LA FUNCI DE LAGENT IMMOBILIARI

EN EL CONTRACTE DE LLOGUER

Marc Lrida Serafn

2n BAT A
TUTOR: Marc Daunis
15/12/2016
AGRAMENTS
Com en tot treball o tasca s molt important tenir a prop persones que et dediquin el
seu temps i t'ofereixin la seva ajuda. Sense elles no hauria estat possible aquest
treball.
Agraeixo especialment a la meva famlia, que m'han ajudat quan ho necessitava.
Igual que el meu tutor de treball de recerca, Marc Daunis, per l'inters que ha
mostrat al llarg de la realitzaci del treball.

2
NDEX
1.Introducci.4

1.1. Justificaci del tema escollit.4

1.2. Objectiu6

1.3 hiptesis plantejades..7

1.4.Descripci de la metodologia emprada...8

1.4.1.Tractament i interpretaci de dades........................8

2.Part Terica...9

2.1.Agncia Immobiliria9

2.2.Agent Immobiliari..11

2.2.1.Agent Immobiliari illegal12

2.3.El Lloguer..13

2.4.Bombolla immobiliria global.15

3.Part Practica.16

3.1Primera Part..16

3.1.1. Lloguer a Sucia..16

3.1.1.1Exemple dun estudiant a Estocolm..17

3.1.2.Lloguer a Alemanya.18

3.1.2.1.Exemple duna estudiant a Heildelberg...19

3.1.3.Lloguer a Frana...20

3.1.3.1Exemple duna famlia resident per treball a Montinhac...21

3.1.4 Comparaci lloguers U.E.22

3.2.Segona Part24

3.2.1.Enquestes.24

3.2.1.1Enquesta llogater24

3.2.1.2.Enquesta propietari26

3.2.1.3.Enquesta agent immobiliari..27

4.Conclusions finals28

5.Valoraci crtica29

6.Webgrfia..30

7.Bibliografia30

8.Hemeroteca..30

3
1.INTRODUCCI
1.1Justificaci del tema escollit
El meu treball du per ttol: La funci de l'agent immobiliari en el contracte de lloguer.
Amb aquest estudi vull donar resposta a les inquietuds que m' han sorgit en aquests
ltims anys, ja que s el tema que ms corra en boca a casa meva des de sempre,
perqu el meu besavi va construir blocs de pisos destinats al lloguer. Des de llavors,
aquest negoci a la meva famlia materna s'ha conservat fins ara. Cercar sobre
aquest tema ms molt til perqu s el que vull escollir per entrar en el mercat
laboral. s per aix que he decidit fer aquest treball i no un altre. Cada any, les
agencies mouen molts diners noms amb el tema de llogar immobles i malgrat la
crisi i la baixada de preus que va comportar, s un mercat que torna a anar a l'ala.
Realment i sense massa maldecaps l'agent immobiliari guanya el preu d'un mes de
lloguer de l'immoble posant-hi la seva feina, per cap mena d'inversi monetria.
Aquest tema noms el conec superficialment, i per aix, penso que puc arribar a
treballar-lo amb profunditat i conixer el bo i dolent de ser un agent immobiliari.
Per tal de ser objectiu, demanar informaci, i presentar alguns casos que podran
clarificar les meves hiptesis o els meus estudis. Far enquestes, mirar bibliografia,
far entrevistes, consultar revistes especialitzades, webs... Parlar amb llogaters,
amb clients.... Etctera.
Tamb haure de conixer tot el que entra en la legalitat i per aix, buscar
informaci al Collegi Oficial o en altres organismes pblics relacionats directament
en qualsevol de les persones que es trobaran en els casos que vull estudiar i
comentar, com La Cambra de Propietat Urbana, el Collegi d'Arquitectes tcnics...
Cada vegada s ms complicat el que una persona aliena pugui accedir a aquest
mn laboral. Si fa uns anys no es demanava una titulaci acadmica especfica, ara
est regulat i s'han creat estudis a travs d'universitats i fundacions privades per ser
agent de la propietat immobiliria.
Quan sembla que ja tot est inventat, i que la feina s la que s en els lloguers de
pisos, surten noves idees i tendncies, moltes vegades agafades de fora del nostre
pas que revolucionen el tema. Estem parlant dels casos de lloguers abusius als
estudiants en ciutats molt turstiques, o una espcie de" trueque" entre pisos d'un
any a l'altre.

4
Tamb cada vegada ms en zones turstiques, tant de costa com d'interior, estan
agafant molta fora els lloguers de habitatges per dies i per habitacions. Malgrat que
aquest tema surt fora de la legalitat a l'hora de parlar de lloguers de pisos a travs
d'un agent immobiliari collegiat.
Moltes de les notcies que apareixen en els mitjans de comunicaci fan referncia a
l'aspecte econmic generat per aquest sector i que influeix negativament en el
sector hostaler.

5
1.2 Objectius
Els objectius que em plantejo sn:
- Conixer la figura Qui s lagent immobiliari.
- Aprofundir en el negoci del lloguer dimmobles a travs duna agncia
immobiliria
- Conixer vocabulari especfic del sector
- Conixer millor com treballen les agncies immobiliries a Catalunya
- Comparar les agencies immobiliries daltres pasos: Sucia, Alemanya i
Frana.
- Conixer el grau dimplicaci de les agencies amb els seus clients.

6
1.3 Hiptesis
Les hiptesis que intentar validar sn:
- Saber si els propietaris i els llogaters confien en els agents immobiliaris.
- Comprovar la disposici dels agents immobiliaris en resoldre els problemes
que puguin sorgir desprs de la firma del contracte.
- Saber si tornarien a la mateixa agncia immobiliria tant llogaters com
propietaris.

7
1.4 Descripci de la metodologia emprada
Per poder comprovar les meves hiptesis utilitzar la segent metodologia:

- A partir de les agncies immobiliries i les explicacions com a fonts directes

com el Collegi dAPIS1.
- La lectura de revistes i llibres especialitzats.
- Utilitzar recursos escrits i digitals per a desenvolupar aquest estudi.

1.4.1 Tractament i interpretaci de dades

Les fonts hauran de ser tractades amb la mxima precisi perqu donin el resultat
ms ajustat i ptim possible, cada font haur daportar coneixements precisos en
aquesta matria per tant caldr tenir un ampli coneixement del tema en qesti.
Amb la informaci que aconseguir analitzant les enquestes em proporcionaran uns
grfics i, finalment les entrevistes realitzades explicades, majudaran a aconseguir
els meus objectius.

1
El Collegi d'Agents de la Propietat Immobiliria de Barcelona s una corporaci de dret pblic que
agrupa el collectiu d'agents de la propietat immobiliria collegiats i el representa davant les
institucions pbliques i la societat en general des de fa ms de 65 anys.

8
2.PART TERICA
2.1 Agncia immobiliria
L'agencia immobiliria es compon pels professionals que gestionen el lloguer i la
compra d'habitatges i locals comercials. Actuen en nom del propietari i tamb en
nom de les comunitats de vens, ja que s'encarreguen de vetllar per la conservaci
dels edificis.
L'adjectiu "immobiliari" es refereix all que pertany o s relatiu a les coses immobles.
Un immoble, s un b que es troba unit a un terreny de manera inseparable, tan
fsicament com jurdicament.
Com a substantiu, una immobiliria s una empresa dedicada a la construcci,
venda, lloguer i administraci d'habitatges. s el punt de trobada entre propietaris i
llogaters amb un intermediari, que s l'Agent de la Propietat immobiliria (API). Cada
immobiliria pot realitzar totes aquestes activitats o noms algunes. Hi ha agncies
immobiliries que es limiten a la venda i el lloguer de les propietats.
La immobiliria, normalment disposa d'un local on els interessats en els immobles
poden anar-hi tant per consultar l'oferta d'habitatges en venda o lloguer, com per
oferir les seves prpies cases. La immobiliria s'encarrega de promocionar les
propostes i realitzar les gestions corresponents per ajustar les dues parts, i en
cobren una comissi.
Quan parlem del tema "lloguer", el funcionament s molt senzill: Un propietari
sollicita a una immobiliria que gestioni el lloguer d'un immoble, pis, casa,
apartament, terreny entre d'altres de la seva propietat. La immobiliria publica
l'oferta en revistes especialitzades i majoritriament a pgines d'internet. Desprs
d'una o ms visites a l'immoble amb els interessats, es concreta l'operaci,
formalitzen un contracte de lloguer i la immobiliria cobra un percentatge del
contracte al propietari de l'immoble, i un altre a qui lloga.
Es denomina "contracte d'arrendament" a un contracte en el qual les dues parts es
posen d' acord sobre l's d'un determinat b a canvi d'uns diners o algun tipus de
benefici en espcie degudament establert. El contracte d'arrendament d'un immoble,
contracte en el qual s'estableixen les condicions per les quals es llogar un immoble
per als diferents usos possibles. Aquest contracte ha de tenir algunes dades
bsiques, dades que identificaran totes les condicions de la transacci, condicions

9
acceptades per les dues parts. Com s evident, perqu un contracte d'aquestes
caracterstiques tinguin sentit, tots els detalls del pacte entre les parts han de quedar
registrats. S'haur d'identificar l'immoble que s'atorga en concepte d'arrendament,
s'haur d'establir a canvi de quina quantitat de diners o a canvi de quin altre element
es portar a terme el contracte i tamb s'hauran d'identificar les persones que
intervenen en aquest contracte. Aquests elements sn indispensables per a la
formulaci del document, ja que sn els que defensaran a les parts contractants en
cas que hi hagi algun tipus d'incompliment per part de l'altre.

10
2.2.Agent Immobiliari
Els agents immobiliaris sn les persones que es dediquen a prestar serveis de
mediaci, assessorament i gesti en transaccions immobiliries en relaci a
operacions de compra-venda, lloguer, permuta o cessi de bns immobles i dels
drets corresponents, inclosa la constituci daquests drets
La feina de lagent immobiliari s la intermediaci, actua com a mediador entre
compradors i venedors dimmobles, localitza propietaris que lloguin el seu immoble
utilitzen estratgies publicitries i organitzen visites. En els contractes de compra o
de lloguer el gestor immobiliari representa el seu client hi ha dintentar sempre que
aconsegueixi les millors condicions possibles tant en preu com en qualitat.
Actualment lagent immobiliari disposa duna pgina web de lempresa on actualitza
els immobles de qu disposa. Els clients,grcies a aix poden accedir a veure el pis
en fotos, mirar el preu del lloguer, dimensions, ubicaci etctera.
Les tasques principals de lagent immobiliari son:
- Preparar i presentar ofertes de compra als venedors per a la seva
consideraci, per exemple, utilitzant descripcions detallades de les propietats
- Assegurar que els terminis i condicions dels acords de compres s'hagin
complert abans de les dates de finalitzaci.
- Entrevistar als clients per establir quin tipus de propietats estan buscant.
- Preparar documents com ara contractes de representaci, acords de compra,
informes de liquidaci, escriptures i contractes d'arrendament.
- Coordinar les liquidacions de propietat, supervisant la signatura dels
documents i el desemborsament de fons.
- Negociar entre compradors i venedors, normalment representant a un o
l'altre.
- Promoure la venda de propietats a travs d'anuncis publicitaris, exhibicions
obertes al pblic, participaci en diverses guies de serveis, o altres mtodes.
- Comparar amb una propietat de similars caracterstiques que s'hagi venut
recentment per determinar quin s el seu preu competitiu de mercat.
- Obtenir llistats de propietats que siguin compatibles amb les necessitats i els
recursos financers dels compradors.

11
2.2.1.Agent immobiliari illegal
En els anys del Boom immobiliari, molts comercials provinents de diferents sectors
van veure que en el sector immobiliari podien trobar com guanyar diners fcilment.
Aquests comercials es dedicaven a la venda de pisos i lloguers contactant els clients
a travs de les xarxes i agafant de pgines dinternet els contractes. Aquestes
persones, un cop acabada loperaci i la firma del contracte es desvinculaven
totalment del llogater i del propietari.
Des del collegi dagents immobiliaris es denuncia cada any la illegalitat i
saconsella als consumidors que sempre es treballi amb un professional registrat.
La llei estableix:
- Disposar dun establiment obert al pblic
- Tenir la capacitaci legal requerida
- Constituir i mantenir una garantia amb vigncia permanent
- Constituir i mantenir una plissa de responsabilitat civil
- Constar inscrit en el registre dagents immobiliaris obligatriament.
- Collocar en lloc visible de lestabliment el distintiu dinscripci i una placa
(logotip personalitzat amb el nmero dagent)

12
2.3.El lloguer
El lloguer o arrendament s un contracte en el qual larrendador s compromet a
transferir temporalment ls duna cosa moble o immoble a una segona part, llogater,
que es compromet a la vegada a pagar per lus un preu determinat.
Un contracte de lloguer es una de les operacions immobiliries financeres ms
comunes, s un acord privat entre dues persones: l'arrendador (propietari) i
l'arrendatari, tamb anomenat inquil o llogater. s un document que signen el llogater
i el propietari i que recull totes les condicions de l'acord. L'arrendador (propietari) ho
pot fer a travs d'un representant, l'administrador de finques, que s'encarrega de
gestionar el contracte i cobrar la renda.
Les dades que hi consten sn:
- Nom i dades de l'arrendador i de l'arrendatari
- Adrea de l'habitatge que es lloga i identificaci de la finca.La cdula
d'habitabilitat s un document que certifica que l'habitatge t les condicions
mnimes per a viure-hi. El qui et llogui el pis ha de demanar-la al Collegi
d'Arquitectes o al d'Aparelladors i te nha de facilitar una cpia per tal que
puguis donar-te d'alta als serveis de llum, gas i aigua. El certificat deficincia
energtica o certificat energtic s un document oficial redactat per un tcnic
competent que inclou informaci objectiva sobre les caracterstiques
energtiques dun immoble.
- Durada del contracte. La durada de l'arrendament es pacta lliurement entre
les parts. Si el contracte no ho especifica, s'entn dun any. Per en tot cas, si
s inferior a tres anys, el dia del venciment del contracte, aquest es prorroga
obligatriament per terminis anuals fins als tres anys, llevat que l'arrendatari
manifesti la voluntat de no renovar-lo, com a mnim amb trenta dies d'antelaci.
- Renda a pagar. La renda inicial (s a dir, el preu del lloguer) es pacta abans
de signar el contracte. Desprs, durant els primers tres anys, s'actualitza cada
any segons l'augment de l'ndex de Preus al Consum (IPC).

13
- Fiana. s la quantitat que els llogaters paguen a l'avanada per respondre
dels danys causats a l'habitatge o al contingut. Si no n'hi ha hagut cap, podrs
recuperar la fiana quan te'n vagis del pis. La fiana obligatria s d'un mes,
per es poden pactar garanties addicionals. La persona propietria de
lhabitatge t lobligaci de dipositar la fiana a Incasl.

14
2.4. Bombolla immobiliria global
Fa referncia als elevats preus dels immobles que van tenir lloc als pasos
industrialitzats d'occident a mitjans de la dcada de 1980 i l'any 2006. Aquest
augment superava el creixement dels altres bns i serveis i va provocar una
inevitable fractura generacional, ja que la habitatge s un b bsic per a qualsevol
ser hum. L'augment explosiu dels preus en l'mbit de l'immobiliria va tenir lloc en
dos perodes. El primer va tenir lloc a la segona meitat de la dcada dels 80; el
segon, a la primera meitat de la dcada els 2000.
A Alemanya la situaci va ser diferent per les despeses de la reunificaci Alemanya,
canvis poltics i socials que van tenir lloc entre 1989 i 1990 que van acabar amb
l'antiga Repblica Democrtica Alemanya i Repblica Federal Alemanya i la
Unificaci.
Els desastres d'aquesta bombolla immobiliria van ser enormes com que els mitjans
de comunicaci especialitzats i els experts econmics van tardar massa a informar
de la situaci i van capgirar les dades per no comunicar en total claredat la situaci
que es vivia en realitat. Cada pas va ser afectat per la bombolla immobiliria de
forma i intensitat diferents.
L'any 1999 es van comenar a sobrevalorar els habitatges a Catalunya a causa de
l'elevada demanda de habitatges de nova construcci i el baix tipus d'inters que
oferint els bancs. A causa de l'increment de demanda d'habitatges, augmenta el
nombre de persones que es dediquen a la construcci. En esclatar la bombolla
queden habitatges per acabar, treballadors a l'atur, constructores endeutades i molts
treballadors estrangers que deixen el pas. Les famlies que tenien hipoteques per
quantitats molt ms elevades que el valor de la habitatge com que el tipus d'inters
dels bancs ha augmentat no podien fer front als pagaments. El mercat de lloguer
tamb s insuficient de manera que la gent que est a l'atur o t nivell baix
d'ingressos no poden comptar amb aquesta opci, els joves no poden plantejar-se l'
emancipaci.
Els ajuntaments grcies a les requalificacions de terrenys i construccions tenien
ingressos insostenibles i el govern conscient del que exigiria la bombolla
immobiliria no va fer cap actuaci directe.

15
3.PART PRACTICA
3.1.Primera Part
3.1.1. Lloguer a Sucia
Les agncies immobiliries lloguen pisos, per aix s mnim, ja que tenen ms
competncies legals que aqu una gestoria i una empresa de construcci juntes.
Entre moltes altres activitats, com venda i construcci dhabitatges, poden oferir-nos
consultoria dinversions, obrir contes a un pas estranger, totes les plisses
dassegurana possibles, expedici de documents legals, etc.
Amb aquesta petita introducci vull comparar la diferncia que trobem amb una
agncia del nostre pas que s que pot fer trmits administratius, per no agafa, en
cap cas, un marge tan extens dactuaci.
En el tema, per que jo em centrar s el del lloguer. Aqu si que hi ha molta
semblana. No en tema dimpostos als organismes estatals, o a casa nostre a la
Generalitat, perqu les lleis sn diferents.
Si entrem en una pgina destinada a lloguers duna agencia sueca veiem el mateix
format que aqu. Fotos del pis, apartament o casa destinada al lloguer, petita
explicaci de les habitacions, banys reformes, antiguitat de construcci,
equipaments...i preu.
La majoria de propietaris, per no van a una agencia, a no ser que vulguin vendre.
Posen la seva oferta a les xarxes socials i es posen en contacte amb els candidats
Els suecs sn gent molt educada i solen ser reservats, per poden ser molt cordials,
per aix no malfien com solem fer nosaltres,de les ofertes o de quedar entesos a
lhora danar a visitar un immoble. Tamb tenen un sentit molt elevat de
lhonestedat i el deure per sobre dels interessos personals.
Sescandalitzen bastant amb comportaments que nosaltres simplement anomenem
picaresca i que per ells constitueixen un frau. En aquest sentit, no tenen cap
inconvenient a denunciar comportaments que no troben acceptables i que, en
general, perjudiquen el conjunt de la societat .La majoria dels suecs, o les famlies,
busquen un habitatge de primera m, encara que sigui per llogar i aix fa que
shagin dapuntar a una llista despera. Es van assignant les vivendes per estricte
ordre de prioritat i la gent local t ms possibilitats daconseguir les millors
localitzacions o lloguers. Els estrangers han desperar molt ms per tenir
allotjament..Lespera pot ser duns deu anys.

16
Llogar a alg amb contracte de primera m o llogar a qualsevol propietari particular
sn les alternatives que es poden trobar. En el primer cas, sestipulen per llei
perodes mxims de lloguer dentre sis mesos per any. En el segon cas, els lloguers
solen ser inferiors a 12 mesos, ja que passat lany, linquil adquireix molts drets
sobre lhabitatge. Duna altra banda, a Sucia no es pot comprar un habitatge si no
tens intenci de viure-hi i comprar un apartament com a inversi no est perms. A
part, per temes de proteccionisme mediambiental, hi ha una restricci sobre quants
habitatges es poden construir a lany. Tot aix fa que la qesti de lhabitatge sigui
molt peculiar, sobretot per als immigrants, que opten majoritriament per comparar
al cap de poc temps. Els preus sn sempre elevats, encara que els salaris sn
tamb bons.
3.1.1.1Exemple dun estudiant a Estocolm
Alfonso Navarro Lrida, 29 anys.
Estava estudiant quart curs a la Escuela de Ingenieros de Caminos de Ciudad Real
(UCLM) quan em van oferir la posibilitat de estudiar lltim curs a la Universitat
Politcnica de Estocolm a travs de ERASMUS.
All vaig cursar les ltimes assignatures i el projecte final de la carrera.
El pis era de lloguer compartit amb altres companys de que tamb havien rebut
aquesta oferta. La veritat s que no vaig tenir problema de trobar allotjament perqu
des de la mateixa beca hem van proporcionar tot.
Altres estudiants que vaig coneixer all si que van tenir bastants problemes per
trobar allotjament, encara que all hi han moltes agncies immobiliaries
connectades amb les universitats que ofereixen habitacions amb pisos compartits
per un preu raonable.
El pis on jo vivia, just davant de lestaci de Hjulsta, tenia 60 metres quadrats, dos
dormitoris, cuina, un bany i sala destar. El preu era de 6500 SEK/mes uns 770
euros/mes. Per un pis al centre de la ciutat on vivien dos amics,de 40 metros
quadrats valia 13000 SEK/mes uns 1550 euros/mes.

17
3.1.2.Lloguer a Alemanya
Alemanya es el pas ms poblat de la zona euro. El seu mercat immobiliari es
caracteritza per ser eminentment de lloguer.
El 45% de les vivendes les ocupen els seus propietaris, encara que a Berln noms
el 13% dels qui ocupen un habitatge sn els propietaris mentre que a Catalunya s
el 86%.
Loferta que podem trobar en agncies immobiliries s molt extensa i les pgines
danuncis de lloguers sn molt competitives.
A Catalunya sempre es dna prioritat a la venda, per aquest no s el tema principal
del meu treball.
Els suplements dels diaris com Berliner Morgenpost o daltres publiquen llistes cada
cap de setmana de la oferta dels pisos i barris de Berln.
Hi ha ofertes de particulars o mitjanant agncia. Loferta s limitada i la demanda
es molt elevada.
Podem trobar diferents pgines serioses com www.inmobilienscount24de o
www.inmovelt.de.
Hi ha molts enganys tant en publicitat (tamb ho trobem a casa nostre) com en els
contactes, que no sn reals, fotos que no pertanyen a limmoble, preus que a lhora
de la veritat es multipliquen per quatre o fins i tot immobiliries que ofereixen el
mateix pis a diferents preus.
Moltes vegades fan deixar un diners en dipsit que no veus ms, perqu acabes
buscant en un altre lloc com a travs de coneguts, amics de coneguts o gent de la
feina.
WBS es una alternativa, ja que s una agencia estatal, que te oficines a cada
districte on els funcionaris fan dagent immobiliari.
Per poder llogar un habitatge es necessita tenir contracte fix de treball de 40
hores/setmanals i guanyar ms de 1000 euros, tenir un avalista Alemany i un
certificat en el qual no sest a la llista de morosos i deutors (SCHUFA).
Habitualment es paga el primer mes al firmar el contracte i els costos de comunitat,
consum daigua calenta i calefacci i costos addicionals. Sha de dipositar una fiana
i la comissi no adornable dhonoraris de la agncia.

18
3.1.2.1. Exemple duna estudiant a Heildelberg.
Laura Ginesta Canet, 27 anys.
Vaig anar a Heildelberg a fer cinqu de medicina. Si fos ara, no hi aniria, perqu la
Universitat de Barcelona (UAB) s molt millor.
Lallotjament all el vaig trobar grcies a un amic que havia marxat feia un any.
Ell vivia amb una noia Italiana que marxava quan jo arribava hi li vaig tindre de
comprar el llit larmari i fins i tot una bicicleta. En total hem va costar no ms de 250
euros. Quan jo vaig marxar vaig fer el mateix.
La gent que buscava pis mitjanant agencia no els hi sortia gaire b perqu els
pisos sn molt cars, perqu la vida es molt cara a Alemanya.
Cada mes viure al pis hem costava uns 250 euros. rem tres noies i tres nois. El pis
en total costava 1650 euros al mes, tamb haig de dir que era un pis bastant gros
amb sis habitacions i tres banys.
Heildelberg s una ciutat totalment universitria, per aix s difcil trobar pis i la
majoria destudiants van a la residncia que ofereix la mateixa universitat.

19
3.1.3.Lloguer a Frana
Buscar pis de lloguer a Frana s molt complicat perqu la llei protegeix molt al
llogater perqu shan trobat amb molts casos als tribunals, sobretot a les grans
ciutats i la capital,degut als elevats preus dels lloguers; i si aquest decideix no
abonar limport de les mensualitats al propietari s difcil fer-los fora, per tant, els
propietaris han endurit les condicions dels contractes. La llei que va canviar aquesta
conducta modificant la seva LAU2 s relativament recent, va entrar en vigor lagost
2015 (LOI nr 2014-366 du 24 mars 2014)3 coneguda com a Loi Alur, per laccs a un
allotjament i urbanisme renovat.
Aquesta llei vol afavorir, sobretot a les famlies en risc dexclusi social dels barris
ms pobres. Shan establert uns parmetres segons la zona, metres quadrats de
limmoble, pis moblat o no, nmero dhabitacions...que determinen el preu de
referncia dels lloguers ms un vint per cent de marge. El jutge pot invalidar un
contracte si el considera abusiu. Aix comporta laplicaci daquesta llei per els
nous contractes i els tribunals francesos van determinar que davant dun preu
excessiu no hi hauria sanci pels propietaris, per si que es tornaria limport cobrat
de ms.
Per poder llogar un pis hi ha diverses formes, el ms fcil s dirigir-se a una oficina
immobiliria, ja que sn els que tenen una cartera de pisos ms gran, tot i que sha
de pagar la comissi de l'agncia, que normalment s d'un mes de lloguer. Una altra
opci s contactar directament amb els propietaris, a la web http://www.pap.fr/ on es
pot buscar pis de propietari a propietari. En qualsevol dels dos casos la
documentaci que sha d'aportar que es semblant a la que es demana a Catalunya.

- document d'identitat
- contracte o justificant de treball (sense contracte no podreu llogar un pis)
- cautionnaire, s la persona que serveix d'avalador i que en principi ha de ser
francs (que com a minim haur de portar tamb un document didentitat i les
darreres nmines)
- declaracions d'ingressos dels dos anys anteriors
- certificat de naixement, de casament o llibre de famlia (preferiblement en
francs)
2
Llei de rendaments urbans Espanyola 29/1994
3
Revista del Gremi de Promotors i Constructors dEdificis de Girona NM 109 /16

20
 - RIB (Relev d'Identit Bancaire) s a dir, nmero de compte francs
- les darreres nmines
- justificant d'assegurana del pis que haureu de tenir en el moment de
signatura del contracte
- Garantie de dpt, que representa un import equivalent a un mes de lloguer.
Us ho tornaran quan deixeu el pis/casa si no hi ha desperfectes
En el moment de donar-vos les claus es far ltat des lieux dentre, que consisteix
en deixar constncia per escrit de lestat del pis/casa (marques a la paret, rajoles
trencades, forats, persianes... En el moment que es deixa el pis, al tornar les les
claus, es comprovar en qui estat est el pis.
3.1.3.1Exemple duna famlia resident per treball a Montinhac
Famlia Puig Feixes
Quan el meu marit va marxar sol uns mesos cap a Frana a treballar no hi va haver
problema amb lallotjament perqu lempresa va proporcionar-li una casa prop la
fbrica. Per el que va ser divertit es quan pel nostre compte vam anar a una
agencia immobiliria de Montinhac per llogar una casa per tota la familia. Si no hi va
haver cap problema amb trobar una bona escola pel nostre fill, la casa va ser per
riure. El propietari no ens la volia llogar perqu eram immigrants, malgrat el meu
marit parla un francs impecable perqu va ser educat a Pars i la nmina era el de
director de la fbrica Finalment en vam trobar una altre, que per cert est molt b.
A Frana el tema lloguer es complicat i sobretot per la gent de fora, ja no en parlem
de la gent jove. Els preus sn realment abusius. Un pis de 90 metres quadrats sen
va perfectament a 1.800 euros, per aix els joves o fins i tot parelles joves
comparteixen pis.

21
3.1.4 Comparaci lloguers U.E
Mirant amb atenci la diferncia entre els diferents pasos veiem clarament la
diferncia, sobretot amb Sucia. Malgrat s molt difcil aconseguir una vivenda en
poc temps, i les famlies van canviant dhabitatge depenent dels ingressos
econmics i els membres familiars, en aquest pas del nord dEuropa on la renda per
cpita s elevada i les ajudes estatals sn importants hi ha molta seriositat en tots
els contractes i els professionals immobiliaris fan la seva feina sense cap
especulaci fraudulenta o engany.
No es pot dir el mateix de Frana o Alemanya. En aquests dos pasos, on moltes
ms persones soles o famlies prefereixen la opci del lloguer a la de compra i la
oferta dimmobles no s elevada respecta a la demanda, hi ha qui en treu molt
benefici. Amb aix vull dir que molts propietaris aprofiten la demanda sobretot a
ciutats grans o importants o universitries .
Si sest implantant en certs pasos europeus establir possibles lmits en els preus
dels lloguers amb lobjectiu devitar un increment excessiu dels mateixos. Les
mesures de control dels increments dels preus precisament de les ciutats de Berln i
Pars parteixen duna filosofia semblant( preus molt elevats i sense control), per la
regulaci estatal de cada un dels dos estats s diferent.
A casa nostra la LAU, llei darrendaments urbans, parla de la llibertat de pacte entre
les parts a lhora destablir la quantia del lloguer. Aqu no hi ha preus abusius perqu
la oferta s normalment variada i atractiva per la demanda. No passa el mateix a les
grans ciutats, zones cntriques o molt turstiques.
A Frana i Alemanya els preus sn elevats i la oferta limitada. Hem de pensar tamb
que la immigraci no ha sigut massa ben acceptada en aquests pasos i molts
propietaris de zones perifriques no volen llogar a ciutadans estrangers i sacaba
formant una espiral de preus, lloguers submergits amb habitacions rellogades...En
certs pasos europeus els residents habituals no tenen massa problemes a lhora de
llogar, i per aix sest implantant una dinmica que ve inspirada en la Carta Social
Europea, concretament larticle 31, que empara o vol emparar a les persones amb
risc dexclusi social.
Barcelona reclama regular con topes los alquileres de los pisos como Berln o
Pars.

22
El pleno municipal respalda por una amplia mayora una proposicin para prevenir la
burbuja del alquiler.
El ayuntamiento propone que los arredamientos se ajusten a las rentas medias de
las familias de cada barrio.4
A Barcelona, Ada Colau, va dir a una entrevista al diari El Peridico el dia 1 de
mar de 2016 que han de ser valents i demana al Govern Central regulaci del
mercat privat del lloguer per a impedir les pujades indiscriminades dels preus i evitar
noves bombolles immobiliries.

4
El Peridico0 1/07/2016

23
3.2.Segona Part
3.2.1.Enquestes
3.2.1.1Enquesta llogater
Per a poder refutar les hiptesis mhan ajudat molt els grfics que presento. Han
sigut creats amb la valoraci de vint enquestats sempre sobre un grau de satisfacci
de mnim zero i mxim deu. Ho vaig fer a travs dels correus electrnics que em van
proporcionar des de les diferents agencies que mhan ajudat.
1.-En aquesta primera enquesta podem veure com el grau de satisfacci amb el
propietari s elevat (7,8 i 9 punts a lescala de grau de satisfacci), perqu un
noranta-cinc per cent dels enquestats han posat una nota superior al cinc. Per tant
podem treure per conclusi que els llogaters estan satisfets amb el propietari en la
majoria dels cassos.
2.-En el grau de satisfacci amb lagencia veiem que est ms repartit. Trobem un
enquestat que no li va acabar de convncre lagencia a la qual va llogar el pis, per
tots els altres veiem que sn notes de cinc o superiors. Amb aquesta enquesta
podem veure que en la majoria dels casos el llogater queda satisfet, ja sigui perqu
lagencia ha fet b el seu treball o que han ats les queixes o reclamacions
favorablement.
3.-En aquesta enquesta veiem que tots o quasi tots els problemes que tenen els
llogaters amb el pis son ben resolts per el propietari. Veiem que no hi ha cap
enquestat que doni una nota inferior a cinc, cosa que significa que en tots els casos
estan contents amb aquest aspecte del lloguer.
4.-En aquesta quarta enquesta que fa referncia a la netedat del pis a lhora dentrar
a viure-hi una de les cosses ms importants en el lloguer de pis, veiem que dos
enquestats han votat per sota cinc, significant que no estan contents amb la netedat
que es van trobar a lhora docupar el pis. Tamb sha de dir que la mitjana es de set
i mig, perqu hi ha un noranta per cent que ha votat sis o per sobre. Com a
conclusi, podem treure que la netedat del pis a lhora dentrar s bona, exceptuant
alguns casos en que no ho s gaire.
5.-Lenquesta que podem veure s sobre la qualitat i el preu del pis que hauria
danar molt relacionat. Podem veure que els enquestats no estan gaire decebuts
sin tot el contrari, excepte un dells, el qual no li sembla malament, per tampoc
creu que sigui el preu correcte. Tots els altres han posat notes altes, aix significa

24
que la gran majoria de gent a qui li he fet les enquestes creuen que el preu mensual
que paguen per viure-hi es ladequat.
El preu del lloguer depn en gran mesura del moment (mes i any) en que sha llogat
el pis.
6.-En aquesta ltima enquesta, veiem el manteniment de ledifici. En la gran majoria
dels casos el manteniment s bo, perqu si el manteniment de ledifici o de lescala(
neteja finestres, escala, pintar exterior, pintar interior) si tot aquest seguit de coses
no s correcte,el pis es devalua molt.
El llogater no pot influir sobre aquest tema amb la comunitat de propietaris, per si
que pot presentar queixes al propietari.

25
3.2.1.2.Enquesta propietari
Aquestes enquestes les he realitzat grcies a correus electrnics de propietaris que
mha proporcionat lagencia i la meva mare. Mhan servit per veure que alguna
vegada el propietari, sense massa experincia en temes legals, queda desprotegit si
no t un agent immobiliari de confiana que lassessori.
1.-En aquesta primera enquesta veiem el grau de satisfacci amb lagencia de part
del propietari, veiem que en la gran majoria dels casos s positiva malgrat que dos
dels propietaris enquestats no estan satisfets amb el tracte rebut. Tamb hem de
pensar que hi ha propietaris molt exigents, que moltes vegades no tenen ra i la
volen tenir. Lagent immobiliari tant vetlla pel propietari com pel llogater.
2.-En aquesta enquesta, podem veure el grau de satisfacci a lhora de resoldre els
problemes sorgits al pis desprs de la firma del contracte amb lagencia. La
qualificaci que hem obtingut no es gaire positiva, la mitjana es de cinc, i podem
veure com un trenta-cinc per cent dels enquestats han votat que no estan satisfets
amb lagencia. Alguna vegada el llogater demana canvis i millores que no havien
estat previament pactades i es quan lagent immobiliari amb la llei a la m ha
dimposar el seu criteri, per algunes agencies un cop signat el contracte, si no
porten ladministraci del pis, no en volen saber res.
3.-En aquesta tercera enquesta he preguntat el grau de satisfacci amb el llogater
desprs dun mes. Veiem que la gran majoria denquestats no est decebuda, la
mitjana es un set. Significant aix que li han posat una bona nota, treien els dos que
han posat menys dun cinc ja sigui per motius de vandalisme, impagament o altres
motius.
4.-Aquesta s lenquesta que ms variada mha sortit. Els problemes en el
pagament del lloguer mensual veiem que hi ha enquestats per una banda no han
tingut mai devolucions o impagaments, per per una altra banda, veiem que hi han
quatre propietaris que han posat el mxim; aix significa que han tingut problemes.
5.-Aquesta enquesta ens mostra que hi ha un quaranta per cent dels enquestats
descontents i un seixanta que estan per sobre del cinc, aix que podem dir que hi ha
un grau baix de satisfacci.
6.-En aquesta ltima enquesta veiem que la relaci amb lagencia disminueix
considerablement, ja sigui perqu va haver-hi una mala relaci al moment de llogar
el pis o per una altre motiu, com per exemple no tenir-hi contacte.

26
3.2.1.3.Enquesta agent immobiliari
Hem de pensar que les agencies sn molt competitives i absolutistes i procuren tenir
lligats (amb preocupaci i amabilitat) els seus clients; no volen que sen vagin a una
altra. He decidit fer aquestes preguntes perqu tots simpliquen i es dediquen molt a
la seva feina. Parlant amb diferents agents he vist que realment els agrada la seva
feina, que treballen a gust malgrat problemes que puguin sortir.
1.-En aquesta enquesta veiem que el grau de satisfacci amb la feia s molt elevat.
Tots els enquestats menys un estan per sobre de cinc. La mitjana es de set, un
nombre bastant elevat. Aqu vull puntualitzar que no se si el qestionari lha respost
tamb alguna administrativa.
2.-En aquesta enquesta totes les agencies menys una creuen que els valoren b, ja
que estan satisfets amb la feina que fan. La mitjana surt a set.
3.-Lenquesta que podem veure sobre la valoraci dels llogaters als agents
immobiliaris veiem que es positiu en tots els casos menys un. Tots els altres ho han
valorat per sobre de 6 una bona nota i la mitjana queda amb un vuit.
4.-En lenquesta veiem que un vuitanta per cent ha posat el deu, o sigui el mxim,
aix significa que el grau dimplicaci s molt ja que no volen perdre el client. Les
altres notes per sobre de cinc no sn dolentes, assoleixen just un aprovat. La
mitjana queda amb un vuit.
5.-En aquesta cinquena enquesta veiem que moltes de les agencies han votat que
la relaci amb els clients s bona, cosa normal, perqu si no hi ha una bona relaci,
el client anir a llogar el pis a una altre agncia. La mitjana s vuit.
6.-Aquesta ltima enquesta es diferent ja que he preguntat si canviarien de feina, la
gran majoria, de les vint que he fet, setze mhan respost que no i quatre agencies
mhan dit que si.

27
4.CONCLUSIONS FINALS
Aprofitant que havia de fer el treball de recerca de segon de batxillerat vaig pensar
aprofitar un tema que jo en principi creia que seria fcil. Ara puc dir que de fcil no
nha tingut res i que el mon de lagent immobiliari s complexa. Sha de conixer
molts temes legals, actuar sempre amb seriositat i rigor, sense enganys, ni deixar
que altres ho facin. LApi ha de treballar amb els companys de loficina amb una
bona relaci, perqu sin el client sigui el llogater o el propietari en surten
descontents i a qualsevol professional que te un negoci li agrada la feina ben feta.
Aix, doncs, puc concloure que he assolit les hiptesis que mhavia proposat al
principi daquest treball ja que sc capa de definir qui es lagent immobiliari i el que
s el negoci del lloguer dimmobles en aquest sector. Des del moment que arriba un
immoble per posar a lloguer i abans dofertar-lo en una revista especialitzada o per
internet i un client (possible llogater) se ninteressi es posen en funcionament un
seguit dactuacions protocollries com la visita a limmoble,controlar que totes les
installacions estiguin b, parlar i negociar amb el propietari si falta algun retoc com
pintura o neteja ..posar preu que sigui adequat i raonable segons estat de limmoble,
qualitats i zona. Desprs vindr la part administrativa, quan es demanen els
documents del certificat energtic i la cdula dhabitabilitat, rebuts daigua, llum,
gas i si no estan vigents posar el propietari en contacte amb els professionals
adients com arquitectes o tcnics.
Dels altres pasos analitzats el que si en puc remarcar es que els llogaters busquen
molt les ofertes pel seu compte, no es com a Catalunya, que la majoria de persones
interessades en llogar un pis o casa busquen lassessorament dun expert. Sempre
solem creure que aqu tenim les coses molt malament i que a Europa es viu molt
millor per, jo ara puc dir que aqu es treballa molt b i hi ha molts professionals
seriosos. A Girona, els preus dels lloguers no sn manipulats, aqu un pis amb un
lloguer fora de context no te sortida. He pogut comprovar que la relaci qualitat/preu
en el noranta per cent dels casos s adequada i aix s grcies a la intervenci de
lApi.

28
5.VALORACI CRTICA

Aquest treball mha aportat una visi general del tema del sector immobiliari i de
com es treballa en el tema relacionat amb el lloguer dimmobles. Ara veig que els
continguts generals sn molt extensos, vull dir que fer un estudi amb profunditat s
molt ms que el que presento en aquest treball. Aqu trobem pinzellades generals
per entendre una mica millor la complexitat en qu treballen dia a dia els Apis. He
tingut la sort dentrevistar-me amb profesionals molt seriosos que mhan assessorat
amb molt inters. Si entrem a segons quines pgines a la web buscant ofertes
podem caure en enganys, per aix sempre hem de buscar lassessorament de
persones qualificades i titulades pel Col.legi Oficial dAgents Immobiliaris.

29
6.WEB GRAFIA

1-www.espaiapi.cat Collegi dagents immobiliaris (12/06/2016)

2-www.1.diba.cat Les poltiques metropolitanes dhabitatge a Europa, Diputaci de

Barcelona (26/07/2016)

3- www.afersexteriors.gencat.cat (26/07/2016)

4-www.centrecatalonia.wordpress.com Treballar a Alemanya (29/07/2016)

5- www.elpais.com Treballar per viure al planeta suec actualitat/El Pas Catalunya

(15/09/2016)

6-www.treballestranger.blogspot.com (21/09/2016)

7-Opinions de KTH Royal Institute of Technology- Telecom BCN (22/09/2016)

8-www.tv3.cat/reportatges Habitacions a preu de pis tv3 (12/10/2016)

9-www.noticias.api.cat (28/10/2016)

10-www.guia.barcelona.cat (28/10/2016)

11-www.elperiodico.cat/noticias/vivienda (5/11/2016)

7.BIBLIOGRAFIA

1- Del negocio inmobiliario a la industria inmobiliaria Mike Echavarren

2- http://aeca.es/old/tienda/m76.pdf llibre en pdf

3- Manual de gesti immobiliria

8.HEMEROTECA

1.-Revista del Gremi de Promotors i Constructors dEdificis de Girona

2.- Collegis i associaci dagents immobiliaris

3.-Revista del Gremi de Promotors i Constructors dEdificis de Girona NM 109 /16

30
ANNEXES

31
1.Enquestes
1.1 Llogater

1
32
2
33
1.2.Propietari

3
34
35
4
1.3.Agent Immobiliari

5
36
6
37
2. Models dEntrevistes

2.1. Entrevista a un llogater:

NOM:
EDAT:
PREU LLOGUER :

Causa
-Quines podries dir que sn les causes principals per les quals has optat per un pis
de lloguer?

-Coneixes els drets i deures que vol dir llogar un pis?

-Confies en lagencia que tha llogat el pis?. Hi tornaries o el recomanaries a un amic

o familiar?

-Saps qu has de fer si et trobes en un problema com que sinundi el pis, o que es
trenqui alg...?

-Coneixes el/la propietria?

Rendibilitat
-Creus que s la millor opci econmicament parlant llogar el pis?

-s la millor opci compartir un pis de lloguer?

-Tens compensacions econmiques del govern pel lloguer del pis?

-Has pensat en la opci de compra?

Crisi
-Vivies en un pis de lloguer?Vas canviar de pis durant la crisi?

38
7
2.2.Entrevistes propietaris:
NOM:
EDAT:
PROPIETAT:

Rendibilitat
-Creu que s una bona inversi tenir un pis en propietat dedicat al lloguer?

- s rentable? Quins sn els impostos? Es carregen al lloguer?

-El benefici dun immoble de lloguer s a curt o llarg pla?

Crisi

-Sha notat la crisi?

- Tu com ho has notat?

Agencia Immobiliria

-Davant la davallada que hi ha hagut en els preus dels lloguers, quines

estratgies ha adoptat?

-Considera qu s bo donar el pis a una agncia Inmobiliaria perqu en portin

ladministraci?

- Qu nespera de lagncia?

Publicitat
- Creus que publicitar el pis per Internet s bo?

39
2.3.Entrevista a un agent immobiliari:
NOM: 8
EDAT:
AGNCIA:

-Nivell econmic del client amb el que tractes

-Quina va ser la repercussi de la crisi en els lloguers?

-Veieu recuperaci? Han pujat respecte al nivell de vida els lloguers?

-Quin s el millor perfil de llogater?

-Com enfoques els pisos per famlies? I els de parelles joves o amics?

-Els pisos destudiants son ms complicats pels lloguers?

-Quin s el trmit ms complicat per un agent immobiliari?

-Quina es lpoca que ms es lloga?

40
2.5.Glosari:
Administraci de finques: Professionals
9 que gestionen el lloguer i la compra
d'habitatges i locals comercials. Actuen en nom del propietari i tamb en nom de les
comunitats de vens, ja que s'encarreguen de vetllar per la conservaci dels edificis.
Agncia immobiliria: Punt de trobada entre les persones que volem vendre el
nostre pis i les persones que volem comprar un pis.
Agent de la propietat immobiliria (API): Persona encarregada de posar en com
els interessos dels propietaris i els interessos dels compradors i que ens
acompanyar durant tot el procs de compravenda.
Arrendador: Persona que actua com a propietari o en el seu nom a l'hora de llogar
un habitatge a canvi d'una quantitat mensual de diners.
Arrendatari: Tamb anomenat inquil o llogater. Persona que paga mensualment
una quantitat de diners a canvi d'utilitzar un habitatge.
Cambra de la Propietat Urbana: Entitat que ofereix assessorament i gesti
mitjanant un equip de professionals qualificats. Cal ser-ne soci.
Cdula d'habitabilitat: Document oficial que certifica que l'habitatge reuneix totes
les condicions de seguretat i confort, i s imprescindible per contractar els
subministraments d'aigua, llum i gas. s obligaci del propietari lliurar-la al llogater
en el moment de signar el contracte.
Fiana: Quantitat de diners que l'arrendatari ha d'abonar a l'arrendador o al seu
representant en el moment de signar el contracte de lloguer. s obligatria i no es
pot pactar el contrari.
Fiana suplementria: Quantitat extra de diners a part de la fiana explicada
anteriorment que demana l'arrendador quan no es refia de l'arrendatari.

41
Impost de bns immobles (IBI): Impost municipal que grava el valor de l'immoble.
Es cobra anualment i l'import varia en funci del valor cadastral assignat a la finca.
ndex de preus al consum: Percentatge d'alteraci que experimenten els preus al
consum durant un any. En el cas d'actualitzaci de lloguers, s'aplica l'IPC dels 12
mesos anteriors a la data d'actualitzaci. L'IPC es publica al Butllet Oficial de l'Estat
i es pot consultar telefnicament o per web a l'Institut Nacional d'Estadstica.
Inquil:Arrendatari.

Inventari: Llista d'objectes i/o de l'estat de conservaci que es fa a l'hora de llogar

un habitatge. Aquesta llista s important perqu en el moment en qu s'acaba el
10
contracte de lloguer, el propietari, abans de tornar la fiana, verificar l'estat de
conservaci de l'habitatge i dels mobles.
Lloguer: Renda.
Permuta: contracte on una de les parts es obligada a donar el dret de domini en
possessi seva perqu aix rebi el poder duna altre cosa. Donar un pis ms diners
per poder arribar a un acord
Rebut mensual de lloguer: Comprovant del pagament del lloguer. L'expedeix
l'arrendador i hi ha de constar el total i tots els conceptes desglossats, la data i les
dades d'identificaci. Quan el pagament es fa per domiciliaci bancria, s el rebut
del banc.
Renda: Quantitat de diners que l'inquil paga a l'arrendador a canvi d'utilitzar un
habitatge. S'ha de pagar durant els 7 primers dies del mes.

42