Sfllabes, sons i lletres Cada paraula es pronuncia en una o més emissions de veu (glopades d'expiracid). Cada emissié de veu (0 glopada expirativa) és una sitlaba: ma- ‘dui-xes (3 sfltabes), a-ca-ba-des (4), memrjar (2), hort (1). Cada silaba pot tenir un o més sons, que en l'escriptura es representen per lletres. Heus aci l'abecedari o alfabet catala, que consta de vint-i-sis lletres: Hetres | lursnoms | —exemples dels sons que representen a la cant, cau, porta |b | ‘be (atta) ‘oc, raba, notable, dubte e | co car, cel miracle, anécdota 4 | de f | eta a | ge gat. sega, segle,Ilarg, gel. viatge, mig, regne ho | hac (generaiment muda) i | itlatinay fil, mai, noia i | joa ‘majestat,corretia k | ca {només apareix en noms d'origen estranger) t | ela tela, mal m | oma ‘mare, eamforo fn | ena dona, conca, planxa, canvi © jo cosa. gota. govern. roureda p | pe are. capgirell q | wu quatre rt | era rosa, pera, car s | essa Savi, cosa, potser eel terra, atlantic, fletxa, viatge ule just, ni, quatre, cauen vy | velbaica) | caval! w_ | vedoble (només apareix en noms d'origen estranger) x | xeixoics | xaloc, gui, fete, luxds, excéntrc, exemple y | igrega (integrant el digraf ny; com a lletra, en noms estrangers) 2 | zeta donzella, dotze OBSERVACIONS 1) A més de les lletres prépiament dites tenim els digrats, conjunts de dues Hletres ‘que representen un sol ¢o.' Sén els segients: = rr (entre vocals): terra =5_ (entre vocals): passera =I det pall, cavall “ny (equivalent a la castellana): nyap, Catalunya, luny2 qu (davant de e,/): pagquet. quitrd = 9u (davant de e, 7): guerra, aguila (darrere de ae. 0. uk: cata, peix. coix ux 2) Existeix, com en francés i altres llengtes, la lletra modificeda ¢, dita ce trencada roe. pinga, et. 3) Noteu les alternances grafiques (segons que sigui davant de a, 0, v, o davant de ei ca que qui coc sa ce ci gg ga gue gui. go. gu ja ge gi jo jw VOCABULARI CORRECTE Encara que en catala tenim noms i adjectius acabats en -o (com carro, ferro, flonjo, ganxo, gerro, suro, toro, totxo. etc.), aquesta terminacié és més tipica del castella. Hi ha molts mots castellans en -o final que corresponen a mots catalans sense aquesta letra. Exemples: CASTELLA —CATALA CASTELLA —CATALA barato (adj) barat regalo a) tombere””—bambor reat reat canguro congur Seméoro _semafor asco case tabaco taboe cigarro ciger telefono teleron estupendo ——_estupend tubo tu fro fer Alfredo Alfred ‘gosto gest Amparo Emper oro or Arturo Artur Indio inat camito cami oso és Casimiro Casimir aro rr Jacinto Jecint bé corresponen @ mots amb -o canviada per -e: cast. metro (unitat de longitud), centimetro, termémetro, litro... Isidro, Leandro, etc.=cat. metre, centimetre, termometre, litre... Isidre, Leandre, etc. Ete digas, naturalment no iguen com a tals an las Wtesalfabétques. Pero trobar en un

You might also like

• Dossier CIÈNCIES DEL MÓN CONTEMPORÀNI

  

  Document28 pages

  Dossier CIÈNCIES DEL MÓN CONTEMPORÀNI

  Joooaaannn

  No ratings yet
• Filosofia Ciutadania

  

  Document9 pages

  Filosofia Ciutadania

  Joooaaannn

  No ratings yet
• CMC Poster 4

  

  Document1 page

  CMC Poster 4

  Joooaaannn

  No ratings yet
• • Magazines
  • Podcasts
  • Sheet music
• Ètica Kantiana

  

  Document1 page

  Ètica Kantiana

  Joooaaannn

  No ratings yet
• 6 Mill

  

  Document10 pages

  6 Mill

  loperena68

  No ratings yet
• Ètica Kantiana

  

  Document1 page

  Ètica Kantiana

  Joooaaannn

  No ratings yet