Professional Documents
Culture Documents
Coma, Joan
Coma, Joan
NDEX
INTRODUCCI .................................................................................................. 1
1. EL BOEING 787-9 DREAMLINER, COMENEM .......................................... 2
2. ESTUDI ECONMIC ..................................................................................... 4
2.1 LA CURSA DELS FABRICANTS DAERONAUS COMERCIALS ............. 4
2.2 MERCAT AERONUTIC, QUI GUANYA? ................................................ 5
2.3 LA BORSA, UN BON INDICADOR ........................................................... 6
2.4 APROXIMACI AL PREU DE COST DEL 787-9 ..................................... 7
2.5 VENDES ................................................................................................... 8
3. ESPECIFICACIONS I CARACTERSTIQUES DEL DREAMLINER ............... 8
3.1 ESPECIFICACIONS GENERALS, INTRODUCCI.................................. 8
3.2 EXPERINCIA DE VOL, MEDI AMBIENT I COMPOSICI ...................... 9
3.3 PILOTATGE............................................................................................ 10
3.4 LENLAIRAMENT NIC DEL 787-9 DREAMLINER ............................... 11
4. LA FSICA I LES MATEMTIQUES DEL DREAMLINER ............................. 12
4.1 INTRODUCCI ALS NMEROS ........................................................... 12
4.2 SUSTENTACI ALAR ............................................................................ 12
4.3 LA MASSA I EL PES .............................................................................. 13
5. DESENVOLUPAMENT PRCTIC: APLICACI SALA DE XAT ................... 14
5.1 OBJECTIU DE LAPLICACI ................................................................. 14
5.2 FUNCIONAMENT INTERN DE LA XARXA ............................................ 14
5.3 ESQUEMA DE LAPLICACI ................................................................. 15
5.4 APARENA I FUNCIONAMENT ............................................................ 16
5.5 COMPATIBILITAT DE LAPLICACI...................................................... 19
5.6 COMUNICACI AMB LEQUIP DE BOEING ......................................... 20
6. CONCLUSIONS ........................................................................................... 21
7. BIBLIOGRAFIA ............................................................................................ 22
El Boeing 787-9 Dreamliner, Reflexe de laviaci moderna
__________________________________________
INTRODUCCI
Un cop comenada la recerca del treball, han anat sorgint preguntes sobre el funcionament de
laeronau, el procs de fabricaci, la compatibilitat de sistemes operatius o la sortida al
mercat. Intentarem proposar i donar respostes a aquestes preguntes al llarg de la memria
escrita.
El treball seguir un fil conductor, el Boeing 787-9 Dreamliner, per al llarg de lescrit trobarem
des de clculs a nivell fsic, a estudis de mercat aeronutic o parmetres de programaci.
1
El Boeing 787-9 Dreamliner, Reflexe de laviaci moderna
__________________________________________
Per a comenar amb lestudi, hem de saber exactament de quin avi estem parlant. El
Dreamliner s una aeronau moderna, per aix molts de nosaltres no la tenim present. Amb
lajuda de trets caracterstics i imatges, aconseguirem visualitzar de quin avi parlem.
Parlem de laeronau comercial ms moderna dissenyada fins ara, a ms, lavi ms eficient,
consumint un 20% menys de combustible que qualsevol altre avi comercial. Amb la seva
impactant reducci de pes grcies a la composici de materials plstics, aconsegueix una
autonomia mxima de 15.190km, noms superat per el model anterior, el 777-8X. Est
dissenyat per a volar a 700 metres per sota del que circulen els avions comercials
normalment. Aquest fet, redueix la pressi de la cabina, disminuint aix el cansament fsic dels
passatgers.
Un cop entesos els detalls tcnics, veiem algunes imatges per tenir laeronau en ment.
2
El Boeing 787-9 Dreamliner, Reflexe de laviaci moderna
3
El Boeing 787-9 Dreamliner, Reflexe de laviaci moderna
__________________________________________
2. ESTUDI ECONMIC
2.1 LA CURSA DELS FABRICANTS DAERONAUS COMERCIALS
Aquest s el primer punt de la nostra recerca, ja que no estarem estudiant aquest avi sino fos
per la competncia entre Boeing i Airbus (Companyia francesa especialitzada en el
desenvolupament davions comercials), i s que, des de que va entrar en joc Airbus el 1970,
Boeing es va veure obligat a ser ms competitiu tant en preus, en comoditat, perode de
fabricaci i prestacions. Concretament, el 787-9 s la resposta al seu principal competidor,
lAirbus A380-800. Un cop llanat lavi comercial ms gran del mn, Boeing va comenar a
treballar en un avi millor. Daqu ha nascut el nostre objecte destudi. Si comparem una
companyia amb laltra, arribem a la conclusi de que dues empreses privades i independents
una de laltra, tenen molt en joc. Tot i que Boeing fa molts ms anys que est en el negoci,
Airbus sha posat en pocs anys en un nombre molt similar de comandes anuals. No obstant,
Boeing segueix tenint el nombre davions fabricats ms alt, amb ms de 4,800 avions fabricats
en 10 anys. Amb un total de 17.591 aeronaus comercials venudes, Boeing es posa davant
dAirbus, que en porta ja 16.789 a data 31 dAgost de 2016.
4
El Boeing 787-9 Dreamliner, Reflexe de laviaci moderna
Val a dir que dins daquest mercat de laviaci comercial, hi ha ms de dues empreses
productores. Tot i aix, van quedar fora de la cursa tan bon punt Boeing va declarar
competncia de primera categoria a Airbus. A partir daquest moment, la resta de fabricants
(Cessna Aircraft, Piaggio, Bombardier o Embraer) van quedar en segon pla.
Boeing, havia posset el monopoli de laviaci comercial des del 1970. Airbus ha escalat molt
rpid fins a casi igualar-se a Boeing. Podem dir que el creixement de Boeing ha estat constant
des de 1980 fins al 2002, quan Airbus entra en joc i comena a crixer ininterrompudament.
5
El Boeing 787-9 Dreamliner, Reflexe de laviaci moderna
6
El Boeing 787-9 Dreamliner, Reflexe de laviaci moderna
En els grfics anteriors podem veure com Boeing cotitza a borsa des del 1980
aproximadament. En canvi, Airbus comena a cotitzar a la borsa aproximadament a finals de
2001. Tenim un creixement bastant irregular per part dAirbus .
Boeing, creix molt poc a poc fins el 2003, on creix exponencialment fins al 2006. Apreciem
aquest important decreixement aproximadament per les dates en que Airbus treu el seu avi
ms conegut, lA380. Aix suposa un important obstacle per a Boeing i el seu 747, el primer
avi de dues plantes. Est clar que Boeing havia de fer alguna cosa per evitar seguir baixant la
cotitzaci. s al 2009, quan Boeing anuncia limminent llanament del Boeing 787. A partir
daquest moment, Boeing no ha parat de crixer fins a dia davui dins la borsa. A dia 25/09/16,
el preu de lacci de Boeing est a 11732, mentre que Airbus, es situa a 6357 per sota, amb
5375 per acci. Boeing est ms dun 50% per sobre que Airbus, cosa que sembla que est
tenint un efecte de bucle en les cotitzacions de les dues empreses. Com veiem en el grfic,
Airbus baixa en lltim tancament de dia un 046%, mentre que Boeing baixa tan sols un 007%.
Aquest cicle es repeteix des de fa uns mesos ara ja. Aquest cicle de decadncia s un dels
indicis en el que confien les aerolinies per a decidir a qui i quin avi compren. Grcies a aquest
ndex, Boeing segueix liderant el mercat.
En lapartat deconomia, fins ara hem parlat de les dues grans empreses i de les seves
cotitzacions. Anem a parlar ara del nostre objectiu real. Ens aproximarem al mxim al preu de
cost del Boeing 787-9.
Comenarem per la part ms cara de lavi, els reactors. El 787-9 va equipat amb un model de
reactors proporcionats per la multinacional Rolls-Royce. Concretament, el model del reactor s
el TRENT 1000. No sorprn saber que el 22% del cost total del Dreamliner, v dels motors. Aix
sn 1625M deuros cada motor. Ens aproximem a 325M deuros provinents dels motors. A
partir daqu ja podem intuir el cost aproximat de lavi. 14772M deuros.
Don surt el 78% restant del cost de lavi? Doncs el cablejat elctric i els sistemes de detecci
dentorn, sn un 25% del cost. Daix, en sn responsables els dispositius de entreteniment
(Panasonic eX3). Aquests dispositius encareixen exageradament el preu de cost, per ms el
de venta.
Un cop sabudes les dades anteriors, dedum que lestructura rgida de lavi ms el sistema
daterratge, sn el 42% del preu de cost. Sabent que el fuselatge est fet dun 50% de
materials plstics reutilitzats, la conclusi s que el sistema daterratge ms els estabilitzadors
(Flaps i tim), que estan fets de tit i acer, sn els culpables daquest encariment. Tot i aix,
segueix sent el fuselatge ms barat i a lhora consistent mai dissenyat.
Sabent que un 42% s lestructura, un 22% els motors, i un 25%, sumen el 89%, don surt l11%
restant?
7
El Boeing 787-9 Dreamliner, Reflexe de laviaci moderna
Com ja hem dit anteriorment, el preu de cost aproximat de lavi sn 148M deuros. Ens
trobem davant dun dels grans problemes de Boeing, el preu de venta oficial del Dreamliner s
225M (2016) deuros. En el mercat de laviaci hi ha un factor imprescindible per a la
competitivitat. El descompte en el moment de vendre laeronau. La mitjana del descompte
dels avions sol estar prop del 25%. El Dreamliner t el descompte prop del 50%. Boeing est
perdent uns 36M deuros per a cada Dreamliner entregat. Aquest valor no noms ens diu que
sobrepassem els descomptes convencionals, sin que no tenen benefici. El Dreamliner, no s
rentable. Exactament, t un 16% de prdues. Lequip de comptabilitat i economia de Boeing,
ha establert un pla destalvi, de reducci de costos, i de avanaments dentregues que reduir
aquestes prdues a -55%, cosa que portar un benefici de 814M deuros.
2.5 VENDES
Com ja hem explicat anteriorment, el Boeing 787 va ser enunciat lany 2009, per no va ser
posat al mercat fins al 2011. Quants nha venut Boeing des daquell moment? Quines
aerolinies utilitzen aquest model? Balan de benefici/despesa fins a dia davui? Analitzem
doncs aquests parmetres.
Boeing porta 456 unitats del Boeing 787-9 Dreamliner venudes fins ara. Aix s un total de
despesa de 67.488.000.000 deuros. El preu del programa de desenvolupament, va ser de
32.000.000.000 dlars (28.538.268.235 euros). Aquestes quantitats sumades, ens porten a un
total de 96.026.268.000 (aproximadament). s un nmero increblement alt com per a pensar
que podem arribar-hi venent avions, i menys superar-lo. Boeing ha previst arribar a tenir el
primer benefici lany 2025.
__________________________________________
Boeing necessitava crear un avi eficient, lleuger, atractiu (tant per a les aerolinies, com per al
viatger), barat i innovador. Doncs daqu han sortit una srie de parmetres que han dirigit el
projecte del 787 i que ara el caracteritzen. Veurem a continuaci els trets ms caracterstics
juntament amb les seves especificacions tcniques.
8
El Boeing 787-9 Dreamliner, Reflexe de laviaci moderna
ENVERGADURA 60,1m
SUPERFICIE ALAR 347m2
ALTURA 17m
AMPLADA DEL FUSELATGE 5,75m
PES MXIM EN L'ENLAIRAMENT 250.837 kg
VELOCITAT DE CREUER Mach 0.85 (903 km/h)
ABAST 15.750 km
CAPACITAT MXIMA DE COMBUSTIBLE 126.372 L
El Boeing 787 s el primer avi comercial que es fabrica amb un 50% de materials compostos,
ms resistents i lleugers que lalumini. Grcies a aquesta millora en el pes de lavi, consumeix
un 20% menys de combustible que la resta daeronaus, reduint aix tamb les emissions de
CO2. Grcies al disseny dels motors de laeronau, produeix un impacte acstic dun 60%
inferior al dels altres avions de la seva envergadura. Les finestres de lavi sn un 30% ms
grans, i es regula la llum que entra per elles tant sols pitjant un bot.
Un altre factor que destaca del 787 sn les seves ales. A nivell visual, tenen un disseny
peculiar, per val a dir que amb aquest avi notarem un 35% menys les turbulncies
generades per sotracs daire.
9
El Boeing 787-9 Dreamliner, Reflexe de laviaci moderna
Una caracterstica molt notable parlant del confort de lavi, s que els pilots i les hostesses,
controlaran en algunes fases del vol la illuminaci de la cabina, aix com el nivell de opacitat
de les finestres electrocrmiques. Aconseguiran aix simular les diferents fases del dia i
adaptant poc a poc lhorari del dest, reduint daquesta manera lanomenat Jet Lag.
Comparaci dinterior i exterior de lavi en un moment concret del trajecte, mitjanant la tecnologia
crmica i la prevenci de canvi horari
3.3 PILOTATGE
Com hem dit ja en diverses ocasions el Boeing 787 s un aparell molt innovador i modern. La
cabina dels directors no podria ser duna altra manera doncs, molt sofisticada. Des de la cabina
tindran control de tots els sistemes de lavi, incloent fins i tot el del color de les finestres. El
Dreamliner est dotat duna ordinador central o computador que et permet realitzar una suma
de ms de 340 accions, incloent per exemple, el descongelant del fuselatge, lalimentaci
auxiliar de lAPU, o fins i tot el tren daterratge.
Com a innovaci, disposa de dos panells, un al seient del pilot i laltre al del copilot, anomenats
Head-up Display. Aquests panells sn un invent provinent dels avions militars. Consisteix en
una pantalla de vidre crmic que ens mostrar la velocitat, laltura i la inclinaci en la que vola.
10
El Boeing 787-9 Dreamliner, Reflexe de laviaci moderna
Un fet que ha caracteritzat el Boeing 787 des del seu llanament, ha estat la seva potncia
denlairament. s lavi comercial ms potent en proporci al seu tamany, seguit per el
membre de la famlia 777-X. La nostra aeronau t una potncia total en lenlairament (en
condicions ptimes) de 660kN (330kN per motor). Una dada interessant a tenir en compte es
el flux daire que engoleixen cada un dels seus Rolls-Royce Trent 1000. Per cada motor passen
1290kg daire per segon a mxima potncia. s grcies a aquestes dues peces de lavi que
ser capa denlairar-se en una inclinaci molt propera als 90 durant un perode de 6 segons.
Podrem dir que lavi escala verticalment durant un perode determinat de temps. Aquest
enlairament t truc, lavi ha danar buit, sense passatgers (tot i aix, ja configurat per a
laerolinia, incloent seients, instruments de vol i combustible) i sense equipatge. La velocitat
denlairament mnima per dur a terme aquesta maniobra ha de ser de 420,4 km/h. Un cop
assolits aquests requisits, laeronau estar ascendint a una ra de desacceleraci de 17594
km/s. Ascendint verticalment durant 6 segons desaccelerarem 105564 km/h, arribant aix a
una velocitat moderada per a la sustentaci de lavi. Lavi comenaria entraria en prdua de
control als 12 segons aproximadament dascensi vertical. Aquesta maniobra, est actualment
prohibida degut als riscos que suposa.
11
El Boeing 787-9 Dreamliner, Reflexe de laviaci moderna
__________________________________________
Arribats a aquest punt del treball, s hora dapuntar algunes referncies utilitzades a lhora de
crear un aparell denginyeria tant avanat com pot ser-ho una aeronau. Aquesta tasca s
desenvolupada per als enginyers titulats en aeronutica, per no noms enginyers, sin fsics i
matemtics. s un apartat complex ja que no podem parlar de clculs independents, sin que
parlarem de cadenes de clculs. Un factor, o un valor, ens portar a un desenvolupament de
coeficients de seguretat, i a partir daquests desenvoluparem altres valors, com per exemple,
la velocitat de creuer, la sustentaci alar, coeficients demissi, etc.
Com hem introdut al punt 4.1, molts dels clculs i coeficients van relacionats. Doncs b, hem
decidit prendre com a punt de partida els dos valors ms importants duna aeronau, la
velocitat en que es desplaa i el coeficient de sustentaci alar que obtindrem fruit daquesta
velocitat, relacionada amb altres aspectes aerodinmics.
El clcul de la sustentaci alar, en angls Wing Lift, s un afer denginyeria aeroespacial molt
avanada, al qual ens podem aproximar per vies externes al clcul, com ara valors tabulats o
programes de simulaci. A continuaci ens aproximarem a les idees principals del clcul de la
sustentaci i de la velocitat del flux.
12
El Boeing 787-9 Dreamliner, Reflexe de laviaci moderna
Substituint els valors que hem trobat tabulats o a travs de clculs senzills amb altres valors si
tabulats, ens queda que la velocitat del flux quan la velocitat de lavi es de Mach 085 (950
km/h), s de 128098 km/h. Trobada la velocitat de flux, que era la nica dada que no tenem,
podem procedir al clcul de la fora de sustentaci, L, en Newtons.
. kg
En el punt 3.1, hem avanat que la mxima crrega de laeronau sn 250.837 kg. Per, com
podem arribar a determinar la massa mxima dequipatge i provisions que pot portar? Del
segent clcul podem deduir doncs, que la Massa total de lequipatge ser, com a mxim de
17.000 kg aproximadament. (Prenent com a valors la massa dels passatgers mitjana (72 kg) i el
nombre de passatgers mitj (250) ).
Comparem ara, la massa total dequipatge mxim sumada a les altres variables del pes perms
(250.837 kg) amb la fora de sustentaci trobada al punt 4.2, . Si passem els
250.837 kg a Newtons, multiplicant-los per 981, obtenim 2.460.71097 N, una xifra similar a la
13
El Boeing 787-9 Dreamliner, Reflexe de laviaci moderna
de la sustentaci de les ales, per lgicament inferior, per a garantir que podem mantenir
laparell sustentat. La fora sobrant en les condicions proposades s de 126.938708N.
Els valors adquirits sn una aproximaci simblica als nmeros reals. Tenint en compte que les
dades i valors exactes estan noms en mans de Boeing, ens hem basat en nmeros i
tabulacions de programes de simulaci.
__________________________________________
14
El Boeing 787-9 Dreamliner, Reflexe de laviaci moderna
Com es veu a la font, els seients incorporen els dispositius Android per als quals
desenvoluparem laplicaci. A partir daqu, dibuixarem un esquema de lorganitzaci de la
xarxa local a travs de tots els dispositius.
Les tabletes Android estan connectades entre elles mitjanant la connexi local que
proporciona el dispositiu de xarxa, i tot junt, est connectat al servidor, representat a
lesquema amb la icona de Windows, ja que s el sistema operatiu que incorpora. Grcies a
aquesta estructura de xarxa, podrem crear comunicacions i establir llaos entre el servidor i un
dispositiu, que alhora significa, unir tots els dispositius.
Grcies al sistema de xarxa que hem explicat a lapartat 5.2, podem aplicar el mtode de llaos
per a poder comunicar uns dispositius amb els altres. El sistema de llaos consta de dues
aplicacions. Un client i un servidor. Anomenarem client a laplicaci que posarem a cada un
dels dispositius Android, i ser lemissor de la comunicaci. La segona aplicaci anir
incorporada amb el servidor Windows. Aquesta segona aplicaci sencarregar de rebre els
missatges que un dels dispositius hagi enviat, i reenviar-lo a tots els altres dispositius. Aquesta
estructura ens permet tamb, guardar constncia de tots els missatges que passen pel
servidor, creant aix un fitxer log.txt, amb tota la conversa guardada, per a possibles
incidncies.
15
El Boeing 787-9 Dreamliner, Reflexe de laviaci moderna
Laplicaci servidor ens permet configurar el nick name (nom dusuari per al text que sigui
enviat per lADMIN), la ip on ser allotjat el servidor (anomenarem ip al nmero de xarxa que
identifica cada dispositiu, per tant, qualsevol dispositiu que es vulgui connectar al servidor
haur dintroduir el nmero de xarxa del servidor), i el port (punt de xarxa on shan denviar les
dades). Tenim a la interfcie tamb, la configuraci didioma, Catal, Castell i Angls.
16
El Boeing 787-9 Dreamliner, Reflexe de laviaci moderna
A la interfcie del servidor hi podem veure els usuaris connectats, els missatges enviats, podem
editar els missatges enviats per cada una de les persones i podem tamb escriure en nom
dADMIN.
Des de laplicaci client podem seleccionar el nom dusuari. Com a opci addicional podrem
configurar la ip i el port del servidor on ens connectarem, per aquestes opcions estan
amagades, i noms es mostraran si realitzem una srie de passos concrets. Podrem canviar
tamb lidioma del programa. s necessari acceptar les condicions ds del programa, que, ms
concretament significa acceptar que laplicaci pugui guardar lhistorial de converses que hagin
tingut lloc des del dispositiu. Un cop acceptades les condicions, podrem accedir a la pantalla de
xat:
17
El Boeing 787-9 Dreamliner, Reflexe de laviaci moderna
A les imatges segents veiem el mode nocturn, per a reduir significantment la quantitat de
llum despresa per laplicaci en les hores de vol que simulen la nit, comentades a lapartat 3.2.
Aquest mode nocturn sactiva mitjanant linterruptor a la part superior esquerra del
programa.
18
El Boeing 787-9 Dreamliner, Reflexe de laviaci moderna
La sala de xat que hem programat, s compatible amb tres dels ms importants sistemes
operatius: Windows, Android i IOS. Leditor que hem seleccionat per a programar laplicaci s
el Delphi 10.1 Berlin, que t algunes opcions a lhora de compilar el programa que permet
aquest joc entre sistemes. s important saber que no s important el dispositiu que utilitzis per
a unir-te a una de les sales de xat, s a dir, podrien xatejar al mateix temps tres persones, una
amb un iPad, una amb un dispositiu Android, i una amb un porttil Windows. Aix en part s
grcies a la utilitzaci dels llaos que hem explicat a lapartat 5.3.
19
El Boeing 787-9 Dreamliner, Reflexe de laviaci moderna
Un cop acabada i provada laplicaci, vam decidir enviar una sollicitud a lempresa fabricant
del Dreamliner, Boeing, per a demanar si era possible dur a terme algunes proves amb
laplicaci directament en els seus dispositius dentreteniment. Vam establir contacte amb la
representant de lempresa a Europa, i aquesta mateixa ens va informar de que a causa de
termes legals i de privacitat no ens podien oferir ajuda amb el nostre projecte.
_____________________________________________________________________________
Dear Emily,
My name is Joan, and I write you because Im doing a research based on the Boeing 787
Dreamliner. I would really appreciate some information to help me to walk forward this
research. One of my research objectives is to develop an application that could be compatible
with the on board entertainment devices by android. It could be awesome if you could provide
me the contact of anyone in Boeing that could help me into verifying that my application is
compatible.
Thanks in advance,
Joan Coma
_____________________________________________________________________________
Dear Joan,
Thank you for your interest in Boeing. Im afraid that we cannot respond to questions
regarding airplane configuration, materials used, production, or engineering processes. We are
also unable to provide blueprints, CAD drawings, or other detailed specifications about our
products beyond information on the Boeing.com website. Im really very sorry that we cannot
help with your request on this occasion and hope that you will be able to progress with your
research through other channels of investigation.
Best regards,
Emily.
Emily Langton
Corporate Communications
20
El Boeing 787-9 Dreamliner, Reflexe de laviaci moderna
__________________________________________
6. CONCLUSIONS
Al comenament de lestudi, hem tractat alguns dels aspectes principals del Boeing 787-9 en
lmbit teric, per s inevitable pensar en la quantitat delements que no hem esmentat ni
estudiat. Un avi s un aparell molt complex compost de moltes parts i mecanismes amb
infinitat dusos i finalitats, que noms els ms experts podrien descriure i explicar
correctament. Per tant, podem afirmar que hem realitzat lestudi duna manera superficial a
nivell teric.
Parlant ara de laplicaci, el nostre objectiu era analitzar i reproduir la configuraci dels
dispositius del Dreamliner, i portar-hi o implementar-hi aquest element tant important en el
nostre dia a dia, la comunicaci. Hem complert sense cap dubte aquest objectiu amb el
desenvolupament de laplicaci.
21
El Boeing 787-9 Dreamliner, Reflexe de laviaci moderna
__________________________________________
7. BIBLIOGRAFIA
A continuaci es llisten les pgines web consultades durant la recerca i lestudi del Boeing 787
www.cnet.com/news/vertical-boeing-787-dreamliner-takeoff-seen-from-the-cockpit/ [Agost
2016 ]
http://www.moog.com/markets/aircraft/civil-aircraft/commercial-transport/system-provider-
for-the-boeing-787-dreamliner/ [Agost 2016]
http://gizmodo.com/5829395/how-boeings-magical-787-dreamliner-windows-work [Agost
2016]
22