LA DESIGUALTAT DE LA DONA

DINS EL MN LABORAL

ALUMNA: Nora Muela Glvez

TUTORA: Helena Ciurana

CURS: 2016-2017

2n de Batxillerat
Aquest treball no hagus estat possible sense el suport de la meva famlia en
especial de la meva mare, dona treballadora i mare de dos fills que mha ajudat
a dur a terme aquest projecte amb la seva experincia.

Al meu pare , que em demostra cada dia que s possible una bona conciliaci
laboral i familiar participant per igual en les tasques domstiques i educatives
de casa. Tamb agraeixo el suport de la meva tutora, lHelena Ciurana, pel
seguiment daquest projecte i per fer-me de guia en tots els obstacles que mhe
anat trobant.

A JMC, graduat social especialitzat en temes laborals, que mha dedicat una
part del seu temps en respondrem totes les preguntes que lhi havia preparat
per ampliar coneixements al meu treball.

Agraeixo tamb la collaboraci de les persones entrevistades, en Miquel Font,

la Rosa, la Berta, la Susanna, la Teresa i a lAlex.

I per ltim, agrair a totes les persones que shan ofert a contestar les quinze
preguntes que havia preparat de lenquesta i que grcies al testimoni de tots
plegats he pogut treure les conclusions pel meu treball de recerca.
FRASES CLLEBRES SOBRE LA IGUALTAT DE GNERE1

La prueba para saber si puedes o no hacer un trabajo no debera ser la

organizacin de tus cromosomas Bella Abzug, poltica estadounidense
nacida en 1920.

La igualdad de las mujeres debe ser un componente central en cualquier

intento para resolver los problemas sociales, econmicos y polticos Kofi
Annan, exsecretario general de la ONU.

No son los dos sexos superiores o inferiores el uno al otro. Son, simplemente,
distintos Gregorio Maran, mdico, escritor y pensador fallecido en 1960.

Todos los hombres deberan ser feministas. Si los hombres se preocupan por
los derechos de las mujeres, el mundo ser un mejor lugar. Somos mejores
cuando las mujeres estn empoderadas: esto conlleva a una mejor sociedad
John Legend, cantante estadounidense.

Las mujeres son responsables de dos tercios de los trabajos realizados en

todo el mundo y sin embargo ganan solo el 10% de los ingresos totales y solo
el 1% de las propiedades As que, Estamos iguales? Hasta que la
respuesta no sea un s, no podemos dejar de preguntarnos Daniel Craig,
actor.

Cuando las mujeres tienen poder, mejoran inmensamente las vidas de todos
los que estn a su alrededor Prncipe Enrique, nieto de Isabel II de
Inglaterra.

La igualdad llegar cuando una mujer tonta pueda llegar tan lejos como hoy
llega un hombre tonto Estella Ramey, psicloga, endocrina y feminista
nacida en 1917.

1
http://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2016-03-08/dia-internacinal-mujer-frases-
celebres-malala-emma-watson_1164621/
 El dia 8 de mar es commemora el Dia Internacional de la dona, una data en
la qual se celebren els xits aconseguits en la lluita per la igualtat de la dona,
tant a nivell poltic, com econmic i social.

Tamb s un dia reivindicatiu en el qual es recorden les fites assolides i els

reptes pendents: aconseguir la igualtat salarial, acabar amb la violncia contra
la dona, enderrocar els obstacles de moltes nenes per accedir a lescola i
incrementar la presencia femenina en rgans poltics, legislatius i directius.

No anem errats si diem que la crisi, tal com la viuen molts habitants de les
nostres ciutats, t cara de dona. Per primera vegada, el nmero de dones
aturades s superior als dels homes i si aquestes aconsegueixen accedir al
mn laboral la seva feina, sovint, s sinnim de precarietat, de sous inferiors
als dels homes per igual treball i de grans dificultats per la conciliaci familiar.

https://www.google.es/search?q=8+de+mar%C3%A7+dia+de+les+dones+conducci%C3%B3+igualtat&cli
ent=firefox-
b&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwjxq8OdzfHQAhVCiRoKHYXTB1cQ_AUICCgB#tbm=isch&
q=8+de+mar%C3%A7+dia+de+les+dones+arbre&imgrc=oQqkw5ItmU8PqM%3A
NDEX

1. Introducci.......................................................................................................1

1.1. Justificaci del tema a escollir................................................................2

1.2. Descripci de la metodologia emprada...................................................3

1.3. Objectiu i hiptesis plantejades..............................................................4

2.Marc teric........................................................................................................5

2.1. Histria de la desigualtat i incorporaci de la dona en el mn laboral.....5

2.2. Situaci de les dones a Catalunya.........................................................11

2.3. La bretxa salarial....................................................................................13

-Bretxa salarial segons ledat.................................................................13

2.4. Principals causes de la diferncia salarial entre homes i dones.............14

2.5. La feminitzaci dels sectors dactivitat econmica.................................15

2.6. Formaci de les dones en rees de treball no tradicionals.....................18

-Formaci en ocupacions on hi ha poca presncia de dones................19

2.7. Conciliaci de la vida laboral i personal..................................................20

-Cultura horria per a una millor conciliaci laboral i personal...............23

3.Treball de camp..............................................................................................24

3.1. Observacions i conclusions sobre les enquestes..................................25

4.Conclusions....................................................................................................32

5.Bibliografia i pgines web...............................................................................34

6.Annexos..........................................................................................................36

I. Entrevistes.......37

II. Grfics enquestes.................................................................................55

III. Notcies vries...........................................................................................64

IV. Enquestes81
1. INTRODUCCI
Les dones, al llarg de la seva vida, segueixen experimentant grans dificultats
per poder accedir a feines decents. Noms han aconseguit algunes millores
mnimes des de la Quarta Conferncia Mundial sobre la dona, per tot i aix,
encara ara, hi ha desigualtat entre homes i dones dins els mercats laborals i
afecta directament a les oportunitats, el tracte i als resultats.

Durant els ltims perodes, els notables progressos realitzats per les dones, no
shan tradut en una millora, ja que en moltes regions darreu del mn, en
comparaci amb els homes, les dones tenen ms probabilitats de trobar-se en
situacions de desocupaci, s a dir que tenen menys oportunitats. Vist aix,
solen veures obligades a acceptar feines de pitjor qualitat. Per tant, els
progressos realitzats per poder superar aquests obstacles han sigut molt lents i
complicats. Fins i tot en molts dels pasos en qu la desigualtat en la
participaci de la fora de treball i la desocupaci shan redut, segueix havent-
hi una gran preocupaci. Daltra banda, les dones tamb estan deixant de
banda el treball familiar auxiliar, s a dir la cura dels fills, per poder centrar-se
en el sector dels serveis. El repartiment desigual de les tasques domstiques
no remunerades entre els homes i les dones, i entre les famlies i la societat, s
un condicionant important de les desigualtats de gnere dins el mn laboral.

Hem de trencar amb vells costums a on la dona era la que tenia cura dels fills i
noms lhome era el cap de famlia i el que portava els ingressos a casa. Avui
dia les dones tenen les mateixes possibilitats de poder estudiar i desenvolupar
aquella professi que li agrada, independentment si s un treball que fins el
moment ha sigut realitzat noms per homes. No haurem de renunciar a tot all
que em aconseguit amb molt desfor pel fet de ser mares i que una dona
directiva tingui els mateixos drets i oportunitats que els seus companys.
Veurem que la conciliaci amb la vida privada i laboral s un tema complicat i
que entre tots hem de solucionar perqu en un futur tinguem una societat ms
igual i equilibrada.

1
1.1. Justificaci del tema a escollir i estructura del treball

No tenia gens clar quint tema triar per fer el meu treball de recerca. Havia
pensat en temes relacionats amb la natura o en el mn animal, per quan vaig
veure la pellcula de Las sufragistasno vaig tenir cap dubte. Era un tema
adient pel batxillerat que estava estudiant i a ms a ms com a dona, volia
aprofundir el tema de la desigualtat entre homes i dones.

Vaig escollir el tema de La desigualtat de la dona dins el mn laboral perqu

s important destacar i donar a entendre que la desigualtat no s res nou, ja
que fa molts anys que existeix, i no noms a Espanya sin a arreu del mn. No
va ser fins al 1975 que les dones en aquest pas van poder tenir un contracte
laboral o un compte corrent sense lautoritzaci del pare o del marit, i tot i aix
encara, actualment existeix i hi ha desigualtats entre homes i dones. En aquest
projecte em centrar ms en la desigualtat laboral que hi ha a Espanya i a
Catalunya.

Fa molts anys que no hi ha millores en aquest cam cap a la igualtat, de tal

manera que el que vull aconseguir explicant aquest treball s que tothom se
nadoni del que estem vivint i vegin que hem de fer alguna cosa per poder
canviar-ho i fer que hi hagi igualtats, no desigualtats. Daltra banda, crec que
explicar i investigar sobre la desigualtat que hi ha entre homes i dones en el
mn laboral ser una recerca interessant, ja que penso i desitjo que coses com
aquesta facin canviar el punt de vista de tothom i de cada un de nosaltres.

El meu treball es dividir en dues parts:

A la primera part hi trobem la part terica on explicar bsicament la histria de

la desigualtat, la situaci de les dones a Catalunya, les desigualtats salarials i
laborals, la bretxa salarial segons ledat, les principals causes de la diferncia
salarial entre homes i dones, la feminitzaci dels sectors en lactivitat
econmica i finalment us parlar de la conciliaci familiar i laboral.

La segona part es tracta duna part prctica, s a dir que far entrevistes a
diferents persones que realitzin tasques i feines diferents. Daltra banda, far
una srie denquestes, a partir de les quals far grfics i en traur conclusions.

2
1.2. Descripci de la metodologia emprada

El pla dacci sinicia amb la recopilaci dinformaci com ara llibres, articles,
pgines web, antecedents i referncies dexperts, per tal de conixer una mica
ms les condicions que sn necessries per assolir el meu objectiu.

El cos del meu treball de recerca es basa amb la recopilaci i lextracci de

dades de pgines web i llibres.

La recollida de les dades es realitzar a partir dentrevistes, tant a homes com a

dones, que em serviran per veure la situaci real de la desigualtat que encara
existeix sobretot en professions de sectors majoritriament masculins. Podrem
comprovar, si encara ara en lactualitat hi ha discriminaci i desigualtat entre
homes i dones. Daltra banda, tamb podrem veure el seu punt de vista dins la
societat.

Per ltim, per acabar de completar el meu treball de recerca, far una srie
denquestes a persones que treballin en sectors totalment diferents. A partir
daquestes enquestes, en traur uns resultats i far una srie de grfics on hi
traur conclusions.

3
1.3. Objectiu i hiptesis plantejades

Lobjectiu principal del projecte, s el segent:

Amb aquest treball vull demostrar els perjudicis i les dificultats que pateixen les
dones dins lmbit laboral, ja que pel simple fet de ser dones, des de que
neixen ja tenen menys possibilitats i oportunitats que els homes. Daltra banda
tamb hi ha feines on hi ha ms homes treballadors que no pas dones, ja que
creuen que s una feina dhomes, com per exemple: camioners, mecnics. En
canvi en el cas de les dones serien feines com: infermeres, dones de la
neteja...

Per tant, vull fer veure a la gent la desigualtat que encara avui dia hi ha
desprs de tants anys lluitant perqu hi hagi una igualtat entre homes i dones.

s per aix que el meu treball es basar en examinar si hi ha desigualtat entre

homes i dones dins el mn laboral, ja que la majoria de la societat creu que
actualment no sen pateix o que si sen pateix, s una minoria. Per realment
s el contrari, sen pateix ms del que ens pensem.

Aquesta realitat, ens obliga a continuar reivindicant cada vegada amb ms

fora la igualtat doportunitats en laccs als mbits pblics i al mercat laboral.
Si que s cert que cada vegada, el mn laboral comena a canviar i a deixar
pas a les dones que shan incorporat progressivament a tots els mbits de la
vida pblica i econmica, per encara queda molt cam per recrrer i fer que les
coses funcionin com cal.

En definitiva, el meu treball pretn donar resposta a dues grans preguntes:

Quina s la situaci en qu es troben actualment les dones? Realment, sha

evolucionat tant com diuen i com es creu?

Vull demostrar i comprovar si la dona avui dia encara est discriminada pel seu
lloc de treball que ocupa, si cobra menys que els homes realitzant la mateixa
feina i si realment s cert que pel simple fet de ser dona no poden obtenir
crrecs ms alts que els homes.

4
2. MARC TERIC

2.1. Histria de la desigualtat i incorporaci de la dona en el

mn laboral

A partir dels anys seixanta, la historiografia social va comenar a interessar-se

per la histria de les dones. Aquest fet va coincidir amb la segona onada de
feminisme. Els estudis sobre la histria de la dona han demostrat que
lexperincia collectiva de les dones no coincideix sempre amb la dels homes.

s difcil de determinar el moment en qu les dones van tenir conscincia de la

discriminaci que patien. Tot i aix, des de fa molt de temps, algunes dones
shan rebellat contra la seva situaci social o laboral. A partir del segle XV, hi
va haver dones, com la francesa Christine Pizan o langlesa Mary Astel, que
van defensar de manera argumentada els interessos de la dona. Tamb va
reivindicar laccs a leducaci i a la cultura per a superar la subordinaci
femenina. Aquest tipus de protesta va continuar fins a la fi del segle XVIII.

En el segle XVIII, tal com passava en els segles anteriors, la casa i la feina
estaven totalment lligades. La casa era el lloc on vivien els membres de la
famlia i on es produa el que es necessitava per a sobreviure. Al camp, les
famlies eren prcticament autosuficients, obtenien els aliments, fabricaven els
estris necessaris per al treball de la terra,
confeccionaven els vestits, etc.

A la ciutat, lestana on vivia la famlia i

els tallers artesanals eren contigus i la
vida familiar girava entorn dels tallers,
aix fa que es parli dun sistema domstic
de producci. Les dones, a ms de
cuinar, rentar la roba, cosir i tenir cura
dels fills i dels malalts de la
famlia,treballaven al camp o b als tallers
artesanals i de vegades realitzaven algun
altre tipus de feina que permetia millorar les condicions econmiques de les
famlies.

5
Les dones eren les protagonistes de les manufactures txtils, s a dir teixir
draps de llana i de li era la seva feina principal, la qual va constituir una gran
font dingressos. La condici de les dones en la societat continuava
determinada per lestat civil. Les dones eren classificades segons la llei i la
moral, tal com shavia esdevingut a lEdat Mitjana, en solteres, casades, vdues
o monges. El matrimoni era una elecci paterna i era, per a les dones la
manera natural de trobar el seu lloc en la societat.

La solteria estava mal considerada, i era habitual que les dones solteres fossin
les filles ms petites, perqu sovint les famlies no podien fer-se crrec del dot
que les dones havien daportar al matrimoni. Pel que sembla, les vdues van
ser les dones que van gaudir ms de lndependncia, sempre que comptessin
amb un patrimoni per sobreviure, ja que estaven deslligades de lautoritat de
qualsevol figura femenina.

Les idees de la illustraci, especialment les de

llibertat i igualtat, van iniciar un canvi en la
concepci de la dona i en el grau de
conscincia que ella mateixa tenia de la seva
situaci. Quan va esclatar la Revoluci
Francesa, milers de dones van intervenir en la
revolta, ja que en poques anteriors les dones
havien participat en disturbis i protestes.

Al llarg del segle XVIII, els clubs de dones de la noblesa van ser lmbit en que
comenaren a sorgir reclamacions concretes. Lany 1791 Olympe de Gouges
va escriure la declaraci dels Drets de la Dona i de la Ciutadana per a les
dones i va reclamar el dret a la llibertat, a la propietat, a laccs de crrecs
pblics. Olympe de Gouges va acabar a la guillotina el 1793, acusada dhaver
abandonat les virtuts prpies del seu sexe. El codi civil promulgat per Napole
va oblidar les dones, que van ser privades del dret a la propietat i a la ptria
potestat dels fills i van continuar sotmeses sota lautoritat dels pares i els
marits. Estaven completament incapacitades per a promoure accions legals o
per a treballar sense la conformitat de lhome del qual depenien.

6
Va ser durant el segle XIX, quan les dones van haver de deixar les seves
tasques de la llar per anar a treballar a les fbriques. En front aquesta situaci,
les dones van protagonitzar accions per a reivindicar els seus drets que
constitueixen les primeres manifestacions collectives del feminisme. El lloc i les
caracterstiques del treball van canviar, ja que de la casa es va passar als
tallers i les fbriques, i en conseqncia, la famlia va deixar de ser la unitat de
producci. El sistema fabril va substituir el sistema domstic de producci, s a
dir que cada vegada era ms difcil poder compaginar la feina remunerada
realitzada a la fbrica, amb les tasques domstiques. Les dones van continuar
collaborant de manera decisiva en la supervivncia de la famlia, per el treball
industrial les va lligar a una doble jornada laboral, s a dir que la majoria de
dones que es dedicaven a la indstria i al servei domstic eren solteres. En
canvi les casades, solien optar per feines estacionals o a domicili que podien
combinar ms fcilment amb els fills i la casa per tot i aix sovint deixaven la
feina quan es casaven o quan els fills eren petits, i daquesta manera el treball
femen sadaptava a la vida familiar.

Les diferncies de gnere tamb van influir decisivament en les retribucions

salarials de les dones treballadores. Durant bona part del segle XIX, els salaris
femenins van estar aproximadament un 50% per sota dels masculins, de tal
manera que aquesta discriminaci salarial es justificava argumentant la diferent
capacitat fsica dhomes i dones.

La condici de la dona en la societat estava

determinada per la seva funci natural desposa i
mare. Es considerava natural que la dona es
dediqus a procurar el benestar de la famlia en
lespai privat de la llar. Daquesta manera, la feina de
les obreres fora de la llar, especialment a les
fbriques, es va comenar a veure com un
desafiament al model de gnere, cosa que va fer que
es condemns la fbrica com un lloc sense moral,
que afavoria la transgressi de les noies. Moltes dones van haver de realitzar
feines extres a la llar. Per altra banda, la cincia va tenir un paper determinat a
lhora de racionalitzar i legitimar el paper assignat a les dones en la societat.

7
Tot i aix, no es va aconseguir alleujar completament la capacitat de resposta
de les dones ni tampoc de frenar el procs de conscienciaci sobre la
marginaci que patien. Als Estats Units i al Regne Unit, va nixer el moviment
sufragista, s a dir la manifestaci collectiva del feminisme que va mobilitzar
un gran nombre de dones. De fet, hi ha una pellcula molt interessant, amb el
ttol de Las sufragistas que reflexa totalment aquest moviment feminista al
Regne Unit. En aquesta pellcula ens mostra a les dones en el seus llocs de
treball, a casa seva, en els carrers, en les activitats clandestines i fins i tot quan
sn empresonades. En aquesta lluita, les dones troben barreres no noms per
part dels homes sin tamb daltres dones. Les dirigents sufragistes pioneres
abandonen la lluita poltica a comenaments del segle XX. Algunes
associacions van continuar lluitant per aconseguir millores puntuals i
aconseguir algunes tmides reformes de la legislaci que eren menys
discriminatries per les dones. Desprs daconseguir el dret de vot, el
feminisme va perdre protagonisme com a moviment social. Alguns signes
externs com ls de vestits ms lleugers o el fet de que les dones fumessin o
condussin, semblava indicar que alguna cosa havia canviat en la condici
social de les dones.

Amb la primera guerra mundial, es van trencar alguns papers assignats a les
dones, i es van incorporar massivament a les fbriques per proveir al exrcit i
van assumir la organitzaci de les famlies i de molts serveis socials. Desprs
del parntesis de la segona guerra mundial, simposa un nou model cultural
que insistia recloure a les dones a la llar. Daquesta manera, els estats
impulsen les poltiques a favor de la natalitat per aix superar les prdues
demogrfiques que hi van haver durant la guerra.

Durant la postguerra, els pasos capitalistes ms desenvolupats incorporen

mica en mica les dones al mn laboral. Aquest procs va fer que es produs
una segona onada de feminisme, la qual va marcar molt ms les posicions hi
ha evolucionat fins a la societat actual.

En aquestes protestes cal incloure el ressorgiment del feminisme, que tenia uns
objectius molt ms amplis, per exemple la divisi de papers entre homes i
dones, lestructura tradicional de la famlia, el poder de decidir sobre el cos, la

8
seva maternitat que anava lligada a la difusi dels nous mtodes anticonceptius
o b que lavortament no fos penalitzat.

Daltra banda, tamb es pot lluitar indirectament contra el maltractament oferint

acolliment a la dona maltractada i possibilitats daconseguir habitatge i feina.
Aquest problema de violncia a la llar, es molt viu actualment i es donen en
totes les classes socials.

En els pasos desenvolupats ha desaparegut la legislaci discriminatria, s a

dir que les dones tenen els mateixos drets que els homes. Shan posat
mesures legals per facilitar la incorporaci al mn laboral i poltic de les dones.
El model de famlia tamb ha canviat, homes i dones tendeixen a
responsabilitzar-se conjuntament de leducaci dels fills i les tasques
domstiques, per tot i aix continua havent-hi discriminacions:

-Les dones encara sencarreguen majoritriament dorganitzar i realitzar

tasques domstiques.

-En els crrecs de responsabilitat i de prestigi incloent el mn poltic, hi ha

poques dones.

-Latur i la feina precria i el salaris baixos sn ms freqents entre la m

dobra femenina. Aix ha estat denunciat per la OIT(organitzaci
internacional de treball).

-En els pasos subdesenvolupats i entre els grups marginats la situaci de

les dones s pitjor.

-Aproximadament un 70% de la poblaci analfabeta, sn dones.

-Cal esmentar les dones dels pasos on ha ressorgit l integrisme islmic, on

ha ressuscitat amb violncia la submissi als homes.

-A lfrica un dels casos ms grans s el de la Circumcisi femenina, que

consisteix en lestirpaci del clitoris abans de lentrada a la pubertat.

9
El balan del present s encara, en conjunt, netament desfavorable per a les
dones. El repte del mn contemporani s aconseguir una justicia social que
tingui en compte la igualtat entre els gneres.

La finalitat de la dona a finals del segle XIX i principis del segle XX, era la
reproducci, la cura dels fills i de la famlia i la realitzaci de les tasques
domstiques. Legalment estaven sotmeses a lhome i no podien formar part en
la poltica, la cultura i el treball.

Durant els primers anys del segle XX, encara era normal considerar a la dona
un sser inferior intellectualment a lhome. La seva orientaci educativa, tenia
un sol objectiu: el paper de mare i esposa. El nombre de nenes matriculades a
les escoles, era molt inferior a la dels nens i separaven als nens i a les nenes
perqu seguien un model deducaci diferent. A les nenes sels i dedicava ms
temps a la religi hi ha les labors, i tan sols una part molt superficial la
dedicaven a llegir, escriure i comptar. Laccs de la dona a la universitat, tamb
era ple dobstacles i encara ho era ms poder exercir la professi estudiada.

El treball de la dona fora de la llar estava mal vist i tan sols es podia exercir en
casos de necessitat. La dona sofria discriminacions, realitzava els mateixos
treballs que lhome, per en canvi percebia un sou inferior(una de les raons que
els empresaris van comenar a contractar dones a les fbriques perqu els i
resultava ms econmic). Tamb patien manca dhigiene als seus llocs de
treball, i un cop acabada la seva jordanada laboral, havien de dedicar-se a la
cura dels fills, de lhome i de la llar, per tant les dones feien una dobla jornada
laboral.

1
Dones sufragistes
10
2.2 Situaci de les dones a Catalunya

Durant les primeres dcades del segle XX, van aparixer els primers
smptomes de canvi en la millora de la condici femenina. La dona comena a
accedir duna manera molt minoritria als mbits poltics. Cal destacar la
dirigent anarcosindicalista Teresa Claramunt i Teresa Ma com impulsora de
la publicaci anarquista La Revista Blanca. Una de les principals
reivindicacions de la dona, era laccs a la cultura hi ha leducaci. Una gran
qualitat literria femenina daquest temps, va ser Caterina
Albert, ms coneguda pel pseudnim Victor Catal, que
es va veure obligada a convertir-se en una figura
masculina desprs de participar en uns jocs florals. Aix
va causar un gran escndol, perqu va demostrar que
una dona podia escriure amb una gran qualitat literria.

A partir del 1918, la dona t la possibilitat de ser

2
funcionria dels cossos tcnics de ladministraci.

Laccs a llocs de responsabilitat a nivell universitari o de direcci s

majoritriament mascul. Manquen dones en llocs clau per a la pressa de
decisions importants. Ocupen un percentatge molt petit en acadmies
cientfiques i hi ha una escassa participaci en llocs de recerca.

Els problemes que afecten actualment a les dones catalanes i en general en la

vida professional, sn la discriminaci salarial, pateixen ms mobbing, ms
soledat en les tasques diries, no se les forma professionalment tant com als
homes, pateixen assetjament sexual per part dels seus superiors.

En els ltims 10 anys no sha vist una millora substancial sobre la situaci
femenina en el mercat laboral catal.
3

CCOO i UGT mostren una gran preocupaci per

laugment de la bretxa salarial entre homes i
dones, que no ha parat dincrementar-se els

2
Imatge de Vctor Catal

11
ltims anys. CCOO ha publicat un estudi sobre la situaci de la dona al mercat
laboral, on es destaca que les seves condicions han patit un fort deteriorament.
En aquest informe saporten dades com ara que una dona cobra de mitjana un
25,1% menys que un home, s a dir, elles cobren cada any 7.000 euros menys.
Els llocs de treball que ocupen majoritriament les dones sn els pitjors
remunerats i ms propers a les escales inferiors del mercat. El document
exposa que el 81% de les dones ocupades sn empleades que depenen dun
cap i elles mateixes no tenen subordinats. Per contra, noms el 67,7% dels
homes estan en la mateixa situaci i a ms a ms em de tenir en compte que
les dones ocupades tenen en un 50,3% estudis superiors.

Les dones es troben en una situaci inferior a la dels homes en el mercat

laboral. Destaquen que el 69,9% de les dones que treballen estan ocupades en
el comer, lhostaleria, els serveis pblics i les activitats administratives, mentre
que el 53,5% dels homes treballen en sectors com la indstria, el comer i el
transport.
La situaci de la dona esta marcada per un risc de pobresa creixent molt
superior al del sexe mascul. Tot plegat s el resultat de laterratge de dones
amb formaci en el mercat laboral, que les discrimina pel que fa a salari i
condicions laborals.

Es necessari que la Inspecci de Treball s'impliqui en el control i sanci a les

empreses que practiquen la discriminaci a les dones, directa o indirectament,
tant en l'accs a l'ocupaci, la promoci professional, la discriminaci salarial i
les condicions de seguretat i salut laboral en els centres de treball.

12
2.3. La bretxa salarial

Les desigualtats dingressos entre homes i dones ha estat sempre elevada, ja

que el salari mitj de les dones segueix sent inferior al dels homes.
Normalment, situen a les dones en sectors dactivitat i ocupacions que estan
pitjor remunerades dins el mercat laboral. Per altra banda, limiten lascens de
les dones a la seva carrera professional, obtenint aix menys ingressos.

Tamb hi ha altres tipus de discriminacions directes i indirectes cap a les

dones, com la menor valoraci dels llocs de treball tradicionalment feminitzats,
les diferncies retributives en el cobrament de complements salarials i extra
salarials... Per altra banda, els rols de gnere juguen un paper clau en la
formaci de la bretxa salarial, ja que sn les dones les que encara ara,
combinen la vida familiar amb la laboral.

Bretxa salarial segons ledat

Trobem una gran desigualtat dins la bretxa per franja dedats, s a dir que
depenen ledat hi ha ms o menys diferncia salarial entre homes i dones.

Les diferncies salarials entre homes i dones, existeixen en totes les edats,
per augmenten amb ledat. Els salaris dels homes augmenten en la seva vida
laboral en major proporci que el de les dones.

En el cas de les dones, els salaris anuals ms elevats, sn a partir de 55 anys.

Com es pot comprovar a la taula, s a partir dels 45 anys quan hi ha una
diferncia salarial ms elevada entre homes i dones, que arriba a un 30%.

BRETXA SALARIAL SEGONS LEDAT4

Menys de 25 de 25 a 34 de 35 a 44
de 45 a 54 de 55 anys i
anys anys anys
anys ms
25,52 14,63 22,21 29,94 29,08

4
Elaboraci prpia
13
2.4. Principals causes de la diferencia salarial

Dins la desigualtat, hi ha diverses causes principals sobre la diferencia salarial

entre homes i dones. Una delles s la discriminaci en el lloc de treball, ja que
fent la mateixa feina, el salari de les dones s inferior al dels homes, noms pel
simple fet de ser dones. Hi ha sectors, com per exemple el de la construcci
que predominen els homes. Les dones fan la mateixa feina per amb un salari
inferior. Les dones tamb fan treballs o feines a temps parcial, s a dir amb
menys hores, per poder conciliar la seva vida laboral i familiar. Una de les altres
causes s que solen ser contractades per fer feines de menys responsabilitat i
amb menys crrec, ja que creuen que les dones sn inferiors.

Una altre diferencia salarial, s la infravaloraci del treball i les capacitats de les
dones, ja que normalment en els llocs de treball que sn ocupats per les dones,
tenen unes condicions de remuneraci ms baixes. En canvi els llocs de treball
que ocupen els homes sn ms elevats que els salaris de les dones. Les
prctiques laborals i sistemes salarials, sn un altre motiu pel qual hi ha
diferencies salarials, ja que a les dones i els homes no sels hi aplica les
mateixes prctiques laborals, normalment hi ha ms formaci en els homes i
tamb hi ha un tracte diferent en la remuneraci de les pagues extres.
Finalment, la ltima causa s la conciliaci de la vida laboral i familiar, en qu
les dones treballen menys hores a temps parcial per aix poder compaginar les
seves responsabilitats familiars. Per aquesta ra, la diferncia salarial entre
homes i dones sincrementa molt ms quan la dona t fills.

5
Font 1: Bibliografia i pgines web

14
2.5. La feminitzaci dels sectors dactivitat econmica

El treball femen fou durant tot el franquisme un tema amb grans variables, ja
que va anar evolucionant durant tot el perode a partir dels anys 50.

Podem dividir aquest procs en dues etapes diferents:

La primera etapa, que s el moment en que hi ha ms pobresa i on hi ha

laparici de lautarquia econmica, que far que una gran quantitat de famlies
espanyoles entrin en misria.

Letapa dels anys 40 fins a lany 1957

Letapa del 1957 al 1974

A partir del 1951 fins al 1957, es va produir un procs de millora, que va fer que
leconomia comencs a elevar-se. Des dun inici, el treball femen fou
desprestigiat i evitat, sobretot el de les dones casades i per aix es
promulgaren lleis. La llei daquest caire ms important va ser: el Fuero del
Trabajo de 1938, que prohibia el treball a les dones casades i el treball nocturn
a totes les dones treballadores.

Tot i aix, el treball femen va crixer al llarg de tot el perode en tots els sectors.
Aix doncs, entre 1940 i 1960 es va produir un fort augment del nombre de
treballadores, que es distribuen de la segent manera: un 50% de les dones
treballadores es situava en el sector de serveis, un 25% en el de la indstria i
lltim 25% en lagricultura.

Aquest augment del treball femen, era degut a que treballaven per necessitat,
s a dir que moltes dones treballaven perqu els seus homes o els seus
companys estaven a lexili o havien mort a la guerra i es veien obligades a
mantenir soles la famlia. Una altra causa era el baix sou que cobrava lhome.
Per tant, ens trobem en un moment en qu les dones comencen a incorporar-
se al mercat laboral a causa de la fam i la misria.

15
El treball al camp es caracteritzava pel seu subdesenvolupament, a causa de la
falta de treball mecanitzat, que feia que es necessits molta m dobra. Aix
doncs, les dones tant casades com solteres treballaven al camp per ajudar a la
famlia. Hi havia alguns treballs que eren considerats especfics per a la dona,
com per exemple la recollida dolives o la recollida dalbercocs i altres fruites.
Tamb ho feien perqu lajuda al camp era considerada una part de la seva
feina, aix com cuidar de la llar.

La indstria, tot i que en aquells moments encara estava poc desenvolupada,

era el sector en qu millors sous es pagaven i aix feia que hi treballessin ms
dones en busca de bons sous. Les dones duien a terme feines no
especialitzades, s a dir montones i seguien
estant subordinades als homes.

En aquest sector, tamb es patia una discriminaci

salarial, i ames a ms, anava augmentant durant
els anys.

En canvi, el sector dels serveis, va ser el que va experimentar un creixement

ms gran. Un 50% de la poblaci activa femenina treballa en aquest sector, i
noms un 20% de la poblaci activa masculina. Per tant, podem veure que la
indstria s el sector amb ms dones, s a dir el ms feminitzat.

La feina ms comuna, dins del sector serveis, era el servei domstic, ja que no
requeria cap capacitaci professional i per tant era accessible a dones que no
havien tingut loportunitat dobtenir una titulaci o de rebre educaci. Seguint
aquest sector, hi havia les mestres, sobretot de primria, on tamb hi havia
moltes treballadores. Laltre camp preferit dins del sector de serveis, era el
camp de sanitat, ja que tamb era considerat propi de la naturalesa femenina.

La formaci amb ms dones era la de matrona, tot i que tamb hi havia altres
professions com: infermera, farmacutica, magisteri, metgesses...Cal destacar,
que en aquest cas la discriminaci salarial no era tan comuna perqu com que
la majoria de treballadores eren dones i la raresa eren els homes, la igualtat
salarial era bastant comuna.

16
En canvi, la segona etapa, es caracteritza per un creixement econmic. Aquest
augment econmic va fer que es desenvolups el sector dindstria, per tant es
necessitava molta m dobra barata i no qualificada. De tal manera que s en
aquest moment en que les dones entren realment al mercat laboral en forma
massiva. Tot i aix les dones feien la seva feina i tamb sencarregaven de la
llar i els fills, s dir que tenien dos tasques. Ms tard van aparixer algunes lleis
en favor del treball femen.

Durant els anys 1967 i 1975, el treball femen disminueix, ja que loferta de
treball s menor, i perqu treballar ja no surt tant a compte. s en aquest
moment quan es comencen a produir canvis en la mentalitat femenina i aix
comena a canviar la situaci de la dona. Per tant, el creixement del treball
femen fa que moltes dones comencin a tenir una certa independncia
econmica que mai abans no havien tingut.

En el sector de lagricultura, el nombre de treballadores va augmentar de

manera constant. Aquest creixement fou degut a la substituci masculina duta
a terme per les dones. Molts homes es van traslladar a les ciutats, on van
trobar millors sous i ms possibilitats de feina. Tot i aix, moltes dones tamb
emigraven, i les que es quedaven, eren les que substituen als homes. Sha de
tenir en compte, que les dones cada vegada treballaven ms. Pel que fa al
salari, hi continuava havent una discriminaci salarial, perqu tot i que els
salaris havien augmentat, seguien patint desigualtats.

Daltra banda, el sector dindstria, va ser el que ms va crixer. La situaci

femenina daquest sector segueix sent semblant a la del perode anterior,
simplement les dones passen a ser ms quantitat, cosa que evita la seva
discriminaci per pel que fa als salaris, les dones cobraven menys que els
homes.

I finalment, el sector de serveis s el que es desenvolupa de forma ms rpida

a causa de la gran inserci laboral femenina. Les dones comencen a accedir a
feines dins la banca, el comer i ladministraci i aix va ser possible grcies a
que les dones treballadores havien tingut lopci destudiar i aconseguir
qualificacions que els permetien accedir a posicions laborals abans
impensables.

17
2.6. Formaci de les dones per a treballs no tradicionals

La formaci per a locupaci pot ser generalista o b adreada a perfils

professionals concrets. La formaci generalista, que normalment es du a terme
per facilitar laccs de les dones a locupaci inclou el reconeixement i el
desenvolupament de les competncies. De manera que la formaci generalista
inclou competncies ms especfiques com el clcul, la informtica, les
tcniques de recerca de feina...

La formaci per a diferents perfils professionals, es pot classificar en:

La formaci en ocupacions tradicionalment associades al mn femen, com per

exemple la formaci per a la neteja, el treball o ajuda familiar, serveis personals
a domicili, atenci als infants i a la gent gran, etc.

Aquest tipus de formaci suposa una millora per a dones adultes amb baixa
qualificaci i responsabilitats familiars que volien incorporar-se al treball
desprs duna llarga absncia.

Per la formaci en les ocupacions feminitzades, t un inconvenient molt

important i s que normalment es donen unes condicions de treball molt
precries, tant en els horaris com en la contractaci i la remuneraci i amb
poques possibilitats de poder accedir a un millor lloc de treball o de direcci
dins del sector.

18
Formaci en ocupacions on hi ha poca presncia de dones

Aquest seria el cas de professions relacionades amb les noves tecnologies, les
enginyeries, la construcci, jardineria, electricitat, mecnica, transport, etc.

Lobjectiu daquesta formaci s trencar lestereotip de professions que sembla

que noms la pugui desenvolupar un home. Segons Pons i Salv en el llibre
Projectes dinserci laboral per a dones, ens diu que s una mica arriscat si
sadrea a dones adultes cap a oficis tradicionalment masculins com poden ser
mecnic, electricista, paleta.

En canvi si parlem de lmbit de les noves tecnologies, s mes accessible a

dones de totes les edats. Un altre mbit tamb interessant s el de direcci i
gesti dempreses.

Daltra banda, la formaci relacionada amb noves professions no vinculades a

un gnere en concret, t lavantatge que les ocupacions que promou no estan
associades a cap gnere en concret. Sn professions dirigides al sector dels
serveis com poden ser serveis culturals i de lleure, activitats relacionades amb
el medi ambient.

Dona minera Dona pilot Dona electricista

6
Font 2: bibliografia i pgines web

19
2.7. Conciliaci de la vida laboral i personal

La participaci de les dones en el mercat de treball i sobretot a les comarques

gironines es troba amb les segents dificultats.

Aquests obstacles es troben a la resta de lestat espanyol i a Catalunya, per

afecta duna manera molt negativa a les dones gironines i sn els factors ms
importants per poder aconseguir la igualtat laboral i empresarial entre dones i
homes.

1> La poca corresponsabilitat entre sexes pel que fa a les tasques

domstiques i familiars

2> La insuficincia de serveis per atendre als infants i a la gent gran

3> La dificultat de conciliar la vida laboral i familiar que afecta principalment a

les dones.

s molt important per a les dones que vulguin accedir o consolidar-se en el

mercat de treball, comparteixin duna manera igual les tasques domstiques, es
a dir el treball no remunerat, i tot i que sembla que ha millorat, encara no sha
aconseguit i aix sha pogut veure en enquestes fetes a dones gironines en
situacions molt diferents: directives, empresries, dones amb baixa qualificaci,
etc.

Per altra banda, encara sn les dones les que

es fan crrec dels fills o de la gent gran, s un
rol de gnere tradicional. Hi ha pasos de la
Comunitat Europea que han generat
importants mesures per atendre a les
persones dependents, per a lestat Espanyol
no ha sigut aix i la societat continua amb el
repartiment tradicional de tasques.

20
Ens trobem que segons el recursos econmics de cada dona, podran superar o
afrontar aquest obstacles duna manera molt diferent. Les dones que no es
puguin permetre delegar algunes tasques, hauran o b de fer un sobreesfor,
tant fsic com mental o b per desgrcia haur dabandonar el seu lloc de
treball.

La difcil conciliaci entre ocupaci i famlia, no noms dificulta que la dona

pugui accedir al mercat laboral si no que es pugui mantenir al llarg de les
diferents etapes de la vida en igualtat de condicions en relaci als homes.

Aquests problemes de conciliaci sagreugen quan la dona est en la millor

etapa de la seva vida professional i coincideix amb la maternitat i la criana
dels fills.

Alguna de les propostes per a la conciliaci dhoraris familiars, escolars i

laborals seria la possibilitat de fer servir guarderies que fossin proporcionades
pels propis centres de treball. Haurien destar a prop de lentorn de treball i no
en el mateix recinte perqu podria destorbar la dinmica de treball.

Una altra proposta per a les empreses ms petites seria la de concedir xec
descompte per subvencionar els serveis de guarderia als empleats.

Tamb creix la pressi de satisfer la demanda de serveis datenci per a la

franja dedat entre els 0 i 3 anys, no noms per necessitats educatives dels
infants sin per facilitar la vida familiar i no dificultar la inserci i consolidaci
professional de les mares. Abans les mares havien de quedar-se a casa a tenir
cura dels fills fins almenys els 3 anys de vida o tenien el suports dels avis o
altres familiars.

Els prquings de nens, tot i que s una paraula que no macaba dagradar,
sembla ser una soluci puntual dels ms petits durant algunes hores al dia, i es
diferncia de les escoles bressol en qu aquestes cobreixen el gruix de la
jornada. Actualment es poden trobar alguns prquings infantils en alguns barris
de Barcelona.

21
Hi ha empreses que han fet un gran esfor per aconseguir una millor conciliaci
laboral i familiar. Un cas molt proper, s la cadena de supermercats
Mercadona, en el que no hi ha diferncies econmiques entre homes i dones
que desenvolupen el mateix treball, disposen duna baixa maternal ms llarga
de la que estableix la llei i tenen una jornada laboral estable. Hi ha un bon
ambient de treball i aix s nota com a client.

Quan hi ha una millor conciliaci hi ha ms tranquillitat per part del treballador ,

ms responsabilitat en la seva feina i ms productivitat perqu sap que
lempresa es preocupa pel seu benestar i tot aix fa que hi hagi menys
conflictes laborals, menys estrs i que tamb menys absncies laborals

Per altra banda, existeixen empreses que no han evolucionat i que sembla que
no coneguin la paraula conciliaci. Sn empreses que no han fet cap esfor per
millorar la qualitat de vida dels seus treballadors sense pensar que la
conciliaci familiar i laboral, la productivitat i els beneficis econmics s el
motor principal duna empresa.

El Corte Ingls- Poso per exemple aquesta empresa perqu tinc familiars que
han treballat durant anys i mhan explicat la seva experincia. Ara ja no hi
treballen en aquest centre. Obren moltes vegades festius i diumenges. Els
treballadors no tenen horaris fixes, sn rotatius i aix s un gran problema per a
la conciliaci familiar. Hi ha dones que han tingut veritables problemes un cop
shan incorporat de nou desprs duna baixa maternal. Hi ha conflictes entre els
mateixos treballadors per la poltica de lempresa, etc.

Tamb hem de tenir en compte que cada comunitat autnoma regula lobertura
dels seus centres comercials en dies festius i diumenges

22
Cultura horria per a una millor conciliaci laboral i personal

La difcil conciliaci entre les demandes laborals i les familiars s un xoc entre
els horaris laborals tradicionals i el volum de treball no remunerat,
majoritriament assumit per dones. Les dificultats horries s un dels punts que
han citat collectius de dones ben diferents: immigrades, treballadores de la
hosteleria i el comer, mares joves que es volen incorporar desprs duns anys
dexcedncia per a tenir cura dels seus fills, dones amb crrecs de direcci, etc.

Avui dia s imprescindible que els empresaris

respectin lhorari pactat i a ms a ms es puguin
introduir uns horaris ms flexibles pels empleats
perqu aconsegueixin un major equilibri en la seva
vida i una major igualtat en el mn laboral.

Altres suggeriments per millorar la conciliaci

laboral seria que hi haguessin ms torns, amb ms
persones, ms jornades intensives, que es redus
la estona per dinar en les jornades de treball
partides i es pugui habilitat un lloc en la feina
perqu el treballador pugui dinar a la feina. Aix s molt ms complicat del que
sembla en les botigues a on es treballa la jornada partida amb un descans al
migdia considerable i aix provoca que la treballadora plegui molt ms tard per
poder completar la seva jornada laboral. Tamb es demana el poder treballar
des de casa alguns dies a la setmana grcies a les noves tecnologies, cosa
que ja sest fent en altres pasos europeus.

OdzfHQAhVCiRoKHYXTB1cQ_AUICCgB#tbm=isch&q=conciliaci+laboral+i+familiar&imgrc=2wda31bFRSS
TOM%3A

23
3. TREBALL DE CAMP

Aquest treball es completa amb una srie denquestes realitzades a 44

persones, tant homes com dones, integrades en el mn laboral, de diferents
edats, formaci, ocupades en diferents sectors i totes elles localitzades a la
zona gironina.

Lenquesta est formada per 15 preguntes amb resposta tancada. A partir de

les respostes que he obtingut grcies a les enquestes, he tret una srie de
conclusions i a partir daquestes he fet uns grfics on es veu reflectit el resultat.

Daltra banda, tamb he fet entrevistes a persones que realitzen diverses

tasques o professions. En el meu cas he fet entrevistes a dones que realitzen
una feina poc comuna, s a dir que est vista perqu la facin els homes com
ara b policia o funcionria de institucions penitenciries, conductora
dautobusos. Daltra banda tamb he fet lentrevista a una dona que realitza el
treball dun sector molt feminitzat, com s el de monitora de menjador duna
escola.

Tamb he fet una entrevista a una dona, amb un alt crrec de direcci en el
mn de la banca. Mha semblat interessant fer-li lentrevista perqu avui dia hi
ha pocs casos en que les dones tinguin un crrec alt i hagin prioritzat el treball
a la seva famlia. La seva opini ha sigut molt diferent a la resta de persones
entrevistades. Finalment la meva ltima entrevista la vaig fer al director del meu
institut, a en Miquel Font.

Tamb he fet una entrevista a un graduat social, especialitzat en el camp

laboral. A travs de les seves respostes he pogut treure conclusions i reflectir el
que ell mha dit en el meu treball, de manera que mha ajudat molt i mha
aportat informaci necessria per acabar de completar el meu treball.

24
3.1 Observacions i conclusions sobre les enquestes

RESULTATS DE LES ENQUESTES

Els resultats dels grfics que he obtingut han sigut els segents:8

Home o dona?

En aquest grfic podem observar que la majoria de persones que han resps
lenquesta, sn dones, cosa que minteressava a lhora de fer el meu treball. Un
61,4% sn dones i un 38,6%, sn homes.

Edat:

Aquest grfic ens mostra la franja dedats dels enquestats. De 25 a 34 anys un

25%, de 35 a 44 anys un 34,1%, de 45 a 54 anys 36,4% i finalment ms de 55
anys un 4,5%. El tant per cent ms alt corresponen a persones entre 35 i 54
anys, que sn persones que ja tenen una certa experincia personal i laboral.

Estudis:

En aquest grfic podem veure com la majoria de les persones que han fet
aquesta enquesta tenen estudis de FP superior o batxillerat, seguit de persones
que tenen lESO i per ltim estudis universitaris. Les persones que tenen FP o
Batxillerat corresponen a persones amb una franja dedats entre 45 i 54 anys.
De les persones entrevistades, un 27,3% tenen lESO, un 50% tenen Batxillerat
o FP superior i un 22,7% estudis universitaris.

Grfic 1: En quin sector treballes?

En aquest grfic podem observar que la majoria de persones es dediquen a

ladministraci, a la conducci, a la direcci, a lhosteleria, a la comercialitzaci i
al sector pblic(funcionariat). El sector en que trobem una minoria de
treballadors s en el de sense ocupaci, feines domstiques, operaris i altres.
Un 9,1% de les persones enquestades es dediquen a la comercialitzaci, un
9,1% a la conducci, un 11,4% a ladministraci, un 11,4% a la direcci, un
13,6% a lhosteleria i un 31,8% sn funcionaris.

8
Els grfics es troben als annexos II, pgina 55
25
Grfic 2: Quants anys fa que treballes en aquesta empresa?

Aquest grfic ens mostra que un 18,2% porten menys de 5 anys treballant a
mateixa empresa, un 27,3% porten de 5 a 10 anys, un 36,4% entre 10 i 20 anys
i un 18,2% ms de 25 anys. Per tant el tant per cent ms elevat s el que
correspon a persones que porten entre 10 i 20 anys treballant a la mateixa
empresa.

Grfic 3: Consideres que la feina que desenvolupes en aquesta empresa

est ben remunerada?

En aquest grfic podem observar que un 32,6% ha resps que s, que

consideren que estan ben pagats, un 18,6% que no, i un 48,8% que es podria
millorar. Per tant la majoria de persones enquestades han resps que la seva
remuneraci podria millorar, en canvi una minoria ha dit que no, que consideren
que no estan ben pagats realitzant la feina que realitzen.

Amb la crisi econmica, moltes persones han tingut una retallada salarial i aix
ha provocat que moltes famlies no arribin a final de mes.

Grfic 4: Creus que avui dia encara hi ha desigualtat en lmbit laboral?

Un 90,9% de persones creuen que hi ha desigualtat entre homes i dones dins

lmbit laboral, en canvi un 9,1% creuen que no nhi ha.

s una lluita que entre tots haurem dintentar resoldre i fer possible que els
homes no cobrin ms que les dones si realitzen la mateixa feina dins la mateixa
empresa. Tot i aix hi ha un nombre de persones que pensa que actualment no
hi ha desigualtat entre homes i dones perqu a la seva empresa no hi ha
diferncia de sou per gnere, per he pogut comprovar que moltes empreses
sobretot privades, existeix una desigualtat de sou entre homes i dones tot i
realitzar les mateixes tasques.

26
Grfic 5: A la teva empresa hi ha desigualtat entre homes i dones?

Aquest grfic ens mostra que un 34,9% de les persones enquestades ens
afirmen que s que hi ha desigualtat entre homes i dones dins la seva empresa,
un 53,5% diuen que no, i un 11,6% no ho saben.

La majoria de persones que han reps que creuen que no hi ha desigualtat,

sn persones que treballen a ladministraci, s a dir que sn funcionaris. En
canvi els que han contestat que s, la majoria sn treballadors dempreses
privades o treballadors que treballen en sectors ms feminitzats com per
exemple la hosteleria, els serveis, el comer, on els sous sn ms baixos.

Grfic 6: Faries alguna cosa per solucionar aquest problema?

En aquest grfic podem observar que un 90,9% s que faria alguna cosa per
solucionar la desigualtat que patim actualment i en canvi, un 9,1% ha resps
que no faria res al respecte. Per sort, una gran part de persones estan dacord
en que la desigualtat laboral s un problema que sha de resoldre entre tots,
tant a nivell particular com a empresarial.

Grfic 7: Els empresaris, tenen dret a pagar menys a les dones que als
homes per realitzar la mateixa feina?

En aquest grfic, tan sols un 6,8% han contestat que s i un 93,2% que no. Per
tant la majoria de les persones ha resps que no estan dacord que els
empresaris paguin menys a les dones que als homes sempre i quan realitzin la
mateixa feina que els seus companys.

Grfic 8: Treballes en una empresa gran o petita?

Aquest grfic ens mostra que un 71,4% de les persones enquestades treballen
en empreses grans, sobretot del sector industrial o per a la administraci. La
resta, amb un 28,6% treballen en empreses privades petites o familiars.

27
Grfic 9: Et sents discriminat/ada pels directius o pels mateixos
companys?

Aquest grfic ens mostra que un 2,3% de les persones enquestades s se

senten discriminats/ades pels seus directius o b pels seus propis companys,
un 79,1% diu que no, i un 18,6% en alguns casos.

Com podem observar, una minoria de les persones entrevistades se senten

discriminades pels seus directius o b pels seus propis companys i algunes
delles en alguns casos puntuals. En canvi, per sort, la majoria de persones ha
resps que no pateix cap mena de discriminaci. Hem de tenir en compte que
una bona part de les enquestes sn persones que treballen per a
ladministraci i no pateixen cap mena de desigualtat ni discriminaci a lhora
de desenvolupar la seva feina. Tot i aix hi ha treballadors dempreses privades
que s que han patit discriminaci pels meus companys i directius.

Grfic 10: Lempresa tha facilitat el poder conciliar la vida familiar i

laboral?

En aquest grfic podem observar que un 64,3% de les persones enquestades

han resps que s, que la seva empresa els ha facilitat el poder conciliar la vida
familiar i laboral, un 19% ha resps que no i un 16,7% a vegades.

Un 19% ha resps que a la seva empresa o en el seu lloc de treball, no li han

facilitat la conciliaci de la vida familiar amb la laboral, sobretot quan han tingut
fills i han hagut de fer un sobreesfor si volien mantenir el seu lloc de treball.
Daltra banda, les persones que han dit que si, sn dones la majoria
funcionries hi han tingut ms facilitat per a la conciliaci. Les dempreses
privades han tingut ms problemes perqu hi ha empreses que shan quedat
estancades en el segle passat i no sadonen que si facilita al seu treballador o
treballadora el poder conciliar la seva vida laboral i familiar, aquest rendir ms,
estar menys estressat, i far la seva feina millor i amb ms voluntat.

Hi ha moltes empreses europees que estan fent tot el possible per millorar
aquesta conciliaci, establint millors horaris, treballar des de casa, etc.

28
Grfic 11: Creus que la dona t dificultat per fer compatible la vida familiar
amb locupaci, la formaci i lascens professional?

Aquest grfic ens mostra que un 93,2% ha resps que s, i un 6,8% que no.
Podem observar que la majoria de persones creu que s, que la dona t
dificultats per fer compatible la vida familiar amb locupaci, la formaci i
lascens professional.

Realment s molt trist veure aquest resultat, per aquesta s la realitat. Les
dones tenen moltes dificultats per fer compatible la seva vida familiar i
professional, sobretot un cop que han sigut mares. Les dones ms joves amb
estudis, troben una bona feina, per amb la maternitat tot sn problemes per
un ascens professional o per fer formaci perqu aix implica ms hores a la
feina.

Per tant, linici dedat reproductiva i les necessitats de conciliaci estan

associats a les dones i fa que moltes delles estiguin parcialment ocupades en
el mercat laboral o b que hagin de deixar de treballar durant uns anys amb
necessitats de conciliar i de tenir cura dels seus fills.

Encara que les dones no abandonin completament el mercat laboral, i dediquen

menys hores que els homes. Les dones i dediquen 6,9 hores de mitjana al
treball remunerat davant les 8,3 hores dels homes. Mentre que les dones
dediquen 3,8 hores diries a la llar i la famlia, els homes noms i dediquen 2,4
hores.

Grfic 12: En el cas de ser dona, ha suposat un canvi en el teu salari i lloc
de treball el fet de comunicar a la teva empresa que estaves
embarassada?

En aquest grfic podem observar que un 14,8% ha resps que s, que en el seu
cas va suposar un canvi tant en el seu salari com en el seu lloc de treball, en
canvi un 85,2% ha dit que no.

Un 14,8% han hagut de demanar reducci de jornada per poder fer-se crrec
dels fills o un canvi de feina a realitzar o simplement han hagut de deixar la
feina. La primera causa dinactivitat de les dones entre 25 i 40 anys s tenir
responsabilitats familiars, per tant tenir famlia s una causa clara

29
dabandonament del mercat laboral entre les dones. Tenir fills s un factor
dinserci laboral per als homes i en canvi dabandonament per a les dones.

Grfic 13: Si lanterior pregunta s afirmativa, et vas trobar amb algun

daquests problemes?

En aquest grfic podem observar com un 16,7% de les persones enquestades

ha resps que van patir un acomiadament, un 16,7% discriminaci, un 33,3%
relacions ms distants amb els superiors i un 33,3% que al tornar a incorporar-
se a la feina, feien tasques diferents. Els tants per cents ms elevats sn
corresponents a una relaci ms distant amb els superiors i al tornar a
incorporar-se a la feina fer tasques diferents.

Aquesta resposta mha impactat una mica. Ja era conscient de la desigualtat

laboral i la complicaci duna dona per conciliar el treball i la famlia, per a ms
a ms hem de sumar els acomiadaments i discriminacions que shan trobat
moltes dones en el moment que han estat embarassades per part dels
empresaris.

Grfic 14: Qui va demanar la baixa de maternitat per tenir cura dels
vostres fills?

En aquest grfic els resultats que he obtingut han sigut que un 2,3% de les
persones ha resps que qui va demanar la baixa de maternitat per tenir cura
dels fills va ser el pare, i en canvi un 97,7% ha resps que la va demanar la
mare. Podem observar que en la majoria de casos sn les dones les que
demanen la baixa de maternitat. Un 22,5% de les dones va reduir el nombre
dhores treballades per tenir cura dels fills i en canvi noms un 3,3% dhomes.
s per aquest cas que moltes empreses no volen contractar a dones noms pel
simple fet de que es puguin quedar embarassades.

Les poques dones que no van demanar la baixa per maternitat va ser perqu
eren empresries i la seva parella tenia ms facilitat per demanar-la.

30
Grfic 15: Creus que es podria fer alguna cosa per acabar amb aquesta
desigualtat entre homes i dones?

Aquest grfic ens mostra que un 95,5% ha resps que s, que faria alguna cosa
per acabar amb la desigualtat entre homes i dones. En canvi un 4,5% ha
resps que no.

Es veu clarament que la majoria de les persones creuen que sha de fer alguna
cosa per acabar amb la desigualtat laboral entre homes i dones i que entre tots
hem de fer un esfor per conscienciar al mn que encara avui dia tot i que no
ho sembla i continua havent desigualtat salarial.

Per acabar amb aquesta desigualtat entre homes i dones, s indispensable

trencar amb els estereotips tant a lescola, com a la famlia i a la feina. Hem de
donar ms importncia a les feines de cura i atenci a nens i a persones grans.
El capitalisme no valora aquestes feines i precisament sn aquestes les que
sostenen la societat. Tamb hem de lluitar per millorar les condicions laborals
dels sectors ms feminitzats on els sous sn ms baixos.

Hi hauria dhaver una llei de transparncia salarial, on les empreses fessin

accessibles els salaris dels seus treballadors per lluitar contra la desigualtat
salarial a les empreses.

31
4. CONCLUSI

Abans de fer aquest treball pensava que prcticament, avui dia, no hi havia
desigualtat entre homes i dones. Un cop fetes les enquestes i les entrevistes i
finalitzat el meu treball de recerca he pogut comprovar que si que nhi ha i
sobretot el que mha sorprs ms s que a moltes empreses privades he trobat
diferncies salarials entre homes i dones tot i fent les mateixes feines, aix
genera desigualtat i pobresa econmica a les dones. Tamb s ms difcil en
aquestes empreses trobar una dona que tingui un alt crrec, el percentatge s
ridcul. En canvi en ladministraci prcticament no he trobat desigualtats
salarials entre companys masculins i femenins. Tot i que s ms fcil trobar
dones en crrecs importants, tamb el nombre s molt inferior. Realment les
dones en lmbit laboral hem millorat i evolucionat tant com creiem?
La resposta s senzillament no. Cobren menys que els homes tot i fent les
mateixes feines. Trobem una minoria de dones directives o al crrec de grans
empreses, si ho comparem amb els homes. Fins i tot a la poltica, trobem
desigualtat. Aquesta s la realitat que mhe trobat un cop acabat el meu treball.
Sincerament com a dona que sc, mhe trobat amb resultats que no mels
esperava i sobretot en empreses privades ja que la majoria de persones que
treballen a ladministraci no pateixen tant aquesta desigualtat.
La veritat s que hem avanat molt per encara hi ha molta feina a fer.
Actualment, hem aconseguit moltes coses que fa molts anys eren impensables
com ara, votar, poder expressar-nos lliurement, treballar, tenir una
independncia econmica i no haver de dependre dun home. Avui dia, les
dones estan ms formades que els homes per en canvi s molt difcil trobar
una dona amb crrec de direcci. Com s possible aix? Encara hi ha
desigualtat de gnere? El que s evident s que encara existeix l anomenat
sostre de vidre, que s la metfora que es fa servir per demostrar que hi ha
una barrera transparent que impedeix que les dones puguin accedir a crrecs
de direcci tot i tenir la mateixa formaci. Moltes vegades les dones es veuen
obligades a acceptar feines de pitjor qualitat i mal pagades. He comprovat que
hi ha una franja dedat, que s a partir dels 34 anys, quan coincideix amb ledat
reproductiva de la dona en qu la desigualtat salarial entre homes i dones

32
augmenta de manera molt preocupant. En aquest perode, s quan la bretxa
salarial puja i a on trobem una gran discriminaci per motiu de gnere.

Encara hi ha lassignaci de que la dona s la que ha de tenir cura de la famlia

i aix comporta que hagin de fer un sobreesfor per poder compaginar la vida
familiar i privada amb la trajectria laboral. El repartiment desigual de les
tasques domstiques no remunerades entre els homes i les dones, i entre les
famlies i la societat, s un condicionant important de les desigualtats de gnere
dins el mn laboral. Per aix, els progressos realitzats per poder superar
aquests obstacles han sigut molt lents i complicats, i encara hi ha un llarg cam
per recrrer.

Per tant, des del meu punt de vista considero que les dones tot i havent
avanat cap a un mn ms igual, hem sortit perdent a lincorporar-nos al mn
laboral. Treballem fora de casa, igual que les nostres parelles, per en canvi
quan arribem a casa la major part de les tasques domstiques les continuem
realitzant nosaltres. Tamb veig que quan una parella decideix tenir fills i
ampliar la seva famlia, representa un problema per a la dona, ja que s ella
normalment la que demana una reducci de jornada i amb aix una disminuci
del seu salari. Crec que el govern hauria de compensar aquesta diferncia
salarial perqu quan les dones es jubilin tinguin el sou equiparat al de les seves
parelles, i s injust que es vegi redut per haver tingut cura dels seus fills.
Daltra banda, tamb crec que entre tots haurem de trobar una soluci per
poder conciliar la vida familiar i la laboral, i que els empresaris donessin ms
flexibilitat horria o b poder treballar des de casa com ja s una prctica
habitual en pasos europeus.Sest treballant per reivindicar els drets de la dona,
institucions i associacions lluiten per una igualtat de sexes. La llei digualtat demostra
que hi ha un propsit per acabar amb aquestes desigualtats, espero i desitjo que
aquest dia arribi el ms aviat possible.

I per ltim, espero que aquest treball serveixi per demostrar a la societat actual
que els homes i les dones no sn considerats iguals. Hem de continuar lluitant
per reivindicar cada vegada ms la igualtat doportunitats perqu no predomini
el gnere mascul i trencar amb els estereotips que encara avui dia existeixen.

33
5. BIBLIOGRAFIA I PGINES WEB

Bibliografia:

LOPEZ PUIG, Anna. Dona i Treball: una visi multidisciplinria. Arola Editors,
Barcelona 2010

CARRASCO I BENGOA, Cristina. Dones i homes en el mercat laboral.

2000,Barcelona.

PONS I SALV. Projectes dinserci laboral

MARY NASH(catedrtica dhistria de la Universitat de Barcelona). Un segle de

treball femen a Catalunya.

BERBEL, Sara. Directivas y empresarias, mujeres rompiendo el techo de

cristal.Madrid 2013.

BORJA, Jordi. La ciudad de las mujeres, Madrid

CARDS I ROS, Salvador. Propostes dintervenci per a la conciliaci dhoraris

familiars, escolar i laborals, Barcelona

Dossiers de lUGT

Revista econmica de Catalunya. Collegi deconomistes de Catalunya.

Octubre 2016

Pgines web consultades:

http://www.ugt.cat/download/igualtat,_inclusi%C3%B3_i_no_discriminaci%C3%
B3/dones_i_igualtat/Bretxa_2016-220216.pdf [juny del 2016]

http://blocs.xtec.cat/mariaclara/ [juliol del 2016]

http://blocs.xtec.cat/mariaclara/conclusions/ [juliol del 2016]

http://www2.fsc.ccoo.es/webfscmelilla/Actualidad:Opinion:137139--
El_techo_de_cristal,_tambien_en_el_sindicato_Por__Amanda_Mars [agost del
2016]

34
http://www.ugtcatalunya.cat/girona/ [agost del 2016]

http://www.ib.ccoo.es/comunes/recursos/12/doc22183_Conciliacion_de_la_vida_labora
l,_familiar_y_personal._.pdf [ setembre del 2016]

http://www.ib.ccoo.es/comunes/recursos/12/doc14509_Permisos_para_conciliar_la_vid
a_laboral,_familiar_y_personal__ampliacion_de_la_Ley_de_Igualdad.pdf [setembre
del 2016]

Font 1:

https://www.google.es/search?q=Principals+causes+de+la+diferencia+salarial+
entre+homes+i+dones&client=firefox-b-
ab&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwj_ipir4PHQAhXBWBQKHT8p
BqEQ_AUICCgB&biw=1024&bih=622#imgrc=skqeWVS2vfjEXM%3A [agost
2016]

Font 2:

https://www.google.es/search?q=8+de+mar+dia+de+les+dones+conducci+ig
ualtat&client=firefox-
b&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwjxq8OdzfHQAhVCiRoKHYXT
B1cQ_AUICCgB#tbm=isch&q=mujer+pilot [setembre 2016]

https://www.google.es/search?q=8+de+mar%C3%A7+dia+de+les+dones+cond
ucci%C3%B3+igualtat&client=firefox-
b&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwjxq8OdzfHQAhVCiRoKHYXT
B1cQ_AUICCgB#tbm=isch&q=mujer+bombera&imgrc=4uu9cLs9ZAeBoM%3A
[setembre 2016]

https://www.google.es/search?q=8+de+mar%C3%A7+dia+de+les+dones+cond
ucci%C3%B3+igualtat&client=firefox-
b&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwjxq8OdzfHQAhVCiRoKHYXT
B1cQ_AUICCgB#tbm=isch&q=mujer+electricista&imgdii=8r-
GDFLNbnFJDM%3A%3B8r-GDFLNbnFJDM%3A%3BGVOm-
syCgSXzDM%3A&imgrc=8r-GDFLNbnFJDM%3A [setembre 2016]

35
ANNEXOS

36
I. Entrevistes

ENTREVISTA SOBRE LA DESIGUALTAT DE LA DONA

NOM de la persona entrevistada: JMC

Treball que desenvolupa actualment: Cap del departament laboral

Edat: 53

Sexe: home

1. Habitualment, et trobes molts de casos amb desigualtat salarial dins lmbit

laboral entre homes i dones?

Directament no mha arriba aquest tipus de problemtica, ja que a les petites

empreses la problemtica sol quedar a nivell dempresa i no arriba a lassessor.
No obstant, sc conscient que existeix.

2. Si s aix, explicans en els casos que thas trobat.

Tot i que actualment a nivell normatiu la discriminaci salarial tericament no

existeix, si que podem observar que si comparem les dones amb els homes,
percentualment les dones que ocupen crrecs de responsabilitat s inferior al
percentatge de dones que treballen. I que les feines amb salaris ms baixos
solen realitzar-la majoritriament dones.

3. La remuneraci salarial es veu afectada per la desigualtat de gnere?

I com que lescassa presncia de les dones a les cpules directives equival a
menys salari, la desigualtat de gnere respecte a la seva ocupaci directament
equival a diferenciaci dingressos. I el mateix passa amb les feines amb sou
baixos. Tot plegat fa que com que encara la cultura empresarial s jerrquica
aquesta sigui essent masculina, tot i la formaci es molt casos superior per part
de les dones.

37
4. Qu sentn avui dia per desigualtat de gnere? Encara es pateix en alguns
casos?

El concepte de gnere sutilitza per tal de diferenciar els trets biolgics. I s, s

a partir de la diferncia sexual que es construeix la desigualtat de gnere i
encara es pateix. Com molt b es diu: no hi ha treballs femenins, sin que els hi
fem.

5. Si lanterior pregunta s afirmativa, ens podries explicar algun cas?

Seguint amb el que he comentat, podem dir que la situaci ve marcada per les
segents circumstncies:

- Segregaci horitzontal: els sectors laborals i professionals estan encara

fortament dividits entre uns sectors molt feminitzats (sanitat,
ensenyament, serveis, comer i administraci pblica) i altres molt
masculinitzats (construcci, enginyeries, etc..).
- La segregaci vertical que he comentat anteriorment, coneguda tamb
com a sostre de vidre. A mesura que el puja la pirmide dels que manen
i decideixen hi ha ms homes que dones.
- Diferncia salarial per la mateixa feina.
- Precarietat laboral ocupada principalment per les dones sobretot en
contractes a temps parcial, per raons de conciliaci familiar. Que per a
moltes delles suposa una doble jornada: famlia treball

6. Quines poltiques i quines mesures sestan establint en el nostre pas per

redistribuir la crrega de treball, tant remunerat com no remunerat entre homes
i dones?

A nivell general, la Generalitat de Catalunya ha aprovat el Pla estratgic de

poltiques de dones, que inclou entre altres objectius el dincrementar el valor i
la visibilitzaci de lemprenedoria, la carrera professional i el talent femen al
mercat de treball.

7. Que ens podries dir del procs que sha efectuat per estimar el valor
econmic del treball domstic no remunerat?

38
De moment ja tenim molts informes que recullen el valor del treball domstic. El
treball domstic no remunerat suposa segons les estadstiques ms del 40%
del PIB i molt majoritriament est portant a terme per les dones.

8. En quin punt ens trobem en quant a la igualtat entre dones i homes en

lentorn familiar i personal?

Tot i que les dones continuen assumint la major part de les feines de la llar,
entre la poblaci menor de 35 anys predomina el model igualitari de repartiment
de treball domstic.

No obstant, la presncia de fills a la llar fa que es comparteixi menys entre la

parella i que els fills i filles en llars monoparentals ajudin ms a casa.

9. Quines sn les mesures immediates ms adients segons vost que es poden

prendre per avanar en la aplicaci del principi digualtat de tractes i
doportunitats?

Jo crec que tot i que les regulacions ajuden, el que ms fa falta s la

conscienciaci per part de la poblaci i sobretot incidir en lexemple digualtat
tant dins de la formaci acadmica, i el ms importat, a nivell familiar.

10. Les dones que pateixen discriminaci salarial en el seu mbit de treball,
creu que es senten discriminades pels seus directius o pels seus mateixos
companys?

Crec que les dones saben diferenciar molt b que la culpa no es tant dels
companys sin del sistema i de la jerarquitzaci masculina de lempresa de la
que he parlat abans. Apart, ara amb la darrera crisis, la diferncia salarial sha
fet ms gran que la que hi havia abans de la crisis.

11. En la majoria de casos, lempresa els hi facilita el poder conciliar la vida

familiar i la laboral?

A lempresa clssica li costa molt facilitar la conciliaci entre la vida familiar i

laboral. Les empreses, bsicament de serveis, que disposen de ms flexibilitat
horria tenen menys problemes i la faciliten. Tamb s molt diferent la
repercussi que suposa la conciliaci a una empresa petita o a una de gran.

39
12. En el cas de les dones, creus que tenen dificultats laborals a lhora de
quedar-se embarassades?

En principi i com a norma general no nhaurien de tenir de dificultats perqu

tant lembars, com la maternitat, la lactncia i la reducci de jornada per tenir
cura de menors est protegit i, per exemple, lacomiadament sense causa
procedent en aquests supsits s considerat nul i automticament la
treballadora ha de ser reincorporada al seu lloc de treball. Ara b, tot depn del
sector on treballin, de la grandria de lempresa i de la precarietat laboral.

13. Si lanterior pregunta s afirmativa, ens podries dir si els hi ha suposat

algun canvi en el seu salari i lloc de treball el fet de comunicar a la seva
empresa que estaven embarassades?

Tericament no ha de suposar cap canvi respecte al salari. Respecte al lloc de

treball pot haver-hi modificaci en quant que hi ha feines que poden perjudicar i
lempresa pot recollocar-les a altres llocs que no perjudiquin lembars.

El que si que hi ha dones que es troben, s que un cop han comunicat el seu
embars poden trobar-se que la seva carrera professional deixi de progressar i
tenir les possibilitat dascens que hi havia abans de lembars.

14. Coneix gaires casos de dones que shagin quedat a latur pel fet de quedar-
se embarassades?

Pocs. Normalment les dones que els hi passa aquest fet s perqu tenien un
contracte de durada determinada i no els hi prorroguen o no les transformen en
indefinides.

15. Normalment qui demana la baixa de maternitat per tenir cura dels fills, el
pare o la mare? Per qu?

Si parlem exclusivament de la suspensi del contracte per maternitat

(actualment tamb hi ha el perms de paternitat) obligatriament quan es tracta
de parts la mare ha de fer descans les 6 primeres setmanes. Les setmanes
restants de la prestaci tant pot optar per fer el descans el pare com la mare,
per a excepci dalgunes parelles que per la feina els hi vagi millor, segueix
essent la mare majoritriament qui fa un del descans de maternitat.

40
16. Vost que est especialitzat en aquest tema, creus que podrem fer alguna
cosa al respecte per acabar amb aquesta desigualtat?

Tericament, Espanya est a la cua respecte la conciliaci a nivell Europeu, ja

que tant suspn pel que fa a la flexibilitat dhoraris de treball com a les
poltiques dajuda per tenir cura de fills. Equiparant-nos als pasos ms
avanats seria el desitjable, per sc conscient que anir per llarg. Actualment
el sistema espanyol no pot assumir que es pugui estar un any sense treballar
cobrant el 67% com es fa a Alemanya, tant en el cas de la maternitat com en el
cas de la paternitat.

17. Creu que el fet de treballar en una empresa ms gran o ms petita pot
influir a que les dones pateixin desigualtat?

Si. Tal com he comentat anteriorment, el sector de treball i la dimensi de

lempresa t molt a veure en laplicaci de les poltiques digualtat.

18. Segons la vostra experincia, quins serien els obstacles ms importants de

les dones a lhora dentrar en el mercat laboral?

Actualment i per desgrcia lobstacle ms important s la falta de feina i un altre

s que per determinats llocs de treball i empreses tot i la millor formaci de les
dones es segueix preferint als homes.

19. Coneixes alguna experincia o mesura dajuda a la inserci laboral

femenina?

Actualment, per exemple, una de les mesures que hi ha s la dincentivar la

contractaci de les dones que han sofert violncia de gnere. Per altra banda,
per exemple a nivell de llistes electorals hi ha partits que fan servir el que
anomenen llistes cremallera per aconseguir la igualtat.

20. Com valores la formaci per a dones en feines tradicionalment femenines,

com lajuda familiar, la neteja, la cuina, latenci a la gent gran?

Actualment la formaci en aquest sector est agafant molta importncia i es

potencia, especialment en tot el que fa referncia a la cura de la gent gran. Tot

41
el que fa referncia la gerontologia i la cura de la gent gran s un dels mbits
on est creixent la demanda docupaci.

21. I la formaci en oficis tradicionalment masculins?

Tericament la formaci no diferencia el sexe i cada cop la dona sintegra ms

en feines de les que majoritriament fan els homes. Tot i aix, hi ha sectors on
costa molt que es reconegui el mateix dret i es portin a terme les accions per
facilitar la igualtat de gnere.

42
 ENTREVISTA SOBRE LA DESIGUALTAT DE LA DONA

NOM de la persona entrevistada: Susanna Quintanilla

Edat: 48 anys

Sexe: Dona

Estudis: Estudis universitaris sense finalitzar

Treball que desenvolupa actualment: Conductora dautobusos

1. Quants anys fa que treballes en aquesta empresa?

Fa 3 anys i mig que treballo en aquesta empresa.

2. En el teu cas, hi ha discriminaci econmica entre companys i companyes

tot i realitzar les mateixes tasques?

No, en el meu cas cobrem tots per igual.

3. Has tingut algun problema en alguna actuaci amb els companys per creure
que no podries desenvolupar o fer b aquesta feina pel fet de ser dona?

Si la pregunta s afirmativa, podries explicar-la?

No, mai he tingut cap problema amb els meus companys. Ells creuen que les
dones podem fer la feina igual que ells, que pel fet de ser dones no vol dir que
no puguem desenvolupar i fer b la nostra feina.

4. En algun servei has sentit comentaris masclistes tant per part dels teus
companys com per part dels interns?

No, mai.

5. Creus que teniu les mateixes oportunitats a lhora dascendir o ocupar un

crrec important?

S, es clar que les dones tenim les mateixes oportunitats que els homes
docupar un crrec alt.

43
6. Lempresa tha facilitat el poder conciliar la vida familiar amb locupaci, la
formaci i lascens professional?

S, en el meu cas s.

7. Et sents discriminada pels mateixos companys o directius?

No, estic molt b amb els meus companys i actualment hi ha ms masclisme

per part de la gent que tenvolta que no pas per part dels companys. Sobretot
rebem insults i discriminacions per part daltres conductors daltres empreses
que al veure que ets una noia et comencen a dir comentaris com: que te va
grande, que no sabes, fins i tot mhan arribat a insultar.

8. En el cas dhaver tingut un fill, ha suposat algun canvi en el teu salari i lloc de
treball el fet de comunicar a la teva empresa que estaves embarassada?

No.

9. En el cas de que la resposta sigui s, et vas trobar amb algun problema com
ara acomiadament, discriminaci o qualsevol complicaci?

En el moment que vaig tenir el meu fill, no estava treballant en aquesta

empresa, per s que cal dir que a lanterior lloc on treballava s que em vaig
sentir una mica coaccionada perqu el tema de que jo estava embarassada per
obligar-me a fer horaris reduts i baixar-me el sou, cosa que jo n volia.
Normalment pots triar si vols fer horari redut o no, per en aquest cas
lempresa mobligava. Llavors com que jo vaig veure que hi havia mal maror,
vaig decidir plegar pel meu compte i em van fer firmar una carta per poder anar
a latur. Aquesta carta era una mica comprometedora. Em van fer signar
aquesta carta que deia que jo havia baixat el nivell de treball per el fet dhaver
tingut un fill. La veritat s que em vaig sentir una mica coaccionada.

10. Qui va demanar la baixa de maternitat per tenir cura dels vostres fills, el
pare o la mare?

La vaig demanar jo, la mare.

11. A casa compagineu per igual les feines domstiques amb la teva parella?
Quin tant per cent creus que fa cadasc?

44
S, fem un 50% jo i un 50% la meva parella.

COMENTARI DE LA PERSONA ENTREVISTADA: El que si que voldria

comentar es que em trobo amb situacions masclistes, no dins del grup de
companys per si amb altres conductors. En relaci a la meva feina els homes
satreveixen a insultar i a faltar el respecte amb ms facilitat que no pas si el
conductor fos un home. I el que s ms pens de tot, s que fins hi tot les
dones es passen ms amb nosaltres.

45
 ENTREVISTA SOBRE LA DESIGUALTAT DE LA DONA

NOM de la persona entrevistada: AMB

Edat: 51 anys

Sexe: Home

Estudis: Batxillerat

Treball que desenvolupa actualment: Funcionari/ Policia Local

1. Quants anys fa que treballes en aquesta empresa?

Fa 26 anys que treballo en aquesta empresa.

2. En el teu cas hi ha discriminaci econmica entre companys i companyes tot

i realitzar les mateixes tasques?

No, en el meu cas no. Cobrem tots per igual realitzant les mateixes tasques.

3. En algun servei has sentit comentaris masclistes cap a alguna companya

teva pel fet de ser dona?

S, i tant. En diferents ocasions, lhora danar a determinar diferents actuacions

policials he sentit comentaris masclistes cap a les dones, en aquest cas cap a
les meves companyes per part dels ciutadans.

4. Si lanterior pregunta s afirmativa, ens podries dir si les dones que pateixen
comentaris fan alguna cosa al respecte?

Els casos que jo he vist, les meves companyes actuen de la mateixa manera
que un home, i no fan cas a aquest tipus de comentaris, de manera que fan
veure als ciutadans i a la societat que pel fet de ser dona poden realitzar les
mateixes tasques que els homes.

5. Creus que teniu les mateixes oportunitats a lhora dascendir o ocupar un

crrec important?

S, crec que tenim les mateixes oportunitats, per si que es veritat que els
comandaments sempre sn ms del sexe mascul que no pas femen.

46
6. Lempresa tha facilitat el poder conciliar la vida familiar amb locupaci, la
formaci i lascens professional?

No sempre. S que es veritat que en lactualitat hi ha ms conscincia a lhora

de facilitar la conciliaci laboral i familiar , per tot i aix lempresa tho facilita
dins duns lmits, perqu en aquesta feina es complicat compaginar els horaris,
ja que normalment es treballa tots els dies de lany i ams a ms les 24 hores.

7. En el cas de que hagis tingut un fill, qui va demanar la baixa de maternitat

per tenir-ne cura dell, el pare o la mare?

En el meu cas, la baixa de maternitat la va demanar la mare, perqu en el

moment en que van nixer els meus fills no hi havia cap possibilitat dagafar
permisos de maternitat o lactncia tal i com estan establerts actualment. En
aquest sentit crec que aix ha canviat i ha avanat fora, de manera que ara hi
ha ms facilitat per demanar la baixa per maternitat.

8. A casa compagineu per igual les feines domstiques amb la teva parella?
Quin tant per cent creus que fa cadasc?

S, compaginem per igual les feines domstiques. Jo diria que en el meu cas,
podrem dir que la feina es reparteix al 50% amb la meva parella

OPINI PERSONAL DE LA PERSONA ENTREVISTADA: A la meva feina, en

concret tant lhome com la dona tenim les mateixes retribucions econmiques i
laborals.

47
 ENTREVISTA SOBRE LA DESIGUALTAT DE LA DONA

NOM de la persona entrevistada: Rosa Graciano

Edat: 49

Sexe: DONA

Estudis: FPII

Treball que desenvolupa actualment : FUNCIONRIA DE INSTITUCIONS

PENTNCIARIES

En aquest cas, he fet entrevistes a diferents dones que realitzen treballs on hi

ha poca presncia de dones.

1. Quants anys fa que treballes en aquesta empresa?

26 anys

2. En el teu cas, hi ha discriminaci econmica entre companys i companyes

tot i realitzar les mateixes tasques?

NO

3. Has tingut algun problema en alguna actuaci amb els companys per creure
que no podries desenvolupar o fer b aquesta feina pel fet de ser dona?

SI

Si la pregunta s afirmativa, podries explicar-la?

Al treballar amb una poblaci reclusa de sexe mascul, els companys han
considerat en ocasions que hem de ser protegides, i no es aix ja que rebem la
mateixa formaci que fa que podem realitzar sense problemes la nostre feina.

4. En algun servei has sentit comentaris masclistes tant per part dels teus
companys com per part dels interns?

En pocs casos allats, ms per interns de pasos rabs on consideren que les
dones no tenen autoritat i per tant no volen rebre ordres de les funcionaries. En
aquests casos els companys ens donen tota la autoritat davant els interns, fet
que fa que s' acostumin encara que no els agradi.

5. Creus que teniu les mateixes oportunitats a lhora dascendir o ocupar un

crrec important?

Si

48
6. Lempresa tha facilitat el poder conciliar la vida familiar amb locupaci, la
formaci i lascens professional?

Si

7. Et sents discriminada pels mateixos companys o directius?

NO

8. En el cas dhaver tingut un fill, ha suposat algun canvi en el teu salari i lloc de
treball el fet de comunicar a la teva empresa que estaves embarassada?

NO

9. En el cas de que la resposta sigui s, et vas trobar amb algun problema com
ara acomiadament, discriminaci o qualsevol complicaci?

10. Qui va demanar la baixa de maternitat per tenir cura dels vostres fills, el
pare o la mare?

En el meu cas vaig ser jo, tot i que el pare tenia els mateixos drets ja que
treballa del mateix.

11. A casa compagineu per igual les feines domstiques amb la teva parella?
Quin tant per cent creus que fa cadasc?

S. En el meu cas i a la meva feina no patim de discriminaci, per tamb he de

dir que en el cas d' embars si que em tingut que lluitar molt. Fa uns anys es
considerava que quan una dona agafava una baixa per malaltia quan era degut
al embars ens treien part del sou. Amb el temps vam aconseguir que no fos
aix ja que els homes mai no podrien agafar la baixa per el mateix.

49
 ENTREVISTA SOBRE LA DESIGUALTAT DE LA DONA

NOM de la persona entrevistada: Berta Masferrer Maynou

Edat: 41 anys

Sexe: dona

Estudis: universitaris

Treball que desenvolupa actualment: directora rea de negoci a Caixabank

1. Quants anys fa que treballes en aquesta empresa? 16 anys

2. Quantes hores diries dediques a la teva professi? 12 o 13 hores

3. Segons la teva experincia, has tingut dificultats per arribar a aconseguir el

crrec que actualment desenvolupes?

No, en realitat no mhavia plantejat mai tenir aquest crrec. Simplement he

treballat molt dur, constant i sempre amb illusi.

4. Creus que si haguessis sigut home, tot hagus estat ms fcil?

En lempresa on treballo no. No es mes fcil per ser home. Cal dir que sha
produt un canvi important en els ltims anys. Fa 10 anys tots els caps drea
eren homes. Ara potser s un 70% homes i 30% dones.

5. Hi ha discriminaci econmica entre companys i companyes tot i realitzar les

mateixes tasques?

No. A la meva empresa no.

6. Creus que has tingut les mateixes oportunitats que un home a lhora
dascendir o ocupar aquest crrec?

Si.

7. Lempresa tha facilitat el poder conciliar la vida familiar amb locupaci, la

formaci i lascens professional?

Tenim un pla de conciliaci e igualtat per quan tens una responsabilitat dins
lempresa es molt difcil dur a terme aquesta conciliaci. Necessites dedicar
moltes hores i es difcil conciliar.

50
8. En algun ocasi, has tingut problemes amb alguns dels teus subordinats pel
fet de ser dona?

Molt puntualment. Per amb exemple i molta dedicaci aquest casos puntuals
deixen dexistir i assoleixen el lideratge per convenciment de lequip
independentment del sexe.

9. En el cas dhaver tingut un fill, ha suposat algun canvi en el teu salari i lloc de
treball el fet de comunicar a la teva empresa que estaves embarassada?

No, en dos dels meus ascensos ha coincidit en una etapa dembars i en cap
cas han deixat de nomenar me per aquest fet. Tot i que ho hagus ents.

10. En el cas de que la resposta sigui s, et vas trobar amb algun problema com
ara acomiadament, discriminaci o qualsevol complicaci?

11. Qui va demanar la reducci laboral per tenir cura dels vostres fills, el pare o
la mare? El pare.

12. A casa compagineu per igual les feines domstiques amb la teva parella?
Quin tant per cent creus que fa cadasc?

No, la meva parella dedica mes temps a les feines domestiques i la cura dels
fills. Dedico un 25% jo i un 75% la meva parella. Tamb tenim una senyora de
la neteja alguns dies a la setmana que ens ajuda.

13. Realment, creus que ha valgut la pena tot lesfor que has hagut de fer per
ocupar el crrec que ocupes actualment o si tornessis enrere preferiries tenir un
crrec inferior per poder-te dedicar ms a la famlia i tenir ms temps lliure?

Tot el que he fet ha estat per convenciment, i realment gaudeixo molt amb la
feina que faig, per aix porta a certes renncies familiars. Ara quan veig els
meus fills crixer, penso que mestic perdent coses meravelloses, per no puc
renunciar ara a tot el que he aconseguit. No descarto en uns anys ms...
renunciar al lloc que ocupo per gaudir ms de la famlia i tenir temps per mi.

51
 ENTREVISTA SOBRE LA DESIGUALTAT DE LA DONA

NOM de la persona entrevistada: Teresa Martorell

Edat: 51

Sexe: Dona

Estudis: EGB (fins a 8)

Treball que desenvolupa actualment: Monitora de menjador descola

1. Quants anys fa que treballes en aquesta empresa? Fa 16 anys.

2. Creus que avui dia encara hi ha desigualtat entre homes i dones? S.
3. Consideres que la feina que desenvolupes en aquesta empresa est ben
remunerada?
No.
4. Creus que els empresaris tenen dret a pagar menys a les dones que als
homes per realitzar la mateixa feina?
No.
5. En el teu cas, hi ha discriminaci econmica entre companys i companyes
tot i realitzar les mateixes tasques?
S, oi tant.
6. Lempresa tha facilitat el poder conciliar la vida familiar amb locupaci, la
formaci i lascens professional?
No massa.
7. En el cas dhaver tingut un fill, ha suposat algun canvi en el teu salari i lloc
de treball el fet de comunicar a la teva empresa que estaves embarassada?
S.
8. En el cas de que la resposta sigui s, et vas trobar amb algun problema com
ara acomiadament, discriminaci o qualsevol complicaci?
A la anterior feina, un acomiadament (tot i que al final no ho van fer).
9. Qui va demanar la baixa de maternitat per tenir cura dels vostres fills, el
pare o la mare?
La mare.
10. A casa compagineu per igual les feines domstiques amb la teva parella?
Quin tant per cent creus que fa cadasc?
No. 90% jo i el 10% el meu marit.

52
 ENTREVISTA SOBRE LA DESIGUALTAT DE LA DONA

NOM de la persona entrevistada: Miquel Font

Edat: 37 anys

Sexe: Home

Estudis: Estudis universitaris- llicenciat en matemtiques

Treball que desenvolupa actualment: Professor de matemtiques i director.

1. Quants anys fa que et dediques a la docncia?

Fa 11 anys que em dedico a lensenyament.

2. Quantes hores diries dediques a la teva professi?

Treballo 7 o 8 hores de mitjana.

3. Segons la teva experincia, has tingut dificultats per arribar a aconseguir el

crrec que actualment desenvolupes?

Vaig haver de passar un procs de selecci per no va ser excessivament

complicat. Mhi vaig sentir cmode perqu quan fas alguna cosa que tagrada la
fas amb facilitat

4. En el teu sector, hi ha discriminaci econmica entre companys i companyes

tot i realitzar les mateixes tasques?

No, en el meu cas no, ja que com sn crrecs pblics tots cobrem igual. Sn
preus oficials.

5. Lempresa tha facilitat el poder conciliar la vida familiar amb locupaci, la

formaci i lascens professional?

Amb el tipus de feina que fem nosaltres s, lhorari dun professor ajuda.

6. A casa compagineu per igual les feines domstiques amb la teva parella?
Quin tant per cent fa cadasc?

53
En el meu cas, visc jo sol per tant les faig totes jo.

7. Realment, creus que ha valgut la pena tot lesfor que has hagut de fer per
ocupar el crrec que ocupes actualment o si tornessis enrere preferiries tenir un
crrec inferior per poder-te dedicar ms a la famlia i tenir ms temps lliure?

No, de cap manera. A mi magrada molt la feina que realitzo. Com que estic
molt cmode i satisfet amb la feina que realitzo si torns enrere continuaria fent
el mateix, no preferiria tenir un altre crrec.

8. Creus que actualment les dones ho tenen difcil per arribar a un alt crrec?

En el mn densenyament diria que no per si que he de dir que en les

reunions de directors s un percentatge molt petit, gaireb tots som homes, tot i
aix hi ha ms professores que professors, de directors hi ha ms homes que
no pas dones.

9. Creus que les dones actualment estan ms formades i preparades que els
homes?

Crec que tots per igual. Hi ha sectors que s per en el cas de lensenyament
no, tant els homes com les dones estem formats i preparats per igual.

10. Si fossis pare, qui creus que demanaria la baixa per tenir cura dels vostres
fills, el pare o la mare?

En el meu cas crec que la demanaria la mare, tot i que en aqu al centre hi ha
algun cas que ho ha demanat el pare, que jo ho trobo perfecte per en la
majoria de casos sempre s la mare la que la demana.

54
II. Grfics enquestes9

Dades necessries(sexe,edat,estudis)

9
Font: elaboraci prpia
55
56
57
58
59
60
61
62
63
III. Notcies vries

64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
Font: El peridico de Catalunya- 1 de desembre de 2016
77
78
79
80