Professional Documents
Culture Documents
Apunts D'àlgebra PDF
Apunts D'àlgebra PDF
557)
http://furniman.blogspot.com Pgina 1 de 21
Apunts dlgebra (05.557)
LORIGEN DELS NOMBRES ...................................................................................................... 5
NOMBRES NATURALS ................................................................................................................... 5
NOMBRES ENTERS....................................................................................................................... 5
NOMBRES RACIONALS .................................................................................................................. 5
NOMBRES IRRACIONALS ................................................................................................................ 5
NOMBRES REALS ........................................................................................................................ 5
NOMBRES COMPLEXOS ................................................................................................................. 5
EL PRINCIPI DINDUCCI DELS NOMBRES NATURALS ........................................................... 5
FORMULACI BSICA DEL PRINCIPI DINDUCCI .................................................................................... 5
Tipus 1: ............................................................................................................................... 6
Tipus 2: ............................................................................................................................... 6
NOMBRES COMPLEXOS ........................................................................................................... 6
FORMA BINMICA ....................................................................................................................... 6
OPERACIONS AMB NOMBRES COMPLEXOS ............................................................................................ 6
Suma i resta de complexos en forma binmica: ........................................................................ 6
Producte de complexos en forma binmica ............................................................................... 6
Conjugat dun nombre complex .............................................................................................. 6
Divisi de nombres complexos en forma binmica..................................................................... 7
FORMA POLAR............................................................................................................................ 7
De la forma binmica a la forma polar ..................................................................................... 7
De forma polar a binmica ..................................................................................................... 7
Operacions aritmtiques amb nombres complexos en forma polar............................................... 7
Producte i divisi de nombres complexos en forma polar ........................................................... 7
EXPONENCIAL DUN NOMBRE COMPLEX ............................................................................................... 7
Operacions dels nombres complexos en forma exponencial ........................................................ 7
LES ARRELS DELS NOMBRES COMPLEXOS ............................................................................................. 8
ESPAIS VECTORIALS .............................................................................................................. 8
VECTORS A LESPAI RN .................................................................................................................. 8
Operacions amb vectors ........................................................................................................ 8
DEFINICI DESPAI VECTORIAL ........................................................................................................ 8
Subespai Vectorial ................................................................................................................ 8
COMBINACI LINEAL. SUBESPAI GENERAT ........................................................................................... 8
DEPENDNCIA I INDEPENDNCIA LINEAL. BASE I DIMENSI DUN ESPAI VECTORIAL. .......................................... 8
Coordenades dun vector en una base ..................................................................................... 8
Dimensi del subespai ........................................................................................................... 8
MATRIUS ................................................................................................................................ 9
TIPUS DE MATRIUS ...................................................................................................................... 9
OPERACIONS AMB MATRIUS. MATRIU INVERSA. ..................................................................................... 9
Suma de matrius .................................................................................................................. 9
Producte dun nombre per una matriu ..................................................................................... 9
Producte de dues matrius ...................................................................................................... 9
DETERMINANTS ................................................................................................................... 10
DETERMINANT ASSOCIAT A UNA MATRIU QUADRADA DORDRE 2 O 3 ........................................................... 10
DETERMINANT ASSOCIAT A UNA MATRIU QUADRADA DORDRE 4 O SUPERIOR ................................................. 10
Adjunt dun element ............................................................................................................ 10
Clcul del determinant duna matriu quadrada a partir dels adjunts. ......................................... 10
PROPIETATS DEL DETERMINANTS .................................................................................................... 10
CLCUL DE LA MATRIU INVERSA ..................................................................................................... 10
RANG DUNA MATRIU. CLCUL MITJANANT DETERMINANTS ..................................................................... 10
Clcul del Rang duna matriu ................................................................................................ 11
APLICACIONS ALS ESPAIS VECTORIALS ............................................................................................. 11
Dependncia i independncia lineal ....................................................................................... 11
Dimensi dun subespai generat ........................................................................................... 11
MATRIU DE CANVI DE BASE EN UN ESPAI VECTORIAL ............................................................................. 11
EQUACIONS DE RECTES I PLANS .......................................................................................... 11
http://furniman.blogspot.com Pgina 2 de 21
Apunts dlgebra (05.557)
EQUACIONS DUNA RECTA AL PLA .................................................................................................... 11
EQUACIONS DUNA RECTA A LESPAI ................................................................................................ 11
EQUACIONS DUN PLA A LESPAI ..................................................................................................... 12
PRODUCTE ESCALAR I ORTOGONALITAT .............................................................................. 12
PRODUCTE ESCALAR, MDUL DUN VECTOR I ANGLE ENTRE VECTORS .......................................................... 12
Propietats .......................................................................................................................... 12
Mdul o longitud dun vector ................................................................................................ 12
Normalitzaci dun vector .................................................................................................... 12
Distncia dun vector ........................................................................................................... 12
Angle entre dos vectors ....................................................................................................... 12
VECTORS I BASES ORTOGONALS A N .............................................................................................. 12
Complement Ortogonal ........................................................................................................ 12
Base Ortogonal ................................................................................................................... 12
VECTOR COMBINACI LINEAL DUNA BASE ......................................................................................... 13
PROJECCIONS ORTOGONALS ......................................................................................................... 13
Descomposici ortogonal ..................................................................................................... 13
PROCS DORTOGONALITZACI DE GRAM-SCHMIDT .............................................................................. 13
SISTEMES DEQUACIONS LINEALS (SEL) .............................................................................. 14
CLASSIFICACI ........................................................................................................................ 14
EXPRESSI MATRICIAL DUN SEL ........................................................................................ 14
DISCUSSI DE SEL ............................................................................................................... 14
TEOREMA DE ROUCH-FRBENIUS .................................................................................................. 14
SISTEMES LINEALS HOMOGENIS .......................................................................................... 15
RESOLUCI DE SEL PER GAUSS ............................................................................................ 15
RESOLUCI DE SEL PER CRAMER ......................................................................................... 15
INTERPRETACI GEOMTRICA DELS SEL ........................................................................................... 16
m rectes en el pla ............................................................................................................... 16
m plans a lespai ................................................................................................................. 16
rectes com a intersecci de plans.......................................................................................... 16
CONCEPTE DAPLICACI LINEAL .......................................................................................... 17
APLICACIONS ENTRE CONJUNTS ..................................................................................................... 17
APLICACIONS LINEALS ENTRE ESPAIS VECTORIALS ................................................................................ 17
MATRIU ASSOCIADA A UNA APLICACI LINEAL ................................................................... 17
NUCLI I IMATGE DUNA APLICACI LINEAL ......................................................................... 17
TEOREMA DE LA DIMENSI ........................................................................................................... 17
MONOMORFISMES I EPIMORFISMES. ................................................................................... 18
CANVIS DE BASE EN UNA APLICACI LINEAL. ..................................................................... 18
VECTORS (VEP) I VALORS PROPIS (VAP) ............................................................................. 18
DIAGONALITZACI DENDOMORFISMES .............................................................................. 19
DIAGONALITZACI, CONCEPTES I RESULTATS ..................................................................................... 19
APLICACI AL CLCUL DE POTNCIES DUNA MATRIU ............................................................................. 19
TRANSLACI EN 2D .............................................................................................................. 19
TRANSLACI EN UN PUNT ............................................................................................................. 19
ROTACI EN 2D .................................................................................................................... 19
ROTACI DUN PUNT AL VOLTANT DE LORIGEN DE COORDENADES.............................................................. 19
ROTACI DUN OBJECTE AL VOLTANT DUN PUNT DE ROTACI GENRIC ........................................................ 19
ESCALATGE EN 2D ................................................................................................................ 19
ESCALATGE DUN PUNT A PARTIR DE LORIGEN DE COORDENADES .............................................................. 19
http://furniman.blogspot.com Pgina 3 de 21
Apunts dlgebra (05.557)
ESCALATGE DUN OBJECTE A PARTIR DUN PUNT FIX GENRIC TANT EN 2D COM 3D ......................................... 19
NOTACI MATRICIAL EFICIENT ........................................................................................... 20
COMPOSICI DE TRANSFORMACIONS .................................................................................. 20
TRANSFORMACIONS AFINS EN 2D ....................................................................................... 20
TRANSFORMACIONS GEOMTRIQUES EN 3D ........................................................................ 21
ROTACI DUN ANGLE AL VOLTANT DUN EIX QUALSEVOL ER ................................................................... 21
http://furniman.blogspot.com Pgina 4 de 21
Apunts dlgebra (05.557)
Els nombres
Nombres Enters
Es representen pel smbol Z
Z = {, -3, -2, -1, 0, 1, 2, 3, }
Nombres Racionals
s el format per les fraccions
Es representen pel smbol Q
Els nombres naturals i enters tamb sn racionals.
Es poden expressar en forma decimal amb nombre finit de decimals o amb nombre infinit per patr peridic.
Nombres Irracionals
No es poden representar mitjanant fraccions
Es representen pel smbol I
Altres irracionals sn , e i les arrels quadrades dels nombres primers.
En forma decimal tenen infinits decimals sense patr.
Nombres Reals
Es representen pel smbol R
s la uni dels conjunts de nombres Racionals i Irracionals (R = Q U I)
Nombres Complexos
Responen a la necessitat de treballar amb -1 (anomenat i o j)
Es representen pel smbol C
s el conjunt format per les expressions de la forma a+bi, en qu a i b sn nombres reals i i s tal que el seu quadrat s
igual a 1
N Z Q R C
1) P(1) s vertader
2) Per a tot n si P(n) s vertader, tamb ho s P(n+1)
La primera propietat del principi dinducci sanomena pas base i la segona hiptesi dinducci.
P(n) s la hiptesi dinducci que sempra per a demostrar P(n+1)
http://furniman.blogspot.com Pgina 5 de 21
Apunts dlgebra (05.557)
Tipus 1:
Successi = Frmula(n)
Tipus 2:
Frmula(n) = Concepte
Nombres Complexos
Forma Binmica
z = a + bi (a s la part real i b la imaginria)
Per a representar un nombre complex en el pla, representarem la part real en labscissa (eix x) i la part imaginria en
lordenada (eix y)
Si un nombre complex no t part real, diem que s un nombre complex imaginari pur.
Per a sumar nombres complexos, sumem les parts reals i les parts imaginries per separat.
La suma grfica es faria utilitzant la llei del parallelogram (imatge 1)
Per a multiplicar un nombre complex per un nombre real, multipliquem les parts real i imaginria del nombre complex
pel nombre real. a z = a (1 + 2i) = a 1 + a 2i = a + 2ai
Per a multiplicar nombres complexos multipliquem aplicant la propietat distributiva, s a dir multiplicant-ho tot per tot
tenint en compte que i2 = -1
Imatge 1 Imatge 3
http://furniman.blogspot.com Pgina 6 de 21
Imatge 2
Apunts dlgebra (05.557)
Divisi de nombres complexos en forma binmica
Forma Polar
r s la manera de representar un nombre complex en forma polar.
La distncia del punt (a,b) a lorigen de coordenades sanomena magnitud o mduli es representa com a r.
Langle que forma la recta que uneix els punts (a,b) i (0,0) amb leix positiu dabscisses sanomena argument i es representa com a .
sin() cos()
Si (/2, ) sin( -) -cos( -)
Si (-,-/2) -sin(+) -cos(+)
Si (-/2,0) -sin(-) cos(-)
Per a sumar o restar dos nombres complexos en forma polar els hem dexpressar en forma binmica i sumar-los com a
tal.
Per a multiplicar dos nombres en forma polar es multipliquen els mduls i se sumen els arguments.
r1s 2 = (rs) 1+ 2
Per a dividir dos nombres en forma polar es divideixen els mduls i es resten els arguments.
r1/s 2 = (r/s) 1- 2
Producte
o Es multipliquen els mduls i se sumen els arguments.
Divisi
o Es divideixen els mduls i es resten els arguments.
Conjugaci
o El conjugat dun complex en forma exponencial s el nombre complex de mdul igual i argument oposat
o
Suma i resta
o Per a sumar o restar nombres complexos en forma exponencial, els hem dexpressar en forma binmica.
o
Potenciaci
o Per a elevar un nombre complex en forma exponencial a la potencia n, elevem a n el mdul i multipliquem per
n largument.
http://furniman.blogspot.com Pgina 7 de 21
Apunts dlgebra (05.557)
Les arrels dels nombres complexos
A diferncia dels nombres reals que poden tenir una o dos o cap soluci, una arrel ensima dun nombre complex
sempre t n solucions.
Per a resoldre-ho primer passarem el nombre a forma exponencial re i
Aplicarem la frmula:
, k=0,1,2,3...
Espais vectorials
Vectors a lespai Rn
Donats dos punts en Rn, P(p1,p2,,pn) i Q(q1,q2,,qn) es defineix el vector com el segment orientat que t origen
a P i final a Q.
o P(5,5) i Q(7,2)
o P(-2,-3,1) i Q(3,1,0)
suma
o Associativa: (u + v) + w = u + (v + w) (u,v,w V)
o Conmutativa: u + v = v + u
o Existncia delement neutre u+0=0+u=u
o Existncia delement oposat u+v=v+u=0
Producte
o Distributiva: k (u + v) = k u + k v (k,h R)
o Distributiva II: (k + h) u = k u + h u
o Associativa: k (h u) = (k h) u
o Existncia delement neutre: 1 u = u
Subespai Vectorial
Si W s subconjunt de V i la suma de dos elements dW i el producte dun escalar per W tenen com a resultat un nou
element dW parlem de subespai vectorial.
Matrius
Una matriu A s una taula composta per m x n elements distributs en m files i n columnes.
Un element se sl representar per aij. (i fila, j columna)
m x n s la Dimensi o mida de la matriu.
Dues matrius son iguals si tenen la mateixa dimensi i tots els elements sn iguals en el mateix lloc.
Si permutem files per columnes trobarem la matriu trasposada dA (At)
Tipus de Matrius
A s una matriu fila si t una nica fila (m=1)
A s una matriu columna i t una nica columna (n=1)
A s una matriu nulla si tots els seus elements sn 0
A s una matriu quadrada dordre n si t el mateix nombre de files que de columnes ( m = n)
o La diagonal principal duna matriu quadrada s el conjunt de tots els elements de forma a ii
A s una matriu quadrada simtrica si A = At
A s una matriu quadrada diagonal si tots els elements excepte els de la diagonal principal sn 0.
A s una matriu quadrada identitat dordre n si s diagonal i tots els elements sn 1.
A s una matriu quadrada triangular superior si tots els elements situats per sota de la diagonal principal sn 0.
A s una matriu quadrada triangular inferior si tots els elements situats per sobre de la diagonal principal sn 0.
http://furniman.blogspot.com Pgina 9 de 21
Apunts dlgebra (05.557)
Determinants
Determinant associat a una matriu quadrada dordre 2 o 3
Si la matriu s 1x1 el determinant s el nombre que compon la matriu.
Si la matriu s 2x2, el determinant s el producte dels elements de la diagonal.
Si la matriu s de 3x3:
http://furniman.blogspot.com Pgina 10 de 21
Apunts dlgebra (05.557)
Clcul del Rang duna matriu
Per a saber el rang duna matriu partirem dun nombre diferent de 0.
Fem tots els determinants que podem (menors dordre 2) que inclouen el nombre anterior fins a trobar un diferent de
0. Si no en trobem cap, el rang s 1.
Orlem el menor anterior. Si no nhi ha cap diferent de 0, el rang ser 2.
Repetim el procs fins que no puguem orlar el menor.
En aquest cas, el vector que tingui coordenades (1,1,0) en base B tindr les coordenades segents en base A:
Equaci punt-pendent
Equaci explcita y=m(x-p1)+p2 = mx-mp1+p2 o sigui y=mx+n essent n=-mp1+p2 lordenada a lorigen
Equaci genrica Ax+By+C=0, on A=v2 , B=-v1 i C=-v2p1 + v1p2
Equacions continues
http://furniman.blogspot.com Pgina 11 de 21
Apunts dlgebra (05.557)
Equacions dun pla a lespai
Lequaci dun pla a lespai es determina per un punt del pla P(p1,p2,p3) i dos vectors no nuls i no proporcionals (s a
dir, no paral.lels) u=(u1,u2,u3) i v(v1,v2,v3)
Equacions general
A partir de lequaci =0 sobt Ax+By+Cz+D=0
Propietats
uv=vu
(u + v) w = u w + v w
(c u) v = c (u v) = u (c v)
u u 0 (noms es 0 si u = (0,0,...,0) -vector nul-)
Val per a 2 o 3
[0,]
Complement Ortogonal
Base Ortogonal
Si tenim una base dun subespai vectorial (W), B s base ortogonal de W si els vectors que la componen sn
ortogonals entre ells. ui uj = 0
Si a ms tots els vectors que la componen sn unitaris parlem de base ortonormal de W
http://furniman.blogspot.com Pgina 12 de 21
Apunts dlgebra (05.557)
ci = vui / ui ui (i=1,2,...,p)
Projeccions Ortogonals
Tenim un vector v de n, un subespai vectorial W de n i una base ortogonal B={u1, u2, ..., up} de W
Descomposici ortogonal
v = v* + z ;
z = v v* s un vector de W.
Sigui W un subespai vectorial dn i B={u1, u2, ..., up} una base qualsevol de W.
http://furniman.blogspot.com Pgina 13 de 21
Apunts dlgebra (05.557)
Classificaci
Si un sistema dequacions (lineal o no) t soluci sanomena sistema compatible.
Si un sistema dequacions (lineal o no) NO t soluci sanomena sistema incompatible.
Si un sistema dequacions lineal te una nica soluci sanomena sistema compatible determinat.
Si un sistema dequacions lineal te infinites solucions sanomena sistema compatible indeterminat.
o equivalentment AX=B
o A s la matriu de coeficients
o X s el vector dincgnites
o B s el vector de termes independents
Discussi de SEL
Consisteix en determinar quin tipus de sistema s el SEL
Teorema de Rouch-Frbenius
Donat un sistema dm equacions lineals i n incgnites es compleix que:
http://furniman.blogspot.com Pgina 14 de 21
Apunts dlgebra (05.557)
s a dir AX = 0
o A s la matriu de coeficients
o X s el vector dincgnites
En els SEL homogenis sempre rg(A) = rg(M), per tant sn sempre compatibles
Com a mnim accepten la soluci trivial x1 = x2 = ... =xn = 0
Per saber si un SEL homogeni t noms la soluci trivial o en t infinites cal esbrinar si rg(A)=n
o Es cas afirmatiu s un SCD amb una nica soluci (la trivial)
o En cas negatiu seran infinites solucions (la trivial inclosa)
s a dir
Les operacions que podem fer per arribar a la matriu esglaonada son:
o Transposar dues files
o Transposar dues columnes (tamb saltera lordre de les variables en el SEL)
o Multiplicar una fila per un escalar no nul i sumar-la a una altra (sumar a una fila una combinaci lineal de les
altres)
o Eliminar una fila de zeros
Un cop tinguem la matriu esglaonada, allarem una incgnita en funci de les altres i substituirem a lequaci superior i
successivament.
Si tenim menys equacions que incgnites sexpressaran en funci de les altres i sanomenar grau de llibertat.
Tamb podem resoldre per Cramer el cas de que tinguem ms incgnites que funcions passant una delles a la columna
de termes independents.
http://furniman.blogspot.com Pgina 15 de 21
Apunts dlgebra (05.557)
Interpretaci geomtrica dels SEL
m rectes en el pla
s a dir m equacions amb dues incgnites (x,y)
Per tant:
o Si el sistema s compatible determinat existeix un nic punt (x 0, y0) on es tallen les m rectes
o Si el sistema s compatible indeterminat les m rectes tenen infinits punts en com, s a dir, s la mateixa
recta expressada de diferents formes
o Si el sistema s incompatible, no hi ha cap punt en com (si m=2 sn paralleles)
m plans a lespai
Un pla es representa com una equaci lineal de tres incgnites:
o : ax + by +cz = d
Per tant:
o Un SEL dm equacions amb 3 incgnites es pot interpretar com un conjunt dm plans a lespai
o Si un SEL s compatible determinat existir un nic punt (x 0, y0, z0) on sintersecaran els m plans.
Si tenim dos plans (m=2) mai es tallaran en un nic punt (o ser el mateix pl o es tallaran en una
recta)
o Si un SEL s compatible indeterminat hi haur infinites solucions que verifiquin les m equacions, s a dir que
es tallaran en una recta o ser el mateix pla.
o Si un SEL s incompatible els m plans no tindran cap punt dintersecci.
Aix doncs podem determinar la posici relativa duna recta en un pla discutint un sistema de 3 equacions amb 3
incgnites.
o Si el sistema s incompatible la recta est en un altre pla parallel
o Si el sistema s compatible determinat la recta talla al pla en un punt
o Si el sistema s compatible indeterminat la recta pertanyer al pla
Daltra banda podem estudiar la posici relativa de dues rectes amb un SEL de quatre equacions i 3 incgnites:
o Si el sistema s incompatible les rectes seran paralleles o es creuaran per pertanyeran a plans parallels.
o Si el sistema s compatible determinat les rectes es tallaran en un punt.
o Si el sistema s compatible indeterminat les rectes seran la mateixa.
http://furniman.blogspot.com Pgina 16 de 21
Apunts dlgebra (05.557)
Aplicacions lineals
Una aplicaci s injectiva si a elements diferents del conjunt origen corresponen elements diferents del conjunt
destinaci.
Una aplicaci s suprajectiva (o exhaustiva) quan tots els elements del conjunt origen tenen imatge.
Una aplicaci s bijectiva quan s injectiva i suprajectiva alhora.
el que s equivalent
o u1, u2 U, 1, 2 , f(1 u1 + 2 u2) = 1 f(u1) + 2 f(u2)
Una aplicaci lineal sanomena endorfisme quan lespai origen s el mateix que el dest. f:U U
Exemple:
M(f|B3, B2)=
Per tant qualsevol vector u d3 expressat com a combinaci lineal d Bu es pot resoldre:
Teorema de la dimensi
Sigui f: U V una aplicaci lineal, es compleix que:
dim U = dim Ker(f) + dim Im(f)
http://furniman.blogspot.com Pgina 17 de 21
Apunts dlgebra (05.557)
Monomorfismes i epimorfismes.
Si una aplicaci lineal o homomorfisme s
o injectiva parlem de monomorfisme
o suprajectiva parlem depimorfisme
o bijectiva parlem disomorfisme
Si tenim unes noves bases A={(1,0,0),(1,-1,0),(0,0,1)} i B={(2,0),(1,-1)} quina ser la matriu associada M(f|A,B)?
3. Apliquem la frmula
o
o u = (2,3) s vector propi df
o = 4 s el valor propi associat.
La funci que permet trobar els valors i vectors propis df en foema de determinants s:
|M|(f|A,B) - In|=0
http://furniman.blogspot.com Pgina 18 de 21
Apunts dlgebra (05.557)
Diagonalitzaci dendomorfismes
Diagonalitzaci, conceptes i resultats
Sigui f:U U un endomorfisme i sigui n = dim U, f s diagonalitzable si:
1) El polinomi caracterstic descompon completament en factors reals de grau 1 (possiblement repetits)
2) La multiplicitat de cada VAP coincideix amb la dimensi de lespai vectorial generat pels seus VEP associats.
o s a dir, resolem un sistema homogeni per a cada . Si els vectors resultants son linealment independents, la
matriu s diagonalitzable (pels seus VAPS), lordre donaria el mateix.
Transformacions Geomtriques
Translaci en 2D
Translaci en un punt
Per a traslladar un punt P a P fem (x, y) = (x,y) + (t x, ty)
El vector (tx, ty) sanomena vector de translaci.
Rotaci en 2D
Rotaci dun punt al voltant de lorigen de coordenades
P=RP
P = R s la matriu de rotaci
Escalatge en 2D
Escalatge dun punt a partir de lorigen de coordenades
P=SP
P = R s la matriu descalatge
Els factors descala sx i sy poden prendre qualsevol valor positiu
o Els factors descala superiors a 1 produeixen un allunyament respecte leix de coordenades
o Els factors descala inferiors a 1 produeixen un apropament respecte leix de coordenades
Escalatge dun objecte a partir dun punt fix genric tant en 2D com 3D
Apliquem una translaci a lobjecte i al punt de rotaci, de manera que lltim coincideixi amb lorigen de coordenades
Escalem lobjecte a partir de lorigen de coordenades.
Traslladem lobjecte a la posici inicial
http://furniman.blogspot.com Pgina 19 de 21
Apunts dlgebra (05.557)
P = M1 P + M2
o P =
o
o M2 s un vector columna que cont els termes de translaci. M 2 = 0 en cas de rotacions i escalatges.
La frmula anterior t el problema de que sha de repetir per cada pas, hem de trobar una manera ms genrica:
La inversa de la matriu de translaci es pot obtenir reemplaant els parmetres t x i ty pels seus
oposats -tx i -ty
al voltant de leix Z
al voltant de leix X
al voltant de leix Y
La inversa de la matriu descalatges sobt reemplaant els parmetres sx i sy pels seus inversos 1/sx i
1/sy
Composici de transformacions
Translaci: T(tx2,ty2) T(tx1,ty1) = T(tx1+tx2 , ty1+ty2)
Rotaci: R(2) R(1) = R(1 + 2)
Escalatge: S(sx2,sy2) S(sx1,sy1)= S(sx1sx2,sy1sy2)
Transformacions afins en 2D
Una transformaci af en 2D s una transformaci de coordenades de la forma:
o x= a11x + a12y + b1 y= a21x + a22y + b2
http://furniman.blogspot.com Pgina 20 de 21
Apunts dlgebra (05.557)
Transformacions geomtriques en 3D
Rotaci dun angle al voltant dun eix qualsevol e r
1. Apliquem una traslaci de vector (tx,ty,tz) a lobjecte i a er de manera que aqeust passi per lorigen de coordenades
2. Aconseguim que leix de rotaci coincideixi amb algn dels eixos de coordenades, per al qual cal fer dues rotacions
dangles i (tant a lobjecte com a er) per a primer portar e, sobre un pla coordenat (ex. yz rodant sobre y) i desprs
sobre leix coordenat escollit (p.ex. z rodant al voltant dx)
3. Aplicar a lobjecte la rotaci dangle al voltant de la nova posici de leix de rotaci er (que ser algn dels eixos
coordenats)
4. Desfer les rotacions del pas 2 (aplicant una rotaci - i )
5. Desfer la translaci inicial. (-tx,-ty,-tz)
http://furniman.blogspot.com Pgina 21 de 21