Extensometria

1 La galga extensomtrica
1.1 Introducci
L'any 1938 el cientfic americ Arthur Rudge estava investigant l'efecte dels
terratrmols sobre models de dipsits d'aigua a escala reduda. Per al seu
treball, necessitava conixer els valors de tensi a diversos punts del model.
Els sistemes de mesurament coneguts fins aleshores resultaven intils, perqu
no suportaven les vibracions i, a ms, no permetien realitzar les lectures. En
aquesta situaci, Rudge va recordar un efecte fsic descobert per Lord Kelvin
l'any 1856. Aquest efecte consisteix en el fet segent: si en un muntatge com
el de la figura 1.1 es va variant el pes, P, la resistncia, R, varia de forma
proporcional a la crrega.
fil de constantan
Figura 1.1
M. MARTN, F. ROURE i J. SANZ, Extensometria I (Tem-UPC, 1992) 9

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998. Sn rigorosament prohibides, sense l'autoritzaci escrita dels titulars del copyright, sota les sancions establertes a la
llei, la reproducci total o parcial d'aquesta obra per qualsevol procediment, inclosos la reprografia i el tractament informtic, i la distribuci d'exemplars
mitjanant lloguer o prstec pblics.
1 LA GALGA EXTENSOMTRICA 1.1 INTRODUCCI
Rudge va veure en aix una soluci al seu problema. Aix doncs, va enrotllar
un fil de constantan al voltant d'un cilindre de paper i va premsar tot el
conjunt. Desprs, amb un adhesiu adequat, va enganxar aquest nou element
a la zona on li interessava conixer la tensi (Fig. 1.2).
Figura 1.1
Visualitzant el valor de la resistncia mitjanant un oscilloscopi, podia

conixer els valors de la deformaci que experimentava el dipsit i que es
traslladava al fil conductor a travs de l'adhesiu. Aquesta va ser la primera
galga extensomtrica.
Actualment, la construcci de galgues, encara que s'hagi seguit respectant el

mateix principi, ha evolucionat molt.
Les galgues estan constitudes, normalment, per un suport plstic amb la

reixeta conductora en una de les cares (Fig. 1.3).
Figura 1.3
10 M. MARTN, F. ROURE i J. SANZ, Extensometria I (Tem-UPC, 1992)
Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

1 LA GALGA EXTENSOMTRICA 1.1 INTRODUCCI
A continuaci, es veu qu succeeix a cadascun dels fils que formen la reixeta

de la galga quan es produeix una deformaci (Fig. 1.4). Si el fil t,
inicialment, una longitud, l, i la seva resistncia hmica s R, en deformar-se
passa a una longitud l+)l i la seva resistncia es converteix en R+)R.
R
l
R+ R
l + l
Figura 1.4
Per a certs materials del fil conductor es compleix que

)R )l
' K @ ' K @ g (1)
R l
s a dir, existeix una proporcionalitat entre les variacions de resistncia del fil
i la deformaci que s'ha produt.
1.2 El factor de galga. Sensibilitat transversal
L'expressi anterior, vlida per al cas d'un sol fil, s aplicable a la galga com
a conjunt de diversos fils d'anada i tornada. En aquest cas, igual que abans,
)R
' K @ g (2)
R
Aqu, R s la resistncia entre els terminals de la galga, g s la deformaci en

la direcci de longitud ms gran de la reixeta i K s l'anomenat factor de
galga. El seu valor oscilla al voltant de 2 per a les galgues amb reixetes de
constantan o de nquel-crom (que sn les ms usuals).

1 LA GALGA EXTENSOMTRICA 1.2 EL FACTOR DE GALGA. SENSIBILITAT TRANSVERSAL
La galga extensomtrica permet, per tant, convertir el problema de mesurar

deformacions en el problema de mesurar resistncies hmiques. Aix es fa
perqu les resistncies hmiques, transformades en senyals elctrics, es poden
mesurar amb una gran exactitud, comptant amb l'ajut de totes les possibilitats
que ofereix el tractament del senyal elctric.
Analitzant ms profundament la qesti, s'observa que la variaci de la

resistncia de la galga depn, no noms de la deformaci longitudinal gl, sin,
tamb, en un grau ms petit, de la deformaci transversal. Per tant, en rigor,
s'hauria d'escriure
)R
' K l @ g1 % K t @ gt (3)
R
gt
gl
Figura 1.5
Aquest fenomen s anomenat sensibilitat transversal de la galga. s

causat per la deformaci transversal dels fils que formen la reixeta de la
galga (Fig. 1.6a) i, tamb, per la deformaci de les corbes que
necessriament ha de formar el fil (Fig. 1.6b).
gt
gl
a) b)
Figura 1.6

1 LA GALGA EXTENSOMTRICA 1.2 EL FACTOR DE GALGA. SENSIBILITAT TRANSVERSAL
S'ha de tenir en compte, per, que, en estudiar els casos de tensi uniaxial, ja
es t en consideraci la deformaci transversal que es produeix en el factor de
galga. Aix succeeix d'aquesta manera perqu el factor de galga es determina,
precisament, amb la galga collocada en un element sotms a un estat uniaxial
de tensi (Fig. 1.7). Malgrat aix, aquest efecte apareix en els casos de
mesurament en estats biaxials de tensi. Generalment, l'error que es comet s
redut.
galga
P P
Figura 1.7
1.3 Materials de les galgues
El fil conductor
Perqu la relaci entre deformacions i variacions de resistncia sigui lineal, s

necessari que el factor de galga, K, es mantingui constant quan es deforma la
galga. Aix noms ocorre en materials com ara el constantan (coure-nquel),
alguns aliatges de nquel-crom i l'Elinvar (aliatge de ferro-crom-molibd). Aix
doncs, els fils de les galgues estan fets amb aquests elements metllics. Per
al cas de les galgues que s'ha d'utilitzar en altes temperatures, es fa servir
reixetes d'aliatges de plat-tungst, que poden treballar fins aproximadament
850EC.
El suport
La reixeta de la galga es colloca sobre un suport que dna cos al delicat fil i
l'alla elctricament del material, si s conductor, en qu s'encola la galga.
Aquest suport ha de ser capa de transmetre les deformacions de l'element en
estudi a la reixeta conductora de la forma ms fidel possible. Amb aquesta

1 LA GALGA EXTENSOMTRICA 1.3 MATERIALS DE LES GALGUES
finalitat, el suport sobresurt respecte a la reixeta conductora. La deformaci

de la pea es transmet a la galga, especialment, a travs dels dos extrems que
la galga t (Fig. 1.8).
reixeta
suport
A B C
Figura 1.8
La importncia que t el suport en el comportament de la galga s fcilment

comprensible.
Els principals problemes que afecten el comportament del suport sn:
a) La fluncia
Fa que la deformaci transmesa disminueixi amb el temps, especialment

si s'eleva la temperatura.
b) La flexibilitat
s necessria per manejar i encolar les galgues.
c) El lmit d'allargament
Ha de ser tan gran com les mximes deformacions que s'hagi de mesurar.

d) La resistncia d'allament
Ha de garantir l'allament entre els fils de la reixeta i respecte a la massa.
e) La resistncia a la temperatura
Tant des del punt de vista mecnic com de l'allament elctric.
Evidentment, no s possible arribar a unes caracterstiques ptimes que siguin

vlides per a tots els parmetres; per aquest motiu, s necessari utilitzar tipus
diferents de galgues en funci de les aplicacions.
Els tipus de suport ms usats sn els que apareixen a la taula 1, juntament amb
una avaluaci dels diferents parmetres a qu abans es feia referncia. S'ha
de prendre les dades de la taula de forma merament orientativa, perqu un
mateix material de suport, segons quin sigui el fabricant, pot donar resultats
bastant diferents.
Taula 1
Fluncia Flexibilitat Lmit Resistncia a
d'allargament la temperatura
Cellulosa R B 10% de -40 a +70EC
Poliester R MB 2% de -30 a +80EC
Poliamida de B a MB* MB 2,5% de -30 a +200EC
Epxid de B a MB** de R a B* 2,5% de -30 a +80EC
Resines MB R 2% de -200 a + 260EC

fenliques
amb vidre
MB = molt bona B = bona R = regular
(*) Segons els tipus

(**) Segons els fabricants

Encapsulaci
Alguns tipus de galga tenen una petita lmina plstica sobre la reixeta, que
evita la penetraci de la humitat i les agressions de tipus mecnic, com ara les
ratlles.
Sortides
En algunes galgues es colloquen unes zones anomenades terminals, constru-

des per una ampliaci del circuit, previstes per soldar-hi els fils de sortida. De
vegades, aquests terminals porten un recobriment que facilita l'adherncia de
la soldadura.
Altres galgues, ja de fbrica, tenen petits fils soldats en els terminals. El

material amb qu sn fets aquests fils t una gran importncia en el cas que
la galga hagi de suportar sollicitacions dinmiques intenses. Els tipus de fil
de sortida habituals es trenquen fcilment amb de la vibraci. Aix, en aquests
casos, s'utilitzen fils o petites cintes de coure niquelat o de bronze al berilli,
que presenten una resistncia a la fatiga excellent.
En qualsevol cas, la galga es connecta en els aparells per mitj d'un connector,
petit element que se situa immediatament davant de la galga i que li evita els
esforos mecnics que hagin pogut produir els cables de connexi en els
instruments.
1.4 Geometria de les galgues
Existeixen dues grans famlies de galgues: les de fil i les de trama pellicular
de circuits impresos (de trama pellicular foil). A grans trets, es pot dir que les
de trama pellicular solen oferir millors prestacions, perqu el mateix procs
de fabricaci permet optimitzar el disseny.
Quant a les formes de reixeta i de suport, n'existeix una gamma variadssima.

A continuaci, es fa un reps dels tipus que hi ha:

1 LA GALGA EXTENSOMTRICA 1.4 GEOMETRIA DE LES GALGUES
a) Galgues estndard
La majoria de galgues tenen els terminals o fils de connexi en un extrem

de la reixeta, que s de forma rectangular i que pot amidar entre 3 i 10
mm de llargria, si b, habitualment, predominen les ms prximes a 10
mm (Fig. 1.9). En alguns casos, es colloquen els terminals de sortida
lateralment per facilitar el cablatge.
Figura 1.9
b) Galgues de gran longitud
Permeten determinar el valor mitj de la deformaci al llarg de la reixeta

de la galga. Sn tils per mesurar materials heterogenis, com ara el
formig.
c) Galgues sense suport
Consisteixen, noms, en una reixeta suportada per una cinta adhesiva

provisional. S'encolen per mitj de ciments cermics i permeten prendre
mesures a temperatures fins a 800EC.

d) Rosetes
Poden estar constitudes per dues, tres o quatre galgues, totes de

caracterstiques molt semblants, situades sobre un mateix suport. Les de
dues galgues s'utilitzen quan es coneixen les direccions principals; les de
tres, quan es desconeixen; i les de quatre, quan es vol obtenir una dada
ms, en previsi d'una possible fallada d'una de les galgues de la roseta
tridimensional (Fig. 1.10).
Figura 1.10
e) Galgues miniatura
La llargria de la reixeta pot ser de 0,2 mm. S'utilitzen en casos de

concentraci de tensions, de gradients de tensi forts, o b de fenmens
molt rpids (Fig. 1.11).
Figura 1.11

f) Galgues per mesurar tensions residuals
Consisteixen en una roseta de tres direccions muntada sobre un suport

circular amb una inclinaci concreta del centre (Fig. 1.12).
Figura 1.12
Aquesta inclinaci serveix per orientar un forat que es fa en el centre de

la galga, una vegada collocada i connectada. En realitzar-se el forat,
s'alliberen les tensions residuals que pogus tenir el material. Aquestes
galgues permeten, per tant, mesurar les tensions residuals.
1.5 Efectes de la temperatura
Efecte de les variacions de resistncia
Una galga encolada t variacions de resistncia causades pels efectes trmics

sobre la mateixa galga i per les dilatacions del material sobre el qual est
encolada. Aquestes dilatacions poden arribar fcilment als mateixos nivells de
magnitud que la deformaci que s'ha de mesurar. A l'acer, 5EC d'elevaci de
la temperatura creen la mateixa deformaci que una tensi d'1 kg/mm2. Una
soluci possible d'aquest problema consisteix a utilitzar una galga idntica a
la que pren les mesures, collocada sobre un tros del mateix material sotms
a les mateixes variacions de temperatura, permet, mitjanant una connexi
adequada d'ambdues galgues, eliminar el component degut a la variaci de
temperatura. Aquesta segona galga se sol anomenar galga de compensaci o
galga testimoni (dummy gauge). A la prctica, per, aconseguir una
compensaci perfecta s impossible, cosa que ha fet que s'hagin desenvolupat
uns tipus de galgues compensades per a un material determinat. Una galga
d'aquesta mena (compensada, per exemple, per a l'acer), si s'encola sobre el
material i, aleshores, se sotmet tot el conjunt a variacions de temperatura, no

1 LA GALGA EXTENSOMTRICA 1.5 EFECTES DE LA TEMPERATURA
indica cap deformaci. Aquestes galgues s'anomenen autocompensades i s

recomanable utilitzar-les sempre. En realitat, no es pot aconseguir una
autocompensaci perfecta: s per aix que els fabricants indiquen per a cada
lot de galgues la corba d'error d'autocompensaci (Fig. 1.13).
-6
10
80
60
Deformaci aparent
40
20
0
20 40 60 80 100 120 140
- 20 C
- 40
- 60
- 80
Titani TiA16V4
AcerA37
Acer inoxidable X5CrNi18

Alumini AlCuMg2
Figura 1.13
Efecte sobre el factor de galga
La variaci de temperatura afecta el factor de galga en proporci diferent

segons el material de la reixeta. A la figura 1.14 es pot veure la magnitud
d'aquesta variaci per a diferents tipus de material del fil. Com es pot
observar, sn valors relativament petits, generalment negligibles. S'ha de tenir
en compte, a ms, que el mdul d'elasticitat dels materials tamb varia amb
la temperatura.

Variacions del factor de galga

-4 en funci de la temperatura
nquel - crom modificat
nquel - crom 80 - 20
K en relaci
-2
plat - tungst 92 - 8
ferro - crom - alumini

0
-2
constant
Elinvar
-4
-6
- 100 0 - 100 - 200
o
Temperatura en C
Figura 1.14
Efecte dels corrents d'aire
Quan un conductor s recorregut per un corrent elctric, el fet de refrigerar-lo

afecta el valor de la seva resistncia hmica. Aquest mateix efecte es pot
produir a les galgues a causa dels corrents d'aire, donant lloc a fluctuacions a
les lectures. Aix es pot corregir amb una protecci adequada de les galgues.
Efectes transitoris d'escalfament
En aplicar el corrent en una galga, es produeix un escalfament que origina una

variaci de la seva resistncia. Aquest fenomen dna lloc a una breu variaci
de la lectura de la galga en el moment de connectar-la.
Efectes del termoparell
Les galgues amb reixeta, normalment de constantan, porten soldats als seus
terminals de sortida dos fils de coure. Aix origina dos parells termoelctrics
de coure-constantan, que es compensen si els terminals de la galga estan a la

mateixa temperatura. L'existncia de gradients de temperatura forts pot donar

lloc a diferncies de temperatura entre els terminals i, per tant, a potencials
termoelctrics. No s'ha de confondre, per, aquests efectes amb els que
originen les restes de soldadura mal netejades en els terminals. Aquestes restes
donen lloc a piles qumiques que generen potencials que poden conduir a
errors. s important, per tant, netejar b les soldadures.
1.6 Problemes a l'aplicaci de les galgues
Integraci
Si una galga est mesurant una zona en qu la deformaci varia de manera

important, la lectura obtinguda correspon a la mitjana dels valors de
deformaci sota la reixeta de la galga, ms exactament, a la integral de la
deformaci al llarg de la longitud de la reixeta. Aix doncs, en aquests casos
seria convenient utilitzar galgues de dimensions petites. Aquest problema
tamb es presenta quan es mesuren les vibracions o els fenmens transitoris
(impactes). En aquests casos, una galga excessivament gran no determina la
deformaci mxima (Fig. 1.15).
Figura 1.15

1 LA GALGA EXTENSOMTRICA 1.6 PROBLEMES A L'APLICACI DE LES GALGUES
Derives
Encara a deformaci constant, les galgues poden presentar variacions de

resistncia amb el temps.
Normalment aquests fenmens sn d'una importncia negligible si no s'arriba

a temperatures de l'ordre dels 200EC, a les quals s'accentuen fortament. L's
d'una galga de compensaci s l'nic remei possible.
Relaxaci
En general, el terme relaxaci s'aplica al fenomen d'una disminuci de tensi,

en qualsevol element o estructura, mentre la deformaci es mant constant.
Aix s el que tamb succeeix a les galgues extensomtriques (Fig. 1.16).
posada en crrega
supressi de la crrega
0 5 10 15 20 25 30 35 40
t (min)
Figura 1.16
En aplicar una crrega, la lectura de la galga adquireix un valor que va

decreixent si es mant la crrega constant. Aquest fenomen es deu, en part, al
suport de la galga, per generalment el motiu fonamental s la cola que
s'utilitza. Les coles rpides, d'un sol component, usades a nivells de
deformaci importants, solen donar lloc a aquest fenomen, que tamb
s'accentua si es treballa a temperatures elevades.

Els errors a qu dna lloc la relaxaci en casos normals d'anlisi de tensions

solen ser desestimables; en canvi, per, per a mesuraments de precisi, o
treballant a temperatures elevades, s un fenomen que s'ha de tenir en compte.
Histresi
Aqu es tracten dos fenmens d'origen diferent i que no contemplen la

histresi de l'element que s'ha de mesurar, que s un problema a part.
D'una banda, es pot produir histresi trmica. En donar-li el corrent per

primera vegada, la galga s'escalfa; aquest escalfament pot originar que el grau
de polimeritzaci de la cola augmenti i es detecti un no-retorn a zero. Una
bona soluci per a aquest problema, en el cas d'elements o de peces petites,
consisteix a sotmetre'ls a temperatures d'aproximadament 30EC per sobre de
les mximes que es preveuen a l'assaig. En el cas de peces o d'elements de
grans dimensions, es pot recrrer a alimentar prviament les galgues abans de
prendre les mesures, fins i tot amb un voltatge lleugerament superior al que
s'utilitza a l'assaig.
Un altre tipus d'histresi es produeix en el suport de la galga i a la cola. El

suport pot tenir una certa importncia a les coles rpides d'un sol component
i amb enduriment en fred, especialment si s'arriba a nivells de deformaci
elevats.
Fatiga
La fatiga afecta els materials de la reixeta i s'arriba a produir petites esquerdes

que, en propagar-se, originen variacions progressives de resistncia a la galga.
Els fabricants de galgues subministren, habitualment, dades sobre aquest tema,

garantint el nombre de cicles que pot suportar una galga en un cert grau de
deformaci, per a una deriva de zero inferior a 100 m/m.
Com a exemple, s'indiquen les corbes de comportament d'un determinat tipus

de galga per a diferents amplituds de deformaci (Fig. 1.17).

Amplitud de la deformaci 2.400 m / m

600
500
400
300
200
100
0

600
500
400
300
200
100
0

600
500
400
300
200
100
0

600
500
400
300
200
100
0
2 3 4 5 6 7
10 10 10 10 10 10
Nombre de cicles
Figura 1.17
El millor material de la reixeta per suportar la fatiga s l'Elinvar (ferro-crom-

molibd). El constantan, un dels materials ms utilitzats en la fabricaci de
galgues, s el que presenta una resposta pitjor en aquest aspecte (Fig. 1.18).
Amplitud de la deformaci ,m / m
5.000
4.000
Elinv
3.000 ar
nqu
el -
ferro crom
- cro mod
2.000 m- ifica
cons alum t
tanta ini
n
1.000 2
10 103 104 105 106 107
Nombre de cicles
Figura 1.18

Una qesti que cal tenir molt en compte respecte a aquest problema s la
installaci adequada de les galgues i assegurar b els cables d'uni dels
aparells, les soldadures, etc. s freqent que es presentin problemes causats
per qestions d'aquesta mena.

2 Selecci i aplicaci de les galgues
2.1 Elecci del tipus de galga
En l'elecci d'un determinat tipus de galga incideixen, principalment, els

factors segents:
- Tipus d'informaci que es vol obtenir en els mesuraments

- Material que es vol mesurar
- Lloc de collocaci
- Condicions i tipus d'assaig
Tipus d'informaci que es vol obtenir en els mesuraments
Aquest factor incideix directament en la forma de la galga.
Per mesurar la deformaci en una sola direcci, s'utilitzen galgues

unidireccionals (Fig. 2.1).
Per determinar l'estat pla de tensi en un punt (es recorda que per fer-ho sn
necessries tres dades), s'usen rosetes de tres direccions, ja sigui a 45E o b a
120E (Fig. 2.2).
A ms, existeixen rosetes de dues direccions (Fig. 2.3). Generalment, aquestes

direccions sn a 90E.
Finalment, hi ha diverses formes especials per mesurar: a) tensions residuals

(es fa un forat a la zona central marcada amb un cercle i d'aquesta manera
s'alleugereixen les tensions en els punts que es mesuren) (Fig. 2.4a); b)

2 SELECCI I APLICACI DE LES GALGUES 2.1 ELECCI DEL TIPUS DE GALGA
tensions radials i tangencials en plaques (d'aplicaci directa a transductors de

pressi) (Fig. 2.4b); i c) la distribuci de tensions en una determinada lnia
(aquesta galga s simplement el resultat de diverses galgues unidireccionals
encolades sobre el mateix suport) (Fig. 2.4c).
En funci de la precisi que es vulgui aconseguir, s'escull un fil de secci

rectangular amb reforos en els caps (hi ha una sensibilitat transversal ms
petita) o un fil de secci circular sense reforos en els caps (hi ha una
sensibilitat transversal ms gran).
El nivell de precisi que es vulgui obtenir en els mesuraments tamb fa que

s'hagi d'escollir l'altre element constitutiu de la galga extensomtrica: el
suport. Encara que hi ha certes discrepncies entre els fabricants, una
ordenaci possible dels tipus de suport, quant a la seva precisi, podria ser, de
millor a pitjor:
1 Resina fenlica amb fibra de vidre

2 Epxid
3 Poliamida
4 Poliester
5 Cellulosa

Figura 2.4c
Material que es vol mesurar
El material que es vol mesurar dna l'altra dada sobre el tipus de galga que cal
utilitzar.
Com ja s'ha vist en el captol anterior (Sec. 1.5), els efectes de la temperatura
sn factors que s'ha de tenir en compte a l'hora de prendre mesures i quasi
totes les galgues extensomtriques estan compensades per a uns certs marges
de temperatura. Aquesta compensaci, com ja s'ha comentat, intenta anullar
els efectes de temperatura causats per les dilatacions dels materials. Per tant,
s necessari elegir una galga que estigui compensada per a un coeficient de
dilataci trmica igual que el del material on s'encolar o, si aix no pot ser,
el ms prxim possible.
Lloc de collocaci
El lloc de collocaci de la galga est relacionat directament amb els

parmetres segents:
a) Dimensions de la reixeta i del suport

b) Disposici i forma dels terminals
c) Resistncia elctrica de la galga
d) Tipus de suport
Un cop triada la forma de la galga, s'ha d'escollir les seves dimensions;

habitualment, tots els fabricants fan versions de grandria diferent per a cada
forma. Per escollir-la, s'ha d'observar que la galga s un element, per si
mateix, de dimensions petites i que, per tant, ser ms manejable com ms
gran sigui. La grandria de la galga, per, est condicionada per l'espai
disponible fsicament per a la seva collocaci i, a ms, pel gradient de
tensions que existeix en aquest lloc. Tal com s'ha vist en el captol anterior (a

l'apartat Integraci de la secci 1.6), la galga mesura la mitjana dels valors

de deformaci i, per tant, si existeix un gradient de tensions fort, cal elegir una
galga de dimensions petites.
Referent a la grandria, tamb s'ha de dir que, en igualtat de condicions, s a

dir, amb una mateixa resistncia i una mateixa tensi d'alimentaci, la
potncia calorfica evacuada per dues galgues de dimensions diferents s
igual, per s'escalfa ms la ms petita, perqu t una superfcie per evacuar la
calor ms reduda.
L'elecci de la resistncia de la galga t molt a veure amb tot el que s'ha

comentat anteriorment, perqu est ntimament lligada a la potncia dissipada
per la galga i al tipus de senyal que es vol obtenir. Com es veur ms
endavant, la tensi de sortida del pont depn directament de la tensi d'entrada
(o d'alimentaci): com ms gran sigui la tensi d'alimentaci, ms gran
ser la tensi de sortida, cosa que s favorable. D'altra banda, aquesta
tensi d'alimentaci t un lmit, perqu com ms gran s, ms gran s la
potncia que s'ha de dissipar i ms gran s, per tant, l'escalfament. La
soluci consisteix a augmentar la resistncia de la banda, perqu aix es
disminueixi la intensitat que circula i, per tant, la potncia dissipada. Ara
b, una resistncia ms gran vol dir que la longitud total del fil que
compon la reixeta de la galga i la secci d'aquest fil s ms petita, amb
la qual cosa la galga es torna ms frgil i es corre el perill que es
produeixi una ruptura dels fils.
Quant al lloc de collocaci, s'ha de dir que pot tenir una certa curvatura i que,
per tant, s necessari que el suport i la galga siguin capaos d'adaptar-s'hi
sense trencar-se. A continuaci, es dna una relaci de suports, de ms a
menys flexibles:
1 Poliester
2 Poliamida
3 Cellulosa
4 Epxid
5 Resines fenliques amb fibra de vidre

Respecte a la reixeta, el seu poder d'adaptaci a les superfcies corbes

disminueix amb l'augment de la resistncia, perqu, com s'ha vist
anteriorment, la resistncia n'augmenta la fragilitat.
Finalment, l'accessibilitat al lloc de collocaci i la facilitat de poder-hi soldar,

fan que s'escullin diferents disposicions de terminals i de galgues amb fils
soldats, o b d'encapsulacions amb protector i cablatge inclosos.
Condicions i tipus d'assaig
Les condicions d'assaig tamb tenen incidncia en la mesura que la galga

extensomtrica ha de ser capa de resistir-les.
La temperatura condiciona el tipus de suport. Cada fabricant dna la

temperatura de compensaci i la temperatura mxima per a cadascuna de les
bandes. Bsicament, el factor que imposa aquesta temperatura mxima s el
material del suport de la galga. A continuaci, es dna una llista dels suports
ms comuns amb la seva resistncia a la temperatura:
De - 30 a + 80EC: Poliester i epxid

De - 40 a + 70EC: Cellulosa
De - 30 a +200EC: Poliamida
De -200 a +260EC: Resines fenliques amb fibra de vidre
La resta de condicions d'assaig )duraci, exposici a agents qumics corrosius,

humitat, cops, etc.) no depenen del tipus de galga, sin de la protecci
exterior, cosa que es tractar ms endavant.
Pel que fa al tipus d'assaig, esttic o dinmic, els fabricants tamb

recomanen unes galgues determinades per a cada un, donant, per al cas
esttic, una deformaci mxima de la galga i, per al cas dinmic, el
nombre de cicles superat per a una certa amplitud de deformaci (Fig.
1.17).
En el cas esttic, la deformaci mxima condiciona, principalment, el suport

de la galga. Per a deformacions grans (de 4 a 10%) sn aconsellables els
suports de poliamida i cellulosa, i per a deformacions d' 1 a 2%, epxid.
Aquestes dades sn simplement orientatives i cal atenir-se a les indicacions
dels fabricants.

En el cas dinmic, el nombre de cicles superat condiciona, principalment, el

material de la reixeta. A continuaci es dna una ordenaci de ms a menys,
pel que fa a la resistncia a la fatiga, dels materials ms usuals utilitzats a la
construcci de reixetes (Fig. 1.18):
1 Elinvar (ferro-crom-molibd)
2 Nquel-crom
3 Constantan
Per acabar aquesta secci, s'ha de dir que en les referncies de cada una de les
galgues van implcites, en general, les dades segents:
a) Tipus de fil (secci circular o rectangular)

b) Material de la reixeta
c) Material del suport
d) Forma de la reixeta
e) Dimensions de la reixeta
f) Resistncia nominal
g) Material per al qual est compensada la temperatura
h) Opcions sobre terminals
i) Opcions sobre proteccions
2.2 Elecci del tipus de cola
La cola s un dels components que influeix ms en l'exactitud dels

mesuraments extensomtrics. En principi, i per a casos normals d'anlisi
de tensions, donen resultats correctes les coles rpides d'un sol
component, del tipus cianoacrilat. Aquest tipus de coles t l'avantatge de
la simplicitat i de la rapidesa d'aplicaci. Aix no obstant, si s'exigeixen
nivells alts de precisi en els mesuraments, conv pensar en la utilitzaci
de coles de dos components d'enduriment en calent. Aix mateix ocorre
en el cas d'haver de prendre mesures a temperatures ms altes que
l'ambiental; per a temperatures per sobre dels 50-60 E C s recomanable
l's d'aquest tipus de coles de dos components. Lgicament, la seva
utilitzaci exigeix l'aplicaci d'un sistema de pressi sobre la galga i d'un
sistema de calefacci, ja sigui amb estufa, en el cas de les peces petites,
o b mitjanant llums d'infraroigs; fins i tot, podria ser amb estufes elctriques
o de gas, que permeten un escalfament local important. Els cicles

2 SELECCI I APLICACI DE LES GALGUES 2.2 ELECCI DEL TIPUS DE COLA
d'enduriment es fan segons les indicacions del fabricant i sempre amb

temperatures 30EC ms altes que la temperatura d'assaig.
S'ha de tenir en compte una particularitat de les coles d'un sol component que
pot crear problemes: aquestes coles no es polimeritzen amb pH cids. Algunes
vegades, a causa dels residus d'algun tractament superficial o per qualsevol
altra ra, es pot trobar acidesa a la superfcie de les peces i aix impedeix que
la cola s'endureixi. El problema es resol passant per la superfcie un cot fluix
impregnat d'amonac dilut. A continuaci, s'asseca b la superfcie i s'actua
com habitualment.
Cal tenir molt presents les indicacions dels fabricants pel que fa als terminis
i condicions de conservaci de les coles. Una cola que hagi superat el termini
de validesa especificat pot funcionar correctament en aparena i estar
ocasionant, per contra, errors ms o menys importants. Les taules dels
fabricants solen donar indicacions precises de les coles respecte al procs
d'aplicaci i la compatibilitat amb els suports. s fonamental tenir en compte
aquesta ltima qesti. Preferentment, s'usen coles i galgues del mateix
fabricant, perqu, en general, no es pot assegurar la compatibilitat entre coles
i galgues de fabricants diferents, encara que en la majoria de casos els
resultats siguin satisfactoris.
2.3 Encolatge de galgues
L'encolatge d'una galga t per missi la uni perfecta entre la galga i l'element
d'assaig.
El mal encolatge d'una galga per haver oms algunes de les operacions
necessries (generalment, per un excs de confiana) pot tenir greus
conseqncies, no pel fet que l'error inutilitzi la galga o el mesurament, sin
perqu es poden donar per certs uns resultats que en realitat sn falsos. Per
aix, cal tenir la mxima cura en les operacions d'encolatge.
Preparaci de la superfcie
Aix com la galga extensomtrica es pot elegir dins d'una gamma bastant
mplia que ofereixen els fabricants i adaptar-la a les condicions d'utilitza-ci,

2 SELECCI I APLICACI DE LES GALGUES 2.3 ENCOLATGE DE GALGUES
no passa el mateix amb la superfcie, que s determinada per l'assaig que s'ha
de fer.
La superfcie en qu ha de ser encolada una galga extensomtrica rep una srie

de tractaments mecnics i qumics encaminats a aconseguir un funcionament
correcte de l'adhesiu. Cal evitar en tot moment, per, qualsevol modificaci
de les caracterstiques del cos que s'ha d'assajar.
La superfcie tractada s, com a mnim, tres vegades ms gran que la

superfcie de la galga. A continuaci, es descriuen els passos que cal seguir
per preparar la superfcie:
1 El procs previ s el de neteja i desgreixatge, per al qual s'utilitza qualsevol

tipus de desgreixador, preferentment tricloroetil o acetona.
2 Seguidament, es poleix la superfcie amb un paper de vidre gruixut,

intentant fer desaparixer les rugositats, els porus i qualsevol rastre
de pintura, xid, etc. (en aquesta operaci tamb es pot utilitzar, si
conv, polidores mecniques). Aix s'ha de fer, en la mesura que
sigui possible, en una direcci de 45 E respecte a la direcci de
mesurament de la banda. S'actua utilitzant cada vegada papers de
vidre ms fins, fins a arribar al tipus 00, sempre passant-los en la
direcci que s'ha indicat.
3 Un cop s'ha polit la superfcie amb el paper de vidre, es netegen les

restes que hagin quedat d'aquesta operaci, utilitzant novament
dissolvents del tipus triclor o acetona. Per a l'aplicaci del
dissolvent sobre la superfcie, se n'aboca una mica sobre un paper
del tipus Kleenex o Muleton, tot impregnant-lo; cal rebutjar
qualsevol tipus de papers, cotons, draps, etc. que deixin sobre la
superfcie residus, com ara borres i filagarses. Cada vegada que es
faci una passada amb aquest paper impregnat de dissolvent, s'ha de
llenar el que s'hagi utilitzat i agafar-ne un de nou. Aquesta
operaci es repeteix fins que el paper, desprs de passar-lo per la
superfcie, surti completament net. El paper no es pot passar en
qualsevol direcci, sin que s'ha d'aplica en la mateixa direcci en
qu hem polit la superfcie, evitant, d'aquesta manera, que puguin
quedar sense netejar les estries de la rugositat produda en passar el
paper de vidre.

4 Acabada l'operaci de desgreixatge i neteja es fa la neutralitzaci de

la superfcie, per si hi pogus existir residus cids que impedissin
l'enduriment d'alguns tipus de coles, com ara el cianoacrilat, que
basen el seu enduriment en l'evaporaci d'un component cid molt
voltil; si la superfcie s cida, no es produeix aquest enduriment.
Per a aquesta operaci es pot usar, a ms dels neutralitzadors
recomanats pels fabricants de galgues, un neutralitzador qumic,
com ara l'amonac. Una vegada neutralitzada, cal tornar a netejar la
superfcie amb dissolvent.
Marcatge de referncies
Uns tipus d'error freqents quan es mesuren tensions sn deguts a defectes en

l'alineaci i el posicionament de la galga.
Per minimitzar aquest error, es marquen en el punt que mesurem les

direccions en qu es vol prendre les mesures. Amb aquesta finalitat,
s'utilitzen instruments adequats a la precisi del mesurament (esquadra,
gonimetre, comps, etc.). En cap moment no s'ha d'alterar l'estat de la
superfcie que es va deixar preparada desprs de les operacions descrites
a l'apartat anterior.
Encara que l's de punxons de traar no s gaire recomanable, perqu

amb la incisi es pot produir variacions a l'estructura, s un mtode
comunament usat i, si s'aplica amb algunes precaucions, resulta rpid i
efica. Les precaucions que s'ha de tenir en compte consisteixen a fer els
traos tan fins com sigui possible i, a continuaci, passar el paper de
vidre ms fi per eliminar les rebaves que danyarien la galga, per tenint
compte de no eliminar la marca.
Un mtode alternatiu que no altera prcticament la superfcie consisteix

a marcar amb bolgraf de punta fina o amb un llapis de grafit dur uns
eixos complets. Posteriorment, es passa cid sobre les marques, amb un
bastonet amb cot fluix a la punta (com els que s'utilitzen en pediatria),
s'asseca tota la superfcie i es torna a repetir l'operaci, per, ara, amb
neutralitzador: primer les marques del grafit impedeixen l'acci de l'cid
i, tot seguit, el neutralitzador elimina el grafit, de forma que les marques
queden gravades sense afectar l'estructura de la superfcie.
Una altra soluci consisteix a senyalar amb llapis o amb un punx de traar

quatre marques que no arribin a encreuar-se ni a afectar la superfcie de

collocaci del suport. Aquests traos defineixen el contorn de la galga.
Encolatge de la galga
s important i molt prctic enganxar al costat de la galga un suport de

terminals imprs (Fig. 2.5).
C C
T A T
D DB
Figura 2.5
Per a l'encolatge amb coles d'assecament rpid a temperatura ambient, es

procedeix de la manera segent.
1 La galga i el terminal imprs es colloquen sobre un vidre totalment net.

Aleshores, es cobreixen amb un paper transparent autoadhesiu de
manera que, quan sigui aixecat, se'ls endugui enganxats. Aix s'ha de fer
procurant no doblegar la galga (Fig. 2.6).
Figura 2.6

2 Se situen la cinta i la galga sobre el punt que es vol mesurar i, fixant un

extrem, s'aixeca l'altre (Fig. 2.7).
Figura 2.7
3 S'aplica la cola, seguint les indicacions del fabricant i procurant no

contaminar-la amb l'adhesiu de la cinta, en el revers de la galga (Fig.
2.8).
Figura 2.8

4 Es posen unes gotes d'adhesiu sobre la superfcie d'assentament (Fig.

2.9).
Figura 2.9
5 Es va abaixant la cinta i amb el dit es fa una lleugera pressi d'esquerra

a dreta, evitant tocar l'adhesiu directament (per fer aquesta operaci, s'usa
paper de tefl o algun de similar, que no s'enganxi amb l'adhesiu) (Fig.
2.10).
Figura 2.10

6 Es passa una gasa o algun material semblant unes quantes vegades per
sobre amb la finalitat d'evitar que es formin bombolles d'aire (Fig. 2.11).
Figura 2.11
7 Es fa pressi sobre la galga durant un minut (Fig. 2.12).
Figura 2.12

8 Desprs d'un temps prudencial, o del temps indicat pel fabricant de la

cola en cada cas, es retira la cinta adhesiva que ha servit per a l'encolatge
de la galga. Aquesta operaci s'ha de fer estirant la cinta a 45E del sentit
en qu es prenen les mesures, sempre transversalment i mai normalment
a la superfcie de la galga (Fig. 2.13).
Figura 2.13
Si la galga s'ha d'endurir en calent, sn vlids tots els apartats anteriors fins al
6 inclusivament, per amb la condici que la cinta autoadhesiva aguanti la
temperatura d'enduriment.
La pressi sobre la banda es pot fer per mitj de qualsevol sistema (brides,
pinces, etc.) (Fig. 2.14), intercalant entre l'element de pressi i la banda un
material elstic que aguanti la temperatura d'enduriment (per exemple, el tefl
o la silicona); aquest material reparteix uniformement la pressi sobre tota la
superfcie de la galga.
Una vegada acabat el cicle d'enduriment recomanat pel fabricant, al cap d'uns
minuts es retiren el sistema de pressi i la cinta autoadhesiva.
Figura 2.14

2 SELECCI I APLICACI DE LES GALGUES 2.4 CABLATGE I SOLDADURA
2.4 Cablatge i soldadura
Els sistemes de connexi es tractaran ms endavant.
Del cablatge noms es fa l'observaci que la secci no ha de ser gaire petita,

perqu aix imposa una resistncia de cable alta, cosa que dessensibilitza el
pont.
La longitud dels cables, en el cas de diverses galgues, s la mateixa per a totes

i per a la de compensaci.
Es procura, en la mesura que sigui possible, que els cables de les galgues i el
de compensaci vagin junts, per evitar problemes de variacions de resistncia
diferents del cable de la galga i del cable de la galga de compensaci.
Tamb s'intenta que els cables quedin units a l'estructura de la millor manera
possible per mitj de brides o de cinta allant, per evitar els accidents causats
pels seus moviments o per les estrebades que puguin rebre.
En la composici de la soldadura s'utilitzen aliatges de plom amb estany,

plata o antimoni, que porten incorporada una resina i que, segons les
seves proporcions, donen unes caracterstiques determinades de
conductivitat elctrica, de resposta a les sollicitacions mecniques, de
temperatura de fusi, etc.
s recomanable usar el tipus d'estany anomenat de plata, que s el que

s'utilitza normalment en electrnica. Aquest estany porta una quantitat reduda
de resina i es fon a temperatura relativament baixa.
Una vegada s'ha fet la soldadura, s necessari netejar la zona afectada

amb dissolvent per eliminar els residus del fundent i de la resina, que
podrien ocasionar problemes de corrosi i, a ms, fenmens parsits per
efecte de pila, perqu es tindria una situaci de dos metalls i un
electrlit.
El soldador que s'utilitza s preferible que sigui de temperatura regulable. Es

pot usar soldadors de 15 W de potncia, i fins de 30 W si el terminal imprs
(connector) s gran.

2 SELECCI I APLICACI DE LES GALGUES 2.4 CABLATGE I SOLDADURA
Com s'ha vist en seccions anteriors, hi ha galgues que ja tenen els fils de
sortida units al terminal imprs. En aquest cas, s'ha de soldar el fil al terminal
amb molta rapidesa, perqu no s'escalfi i es dessoldi de la part que est unida
a la galga.
Si la galga no t aquests fils, se li han de soldar abans de fer-ho al terminal

imprs. Aquesta operaci es fa de la manera segent:
1 Primer, la galga es protegeix amb un paper autoadhesiu, deixant al

descobert, noms, els punts de soldadura.
2 Aleshores, es posa una gota de soldadura en aquests punts, tan petita

com sigui possible, i sense donar-li una calor excessiva, cosa que podria
fer desprendre la galga del suport. Aquesta operaci, per tant, ha de ser
rpida (d'1 o 2 s com a mxim) i, si no s'aconsegueix en el primer
intent, s'ha de deixar refredar la pea abans de tornar-ho a repetir.
3 Una vegada s'ha fixat aquest fil a la banda, s'uneix al terminal imprs,
prenent les mateixes precaucions que abans hem esmentat.
4 El fil d'uni del terminal a la banda ha de ser tan flexible com sigui
possible, a fi d'evitar esforos innecessaris; tamb hi contribueix que la
gota d'estany sobre el terminal de la galga sigui el mxim petita
possible.
2.5 Comprovacions
Les comprovacions que cal realitzar una vegada s'ha installat la galga
extensomtrica sn tres:
a) Resistncia nominal de la galga
Aquesta operaci es realitza amb un aparell que tingui una precisi de

0,1 S.
b) Allament de la massa

2 SELECCI I APLICACI DE LES GALGUES 2.5 COMPROVACIONS
Es fa amb un meghmetre. L'allament ha de ser ms gran que 100

meghoms; si l'allament de la massa no s bo, s el mateix que si
s'hagus introdut una altra resistncia en parallel a la resistncia de la
galga (efecte que s'explicar ms endavant).
c) Comprovaci de l'equilibri del pont
Sempre que sigui possible, es connecta la banda a l'aparell de

mesumament i, en aquesta situaci, es pressiona amb una goma d'esbor-
rar. Si en exercir la pressi el pont es desequilibra en excs, s
necessari fer una inspecci ocular, que ens descobrir possibles
defectes, com ara oclusions d'aire, un mal encolatge de la galga, etc.
Aquesta pressi no s'ha de fer mai amb els dits, perqu poden estar
humits i, per tant, ser conductors i provocar desequilibris no originats
per un mal encolatge de la galga. A ms, si es fes amb els dits, es
podria transmetre cola a la zona, provocant, encara, ms desequilibris
del pont, que podrien donar lloc a ms confusions.
2.6 Protecci de les galgues
Una vegada s'ha fet la comprovaci de la galga extensomtrica, si s necessari

s'ha de protegir. La protecci de la galga t dos objectius: protegir la banda de
les condicions ambientals (humitats, agents qumics, aigua, carburants, olis,
etc.) i de les accions mecniques (cops, fregaments, etc.).
Per aconseguir una bona protecci cal tenir en compte els tres factors
segents:
a) Temperatura d'assaig
S'ha d'elegir un protector que sigui capa d'igualar aquestes tempera-

tures sense perdre les seves propietats.
b) Duraci de l'assaig
Si la durada s curta (d'1 a 48 h), es pot utilitzar amb bons resultats,

2 SELECCI I APLICACI DE LES GALGUES 2.6 PROTECCI DE LES GALGUES
sempre i quan els agents ambientals no siguin gaire adversos, resina

allant per a circuit imprs, que es ven en forma d'esprai; per a assaigs
de durades ms llargues, es pot utilitzar ceres foses, o b algun tipus de
silicona de segellament (s'ha d'anar amb una mica de compte amb
aquest tipus de silicones, perqu poden atacar el suport de la galga).
c) Condicions ambientals
Per preservar la galga de l'aire humit sn suficients les proteccions

indicades anteriorment. Contra els altres agents s necessari utilitzar
proteccions especials per a cadascun.
Per aplicar aquests protectors, cal seguir atentament les indicacions dels
fabricants, per, en general, sempre se sol protegir una zona bastant
mplia al voltant de la galga, posant molta cura a la part dels cables.
Aquesta zona ha d'estar neta i seca.
Les proteccions esmentades abans, de fet, tamb poden servir una mica
com a proteccions mecniques, ja que en la majoria dels casos es tracta
d'adhesius que, un cop aplicats, s'endureixen. Si aquesta protecci
mecnica sembla insuficient, es pot aconseguir una protecci ms gran
collocant una xapa metllica sobre la galga, que la preservi de cops i
d'altres accions mecniques. En collocar aquesta protecci s'ha de tenir
en compte no alterar l'estat de tensions del punt. El millor per
aconseguir-ho, s fixar aquestes plaques amb elements, com ara els
cargols, que ja existeixen a l'estructura que s'ha d'assajar.
La protecci no es limita noms a la galga, sin que quan s necessari

tamb comprn el cablatge. En assaigs dinmics, sobretot, s necessria
la protecci mecnica del cable i, tamb, la seva subjecci ferma a
l'estructura, cosa que s'aconsegueix amb una cinta adhesiva,
preferentment de tela )i no de plstic), o b usant brides de subjecci.
En els assaigs esttics, encara que no sembli necessria aquesta
protecci mecnica dels cables, s bo fer-la per evitar les freqents
estrebades que els cables reben accidentalment.

3 Connexi de les galgues
3.1 El pont de Wheatstone
En els captols anteriors s'ha vist com les galgues permetien convertir el
delicat problema de mesurar tensions en el problema de mesurar variacions
de resistncia. Ara es veur com es resol aquest tipus de mesuraments. El
mtode que generalment s'utilitza s el pont de Wheatstone, inventat pel fsic
angls Charles Wheatstone l'any 1843.
L'esquema bsic s el que apareix a la figura 3.1.
R1 R4
VE
1 3
R2 R3
Figura 3.1
M. MARTN, F. ROURE i J. SANZ, Extensometria I (Tem-UPC) 45

3 CONNEXI DE LES GALGUES 3.1 EL PONT DE WHEATSTONE
Entre els punts 2 i 3 s'aplica una tensi, VE, contnua o alterna, per de valor
constant en el temps. Mitjanant les lleis d'Ohm i de Kirchoff es pot demostrar
fcilment que la tensi de sortida, VS, val, en funci de les resistncies de les
quatre galgues,
R1 R4
VS ' VE @ ( & ) (1)
R1 % R2 R3 % R4
Si R1/R2 = R3 /R4 , es t VS = 0. Tamb succeeix aix en el cas que R1 = R2 = R3

= R4. En el cas de les galgues extensomtriques, encara que els valors de
resistncia siguin molt semblants entre ells, no sn rigorosament iguals, amb
la qual cosa es t una VS de valor petit.
Si les resistncies varien (essent inicialment ms o menys iguals entre elles,

com s el cas de les galgues extensomtriques), varia tamb la tensi de
sortida VS. Per tant, es t
VE )R1 )R2 )R3 )R4
)VS ' @ ( & % & ) (2)
4 R1 R2 R3 R4
)VS s la variaci de la tensi de sortida del pont en variar a )R1, )R2,

)R 3 i )R4 les galgues R1, R2, R3 i R4, respectivament. Si noms varia la
resistncia d'una galga, per exemple la R1, es t
VE )R1
)VS ' @ (3)
4 R1
Observeu que )VS s proporcional a )R1/R1 . Cal recordar que s'havia vist que,
en una galga,
)R )l
' K @ ' K @ g (4)
R l
Substituint aquesta expressi a l'anterior, s'obt

VE @ K
)VS ' @ g1 (5)
4

3 CONNEXI DE LES GALGUES 3.1 EL PONT DE WHEATSTONE
s a dir, la variaci de tensi de sortida del pont )VS s proporcional a la

deformaci experimentada per la galga gl. Per tant, es pot graduar el voltmetre
del pont en unitats de deformaci i oblidar que enmig existeixen una srie de
processos elctrics.
3.2 Propietats del pont de Wheatstone
En cas que es deformin les quatre galgues del pont, l'ltima expressi es
converteix en
VE @ K
)VS ' @ (g1 & g2 % g3 & g4 ) (6)
4
S'ha de posar atenci en els signes amb qu apareixen les deformacions g a

l'expressi anterior: g1 i g3 porten signe positiu, i g2 i g4 , signe negatiu. Aquest
fet t molt inters per a les aplicacions del pont de Wheatstone. El seu
significat s el segent: si una galga, en la qual g t signe positiu, s'allarga, es
produeix un )VS positiu; en canvi, si el mateix allargament es produeix en una
galga que t signe negatiu, es produeix un )VS negatiu, s a dir, una
disminuci. La figura 3.2 s un recordatori til d'aquesta qesti.
R1 R4
VE 1 4
R2 R3
VS
Fig. 3.2

3 CONNEXI DE LES GALGUES 3.2 PROPIETATS DEL PONT DE WHEATSTONE
Una primera aplicaci del que s'ha dit anteriorment fa referncia a la

compensaci de temperatures. Si es prenen mesures amb la galga R1 del pont,
mantenint les altres immbils, aquesta galga tamb enregistra les
deformacions causades per canvis de temperatura, en un grau petit si s
autocompensada. Per evitar aquest problema, una soluci consisteix a
collocar una galga de signe contrari, normalment la R2, en un element lliure
de tensions mecniques del mateix material que el material en qu s'estan
prenent les mesures, i situat de forma que experimenti les mateixes variacions
de temperatura.
Anomenant gt la deformaci produda per la temperatura i gm la produda pels

efectes mecnics, la galga R1 experimenta una deformaci g1 = gt + gm i la R2,
g2 = gt; g3 i g4 sn zero. Aplicant l'expressi de la tensi de sortida del pont i
fent-ne la substituci, s'obt
VE @ K
)VS ' @ (g1 & g2 % g3 & g4 ) '
4
(7)
VE @ K VE @ K
' @ (gt % gm & gt ) ' @ gm
4 4
s a dir, s'ha aconseguit eliminar els efectes de temperatura.
Aquesta segona galga s anomenada galga testimoni o de compensaci

(dummy gauge).
3.3 Diferents muntatges de pont
El ms habitual en anlisi de tensions s la utilitzaci d'una sola galga per

prendre les mesures, podent-se recrrer o no a una galga de compensaci.
A continuaci, es descriuen amb detall alguns dels diversos muntatges que

s'utilitzen habitualment.

3 CONNEXI DE LES GALGUES 3.3 DIFERENTS MUNTATGES DE PONT
De quart de pont
Es fa servir una sola galga. Les restants estan situades a l'interior de

l'instrument de mesurar. Es pot utilitzar dues disposicions diferents:
a) Muntatge amb dos fils (Fig. 3.3)
D VE
4
1
Fig. 3.3
Es pot fer servir amb fils de connexi curts i en mesuraments a tempera-

tura ambient en laboratori. Sempre s'ha d'escollir galgues amb una
utocompensaci adequada. Els mesuraments solen ser inestables.
b) Muntatge amb tres fils (Fig. 3.4)
D
VE
4
1
Figura 3.4

Fins i tot utilitzant galgues autocompensades, no es pot corregir els

efectes de la temperatura sobre els fils de connexi: s per aix que
es fa servir el muntatge de tres fils. S'ha d'observar que en aquest
muntatge el punt 1 s'emporta el fil de la galga R1, amb la qual cosa
aquesta galga t en srie el fil que va des de A fins al punt 2, mentre
que la galga R3, a l'interior de l'instrument, t en srie el fil de B a 3.
Amb aix, les variacions de resistncia dels fils causades per canvis
de temperatura, es compensen entre elles. s important posar a prop
els fils de A a 2 i de B a 3, perqu, aix, experimenten canvis trmics
idntics.
De mig pont
Aquest muntatge (Fig. 3.5) dna la diferncia entre les lectures de dues
galgues R1 i R2. La galga R1 s la que fa les mesures; la R2 es colloca de forma
que rebi qualsevol influncia parsita de la mateixa manera que R1.
D
VE
4
1
Figura 3.5
Ats que les galgues R1 i R2 estan connectades a branques del pont de signe
contrari, els efectes parsits sn eliminats.

De pont complet
En aquest muntatge s'utilitzen les quatre galgues del pont (Fig. 3.6).
2
D VE
4
1
Figura 3.6
En tenir els fils del senyal connectats a 1 i 4, la simetria del muntatge s perfecta
i s'aconsegueix eliminar en un grau molt elevat els efectes parsits. Aquest tema
ser tractat amb ms detall en els captols 7 i 8 (Vol. III), dedicats a
instrumentaci.
3.4 Tensions d'alimentaci del pont
La tensi d'alimentaci incideix directament en el senyal de sortida del

pont. Incrementant aquesta alimentaci, el pont es torna ms sensible,
per aix noms es pot fer fins a un cert lmit, per sobre del qual
disminueix rpidament la precisi a causa de l'increment de temperatura
que es produeix. En efecte, el corrent que travessa la reixeta es transforma
en calor, amb la qual cosa la reixeta de la galga es mant a una
temperatura superior a l'ambiental. Aquesta elevaci de temperatura t els
efectes segents:
a) Pertorba l'efecte d'autocompensaci
L'autocompensaci noms funciona amb valors de corrent dbils.
b) Amplifica els fenmens d'histresi i fluncia

3 CONNEXI DE LES GALGUES 3.4 TENSIONS D'ALIMENTACI DEL PONT
c) Altera l'estabilitat del zero
Aix es deu, entre altres coses, al fet que la galga activa i la de

compensaci poden estar sobre llocs amb capacitat de dissipaci de
temperatura diferent.
Per a galgues installades en condicions iguals, la calor que es pot dissipar depn
fonamentalment de la superfcie de la reixeta. Curiosament, les capes de material
protector tenen una importncia relativament petita en la dissipaci de la calor.
A ms de les dimensions de la reixeta ja esmentades, el voltatge d'excitaci

que cal utilitzar est influt pels parmetres segents:
a) Resistncia nominal de la galga
Les galgues de ms resistncia permeten excitacions ms grans.
b) Dissipaci trmica a la pea que s'ha de mesurar
Aquest concepte t una gran importncia. Una pea d'alumini o coure, de

grans dimensions, t una capacitat de dissipaci excellent. Contrria-
ment, els plstics tenen una conductivitat calorfica molt baixa, que
exigeix reduir molt les tensions d'alimentaci.
c) Condicions d's
Normalment, els problemes de fluncia i relaxaci tenen menys

importncia en els mesuraments dinmics, amb la qual cosa es pot
utilitzar excitacions lleugerament superiors en aquest tipus de
mesuraments.
d) Utilitzaci de rosetes
En el cas que s'utilitzin rosetes de galgues superposades, la dissipaci de

calor es veu molt dificultada. Conv reduir la tensi d'excitaci, com a
mnim, a la meitat de la que es faria servir en una de les galgues d'una
roseta muntada independentment.

Taula 2a i b
Assaig esttic
Dissipaci Precisi requerida
de la calor
Alta Mitjana Baixa
Excellent
Peces grans de de 0,30 a 0,75 de 0,75 a 0,15 d'1,5 a 3
coure o alumini
Bona
Peces grans de 0,15 a 0,30 de 0,30 a 0,75 de 0,75 a 1,5
d'acer
Mitjana
Xapes fines de 0,08 a 0,15 de 0,15 a 0,30 de 0,30 a 0,75
d'acer o titani
Dolenta
Plstics amb crregues, de 0,01 a 0,03 de 0,03 a 0,08 de 0,08 a 0,15
vidre i epxid
Molt dolenta
Plstics no de 0,001 a 0,003 de 0,003 a 0,008 de 0,001 a 0,03
carregats
Assaig dinmic
Dissipaci Precisi requerida
de la calor
Alta Mitjana Baixa
Excellent
Peces grans de de 0,75 a 3 d'1,5 a 3 de 3 a 8
coure o alumini
Bona
Peces grans de 0,75 a 1,5 d'1,5 a 3 de 3 a 8
d'acer
Mitjana
Xapes fines de 0,30 a 1,5 de 0,75 a 1,5 d'1,5 a 3
d'acer o titani
Dolenta
Plstics amb crregues, de 0,08 a 0,15 de 0,15 a 0,30 de 0,15 a 0,75
vidre i epxid
Molt dolenta
Plstics no de 0,001 a 0,008 de 0,003 a 0,015 de 0,03 a 0,08
carregats
Potncies recomanades, W/cm2

Tenint en compte tots els raonaments anteriors, i partint de l'experincia, es

pot recomanar els valors de potncia que cal emprar que s'han indicat a la
taula 2a i b. Aquests valors s'expressen en watts per centmetre quadrat de
superfcie de reixeta de la galga.
S'ha de recordar que la potncia, W, val
V V2
W ' V @ I ' V @ ' (8)
R R
s a dir,
V2
W ' (9)
R
on:
V = Voltatge aplicat a la galga (no al pont)
R = Resistncia de la galga
Aquesta expressi permet deduir el voltatge que cal utilitzar.
3.5 Efectes dels fils de connexi
Els fils de connexi de les galgues poden produir errors de dos tipus a causa
de dos factors:
a) D'una banda, sn resistncies muntades en srie amb les galgues.

b) De l'altra, la resistncia d'aquests fils varia amb la temperatura.
La segona qesti es pot resoldre utilitzant les connexions de quart de pont

amb tres fils o de mig pont, per prenent la precauci que els fils siguin de la
mateixa llargada i que estiguin sotmesos als mateixos efectes de temperatura.
Aix, en el cas del quart de pont amb tres fils, no sol ser un problema, perqu
els tres fils poden pertnyer a un mateix cable i, per tant, ja es compleixen les
dues condicions indicades.
En el cas de mig pont amb galga de compensaci, conv extremar les

precaucions, especialment si es prenen mesures a l'aire lliure. Conv fer

3 CONNEXI DE LES GALGUES 3.5 EFECTES DELS FILS DE CONNEXI
passar junts els fils de les galgues actives i el de la galga de compensaci tan
tros com sigui possible. Dna resultats excellents embolicar tot el conjunt de
fils amb un material allant, fins i tot amb paper o cinta allant: aix evita que
alguns dels cables rebin l'efecte dels corrents d'aire o de les radiacions solars.
Tot i aix, encara subsisteix el problema que s'havia enunciat al principi: es

t la resistncia dels fils en srie amb la galga i aix dna lloc a una
disminuci aparent del factor de galga. A la figura 3.7 es pot veure el cas
d'una galga en quart de pont amb tres fils.
RG RL 2
+
RL 1 VE
D V 4
-
3
Figura 3.7
A la branca 1-2 del pont tenim una resistncia total RT deguda a la resistncia
de la galga RG ms la resistncia del fil RL.
Si la galga experimenta un )R, el pont veu un

)R
(10)
RG % RL
El factor de galga, K, ve definit com
)RG
RG (11)
K '
g

Des del moment que s'afegeix la resistncia dels fils, el factor aparent, K',
s
)RG
RG % RL (12)
K) '
g
amb la qual cosa es t una dessensibilitzaci, D,
)RG
RG % RL
K) g RG
D ' ' ' (13)
K RG RG % RL
RG
g
El nou factor que cal ajustar a l'instrument, K', s
RG
K) ' D @ K ' @ K (14)
RG % RL
Ajustant a l'instrument el factor de galga, K', s'aconsegueix corregir aquest

error. L'bac de la figura 3.8 permet determinar el factor que cal utilitzar,
coneixent la resistncia en ohms per metre de fil i la seva longitud. El sistema
est pensat per a quart de pont amb muntatge de tres fils.
L'bac s'utilitza de la manera segent: s'ha d'ajuntar amb una ratlla els punts
representatius de la longitud de lnia, que apareixen a la dreta en metres, i de
la resistncia unitria; aleshores, a la intersecci amb l'escala central es llegeix
el valor del factor de correcci, C. Vegeu-ho amb un exemple: si es t una
lnia de 20 m amb fil de 0,10 S/m, la intersecci ens dna un valor de C =
0,984; si es tracta d'una galga de factor K = 2,04, s'haur de posar com a factor
K @ C, s a dir 2,04 @ 0,984 = 2,006.

Resistncia del cable

4
Longitud de lnia
3
400
Factor de
2 300
correcci
C 200
0,50
1 0,60
0,9
0,8 100
0,70
0,7 80
0,6 0,80 60
0,85
0,5 50
0,90 40
0,4
30
0,95
0,3
0,96
20
0,97
0,98
0,2
10
0,990
8
0,995 6
0,1 5
0,09
0,08 4
0,07
3
0,06
0,999
0,05 2
0,04
2 1 D 0,03 1
ohms per metre( S / m ) metres( m )
Fig. 3.8 bac per al clcul de la dessensibilitzaci deguda a la

longitud de la lnia (galgues de 120 S, muntatge de tres fils).
En el cas de mig pont, es t dues resistncies en srie amb la galga activa. Per
determinar el nou factor de galga, es pot utilitzar les frmules indicades abans,
tenint en compte que hi influeixen el fil d'anada i el de tornada.

Per conixer la resistncia del fil de coure, RL, es pot utilitzar l'expressi
l
RL ' D (15)
s
on:
D = Resistivitat del coure: 0,01754 Smm2/m
l = Longitud del fil (m)
s = Secci del fil en (mm2)
En el cas que les galgues siguin fcilment accessibles, es pot introduir el

calibratge directament en els terminals de la galga utilitzant una resistncia o
caixa de calibratge; si s'ajusta aix el factor de galga de l'amplificador, no s
necessari fer les correccions motivades pel cable.
3.6 Contactes giratoris i altres mtodes de connexi
Quan sigui necessari prendre mesures en elements giratoris, lgicament no es

pot connectar les galgues amb el sistema habitual de fils. En aquests casos s'ha
de recrrer a algun dels mtodes segents:
- Contactes giratoris amb escombretes

- Contactes giratoris amb mercuri
- Transformadors rotatius
- Sistemes de transmissi per rdio
Tot seguit s'analitza amb ms detall cadascun d'aquests mtodes.
Contactes giratoris amb escombretes
Aquest mtode s'utilitza per a mesuraments de duraci no excessiva. En

muntatges permanents es t el problema del desgast de les escombretes. En el
mercat existeixen alguns equips d'aquesta mena, que normalment estan
pensats per ser muntats en els extrems dels eixos.

3 CONNEXI DE LES GALGUES 3.6 CONTACTES GIRATORIS I ALTRES MTODES DE CONNEXI
Aix no obstant, algunes vegades els tipus existents no es poden adaptar a les
exigncies d'un determinat problema; aleshores, es pot construir un sistema
d'escombretes. A la figura 3.9 s'esquematitza el procs de construcci d'un
d'aquests equips.
eix
1a capa de resina
trena blindada 2a capa de resina
a) b)
soldadura
ferro
3a capa de resina
fils de plata
cinta de plata de
c) secci quadrada d)
Figura 3.9
Una vegada s'ha finalitzat el procs de la figura, es torneja el conjunt.

L'excentricitat admissible s de l'ordre d'unes poques centsimes. Sobre els
anells metllics resultants es colloquen escombretes. Amb aquesta finalitat,
es pot utilitzar els tipus de portaescombretes per a petits motors elctrics,
corrents en el mercat. La construcci del collector es pot fer, tamb, per mitj
d'anells de metall collocats sobre un tub allant adherit sobre l'eix. Entre els
anells metllics s'interposen anells allants. El tub allant ha de portar unes
ranures perqu hi passin els fils, que se solden lateralment als anells
metllics. El conjunt s'impregna amb adhesiu del tipus Araldit o algun de
similar i, finalment, es mecanitza. A la taula 3 s'indiquen possibles
combinacions de material de collector i escombretes, juntament amb la
pressi que s necessria.

Taula 3
Anell lliscant Material Resultats
de
Material Duresa l'escombreta Funcio- Pressi
de nament de
Vickers l'anell
llaut 116 grafit de plata bo 90

llaut 116 grafit de coure bo 125
llaut 116 aliatge de magnesi deficient a 12, desgast dels
anells excessiu
llaut 116 alumini deficient a 12, desgast dels
anells excessiu
llaut 116 carb tou deficient a 175, operaci
inestable
llaut sotms a 161 grafit de plata bo 80
perdigonatge
bronze 139 grafit de coure bo 150
bronze 139 carb tou bo 175
bronze 139 carb dur bo 150
bronze 150 grafit de plata bo 95
revestiment de plata ) grafit de plata deficient a 80, inestable i
desgast dels anells
lleuger
revestiment de plata ) grafit de coure deficient a 40, desgast dels
anells lleuger
revestiment de plata ) carb tou bo 95
revestiment de plata ) carb dur bo 95
Monel 124 grafit de plata bo 95
Monel 124 grafit de plata bo 125
Monel 124 carb dur bo 225
inconel 181 grafit de plata bo 100
inconel 181 grafit de carb bo 125
inconel 181 carb tou bo 200
acer inoxidable 185 grafit de plata bo 100
acer inoxidable 185 grafit de carb deficient a 100, inestable i
desgast dels anells
lleuger
acer inoxidable ) carb tou deficient fins a 250, funcio-
nament inestable
acer al carboni 602 aliatge de magnesi deficient a 12, funcionament
inestable i desgast
excessiu
Materials de collector i escombretes

i pressi requerida
Sempre conv posar un mnim de dues escombretes per anell i amb molles de
constant diferent per evitar fenmens de ressonncia.

Quant a l'esquema del pont que cal fer servir, s recomanable utilitzar sempre
el pont complet, fins i tot quan no totes les galgues sn actives. A la figura
3.10 apareix l'esquema elctric corresponent.
Noms conv utilitzar els contactes en el moment de prendre les mesures,

cosa que fa que s'hagi de preveure un sistema de retirada d'escombretes.
1
3 2 VS
4
1
3 2 VS
4
1
3 2 VS
4
1
3 2 VS
4
VE
Figura 3.10
Contactes giratoris amb mercuri
Aquest tipus de contactes poden tenir una gran duraci i ofereixen, si

s'utilitzen els materials adequats, una bona qualitat de contacte.
El sistema consisteix, bsicament, en discos fixats a l'eix giratori, la part

inferior del qual s'introdueix a cubetes plenes de mercuri. Aquestes cubetes
poden ser fresades en un mateix bloc de plstic. S'han obtingut bons resultats
utilitzant discos giratoris de grafit.

Transformadors rotatius
Aquests aparells es poden utilitzar amb equips de freqncia portadora. A la

figura 3.11 es pot veure l'esquema de base.
crter
bobina nm. 1
circuit magntic
bobina
concntrica nucli giratori
nm. 2 del circuit
carcasses de les bobines

Transformador rotatiu
Figura 3.11
s una mica problemtica la transmissi del dbil senyal de sortida del pont,
que es pot veure fortament afectat per fenmens parsits.
Sistemes de transmissi per rdio
En aquests sistemes es munta un petit amplificador i un transmissor,

juntament amb les bateries necessries, sobre l'eix. El senyal, una vegada
amplificat, s transms, habitualment, amb diferents sistemes de codificaci
del senyal. El receptor reconstrueix el senyal original. En el mercat hi ha
equips de caracterstiques diverses.

Extensometria

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Extensometria

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

1 La galga extensomtrica

M. MARTN, F. ROURE i J. SANZ, Extensometria I (Tem-UPC, 1992) 9

Visualitzant el valor de la resistncia mitjanant un oscilloscopi, podia

Actualment, la construcci de galgues, encara que s'hagi seguit respectant el

Les galgues estan constitudes, normalment, per un suport plstic amb la

10 M. MARTN, F. ROURE i J. SANZ, Extensometria I (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

A continuaci, es veu qu succeeix a cadascun dels fils que formen la reixeta

Per a certs materials del fil conductor es compleix que

1.2 El factor de galga. Sensibilitat transversal

Aqu, R s la resistncia entre els terminals de la galga, g s la deformaci en

M. MARTN, F. ROURE i J. SANZ, Extensometria I (Tem-UPC, 1992) 11

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

La galga extensomtrica permet, per tant, convertir el problema de mesurar

Analitzant ms profundament la qesti, s'observa que la variaci de la

Aquest fenomen s anomenat sensibilitat transversal de la galga. s

12 M. MARTN, F. ROURE i J. SANZ, Extensometria I (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

1.3 Materials de les galgues

Perqu la relaci entre deformacions i variacions de resistncia sigui lineal, s

M. MARTN, F. ROURE i J. SANZ, Extensometria I (Tem-UPC, 1992) 13

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

finalitat, el suport sobresurt respecte a la reixeta conductora. La deformaci

La importncia que t el suport en el comportament de la galga s fcilment

Els principals problemes que afecten el comportament del suport sn:

Fa que la deformaci transmesa disminueixi amb el temps, especialment

s necessria per manejar i encolar les galgues.

14 M. MARTN, F. ROURE i J. SANZ, Extensometria I (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Ha de garantir l'allament entre els fils de la reixeta i respecte a la massa.

Tant des del punt de vista mecnic com de l'allament elctric.

Evidentment, no s possible arribar a unes caracterstiques ptimes que siguin

Poliester R MB 2% de -30 a +80EC

Poliamida de B a MB* MB 2,5% de -30 a +200EC

Epxid de B a MB** de R a B* 2,5% de -30 a +80EC

Resines MB R 2% de -200 a + 260EC

MB = molt bona B = bona R = regular

(*) Segons els tipus

M. MARTN, F. ROURE i J. SANZ, Extensometria I (Tem-UPC, 1992) 15

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

En algunes galgues es colloquen unes zones anomenades terminals, constru-

Altres galgues, ja de fbrica, tenen petits fils soldats en els terminals. El

1.4 Geometria de les galgues

Quant a les formes de reixeta i de suport, n'existeix una gamma variadssima.

16 M. MARTN, F. ROURE i J. SANZ, Extensometria I (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

La majoria de galgues tenen els terminals o fils de connexi en un extrem

b) Galgues de gran longitud

Permeten determinar el valor mitj de la deformaci al llarg de la reixeta

c) Galgues sense suport

Consisteixen, noms, en una reixeta suportada per una cinta adhesiva

M. MARTN, F. ROURE i J. SANZ, Extensometria I (Tem-UPC, 1992) 17

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

Poden estar constitudes per dues, tres o quatre galgues, totes de

La llargria de la reixeta pot ser de 0,2 mm. S'utilitzen en casos de

18 M. MARTN, F. ROURE i J. SANZ, Extensometria I (Tem-UPC, 1992)

Els autors, 1998; Edicions UPC, 1998.

f) Galgues per mesurar tensions residuals

Consisteixen en una roseta de tres direccions muntada sobre un suport

Aquesta inclinaci serveix per orientar un forat que es fa en el centre de

1.5 Efectes de la temperatura

Efecte de les variacions de resistncia

Una galga encolada t variacions de resistncia causades pels efectes trmics

M. MARTN, F. ROURE i J. SANZ, Extensometria I (Tem-UPC, 1992) 19