ES FALCONET

A vol dir que era un homo ja d'edat, que era molt pescador. Tant ho era, que moltes
vegades solia passar-se tot el sant dia damunt ses penyes, pesca que pesca, i era tan poc
afortunat que quasi mai tocava escata, no agafava res. Com ell veia sa seva poca fortuna
amb es pescar, s'enfadava i comenava a dir batalls i ms batalls. Tants com n'hi venien
a sa llengua, es remolcava per damunt ses penyes i pareixia que havia de fer un tro.

Un dia, quan arribava es fosquet, i va veure que

no havia agafat cap peix, es va posar ms maleit
que una aranya verinosa, i va comenar a fer
peuadetes i a rompre en batalls i males paraules
per esbravar-se. En aquell moment li va
comparixer un senyor molt ben vestit que li va
dir:

-Germ, i com s que estau tan maleit?

-Caram! -va respondre ell- perqu de cap manera puc agafar-ne cap, d'aquests dimonis
de peixos.

-No n'agafau perqu no voleu- va dir es senyor.

-I vs que ho sabeu, com ho he de fer?

-Si em prometeu fer all que jo us dir, n'agafareu tant que no us el podreu acabar.

-Digau, id, i ja veurem si ens avindrem.

-Si em voleu dur, d'aqu un any i un dia, all primer que us sortir pes cam, quan torneu
a ca vostra, us assegur que fareu pescades com mai n'heu fetes.

S'homo, que sabia que cada dia li sortia pes cam una cusseta que tenia a ca seva, sense
pensar-s'hi gens, li va dir que s, i aquell senyor va descomparixer.

Es va tornar a posar a pescar, i va ser tan grossa sa pescada, que se'n va endur un sac
ple, i encara n'hi quedava molt.

Apleg es arreus, es carreg es sac as coll, i, ben alegre, part cap as poble. Quan ja
arribava, all primer que va trobar va ser es seu fill, s'nic que tenia, que li sortia a
cam. Quan ell el va veure, es va posar tan trist que no tenia consol.

-Id, mon pare -li deia es fill- Com s que avui que heu agafat tant de peix estau tan
trist? Que heu tingut res de nou?

-No tenc res- deia son pare demostrant bon humor.

I es fill, venga preguntes i ms preguntes, per no va sebre es net, no l'hi va voler dir de
cap manera.

D'aquell dia endavant, no en va tenir ms d'alegria; i no s que no en fes de pescades

abundants; no es va acabar mai es peix, per sempre pensava en sa promesa que havia
fet, i s'arrabassava es cabells quan veia que, entost de sa cusseta, havia d'entregar es seu
fill. Per no es podia excusar i pensava que all proms ha de ser ats. I aquell
pensament el feia estar molt trist.

Quan ja noms faltaven un parell de setmanes per complir es temps de sa promesa,

llavors s que es va posar trist; per es feia precs, i un dia va agafar es fill i li va dir:

-Mira, fill meu; tu sempre em demanes com s que estic tan trist, i jo no t'ho hauria
volgut dir mai; per, ser per fora que ho spigues. Has de comprendre, fill meu, que
aquell dia que vaig fer sa primera pescada grossa, havia fet promesa a un senyor, que
em va comparixer, d'entregar all primer que em sortiria pes cam aquell dia; i en lloc
de sa cusseta, que em solia sortir ses altres vegades, vas ser tu es dissortat. I ara ja
s'acosta es dia de complir sa promesa.

-I per a estau tan trist, mon pare? No val la pena, cert, per a. No tingueu por; ja hi
anir, jo, quan arribi s'hora.

Van passar dues setmanes, i a la fi arrib es dia de complir, i

ell ben xalest s'acomiad de ca seva i ja s partit per sa
carretera cap avall.

Quan va ser enfora, es va trobar a un entreforc de camins. I

qu fa ell? En lloc de prendre es que anava cap a la mar,
pren per s'altra, i d'all s'ha dit, com una bala.

Camina caminars, as cap d'una estona, afin a sa carretera,

un lle, un ca, un falc i una formiga que es barallaven
perqu havien mort un be i no se'l sabien repartir quedant
tots contents.

-Ai, em mataran aquests animals! -deia ell.

Per, quan ms descuidats els va veure, deveres deveres, pass, i per endavant.

Just que va haver contrapassat, es lle, qui l'afin, digu as altres:

-Mirau que ho som, beneits! No tenim pau perqu no volem. Ara ha

passat un homo que, si l'hagussim cridat, tal vegada ens l'hagus
repartit ben b.

-S que tens ra -va dir es ca- Jo que tenc ses cames tan falagueres,
hi anir i el far tornar enrera.

Es va posar a crrer, nyep-nyep, i quan aquell jove el sent i el veu

que hi anava tan corrents, diu:

-Ai, remil!; d'aquesta no en fuig, ara em maten.

Per, per por que no fos ms mal, va creure es ca i torn enrera. Arrib all, li van
explicar tot, i ell amb quatre ganivetades, tris-tras, tris-tras, va arreglar es be i en va fer
quatre munts. A un hi va posar ses popes; a s'altre, es ossos; a s'altre es ventre, i a s'altre,
ses miquetes. Quan ho va tenir tot arreglat digu:

-Ses popes sn des lle; es ossos seran des ca; es ventre, des falc i ses miquetes de sa
formiga.

Tots van quedar ben satisfets, i cada un, mossegada va, mossegada ve, s'aferraren com a
afamats as seu munt i ell d'all s partit ben deveres.

Quan va ser un tros enfora, es lle diu:

-Ho som, poc agrats, aix mateix! No hem pensat ni a donar-li les grcies. A s no
tenir-ne gens, d'all que no es ven. Tornem-lo cridar i les donarem.

Es ca, nyep-nyep, torn a partir corrents, fins que el va agafar i el va fer tornar enrere.

-Ara s que ser ver que em mataran -pensava ell- Ara no hauran estat contents amb ses
partions que he fet i em mataran; ja est fet de jo.

Arrib all, i es lle, tot d'una que el veu, li diu:

-Aix mateix hem estat desagrats, no us havem pensat a donar les grcies; i per a us
hem cridat.

-Ca! Per a no importava -deia ell- a no s res.

-Ja importa, ja -digu es lle- per a us vull donar un

do.

S'arrabass un pl i digu:

-Jau, estotjau b aquest pl dins una capseta, i quan

estigueu apurat, no heu de fer ms que dir: Valga'm Du
lle i de seguida tornareu un lle tan alt i gruixat com jo.

Es ca li va donar tamb un pl i li digu all mateix. Es

falc s'arrabass una ploma i li va dir:

-Quan trobareu que us conv i vulgueu tornar un falc no heu de fer ms que dir:
Valga'm Du falc, i ho sereu al punt.

Sa formiga no sabia qu li havia de donar, per a la fi es llev una cameta i li don i li

va dir:

-Quan vulgueu tornar formiga, just heu de dir: Valga'm Du formiga, i de seguida hi
tornareu.

Sacomiad d'ells, i ms content que un ca amb un os, va partir, i d'all s'ha dit. Quan va
ser molt enfora, comen a sentir rates per dins sa panxa, sa fam l'apretava de deb, i va
dir:

-Jo hauria de provar es dons, a veure si fan bo.

Va veure passar un conillet, i tot d'una va dir:

-Valga'm Du ca!

I de cop es va trobar fet un ca. El va encalar i amb quatre bots, l'agaf.

-Valga'm Du, homo!

I torn de cop un homo.

-Que bo he fet! -diu ell- No hi haur de patir gana, d'aquesta manera.

Aixux afin un colom que volava amunt, amunt; i qu fa ell? Diu:

-Valga'm Du, falc!

I de cop torn un falconet molt polit. I vola qui vola, li

estreny darrera es colom, satrac i, amb quatre
arpades, zis-zas, ja el va tenir; digu:

-Valga'm Du, homo!

I torn com abans.

-S que va b, a! -va dir- Si tothom ho pogus fer

aix, ning patiria, en el mn.

Es va asseure, va fer foc, i arregl es conill i es colom,

i se'ls va menjar as caliu, i ben bons que els va trobar, i heu de creure que amb sa fam
que duia, noms va deixar sa pell, es ossos i ses plomes. No en va fer, cert, de rossos.
Un altre no hi tenia cap feina, de cercar darrera ell.

Aix va haver acabat, s'al i ja es partit endavant. Camina, caminars, va arribar a una
ciutat molt gran. Comen a trescar i va anar a parar davant es balc de cal rei mentre sa
seva filla hi guaitava.

I us ho assegur que ho era, polida, aquella jove. Era rossa com un fil d'or, feia enamorar
tots quants la veien. No us dic si hi va quedar emprendat, ell, quan la va veure. I qu fa?
va dir:

-Valga'm Du, falc!

Torn un falconet polit a ms no poder i amb un vol es va plantar damunt sa balustrada

des balc de cal rei. Just que sa filla del rei el va veure, se'n va anar corrents a son pare i
li va dir:

-Ai, pap, quin falconet ms polit s'ha posat as balco! Jo el vull.

El rei sen va peu a puntes, a poc a poquet; i quan anava per agafar-lo, es falconet peg
volada i va descomparixer.

Sa filla del rei es va posar tota trista i es torn a posar a guaitar pes balc. Al punt es
falconet torn a comparixer i es pos as mateix lloc.

-Ai, pap va dir una altra vegada sa filla del rei- quin falconet ms polit s'ha tornat a
posar as balc! Jo el vull.

-Que provin ses criades d'agafar-lo, vam!- va dir el rei.

Ses criades, a poc a poc, i de puntetes van tamb per agafar-lo; per, quan li anaven a
posar sa m damunt, peg volada i va fugir.

Si trista va quedar sa primera vegada, molt ms hi va quedar sa segona. Per al punt

torn a comparixer es falconet i ella digu:

-Aquesta vegada ho vull provar jo, d'agafar-lo; vam si tamb

fugir.

Se'n va anar poc a poc, i zas, li pos ses mans damunt i l'agaf.

Quina alegria va tenir sa filla del rei! Tot es dia van fer grans
festes per haver agafat es falconet. Li van fer una gbia ben
polida, i per fora va voler-lo tenir ella tancat dins es seu estudi.

Es vespre, mentre ella dormia, es falconet va pensar:

-Jo hi vull anar i dir-li a que s fer.

I dit i fet, va prendre sa forma d'homo i es va presentar just davant es llit, a on dormia sa
jove.

-Pap, pap! -comen a cridar ella, tota regirada- Hi ha gent dins es meu estudi.

Son pare, quan va sentir aquells crits tan esglaiosos, es va pensar que ni passava
qualcuna, i corrents hi va anar. Mir per tot: per davall es llit, per davall sofans i cadires,
i per aumon va veure ning. I era que es falconet, tan prest com havia sentit es crits,
s'havia tornat a ficar dins sa gbia.

Per heu de pensar i creure, que just el rei va haver sortit de dins s'estudi, es falconet
torn pendre s'idea d'anar a veure sa jove; torn homo i es plant una altra vegada
davant es seu llit.

 -Pap, pap! Vengui qui hi ha gent a qui dintre -crid

altra vegada sa filla del rei.

Son pare, quan torn a sentir-la, ja es partit deveres

cap a dins es seu estudi, i venga furonar per tot, per
per aumon va trobar ning.

-Mira -li va dir, tot enfadat- si em tornes a cridar i no

hi ha ning, et passar per ses armes.

Tot d'una que el rei va haver sortit, es falconet ja va

tornar a dir de nou.

-Valga'm Du, homo!- i segu dient- No tenguis por. Jo som es falconet qui ha tornat
homo, perqu has de saber que jo tenc es do de tornar lle, ca, falc i formiga quan
vulgui. Si no, ara veurs: Valga'm Du lle, ca, falc i formiga !

I tant prest com ho deia, tornava s'animal que anomenava, i sa filla de rei tota atordida
de veure aquelles provatures, va quedar enamorada des falconet fins a sarrel des
cabells.

A l'endem demat, just era un jorn, ja no dormia, no en tenia gens, de son; s'aixec i
se'n va a veure son pare, i aix el veu li va dir:

-Pap, jo em vull casar amb es falconet.

-Mai et casaries amb un animal de ploma! -va dir son pare tot estranyat.

-S, mon pare, m'hi vull casar, perqu heu de sebre que ell t es do de poder tornar
homo, ca lle, falc i formiga quan li passa pes cap.

-A no pot ser -va dir el rei.

-Id s- contest sa filla.

-Vam, feis-me'l venir, que jo ho vull veure.

Duen es falconet, el treuen de dins sa gbia i li van fer totes les provatures, i ell va dir:

-Valga'm Du a, Valga'm Du all.

Tris-tras, tris-tras, com qui debana, tot ho va provar davant el rei, que va quedar de
pedra quan va veure s'habilitat d'aquell animalet; i va donar perms a sa filla per casar-se
amb ell.

Es van fer unes noces de marca major; ses festes van tenir vuitada, i tota sa ciutat va
anar de gros i msiques i sarau per llarg.

As cap d'una temporada van tenir un fillet, i llavor s que hi van estar, contents, tots es
de cal rei.

Per heu de pensar i creure que en aquella ciutat hi havia es costum de vetllar es fillets
que naixien, durant vuit dies seguits, sense poder-se adormir gens ni de nits ni de dia es
qui vetllava, i si s'adormien gens, hi anava una bruixa i senduia es fillet i sa mare.

En aquet costum tamb el van haver de seguir a cal rei, no se'n van poder escapar

Sa mare volia vetllar; per ell, es falconet, li va dir:

- Mira, no el vetllis tu, deixam fer a jo, no passis nsia, que res de nou hi haur.

Comen a vetllar es primer vespre, i ja ho crec que hi anava amb s'idea i no es va

dormir gens. Tota sa nit estava ms esglaiat que una liba.

Ve es segon vespre, i all mateix; va passar tota sa nit badant es ulls com a salers.

Per quan va esser es tercer, ja no podia ms de son que

tenia; es ulls es tancaven, i ell venga a tornar-los obrir
per por de sa bruixa, per a la fi no va poder aguantar
ms, sa son el va guanyar i es va quedar dormit; i tot
just es va posar a fer sa becaina, hi va sa bruixa i sense
que ell se'n tems es va endur sa mare i es fillet.

Ja podeu pensar que s s'hi va posar, trist, a l'endem

demat, quan va veure es pas, i com denfadat, que es
pos el rei quan va sebre que li havien pres tot, filla i
nt. Estava fet una fria, treia foc pes queixals, amb una
cara que pareixia que s'havia de menjar sa gent.

Va agafar es gendre i li digu:

-Mira, cerca'ls per all on vulguis, per si no em

presentes d'aqu tres dies sa meva filla i es meu nt, et
matar sense remei.

Quan ell va sentir a:

-Valga'm Du, falc!,

diu, i ja s partit, vola qui vola per un vent i per s'altre, cercant per tot es cau d'aquella
bruixa maleda.

I us assegur de cert que en deixava pocs de racons sense furonar i sense xoroiar a veure
si per aumon els trobava. Per heu de creure que passava una hora i una altra i res podia
trobar. Per fi, ja devers mitjan capvespre, va passar per dins un barranc a on hi havia una
cova i va sentir renou all dintre; escolt, i tot eren crits de fillets que feien: ue, ue, ue...

-Aqu ser ella -digu, i tot d'una s'hi acost -Valga'm Du, formiga.

I va tornar una formiga, i a poc a poc, sense

esser reparada per ning, va entrar dins sa cova,
i all hi va veure sa dona i es fillet, que
ploraven junt amb moltes altres dones i fillets
que sa bruixa tenia tancades.

Ell que fa? Caminant, caminat, s'acosta a sa

dona, es posa just devora ella, i baixet baixet,
que just el pogus sentir, li diu:

-Mira, jo som es teu homo i et venc a cercar.

Demana a sa bruixa quan s'ha de morir.

Sa filla del rei, quan el sent, ja es va posar ben alegre, perqu va veure segur que es seu
homo la trauria d'all dintre.

-I quan ser que us morireu? -va dir tot d'una a sa bruixa.

-Ja has conversat amb es teu homo! -va contestar ella.

-Prega a Du, pogus rallar amb ell! -va respondre sa filla del rei.

-Id mira -va dir sa bruixa-. A tal poble cada dia compareix a sa plaa un porc senglar
molt fero, i sa gent, per tenir-lo content i perqu no se'ls mengi a ells, li treuen cada dia
un cubell de sopes de llet. Dins sa panxa d'aquest porc singlar hi ha un colom que t un
ou dins es ventre, i jo no em puc morir fins que no m'esclafin aquest ou as front.

-Ho has sentit? -diu sa filla del rei tot baixet a sa formiga.

-S -diu aquesta.

-Id ja saps qu et pertoca fer.

Ell surt defora i digu:

-Valga'm Du, falc!

Torna de cop falc, i per amunt per amunt, vola qui vola, va trescar fins que va trobar es
poble que sa bruixa havia dit, i se'n va anar a posar devora sa plaa d'aquella vila. Va
tornar homo i va demanar:

-Que no s aqu, que hi compareix cada dia un porc senglar?

-Aqu s -li van contestar- i heu de pensar que cada dia li donam un cubell de sopes de
llet, perqu no faci destrossa.

Ell es plant enmig de sa plaa, i all espera qui espera, fins que comencen a sortir es
brfols de sanimal fero, que feien esglaiar tothom, i tup-a-tup, tup-a-tup, all es porc
venia corrents amb ses cerres eriades, i feia por just de veure'l.

 Sa gent d'aquell poble, tota regirada, cametes treis-

me d'aqu, fugia tota deveres cap a ficar-se dins ca
seva i tancaven ses portes, i quan veien aquell
joven que no es movia d'enmig de sa plaa li
deien:

-Per germanet, llevau-vos d'aqu; que si no us

menjar aquest animal. No veis que en arribar ser
un arrap i no en veuran res mai ms, de vs? Retirau-vos si voleu estar b

Per ell es feia es desents i estava com un mut, mirant cap all on se sentien es
bramuls.

Es senglar arrib, i quan va afinar aquell homenet enmig de sa plaa que no es movia,
se'n va anar cap a ell i va pegar sota per agafar-lo amb es barrabam i amb es potons,
per ell tot d'una va dir:

-Valga'm Du, falc!

I amb un vol se'n puj dalt una teulada d'all a prop.

Es senglar comen a passar-se ses sopes de llet que all hi havia preparades, i, mentre
estava menjant, baix es falconet, i es va posar damunt ell.

-Valga'm Du, lle!

I va tornar un lle, i amb quatre arpades i uns quants mossos se'n va desfer, des senglar,
i el va deixar tot destrossat all enmig. Quan el va tenir obert, surt de dins es seu ventre
un colom, que tot d'una parteix volant, i ell:

Valga'm Du, falc!

L'agaf amb ses urpes, el va matar i li va treure s'ou que tenia

dintre, i va tornar homo.

No podeu creure s'alegria que en aquell poble hi va haver quan

van veure que aquell homo havia mort es senglar que els tenia tan
regirats, i per fora li volien ben pagar aquest favor; tothom
l'enrevoltava i li demanaven qu havia guanyat, i ell que estava
atordit enmig de tanta gent deia:

-Si jo ja en tenc prou! Ja tenc all que volia!

Per es pblic encara seguia amb ses seves; i ell va dir:

-Valga'm Du, falc!

Parteix volant d'all, i sa gent es va quedar amb un pam de nas i ben esglaiats.

Es falconet va arribar a sa cova de sa bruixa, i, just que hi era a prop, va tornar

formiga,va entrar a poc a poc i va anar-se'n tot d'una devora sa dona.
9

-Vet aqu, s'ou -li diu-; a veure si li tires as front i la rebentes d'un cop, en aquesta
malcriada.

Quan ella vei s'ou, va estar tota contenta i digu a sa bruixa:

- Voldreu que us pentini dem demat, si fa bon solet?

-Ja has tornat conversar amb es teu marit -li va contestar ella.

-Prega a Du que aix fos, que amb ell pogus rallar! -deia sa filla del rei.

A l'endem demat, ella va a sa cambra de sa bruixa i ja s partida a pentinar-la. Aixines

sa bruixa feia una becadeta, i mentre estava adormissada, sa filla del rei, paf, li va
esclafar s'ou des colom as front. Ella va fer quatre estiraments i un parell de badalls i va
quedar ben morta all enmig.

Tothom, dones, fillets i filletes, amb una gran alegria van sortir de sa cova i ja anaven
cap a ca seva, per sa filla del rei els va dir que trobava que abans de separar-se havien
d'anar a fer una vega a sa vorera de la mar.

Es falconet, que ja havia tornat homo, no hi volia anar de cap manera perqu sen
recordava dall que havia succet a son pare. Per tant i tant el va arribar a pregar sa
seva dona, que encara, que li sapigus molt de greu, hi va arribar a consentir i hi va
anar.

Quan van esser a sa vorera de la mar, van armar un bon ball, i venga msiques, i sarau
per llarg. Es temps que ballaven i cantaven ses dones i es infants, ell es va acostar a sa
vorera, i quan ms descuidat estava, surt una sirena, l'agafa dins es seus braos i se
lendur cap a dintre. A cada instant treia es cap damunt s'aigua, es va acostar all on era
sa filla del rei i li digu:
Tu cantes, balles i sones,
i jo tenc es teu marit.
Ella sentia a i no en feia cabal, no ho creia de cap
manera, per a la fi li va dir:
-Qu vols i me'l mostrar a tall de coll?
-Sa joia ms polida que dus damunt -li contest sa sirena.
-Jas! -digu ella, i li va tirar un anell d'or que duia as dit.
Sa sirena va alar es seu marit i l'hi va mostrar fins a tall
de coll.

-S que s ver! -va pensar ella- I ara, com ho he de fer?

I se'n va pensar una. Com si res hagus passat, van tornar a armar es ball i sarau a voler,
i venga tocar i cantar amb ms gust que abans.

Sa sirena, de tant en tant, tornava a treure es cap i anava all davant ella i li deia:
Tu cantes, balles i sones,
i jo tenc es teu marit.
10

Sa filla del rei s'atur de ballar i diu a sa sirena.

-Qu vols i me'l mostrars a tall de cintura?
-Sa joia ms polida que tens -digu ella.
-Jas!
I li va tirar un altre anellet tot de perles i diamants. Sa sirena agaf s'anellet i li mostr es
seu homo a tall de cintura.

Elles es van tornar a posar a ballar, i amb ms renou que abans. Sa sirena al punt va
tornar a alar es cap i digu:
Tu cantes, balles i sones,
i jo tenc es teu marit.
-Qu vols i me'l mostrars tot, damunt la mar? -va dir sa filla del rei
-Sa joia ms polida que tens -digu ella.
-Jas!
I li va tirar un anell tot de corall fi.

Sa sirena, quan el va tenir, al es seu marit tot damunt la mar, i quan ell hi va ser va
dir:

-Valga'm Du, falc!

i va descomperixer cap a sa vorera, i all:

-Valga'm Du, homo!

i torn homo. Homo i dona es van donar una

abraada, i, junts amb es fillet, se'n van anar
cap a cal rei, i all van viure anys i ms anys,
fins que es van morir, i encara sn vius, si no
sn morts.

11

 VOCABULARI DE PARAULES O EXPRESSIONS

Aixines-aix

Aumon- enlloc.

Barrabam Conjunt de les mandbules i les dents.

Batall- paraula indecent o grollera.

Brfol bufec.

Comparixer- Aparixer

Cussa- gossa

Descomparixer- desaparixer

Deveres- de pressa.

Emprendat- fortament enamorat.

Enrevoltar- Posar o posar-se al voltant duna persona o cosa.

Entost de- en lloc de

Falagueres- gils.

Fosquet- hora en que es fa de nit.

Furonar- furgar

Homo -home

Id - doncs

Maleit- enfadat

Polit- bonic

Popes- part musculosa dun home o animal.

Potons pella

Quasi- gaireb

Regirada trasbalsada.

Sebre saber.

Vega- anar al camp o a la vorera de la mar a fer-hi una menjada.

Xalest- satisfet.
12

Xoroiar- espiar.

13