Professional Documents
Culture Documents
Fichas Medi 4º PDF
Fichas Medi 4º PDF
Coneixement
del medi
Fitxes de refor
1 La digesti i laparell digestiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 30 La poblaci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
2 Laparell respiratori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 31 Les tradicions i les festes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
3 La circulaci de la sang . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5 32 El treball: el sector primari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
4 Els hbits saludables . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6 33 El treball: el sector secundari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
5 Els aliments i els nutrients. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7 34 El treball: el sector terciari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
6 La dieta saludable . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
35 Lorganitzaci de lestat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
7 Les parts de la planta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
36 La participaci ciutadana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38
8 La nutrici de les plantes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
37 Les institucions autonmiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
9 La reproducci de les plantes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
10 Les roques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12 38 En els temps dels primers ssers humans . . . . . . . . . . . . 40
11 Els minerals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 39 En els temps dels romans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
12 El sl . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14 40 En els temps dels cavallers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
13 Els ecosistemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 41 En els temps dels navegants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
14 Les relacions en els ecosistemes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 42 En els temps de les primeres fbriques . . . . . . . . . . . . . . 44
15 La conservaci dels ecosistemes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 43 En el nostre temps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
16 La matria i les seues propietats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
17 Els canvis de la matria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
18 Els materials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20 Fitxes dampliaci
19 Les forces . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
1 46 9 62
20 Lenergia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
2 48 10 64
21 Ls de lenergia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
3 50 11 66
22 La llum i la seua propagaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
4 52 12 68
23 La llum i els colors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
5 54 13 70
24 Municipis i comarques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 6 56 14 72
25 Les comunitats autnomes i les provncies . . . . . . . . . . . 27 7 58 15 74
26 El territori de la Comunitat Valenciana . . . . . . . . . . . . . . . 28 8 60
27 Els paisatges dinterior . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
28 Rius, llacs i embassaments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
29 Els paisatges de costa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31 Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76
915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:57 Pgina 2
CP: 915994
Depsit legal:
Aquest quadern est protegit per les lleis de drets dautor i la seua propietat
intellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims daquest
quadern noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a ma-
terial daula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos perme-
sos, especialment aquella que tinga finalitats comercials.
915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:57 Pgina 3
Refor
Nom Data
Recorda
La digesti s el procs pel qual els aliments es descomponen
en nutrients.
Laparell digestiu sencarrega de descompondre els aliments
i aconseguir els nutrients. T forma de tub, comena a la boca
i acaba a lanus. Alguns dels seus rgans sn lestmac
i lintest.
1. Contesta.
Qu s la digesti?
estmac
boca
intest
anus
Refor
2 Laparell respiratori
Nom Data
Recorda
Laparell respiratori sencarrega daconseguir loxigen de laire.
En laparell respiratori es troben els pulmons, la trquea
i els bronquis.
Loxigen s necessari, entre altres coses, per a aconseguir
lenergia que ens aporten els aliments.
nas
trquea
bronquis
pulmons
Refor
3 La circulaci de la sang
Nom Data
Recorda
Laparell circulatori sencarrega que la sang circule contnuament
per tot el cos.
La sang circula pels vasos sanguinis impulsada pel cor.
Els renyons netegen la sang i fabriquen lorina.
v
s
Refor
Nom Data
Recorda
Els hbits saludables ens ajuden a cuidar la nostra salut.
Els hbits saludables sn la higiene, lesport, la postura correcta
i lalimentaci saludable.
Refor
Nom Data
Recorda
Els aliments contenen els nutrients que necessita el nostre cos.
Els nutrients sn els hidrats de carboni, els greixos, les protenes,
les vitamines, els minerals i la fibra.
1. Completa.
Els g i els h de c ens aporten energia.
Les p sn necessries per a crixer adequadament.
Les v i els m sn necessaris per a estar sans.
La f ajuda perqu laparell digestiu funcione correctament.
Refor
6 La dieta saludable
Nom Data
Recorda
La dieta s el conjunt de menjars i begudes que una persona pren
normalment. Una dieta saludable ha de ser equilibrada i suficient.
La dieta equilibrada ens aporta la quantitat adequada
de cada nutrient.
La dieta suficient ens aporta lenergia que necessitem.
Refor
Nom Data
Recorda
Les plantes estan formades per larrel, la tija i les fulles.
Larrel es troba davall de terra.
La tija creix per damunt del sl i pot ser llenyosa o herbcia.
Les fulles tenen dues parts: pecol i limbe.
1. Relaciona.
Refor
Nom Data
Recorda
Les plantes fabriquen els seus aliments mitjanant la fotosntesi.
Per fer-ho, necessiten aigua, sals minerals, dixid de carboni i llum.
Quan les plantes realitzen la fotosntesi, produeixen oxigen.
d
de c
s a
d
de c
3. Qu s la fotosntesi? Contesta.
Refor
Nom Data
Recorda
Lrgan reproductor de les plantes s la flor.
Les parts de la flor sn: el calze, la corolla, els estams i el pistil.
La pollinitzaci s el viatge dels grans de pollen des dels estams
duna flor fins al pistil duna altra.
Desprs de la pollinitzaci, les flors donen lloc als fruits,
que en linterior contenen les llavors.
3. Contesta.
Qu s la pollinitzaci?
Refor
10 Les roques
Nom Data
Recorda
Les roques sn la part slida de la Terra.
Totes les roques estan formades per minerals.
Hi ha roques lquides.
2. Relaciona.
Refor
11 Els minerals
Nom Data
Recorda
Els minerals sn els materials naturals de qu estan
fetes les roques.
Els minerals estan formats per un sol material.
Els minerals es diferencien per la duresa, la brillantor, el color
i la forma.
forma
brillantor
color
duresa
Refor
12 El sl
Nom Data
Recorda
El sl s la capa de terra amb aigua, aire i restes de plantes
i animals que cobreix les roques.
El sl es forma a partir de les roques i de lacci del vent,
la pluja, els animals i les plantes.
El sl t diverses capes: capa superior, en qu hi ha humus,
capa intermdia i capa inferior.
1. Com es forma el sl? Observa els dibuixos, llig els textos i relaciona.
Refor
13 Els ecosistemes
Nom Data
Recorda
Els ecosistemes estan formats per un lloc i els ssers
que hi viuen. Els ecosistemes poden ser terrestres i aqutics.
Els ecosistemes terrestres poden ser: boscos, praderies
i deserts.
Els ecosistemes aqutics poden ser: daigua dola
i daigua salada.
1. Completa lesquema.
Ecosistemes
2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L. 15
915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 16
Refor
Nom Data
Recorda
Entre els ssers vius dun ecosistema sestableixen relacions
com les dalimentaci, competncia i cooperaci.
Una cadena alimentria s una representaci de la manera
en qu salimenten els ssers vius dun ecosistema.
1. Relaciona.
3. Completa amb els noms dels ssers vius que apareixen en lactivitat anterior.
Refor
Nom Data
Recorda
Els ecosistemes es deterioren per la contaminaci,
la desforestaci i la sobreexplotaci.
Els ecosistemes es protegeixen mitjanant lleis i mitjanant
la declaraci despais protegits.
1. Relaciona.
Tala darbres.
Contaminaci
Utilitzaci excessiva
Desforestaci dels recursos naturals.
3. Contesta.
Qu s un espai protegit?
Refor
Recorda
La matria s el que forma tots els objectes que ens envolten.
Tots els objectes tenen dues propietats: la massa, que s
la quantitat de matria que t un objecte, i el volum,
que s la quantitat despai que ocupa un objecte.
La matria pot presentar-se en tres estats: slid, lquid
o gas.
1. Contesta.
Qu s la matria?
Qu s el volum?
massa
volum
Refor
Recorda
La matria pot experimentar diversos canvis: mescles,
canvis destat o canvis qumics.
Les oxidacions i les combustions sn reaccions qumiques
en qu una substncia es combina amb loxigen.
Refor
18 Els materials
Nom Data
Recorda
Els materials sn les substncies que sempren per a fabricar
objectes.
Els materials poden ser naturals o artificials.
Algunes propietats dels materials sn la resistncia,
la flexibilitat, la fragilitat, lelasticitat, la transparncia
i la lleugeresa.
T R A N S P A R N C I A
R W E G U Z J E V A O L
Q E R W I X O P L N K J L
S D F G H J K L Z X C V E
R E S I S T N C I A N U
M B V C X Q W E R T I N G
V C X Z A Q W S X R T G E
F L E X I B I L I T A T R
D F H J K L M N D X Q W E
F R A G I L I T A T E R S
E L A S T I C I T A T E A
Refor
19 Les forces
Nom Data
Recorda
Les forces poden actuar per contacte o a distncia, i poden ser
datracci o de repulsi.
La fora de fregament fa que es frenen i es paren els objectes.
La fora de gravetat s la fora que fa que els objectes siguen
atrets per la Terra.
2. Llig el text i encercla els dos errors que shi han produt.
Desprs, copia el text correctament.
Les coses no cauen cap avall, sin que cauen en la direcci
del centre de la Terra.
Aix es deu a la fora de fregament, que s la fora que fa
que els objectes siguen atrets pel Sol.
Refor
20 Lenergia
Nom Data
Recorda
Lenergia s la causa dels canvis que es produeixen a lUnivers.
Hi ha diversos tipus denergia, per exemple: la mecnica,
la qumica, la calorfica, lelctrica, la nuclear i la lluminosa.
Lenergia es transforma dun tipus en un altre.
1. Qu s lenergia? Contesta.
Tipus c
denergia e
n
l
La gasolina F El vent F
Lurani F Els raigs F
La llum F El foc F
3. Escriu quin tipus denergia fan servir i quin tipus denergia produeixen
els objectes segents.
22 2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L.
915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 23
Refor
21 Ls de lenergia
Nom Data
Recorda
Lenergia sobt de les fonts denergia, que poden ser de dos
tipus:
Fonts denergia renovables, que sn les que no sesgoten,
como la llum del Sol i el vent.
Fonts denergia no renovables, que sn les que sesgoten
a mesura que sutilitzen, com lurani o els combustibles
fssils (carb, petroli i gas natural).
Refor
Recorda
La llum viatja en totes les direccions, en lnia recta i amb una velocitat
molt alta. Segons com es comporten davant la llum, els objectes poden
ser opacs, translcids o transparents.
Quan la llum arriba a un objecte opac es produeix la reflexi,
s a dir, rebota i en permet la visi.
Quan la llum arriba a un objecte transparent es produeix
la refracci, s a dir, el travessa i canvia de direcci.
2. Relaciona.
Refor
Recorda
La llum blanca est formada per llum de tots els colors.
Els colors bsics sn el roig, el verd i el blau, ja que amb aquests
es poden obtindre tots els altres colors.
Quan la llum arriba a un objecte, una part shi reflecteix i una altra
hi s absorbida. Per aix, el color del que veiem un objecte s
el color de la llum que reflecteix aquest objecte.
Refor
24 Municipis i comarques
Nom Data
Recorda
Un municipi s un territori constitut per una o diverses localitats
governades per un ajuntament.
Una comarca s un conjunt de municipis prxims amb caracterstiques
semblants.
El municipi on es concentren els serveis comarcals rep el nom de
cap comarcal.
A C
Refor
Les comunitats autnomes
25 i les provncies
Nom Data
Recorda
Espanya est organitzada en 17 comunitats autnomes
i dues ciutats autnomes: Ceuta i Melilla.
Una provncia s un territori ms gran que una comarca
i est formada per molts municipis.
N PAS
La Corunya Santander BASC F R A N A
Oviedo BISCAIA Donostia-Sant Sebasti
LA CORUNYA LUGO PRINCIPAT CANTBRIA
O E Santiago Bilbao
de Compostella Lugo DASTRIES Vitria-Gasteiz GUIPSCOA
GALCIA Lle Pamplona-Irua
LABA ANDORRA
Pontevedra BURGOS COMUNITAT
Ourense LLE
S PONTEVEDRA PALNCIA Logronyo FORAL DE OSCA
LLEIDA GIRONA
OURENSE Palncia Burgos LA RIOJA NAVARRA Osca
ZAMORA Girona
ARAG C ATA L U N YA
CASTELLA I LLE Sria
Valladolid Lleida BARCELONA
SRIA Saragossa
Zamora VALLADOLID Barcelona
SEGVIASARAGOSSA
Salamanca Segvia Tarragona
GUADALAJARA TARRAGONA
SALAMANCA vila COMUNITAT Guadalajara TEROL
A L
DE MADRID
VILA Madrid
Conca Terol CASTELL
U G
Toledo Castell
CCERES CONCA
TOLEDO de la Plana
CASTELLA-LA MANXA Palma
R T
BALEARS
Badajoz Albacete
CIUDAD REAL
ALBACETE ALACANT
BADAJOZ
Alacant
CRDOVA JAN
Mrcia
HUELVA Jan
SEVILLA Crdova REGI
Huelva A N D A L U S I A GRANADA DE MRCIA
Sevilla ALMERIA
Granada Almeria
MLAGA
CADIS
Mlaga
Cadis
O C E AT L N T I C Ceuta
C A N R I E S ALGRIA
Santa Cruz LAS PALMAS Melilla
de Tenerife
Las Palmas
de Gran Canaria
SANTA CRUZ
MARROC
DE TENERIFE
Refor
Recorda
Cada comunitat o ciutat autnoma t un territori definit, una capital,
un govern, uns smbols, una histria
El seu territori est organitzat en una o diverses provncies.
N PAS
La Corunya Santander BASC
F R A N A
Oviedo BISCAIADonostia-Sant Sebasti
LA CORUNYA LUGO PRINCIPAT CANTBRIA Bilbao
O E Santiago
de Compostella Lugo DASTRIES Vitria-GasteizGUIPSCOA
G A L C I A Lle Pamplona-Irua
LABA ANDORRA
Pontevedra BURGOS COMUNITAT
Ourense LLE
PONTEVEDRA PALNCIA Logronyo FORAL DE OSCA
GIRONA
S OURENSE Palncia Burgos LA RIOJA NAVARRA Osca LLEIDA
ZAMORA Girona
ARAG C ATA L U N YA
CASTELLA I LLE Sria
Valladolid Lleida BARCELONA
SRIA Saragossa
Zamora VALLADOLID Barcelona
SEGVIA SARAGOSSA
Salamanca Segvia Tarragona
GUADALAJARA TARRAGONA
SALAMANCA vila COMUNITAT Guadalajara TEROL
A L
DE MADRID
VILA Madrid
Conca Terol CASTELL
U G
Toledo Castell
CCERES CONCA
TOLEDO de la Plana
CASTELLA-LA MANXA Palma
R T
BALEARS
Badajoz Albacete
CIUDAD REAL
ALBACETE ALACANT
BADAJOZ
Alacant
CRDOVA JAN
Mrcia
HUELVA Jan
SEVILLA Crdova REGI
Huelva A N D A L U S I A GRANADA DE MRCIA
Sevilla ALMERIA
Granada Almeria
MLAGA
O C E AT L N T I C CADIS
Mlaga
C A N R I E S Cadis
Santa Cruz LAS PALMAS
de Tenerife
Las Palmas Ceuta
de Gran Canaria
ALGRIA
SANTA CRUZ Melilla
DE TENERIFE
MARROC
Ara, contesta.
Com sanomena la nostra Comunitat?
Quins lmits t?
Refor
Recorda
Els paisatges dinterior estan allunyats del mar i poden ser
de muntanya o de plana.
Els paisatges de muntanya sn terrenys elevats en els quals
hi ha valls i muntanyes.
Els paisatges de plana sn extensos terrenys plans.
Refor
Recorda
Un riu s un corrent continu daigua.
Un llac s una gran extensi daigua dola.
Un pant s un llac fet per les persones.
Refor
Recorda
Les costes sn terrenys situats prop del mar. La costa pot tindre
platges o penya-segats.
El terreny de costa t formes distintes: caps, pennsules, illes,
badies i golfs.
Refor
30 La poblaci
Nom Data
Recorda
La poblaci dun lloc es coneix a travs del padr i del cens
de poblaci.
Al llarg del temps, la poblaci dun lloc canvia pel creixement
natural i el creixement migratori.
... hi ha ms ... hi ha ms
naixements que immigrants que
morts. emigrants.
... hi ha ms ... hi ha ms
morts que emigrants que
naixements. immigrants.
Refor
Recorda
Les tradicions sn costums o maneres de fer alguna cosa que hem
rebut dels nostres avantpassats. Poden ser una manera de parlar,
un menjar, un ball
Gastronomia
Construccions
Festes
Balls
Refor
Recorda
El sector primari comprn treballs de qu sobtenen productes
de la naturalesa. Lagricultura, la ramaderia, la pesca i la mineria
sn treballs daquest sector.
ramaderia intensiva
ramaderia extensiva
cultiu de sec
cultiu de regadiu
Refor
Recorda
El sector secundari agrupa els treballs que transformen matries
primeres en productes elaborats. Formen part daquest sector
els treballs a les fbriques, lartesania i la construcci.
TIPUS DINDSTRIA
Indstries bsiques Indstries de consum Indstries tecnolgiques
Refor
Recorda
El sector terciari comprn tots els treballs que donen serveis.
Els serveis sn els treballs que atenen les necessitats
de les persones.
Lactivitat s: .
Comer
Turisme
Serveis
financers
Serveis
sanitaris
Serveis
educatius
Refor
35 Lorganitzaci de lestat
Nom Data
Recorda
En un estat democrtic, totes les persones tenen els mateixos
drets i deures. Aquests es recullen en la Constituci, que s
la llei ms important dEspanya.
referndum deures
Refor
36 La participaci ciutadana
Nom Data
Recorda
Les normes de convivncia consisteixen en una srie de drets
i deures basats en el respecte cap als altres.
Aquests drets i deures estan recollits en la Constituci.
Refor
Recorda
LEstatut dAutonomia s la llei ms important de la Comunitat
Valenciana.
Les institucions ms importants de la Comunitat sn les Corts
Valencianes i el Consell.
1. Ordena les lletres de cada requadre, forma tres paraules i completa les oracions
segents.
A C
L V T S S O
R L
N E
T E
S T E C
C N N
S T U
O A L
A E I
Refor
Recorda
Els primers ssers humans habitaven en coves o en cabanyes i,
ms tard, en poblats menuts. Es desplaaven a peu i viatjaven
molt lentament. Els primers ssers humans realitzaren pintures,
confeccionaren eines i utilitzaren la cermica per a fer atuells.
On sestablien?
De qu salimentaven?
Com es desplaaven?
Refor
Recorda
Els romans vivien en domus, insula o villes. Es desplaaven a peu,
a cavall, amb carros o amb vaixells de vela. Els romans realitzaren
importants construccions, com temples, termes, aqeductes,
teatres, amfiteatres o circs...
7
2
4
1
Refor
Recorda
Fa 1.000 anys, els cavallers vivien als castells i els camperols a les
aldees. Els transports eren semblants als dels romans i les persones
es desplaaven a peu, a cavall, amb carro o amb vaixell de vela.
Es construren esglsies destil romnic, de primer, i destil gtic,
desprs.
C A M P E R O L S V
A W T A I P D V R C
V A I X E L L S I A
A G V C R S T U B S
L W A A T T C Z I T
L D E R V G T I O E
E R S R Q C W E R L
R M A O R I L L A L
S I U S O I S D F S
Z E S G L S I E S
Refor
Recorda
Fa 500 anys, les persones riques vivien en palaus; els artesans
i mercaders, en cases modestes; i els camperols, al camp.
La navegaci tingu un gran desenvolupament i es feren obres
artstiques de gran valor. En aquesta poca sinvent la impremta.
Refor
Recorda
Fa 200 anys, es construren nombroses fbriques a les ciutats.
Es produren molts descobriments i invents que transformaren
la vida quotidiana, com el ferrocarril i el vaixell de vapor.
F E R R O C A R R I L
Q W E R T S U I P O
A S D D F G P H J K R
L N Z I X C I U B N A
M Q W O A Z R E D C I
T G B I H N I U K L G
T E L F O N X W P S
A S D F G H A Q M W X
R T I U I O N Q W P L
N K J H G F D S Z X N
B O M B E T A T B N K
Refor
43 En el nostre temps
Nom Data
Recorda
A hores dara, la majoria de les persones viu a les ciutats.
Els transports sn rpids, cmodes i segurs. Nombrosos avanos
i descobriments han transformat la nostra vida quotidiana.
EN EL NOSTRE TEMPS
On Com ens Grans avanos
vivim desplacem cientfics o tcnics
2. Tria entre aquests avanos cientfics o tcnics els tres que et semblen ms
importants i explica per qu.
Ampliaci
1
Nom Data
Ampliaci
2
Nom Data
Quina hamburguesa!
De segur que pensaves que lhamburguesa s una classe de menjar modern. B,
doncs no s aix. Lorigen de lhamburguesa el trobem en lantic Egipte, fa ms
de quatre mil anys.
Se sap que en el segle XIII, els soldats de lemperador mongol Genguis Khan
ja menjaven filets de carn picada i sembla que dall va passar a Rssia, on
selabora el bistec trtar, carn picada
amb moltes espcies que es menja crua.
Tanmateix, el nom dhamburguesa
procedeix de la ciutat alemanya
dHamburg, on es consumia
habitualment en el segle XIV.
Lhamburguesa ja tenia aleshores
la forma que coneixem: un filet
de carn picada entre dues llesques de pa.
Generalment, la carn no era
de molt bona qualitat, per la qual cosa solia
amanir-se amb espcies, que la feien ms saborosa.
En el segle XIX, lhamburguesa va passar a Anglaterra i, dall, als Estats Units,
on va assolir un gran xit. Actualment, lhamburguesa s un dels plats ms
populars de tot el mn.
1. Respon.
On es creu que es va crear lhamburguesa?
3. Llig les pistes, escriu davall de cada bandera el nom del pas
al qual correspon i pinta.
La bandera dAlemanya t tres franges horitzontals: negra, roja i groga.
Est a la dreta de la bandera de Monglia.
La bandera de Monglia t tres franges verticals: roja, blava i roja;
i en la franja situada ms a lesquerra hi ha un escut groc.
La bandera del Regne Unit t una creu roja al centre sobre un fons blanc;
una aspa blanca sobre un fons blau i una aspa roja sobre un fons blanc.
La bandera dEgipte t tres bandes horitzontals: roja, blanca i negra;
i un escut groc al centre.
La bandera dels Estats Units t tretze franges horitzontals roges
i blanques i 50 estreles blanques en un rectangle blau.
La bandera de Rssia t tres franges horitzontals: blanca, blava i roja.
Est a lesquerra de la bandera del Regne Unit.
Ampliaci
3
Nom Data
La farmcia natural
Si jo dic dent de lle, ungla de gat, hidrastis o cua de cavall, de qu creus
que estic parlant?
Encara que semblen conjurs mgics, sn quatre plantes utilitzades amb finalitats
medicinals.
Des de fa milers danys, les persones hem utilitzat les plantes per a la nostra
alimentaci, per a aconseguir fusta, cordes, tints...,
i tamb per a curar malalties.
Sabem, per exemple, que els indis americans
utilitzaven fa centenars danys lescora del
salze per a calmar els dolors. I s que de lescora
daquest arbre de fulla perenne sextrau
la substncia amb la qual selabora un dels
medicaments ms populars, laspirina.
Hi ha molts altres exemples de plantes que
ens han proporcionat medicaments. Per,
actualment, moltes daquestes ja no sutilitzen,
perqu la majoria de les medecines sobt
de forma artificial, als laboratoris.
A pesar daix, moltes persones segueixen
tenint a casa plantes medicinals, com
leucaliptus, la farigola o el tim, el te, la tilla,
el romer, lortiga, la camamilla o la valeriana.
1. Llig i contesta.
De qu parla el text?
2. Completa els mots encreuats amb els noms de les plantes corresponents.
1. Herba que t unes flors molt oloroses, semblants a les margarides.
Amb les flors daquesta planta es prepara una infusi que alleuja
el malestar destmac.
2. Herba les flors de la qual sutilitzen en infusi per a curar les ferides,
les cremades Tamb susa per a cuidar els cabells.
3. Flor dun arbre anomenat tiller que sutilitza per a calmar els nervis.
4. Arbre les fulles del qual fan bona olor i de les quals es trau una
substncia que ajuda a respirar quan sest refredat.
5. Matoll que t unes fulles amb una olor molt agradable amb qu es
fan infusions que alleugen la tos. Tamb sutilitza com a condiment
per als menjars.
4 5
I I
1F
2F
3F
2008 Edicions Voramar, S. L./Santillana Educacin, S. L. 51
915994 _ 0001-0088.qxd 27/6/08 12:58 Pgina 52
Ampliaci
4
Nom Data
Els fssils:
roques que ens parlen del passat
Els fssils sn restes danimals i plantes que visqueren
a la Terra fa milions danys i que shan conservat
incrustats a les roques.
Els especialistes en lestudi dels fssils sn els paleontlegs.
Els fssils sn documents molt importants per a
conixer, per exemple, les condicions ambientals
duna poca remota. Si en una zona es troben roques
amb restes danimals marins es podr deduir que
aquesta zona estigu alguna vegada coberta per laigua
del mar.
Els fssils poden ser restes de plantes, ossos, esquelets,
dents
A Espanya, especialment a diverses localitats de la
comunitat autnoma de La Rioja i de les provncies
de Terol i Sria, shan trobat uns fssils molt especials,
sanomenen icnites i sn roques en les quals han quedat
impreses les petjades dels dinosaures.
1. Contesta.
Qu sn els fssils?
Qu estudia un paleontleg?
Qu s una icnita?
2. Com creus que es formen les icnites? Llig, observa els dibuixos i ordena.
1. Lanimal xafa amb fora
sobre el terreny.
2. La petjada de lanimal
queda impresa sobre el
terreny.
3. Sobre la petjada, al llarg
del temps, shi van
depositant altres
materials.
4. Amb el temps, lerosi
o lacci de lsser hum
fan que la petjada aparega
de nou i siga visible.
3. Observa els dibuixos i relaciona cada animal amb la seua pota i la seua petjada.
Terpode
Saurpode
Ornitpode
Ampliaci
5
Nom Data
1. Llig i contesta.
Qu sn els parcs nacionals?
MONFRAGE
CABAEROS TABLAS
DE DAIMIEL
CABRERA
CALDERA DE TIMANFAYA
TABURIENTE
SIERRA
TEIDE NEVADA
DOANA
GARAJONAY
Punts dinters:
Ampliaci
6
Nom Data
El plstic
El plstic sha convertit en un material imprescindible en el nostre temps
per causa que presenta nombrosos avantatges, com ara:
s econmic.
s resistent a loxidaci i a altres canvis qumics, cosa que fa que siga
molt adequat per a fabricar envasos.
no condueix lelectricitat, per la qual cosa sempra com a allant
en interruptors, cables, etc.
Alguns exemples de plstics sn:
el poliestir, amb qu es fabriquen bosses.
el poliestir expandit, amb qu es fabrica el suro blanc dels embalatges.
la baquelita, que s un material allant amb qu es fan les nanses de les cassoles.
el cautx, amb qu es fabriquen els pneumtics.
el nil o el tergal, amb els quals es fan peces txtils.
Per no tot sn avantatges respecte
als plstics.
Aquests materials no sn biodegradables,
per la qual cosa les restes romanen molt de
temps en la naturalesa contaminant
el medi ambient.
En els ltims anys sha ests
ls de contenidors especialitzats
en la recollida de materials plstics,
amb els quals sevita la contaminaci
produda per les deixalles.
3. Fes una llista amb deu objectes que tingues a la m i que estan elaborats
amb materials plstics.
5. Qu fas amb els objectes plstics que ja no fas servir? Els recicles? Explica com.
Ampliaci
7
Nom Data
1. Llig i contesta.
Qu necessiten totes les mquines per a funcionar?
Qu s un mbil perpetu?
Ampliaci
8
Nom Data
Les ombres
Tot el mn t una ombra. B, no tot,
recorda que Peter Pan va perdren
la seua quan escoltava damagat
els contes que Wendy els contava
als seus germans.
Les ombres sempre han suscitat una
fascinaci especial. Les percebem com
alguna cosa mgica, que sempre estan
amb nosaltres per que no podem
tocar ni acaar, perqu quan tractem
de fer-ho sesmunyen rpidament.
Per, qu s una ombra? Lombra s
la zona fosca que apareix quan la llum xoca amb un cos opac.
Les ombres tenen la mateixa forma que el cos opac que les origina. Aix es dna
perqu la llum es propaga en lnia recta i no pot encerclar els obstacles. Per lombra
pot deformar-se: es fa ms allargada com ms gran s langle que formen la llum
i el cos opac o es redueix en cas contrari.
Comprovar-ho s molt senzill. Tan sols has denfosquir una habitaci, tancant
les cortines o abaixant les persianes, collocar una font de llum, per exemple una
llanterna, damunt una taula i situar les mans ms o menys prop de la font de llum
i observar com varia lombra.
1. Llig i contesta.
Qu s lombra?
Per qu les ombres tenen la mateixa forma que el cos opac que les origina?
Ampliaci
9
Nom Data
Coordenades geogrfiques
Si frem un viatge en vaixell a les illes Canries, haurem de localitzar aquest lloc en
un mapa i desprs haurem de determinar el punt cardinal on sn aquestes illes de
loce Atlntic.
Juntament amb els punts cardinals: nord, sud, est i oest, hi ha altres punts intermedis,
situats entre aquests, per exemple: nord-est, nord-oest, sud-est i sud-oest.
A ms dels punts cardinals, haurem de conixer
Greenwich
la posici exacta de la nostra destinaci.
Per aix, utilitzem les coordenades Illes
geogrfiques, que sn un sistema de lnies Canries
horitzontals i verticals que serveixen
per a localitzar els punts geogrfics.
Equador
Les lnies horitzontals sanomenen
parallels i reben aquest nom perqu
son lnies paralleles a lEquador. Les
lnies verticals sanomenen meridians
i van dun pol a laltre.
Amb els parallels i els meridians es determinen
la latitud i la longitud. La latitud s la distncia
entre qualsevol punt i lEquador. Els punts
localitzats al nord de lEquador tenen latitud nord i els ubicats al sud, latitud sud.
La longitud s la distncia entre qualsevol punt del planeta i el meridi de Greenwich,
ciutat situada al Regne Unit. Els punts situats a lest de Greenwich tenen longitud est
i els situats a loest tenen longitud oest.
1. Llig i contesta.
Qu sn les coordenades geogrfiques?
Qu sn els meridians?
Qu s la latitud?
2. Completa aquesta rosa dels vents amb les paraules dels requadres
B
A
Ampliaci
10
Nom Data
1r dia
Entrem a la provncia de Salamanca des de Zamora,
justament a la frontera amb Portugal, per a fer una
excursi pel parc natural dArribes del Duero. Es
tracta dun congost profund amb parets verticals
de fins a 150 metres daltitud i 162 quilmetres de
longitud pel qual discorre encaixonat el riu Duero.
2n dia
Continuem per Ledesma
fins a arribar a la capital,
Salamanca, per la qual
passa el riu Tormes. T dues
catedrals, la ms antiga s
destil romnic, del segle XII.
El que ms destaca s la torre
del Gallo, que sembla com
si estiguera adornada amb
escates de pedra.
3r dia
Seguim fins a la localitat de Bjar. Des dall, ens
trobem a un pas de Candelario, un dels pobles ms
bonics i ms freds de la provncia de Salamanca. Per
all discorre el riu Cuerpo de Hombre.
vila
Ampliaci
11
Nom Data
La poblaci en el mn
La poblaci mundial ha crescut molt al llarg dels ltims anys. El 1950, la poblaci era
duns 2.500 milions dhabitants. Actualment, la poblaci ha sobrepassat els 6.500
milions de persones.
Laugment dels naixements i el descens de les defuncions han provocat
aquest creixement de la poblaci. Hui dia, cada minut, naixen aproximadament
250 persones en tot el mn i en el mateix temps moren 100 persones,
la qual cosa significa que hi ha 150 persones ms per minut i 216 mil ms
cada dia.
Les principals causes daquest creixement sn la millora de les condicions de vida:
innovacions tecnolgiques aplicades a lalimentaci, reducci i control
de les malalties, millors condicions higiniques i investigacions mdiques...
La poblaci mundial no es distribueix uniformement. sia s el continent ms habitat
del mn, en 2005 tenia 3.950 milions de persones. El segon ms poblat era Amrica,
amb 1.263 milions; seguit dfrica, amb 925 milions; Europa, amb 728 milions; i
Oceania, amb 33 milions. El menys habitat s lAntrtida, que tan sols compta amb
uns 1.000 cientfics de tot el mn.
Quant als pasos, lany 2005 els ms poblats eren els segents:
1. Llig i contesta.
La poblaci mundial ha augmentat els ltims 50 anys? Per qu?
Milions 2.500
dhabitants 2.000
1.500
1.000
500
0
frica Amrica Antrtida sia Europa Oceania
3. Pensa i calcula.
Si en un dia hi ha 216.000 persones ms en el mn, quantes persones
ms hi deuen haver en un any?
Ampliaci
12
Nom Data
1. Llig i contesta.
Qu s lOIT?
Organitzaci Mundial
Impulsar la pau en el mn
de la Salut (OMS)
mitjanant leducaci, la cultura,
les cincies i la comunicaci.
Organitzaci de les Nacions
per a lAgricultura
Collaborar en el desenvolupament
i lAlimentaci (FAO)
sanitari en el mn.
Ampliaci
13
Nom Data
Viva la Pepa!
La Constituci s la llei suprema dun pas. En aquesta es recullen els drets
i deures dels ciutadans. La primera Constituci de la histria es va redactar
el 1787 als Estats Units.
Al llarg dels dos-cents ltims anys, a Espanya han estat vigents diverses
Constitucions. Per potser la ms coneguda, per haver sigut la primera,
s la Constituci aprovada a Cadis el 19 de mar de 1812, i coneguda
com la Pepa per haver sigut aprovada el dia de Sant Josep.
En la Constituci de 1812 es recollien alguns
principis que hui dia ens semblen tan fonamentals
com els de la llibertat personal, la llibertat de
premsa o el dret que els ciutadans elegiren els seus
representants, per que a principi del segle XIX
eren una autntica revoluci.
Malauradament, la Constituci de Cadis no va durar
molt de temps, ja que el 1814 el rei Ferran VII la va
abolir i va prohibir terminantment qualsevol
referncia que shi fera.
Per aix, els defensors del sistema constitucionalista
adoptaren secretament lexpressi Viva la Pepa!
per a dir en realitat Visca la Constituci!
Ampliaci
14
Nom Data
1. Llig i contesta.
A quines construccions de lactualitat sassemblen les calades romanes?
2. Relaciona.
rudus nucleus
pavimentum statumen
3. Llig les pistes i pinta en el mapa les calades que els romans van construir a
Espanya segons la clau.
Via Augusta. Passava per les valls dels rius Ebre i Guadalquivir, i arribava
fins a Gades. Aquesta calada era la ms llarga de tota la pennsula Ibrica,
amb un recorregut total de 1.500 quilmetres. Entre altres llocs, passava
per Tarraco, Astigi o Corduba.
Via de la Plata. Anava des dEmerita Augusta a Asturica Augusta, passant
per Salmantica.
Via de la Vall de lEbre. Enllaava Tarraco amb Asturica Augusta a travs
dIlerda, Cesaraugusta, Numantia i Clunia.
Via de la Meseta. Unia Emerita Augusta amb Cesaraugusta, passant per
Toletum.
Mar C antbric
Asturica
Augusta
Numantia
Ilerda
NTIC
Clunia Cesaraugusta
Salmantica Tarraco
AT L
Toletum
OCE
Emerita
Augusta
Corduba
Astigi
i
a n
Gades e r r
t
d i
M e
M a r
Ampliaci
15
Nom Data
La mquina de vapor
En la llarga lluita de lsser hum per dominar cada vegada quantitats ms grans
denergia, hi hagu un moment crucial: els ltims anys del segle XVIII.
Des del naixement de lespcie humana i fins a aquest segle no hi havia hagut grans
canvis pel que fa a laprofitament de lenergia, a pesar que les necessitats energtiques
de la humanitat anaven augmentant.
El canvi es deu en gran part a James Watt, un inventor angls que va perfeccionar
la mquina de vapor.
Aquesta mquina aprofitava lenergia
continguda en el vapor daigua que
saconseguia cremant carb. Amb el
vapor daigua que se nobtenia, es podia
moure una roda a un ritme continu.
Rpidament sen va generalitzar ls
per a moltes tasques; per exemple:
en fbriques, mines, transports...
En particular va originar el ferrocarril.
Grcies a la mquina de vapor de Watt
i a altres invents sinstallaren grans
fbriques en les quals treballaven molts
obrers. Aquesta poca la coneixem com la revoluci industrial.
1. Llig i contesta.
En quin segle es va inventar la mquina de vapor?
Qui va inventar la mquina de vapor?
On creus que es va inventar la mquina de vapor? Per qu?
4. Un peu de foto s un text que sol aparixer juntament amb les imatges.
Observa aquestes imatges i inventan i escriu un peu de foto per a cada una.
Solucions
2. R. M. 3. Plantes F herba.
Els minerals tenen formes diferents, Herbvors F zebra.
per exemple, la pirita t forma Carnvors F lle.
regular. Refor 15: La conservaci
Els minerals poden tindre molta lluentor, dels ecosistemes
per exemple, la pirita. 1. Contaminaci F Fum dels vehicles
La malaquita s un mineral de color
i fem.
verd.
Desforestaci F Tala darbres.
Els minerals tenen duresa quan sn difcils
Sobreexplotaci F Utilitzaci excessiva
de ratllar.
dels recursos naturals.
3. Diamant.
2. Desforestaci, contaminaci
4. Construir edificis F guix. i sobreexplotaci.
Obtindre metalls F magnetita.
3. Un espai protegit s un ecosistema
Elaborar joies F diamant.
que les autoritats es comprometen
Refor 12: El sl
a conservar en bon estat i evitar que es
1. R. G. deterioren.
2. R. G. Resposta lliure (R. L.).
2. Organitzaci de les Nacions Unides 3. R. M. Perqu aquest dia se celebra que tots
(ONU): promoure el respecte tenim una Constituci, en la qual es recullen
dels drets humans al mn. els drets i deures de tots els espanyols,
Fons de les Nacions Unides per a independentment de quin siga el sexe, la
la Infncia (UNICEF): garantir raa, la religi
el compliment dels drets
Ampliaci 14
de la infncia.
Organitzaci Mundial de la Salut (OMS): 1. Les calades romanes sassemblen a les
collaborar en el desenvolupament carreteres.
sanitari en el mn. Les calades romanes unien les regions
i ciutats ms importants de lImperi Rom.
Organitzaci de les Nacions per a
Les calades romanes es van construir,
lAgricultura i lAlimentaci (FAO): elevar el
en un principi, per al desplaament
nivell de nutrici en el mn a travs de
de lexrcit.
lagricultura.
2. R. G.
Organitzaci de les Nacions Unides
per a lEducaci, la Cincia i la Cultura 3. R. G.
(UNESCO): impulsar la pau en el mn Ampliaci 15
mitjanant leducaci, la cultura, 1. En el segle XVIII.
les cincies i la comunicaci. James Watt.
3. FAO; UNICEF; OIT; OMS; UNESCO. A Anglaterra, perqu Watt era angls.
4. R. L. 2. La mquina de vapor aprofitava lenergia
que hi ha en el vapor daigua que
Ampliaci 13 saconseguia cremant carb. Amb el vapor
1. Als Estats Units. daigua que sobtenia es podia moure
En el segle XIX. una roda a un ritme continu.
Els drets i deures 3. R. M. Perqu en aquesta poca es van
dels ciutadans. realitzar descobriments i invents, com la
A Cadis. mquina de Watt, que facilitaren la
Ferran VII. installaci de fbriques.
Dos anys. 4. R. L.
2. R. G.
Les plantes
Nom Data
PARTS DE LA PLANTA
La fulla
Nom Data
PARTS DE LA FULLA
CLASSES DE FULLES
Segons la vora
Segons la forma
La flor
Nom Data
PARTS DE LA FLOR