Intel m1

LES INTELLIGNCIES MLTIPLES I LA DIVERSITAT A LAULA
Mdul 1
La teoria de
les Intelligncies
Mltiples (IM)
formaci psicopedaggica
Mdul 1. La teoria de les Intelligncies Mltiples (IM)
NDEX
Introducci 3
1. La intelligncia, una aptitud mltiple o unitria 4
2. El model de les Intelligncies Mltiples de Gardner 9
3. Les intelligncies proposades per Gardner 15
4. Conseqncies de la teoria de les IM 20
5. Referncies bibliogrfiques 23
Darrera modificaci: 18 de desembre de 2014

INTRODUCCI
Lestudi de la intelligncia t nombroses vessants; una daquestes s la que t com a ob-
jectiu descriure lestructura daquest atribut psicolgic, que s el responsable principal de
les diferncies individuals en el rendiment cognitiu.
Des dels treballs dels pioners F. J. Galton, A. Binet, Ch. Spearman o L. L. Thurstone, shan des-
envolupat un seguit de models i teories que han girat entorn duna dicotomia: la intelligncia
t una estructura unitria o b una estructura mltiple? Aquest debat ha estat obert durant
tot un segle, i noms recentment sembla que hi ha un acostament entre ambdues postures.
Aquest acostament proposa combinar la idea duna intelligncia complexa, organitzada
jerrquicament, diversificada en els seus nivells primaris, amb una nica capacitat en el nivell
superior, coneguda com intelligncia general o factor G. Aquesta proposta, sistematit-
zada per J. B. Carroll el 1993, sembla haver satisfet la majoria dinvestigadors moderns i ha
rebut el suport gaireb unnime dels especialistes (1).
Per tot i aquest acord continuen existint models alternatius: un dels models que segueix
defensant una estructura mltiple de la intelligncia s el de Howard Gardner, i es denomi-
na teoria de les Intelligncies Mltiples (IM). Aquest autor no est dacord amb un model
que considera la intelligncia de forma jerrquica i unitria, ni tampoc amb les implicacions
que t aquest model quan vol mesurar la intelligncia, especialment amb els tests de Quo-
cient Intellectual (QI).
La teoria de les IM va ser proposada el 1983, i en els ltims anys ha anat adquirint rellevncia,
sobretot en lmbit educatiu. En aquest mdul volem descriure aquesta teoria en el marc de
la psicologia moderna de la intelligncia.
3
1. LA INTELLIGNCIA, UNA APTITUD MLTIPLE

O UNITRIA
El concepte dintelligncia adquireix especial importncia durant els anys 80 i 90, en els quals
la investigaci psicolgica sobre la intelligncia humana va ressorgir amb la fora que havia
tingut durant la primera meitat del segle xx. La investigaci sobre la intelligncia humana
es va estancar als anys 60 per diversos motius: la crisi dels mtodes danlisi de dades basats
en la correlaci i lanlisi factorial, les dures crtiques realitzades als tests dintelligncia i per
extensi al QI (o viceversa) des de postures ambientalistes radicals i especialment prejudi-
cials, lexistncia de models destructura de la intelligncia poc convergents o directament
antagnics, i el desconeixement dels mecanismes funcionals que conformen aquest atribut
tan rellevant.
Larribada del paradigma cognitiu a la psicologia, juntament amb altres successos impor-
tants com linters pel desenvolupament de la intelligncia al llarg del cicle vital i la difusi
de les tcniques danlisi de dades multivariades, va provocar un inters renovat per lestudi
de la intelligncia. Per, malgrat aquesta renovaci, molts dels problemes segueixen essent
els mateixos: definir la intelligncia, comprendre la seva estructura i conixer els mecanis-
mes que la constitueixen. Des dels anys 20, els psiclegs han discutit sobre la naturalesa i de-
finici de la intelligncia amb una marcada manca de consens. Per aix alguns han suggerit
la possibilitat que, com que la intelligncia s un concepte tan complex i sobre el qual hi ha
tanta discrdia (especialment a lhora de trobar una definici convincent), seria preferible
abandonar-lo. s cert que la intelligncia s un atribut molt complex, com succeeix amb la
majoria dels fets de qu socupen les cincies, per no per aix hem de renunciar a desxifrar
la seva estructura i funcionament.
Una de les controvrsies sobre la intelligncia fa referncia a la seva definici. Sembla que
la histria de la investigaci de la intelligncia est marcada per la coexistncia de mltiples
4
definicions, algunes antagniques i contradictries. En el llibre Qu s la intelligncia? (2)
sexposen ms de 50 definicions diferents dintelligncia de reconeguts experts.
En la nostra opini, la definici dintelligncia est expressada correctament ja des dels tre-
balls dSpearman, especialment en el seu llibre de 1924, en el qual afirma (referint-se al fac-
tor G) que la intelligncia s la capacitat de crear informaci nova a partir de la informaci
que rebem de lexterior o que tenim en la nostra memria.
Juntament amb el problema de la definici conceptual ha coexistit el problema de
lestructura de la intelligncia. Durant molts anys hi ha hagut dues formes antagniques
de comprendren lestructura. Aquest problema est en relaci directa amb lobservaci
quotidiana de les mltiples aplicacions de la intelligncia. En la literatura psicolgica shan
proposat una infinitat detiquetes que qualifiquen aquesta aptitud mental. Aix, s habitual
escoltar denominacions com les dintelligncia acadmica, psicomtrica, creativa, prctica,
analtica, dxit, emocional, social, interpersonal, fluida, general, cristallitzada, etc., i, a ms,
un conjunt de denominacions relacionades amb lmbit de lactivitat cognitiva: matemtica,
verbal, espacial, etc. I tamb algunes no tan rigoroses com les dintelligncia financera, cri-
minal o laboral.
El debat entre una o diverses intelligncies sha succet al llarg de la histria del pensament
hum, i la psicologia ho ha heretat de la filosofia. Les propostes de Juan Huarte de San
Juan, realitzades al segle xvi i que recopilaven el pensament clssic occidental, proposaven
lexistncia de tres elements en la intelligncia humana: raciocini, judici i decisi. Aquestes
facultats van transcendir a la psicologia i Spearman es va obstinar a resoldre la dicotomia
per la via de la investigaci emprica. Spearman va proposar, ja al 1904, que la intelligncia
s una capacitat nica i que saplica a qualsevol context, domini o mbit, i daqu sen deriva
la seva aparent multiplicitat.
5
Des de llavors shan mantingut postures antagniques que veien la intelligncia com un
conglomerat (ms o menys organitzat) daptituds o capacitats. Entre aquestes postures
destaquen algunes tan precoces en la tradici com les del mateix Binet, les de Thurstone o
les ms recents de Guilford. Aquestes formes dentendre la intelligncia han estat accep-
tades per diferents vessants psicolgiques; aix, la concepci unitria s ms prpia de la
tradici diferencialista de la psicologia, i la segona, ms habitual en el context professional
de la psicologia. No obstant aix, ambdues recullen la tradici filosfica europea en la qual
es considerava la possibilitat que aquests atributs de lnima realment estiguessin orga-
nitzats com una sola facultat o que fossin molts i distints, en certa manera independents. En
resum, hi ha dues formes dentendre lestructura i organitzaci de la intelligncia: la prime-
ra s multifactorial i la segona s unitria.
La concepci multifactorial considera que hi ha tantes intelligncies com situacions o exi-
gncies ambientals pot trobar-se lindividu en el seu dia a dia, i que aquestes intelligncies
sn independents entre si. Aix, la intelligncia sorganitza en un conjunt daptituds especfi-
ques que actuen dacord amb les situacions a qu senfronta el subjecte. A aquestes teories
se les anomena multifactorials.
Laltra manera de considerar lestructura de la intelligncia parteix de la base que aquesta
est organitzada en forma destructura jerrquica en la qual les aptituds estan interrelacio-
nades i sn dependents duna o diverses capacitats ms mplies, a les quals estan subor-
dinades. Les teories de naturalesa jerrquica han seguit la tradici iniciada per Spearman i
desenvolupada per autors tan coneguts com R. B. Catell i altres.
Entre les teories que plantegen la multiplicitat daptituds de la intelligncia podem citar
les de L. L. Thurstone o la de J. P. Guilford. La teoria de Thurstone, denominada teoria dels
vectors de la ment, proposa lexistncia de set tipus dintelligncia: lespacial, la numrica,
la fludesa verbal, la comprensi verbal, la velocitat perceptiva, el raonament abstracte i la
6
memria associativa. En aquest mateix context, una altra teoria s la de J. P. Guilford, que
proposa lexistncia de cent cinquanta aptituds diferents i que es poden classificar dacord
amb unes combinacions particulars de tres factors: operacions, continguts i productes.
Aquesta teoria es coneix amb el nom destructura de lintellecte, i s molt complexa per
resumir-la aqu, per es pot consultar en qualsevol text de psicologia de la intelligncia.
Aquestes teories, juntament amb les jerrquiques, constitueixen els principals models emp-
rics de la intelligncia, i ambdues comparteixen un enfocament metodolgic com, ja que
estan basades en la tcnica de lanlisi factorial (3).
La majoria de models dintelligncia que hem descrit constitueixen lanomenada tradici
psicomtrica de lestudi de la intelligncia, i shan associat a la justificaci de la mesura de la
intelligncia i especialment al QI.
Els treballs de J. I. Gustaffson (4) i de J. B. Carroll (5) han proposat una teoria integradora de
la intelligncia que permet conjugar lexistncia de diferents capacitats cognitives amb la
duna intelligncia general comuna a totes elles. Aquest model integrador considera que en
el cim de la jerarquia shi situa lanomenat factor G; immediatament per sota daquest, shi
troben altres intelligncies generals (per la seva extensiva aplicaci), anomenades factors
secundaris, com la intelligncia cristallitzada, la intelligncia fluida o la velocitat percep-
tiva. En el nivell ms baix de la jerarquia, finalment, shi situen les anomenades aptituds
especfiques (comprensi verbal, comprensi espacial, raonament inductiu, etc.).
Enfront daquestes teories psicomtriques clssiques, recentment shan proposat, per part
de dos importants psiclegs de leducaci nord-americans (R. J. Sternberg i H. Gardner)
unes teories en les quals es proposa lexistncia de mltiples intelligncies.
7
En el primer cas, el 1985, Sternberg (professor de la Universitat de Yale) postula, en el seu
model dintelligncia que denomina trirquic, lexistncia de tres tipus dintelligncia:
La intelligncia analtica, que utilitzem a lescola i a la universitat.
La intelligncia creativa, que ens permet resoldre de manera original problemes nous en
diferents contextos, encara desconeguts.
La intelligncia prctica, que utilitzem en la nostra vida quotidiana per adaptar-nos al
nostre medi social.
Laltre autor, Gardner (tamb psicleg de leducaci per a la Universitat de Harvard), ha
proposat la teoria de les Intelligncies Mltiples (IM), segons la qual les capacitats cogni-
tives humanes sn set: les intelligncies lingstica, logicomatemtica, cineticocorporal,
musical, espacial, i social (que es divideix en dues: la interpersonal i la intrapersonal). Ms
endavant afegeix una vuitena intelligncia, la naturalista.
8
2. EL MODEL DE LES IM DE GARDNER
Howard Gardner es va llicenciar a la Universitat de Harvard el 1961, i des de llavors hi ha des-
envolupat tota la seva carrera; actualment s professor de psicologia de leducaci a la Gra-
duate School of Education. Tamb ha estat codirector del Projecte Zero (nom genric dun
conjunt de subprojectes sobre el desenvolupament de la intelligncia i la creativitat) de la
mateixa Universitat de Harvard. Tamb exerceix com a professor adjunt de neurologia a la
Boston University School of Medicine. Interessat per la psicologia i lart, ell mateix s msic i
pianista aficionat. Ha proposat la teoria de les Intelligncies Mltiples, que es va publicar el
1983 en el llibre titulat Frames of Mind, i des daleshores ha rebut un enorme reconeixement.
Ha publicat diversos llibres en qu relaciona la seva teoria amb la prctica educativa i amb
lmbit de la creativitat artstica. Aquests llibres sn: The minds new science, To open minds,
The unschooled mind, Multiple intelligences, Creating minds i Leading minds (alguns estan tra-
duts al castell).
Gardner va considerar que era necessari trencar lortodxia dels models psicomtrics de la
intelligncia (aquells basats en la investigaci factorial) i iniciar una investigaci nova que
reconsiders els avenos realitzats per les cincies cognitives. Segons Gardner, els desenvo-
lupaments recents dels estudis dintelligncia artificial, de psicologia del desenvolupament,
de neurologia i de la nova cincia cognitiva plantegen la necessitat de superar lesquema cls-
sic de la intelligncia com un concepte unitari i substituir-lo per una concepci multiforme.
La crtica fonamental als models duna nica intelligncia general i unitria s que es tracta
de models que no poden copsar lenorme complexitat daquesta aptitud ni de la mateixa
ment humana.
9
Un altre aspecte rellevant per comprendre la teoria de les IM s conixer el mtode que va
seguir el seu autor per constituir-la. Gardner creu que el concepte dintelligncia inunda la
nostra cultura occidental, especialment la nord-americana, i aix provoca que tinguem unes
preconcepcions que va intentar evitar en el plantejament del seu llibre Frames of mind. La
seva aproximaci al problema de lestructura de la intelligncia s essencialment racional
i comprensiva, referida als coneixements emprics per no fonamentada en una investiga-
ci quantitativa i emprica. En el seu treball de recopilaci dinformaci, que provenia, com
hem vist, de diferents mbits de la investigaci, va realitzar el que ell va anomenar anlisi
factorial subjectiva, del resultat del qual en va sorgir la proposta de vuit intelligncies in-
dependents.
La motivaci essencial de la seva proposta ha estat el fracs relatiu que en el camp de
leducaci han tingut les aplicacions dels models conductistes de laprenentatge, i tamb
els psicomtrics de la intelligncia, que ell atribueix a les insuficincies dambdues aproxi-
macions. Aquest fracs s degut, almenys de manera parcial, al fet que aquestes teories
consideren lindividu com un organisme passiu que simplement rep estmuls als quals
respon dacord amb la seva histria anterior daprenentatges (visi conductista) i que la
intelligncia s una capacitat que es troba a linterior del cap, en una certa quantitat, i que
a ms s fixa (visi psicomtrica clssica).
Gardner troba en la cincia cognitiva el marc adequat per canviar aquestes limitacions i es
basa en aquesta per sustentar el seu model de les IM. Els cognitivistes consideren els in-
dividus organismes actius en la seva actuaci, ja que posseeixen ments capaces de tenir
activitat autnoma i no noms reactiva. La ment disposa de representacions de la realitat
variades; aquestes representacions internes es poden entendre com a mduls mentals,
com una societat de la ment. Gardner pretn trobar en aquests mduls la base neuroana-
tmica dels seus diferents tipus dintelligncia, que proposar com a nucli de la seva teoria
de les IM.
10
Dacord amb la teoria de les IM, no tots els individus posseeixen tots els llenguatges i repre-
sentacions mentals possibles, sin que entre ells existeixen diferncies en la forma daquestes
representacions i en les seves relatives quantitats de disposici de les intelligncies es-
mentades, i sobretot en la forma com les utilitzen (dacord amb els contextos situacionals
que les requereixen).
Gardner va iniciar els seus estudis a partir dobservacions realitzades sobre poblacions de
subjectes bastant singulars i especials: nens talentosos en dominis artstics i adults que ha-
vien sofert algun tipus daccident cerebral (vascular o traumtic) i que per aquest motiu
havien perdut alguna capacitat cognitiva per no tot el repertori daptituds intellectuals.
Gardner va observar que, desprs de patir accidents cerebrals, certs individus mostraven
uns perfils daptituds molt deteriorats i uns altres de totalment intactes; en les seves prpies
paraules, quedava molt impressionat per levidncia que certes capacitats mostraven pr-
dues funcionals importants mentre que unes altres restaven ntegres (6); a ms, aquestes
capacitats podien variar dun subjecte a un altre. Aquest fet va ser un dels motius que van
dur Gardner a buscar un model dintelligncia compatible amb aquestes evidncies, ja que
els models unitaris no semblaven adequats per justificar aquestes diferncies intraindivi-
duals en les aptituds cognitives.
Altres elements determinants per a la proposta de la teoria de les IM van ser les observa-
cions antropolgiques, amb les quals va constatar que diferents cultures resolen problemes
similars de manera diferent i com en aquestes cultures es desenvolupen les habilitats de
forma diferenciada. Tamb es va interessar per la forma com cada cultura utilitza diferents
sistemes simblics per manipular i utilitzar la informaci.
Aix mateix, va recollir observacions del camp de la psicologia del desenvolupament que
evidenciaven lexistncia dhistries evolutives diferents de les aptituds tant en persones
normals com en individus excepcionals.
11
Gadner es va recolzar molt en els anomenats estudis de cas dindividus particulars com ara
els idiots savants, nens amb dificultats cognitives clares que mostren aprenentatges extraor-
dinaris en certes habilitats.
Finalment, es va fixar en les cincies biolgiques, especialment en els avenos en el co-
neixement del sistema nervis central (incloent aspectes filogentics) que han descrit el
funcionament cerebral dacord amb mduls que tenen una finalitat independent i que en
collaboraci sn capaos de dur a terme les complexes operacions atribudes precisament
al cervell.
Gardner tamb va obtenir dades dels estudiosos de la intelligncia artificial, que van can-
viar la seva orientaci i, en comptes de construir mquines de resoluci de problemes gen-
rics, es van dedicar a fabricar sistemes experts en un domini especfic del coneixement o de
la tecnologia.
Daquestes observacions, Gardner va deduir que lnica explicaci possible de lactivitat
cognitiva s que els ssers humans disposem dun repertori de capacitats cognitives inde-
pendents i no duna nica capacitat global o unitria que es pugui aplicar a qualsevol mbit
o domini de problemes.
Aquesta crtica de Gardner als models unitaris de la intelligncia tamb es va realitzar, per
extensi, a la manera actual de mesurar la intelligncia mitjanant els testos de QI. Segons
Gardner, els testos psicomtrics noms inclouen intelligncia lingstica, lgica i alguns
aspectes de la intelligncia espacial, mentre que altres formes dintelligncia han quedat
gaireb totalment oblidades. Fins i tot els dominis en els quals shan centrat els testos, el
format de llapis i paper de la major part dels testos dintelligncia obvia molts tipus de rendi-
ment intelligent, especialment els de la vida quotidiana com poden ser seguir una conversa
(intelligncia lingstica) o la capacitat de trobar i seguir un cam en una ciutat desconeguda
12
(intelligncia espacial). Aquestes crtiques, en general bastant coincidents amb les que ha
proposat Sternberg, han suscitat un considerable inters a molts psiclegs i educadors.
En el model de les IM, Gardner proposa la definici dintelligncia segent: s un potencial
psicobiolgic per resoldre problemes o crear nous productes que tenen valor en el seu con-
text cultural.
Segons Gardner, qualsevol capacitat o atribut psicolgic de lesfera del rendiment cognitiu
pot rebre el qualificatiu dintelligncia si compleix aquests criteris:
a) Si pot ser afectat alladament per lesions cerebrals. Per exemple, s habitual que certs
traumatismes i danys cerebrals (vasculars, degeneratius o infecciosos) afectin a una de-
terminada capacitat, per exemple la verbal, per no en modifiquin altres, com la num-
rica o espacial.
b) Si podem detectar individus excepcionals en aquest domini particular (all que tamb
anomenem talent). Aquestes realitats sn exemple del desenvolupament extraordinari
duna intelligncia determinada i especfica.
c) Si t un nucli identificable i allat doperacions que constitueixen la base operativa
daquesta intelligncia. Per exemple, la intelligncia musical implica la sensibilitat de
lindividu a la melodia, al ritme, a lharmonia, al timbre i a lestructura musical.
d) Si t un curs dinteracci particular al llarg del desenvolupament individual. Per exem-
ple, el desenvolupament de la intelligncia cinestesicocorporal requereix un entrena-
ment diferent al de la intelligncia interpersonal. Aquest aspecte s molt important ate-
sa lespecificitat de les capacitats.
e) Si t una justificaci evolutiva i una determinada funcionalitat en aquest context. Totes
les intelligncies tenen una primera finalitat, ladaptaci, i han estat pressionades i mo-
13
delades per la selecci natural. Aix, les intelligncies tenen una justificaci en aquests
termes (per exemple la intelligncia espacial podria explicar-se en aquest sentit).
f) Si el podem contrastar experimentalment observant el seu efecte en el rendiment da-
vant tasques cognitives diverses. s una manera de contrastar la independncia de les
intelligncies i trobar tasques especfiques en les quals laplicaci de les intelligncies
mostri la seva utilitat en la resoluci de problemes.
g) Si s recolzat per la investigaci psicomtrica. Essencialment ha de mostrar variabilitat
interindividual i ha de poder avaluar-se amb certa objectivitat.
h) Ha de mostrar susceptibilitat per ls dun codi propi en el qual transformar la infor-
maci i processar-la adequadament abans de procedir a emetre una resposta concreta.
Aix, s diferent la codificaci de la informaci lingstica que obtenim dun mapa grfic
que dun text escrit (per exemple, el pargraf duna novella).
Aquestes caracterstiques sn requisits que segons Gardner ha de complir qualsevol habi-
litat o destresa (intelligncies potencials) per rebre el qualificatiu dintelligncia en un
sentit rigors.
Segons Gardner, existeixen vuit intelligncies diferents que constitueixen les formes com
els individus adquireixen, retenen i manipulen la informaci del medi i demostren els seus
pensaments als altres. Aquestes intelligncies es van delimitar a partir de lestudi dunes ha-
bilitats o destreses cognitives identificades en poblacions de subjectes particulars: individus
amb talent, seqeles de lesions cerebrals, observacions evolutives i transculturals. Perqu
les habilitats observades rebessin el qualificatiu dintelligncies havien de complir els cri-
teris exposats abans.
14
3. LES INTELLIGNCIES PROPOSADES PER GARDNER
El 1983 Gardner proposa set intelligncies bsiques susceptibles danar-se ampliant a mesu-
ra que sorgeixin capacitats que compleixin els criteris per esdevenir intelligncia indepen-
dent. Les set intelligncies bsiques sn les segents:
1. Intelligncia lingstica: sutilitza en la lectura de llibres, en lescriptura de textos, en
la comprensi de les paraules, i en ls del llenguatge quotidi. Aquesta intelligncia
sobserva en els poetes i escriptors, per tamb en oradors i locutors de mitjans de co-
municaci.
2. Intelligncia logicomatemtica: sutilitza en la resoluci de problemes matemtics, en el
contrast dun balan o compte bancari, i en multitud de tasques que requereixin ls de la
lgica inferencial o proposicional. s la prpia dels cientfics.
3. Intelligncia musical: sutilitza en cantar una can, en compondre una sonata, en tocar
un instrument musical, i en apreciar la bellesa i estructura duna composici musical. Na-
turalment sobserva en compositors i msics en general.
4. Intelligncia espacial: sutilitza en realitzar desplaaments per una ciutat o edifici, en
comprendre un mapa, en orientar-se, en imaginar-se la disposici duns mobles en un
espai determinat, i en la predicci de la trajectria dun objecte mbil. s la prpia dels
pilots daviaci, els exploradors o els escultors.
5. Intelligncia cinestesicocorporal: sutilitza en lexecuci desports, de balls i, en general,
en aquelles activitats en qu el control corporal s essencial per obtenir un bon rendi-
ment. s la intelligncia prpia de ballarins, gimnastes o mims.
6. Intelligncia interpersonal: saplica en la relaci amb altres persones, per comprendre
els seus motius, desitjos, emocions i comportaments. s la capacitat dentendre les moti-
vacions, desitjos, emocions i comportaments de les altres persones. Es refereix a la capa-
15
citat cognitiva per comprendre els estats dnim dels altres (no a la resposta emocional
que provoca aquesta comprensi), que clssicament denominem empatia. Es troba
molt desenvolupada en mestres, venedors o terapeutes.
7. Intelligncia intrapersonal: s la capacitat daccedir als sentiments i emocions dun ma-
teix i utilitzar-los per guiar el comportament i la conducta propis. Es refereix a una capaci-
tat cognitiva de comprendre els estats dnim dun mateix. Sutilitza per comprendrens
a nosaltres mateixos, els nostres desitjos, motius i emocions. Tamb t un paper determi-
nant en els canvis personals associats a millores o adaptacions als esdeveniments vitals.
Shauria de trobar en monjos, religiosos i ioguis.
Seguint el plantejament del mateix Gardner, cadascuna de les intelligncies es pot illustrar
per mitj dexemples de personatges que han destacat per posseir-ne una en un nivell ex-
traordinari. Aquests exemples coincideixen amb personalitats de les arts, la cincia o la
poltica i illustren de manera directa el significat que Gardner dna a cada una daquestes
intelligncies. Un model de la intelligncia lingstica el trobarem en escriptors com J. L.
Borges o G. Torrente Ballester, de la intelligncia logicomatemtica en A. Einstein o L. Pau-
ling (premi Nobel de Qumica), de la intelligncia musical en L. Bernstein o Stravinsky, de la
intelligncia cinestesicocorporal en Nureyev, de la intelligncia intrapersonal en S. Freud i
de la intelligncia interpersonal en M. Gandhi o Teresa de Calcuta.
Aparentment, la teoria de Gardner sassembla molt a la de Thurstone, que en el seu model
tamb proposa lexistncia de set tipus dintelligncia, per realment no s aix: per Gard-
ner, cada intelligncia s una intelligncia completa i separada, mentre que per Thursto-
ne les aptituds primries que constitueixen la intelligncia sn parts daquesta que sn
independents en la mesura que sapliquen a continguts i tipus de problemes diferents,
per totes elles formen la intelligncia de lindividu. Gardner les considera no noms
intelligncies independents, sin que cadascuna s complexa en si mateixa (per tant, no
16
coincideixen amb la idea de simplicitat que tenien les aptituds primries que va proposar
Thurstone). De fet, aquestes intelligncies coincideixen amb el concepte dhabilitat, ms
que amb el daptitud o capacitat.
En paraules del mateix Gardner:
La present llista sembla un conjunt raonable per explicar els objectius valorats en diferents cultu-
res. Els individus, segons la seva diferent dotaci en aquestes intelligncies, podran ser capaos
de resoldre problemes o dissenyar productes.
Per aquesta no s una llista definitiva i tancada de les intelligncies, i posteriorment hi ha
introdut modificacions.
El 1995 Gardner va revisar aquesta proposta i, utilitzant els mateixos criteris, va incloure una
intelligncia nova, la naturalista, que permet que reconeguem i categoritzem els objectes
i ssers de la naturalesa. El nucli de la intelligncia naturalista s la capacitat humana per
reconixer plantes, animals i altres elements de lentorn natural com poden ser els nvols
o les roques. Tots podem tenir aquestes habilitats. Alguns nens (aficionats als dinosaures,
per exemple) demostren nivells sorprenents daquesta habilitat, i tamb molts adults (or-
nitlegs, entomlegs aficionats, etc.). Aquesta capacitat sembla tenir una fcil justificaci
evolutiva i adaptativa, ja que en la nostra vida actual sha generalitzat i grcies a ella reco-
neixem una gran quantitat de models de cotxes o de tipus de vins o aliments. Els exemples
que proposa Gardner com a representants daquesta intelligncia sn Charles Darwin, John
James Audubon (un prestigis naturalista anglosax, molt conegut als Estats Units i al Reg-
ne Unit) o el mateix Jean-Jacques Cousteau.
El 1998 Gardner inclou una altra modificaci en la seva teoria de les IM: contempla la pos-
sibilitat duna intelligncia nova, lexistencial, que faria referncia a la capacitat i pro-
17
clivitat humana per comprendre i plantejar-se problemes sobre qestions com la prpia
existncia, la vida, la mort, linfinit, etc. Pensadors religiosos com el Dalai Lama o filsofs
com Sorn Kierkegaard exemplificarien aquest tipus de capacitat. Aquest canvi t bastant
a veure amb limpacte del treball de Goleman. Les intelligncies interpersonal i intraper-
sonal (que corresponen en certa manera a la intelligncia emocional) shan agrupat en
lanomenada intelligncia existencial.
En paraules del mateix Gardner (6):
La teoria de les IM representa un esfor per fonamentar de forma mplia el concepte dintelligncia
en els ms amplis coneixements cientfics actuals, pretn oferir als educadors un conjunt deines
amb les quals ajudar a desenvolupar les potencialitats individuals, i crec que aplicada de manera
adequada pot ajudar a fer que tots els individus arribin al mxim desenvolupament del seu poten-
cial tant en la vida professional com en la privada.
De fet, aquesta teoria inclou, a ms de la tipologia que hem descrit, altres qestions impor-
tants. Les intelligncies que tenen els humans no sn necessriament dependents entre si;
encara ms: aquestes intelligncies poden operar alladament depenent de les exigncies
de les tasques.
Cada persona posseeix cadascuna daquestes intelligncies en diferent quantitat o grau,
per la manera com les combina o barreja genera mltiples formes particulars del comporta-
ment intelligent (s una mica semblant al que succeeix amb la combinaci dels trets facials
que donen lloc a les cares o rostres individuals). Segons Gardner cada persona va estabi-
litzant formes dinteraccionar aquestes intelligncies i aix adquireix una idiosincrsia molt
personal (com una personalitat prpia en lesfera cognitiva). Aquest fet s molt evident en
lmbit escolar, on, malgrat la voluntat damalgamar les tcniques educatives en sistemes
uniformes, els estudiants semblen resistir-se a aquesta acci educativa i mostren diriament
la seva individualitat en les maneres daprendre. A ms, insisteix Gardner, aquests estils o
18
preferncies personals semblen molt estables, com si shaguessin fixat en perodes inicials
del desenvolupament infantil, de manera que sn molt resistents al canvi. Gardner (6) diu:
Ni els bessons monozigtics (ni tan sols els clons), tenen la mateixa amalgama dintelligncies.
Els individus desenvolupen, a partir de les seves experincies niques, uns perfils dintelligncia
idiosincrtics, propis de cada persona.
Aquesta teoria, en paraules del mateix Gardner, s una teoria emprica, la qual cosa significa
que el nombre dintelligncies, la seva delimitaci i la seva configuraci estan sotmeses a
les modificacions que requereixin els descobriments. Aix, lexistncia duna intelligncia
naturalista sha anat consolidant en la mesura que sha observat que certes parts del lbul
frontal del cervell estan implicades en la denominaci i etiquetatge dobjectes naturals i que
sn diferents (les parts) de les que estan implicades en la mateixa funci amb objectes arti-
ficials (o humans), tal com han demostrat recentment els estudis dels neurlegs Damascio
i Warrington (6).
Gardner proposa les seves intelligncies a partir de la convergncia doperacions mentals,
de la uni devidncies empriques que provenen de la neurologia, de la cincia cognitiva, i
de diferents processos de desenvolupament de les habilitats (en la infncia i en subjectes
excepcionals i tamb en deficients mentals). Daquesta manera, els plantejaments i mtodes
de Gardner sn ms complexos i amplis que els dels models tradicionals de la intelligncia,
i per aix hem de qualificar-los de models racionals, malgrat que ell digui emprics, per-
qu el seu model no ha estat contrastat empricament (en un sentit estricte, perqu no hi ha
sistemes rigorosos de mesura daquestes intelligncies i, per tant, no es poden contrastar
les seves prediccions, almenys en el camp de la investigaci quantitativa).
19
4. CONSEQNCIES DE LA TEORIA DE LES IM
Curiosament, nombrosos psiclegs han criticat aquesta proposta de Gardner i, en canvi,
molts educadors la consideren molt adequada. Possiblement la teoria de les IM coincideix
amb moltes observacions i intucions quotidianes dels educadors; lobservaci dels nens
mostra que sn llestos i eficients de maneres molt diverses i que s difcil concloure que
aquestes maneres de ser intelligent siguin degudes a una nica intelligncia comuna a qual-
sevol tipus de tasca.
Les idees de Gardner han tingut molts seguidors als Estats Units, de tal manera que shan
creat escoles, projectes educatius i fins i tot currculums escolars basats en aquesta teoria,
i moltes daquestes iniciatives han fructificat amb xit, ja que han motivat els estudiants a
desenvolupar habilitats especfiques i a donar un sentit particular al seu desenvolupament
intellectual.
Dins el cor de la psicologia, la teoria de les intelligncies mltiples ha generat controvrsia,
especialment amb algunes de les intelligncies que proposa aquesta teoria, ja que, mentre
que la intelligncia lingstica, la logicomatemtica i lespacial sn fcils dassumir, hi ha ms
resistncia a reconixer les intelligncies cinestesicocorporal, musical o interpersonal, que
sajusten ms a un concepte de talent o habilitat que al dintelligncia.
En general, saccepta ms la consideraci que els directors dorquestra o els ballarins tenen
ms talent que intelligncia perqu destaquen per tenir unes habilitats o destreses espe-
cfiques. Per Gardner, per, aquesta s una diferncia que no t massa sentit, ja que tamb
es poden denominar talents les capacitats matemtiques, lingstiques o espacials que
tradicionalment han configurat el nucli ms clssic de la intelligncia.
20
En lactualitat, un dels aspectes que deriven de la teoria de les IM s la necessitat de distingir
entre intelligncia entesa com a aptitud o capacitat mental i intelligncia entesa com a
destresa o habilitat: s molt freqent utilitzar aquests termes com si fossin sinnims, per
fan referncia a conceptes diferents, i aquesta distinci s trascendental. Una de les raons
daquesta confusi prov duna mala traducci, desgraciadament molt freqent, del terme
ability, amb el qual els anglesos es refereixen a laptitud o capacitat, i que en nombro-
ses traduccions al castell sha convertit en el terme habilitat (hem de tenir en compte
que loriginal angls daquesta accepci s skill). Aquest error, que est molt ests en les
traduccions de llibres de psicologia a lespanyol, provoca que es comprengui malament el
fenomen al qual fa referncia la intelligncia.
Les capacitats o aptituds defineixen la potencialitat dels objectes o les persones per realit-
zar alguna cosa potencialitat que satribueix a lestructura o propietats dun sistema o me-
canisme. En psicologia, les capacitats o aptituds es consideren trets o atributs estables del
subjecte que es poden avaluar i mesurar duna manera bastant precisa i que predisposen el
subjecte a realitzar determinats comportaments o activitats. Normalment distingim les ca-
pacitats de les aptituds dient que aquestes ltimes sn ms especfiques que les primeres;
no obstant aix, ls dels dos termes com a sinnims s correcte i habitual. Daquesta mane-
ra, la intelligncia, com a capacitat, s la potencialitat global del sistema cognitiu propi dels
individus i en algunes ocasions pren forma dhabilitat o destresa; per contra, una habilitat o
destresa s una competncia desenvolupada pel subjecte en un domini o mbit especfic de
lactivitat humana (no s una potencialitat a desenvolupar, sin el resultat de desenvolupar
una aptitud o conjunt daptituds en interacci amb el medi).
El plantejament de Spearman sobre lexistncia duna sola intelligncia general de mltiples
aplicacions ha estat criticat per Gardner, que indica que el nucli de la intelligncia s el fac-
tor G i rebutja els testos de QI perqu reflecteixen una concepci unitria de la intelligncia.
Una de les raons que han donat xit a aquestes crtiques i a la proposta del model de les IM,
21
especialment en lmbit educatiu, s que molts educadors i mestres se senten perplexos a
lhora de comprendre les enormes diferncies individuals que es troben en la seva prctica
professional.
Si un nen amb un nivell baix de QI rendeix poc a lescola segur que, segons Gardner, des-
tacar en altres aptituds, algunes poc valorades en el context acadmic. Com ja hem dit,
Gardner illustra habitualment aquestes intelligncies amb exemples trets dels grans per-
sonatges de la histria o de la cultura moderna. Aix, Einstein representa la intelligncia
logicomatemtica, T. S. Eliot la lingstica, Picasso lespacial, Stravinsky la musical, la ba-
llarina americana Martha Graham la cinestesicocorporal, Freud la intrapersonal i Gandhi la
interpersonal.
Una de les conclusions que podem extreure de la proposta de Gardner s la importncia de
la variabilitat interindividual en el rendiment cognitiu. All on hi hagi un conjunt dindividus
enfrontats a unes tasques concretes podrem veure aflorar la personalitat individual en for-
ma de diferncies en les maneres de reaccionar, actuar i resoldre les tasques i, el que s ms
important, aquesta variabilitat s funcionalment adaptativa, no un simple accident de la rea-
litat individual. En una entrevista, Gardner recomanava atendre les diferncies individuals
dels nens a les escoles i tractar dindividualitzar les avaluacions i els mtodes dinstrucci.
Tamb insistia a no etiquetar els nens depenent de les seves preferncies o disposicions.
Segons ell, les intelligncies sn categories per distingir les diferncies en les formes de
representacions mentals, per no sn bones categories per identificar com sn (o com no
sn) les persones.
22
5. REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES
1. Gottferson, L. i altres. Grandes acuerdos de los cientficos sobre la inteligencia. Dins Pue-
yo, A. i Colom, R.: Ciencia y poltica de la inteligencia en la sociedad moderna. Madrid:
Biblioteca Nueva (1998).
2. Sternberg, R. J. i Detterman, D.K. Qu es la inteligencia?: Enfoque general de su natura-
leza y definicin. Madrid: Pirmide (1988).
3. Andrs Pueyo, A. Manual de psicologa diferencial. Barcelona: McGrau-Hill (1997).
4. Miesfeld, R.; Okret, S.; Wikstrom, A. C.; Wrange, O.; Gustafsson, J. A.; Yamamoto, K.
R. Characterization of a steroid hormone receptor gene and mRNA in wild-type and mu-
tant cells. Nature (1984).
5. Carroll, J. B. Human cognitive abilities. A survey of factor analytic studies. Cambridge:
Cambridge univ. press (1993).
6. Gardner, H. Inteligencias Mltiples. La teora en la prctica. Barcelona: Paids (1999).
23

Intel m1

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Intel m1

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

LES INTELLIGNCIES MLTIPLES I LA DIVERSITAT A LAULA

1. La intelligncia, una aptitud mltiple o unitria 4

2. El model de les Intelligncies Mltiples de Gardner 9

3. Les intelligncies proposades per Gardner 15

4. Conseqncies de la teoria de les IM 20

Darrera modificaci: 18 de desembre de 2014

Lestudi de la intelligncia t nombroses vessants; una daquestes s la que t com a ob-

jectiu descriure lestructura daquest atribut psicolgic, que s el responsable principal de

les diferncies individuals en el rendiment cognitiu.

Aquest acostament proposa combinar la idea duna intelligncia complexa, organitzada

superior, coneguda com intelligncia general o factor G. Aquesta proposta, sistematit-

rebut el suport gaireb unnime dels especialistes (1).

defensant una estructura mltiple de la intelligncia s el de Howard Gardner, i es denomi-

cient Intellectual (QI).

la psicologia moderna de la intelligncia.

1. LA INTELLIGNCIA, UNA APTITUD MLTIPLE

extensi al QI (o viceversa) des de postures ambientalistes radicals i especialment prejudi-

cials, lexistncia de models destructura de la intelligncia poc convergents o directament

antagnics, i el desconeixement dels mecanismes funcionals que conformen aquest atribut

la seva estructura i funcionament.

la histria de la investigaci de la intelligncia est marcada per la coexistncia de mltiples

definicions, algunes antagniques i contradictries. En el llibre Qu s la intelligncia? (2)

sexposen ms de 50 definicions diferents dintelligncia de reconeguts experts.

tor G) que la intelligncia s la capacitat de crear informaci nova a partir de la informaci

que rebem de lexterior o que tenim en la nostra memria.

Juntament amb el problema de la definici conceptual ha coexistit el problema de

lestructura de la intelligncia. Durant molts anys hi ha hagut dues formes antagniques

de comprendren lestructura. Aquest problema est en relaci directa amb lobservaci

quotidiana de les mltiples aplicacions de la intelligncia. En la literatura psicolgica shan

escoltar denominacions com les dintelligncia acadmica, psicomtrica, creativa, prctica,

un conjunt de denominacions relacionades amb lmbit de lactivitat cognitiva: matemtica,

hum, i la psicologia ho ha heretat de la filosofia. Les propostes de Juan Huarte de San

lexistncia de tres elements en la intelligncia humana: raciocini, judici i decisi. Aquestes

facultats van transcendir a la psicologia i Spearman es va obstinar a resoldre la dicotomia

per la via de la investigaci emprica. Spearman va proposar, ja al 1904, que la intelligncia

la seva aparent multiplicitat.

conglomerat (ms o menys organitzat) daptituds o capacitats. Entre aquestes postures

tades per diferents vessants psicolgiques; aix, la concepci unitria s ms prpia de la

tradici diferencialista de la psicologia, i la segona, ms habitual en el context professional

de la psicologia. No obstant aix, ambdues recullen la tradici filosfica europea en la qual

es considerava la possibilitat que aquests atributs de lnima realment estiguessin orga-

resum, hi ha dues formes dentendre lestructura i organitzaci de la intelligncia: la prime-

ra s multifactorial i la segona s unitria.

La concepci multifactorial considera que hi ha tantes intelligncies com situacions o exi-

sn independents entre si. Aix, la intelligncia sorganitza en un conjunt daptituds especfi-

se les anomena multifactorials.

Laltra manera de considerar lestructura de la intelligncia parteix de la base que aquesta

desenvolupada per autors tan coneguts com R. B. Catell i altres.

les de L. L. Thurstone o la de J. P. Guilford. La teoria de Thurstone, denominada teoria dels

vectors de la ment, proposa lexistncia de set tipus dintelligncia: lespacial, la numrica,

la fludesa verbal, la comprensi verbal, la velocitat perceptiva, el raonament abstracte i la

amb unes combinacions particulars de tres factors: operacions, continguts i productes.

resumir-la aqu, per es pot consultar en qualsevol text de psicologia de la intelligncia.

rics de la intelligncia, i ambdues comparteixen un enfocament metodolgic com, ja que

estan basades en la tcnica de lanlisi factorial (3).

La majoria de models dintelligncia que hem descrit constitueixen lanomenada tradici

psicomtrica de lestudi de la intelligncia, i shan associat a la justificaci de la mesura de la

intelligncia i especialment al QI.

la intelligncia que permet conjugar lexistncia de diferents capacitats cognitives amb la

secundaris, com la intelligncia cristallitzada, la intelligncia fluida o la velocitat percep-

especfiques (comprensi verbal, comprensi espacial, raonament inductiu, etc.).

de dos importants psiclegs de leducaci nord-americans (R. J. Sternberg i H. Gardner)

unes teories en les quals es proposa lexistncia de mltiples intelligncies.