Institut

d'Estudis
Catalans

ORTOGRAFIA CATALANA

Ratificada pel Ple de l'Institut d'Estudis Catalans

el 24 d'octubre de 2016

In,tnut d'Estudis Catalans Carrer del Carme, 47 Tel. 932 701 620 sf@iec.cat
Fax 932 701 180
Secci Filolgica 08001 Barcelona www.iec.cat
 Institut
d'Estudis
Catalans

Ortografia catalana

El Ple de l'IEC ratifica per consens la nova versi de l'Ortografa

El Ple de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) va ratificar per consens la nova versi de
l'Ortografia catalana en la sessi plenria tinguda el 24 d'octubre de 2016. Aquesta nova
versi va ser explicada l'endem en una conferncia de premsa a la seu de l'IEC, en qu
van intervenir el president de l'IEC, Joandomnec Ros; la presidenta de la Secci
Filolgica, M. Teresa Cabr, i el coordinador del grup de treball d'Ortografia, Vicent
Pitarch.
Des de la presentaci de la proposta de l'Ortografia presentada el 29 de setembre i fins al
19 d'octubre, els membres del Ple de l'IEC han pogut fer arribar els seus dubtes i
comentaris al grup de treball d'Ortografia, el qual els ha valorat i als quals ha donat
resposta individualment i tamb d'una manera conjunta en la sessi plenria del 24
d'octubre.
Amb relaci a la proposta de l'Ortografa presentada inicialment el 29 de setembre, en la
versi presentada finalment el 24 d'octubre s'han introdut tres canvis:
No s'elimina l'accent diacrtic del monosllab sl; d'aquesta manera, la Insta de
mots amb accent diacrtic passa a ser de quinze i no de catorze, tal com s'havia
proposat inicialment.
Per raons etimolgiques, es mant la grafia del mot erumpent amb una sola r. Per
tant, no s'escriur amb rr, contrriament al que s'havia recollit en un inici.
Es refora i s'amplia el carcter discrecional de l's de l'accent diacrtic en mots
homgrafs quan resulti imprescindible, s a dir, sempre que el context comunicatiu
no permeti desambiguar convenientment el significat del mot (expressions
puntuals, enunciats aiiats tals com titulars, etiquetes, etc.).

Per qu una nova versi de l'Ortografia?

Entre les raons fonamentals que tenia la Secci Filolgica per a elaborar una nova
Ortografia hi ha la dispersi dels materials que conformen la normativa ortogrfica vigent, i
tamb la revisi d'alguns aspectes puntuals que havien estat objecte de qestionament.
D'aquesta manera, s'han aplegat en una sola obra l'ortografia fundacional, amb les
rectificacions que hi va fer el mateix Pompeu Fabra, les introdudes desprs de la seva
mort i els acords ortogrfics presos per la Secci Filolgica des de 1984. L'obra resultant
s fruit de ms de tres anys de treball, durant els quals hi ha hagut cinquanta-set reunions
del grup de treball d'Ortografia i quinze discussions en el Ple de la Secci Filolgica.

El corpus ortogrfic
El corpus ortogrfic fundacional s'inicia amb les Normes ortogrfiques del 1913, seguides
per tres edicions del Diccionari ortogrfic (1917, 1923, 1931) precedit de l'Exposici de
l'ortografia catalana, publicada separadament en forma d'opuscle el 1917, el 1931 i el
1935 i per la Gramtica catalana (1918) de Fabra, i s'acaba amb la publicaci del
1
 Calalatp,

Diccionari general de la lengua catalana (1932) de Fabra, la quarta edici del Diccionari
ortogrfic (1937) i les poques modificacions introdudes al Diccionari general de la lengua
catalana a partir de la segona edici (1954).
La Secci Filolgica, respectuosa amb aquest corpus, el va voler ampliar i actualitzar, i
per aix es van prendre una srie d'acords que es van publicar des dels anys vuitanta del
segle xx (compilats el 1997 en un nic volum, Documents normatius 1962-1996), i es van
introduir uns quants canvis ortogrfics en el Diccionari de la lengua catalana (DIEC1,
1995; DIEC2, 2007) i tamb en la versi electrnica del DIEC2. Els documents aprovats
per la Secci Filolgica relatius a l'ortografia sn els segents: Noves normes
ortogrfiques sobre els noms en -es (1984); Sobre la grafia de la persona 1 del present
d'indicatiu dels verbs a les Illes Balears (1992, revisat el 1999); Sobre la grafia dels
mots compostos i prefixats que contenen fornnants amb una essa inicial etimolgica
seguida de consonant (1992, revisat el 1996); L's del guionet en l'escriptura dels mots
formats per composici o per prefixaci (1993); Els signes d'interrogaci i d'admiraci
(1993) i les propostes de transliteraci i transcripci al catal de l'rab (1989), del rus
(1994, revisat el 2015) i de l'hebreu (2002).

Els canvis ms significatius

La Secci Filolgica s conscient del valor social de l'ortografia i de l'alt valor simblic que
t per als usuaris, i per aix ha actuat sempre amb la prudncia necessria en aquesta
matria. Per aquesta ra no ha volgut mai modificar l'ortografia fundacional en aspectes
que el mateix Fabra havia considerat deficients i millorables, i s'ha mantingut respectuosa
amb els principis fabrians: ortografia nacional al servei de tota la comunitat lingstica,
recurs a l'etimologia en cas de grafia dubtosa o en els mots cultes, observaci del que fan
les altres llenges romniques en el tractament grfic dels manlleus i reducci, sempre
que sigui convenient, de la complexitat en la formulaci i, sobretot, en l'aplicaci de cedes
normes.
En la redacci de la nova Ortografia, la Secci Filolgica ha volgut mantenir la seva
tradicional actitud de prudncia en qestions ortogrfiques i de respecte per l'ortografia
fundacional, per no s'ha limitat tan sols a fer visibles les modificacions dels darrers
temps, sin que, amb una voluntat de simplificar i aclarir al mxim el codi ortogrfic, ha
escoltat les diferents opinions d'experts, ha estudiat els dubtes que li han estat plantejats i
ha analitzat els corpus lingstics de qu es disposa actualment per a conixer l's real de
la !lengua. Alguns d'aquests canvis afecten un nombre redut de mots, mentre que d'altres
n'afecten un nombre ms gran; n'hi ha, fins i tot, que rectifiquen decisions anteriors, per
sempre s'han fet intentant mantenir el difcil equilibri entre tradici i modernitat, amb
l'objectiu de millorar el codi ortogrfic.
Els canvis ms significatius que introdueix l'Ortografia de la lengua catalana sn els
segents:
Mots prefixats i compostos amb el segon formant comenat per r. S'escriu rr
quan el so de erra vibrant o forta apareix entre vocals: en els mots formats amb els
prefixos a- privatiu i cor- (artmia esdev arrtmia; coresponsable passa a ser
corresponsable); en el mot erradicar i derivats, i en els compostos amb els
formants grecs raqui(o)-, reo-, rin(o)-, rinco-, riz(o)-, rodo-, -rrfia, -rrexi i -rrinc (per
exemple, cefaloraquidi esdev cefalorraquidi; otorinolaringleg, otorrinolaringleg, i
omitorinc, omitorrinc).
2
 Instii ti t
d'Est (ji s
Catalart s

s del guionet en mots compostos prefixats. S'escriu un guionet quan el prefix

precedeix un sintagma (exdirectora general passa a ser ex-directora general, i
viceprimer ministre, vice-primer ministre); en els conjunts formats per un substantiu
o un adjectiu precedits de l'adverbi no, s'escriu un guionet nicament en els casos
lexicalitzats (per exemple, el no-alineament pen la no confessionalitat de l'Estat;
art no figuratiu 'abstracte' esdev art no-figuratiu, per arma no reglamentria);
s'escriuen aglutinats i sense guionet expressions nominals lexicalitzades com un
sensepapers o una contrarellotge (per?) amb guionet du-n'hi-do i cot-en-pl, amb
accent grfic en el primer component), i tamb compostos no reduplicatius com ara
a matadegolla o clocpiu. Finalment, es posa en relleu l's discrecional del guionet
en casos d'homonmia (co-rector, ex-portador, per a diferenciar-los de corrector o
exportador) o per a evitar grafies detonants (ex-exiliat, ex-xa, en comptes de
exexiliat o exx).
Mots compostos i prefixats amb el segon formant comenat per s seguida de
consonant. S'hi escriu una e epenttica quan el segon formant coincideix
formalment i semnticament amb un mot catal: arterioesclerosi (esclerosi),
cardioespasme (espasme), electroesttic (esttic) o feldespat (espat); pero, en
canvi, microscpic, termstat, atmosfera...
Accentuaci de les formes baleriques de la persona 1 del present d'indicatiu
dels verbs acabats en -enar, -esar, -essar, -osar i -ossar. En general, s'escriuen
amb accent greu les dels verbs acabats en -enar, -esar, -osar i -ossar: anomn,
esmn, remn (per bern, estrn, ordn); avs, pals (per sosps); disps,
imps, sups; desgls, destrs (per esbs, ends). En canvi, s'escriuen amb
accent agut les dels verbs acabats en -essar: confs, ingrs, inters (per disfrs).
Reducci de la llista de mots amb accent diacrtic. S'escriu l'accent diacrtic
nicament en quinze mots monosllabs: b/be, du/deu, s/es, m/ma, ms/mes,
mn/mon, pl/pel, qu/que, s/se, s/si, sllsol, sn/son, t/te, s/us, vs/vos.
S'escriuen sense accent diacrtic els compostos i derivats d'aquests mots, com
adeu, adeu-siau, marededeu, rodamon, a contrapel, entresol o subsol.
Supressi de la diresi en els derivats cultes acabats en el sufix -al. S'escriuen
sense diresi quan el mot primitiu no presenta un hiat: fluida! (fluid), laical (laic),
col. loidal (colloide), helicoidal, trapezoidal... En canvi: prasma' (prosme), venal
(ve).
A banda d'aquests canvis, en el text s'han incls mots que han entrat recentment en el
DIEC, com aiatoll, blog o cnnabis, o la grafia dels quals ja havia estat modificada, com
nietzsche (abans nietzschi) o squia (abans squia). En l'exemplificaci, tamb s'han
volgut fer especialment visibles alguns noms propis que tradicionalment han estat objecte
de dubte (Abigail, Dbora, Ral, Rubn; el Figuer, Taltell, la Salzadella, Binibquer) i
alguns mots i expressions de grafia vacillant que encara no recull el DIEC. s el cas
d'alguns mots patrimonials com brunz, cot-en-pl, menysestimar o xep-a-xep, de
locucions com d'arrapa-i-fuig o can penja-i-despenja, d'alguns manlleus d's freqent com
aiguagim, fitnes, gspel, gruyre, jacuzzi, kebab, off the record o sushi, i d'alguns
compostos i derivats com antisistema, contrarellotge i sensesostre.

3
 Institut
d'Estudis
Catalans
Publicaci i perode d'implantaci
A partir del 25 d'octubre, el text de l'Ortografia catalana es pot consultar i descarregar des
de la pgina web de l'IEC. El text encara est pendent del procs final de supervisi i
edici. Un cop acabada aquesta fase es penjar al web de l'IEC la versi digital definitiva.
La publicaci impresa en paper es far el 2017. La implantaci dels canvis plantejats per
la nova normativa ortogrfica es far al Ilarg d'un perode de quatre anys, a fi que es vagin
coneixent i integrant progressivament, d'acord amb les administracions i els diferents
mbits professionals, especialment amb el mn educatiu i editorial, que tenen la
responsabilitat de difondre'ls i fer-los efectius.

Barcelona, 3 de novembre de 2016

Institut d'Estudis Catalans Carrer del Carme, 47 Tel. 932 701 620 sMiec.cat
Secci Filolgica 08001 Barcelona Fax 932 701 180 www.iec.cat

4
 Institut
d'Estudis
Catalans

Ortografia catalana
Modificacions en les entrades del DIEC2

1. Modificacions en la forma de les entrades

1.1. Mots prefixats i compostos amb el segon formant comenat per r

Entrades DIEC2 julio! de 2015 Entrades DIEC2 modificades
artmia arritmia
artmic arrtmic
arizfit arrizfit
arizotnic arrizotnic
catarins catarrins
cefaloraquidi cefalorraquidi
cinorincs cinorrincs
cinordon cinorrdon
coredemptor corredemptor
coreferncia correferncia
coreferent correferent
coregncia corregncia
coregent corregent
coregnant corregnant
coregnar corregnar
coreligionari correligionari
eradicaci erradicaci
eradicar erradicar
eradicatiu erradicatiu
glicorquia glicorrquia
glucorquia glucorrquia
micoriza micorriza
ornitorinc ornitorrinc
otorinolaringleg otorrinolaringleg
otorinolaringologia otorrinolaringologia
oxirinc oxirrinc
piloriza pilorriza
platirins platirrins

1.2. s del guionet en mots compostos i prefixats

Entrades DIEC2 juliol de 2015 Entrades DIEC2 modfficades
agnus-dei agnusdei
cloc-piu clocpiu
cori-mori corimori
corre-cuita, a correcuita, a
 Institut
d'Estudis
Catalans

Entrades DIEC2 juliol de 2015 Entrades DIEC2 modificades

cuita-corrents, a cuitacorrents, a
ex-libris exlibris
foie gras foie-gras
mata-degolla, a matadegolla, a
nap-buf napbuf
rat-buf ratbuf
suca-mulla sucamulla

1.3. Mots compostos i prefixats amb el segon formant comenat per s

seguida de consonant
Entrades DIEC2 juliol de 2015 Entrades DIEC2 modificades
altostrat alto estrat
angiospasme angioespasme
angiospasmdic angioespasmdic
arteriosclerosi arterioesclerosi
arteriosclertic arterioesclertic
arteriospasme arterioespasme
astable anestable
bacteriosttic bacterioesttic
biostratigrafia bioestratigrafia
biostratigfic bioestratigrfic
broncospirometria broncoespirometria
cirrostrat cirroestrat
citosquelet citoesquelet
citosttic citoesttic
corticosteroide corticoesteroide
cronostatigrafia cronoestatigrafia
cronostatigrfic cronoestatigfic
dermatosquelet dermatoesquelet
electrosttic electroesttic
endosquelet endoesquelet
exosquelet exoesquelet
feldsptic feldesptic
feldspatoides feldespatoides
feldspatodic feldespatodic
feldspats feldespats
geostacionari geoestacionari
grafospasme grafoespasme
grafosttica grafoesttica
hidrosttic hidroesttic
homeosttic homeoesttic
isospn isoespn
litostratigrafia litoestratigrafia
magnetosttic magnetoesttic

2
 luESTVDIS Institut
IIIII
mcmvtin
d Estudis
Catalans
Entrades DIEC2 julio! de 2015 Entrades DIEC2 modificades
magneto stratigrafia magneto estratigrafia
metastable metaestable
micasquist micaesquist
monostable monoestable
neurosquelet neuroesquelet
nimbo strat nimbo estrat
ortosttic ortoesttic
sismostratigrafia sismo estratigrafia
talcosquist talcoesquist
termostable termoestable
tuberculosttic tuberculoesttic

1.4. Supressi de l'accent diacrtic

Entrades DIEC2 julio! de 2015 Entrades DIEC2 modificades
adu adeu
adu-siau adeu-siau
almn almon
besnt besnet
besnta besneta
bta bota
cc coc
cm com
contrapl, a contrapel, a
cp cop
cs cos
empl, a l' empel, a l'
entresl entresol
escorxa-rsses escorxa-rosses
jc m. joc m.
jc joca adj. joc -a adj.
marededu marededeu
mu meu
molta molta
mra mora
nt net
nta neta
ns nos
ns nos
s os
ssa ossa
paleosl paleosol
prca porca
pregadu pregadeu
quadrint quadrinet

3
 ITYESTVDISA
Institut
d'Estudis
mcmvii Gata! ai

Entrades DIEC2 juliol de 2015 Entrades DIEC2 modificades

quadrinta quadrineta
rebesnt rebesnet
rebesnta rebesneta
redu redeu
regosl regosol
remlta remolta
rent renet
renta reneta
repl repel
rs res
ressl ressol
rodamn rodamon
rssa rossa
sc sec
sgle segle
semidu semideu
su seu
subsl subsol
tt tot
vnda venda
vertisl vertisol

1.5. Supressi de la diresi en derivats cultes acabats en -al

Entrades DIEC2 julio! de 2015 Entrades DIEC2 modificades
adenoidal adenoidal
al.lantodal al.lantoidal
antihemorroidal antihemorroidal
aracnoidal aracnoidal
aritenodal aritenoidal
cicloidal cicloidal
cissoidal cissoidal
col.loidal col.loidal
concodal concoidal
conoidal conoidal
coracodal coracoidal
corodal coroidal
cotilodal cotiloidal
cubodal cuboidal
deltodal deltoidal
discoidal discoidal
el.lipsoidal el.lipsoidal
epicicloYdal epicicloidal
escafodal escafoidal
esfenodal esfenoidal

4
 Instit Lit
d'Est tulis
Catalatts

Entrades DIEC2 juliol de 2015 Entrades DIEC2 modificades

esferoidal esferoidal
esteroidal esteroidal
etmoidal etmoidal
fludal fluidal
glenoidal glenoidal
helicoidal helicoidal
hemisferodal hemisferoidal
hemorrodal hemorroidal
hioidal hioidal
laical laical
mastodal mastoidal
ovoidal ovoidal
parabolodal paraboloidal
paratiroidal paratiroidal
rombodal romboidal
sigmodal sigmoidal
sinusodal sinusoidal
tifodal tifoidal
tirodal tiroidal
torodal toroidal
trapezodal trapezoidal
xifodal xifoidal

1.6. Canvis ortogrfics diversos en expressions Ilatines i manlleus

Entrades DIEC2 juliol de 2015 Entrades DIEC2 modificades
lter ego alter ego [111
bantu bant
delrium trmens delirium tremens [111
dngola dngola
handicap [angl.] hndicap
hittita hitita
khan kan
kyrieleison kirieleison
maharaja maharaj
monorail monorail
paterfamilias pater familias [11.]
rail rail
raja raj
vking viking -a
ziggurat zigurat
zulu zul

5
 Institut
d'Estudis
Catalans
2. Modificacions en la informaci morfolgica de les entrades
Entrades DIE C2 juliol de 2015
aguar [ind. pr. aguo, ages, etc.]
anar [id. pr. vaig, vas, va, anem, aneu,
van; ind. fut. anir o ir, etc.; subj. pr. 1
vagi, 2 vagis, 3 vagi, 6 vagin; imper. 2 vs]
desfer [p. p. desfet; ind. pr. 1 desfaig, 2
desfs, 3 desf, 6 desfan; ind. imperf.
desfeia, etc.; ind. p. s. 1 desfiu, 3 desfu;
ind. fut. desfar, etc.; subj. pr. desfaci, etc.
(o 4 desfem, 5 desfeu); subj. imperf.
desfs, etc.]
donar [id. pr. 2 dnes, 3 dna]
sserl [ger. essent; p. p. estat (tamb sigut
i set); ind. pr. sc (o s), ets, s, som, sou,
sn; ind. imperf. era, eres, etc.; ind. p. s.
fui, fores, fou, frem, etc.; ind. fut. ser,
etc.; cond. seria, etc., o fra, fores, etc.;
subj. pr. sigui, etc.; subj. imperf. fos,
fossis, etc., (o sigus, etc.); imper. sigues,
sigui, siguem, sigueu, siguin]
fer2 [p. p. fet; ind. pr. faig, fas, fa, fem, feu,
fan; ind. imperf. feia, etc.; ind. p. s. fiu,
feres, fu, frem, etc.; ind. fut. far, etc.;
subj. pr.faci,facis,faci,fem (o facem), feu
(o faceu), facin; subj. imperf fes, fessis,
etc.; imper. 2 fes]
moldre [ger. molent; p. p. mlt; ind. pr. 1
molc; subj. pr. molgui, etc.; subj. imperf.
molgus, etc.]
revenir [quant a la flexi, com prevenir;
ind. pr. 2 revens, 6 revencn]
venir [inf, venir o vindre; p. p. vingut; ind.
pr. 1 vinc, 2 vns, 3 ve, 6 vnen; ind. fut.
vindr, etc.; subj. pr. vingui, etc.; subj.
imperf. vingus, etc.; imper. 2 vine]
veure [ger. veient; p. p. vist; ind. pr. veig,
veus, veu, veiem, veieu, veuen; ind. imperf
veia, etc.; ind. p. s. viu, veres (o veieres),
vu (o vei), vrem (o veirem), etc.; subj.
pr. vegi, etc.; subj. imperf. veis, etc.;
imper. veges (o ves), vegi, vegem, vegeu (o
veieu), vegin]
Entrades DIEC2 modificades
aguar [id. pr. ago, ages, etc.]
anar [id. pr. vaig, vas, va, anem, aneu,
van; ind. fut. anir o ir, etc.; subj. pr. 1
vagi, 2 vagis, 3 vagi, 6 vagin; imper. 2 ves]
desfer [p. p. desfet; ind. pr. 1 desfaig, 2
desfs, 3 desle, 6 desfan; ind. imperf
desfeia, etc.; ind. p. s. 1 desfiu, 3 desfeu;
ind. fut. desfar, etc.; subj. pr. desfaci, etc.
(o 4 desfem, 5 desfeu); subj. imperf.
desfs, etc.]
donar [id. pr. 2 dones, 3 dona]
sserl [ger. essent; p. p. estat (tamb sigut
i set); ind. pr. soc (o so), ets, s, som, sou,
sn; ind. impel. era, eres, etc.; ind. p. s.
fui, fores, fou, frem, etc.; ind. fut. ser,
etc.; cond. seria, etc., o fora, fores, etc.;
subj. pr. sigui, etc.; subj. imperf. fos,
fossis, etc., (o sigus, etc.); imper. sigues,
sigui, siguem, sigueu, siguin]
fer2 [p. p. fet; ind. pr. faig, fas, fa, fem, feu,
fan; ind. imperf feia, etc.; ind. p. s. fiu,
feres, feu, frem, etc.; ind. fut. far, etc.;
subj. pr.faci,facis,faci,fem (o facem), feu
(o faceu), facin; subj. imperf. fes, fessis,
etc.; imper. 2 fes]
moldre [ger. molent; p. p. molt; ind. pr. 1
molc; subj. pr. molgui, etc.; subj. imperf.
molgus, etc.]
revenir [quant a la flexi, com prevenir]
venir [inf. venir o vindre; p. p. vingut; ind.
pr. 1 vinc, 2 vens, 3 ve, 6 venen; ind. fut.
vindr, etc.; subj. pr. vingui, etc.; subj.
imperf vingus, etc.; imper. 2 vine]
veure [ger. veient; p. p. vist; ind. pr. veig,
veus, veu, veiem, veieu, veuen; ind. imperf
veia, etc.; ind. p. s. viu, veres (o veieres),
veu (o vei), vrem (o veirem), etc.; subj.
pr. vegi, etc.; subj. imperf. veis, etc.;
imper. veges (o ves), vegi, vegem, vegeu (o
veieu), vegin]
Barcelona, 3 de novembre de 2016