Disseny Arquitectònic I Estètic Del Nou Institut de Vilablareix

DISENY ARQUITECTNIC I ESTTIC
DEL NOU INSTITUT DE VILABLAREIX

Treball de recerca
Curs i grup: 2n BAT B
Alumne: Alberto Lpez Antequera
Professor tutor: Dani Leiva
Data de lliurament: 15/12/2016

Disseny arquitectnic i esttic del nou institut de Vilablareix
TdR Alberto Lpez Antequera
AGRAMENTS
Abans de comenar amb lexposici

escrita daquest treball de recerca
magradaria fer referncia a aquelles
persones les quals mhan ajudat i influt en
aquest treball i grcies a les quals puc
entregar aquest treball acabat i orgulls.
Primer de tot magradaria agrair al meu

tutor Dani, doncs sempre ha estat
disposat a ajudar-me aconsellant-me i
donant-me idees. Grcies per ajudar-me
sobre el treball a totes les classes de
dibuix i quedades.
En segon lloc vull agrair a lAjuntament de

Vilablareix per rebrem, donar-me el que
he necessitat i aconsellar-me.
Finalment tamb dono grcies a famlia i

amics que mhagin ajudat, doncs per poc
que sigui, tot ajuda i anima.
1
NDEX DEL TREBALL
1.INTRODUCCI ............................................................................................... 2
1.1. Justificaci del tema escollit ..................................................................... 2
1.2. Objectius i hiptesis plantejades .............................................................. 3
1.3. Descripci de la metodologia emprada .................................................... 4
2. DESEMVOLUPAMENT DE LA RECERCA .................................................... 5
2.1. Estudi previ .............................................................................................. 5
2.2. Ubicaci de linstitut ............................................................................... 11
2.3. Plnols de linstitut ................................................................................. 12
2.3.1. Planta baixa ..................................................................................... 14
2.3.2. Planta primer pis .............................................................................. 17
2.3.3. Ampliacions futures ............................................................................. 20
2.4. Esttica exterior ..................................................................................... 21
2.4.1. Kazuyo Sejima ................................................................................. 22
2.4.2. Dibuixos esttics exteriors ............................................................... 26
2.4.3.Indicaci dels trets caracterstics de larquitectura definida seguits. . 28
3. CONCLUSIONS FINALS.............................................................................. 30
4. VALORACI CRTICA ................................................................................. 31
5.WEBGRAFIA ................................................................................................. 32
1
1.INTRODUCCI
1.1. Justificaci del tema escollit
El meu inters personal cap al mn de larquitectura comena des de ben petit.

Sempre mha agradat observar els edificis i la seva distribuci i ja fa anys que
faig petits esborranys de idees que vaig tenint. Per aquesta ra i pel fet que,
segurament, faci una carrera universitria darquitectura o una enginyeria de
ponts i camins, he decidit portar el meu treball de recerca cap aquest mbit.
Tamb magradaria mencionar que la idea de fer el disseny de linstitut nou em

ve de fa anys enrere. Recordo un dia que amb el collegi de primria vam anar
a lajuntament a veure una maqueta daquest futur edifici que nosaltres
suposadament haurem destrenar. Des daquell moment ja em vaig imaginar
com el faria jo si tingus lopci. Aix, quan em faig trobar amb el treball de
recerca, vaig veure locasi perfecte per a desenvolupar la meva idea.
Per el desenvolupament daquest treball principalment necessito prou

coneixements de lassignatura de dibuix tcnic, la qual em fa classes el meu
tutor del treball, magrada i considero que sem dona prou b. Aix mateix
tamb necessitar matemtiques i tecnologia.
Com a punt final, vull mencionar un dels fets que crec que em fa molt apte i
mha ajudat molt al desenvolupament daquest treball, sc un estudiant de
batxillerat. Aix em permet saber perfectament el que un alumne vol i com ho
vol.
2
1.2. Objectius i hiptesis plantejades
Des del primer moment me plantejat representar a la perfecci la idea que tinc i
realitzar un treball del qual, desprs de tot, hem senti orgulls i satisfet.
Aix doncs, els meus objectius des del principi foren:
Mostrar clarament la meva idea de linstitut.

Fer una obra diferent, impulsora i exigent.
Crear una esttica agradable i sobretot funcional.
Sobretot, fer una bona distribuci per possibilitar una gran fludesa dels
alumnes pels passadissos i aules, evitar les aglomeracions.
Crear un institut on et sentis cmode, amb molta llum i espais oberts.
Aportar les installacions suficients ben distribudes i necessries.
Arrel daquests objectius mhan sorgit una srie de preguntes:
Qu necessita exactament un institut?

Com magradaria que fos el meu institut?
Quina s la idea dun bon institut per a un professor?
Quin programa informtic necessito per a desenvolupar els plnols?
Quina s la normativa vigent que haig de seguir?
Quina imatge exterior ha de tenir?
3
1.3. Descripci de la metodologia emprada
Per realitzar aquest treball he hagut dutilitzar pgines web i llibres per consultar
la informaci necessria pels temes ms terics.
Tot i aix, el treball, majoritriament, es basa en una idea meva i en el seu

desenvolupament. Per a dur-ho a terme he hagut de parlar amb gent
especialitzada en aquest tema. Per exemple, vaig visitar laparelladora de
lAjuntament de Vilablareix, Eullia Cudol, per demanar-li els plnols del
terreny adscrit i la normativa vigent. Tamb vaig parlar amb un parell
darquitectes.
Com ja es veur ms endavant, el treball consta de dos parts prctiques, els

plnols fets a ordinador i dos dibuixos fets a m. Els plnols els he fet utilitzant
el programa AutoCad, i els dibuixos els he fet a partir dels coneixements de
lassignatura de Dibuix Tcnic.
4
2. DESENVOLUPAMENT DE LA RECERCA
2.1. Estudi previ
1.Analitzar linstitut actual de Vilablareix. INS Vilablareix.
A partir daquest anlisis podr comparar, mirar avantatges i desavantatges, i

aplicar o millorar aquests. He escollit aquest cas bsicament perqu si no fos
per aquest no hi hauria la necessitat del meu treball en aquest sentit i tamb
lhe escollit pel fet que tots el coneguem.
No em vull centrar en una definici molt precisa per si observar els detalls
generals.
El primer factor important, s

que estem estudiant en uns
mduls prefabricats duna
planta, daspecte fora
decadent. Aquests sn de color
blanc i el seu esquelet exterior
s metllic. Tots aquests es
troben units per un passads
exterior sota un porxo. Dins daquests mduls sempre ens trobem amb un patr
semblant en la distribuci daules: la porta principal es troba en el centre, al
passar-la hi ha un petit rebedor el qual et porta a un o dos lavabos/magatzems
ubicats en ambds costats, i finalment al front dues aules. Aquest s el model
ms habitual ja que tamb podem trobar daltres amb unes aules ms petites
per en comptes dhaver-hi dues i ha tres, o daltres mduls com el cas del
principal daquest institut, on hi trobem ms sales com consergeria, la sala de
professors, lavabos per aquests, tres despatxos i un parell daules.
Ens trobem actualment en la situaci de tenir el pati totalment separat pel qual
sha hagut de tallar un carrer, doncs aquest quedava al terreny de laltre banda
del carrer i shavia de creuar aquest amb constncia amb el perill que implica.
Aquest pati consta dun petit mdul amb lavabos, duna pista de bsquet amb
5
dues cistelles, dun porxo i de dues porteries. Tamb en aquesta hora desbarjo
es pot fer servir el propi passads i els lavabos dalguns barracons.
Linstitut no cont cap gimns, per tenim a disposici el pavell municipal per
a les hores deducaci fsica i fins i tot per a les actuacions escolars.
Des del meu punt de vista i com a alumne, des de ja fa ms de cinc anys,
daquest institut he de remarcar alguns punts bons:
Tenen molta lluminositat pel seu color blanquins.

Sagraeix el poder sortir al passads essent aquest exterior.
La possibilitat de poder anar ampliant aquests espais en la mesura
que el terreny ho permeti.
La capacitat de redistribuir els espais interiors al ser aquests mbils.
Disposar dmplies eines escolars com poden ser els projectors
interactius, els ordinadors, el taller i el laboratori.
Tot aix no treu que aquest sigui el resultat de la impossibilitat de no poder fer
res en front a la crisis actual i la primera sortida amb la que es va poder actuar.
Aquest no es una infraestructura apte per a un centre docent:
Ms dun cop ens hem trobat amb inundacions degudes a la mala

construcci dels ciments.
Sovint hi ha goteres.
Quan plou sha delevar el to de veu pel gran soroll que aquesta provoca,
doncs la poca insonoritzaci de lexterior i a ms a ms el handicap
destar situat en una zona poligonal, fa que el soroll exterior sigui present
en totes les hores lectives.
Les parets entre aules sn gaireb inexistents, doncs un petit cop les fa
tremolar o fa que no et calgui assistir a laltre classe per saber de que
parlen.
La falta de predicci del creixement dalumnes, doncs anem sumant i
sumant i no hi cabem. Qu es fa? Sumar barracons amb els quals cada
cop disposem de menys espai exterior.
Podria seguir esmentant encara ms punts negatius.
6
A partir daquesta descripci i daltres visualitzacions daltres instituts, he

desenvolupat el meu per a que sigui el ms apropiat possible. He intentat
aprofitar tots els avantatges que he pogut i he intentat millorar tots aquests
handicaps mencionats anteriorment.
2. Anar a lAjuntament de Vilablareix.
Vaig anar a aquest per reunir-me amb laparelladora del poble Eullia Cudol.
Ella em va facilitar els plnols exactes del terreny disponible per a la
construcci del nou institut. Daqu tamb vaig aconseguir la normativa vigent la
qual deixar en els annexos. Aquesta lhe seguit en termes generals ja que no
puc aplicar-la amb exactitud i aquest treball no deixa de ser un treball de
Batxillerat on tampoc puc aplicar tot a la perfecci per la falta de coneixement.
Aprofitant aquesta reuni tamb vaig aprofitar per fer preguntes i resoldre els
dubtes que tenia en aquells moments.
3. Analitzar la parcella.
He de dir que aquesta ja la conec de fa temps ja que sc del poble i s

perfectament on est situada i quins edificis t al voltant. Aquest coneixement
em permetr realitzar un disseny el ms apte possible, doncs podr conixer
lorientaci per ubicar el millor possible ledifici per a les hores de major llum
solar, situar de forma ms prctica la sortida,etc. Tamb he estudiat i analitzat
a la perfecci les mesures daquesta a partir dels plnols facilitats a
lAjuntament.
7
4.Mirar el que necessita un institut.
En aquest procs he tingut en compte el que necessita un institut a partir de les

condicions actuals. He consultat al propi institut la quantitat exacte daules que
es necessitaran en un futur a partir de la quantitat dalumnes futurs. Aix mha
perms preveure el tenir quatre aules per a cada curs dESO i tres aules per a
cada curs de Batxillerat, en comptes de les tres i dues respectivament que
tenim actualment. Tamb he volgut prescindir de la installaci dun gimns i
dun teatre, doncs disposem del pavell municipal el qual s ideal per a les
classes deducaci fsica i per fer les actuacions de final de curs, nadal, etc. Cal
mencionar que aquest fins i tot quedar ms a prop, un minut exactament.
A continuaci deixo una taula amb les aules exactes que he trobat necessries
a partir de tot lestudi.
8
TIPUS DAULA QUANTITAT

Aules de 1r dESO 4
Aules de 2n dESO 4
Aules de 3r dESO 4
Aules de 4r dESO 4
Aules de 1r de Bat 3
Aules de 2n de Bat 3
Aules de desdoblament 10
Tutories 4
Departaments 11
Lavabos 5
Magatzems/Sala de mquines 2
Sala de professors 1
Despatx del director 1
Sala de lequip directiu 1
Lavabos professors 2
Lavabos pati 2
Consergeria 1
Secretaria 1
Biblioteca 1
Sala dAMPA 1
Laboratori 2
Taller de tecnologia 1
Aula dinformtica 2
Aula de msica 1
Aula de dibuix 1
Zona menjador 1
Ascensor 1
Escales 4
Escales demergncia 3
9
5.Aprendre a fer servir lAutoCad
Primer em vaig plantejar el fer servir els programes que he aprs al llarg
daquests anys a les classes de Tecnologia. Els programes que vaig provar van
ser el QCad i el Floorplanner. Tots dos els vaig veure massa simples i bsics, a
partir dels quals no podria realitzar un treball complet ni professional.
Per aquest motiu em vaig comenar a mirar el programa AutoCad. Ja em va

costar descarregar-mel, doncs al ser un programa professional s necessita
una llicncia. Un cop obtingut, em vaig haver despavilar jo sol, doncs
nicament em vaig valdre dels coneixements bsics apressos a classe anys
enrere del QCad, dun parell de vdeos a YouTube i dalguns petits consells
inicials del meu cos. Podia haver consultat a ms gent que domins aquest
per he volgut seguir un procs autodidacta a partir de practicar i practicar.
10
2.2. Ubicaci de linstitut
El terreny designat per ubicar el del futur institut de Vilablareix est situat entre
el Carrer Francesc Maci, el Carrer de la Farigola i pel Centre Cultural Can
Gruart de Vilablareix. A continuaci us mostrar unes imatges de la parcella
actual de lINS Vilablareix i la de la futura a partir de la qual he creat el meu
disseny. Aquesta compta amb una superfcie total de 1.119m2 aprox.
Actual ubicaci de lINS Vilablareix
11
2.3. Plnols de linstitut
12
13
14
1.Aules de desdoblament 9.Aules de 2n dESO 17.Despatx del director
2.Departaments 10.Consergeria 18.Aula de VIP
2.3.1. Planta baixa
3.Ascensor 11.Secretaria 19.Aula de tecnologia

4.Sala de mquines/Magatzem de neteja 12.Sala de professors 20.Zona menjador
5.Serveis masculins 13.Sala dAMPA 21.Laboratori
6.Serveis femenins 14.Sala de lequip directiu 22.Passads
7.Escales 15.Biblioteca 23.Porxo entrada
8.Aules de 1r dESO 16.Tutories
A continuaci explicar el plnol mostrat en lanterior pgina.
Aquest representa la planta baixa, laccs principal de la qual s situada en

lorientaci nord-est. Lentrada doncs, t sortida directe al parc situat al
voltant de ledifici cultural Can Gruart, permetent una millor sortida i
seguretat donada per aquest ampli terreny amb la impossibilitat de poder-hi
passar cotxes.
Ja dins del terreny de linstitut, ens trobem amb un porxo de grans
dimensions (23), el qual dona a les tres portes dentrada als tres edificis
adjacents.
En aquest mateix nivell trobem tota la zona desbarjo, la qual consta duns
lavabos destinats exclusivament per a aquestes hores, una petita pista de
futbol i dues pistes de bsquet. No he mostrat gaire inters en tota aquesta
zona, doncs no s determinant en el projecte final de linstitut.
Tamb magradaria mencionar el passads que comunica amb la biblioteca
(15) la paret del qual s totalment de vidre. Tamb sn de vidre les parts
obertes del passads dentre les aules dESO.
Aix doncs, veiem la clara distinci de tres edificis units per ponts. Tots tres
els he volgut dividir i diferenciar per a ser destinats a activitats diferents:
1. El ms gran (a lesquerra) est destinat a totes les aules dESO i
departaments. Aquest s el que albergar ms alumnes i per tant, ms
xivarri.
2. El mitj (a la dreta) en canvi, consta de les zones destinades al
collectiu dels professors, consergeria i secretaria. Tamb hi trobem la
sala dAMPA amb accs directe exterior, i la biblioteca.
3. Ledifici central lhe volgut destinar ntegrament a les matries
optatives com tecnologia.
Per tant, en aquesta planta ens trobem amb:
Les quatre aules de 1r dESO(8) i les quatre aules de 2n dESO(9).

Tenen una capacitat per 36 alumnes i una superfcie hbil de 80 m2.
Les dues aules de desdoblament(1) amb una capacitat per 18 alumnes i
una superfcie de 46.6m2.
15
Uns serveis dhomes(5) per 19m2, quatre vters i piques. I uns serveis
de dones(6) de 15m2, quatre vters(un dels quals de minusvlids) i
piques.
Una consergeria(10) de 9.3m2 comunicada directament amb secretaria
(11) de 28.2m2.
Una sala de professors(12) de superfcie 67m2 amb dos lavabos, un de
dones i laltre dhomes. Aquests sn de 6.9m2 i consten cadascun de
dos vters i dues piques.
El despatx del director(17) de 10m2, que comunica per una porta amb la
sala de lequip directiu(14) de 19.2m2. Aquestes dues sales tenen la
paret parallela al passads amb un vidre (ho menciono perqu no es pot
apreciar gaire b en el plnol).
Una sala dAMPA(13), amb una superfcie de 25m2, sortida directe a
lexterior i un petit lavabo.
Una biblioteca(15) amb una capacitat per 52 alumnes i una superfcie de
130m2.
Quatre tutories(16) de 9.6m2.
Cinc departaments(2) de 16.4m2.
Una aula de dibuix(18) amb una capacitat per 18 alumnes i una
superfcie de 65.5m2.
Un laboratori(21) amb capacitat per 72 alumnes i amb 93.1m2.
Un taller(19) de 118.3m2 i una capacitat per 72 alumnes.
Una petita zona menjador(20) amb mquines expenedores i una
capacitat de 16 persones.
Un magatzem de neteja/sala de mquines(4) de 15.6m2.
Un ascensor(3) amb capacitat per 6 persones.
Quatre escales(7) que comuniquen amb el primer pis. Totes tenen
esgraons de 30cm de llargaria i 20cm dalada. Dues daquestes sn de
2m damplada, una altre de 135cm i lltima de 112.5cm.
El passads(22) el qual t una amplada mnima de 240cm.
16
17
2.3.2. Planta primer pis
1. Aules de desdoblament 9.Aules de 1r de BAT

2.Departaments 10.Aules de 2n de BAT
3.Escales demergncia 11.Aules dinformtica
4.Ascensor 12.Serveis femenins
5.Magatzem de neteja 13.Aula de msica
6.Serveis masculins 14.Laboratori
7.Aules de 3r dESO 15.Passads
8.Aules de 4t dESO
A continuaci explicar detalladament el plnol de lanterior pgina.
Es pot observar com en aquesta primera planta ja no ens trobem amb

tres blocs separats, doncs ara noms hi ha dos. El bloc ms gran i el
mitj estan units, el terra dels quals, forma el porxo de lentrada
(23.Plnol planta baixa), i llavors seguim veient el bloc petit unit per dos
ponts.
Daquesta planta magradaria destacar en primer lloc els ponts que
uneixen ambds blocs creant una distinci clara entre els dems edificis
daquest mbit. Les parets daquests sn totalment de vidre, aportant
una amplia sensaci despai i lluminositat. De la mateixa forma est feta
la paret del passads enfront de les aules de batxillerat, la qual tamb
est tota formada per vidre. Aix permet que aquestes aules rebin llum
natural tamb des de lentrada.
Com ja es veur ms endavant en el dibuix Isomtric, he volgut deixar
tot el sostre dels passadissos daquesta planta envidrats per aportar el
mxim de llum possible.
Com ja he explicat en la distribuci de la planta baixa, aquesta planta
segueix la dinmica de la fludesa dels alumnes pels passadissos, doncs
aquests juntament amb les quatre escales permeten als alumnes escollir
entre varies vies per arribar ms rpidament al seu dest.
Aix doncs, podem trobar:
Quatre aules de 3r dESO(7) i les quatre aules de 4t dESO(8). Tenen

una capacitat per 36 alumnes i una superfcie hbil de 80 m2.
Tres aules de 1r de BAT(9) i les tres aules de 2n de BAT(10). Hi ha
quatre amb una capacitat per 35 alumnes i una superfcie de 80.5m2 i
dues de menor mida amb una capacitat per 24 alumnes i una superfcie
de 63m2 .
Sis aules de desdoblament(1), quatre de 18 alumnes i una superfcie de
46.6m2. Les dues aules restants en el bloc petit amb capacitat per 14
alumnes amb una superfcie de 33.1m2.
Tres serveis, dos daquests masculins(6) i un de femen(12). Els
masculins tenen quatre vters i quatre piques cadascun i una superfcie
18
de 22.1m2 i 22.6m2 respectivament. Trobem com els serveis femenins

tenen nou vters, un daquest adaptat per a minusvlids i quatre piques.
Consta duna superfcie de 35.7m2 .
Dues aules dinformtica(11) de 23 i 19 alumnes amb una superfcie de
31.9m2 i 33.1m2 respectivament.
Una aula de msica(13) amb una capacitat per 32 alumnes i 69m2.
Un laboratori(14) on hi caben 56 alumnes i de 72.8m2.
Un ascensor(4) amb capacitat per 6 persones.
Un petit magatzem de neteja(5) de 6.5m2 .
Sis departaments(2), cinc amb una superfcie de 20m2 i el restant de
19.6m2 .
Quatre escales(3), totes amb esgraons de 30cm de allargaria i 20cm
dalada. Dues daquestes sn de 2m damplada, una altre de 135cm i
lltima de 112.5cm.
Tres escales demergncia(16) amb una amplada de 140cm.
El passads(15) el qual t una amplada mnima de 240cm.
19
2.3.3. Ampliacions futures
Un factor que he volgut tenir molt en compte ha estat la importncia de les

possibles necessitats de linstitut en un futur, com pot ser la necessitat despais
extres en cas de lincrement dalumnes. Aix doncs, he deixat una paret de
ledifici preparada(la trobem a la zona ms propera a les pistes de bsquet i
futbol) per a poder adherir un nou mdul de classes. Aquest seguiria el mateix
estil que la resta i podria ser de les dimensions que es necessiti. A continuaci
deixo un cas de com podria ser:
Com es pot apreciar he simulat afegir quatre aules iguals que les que ja hem
vist per a lESO i quatre ms com a aules de desdoblament(repartides entre els
dos pisos). Per a fer aix lnic que caldria seria retirar lescala demergncia i
la sortida del pis inferior. Com es veu tot coincideix i segueix el mateix estil.
Aix permetria ampliacions possibles i fora econmiques, i aix evitar el que
est succeint a la resta dinstitucions acadmiques que han dampliar amb
barracons externs.
20
2.4. Esttica exterior
Amb aquest treball he volgut representar la meva idea del disseny de linstitut el
ms b possible per a que tothom sel pugui imaginar. Per aix mateix no mhe
volgut quedar limitat a fer simplement els plnols de la distribuci dels espais,
sin que tamb he representat la visi general que hauria de tenir estticament
linstitut exteriorment.
Per a realitzar aquest procs he buscat una arquitecta famosa de la qual

magrads la seva obra. Fent recerca mhe trobat amb larquitecta japonesa
Kazuyo Sejima on he trobat unes idees conceptuals que mhan despertat un
gran inters. Aquesta fa servir una arquitectura diagramtica, basada en amplis
termes, en la importncia de la divisi dels espais i la utilitzaci dels diagrames.
En un primer moment la meva intenci era fer tot aquest procs amb un altre
programa informtic anomenat Sketchup, per vaig veure com encara que
mans a quedar molt interesant, no tenia temps de comenar des de cero un
altre cop amb un programa que no coneixia de res. Per aquest motiu, vaig
decidir fer aquesta representaci amb dos dibuixos:
1. Seguint el sistema Isomtric el qual segueix uns eixos que entre ells
formen 120. Aquest dibuix mostra la visi sud de ledifici i est
representat en una escala 1:500. Amb aquest nicament he volgut
representar la forma de lestructura.
2. Realitzant un dibuix de la faana principal i laltre restant que tampoc es
veu en el dibuix isomtric. Aquest es basa en dos punts de fuga en
lhoritz. En aquest dibuix he volgut precisar ms la visi esttica.
21
2.4.1. Kazuyo Sejima
Kazuyo Sejima( ) s una arquitecte

contempornia japonesa nascuda al 1956 a Ibaraki.
Als 25 anys es graduar com arquitecta en la

Universitat de Dones del Jap, i daqu entrar a
treballar a lestudi de Toy It*. Llavors, 6 anys ms
tard fundar lanomenat Kazuyo and Associates, el seu
propi estudi. Anys ms tard crear un altre estudi
Kazuyo Sejima
darquitectura juntament amb Ryue Nishizawa. Aquest
tindr el nom de SANAA( Sejima + Nishizawa and Associates) i es situar a la
ciutat de Tokio.
Podem considerar Kazuyo com a arquitecta diagramtica. Aquest concepte en

la teoria de larquitectura va apareix lany 1991 quan Toy It anomena com a
primera arquitecta en aquest concepte a Kazuyo. Per realment no apareix en
aquest moment larquitectura diagramtica, sin que aquesta la podem
considerar tan antiga com larquitectura mateixa, encara que no es considera
com a terica fins el passat 1991. Trobem tamb daltres arquitectes
reconeguts com Rem Koolhaas, MVRDV i Ben van Berkel, els qual tamb
utilitzen aquest concepte teric. Tots aquests proposen diferents formes de fer
servir els diagrames i sempre amb la mateixa temtica: alliberar les limitacions
arquitectniques referents a la seva representaci i presentar noves formes de
mediaci entre lo virtual i lo real.
Aix doncs lArquitectura diagramtica s un procs complicat: la conversi d'un

diagrama, que descriu la multiplicitat de condicions de programa, en un edifici
concret. El diagrama s'introdueix com un instrument de pensament que cerca
resultats operatius, capaos de formular multitud de problemes al mateix
* Toy It.1941. s un arquitecte japons, conegut pels seus treballs en arquitectura

conceptual, on cerca l'expressi simultnia del mn fsic i el mn virtual. s un dels mxims
exponents de l'arquitectura que cerca la noci contempornia de la "ciutat simulada", i s
considerat un dels arquitectes ms innovadors i influents del mn. Ha sigut premiat amb un
dels premis de larquitectura ms prestigiosos al 17 de mar del 2013: Premi Pritzker.
22
temps. Qu s un diagrama? En general, els diagrames com a eines visuals

usades per a la comprensi d'informaci. Un diagrama especialitzat, com una
taula estadstica o una
imatge esquemtica, pot
contenir tanta informaci
en unes poques lnies
com la que podria omplir
pgines si fos escrita. En
l'arquitectura, els
diagrames han estat
introduts recentment
com a part d'una tcnica
que promou una
aproximaci al disseny
proliferant, generadora i instrumentalitzadora. L'essncia de la tcnica
diagramtica s que introdueix a la feina qualitats tcites, desconnectades d'un
ideal o d'una ideologia, aleatries, intutives, subjectives, no lligades a una
lgica lineal - qualitats que poden ser fsiques, estructurals, espacials o
tcniques.
La figura clau per Kazuyo Sejima va ser Toy It, amb qui va treballar els seus
primers anys com a arquitecta. Aquest esmenta en els seus escrits que "cal
produir un corrent d'aire entre l'espai real i el fictici." Per crear aquesta
arquitectura, "caldria descriure algun altre sistema que superi l'ordre i
racionalitat arquitectnics del classicisme." Kazuyo Sejima, adopta aquesta
posici tamb per definir una horitzontalitat que deixa fluir els espais, com ja ho
ha fet la cultura japonesa tradicional
Les idees claus de Toy It partien de la reflexi sobre l'era de les imatges i el
mn catic en el que vivim. Aquestes idees eren les segents:
1. La desaparici del mur per ajuntar el mn interior i l'exterior blurring

architecture
2. L'arquitectura flexible i canviant
3. L'edifici polifuncional
23
4. L'assimilaci de l'arquitectura amb el jard

5. Els "morfemes"
Aquesta arquitectura, "Blurring Architecture", tracta sobre que els lmits sn

oscillants i sinuosos i intenta difuminar o fer desaparixer el lmit entre interior i
exterior. Aquest interior-exterior ja no s noms fsic, sin tamb metafsic.
Aquesta, interiorment, s flexible i canviant segons les necessitats dels usuaris.

Apareix en els dos autors una arquitectura en
constant metamorfosi.
Aquesta idea interior defensa l'edifici polifuncional

com a reflex de la societat moderna on la informaci
flueix amb rapidesa, i per aconseguir fer un espai on
no hi hagi un lmit exacte dissenyat per a una funci
concreta, sin que sigui la societat la que li doni
forma.
El Nou Museu d'Art Contemporani Toy It busca una arquitectura que sassimili al jard
de Nova York 1977
per la seva fludesa i carcter fenomenolgic com
l'espai urb.
L'ltim dels conceptes principals de Toy It s el "morfema". s l'element

arquitectnic que configura el permetre d'un halo de llum.
Kazuyo Sejima ha estat vinculada amb els principis de Toy It fins al projecte
daquest anomenat Els habitatges de Pao, a lany 1985. A partir daquest
moment comena a fer servir una arquitectura horitzontal, centrada en la
desaparici del mur, els morfemes, el jard i la plurifuncionalitat. Aquest tipus
darquitectura s molt complexa i per a resoldres les coses fa servir els
diagrames. A partir daqu, a lany 1991 Toy It considera lobra de la nostre
protagonista com a arquitectura diagramtica. Aix doncs, aquesta far servir
aquest estil per relacionar els espais amb les activitats.
La seva obra sestn al llarg de la seva vida i encara avui dia, fins fa poc,
segueix creant dissenys increbles. A continuaci podem veure tots els seus
projectes:
24
Edifici d'Apartaments Gifu Kitagata, Motosu, Jap(1994-1998)

Edifici-U, Ushiku, Jap(1996-1998)
Casa Petita, Tkio, Jap(1999-2000)
HHStyle.com, Tkio, Jap(1999-2000)
Casa en un Hort de Pruneres, Tkio, Jap(2003)
Edifici Asahi Shimbun Yamagata, Yamagata, Jap(2003)
Complex Multis a Onishi, Onishi, Jap(2003-2005)
Residncia d'Estudiants Kozankaku, Ibaraki, Jap(2004)
Projecte Jardins Yu-xi, Taipei, Taiwan(2005
Toledo Museum of Art, Ohio (2005)
Zollverein-Kubus, Essen (2005)
Clnica Dental, Tsuyama, Jap(2005-2006)
Habitatges Seijo, Tkio, Jap(2005-2007)
Projecte Edifici Toyota Aizuma, Toyota, Jap(2006)
Apartaments Okurayama, Yokohama, Jap(2006-2008)
21st Century Museum of Contemporary Art, Kanazawa
New Museum of Contemporani Art, New York
Veiem un canvi en la seva

arquitectura envers a les
actuals del moment.
Aquesta es radicalment
moderna i abstracte,
trencant amb lestil histric.
A ms a ms, trobem un Rolex Learning Center, Laussanne, Sussa 2010
procs projectual gaireb inexistent en el seu treball.
Finalment trobem com Kazuyo Sejima produeix una obra la qual parteix duna
finalitat matemtica al programa i on, aquesta arquitectura, s clarament
modular i diagramtica. Trobem com troba el seu propi estil personal modern i
minimalista, on ens mostra la nostre societat moderna i futurista.
La culminaci de la seva obra arriba a lany 2010 on s premiada, juntament

amb el seu company de feina 10 anys ms jove, Ryue Nishizawa, amb el 32
Premi Pritzker (considerat el Nobel dels arquitectes).
25
2.4.2. Dibuixos esttics exteriors
26
27
2.4.3.Indicaci dels trets caracterstics de larquitectura definida

seguits.
Un cop vaig definir i entendre larquitectura diagramtica definida anteriorment,

vaig decidir seguir els tres primers punts definits per fer els plnols i dibuixos:
1. La desaparici del mur per ajuntar el mn interior i l'exterior blurring

architecture: he volgut aplicar aix el mxim possible, doncs com
sobretot es veu en el primer dibuix i en els plnols, he aplicat moltes
finestres. Sobretot destaquen la dels passadissos i algunes altres parts
daquest edifici les quals van de dalt a baixa del terra. Aix permet
aquesta blurring architecture ja que et dona la sensaci destar a dins i
fora al mateix temps.
2. L'arquitectura flexible i canviant: he volgut aplicar aquest terme en
diferents zones en les quals veiem una clara arquitectura canviant. Ho
podem veure en els ponts que uneixen els diferents blocs en com es
situen i tenen direccions diferents o en el petit pati que creen els blocs i
els ponts, etc.
3. L'edifici polifuncional: doncs linstitut que he dissenyat s totalment
polifuncional. Les seves diferents aules sn totalment adaptables a
diferents funcions i activitats.
Per dissenyar la faana principal he volgut seguir lesttica daquest edifici:
Escola de Disseny Zollverin, SANAA

(Zollverein School and Management and
DesignZollverein)
Katernberg, Essen, Alemanya
L'Escola de Disseny Zollverein est situada

entre una fbrica de mines de carb histrica
i un barri en expansi. L'edifici s un cub de
35 metres, que, en l'escala dels grans edificis
de la fbrica vens, es troba en fort contrast
amb la textura ms fina suburbana.
28
Tenint en compte les normes

tradicionals, el volum de l'edifici podria
ser percebut com massa gran per al seu
programa, un enfocament que no noms
t un impacte urb, per s tamb una
resposta al programa de l'edifici. Sembla
que l'altura del sostre excepcional s
apropiat per als espais educatius, en
particular per al nivell d'estudi que ocupa una llosa de tota l'estructura. Aquesta
planta de producci indivisa s un espai inusualment elevat i totalment flexible.
Aquests murs, perforats per nombroses obertures, filtren la llum i la vista des
del paisatge que envolta la fbrica, suavitzant la transici entre l'exterior i
l'interior.
Com s veu en el segon dibuix, he seguit aquest estil de finestres aleatries i

canviants, encara que ho he aplicat amb un fals mur exterior, el qual est
separat del propi edifici. Aix ho he fet pel fet que aquesta faana est
orientada en sentit nord-est, i no tindria cap sentit aquestes grans finestres,
doncs igualment no entraria llum. Per aquest motiu he arribat a tapar moltes de
les finestres daquesta faana, doncs ara noms serveixen per ventilaci, i un
mnim de llum. Per tant, veiem com aquesta paret s nicament esttica.
Tamb magradaria destacar com seria la visi dels ponts que uneixen els
diferents blocs ja que no es mostra en el treball. Aquests tamb seguirien el
disseny de un edifici de Sejima, el Rolex Learning Center. Aquests presentarien
aquesta esttica:
29
4. CONCLUSIONS FINALS
Al comenar a fer aquest treball em vaig plantejar una srie de objectius i em

vaig plantejar una llista de hiptesis. Les ms importants daquestes eren la
realitzaci dun bon institut, ben distribut, llumins i esttic. Aquest edifici doncs
lhe pogut plasmar a partir de la part terica i de recerca en la part prctica.
Aquesta part s composta pels dos plnols de cada planta en format DIN A3 i
DIN A4 i pels dos dibuixos, el primer daquests en DIN A4 i el segon en DIN A3.
Finalment he aconseguit un institut que, grcies a les ms de 500 finestres
compta amb una gran illuminaci per tots costats. Aquest edifici ocupa una
superfcie total de 3008m2 aprox. i la suma de les dues plantes tindria 6017m2
aprox.
Per concloure puc dir que un cop he acabat tot el treball amb els seus
plnols(part que ms mha costat), considero que tots els espais de linstitut
mhan quedat ben aptes i adequats per a una infraestructura daquesta mena.
Tamb puc dir que lesfor i dedicaci ha valgut la pena, doncs nestic totalment
satisfet.
30
5. VALORACI CRTICA
Desprs de setmanes i setmanes de feina puc estar del tot segur del que en
penso del resultat daquest treball.
Estic fora satisfet de la part escrita explicativa, doncs considero que mha
quedat un text am i entretingut. Tot i que hi ha detalls o conceptes els quals
potser thas de llegir/mirar un parell de cops, sentn perfectament.
De la part prctica estic molt orgulls. He aconseguit des del meu punt de vista
i el de qualsevol arquitecte, el que em vaig plantejar al comenar el treball: un
edifici funcional, esttic i diferent. Lapartat dels plnols mha portat molta i
molta feina, doncs un cop el vaig comenar i ja portava fora trajecte, el vaig
comenar de nou pel fet que no em satisfeia. Ara mateix potser nicament
canviaria un parell de detalls insignificants els quals, en el seu moment no vaig
caure en que mestava equivocant. Trobo que he aconseguit una distribuci
excellent amb uns passadissos molt fluts i lluminosos.
A banda del cas del meu treball en especfic, vull donar la meva opini sobre el
fet del Treball de recerca en general. Considero aquest un treball el qual, o t
molt poc pes per la importncia que t realment, o t el pes adequat i li donem
massa importncia. Amb aix vull dir que al final no surt gens a compte, doncs
no noms s fer tot el treball amb tota la recerca al darrera, sin que tamb
hem de fer la presentaci oral. Tot aix en el curs en el que estem i pel poc que
val a la selectivitat, no estic gens a favor de la realitzaci daquest treball. Es
perd molt de temps i genera molts de nervis sense una recompensa clara ms
que la satisfacci dentregar-lo, la puntuaci nfima i que aquest treball al ser ja
realment el primer treball professional que fem, tajuda a veure el que costa i
com es fa un daquestes caracterstiques. Tamb podria dir que tajuda a molt a
aprendre sobre el que has treballat per a un futur, per no s aix, doncs que
sigui coneixement no treu que el ms segur s que ni estudiem res relacionat
amb el que hem fet. Per tant, aquest s un treball el qual et fa dedicar molt de
temps a un tema el qual segurament no et calgui mai per la seva especificaci,
en comptes de dedicar aquest temps a assignatures que ho necessiten ms.
31
5.WEBGRAFIA
Diagrama[en lnia].
<https://teoria-arquitectura.wikispaces.com/diagrama> [Consulta: 29 i 30 de
Setembre]
Kazuyo Sejima [en lnia].
<https://kazuyosejimaarquitecturadehoy.blogspot.com.es/2015/12/kazuyo-
sejima-vida-y-obras.html> [Consulta: 24 i 25 de Setembre]
Vilablareix [en lnia]
<https://www.google.es/maps/place/17180+Vilablareix,+Gerona/@41.95045
53,2.7890496,2694m/data=!3m2!1e3!4b1!4m5!3m4!1s0x12bade035c181efd
:0xa8d6da3d87073c54!8m2!3d41.9525583!4d2.7953351> [Consulta: 4 de
Setembre]
Kazuyo Sejima [en lnia]
<es.wikipedia.org/wiki/Kazuyo_Sejima > [Consulta: 23,24 i 25 de setembre]
Zollverein School of Management and Design [en lnia]
<http://www.archdaily.com/54212/zollverein-school-of-management-and-
design-sanaa> [Consulta: 3 de desembre]
Arquitectura contempornia [en lnia]
<http://www.arquba.com/monografias-de-arquitectura/arquitectura-
contemporanea> [Consulta: 5 doctubre]
Toyoo It [en lnia]
<https://es.wikipedia.org/wiki/Toyoo_It%C5%8D> [Consulta: 30 de
setembre]
D.K. Ching, Francis (2012). Dibujo y proyecto (2na ed.) Barcelona: editorial
Gustavo Gili, SL.
La Perspectiva en el dibujo (2006). Barcelona: editorial Parramn.
32

Disseny Arquitectònic I Estètic Del Nou Institut de Vilablareix

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Disseny Arquitectònic I Estètic Del Nou Institut de Vilablareix

Uploaded by

Copyright:

DISENY ARQUITECTNIC I ESTTIC

DEL NOU INSTITUT DE VILABLAREIX

Curs i grup: 2n BAT B

Alumne: Alberto Lpez Antequera

Professor tutor: Dani Leiva

Data de lliurament: 15/12/2016

Abans de comenar amb lexposici

Primer de tot magradaria agrair al meu

En segon lloc vull agrair a lAjuntament de

Finalment tamb dono grcies a famlia i

NDEX DEL TREBALL

1.1. Justificaci del tema escollit ..................................................................... 2

1.2. Objectius i hiptesis plantejades .............................................................. 3

1.3. Descripci de la metodologia emprada .................................................... 4

2. DESEMVOLUPAMENT DE LA RECERCA .................................................... 5

2.1. Estudi previ .............................................................................................. 5

2.2. Ubicaci de linstitut ............................................................................... 11

2.3. Plnols de linstitut ................................................................................. 12

2.3.1. Planta baixa ..................................................................................... 14

2.3.2. Planta primer pis .............................................................................. 17

2.3.3. Ampliacions futures ............................................................................. 20

2.4. Esttica exterior ..................................................................................... 21

2.4.1. Kazuyo Sejima ................................................................................. 22

2.4.2. Dibuixos esttics exteriors ............................................................... 26

2.4.3.Indicaci dels trets caracterstics de larquitectura definida seguits. . 28

4. VALORACI CRTICA ................................................................................. 31

1.1. Justificaci del tema escollit

El meu inters personal cap al mn de larquitectura comena des de ben petit.

Tamb magradaria mencionar que la idea de fer el disseny de linstitut nou em

Per el desenvolupament daquest treball principalment necessito prou

1.2. Objectius i hiptesis plantejades

Aix doncs, els meus objectius des del principi foren:

Mostrar clarament la meva idea de linstitut.

Arrel daquests objectius mhan sorgit una srie de preguntes:

Qu necessita exactament un institut?

1.3. Descripci de la metodologia emprada

Tot i aix, el treball, majoritriament, es basa en una idea meva i en el seu

Com ja es veur ms endavant, el treball consta de dos parts prctiques, els

2.1. Estudi previ

1.Analitzar linstitut actual de Vilablareix. INS Vilablareix.

A partir daquest anlisis podr comparar, mirar avantatges i desavantatges, i

El primer factor important, s

Tenen molta lluminositat pel seu color blanquins.

Ms dun cop ens hem trobat amb inundacions degudes a la mala

Podria seguir esmentant encara ms punts negatius.

A partir daquesta descripci i daltres visualitzacions daltres instituts, he

2. Anar a lAjuntament de Vilablareix.

He de dir que aquesta ja la conec de fa temps ja que sc del poble i s

4.Mirar el que necessita un institut.

En aquest procs he tingut en compte el que necessita un institut a partir de les

TIPUS DAULA QUANTITAT

5.Aprendre a fer servir lAutoCad

Per aquest motiu em vaig comenar a mirar el programa AutoCad. Ja em va

2.2. Ubicaci de linstitut

Actual ubicaci de lINS Vilablareix

2.3. Plnols de linstitut

3.Ascensor 11.Secretaria 19.Aula de tecnologia

A continuaci explicar el plnol mostrat en lanterior pgina.

Aquest representa la planta baixa, laccs principal de la qual s situada en

Per tant, en aquesta planta ens trobem amb:

Les quatre aules de 1r dESO(8) i les quatre aules de 2n dESO(9).

1. Aules de desdoblament 9.Aules de 1r de BAT

A continuaci explicar detalladament el plnol de lanterior pgina.

Es pot observar com en aquesta primera planta ja no ens trobem amb

Aix doncs, podem trobar:

Quatre aules de 3r dESO(7) i les quatre aules de 4t dESO(8). Tenen