GUIA DELABORACI DEL PROJECTE LINGSTIC DE CENTRE

INTRODUCCI
El debat produt els darrers temps a lentorn de les llenges de lensenyament,
amb normatives canviants i posicionaments diversos dins la comunitat
educativa, fa necessria una reflexi a lentorn del model lingstic escolar ms
convenient per al sistema educatiu de les Illes Balears. A un nivell ms concret,
esdev imprescindible que els centres analitzin la prpia situaci i determinin el
grau de competncia dels alumnes pel que fa a les dues llenges oficials.
Daltra banda, cal que estableixin la situaci de la llengua catalana al centre
quant al grau de normalitzaci, i estudin leficcia, si s el cas, de
lensenyament en llenges estrangeres. En definitiva, s necessari que els
centres es plantegin si cal canviar qualque aspecte per a la millora de la
competncia dels alumnes en qualsevol de les llenges curriculars. Tot plegat,
sense perdre de vista que la llengua catalana, prpia de les Illes Balears, s i ha
de ser la llengua de cohesi i dacolliment de tota la comunitat educativa, a
ms de ser llengua vehicular del centre a tots els efectes.
Tots els aspectes que facin referncia a aquest tema shan de reflectir al
projecte lingstic de centre (PLC).
Per treballar en aquesta lnia, sha elaborat la present Guia delaboraci del
Projecte Lingstic de Centre, lobjectiu de la qual s que els centres disposin dun
document orientatiu que els faciliti la tasca de revisi i actualitzaci dels PLC
que ja tenen elaborats, determinin els objectius a assolir per millorar les
competncies comunicatives de lalumnat i seguir treballant per la
normalitzaci lingstica de la llengua catalana.
Desprs duna introducci on es fa referncia al marc normatiu vigent i a
alguns conceptes terics, sestableix un gui dels 6 punts bsics que hauria
dincloure tot PLC:

1. Ls de la llengua catalana, com a vertebradora de lensenyament, com a

llengua vehicular i daprenentatge, i com a llengua de lmbit
administratiu i de comunicaci del centre (es determinar ls que sen
far en lmbit administratiu i en les comunicacions).
2. El tractament global de les llenges curriculars (catalana, castellana,
estrangeres i altres llenges curriculars) en els processos densenyament i
aprenentatge amb lobjectiu de propiciar-ne la coordinaci i la
integraci per tal de millorar-ne els resultats, i les rees que simpartiran
en llengua catalana. (Especificau la llengua en qu simpartir cada rea
o matria).
1
 3. Plantejaments didctics sobre els quals es fonamenta lensenyament de
les llenges i com sarticula i coordina aquest ensenyament. Sestabliran
previsions de carcter general sobre la metodologia didctica de
lensenyament i laprenentatge de les llenges curriculars.
4. Els criteris per a latenci a la diversitat especfica dalumnes
dincorporaci tardana amb dficit de coneixement de la llengua
catalana, i si tamb fos el cas, daltres llenges (sha dexplicitar com es
preveu atendre les necessitats educatives especfiques dels alumnes).
5. Els criteris generals per a les adequacions del procs densenyament de
les llenges a la realitat sociolingstica del centre amb lobjectiu
dassolir el compliment de la normativa referida a la normalitzaci
lingstica. (Shaur destablir dacord amb les caracterstiques
sociolingstiques de lentorn escolar amb lobjectiu dassolir el domini
de les dues llenges al final de lescolaritat obligatria).
6. Aplicaci, seguiment i avaluaci dels projectes lingstics

Cada un daquests punts es divideix en quatre apartats: anlisi de la situaci

per conixer el punt de partida (sofereixen una srie de preguntes orientatives
per induir a la reflexi), establiment dels objectius a assolir, descripci del full
de ruta per acostar-se a aquests objectius i avaluaci. Shan dincloure al
document les activitats que es duran a terme cada curs escolar per acostar-se
als objectius prevists, i totes les actualitzacions del document shan de reflectir
a la PGA. Daltra banda, el PLC, com a part del PEC, haur de menester una
revisi preceptiva com a mnim cada 5 anys, o abans si les circumstncies aix
ho determinen.
Cada centre, atenent a la prpia idiosincrsia, haur de determinar a quins
apartats vol fer ms mfasi, a quins aspectes cal dedicar ms esforos per
assolir els objectius marcats. En aquest sentit sha dinterpretar la flexibilitat
daquesta guia, que respecta el principi bsic de lautonomia de centres.
En qualsevol cas i per ampliar la informaci o desenvolupar amb ms
profunditat qualque punt, ens remetem a la Guia per a lelaboraci del Projecte
Lingstic de centre, elaborada per Miquel Sbert i Garau, Joana Llad Ballester,
Felip Munar i Munar, Miquel Vives Madrigal (1995), que ha estat la base per a
la confecci daquest document.

Marc normatiu
Sn daplicaci els textos normatius segents:
- Llei Orgnica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de lEstatut
dAutonomia de les Illes Balears (BOIB nm. 32 ext. d1 de mar).
Articles 35 i 36.1.
2
 - Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci, modificada per la Llei
orgnica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat
educativa.
- Llei 3/1986, de 29 d'abril, de normalitzaci lingstica (BOCAIB nm.
15 de 20 de maig), modificada per la Llei 1/2016, de 3 de febrer (BOIB
nm. 18 de 6 de febrer). Article 17 i segents.
- Decret 100/1990, de 29 de novembre, regulant l's de les llenges
oficials de l'Administraci de la CAIB (BOCAIB nm. 154 de 18 de
desembre).
- Ordre del conseller de Cultura, Educaci i Esports, de dia 12 d'agost de
1994, sobre l's de la llengua catalana, prpia de les illes Balears, com a
llengua vehicular en l'ensenyament no universitari (BOCAIB nm. 105,
de 27 dagost).
- Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula ls i lensenyament de i en
llengua catalana, prpia de les Illes Balears, en els centres docents no
universitaris de les Illes Balears (BOCAIB nm. 89 de 17 de juliol).
Article 10.
- Ordre del conseller dEducaci Cultura i Esports, de dia 12 de maig de
1998, per la qual es regulen els usos de la llengua catalana, prpia de les
Illes Balears, com a llengua densenyament en els centres docents no
universitaris de les Illes Balears (BOCAIB nm. 69 de 26 de maig).
Articles 3, 4, 5 i 12.
- Decret 119/2002, de 27 de setembre, pel qual s'aprova el reglament
orgnic de les escoles pbliques d'educaci infantil, dels collegis
pblics d'educaci primria i dels collegis pblics d'educaci infantil i
primria (BOIB nm. 120 de 5 d'octubre). Article 62.
- Decret 120/2002, de 27 de setembre, pel qual s'aprova el reglament
orgnic dels instituts d'educaci secundria (BOIB nm. 120 de 5
d'octubre). Article 71.
- Decret 32/2014, de 18 de juliol, pel qual s'estableix el currculum de
l'educaci primria a les Illes Balears (BOIB nm. 97 de 19 de juliol),
modificat pel Decret 28/2016, de 20 de maig (BOIB nm. 64 de 21 de
maig).
- Decret 34/2015, de 15 de maig, pel qual s'estableix el currculum de
l'educaci secundria obligatria a les Illes Balears (BOIB nm.73 de 16
de maig), modificat pel Decret 29/2016, de 20 de maig (BOIB nm. 64
de 21 de maig).
- Decret 35/2015, de 15 de maig, pel qual s'estableix el currculum del
batxillerat a les Illes Balears (BOIB nm. 73 de 16 de maig), modificat
pel Decret 30/2016 de 20 de maig (BOIB nm. 64 de 21 de maig).

Qu s el PLC?
3
Dacord amb la normativa vigent, el projecte lingstic de centre (PLC) s el
marc on sestableix el tractament de les llenges densenyament als centres
educatius. El projecte lingstic ha de reflectir lestratgia del centre per, a
partir del context sociolingstic, poder desenvolupar les capacitats de
lalumnat en el domini de la llengua catalana, prpia de les Illes Balears, de la
llengua castellana i de les llenges estrangeres pertinents.
En aquest sentit, al PLC shan de reflectir les directrius de tot el que afecta a
ls, aprenentatge i ensenyament de llenges en el centre.

Per qu un nou projecte lingstic de centre?

Les noves exigncies de la societat pel que fa a la necessitat de coneixements de
llenges estrangeres fan replantejar-nos com sensenyen aquestes llenges a
lescola. La convivncia en aquest moment del Decret 92/1997, que no preveia
la possibilitat densenyar matries no lingstiques en llengua estrangera i el
Decret de llenges estrangeres (pendent de publicaci) fa necessari replantejar
els PLC dels centres que vulguin introduir (o seguir fent servir) llenges
estrangeres per impartir determinades matries o mduls.
El Decret 92 s de lany 1997, i s evident que la comunitat educativa de les
Illes Balears ha canviat notablement de llavors en, tant per la tipologia de
lalumnat, amb una creixent multiplicitat de llenges familiars, com per les
noves exigncies en matria lingstica del mn laboral. Tot plegat fa necessari
cercar nous plantejaments metodolgics i noves estratgies per a
laprenentatge de llenges, basades, segons les darreres tendncies, en un
enfocament ms comunicatiu, amb ms presncia de la llengua oral, i aix
tamb sha de reflectir en els nous projectes lingstics. Especialment, cal
reflexionar sobre la prctica oral de la llengua catalana entre els alumnes,
sobretot a determinades zones de les Illes Balears. Sha dincentivar ls de la
llengua oral, ms enll del coneixement (daltra banda, imprescindible)
purament gramatical.

Elaboraci del PLC

El projecte lingstic, com a document que forma part del Projecte Educatiu de
Centre (PEC), ha de ser elaborat, dacord amb el Decret 92/1997 i altra
normativa vigent, per lequip directiu, amb les aportacions que hagi pogut rebre
tant del claustre de professors com de la comissi de la normalitzaci
lingstica, dels altres rgans de coordinaci i de tota la comunitat educativa.
El Consell Escolar t la competncia davaluar el PLC, i finalment el director
lha daprovar.

4
En aquest sentit, sha dobrir el debat als centres perqu el PLC sigui fruit del
consens, cosa que en garantir lefectivitat.
Per a lelaboraci del PLC, shan de tenir en compte una srie daspectes:

Partir duna anlisi acurada dels aspectes sociolingstics del centre i

del seu entorn.

Definir els objectius lingstics i comunicatius que es volen

aconseguir.

Decidir quina formaci permanent del professorat caldr per fer

possible la innovaci necessria per aconseguir els objectius marcats.

Explicitar continguts i activitats concretes per a cada curs escolar, i

per a cada rea curricular.

Establir pautes de coordinaci que facin possible la transferncia

daprenentatges.

Reestructurar, si cal, lorganitzaci per dur a terme les activitats o

accions programades.

Determinar els perodes de revisi del PLC, segons la normativa

vigent i sempre que les circumstncies del centre ho demanin.

Revisi del PLC

Es recomana un seguiment i una avaluaci anuals del PLC, sobretot quan
hagin canviat determinades circumstncies del centre (incorporaci de nous
collectius dalumnes, introducci de noves metodologies densenyament...).
En qualsevol cas, la revisi sha de fer, com a mnim, cada 5 anys.
La concreci anual del projecte lingstic sha dincloure dins la Programaci
General Anual (PGA).

ESTRUCTURA DEL PLC

1. Ls de la llengua catalana, com a vertebradora de lensenyament, com a
llengua vehicular i com a llengua de lmbit administratiu i de
comunicaci del centre (es determinar ls que sen far en lmbit
administratiu i en les comunicacions).

5
El catal ha de ser llengua vehicular i de cohesi del centre, en les relacions
entre els membres de la comunitat educativa.
El catal ha de ser la llengua dels documents administratius (sense perjudici
dels drets lingstics reconeguts per les lleis), les gestions i comunicacions
internes i externes, les relacions entre els membres de la comunitat educativa,
la retolaci i lambientaci del centre. Tot plegat, seguint les indicacions dels
articles 21 i 22 del Decret 92/1997, i de larticle 13.1 del Decret 100/1990. En
definitiva, sha de fer que la llengua catalana sigui llengua vehicular i ds
normal del centre.
El fons de la biblioteca ha de tenir una presncia creixent de ttols en catal, i
tamb sha dutilitzar la llengua catalana a la web del centre. Sha de fomentar
ls progressiu de la llengua catalana en aquets espais per part de lalumnat.
Sha de potenciar, tamb, ls de programari en llengua catalana i la presncia
daquesta llengua en les xarxes virtuals, blocs, etc. del centre.
Sha dafavorir que la llengua catalana sigui tamb la llengua de comunicaci i
relaci amb les famlies. Shan de preveure mesures per palliar les dificultats
que pugui generar la manca de coneixements de llengua catalana (i sovint,
tamb de llengua castellana) entre alguns pares, mares o tutors, sobretot
nouvinguts. Shan de preveure aix protocols de mediaci lingstica de
traducci i facilitaci. En la mesura del possible, si es fan perodes transitoris
en qu es faci servir una altra llengua pont, sha de procurar facilitar
documentaci bilinge, en catal i en laltra llengua, per possibilitar lexposici
progressiva de les famlies a la llengua catalana.
La llengua catalana ha de ser tamb llengua ds normal en les activitats
extraescolars i sha de vetlar perqu el personal que desenvolupa aquestes
activitats tengui competncia lingstica en les dues llenges oficials, i no
noms en una de les dues.

a) Anlisi de la situaci:
1.1 El catal s la llengua normal de la gesti i de la documentaci
administrativa, tant per a la comunicaci interna com per
lexterna?
1.2 Els equipaments i els suports informtics del centre sn
normalment en catal (pgina web, xarxes virtuals, bloc, revista)?
Shan establert criteris de discriminaci positiva vers ls de la
llengua catalana?
1.3 El professorat de les diferents matries fa servir el catal a lhora
de cercar informaci a la xarxa, o per distribuir entre els alumnes
material complementari com a suport a les explicacions?
6
1.4 El professorat utilitza el catal per relacionar-se amb els alumnes i
amb els companys, oralment i per escrit?
1.5 Lalumnat usa el catal per relacionar-se amb els professors?
1.6 Lalumnat usa habitualment el catal amb els companys?
1.7 El centre preveu estratgies per dinamitzar ls de la llengua
catalana entre els membres de la comunitat educativa?
1.8 El catal s la llengua habitual a les reunions del centre: equips
docents, reunions de tutors, reunions de pares..?
1.9 Es fomenta el coneixement de la llengua catalana entre les
famlies?
1.10 Pel que fa a lalumnat nouvingut, es garanteix una atenci
individualitzada en catal (o en castell, en cas que tamb
desconegui aquesta llengua) amb un enfocament comunicatiu i
una metodologia adequada?
1.11 La retolaci i els cartells informatius del centre sn en catal?
1.12 El centre ha desenvolupat un pla de lectura (PLEC), atenent la
diversitat sociolingstica, amb el catal com a llengua vehicular i
daprenentatge?
1.13 La biblioteca disposa dun fons documental suficient en catal
per donar resposta a les necessitats dinformaci? Participa en el
pla de lectura de centre, fa propostes i planifica activitats per al
foment de la llengua catalana tenint en compte tamb les
llenges curriculars i la diversitat lingstica de lalumnat?
1.14 La biblioteca del centre presenta una oferta suficient de material
de consulta en catal? Aquesta oferta sadequa als objectius
prevists en el seu PLC?
1.15 La llengua catalana s llengua vehicular en les activitats
extraescolars?
1.16 La llengua catalana s usada pel professorat a les sortides i
activitats complementries fora del centre?

Conclusions de lanlisi:

a) Objectius: cap a on volem anar?

7
 b) Pla dacci (concreci dactuacions anuals)

c) Avaluaci: indicadors dassoliment

2. El tractament de la llengua catalana i de les altres llenges curriculars

(castellana, estrangeres i altres llenges curriculars) en els processos
densenyament i aprenentatge amb lobjectiu de propiciar-ne la
coordinaci i la integraci per tal de millorar-ne els resultats, i les rees
que simpartiran en llengua catalana. (Especificau la llengua en qu
simpartir cada rea o matria).
Cada centre escolar ha de fer constar, en el seu PLC, si a ms de la llengua
catalana usa altres llenges per a lensenyament, sempre dacord amb el Decret
92/1997 i el Decret de llenges estrangeres (pendent de publicaci).
Aix mateix, ha de fer el possible perqu les llenges familiars dels alumnes
tenguin presncia al centre, per ajudar a prestigiar-les entre lalumnat.
Lobjectiu s educar en la diversitat lingstica i cultural, formar parlants
plurilinges i interculturals des de la plena competncia en catal i tamb en
castell.
Finalment, en aquest apartat sha de fer constar lhorari de tots els grups del
centre, amb la distribuci de les llenges en qu simparteix cada matria.
Shan destablir normes ds lingstic a les rees impartides en llengua
catalana, segons larticle 4 d de lOrdre del conseller de Cultura, Educaci i
Esports de 12 dagost de 1994 (sestabliran normes ds lingstic a les rees
8
impartides en llengua catalana, de manera que totes les activitats docents i de
comunicaci, realitzades pel professorat i per lalumnat, siguin en aquesta
llengua, aix com tamb ho seran els llibres de text; hi haur dhaver materials
de consulta en llengua catalana a la disposici dels alumnes).
De manera anloga, shan destablir tamb normes ds per a les altres
llenges densenyament.

a) Anlisi de la situaci:
2.1 De les diferents rees i matries del currculum, quines simparteixen en
cada una de les llenges densenyament?
2.2 El centre ha decidit introduir ensenyament de matries no lingstiques
en llengua estrangera?
2.3 Si el centre ha decidit introduir ensenyament de matries no
lingstiques en llengua estrangera, ha fet la planificaci pertinent quant
a objectius, metodologia, avaluaci, tipus dagrupaments i criteris
daccs de lalumnat?
2.4 Si el centre imparteix matries no lingstiques en llengua estrangera,
sha establert una temporitzaci que inclogui els recursos didctics i
humans que shi dedicaran?
2.5 Si el centre imparteix matries no lingstiques en llengua estrangera, ha
fet constar la titulaci acreditativa de coneixements de lidioma
estranger del professorat implicat?
2.6 Quin percentatge dhores lectives es fa en catal i en la resta de llenges
densenyament, si s el cas?
2.7 Es plantegen estratgies i mecanismes per fer que les llenges dorigen
dels alumnes siguin presents a lescola com a reconeixement del
patrimoni cultural que aporten?
2.8 Es valora el bagatge lingstic familiar de lalumnat?
2.9 Es treballa per establir vincles afectius entre el catal i les llenges
dorigen de lalumnat?
2.10 Es potencien entorns de comunicaci en les diferents llenges del
currculum?
2.11 Es treballen metodologies que estimulin lexpressi oral a totes les rees?
2.12 Hi ha coordinaci entre els departaments i cicles en matria lingstica?

9
2.13 Se segueixen pautes per a la coordinaci que ha de fer possible la
transferncia dels aprenentatges?
2.14 Quines autes per a la coordinaci es fan servir?
2.15 Hi ha continutat i coherncia metodolgica entre les matries de
llengua catalana i llengua castellana amb lobjectiu que al final de
letapa tot lalumnat tengui la competncia adequada en les dues
llenges oficials?

Conclusions de lanlisi:

b) Objectius: cap a on volem anar?

c) Pla dacci (concreci dactuacions anuals)

d) Avaluaci: indicadors dassoliment

3. Plantejaments didctics sobre els quals es fonamenta lensenyament de

les llenges i com sarticula i coordina aquest ensenyament. Sestabliran
10
 previsions de carcter general sobre la metodologia didctica de
lensenyament i laprenentatge de les llenges curriculars.
Per a lensenyament de llenges, s recomanable fer servir metodologies que en
reforcin els aspectes ms comunicatius, i shan de crear els espais necessaris per
treballar les destreses orals. En aquest sentit, qualsevol iniciativa en
lensenyament de llenges ha de comptar amb la collaboraci i coordinaci de
tots els docents implicats, tant de llengua catalana, com castellana i
estrangeres.
Cal definir continguts i activitats de les rees lingstiques per a la millora de la
competncia lingstica de lalumnat.
Sha daprofitar tot el potencial que ofereixen les TIC (Tecnologies de la
Informaci i la Comunicaci) per a lensenyament didiomes, per fer ms
atractiu, per tamb ms efectiu, laprenentatge de llenges. No es tracta
simplement dutilitzar les noves tecnologies, sin daplicar-les a laprenentatge
i el coneixement (TAC).
Els centres han de fer una reflexi a lentorn de la manera com sensenyen la
llengua oral i la llengua escrita, a fi dunificar lenfocament metodolgic de tot
el professorat i doptimitzar els esforos. Especialment, han destablir els
objectius prioritaris i els criteris davaluaci.
s igualment recomanable que els centres tenguin plans de formaci del
professorat en coneixements sobre ensenyament de segones llenges, de
manera que vagin actualitzant les metodologies densenyament.

a) Anlisi de la situaci:
3.1 Quin s lenfocament metodolgic usat per a lensenyament de llenges
al centre? Es combinen diverses metodologies?
a) immersi lingstica
b) aprenentatge cooperatiu
c) enfocament comunicatiu
d) aprenentatge per tasques
e) aprenentatge per projectes
f) aprenentatge integrat de llengua i continguts
g) altres (especificau-los)

11
3.2 Aquest enfocament metodolgic, s fruit duna decisi conseqncia del
procs davaluaci i posterior reflexi sobre els resultats obtinguts?
3.3 Hi ha coordinaci entre el professorat de llenges per a laplicaci de les
mateixes metodologies didctiques?
3.4 Es fan servir metodologies especfiques per treballar la llengua oral en
totes les llenges curriculars? Es treballen els usos formals i informals?
3.5 Es fa un plantejament integrat de les quatre habilitats lingstiques
compartit per tot el professorat i es tenen en compte les habilitats
lingstiques de lalumnat a totes les rees?
3.6 Es fa un pla de tractament de la comprensi lectora, lexpressi oral i
lescrita a totes les assignatures?
3.7 Es t en compte la correcci lingstica de lalumnat a lhora davaluar
qualsevol matria curricular, ms enll de les estrictament lingstiques?
3.8 Es fa ensenyament de matries no lingstiques en llengua estrangera?
Quina metodologia shi fa servir?
3.9 Quina presncia tenen les TIC (Tecnologies de la Informaci i la
Comunicaci) i les TAC (Tecnologies per a laprenentatge i el
coneixement) en lensenyament de llenges al centre?
3.10 Quin material didctic es fa servir a les classes? Llibres de text, pissarres
digitals, llibres electrnics, material audiovisual..?
3.11 Sapliquen criteris explcits i consensuats per a la selecci daquest
material didctic per crear situacions daprenentatge?
3.12 Quan al PLC sestableix en quina llengua es fa cada matria, es vetla
perqu shi faci ntegrament? Que sigui la llengua del llibre de text, del
material complementari, de les recerques a Internet, de les intervencions
dels alumnes...
3.13 Es fan plans de formaci del professorat sobre ensenyament de segones
llenges?
3.14 Es plantegen plans de formaci sobre continguts no lingstics en
llengua estrangera?
3.15 Si el centre imparteix matries no lingstiques en llengua estrangera, ha
establert una implementaci progressiva daquest tipus densenyament,
atenent a criteris pedaggics?

12
 Conclusions de lanlisi:

b) Objectius: cap a on volem anar?

c) Pla dacci (concreci dactuacions anuals)

d) Avaluaci: indicadors dassoliment

4. Els criteris per a latenci a la diversitat dalumnes dincorporaci

tardana amb dficit de coneixement de la llengua catalana, i si tamb
fos el cas, de la castellana o daltres llenges curriculars (sha
dexplicitar com es preveu atendre les necessitats educatives
especfiques dels alumnes).

Lalumnat amb dificultats daprenentatge pot veure agreujada la seva situaci

si no t un domini suficient de totes les llenges daprenentatge que es fan
servir al centre, per aquest motiu, el centre ha de preveure plans dacci
especfica que puguin atendre les necessitats especfiques daquest alumnat,
atenent les dificultats concretes, les llenges dorigen dels alumnes, el fet
13
dhaver estat escolaritzats de manera tardana... La diversitat intrnseca
daquest alumnat demana un pla flexible i concret per fer front a les dificultats
que es presentin.
Pel que fa als alumnes amb necessitat de refor lingstic, el centre ha destablir
les mesures organitzatives pertinents per dur a terme suport dins i/o fora de
laula, amb tallers intensius durant una part del curs, o amb suport espordic
per continuat Aquest suport shaur dactualitzar cada curs perqu
dependr de les caracterstiques i de levoluci de lalumnat. Aquest refor sha
de fer en catal, sense que s'impedeixi que cada centre pugui acordar que per a
uns alumnes sigui necessria la dedicaci d'una franja horria a l'aprenentatge
d'una altra llengua que li permeti dur a terme, amb xit, altres aprenentatges.
El centre ha destablir quines metodologies didctiques seran ms efectives per
a lensenyament de llenges a aquests alumnes.
Tota la comunitat educativa s responsable de ladquisici de la competncia
lingstica i cultural de lalumnat nouvingut. Aquesta responsabilitat collectiva
sha de transformar en el comproms dutilitzar la llengua catalana en les
diverses circumstncies comunicatives. Lacolliment lingstic i cultural ha
dafrontar el tractament de llenges dins de laula i en lmbit general del
recinte escolar.

Pla dacolliment lingstic i cultural (PALIC).

Per aquest apartat ens remetem a la normativa vigent pel que fa al Pla
dAcolliment Lingstic i Cultural (PALIC): lOrdre del conseller dEducaci i
Cultura de dia 14 de juny de 2002, per la qual es regula lelaboraci i execuci
del Programa dacolliment lingstic i cultural adreat a lalumnat
dincorporaci tardana al sistema educatiu de les Illes Balears que cursa
estudis als instituts deducaci secundria; i les Orientacions per a lelaboraci
del pla dacolliment lingstic i cultural del curs 2002-2003, adreades a
educaci infantil, primria i secundria.

a) Anlisi de la situaci:
4.1 El centre disposa dun Pla dacolliment lingstic i cultural per als
alumnes nouvinguts?
4.2 En cas de no disposar dun pla dacolliment, shan establert
criteris datenci als alumnes dincorporaci tardana amb dficit
de coneixement de la llengua catalana?
4.3 Si tamb fos el cas, shan establert criteris datenci als alumnes
dincorporaci tardana amb dficit de coneixement daltres
14
 llenges densenyament del centre? Sha dexplicitar com es
preveu atendre les necessitats educatives especfiques daquests
alumnes.
4.4 Com sapliquen les mesures organitzatives i estratgies
didctiques per atendre els alumnes? Es combinen diversos
sistemes?
a) distribuci dels suports dins i fora de laula
b) aula dacollida
c) tallers per a nouvinguts
d) altres (especificau-los)
4.5 Quina s la distribuci horria dels alumnes que fan PALIC?
4.6 Quina metodologia densenyament de llenges es fa servir amb
els nouvinguts? Es combinen diversos sistemes?
a) immersi lingstica
b) aprenentatge cooperatiu
c) enfocament comunicatiu
d) aprenentatge per tasques
e) aprenentatge per projectes
f) aprenentatge integrat de llengua i continguts
g) altres (especificau-los)

4.7 Lequip docent, sha format en mtodes dalfabetitzaci, en

metodologies densenyament i aprenentatge de segones llenges,
en aspectes de tractament de llenges des drees no lingstiques
i en aspectes interculturals?
4.8 En cas que el centre imparteixi matries no lingstiques en
llengua estrangera, shan establert uns criteris per garantir la
igualtat doportunitats i la no discriminaci dels alumnes que
accedeixin a aquest tipus densenyament?
4.9 En cas que el centre imparteixi matries no lingstiques en
llengua estrangera, el professorat implicat ha rebut formaci
especfica per desenvolupar aquest tipus densenyament?
15
 4.10 Es preveu lorganitzaci de grups flexibles per poder incorporar
alumnes a aquest tipus densenyament durant el curs?
4.11 Els centres que imparteixin matries no lingstiques en llengua
estrangera preveuen mesures datenci a la diversitat?

Conclusions de lanlisi:

b) Objectius: cap a on volem anar?

c) Pla dacci (concreci dactuacions anuals)

d) Avaluaci: indicadors dassoliment

5. Els criteris generals per a les adequacions del procs densenyament de

les llenges a la realitat sociolingstica del centre amb lobjectiu
dassolir el compliment de la normativa referida a la normalitzaci
lingstica. (Shaur destablir dacord amb les caracterstiques
16
 sociolingstiques de lentorn escolar amb lobjectiu dassolir el domini
de les dues llenges al final de lescolaritat obligatria).

Lentorn sociolingstic que envolta el centre ha de condicionar,

necessriament, el PLC. s essencial saber quines llenges familiars
conviuen en aquest entorn, a fi que lescola pugui establir un pla
dactuaci que asseguri que, al final de lensenyament obligatori, tots els
alumnes siguin plenament competents en llengua catalana, prpia de les
Illes Balears, i en llengua castellana, i que tenguin un coneixement
adequat de la llengua o llenges estrangeres que tenen carcter
curricular.
La multiculturalitat, avui molt present en els centres de les Illes Balears,
ha de ser un factor enriquidor que permeti el contacte entre cultures
diverses a travs del coneixement i del respecte. En aquests contextos, la
llengua catalana pot ser tamb llengua de cohesi compartida i
coneguda per lalumnat.
Ser recomanable que els centres estableixin un pla dactuacions per
millorar el coneixement i ls de la llengua catalana i ajudar al procs de
normalitzaci lingstica. Shauran de potenciar les relacions
interculturals, de manera que el centre sigui un espai de relaci i
coneixement on safavoreixi la convivncia.

a) Anlisi de la situaci:
5.1 Quines sn les llenges familiars de lalumnat?
5.2 El centre organitza qualque tipus dactivitat amb les llenges
familiars de lalumnat per prestigiar-les i fer que la resta dalumnes les
valorin ms?
5.3 El professorat coneix els referents culturals dels alumnes fora de
lmbit escolar?
5.4 El professorat aprofita per treballar qestions dinterculturalitat,
actituds lingstiques, prejudicis, normes ds..?
5.5 El centre potencia que la llengua catalana sigui llengua de cohesi i
comunicaci entre lalumnat de diferents cultures i llenges?
5.6 De quina manera es potencia el paper cohesiu de la llengua catalana
entre alumnat de diferents orgens?
5.7 Es realitzen al centre activitats que fomentin el coneixement, la
valoraci i el respecte dels aspectes bsics de la cultura, la histria i el
patrimoni artstic i cultural de les Illes Balears1?

1
Dacord amb el Decret 29/2013, article nic, punt 1 lletra j.

17
 5.8 Quines activitats Es realitzen al centre activitats que fomentin el
coneixement, la valoraci i el respecte dels aspectes bsics de la cultura,
la histria i el patrimoni artstic i cultural de les Illes Balears?
5.9 Quin tipus dactivitats sorganitzen anualment al centre per treballar
la normalitzaci de la llengua catalana?
5.10 El centre potencia la participaci de les famlies?
5.11 Es treballen qestions dinterculturalitat que les famlies poden
aportar al centre?
5.12 De quina manera es treballa la participaci de les famlies en temes
dinterculturalitat?

Conclusions de lanlisi:

b) Objectius: cap a on volem anar?

c) Pla dacci (concreci dactuacions anuals)

d) Avaluaci: indicadors dassoliment

18
 6. Aplicaci, seguiment i avaluaci dels projectes lingstics
En el PLC shan de determinar els objectius a assolir pel que fa al coneixement
de llenges per part de lalumnat, planificar les activitats pertinents, establir un
calendari per dur-les a terme i dotar-les de recursos. Finalment, shan davaluar
per decidir si han de tenir continutat o shan de reorientar en vistes al curs
segent. A la memria de final de curs, sha de fer constar si shan assolit els
objectius prevists, a partir duna srie dindicadors.
El seguiment del compliment del PLC lha de fer la CCP de cada centre, amb
lassessorament pertinent de la CNL. Daltra banda, el Departament
dInspecci Educativa t entre les seves funcions les dassessorar, orientar i
informar els diferents sectors de la comunitat educativa. A ms a ms, com
estableix larticle 7 de lOrdre del conseller dEducaci, Cultura i Esports, de
dia 12 de maig de 1998, el Departament dInspecci Educativa podr
assessorar els centres en lelaboraci i aplicaci del projecte lingstic.
Finalment, sha de tenir en compte que lavaluaci de la idonetat del PLC es
pot fer amb diferents eines, i sha davaluar en moments diferents del procs.
Es poden fer servir diferents recursos, com ara les proves IAQSE, els fulls
dobservaci, els resultats acadmics dels alumnes, proves especfiques de
competncia oral a final detapa
Avaluaci:
Amb la finalitat de prendre decisions, caldr especificar els indicadors que es
considerin significatius, preveure procediments i instruments necessaris i
procedir a lavaluaci, tant dels resultats com del procs. Aix, podran
introduir-se les mesures correctives o dincentivaci pertinents.
Els centres shauran de documentar, hauran de recollir dades i resultats i fer
diagnosis, i a partir daquestes dades, fer propostes de millora, introduir canvis
i arribar a acords.
Per qu sha davaluar?
- Per comprovar leficcia (grau de presncia i s de la llengua
catalana en el centre educatiu i tractament de les llenges de
lensenyament).
- Per descriure la situaci real.
- Per fer propostes de millora, prendre decisions i plantejar
actualitzacions.
Elements objecte davaluaci:
- Objectius del PLC.
- Activitats i estratgies desenvolupades.
- Eficincia dels recursos materials.
- Recursos humans: treball de les persones i equips implicats i
participaci del conjunt del professorat.

19
 - Espais i mbits de treball.
- Temporitzaci: compliment de terminis.
- Assessorament i formaci docent.
- Resultats assolits: repercussi a la comunitat educativa.

Per avaluar, ens seran tils diferents eines, com ara els indicadors, els criteris i
els instruments davaluaci:
Els indicadors sn elements significatius que ens permetran recollir informaci
i analitzar la nostra planificaci (com per exemple, la implicaci en el
projecte).
Els criteris ens serviran per valorar els indicadors (per exemple, coherncia,
rellevncia...).
Els instruments davaluaci ens ajudaran a obtenir i documentar la informaci.
El PLC ha de vetllar per la diversificaci dinstruments davaluaci, dels
moments i dels objectius davaluaci.
a) Anlisi de la situaci
6.1 A partir de la detecci de possibles mancances en la
competncia lingstica de lalumnat, quina planificaci
establir el centre per millorar la situaci?
6.2 De quins recursos, humans i materials, disposa el centre
per establir un pla de millora?
6.3 Quins rgans del centre tenen cura de laplicaci del PLC?
6.4 Quina planificaci es dur a terme per aplicar el present
PLC? Quin s el calendari previst, i en quines fases?
6.5 Com es fa el seguiment del PLC?
6.6 Quines tasques desenvolupa la CNL per fer el seguiment
del PLC?
6.7 Quines tasques desenvolupa la CCP per fer el seguiment
del PLC?
6.8 Com avalua el centre el PLC?
6.9 Cada quan es fa lavaluaci del PLC?
6.10 Shan consensuat els indicadors per a lavaluaci del PLC?
6.11 Shan previst criteris, procediments i instruments
necessaris per a lavaluaci del procs i dels resultats?
6.12 Hi ha un pla de millora del PLC si es detecten mancances
en el projecte o shi volen introduir canvis?

20
 Conclusions de lanlisi:

b) Objectius: cap a on volem anar?

c) Pla dacci (concreci dactuacions anuals)

d) Avaluaci: indicadors dassoliment

BIBLIOGRAFIA
- Miquel Sbert i Garau, Joana Llad Ballester, Felip Munar i Munar,
Miquel Vives Madrigal. (1995). Guia per a lelaboraci del Projecte Lingstic
de centre. Palma, Conselleria dEducaci, Cultura i Esports.
- Servei dEnsenyament del Catal. (2009). PLC. Projecte lingstic de
centre. Document de suport per a la revisi o lelaboraci del PLC a partir de la
21
 reflexi i lanlisi de la realitat socioeducativa actual. Palma, Conselleria
dEducaci i Cultura.
- Subdirecci General de Llenges i Entorn. Direcci General
dInnovaci, Departament dEducaci de la Generalitat de
Catalunya. El projecte lingstic per als centres educatius de la Catalunya del
s. XXI. Guia per a lelaboraci
- Projecte ARCE cursos 2011-2013. Guia dassessorament del projecte
lingstic de centre
- Joana Llad Ballester, Pep Vidal Roca. (1997). Projecte lingstic de
centre (PLC). Anlisi i planificaci de ls de la llengua en els centres educatius.
Barcelona, edicions Vicens Vives.

22