EL SILENCI DEL SO

TREBALL DE RECERCA
Alba Arana Barragan

2n de Batxillerat

Tutora: Merc Saurina

Data del lliurament: 15/12/16

NDEX
1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
2. Objectius. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3
3. La sordesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
3.1. L'rgan auditiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
3.1.1. L'oda externa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4
3.1.2. Loda mitjana. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
3.1.3. Loda interna . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5
3.2. Com arribem a escoltar els sons? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
4.Tipus de sordesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
4.1. Segons el moments d'adquisici . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7
4.2. Segons el grau de prdua auditiva . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8
4.3. Segons el lloc de la lesi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8
5. Disfuncions auditives i causes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9
5.1. Causes congnites de sordesa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
5.2. Causes adquirides . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10
5.3. Prevenci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .10
6. Detecci d'aquesta discapacitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
6.1. Audiometries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
6.1.1. Com es realitza una audiometria?. . . . . . . . . . . . . 11
6.1.2. Interpretaci dels resultats d'una audiometria. . . . 12
7. Ajudes vries . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
7.1. Audifons. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
7.1.1. Tipus d'audifons ms habituals. . . . . . . . . . . . . . .13
7.2. Implant Coclear . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .14
7.3. Ajuda logopdica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
8. CREDA a Girona (CREDAG) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
9. Apartat prctic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
9.1. Un cas real: la sordesa de la meva mare. . . . . . . . . . . . . . . 18
9.2. Interpretaci i comparaci de dues audiometries . . . . . . . . 20
9.3 . Entrevista a la Luca Heredia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
9.4. Entrevista a lAnna Agust. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

1
10. Conclusions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
11. Valoraci personal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
12. Agraments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
13 . Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

2
 1. INTRODUCCI
El meu treball de recerca es titula EL SILENCI DEL SO. Aquest ttol parteix
del que senten les persones sordes, s a dir el silenci, quan els oients o els
aparells elctrics emeten algun so. M'agradaria aprendre ms curiositats sobre
la sordesa i demostrar que no s gens fcil viure sense sentir cap mena de
soroll. Considero que s un tema interessant que cal donar a conixer.

El motiu el qual m'ha impulsat a triar aquest tema s la convivncia diria amb
una persona sorda, la meva mare. Ella es diu Carmen i t 45 anys, t una
famlia que lestimem moltssim i t un recolzament incondicional de tots
nosaltres i daltres persones properes al seu entorn.

En aquest treball vull deixar constncia de les dificultats que va tenir la meva
mare des que se li va diagnosticar la sordesa a ledat de 8 anys i les que ha
pogut tenir a mida que han anat passat els anys. Tamb vull mostrar que les
ajudes que ha rebut ella al llarg de la vida, sn mnimes en comparaci amb les
que reben actualment les persones amb un dficit auditiu. Els dficits auditius
que afecten els nens poden retardar el seu desenvolupament del llenguatge i,
per tant, alenteixen laprofitament escolar. Aix es pot evitar si hi ha una
detecci preco i un tractament oport. Tot i aix cal estar atents perqu s
bastant com que nens i adults amb defectes daudici sofreixin allament
social.

2. OBJECTIUS
Quan vaig iniciar el treball em vaig plantejar el segents objectius:

1. Adquirir coneixements sobre la sordesa i el seu tractament.

2. Saber interpretar mnimament una audiometria, en concret la de la meva
mare, per desprs poder fer una comparaci entre la primera
audiometria que li van fer i la ms actual.
3. Comparar el cas de la meva mare amb el cas actual duna adolescent
que pateix sordesa i que assisteix al mateix institut que jo.

3
 3. LA SORDESA

Segons lOMS (Organitzaci Mundial de la Salud) la sordesa s la prdua

absoluta de la capacitat auditiva en una o dues odes. La prdua de la facultat
de sentir pot sser total o parcial.

3.1. Lrgan auditiu

L'oda s l'rgan sensorial que capta les informacions del mn sonor que ens
envolta, les amplifica i les transmet al
cervell, on sn interpretades.

Les alteracions en el sistema auditiu

provoquen diferents tipus i graus de
prdues auditives.

Per facilitar-ne l'estudi, poden dividir

l'orella en tres parts: l'oda externa,
FONT: Presentaci dels sentits
l'oda mitjana i l'oda interna.
1

3.1.1. Loda externa

L'oda externa est formada pel pavell auditiu, un plec cutani que, reforat a
linterior per una massa cartilaginosa, compleix la
funci de concentrar les ones sonores i dirigir-les
cap a linterior de lorella; i pel conducte auditiu,
un canal ondulat que t la funci dintroduir les
ones cap a linterior de loda mitjana i serveix, a
ms a ms, de cambra de ressonncia i
damortiment dels sons aguts. Tamb t les
funcions de protegir i amplificar lenergia sonora FONT: Presentaci dels sentits
grcies a la ressonncia que els sons pateixen al
2
extravasar la llum.

1
http://www.slideshare.net/jocdelabolamitja/presentaci-els-sentits-definitiu
2
http://www.slideshare.net/jocdelabolamitja/presentaci-els-sentits-definitiu

4
 3.1.2. Loda mitjana

L'oda mitjana est formada per la cavitat

timpnica, la qual consisteix en una cavitat que
actua com a amplificador mecnic i transmet el
so cap a la finestra oval, situada a lentrada de
lorella interna. El so, s a dir, les ones sonores
es transmeten a travs duns petits ossets
FONT: Presentaci dels sentits
anomenats martell, enclusa i estrep que es
3
troben dins daquesta cavitat.
Daltra banda, a la part anterior de la cavitat timpnica hi ha tamb un conducte
osteocartilagins, anomenat trompa auditiva o trompa dEustaqui, que arriba
fins a la paret externa de la faringe, per tant a lexterior. T com a funci regular
la pressi dins de lorella.

3.1.3. Loda interna

L'oda interna s la part ms gran de lrgan auditiu. Est situada a la base del
crani en una regi de los temporal, el qual t una forma piramidal i es coneix
vulgarment com a penyal. Lorella interna es comunica amb lorella mitjana a
travs de la finestra oval i s lencarregada de convertir les ones sonores en
impulsos nerviosos que es transmeten al cervell a travs de les terminacions
nervioses que hi ha a lrgan de Coti.
Daltra banda a travs dels centres
nerviosos del sistema vestibular, lorella
interna sencarrega tamb denviar
informaci al cervell sobre lequilibri del cos.

FONT: Presentaci dels sentits

3
http://www.slideshare.net/jocdelabolamitja/presentaci-els-sentits-definitiu
4
http://www.slideshare.net/jocdelabolamitja/presentaci-els-sentits-definitiu

5
 3.2. Com arribem a escoltar els sons?

Fins ara hem pogut observar i entendre l'anatomia de l'orella i les funcions de
les diferents parts que la formen. Ara, per explicar de quina manera arribem a
sentir-hi, cal resseguir el cam que recorren les ones sonores a travs de
lorella.

Les ones sonores entren a lorella externa pel pavell auditiu i es dirigeixen cap
a lorella mitjana a travs del canal auditiu, al final del qual hi ha el timp, que
es mou cap endavant i enrere a mesura que les ones sonores entren.

Quan el timp es mou i entra en contacte amb la cadena dossets (el martell,
lenclusa i lestrep) un dells, en concret lestrep, pressiona la finestra oval, que
comunica amb la part interna de lorella. Aleshores la finestra oval transmet
limpuls nervis al lquid endolimftic i es produeix una srie de vibracions que
provoquen lalliberament dels neurotransmissors que hi ha a les fibres
nervioses auditives, les quals envien informaci al cervell, on els senyals seran
interpretats com a sons concrets.

__________________________________________________________

6
 4. TIPUS DE SORDESA

Podem classificar la sordesa de la segent manera:

Segons el moment dadquisici
Segons el grau de prdua auditiva
Segons el lloc de la lesi

Les prdues auditives es mesuren en decibels (dB)

4.1. Tipus de sordesa segons el moment dadquisici

Sordesa Prelocutiva:
Aquesta sordesa fa referncia a les persones sordes de naixement o que lhan
adquirit en els primers anys de vida, sense haver aconseguit un domini del
llenguatge.
Sordesa Postlocutiva
En aquest tipus de sordesa la prdua auditiva sha adquirit desprs de
ladquisici del llenguatge.

La principal diferncia que trobem entre aquestes dues sordeses s molt

important. El fet dhaver adquirit la sordesa desprs de laprenentatge del
llenguatge comporta un gran avantatge respecte a les persones que no ho han
aprs. Ladquisici del llenguatge oral entre els infants sords s molt diferent
de dels oients. Aquest fet comena aparixer des dels primers mesos. Els plors
i amanyacs dels primers quatre mesos sn igual en els un i en els altres, per
aquestes expressions vocals comencen a decrixer en els infants sords amb
prdues auditives greus i profundes a partir dels quatre-sis mesos. La manca
de retroalimentaci auditiva de les seves prpies vocalitzacions contribueix a
aquesta desaparici. Mentre que els infants odors comencen des de els
primers mesos a desenvolupar pautes dentonaci corresponents al llenguatge
oral que senten, a respondre diferencialment a aquestes entonacions i a
percebre la relaci entre el so i la visi, els infants sords no manifesten de la
mateixa manera aquests comportaments.

7
 4.2. Tipus de sordesa segons el grau de prdua auditiva
Deficincia Auditiva Lleugera (DAL):
La persona que pateix aquest tipus de sordesa no sent les veus dbils; s
considerada una persona distreta que fa repetir les coses amb molta
freqncia. Tot i aix li ser difcil comprendre el que escolta en ambients molt
sorollosos. La prdua auditiva s entre 20 i 40 dB.

Deficincia Auditiva Mitjana (DAM):

En cas de patrir deficincia auditiva mitjana es necessita una certa intensitat en
el so per poder comprendre b les paraules. s freqent el retard del
llenguatge o les disllies, s a dir, problemes d'articulaci. La prdua auditiva
s entre 40 i 70 dB.

Deficincia Auditiva Pregona (DAP):

Els afectats per aquesta sordesa noms poden arribar a sentir sorolls
excessivament forts. Si no posseeixen una educaci adequada els costar
aprendre a parlar, per ho poden aconseguir. La prdua auditiva s superior
als 90 dB.

Cofosi
No queda cap resta auditiva, sn casos molt excepcionals.

4.3. Tipus de sordesa segons la localitzaci de la lesi

Sordesa de transmissi:
Es produeix quan la lesi est situada a loda externa o a loda mitjana,
provocant que el so no pugui arribar a loda interna de la persona afectada. Es
produeix una prdua en la claredat i en la qualitat del so.

Aquesta sordesa s pot solucionar de manera quirrgica, amb productes

farmacutics receptats pel doctor o fins i tot els audifons, ja que alleugen el
dficit auditiu.

8
 Sordesa de percepci o neurosensorial:
Sn lesions que estan situades a loda interna, causen una prdua en la
qualitat del so i modificacions en la qualitat de percepci auditiva, s a dir,
provoquen que se senti diferents el so.

Hi ha vries causes daquest tipus de sordesa com ara: lordre gentic

(hereditries), prenatals (malalties infeccioses que pot haver patit la mare
durant l'embars) o produdes per afeccions durant la infncia, entre daltres.

Sordesa mixta
En aquest cas aquesta sordesa la lesi afecta tot lrgan auditiu (oda externa,
oda mitjana, oda interna). El principal causant de la sordesa mixta s un cop
fort en la zona auditiva o alguna infecci molt forta. Es pot tractar amb ajuda
mdica o amb un audifon.

5. DISFUNCIONS AUDITIVES I CAUSES DE LA SORDESA

5.1. Causes congnites de la sordesa

La prdua daudici pot ser hereditria. Si un o els dos progenitors o algun

parent s sord, hi ha un risc ms gran que el nen o nena neixi sord.

Tamb pot ser que hi hagi hagut problemes en l'embars o en el part, com ara:
Baix pes al nixer.
Hipxia en el moment del part o situacions durant el mateix que fan que
hi hagi dficit doxigenaci de la sang del fetus.
Rubola, sfilis o altres infeccions que afecten la dona embarassada.
s de medicaments ototxics durant lembars
Ictercia greu que pot lesionar el nervi ptic del nounat

9
 5.2. Causes adquirides de la sordesa

Les causes adquirides sn provocades per una srie delements com ara:

Algunes malalties infeccioses com la meningitis, xarampi i

parotiditis.
Les infeccions crniques de loda.
Lafectaci de loda interna a causa de medicaments ototxics.

Traumatismes cranioenceflics o de les odes.

El soroll excessiu, com per exemple, treballar amb una mquina molt
sorollosa, escoltar msica amb un volum molt alt o exposar-se a
sorolls molt intensos.
La prdua daudici relacionada amb lenvelliment
Lobstrucci del conducte auditiu per acumulaci de cerumen o per
cossos estranys
Lotits a lorella mitjana duna manera crnica.

5.3. Prevenci

La meitat dels casos de sordesa i defectes de laudici es poden evitar, ja que

una gran part dels casos es poden tractar si sn diagnosticats a temps. Algunes
estratgies de prevenci sn:
Vacunar als nens contra les malalties prpies de la infncia, sobretot,
xarampi, meningitis, rubola i parotiditis.
Vacunar contra la rubola les dones adolescents abans que quedin
embarassades.
Fer proves de detecci per descartar la sfilis i altres infecciones a dones
embarassades.
Millorar latenci prenatal i perinatal.
Evitar ls de medicaments ototxics.
Disminuir lexposici a sorolls excessivament alts amb ls de dispositius
de protecci personal.

10
 6. DETENCI DE LA PRDUA AUDITIVA
Existeixen diversos medis i proves per poder detectar la sordesa per en el
meu treball de recerca us en presentar una: l'audiometria tonal que s la ms
utilitzada.

6.1. Audiometries
Una audiometria s una prova la qual avalua el funcionament del sistema
auditiu i permet determinar la capacitat d'una persona en escoltar sons i la fase
del procs d'audici que est alterada.

Els resultats d'aquesta prova es reflecteixen en una grfica anomenada

audiograma. Els parmetres bsics de l'audiograma sn la freqncia i la
intensitat. Les freqncies que shi exploren sn les segents (de greu a agut):
125, 250, 500, 1.000, 2.000, 4.000 i 8.000 Hz, i sovint tamb algunes
dintermdies com les de 750, 1.500, 3.000, i 6.000 Hz.

6.1.1. Com es realitza una audiometria?

A lhora de realitzar una audiometria, el primer que fa el professional que la
realitza s fer unes preguntes generals sobre el teu estat de salut i sobre les
situacions en qu has notat dificultat per escoltar sons, si s aix. Just desprs,
observa amb l'otoscopi l'interior del conducte auditiu i el timp. Desprs de
realitza aquest estudi bsic, et demana que passis a una cabina on et posars
diferents cascos amb altaveus.

En primer lloc, et prega que et posis un auricular a l'orella dreta i desprs un

altre a l'orella esquerra. Amb aquests auriculars estudia la transmissi del so
amb normalitat a travs del sistema auditiu. Desprs tel colloca darrere de
cada orella, recolzats en l'os, per estudiar la conducci ssia, que serveix per
saber si el sistema nervis funciona correctament pel que fa a entendre els
sons.

11
Cada un d'aquests cascs, el realitzador de la prova emetr diferents xiulets
amb intensitat i to diferents. Cal fer un senyal cada vegada que el pacient sent
un xiulet, aix es podr identificar quin s el volum i el to que escolta malament.
Llavors prova amb cada auricular si entens diferents paraules que pronuncia
correctament. Tamb demana que les repeteixis immediatament desprs
d'escoltar-les.

La segona part de la prova s la ms

important, ja que sestudia com en el dia a
dia hi ha dificultat per entendre paraules o
frases. El professional pot interpretar els
resultats en el moment, i fins i tot
recomanar-te algun tractament, com ara
una prtesi auditiva. Audiometria a la meva mare a
Widex.

6.1.2. Representaci de les audiometries

Les freqncies fan referncia a lalada dels sons: greus,

mitjans o aguts, sn mesurades en Hertzs, Hz.

La intensitat correspon
al volum, es mesura en
decibels, dB.

Imatge duna audiometria tonal

En totes les audiometries hi trobem una srie de punts vermells, els quals
representen linici daudici de cada freqncia de lorella dreta. En canvi
lorella esquerra marca l inici daudici a cada freqncia amb una creu de
color blava.

5
http://www.histrionicamente.net16.net/75278/audiometria-tonal.html

12
 7. AJUDES VRIES PER A LES PERSONES SORDES
Les persones sordes per sort poden tenir algunes ajudes, grcies als grans
avenos tecnolgics per poder sentir com ara els audifons, l'implant coclear i
l'ajuda logopdia.

7.1. Els audifons

Els audifons sn sistemes electrnics compactes d'alta tecnologia, recoberts

per una carcassa plstica que amplifiquen el so. S'utilitzen perqu la persona
que els utilitza i els necessiti pugui sentir millor. Aquesta amplificaci s'ajusta
exactament a la necessitat auditiva del pacient a travs d'una programaci.

Els audifons estan composats de tres elements bsics: el micrfon,

l'amplificador i el receptor.
El micrfon t la funci de rebre el so i convertir-lo en un senyal elctric.
L'amplificador augmenta la potncia del senyal i l'envia al receptor.
El receptor converteix el nou senyal elctric en sons de parla que es
transmeten a loda.

Aquests aparells solen donar resultats molt bons, per cal dir que de la mateixa
manera que no totes les persones amb deficincia auditiva tenen el mateix grau
de dficit o tipus de sordesa, tampoc totes les persones sordes no tenen la
mateixa resposta en utilitzar els audifons.

7.1.1. Tipus daudifons ms habituals

Audifons d'inserci profunda: Aquest tipus

d'audifon s'utilitza en el cas que la prdua sigui lleu. La
majoria dusuaris consideren aquesta adaptaci ms
esttica.
Imatge dun audifon
dinserci profunda.

FONT: Clnica Montany

13
Audifons intrauriculars: En aquest cas sutilitza per
prdues lleus i moderades. Sn d'un s ms confortable.
Es fabriquen a mida per ser collocats a dins l'oda
externa. No sn els ms recomanats perqu no tenen les
Imatge dun audifon
caracterstiques d'amplificaci per cobrir prdues greus.
intrauricular.

FONT: Clnica Montany

Audifons retroauriculars: S'utilitzen en el cas de tenir

prdues severes o profundes, ja que aquests audifons
tenen millors prestacions i sn ms fcils d'utilitzar. Sn
els ms visibles. Imatge dun audifon
retroauricular.

FONT: Clnica Montany

Els audifons utilitzen diferents tipus de tecnologia o de circuits. Els primers

audifons que es van fabricar disposaven d'una tecnologia en la qual
s'utilitzaven tubs de buit i grans i pesades bateries. Avui en dia es dissenyen
audifons amb microxip, informatitzaci i processadors de so digitalitzat.
Podem diferenciar els audifons en programables i no programables, ja que es
pot canviar la sincronitzaci depenent de l'ambient que es trobi la persona.

7.2. Limplant coclear

Un implant coclear s un dispositiu mdic dissenyat per reviure un sentit hum,

l'oda.

s un dispositiu electrnic implantat quirrgicament capa de substituir

l'estimulaci electroqumica que es produeix en la cclea quan hi ha una
disfunci de les cllules ciliades. Va collocat a l'oda interna.

Aquest converteix els sons en sries de senyals elctrics que estimulen les
fibres nervioses en la cclea i d'aqu es transmeten al cervell, la qual cosa
permet el reconeixement de la parla.

14
Hem de tenir en compte que els sons que rep una persona que t un implant
coclear sn diferents als que nosaltres sentim, ja que perceben sons metllics
que el cervell ha daprendre a identificar, s a dir, cal que el cervell sacostumi i
aprengui a comprendre aquests sons per convertir-los en una audici normal
per a la persona.

Per aquest fet, els implants coclears porten molta fenia un cop implantats
perqu hi ha un gran procs desprs de rehabilitaci logopdia. Aquest implant
se sol utilitzar molt per als nadons, ja que aix quan neixen se'ls implanta i no
tenen tants problemes alhora dadquirir el llenguatge.

L'implant coclear est format per dues parts, una part externa i una part interna.
Aquestes dues parts es posen en contacte grcies a un imant.

La part externa
La part externa est formada per un micrfon el qual recull els sons que
desprs sn desviats a un processador des d on se seleccionen i es codifiquen
els sons ms tils per a la comprensi del llenguatge. Per ltim, amb el
transmissor s'envien els sons codificats al receptor.

La part interna
La part interna s un prtesi auditiva que es fixa quirrgicament. Principalment
s'implanta un receptor en l'os mastoides, darrere del pavell auricular, el qual
envia els senyals elctrics als elctrodes. Els elctrodes s'introdueixen en
l'interior de la cclea i estimulen les cllules nervioses que encara queden amb
funcionament. Aquests estmuls passen al cervell a travs del nervi auditiu, que
els reconeix amb sons i llavors t la sensaci d'escoltar.

Imatge de la part exterior de Imatge de la part interior de

limplant coclear limplant coclear

15
 7.3. Ajuda logopdica

Els infants sords poden rebre ajudes logopdiques per evitar un retard o
problemes en el llenguatge o en lestudi.

Quina s la funci dels logopedes?

Avaluar el llenguatge de cada alumne.

Elaborar un programa d'intervenci logopdia

Atendre individualment els alumnes amb un nombre variable de sesions
segons el cas.
Lliurar un informe sobre el progrs logopdic de l'alumne a final de curs.

Coordinar-se amb els tutors d'aula i mestres deducaci especial.

Compartir el cas amb l'EAP (Equip d'Assessoraments i orientaci
Psicopedaggica), un servei de suport i assessorament psicopedaggic i
social que depn del Departament dEnsenyament.
Seleccionar els alumnes, els quals seran atesos al CREDA (Centre de
Recursos Educatius per a Deficients Auditius)

Atendre i orientar a les famlies.

8. CREDA A GIRONA (CREDAG)

El CREDA s un Servei Educatiu Especfic del Departament dEducaci de la

Generalitat de Catalunya. La seva funci principal s collaborar amb els
centres docents i els serveis educatius de zona per donar resposta a les
necessitats educatives dels alumnes amb sordesa i dels alumnes amb trastorns
de llenguatge. Poden oferir els seus serveis en els Centres Pblics i Concertats
de les Comarques Gironines que depenen del Departament d'Educaci.

L'any 1989 s va crear el CREDA a Girona, un dels primers a crear-se a

Catalunya. Principalment es va realitzar per donar un suport a la integraci dels
nens sords a la societat i a les escoles. Llavors, ms tard, tamb va intervenir
en l ajudar dels nens que tenen un trastorn en el llenguatge.

16
Actualment hi treballen uns 40 professionals: una psicopedagoga, una
audioprotesista i trenta set logopedes distributs per les nou comarques
gironines.

Per treballar al CREDA, a part de ser logopeda tamb has de tenir el ttol de
mestre. Cada logopeda t una mitjana de 10 alumnes repartits en tres escoles
diferents. El procs d'ensenyament i d'ajuda als alumnes dura tot el curs
escolar. Aproximadament dediquen dues o tres hores de logopedagogia
setmanal a cada alumne.

Des del CREDAG sofereixen una srie de serveis:

Atenci logopeda a alumnes amb deficincia auditiva o amb trastorn de

llenguatge.
Exploraci psicolingstica dels alumnes atesos pel CREDA.
Acolliment familiar per a pares d'alumnes amb deficincia auditiva.
Assessorament als Centres escolars on hi hagi matriculats alumnes amb
sordesa o amb trastorn de llenguatge.
Collaboraci amb l'EAP per decidir si un alumne s creditor d'atenci
del CREDA.
Valoraci audiolgica dels alumnes amb sospita o amb diagnstic de
prdua auditiva.
Revisi audioprottica de tots els alumnes amb prtesis auditives,
estiguin o no atesos pel servei de logopdia

17
 9. APARTAT PRCTIC

9.1. Un cas real: la sordesa de la meva mare

La meva mare t 45 anys i pateix una sordesa profunda de segon grau des dels
vuit anys. T una prdua del 85% a cada oda. El seu cas es pot considerar
especial: ella no va nixer sorda sin que shi va quedar a causa d'una
operaci quirrgica, exactament duna operaci dels adenoides, on
accidentalment li van cremar els nervis auditius. Va tenir la gran sort que, en
aquella edat, ja havia adquirit el llenguatge, per tant actualment parla molt b,
tot i que encara t algunes dificultats en la pronncia dalgunes lletres en
concret.

El fet de ser no sentir no la va afectar a nivell destudis, al contrari, treia molt

bones notes. A classe sempre seia a primera fila per aix poder fer una bona
lectura labial dels professors i ells sempre la miraven a lhora de fer les
explicacions. Va aprendre tota sola a llegir els llavis, ja que no tenia cap mena
dajuda logopdica com podem trobar actualment per als nens sords. Tot i aix,
s que en alguns aspectes dels estudis si es va veure afectada: la seva gran
illusi era estudiar medicina per com aquesta carrera es realitzava a
Barcelona, els seus pares no li van deixar fer per por, ja que en ser sorda se
sentien insegurs i els preocupava que marxes a una gran ciutat sola. Aleshores
va estudiar economia de lempresa a Girona.

De fet, no deia que no hi sentia, ho va dissimular fins que va fer quinze anys.
Al principi de la seva sordesa als 8 anys, va ser una etapa dura, samagava i es
refugiava en el seu propi mn i no li agradava relacionar-se amb altres
persones. Va arribar un punt per que va agafar confiana en ella mateixa, aix
li va permetre poder explicar el que li passava amb molta llibertat i a ms
relacionar-se molt ms amb els seus amics. Des d aquell moment tots ells van
estar sempre al seu costat ajudant-la i recolzant-la amb tot el que necessitava.
Durant ladolescncia, una poca difcil a lhora destablir relacions personals,
no va tenir inconvenients.

18
En aquesta etapa de la vida comencen aparixer els primers amors per aix
tampoc no va resultar un problema. Amb vint-i-un anys va conixer un noi, que
actualment s el meu pare, amb el qual han estat junts durant molt de temps.
Ell es va enamorar della i no li va suposar cap inconvenient que estigus
sorda, al contrari, la va ajudar moltsim.

La sordesa, per, la va afectar en altres aspectes de la vida quotidiana.

Accions molt simples que nosaltres realitzem sense cap mena de problema, a
ella li causaven dificultats i avui en dia encara lin causen. Una delles s anar al
cinema a veure una pellcula, ja que no sent el que diuen els actors i
actualment, com que el volum s molt elevat i li provoca una reacci molesta
amb laudifon. Altres problemes sn: parlar per telfon, anar a comprar a
qualsevol botiga, ja que algunes persones no sesforcen gaire a lhora de
parlar-los ms fort o vocalitzar ms perqu els puguin entendre.

La meva mare va comenar a portar audifons als vint-i-nou anys, veia que es
defensava prou b en la vida perqu per sort, era una persona molt espavilada
i pensava que no el necessitava. Quan vaig nixer va decidir posar-se un
audifon per experimentar ms la seva vida i poder gaudir de la meva infncia.
Els primers mesos amb laudifon els va passar fora malament, li va costar
molt acostumar-se a sons i sorolls com el dels cotxes, els ocells, la fressa dels
vens, etc. Aquest factor la va condicionar a lhora de no tenir ms fills perqu
durant els meus primers mesos i anys de vida va patir bastant, perqu tenia por
de no sentir-me al plorar, al parlar, etc.

Actualment continua portant un audifon i est molt contenta i orgullosa de

portar-lo. Pensa que sense ell shagus perdut moltes coses de la vida. Ara
mateix no pot viure sense ell, fins i tot diu que si de petita hagus sabut que
amb un audifon li canviaria tant la vida, se lhagus posat abans.

Fa 38 anys no hi havia totes les ajudes qu he parlat en apartats anteriors, per

tant no va rebre assistncia logopdica a lescola ni suports de cap mena. Amb
lajuda de metges i tot lesfor dels seus pares va aprendre a tirar endavant
sempre.

19
 9.2. Interpretaci i comparaci de dues audiometries

AUDIOMETRIA 1

78 dB
2
77 dB
22
2
22

AUDIOMETRIA 2

102 100

2 2

22 22

20
La primera audiometria s del desembre de 1979. Quan van realitzar-li la meva
mare tenia 9 anys, prcticament s de les primeres que es va fer. La segona,
en canvi, s del setembre de 2016, s la ms actual.

En aquestes dues audiometries podem observar clarament que la meva mare

pateix una caiguda daguts, s a dir, les freqncies greus les escolta millor a
diferncia de les agudes. Aquest fet s un inconvenient a lhora de sincronitzar
el seu audifon, ja que si augmenten el seu volum li causa una reacci molesta
en les freqncies agudes, de manera que han dutilitzar la transposici
freqencial.

La transposici freqencial s una prestaci avanada que permet traslladar la

informaci del rang de freqncies que correspon a una zona coclear morta a
freqncies ms greus on loda que tenen resposta.

Per realitzar la comparaci entre les dues audiometries he elaborat la mitjana

de la prdua auditiva utilitzant les freqncies segents: 500, 1K6, 2K I 4K.

Per elaborar la mitjana de la prdua auditiva sha dutilitzar les freqncies

escollides i les dades dintensitat que presenta laudiometria del pacient. Un cop
disposem de les dades dintensitat es realitza la suma daquestes i el seu
resultat es divideix entre quatre.

Mitjana Audiometria 1

Oda dreta
500 1000 2000 4000 Hz
70 75 80 90 dB
Mitjana 78 dB

6
1K = 1000 Hz

21
Oda esquerra
500 1000 2000 4000 Hz
70 80 80 89 dB
Mitjana 77 dB
Mitjana Audiometria 2

Oda dreta
500 1000 2000 4000 Hz
75 102 110 120 dB
Mitjana 102 dB

Oda esquerra
500 1000 2000 4000 Hz
70 90 120 120 dB
Mitjana 100 dB

Aleshores, amb les mitjanes de la prdua auditiva de les dues audiometries que
he realitzat, he pogut extreure dues conclusions:

I. Tot i que en els dos casos hi ha una caiguda daguts similar, amb el
temps la meva mare ha perdut audici. Aquest fet el podem veure
reflectit sobretot en la freqncia 4K, la qual engloba una major part dels
sons que escoltem.

II. Hi ha una mnima diferncia entre la mitjana de les dues odes tan a la
primera audiometria com a la segona.

22
 9.3. Entrevista a la Luca Heredia

Per comparar amb el cas de la meva mare he realitzat una entrevista a la Luca
Heredia i nhe extret el que veurem a continuaci.

La Luca t 14 anys i fa tercer dESO al mateix centre que jo, lInstitut de

Vilablareix; tamb compartim el mateix esport, el bsquet. Ella pateix una
sordesa severa a diferncia de la meva mare. Li van detectar als 3 anys per
els seus pares seguidament de la seva detenci van decidir ficar-li dos
audifons. Actualment en segueix portant.

De petita va tenir alguna dificultat per aprendre a parlar, ja que li van detectar
fora tard i encara no havia adquirit el llenguatge. A ligual que la meva mare
actualment, per sort, parla molt b, tot i que encara t algunes dificultats en la
pronncia dalguns sons en concret.

La Luca normalment fa una lectura labial quan parles amb ella, tot i portar els
dos audifons a vegades no acaba de captar el missatge. Les dues
coincideixen en que van aprendre per la seva compta a fer la lectura labial, ja
que aquest fet neix sol quan te nadones que no escoltes cap mena de so.

Justament es troba en una etapa molt complicada de la vida, ladolescncia.

Com en el cas de la meva mare que, al principi, li va afectar, a la Lucia no li
esta causant cap inconvenient ser una persona sorda. T confiana en ella
mateixa i no t por de relacionar-se amb altres persones. Els seus amics la
respecten molt i sempre que mantenen una conversa intenten que ella spiga
del tema del qual estan parlant. Per si que en alguns aspectes es veu
afectada: a vegades no escolta el xiulet de lrbit quan juga a bsquet, als
entrenadors, etc.

La Luca, rep atenci logopdica des dels 4 anys en el CREDAG i a ms al llarg

de tota leducaci primria ha tingut un suport logopdic de dues hores
setmanals. En canvi la meva mare no va tenir la sort de rebre les ajudes que
proporcionen actualment el CREDAG o els instituts.

23
Entrevista a lAnna Agust

LAnna Agust s lactual logopeda de lInstitut de Vilablareix i treballa en el

CREDAG. He tingut la gran sort de poder contactar amb ella i fer-li algunes
preguntes sobre el CREDA i altres qestions del tema.

1. En que consisteix el CREDA?

El CREDA s un Servei Educatiu Especfic del Departament dEducaci de la
Generalitat de Catalunya. La seva funci principal s collaborar amb els
centres docents i els serveis educatius de zona per donar resposta a les
necessitats educatives dels alumnes amb sordesa i dels alumnes amb trastorns
de llenguatge.

2. Quin any es va crear a Girona?

L'any 1989 s va crear el CREDA a Girona, un dels primers a crear-se a
Catalunya.

3. Quants treballadors/es hi ha aproximadament?

Actualment hi treballen uns 40 professionals: una psicopedagoga, una
audioprotesista i trenta set logopedes distributs per les nou comarques
gironines.

4. Quines ajudes proporcioneu als nens?

Principalment oferim una atenci logopeda a alumnes amb deficincia auditiva
o amb trastorn de llenguatge.

5. Com sinterpreta una audiometria?

Explicaci de l interpretaci duna audiometria (6.1.2.)

24
 10. CONCLUSIONS

Hem arribat al final daquest treball sobre la sordesa, definida com la prdua de
la capacitat auditiva en una o ambdues odes. La prdua de la facultat de sentir
pot sser total o parcial. Des de petita he pogut comprovar que les dificultats de
les famlies amb persones sordes sn moltes per que, tot i aix, depn molt de
com la famlia sadapti a aquestes circumstncies.

A lhora de redactar el treball el vaig estructurar en funci dels tres objectius

que em vaig proposar a linici i que shan acomplert en gran mesura:

A) En primer lloc, grcies a la recerca dinformaci sobre la sordesa i el seu

tractament, he pogut adquirir ms coneixement del tema.

B) En segon lloc, amb lajuda de la logopeda Anna Agust, he aprs a realitzar

la interpretaci mnima de les audiometries de la meva mare per, desprs, fer-
ne una comparaci: amb lajuda de la mitjana de la prdua auditiva que he
realitzat amb les dues audiometries, he pogut observar que, al llarg del temps
la meva mare a perdut audici.

C) Per ltim, amb lentrevista de la Luca Heredia i lAnna Agust, he pogut

realitzar la comparaci entre ella i la meva mare: Al mateix temps que
comparteixen moltes semblances, tamb hi trobem algunes diferncies. La
desigualtat ms rellevant s lajuda que actualment reben els nenes amb
dficit auditiu. La Luca, rep atenci logopdica des dels 4 anys en el CREDAG
i a ms al llarg de tota leducaci primria ha tingut un suport logopdic de dues
hores setmanals a lescola. En canvi la meva mare no va tenir la sort de rebre
lajuda que proporciona actualment el CREDAG o els instituts.

25
 11. VALORACI PERSONAL

A nivell personal, he de dir que he aprs molt amb aquesta recerca i men sento
orgullosa i satisfeta. El fet de conviure amb una persona sorda, parlar amb
logopedes, famlies, etc., et fa reflexionar molt i, sobretot, valorar els petits
detalls. Adaptar-se a la societat doients no s gens fcil sent sord. Aquest
estudi mha fet plantejar les dificultats que tenen altres persones al nostre
voltant, amb qualsevol tipus de discapacitat. Moltes vegades fem veure que
ens preocupem de les persones amb dficits per, en realitat, elles sn els que
pateixen cada dia.

Magradaria cloure el meu treball amb les paraules de Miles Davis, ja que
majuden a tancar el cercle iniciat al ttol: El silenci s el soroll ms fort, potser
el ms fort dels sons.

12. AGRAMENTS

Primer de tot, vull donar les grcies a la meva tutora del treball de recerca,
Merc Saurina, que en tot moment mha orientat i mha guiat durant tot el
desenvolupant del treball. Ha representat un suport molt important per a mi.

Tamb magradaria agrair a la Luca Heredia i a la seva famlia, i sobretot a

lAnna Agust, que mhagin donat un cop de m en tot el que he necessitat.

Per ltim, agraeixo la confiana que ha dipositat en mi la meva mare, que

ha fet possible aquest treball de recerca, i tamb a la meva famlia, que
sempre mha animat.

26
 13. BIBLIOGRAFIA

Llibres consultats:

Varela Nieto, Isabel. La sordera. Ed.CSIC: Espanya, 2012: pp.70-80

Ling, Daniel i Moh, Cristina. El maravilloso sonido de la palabra. Ed. Renforma:

Madrid, 2006: pp.120-140

Marchesi, Alvaro. El desarrollo cognitivo y lingstico de los nios sordos. Ed.

Alianza Psicologa Madrid, 1984: pp. 17-38

Gin, Climent i Bolea Lpez, Enric. Els.Trastorns del desenvolupament i

necessitats educatives especials: (2 edici) [En lnea].

Pgines web consultades:

http://www.xtec.cat/~cllombar/tipuscauses/tipuscauses.pdf
[Maig, 2016]

file:///C:/Users/USUARI/Downloads/ccv01de23.pdf
[Maig, 2016]

http://www.xtec.cat/ceipjungfrau/curri/naturals/coshuma/sentits/oida.htm
[Maig, 2016]

http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M06/web/htm
l/WebContent/u1/a2/continguts.html
[Juny, 2016]

http://www.coflleida.com/arxius/Document_cat_4450.pdf
[Juny, 2016]

http://www.audiotek.es/ca/que-es-un-audifono/
[Agost, 2016]

27
http://www.clinicamontanya.es/lng/Cat/6746
[Agost, 2016]

http://personal.biada.org/~eureka/wp-
content/uploads/2012/02/S%C3%B3c-sord-i-qu%C3%A8.pdf
[Agost, 2016]

http://www.webconsultas.com/pruebas-medicas/como-se-hace-la-
audiometria-11780
[Agost, 2016]
https://www.google.es/searchsite=&tbm=isch&source=hp&biw=1366&bih=
667&q=divisio+de+la+oida&oq=divisio+de+la+oida&gs_l=img.3...3658.942
7.0.9547.28.12.5.11.16.0.128.1048.9j2.11.0....0...1ac.1.64.img..1.14.1040...0j0i
30k1j0i5i30k1j0i24k1.ICyixkLeE#tbm=isch&q=divisio+de+la+oida+externa+
interna+medina&imgrc=fosK-Kc_D63d4M%3A
[Juny, 2016]
https://www.google.es/search?q=part+externa+de+l%27implant+coclear&
biw=1366&bih=667&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwjlgIPYn
YDPAhUHPhQKHf3eDv4Q_AUIBigB&dpr=1#tbm=isch&q=part+interna+de
+l%27implant+coclear&imgrc=uMnUWsZKUVX6jM%3A
[Agost, 2016]

http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M06/web/htm
l/WebContent/u1/a2/continguts.html
[Setembre, 2016]

http://www.audiotek.es/ca/que-es-un-audifono/
[Setembre, 2016]

http://personal.biada.org/~eureka/wpcontent/uploads/2012/02/S%C3%B3c-
sord-i-qu%C3%A8.pdf
[Setembre, 2016]

28
29