes Urbanstiques
3a.12
PAU.01
PAU.03
PAU.07
PAU.09
PAU.12
part)
El Cnsol (UA7)
Can Vilaplana (UA9)
Les Carolines (UA15-part)
Les Roses-2 (UA11-12 part)
Les Carolines sud.3 (UA15
3c.6
3c.8b
3c.39
PAU.06 El Portinyol 1(UA14)

PAU.08 Portimar nord (UA16-part)
PAU. 36 Les Carolines Sud-2
Superfcie
mnima
m2
400
400
400
400
Front
mnim
metres
15
15
15
15
400
15
800
950
1000
20
20
20
Art. 223 Agrupaci de parcelles

1.
Es considerar agrupaci de parcelles aquelles que, com a mnim,

tinguin una superfcie doble a la mnima definida per a cada subzona.
2.
Sadmet lagrupaci de parcelles amb rees comunitries: accessos,

garatges, aparcaments, jardins o altres elements comuns. En aquests
casos la parcella de referncia es considerar unitria en relaci a la
superfcie total, nombre dhabitatges i edificabilitat. Lagrupaci de
parcelles es pot definir en el Pla parcial urbanstic, en el projecte de
reparcellaci, en un Pla especial o en el projecte executiu.
3.
El nombre dhabitatges no superar als que resultarien de dividir la

superfcie total per la parcella mnima de la zona corresponent. El
nombre mxim de cases agrupades ser de 3.
4.
Les edificacions conservaran les caracterstiques dallades i saplicaran

les condicions dedificaci de la corresponents subzona. La separaci
mnima entre edificacions ser el doble de la corresponents a la
separaci de laterals i com a mnim de 6 metres.
5.
Les parcelles agrupades constaran com a parcella nica i les

condicions de forma i front mnim seran duna parcella de la zona
corresponent. Sadmet la divisi horitzontal, a on constar la condici
daccessos i espais compartits, aix com la indivisibilitat de la parcella.

1.
El coeficient d'edificabilitat neta, ocupaci per parcella, reculades als

diferents lmits, alada i nombre de plantes, es fixa en cadascuna de
les subzones, d'acord amb els segents parmetres:
3a
3b
3c
3d
Edificabilitat
m2st/m2 sl
0,8
0,4
0,4
Ocupaci
%
40
30
20
Edificaci existent
Nombre
mxim plantes
Pb+2pp
Pb+1pp
Pb+1pp
Reculades
Vial-fons-laterals
5-3-3
5-3-3
8-4-4
8-4-4
2.
S'admet l'aparionament de dos habitatges, en aquest cas el front i la

superfcie mnimes seran equivalents a la suma de dues parcelles de la
corresponent subzona.
3.
Per les zones 3d, es conservar ledificaci existent, amb possibilitats

dampliaci com a mxim del 10 % justificada per les condicions de ls
106
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
a que es destini i sempre que, en conjunt, no superi ledificabilitat de

0,3 m2 de sostre/m2 de sl.
4.
Les alades mximes admeses, amb carcter general i sempre que no

sestableixin especficament a les subzones, son:
PB, alada mxima de 4,50m,
PB+1, alada mxima de 7,00 m i
PB+2, alada mxima de 10,50 m.
5.
Sadmeten construccions auxiliars en les condicions regulades amb

carcter general per aquestes Normes. Els sostre destinat a
edificacions auxiliars ser com a mxim el 5% del sostre total.
6.
Les parcelles procedents dordenacions anteriors compten amb les

segents condicions dedificaci:
7.
3a.u10
3a.u9
3a.u8
3a.u2
P-18 Canyadell
Les Villes
La Victria
Montmar
3b.u1a
3b.u1b
Portimar II
Portimar II
3c.u2
3c.u3
3c.4
3c.8a
3c.8b
3c.10
3c.14
Montmar
Maltemps oest
Maltemps est
Portimar I-a
Portimar I-a
Paraiso
Nombre Reculades
mxim Vial - fons
i laterals
plantes
PB+1pp
6-3
PB+2pp
5-3
PB+2pp
5-3
PB+2pp
5-3
Edificabilitat
m2st/m2 sl
0,3
0,9
0,8
0,9
Ocupaci
%
30
30
30
30
0,31
0,41
30
40
PB+1pp
PB+1pp
6-3
5-3
0,4
0,4
0,4
0,4
0,3
0,4
0,3
20
20
20
20
15
20
20
PB+1pp
PB+1pp
PB+1pp
8
8
8
8
PB+1pp
PB+1pp
8-5
8-5
5
5
5
5

UASU compten amb les segents condicions dedificaci:
Edificabilitat
m2st/m2 sl
3a.1
3a.2
3a.7
3a.9
3a.12
3c.6
3c.8b
3c.10
PAU.01 El Cnsol I
(UA7)
PAU.03 Can Vilaplana
(UA9)
PAU.07 Les Carolines
(UA15-part)
PAU.09 Les Roses-2
(UA11-12 part)
PAU.12 Les Carolines
sud.3 (UA-15part)
PAU.06 El Portinyol I
(UA14)
PAU.08 Portimar nord
(UA16-part)
PAU.10 Serrat del
Portinyol (UA14-part)
Ocupaci
%
Nombre Reculades
mxim Vial - fons
i laterals
plantes
0,8
30
PB+2pp
5-3
0,8
30
PB+2pp
5-3
0,8
30
PB+2pp
5-3
30
PB+2pp
5-3
0,8
30
PB+1pp
6-3
0,4
20
PB+1pp
8-5
0,3
15
0,4
20
PB+1pp
8-5
107
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques

1.
L's principal de la zona 3 (a, b, c, d) s l'habitatge unifamiliar.
2.

a) Restauraci i Hoteler amb una capacitat mxima de 25 llits, excepte
per la zona 3a.u9, les Villes, a on no sadmeten aquests usos.
b) Equipaments comunitaris (educatiu, sanitari-assistencial, esportiu,
c) Terciari, limitat a despatxos professionals, oficines o serveis
personals. En aquests casos els usos no residencials seran com a
mxim dun establiment per parcel.la. En cas de convivncia amb
lhabitatge no podran ocupar ms del 50% de la superfcie construda.
d) Aparcaments corresponents a les activitats principals, exclusivament
en planta baixa o soterrani amb accs a travs de la planta baixa. La
previsi mnima daparcaments ser de 2 places per cada habitatge o
per cada 150 m2 de sostre no residencial.
e) A tots els efectes es consideren prohibits tots els usos no inclosos en
3.
Ls dels espais exteriors no edificats ser de jard, amb manteniment

de l'arbrat i amb tractaments permeables del sl, dacord amb el que
es determina a les condicions generals, inclosa lobligatorietat de
plantaci (o conservaci) dun arbre per cada 100 m2 despai lliure i
parcella.
4.
Per les subzones 3d, amb la finalitat dassolir lobjectiu de conservaci

de ledificaci existent, sadmet la divisi horitzontal, amb un nombre
mxim dhabitatges equivalent al que resultaria de dividir la superfcie
total de la parcella per 400 m2. A lescriptura constar l indivisibilitat
de la parcella.
Tamb sadmeten usos hotelers, de restauraci, dequipament pblic o
privat, i terciaris, sense les limitacions indicades en aquest article.
108
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Secci segona. Zona 4. Blocs allats

Art. 226 Definici
1.
Sinclouen en la zona de blocs allats un bon nombre dordenacions

volumtriques situades principalment en la part alta de la riera, o en
rees de nou creixement.
2.
La regulaci proposada t com a finalitat establir un ajust adequat

entre
espais
construts
i lliures
(enjardinats, destinats a
aparcament...), garantir les condicions de venatge i facilitar el
manteniment, completament i, si s'escau, substituci de les
construccions.
3.
Es distingeixen subzones en funci de les condicions de la parcella i de

l'existncia o no dedificaci:
Subzona 4a.- dordenaci existent
Subzona 4b.- de nova ordenaci, subzones 4b2 i 4b3.

1.
Es consideren edificables totes les parcelles existents legalment

establertes en el moment de laprovaci daquest Pla dOrdenaci
Urbanstica Municipal. Les parcelles que no assoleixin els mnims
establerts en aquestes Normes hauran de justificar la seva existncia
mitjanant cadastre, inscripci registral de la parcella, o document
legal de reparcellaci.
2.
Sens perjudici de lapartat anterior s'estableixen condicions mnimes

per poder considerar edificable una parcella, relatives a la seva
superfcie, faana mnima i condicions de forma (mida d'un cercle
inscriptible en la mateixa) de la parcella.
4a
4a.21
4b.2
4b.3
3.
Superfcie mnima
m2
Parcelles existents
1000
600
1000
Front mnim
metres
20
30
30
Dimetre mnim
cercle, m
30
30
No es podran realitzar divisions de parcelles si aquestes donen lloc a

parcelles resultants que incompleixen els parmetres fixats per a cada
zona en aquest article.

1.
Les condicions dedificaci per la zona de blocs allats sn les segents:

a) Ledificabilitat neta es defineix en el quadre adjunt per a cada
subzona.
b) L'ocupaci mxima es defineix en el quadre adjunt per a cada
subzona.
c) L'alada mxima de les subzones a s la corresponent al
planejament dordenaci de referncia. Les corresponents a les
subzones 4b, sindiquen en el quadre adjunt.
d) Reculades, en la major part dels casos es pot optar per lalineaci a
vial. en cas que el bloc no es disposi alineat les separacions seran
com a mnim de 5 metres a vial i altres llindars.
e) Si en la parcella es disposa ms dun bloc, la separaci entre
faanes principals ser igual a l'alada (h). Altres separacions entre
blocs seran iguals a la meitat de lalada (h/2).
109
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
f) Sadmeten les construccions auxiliars segons les condicions

establertes amb carcter general per aquestes Normes, amb una
ocupaci mxima del 5% del total ocupable a la parcel.la.
g) Les parcelles disposaran de places daparcament, com a mnim dues
places per habitatge o per cada 150 m2 ds no residencial.
h) Les alades mximes admeses, amb carcter general i sempre que
no sestableixin especficament a les subzones, son:
PB+1, alada mxima de 7,00 m,
PB+3, alada mxima de 13,50 m i
PB+4 alada mxima de 16,50 m.
2.
Les zones 4 sordenaran dacord amb les segents condicions:

Edificabilitat
m2st/m2 sl
4a
4b
4b.15
3.
Ocupaci
%
Nombre
Reculades
mxim
Vial, fons
plantes
laterals
Segons plnol dordenaci i quadre subzona 4a
1,5
40
Pb+3pp
5
1,31
33%
Pb+3pp
5
Les condicions dedificaci de les subzones 4a sespecifiquen en els

plnols 3.2 i sn:
4a
4a1
Nom
Parcella a El Cnsol
4a2
4a3
4a4
4a5
La Musclera
Sant Elm
c/ Josep Llimona
Plaa Boada
4a6
Horta Pica
4a7
Horta dels Lleons
4a8
Doades-Barcelona
4a9
4a10
Doades Montal
Riera-c/ Montserrat
4a11
4a12
4a13
Maricel
c/ J. Rigau
Riera- V. Europa
Riera, c/ Calella,
c/Pienda
Villa Betnia
Riera, c/Pineda, c
Malgrat
Rambla, Plaa de
l'Estaci
Rambla,
c/Vallgorguina, c/
Pompeu Fabra
4a15
4a16
4a17
4a18
4a19
Condicions
dedificaci
Plnol ordenaci
Plnol ordenaci
1 m2/m2
Plnol ordenaci
Plnol ordenaci
Plnol ordenaci
Plnol ordenaci
5 m2/m2
Plnol ordenaci
5 m2/m2
Plnol ordenaci
5 m2/m2
Plnol ordenaci
5 m2/m2
Alada
Pb+5
Pb+2
Pb+3
Pb, Pb+1, Pb+2
Pb+3
Pb+5
Pb+5
Pb+4
Plnol ordenaci
Pb+4
Pb+4
Plnol ordenaci
Plnol ordenaci
Plnol ordenaci
Pb+4
Pb+3
Pb+4
Plnol ordenaci
Plnol ordenaci
Pb+3
Pb+2+sc
Plnol ordenaci
Pb+4
Plnol ordenaci
Pb+4, Pb+10
Plnol ordenaci
Pb, Pb+5
110
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
4a20
4a21a
Pla dels frares

La Roureta
Plnol ordenaci
1600 m2 sostre
4a21b
La Roureta
947 m2 sostre
4a21c
La Roureta
4a21p
La Roureta
1066,7 m2 sostre
HPO-1334,2 m2
sostre
concertat 667,10
Pb, Pb+3
Pb+1
Pb+1+sc
(enretirat 3 m, de
faana)
Pb+1+sc
(enretirat 3 m, de
faana)
Pb+2
(enretirat 4 m, de
faana)
4a22
Plaa Bellavista
Port, edificaci
sobre tnel FFCC
Plnol ordenaci
Pb+3.
Pb+4
Pb+2
4a25
c/ Arquitecte Gaud
Riera-Carrer de Sta.
Clara
Plnol ordenaci
Plnol ordenaci
Plnol ordenaci
4a34
4a36
4a37
Stella Maris
Residncia Itaca
Riera
Plnol ordenaci
Plnol ordenaci
Plnol ordenaci
Pb+4
PAU 34-Stella
Maris
Pb, Pb+4
Pb+4, Pb+5
4a23
4a24

1.
L's principal de la zona 4 (a i b) s l'habitatge plurifamiliar. Per la

subzona 4b.3 es considera tamb com a s principal el comercial o
terciari a PB, en la que no sadmet ls residencial.
2.

b) Comercial i magatzems amb una superfcie mxima de 600 m2.
c) Activitats inncues, sense incidncia ambiental que no figuren en els
annex de la llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenci i control
ambiental de les activitats.
d) Terciari: oficines i serveis.
f) Aparcament.
3.

4.
Ls de l'espai no edificat s de jard, privat o comunitari, el tractament

ser preferentment arbrat o enjardinat, mantenint les proporcions
despai lliure i les reserves despais per plantacions regulades amb
carcter general.
111
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Secci tercera. Zona 5 Naus allades

Art. 230 Definici
1.
Comprn els desenvolupaments de carcter industrial o terciari, situats

en polgons industrials i en les unitats dactuaci situades en el front
mar.
2.
En funci de les condicions dedificaci i usos admesos shan distingit

les segents subzones:
5a.- Naus allades
5b.- Naus allades susceptibles de compartimentaci
5c.- Naus entre mitgeres.
5d.- Industrial en transformaci.
3.
Les subzones de naus allades ordenades mitjanant Plans parcials o

unitats dactuaci, en desenvolupament del Pla General de 1984,
conserven les condicions aprovades en el corresponent planejament de
desenvolupament, que aquest POUM refon en les zones especfiques en
relaci al PAU o lmbit de referncia.

1.
Es consideren edificables totes les parcelles existents legalment

establertes en el moment de laprovaci daquest Pla dOrdenaci
Urbanstica Municipal. Les parcelles que no assoleixin els mnims
establerts en aquestes Normes hauran de justificar la seva existncia
mitjanant cadastre, inscripci registral de la parcella, o document
legal de reparcellaci.
2.

segents condicions:
a) Les parcelles resultants han de tenir una faana mnima de 20
metres i una fondria mnima de 30 metres.
b) Les parcelles resultants han de tenir una superfcie mnima de 1.000
m2 (o les superfcies majors definides en els corresponents Plans
parcials o projectes dordenaci de les corresponents unitats
dactuaci).
3.
Naus susceptibles de subdivisi: En la

compartimentaci de les naus sempre que:
zona
5b
sadmet
la
a) La superfcie mnima de sostre edificat corresponent a cada

establiment sigui igual o superior a 300 m2.
b) A Valldegata Ponent (subzona 5b.22 (a, b, c, d)) la superfcie mnima
de sostre per a cada establiment s de 100 m2 i la mxima de 600
m2 amb fronts mnims de 8 metres.
c) La vialitat interna no computar a efectes docupaci, ha de tenir
amplada suficient per a les maniobres de crrega i descrrega,
reservant espais daparcament i giradors per a vehicles propis de la
activitat industrial.
d) Es garanteixi l'ordenaci, manteniment i bona imatge dels espais no
edificats, siguin privats o comunitaris.
4.
Les rees industrials existents, procedents dordenacions anteriors

compten amb les segents condicions de parcel.la:
a) A sl urb consolidat:
112
POUM dArenys de Mar
5a.u6
5b.u6
Normes Urbanstiques
Superfcie
mnima
m2
2000
Valldegata Draper
Valldegata Draper
Front
mnim
metres
10
Plnol
dordenaci
5c.u6
Valldegata Draper
5c.u5
Rial de Sap (UASU 1 i Can No)
5b.22.
Valldegata Ponent
(a,b,c,d)
Parcelles ordenades
segons
plnol dordenaci

1.
S'estableix un ndex d'edificabilitat neta mxima d'1 m2 de sostre per

m2 de sl.
2.
L'ocupaci mxima per parcella s'estableix en un 60%.
3.
Les construccions no podran superar una alada de 9 m corresponent a

dues plantes.
4.
Hauran de guardar unes reculades mnimes de 10 metres en els fronts

a espai pblic i 6 metres a la resta de lmits de la parcella. En cas de
la existncia de talussos o terraplens o murs de contenci, els 6m. es
mesuraran des del lmit del tals o coronament del terrapl o el mur.
5.
Shaur de preveure una plaa daparcament per cada local o

establiment, i una plaa per cada 50 m2 de superfcie construda a
partir de 400 m2.
6.
Lespai no edificat de les parcelles industrials es tractar amb

jardineria i arbrat, reservant lespai necessari per la circulaci i
aparcament de vehicles.
7.

carcter general per aquestes Normes. Els sostre destinat a
edificacions auxiliars ser com a mxim el 5% del sostre total.
8.
Sn daplicaci les reduccions dedificabilitat derivades del pendent dels

terrenys, aix com altres normes generals dadequaci als pendents.
9.
A la subzona 5d, es mantindr el volum edificat vinculat a ls

industrial i no sadmeten ampliacions o noves edificacions destinades a
aquest s.
10. Les qualificacions en polgons dactuaci procedents de plans parcials o

a) A sl urb consolidat:
5a.u6
Valldegata Draper
5b.u6
Valldegata Draper
5c.u6
Valldegata Draper
5c.u5
Rial de Sap (UASU 1

i Can No)
Edificabilitat
m2st/m2 sl
Ocupaci
%
60
60
segons
plnol
dordena
ci
60
Nombre Reculades
mxim Vial - fons
plantes
i laterals
PB+1
10 - 6
9m.
PB+1
10 - 6
9m.
PB+1
10 6
9m.
fons
PB+1
10 - 6
113
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
b) Procedent de Pla Parcial:
5b.22a
5b.22b
5b.22c
5b.22d
Valldegata
Valldegata
Valldegata
Valldegata
Ponent
Ponent
Ponent
Ponent
m2 de sostre
Ocupaci
alada.
m.
12.150
8.872
18.259
13.673
70
70
70
70
10,5
7,5
10,5
10,5
Reculades
Vial - fons
i laterals
10 - 6
10 - 6
10 - 6
10 - 6
11. Condicions dedificaci especfiques per a Valldegata Draper:

a) Es reculades de fronts, fons i laterals es mesuraran a partir dels
coronaments i peus dels talussos que apareguin com a conseqncia
de les explanacions. Les parcelles que donen front a la Nacional-II a
ms de les anteriors condicions hauran de respectar la condici de
retirar-se com a mnim 10 m. de lesmentat vial.
b) Els talussos i desmunts necessaris a les parcelles resultants del
moviment de terres, no podran tenir un pendent superior a 45
(relaci base-alada 1-1). Es podran construir murs de contenci amb
una alada mxima de 3m. sen podr construir un sol per cada tals
o desmunt, ja sigui al seu cap o al seu peu.
c) Per la subzona 5c.u6: industria entre mitgeres, es defineix com a
industria arrenglerada amb accs nic a la parcel.la. Sajustar als
glibs indicats en el plnol dordenaci.
- A fi i efecte dassolir una unitat compositiva, el projecte dedificaci,
aix com la construcci de les naus haur dsser unitria i realitzat
per un nic promotor.
- Sadmeten variacions de crugia sempre i quan totes les naus tinguin
la mateixa.
1.
L's principal s l'industrial incloses les categories compreses en

lAnnex II.1, II.2 i 3, de la Llei 20/2009 de prevenci i control
ambiental de les activitats.
2.
S'admeten a ms els segents usos compatibles a les subzones a, b i

c:
a) Comercial i oficines, amb les limitacions establertes en l'article
segent.
b) Venda a lengrs.
c) Venda de maquinria i materials de la construcci.
d) Estacions de servei.
e) Hoteler, restauraci i recreatiu (sales de festes, discoteques).
3.
A la subzona 5d sadmet exclusivament ls industrial existent.
Art. 234 Regulaci de determinats usos compatibles

1.
Els usos comercials situats en rees de naus allades es limitaran a les

condicions regulades per la legislaci sectorial vigent el Decret Llei
1/2009, de 22 de desembre, dordenaci dels equipaments comercial,
o normativa sectorial que el substitueixi.
2.
Sadmeten nicament els establiments comercials directament

relacionats amb les activitats productives prpies, o b si es tracta de
establiments comercials singulars (ECS) dedicats a la va dedicats a la
venda a lengrs i els dedicats a la venda de dautomoci, carburants,
114
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
embarcacions i altres vehicles, de maquinria, materials de construcci

i articles de sanejament, i articles de ferreteria i jardineria.
Les installacions comercials han de preveure, en l'mbit de la
parcella, aparcament suficient per l'activitat que desenvolupen, com a
mnim 1 plaa daparcament per cada 50 m2 de superfcie comercial
oberta al pblic.
115
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
116
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Captol 4. Disposicions relatives a lordenaci de conjunts

Art. 235 Definici
1.
2.
Les presents disposicions es refereixen a aquelles zones en qu

l'edificaci es determina mitjanant un coeficient d'edificabilitat neta o
per zona.
En aquest mbit es distingeixen les zones i subzones segents:
a) 6.
Conjunts unitaris
b) 6a
Fileres de cases
c) 7.
Solars d'ordenaci singular
Art. 236 Parmetres i condicions de l'edificaci

existents, s'ajustaran als parmetres corresponents a la zona en qu es
trobin enclavats i tamb a les segents condicions generals:
1.
L'edificaci corresponent a cada unitat de zona vindr definida per

unes condicions de parcella, un coeficient d'ocupaci mxim, una
alada i nombre de plantes mxims, unes reculades als diferents lmits,
aix com per un coeficient d'edificabilitat mxim.
2.
En algunes subzones de pendent notable i caracterstiques singulars les

edificacions hauran d'ajustar-se d'acord amb uns glibs determinats.
3.
El projecte de la construcci haur d'incloure obligatriament el del

tractament dels espais lliures de parcella.
Secci primera. Zona 6. Conjunts unitaris

Art. 237 Definici
1.
Comprn bona part de les extensions d'habitatges unifamiliars en

grups o fileres, ordenats unitriament. Alguns dells es troben inclosos
en Plans parcials o unitats dactuaci desenvolupades dacord amb el
Pla General de 1984.
2.
Sinclouran en aquesta zona aquelles parcelles situades en els sectors

de sl urbanitzable en les que el Pla parcial urbanstic determini les
condicions especfiques dagregaci dacord amb aquestes Normes
urbanstiques.
3.

morfolgiques dels teixits i els parmetres uniformes de les
construccions existents, i donar condicions dagregaci per les noves
implantacions residencials, particularment aquelles que se situen en
terrenys en pendent.
4.
Les condicions dedificaci de la zona 6 venen definides per un projecte

unitari, per aquesta ra tota intervenci que pretengui alterar
qualsevol dels parmetres observats en el projecte inicial, relativa al
conjunt o filera de cases, shaur d'aprovar, fent constar el carcter
unitari de l'obra i les fases en que es preveu la construcci.
5.

carcter general per aquestes Normes nicament en el cas que
estiguin previstes a la ordenaci del conjunt. En aquest cas sostre
destinat a edificacions auxiliars ser com a mxim el 5% del sostre
total.
117
POUM dArenys de Mar

6.
Normes Urbanstiques
Es defineix la subzona 6a. fileres de cases que correspon a las cases

arrenglerades en un front de via.

1.
Es consideren edificables totes les parcelles legalment establertes en

el moment de laprovaci daquest Pla dOrdenaci Urbanstica
Municipal. Les parcelles que no assoleixin els mnims establerts en
aquestes Normes hauran de justificar la seva existncia mitjanant
cadastre, inscripci registral de la parcella, o document legal de
reparcellaci.
2.

segents condicions:
a) Les parcelles resultants hauran de tenir una faana mnima de 30
metres i una superfcie mnima de 1.000 m2.
b) Dins d'aquestes parcelles es podr aixecar un nombre d'habitatges
independents inferior a la resultant de dividir la seva superfcie per
120 m2, sempre que no sestableixin superfcies majors en el
corresponent Pla parcial o projecte dordenaci volumtrica.
c) Les zones 6a corresponents a planejament aprovat en qu les
Normes fan referncia a parcelles entre mitgeres individuals, per
shan desenvolupat com a projectes unitaris, tindran com a referncia
el projecte aprovat i aquestes Normes urbanstiques per lautoritzaci
dobres de manteniment, reforma o ampliaci.
3.
Les parcelles procedents dordenaci anteriors compten amb les

segents condicions de parcel.la:
Superfcie mnima
m2
200 (per habitatge)
1000
Front mnim
metres
20
6 (lhabitatge)
11,5 de fondria
6a.u1
6a.u4
Portimar II
Sector P-25
6a.8
Portimar I
200
6a.21
La Roureta
200 (per habitatge)
25

1.
A les zones 6a no incloses en polgons o sectors amb regulaci

especfica, o en cas d'indefinici s'aplicaran aquestes condicions
generals:
a) S'estableix un coeficient d'edificabilitat de 0,8 m2 de sostre per m2
de sl, un ndex d'ocupaci del 40%, una alada mxima de 7,20 m,
equivalent a planta baixa i planta pis i unes reculades mnimes de 3
metres a qualsevol lmit.
b) S'admet l'agrupaci d'habitatges o el seu arrenglerament, sempre i
quan, es respectin globalment els parmetres fixats en aquesta
Secci.
c) En els casos en que les zones 6 quedin incloses en sectors de sl
urbanitzable o polgons, lalada mxima i la resta de parmetres
seran els referits en la regulaci del corresponent sector o polgon.
d) Les alades mximes admeses, amb carcter general i sempre que
no sestableixin especficament a les subzones, son:
118
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques

2.

6a.u1
6a.u4
Portimar II
Sector P-25
6a.8
PAU.08 Portimar I,
UASU -16
Edificabilitat
m2st/m2 sl
0,77
0,5
Ocupaci
%
40
40
Nombre Reculades
mxim Vial - fons
i laterals
plantes
PB+1pp
5-3
PB+1pp
3-4
PB+2
segons
plnol
6a.21
(a - b)
PAU.21 La Roureta
828 m2 de
sostre per
parcel.la de 6
habitatges
30
PB+1pp
(7m.)
carrers:
principal_9
lateral-3
fons-2,5
laterals-2
Art. 240 Condicions especials d'edificaci per conjunts aterrassats

Article suprimit, ja que desapareix la regulaci de ledificaci en pendents
superiors al 20%
1.
2.
L's principal de la zona 6a s l'habitatge unifamiliar en filera.

a) Restauraci i hoteler amb una capacitat mxima de 25 llits.
b) Dotacions comunitries (educatiu, sanitari-assistencial, esportiu,
c) Aparcaments corresponents a les activitats principals, exclusivament
en planta baixa o soterrani.
d) Comercial i magatzems amb una superfcie mxima de 100 m2.
3.

Secci segona. Zona 7 solars dordenaci singular

Art. 242 Definici
1.
Comprn els nous sectors destinats a activitats terciries i turstiques,

aix com els mbits on s'interrelacionen diversos tipus d'activitats amb
espais pblics i privats.
2.
Lordenaci s'haur de determinar mitjanant un Pla parcial urbanstic,

Pla especial o b en el moment datorgament de llicncies dedificaci.

1.

119
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques

2.

segents condicions:
a) S'haur d'haver aprovat prviament l'ordenaci edificatria de tota la
unitat de zona, en la que es determinin les possibles divisions.
b) Les parcelles resultants hauran de tenir una faana mnima de 20
metres i una superfcie mnima de 600 m2.
3.
Les subzones definides i la procedncia de la parcellaci sn:
n subzona
7.u7
7.u5
7.u2
7.5
Nom
La Muvisa
Rial de Sap
La Estrella
Canalies
Referncia a
planejament
UASU-3
UASU-1i can No
PGO 84
UASU-13

1.
S'estableix un coeficient d'edificabilitat d'1,5 m2 de sostre per m2 de

sl i un ndex d'ocupaci mxima del 50%.
2.
Les parcelles procedents dordenaci anteriors mantindran les

condicions dedificaci establertes pel corresponent document
dordenaci que sn:
Subzona
3.
7.u5a
7.u5b
7.u5c
7.u5d
7.u5e
7.u5f
7.u5g
7.u5h
7.u5i
7.u5j
Rial
Rial
Rial
Rial
Rial
Rial
Rial
Rial
Rial
Rial
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
7.u7a
Muvisa
Sap
Sap
Sap
Sap
Sap
Sap
Sap
Sap
Sap
Sap
7.u2
7.5a
PAU-02 La Estrella
PAU05 Canalies
7.5b
PAU05 Canalies
Edificabilitat
m2
Ocupaci
%
760 m2st
1224 m2st
855 m2st
291 m2st
1800 m2st
2410 m2st
1000 m2st
654 m2st
1644 m2st
3970m2st
40
40
40
40
40
40
40
40
40
40
1 m2st/m2 sl
40
2 m2st/m2 sl
2 m2st/m2 sl
0,95 m2st/m2
sl
Alada Reculades
Vial mxima
fons i
m. o n
laterals
plantes
9
5-3
9
5-3
9
5-3
9
5-3
9
5-3
9
5-3
9
5-3
9
5-3
9
5-3
9
5-3
9
5-3
40
40
PB+5pp
PB+4pp
40
PB+4pp
Les parcelles ordenades per aquest POUM es desenvoluparan segons

les segents condicions dedificaci:
7pmu.1
PMU Les Bscules
Edificabilitat
m2st/m2 sl
1
Ocupaci
%
100%
Alada Reculades
mxima Vial - fons
i laterals
metres
PB+2pp Alineaci
120
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques

1.
L's principal en la zona 7 s comercial, terciari, hoteler i turstic.

Sadmet ls residencial com a principal exclusivament quan aix es
determini en els corresponents Plans parcials urbanstics o Polgons
dactuaci urbanstica, en les proporcions indicades.
2.

a) Restauraci.
b) Comercial en petits establiments i magatzems amb una superfcie
mxima de 800 m2.
c) Comercial en mitjans establiments, entre 800 i 1.300 m2, i
establiments comercials singulars (ECS) en els mbits especficament
indicats.
d) Activitats inncues, sense incidncia ambiental (Llei IIAA).
f) Aparcament, exclusivament en planta soterrani i accs a travs de la
planta baixa.
3.
Ls recreatiu es considerar compatible amb els usos comercial,

terciari, hoteler i turstic i prohibit quan ls principal sigui residencial.
4.

5.
En la definici de les diverses subzones shan definit com a usos

principals:
Subzona
7.u5
7.u7
7.u2
7.5a
7.5b
7pmu.1
Rial de Sap (UASU 1 i Can No)

La Muvisa (UA3.a i UA3.b)
PAU-02 La Estrella (UA8)
PAU05 Canalies (UA13) (7a)
PAU05 Canalies (UA13) (7b)
PMU Les Bscules
s principal
Comercial/terciari
Comercial
Residencial
Residencial
Turstic
Terciari
121
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
122
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Captol 5. Disposicions especfiques per Plans Especials, Plans de

Millora Urbana i Polgons dActuaci Urbanstica en sl urb .
Secci primera. Disposicions relatives als Plans Especials
Art. 246 Plans Especials en sl urb consolidat
1.
En sl urb consolidat aquest Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal

delimita lmbit de Plans especials dacord amb els objectius definits en
l'article 67 del TRLU
a) PE.1- Pla Especial del Casc Antic.
b) PE.2- Pla Especial Front del passeig de Josep Xifr.

Els objectius especfics i condicions d'ordenaci de cadascun d'ells es
recullen a continuaci.
2.
El Pla especial del Casc Antic ha de revisar i adaptar al present

planejament el Pla especial de protecci del Patrimoni i el Catleg
vigent.
3.
El Pla especial Front del passeig de Josep Xifr t com a objectiu la

definici de lalineaci del carrer, en funci duna modificaci puntual
de la ZMT o de la seva zona de servitud.
Art. 247 Condicions especfiques dels Plans Especials

Les segents regulen les condicions dels Plans Especials a sl urb.
Les actuacions previstes en el Pla especial del Casc Antic inclouran
mesures de control en els mbits amb expectatives de restes arqueolgic.
Secci segona. Disposicions relatives a Plans de Millora Urbana
Art. 248 Plans de Millora Urbana en sl urb no consolidat.
1.
Aquest Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal delimita sectors a

desenvolupar mitjanant Plans de millora urbana dacord amb les
finalitats definides a larticle 70.2 del TRLU.
Es defineixen els segents:
- PMU01. Les Bscules
- PMU02. Aretex
- PMU03. Escola dAvicultura
- PMU04. Can Puig
2.
Dacord amb larticle 58.5 del TRLU aquest Pla dOrdenaci Urbanstica
Municipal fixa els ndex dedificabilitat bruta, les densitats, en cas que
sadmeti s residencial, els usos principals i compatibles, igualment
determina les reserves mnimes corresponents al sistema local despais
lliures i equipaments.
3.
Les condicions de cada sector de Pla de millora urbana es determinen

en les corresponents fitxes.
LAjuntament podr delimitar nous Plans de millora urbana sempre que
sajustin als objectius previstos en larticle 70 del TRLU.
123
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
124
POUM d'Arenys de Mar
Normes urbanstiques. Sectors de desenvolupament
Casc antic
PE01
Sl urb
1. mbit:
Delimitaci
Superfcie
Lmbit del Pla especial del Casc Antic correspon al delimitat en els plnols de
qualificaci i classificaci del sl, que sajusta, amb lleugeres modificacions, al casc
antic delimitat en el Pla Especial de Protecci del Patrimoni arquitectnic
255.405 m
25,5 Ha
2. Objectius:
Els objectius del pla especial del casc antic sn la protecci del patrimoni histric i
arquitectnic dArenys de Mar, dels seus mbits dinfluncia i dels teixits urbans.
Tamb sinclouen en els objectius del pla especial la reurbanitzaci del espais pblics
del casc antic, afectant especialment les xarxes de sanejament (mitjanant la previsi
de xarxes separades) la pavimentaci dels carrers i la previsi drees daparcament,
aix com la definici drees dintervenci i la programaci de les intervencions.
3. Determinacions
En tant no es redacti un nou Pla Especial Urbanstic en el casc antic seran daplicaci
les determinacions daquestes Normes, en els corresponents sistemes i zones, i les
contingudes en el Pla Especial de protecci del patrimoni arquitectnic.
El Pla Especial del casc antic pot modificar les determinacions daquest Pla dOrdenaci
urbanstica amb lobjectiu de protegir els edificis catalogats o les rees dinfluncia
edificades o no. En aquests casos seran daplicaci les normes del Pla Especial, que
mai poden suposar majors ocupacions o edificabilitat que les que resultarien de
laplicaci de les normes del Pla dOrdenaci a la corresponent zona.
Sempre que no suposi alteracions en els objectius definits en larticle anterior o en els
definits en el Pla Especial de protecci del patrimoni arquitectnic, lajuntament podr
delimitar plans de millora urbana dacord amb les determinacions de larticle 68 de la
TRLU.
4. Condicions de gesti i execuci

Sistema d'actuaci
Obres d'urbanitzaci
Altres condicions
Etapes execuci
Pel Pla marc execuci pel sistema de reparcellaci, en la modalitat de cooperaci,

previst als articles 130 i segents del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost i articles
180 i segents del Decret 305/2006, de 18 de juliol. El Pla determinar el sistema
dactuaci per a cada mbit de Planejament especial.
Les caracterstiques de les obres d'urbanitzaci es definiran per mitj d'un projecte
durbanitzaci del conjunt o de cada mbit, en funci de les determinacions del Pla
marc.
Caldr sollicitar un informe als organismes afectats per ra de llurs competncies
sectorials, especficament al Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci.
Es preveu que aquest Pla Especial es desenvolupar en el primer sexenni del POUM.
Passeig de Josep Xifr
PE02
Sl urb
1. mbit:
Delimitaci
Superfcie
Lmbit del Pla especial abasta la major part del front litoral del nucli afectat per les
determinacions de la Llei de Costes. Lmbit delimitat abasta les edificacions
confrontants al Passeig de Josep Xifr.
Tenint en compte, que lmbit est consolidat de forma diversa, es podr tramitar el
PE en diversos documents dacord amb front regulars o illes en funci del grau de
consolidaci i de les caracterstiques de lordenaci volumtrica requerida.
11.302 m
1,1 Ha
2. Objectius:
Lobjectiu s concretar lordenaci i definir les alineacions del
passeig, dacord amb les determinacions de la Llei de Costes vigent.
front
del
4. Determinacions
El document haur de recollir les determinacions de la Llei de Costes i en especial all
que estableix a la Disposici Transitria Tercera 3 2 de la Llei de Costes o precepte
que el substitueixi. El PE podr reajustar i reordenar les qualificacions previstes
sempre i quan no es redueixi la superfcie destinada a equipaments i zones verdes
previstes en aquest POUM. Aix mateix, el pla no podr incrementar el sostre assignat
pel planejament definit.

Sistema d'actuaci
Etapes execuci
El PE estableix les determinacions volumtriques dacord amb les determinacions de

Costes, per tant no est sotms a cap PAU per aquest motiu. Si per efecte de la
reordenaci del sls calgus un mbit de gesti el pla nestabliria el sistema
dactuaci dacord amb el que estableix el text consolidat de la Llei format pel
Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost i la Modificaci 1/2012, de 2 de febrer, i el
Reglament de la Llei del Decret 305/2006, de 18 de juliol.
Es preveu que aquest Pla Especial es pugui desenvolupar, si ms no en bona part de
lmbit en el primer sexenni del POUM.
Les Bscules
PMU01
Sl urb no consolidat
1. mbit:
Delimitaci
El PAU les Bscules se situa al centre-ponent del municipi, constituint un front a la

carretera NII a en un punt estratgic del poble.
9.181 m
0,9 Ha
Superfcie
2. Objectius:
La consolidaci del sector terciari en una posici propera a lestaci.
La millora dels accessos i dels aparcaments i la construcci dels accessos a la platja.
3. Condicions d'ordenaci, edificaci i s

Percentatges mnims de cessi. Relaci de sistemes i zones
El sector s'ordena segons les determinacions de sistemes i zones detallades a
continuaci i les condicions establertes per la normativa del POUM.
Reserves sl pblic (Sistemes)
Sl pblic mnim
5.509m
60%
Sl d'aprofitament privat (Zones-altres)

3.196
Sl privat mxim
3.672m
34,81%
40%
Edificabilitat
Coef. edif. bruta

Altres usos
1,00 mst/ms
8.984
100%
Cessions de sl pblic
Cessi obligatria i gratuta del sl reservat pel planejament destinat a sistemes

d'acord amb les finalitats establertes pel POUM.
Cessi obligatria i gratuta del 10% d'aprofitament urbanstic establert a l'article 43
del Text Refs de la Llei d'Urbanisme TRLU 1/2010 i d'acord amb aquest POUM.
4. Cessions
Cessions d'aprofitament
5. Determinacions
Seran de cessi els sls destinats a sistemes.
Ls s exclusivament comercial, terciari, hoteler, recreatiu i restauraci.
L's comercial s'admetr amb les condicions derivades del Decret llei 1/2009, de 22
de desembre, d'ordenaci dels equipaments comercials.
L'ordenaci de l'mbit ser unitria i preveur un nic accs al sector des de la
carretera.
El desenvolupament del sector ha de garantir la construcci de laccs a la platja.
El desenvolupament del sector ha de garantir l'adaptaci a les condicions derivades
del risc d'inundaci.
El desenvolupament ser a travs de projectes de reparcel.laci i urbanitzaci.

Sistema d'actuaci
Obres d'urbanitzaci
Etapes execuci
Execuci pel sistema de reparcellaci, en la modalitat de compensaci bsica, previst

als articles 130 i segents del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost i articles 180 i
segents del Decret 305/2006, de 18 de juliol.
El desenvolupament d'aquest sector comportar que els propietaris inclosos dins el
mateix es faran crrec de les obres d'urbanitzaci del sistema viari i d'espais lliures.
El sector far front als costos dels serveis del cicle de laigua determinats en el cnon
de laigua regulat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre.
Les caracterstiques de les obres d'urbanitzaci es definiran per mitj d'un Projecte
d'urbanitzaci.
Es preveu que aquest sector es desenvolupar durant el segon sexenni del POUM
Aretex
PMU02
1. mbit:
Delimitaci
Superfcie
Sector de sl urb, amb un mbit situat en la confluncia del carrer Rial de Sa

Clavella, carrer Josep Baralt i carrer Joaquim Ruyra i Oms.
2.335 m
0,2 Ha
2. Objectius:
La transformaci de l's industrial present a l'mbit, ocupat per la industria Aretex, un
cop aquesta finalitzi la seva activitat.
La reordenaci i consolidaci residencial de l'mbit central del casc d'Arenys de Mar,
l'obtenci d'un espai lliure, i la construcci d'un nou aparcament.

Sl pblic mnim
1.051m
45%
Sl privat mxim
Edificabilitat
Coef. edif. bruta

Residencial (mxim)
Altres usos (mnim)
1.284m
1,285 mst
2.700
300
55%
90%
10%
Habitatges
Reserva , mnima, del sl corresponent al 30% del sostre residencial per a la

construcci d'habitatge de protecci pblica. (20 %Habitatge protecci oficial
general/especial, 10% Habitatge concertat)
Sostre mnim habitatge de
810
30% (mdul de 70m/hab)
protecci pblica
Sostre mxim habitatge de
1.890
renda lliure
Nombre mxim habitatges
33 unitats
Nombre mnim habitatges de
12 unitats
protecci pblica
21 unitats
Nombre mxim habitatges de
renda lliure

4. Cessions
5. Determinacions
Ls principal del sector ser residencial, en modalitat plurifamiliar, sadmeten com a
usos compatibles el comercial, doficines, equipaments.
El desenvolupament del PMU comporta el comproms de construcci dun aparcament,
amb un mnim de 120 places de les quals 30% pbliques, la cessi d'un espai lliure de
1000m i la cessi d'un mnim de 500m de sostre d'equipament.
En tot all que no sespecifiqui en la corresponent fitxa saplicaran les condicions
generals i zonals definides en aquestes Normes.

Sistema d'actuaci
Obres d'urbanitzaci
Etapes execuci
Execuci pel sistema de reparcellaci, en la modalitat de cooperaci, previst als

articles 130 i segents del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost i articles 180 i
d'urbanitzaci.
El desenvolupament d'aquest sector restar condicionat a la cessi d'activitat de
l'empresa Aretex. Es preveu que aquest sector es desenvolupar durant el segon
sexenni del POUM
Escola d'avicultura
PMU03
1. mbit:
Delimitaci
Superfcie
El PAU Escola dAvicultura comprn les illes entorn daquesta escola, a banda i banda
del carrer del mateix nom.
4.712 m
0,5 Ha
2. Objectius:
Lobjectiu daquest PMU s la millora de les connexions viries , amb la previsi
dobertura de dos nous carrers que connectaran amb els del PP Paraiso, facilitant
laccs a lescola i la relaci amb el sector Paraiso en desenvolupament.

Sl pblic mnim
1.850m
39%
Sl privat mxim
Edificabilitat
Coef. edif. bruta

Residencial
2.862m
0,60 mst
2.827
61%
100%
Habitatges
Reserva, mnima, del sl corresponent al 30% del sostre residencial per a la construcci
d'habitatge de protecci pblica. (20 %Habitatge protecci oficial general/especial, 10%
Habitatge concertat)
848
protecci pblica
1.979
renda lliure
30 unitats
12 unitats
protecci pblica
18 unitats
renda lliure
64
Cessi obligatria i gratuta del sl reservat pel planejament destinat a sistemes d'acord
amb les finalitats establertes pel POUM.
4. Cessions
5. Determinacions
Seran de cessi els sls destinats a sistemes i l-edifici destinat a equipament.
Com a crrega externa es fixa l'obtenci i urbanitzaci del vial de connexi amb el
Carrer Pla dels Frares.
No es podr donar comunicaci de primera ocupaci dins l'mbit fins que no
s'excecutin les crregues externes lligades al sector.
El desenvolupament del sector concretar la ubicaci de la zona per a la implantaci de
HPO dins l'mbit.

Sistema d'actuaci
Obres d'urbanitzaci
Etapes execuci

regulat
pel
Decret
legislatiu
3/2003,
de 4 de novembre.
de laigua
d'urbanitzaci.
Can Puig
PMU04
1. mbit:
Delimitaci
Correspon al subsector 2 de Valldegata Draper
Superfcie
2,4 Ha
24.084 m
2. Objectius:
L'ordenaci de l'edificaci industrial, reparcel.laci, les cessions i urbanitzaci del
subsector.

Sl pblic mnim
16.134m
55%
Sl privat mxim
10.838m
Edificabilitat
Coef. edif. Neta

5b Industrial i tericiari
45%
1,00 mst/ms
7.950
100%
4. Cessions

5. Determinacions
Ls principal del sector s lindustrial, sadmet el terciari, comercial, hoteler,
restauraci, recreatiu (discoteques i sales de festes)i dequipaments.
Els volums edificats dins els glib mxim s'ordenarn sobre sistema d'aterrassament
adaptat a les necessitats topogrfiques, a ubicar entre la cota +43 i la cota +36.
L'adataci de la topografia haur de garantir la integraci paisatgstica dels talussos
mitjanant recobriment vegetal.
Per tot all no especificat saplicaran les condicions generals de la corresponent zona.

Sistema d'actuaci
Obres d'urbanitzaci
Etapes execuci

d'urbanitzaci.
Es preveu que aquest sector es desenvolupar durant el primer sexenni del POUM
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Captol 6. Disposicions especfiques dels Polgons dactuaci

Secci primera Disposicions generals
Art. 249 Polgons dactuaci urbanstica
1.
2.
Aquest Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal delimita com a Polgons

dactuaci urbanstica en sl urb no consolidat els mbits
corresponents a unitats dactuaci delimitats pel Pla General de 1984
que han estat ordenats i aprovats definitivament i que es troben en
diverses fases dexecuci, per que no han completat les obres
durbanitzaci o manquen formalitzar les cessions concretades en els
corresponents projectes de reparcellaci i durbanitzaci anteriors a la
LUC 2002. Aquests Polgons mantenen lordenaci i les obligacions
corresponents als instruments de planejament aprovat. Aquests
polgons procedents durbanitzacions dels anys 60-70 sajusten a all
previst per la Llei 3/2009, del 10 de mar, de regularitzaci i millora
durbanitzacions amb dficits urbanstics, i dacord amb larticle 20.4
del Decret 3/2012, que modifica larticle 57 del TRLU, no t la
consideraci de sostre residencial de nova implantaci.
En aquesta situaci sinclouen:
PAU.01 -El Cnsol UA7)
PAU-02 La Estrella (UA8)
PAU.03 Can Vilaplana (UA9)
PAU.06 El Portinyol 1(UA14)
PAU.07 Les Carolines (UA15-part)
PAU.08 Portimar I-Nord (UA16-part)
PAU.09 Les Roses-2 (UA11-12 part)
PAU.12 Les Carolines sud 3 (UA 15-part)
Es delimiten Polgons dactuaci urbanstica en sl urb no consolidat
en els segents casos:
a) Reordenaci de ledificaci tot mantenint les condicions ds i

edificabilitat corresponents al PG-84. En aquesta situaci sinclouen:
- PAU 15. Presentaci
- PAU 16. Villa Betnia
b) Polgons dactuaci urbanstica delimitats per aquest POUM que
modifiquen les condicions dordenaci, aprofitament, densitat o s en
relaci al PG-84. En aquesta situaci tenim:
- PAU.39 Les Carolines sud 2 (UA15-part)
- PAU.33 Can Rosell
- PAU.34 Stella Maris
3.
Sinclou a sl urb consolidat Polgons amb projecte de reparcellaci

aprovat, la delimitaci del polgon respon nicament al fet que queden
pendents nicament obres durbanitzaci. En aquest cas tenim:
- PAU 42. Valldegata Ponent
- PAU.41 Maricel
4.
Sinclou en sl urb consolidat les urbanitzacions que han realitzat les

cessions i queden pendents nicament durbanitzaci.
- PAU.05 Canalies (UA13)
5.
En els PAU procedents dunitats dactuaci definitivament aprovades es

mantenen les condicions daprofitament, ordenaci i edificaci, tot
assimilant la denominaci de les zones a les establertes en les presents
Normes urbanstiques, a on es defineixen i regulen les corresponents
subzones. En cas dindeterminaci sn daplicaci les condicions
125
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
dedificaci corresponents a la zona genrica definida per aquestes

Normes.
6.
En els Polgons dactuaci urbanstica definits per aquest Pla

dOrdenaci Urbanstica Municipal sn daplicaci les cessions,
aprofitaments i condicions especials que es determinen en les fitxes
corresponents.
Art. 250 Determinacions generals pels Polgons dactuaci urbanstica

1.
mbit
Els mbits de cada Polgon dactuaci es delimiten ens els plnols de
Classificaci del sl, en els dOrdenaci i qualificaci del sl i a les
fitxes corresponents.
2.
Objectius
Els objectius pels Polgons dactuaci es defineixen individualment en
els segents articles. En el cas dels Polgons dactuaci procedents de
Plans parcials i Unitats dactuaci aquests objectius es defineixen
dacord amb el planejament aprovat.
3.
Determinacions
Les determinacions corresponents als Polgons dactuaci urbanstica
sespecifiquen en els articles segents i les fitxes corresponents.
En el cas de Polgons dactuaci procedents de Plans parcials o unitats
dactuaci aprovades les fitxes recullen les disposicions dedificacions i
s del planejament aprovat.
Els parmetres relatius a parcellaci, edificaci i s corresponent a
cada subzona sespecifiquen en les corresponents zones.
En el cas dels Polgons dactuaci delimitats per aquest Pla dOrdenaci
Urbanstica Municipal es determinen les condicions dedificaci,
ordenaci i s, i, si sescau, en SUNC, les corresponents cessions. El
desenvolupament dels Polgons dactuaci en SUNC comportar les
cessions de sl amb aprofitament previstes per la legislaci aplicable
(article 43.1 del TRLU), aix com, si s el cas, la corresponent reserva
de sostre ds residencial per habitatge en rgim de protecci.
En tot all que no sespecifiqui individualment en cada Polgon sn
daplicaci les disposicions daquestes Normes urbanstiques en els
corresponents sistemes i zones.
4.
El desenvolupament dels Polgons dactuaci urbanstica delimitats per

aquest Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal estan condicionats a
laprovaci definitiva del projecte de reparcellaci on sassignin les
corresponents edificabilitats a cada parcella i a la redacci del projecte
durbanitzaci complementari.
5.
Sistema dactuaci urbanstica

El sistema dactuaci urbanstica sespecifica individualment per cada
polgon.
126
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Secci segona. Determinacions especfiques pels Polgons dactuaci

Art. 251 Regulaci dels Polgons dactuaci urbanstica en sl urb
consolidat (SUC)
127
PAU 05
Canalies
Sl urb consolidat
1. mbit:
Delimitaci
El PAU Canalies correspon a la UA13, i als estudi de detall aprovat definitivament dins l'mbit.
Superfcie
34.794 m
3,5 Ha
2. Objectius:
L'objectiu d'aquest PAU s completar la urbanitzaci del vial.

El sector s'ordena segons les determinacions de sistemes i zones detallades a continuaci
condicions establertes per la normativa del POUM.
Sistema viari
7.569m
22%
V
Sl pblic
7.569m
22%
7.5a
7.5b

Sl privat
i les
Edif neta
2.348
24.877
27.225m
6,75%
71,50%
78%
2,00
0,95
Edificabilitat
Edificabilitat neta 7.5a

Edificabilitat neta 7.5b
Habitatges
Les reserves d'habitatge sotms a algun rgim de protecci pblica correspondran a aquelles ja
previstes pel planejament anterior al present POUM ats que no s prevista la disposici de sostre
residencial de nova implantaci en l'mbit de referncia.
Sostre mxim habitatge de renda lliure
2,00 mst/ms
0,95 mst/ms
100%
236
(mdul de 120m/hab)
4. Obres d'urbanitzaci
Obres pendents
Compleci de la urbanitzaci del vial.
5. Determinacions
L's principal s el residencial unifamiliar i plurifamiliar i sn usos compatibles l'hoteler, d'equipaments
i comercials.
Per tot all no especificat s'aplicaran les condicions de la corresponent zona.
Qualsevol intervenci que modifiqui el perfil del tals de la Penya del Maltemps haur de comptar amb
un anlisi de la incidncia de l'esmentada intervenci en l'estabilitat del mateix. Caldr fer inspeccions
peridiques de control de l'estabilitat del tals i preservar un resguard d'ocupaci al peu i a la
coronaci.

Sistema d'actuaci
Executat pel sistema de reparcellaci, en la modalitat de cooperaci, previst als articles 130 i segents
del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost i articles 180 i segents del Decret 305/2006, de 18 de
juliol.
Maricel
PAU 41
Sl urb consolidat
1. mbit:
Delimitaci
Polgon situat junt a linstitut, amb front als carrers de Valldemas i Pons de les Creus
Superfcie
Corresponent a MPGO aprovada. Data publicaci 03/06/2009

21.785 m
2,2 Ha
2. Objectius:
La compleci de la urbanitzaci de la zona verda que separa l'mbit objecte de
planejament i l'institut de secundria. L'ordenaci interior, l'enjardinament i l'arbrat de
la zona residencial privada seran inclosos en el projecte arquitectnic corresponent.
La instituci d'un dret de pas per a bombers en cas d'emergncia en la zona destinada
a equipaments.

Lu-Lp-La-L24
Sistema d'espais lliures
1.450m
7%
Sl pblic
1.450m
7%
4a
Ed i Ec

Bloc allat en parcella
7.816
Equipament
12.519
Sl privat
20.335m
36%
57%
93%
Edificabilitat
4a11
Coef. edif. Net

Residencial
Residencial
Habitatges
Les reserves d'habitatge sotms a algun rgim de protecci pblica correspondran a

aquelles ja previstes pel planejament anterior al present POUM ats que no s prevista
la disposici de sostre residencial de nova implantaci en l'mbit de referncia.
renda lliure
1,47 mst/ms
11.520
100%
11.520
128 unitats
Obres pendents
Compleci de la urbanitzaci de la zona verda que separa l'mbit objecte de

planejament i l'institut de secundria.
5. Determinacions
Ls principal s residencial i dequipaments
Lequipament privat mantindr ls i la titularitat amb les limitacions definides amb
carcter general per aquestes Normes.
generals i zonals definides per aquestes Normes

Sistema d'actuaci
Obres d'urbanitzaci
Executat pel sistema de reparcellaci, en la modalitat de compensaci bsica, previst

Valldegata Ponent
PAU 42
Sl urb consolidat
1. mbit:
Delimitaci
El PAU Valldegata Ponent se situa al lmit amb la nova variant de la B-511, ocupant la
franja entre els sectors Vall de Gata Draper i La Victria.
Correspon al Projecte de reparcellaci aprovat definitivament en data 15 de novembre de
2010: " Proposta de reparcellaci voluntria de modificaci del projecte de compensaci
del sector P-1 Valldegata Ponent, aprovat en data 22 de mar de 1993, per la seva
adaptaci al projecte d'ordenaci volumtrica i compartimentaci de les naus de
l'esmentat sector aprovat en data 2 de juny de 2006"
Superfcie
9,7 Ha
96.890 m
2. Objectius:
El PAU es delimita nicament a efectes d'acabar la urbanitzaci.

i les condicions establertes per la normativa del POUM.
V
Sistema viari
19.348m
20%
Lu-Lp-La-L24
15.337m
16%
E
Sistema dequipaments
4.845m
5%
H
Sistema hidrolgic
857m
1%
Sl pblic mnim
40.386m
42%
5b.22
Edificabilitat

Naus susceptibles de compartimentaci
Sl privat mxim
56.504m
Coef. edif. Neta
Industrial i tericiari
56.504m
58%
1,00 mst/ms
53.290
100%
Obres pendents
Compleci de la urbanitzaci
5. Determinacions
Els usos admesos, a ms de lindustrial sn: dequipaments i serveis, terciari, hoteler,
restauraci i recreatiu.
En tot all que no sespecifiqui en la corresponent fitxa saplicaran les condicions generals
i zonals definides en aquestes Normes
Lordenaci del PAU es determinar segons els criteris que grafiaen als plnols i es
transcriuen a continuaci:
Alada reguladora mxima: 10,5m ( excepte parcelles 5b.22b que s 7,5m)
Ocupaci neta de parcella 70%
Ordenaci volumtrica:
. Densitat activitat 350m2de sostre/ nau, amb un mxim de 151 activitats
. Unitat activitat: faana mnima 8m, superfcie mnima unitat activitat 100m2, superfcie mxima
unitat d'activitat 600m2
Unitat mnima de projecte (ump):
. Cadascuna de les 4 parcelles constituir una unitat mnima de projecte ( coindicent amb els 4 mbits
5b.22 de la fitxa)
. La ump constituir un conjunt arquitecnic nic, amb independncia de la seva possible construcci
per fases. La ump ser objecte d'un projecte que fixar les condicions d'edificaci del conjunt en quant
a volums construts, composici de la faana i material d'acabat.
. El primer projecte que presenti llicncia haur de definir un projecte per tota la ump. Les
determinacions del projecte seran d'obligat compliment per les llicncies d'edificaci que es presentin
posteriorment
. Es podran definir altres ump diferents a les plantejades al document d'ordenaci de volums , que
hauran de ser objecte d'un estudi de detall independent.

Sistema d'actuaci
Obres d'urbanitzaci
Etapes execuci
Executat pel sistema de reparcellaci, en la modalitat de compensaci bsica, previst als

articles 130 i segents del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost i articles 180 i segents
del Decret 305/2006, de 18 de juliol. Projecte de reparcellaci aprovat definitivament en
data 15 de novembre de 2010.
El desenvolupament d'aquest sector comportar que els propietaris inclosos dins el mateix
es faran crrec de les obres d'urbanitzaci del sistema viari i d'espais lliures.
El sector far front als costos dels serveis del cicle de laigua determinats en el cnon de
laigua
regulat
pel
Decret
legislatiu
3/2003,
de
4
de
novembre.
Les caracterstiques de les obres d'urbanitzaci es defineixen per mitj d'un Projecte
d'urbanitzaci.
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
128
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Art. 252 Regulaci dels Polgons dactuaci urbanstica en sl urb no

consolidat (SUNC)
129
El Cnsol
PAU 01
1. mbit:
Delimitaci
Polgon situat al lmit oest del municipi. Es sita al sud de l'autopista C-32 al lmit amb els
municipis de Caldes d'Estrac i St. Vicen de Montalt.
Corresponent a MPGO aprovada (Data aprovaci 12/03/1997)
Superfcie
44.027 m
4,4 Ha
2. Objectius:
El desenvolupament del sector , particularment pel que fa a la urbanitzaci dels carrers i els
espais lliures.

El sector s'ordena segons les determinacions de sistemes i zones detallades a continuaci i les
Sistema viari
7.790m
18%
V
Lu-Lp-La-L24
9.425m
21%
St
Serveis tcnics
391m
2%
Sl pblic
17.606m
40%
3a.1

Cases allades en parcella petita
26.812
Sl privat
26.812m
Edif neta
61%
61%
0,80
Edificabilitat
Edificabilitat neta
Residencial
0,80 mst/ms
21.450
100%
Habitatges
previstes pel planejament anterior al present POUM ats que no s prevista la disposici de
sostre residencial de nova implantaci en l'mbit de referncia.
100%
67 unitats
(segons sup min. parcella)
4. Cessions
Cessi obligatria i gratuta del 10% d'aprofitament urbanstic establert a l'article 43 del Text
Refs de la Llei d'Urbanisme TRLU 1/2010 i d'acord amb aquest POUM. Segons el previst a
lArt. 7.5 i 7.6 de la Llei 3/2009, de regularitzaci i millora durbanitzacions amb dficits
urbanstics, aquesta cessi es pot substituir pel seu valor econmic per pagar total o
parcialment el cost de les infraestructures, serveis i equipaments dins lmbit o pel
reforament dels externs que donen servei a lmbit.
5. Determinacions
Els usos admesos sn els de les corresponents zones
S'admeten els usos sanitaris i assistencials a la parcella de l'antic hotel.
La parcella mnima s de 400m.
Es mantenen les obligacions en relaci a la urbanitzaci i manteniment de la urbanitzaci
derivades del planejament aprovat.
Qualsevol intervenci que modifiqui el perfil del tals entre revolts Av. Andersen haur de
comptar amb un anlisi de la incidncia de l'esmentada intervenci en l'estabilitat del mateix.
El sector ha de preveure la possible circulaci dels serveis d'emergncies mitjanant les
condicions mnimes d'amplada de carrers previstes a la fitxa grfica, que garanteixen un circuit
principal que dona accs i sortida a la part central de la urbanitzaci. Aix mateix cal preveure
la senyalitzaci i disposici d'un hidrant en aquells accessos preexistents, amb una longitud
major de 20 metres i menor de 100 metres, que no disposin d'espai suficient de maniobra.

Sistema d'actuaci
Obres d'urbanitzaci.
Execuci pel sistema de reparcellaci, en la modalitat de cooperaci, previst als articles 130 i
segents del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost i articles 180 i segents del Decret
305/2006, de 18 de juliol.
El desenvolupament del sector haur de preveure mesures correctores per a garantir el
compliment de les condicions establertes per L'Agncia Catalana de l'Aigua en llurs
competncies sectorials.
El desenvolupament del sector haur de garantir la possible circulaci dels serveis
d'emergncia, com a mnim a un circuit principal que dna accs i sortida a la part central de
la urbanitzaci.
PAU 02
La Estrella
1. mbit:
Delimitaci
El PAU la Estrella correspon al projecte d'ordenaci de la UA 8.
Superfcie
16.678 m
1,7 Ha
2. Objectius:
L'objectiu d'aquest PAU s l'execuci de les obres d'urbanitzaci.


Sistema viari
Sl pblic
1.260m
1.260m
8%
8%
7.u2

14.203
Sl privat
14.203m
85,16%
85%
Edif neta
2,00
Edificabilitat
Edificabilitat neta
Residencial
Habitatges
2,00 mst/ms
28.406
100%
100%
237
(mdul de 120m/hab)
4. Cessions
Cessi obligatria i gratuta del sl reservat pel planejament destinat a sistemes d'acord amb les
finalitats establertes pel POUM.
5. Determinacions
Sn usos principals l'hoteler i el residencial plurifamiliar.
Els usos admesos sn els de les corresponents zones.
Es mantenen les obligacions en relaci a cessions, urbanitzaci i manteniment de la urbanitzaci
derivades del planejament aprovat.

Sistema d'actuaci
Obres d'urbanitzaci
Execuci pel sistema de reparcellaci, en la modalitat de compensaci bsica, previst als articles
130 i segents del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost i articles 180 i segents del Decret
305/2006, de 18 de juliol.
El desenvolupament d'aquest sector comportar que els propietaris inclosos dins el mateix es
faran crrec de les obres d'urbanitzaci del sistema viari d'accs des de la N-II a la platja.
Can Vilaplana
PAU 03
1. mbit:
Delimitaci
El PAU Can Vilaplana correspon al projecte d'ordenaci de la UA 9, esta prcticament consolidat.
Superfcie
68.420 m
6,8 Ha
2. Objectius:
L'objectiu d'aquest PAU s la cessi dels espais lliures, d'equipament i viari i la corresponent
urbanitzaci.

Sistema viari
16.139m
24%
V
Lu-Lp-La-L24
5.373m
8%
E
2.108m
3%
St
Serveis tcnics
78m
0,3%
H
Sistema hidrolgic
440m
1,9%
HDP
Sistema d'habitatge dotacional
2.985m
4%
Sl pblic
27.123m
40%
3a.2

41.297
Sl privat
41.297m
Edif neta
60,36%
60%
0,80
Edificabilitat
Edificabilitat neta
Residencial
0,80 mst/ms
33.038
100%
Habitatges
100%
103 unitats
4. Cessions
Refs de la Llei d'Urbanisme TRLU 1/2010 i d'acord amb aquest POUM. Segons el previst a lArt.
7.5 i 7.6 de la Llei 3/2009, de regularitzaci i millora durbanitzacions amb dficits urbanstics,
aquesta cessi es pot substituir pel seu valor econmic per pagar total o parcialment el cost de
les infraestructures, serveis i equipaments dins lmbit o pel reforament dels externs que donen
servei a lmbit.
5. Determinacions
Els edificis de volum disconforme s'ajustaran a les condicions especificades per aquesta situaci
en les presents normes.
Les noves edificacions es disposaran en els mbits amb pendents inferior al 20%, alineades a
vial i amb una fondria mxima de 20 metres respecte el nou vial parallel al Rial del Bareu

Sistema d'actuaci
305/2006, de 18 de juliol.
El Portinyol
PAU 06
1. mbit:
Delimitaci
El PAU El Portinyol correspon a la UA tramitada mitjanant una Modificaci puntual aprovada

definitivament amb data 26 d'abril de 1989.
55.157 m
5,5 Ha
Superfcie
2. Objectius:
L'objectiu d'aquest PAU s completar la urbanitzaci i les cessions.

Sistema viari
8.814m
16%
V
Lu-Lp-La-L24
6.803m
12%
St
Serveis tcnics
241m
0,4%
Sl pblic
15.858m
29%
3c.6

Cases allades en parcella gran
39.540
Sl privat
39.540m
Edif neta
72%
72%
0,40
Edificabilitat
Edificabilitat neta
Residencial
0,40 mst/ms
15.816
100%
Habitatges
100%
49 unitats
4. Cessions
servei a lmbit.
5. Determinacions

Sistema d'actuaci
305/2006, de 18 de juliol.
Les Carolines
PAU 07
1. mbit:
Delimitaci
El PAU Les carolines correspon a la UA 15 del mateix nom, que recull el PP aprovat l'any 77,
amb divisi en dues unitats l'any 98. La delimitaci d'aquest PAU correspon a la part ms
consolidada de la UA.
Superfcie
55.751 m
5,6 Ha
2. Objectius:
L'objectiu d'aquest PAU s completar la urbanitzaci i les cessions.

Sistema viari
9.726m
17%
V
Lu-Lp-La-L24
9.212m
17%
H
Sistema hidrolgic
224m
1%
Sl pblic
19.162m
34%
3a.7

36.589
Sl privat
36.589m
Edif neta
66%
66%
0,80
Edificabilitat
Edificabilitat neta
Residencial
Habitatges
0,80 mst/ms
29.271
100%
100%
91 unitats
4. Cessions
servei a lmbit.
5. Determinacions
Es mantenen les obligacions derivades del planejament aprovat d'ordenaci d'una xarxa viria
per garantir la seguretat en cas d'emergncia. El sector haur d'ordenar i mantenir aquesta
sortida viria de connexi amb la xarxa de camins rurals per la part nord de l'mbit.

Sistema d'actuaci
305/2006, de 18 de juliol.
Portimar I Nord
PAU 08
1. mbit:
Delimitaci
El PAU Portimar I correspon a part de la la UA 16 del mateix nom, que comptava amb projecte
d'urbanitzaci aprovat definitivament amb data 23 de maig de 1985.
13.502 m
1,4 Ha
Superfcie
2. Objectius:
L'objectiu d'aquest PAU s complertar les obres d'urbanitzaci d'una illa interior del sector
pendent de desenvolupament.

Sistema viari
3.537m
26%
V
Sl pblic
3.537m
26%
3c.8b

9.965
Sl privat
9.965m
Edif neta
74%
74%
1,00
Edificabilitat
Edificabilitat neta 3c.8b

Residencial
0,30 mst/ms
2.990
100%
Habitatges
100%

10 unitats
4. Cessions
servei a lmbit.
5. Determinacions
L's principal del sector s residencial unifamiliar. Sn usos compatibles el comercial i les
oficines.
Els usos compatibles sn els de les corresponents zones.
Les parcelles sn les que s'indiquen al projecte de parcellaci aprovat.

Sistema d'actuaci
305/2006, de 18 de juliol.
Les Roses 2
PAU 09
1. mbit:
Delimitaci
El PAU Les Roses 2 correspon a un mbit segregat del PP Montmar-Cinc Roses (UA 11 i UA 12).
Superfcie
38.013 m
3,8 Ha
2. Objectius:
L'objectiu d'aquest PAU s completar les cessions i les obres d'urbanitzaci.

Sistema viari
8.242m
22%
V
Lu-Lp-La-l24
4.545m
12%
Sl pblic
12.787m
34%
3a.9

25.176
Sl privat
25.176m
Edif neta
66,23%
66%
0,80
Edificabilitat
Edificabilitat neta
Residencial
Habitatges
0,80 mst/ms
20.141
100%
100%
63 unitats
4. Cessions
servei a lmbit.
5. Determinacions
Els usos principals i compatibles sn els de les corresponents zones.

Sistema d'actuaci
305/2006, de 18 de juliol.
Les Carolines sud 3
PAU 12
1. mbit:
Delimitaci
Aquest sector correspon a una de les tres parts de la UA 15 del mateix nom, que recull el PP
aprovat a lany 77, amb divisi en dues unitats lany 98. La delimitaci daquest PAU correspon
a una part de l'mbit desenvolupada via llicncia.
Superfcie
0,3 Ha
3.021 m
2. Objectius:
Completar la urbanitzaci i les cessions.

V
Lu-Lp-La-L24

Sistema viari
Sl pblic
244m
1.171m
1.415m
8%
39%
47%
3a.12

1.606
Sl privat
1.606m
53,16%
53%
Edificabilitat
Edificabilitat neta
Residencial
Habitatges
Sostre mxim habitatge de renda
lliure
0,80 mst/ms
1.285
100%
1.285
3 unitats
100%
(existents)
4. Cessions
Cessi obligatria i gratuta del sl reservat pel planejament destinat a sistemes d'acord amb
les finalitats establertes pel POUM.
les infraestructures, serveis i equipaments dins lmbit o pel reforament dels externs que
donen servei a lmbit.
5. Determinacions
Es considera vinculant la vialitat indicada a la fitxa.
Els usos admesos sn els de les corresponents zones

Sistema d'actuaci
Execuci pel sistema de reparcellaci, en la modalitat de compensaci bsica, previst als

articles 130 i segents del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost i articles 180 i segents del
Decret 305/2006, de 18 de juliol.
Obres d'urbanitzaci
faran crrec de les obres d'urbanitzaci del sistema viari i d'espais lliures.
El sector far front als costos dels serveis del cicle de laigua determinats en el cnon de laigua
regulat
pel
Decret
legislatiu
3/2003,
de
4
de
novembre.
d'urbanitzaci.
Etapes execuci
Presentaci
PAU15
1. mbit:
Delimitaci
El polgon ocupa lmbit del col.legi de la Presentaci fins al front de Rial de Bareu
Superfcie
Corresponent a MPGO aprovada. Data aprovaci definitiva 20/11/2006

46.355 m
4,6 Ha
2. Objectius:
La millora daccessos i espais en torn a lescola Presentaci
La continutat del carener com a espai lliure pblic.
Laccesibilitat a aquest espai, viria i per a vianants a travs de la finca del col.legi
Presentaci
L'obertura de passos per a vianants que relacionin el casc amb el carener del Pla dels
Frares.

V
Lu-Lp-La-L24

Sistema viari
Sl pblic
5.218m
10.194m
15.412m
11%
22%
33%
4b.15
Ep

Bloc allat de nova ordenaci
2.470
Equipament privat
28.474
Sl privat
30.944m
5,33%
61,42%
67%
Edificabilitat
4b.15
Ep
Coef. edif. neta

Residencial
sostre mxim
Equipament privat
sostre mxim
1,31
2.955,56
0,60
16.942,72
mst/ms
mst
mst/ms
mst
Habitatges
Reserva , mnima, del sl corresponent al 30% del sostre residencial per a la construcci
d'habitatge de protecci pblica. (20 %Habitatge protecci oficial general/especial, 10%
Habitatge concertat)
887
protecci pblica
2.069
renda lliure
33 unitats
13 unitats
protecci pblica
20 unitats
renda lliure
Cessi obligatria i gratuta del 10% d'aprofitament urbanstic establert a l'article 43 del
Text Refs de la Llei d'Urbanisme TRLU 1/2005 i d'acord amb aquest POUM vigent en el
moment d'aprovaci de la MPG.
4. Cessions
5. Determinacions
El POUM refon les determinacions de la Modificaci Puntual aprovada el 20 de novembre
de 2007, excepte la vialitat.
La fitxa de caracterstiques i determinacions indica les condicions daprofitament i les
obligacions derivades del procs durbanitzaci.
En tot all que no sespecifiqui en la corresponent fitxa saplicaran les condicions generals i
zonals definides en aquestes Normes.
En el marc del projecte d'urbanitzaci caldr valorar la millor adaptaci topogrfica que pot
significar situar els passos de vianants a cotes diferenciades respecte al pas de vehicles.
La lletra P indica la localitzaci d'habitatge de protecci pblica

Sistema d'actuaci
Obres d'urbanitzaci
Etapes execuci

del Decret 305/2006, de 18 de juliol.
laigua
regulat
pel
Decret
legislatiu
3/2003,
de
4
de
novembre.
d'urbanitzaci.
Villa Betnia
PAU16
1. mbit:
Delimitaci
El PAU Villa Betnia comprn part de la parcel.la edificable siutada a la finca del mateix
nom i part de la destinada a equipaments de la mateixa finca qualificades pel PG del
84.
Superfcie
0,5 Ha
4.980 m
2. Objectius:
La consolidaci del front del carrer de J. Ruyra, traslladant part de ledificabilitat
corresponent a una parcel.la, actualment edificable, amb dificultats topogrfiques i
daccessos. Lantiga parcel.la edificable es destina a equipaments. La nova edificaci ha
de comptar amb aparcament pblic i una plaa ds pblic daccs a Villa Betnia.

V
Sistema viari
513m
10%
E
2.985m
60%
Sl pblic
3.498m
70%
4a.16

1.482
Sl privat
1.482m
29,76%
30%
Edificabilitat
Coef. edif.net
Residencial
Habitatges

4. Cessions
2,10 mst/ms
3.120
100%

protecci pblica
936

renda lliure
protecci pblica
renda lliure
2.184

33 unitats
13 unitats
20 unitats


del Text Refs de la Llei d'Urbanisme TRLU 1/2005 i d'acord amb aquest POUM vigent
en el moment d'aprovaci de la MPG.
5. Determinacions
El POUM reordena laprofitament del PG del 84
El desenvolupament del PAU comporta el comproms de construcci daparcament ds
pblic amb un mnim de 30 places.
El desenvolupament del sector ha de garantir la contribuci del sector en el cost
corresponent a la urbanitzaci de l'enlla de vianants previst entre el carrer Joaquim
Ruyra i Oms i el carrer de l'Hort del Bisbe.
En el sl de reserva d'equipaments es preveu l's privat de l'equipament assistencial i
l's pblic de l'equipament esportiu.
En tot all que no sespecifiqui en aquesta fitxa saplicaran les condicions generals i
Qualsevol intervenci que modifiqui el perfil del tals haur de comptar amb un anlisi
de la incidncia de l'esmentada intervenci en l'estabilitat del mateix. Caldr respectar
un resgurad d'edificaci al peu d'aquest tals.

Sistema d'actuaci
Obres d'urbanitzaci
Etapes execuci

El sector far front als costos d'urbanitzaci de l'enlla de connexi per a vianants
previst entre els carrers Joaquim Ruyra i Oms i Carrer Hort del Bisbe en tot el seu
recorregut,
incls
i
no
incls
dins
l'mbit
del
sector.
d'urbanitzaci.
Can Rosell
PAU33
1. mbit:
Delimitaci
El polgon ocupa lmbit a ponent del PAU les Roses, a llevant del municipi.
Superfcie
0,8 Ha
8.231 m
2. Objectius:
Completar el polgon Les Roses i lobtenci de lespai lliure que complementar el de
Les Roses.

V
Sistema viari
678m
8%
Lu-Lp-La-L24
2.910m
35%
H
Sistema hidrolgic
318m
Sl pblic
3.906m
47%
4b.2

Bloc allat de nova ordenaci
4.325
Sl privat
4.325m
53%
53%
Edificabilitat
Coef. edif. Net

Residencial
Habitatges

protecci pblica
renda lliure
protecci pblica
renda lliure
1,50 mst/ms
6.488
100%
1.946
4.541
70% (mdul de110m/hab)
69 unitats
28 unitats
41 unitats
69
4. Cessions
5. Determinacions
El desenvolupament ser a travs de projectes de reparcel.laci i urbanitzaci

Sistema d'actuaci
Obres d'urbanitzaci
Etapes execuci

regulat
pel
Decret
legislatiu
3/2003,
de 4
de novembre.
de
laigua
d'urbanitzaci.
Stella Maris
PAU34
1. mbit:
Delimitaci
Polgon situat entre en una parcella amb front al carrer de Pompeu Fabra, junt al parc
del Pasos Catalans.
5.385 m
0,5 Ha
Superfcie
2. Objectius:
La consolidaci dun sector residencial
Lobtenci duna antiga edificaci per la seva conversi en equipament

V
Sistema viari
376m
7%
Lu-Lp-La-L24
1.761m
33%
E
860m
16%
Sl pblic
2.997m
56%
4a.34
Ep

1.685
Equipament privat
703
Sl privat
2.388m
31%
13%
44%
Edificabilitat
4a.34
Ep
Coef. edif. Net

Residencial
Equipament privat
Habitatges

901
protecci pblica
2.102
60% (mdul aprox. de 90m/hab)
renda lliure
36 unitats
13 unitats
protecci pblica
23 unitats
renda lliure
36

1,78 mst/ms
0,64 mst/ms
4. Cessions
5. Determinacions
Seran de cessi els sls destinats a sistemes: equipament pblic, espais lliures i
vialitat
Ls principal s residencial, sn usos compatibles el comercial, terciari,
dequipaments i serveis.
Les alades mximes de la zona residencial s'indiquen al grfic adjunt.
El desenvolupament ser a travs de projectes de reparcel.laci i urbanitzaci

Sistema d'actuaci
Obres d'urbanitzaci
Etapes execuci

d'urbanitzaci.
PAU 39
Les Carolines sud 2

1. mbit:
Delimitaci
Aquest sector correspon a una de les tres parts de la UA 15 del mateix nom, que recull el PP
aprovat a lany 77, amb divisi en dues unitats lany 98 i afectat per la Resoluci del
Conseller de Poltica Territorial i obres pbliques de 26/09/1985.
23.800 m
2,4 Ha
Superfcie
2. Objectius:
La consolidaci dun sector residencial unifamiliar.
Urbanitzar el carrers que dona front a les parceles, ja que la suspensi del carrer a que fa
referncia la resoluci deixa les parcelles sense accs per via pblica
Concretar la ordenaci de l'edificaci, d'acord amb les condicions d'edificaci zones 3c i 3d
Ordenar el recorregut de vianants que acompanya i complementa el tram viari.

El sector s'ordena segons les determinacions de sistemes i zones detallades a continuaci i
les condicions establertes per la normativa del POUM.
V
Lu-Lp-La-L24

Sistema viari
Sl pblic
2.718m
7.024m
9.742m
11%
30%
41%
3c.39
3d

13.025
Conservaci
1.033
Sl privat
14.058m
54,73%
4,34%
59%
Edificabilitat
3c.39
3d
Coef. edif. Net

Residencial
Residencial
Habitatges

lliure
renda lliure
0,40 mst/ms
edificaci existent
4.145
13 unitats
13 unitats
4. Cessions
Cessi obligatria i gratuta del sl reservat pel planejament destinat a sistemes d'acord amb
les finalitats establertes pel POUM.
Refs de la Llei d'Urbanisme TRLU 1/2005 i d'acord amb aquest POUM vigent en el moment
d'aprovaci de la MPG.
5. Determinacions
Amb el desenvolupament del sector s' ha de garantir la sortida de la urbanitzaci del sector
Carolines i la connexi amb la xarxa principal de camins rurals, donada la impossibilitat de
connectar amb el Rial de Poll Roig, tant per les condicions de pendent com per la presncia
del Cmping. Aquest cam passar a formar part dels sistemes generals del municipi.
Caldr realitzar inspeccions visuals peridiques de control de l'estabilitat del tals, sobretot a
la capalera, per minimitzar el risc d'esllavissades i desprendiments.

Sistema d'actuaci
Obres d'urbanitzaci
Etapes execuci

articles 130 i segents del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost i articles 180 i segents del
Decret 305/2006, de 18 de juliol.
regulat
pel
Decret
legislatiu
3/2003,
de
4
de
novembre.
laigua
aquest sector es desenvolupar durant el primer sexenni del POUM
Es preveu que
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
130
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Ttol V. Regulaci del sl urbanitzable

Art. 253 Definici
Aquest Pla dordenaci urbanstica municipal classifica com a sl
urbanitzable aquells terrenys que es consideren necessaris i adequats per
garantir el creixement de la poblaci i de lactivitat econmica, dins del
marc dun desenvolupament sostenible del municipi. El dimensionat del sl
urbanitzable s proporcional al creixement previst, i ha de permetre el
desplegament de programes de sl i dhabitatge.
Art. 254 Categories de sl urbanitzable
Dacord amb la legislaci urbanstica vigent (article 33 TRLU) el sl
urbanitzable sinclou en una de les categories segents:
1.
Sl urbanitzable delimitat, constitut per aquells sls que el Pla

considera necessaris en una primera etapa de desenvolupament. En
aquest cas el Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal defineix els sectors
que shan de transformar mitjanant la definici, la tramitaci i
laprovaci definitiva dun Pla parcial urbanstic.
2.
Sl urbanitzable no delimitat, constitut per aquell sl que podr ser

objecte de delimitaci per un Programa dactuaci urbanstica
municipal, o de transformaci mitjanant la formulaci, tramitaci i
aprovaci definitiva dun Pla parcial urbanstic de delimitaci.
Art. 255 Transformaci de sl urbanitzable

1.
Per la transformaci urbanstica dun sector de sl urbanitzable

delimitat cal la formulaci, la tramitaci i laprovaci definitiva del Pla
parcial urbanstic. El sector esdevindr sl urb en el moment en qu
siguin efectius tots els compromisos de cessi i urbanitzaci definits pel
planejament i shagi constitut el corresponent conveni de conservaci
si sescau.
2.
En cas de sl urbanitzable no delimitat, precisar de la delimitaci en

un Programa dactuaci urbanstica municipal o mitjanant un Pla
parcial urbanstic de delimitaci i sajustar a les condicions establertes
per aquestes Normes i la legislaci vigent (article 33.4 del TRLU).
3.
En la documentaci del planejament derivat definit en els anteriors

apartats cal incloure un informe, a lescala adient, dels riscos que es
considerin de protecci civil; en particular hidrolgics, geolgics i
dincendis, amb delimitaci clara de les zones dafectaci i la previsi
de mesures de protecci.
4.
En els casos de sl amb possibles afectacions davingudes amb risc

dinundaci, el planejament derivat ha de preveure les mesures adients
per tal devitar edificacions a les zones afectades.
131
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
132
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Captol 2. Regulaci del sl urbanitzable delimitat

urbanitzable delimitat.
Art. 256 Definici
Aquest Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal classifica com a sl
urbanitzable delimitat aquells terrenys que shan considerat necessaris per
una primera etapa de desenvolupament urb, dacord amb els criteris
definits per aquest Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal i les previsions de
creixement.
Art. 257 Delimitaci de sectors
1.
Els sectors de sl urbanitzable delimitat es determinen en el plnol de

Classificaci del sl. Cada sector sordenar mitjanant un nic Pla
parcial urbanstic que podr preveure la seva transformaci a travs de
la delimitaci dun o ms Polgons dactuaci urbanstica.
2.
Aquest Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal inclou en la categoria de

sl urbanitzable delimitat els segents sectors:
SUD 02. Lourdes
SUD 03. Salinas- Bareu- Tronqueda
SUD 06. Paraiso
SUD 08 Can Titus
3.
A SUD06. Paraiso, el Pla Parcial aprovat mant la vigncia.
Art. 258 Regulaci

El sl urbanitzable delimitat es regular per les determinacions generals
que sestableixen en aquestes Normes urbanstiques, per les ordenances
municipals i per les normes prpies dels Plans parcials urbanstics que
desenvolupin cada sector.
Art. 259 Ordenaci sectorial
Els Plans parcials urbanstics que desenvolupin els sectors delimitats
respectaran les condicions i parmetres urbanstics expressament definits
en el present Pla pel que fa a laprofitament urbanstic; a la quantia de les
cessions de sl; a la posici, grandria i forma dels sls destinats a
sistemes expressament grafiats per aquest Pla en els plnols dOrdenaci;
als usos del sl i a les tipologies edificatries. Aix mateix, es desenvolupen
les indicacions relatives a lordenaci fsica interna del sector, mantenint el
traat de la vialitat general definida pel present Pla. Lordenaci fsica es
desenvolupar atenent a les indicacions contingudes a la Memria i al
conjunt de la documentaci escrita daquest Pla.
Art. 260 Determinacions en sl urbanitzable delimitat
Aquest Pla defineix per a cada sector de sl urbanitzable delimitat, amb
carcter de determinacions bsiques els segents elements:
a) Lmbit del sector a desenvolupar mitjanant la redacci i aprovaci
definitiva dun Pla parcial urbanstic.
b) Els estndards urbanstics reguladors de les reserves de sl destinats
a sistemes generals i locals, que tindran la consideraci de mnims.
c) Laprofitament urbanstic i lndex dedificabilitat bruta mxima del
sector.
d) Les cessions de sl i les crregues durbanitzaci.
133
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
e) Ls global i els usos complementaris, dacord amb el sostre

edificable assignat a cada s.
f) Els sistemes generals adscrits i els sistemes locals dubicaci
obligatria.
g) Aix no obstant les alineacions previstes pel sistema viari bsic es
podran variar justificadament a travs del Pla parcial (o la seva
modificaci) sense disminuir la seva dimensi ni alterar el nivell de
connectivitat de la xarxa prevista.
Art. 261 Estndards urbanstics
1.
Seran de cessi obligatria i gratuta en cadascun dels sectors els sls

destinats a sistemes generals i locals. Els sistemes locals se cediran
urbanitzats. Els sistemes generals se cediran urbanitzats quan aix es
determini en la normativa prpia del sector o en la fitxa de
caracterstiques annexa a la normativa
2.
Les reserves mnimes de sl per a sistemes locals establertes per

aquest Pla sn les que sindiquen a les corresponents fitxes, que en
cap cas seran inferiors a les que resulten de laplicaci dels estndards
establerts per larticle 65.3 del TRLU:
2.1. En els sector ds residencial:
a) Aparcaments pblics: 4% de la superfcie total del sector.
b) Espais lliures pblics: 20 m2 de sl per cada 100 m2 de sostre
edificable, amb un mnim del 10% de la superfcie del sector.
c) Equipaments de titularitat pblica: 20 m2 de sl per cada 100 m2 de
sostre edificable, amb un mnim del 5% de la superfcie del sector, a
ms dels sls necessaris per a serveis tcnics.
d) Zones esportives pbliques: 4% de la superfcie total del sector.
2.2. En els sectors ds no residencial:
e) Aparcaments pblics: 4% de la superfcie total del sector.
f) Zones verdes i espais lliures pblics: un mnim del 10% de la
superfcie del sector.
g) Equipaments de titularitat pblica: un mnim del 5% de la superfcie
del sector, a ms dels sls necessaris per a serveis tcnics
h) Zones esportives pbliques: 4% de la superfcie total del sector.
3.
El sls reservats per a sistemes generals computaran a efectes del

compliment de les reserves de sl resultants de laplicaci dels
estndards per a sistemes locals.
4.
Les zones verdes se cediran urbanitzades en la seva totalitat, excepte

quan sindiqui el contrari en la corresponent fitxa de caracterstiques.
5.
Les edificacions dequipaments o de serveis sajustaran al programa

funcional definit en el Pla parcial o es determinaran mitjanant un Pla
especial. Ledificabilitat corresponent als sls qualificats com a
sistemes de titularitat pblica no constitueix part de laprofitament del
sector.
Art. 262 Aprofitament urbanstic

1.
Laprofitament urbanstic de cada sector s el resultant de ponderar

ledificabilitat, els usos i la intensitat dels usos assignats a cada sector,
inclosa la densitat de ls residencial, si s el cas, expressada en
nombre dhabitatges per hectrea.
2.
Les fitxes de caracterstiques corresponents a cada Pla parcial indiquen

les superfcies de sl assignades als diferents usos i tipologies. Els
134
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Plans parcials podran ajustar aquestes superfcies sense modificar

laprofitament urbanstic total definit per a cada sector.
3.
El Pla parcial urbanstic que desenvolupi cada sector distribuir

laprofitament urbanstic entre les diverses zones del sector.
Art. 263 Drets i deures dels propietaris de sl urbanitzable delimitat

1.
Segons la legislaci vigent, els propietaris de sl estan obligats a

destinar-lo a ls previst per a lordenaci urbanstica, havent complert
les crregues que aquesta imposa.
2.
Dacord amb la legislaci vigent (articles 40, 44 i 45 del TRLU) els

propietaris de sl urbanitzable delimitat tenen dret al 90% de
laprofitament urbanstic del sector referit a llurs finques.
3.
La transformaci daquest aprofitament

compliment dels segents deures:
urbanstic
comporta
el
a) Repartir equitativament els beneficis i crregues derivats del

planejament urbanstic.
b) Cedir a lAjuntament, de manera obligatria i gratuta, tot el sl que
aquest Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal reserva per a sistemes
locals corresponents al sector.
c) Cedir i executar, si aix es determina en el corresponent sector, els
sistemes urbanstics generals que aquest Pla dOrdenaci Urbanstica
Municipal inclou en el sector.
d) Costejar i, si sescau, executar la urbanitzaci, sens perjudici dels
drets que determina larticle 44,1,d del TRLU en relaci a les
despeses dinstallaci de xarxes amb crrec a les empreses
subministradores.
e) Edificar els solars en els terminis establerts en els Plans parcials
urbanstics o en els Programes dactuaci urbanstica municipal.
f) Conservar les obres durbanitzaci, agrupats legalment com a junta
de conservaci.
g) Cedir a lAjuntament, gratutament, dins el sector de sl urbanitzable
en qu siguin compresos els terrenys, el sl necessari per a edificar el
sostre corresponent al 10% de laprofitament urbanstic del sector
(lemplaament daquest sl shaur de concretar en el procs de
reparcellaci, o b, si aquesta s innecessria, per acord entre
ladministraci i els propietaris afectats). La cessi de sl pot sser
substituda pel seu equivalent en altres terrenys fora del sector en el
supsit que la promoci urbanstica hagi de donar lloc a un nic
establiment industrial, comercial o hoteler, o tamb en el supsit que
es tracti de millorar la poltica dhabitatge, casos en els quals aquest
equivalent shaur de destinar a conservar o ampliar el patrimoni
pblic de sl.
h) Costejar i, si sescau, executar les infraestructures de connexi amb
els sistemes urbanstics generals exteriors a lactuaci urbanstica, i
tamb les obres per a lampliaci o refor daquests sistemes que
siguin necessries com a conseqncia de la magnitud de la prpia
actuaci, dacord amb les previsions del planejament general.
4.
En els sectors amb s residencial o mixt es reservar, com a mnim, el

sl corresponent al 20% del sostre residencial per a la construcci
dhabitatge de protecci pblica de rgim general o especial.
5.
Amb independncia del punt anterior, es un 10% de laprofitament en

sostre residencial per la construcci dhabitatge concertat.
135
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Art. 264 Plans parcials urbanstics

1.
El sl urbanitzable delimitat es desenvolupar mitjanant la redacci,

tramitaci i aprovaci definitiva de Plans parcials urbanstics.
2.
Els Plans parcials urbanstics que desenvolupin aquest Pla dOrdenaci

Urbanstica Municipal sajustaran a les condicions que sespecifiquen
per a cadascun dells en les presents Normes urbanstiques, i en les
determinacions i continguts dels articles 65 i 66 del TRLU.
3.
Les previsions mnimes despais lliures i equipament previstes en

larticle 66,3 i 66,4, per a sl ds residencial o industrial i comercial
respectivament, seran daplicaci sempre que el Pla dOrdenaci
Urbanstica Municipal no determini superfcies majors.
4.
Els Plans parcials urbanstics justificaran laplicaci de les condicions

dadaptaci a la topografia, dacord amb aquestes Normes
urbanstiques, i ladaptaci paisatgstica de lordenaci resultant.
136
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Secci segona, Determinacions especfiques per sectors

urbanitzable delimitat
1.
Els segents apartats contenen les regulacions especfiques per a cada

sector de sl urbanitzable delimitat, on es fixen les condicions per la
redacci del Pla parcial urbanstic.
2.
El Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal determina els elements

vinculants, els estndards mnims de cessi, els usos globals i
complementaris, ledificabilitat i la densitat mxima, laprofitament
urbanstic i el sistema dexecuci.
137
Lourdes
SUD02
Sl urbanitzable delimitat
1. mbit:
Delimitaci
Superfcie
El sector Lourdes, modifica la delimitaci i determinacions del PP Sector P8 del PG del

84 i ordena lmbit situat entre els rials de Sa Calvella i Sep, que limita amb lautopista
i amb el sector Raureta.
103.084 m
10,3 Ha
2. Objectius:
Previsi de sl residencial
Creaci de viari que permeti la continutat entre la riera i els sectors de ponent, al nord
del casc urb.
Dotar de continutat urbana al creixement situat al Nord-oest del casc.
La urbanitzaci dels rials, dacord amb els criteris definits en aquest Pla dordenaci
urbanstica municipal.
Dotar de continutat als espais lliures de carener i de rial.

V
Sistema viari
13.607m
13%
Lu-Lp-La-L24
30.925m
30%
E
5.154m
5%
H
Sistema hidrolgic
1.975m
2%
Sl pblic mnim
51.661m
50%
Sl privat mxim
51.423m
Edificabilitat
Coef. edif. bruta

Edificabilitat
Residencial
50%
0,25 mst/ms
25.000 mst
100%
La superfcie corresponent al domini pblic hidrulic no comptabilitzar com a superfcie a efectes

d'aplicaci de lndex d'edificabilitat bruta
Habitatges

El Pla Parcial preveur la localitzaci concreta dels terrenys on s'hagin de materialitzar
les reserves per a la construcci d'habitatges de protecci pblica, amb les modalitats
establertes legalment i conforme el POUM d'Arenys de Mar, establint els terminis per a
iniciar i finalitzar aquests habitatges i conforme el que determina l'article 65 del Text
Refs de la Llei d'Urbanisme TRLU 1/2010.
protecci pblica
renda lliure
protecci pblica
renda lliure
7.500
17.500

253 unitats
107 unitats
146 unitats
4. Cessions

5. Determinacions
Ls principal del sector s residencial, en les modalitats unifamiliars allades i
agrupades i plurifamiliar, es consideren usos compatibles el comercial oficines i
equipaments.
La disposici de l'edificaci haur d'evitar les terrasses ms elevades i les zones de
major pendent grafiades dins l'mbit.
generals i zonals definides en aquestes Normes.
Les condicions vinculants per la redacci del corresponent pla parcial es determina en el
grfic adjunt.
El desenvolupament del sector ha de garantir l'adaptaci a les condicions derivades del
risc d'inundaci.
El desenvolupament ser a travs de la redacci dun pla parcial urbansic i els
corresponents projectes de reparcel.laci i urbanitzaci.

Sistema d'actuaci
Obres d'urbanitzaci
Etapes execuci

laigua
regulat
pel
Decret
legislatiu
3/2003,
de
4
de
novembre.
d'urbanitzaci.
Salines-Bareu-Tronqueda
SUD03
1. mbit:
Delimitaci
Constitueix lextensi urbanitzable a llevant del casc.
Superfcie
29,3 Ha
293.103 m
2. Objectius:
Dotar de continutat urbana a llevant del casc
La prolongaci de lavinguda de Pau Costa, que ha de constituir un dels eixos viaris
estructuradors del creixement a llevant del casc urb.
Dotar de continutat a la ronda Nord, enllaant la riera amb la prolongaci de lavinguda
Pau Costa, a travs de can Salines.
Dotar de continutat als espais lliures, segons els criteris de delimitaci definits per aquest
Pla dordenaci urbanstica municipal.
Reserva dun ampli espai per equipaments amb accs des de la nova ronda Nord.
Reserva de sl per a un nou parc urb a llevant, en una posici prxima als teixits
consolidats.
Previsi dusos comercials i terciaris, compatibles amb els residencials.

E
20.000m
7%
Lu-Lp-La-L24
96.724m
33%
H
6.108m
2%
Sistema hidrolgic
St
Serveis tcnics
631m
0,2%
Sl pblic mnim
173.103m
59%
Sl privat mxim
120.000m
Edificabilitat
Coef. edif. bruta

Edificabilitat
Residencial (mxima)
Altres usos ( mnima)
41%
0,23 mst/ms
68.657 mst
61.916
90%
6.741
10%

Habitatges
Reserva , mnima, del sl corresponent al 32,10% del sostre residencial per a la

construcci d'habitatge de protecci pblica. (22,10 %Habitatge protecci oficial
El Pla Parcial preveur la localitzaci concreta dels terrenys on s'hagin de materialitzar les
reserves per a la construcci d'habitatges de protecci pblica, amb les modalitats
32,10% (mdul de 70m/hab)
protecci pblica
67,90% (mdul aprox 120m/hab)
renda lliure
632 unitats
278 unitats
protecci pblica
354 unitats
renda lliure
632
4. Cessions
Cessi obligatria i gratuta del 10% d'aprofitament urbanstic establert a l'article 43 del
Text Refs de la Llei d'Urbanisme TRLU 1/2010 i d'acord amb aquest POUM.
5. Determinacions
Seran de cessi els sls destinats a sistemes
La delimitaci dun nic sector respon a una voluntat dordenaci unitria, i a major
facilitat per la construcci de la nova ronda i els seus enllaos.
Els usos principals del sector sn: residencial en les modalitats unifamiliar i plurifamiliar,
comercial i terciari, sn compatibles els usos hotelers i els dequipaments.
El desenvolupament del sector ha de garantir les connexions que sindiquen mitjanant
viari vinculant, en particular des de la riera a la part alta de Can Vilaplana, a travs de
Salines. (Tram en tnel)
El desenvolupament del sector ha de garantir la reserva de sl suficient dins la zona
d'equipament per a la construcci d'un pavell esportiu de mnim 6.050m2
risc d'inundaci.
El desenvolupament del sector ha de garantir la preservaci de la Masia de Can Triter.
El PP que desenvolupi el sector establir les condicions d'edificaci especfiques garantint:
. Concentrar ledificabilitat al front del Rial, amb un front permeable de PB+4 al rial i de
PB+3 al darrera.
. Ordenar els dos accesos principals entorn les rotondes mitjanant una ordenaci que
permeti la disposici majoritria d'usos complementaris al residncial en aquests mbits i
repecti els criteris de disposici de l'edificaci majoritriament per sota la cota 70-75.
SUD03
Salines-Bareu-Tronqueda
POUM d'Arenys de Mar. Normes urbanstiques. Sectors de desenvolupament

En tot all que no sespecifiqui en aquesta fitxa saplicaran les condicions generals i zonals
definides en aquestes Normes.
El desenvolupament del sector ha d'assumir els costos corresponents al 25% del cost de
la nova rotonda i reordenaci de les connexions amb la N-II i el Rial de Canalies.
El desenvolupament ser a travs de la redacci dun pla parcial urbanstic i els
corresponents projectes de reparcel.laci i urbanitzaci
En el seu desenvolupament es podran delimitar polgons o establir fases dexecuci.

Sistema d'actuaci
Obres d'urbanitzaci
Etapes execuci

del Decret 305/2006, de 18 de juliol.
laigua
regulat
pel
Decret
legislatiu
3/2003,
de
4
de
novembre.
d'urbanitzaci.
Lexecuci del sector est previst mitjanant polgons dactuaci o fases dexecuci, que
sexecutaran en el segon sexenni, iniciant el desenvolupament a partir dels mbits ms
propers al casc.
Paraiso
SUD06
Pla parcial aprovat i vigent

1. mbit:
Delimitaci
El PAU Paraso se situa a llevant del casc, ocupa la franja entre el casc i urbanitzaci Montimar
Correspon a PP Bareu-Paraiso aprovat. Publicaci 24/08/2005
105.229 m
10,5 Ha
Superfcie
2. Objectius:
Dotar de continutat urbana a llevant del casc
La prolongaci de lavinguda de Pau Costa, que ha de constituir un dels eixos viaris
Dotar de continutat als espais lliures, segons els criteris de delimitaci definits per aquest Pla
Previsi de cessions amb dest dequipaments escolars.

V
Lu-Lp-La-L24
E
H
condicions establertes per la normativa del POUM
Sistema viari
20.808m
20%
28.924m
27%
12.218m
12%
Sistema hidrolgic
2.434m
2%
Sl pblic mnim
64.384m
61%
Sl privat mxim
Edificabilitat
40.845m
Coef. edif. Bruta

Residencial (mxim)
Equipament privat ( mnim)
39%
0,50 mst/ms
50.196
98%
2%
La superfcie corresponent al domini pblic hidrulic no comptabilitzar com a superfcie a efectes d'aplicaci
de lndex d'edificabilitat bruta
Habitatges
previstes pel planejament anterior al present POUM ats que no s prevista la disposici de sostre
residencial de nova implantaci en l'mbit de referncia. Reserva , mnima, del sl corresponent
al 30% del sostre residencial per a la construcci d'habitatge de protecci pblica. (20
%Habitatge protecci oficial general/especial, 10% Habitatge concertat)
Sostre
mnim
habitatge
de
protecci pblica
lliure
protecci pblica
Nombre mxim
renda lliure
habitatges
de
15.059
35.137
70% (mdul aprox. de 120m/hab)
421 unitats
137 unitats
(60 unitats localitzades, resta a

ubicar dins l'mbit)
284 unitats
4. Cessions
Refs de la Llei d'Urbanisme TRLU 1/2010 i d'acord amb aquest POUM.
5. Determinacions
Seran de cessi els sls destinats a sistemes
En tot all que no sespecifiqui en la corresponent fitxa saplicaran les condicions generals i zonals
definides en aquestes Normes.
Lordenaci i les alades dels blocs es determinen en el grfic adjunt.
La lletra P indica la localitzaci d'habitatge de protecci pblica. Resta pendent la ubicaci de 77
habitatges.

Sistema d'actuaci
Obres d'urbanitzaci
305/2006, de 18 de juliol.
El sector far front als costos dels serveis del cicle de laigua determinats en el cnon de laigua
regulat
pel
Decret
legislatiu
3/2003,
de
4
de
novembre.
Les caracterstiques de les obres d'urbanitzaci es definiran per mitj d'un Projecte d'urbanitzaci.
Etapes execuci
El sector est practicament desenvolupat. Es preveu la seva finalitzaci en el primer sexenni.
Can Titus
SUD08
1. mbit:
Delimitaci
El PAU Can Titus ordena part del front de costa i de la carretera N II situat a laccs al
poble.
18.530 m
1,9 Ha
Superfcie
2. Objectius:
Els objectius daquest PAU sn lordenaci dun mbit representatiu i parcialment
consolidat, la cessi i urbanitzaci dels sistemes, aix com la construcci dels accessos
a la platja.

Lu-Lp-La-L24
5.449m
29%
E
Sistema equipaments
927m
5%
H
Sistema hidrolgic
1.270m
7%
Sl pblic mnim
7.646m
41%
7.38
Edificabilitat

10.720
Sl privat mxim
10.720m
Coef. edif. Bruta
Comercial, terciari, hoteler, turstic
58%
58%
0,29 mst/ms
100%

4. Cessions

Cessi obligatria i gratuta del 10% d'aprofitament urbanistic establert a l'article 43
5. Determinacions
Ls s exclusivament comercial, tericari, hoteler i de restauraci.
Ls comercial s'ademtr amb les condicions establertes al Decret llei 1/2009, de 22
de desembre, d'ordenaci dels equipaments comercials.
Caldr garantir un mnim del 50% d's hoteler i de restauraci.
El desenvolupament del Pau ha de garantir la construcci de laccs a la platja.
Qualsevol intervenci que modifiqui el perfil del tals de la Penya dels Encantats
haur de comptar amb un anlisi de la incidncia de l'esmentada intervenci en
l'estabilitat del mateix. Caldr respectar un resgurad d'edificaci al peu d'aquest tals.

Sistema d'actuaci
Obres d'urbanitzaci
Etapes execuci

El sector es far crrec de la modificaci de la canonada que creua la N-II, modificant
el dimetre de 1,2m a 2m.
d'urbanitzaci.
El desenvolupament del sector haur de garantir el compliment de les condicions
establertes per L'Agncia Catalana de l'Aigua en llurs competncies sectorials.
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
138
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Captol 3. Regulaci del sl urbanitzable no delimitat

urbanitzable no delimitat.
Art. 266 Objectius i definici

El Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal reserva, amb la categoria de sl
urbanitzable no delimitat, lmbit territorial que, sense considerar-lo
necessari pel creixement del municipi a curt termini, es pot fer necessari en
el perode de vigncia daquest Pla per algun dels segents motius:
a) Dinmica de creixement de la poblaci superior a la prevista en les
estimacions del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal.
b) Dinmica de desenvolupament de les activitats no residencials
superior a la prevista en el Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal.
c) Aparici de factors de desenvolupament o demandes puntuals no
previstes en aquest Pla.
d) Necessitat de contemplar una major extensi pel desenvolupament
de les infraestructures.
e) Com a sl de reserva en tots els supsits de revisi del Pla
dOrdenaci Urbanstica Municipal.
Art. 267 mbit, delimitaci i transformaci urbanstica del sl urbanitzable no
delimitat
1.
Lmbit classificat com a sl urbanitzable no delimitat inclou sl situat a

ponent del casc urb, en continutat amb sl urb, pel
desenvolupament dusos residencials.
Es defineix com a sl urbanitzable no delimitat:
SUND 01. Rial Llarg
La transformaci urbanstica del sl urbanitzable no delimitat precisar
de:
2.
La redacci, tramitaci i aprovaci definitiva dun Programa dactuaci

urbanstica municipal que delimiti els corresponents sectors, dacord
amb les determinacions de la legislaci vigent (articles 58 i 60 del
TRLU).
3.
La redacci, tramitaci i aprovaci definitiva dun Pla parcial urbanstic

de delimitaci, sempre que justifiqui la coherncia amb els parmetres
urbanstics determinats per aquest Pla dOrdenaci Urbanstica
Municipal i la legislaci vigent (articles 33 i 58.d) i e) del TRLU).
4.
LAjuntament, en laprovaci del Programa dactuaci urbanstica

municipal o en la redacci dels Plans parcials urbanstics de delimitaci
especificar la vinculaci del camins rurals (indicats al plnol de
Classificaci del sl) als corresponents sectors que es delimitin.
Art. 268 Condicions de transformaci del sl urbanitzable no delimitat

1.
En la delimitaci daquest sector es justificar la coherncia amb els

criteris de desenvolupament definits en aquest Pla dOrdenaci
Urbanstica Municipal i la continutat dels sistemes urbans i territorials,
es determinaran:
a) Les cessions mnimes de cada sector per a viari, espais lliures i
equipaments, que no seran inferiors al 50% del sl brut.
139
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
b) Els sistemes generals adscrits a cada sector, seguint els criteris de

continutat de sistemes definits pel Pla dOrdenaci Urbanstica
Municipal, en particular la reserva de careners i rials com a espais
lliures.
c) Els usos principals i compatibles, dacord amb els criteris de
localitzaci i proporcions establertes en aquest Pla dOrdenaci
Urbanstica Municipal. Les proporcions dusos comercials i terciaris
ser com a mnim el 10% del sostre edificat dels corresponents
sectors.
d) Les edificabilitats mximes de cada sector, sindiquen especficament
segons mbit i s prioritari.
140
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Secci segona, Determinacions especfiques per mbits de Sl

urbanitzable no delimitat.
urbanitzable no delimitat
Els segent apartat cont les regulacions especfiques relatives als mbits
de sl urbanitzable no delimitat.
El Programa dactuaci urbanstica o els Plans parcials de delimitaci
delimitaran els sectors concretar-ne els aprofitaments aix com els
estndards mnims de cessi, els usos principals o complementaris i el
sistema dexecuci.
El POUM determina nicament aquells elements dinfraestructura viria,
disposici despais lliures i equipament o assigna usos prioritaris en els
casos en qu es considera important per lestructura general del municipi i
el model territorial que es proposa.
141
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
142
Avaluaci Ambiental Estratgica del Pla Director Territorial de lAlt Peneds
Informe de Sostenibilitat Ambiental
74
Rial Llarg
SUND01
Sl urbanitzable no delimitat
1. mbit:
Delimitaci
El sector Rial Llarg, ocupa part d'una franja parallela al rial Llarg antigament
delimitada pel PG del 84 com a P5
La delimitaci del sector i posterior desenvolupament resta supeditat a la garantia
d'accs al mateix a travs de la variant de Valldegata B-511
Superfcie
68.137 m
6,8 Ha
2. Objectius:
Dotar de continutat urbana, omplint el buit general entre els sectors que el limiten.
La urbanitzaci del rial, dacord amb els criteris definits en aquest Pla dordenaci
urbanstica municipal.
Dotar de continutat als espais lliures
Dotar de continutat a les infraestructures viries de l'oest, en particular, lordenaci de
laccs a la urbanitzaci El Cnsol i la Victria i alhora dotar d'un segon accs a la
urbanitzaci de les Villes
Previsi dhabitatge de promoci pblica i en rgim de protecci en un sector proper a
rees de desenvolupament econmic.

Edificabilitat
Coef. edif. bruta

Altres usos ( mnima)
0,25 mst/ms
1.651
10%

Habitatges

El Pla Parcial preveur la localitzaci concreta dels terrenys on s'hagin de materialitzar
les reserves per a la construcci d'habitatges de protecci pblica, amb les modalitats


4. Cessions
5. Determinacions
Ls principal del sector ser residencial, en modalitat unifamiliar i plurifamiliar,
sadmeten com a usos compatibles el comercial, doficines, equipaments.
La delimitaci del sector inclour obligacions derivades de la construcci de la xarxa de
camins municipals. El sector es far carrec de l'acondicionament del cam d'accs a la
Torre dels Encantatas i del cam del Cnsol i haur d'excecutar un aparcament tou a
una de les terrasses ms properes al cam d'acces a la Torre.
Es considera vinculant la disposici despais lliures a careners i entorns de rials
Es consideren vinculants la disposici de les vies que sinclouen en el sistema general i
apareixen al plnol destructura general.
Es considera prioritria la posici dels equipaments en algn dels emplaament
localitzats al lmit nord amb la Victria.
El desenvolupament del sector ha de garantir l'execuci al seu crrec de la connexi
amb la variant B-511, i solucionar la connexi de la urbanitzaci Canyadell amb el Rial
Llarg.
risc d'inundaci.
risc d'incendis als lmits forestals establertes per la llei 5/2003
El PP haur de tenir en compte les determinacions de l'article 18 de les normes del Pla
Territorial Metropolit de Barcelona sobre els espais de protecci especial i les
edificacions, installacions i infraestructures en els espais oberts.
SUND01
Rial Llarg
POUM d'Arenys de Mar. Normes urbanstiques. Sectors de desenvolupament

Qualsevol intervenci que modifiqui el perfil del tals del Tur de les Orenetes haur de
comptar amb un anlisi de la incidncia de l'esmentada intervenci en l'estabilitat del
mateix. Caldr respectar un resgurad d'edificaci al peu d'aquest tals.

Sistema d'actuaci
Obres d'urbanitzaci
Etapes execuci

d'urbanitzaci.
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
TTOL VI. Regulaci del sl no urbanitzable

Secci primera. Delimitaci i definicions
Art. 270 Delimitaci
1.
El sl no urbanitzable comprn aquelles rees del territori municipal

caracteritzades pel seu inters agrari, forestal, ecolgic o paisatgstic, i
aquells altres que shan considerat inadequats pel desenvolupament
urb en base al concepte de desenvolupament urbanstic sostenible
aplicat a aquest Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal, dacord amb
larticle 3 del TRLU.
2.
La delimitaci dels mbits inclosos en les diverses categories de sl no

urbanitzable es realitza en el plnol dOrdenaci del sl no
urbanitzable.
3.
Ls global del sl no urbanitzable ser el rural.
Art. 271 Rgim jurdic

1.
Les rees definides per aquest Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal

com a sl no urbanitzable estan sotmeses a les determinacions de la
legislaci urbanstica vigent (article 47 i segents del TRLU).
2.
Lmbit costaner, a on son daplicaci les condicions regulades pel Pla

Director Urbanstic del Sistema Costaner (PDUSC), sindiquen les
corresponents categories de sl no urbanitzable: C2, C3 i CE. Amb
independncia de laplicaci de les condicions definides a les
corresponents zones daquest POUM son daplicaci les regulacions
especfiques corresponent a larticle 14, apartats 3 i 4 del PEDUSC.
Art. 272 Zones en sl no urbanitzable

En el sl no urbanitzable es distingeixen les segents zones:
a) 21. de protecci agrcola
b) 22. de protecci forestal
c) 22a. de protecci forestal i paisatgstica de carener
d) 24. de protecci de sistemes
Aquestes zones es delimiten en el plnol de qualificacions urbanstiques del
territori municipal.
Art. 273 Tipus d'activitats admissibles en el sl no urbanitzable
1.
Les diferents activitats es classifiquen en:

a) De lleure en la natura
b) Dotacionals
c) De serveis bsics
d) Agrcoles i forestals
e) Turstiques (allotjament i restauraci)
f) Residencials
Art. 274 Intervencions de transformaci territorial

Sn aquelles que modifiquen la forma del territori, transformant el sl
(divisi, relleu), construint accessos o disposant edificis i installacions.
143
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Art. 275 Intervencions sobre la forma del sl

1.
S'entn per estructura cadastral l'organitzaci del territori en finques

predials, com a resultat i reflex de determinades formes d'organitzaci
de l'espai per al seu aprofitament.
2.
A efectes del rgim d'autoritzacions es distingeixen les segents

intervencions sobre l'estructura cadastral:
a) Rectificaci de partions, que consisteix en l'ajust dels lmits entre
dues finques cadastrals contiges, sempre que no impliqui variacions
de ms del 5% respecte de cada una de les superfcies originals.
b) Segregaci i agregaci simultnia entre dues finques, que suposa
tamb una rectificaci de partions, encara que en aquest cas la
superfcie de la pea segregada/agregada no ser major del 50% de
la superfcie de la finca de la que se segrega, ni del 100% de la
superfcie de la finca a la que s'agrega. De no complir-se tals
condicions, aquest acte es considerar com a realitzaci successiva
de dos actes diferenciats (el de segregaci i el d'agregaci) i,
conseqentment, requerir de dues autoritzacions administratives
diferents i independents.
c) Agrupaci de finques, que consisteix en unir dues o ms finques
cadastrals en una nica finca.
d) Segregaci o divisi de finques, que consisteix en dividir una finca
cadastral en dues o ms finques.
3.
S'entn per modificacions del relleu aquelles intervencions que

suposen alterar les condicions orogrfiques d'un territori. Dins
daquestes es distingeixen les segents intervencions:
a) Roturaci, que comprn les intervencions de manipulaci de la
coberta frtil dels terrenys (incloent les aportacions de terra vegetal)
per a preparar-los pel conreu agrcola.
b) Explanaci, que comprn les intervencions destinades a convertir un
terreny en pendent en altre sensiblement pla, sense entrar en les
categories prpies de l'abancalament.
c) Abancalament, que consisteix en aterrassar un terreny en pendent
amb plnols sensiblement horitzontals aptes pel desenvolupament
d'activitats, mitjanant extraccions i replens i murs de contenci que
els estabilitzin.
d) Extracci, que comprn intervencions d'aprofitament dels recursos
minerals i que normalment impliquen en llur retirada importants
transformacions de l'orografia dels terrenys.
e) Rehabilitaci orogrfica, que comprn intervencions que, amb
moviments de terres i construcci d'elements suport, tenen per
objecte disminuir l'impacte paisatgstic i refer en la mesura del
possible l'orografia original de terrenys afectats per alguna
intervenci.
Art. 276 Intervencions de construcci d'accessos

1.
S'entn per construcci d'accessos l'execuci material del conjunt

d'elements a travs dels quals es produeix la circulaci i en base als
que s'estructura en gran mesura l's de la resta del territori, al que
ofereixen accs.
2.
La classificaci a efectes del rgim normatiu d'autoritzaci de les

possibles intervencions en la xarxa d'accessos atn a la naturalesa de
l'actuaci (conservaci, millora, ampliaci i nova planta) i a la tipologia
de l'element (senders, pistes, camins, carreteres i carrers urbans).
144
POUM dArenys de Mar

3.
Normes Urbanstiques
Atenent a la seva naturalesa, s i posici en relaci a les activitats

desenvolupades en sl no urbanitzable es distingeixen tres categories
de camins:
a) Xarxa principal. Formada per aquells que histricament o en
l'actualitat donen suport a les activitats desenvolupades en sl no
urbanitzable i accs als diversos sectors del territori municipal.
Aquests camins venen especficament recollits en el plnol
d'Estructura general i orgnica del territori.
b) Camins d'accs. Sn aquells que partint de carreteres o camins de la
xarxa principal ens porten a construccions o paratges allunyats
d'aquests.
c) Camins interns duna explotaci. Sn aquells localitzats dins duna
finca i directament relacionats amb l'activitat de la mateixa.
Art. 277 Construcci d'edificis i installacions

S'entn per construcci d'edificis i installacions totes aquelles
intervencions que es concretin en la collocaci sobre el territori de volums
artificials, siguin de conduccions i nodes de servei (canonades i canals,
dipsits i depuradores, esteses elctriques i antenes) o d'edificacions
(incloent les que tenen dest agrcola, productiu, residencial, turstic).
Art. 278 Nucli de poblaci
1.
Es considera nucli de poblaci tota concentraci isolada dedificacions

residencials que requereixi serveis urbanstics i assistencials, (article
28 del TRLU).
2.
Sn condicions objectives de carcter general, que donen lloc a la

formaci d'un nucli de poblaci; el canvi d's agrcola, forestal,
ramader o extractiu a altres usos no admesos en el sl no
urbanitzable.
Secci segona. Disposicions generals en sl no urbanitzable

Art. 279 Disposicions relatives a lestructura cadastral
1.
Es prohibeixen les parcellacions, segregacions o divisions de finques

que impliquin fraccionament de les inscrites registralment en el
moment de l'aprovaci inicial d'aquest document sempre que facilitin o
tinguin per finalitat facilitar la construcci dedificacions o
dinstallacions per destinar-les a usos urbans.
2.
No ser vlida la divisi o segregaci d'una finca rstica:

a) Quan doni lloc a parcelles d'extensi inferior a la unitat mnima de
conreu determinada pel Decret 169/1983 que fixa, per Arenys de
Mar, la unitat mnima de conreu en 3 ha de sec i 1 ha de regadiu.
Quan es tracti de sl forestal la parcel.la mnima ser de 25 ha,
dacord amb el Decret 35/1990, de 23 de gener, pel qual es fixa la
unitat mnima forestal. Sexceptuen daquestes limitacions els casos
en que es tracti d'una disposici a favor de propietaris de finques
contiges, sempre que, com a conseqncia de la divisi o
segregaci, no resulti un major nombre de predis inferiors a la unitat
mnima de conreu.
b) Quan la seva superfcie sigui inferior al doble de la fixada com a
mnima en cada categoria de sl no urbanitzable (amb les mateixes
145
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
excepcions de l'apartat anterior). Cap segregaci de finques podr

deixar una resta de la finca matriu inferior a la mnima que
correspongui.
c) Quan la divisi impliqui l'obertura d'un nou cam d'accs a ms de
quatre parcelles o es dugui a terme una parcellaci urbanstica.
Art. 280 Disposicions relatives a la modificaci del relleu
1.
Aquelles intervencions que suposin alterar les condicions orogrfiques

dun territori requeriran llicncia municipal (excepte l'habitual rompuda
agrcola). Les condicions de modificaci del relleu vindran especificades
en els corresponents projectes de traat dinfraestructures o
dedificaci, en base a les quals es justifica, i la corresponent llicncia
portar implcita la autoritzaci a la modificaci del relleu.
2.
Les modificacions orogrfiques motivades per intervencions com

traats dinfraestructures o dedificaci ha destar implcita en la
llicencia de la intervenci de que es tracti i, per tant, no requerir una
tramitaci diferenciada
3.
Les activitats extractives no sadmeten en cap zona d'especial inters

(forestal, agrcola, paisatgstic).
Art. 281 Disposicions relatives a la construcci daccessos

1.
Es conservaran els actuals camins rurals prohibint expressament als

particulars l'obertura de nous camins, excepte aquells interns a
l'explotaci i relacionats amb l'activitat agropecuria o els
expressament previstos en aquest Pla dOrdenaci Urbanstica
Municipal.
2.
El Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal inclou en el sistema hidrolgic

la totalitat dels rials o desguassos naturals situats en sl no
urbanitzable, fins i tot aquells que en l'actualitat tenen usos
circulatoris. En aquests casos sha previst un cam parallel al vial, que
ha de garantir la circulaci i laccs al rial.
3.
A fi d'adaptar els camins existents o previstos en aquest Pla

dOrdenaci Urbanstica Municipal a les noves necessitats de circulaci
de vehicles i de la maquinria agrcola s'admeten les obres de millora
del traat i pavimentaci sempre que es respectin o reposin la
vegetaci i murs existents en les seves vores i el tractament de la
pavimentaci es realitzi amb materials permeables de textura i color
no discordants amb el seu carcter original.
4.
Com a norma general, s'estableix un ample mxim de 6 metres per als

camins agrcoles, que no podran implicar desforestaci o modificaci
del rgim d'escorriments que comporti erosi del sl.
5.
Els projectes de nous camins pblics no contemplats en aquest Pla

dOrdenaci Urbanstica Municipal requeriran la declaraci d'utilitat
pblica i duna memria justificativa del traat escollit davant altres
alternatives, que s'acompanyar d'una avaluaci de l'impacte
ambiental i se sotmetr a un mes d'informaci pblica, essent
preceptiu l'informe de la Generalitat de Catalunya. Lobertura o la
recuperaci de camins en sol no urbanitzable, no contemplats en un
projecte sectorial, requereix prviament a lobtenci de la llicncia
urbanstica municipal, o b laprovaci d'un pla especial urbanstic, o
b laprovaci del projecte corresponent d'acord amb el procediment
previst en els articles 48 del TRLU i 57 del Decret 305/2006.
6.
Latorgament de llicncia per a lobertura de qualsevol cam que afecti

a terrenys forestals requerir lautoritzaci del departament competent
146
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
en matria de medi natural, excepte si el vial sinclou en un Pla tcnic

de gesti i millora forestal ja aprovat pel departament, o si lobertura
del vial s promoguda i aprovada pel propi departament, dacord amb
el que estableix larticle 12 del Decret 166/1998, de 8 de juliol, de
regulaci daccs motoritzat al medi rural.
7.
No es permetr cap tipus d'obertura que pugui donar lloc a operacions

de parcellaci o pugui suposar el perill de formaci d'un nucli de
poblaci.
Art. 282 Disposicions relatives a la construcci dedificis

1.
En el sl no urbanitzable no es podr dur a terme la construcci

dedificis que donin lloc a la formaci d'un nucli de poblaci.
2.
Es prohibeix en qualsevol cas la ubicaci d'habitatges en terrenys amb

una superfcie inferior a tres hectrees (3 ha) en sec i una hectrea (1
ha) en regadiu; o que no posseeixin un front mnim de 100 metres a
un cam o via d'accs pblic; o la ubicaci de qualsevol edifici a una
distncia inferior a 10 metres dels lmits de la seva propietat.
3.
Tota nova edificaci haur de justificar el compliment de les condicions

d'allament, havent de distar de qualsevol nucli de poblaci un mnim
de 500 metres, no dependre, ni servir a altres edificacions, no
compartir cap element propi amb altra edificaci de diferent propietat,
no compartir amb altra edificaci ms de dues infraestructures
bsiques.
4.
Noms sadmeten com a noves construccions, respectant en qualsevol

cas les incompatibilitats i les determinacions de la normativa
urbanstica i sectorial aplicable les prpies duna activitat agrcola,
ramadera, dexplotaci de recursos naturals o, en general, rstica i les
destinades a habitatge familiar que estiguin directament i
justificadament associades a una de les activitats dexplotaci.
5.
Tindran consideraci de nucli de poblaci aquelles agrupacions que

superin les densitats de 0,3 habitatges/ha en sec i 1 habitatges/ha en
regadiu.
6.
Sadmet la reconstrucci i rehabilitaci de les masies i allotjaments

rurals que calgui preservar i recuperar per raons arquitectniques,
histriques o paisatgstiques i que sincloguin en el catleg de masies i
cases rurals que es redacti, dacord amb les condicions establertes en
la corresponent zona.
7.
Les cases prefabricades es consideraran a tots els efectes una

edificaci, a la que seran daplicaci les condiciones dhabitabilitat
establertes amb carcter general per les edificacions residencials en
aquest POUM i les limitacions concretes establertes en sl no
urbanitzable.
8.
Mentre no hi hagin directrius especfiques que determinin distncies,

les edificacions shan de separar com a mnim 100 metres de les zones
fluvials dels rius, rieres i barrancs. Aix mateix, i sense perjudici de la
normativa daplicaci en cada cas, shan de separar dels marges de les
infraestructures lineals de comunicaci, un mnim de 50 metres de les
vies locals, 100 de les generals i 150 de les autopistes, autovies i vies
convencionals amb doble calada. La distncia de separaci a vies
frries s de 10 metres. Aquestes distncies que es consideren com els
mnims desitjables es poden disminuir, justificadament en aquells
casos dedificacions agrries o dinters pblic de necessria ubicaci
en una parcella en qu la configuraci del territori les faci
inabastables.
147
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Art. 283 Altres disposicions

1.
Els projectes de captaci d'aigua potable implicaran una avaluaci de

l'impacte ambiental, en particular respecte de la hidrologia de la prpia
zona on se situ la captaci i sobre els efectes d'obres i runa en el
mediambient. Les canalitzacions hauran d'emmascarar-se en el
paisatge i seran preferentment enterrades. Per a la concessi
administrativa ser preceptiu un informe de l'rgan competent de la
Generalitat de Catalunya.
2.
En el conjunt del sl no urbanitzable es prohibeix la collocaci de

qualsevol tipus d'anunci publicitari, excepte aquells rtols d'indicaci
de carreteres o localitats. Els existents hauran d'sser retirats pels
anunciants en el termini mxim d'un any, a comptar des de la data
d'aprovaci definitiva de les presents Normes urbanstiques.
3.
Els abocaments s'admetran nicament en els llocs que l'Ajuntament

assenyali per a tal fi.
4.
En totes les rees no construdes dins de lmbit de rieres i rials: franja

delimitada per la lnia de cota dinundaci de lavinguda de perode de
retorn 10 anys, noms es podran dur a terme tasques de manteniment
de la vegetaci destinades a afavorir-ne un creixement equilibrat i
alhora, mantenir-ne una capacitat hidrulica mnima. Aquest mbit
apareix delimitat com a Sistema hidrulic en els plnols dEstructura i
ordenaci del sl no urbanitzable.
5.
A la zona del sistema hdric, corresponent al perode de retorn de 100

anys no sadmet cap nova edificaci o construcci, ni cap s o activitat
que suposi una modificaci sensible del perfil natural del terreny, que
pugui representar un obstacle al flux de laigua o lalteraci del rgim
de corrents en cas davinguda, dacord amb el que determina larticle
6.3 del RPLU.
6.
Les installacions de cmping, rulots o similars es limiten

exclusivament a aquelles existents reconegudes pel POUM que
sordenaran mitjanant la redacci dun Pla especial.
Art. 284 Actuacions especfiques d'inters pblic

1.
El sl no urbanitzable pot sser objecte dactuacions especfiques per

destinar-lo a les activitats o els equipaments dinters pblic que
shagin demplaar en el medi rural.
2.
Les actuacions especfiques dinters pblic seguiran el procediment

establert en la legislaci vigent (article 48 del TRLU).
3.
S'entendran d'inters pblic les activitats collectives de carcter

esportiu, cultural i d'esbarjo o de lleure a realitzar a l'aire lliure i amb
les mnimes i imprescindibles obres i installacions adequades a l's del
qual es tracti. Igualment gaudeixen d'inters pblic els equipaments i
serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans, aix com les
installacions de telecomunicacions, obres d'infraestructura hidrulica
general, d'abastament, de subministrament i sanejament d'aiges, de
tractament de residus, de producci d'energia, a partir de fonts
renovables, i d'altres installacions ambientals d'inters pblic.
4.
Lautoritzaci de les actuacions especfiques dinters a qu es refereix

lapartat anterior haur de justificar degudament que lmbit dactuaci
no est sotms a un rgim especial de protecci amb el qual siguin
incompatibles, per ra dels seus valors paisatgstics, histrics,
arqueolgics, cientfics, ambientals o culturals, per lexistncia de
riscos naturals o pel fet destar subjecte a limitacions o a servituds per
a la protecci del domini pblic.
148
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
5.
L'autoritzaci d'obres i usos en sl no urbanitzable, en els supsits

especificats en els articles segents, estan subjectes, amb carcter
previ a la tramitaci de la llicncia urbanstica municipal, al
procediment que s'hi estableix. La resta de supsits admesos resten
nicament subjectes, des d'un punt de vista urbanstic, a llicncia
municipal.
6.
Els usos permesos, aix com les condicions d'edificaci i parcellaci

seran les corresponents al tipus de sl no urbanitzable en qu s'ubiqui
l'activitat.
7.
Excepcionalment i segons el tipus d'activitat declarada d'inters pblic,

i sempre mitjanant la tramitaci d'un Pla especial, es podran regular
les condicions d'edificaci i fer excepci del compliment de la parcella
mnima. En tot cas, la superfcie ocupada mxima, en conjunt, tant per
l'edificaci com per les installacions de qualsevol tipus, incls
l'aparcament, no ser mai major del 10% de la parcella.
149
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Secci tercera. Disposicions particulars de cada zona

Art. 285 Zones en sl no urbanitzable
Aquest Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal estableix les segents zones i
subzones en sl no urbanitzable:
a) 21. de protecci agrcola
b) 22. de protecci forestal
c) 22a. de protecci forestal i paisatgstica de carener
d) 24. de protecci de sistemes
Art. 286 Sl no urbanitzable d'inters agrcola (21)
1.
S'inclouen dins d'aquesta categoria un conjunt d'mbits que reuneixen

les condicions ms favorables per l'adequat desenvolupament
d'aquesta activitat.
2.
El principal objectiu en aquesta zona s la defensa de les rees

agrcoles a travs de la preservaci dels sls de major capacitat
agrolgica i de major extensi territorial, protegint alhora un dels
recursos paisatgstics que han estat tradicionalment associats al
territori del Maresme i, especficament, dArenys de Mar.
Art. 287 Rgim general d'activitats en el sl no urbanitzable d'inters

agrcola
1.
Les activitats admissibles en aquesta zona sn les agrcoles i les de

lleure lligat a la natura, nicament en els casos que siguin
incompatibles amb usos urbans i sempre que es pugui compatibilitzar
el seu desenvolupament amb les activitats productives tradicionals i
amb la seva integraci en el paisatge.
2.
Es consideren igualment admissibles:

a) les activitats relacionades amb l'explotaci dels recursos vius,
incloses les ramaderes i forestals, amb excepci de la tala d'arbres
per a la transformaci d's del sl;
b) les activitats recreatives temporals que mantenen les zones on es
desenvolupen sense transformar respecte a l'entorn natural, entre
daltres les exhibicions d'animals, de plantes o conreus agrcoles, les
rees recreatives en les condicions expressades a lapartat 1, o les
installacions per a prctiques esportives a l'aire lliure, sense
requeriments urbanitzadors ni dedificaci;
c) els usos residencials lligats directament a l'explotaci dels recursos
primaris, sempre que no donin lloc a la formaci de nuclis de
poblaci;
d) les activitats turstiques rurals a partir exclusivament de la
restauraci de construccions existents que sincloguin en el catleg de
masies i cases rurals.
3.
Es consideren activitats prohibides tota la resta, i en particular:

a) les residencials, excepte la dels habitatges vinculats a una explotaci
agrcola o aquelles en que el Catleg admeti i reguli ls residencial;
b) les turstiques i dotacionals que impliquin nova planta (installacions
esportives, parcs d'atraccions, campaments de turisme, construccions
hoteleres); excepte les especficament previstes en aquest Pla;
c) les productives amb qualsevol tipologia d'edificaci o construcci
industrial.
150
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Art. 288 Rgim general d'intervencions de transformaci territorial en el sl

no urbanitzable d'inters agrcola
1.
S'admeten les intervencions de roturaci, abancalament, explanaci i

rehabilitaci orogrfica en les rees de conreu.
2.
Es prohibeixen les intervencions d'extracci d'rids i sorres, i tot tipus

installacions i infraestructures vinculades al desenvolupament d'aquest
tipus d'activitats.
3.
Es prohibeixen les intervencions de construcci d'accessos, les seves

installacions annexes, temporals o no, i la construcci installacions al
servei de la carretera o d'entreteniment de l'obra pblica, excepte les
infraestructures territorials que ineludiblement hagin de localitzar-se
en aquestes unitats.
4.
Els tipus de construccions i installacions admissibles sn les

destinades a les explotacions agrcoles que guardin relaci amb la
naturalesa i dest de la finca (cases rurals, granges, masos, corts), aix
com aquelles construccions auxiliars destinades a conservar o
transformar els productes de la mateixa explotaci.
5.
S'entn que una edificaci est al servei d'una explotaci agrcola quan
s'ubiqui en l'mbit de l'explotaci, respongui al tipus de conreu que en
l'explotaci es desenvolupa, o serveixi per aprofitar productes o
subproductes obtinguts de l'explotaci principal.
6.
Es consideren construccions auxiliars de l's agrcola aquelles

installacions destinades a guardar bestiar, eines, mquines i productes
agrcoles (petits magatzems, casetes d'eines, sitges, basses de rec,
dipsits, tallers), sempre que es justifiqui convenientment la seva
necessitat.
7.
Els hivernacles es consideraran installacions provisionals, vinculades al

tipus de conreu al qual sassocien.

1.
Sadmet exclusivament aquelles edificacions vinculades a les activitats

agropecuries que es desenvolupin a la finca, dacord amb lestablert a
larticle 50.2 del RLU sempre que sajustin a les segents condicions:
a) La superfcie mnima de la parcella ser de 3 hectrees i la longitud
mnima del seu front a un cam principal de 100 metres, llevat del cas
de les parcelles ja edificades a l'entrada en vigor daquesta
normativa, que no hauran de complir aquesta exigncia.
b) Les explotacions agropecuries podran construir fins 250 m2 de
superfcie destinada a usos residencials i fins a 750 m2 destinats a
installacions agropecuries. Si pel carcter especial de les
installacions agropecuries el conjunt ha de superar els 1.000 m2 de
sostre shaur de sotmetre al procediment establert a larticle 48 del
TRLU i 57 del RLU. El conjunt dedificacions no podr superar en cap
cas el 5% de la superfcie de la finca.
c) Lautoritzaci duna nova construcci comportar en comproms
denderroc en
cas de que cesi lactivitat per la que ha estat
autoritzada, sens perjudici de la possible autoritzaci dun nou us.
Tota nova construcci tindr carcter allat, no permetent-se
parmetres tancats que poguessin sser susceptibles de convertir-se
en mitgeres.
d) Les construccions que no es destinin a usos agropecuaris ocuparan
com a mxim una superfcie de 150 m2 en planta, tindran una alada
mxima de 7 metres, equivalent a Pb+1 i shaur de separar de
qualsevol altra una distncia superior a la seva alada.
151
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
e) Tota construcci haur de separar-se un mnim de 10 metres de

qualsevol parti i 15 metres de tota via pblica, sense perjudici de
majors distncies assenyalades pels organismes titulars de la via. En
tots els casos s'haur de sollicitar de l'Oficina Tcnica Municipal el
replanteig de l'eix de la via.
f) Les construccions no superaran en cap punt del terreny els 7 metres
d'alada, equivalents a dues plantes, a menys que per motius tcnics
o funcionals les installacions agropecuries precisin de major alada,
en aquest cas les installacions shauran de sotmetre al procediment
establert a larticle 48 del TRLU i 57 del RLU.
g) La forma exterior de l'edificaci, els materials constructius, acabats i
colors hauran d'adaptar-se als tradicionals de la zona en que aquesta
s'ubiqui. Shan d'utilitzar materials, textures i composicions
volumtriques prpies del medi rural.
h) En cap cas s'admet la disposici d'edificis en carenes o turons, ni en
terrenys amb un pendent superior al 20%.
2.
i)
En les parcelles ja edificades tota nova construcci shaur de

disposar a una distncia mxima de 25 metres de la masia o casa
rural.
j)
Totes les construccions que allotgin activitats ramaderes hauran de

guardar una distncia mnima de 500 metres a qualsevol altra granja,
habitatge, o al lmit del sl urb.
Les condicions aplicables a les installacions provisionals (hivernacles)

sn les segents:
a) Els hivernacles sentendran com a installacions
destinades a la protecci dels conreus intensius.
provisionals
b) L'ocupaci mxima per aquest tipus dinstallaci s del 60% de la

superfcie de la finca i no sadmeten installacions contnues de ms
de 2.000 m2 de superfcie.
c) La installaci dhivernacles precisa de llicncia municipal, en la
sollicitud de la qual es far constar les mesures de construcci,
desmantellament i deliminaci de materials (plstics) un cop les
installacions deixin d'sser tils. Lajuntament podr exigir una
garantia per aquesta finalitat.
d) Per la construcci dels hivernacles saplicaran les limitacions relatives
a la separaci de partions i de via pblica (a) alada mxima (f) i
posici en relaci als carneres (h) indicats en l'apartat 1 daquest
article.
Art. 290 Sl no urbanitzable d'inters forestal (22)
Sinclouen dins daquesta categoria els mbits boscosos que per llur inters
natural, ecolgic i paisatgstic han d'sser exclosos dels processos
d'urbanitzaci o edificaci i quedar subjectes a intervencions de conservaci
i millora. Els objectius primordials d'aquesta categoria de sl sn els de
garantir la protecci i conservaci de les rees forestals i dels recursos
naturals associats aix com la preservaci de la seva estructura fsica, i els
valors paisatgstics associats.
Art. 291 Rgim general d'activitats en el sl no urbanitzable d'inters forestal
1.
Es consideren activitats admissibles en el

forestal les de lleure lligat a la natura que
i no precisin cap tipus dinstallaci o
compatibles amb les mateixes i amb
sl no urbanitzable d'inters
es desenvolupin al aire lliure
edificaci i aquelles altres
els objectius de protecci
152
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
anunciats, sempre que es garanteixi que poden ser tolerades pel medi
natural sense un deteriorament apreciable dels seus valors.
2.
Dins d'aquestes darreres es consideren activitats compatibles:

a) les relacionades amb l'explotaci de recursos vius, excepte la tala
d'arbres, quan no estigui dirigida estrictament al manteniment;
b) les turstiques recolzades en edificacions que sincloguin en el
Catleg de masies i cases rurals.
c) les agrcoles, exclusivament en les rees actualment preparades per
aquest s.
3.
Es consideren activitats prohibides tota la resta.
Art. 292 Rgim general d'intervencions de transformaci territorial en el sl

no urbanitzable d'inters forestal
1.
Es prohibeixen les obres de roturaci, explanaci o abancalament, i en

especial, les d'extracci drids i sorres, i tot tipus dinstallacions i
infraestructures. S'admeten, en canvi, les obres de rehabilitaci
orogrfica quan estiguin encaminades a la regeneraci hdrica de la
zona.
2.
Es prohibeixen els moviments de terres que puguin comportar riscos

d'acceleraci artificial de l'erosi, especialment en aquells terrenys
que, per llurs caracterstiques de pendent o altres, resulten ms
vulnerables, com s el cas dels careners i les torrenteres.
3.
Es prohibeixen les intervencions relatives a la construcci d'accessos,

les seves installacions annexes, temporals o no, i la construcci
dinstallacions al servei de les carreteres o d'entreteniment de l'obra
pblica.
4.
Es prohibeix la construcci d'edificis. Els centres pedaggics vinculats

al coneixement i interpretaci del medi hauran de situar-se en edificis
inclosos en el catleg de masies i cases rurals
5.
S'admeten excepcionalment edificis i installacions vinculats a les obres

pbliques, tals com obres de protecci hidrolgica; tanques, xarxes
d'infraestructura de carcter general de tipus energtic, hidrulic
(xarxa de rec), de sanejament o abastament d'aiges, quan es
demostri la ineludible necessitat de la seva localitzaci en aquestes
zones.
6.
Sadmet l'explotaci forestal selectiva i controlada, sempre que no

suposi la desforestaci o augmenti el perill derosi del sl.
7.
Per tal de minorar el risc dincendi, a les urbanitzacions que tenen

continutat amb la zona 22 o 22a, forestal, tot i que no es tracta
durbanitzacions amb discontinutat amb la trama urbana definides per
larticle 2 del Decret 64/1995, es defineix una franja de protecci de 25
m a comptar des del permetre exterior de la urbanitzaci. Aquesta
franja de protecci sha dajustar a la definici i sn daplicaci les
mesures establertes, respectivament, a larticle 1 i 2 del Decret
64/1995.
Art. 293 Subzones en el sl no urbanitzable d'inters forestal

En el sl no urbanitzable dinters forestal sha distingit com a subzona
(22a) aquells mbits que ocupen una posici de carener per la seva
especial rellevncia paisatgstica.
Ls daquestes rees s el forestal i usos compatibles. Sadmet el
manteniment de les rees conreades, o la reforestaci amb espcies
autctones.
153
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
No sadmet cap tipus dintervenci que suposi prdua dels valors

paisatgstics objecte de protecci.
No sadmet cap tipus dedificaci.
Art. 294 Sl no urbanitzable de protecci de sistemes (24)
Sinclou en aquesta zona la protecci de sistemes generals les zones de
servitud corresponent a cada sistema dacord amb la legislaci sectorial
vigent.
A les zones de protecci de sistema seran daplicaci les condicions de
servitud definides en la legislaci sectorial vigent.
1.
Protecci del sistema viari

a) Es delimiten com a zona de protecci de sistemes per autopistes i
carreteres les rees de servitud mesurades a partir del lmit de
lexplanaci que en funci de la categoria de la via sn:
25 metres per lautopista
8 metres per la resta de les carreteres
b) En el cas dels camins
de leix del cam, les
zona de protecci:
12 metres pels camins
parallels als rials.
6 metres per la resta de
la secundria.
rurals, la referncia de mesura partiran sempre

dimensions que es determinen inclouen cam i
rurals inclosos en la xarxa rural principal i
camins inclosos en la xarxa principal i 3 m per
c) A les zones de protecci del sistema viari no sadmeten moviments

de terres, construccions, ni tancaments i no es podran autoritzar usos
excepte aquells que siguin compatibles amb la seguretat vial, prvia
autoritzaci de lorganisme titular de la carretera i dacord amb la
legislaci aplicable.
d) En els plnols de Qualificaci del sl, quan la carretera limita amb
sectors urbanitzables, sindica amb tra discontinu la lnia dedificaci
com a referncia a les limitacions establertes per la legislaci de
carreteres vigent sobre les corresponents zones de sl urb o sectors
de sl urbanitzable.
2.
e) Aquestes distncies, daplicaci amb independncia de qu apareguin

o no en els plnols mesurades des de laresta exterior de la calada,
sn:
50 metres per lautopista
25 metres per les vies de la carreteres de la xarxa bsica
18 metres per les vies que no sn de la xarxa bsica
12 metres pels camins rurals inclosos en la xarxa rural o local (mesurats
a partir de leix del cam)
Protecci del sistema hidrolgic
a) Es delimiten com a protecci de sistema les rees de servitud de les
rieres i rials.
Aquestes franges tenen una amplada mnima de 5 m a banda i banda
del sistema hidrolgic. Sinclouen tamb en la zona de protecci de
sistemes aquelles franges de major amplada que venen definides per la
vegetaci de ribera existent.
Lobjectiu principal de la zona de protecci del sistema hidrolgic s el
de garantir laccs pblic als cursos hdrics.
Sadmeten els camins pblics localitzats en aquesta zona sempre que
siguin compatibles amb les determinacions daquestes Normes
urbanstiques relatives al sistema hidrolgic i amb la legislaci
aplicable, i estiguin autoritzats per lAgncia Catalana de lAigua.
No sadmet cap tipus dedifici o tancament.
154
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
b) A banda i banda del sistema hidrolgic s daplicaci lafectaci

derivada de la legislaci vigent que determina un mbit de 100 m.
Qualsevol obra o canvi ds que se situ en aquestes franges noms
es podr admetre amb lautoritzaci prvia de lAgncia Catalana de
lAigua.
Art. 295 Masies i cases rurals
1.
Dacord amb el que disposa larticle 50.2 del TRLU es redactar catleg
de masies i cases rurals en sl no urbanitzable, amb la finalitat
prevista en el citat article.
2.
Lobjectiu del catleg s la preservaci de les masies i cases rurals de

major inters del municipi, aix com facilitar la seva reconstrucci o
rehabilitaci i ladmissi dels usos autoritzats per la legislaci vigent.
3.
Sinclouran al catleg aquelles masies i edificacions rurals despecial

inters. A les masies i cases rurals incloses al catleg sn daplicaci
les determinacions i usos definits per larticle 47.3. del TRLU, aix com
els procediments regulats en l'article 50 del TRLU.
4.
Condicions dedificaci i s
a) La reconstrucci i rehabilitaci del Patrimoni arquitectnic rural han
de respectar el volum edificat preexistent i la composici volumtrica
original. Si no salteren les caracterstiques originals de ledificaci, es
pot admetre la divisi horitzontal amb un lmit mxim de 4
habitatges, el primer dels quals ha de tenir una superfcie mnima de
350 m2 i cada un dels habitatges restants ha de tenir una superfcie
mnima de 150 m2, tos i estar dacord amb la normativa reguladora
de les condicions objectives dhabitabilitat.
b) Els usos admissibles en cada edificaci seran els establerts per a la
zona que correspongui, a ms deis establerts en els articles 47.3 del
TRLU i 55 del RLUC, amb les limitacions que es concretin en cada cas
en el Catleg de masies i cases rurals"
Art. 296 Plans especials en sl no urbanitzable

1.
El Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal defineix mbits a desenvolupar

mitjanant un Pla especial urbanstic all on estan previstes activitats
destinades a cmping o rees esportives privades.
Laprovaci daquests Plans especials urbanstics vincular als propietaris
o promotors a la cessi i urbanitzaci dels accessos, aix com a la
urbanitzaci i manteniment de la vialitat interna, serveis i previsi
daparcaments necessaris en funci de lactivitat prevista.
2.
Es redactaran plans especials:

a) Per a la implantaci destabliments de turisme rural en edificacions
no especialment previstes en aquest Pla.
b) Per els cmping previstos en aquest POUM.
3.
Les condicions dordenaci els cmping sajustaran al segents

parmetres
a) Les rees dacampada ocuparan una superfcie mxima del 60%.
b) Es destinar un mnim del 10% a rees de lleure o activitats
esportives a l'aire lliure.
c) El nombre de places dacampada no superar les 50 places/ha.
d) Ledificabilitat mxima per construccions de carcter fix es determina
en les corresponents fitxes.
155
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
e) En cap cas els sistemes dacampada comportaran la construcci

delements fixes (bungalow o similar), ni la implantaci amb carcter
permanent delements mbils (caravanes fixes o equivalents).
f) Es consideren prohibits els usos no especificats en els apartats
anteriors.
4.
Els Plans especials dactivitats esportives privades que no compatibles

amb usos urbans sajustaran a les segents condicions:
a) A lmbit del Pla especial sha de preveure espai daparcament en
funci de les activitats previstes.
b) Les installacions esportives seran exclusivament a l'aire lliure.
c) Sadmet exclusivament la construcci dedificis al servei de les
activitats esportives, amb una edificabilitat mxima del 0.05 m2 de
sostre/m2 de sl.
d) Es consideren prohibits els usos no especificats en els apartats
anteriors.
5.
Els plans especials en sl no urbanitzable determinaran les mesures

necessries per tal de preservar els terrenys amb pendents superiors
al 20% i/ o els recobriments forestals inclosos en espais despecial
protecci del PTMB
156
Eurostage
PE03
Sl no urbanitzable
1. mbit:
Delimitaci
Superfcie
Correspon a les installacions existents Centre Esportiu i Centre de colnies i

vacances Eurostage ubicades al lmit Nord-occidental del municipi. Es sita al nord de
l'autopista C-32 al lmit amb el municipi de Sant Vicen de Montalt.
51.129 m
5,1 Ha
2. Objectius:
Ordenar, regular i millorar les condicions ambientals i paisatgstiques de lactivitat
existent.

El sector s'ordena segons les determinacions de sistemes detallades a continuaci i les
Sl pblic mnim
7.669m
15%
Edificabilitat
Edificabilitat
2.500 mst
4. Determinacions
Laprovaci daquest pla especial urbanstic vincular els propietaris o promotors a la
urbanitzaci dels accessos i espais lliures, aix com a la urbanitzaci i manteniment de
la vialitat interna, serveis i previsi daparcaments necessaris en funci de lactivitat
prevista.
A lmbit del Pla Especial sha de preveure espai daparcament en funci de les
activitats previstes, centre esportiu i centre de colnies.
Les installacions esportives seran preferentment a l'aire lliure.
Es consideren prohibits els usos no especificats en els apartats anteriors.
El PE haur de tenir en compte les determinacions de l'article 2.6 i 2.11 de les normes
del Pla Territorial Metropolit de Barcelona sobre els espais de protecci especial i les
El PE haur de preservar els terrenys amb pendents superiors al 20% i/o recobriments
forestals inlosos en els espais de protecci especial del PTMB

Obres d'urbanitzaci
Etapes execuci
Les caracterstiques de les obres durbanitzaci es definiran per mitj dun projecte
durbanitzaci.
Es preveu que aquest Pla Especial es desenvolupar en el segon sexenni del POUM.
Can Linatti
PE04
Sl no urbanitzable
1. mbit:
Delimitaci
Superfcie
Correspon a les installacions existents Cmping el Carlitos ubicades al lmit Nordoriental del municipi. Es sita al nord de la carretera N-II al lmit amb el municipi de
Canet de Mar.
60.635 m
6,1 Ha
2. Objectius:
Ordenar, regular i millorar les condicions ambientals i paisatgstiques de lactivitat
existent.

Sl pblic mnim
9.095m
15%
Edificabilitat
Edificabilitat
3.000 mst
4. Determinacions
Laprovaci daquest pla especial urbanstic vincular els propietaris o promotors a la
urbanitzaci dels accessos i espais lliures, aix com a la urbanitzaci i manteniment de
la vialitat interna, serveis i previsi daparcaments necessaris en funci de lactivitat
prevista.
Les rees dacampada ocuparan una superfcie mxima del 60%
Es destinar un mnim del 10% a rees de lleure o activitats esportives a l'aire lliure.
El nombre de places dacampada no superar les 50 places/ha.
El desenvolupament del sector ha de garantir l'adaptaci a les condicions derivades
del risc d'incendis als lmits forestals establertes per la llei 5/2003
En cap cas els sistemes dacampada comportaran la construcci delements fixes
(bungalow o similar), ni la implantaci amb carcter permanent delements mbils
(caravanes fixes o equivalents).

Obres d'urbanitzaci
Etapes execuci
durbanitzaci.
Platja del Cabai
PE05
Sl no urbanitzable
1. mbit:
Delimitaci
Superfcie
Correspon a les installacions existents Cmping el Toro Azul, Cmping Marcos, altres
edificacions i espais agrcoles adjacents que s'ubiquen al lmit Nord-oriental del
municipi. Es sita al lmit amb el municipi de Canet de Mar, entre la carretera N-II i la
Platja de Cabai.
46.384 m
4,6 Ha
2. Objectius:
Ordenar, regular i millorar les condicions ambientals i paisatgstiques de les activitats
existents garantint dins l'mbit l'ordenaci dels accesos i serveis del front martim i la
delimitaci i gesti duna ampla zona daparcaments al servei de la platja del Cabai.

Sl pblic mnim
2.871m
6% ( 15% sobre espai activitat)
Edificabilitat
Edificabilitat
1.500 mst
4. Determinacions
Laprovaci daquest pla especial urbanstic vincular els propietaris o promotors de les
activitats la urbanitzaci dels accessos i espais lliures, aix com a la urbanitzaci i
manteniment de la vialitat interna, serveis i previsi daparcaments necessaris en
funci de lactivitat prevista.
Les rees dacampada ocuparan una superfcie mxima del 60%
Es destinar un mnim del 10% a rees de lleure o activitats esportives a l'aire lliure.
El nombre de places dacampada no superar les 50 places/ha.
En cap cas els sistemes dacampada comportaran la construcci delements fixes
(bungalow o similar), ni la implantaci amb carcter permanent delements mbils
(caravanes fixes o equivalents).
risc d'incendis als lmits forestals establertes per la llei 5/2003.
Els usos inclosos dins la zona de servitud de protecci cumpliran amb el que es disposa
als articles 24 i 25 de la Llei de Costes.
Resta excempt de les determinacions anteriors l'mbit agrcola que s'ubica al costat
occidental del rial dins el PE. No obstant es permet la ubicaci de l'aparcament previst
en el PE dins d'aquest mbit.

Obres d'urbanitzaci
Etapes execuci
durbanitzaci.
Port
PE06
Sl urb
1. mbit:
Delimitaci
Superfcie
Correspon a l'mbit del front litoral del municipi que s'ubica entre el Carrer de la Riera
del Bisbe Pol i la Platja del Cabai
396.976 m
39,7 Ha
2. Objectius:
Planificaci i ordenaci dels usos i serveis del port per tal d'impulsar les activitats que
s'hi desenvolupen i donar resposta a les noves necessitats dels usuaris. Aix mateix,
s objectiu del pla especial potenciar la integraci del port amb el teixit urb i el
respecte per l'entorn i pel medi ambient.

Edificabilitat
Coef. edif. Bruta
0,35 mst/ms
4. Determinacions
Es determinaran en base a les previsions establertes:
Dinamitzaci de l'activitat industrial: Reordenar la zona industrial, eixamplant el moll
adossat per remodelar l'espai i ampliar les installacions. Optimitzaci de la zona que
es troba a l'extrem del dic de llevant. L'objectiu ser ampliar el varador i potenciar
l'activitat amb una zona tcnica destinada a amarratges per a grans eslores.
Millores en el sector pesquer: Execuci d'actuacions per a la millora operativa.
Conservaci d'un canal de navegaci a la drsena pesquera de 55m d'amplada i una
zona de revirada de 75m de dimetre. Creaci d'un tren de fondeig a la part exterior
de la zona del contradic per arrecerar les embarcacions pesqueres en cas de temporal.
Construcci d'un edifici a la punta del moll de la llotja amb la finalitat d'unificar els
serveis pesquers.
Optimitzaci de l'espai d'aigua: Optimitzaci del mirall d'aigua de la drsena esportiva
i reordenaci de l'activitat nutica. Ampliaci amb 96 amarratges i potenciaci de les
zones d'hivernatge per donar cabuda a embarcacions esportives de petita eslora.
Nous usos turstics i culturals: Manteniment de la zona del tenyidor de xarxes com a
esplanada polivalent. Nou equipament cultural i turstic a la zona de davant de la Casa
del Mar. Creaci d'una rampa a la part de ponent del contradic per facilitar
l'embarcament i desembarcament de passatgers amb l'objetiu de promoure l'activitat
dels vaixells turstics locals.
Potenciar la connexi entre el port i el municipi: Reordenaci del front martim donant
continuitat des del passeig de ponent fins a llevant i creaci de carrils bici. Millora de
les illes que connecten el port amb la N-II i reordenament de l'aparcament de la
Picrdia.
Usos :
Dins la zona de servei del port s'admeten els usos esportius o d'esbarjo, els pesquers
aix com els usos industrials derivats de la construcci, reparaci i manteniment
d'embarcacions, activitats comercials de la indstria nutica i de l'activitat de
restauraci i d'esbarjo segons la regulaci establerta a la Llei 5/98 de Ports de
Catalunya
Sn ingualment usos complementaris admesos els comercials, d'oficines i altres
relacionats amb el turisme que es puguin installar a la zona terciria.
Sn incompatible si per tant prohibits els usos d'habitatge en totes les seves formes.
El desenvolupament del Pla Especial ha d'assumir els costos corresponents al 25% del
cost de la nova rotonda i reordenaci de les connexions amb la N-II i el Rial de
Canalies.

Sistema d'actuaci
Sector pblic i iniciativa privada.
Obres d'urbanitzaci
durbanitzaci.
Es preveu que aquest Pla Especial es desenvolupar en el primer sexenni del POUM.
Etapes execuci
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
TTOL VII. REGLAMENTACI DELS USOS

Captol 1. Classificaci i definici dels usos
Art. 297 Classificaci general
1.
Segons la seva funci urbanstica s'estableixen els usos principals,

compatibles, incompatibles i complementaris, d'acord amb la
localitzaci i el carcter de la zona general, el sector de sl
urbanitzable, o el sistema.
2.
Segons la seva funci especfica el Pla defineix i determina els usos

especfics segents:
- Residencial: Habitatge unifamiliar i plurifamiliar
- Residencial collectiu o de curta durada: residencies, hotels, cases de
colnies i similars.
-Terciari: Comercial, oficines i serveis
- Industrial i magatzem
- Rural: Agrcola, ramader i Forestal
- De comunicacions: Viari, ferroviari i portuari
- Dequipaments comunitaris: Educatiu, recreatiu, sanitari-assistencial,
esportiu, cultural, associatiu, dabastament, religis, funerari.
- Despais lliures: Ecolgic-paisatgstic, de lleure
Art. 298 Classificaci segons la seva funci urbanstica

En atenci a la seva funci urbanstica els usos es classifiquen de la forma
segent:
1.
Sentn per s principal aquell s general o especfic que defineix una

zona, subzona o sistema i que el POUM defineix com a majoritari
respecte daltres usos especfics que shi puguin establir.
2.
S'entn per s compatible aquell la implantaci del qual s permesa

pel Pla i que no s contradictori amb ls dominant. Els espais que es
poden adscriure a un s compatible poden ser limitats en funci dels
usos principals que caracteritzen una zona, subzona o sistema o per la
determinaci dun sector majoritari respecte altres usos especfics,
dacord amb les determinacions del POUM o limitada per una srie de
condicionants, en funci dels fixats pels instruments urbanstics
generals o derivats, les ordenances municipals o altra normativa que
els hi afecti.
Aix doncs, es poden regular

d'implantaci de cada s.
de
forma
diferenciada
les
unitats
3.
S'entn per s incompatible aquell la implantaci del qual no s

permesa pel Pla i que resten prohibits explcitament en una zona,
subzona, sistema o sector o per ser contradictoris amb ls dominant
establert.
4.
S'entn per s complementari aquell que sadmet dacord amb els

usos principals i compatibles admesos en aquella zona, subzona o
sistema, que necessriament ha d'incloure el Pla parcial urbanstic que
ordeni un sector de planejament i que queden contemplats en una
proporci minoritria. La seva implantaci pot estar condicionada en
funci de les determinacions dels usos dominants i compatibles
establertes i sempre tindran una relaci complementaria en relaci a
ells.
157
POUM dArenys de Mar

5.
Sentn com a usos obligatoris, aquells

complementari que sn dobligatori establiment.
Normes Urbanstiques
usos
de
carcter
Art. 299 Definici dels usos globals

El present Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal distingeix i defineix els
segents usos dominants:
1.
Residencial
s aquell s referit a l'allotjament prolongat de les persones en edificis

condicionats per aquesta funci en unitats anomenades habitatges. Es
distingeixen els usos especfics d'habitatge unifamiliar i plurifamiliar.
2.
Residencial collectiu o de curta durada
Inclou els usos de residncia collectiva: residncies especialitzades,

hotels, cases de colnies, establiments dallotjaments turstic, o altres
installacions dallotjament de curta durada.
Els establiments de residncia collectiva regulats per normativa prpia:
establiments dallotjament turstic, cases rurals, installacions juvenils,
per la gent gran o altres, sajustaran a les condicions dallotjament
fixades en les corresponents normatives.
3.
Terciari
Comprn les activitats de tipus comercial i les de servei. Es considera

activitat comercial la que consisteix en posar a disposici del mercat
interior bns, productes o mercaderies, dhuc en aquells supsits en qu
les mercaderies siguin sotmeses a processos de transformaci,
tractament o condicionament que sn usuals en el comer. Aquesta
activitat es pot desenvolupar a l'engrs i al detall. Es considera activitat
de servei la que consisteix en la prestaci de serveis personals al pblic.
Dins seu s'inclouen els usos especfics d'oficines i serveis, de restauraci,
recreatius i similars.
4.
Industrial i magatzem
Comprn les activitats de tipus industrial i de magatzem. Es consideren

activitats industrials les dirigides a l'obtenci, reparaci, manteniment,
transformaci o reutilitzaci de productes industrials, a lenvasament i
embalatge, aix com a l'aprofitament, recuperaci i eliminaci de residus o
subproductes, qualsevol que sigui la naturalesa dels recursos i processos
tcnics utilitzats. Dins seu s'inclouen els usos especfics industrials (en
totes les seves diferents categories), de magatzem, d'aparcament i
d'estaci de serveis.
5.
Rural
Comprn aquelles activitats que sn prpies del medi rural, incloses les
petites activitats de carcter familiar i artesanal d'elaboraci de productes
derivats de la prpia explotaci agrcola o ramadera.
6.
De comunicacions
Comprn aquelles infraestructures de serveis tcnics i mediambientals, i

serveis relacionats amb el transport viari, ferroviari i portuari. .
7.
D'equipaments comunitaris
Inclou aquells usos o activitats al servei directe dels ciutadans per la seva
educaci, assistncia sanitria, enriquiment cultural, prctica de l'esport, i
tots aquells que impliquin una millora de la seva qualitat de vida en la
ciutat.
8.
D'espais lliures
158
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Comprn aquells espais no edificats protegits o aquells altres destinats a

activitats d'esbarjo, esplai o reps dels ciutadans.
Art. 300 Definici dels usos especfics

El present Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal distingeix i defineix els
usos especfics segents:
1.
Habitatge unifamiliar
Es defineix com aquell edifici per a habitatge, situat en una parcella

independent, en edifici allat o agrupat horitzontalment, amb accs
independent o exclusiu.
2.
Habitatge plurifamiliar
Es defineix com aquell edifici que cont ms d'un habitatge amb accs i
elements comuns.
A les rees
ds especfic residencial plurifamiliar es considerar
compatible ls de petit establiment comercial, oficines, serveis o
equipaments sempre que no es prohibeixi en el planejament de
desenvolupament daquest POUM i dacord amb les condicions relatives
als usos regulats a les ordenances municipals.
3.
Comercial
a) Es defineix com a establiment comercial el locals, construccions,
installacions o espais coberts o sense cobrir en els quals es
desenvolupin activitats comercials, tant si aquestes activitats es fan
de manera continuada, peridica o ocasional i independentment que
es realitzin amb intervenci de personal o amb mitjans automtics.
b) Els establiments comercials responen a les categories contingudes a
larticle 5 del DL 1/2009, de 22 de desembre dordenaci dels
equipaments comercials.
c) Dacord amb larticle 6 del DL 1/2009, de 22 de desembre
dordenaci dels establiments comercials, es classifiquen en funci de
la superfcie de venda en:
- Petits establiments comercials (PEC): establiments, individuals o
collectius, amb una superfcie de venda inferior a 800 m2.
- Mitjans establiments comercials (MEC): establiments, individuals o
collectius, amb una superfcie de venda igual o superior a 800 m2 i
inferior a 1.300 m2.
- Grans establiments comercials (GEC): establiments, individuals o
collectius, amb una superfcie de venda igual o superior a 1.300 m2
i inferior a 2.500 m2.
- Grans establiments comercials territorials (GECT): establiments,
individuals o collectius, amb una superfcie de venda igual o
superior a 2.500 m2.
d) Obertura de nous locals comercials
El creixement de loferta comercial al detall queda limitat a aquells

establiments admesos en trames urbanes consolidades.
Els petits establiments comercials de superfcie de venda inferior a 800m2
es poden implantar en sl urb i urbanitzable, on ls residencial sigui el
dominant.
Lobertura de mitjans i grans locals comercials precisar la garantia de
previsi de les corresponents places daparcament, aix com la possibilitat
daccs i crrega i descarrega dels vehicles de transport i distribuci. Les
condicions del carrer dins de la trama urbana consolidada al que han de
donar front sn:
159
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Per a mitjans establiments es precisar de front a carrers amb

amplada superior a 8 metres.
- Per a grans establiments comercials es precisar de front a carrer amb
amplada superior a 12 metres.
Els establiments comercials territorials han destar previstos per el
corresponent planejament sectorial.
-
4.
Terciari: Oficines i serveis
Aquest s comprn totes aquelles activitats o serveis administratius,

burocrtics, financers, d'assegurances, empresarials o similars, de
carcter privat, efectuats en oficines obertes al pblic o en despatxos
particulars.
En aquest sentit comprn les institucions financeres o les bancries i les
companyies d'assegurances, les gestories administratives, els serveis als
particulars i a les empreses, les oficines vinculades al comer i a la
indstria, els despatxos professionals, i els serveis personals o similars.
5.
Hoteler
Comprn els serveis relacionats amb l'allotjament temporal per a

transents i viatgers, en hotels, pensions i en general tots aquells
establiments del sector de lhoteleria i els seus serveis.
6.
Establiments de turisme rural
Edificis que sajusten a un conjunt de condicions que permeten prestar

allotjament als usuaris turstics en habitacions o habitatges rurals, en las
modalitats de cases de pags i allotjament rural.
7.
Cmpings
Tenen la consideraci de cmping els espais ds pblic degudament

delimitats destinats a la convivncia agrupada de persones a laire lliure,
mitjanant tendes de campanya, caravanes, autocaravanes i altres
albergs mbils o fixes.
8.
Residencial collectiu especialitzat
Comprn els serveis relacionats amb lallotjament estable en rgim

dhotel amb la possible inclusi de serveis especialitzats en funci de la
finalitat prevista com les residncies per la gent gran, o altres residncies
especialitzades.
9.
Institucions religioses
Organismes religiosos que duen a terme funcions dinters pblic o social.

10. Cases de colnies
Cases especialitzades a on es duen a terme activitats educatives i
d'esplai dirigides per mestres o monitors, sovint destinades a
complementar l'acci educativa de l'escola.
11. Restauraci
Comprn els locals i establiments del sector de la restauraci com sn
restaurants, cafs, bars, cafeteries, frankfurts, xocolateries, gelateries,
orxateries, granges i similars.
En el supsit que aquests locals disposin de discoteques o estiguin
considerats com a bars musicals, pubs, whiskeries o similars estaran
adscrits a l's recreatiu.
12. Recreatiu
Ls recreatiu inclou:
a) Espectacles pblics: les representacions, les actuacions, les
exhibicions, les projeccions, les competicions o altres activitats
similars orientades a lentreteniment o al lleure, que es duen a terme
davant de pblic en establiments o espais oberts al pblic.
160
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
b) Activitats recreatives: les activitats que ofereixen al pblic la

utilitzaci de jocs, mquines o aparells o el consum de productes o de
serveis doci, entreteniment o diversi, i tamb les activitats que
congreguen persones amb lobjecte principal dimplicar-les a
participar-hi o doferir-los serveis amb finalitat doci, entreteniment o
diversi.
La implantaci ds recreatiu es far dacord amb les condicions i
limitacions establertes en la legislaci vigent en matria despectacles
pblics i activitats recreatives i les corresponents ordenances municipal.
13. Industrial
Comprn les activitats desenvolupades en locals dedicats a la
transformaci mecnica de productes o matries primes, llurs
corresponents magatzems i patis de maniobra, i llurs oficines annexes,
aix com totes aquelles activitats que pels materials utilitzats, puguin
ocasionar molsties, perills o incomoditats a les persones o danys als
bns.
14. Magatzem
S'entn per magatzem aquell local on s'hi guarden productes i no es
produeix cap manipulaci, tria, agrupament o subdivisi dels mateixos.
Tallers mecnics
Comprn aquells usos destinats al manteniment de vehicles, altres
activitats del ram mecnic i delectricitat. Es considera com a activitat
mixta dindstria i serveis, compatibles amb ls residencial.
15. Aparcament
s destinat a l'estacionament de vehicles autombils en un edifici o
installaci, ja sigui en el subsl, en planta baixa o en plantes pis. Inclou
les installacions destinades totalment a edifici d'aparcament. Aquest s
es considerar de carcter obligatori dacord amb els estndards de
places mnimes establertes per cada tipus dedifici o activitat i en funci
del seu s especfic.
16. Estaci de serveis
Installacions destinades a la venda al pblic de benzines, gasoil i
lubricants que tingui, com a mnim, ubicats de forma conjunta els
segents elements: tres aparells sortidors pel subministrament de
benzines i gasoil d'automoci; aparells necessaris per al subministrament
d'aigua i aire i equip d'extinci d'incendis.
17. Agrcola
Comprn les activitats relacionades amb el conreu de la terra i les petites
activitats de carcter familiar i artesanal d'elaboraci de productes
derivats de l'explotaci agrcola.
18. Ramader
Comprn les activitats relacionades amb la cria, engreix, gurdia i
custdia de bestiar, com tamb les petites activitats de carcter familiar i
artesanal
19. Forestal
Comprn l'activitat de manteniment, regeneraci i extensi dels boscos.
Tamb s'inclouran aquelles activitats silvcoles necessries per dur a
terme la funci principal definida anteriorment aix com les petites
activitats de carcter familiar i artesanal vinculades a la explotaci.
161
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
20. Viari
Comprn aquelles installacions i activitats prpies de la xarxa viria, que
han de permetre l'accessibilitat entre les diverses rees i sectors del
territori i assegurar un nivell de mobilitat adequat.
21. Ferroviari
Comprn les activitats prpies de les lnies de ferrocarril a cel obert
existents, en projecte o simplement previstes pel futur, com tamb les
installacions que ocupen sl (com per exemple les estacions) directament
relacionades amb la xarxa ferroviria i les activitats complementries.
22. Serveis tcnics i mediambientals
Comprenen les installacions i els espais reservats pels serveis tcnics
d'electricitat, abastament d'aigua, gas, telefonia, sanejament i similars,
incloses les oficines i magatzems al servei d'aquest s.
Comprn, aix mateix, les installacions i els espais vinculats a l'estalvi
energtic mitjanant la reducci, la reutilitzaci i el reciclatge dels residus
lquids i slids com tamb d'investigaci i divulgaci d'aspectes
relacionats amb la protecci del medi ambient.
Formen part d'aquests serveis, a ms dels serveis de les companyies, les
estacions depuradores d'aiges residuals, les installacions de reutilitzaci
i reciclatge de residus slids urbans o dels adobs, les installacions
d'investigaci de processos productius no contaminants i de
descontaminaci del medi ambient i tots aquells serveis i activitats
destinades al foment de l'educaci mediambiental.
23. Educatiu
Comprn l'ensenyament en totes les modalitats (escoles bressol, idiomes,
informtica, arts plstiques, conducci o similars) i nivells oficials
(preescolar, nivells primaris o secundaris, batxillerat i universitari) que
s'imparteixin en acadmies i escoles pbliques o privades en centres
docents homologats.
Quan l's educatiu precisi dinstallacions de tipus industrial, les seves
condicions dinstallaci es regularan com a mnim amb els criteris de la
indstria urbana.
24. Sanitari-assistencial
Serveis destinats al tractament o allotjament de malalts. Comprn els
hospitals, els sanatoris, les clniques, els dispensaris, els consultoris i
similars. Tamb comprn els serveis destinats a allotjament comunitari
com residncies, asils i llars de la tercera edat, sempre que es tracti de
centres assistits, basats en serveis comuns amb gesti centralitzada i
titularitat indivisible i, per tant, no siguin assimilables a usos residencials,
com tamb altres establiments que prestin una funci social a la
comunitat com poden ser casals, menjadors, centres d'orientaci i
diagnstic, unitats de tractament d'estimulaci preco, centres
ocupacionals i/o d'atenci especialitzada per a disminuts, centres de dia
per a gent gran, centres de reinserci social i altres equiparables.
Aquest s inclou tamb les clniques veterinries i establiments similars.
Les residncies per guarda i custdia d'animals no s'inclouen en aquest
s.
25. Esportiu
Comprn els serveis destinats a la prctica, l'aprenentatge i el
desenvolupament d'activitats esportives en installacions cobertes o no,
com poden sser: camps de futbol, poliesportius, gimns i escoles de
dansa, squash, piscines i similars.
162
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
26. Cultural
Comprn els serveis relacionats amb activitats de tipus cultural
desenvolupades en sales d'art, museus, biblioteques, sales de
conferncies, arxius, centres culturals, teatres, cinemes, auditoris,
ludoteques i similars.
27. Associatiu
Comprn aquelles activitats de tipus social i de promoci que es
desenvolupen en centres d'associacions cviques, poltiques o similars i
que no portin assignat cap s complementari de tipus recreatiu, educatiu i
esportiu.
28. Religis
Aquest s comprn les activitats dels diferents cultes religiosos en
esglsies, temples, convents o similars.
29. Funerari
Comprn els cementiris i els espais relacionats amb els difunts i les
cerimnies especfiques a ells destinades.
30. De lleure
Comprn les activitats d'esbarjo, esplai o reps que es donen en espais
no edificats destinats especficament a aquests usos.
31. Ecolgic-paisatgstic
Comprn les activitats orientades a la protecci d'espais no edificats que
tenen determinades caracterstiques mediambientals o paisatgstiques.
163
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
164
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Captol 2. Regulaci general dusos

Art. 301 Regulaci segons el rgim jurdic del sl
1.
El present Pla dOrdenaci Urbanstica regula els usos distingint els

diferents rgims de sl.
2.
En sl urb cadascuna de les zones generals tindr assignat un s

global. La regulaci ms detallada dels usos especfics per les zones del
sl urb es determina mitjanant l'assignaci gradual dels usos
principals i compatibles.
3.
En el sl urbanitzable delimitat, cadascun dels sectors tindr assignat

un o ms usos globals. Dins de cada sector la regulaci ms detallada
dels usos especfics per les zones que defineixi el corresponent Pla
parcial urbanstic, es determinar mitjanant l'assignaci gradual dels
usos principals i compatibles. El Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal o
el corresponent Pla parcial urbanstic podran fixar percentatges per a
cadascun d'aquests usos especfics.
4.
En el sl urbanitzable no delimitat, el Pla dOrdenaci Urbanstica

Municipal assignar un o ms usos globals i la proporci obligatria o
alternativa pels sectors que es delimitin.
5.
En el sl no urbanitzable l's global ser el definit per aquest Pla

dOrdenaci Urbanstica Municipal. La regulaci ms detallada dels usos
especfics per les zones del sl no urbanitzable es determinar
mitjanant l'assignaci gradual dels usos principals, compatibles i
incompatibles.
6.
El sls destinats a sistemes tamb tindran assignat un s global. Per

cadascun dels diferents sistemes generals o locals s'estableix l's
principal i els usos compatibles.
Art. 302 Desenvolupament de la regulaci dels usos

1.
La determinaci d'un s global per a cada zona general (en sl urb,

urbanitzable o no urbanitzable) o sistema ser competncia del Pla
dOrdenaci Urbanstica Municipal. La seva alteraci representar la
revisi o la modificaci del Pla.
2.
La determinaci d'un o diversos usos principals per a cada zona o

subzona de sl urb, urbanitzable delimitat o no urbanitzable, o pels
sistemes generals o locals ser competncia del Pla dOrdenaci
Urbanstica Municipal. L'alteraci d'aquests usos principals, quan la
seva determinaci vingui regulada per aquest Pla, suposar la
modificaci del Pla.
3.
La determinaci dels usos compatibles o incompatibles s competncia

del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal. Aix no obstant, es podran
alterar aquests usos amb les segents condicions:
a) En el sl urb mitjanant l'aprovaci d'un Pla especial d'iniciativa
pblica es podr restringir la localitzaci i les caracterstiques de
qualsevol d'aquests usos; prohibir usos compatibles, admesos pel Pla
dOrdenaci Urbanstica Municipal; admetre usos no contemplats pel
Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal, sempre que siguin compatibles
amb l's principal i precisar l'emplaament dels diferents usos
compatibles dins l'edificaci en el propi Pla especial.
b) En el sl urbanitzable delimitat mitjanant l'aprovaci del Pla parcial
es regularan detalladament aquests usos. En sl urbanitzable no
delimitat, el programa dactuaci urbanstica municipal, podr
165
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
determinar els usos compatibles i incompatibles en el sectors que

delimiti.
c) En el sl no urbanitzable mitjanant l'aprovaci d'un Pla especial
d'iniciativa pblica es podran prohibir usos admesos pel Pla
dOrdenaci Urbanstica Municipal. En cap cas un Pla especial podr
admetre un s incompatible o prohibit que estigui regulat per aquest
Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal com a norma bsica.
Art. 303 Autoritzaci provisional dels usos especfics
1.
Sn usos provisionals els que s'estableixen de forma temporal, no

precisen de la construcci d'obres o installacions permanents, i no
dificulten l'execuci del planejament. Aquests usos es podran
autoritzar a precari d'acord amb la legislaci vigent. Tanmateix, hauran
de desaparixer i enderrocar-se les obres i installacions a qu hagin
donat lloc, sense dret a cap tipus d'indemnitzaci, quan l'Ajuntament
acordi la revocaci de l'autoritzaci. En cap cas podran iniciar-se les
obres sense que l'autoritzaci acceptada pel propietari s'inscrigui, amb
les condicions indicades, en el Registre de la Propietat. Aquesta
autoritzaci haur de renovar-se cada dos anys. En defecte de la
renovaci es considerar caducada.
2.
Es consideraran provisionals els usos especfics existents o que

sinstallin en edificis o installacions fora d'ordenaci, o l's sigui
disconforme amb el planejament. En aquests casos els usos
preexistents o autoritzats amb carcter provisional seguiran el rgim
general establert en aquestes Normes, dacord amb el que disposen els
166
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Captol 3. Limitacions generals dusos

Art. 304 Situacions relatives
1.
S'entn per situaci relativa d'un s o activitat cadascuna de les

diferents possibilitats d'emplaament fsic respecte d'altres usos.
2.
La situaci relativa ve determinada per la ubicaci que ocupa el local

principal i d'accs a l'activitat, podent ocupar la mateixa activitat les
plantes superiors i inferiors a la principal.
3. D'acord amb aquesta ubicaci s'estableixen les segents situacions:

Situaci 0: Activitat situada exclusivament en planta soterrani i amb accs
independent respecte d'altres usos.
Situaci 1: Activitat situada en planta baixa d'edifici d'habitatges i amb
accs independent dels habitatges.
Situaci 2: Activitat situada en planta baixa d'edifici d'habitatges i amb
accs com amb els habitatges, o b activitat situada en
planta pis d'edifici d'habitatges i amb altres usos diferents de
l'habitatge en les plantes inferiors.
Situaci 3: Activitat situada en planta pis d'edifici d'habitatges i amb s
d'habitatge en les plantes inferiors.
Situaci 4: Activitat situada en planta baixa d'edifici sense habitatges.
Situaci 5: Activitat situada en planta pis d'edifici sense habitatges.
Situaci 6: Activitat contigua a habitatge i situada en edifici d's exclusiu.
Situaci 7: Activitat contigua a un altre s que no sigui el d'habitatge, i
situada en edifici d's exclusiu.
Situaci 8: Activitat separada d'un altre s per espai lliure sense edificar.
Situaci 9: Activitat situada en edifici allat en zones allunyades de nuclis
urbans.
167
POUM dArenys de Mar

4.
Normes Urbanstiques
L'expressi grfica de les situacions relatives es determina en el

quadre segent:
168
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Art. 305 Usos especfics en relaci a les situacions relatives

Cada s especfic es permetr noms
contemplades en el quadre segent:
en
les
situacions
relatives
169
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Art. 306 Nivell d'incidncia relativa dels usos sobre l'entorn i el medi ambient
1.
Qualsevol s o activitat compatible o admesa pel planejament en una

determinada zona podr installar-shi atenent dos requisits previs:
a) Que el nivell d'incidncies sobre d'altres usos i fonamentalment
sobre l's residencial, sigui el que, d'acord amb els parmetres que
estableixi la corresponent ordenana reguladora pugui permetre la
seva compatibilitat.
b) Que els efectes en l'entorn i en el medi ambient no sobrepassin els
nivells que es fixin en la corresponent ordenana reguladora.
2.
3.
La mesura del nivell d'incidncia de qualsevol activitat sobre l'entorn o

sobre d'altres usos, s'estableix mitjanant els segents parmetres:
Sorolls i vibracions
Contaminaci atmosfrica
Aiges residuals
Residus slids
Crrega i descrrega
Aparcament
Olors
Radiacions electromagntiques
Risc d'incendi
Risc d'explosi
Els anteriors parmetres shauran de regular especficament a travs
de la corresponent ordenana reguladora dels usos i les activitats
valorant el seu nivell d'incidncia sobre l'entorn i el medi ambient.
Art. 307 Regulaci supletria

Qualsevol s o activitat que comporti un determinat nivell d'incidncia
sobre l'entorn i que no hagi estat regulat especficament, en els articles
anteriors se li aplicar la regulaci de l's que ms se li assembli.
Art. 308 Simultanetat d'usos
Quan en un mateix local es realitzin diverses activitats, es regular tot el
conjunt atenent l's ms desfavorable en quant al nivell d'incidncia sobre
l'entorn i el medi ambient.
Art. 309 Mesures tcniques correctores
1.
Per a la installaci de qualsevol s o activitat s'adoptaran les mesures

tcniques correctores ms adients per tal d'evitar que el nivell
d'incidncia sobre l'entorn o el medi ambient sigui superior a aquell
que s'indica en la corresponent ordenana reguladora.
2.
Per aquells usos o activitats que pel nivell d'incidncia sobre l'entorn i
el medi ambient no estiguin permesos en una determinada zona, els
Serveis Tcnics Municipals podran determinar la seva admissi sempre
que s'adoptin mesures tcniques correctores de reconeguda eficcia
que eliminin o redueixin el seu nivell d'incidncia sobre l'entorn, fins
als lmits admissibles en la zona corresponent.
3.
Si les mesures tcniques correctores no aconseguissin reduir el nivell

d'incidncia fins als lmits mxims indicats en la corresponent
ordenana reguladora, l'Administraci acordar el cessament o
clausura de l'activitat.
170
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Captol 4. Regulaci especfica de ls industrial

Art. 310 Regulaci especfica de l's industrial
Als efectes de l'emplaament dels usos i de la compatibilitat entre els
mateixos, el present Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal estableix la
regulaci especfica de l's industrial que haur de desenvolupar-se de
forma detallada en l'ordenana reguladora dels usos i les activitats.
Art. 311 Activitats
1.
S'entn per activitat aquella acci concreta que ocupa un espai i que
est dirigida a la producci, l'intercanvi i el consum.
2.
La concreci de cadascuna de les activitats adscrites a l's industrial es

podr determinar en una ordenana especfica.
3.
Per a la qualificaci de les activitats es tindran en compte les

disposicions especfiques establertes en la legislaci sectorial vigent
relativa a la intervenci integral de l'Administraci ambiental) els
reglaments que la desenvolupen i les corresponents ordenances
reguladores.
Art. 312 Categories

1.
Als efectes daquest Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal les activitats

sajustaran a la Directiva 2008/I/CE del Parlament Europeu, de 15 de
gener de 2008, relativa a la prevenci
control integrats de la
contaminaci i a les classificacions de la Llei 20/2009, del 4 de
desembre, de prevenci i control ambiental de les activitats, o
normatives legals que les substitueixin i a les especificacions
contingudes en els seus annexos:
a) Activitats sotmeses a rgim dautoritzaci ambiental amb declaraci
dimpacte ambiental. Inclou les activitats subjectes a la Directiva
2008/I/CE, del Parlament Europeu I del Consell, de 15 de gener del
2008, relativa a la prevenci i control integrats de la contaminaci.
b) Activitats sotmeses al rgim dautoritzaci ambiental amb declaraci
dimpacte ambiental. Inclou les activitats de lAnnex I del text refs
de la Llei davaluaci dimpacte ambiental de projectes, aprovat pel
RDL 1/2008 de 11 de gener, no subjectes a la directiva 2008/I/CE, i
tamb totes les installacions afectades per la legislaci daccidents
greus.
c) Activitats sotmeses al rgim dautoritzaci ambiental i a un procs
de decisi prvia sobre la necessitat de sotmetiment a declaraci
dimpacte ambiental. Inclou les activitats de lAnnex II de lesmenat
text refs de la Llei davaluaci dimpacte ambiental de projectes.
2.
Activitats subjectes a intervenci administrativa dacord amb la

normativa despectacles i activitats recreatives.
3.
Activitats subjectes a intervenci administrativa dacord amb la

normativa sectorial especfica.
171
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
172
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Captol 5. Regulaci especfica de ls destacionament

Art. 313 Definici
1.
S'entn per estacionament l'rea o lloc obert fora de la calada per a

parada o terminal de vehicles autombils.
2.
S'entn per aparcament els espais situats en el subsl, en el sl, o en

edificacions prpies i les installacions necessries especials per a
parades terminals de vehicles autombils.
Art. 314 Reserva d'espais pblics per estacionament

Els Plans parcials, en sl urbanitzable, i els Plans especials, en sl urb i en
sl no urbanitzable, hauran de preveure sl per a estacionaments, en
funci dels usos i l'edificabilitat, de manera que s'asseguri suficient espai
per a l'estacionament de vehicles autombils.
Art. 315 Condicions dels estacionaments pblics en els Plans parcials i
especials
1.
En les rees pbliques d'estacionament no es permetr cap tipus

d'activitat relacionada amb la reparaci o manteniment de vehicles.
2.
Amb exclusi dels accessos i rees de maniobra, per a cada plaa

d'estacionament shaur de preveure, com a mnim, una superfcie de
sl rectangular de 2,40 m d'ample per 5,40 m de longitud, si es
colloquen en bateria i de 2,00 m d'ample per 5,00 m de longitud si es
colloquen en filera.
3.
Tot espai d'estacionament haur d'obrir-se directament a la calada de

les vies urbanes, mitjanant una connexi que garanteixi suficient
seguretat, principalment per als vianants, i sigui eficient en l'acci i
sortida de vehicles. En tot cas, s'haur de preveure l'accs de forma
concordant amb els moviments de trnsit, amb una amplada mnima
de 3 m (5 m si hi ha doble sentit de circulaci).
4.
El pendent de les rampes no podr ser superior al 20%.
Art. 316 Condicions generals sobre la previsi d'aparcament en les

edificacions
1.
En totes les edificacions de nova planta i en les ampliacions que

suposin un increment de sostre o volum sobre el construt del
cinquanta per cent o ms, s'hauran de preveure en els projectes, com
a requisit indispensable per a obtenir la llicncia, les places
d'aparcament establertes en l'article segent. Aquestes places se
situaran en l'interior de l'edifici o en sls d'aprofitament privat de la
mateixa parcella, a ra d'un mnim de 20 m2 per plaa, incloses
rampes d'accs, rees de maniobra, illetes i voreres.
Queden excloses de les condicions anteriors les obres de nova planta o de
reforma que se situn en el casc antic, on per raons de conservaci la
construcci de portes i rampes daparcament resultin incompatibles. En
aquests casos lAjuntament podr exigir la previsi daparcaments
alternatius fora de la parcella.
2.
Quan l'edifici es destini a ms d'un s dels expressats en l'article

segent, el nombre mnim de places d'aparcament ser el resultat
d'aplicar els diferents parmetres sobre cada s.
3.
Quan l'edifici es destini, en tot o en part, a usos no especificats a

l'article segent, s'hauran de preveure les places d'aparcament
adequades aplicant per analogia, els mduls de l'article esmentat i llur
valor el precisar en cada cas l'Ajuntament.
173
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
4.
En cap cas les plantes d'un edifici destinades a aparcament segons la

llicncia concedida en el seu moment, podran canviar d's sense
garantir en el propi edifici els mduls establerts pel nou s.
5.
Els patis interiors d'illa, quan no siguin edificables, no es podran

destinar a aparcament en superfcie, amb l'excepci dels casos en qu
especficament s'esmenti en aquesta normativa.
6.
En les promocions d'habitatges unifamiliars entre mitgeres de nova

planta, amb solars amb front de vial igual o superior als 30 metres, no
s'admetr ms d'un accs rodat des del vial a l'aparcament del solar,
per cada 15 metres de faana.
7.
Mitjanant Plans especials que comprenguin un sector urb significatiu

i amb la suficient extensi, es podran modular les exigncies
d'aparcament de manera que, mantenint els mnims exigits en el
conjunt
amb
carcter
general,
s'introdueixin
determinacions
complementries en el sentit de:
a) Variar les exigncies d'aparcament dels edificis a construir en
determinats solars.
b) Limitar la capacitat d'aparcament en ubicacions en les que l'accs ha
de fer-se per vials de secci suficient.
8.
Les condicions tcniques dels aparcaments, aix com la regulaci del

grau d'incidncia sobre l'entorn es regularan especficament mitjanant
l'ordenana de condicions tcniques per locals destinats a l'aparcament
de vehicles i l'ordenana reguladora de les condicions d's
respectivament, aix com per all que estableixi la legislaci sectorial
vigent.
Art. 317 Previsi mnima de places d'aparcament en els edificis

Els edificis de nova planta o rehabilitacions integrals, quan comportin un
augment del nombre dhabitatges, shauran de projectar, per tal que
comptin amb places daparcament a linterior de ledifici o als terrenys
edificables del mateix solar. Aquesta obligatorietat de reserva de places en
la mateixa parcella pot sser substituda per una reserva en aparcaments
propers, quan les circumstncies geomtriques o tcniques de la parcella
no ho permetin. La reserva ser a ra dun mnim de 20 m2, per plaa,
incloses rampes daccs, rees de maniobra, illetes i voravies, i excloses
les installacions de serveis.
1.
Les places mnimes daparcament que shauran de preveure, sn les

segents:
a) Edificis dhabitatges
1 plaa (20 m2) daparcament per cada 115 m2 de superfcie en
habitatge unifamiliar. Mnim dues places.
- 1 plaa (20 m2) per habitatge de superfcie construda inferior a 70 m2.
- 1,5 places per habitatge de superfcie construda entre 70 i 120 m2.
- 2 places per habitatge de superfcie construda entre 120 i 150 m2.
- 2,5 places per habitatge de superfcie construda superior a 150 m2.
- 1 plaa (20 m2) per cada 100 m2. De superfcie construda destinada a
s industrial, comercial o terciari.
Un cop aplicats els barems, el nombre de places resultants sarrodonir per
sobre per obtenir la corresponent reserva daparcament.
El local on es guarden un o ms vehicles sanomena garatge.
-
b) Edificis o locals doficines, industrials, comercials o terciari.

1 plaa (20 m2) per cada local o establiment i una plaa (20 m2) per
cada cinquanta metres quadrats (50 m2) de superfcie a partir de
quatre-cents metres quadrats (400 m2) de superfcie construda.
174
POUM dArenys de Mar
c) Hotel, residncies i similars

Una plaa daparcament per cada habitaci.
d) Clniques, sanatoris, hospitals

Una plaa daparcament per cada deu llits.
Normes Urbanstiques
2.
El que sha disposat a lapartat anterior sobre previsions mnimes de

places daparcament s aplicable tamb als edificis que siguin objecte
dampliaci del volum edificat o augment del nombre dhabitatges. La
previsi ser la corresponent a lampliaci o a laugment Tamb
saplicaran les regles sobre aquestes previsions en els casos de
modificaci dedificacions o installacions que comportin canvi ds.
No obstant, en determinats casos, es pot substituir lobligaci de reserva
daparcaments en el propi edifici:
- Quan de laplicaci dels barems de reserva daparcaments de larticle 12,
lexigncia de places sigui menor de 5.
- Quan degut a les condicions geomtriques de la parcella, a les seves
dimensions, la seva situaci en la trama urbana o per ser edifici
catalogat, es demostri la impossibilitat tcnica i funcional dubicar les
places daparcament previstes.
- Quan per raons tcniques demostrades: aqfers, afectaci per
infraestructures, mtodes dexcavaci extraordinaris, no pugui acomplirse la reserva daparcaments.
En tots aquests casos es pot substituir la reserva daparcaments en el propi
edifici o espais annexes per places daparcament alternatives situades en
un entorn proper del municipi. Aquestes places poden estar en garatges
privats o pblics. En el cas daparcaments privats, les places shan de
vincular registralment als habitatges o locals dels diferents usos, en el cas
daparcaments pblics, shan dadquirir concessions garantides fianant el
valor ntegre de la plaa.
Art. 318 Condicions de les places de garatge
1.
Cada plaa de garatge disposar dun espai configurat per un mnim de

2,30 per 4,80 metres. Sadmetr un 25 per 100 de places de 2,20 per
4 metres, que tindran la consideraci de redudes.
2.
Les places que tinguin situat un element fix, com a mnim en un dels
seus laterals, en una longitud superior a un 25% han de disposar duna
amplada mnima de 2,80 m. En el cas que els elements fixos redueixin
lamplada de la plaa, aquesta amplada no ser mai inferior a 2,20 m
en el punt ms desfavorable.
3.
Als garatges i aparcaments pblics per a vehicles lleugers caldr

reservar permanentment, a la planta de ms fcil accs, i tan prop
com sigui possible a aquest accs, almenys una plaa per cada cent de
la seva capacitat total per a vehicles que transportin passatgers
minusvlids. Lamplada ser de 3,50 m.
Art. 319 Caracterstiques de la construcci de les places daparcament

Els locals i establiments per a ls de garatge shauran de construir dacord
amb les caracterstiques segents:
a) Utilitzaci de materials incombustibles i resistents al foc. nicament
es permetr ls de ferro per a les estructures, si es troba protegit
per material que aporti una REI-120.
b) El paviment ser impermeable, antilliscant, impermeable i continu o
b amb les juntes, perfectament unides.
c) No podr tenir comunicaci directa amb daltres espais dedicats a s
diferent.
175
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
d) No podr tenir obertures a patis de parcella que estiguin oberts a

caixes descales.
e) La comunicaci entre laparcament i una caixa descala es far a
travs dun vestbul previ i a travs de porta resistent al foc quan
comuniqui amb un recinte dascensor. En qualsevol cas hauran de
complir les caracterstiques establertes en el CTE (o norma que el
substitueixi).
f) La illuminaci artificial es realitzar nicament amb lluminries
elctriques. El nivell mnim dilluminaci ser de quinze 15 lux entre
plaa daparcament i zones comunes i de 50 lux en els accessos.
Art. 320 Alada lliure mnima
1.
Lalada mnima dels locals entre el paviment i el sostre ser com a

mnim de 2,40 m permetent-se reduccions de fins a 2,20 m pel pas
dinstallacions. Lalada pot reduir-se fins a 1,80 m pel pas de
canalitzacions o elements estructurals, en una amplada mxima de 70
cm mesurats al fons de la plaa.
2.
A lexterior sindicar lalada mxima dels vehicles que hi puguin

entrar.
Art. 321 Accessos als garatges

1.
Els accessos tindran lamplada suficient per a permetre lentrada i

sortida de vehicles, sense maniobres i sense produir conflicte amb els
sentits de circulaci establerts, no podent, en cap cas, tenir una
amplada inferior a 3 metres. Excepte en el casc antic que com a
mxim lamplada ser de 3 metres.
2.
Als locals, la superfcie dels quals excedeixi de 500 m2, caldr que
tinguin, com a mnim, dos accessos, els quals estaran, en tal cas,
senyalitzats de forma que sestableixi un sentit nic de circulaci.
Tanmateix, si la superfcie total s inferior a 2.000 m2, podran tenir un
sl accs de 5,50 metres damplada mnima.
3.
Els aparcaments la superfcie dels quals excedeixi de 500 m fins a

2000 m, lamplada mnima de laccs ser de 5,50 m lliures, per
accessos diferenciats amb dos sentits de circulaci, o de 3 m lliures per
cada accs independent amb un sol sentit de circulaci.
4.
En els aparcaments de ms de 2000 m i fins a 6000 m lentrada i la

sortida hauran de ser independents o diferenciades amb una amplada
mnima til per a cada sentit de 3 m.
5.
Lamplada dels accessos es referir no solament al llindar, sin tamb

als cinc primers metres de profunditat a partir daquest. Pel que fa als
accessos de vianants compliran amb les prescripcions establertes en el
Codi Tcnic de lEdificaci o norma que el substitueixi.
6.
Les vies daccs i maniobra als aparcaments no podran tenir una

amplada inferior a 5 m en el cas dels aparcaments transversals i de
4,5 m en el cas dels aparcaments oblics.
Art. 322 Rampes

1.
Les rampes tindran lamplada suficient per al lliure pas de vehicles.

Quan des dun extrem de la rampa no sigui visible laltre i la rampa no
permeti la doble circulaci, caldr que es disposi dun sistema de
senyalitzaci adequat de bloqueig.
2.
Les rampes tindran un pendent mxim del 20 % llevat dels 5 metres

en profunditat immediats als accessos de local, on ser, com a mxim,
del 4%, quan tingui dsser emprada com a sortida del carrer.
176
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Lamplada mnima til ser de 3 m i en els trams de rampa corbats, el

radi de gir mesurat sobre leix longitudinal, no ser inferior a 6 m, si la
rampa s de 2 carrils el radi de gir es mesura des de leix del carril
interior.
3.
Les rampes o passadissos en els quals els vehicles hagin de circular en

els dos sentits, tindran una amplada mnima de 5 m sempre que la
planta o plantes servides sobrepassin els 750 m2.
4.
Les rampes o passadissos no podran sser utilitzats pels vianants, els

quals disposaran daccessos independents i practicables, excepte en els
casos permesos en el CTE o norma que el substitueixi.
Art. 323 Aparells elevadors de vehicles a garatges

Es permet la utilitzaci daparells elevadors de vehicles. Quan laccs sigui
exclusivament per aquest sistema, sinstallar un aparell per cada 25
places o fracci i cal la collocaci dun grup electrogen.
Art. 324 Serveis sanitaris
1.
Els aparcaments ds pblic han de disposar com a mnim, dun servei

sanitari cada 40 places.
2.
Per cada 80 places cal que el servei sigui adaptat per persones amb
mobilitat reduda.
Art. 325 Previsi daparcament per bicicletes i motos

Els aparcaments pblics han de preveure un espai addicional destinat per
una part a bicicletes i un altre per a motos, amb un mnim de places
equivalent al 10% del total existent per cada tipus.
Art. 326 Ventilaci de garatges
1.
La ventilaci dels aparcaments haur de garantir ladequada renovaci

de laire, evitant lacumulaci de gasos nocius i inflamables, ja sigui de
forma natural o forada.
2.
Les installacions
segents:
de
ventilaci
compliran
les
reglamentacions
a) Reglament de Baixa Tensi que li sigui daplicaci i instruccions

tcniques complementries.
b) Els documents bsics de laplicaci del CTE o norma que el
substitueixi.
3.
Lextracci daire per ventilaci forada de laparcament, es far

preferentment per conducte fins a coberta, obligatori per aquells
garatges superiors a 200 m2 de superfcie til. La sortida del conducte
superar en 1,5 m la coberta de qualsevol edifici en un radi de 10 m.
Art. 327 Protecci contra incendis

Pel que fa a la protecci contra incendis, shaur de complir el que
estableix per a aquest tipus dactivitat el CTE o norma que el substitueixi i
complir tamb la llei dincendis vigent 3/2010.
Art. 328 Usos prohibits a garatges
1.
Es prohibeix lemmagatzemen de carburants i materials combustibles.
2.
Es prohibeix encendre foc, carregar bateries i fumar a linterior dels

locals adscrits a ls daparcament i a aquest efecte es fixaran els
avisos escaients a llocs ben visibles i amb carcters perfectament
llegibles.
177
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
Art. 329 Llicncia per a garatges

1.
Estaran subjectes a prvia llicncia de lAdministraci municipal, la

installaci, ampliaci i modificaci de garatges i aparcaments. En la
sollicitud corresponent es far constar, de manera expressa, a ms
dels requisits generals pertinents, la naturalesa dels materials amb els
que estigui construt el local, el nombre, pendent i dimensions de les
rampes i dels accessos a la via pblica i les mesures de precauci
projectades per evitar incendis.
2.
Dacord amb la regulaci de ls industrial, aquesta saplica a

lemplaament dels garatges i aparcaments. No obstant, sexceptuar
el cas dels garatges amb capacitat mxima de 4 vehicles i superfcie no
superior a 100 m2.
3.
Supsit especial: LAjuntament podr denegar la installaci de

garatges en finques situades en vies que pel seu trnsit o
caracterstiques urbanstiques singulars ho facin aconsellable , llevat
que sadoptin les mesures correctores escaients mitjanant les
condicions que cada cas requereixi.
178
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
DISPOSICI TRANSITRIA
1. En tant no saprovi definitivament el Pla especial del casc antic i el nou
Catleg de protecci del Patrimoni Arquitectnic s daplicaci el Pla
Especial de protecci del Patrimoni Arquitectnic de 1987 i les seves
modificacions.
Les referncies que el pla especial fa al Pla General vigent sentendran al
present Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal.
2. Aquelles edificacions, usos o installacions preexistents que no sadeqin
a les determinacions daquest POUM es consideraran en situaci de fora
dordenaci i s o volum disconforme dacord amb el marc establert als
articles 108 del DL 1/2010 modificat per la llei 3/2012 i 119 del Decret
305/2006.
179
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
180
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
DISPOSICI FINAL
1.
Aquest Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal dArenys de Mar revisa el

Pla dOrdenaci Urbanstica de 1984 en aquest municipi.
2.
El Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal incorpora i unifica les

nombroses figures de planejament desenvolupades en el perode de
vigncia daquest Pla General.
3.
s mant vigent:
4.
Instrument
Data publicaci
Tema
Pla Parcial Urbanstic
24/08/2005
Pla Parcial del sector Bareu

Paraiso
Pla
especial
protecci
patrimoni i catleg
21/11/1990
P.E. Protecci
arquitectnic
Pla
especial
protecci
patrimoni i catleg
04/09/1996
Modificaci
catleg
Pla
especial de protecci i
patrimoni arquitectnic per
ampliar la protecci de
limmoble Calisay
Pla especial urbanstic
27/06/2013
Pla especial del Port
Pla de Millora urbana
24/04/2013
Pla de millora urbana per la

reordenaci de volums de
les parcelles 7, 8 i 9 de la
UASU I Nacional II-Sap
Delimitaci de la TUC
08/04/2011
Delimitaci de la
urbana consolidada
patrimoni
trama
Resten derogats:
Instrument
Data publicaci
Tema
general
urbana
01/08/1984
Revisi i adaptaci
General dOrdenaci
Modificaci de pla general

dordenaci
15/01/1986
Modif. PG. Sectors SUP 2-34-5-11-12-13-14-15-18-2324

dordenaci
28/07/1986
Modif. PGOU UASU 6 a la

Urbanitzaci
La
Victria
entre Rial Llarg i c/2A

dordenaci
28/07/1986
Modif. PGOU Maltemps

dordenaci
10/02/1993
Modif. PGOU de la UA 1

dordenaci
21/07/1989
Text refs i modif. PG UA 14

El portinyol

dordenaci
25/01/1989
Modif. PG de la UA
Montmar-Cinc Roses

dordenaci
12/04/1989
Modif. PG sector Vall de

Gata-Draper

dordenaci
25/10/1999
Modif. PGOU sector 18, el

Canyadell

dordenaci
10/08/1992
Modif. PGOU de la zona

nord-oest

dordenaci
08/09/1997
Modif. PGOU sector P-25

dordenaci
01/03/1996
Modif. PGOU
Stella Maris

dordenaci
17/02/1997
Modif. PG de la UASU 3 i en
lenlla de la N-II amb
lautopista A-19
04/09/1996
Modif. PGOU mbit del sl
Revisi
pla
dordenaci
municipal
sector
Pla
11
22
181
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
dordenaci
urb
on
subiquen
els
immobles coneguts com
Calisay i Font del vidre

dordenaci
11/04/2003
Modif. PGOU mbit sector

NP-9, sa Clavella Sap

dordenaci
23/04/1997
Modif. PGOU mbit UASU 7,

El Cnsol

dordenaci
22/01/1998
Modif. PGOU mbit UASU

17,

dordenaci
14/01/1998
Modif. PGOU per modificar

qualificaci
solar
C/
hospital, cantonada zona
Xifr

dordenaci
08/10/1998

nord del cementiri

dordenaci
17/05/1999
Modif. PGOU mbits jutjats i

finques
panificadora
i
escorxador

dordenaci
21/02/2002

entre UASU-1 i Valldegata
Draper

dordenaci
21/05/2001
Modif. PGOU parcella 8 de

la urbanitzaci Maltemps

dordenaci
17/10/2003
Modif. PGOU mbit

carrer Santa Maria 2

dordenaci
29/10/2003
Modif. PGOU mbit fincques

44 i 46 del Rial Sa Clavella i
5 i 7 del carrer Bisbe Paqual

dordenaci
07/03/2003
Modif. PGOU illa compresa

per c/ Doedes, Montal,
Montserrat i Riera Pare Fita

dordenaci
09/12/2002
Modif.
PGOU
alineaci
finques 21, 23 i 25 carrer
Josep Anselm Clav.

dordenaci
19/09/2002
Modif.
PGOU
ordenaci
vialitat i reordenaci finca
Pares Caputxins

dordenaci
31/03/2004
Modif.
PGOU
ordenaci
finques
escorxador
i
panificadora,
situades
a
lavinguda Pau Costa i
Pujada Lourdes

dordenaci
15/04/2004
Modif. PGOU sectors Llevant

nmeros 12, 14, 15 i 23

dordenaci
04/05/2004
Modif.
PGOU
normes
urbanstiques, inclusi art.
65 bis.Edificaci en casc
antic

dordenaci
29/09/2004
Modif.
PGOU
normes
urbanstiques art. 135. usos
espais lliures i zona verda

dordenaci
04/10/2007
Modif. PGOU collegi la

Presentaci i sector Bareu
Centre

dordenaci
14/05/2007
Modif.
PGOU
normes
urbanstiques, art. 65 bis,
habitatge
en
edificis
plurifamiliars

dordenaci
09/02/2007
Modif. PGOU secci IV del

ttol segon nomres, de lart.
92 al 107

dordenaci
03/06/2009
Modif. PGOU
Maricel.
mbit
finca
finca
182
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques

dordenaci
08/09/2009
Modif. PGOU mbit del

subsector1, sector NP-9, sa
Clavella Sap ( la Roureta)

dordenaci
19/02/2009
Modif. PGOU mbit UASU

20,
Doedes
Montal,
parcella Riera Pare Fita
103-107
Pla Parcial dordenaci
12/04/1989
PP Subsector Vall de Gata

Draper
29/11/1991
PP Portimar II
09/11/1999
PP sector P-18 subsector A,

el Canyadell
07/03/2003
PP sector Valldegata Ponent
25/10/1999
Avan
PP
Canyadell
02/09/1994
PP sector P-8
26/01/1994
PP sector Valldegata Draper
09/10/1998
PP sector P-25
sector
el
26/07/1995
Modificaci PP Portimar II
25/03/2004
PP subsector 1 del sector

NP-9 Sa Clavella Sap
07/03/2000
Modificaci PP Valldegata
Draper mbit parcelles 2,
3, 4, 5, 7 i 9.
05/03/2001
Modificaci PP Valldegata
Draper
en
una
zona
dequipaments municipals
31/03/2004
Modificaci PP P-25, mbit

parcella n 1 del polgon 1.
normativa article 30
Pla especial
10/02/1988
PE Parc Salvador Espriu
Pla especial
15/10/1990
PE Can Linati
Deixades sense efecte segons acord de Ple de 19 de juny de 2013:

dordenaci
1984
Modificaci
Ramis
mbit
Casa

dordenaci
2008
Modificaci
Maris
mbit
Stella

dordenaci
2001
Modificaci Alguns articles

de la normativa del PGO

dordenaci
2001
Modificaci mbit UASU 15,

Les Carolines

dordenaci
2003
Modificaci
equipaments
Porimar II

dordenaci
2009
Modificaci
discontinu
Clarisses
Parcella
pblics
mbit
polgon
les
183
POUM dArenys de Mar
Normes Urbanstiques
CCRS arquitectes
Arenys de Mar Barcelona, octubre de 2013
184

AM Normes TR

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

AM Normes TR

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

AJUNTAMENT DARENYS DE MAR

PLA DORDENACI URBANSTICA MUNICIPAL

POUM dArenys de Mar

PLA DORDENACI URBANSTICA DARENYS DE MAR

1 Objecte i mbit territorial..................................................................... 1

Captol 2. Desenvolupament del Pla dOrdenaci Urbanstica

Desenvolupament del Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal. ................... 7

Captol 3. Execuci urbanstica del planejament

Art. 22 Actuacions pbliques o privades en l'execuci urbanstica del planejament13

Secci primera. Instruments dexecuci del planejament .......................... 14

Polgons dactuaci urbanstica ...........................................................14

Captol 4. Regulaci de les condicions dedificaci

Secci primera: Sistemes dordenaci de ledificaci ................................ 19

Secci segona. Disposicions comuns a tots els tipus dordenaci................ 20

Subsecci primera. Parmetres relatius a la forma de lespai pblic............ 20

Tipus de parmetres .........................................................................20

CCRS arquitectes i associats

POUM dArenys de Mar

Tipus de parmetres .........................................................................27

Tipus de parmetres .........................................................................33

Subsecci segona. Parmetres relatius a la forma i ocupaci del sl ........... 27

Subsecci tercera. Parmetres relatius a ledificaci................................. 33

Captol 5 Ordenances durbanitzaci

Espais lliures ...................................................................................39

Protecci solar i inrcia trmica ............................................................ 41

Captol 6. Condicions dhabitabilitat dels habitatges

CCRS arquitectes i associats

POUM dArenys de Mar

Captol 7. Intervenci administrativa en ledificaci i s del sl

Secci primera. Llicncies dobres i activitats .......................................... 45

95 Actes subjectes a llicncia .................................................................45

Secci segona. Rgim jurdic per a la concessi de llicncies dobres i

Secci tercera. Protecci de la legalitat urbanstica .................................. 54

Captol 8. Patrimoni municipal de sl i construcci dhabitatge

Art. 119 Objectius relatius al Patrimoni municipal del sl i habitatge ...................55

Ttol II. Rgim urbanstic del sl

Art. 127 Funci social de la propietat del sl ...................................................59

Captol 2. Rgim urbanstic

Art. 130 Rgim urbanstic del sl...................................................................61

Secci primera. Classificaci del sl segons el seu rgim jurdic ................. 61

Secci segona. Determinaci i regulaci de lestructura general i orgnica del

CCRS arquitectes i associats

POUM dArenys de Mar

Ttol III. Regulaci dels sistemes

Tipus de sistemes ...........................................................................65

Captol 2. Sistema de Comunicacions

Secci primera. Disposicions generals.................................................... 67

Secci segona. Sistema viari ................................................................ 67

Definici i rgim .............................................................................72

Secci tercera. Sistema ferroviari.......................................................... 70

Secci Quarta. Sistema Portuari............................................................ 72

Captol 3. Sistema dinfraestructures de serveis

Definici i classificaci .....................................................................75

Captol 4. Sistema urbanstic dequipaments comunitaris

Definici i classificaci. ....................................................................77

Captol 5. Sistema dhabitatges dotacionals pblics

Art. 177 Definici........................................................................................81

CCRS arquitectes i associats

POUM dArenys de Mar

Captol 6. Sistema urbanstic despais lliures pblics

Definici i classificaci .....................................................................83

Captol 7. Sistema de costes

Captol 8. Sistema hidrolgic

Ttol IV. Regulaci de sl urb