1 LITERATURA [POESIA]

4. La mtrica Tipus de vers segons el nombre de sllabes

4.1 El recompte sillbic Un cop hem comptat les sllabes dun vers, podem classifi-
car-lo seguint aquest esquema:
El nombre de sllabes que tenen els versos dun poema s
important perqu determina el ritme de la composici. Per art menor (8 o menys sllabes)
fer el recompte sillbic es compten les sllabes fins a lltima
tetrasllab 4 sllabes
vocal tnica.

A-quest-ca-m-tan-fi, tan-fi, pentasllab 5 sllabes

1 2 3 4 5 6 7 8
hexasllab 6 sllabes
qui-sap-on-me-na?
1 2 3 4 (Josep Carner) heptasllab 7 sllabes

En el cmput de sllabes influeixen els fenmens de contacte octosllab 8 sllabes

voclic i les pauses.
art major (ms de 8 sllabes)

Fenmens de contacte voclic entre mots enneasllab 9 sllabes

SINALEFA: Lltima vocal dun mot forma un diftong amb la decasllab 10 sllabes
primera vocal de la paraula segent.
hendecasllab 11 sllabes
i em tor-ben, em fa-ti-guen, com en un te-di lent alexandr o
(

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 dodecasllab
12 sllabes
(sense cesura)
HIAT: Dues vocals de mots diferents es compten en sllabes
separades perqu aix ho vol el poeta.

Qui s a-quell qui en a-mor con-tem-ple

ACTIVITATS
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

4 Mesura els versos daquest poema i digues de quin

ELISI: Se suprimeix una vocal neutra (a, e) quan es troba
tipus sn. Assenyala-hi les sinalefes, elisions i hiats que
amb una altra vocal a o e, sigui neutra o no.
hi trobis.
mhe gi-rat de ca-r(a) al mar
(

1 2 3 4 5 6 7
Entre el dileg dels pins i la mar
el teu silenci acompanya el paisatge.
La cesura Si aquesta trena que et vola a latzar
t la color ms gentil de la platja,
el gessam que ara portes al pit
Pausa que divideix el vers en dos hemistiquis. A efectes del
posa un perfum en la tarda daurada,
recompte sillbic, cada hemistiqui funciona com un vers in- i es fa sensible en aquella alenada
dependent, de manera que sha de comptar fins a lltima la lleu aroma del teu esperit.
sllaba tnica de cada un. Mari Manent

Fe-ro-ment ens a-m-vem // des del ma-t a la nit

5 Aquests versos tenen cesura. Marca-la. Quantes
(

1 2 3 4 5 6 // 1 2 3 4 5 6
sllabes t cada hemistiqui?

! Amic, teixiu aquesta visi de la infantesa,

vos que caceu libllules en la pres del rim,
Si tots els versos dun poema tenen el mateix nombre prenent-les per les ales amb tanta subtilesa
de sllabes, parlem disosillabisme; si tenen mides di- que no se perd ni un tom del matisat polsim.
ferents, parlem danisosillabisme. Joan Alcover

[262]
1 LITERATURA [POESIA]

4.2 La rima aix s bsic!

s la repetici de sons (no de lletres) al final dun vers a partir de lltima vocal Recorda que perqu hi hagi rima han
tnica. Per saber quins sons es repeteixen, cal identificar la darrera vocal tnica de de coincidir els sons, no necessria-
lltima paraula de cada vers. ment les grafies.
Aix, les paraules lleuger i t, per exem-
Boira que el cim vas fregant volandera, A Tots els cavallers saixequen, ple, rimen, perqu sonen igual, tot i
Flaire que passes amb lala del vent, B mes els raca lenvestida. a que no sescriuen de la mateixa ma-
Aigua de neu que entre molsa i falguera A Vergonya, barons, vergonya!, nera.
Dius ta can per rocosa pendent. B clama el rei en santa ira; a
Maria-Antnia Salv i com fera celestial
entra al combat i els hi atia. a
Joan Maragall

Sindica amb un lletra minscula si el vers s dart menor, i majscula si s dart

major. La rima pot ser consonant o assonant, masculina o femenina:

RIMA CONSONANT RIMA ASSONANT ACTIVITATS

Es repeteixen les vocals i les conso- Coincideixen noms les vocals des de
6 Llegeix aquest poema i fes-ne
nants des de lltima vocal tnica del lltima vocal tnica del vers.
vers. lesquema mtric.

RIMA MASCULINA RIMA FEMENINA

Can
Si jo et tingus vespre i mat
El vers acaba en paraula aguda. El vers acaba en paraula plana o es- sempre en ma dansa,
drixola. si jo et sabs lligat a mi
sense mudana,
fra lamor com ara s,
tan dola i fina?
Aix, en el poema de Maria-Antnia Salv, la rima s consonant, femenina en els Sense langnia dun desprs
versos senars i masculina en els parells. En canvi, en el poema de Maragall, la rima que lenverina,
s assonant. lhora que fuig, tot i el renou,
seria fada,
tal com la menja que no es cou
NO totes les composicions potiques presenten rima en tots els versos. Quan un especiada.
vers no rima, sindica amb una ratlla, com en el poema de Joan Maragall. Clementina Arderiu

4.3 Lesquema mtric

7 Indica si la rima daquests versos
nombre de sllabes s consonant, assonant, femenina
Quan jo era minyonet 7
no sortia sol de casa, 7a rima o masculina.
no portava culcosits 7
i no feia cap campana. 7a
Dits
Miquel Desclot
Lleugera, siniciava
la pluja duna nit.
Lleugers, es confiaven
Lesquema mtric dun poema ens dna informaci sobre: els teus dits entre els meus dits.
la mesura dels versos heptasllabs Un instant menut dadu.
Oh, noms per dos dies.
la distribuci de la rima als versos aa Em somreies a travs
del llagrimeig que plovia
Es compon, doncs, dun nmero i una lletra. El nmero indica el nombre de damunt el teu abric de cuir.
sllabes que t el vers, i la lletra nindica la rima: la coincidncia de lletres significa Gabriel Ferrater
que dos o ms versos tenen la mateixa rima.

[263]
1 LITERATURA [POESIA]

4.4 Les estrofes

Un poema pot estar constitut per una estrofa o per ms duna. Segons el nombre
de versos, hi ha els segents tipus destofes.

Nombre Tipus Sllabes Altres

Rima Exemple
de versos destrofa per vers aspectes
Tothom nha sentides dir 7a
Es presenta en daquest gran senyor Gaud 7a
apariat art major consonant
2 tirallongues que cada hora no shi val! 7b
o rodol o art menor o assonant
illimitades. fa una cosa genial. 7b
Josep Carner

Ai, la negra barca 5a

art major que per mi vigila 5
3 tercet consonant des de la nit alta! 5a
o art menor
Salvador Espriu

Si els versos Que jo mateixa, si no fos tan llega, 10A

sn dart en lletra clara contaria el fet. 10B
4 quartet art major consonant menor, llavors Temps era temps hi hagu una vaca cega: 10A
sanomena jo sc la vaca de la mala llet! 10B
quarteta. Pere Quart

Com dos gegants duna legi sagrada 10A

Si els versos sols encara hi ha drets dos campanars: 10B
sn dart sn los monjos darrers de lencontrada 10A
5 quintet art major consonant menor, llavors que ans de partir, per ltima vegada, 10A
sanomena contemplen lenderroc de sos campanars. 10A
quinteta.
Jacint Verdaguer

Ab son germ, lo comte de Cerdanya, 10A

Si els versos com liga que lliga acompanya 10A
sn dart devalla Tallaferro de Canig un mat; 13B
6 sextet art major consonant menor, llavors ve ab son fill de caar en la boscuria, 10C
sanomena quant al sentirhi mstica canturia 10C
sexteta. se nentra al hermitatge devot de Sant Mart. 13B
Jacint Verdaguer

Vora el barranc dels Algadins 8a

hi ha uns tarongers de tan dol flaire 8b
que per a omplir daroma laire, 8b
no t lo mn millors jardins. 8a
versos de 7 a All hi ha un mas, i el mas t dins 8a
8 octava consonant
10 sllabes volguts records de ma infantesa; 8c
per ells jo tinc lnima presa 8c
vora el barranc dels Algadins. 8a
Teodor Llorente

Lentes alzines, maternals figueres, 10A

pollancres cristallins, dring de font viva, 10B
esclarissades ombres de loliva, 10B
armat esvalot mut de romegueres, 10A
La rima es el pomerar pintat, fresques pereres, 10A
generalment presenta en arrodonida eufrbia, pleta freda, 10C
10 dcima consonant
dart menor dos grups de amb flors lalb com dengruixada seda, 10C
cinc versos. roques llises, capblaus, esparregueres, 10A
pedra amb un liquen, groc com la moneda 10C
del temps que calla entre les caderneres. 10A
Blai Bonet

[264]
1 LITERATURA [POESIA]

4.5 Les composicions

Sn combinacions concretes de versos o destrofes. Treballarem dues composi-

cions de les que han estat ms utilitzades pels poetes en diferents moments hist-
rics: el roman i el sonet. I una altra, el haiku, que no s prpia de la nostra literatura
per que darrerament ha estat molt conreada pels poetes catalans. s dorigen ja-
pons i tamb molt antiga.

tipus de composici descripci

Nombre indeterminat de versos de 7 sllabes, amb rima El haiku acostuma a expressar el que es percep pels
roman
assonant en els parells i lliure en els senars. sentits en contemplar la natura, la realitat.

Catorze versos distributs en dos quartets i dos tercets,

amb estructura de rima variable. El primer quartet pre-
sonet
senta el tema; el segon quartet i el primer tercet el desen-
volupen, i lltim tercet cont la conclusi.

Una sola estrofa de tres versos breus que sumen disset

haiku sllabes en total (comptant tamb les tones finals). Sol
tenir com a tema la natura.

ACTIVITATS

8 Quin nom rep aquest tipus destrofa? Inventa-ten dues b Busca al diccionari lexpressi a seny de i desprs
ms, per als mesos de gener i febrer. torna a escriure el segon vers substituint lexpressi
pel significat del diccionari. Clicant sobre licona, tin-
Al mes de juny, Quan arriba el juliol, drs accs al diccionari de lIEC.
les vacances al puny. de loliva es planta el pinyol.
c El vers la plana ben escrita de versos parallels cont
una metfora. Tenint en compte que es parla dun
9 Quin nom rep lestrofa que conforma aquest poema? llaurador, a qu creus que es refereix? Consulta la
Analitzan la mtrica (tingues present que t cesura). pgina 267 per veure qu s una metfora.

10 Llegeix lAuca del pessebre que trobars en aquest en-

Si cal que encara et vegi, lloc meu i fe primera,
que sigui un dia de tardor i a seny destels, lla i indica si la rima de cada rodol s consonant o as-
i el llaurador, fet ombra, hagi deixat enrere sonant.
la plana ben escrita de versos parallels.
I en lagombol del vespre, que alguna veu molt pura
11 Indica el nom de les estrofes que componen aquest
desgrani la tonada que el meu bressol o
abans que sense termes i sense afegidura poema i analitzan la rima.
no negui mes parpelles la nit don vaig eixir.
Josep Carner Si ve la mort, amb peu coix, dos romput,
mha de trobar assegut en el llit.
Em llevar molt prest i sense ajut;
me nentrar foscament en la nit.
a En el moment que escriu aquesta poesia, Carner s
Lleuger, a bord dun incgnit tat,
vell, viu exiliat des de fa molts anys i desitja de tot cor rescatar la plenitud loblit.
tornar a veure Catalunya abans de morir. Copia les Mai no es sabr qui sc, qui mha parit;
paraules amb qu... mai no es sabr de quin lloc he vingut.
parla del retorn a Catalunya Vicent Andrs Estells
parla de la mort propera

[265]
1 LITERATURA [POESIA]

ACTIVITATS

12 Llegeix aquest poema i digues de quin tipus de compo- Quan shavia de morir,
senamorat hi era a prop.
sici es tracta. Recorda que, per esbrinar-ho, haurs de
Li va regalar una flor,
determinar-ne primer lesquema mtric (nombre de que just era un seraf.
sllabes de cada vers, rima). Quan la duien a enterrar,
quatre joves la portaven;
tots quatre la festejaven.
Un sonet de diumenge em porta el vent Era cosa de plorar.
quan el dia es comena a desvetllar:
A lendem, de mat,
quatre colors al vidre, el pa calent
va sortir de casa seua
i un concert matinal per escoltar.
i noms va poder dir:
De la finestra oberta arriba el sol Na Roseta ja no s meua.
i lolor de lalfbrega florida;
blanca la llum que es vessa en el llenol
i un vol de corbs sobre la vall dormida.
Del romnic lluny sonen campanes
i en laire nou, a penes lleus, plomoses,
brillen com ales dngel les vilanes:
ngels o bruixes sn, errants i blanes,
amb les volves dels lbers, lleus, sedoses,
neu de lestiu que arrela a les solanes.
Olga Xirinacs

13 Llegeix aquest roman popular mallorqu i indica qui- 14 Desprs de llegir els exemples de haiku que et donem
nes de les caracterstiques estudiades compleix i quines a continuaci, escriu-ne un tu.
no. Desprs resumeix-ne largument.
A dalt del tur
Roman de na Roseta en el silenci ardent
Per Cotaina vaig passar: canta la cigala.
figueral a cada banda; Matsuo Basho (versi de Jordi Coca)
hi havia pomes en randa
i vi blanc per refrescar.
De Cotaina vaig partir Sota la llum dargent,
amb una fosca resolta; en les branques, el vent,
pes cam me varen dir: canta el teu nom.
Bartomeu, na Rosa s morta. Rosa Leveroni
No s si ho feien a posta,
o per drem ms tristor...
. Uns me deien que era morta;
altres, que estava millor.
A ca seua vaig anar
demanant na Rosa nostra;
aix va ser per resposta:
Na Roseta morir.
Mentre pujava sescala,
la pujava jo tot sol,
ella es tapava la cara
amb sa colga des llenol.
Roseta, vos faig por,
que sa cara vos tapau?
Bartomeu, tens sa clau
que travessa lo meu cor.
Sa mare li diu plorant:
Roseta, que ests millor?
Ella diu: Mumare, no,
que es meu mal ja va augmentant.

[266]